Novembre - Desembre 2018 Revista de la Patronal …...núm. 172 Novembre - Desembre 2018 Revista de...

núm. 172

ww

w.in

stitu

tagr

icol

a.or

g

Revista de la Patronal Agrària de Catalunya fundada el 1851Novembre - Desembre 2018

VISIBILITAT A LES INSTITUCIONS EUROPEES

3

INFORMATIU AGRARI DE L’INSTITUT AGRÍCOLA - núm. 172 novembre - desembre 2018

Sumari

Amb el suport de:

Director:Carlos SoléRedacció, Administració i Publicitat:Plaça Sant Josep Oriol, 4 -Barcelona 08002Tel. 93 301 16 36Fax. 93 317 30 05E-mail: [email protected]

Impressió: OFFSET INFANTASuscripció anual: 30 eurosDipòsit Legal:B - 23.784 - 1993

Associada a l':

LA DRECERA expressa la seva opinió mitjançant l'Editorial. Les informaci-ons i opinions expressades en els articles signats són d'exclusiva responsabilitat dels seus autors.

E D I T O R I A L Sumari 4 GEOPOLÍTICA AGRÀRIA Japó i l’atractiu mercat carni

6 AIGUA El món de l’aigua (6) Pragmatisme en la gestió d el’aigua

8 EUROPA L’Institut Agrícola rep a un alt càrrec del Consell de la Unió Europea

10 ECONOMIA La potència del sector agroalimentari català

14 RELACIONS INSTITUCIONALS Josep Sanchez -Llibre, nou president de Foment

16 RELACIONS INSTITUCIONALS La CEOE ha elegit a Antonio Garamendi com a nou president

18 SERVEI D’ESTUDIS 2019:capalafidecicle

20 OPINIÓ LIDERAZGO

21 LLIBRES “Factfullness, deu raons per les quals estem equivocats sobre el món” Hans Rosling

22 INFORMACIÓ Notícies breus de l’Institut Agrícola

26 RECULL DE PREMSA “Las mujeres del vino, la mejor cosecha” - ABC

27 VINYA Tastavins treballa pel Penedès

Contraportada: L’adoració dels pastors per Bartolomé-Esteban Murillo, oli sobre tela, c.1668-9.

UN HORITZÓ MORAL

L’exaltació de l’esperit de la classe mitjana no és un assumpte de nostàlgia, sinó de reivindicació d’un horitzó moral, que ens assenyala la direcció correcte, el camí a seguir cap un futur de restauració. Els valors de la classe mitjana varen ser responsables de moltes coses que no únicament trobem a faltar si no que aspirem a retornar a la nostra societat per fer-la més moderna, més lliure, méseficaç,mésjusta.

Enarborar aquests principis de comportament de la classe mitjana, empunyar la seva manera de viure i la seva manera d’entendre l’existència, és l’única forma en què podem recuperar el vigor d’aquesta societat. La propaganda no és difusió d’idees sinó una excitació momentània i l’hàbit de convèncer amb arguments no és ara sinó el costum d’intimidar.

L’escola i la universitat són aquells espais en els que s’han de lliurar batalles versmatèriesimportantsquemaihauriend’haver-seconfiatanegociacionscorporatives o consensosartificials.Hauriade fer-se present la necessitatd’oferir una cultura cristiana per explicar als nostres adolescents el fonament i desenvolupament de la civilització europea. Aquí hauria de fer-se present la lluita per l’esforç i la veritable igualtat d’oportunitats.

La classe mitjana va ser la responsable de la creació de la societat lliberal que va aixecar sobre les ruïnes de l’Antic Règim però també sobre la millor substància d’una tradició mil·lenària, un sistema polític i un ordre social basats en la llibertat i en la dignitat de la persona. Va saber combinar el progrés amb la continuïtat, el canvi necessàri amb l’indispensable permanència. Sobre la destrucció de l’absolutisme va construir sistemes constitucionals. Front els tota-litarismes del segle XX va defensar la decència lliberal de la nostra civilització.

La falta de lideratge moral del nostre temps és la manifestació més gran del què hem perdut en dècades absurdes de despreocupació, de divertida opulència i menyspreu de l’espiritual.

Conegut el diagnòstic, l’esforç de restauració haurà de ser immens. Haurem de trucar a tots els cors per retornar a l’home la seva plena convivència de pertànyer a una cultura que neix i roman lliure; haurem de polsar totes les fibresdelaraóperrestituir-lilaseguretatenellmateix,perrecordar-liquevaexistiruntempsquepreferialareflexióalaconsigna,l’esforçalagratuïtat,lafraternitat a les formes demagògiques de la solidaritat. Perquè recuperi la seva antiga hegemonia; el mèrit com a veritable realització de la igualtat d’opor-tunitats, la prudència com autèntica expressió de la fermesa dels principis, la defensa de la pròpia dignitat.

Aquest és l’horitzó moral que la classe mitjana va saber construir en altres temps i que en la seva destrucció està l’arrel de les nostres desgracies. És veritatqueestàfaltatdel’eficàciad’algunesconsignesamblesqueatienalesmasses. De totes maneres posseeix l’immens valor d’uns principis en els que confiemiambelsqueseguramentaconseguiminculcarcoratge,ímpetusobri,la força espiritual que ens correspon en temps de tribulació.

4

Geo

polít

ica

Agr

ària

Japó i l'atractiu mercat càrnic

Aquesta creixent demanda internacional de wagyu, que simplement significa "vaca japonesa", arriba de-sprés d'un llarg període de baixes vendes. Les ex-portacions a Austràlia van començar el maig per pri-mera vegada des de 2001, quan molts països van prohibir les importacions de wagyu després del de-scobriment de la malaltia de les vaques boges, una infecció cerebral que es creu que és transferible als humans. De manera gradual, les millorades normes de seguretat i les negociacions comercials entre el Japó i els diferents governs estrangers estan donant fruits. Wagyu és ara l'estrella creixent de la unitat d'exportació agrícola de Japó, impulsada pel Primer ministre Shinzo Abe per contrarestar el reduït mercat intern. Wagyu també és l'emblema amb el que es vol identificar l’economia japonesa: qualitat superior.

El creixement de les vendes va més enllà de l’atractiu mercat australià i inclou països com Hong Kong, Cam-bodja, Corea, Indonèsia o Taiwan. Aquest últim creix-ent a taxes de doble dígit, ja va representar al voltant d'una cinquena part de les exportacions totals de carns de Japó durant el primer semestre del 2018, que va augmentar un 37% respecte a l'any anterior a 10.8 bilions de iens (94.900.000 dòlars). El cas de la Xina, més complexa (però amb una gran fam d’aquests tipus de producte) encara està en la taula de negocia-ció. En total, les exportacions de carn de boví a Japó superaran els 20 bilions de iens, gairebé el doble del que van ser el 2015, i l'objectiu és arribar fins els 25.000 milions de iens el 2020.

Amb tot, sota aquestes xifres de creixement, impul-sades sobretot per una demanda en el que és avui la regió econòmica més dinàmica i on hi ha un major creixement demogràfic i de canvi de les dietes, ama-ga una profunda crisi del sector agrícola japonès. Es tracta d’una crisi derivada de l’abandonament gradu-al de l’activitat agrícola i ramadera al Japó, encara molt marcada per la tradició familiar i l’orientació a produir productes d’altíssima qualitat, uns pilars exi-gents que molts joves no estan disposats a assumir com a propis; més en l’elaboració d’un producte tant exigent com la carn de wagyu que exigeix dedicació tot l’any.

L'illa sud de Kyushu és un dels centres de reproduc-ció wagyu més grans de Japó. Tanmateix, no sabem fins quan durarà: més de la meitat dels agricultors de la regió tenen 70 anys o més, i el 80% d'ells no tenen un successor. La disminució de la població wagyu ha provocat que el preu dels vedells augmenti deu vegades des de 1965 fins a 2016, fins a 750.860 iens per cap. Tot i que els preus actuals permeten als ag-ricultors guanyar-se una vida digna, la generació més jove ha donat la volta a una vida que els dema-na viure al camp. Els vedells es crien durant uns nou mesos i després es van subhastant als agricultors de tot el país, que els crien en alimentadores durant 20 mesos més. Els alts preus dels vedells han fet que la vida sigui cada vegada més difícil per aquests tipus d’agricultors. Si bé és cert que les exportacions creix-en, per a la majoria, el mercat intern representa el gruix de les seves vendes i hi ha poc marge per créixer.

La carn Kagoshima wagyu del Japó es ven a Austràlia per quasi 283 dòlars per quilogram, el doble que altres tipus. Tan-mateix, quan una botiga té existències, s’acaben ràpidament; és el Rolls-Royce de la carn de boví amb molta popularitat a Australià però també als EUA. Els produc-tors de carn de vedella japonesos estan observant un augment espectacular de les exportacions de wagyu que, fins hi tot, s’ha convertit en un reclam pels turistes que visiten el país.

5


Geo

polít

ica

Agr

ària

Després de la liberalització del Japó de les importa-cions de carn de boví el 1991, els agricultors van començar a centrar-se en productes de gamma alta per sobreviure a la competència amb carns barates procedents dels Estats Units i Austràlia. El Japó va identificar quatre races com wagyu i va començar una recerca del perfecte embotellament: el greix in-tramuscular que dóna a Wagyu la seva textura sedo-sa, una mètrica clau per determinar el preu. Però és tracta d’una indústria dissenyada per defensar-se de la competència estrangera no per impulsar les ex-portacions. És per això que avui el repte és doble: aconseguir no perdre la producció per manca d’agri-cultors al territori (una derivada de l’envelliment), per un costat; i, per l’altre costat, desenvolupar una ca-dena de distribució eficaç i amb els estàndards inter-nacionals per poder distribuir per la resta d’un conti-nent on la demanda de carn no para de créixer.

El mercat de la carn a tota la regió d’Àsia-Pacífic és del tot dinàmic. L’espai que no cobreix la indústria càrnia i ramadera japonesa l’està començant a cobrir noves explotacions a Austràlia i Nova Zelanda que, cada cop més, s’estan constituint com a veritables fàbriques agrícoles per el conjunt de la regió. Malgrat que Japó no exporta wagyu, sí semen o embrions en viu als mercats d'ultramar. Però durant la dècada de 1970, alguns van ser enviats als EUA amb finalitats de recerca. Aquest és l’origen que explica el fet que en els darrers anys hem vist com algunes poques granges australianes començaven a desenvolupar aquest tipus tan especial de carn. Els vedells que de-sprés d’haver estat criats amb una dieta basada en l'ordi en un canal d'alimentació d'estil japonès, les vaques s'enviaran a Sydney per al seu processament i es vendran a alguns dels millors restaurants del món. Tot el procés dura més de dos anys i mig.

Un nombre creixent d'agricultors australians busquen imitar el seu èxit barrejant els seus ramats amb l'ADN wagyu, i alguns dels principals empresaris del país també comencen a entrar en el projecte. En 2016, Blackmore va completar una de les seves majors transaccions: una venda de més de 1.000 bovins a Gina Rinehart, el magnat de la mineria i l’empresari més ric d'Austràlia, segons la revista nord-americana Forbes. Es diu que busca servir clients rics a la Xina, un mercat que encara prohibeix les importacions de Japó. Peter Gilmour, president de l'Associació Aus-traliana de Wagyu, afirma que el seu país té una sèrie d'avantatges sobre Japó.

La terra a Japó és més cara, les explotacions tendeix-en a ser molt petites i tenen uns nivells de personal bastant intensos a causa de la cura intensiva que re-quereix el seu wagyu. A més, la major part dels pin-sos s’han d'importar d'Austràlia i els EUA. Aquest és un altre cost afegit. Una vegada inassolible per a la majoria dels asiàtics, la carn de boví cada vegada és més demandada a mesura que la regió creix més

Evolució de les explotacions ramaderes al Japó

Font: Ministeri d’Agricultura del Japó. En blau: número d’explotacions (en milers); línia clara: número de caps de bestiar (en milions).

rica. Les importacions de carn de boví a la Xina van pujar de només 23.000 tones el 2009 a un projecte de 1.02 milions de tones aquest any, segons el De-partament d'Agricultura dels EUA. Tot i així, el con-sum per càpita és només de 4,1 kg, menys d'un sisè dels EUA. Hong Kong també ha doblat les importa-cions, mentre que nous consumidors com Tailàndia i Malàisia estan sorgint.

Prop de 24.000 tones de wagyu es van produir a Aus-tràlia el 2016, segons l'Associació Australiana de Wagyu, amb un 85-90% d'anar al mercat d'export-ació. Nova Zelanda, va importar la genètica wagyu dels Estats Units i Austràlia i ara augmenta uns 3.000 wagyu mestissos a la ciutat portuària del nord de Na-pier.

Al marge dels detalls en el desenvolupament del mercat càrnic japonès i les seves implicacions amb altres països permet extreure alguns missatges de valor. Una primera advertència és sobre el cost, mas-sa vegades silenciós, que suposa el despoblament rural i l’abandonament generalitzat del territori. Per països com Japó, rics en recursos agrícoles –en aquest cas amb un fort capital acumulat en el sector càrnic–, que no dir d’Espanya, suposa abandonar un sector que, si se li permet, és i serà extraordinària-ment atractiu en tant en quan té una demanda que està projectada que creixi en un 70% fins al 2050, especialment concentrada en el continent asiàtic. En segon lloc, la importància de mirar els mercats glo-bals. El proteccionisme japonès, que va determinar la política agrícola durant anys, va afavorir la consol-idació d’un sector més aviat fràgil i amb una estructu-ra poc competitiva en comparació a altres països. A la llarga, els mercats s’obren camí i les oportunitats són per a aquelles economies més musculades i preparades. Països com Austràlia o Nova Zelanda, que des de finals dels 70 van abandonar qualsevol tipus d’ajuda o subvenció i van tractar l’agricultura com un sector econòmic, són avui els que estan aprofitant les atractives oportunitats que s’obren a l’hora d’alimentar un continent que suma 4.000 milions de persones i que creix a taxes superiors als 6%.

6

Aig

ua

Pragmatisme en la gestió de l’aiguaEL MÓN DE L’AIGUA (6)

Des de l’inici d’aquest any ens vam proposar parlar de l’aigua – tema fonamental - en cada número de La Drecera. Tema en el que continuarem aprofundint el proper any. En aquestes pàgines volem donar criteri i compartir idees que ens permetin consolidar i millorar un marc legislatiu i econòmic que asseguri un accés segur, estable, sostenible i econòmic d’un recurs vital per a la vida, la indústria i l’agricultura.

Una de les principals claus de volta per assolir aquests objectius és la correcta fixació de preus. El preu de l’aigua és un tema sensible perquè cal asse-gurar un accés universal per a tothom però alhora sabem que un preu artificialment baix afavoreix la sobreexplotació del recursos hídrics, sempre lim-itats, el malbaratament i la mala inversió de recur-sos. Al mateix temps, un preu artificialment baix fa inviable el marc d’infraestructura necessari pel bon aprofitament dels recursos hídrics al temps que desincentiva la innovació i l’ús responsable dels mateixos.

Aquesta problemàtica es fa molt evident en el cas dels països en vies de desenvolupament, països amb unes institucions dèbils i una burocràcia cor-rupte on els drets de propietat de l’aigua i també de la terra, queden molt lluny, i condemnen aquests països a una situació d’estrès hídric crònic. Quan el preu de l’aigua no reflecteix el seu cost real ni la

seva escassetat relativa, no hi han incentius, ni pel sector privat ni per a les institucions públiques, per fer les inversions necessàries per tal de facilitar l’em-magatzematge i distribució d’aquest recurs vital.

En els països desenvolupats, històricament beneïts per una situació de partida molt més favorable que el gruix de països en vies de desenvolupament, també hi ha marge per fer les coses millor. Tanmateix, aquesta situació encara es pot millorar si s’avança en la bona direcció. L’aigua, com ara veurem, és un pilar bàsic per assegurar el creixement de la produc-tivitat i la competitivitat del sector agrícola en els propers anys.

Com se sol dir: “sense aigua, no hi ha agricultura.” I així és. L’aigua és la gran palanca de productivitat, juntament amb la revolució mecànica i química que han permès multiplicar com mai la producció d’ali-ments en les darreres dècades. En el futur l’aigua

7


Aig

ua

segueix sent una peça imprescindible per assolir aquest important repte més viu que mai. És per això que és fonamental afavorir un règim legislatiu estable en vers l’aigua, amb un sistema de preus que reflexa el cost real de l’aigua per afavorir una millor tecnolo-gia de reg, que permeti fer el millor ús possible dels recursos disponibles.

Aquesta distribució s’ha de gestionar aprofitant les millores en la innovació i l’eficiència en la gestió que permet l’existència de mercats eficients, amb els drets de propietat ben assignats, i amb una regulació entenedora, estable, fàcil d’implementar i que incen-tivi l’eficiència al llarg de tota la cadena de l’aigua. La millora en la tecnologia en la producció de l’aigua amb els nous sistemes de reutilització, amb un con-sum energètic tres vegades inferior a la tecnologies de desolació, és un perfecte exemple.

Cercle Virtuós

Comptar amb una correcte regulació de l’aigua exigeix una integració en el marc Europeu i de la Política Agrària Comuna. En aquest sentit, és clau que cada cop més la PAC tingui en compte aquesta realitat i ha d’anar substituint una orientació d’ajudes de manera discrecional, canviant, a donar amb mecanismes d’aju-des més obertes que tinguin en compte la realitat es-pecífica de cada província, de cada hectàrea, i entre d’altres coses afavorir un entorn de preus realistes i estables per treballar en la mateixa línia.

Tanmateix, ara que el tema del despoblament ocupa més atenció en els mitjans públics i també, per sort, sembla en l’esfera pública, és important fer notar com només amb un sector agrícola amb un marc legal que li permeti ser competitiu, serà possible corregir de manera estructural alguns dels desequilibris de-mogràfics, especialment intensos a Espanya i a Cata-lunya. Un vector clau en el creixement d’aquesta com-petitivitat és, com recordàvem, comptar amb una agricultura de regadiu, productiva i eficient, que per-meti al mateix temps el millor dels usos per l’aigua disponible.

Ens hi juguem molt: Tenir un sector agrícola fort, solvent i competitiu, capaç de fer front al gran repte del gran creixement esperat en la demanda d’aliments a nivell global de manera sostenible. També ens hi juguem fer un bon ús dels recursos hídrics disponibles, minimitzant els riscos de sequera, i superant la dependència climàtica en els moments de més estrès hídric que de tant en tant marquen les condicions al nostre país. Per últim, afavorir un entorn estable i favorable al creixement de les indústries agrícoles és un aspecte ineluctable per afrontar amb solvència i de manera estructural –més enllà de les sempre disfuncionals polítiques de subsidi– el problema del despoblament. El repte no és menor, i depèn de tots que el fem tirar endavant.

A més, aquest guanys de competitivitat són alhora una palanca clau per què, poc a poc, els ingressos del conjunt del sector depenguin cada cop menys de la PAC que, per la seva part, té el gran repte en els propers anys d’afavorir no només la sostenibilitat mediambiental, sinó també l’econòmica, entenent que sense la segona la primera és impossible.

És per això que tant insistim en treballar bé el tema de l’aigua. Cal veure, en primer lloc, el conjunt de les activitats agroalimentàries com una part més del sec-tor econòmic del país, unes indústries que són claus en la creació de riquesa, ocupació i una important palanca del nostre sector exportador. En segon lloc, cal entendre que l’aigua és un input clau en la pro-ducció d’aliments i s’ha de regular de manera que el preu reflecteixi el seu cost real i la seva escassetat relativa, de manera que aquest sigui estable, lluny de canvis i restriccions polítiques, i que serveixi de po-tent catalitzador per inversions, tant macro com mi-cro, que permetin un ús sostenible de l’aigua dis-ponible.

8

Eur

opa

La trobada va servir per intercanviar idees sobre els grans reptes pendents de la PAC. Angel Boixareu va fer un repàs a les últimes grans reformes de la PAC l’última de les quals es correspon a la del 2018 i liderada per l’actual comissari d’Agricultura, l’irlandès Phil Hogan i que entrarà previsible-ment en vigor el 2020. Un dels primers missatges que va destacar Boixareu és la intenció del comissari Hogan en tractar el sector agrícola com un sector econòmic més, i on la sostenibilitat econòmica de la indústria, una de les reclamacions històriques de l’Institut, és un objectiu principal.

Des de la Comissió Europea es parla de la necessària reori-entació a mercat del conjunt del sector. Els altres dos grans objectius són la coneguda sostenibilitat mediambiental, i el foment de la innovació i la recerca en el sector agrícola. Res-pecte aquest punt Boixareu va recordar que els pressupostos comunitaris, que tenen una vigència de 7 anys (l´últim per el període 2014-20), estan incorporant cada cop més partides pressupostaries en aquest efecte. De cara el proper pres-supost multianual, 2021-27, s’espera que la partida de fonts

dedicada a la recerca i la innovació en el sector agrícola serà propera als 10.000 milions de d’euros. Cal estar atent a oportunitats d’aquest tipus, va remarcar Boixareu.

També és important notar com les prioritats de la UE estan canviant de forma ràpida i com la importància en el pressu-post de la Política Agrària Comuna serà cada cop menor. Una tendència que s’ha anat consolidant en els darrers anys: al 1984 la partida de la PAC era un 68% del pressupost, avui aquest percentatge està al 37% i s’espera que baixi fins el 28% en els propers pressupostos. Espanya ha estat histò-ricament un dels Estats membres –juntament amb França i Alemany–, que més s’ha beneficiat d’aquests fons: en els últims pressupostos la xifra puja a 39.000 milions d’euros, uns 6.000 milions anuals que, amb la reducció, quedaria vora els 5.550 milions a partir de 2020. Les partides pressupos-taries que tenen més protagonisme són les corresponents a defensa, seguretat e immigració, en línia amb els grans reptes interns i extern que afronta la UE en el nou escenari global post-Trump.

L'Institut Agrícola rep a un alt càrrec del Consell de la Unió Europea

Trobada d'empresaris agroindustrials amb Àngel Boixareu, Director General del Consell de la Unió Europea

El passat 27 de novembre va tenir lloc a la seu de l’Institut Agrícola una trobada amb empresaris agroindustrials de diferents sectors i l’alt repre-sentant de la Unió Europea Ángel Boixareu, Director General d’Agricultura, Afers Socials i Sanitat del Consell de la Unió Europea, institució de la Unió integrada pels caps d’Estat i de Govern dels Estats membres, ara presidida per Donald Tusk.

Ramon d'Abadal, vicepresident de l'Institut Agrícola; Baldiri Ros, president; Angel Buixareu, Director General del Consell de la Unió Europea; Joan Pons i Joan Cols, vicepresidents de l'Institut Agrícola.

9


Eur

opa

Des del punt de vista comercial, a la trobada va sortir el tema de l’embargament rus, que ha suposat una pèrdua anual per al conjunt de la UE de 5.000 milions anuals, que no va comptar amb represàlies comercials per part de la UE però si que, va remarcar Boixareu, la reacció russa ha motivat tota una sèrie d’accions estratègiques en el marc de la UE per compensar aquesta caiguda amb l’obertura de nous mercats a través de l’impuls d’acords bilaterals amb Japó, Canadà, o Singapur, entre d’altres, i s’està treballant en desbloquejar l’acord amb Mercosur i els EUA.

Per part de l’Institut, Baldiri Ros va remarcar la importància que tenen les institucions europees a l’hora d’establir el marc legislatiu del sector i la importància vital de que els empresaris siguem capaços de fer escoltar la nostra veu a Europa per afavorir una regulació racional que permeti tant la sostenibilitat mediambiental com la sostenibilitat econòmica i que permeti a les empreses agrícoles del país competir a nivell global, creant riquesa i ocupació.

D’altre banda, l’equip del Servei d’Estudis, Tècnic i Jurídic de l’Institut va poder resumir les grans línies de treball: el Des-poblament Rural, la reforma de la PAC, i el repte de l’aigua en el segle XXI. Es va posar l’èmfasi en que la política de la UE ha d’ anar més enllà de les polítiques de la despesa i ha de posar l’accent en ser capaç de generar un marc legislatiu estable, eficient i funcional per a l’activitat econòmica. Des de l’Institut es va remarcar la importància d’entendre que la millor manera de garantir la sostenibilitat mediambiental es assegurant la sostenibilitat econòmica (sense ajudes) del sector; el primer sense el segon és una fita impossible.

En aquest sentit, el compromís de l’Institut Agrícola i de tots els seus associats, serà seguir treballant per tenir més visibilitat i influència en el marc de les institucions europees per defensar una marc jurídic europeu que millori les opor-tunitats del sector en una economia cada dia més global i competitiva.

10

Eco

nom

ia

Com es pot veure el ventall d’activitats és ampli, però les vinculades amb la fleca i pastes alimentàries, les be-gudes, el sacrifici de bestiar i els elaborats alimentaris són les més presents. Tot i que hi ha altres que, tot i ser poc nombroses aquí, representen una bona part del sec-tor a nivell estatal, com és el cas de l’alimentació animal. I dins el subsector de les indústries càrnies, en destaca la producció de carn de porc, seguida de l’aviram i el vaquí.

Dades que també hem de contrastar amb el fet que el número d’empreses agroalimentàries a nivell estatal és de poc més de 29.000. Representant-ne, doncs, les cat-alanes, només un 12%. Les quals majoritàriament són microempreses ―un 64%― que tenen menys de deu tre-balladors, i petites empreses ―un 27%― amb menys de 50 treballadors. Essent només mitjanes i gran empreses un 9%, que tenen més de 50 treballadors. Aquesta atom-ització del sector és el que malauradament comporta molts problemes i dificultats per a l’exportació, per a la implementació de noves tecnologies o processos indus-trials, o per realitzar inversions.

Activitat % respecteCatalunya

% respecteEspanya

Sacrifici de bestiar i elaboració de productes carnis 18,3 17,1

Elaboració i conservació de peix 1,7 9,8

Preparació i conservació de fruites i hortalisses 3,2 8,2

Olis i greixos vegetals i animals 5,5 11,9

Productes lactis 4,5 9,9

Productes de molineria 1,8 14,4

Productes de fleca i pastes alimentàries 23,3 7,9

Altres productes alimentaris (precuinats, dietètica, café, etc) 16,4 20,8

Alimentació animal (pinso) 4,1 18,5

Begudes 21,1 14,3

Tabac 0 0

Empreses del sector agroalimentari català

Aquest sector, per situar-nos, representa unes 3.600 empreses d’arreu del territori, dividides en les següents activitats i percentatges:

• El sector agroalimentari és el principal empleador de Catalunya.

• Amb uns 80.000 llocs de treball, representa un 18% de l’ocupació industrial catalana i un 22% de l’ocupació de tot el sector a Espanya.

La potència del sector agroalimentari català

Massa sovint estem acostumats a sentit dir que el turisme és el principal motor econòmic de Catalunya. I tot i que en part és cert, de cap manera podem menysprear el volum econòmic i l’activitat empresarial que representa el sector agroalimentari a Catalunya.

11


Eco

nom

ia

El sector agroalimentari és el principal empleador de Catalunya, doncs amb uns 80.000 llocs de treball, repre-senta un 18% de l’ocupació industrial catalana i un 22% de l’ocupació de tot el sector a Espanya. Xifres, doncs, prou significatives. I més quan estem tractant, bàsicament, de la segona baula de la cadena alimentària, que d’una manera o altre, rep els productes del sector agrícola o ramader, i n’elabora o els transforma en d’altres. Apart en quedaria el sector forestal ―serradores, fusta, llenya, suro, envasos― que representa un total de 290 empreses.

Volum de negoci

A nivell mundial el sector de l’alimentació i les begudes rep-resenta un volum de negoci de 5.600.000 M€, dels quals 1.100.000 M€ corresponen a la Unió Europea ―un 17%. I d’aquests, 124.000 M€ són d’Espanya, amb 26.000 M€ de Catalunya. Davant aquestes xifres cal esmentar que la Unió Europea és el primer exportador de productes d’ali-mentació i begudes del món. Destacant, com a subsectors més importants, els de les indústries càrnies −7.900 M€−, el de pinsos per animals −3.100 M€−, el dels olis i greixos ani-mals i vegetals −3.150 M€− i el de les begudes −2.900 M€. I com a països comunitaris més importants, per ordre de volum de negoci, trobem França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit i Espanya.

En el gràfic següent es pot veure l’evolució del volum de ne-goci català, dins el sector alimentari i de begudes, al llarg dels darrers anys. Les dades finalitzen el 2015 per que és el darrer any disponible a dia d’avui. Com es pot veure clara-ment, pel que fa als productes alimentaris, tot i una lleugera baixada els anys 2009 i 2010, vinculada amb la crisis econòmica i l’alça notable de certs productes alimentaris −especialment cereals i pinsos−, la progressió ha estat ascen-dent. En canvi, respecte de les begudes, la progressió és lleugerament descendent, però amb tendència estable.

Font: IDESCAT (milions d’euros)

Imatges Mercabarna

12

Eco

nom

ia

La progressió ha estat, amb el pas dels anys, del tot positiva per Catalunya, passant d’una balança comercial negativa a l’entorn dels 2.460 M€ el 2005, als 34 M€ positius de l’any passat. I això s’ha fet comptant amb més de 2.200 empreses catalanes que exporten arreu del món i que representen quasi una tercera part de les estatals. Essent els principals productes exportats els carnis, els aliments elabo-rats, olis i greixos, cereals en gra i pinsos animals.

Tot plegat demostra el notable impuls i vàlua d’aquest sector que ha sabut adaptar-se a les normes de funciona-ment dels mercats globals, els canvis de gustos dels consumidors, l’optim-ització dels recursos per a produir, la millora de la qualitat dels productes i l’impuls de la internacionalització.

És evident que no podem deixar que aquest camí es torci, i, per tant, tant des de l’INSTITUT AGRÍCOLA, com des dels nos-tres empresaris com dels nostres gover-nants, hem de creure’ns-ho i fer-nos nos-tre. I hem de confiar i seguir treballant per a mantenir i millorar aquest sector econòmic tant potent de casa nostra. Evi-dentment l’esforç i sacrifici hi ha estat, però les proves demostren que ha valgut la pena. Nosaltres, almenys, seguirem espe-ronant per a que així sigui.

Font: DATACOMEX Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme (en milers d’euros)

L’exportació i la importació

Pel que respecte a Catalunya, el comerç exterior as-cendeix, segons les dades de DATACOMEX del Min-isteri d’Indústria, Comerç i Turisme, a un total aprox-imat de 10.070 M€ d’exportacions, enfront a 10.103 M€ d’importacions. Per tant, en resulta un petit saldo positiu. Però aquesta situació no era la normal uns

anys ençà. I així es pot veure en el gràfic adjunt, on hi consta l’evolució de les exportacions i importa-cions del sector de l’alimentació i begudes des del 2005 fins a l’actualitat. I és evident que en els primers anys el saldo comercial era del tot negatiu, important més que exportant.

13


14

Rel

acio

ns In

stitu

cion

als

Sánchez Llibre demana unitat i gosadia per fer un Foment més rejovenit, modern, feminitzat i il·lusionat

Josep Sanchez Llibre, nou president de Foment del Treball

El nou president: "L’activitat empresarial és imprescindible per garantir el pro-grés i el benestar de la nostra societat i l’únic camí per generar riquesa, que faci possible generar ocupació, reforçar la cohesió social i minvar les desigualtats socials, que avui són una amenaça certa per a l’estabilitat que necessita un país que vulgui progressar. Això sempre estarà present en la nostra actuació i serà l’objectiu prioritari. (...) Vull dir-vos, amb la màxima vehemència, que el futur comença avui, el futur per aconseguir els grans objectius als quals ens hem compromès: Rejovenir, Renovar, Modernitzar, Feminitzar i Il·lusionar la nostra organització"

La nova Junta Directiva, reunida immediatament després de l’Assemblea, nome-na,a proposta del President, els nous Vicepresidents, que són: Joan Roget, Baldiri Ros, Elisabeth Cañigueral, Virgínia Guinda, Joaquim Llansó, , i Maria Helena de Felipe. (Per ordre segons imatge)

15


Rel

acio

ns In

stitu

cion

als

El nou President ha assegurat la seva voluntat de “com-binar i aprofitar el talent i l’experiència del Foment actu-al” per fer un salt endavant i mantenir la independència econòmica, la capacitat d’influència i la rellevància del Foment. Uns valors que es posaran a treballar ”inten-sament per facilitar el retorn de les empreses que han marxat de Catalunya”.

En aquest sentit, Sánchez Llibre ha demanat “unitat i gosadia” per fer un Foment modern i influent: “Unitat al voltant del nostre equip, de les persones que han donat un pas endavant i formen part de la direcció de la nova etapa del Foment del Treball; Unitat per afrontar la defensa de la nostra quota de representativitat amb el contenciós que tenim amb Pimec; Unitat també pel què fa referència a la situació de la Cecot; Unitat per afrontar el relleu generacional a casa nostra; Unitat per afrontar la feminització del Foment del Treball.

També la gosadia: “ser agosarats per ser més dinàmics, per donar més serveis i oportunitats a les empreses del país, per atraure els joves empresaris i empresàries, i per reconèixer a la dona el paper de gran rellevància que té al Foment. Ser agosarats també per fer propos-tes i donar solucions, potenciant el debat a les comissi-ons de Foment del treball. Aspirem a influir més i millor als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, com també al Parlament Espanyol i al Govern de l’Estat, a l’Ajuntament de Bar-celona i al Parlament Europeu: a totes les institucions, amb l’objectiu de defensar l’activitat i el progrés de les nostres empreses. Foment ha de ser la gran Patronal de proximitat sensible a totes les inquietuds del món empresarial català. Per aquet motiu crearem, com s’ha fet a la CEOE, un departament de relacions amb les Administracions Públiques”.Hem de ser agosarats en demostrar sense complexes l’orgull de ser empresaris.”

Alhora, Sánchez Llibre ha resumit la seva proposta de pla d’actuació, i que ha resumit en pilars com:

Modernitzar-nos i crear la Comissió Agenda 2030;

Promoure un think tank econòmic i empresarial, per debatre, analitzar i proposar alternatives davant l’evolució econòmica i social constant;

Crear una comissió de finançament empresarial i salvament d’empreses, apostant per l’increment del finançament no bancari;

Continuar treballant intensament perquè Foment sigui un instrument útil i eficaç en la internaciona-lització de les nostres empreses;

Plantejar una rebaixa dels costos energètics del nostre teixit productiu.

Més comissions i major representació del territori als òrgans directius per a un Foment més dinàmic i re-presentatiu. Josep Sánchez Llibre, en el seu discurs davant de l’Assemblea, ha defensat que l’equip directiu i executiu de la patronal “s’ha d’adaptar als nous temps”. En aquest sentir, Sánchez Llibre ha anunciat la presen-tació en un curt termini de temps davant de la Junta Directiva “un canvi d’Estatuts: un canvi que donarà a Lleida, Tarragona i Girona una vicepresidència, perquè estar arrelats al territori és fonamental per consolidar la nostra presència. Vull que en el nucli dur de la direcció hi siguin presents els territoris. Així com també les farem extensives a altres àmbits d’organització, incloent FEPI-ME, per adaptar la nostra organització als nous temps, als nous reptes econòmics i socials per configurar una direcció mes àgil a l’hora de prendre decisions”.

Baldiri Ros, president de l'Institut Agrícola, elegit un dels cinc vicepresidents de Foment:

"És un orgull tant per mi, com per a l’organització que represento - l’Institut Agrícola - incloure, i d’una manera clara i transparent el concepte agrari i d’indústria agroalimentària dins del perfil de Fo-ment, doncs és un tema molt important. Això era una obsessió que jo tenia des de sempre perquè a mi no m’agrada desvincular el sector agrari de l’economia d’un país, perquè l'agricultura, l'agroindústria i la silvicultura són economia."

16

Rel

acio

ns In

stitu

cion

als

La CEOE ha elegit Antonio Garamendi president de l'organització

El passat 21 de novembre, l’Assemblea Electoral 2018 de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) ha elegit per aclamació a Antonio Garamendi com a nou president de l’organització.

Antonio Garamendi és un empresari nascut a Getxo (Biscaia). Des de molt jove es va dedicar al món de l’empresa en un triple vessant: els negocis familiars, projectes iniciats per ell mateix i la presència en els consells d’administració i Consells Assessors de grans empreses.

Com guió del seu discurs va enumerar cinc principis: Espanya, Empresaris, Trobada, Evolució i Esperit.

Espanya. Garamendi va reivindicar la “Espanya sense complexos”. “En aquesta Assemblea, he demanat que oneigin juntes les banderes de totes les comunitats autònomes”, ha dit. “Som un país modern, integrat dins d'Europa», va emfatitzar. “En nom de tots els em-presaris del nostre país vull mostrar el nostre suport i la nostra lleialtat al Rei Felip”, ha afirmat.

Empresaris. El nou president va dir que posarà en l’eix central de CEOE als joves empresaris: “Jo em segueixo sentint jove empresari. Anem a animar els joves empresaris perquè es recorrin Espanya per fo-mentar les ganes d’emprendre”. També va demanar una segona oportunitat per als empresaris que han patit la crisi: “Estan a la cua de l’atur però no poden cobrar-”, ha criticat. A més, va dir que “hem de conscienciar la societat perquè hi hagi més vocacions empresarials”.

Trobada. Sobre la paraula “Trobada”, va dir que “la CEOE són centenars de milers d’empreses”. Va voler parlar dels “empresaris amb cara i ulls”, de tots els racons d’Espanya i de tots els sectors. “Som inclusius, aquí hi cap tothom”, ha afirmat. El nou president de CEOE també va considerar que “la pau social és la

major infraestructura del país”. Per exemplificar-ho, va recordar que hi ha 5.000 taules de diàleg social obertes on s’asseuen els empresaris i els sindicats a parlar.

Evolució. Sobre l’evolució necessària per afrontar els reptes econòmics del país va esmentar la importància de “la revolució digital”, que “és el nou repte del futur”. També va parlar de la urgència de millorar la FP Profes-sional i l’educació. D’altra banda, va posar en valor la internacionalització de les empreses: “El futur del nos-tre país és saber que estem a Europa i al món”. CEOE reforçarà la seva aposta per la internacionalització a través de la marca CEOE Internacional”, ha detallat.

Dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, també va posar èmfasi a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones: “Tenim el projecte Promociona que és un exemple. És la estrella de la CEOE per aconseguir la igualtat”. Entre els seus ob-jectius prioritaris també va esmentar la sostenibilitat mediambiental i econòmica.

Esperit. Us demanaré “esperit i ànima, a més de transparència en els processos i democràcia en les decisions”. “Que la societat compti amb nosaltres, perquè treballarem com sempre ho hem fet: amb in-dependència, amb sentit d’Estat i sempre amb lleialtat institucional”, ha destacat. Antonio Garamendi va voler destacar al final del seu discurs la importància de la competitivitat: “És compatible amb l’humanisme”. “L’únic que faré és ser la vostra corretja de transmis-sió”, ha conclòs.

Baldiri Ros, Antonio Garamendi

17


Llibres per regalar aquest Nadal

18

Serv

ei d

’Est

udis

Els vents de cua que han caracteritzat els exercicis anteriors també mostren signes d’esgotament. D’una banda, el preu del petroli s’ha mostrat més vigorós aquest any que en els dos darrers, i cada cop més es fa evident una pujada de les matè-ries primeres agrícoles que acumulen 4-5 anys de baixades sostingudes per els ni-vells rècord de les collites a nivell mundial. D’altre banda, l’atemperament del comerç mundial, que ja es va fer evident durant els darrers anys de sortida de la crisi és un altre element de preocupació i inestabilitat en el mig termini i fins que els EUA i la Xina no arribin a un nou marc d’entesa per les avui tenses relacions bilaterals. Aquest escenari complexa, es comple-ta amb la crisi a Argentina i Turquia, o l’increment de símptomes preocupants (caiguda de l’activitat i increment del deute) a la Xina, i una gradual pujada de tipus de la Reserva Federal, necessària, i que suposa posar a prova realment la qualitat del creixement americà.Tenint en compte aquest escenari, les previsions del Govern respecte al crei-xement (2,5%) i el dèficit (1,5%) resulten poc creïbles i han estat rebaixades per els principals organismes oficials que estimen més possible un creixement més proper a l’1,5% que al 2,5% del govern, amb un dèficit fiscal que seguirà estant prop del 2,9%, molt superior a l’estimant als pressupostos. Uns pressupostos, a més a més, encara pendents d’aprovar al Parlament el que fa que es pensi en la hipòtesis d’unes eleccions anticipades abans de 2020.La falta de reformes i l’excessiva de-pendència del creixement de la fa-cilitat de crèdit, també s’ha fet no-tar en la solvència de les famílies.

Com ja va passar en l’anterior fase expansiva, la taxa d’estalvi de les famílies segueix sent molt baixa, per sota del 5%, i l’endeutament relativament alt: fins un 125% dels ingressos per els cohorts d’edat adulta. Una posició financera molt dèbil que es relaciona amb un mercat laboral que segueix arrossegant moltes deficiències i que suporta una encara molt inacceptable taxa d’atur: si en el passat cicle expansiu Espanya no va ser capaç de fer baixar l’atur del 8%, en aquest últim cicle ens està costant fer-la baixar del 14%. Mesu-res a curt termini com la pujada del Salari Mínim no ajuden a recuperar ni la solvència ni la competitivitat de l’economia.

Uns pressupostos a curt termini

Malgrat els pressupostos encara estan pendents d’aprovació en el moment d’escriure aquestes línies, si que coneixem el contingut del pacte de legislatura entre PSOE i Podemos. Es tracta d’un acord de pressupostos que, bàsica-ment, reactiva diverses partides de despesa sense emprendre cap reforma per afavorir la creació de riquesa i ocupació a llarg termini, el que ja de per sí constitueix un motiu de gran preocupació sobretot quan estem en un moment on el deute públic està prop del 100% del PIB –nivells mai vistos en demo-cràcia–. En suma, el conjunt de mesures d’increment de la despesa pública puja a un total de 6.952 milions d’euros al que cal sumar altres compromisos en habitatge públic i dependència que fan que la xifra pugi als 9.000 milions.

2019: Cap a la fi de cicle

Dèficit públic % sobre PIB

Font: Freemarket

L’economia espanyola, malgrat els avatars interns, ha mantingut tasses positives de creixement en els darrers anys però comencen a notar-se signes d’esgotament. La demanda interna ha moderat el seu creixement, alhora que la fins ara molt positiva contribució del sector exterior pot ressentir-se d’un refredament generalitzat de l’economia global. En aquest context, persisteix la dinàmica d’un creixement amb desequilibris, com en el cicle anterior, en aquest cas concentrat en un dèficit públic que no s’acaba de controlar i que debilita la posició financera de la Hisenda Pública, molt dependent de les condicions de crèdit en la zona euro. Amb els tipus pràcticament a zero, el cost d’aquest endeutament només pot anar a l’alça el que preocupa a molts analistes.

19


Serv

ei d

’Est

udis

Aquests impostos, l’acord PSOE-Pode-mos vol incloure, com ja s’ha mencionat, un impost afegit als Actes Jurídics Docu-mentats (també anomenat “impost a la banca”), que l’únic que farà és encarir el crèdit, un nou impost del 0,2% sobre les transaccions financeres, que només ser-veix per reduir la liquiditat en el sistema financer i dificultar (encara més l’estalvi), i la anomenada “taxa Google” que ja ha estat aturada per advertències de la Comissió Europea. Aquest increment de la pressió fiscal, no ajuda a re-capitalitzar el conjunt dels agents econòmics i les famílies que, com es veu en el gràfic, estant impulsant el cicle econòmic via un consum que implica sacrificar l’estalvi.

Font: INE, Freemarket

Consum i taxa d'estalvi de les famílies

Aquestes partides de despesa s’ajunten amb diferents mesures orientades a pujar la pressió fiscal de les classes productives amb la pujada de top tipus d’impostos i tributs i amb l’ampliació de figures impositives relativament noves com l’Impost d’Actes Jurídics Documentats. Aquesta política fiscal ignora el fet central que España ja suporta una de les cunyes fiscals més elevades d’entre els països del nostre entorn tenint una dotació de capital i competitivitat molt més baixes.

Malgrat el mite que a Espanya es paguen pocs impostos, les xifres diuen tot el contrari. Respecte l’IRPF, Espanya és un dels països amb una progressivitat major, el que fa que, per exemple, els contribuents de més de 60.000 euros suportin la sexta major cunya fiscal (diferència total entre salari brut menys IRPF i cotitzacions) d’entre els països de la Unió Euro-pea. Un salari brut de 150.000 Euros, per desgràcia minoritari

al nostre país, implica estar pagant una cunya fiscal del 48,2% el que implica ingressar 78.696 € Euros.

L’impost sobre el Patrimoni, regressiu per l’estalvi, només existeix a Itàlia, França, Holanda i Espanya, al temps que som el país que més grava herències i donacions, un tipus màxim que arriba al 34%. Països amb molta més mobilitat social com Austràlia, Nova Zelanda o inclús una socialdemocràcia com Suècia, l’impost de successions està eliminat o pràcticament bonificat al 100%. Pel que fa als guanys sobre el capital a l’IRPF, el tipus efectiu màxim arriba fins el 23%, de nou en la franja alta d’entre els països de la UE el que fa que estalviar sigui més difícil (en un moment delicat on la demografia esta posant una gran pressió sobre el sistema de pensions), i tenim també un dels tipus efectius més alts pel que fa l’Impost de Societats (veure gràfic).

Comparativa de tipus efectiu mitjos, Impost de Societats

Font: Comissió Europea, Freemarket

20

Opi

nió

LIDERAZGO

"Los directivos humildes vencen" Los directivos que se mantienen “auténticos” sacan lo mejor de sus empleados

Según Lucía Junco de Expansión, vivimos un momento de falta de liderazgo en muchos frentes, una crisis de con-fianza en los líderes de diferentes ámbitos, que en la em-presa acaba derivando en falta de motivación. En este contexto, hace falta encontrar líderes con valores auténti-cos y que sepan transmitirlos: “Ya no se sigue al jefe por ser el jefe o por su posición formal”, apunta Margarita Mayo, profesora de Liderazgo en el IE Business School y autora del libro Yours Truly: How to stay true to your au-thentic self in leadership and life. Caminamos por tanto “hacia una revolución en liderazgo, en la que pasaremos de un liderazgo unipersonal y tradicional a un liderazgo colaborativo e interdisciplinar”.

Según Xavier Marcet en La Vanguardia: La humildad es una forma de sabiduría. Es un modo de estar y de relacio-narse que tiende a dejar espacio a los demás. Los directivos de empresa que más me han impresionado son gente que no perdió la humildad. No practican el buenismo impostado. Pueden tomar decisiones duras o liderar transformaciones en las que el final estaba por escribir. La humildad está in-crustada en sus brillantes trayectorias como algo que surge de un modo natural. La humildad o es natural o no es. La humildad es la que permite a esos líderes continuar mejo-rando. Intentan encontrar personas de la que inspirarse y poder así continuar inspirando a su gente. La humildad es la que les permite valorar los éxitos de los demás y los propios con un rasero similar, proporcionado. Personalmente prefie-ro esos directivos no se olvidan de cuando empezaron. Pre-fiero esos directivos que saben el esfuerzo que exigen porque antes lo han experimentado. Me gustan más esos líderes que contienen sus egos y ceden el paso. Los que estudian el nombre de su gente para saludarles convenien-temente. Los que lo piden todo por favor incluso cuando amonestan seriamente.

LJ: Salvo excepciones como Amancio Ortega o Richard Branson, ejemplos de líderes apasionados por su negocio, emprendedores y con una actitud contagiosa, tan impor-tante es saber transmitir la pasión por el negocio (“pues hace que la empresa tenga más vitalidad, sea más innova-dora y creativa”) como saber actuar con humildad. “Humil-dad entendida como una persona que reconoce las virtudes de los demás, que genera confianza, consciente de que puede tener limitaciones y cometer errores, y por lo tanto capaz de buscar la ayuda de otros y aplaudir sus contribu-ciones”, asegura. Otro de los elementos comunes a los líde-res auténticos es su capacidad para “compartir historias personales: son más cercanos, no sólo utilizan las normas formales sino que comparten cómo han superado las dificul-tades y han logrado el éxito. Quienes así lo hacen logran que sus empleados tengan la sensación de trabajar en una empresa emocional, consiguiendo una mayor lealtad, moti-vación y compromiso”, señala la experta, y cita como

ejemplos a Kevin Johnson, consejero delegado de Star-bucks, o Ángel Ruiz, presidente y CEO de Ericsson, quienes por diferentes dificultades que se han ido encontrando en sus vidas, no dudan en compartir sus experiencias con sus empleados, con los que han logrado mayor empatía.

XM: Los directivos humildes saben que lo importante es que la gente pueda crecer. Y la gente se siente crecer cuando aprende y cuando asume más responsabilidad. Aprender y respetarse es el mejor employee branding que hay. Los líde-res humildes reconocen por igual al talento y a la buena gente. El talento es la base de la competitividad. La buena gente es la base de una comunidad generosa. Y desde su humildad militante pueden gestionar proporcionadamente el no talento y contundentemente a los que se creen más que los demás y faltan al respeto. Sin respeto no hay comuni-dad. Pero, sobre todo, los líderes humildes triunfan porque escapan de los trastornos de la altura. La humildad no está reñida con alcanzar grandes resultados, al contrario, hace muchos años ya lo demostró Jim Collins en su obra de ref-erencia: Built to last. Los directivos humildes triunfan porque saben que fuera de su empresa hay talento y se empeñan en crear organizaciones abiertas.

LJ: Como en casi todo, el camino hacia la autenticidad pasa por conocerse bien a uno mismo. “Pero no haciendo au-tocrítica y pidiendo una valoración de lo que hacemos mal, habitual entre los altos cargos directivos en España, sino siendo capaces de hacer un diagnóstico de nuestras for-talezas para potenciar lo que hacemos bien”, indica la auto-ra. Porque “un líder auténtico es optimista, resiliente, em-patiza con sus empleados, comparte información, lidera con el ejemplo y construye una comunidad en la que cuidan de los demás y se tiene una visión a largo plazo, con lo que puede formar un equipo también auténtico y que comparte los mismos valores”.

XM: Los directivos humildes aprenden y desaprenden. Aprenden de los más jóvenes y desaprenden de sus propias trayectorias. No necesitan demostrar que lo saben todo puesto que todo el mundo sabe que conocen lo más impor-tante. En un mundo que cambia aceleradamente no hay es-trategia que cien años dure, a veces duran meses. Y entonc-es se requiere líderes que, con humildad, sepan modificar el rumbo, que no se aferren a sus pronósticos y que sepan leer antes que otros los cambios necesarios. La flexibilidad re-quiere humildad, saber regresar sobre las propias deci-siones y los propios sermones. Solamente dudan los humil-des, por eso son confiables. Son gente que combina visión, pasión, exigencia y humildad. Los grandes desafíos requie-ren grandes compromisos, y la altivez nunca fue la madre de compromisos consistentes. Y, finalmente, los directivos humildes no necesitan decirlo todo, hacen de la brevedad una forma de respeto a los demás.

21


Llib

res

Lectures recomanades

"FACTFULNESS, deu raons per les quals estem equivocats sobre el món"

Hans Rosling, amb Ola Rosling i Anna Rosling Rönnlund

Les persones, de manera sistemàtica, percebem la realitat que ens envolta de manera equivocada. En part és degut a que el gruix d'informació que rebem la rebem ja esbiaixada (el dolent sempre és més morbós i interessant que el bo); per un altra banda, per la nostra pròpia incapacitat d'apun-tar-nos al món de manera objectiva i veraç. La combinació de tots dos elements fa que, per exemple, davant la pre-gunta de com ha evolucionat la taxa de pobresa en el món en els últims vint anys, un gruix de la població, sense im-portar país o grau acadèmic, contesta que aquesta s'ha duplicat quan, en realitat, gairebé s'ha reduït a la meitat. Aquesta tremendament pobre, -un ximpanzé ho faria mil-lor-, aproximació a la realitat inclou altres assumptes com la millora de l'educació, el medi ambient o la desigualtat. Aquests resultats, sistemàticament equivocats, han consti-tuït l'objecte d'estudi del llibre de l’investigador Hans Ros-ling de l'ambiciós i importantíssim llibre Factfulness: Deu raons per les quals estem equivocats sobre el món, co-es-crit amb Ona i Anna Rosling.

Una primera hipòtesi podria ser la manca d'informació, al-guna cosa feble, ja d'entrada, si tenim en compte les possi-bilitats que ofereix el món digital. Però és que els descobri-ments de Rosling van més enllà. L'investigador suec es va adonar que, fins i tot després de les seves xerrades divul-gatives on facilitava les dades reals sobre pobresa i altres assumptes, en concloure la seva intervenció, els assistents seguien mantenint com certes les seves creences inicials. Això es donava fins i tot entre audiències amb elevat nivell acadèmic i líders mundials. És cada vegada més palmari el refractaris que podem arribar a ser davant les dades empíriques que no confirmen les nostres opinions, el famós biaix de confirmació, al que s'uneixen molts altres mecanis-mes i obstacles que dificulten la manera en la qual aproxi-mem la realitat.

El cervell és l'òrgan que ens permet interpretar la realitat; es tracta d’una espècie de lent de curvatura extremada-ment sofisticada, modelada pel temps, que si bé resulta enormement efectiva per assegurar la nostra supervivència

com a espècie, no sempre ens ofereix el millor enfocament de la realitat. Al contrari, de manera sistemàtica deforma les nostres percepcions: en alguns casos, aquests biaixos ens condueixen a sobre-simplificar la realitat, en altres, simplement a destacar aquells aspectes en el nostre en-torn que confirmen els nostres prejudicis i, al mateix temps, ignorar sistemàticament els fets i dades que posen en dubte les nostres creences.

Un dels biaixos que més pot a arribar a empobrir la nostra visió de les coses és la nostra tendència a compartimentar les coses en categories binàries i contraposades, com quan dividim el món, o qualsevol economia, entre "rics" i "pobres". Es tracta d'una distinció tremendament pobre que entorpeix enormement l'anàlisi i bon judici respecte una enorme varietat de qüestions econòmiques. Un biaix que, a més, s'amplifica amb la nostra tendència natural a observar la realitat des d'un únic punt de vista, la nostra propensió (gairebé patològica) cap a l'exageració, a culpa-bilitzar a un tercer, la generalització excessiva, o la nostra tendència general a sobrevalorar el destí, és a dir la idea que les coses són i evolucionen per forces inexorables i alienes a la nostra voluntat.

Es tracta d'un llibre sorprenent, escrit amb gran agudesa i enginy, i farcit d'exemples i de gràfics il·luminadors que permeten al lector reflexionar sobre una gran multitud de temes: des del veritable estat del món fins a l'evolució de temes de gran actualitat com la desigualtat o el canvi climàtic. A cada capítol, no únicament es descriuen les nostres limitacions a l'hora de percebre la realitat, sinó que els autors també faciliten idees i consells per millorar la nostra relació amb la realitat, que d'això va precisament la filosofia factfulness.

Una lectura fonamental sobre les predisposicions del nos-tre cervell a l'hora d'aproximar la realitat i que, a més, ens fa veure clar, de per què el relat de nacionalistes, popu-listes i marxistes acostuma a trobar fàcil acomodament.

22

Info

rmac

ió

Notícies breusde l'Institut Agrícola

Tot seguit us informem de les darreres actuacions dutes a terme per l'Institut Agrícola.

Renovació de la inscripció al Registre de Transparència de la Unió Europea

Dins l’activitat normal de presència de l’IN-STITUT AGRÍCOLA als organismes comuni-taris, es va seguir el procediment de reno-vació de la nostra inscripció al Registre de Transparència.

Aquest Registre de Transparència és el que serveix d’acreditació a qualsevol entitat que actua en representació d’un grup d’interès, i que duu a terme actuacions i propostes da-vant projectes normatius comunitaris o apli-cacions de les polítiques comunitàries. Espe-cialment aquesta inscripció és un requisit per tal de ser rebut per les autoritats pertinents o per a poder demanar la seva presència en reunions pròpies.

SMEunited és el nou nom per a UEAPME, l'associació de les micro, i de les petites i mit-janes empreses a Europa per ser una veu amb força i única cap a les institucions europ-ees i els grups d'interès. Recordem que l’In-stitut Agrícola hi participa de manera acti-va en diferents comissions: Desenvolupa- ment Sostenible, Food Forum, Empresa, i Fiscalitat.

Per tant, donat que cada cop més duem a terme més accions i actuacions en el marc dels ens i organismes comunitaris, seguim presents en dit Registre de Transparència per tal d’exercir la nostra representació del sector agroalimentari en la Unió Europea.

Un dels objactius de SMEunited és "Adaptar Europa per a les Pimes i adaptar les Pimes a Europa". A la presentació del nou nom de l'or-ganització empresarial, l aseva presidenta va destacar que Europa només podrà afrontar els reptes i i ncrementar el benestar, creixement i l'ocupació amb una Pime forta.

I va afegir: "Les nostres empreses estan més qu edisposades a contribuir a una Europa més forta, però només poden fer-ho si segueixen sent competitives, si poden innovar i explorar les oportunitats de negocis que ofereix la digi-talització i l'economia circular"

UEAPME canvia de nom i passa a ser SME united

23


Info

rmac

ió

Aportacions al Dictamen del CTESC sobre el Projecte de Decret de gestió de les dejeccions rama-deres i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables per nitrats

Atenent a la petició feta per Foment del Tre-ball, i d’acord amb la col·laboració mútua que duem a terme amb ells, vàrem redactar un seguit d’aportacions per al Dictamen que el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) ha d’elaborar envers el Projecte de decret de gestió de les dejec-cions ramaderes i d’aprovació del programa d’actuació a les zones vulnerables. Tràmit previ que ha de seguir una norma del Govern per a la seva aprovació. Que tot i que el CTE-SC és un òrgan consultiu, el seu Dictamen són fruit del consens de tots els sectors econòmics. En aquest cas, les organitzacions empresarials i les sindicals del sector agroal-imentari.

Deixem dit, com a antecedent, que la prime-ra designació de zones vulnerables es va dur a terme el 1998, la qual va ser revisada el 2004 i el 2009. I actualment ja hi ha un re-queriment de la Unió Europea per a que es dugui a terme una nova revisió.

Per part nostra es van fer un conjunt d’obser-vacions de canvis en el redactat del projecte de Decret, per tal de fer-lo el mínim de limita-tiu i restrictiu possible de cara a les activitats ramaderes, així com per l’ampliació dels usos de les dejeccions ramaderes. A mode de resum, els punts indicats foren:

• Ha de ser possible la fertilització de cultius forestals de cicle curt destinats a ús en-ergètic amb independència del tipus de terreny.

• Cal establir la definició legal de Zona A i B referides a zones vulnerables en el pre-cepte de definicions. I no, com ara, només esmentar-ho en el Preàmbul del projecte, lloc poc adient per a establir un nou con-cepte legal que fins ara no existia.

• El dret civil de Catalunya permet cedir el dret a adobar amb dejeccions ramaderes una finca rústica, a persona diferent a qui se li hagi cedit per al conreu. Per la qual cosa és necessari que el titular de l’es-mentat dret a adobar comuniqui la gestió realitzada a la persona titular de l’ex-plotació agrícola a través del Departament d’agricultura, per tal de coordinar el con-reu i l’adobament, i així donar compliment, conjuntament, a la normativa.

• Es demana eliminar la condició que les fin-ques en les que es poden fer apilaments temporals hagin d’estar a més de 3 quilòmetres de les instal·lacions d'on pro-venen els fertilitzants orgànics. El criteri ha de ser el de la logística disponible.

• Caldria redactar millor que la quantitat de fertilitzant apilat a la finca no superi la quantitat aplicable a la campanya agrícola en curs i que cadascun dels apilaments no sigui superior a 200 t per any.

• Entenem més adient i congruent amb la normativa administrativa general, que el termini per efectuar les anotacions al llibre de gestió de fertilitzants sigui de 10 dies hàbils, atès que considerem que el termini de set dies naturals és extremadament curt.

• S’ha de tenir present que normalment la data d’inici del contracte de conreu d’una finca agrícola i la data d’inici del contracte de cessió dels drets d’adobar amb dejec-cions ramaderes dita finca no seran coin-cidents. Per la qual cosa, en aquests casos, si aquest segon contracte finalitza abans que el primer, no es pot adduir una “pròrroga automàtica” del mateix per la du-rada que resti del primer.

• De cara al procediment de revisió de les designacions de zones vulnerables, la proposta ha de ser donada en audiència, també, a les organitzacions empresarials més representatives.

Esperem que totes aquestes siguin incorpo-rades, en benefici del sector agrari, final-ment, al text del Decret que s’aprovi.

24

Info

rmac

ió

Presentació d’al·legacions a l’aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Viladrau

En defensa de l’exercici de les activitats agràries, i en vistes als nous criteris i visions adoptades en l’aprovació inicial del Pla d’Or-denació Urbanística Municipal de Viladrau, es va creure oportú presentar-hi al·legacions. Vinculades, aquestes, majoritàriament amb el món agrari i l’activitat econòmica agrària, que és la que representem. I més quan ens va sor-prendre l’actitud i plantejament de l’Ajuntam-ent envers el que és un dels sectors econòmics principals de Catalunya, com és l’agroalimen-tari. D’entre les al·legacions fetes, les princi-pals, foren:

• La incorporació al Catàleg de masies dels camins vulnera la normativa que fixa quin és el procediment per establir si un camí és de propietat pública o privada. I, evident-ment, si l’objectiu de l’Ajuntament amb aquesta estratagema és fer públics els camins privats del terme municipal, no pot de cap manera acceptar-se.

• Ens sembla desmesurada la quantitat de limitacions i condicionants ―separacions a camins públics, ús de plantes ornamentals de “clima mediterrani” o plànols de seccions topogràfics― que es volen obligar a impo-sar a les construccions agràries, que l’únic que volen és mantenir la població al territo-ri, evitar el despoblament i dur a terme una activitat econòmica. Cal reduir al màxim totes aquelles. Prohibir com a sistemàtica no és adient i genera una pèrdua de volun-tat de manteniment i conservació dels mateixos.

• No li trobem sentit a limitar i restringir els usos de les construccions agràries, quan la normativa urbanística general atorga un ventall ampli de possibilitats. Tampoc és de rebut la rècula de restriccions, limitacions i condicionants que s’estableixen per als habitatges. Cada vegada hi ha més despo-blament i abandonament de cases als mu-nicipis rurals. I considerem que això és un mal símptoma de la gestió del patrimoni humà i econòmic dels municipis. S’ha d’afa-vorir i potenciar la recuperació dels habitat-ges existents, així com de fer-ne de nous.

• Es regula els terreny que queden inclosos dins el Parc Natural del Montseny, quan aquesta competència no és de l’Ajuntam-ent, sinó del Pla de Protecció del medi nat-ural i del paisatge del Parc Natural del Montseny.

• Cal establir mecanismes per a poder man-tenir les masies i poder-les adaptar als nous temps. I, si cal, ser possible la seva ampliació i augment, controlat, de la volu-metria. Avui en dia, per exemple, la neces-sitat de l’autosuficiència energètica, pot demanar l’increment d’alguna construcció per a poder encabir noves instal·lacions. O, per exemple, la permanència dels fills a l’explotació econòmica o habitatge, pot fer necessària la rehabilitació d’antics coberts o magatzems agraris que estan en desús, o poder dur a terme una divisió horitzontal de la masia o masoveries.

• Hem de fugir de les idees i concepcions antigues que el sòl no urbanitzable només poden ser objecte d’activitats i usos vincu-lats directament a l’activitat agrària, ja sigui en la seva vesant agrícola, ramadera o for-estal. Deixar de banda que aquest sòl, o les construccions que s’hi troben, està “catalogat” com a manca de rendibilitat i sense possibilitat de desenvolupar-hi pro-jectes. La moderna normativa urbanística estatal i autonòmica ja adopta una visió molt més àmplia, incloent altres usos com els turístics, els esportius o les activitats de lleure a que ens hem referit.

Esperem que totes elles siguin admeses, en bé de l’activitat agrària i per al manteniment de les explotacions en el municipi. D’altre banda s’estarà hipotecant les finques i el manteniment de la població.

25


147 Fira de Sant JosepLa Fira Catalana de la Maquinària Agrícola

39è. Saló de l'Automòbil16 /17 / 18 / 19 març de 2019

Obert el termini d'inscripció

973 600 799 / www.fira.com / [email protected]

M O L L E R U S S A

26

Rec

ull d

e pr

emsa

(…) Monvínic superó la mítica velada de 2014 y lo hizo gracias a las palabras y al trabajo de ocho mujeres del vino catalán, así como a la voz de la cantaora barcelonesa Mayte Martín.

La Rondeña de Ramón Montoya, «el primer solo de guitar-ra flamenca», rompió el silencio. Alejandro Hurtado, con virtuosismo, ofrecía un preludio de lo que vendría. Porque el lirismo en la guitarra flamenca tiene mucho de mujer: llora, grita, canta, baila y después recala en paz. Tras esa introducción, Pilar Sanmartí, del Celler Bárbara Forés, subió a presentar El Quintà 2016, un garnacha blanca, con DO de la Terra Alta, con más terciopelo que la voz de Martín. Pilar no habló de vinos, o sí. Hablo del mundo, de la tierra, de lo que fue y de lo que es.

«La sabiduría de las mujeres negada de generación en generación por los intereses del poder», leía. «Que el cristal sea tan solo el de las copas que sostenemos antes de llegar a los labios», terminó, haciendo referencia al techo de cristal que impide que las mujeres triunfen, no solo en el mundo vitivinícola. La de Pilar fue una declaración de intenciones de lo que sería la noche: un espacio en donde la voz de las mujeres se escucharía. Y así empezó Mayte, por granainas, porque lo que le provocó La Quintà es «poesía, carácter y sensibilidad».

Tocó el turno a Marta Rovira, de Mas d’en Gil, en el Prio-rat. Para presentar Coma Blanca, un garnacha blanca con macabeo del 2014, Rovira habló de su progenitora. «Es el vino preferido de nuestra madre, y digo nuestra, porque ella tuvo cuatro cosechas, es decir, cuatro hijas». Por ello, Martín cantó una seguirilla, «en la que se menciona a la madre y que provoca una conexión total con los ancestros, como el Coma Blanca». Subió Sara Pérez, de la bodega Venus – La Universal, en el Montsant, a presentar el Venus Blanc 2014, un cartoixa, y al describirlo, su voz se quebró. «Cada añada ofrece su mirada, su expresión, sus miedos – que son los nuestros–, y nos reflejamos en ella; y es aquí donde nuestros ojos se encuentran… nunca sabemos si se trata de ella o de nosotros» imposible no emocionarse. En una noche como ésta, llorar, hablar de sentimientos y sentir, está bien visto. Mayte se fue por tientos rematados por tangos, «porque como el Venus, tiene una naturaleza sinuosa».

Anna Espelt del Celler Espelt, en el Empordà, leyó un texto inspirado en Comabrunana, un cariñena del 2015. «Nos damos cuenta de que esta añada es tan solo una ínfima huella de lo que esta viña ha vivido, y nos sentimos afortunadas del regalo y sentimos vértigo al querer rendir-le homenaje», la mirada femenina permite hablar de mie-

«Las mujeres del vino», la mejor cosecha

dos. Martín le siguió con un cante por soleá porque «las mujeres crearon casi todos los soleá que se conocen». Carme Casacuberta de Viñas d’Olivardots, también ampurdanesa, subió a hablar de Vd’0 1, un cariñena del 2012. «Fue entonces cuando supe que quería expresar todo lo que sentía, a través del vino que saldría de sus uvas», y lo consiguió. Mayte siguió con otra soleá, pero «más rústica, más áspera», como el vino de Casacuberta.

Irene Alemany, de Alemany i Corrió, en el Penedès, para hablar de Sot Lefriec, un merlot con cariñena y cab-ernet suavignon del 2014. «Tuve un cáncer; entonces, te paras y te lo planteas todo, absolutamente todo», com-partió. No se puede hablar de vino si no se habla también de la filoxera. La cantaora barcelonesa eligió entonces una petenera mestiza, francesa y mexicana, «para mostrar respeto por el legado, que no castra nuestra creatividad».

Anne Cannan, de la bodega del Priorat Clos Figueres, para presentar el vino del mismo nombre, una garnacha con cariñena del 2014. «Fue también el año en que nació mi primer hijo y, al principio de la vendimia, pensé que le había tocado la misma maldición que a mí: nacer en un año de vinos que no envejecen muchos años; pero finalmente, con mucho cariño y pasión, conseguimos una añada delicada y sutil». Las bendiciones y las maldiciones, presentes en la agricultura, pero también en la naturaleza humana. Bendijo entonces Martín al presente con una serie de fandangos populares porque «todas las cicatrices forman parte de la vida, del vino y de las canciones».

abc.es/gentestilo Domingo 25 de Noviembre de 2018

Ana Luis IslasBarcelona


27

Vin

ya

La nova junta de l’Acadèmia Tastavins es posa a treballar pel Penedès

L’Acadèmia Tastavins Penedès presenta la nova junta presidida per en Max Margalef. Després de ser l’única candidatura a presentar-se a les eleccions convocades el passat juliol, l’Acadèmia Tastavins Penedès va escollir en assemblea extraordinària a l’empresari vilafranquí com a nou president. La nova junta, inicialment formada per 8 persones, està pre-sidida per Max Margalef Rivero, amb Francesc Pa-lau Viarnès a la vicepresidència, com a secretària, Maria Bassegoda Torres, l’Ignasi Segui Matas com a tresorer, i com a vocals Virginia Cobos Garcia, Albert Valldosera Guilera, Marc Martin Cornellà i Josep Tri-as Via. Alguns d'ells socis de l'Institut. Les principals línies estratègiques del nou equip es basen en po-tenciar el territori i la cultura vitivinícola del Penedès, elaborar un pla econòmic per tal d’ampliar els recur-sos de l’entitat i potenciar el Banc Sabadell Vijazz Penedès rellançant la fira de vins i mantenint el fes-tival de jazz com una referència a Catalunya.

Un equip jove, que aporta dinamisme als TastavinsLa nova junta, amb edats compreses entre els 30 i els 50 anys, treballarà seguint els valors de la trans-parència, el rigor i la innovació. La proximitat amb els productors i elaboradors del Penedès també és un dels objectius que permetran reforçar i engrandir la cultura i la tradició del vi al territori.

Tastavins Penedès és l’acadèmia bàquica més anti-ga de l’Estat espanyol. Des de la seva fundació l’any 1965, Tastavins Penedès ha estat una organització sense ànim de lucre i independent. Al llarg de tots aquests anys, gràcies al gran esforç i treball dut a terme, s’ha convertit en un referent i en un símbol dins del món del vi.La missió principal de tastavins és divulgar la cultura del vi en la societat i la prescripció i promoció dels vins del Penedès i el seu territori.

En la divulgació de la cultura del vi:• Per Adults, tant per a no iniciats en el món del vi

per introduir-los en aquesta cultura, com a iniciats per ajudar a ampliar els seus coneixements i brin-dar-los noves oportunitats.

• Per a Joves majors de 18 anys: L’Acadèmia és una excel·lent plataforma per l’educació del con-sum responsable de vi entre els joves. Es vol fo-mentar l’aprenentatge del món del vi i la seva cul-tura entre els joves.

En la promoció activa dels vins del Penedès i el seu territori, les línies estratègiques de l’Acadèmia són la organització d’actes de difusió fora del Penedès diri-gits a públic final i a professionals (restauradors, sommeliers, líders d’opinió, etc.).

Novembre - Desembre 2018 Revista de la Patronal …...núm. 172 Novembre - Desembre 2018 Revista de...

Documents

Transcript of Novembre - Desembre 2018 Revista de la Patronal …...núm. 172 Novembre - Desembre 2018 Revista de...