DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 2010 www.informadordemartorell.cat Número 1.396 1o

L’Informadorde MARTORELL des del 1979

CLÀSSICA El Club Micorella aplega a mítics pilots de trial per a la prova delsCampions a les roques del Mateuet EXPECTACIÓ Tot i la manca de pilots del’actual primera fila, la prova no competitiva va mantenir el seu atractiu n P8i9

Enfilant-se pel Mateuet

EXHIBICIÓ. Els pilots que van participar a la novena edició del Trial dels Campions van enfilar-se a les roques del Matauet c Pere Alegre

S’aprova la modificaciódel PGOU del polígonindustrial Solvay

Política n P11

c Arxiu personal

Societat n P2

El dissenyadormartorellencQuim Aranda ésel guanyador delcartell de la Firade Primavera

c L’Informador

Entrevista n P10

G. Fernández:(Decidim.cat)“Demanar el vota la ciutadaniaés un actedemocràtic”

DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 20102 L’Informador de Martorell

Redacció i administració:Apartat de correus, 2708760 Martorell (Barcelona)Telèfon: 608 941 944Correu electrònic:informadordemartorell@hotmail.com

Edita:Edicions 63000, SLAdministració i publicitat:Mòbil: 608 941 944Disseny i maquetació:Llobregat Nord Tècniques Gràfiques

Impressió:Més Gran Serveis Gràfics i DigitalsDipòsit legal: B-17.326-81Cap de redacció:Andreu González i CastroCol·laboradors:

Iván Sánchez, Antoni Munné iTomàs, Jordi Benavente, SerigbTendrub, Sadurní Pons, JoaquimParera, Freddy Silvana i Àlex Ribes.

Membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

editorial

Nadal 1948

u Literàriament parlantAzorín descriu el realismemasetari a principis delsegle passat i alguna peçaprecisament amb el nom otítol de Castella. Ras i curtdenuncia la presència i allòque pot haver-hi sota lataula. Precipita una bateriade noms propis i els situa albarranc del punt i seguit. Ifot-li. O deixa a la teva res-ponsabilitat ja que l’estruc-tura resulta inapel·lable.

En la postguerra civilalguns escriptors van acon-seguir instal·lar-se en unpaisatge en crisi força pelati sense industrialització. Elperill era quedar-se en lasuperfície del barnús desta-cant el contrast versus laciutat de forma anecdòtica.Descriure la part interna, lavital, resulta difícil tècnica iintel·lectualment. El 12 demarç passat va morir Mi-guel Delibes amb tota lacàrrega que va “retratar elpaisatge de Castella, l’opre-sió dels rics sobre elspobres, i el món rural”. Tandebò hagi aconseguitaquesta essència. Erahome d’escopeta. Tot caça-dor és un assassí en potèn-cia. L’escriptura grafològica-ment empra cap a l’esque-rra denotant no sentir-secòmode inconscientment.Si no alliberem amb profun-ditat els nostres recursosenergètics sempre quedaràl’ombra de l’amargor, d’unimcompliment que hemsabut racionalitzar prou bé iprofundament. No crec quesigui l’indicat per demostrarcom i el perquè del tipismevallisoten es comporta dinsi en correspondència a totEspanya. Quan una culturaviu demostradament a gustno lluita contra allò externper realitzar-se. Sempre totesqüet, autoritari i pesat.Acció “pensant” amb laresta. Depenents.

La promoció periodística,d’una beca del sistema aFulbright (EUA) i l’ediciódes de Barcelona va obrir elcamp tràgic a una industria-lització esquizofrènica. Lesprovíncies van amb pistola,com aquí. Però amb el con-trol polític agafat pelscollons. Una carrera quecomença amb el premiNadal 1948 i posteriormentaconsegueix un producteconsumista passant del 10al 15% dels drets d’autor al’editorial Destino lideradaper l’amic Josep PLa i JosepVergés. Tal vegada el cas-tellà turístic de “pura cepa”.Amb tants immigrants i ladictadura anul·len la llen-gua vernàcula o indígena lanarració espanyola va tenircoixí per ser acceptada tem-poralment. Ara, un record.

amb lesdues manssp

L’Informador

El martorellenc Quim Aranda guanya el cartell de la Firan Uns mitjons amb dits de colors són l’element més destacat del cartell guanyador del concurs de car-tells de la Fira de Primavera 2010 a Martorell. L’autor del cartell és el martorellenc Joaquim Aranda iMartos, veí del barri del Pont del Diable. Aranda (Martorell, 1983) és dissenyador gràfic, treballa a l’em-presa Espaigràfic i és membre dels Amics de l’Art de Martorell. El guanyador s’endurà un premi de 890euros. El jurat del 13è concurs de cartells, a més, ha triat a Eva Marino González com a millor finalis-ta, amb un premi de 380 euros. L’artista local premiat menor de 16 anys ha estat Anna Campillo Espi-gares, també, de Martorell. D’altra banda, el guanyador del concurs del cartell de la Festa Major 2010de Martorell és per Raül Aguado Marín, d’Esparreguera. El millor finalista ha estat Roberto García Bar-ragán, de Martorell. L’artista local menor de 16 anys han estat Tània Rebollo i Josefina Llopart.

Enquestes i el setge a la premsa

n La Vanguardia va publicar una enquesta,diumenge passat, que ha encès totes les alar-mes al carrer Nicaragua. La maquinària ofensivade José Zaragoza ja s’està esperant des-prés decomprovar que, l’enèssima crisi del Govern dela Generalitat -ara, la nevada- ha elevat la cridafeta per la societat civil d’un canvi en la gestiópolítica liderada per CiU. Els 65-67 diputats quel’enquesta li garantia a la federació d’Artur Masdemostren que el govern Montilla està senten-ciat, que la fórmula del tripartit d’esquerres tédata de caducitat de cara a la propera tardor.

L’enquesta era molt significativa i mostra laclara tendència que el tripartit (PSC, ERC i ICV)no sumen per enlloc. La fórmula ja no és efecti-va. El desgast és evident. No només al carrersinó també al sí del mateix govern. Les veusd’Ernest Maragall demostren el sentiment querespira el tripartit. Montilla veu com la sevafaceta de “bon gestor” s’esmicola per momentsi la crisi de la nevada ha demostrat que la ine-ficàcia del conseller Saura -més pendent de laseva retirada de la política que de la gestió-, hatornat a posar en evidència. Ara es debat sis’han d’anticipar eleccions o no. Tan és. El tri-partit ja ha esgotat el seu crèdit. D’aquí a la tar-dor no hi ha temps suficient per reedreçar unvaixell a la deriva. És més. Si les polèmiques depes han estat les crisis de la sequera, la venta-da, l’incendi de Sant Joan i, ara, la nevada, s’a-propa l’estiu i les condicions climatològiquesindiquen que pot ser un estiu perillós pelsincendis. Una prova més davant d’un govern

superat per la seva ineficàcia.La tendència d’aquest 2010 ja és evident

que fa temps que la suma ja no és compatible ique CiU recupera la bossa de vots que amb lapèrdua del govern van anar a parar a mansd’ERC. Aquells nacionalistes que van confiar enla figura de Carod-Rovira per aconseguir un pasmés cap al sobiranisme es mostren decebutsamb el pacte amb el PSC-PSOE que no ha por-tat els resultats més esperats. És cert, noméssón enquestes. I com va dir el presidentMontilla, els resultats més importants són elsdel dia de les eleccions. Sí, però el final del tri-partit és més a prop que mai.

Enmig del desconcert el PSC ha tornat ademostrat el seu setge cap a la premsa. L’au-tèntic especialista de collar als periodistes haestat sempre Joan Ferran. Ell va provocar la cai-guda de Catalunya Ràdio i l’adéu de Bassasamb l’objectiu “d’arrencar la crosta nacionalis-ta”. Ara, ha estat el conseller municipal i vice-president del districte de Sant Martí pel PSC igerent de l'Institut Metropolità del Taxi (Imet),Miguel Ángel Martín López, que ha qualificat, alseu Facebook, la periodista i directora de TV3,Mònica Terribas, de “mal follada”, arran de l'en-trevista que va fer al president del Montilla,feta dilluns passat. Deia així: “No pot ser quesigui tan mala persona, tan tendenciosa, tan fal-tona, tan cínica, tan despectiva cap al seu pre-sident”.Els abanderats a la participació ciutada-na són els que més coaccionen. A Martorell jaho vam tastar la legislatura passada.

L’Informador de Martorell 3DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 2010

n Un cunyat meu està engrescat perquès’ha comprat el llibre d’una escriptora queparla sobre la por al canvi. A casa seva,tant la dona com ell estan llegint sobre elsparanys de la por i reflexionant-hi. Emvénen a la memòria uns versos de La terragastada, de TS Eliot: “L’hivern ens vamantenir calentons, va cobrir / el terraamb neu que induïa a l’oblit, va alimentar/ una vida mesquina amb tubercles sensvida.” És difícil glossar tanta concentracióexpressiva i de significat, però els versosdel Nobel, entre moltes altres coses, pera mi signifiquen que és possible portaruna vida miserable sense voler-la canviar,una vida marcada per la por. Si un esresigna a viure sota la neu de l’oblit, con-forme amb les vaques magres, pot anarfent la viu-viu. I qui dia passa any empenyi tal dia farà un any.

Però deia el poeta que als llibres noméscalia demanar-los una cosa: que ens can-viïn la vida. Particularment, un dels llibresque me la va canviar fa més d’una dècadava ser Afirma Pereira, el text que encim-bellà l’italià Antonio Tabucchi. Els cente-nars de milers de lectors que va tenir lanovel·la deuen recordar perfectamentque la protagonitzava un periodista mésaviat poruc de la secció de cultura d’undiari. (És una pulla corrent allò que, dintredel periodisme, qui no serveix per a rescobreix esports o cultura.) Doncs bé:resulta que Pereira, a sobre que és uninútil de l’espècie aquella dels que vaigdescriure la setmana passada, a sobre, téproblemes de cor i està a pic de jubilar-se. És una persona condemnada als gra-nissats de llimona i que no vol complica-

cions. Però comença a tenir-ne tan bonpunt un jove revolucionari, MonteiroRossi, comença a col·laborar amb ell, a lesnecrològiques de cultura, i parla dels seusprotagonistes, alguns dels quals tenenaquell mal vici de comprometre’s amb elstemps que corren –parlem dels convulsosanys 30 a Europa–. Al principi, Pereiras’escandalitza, agafa el ribot i estatuteja(és a dir, retalla) totes les aportacions delcol·laborador abans de publicar-les. Finsque el pelen. No a Pereira, sinó al jove-net. Llavors el veterà periodista s’adonaque ja està bé de contemporitzar i denedar i guardar la roba, s’arromanga is’enfanga fins al coll.

No eren temps fàcils, els de la dictadu-ra portuguesa. Sabem que Pereira acabaprenent partit i que en surt mal parat per-què una frase recorrent del llibre és laque el titula: “afirma Pereira”. En altresparaules: està fent una declaració davantla policia. Per subversiu, sediciós, traï-dor... En fi, qualsevol acusació d’aques-tes. Com a mínim, però, ha fet les pausamb la consciència.

Relligant tota aquesta aparent digressióamb el primer paràgraf, el que vull dir ésque Pereira es va implicar en una qüestiósobre la qual, d’entrada, no hi tenia ni artni part. La pregunta que ens hem de fertambé cadascú de nosaltres tampoc no ésgaire original: què faries si no tinguessintanta por? I la resposta sempre implicaràmoure fitxa en el tauler d’escacs de lanostra vida, lluny de quedar-nos quietsmenjant a cobert tubercles escarransits.

Cal conviure amb la por i actuar malgratque ens vulgui paralitzar, perquè la valen-tia no és l’absència de por, sinó la capaci-tat d’oposar-s’hi. Vull acabar citant unfragment de la novel·la Afirma Pereiraperquè és un resum magistral de quant hiha d’heroisme i resignació en l’acceptaciódel destí personal: “No sé per què faig totaixò per vostè, Monteiro Rossi, diguéPereira. Tal vegada perquè vostè és unabona persona, respongué Monteiro Rossi.Això és massa simple, replicà Pereira, elmón és ple de bones persones que nocerquen problemes.”

ca l’andreuAndreu González i Castrohttp://gonzalezcastro.bloc.cat

Sobre la por

societat anònimaÀlex Ribes

http://alexribes.bloc.cat

n Feia temps que un exili interior l’ha-via portat molt lluny. Aquella malaltia denom impronunciable sotmetia la sevavoluntat a un silenci que ja duravamassa i que li anava apagant la miradapoc a poc, com una espelma que abaixales defenses per fondre’s amb la foscor.Semblava no adonar-se de que els dieses repetien amb una rutina que a unaltre li hagués condemnat a morir d’avo-rriment. L’avantatge és que per a ellqualsevol emoció li resultava aliena. Elseu rostre ja no expressava sorpresa, nialegria, ni dolor, ni cap espurna d’allòque recorda la nostra humanitat alsaltres. Un rictus hieràtic, entre un migsomriure i una apatia que inundava cadaarruga, dibuixava una fesomia que gene-rava la impressió de que la vida haviadecidit emigrar a un altre lloc.

Cada dia contemplava des del sofàcom el món girava al seu voltant amb lavocació de no aturar-se. El net s’haviaacostumat a aquella presència casi invi-sible. De fet mai havia gaudit de l’opor-tunitat d’escoltar la veu de l’avi. Ni unasola paraula, ni un sol petó, cap caríciahavia fugit d’aquell iaio misteriós i taci-turn. Li havien dit que podia parlar ambell, que li escoltava, però que estavamalalt i no podia respondre. Això feiaque, de tant en tant, el nen s’acostés perexplicar-li tot el que li havia succeït alcole. No obstant, cap història va provo-car ni el més mínim gest. La quietudhavia lligat a l’ancià a un destí que sem-blava impossible de capgirar.

Però un dilluns 8 de març el cel vaportar un obsequi inesperat. S’haviaenganxat l’hivern al calendari senseintenció de rendir-se a una primaveraque trucava a la porta. El fred provocavaque la gent que caminava pel carrer sesubmergís en els abrics i les bufandes,cansades ja d’haver treballat du-ranttants mesos. De sobte, tothom va mirarcap al cel. Uns enormes flocs de neudecidiren aterrar al poble enmig d’unsilenci estrany. Els cotxes semblavenanar a càmera lenta. Es van escoltar critsd’alegria al pati d’alguna escola propera.En pocs minuts les voreres es van dis-fressar de cotó. Les muntanyes posavencara de postal nadalenca. Volien sortirbé en les fotos que els vianants feienamb els seus mòbils. Alguns turismes esvan aturar al voral i d’ells emergien nensamb la més gran de les sorpreses escla-tant a les retines.

L’avi no s’havia adonat de res.Almenys fins que el net va cridar ambtotes les seves forces: “està nevant”.Llavors un petit múscul es va moure aprop del seu ull. Després un altre, i unaltre... Un minut més tard es va girar perdirigir la seva mirada a la finestra. Capmembre de la família es va adonar delque estava succeint. Amb la il·lusió d’uninfant aproximaven el nas al vidre perpoder fruir de la visió dels carrers sota lanevada més gran que es recordava. Elvell també va voler gaudir de l’especta-cle a través de la finestra i es va aixecardel sofà. De cop, es va fer el silenci enaquell saló. Aleshores, un pensamentfugaç va passejar-se pel malmès cervellde l’avi: “potser és la darrera vegada que veigla neu”.

Conte de neu

n Realment, cada dos per tres ens tro-bem amb noves ocasions que ens sorpre-nen, i si algú havia pensar que ja coneixiatotes les maneres de desconcertar elproïsme, que es desenganyi ja que es veuque hi ha gent sempre disposada a sortirde la decisió més imprevista i més foras-senyada que es pugui imaginar.

Aquesta reflexió ve a tomb en consta-tar un cas d’atac a la llengua, tan absurdque mereix la més rotunda condemna, jaque és tan contrari a la lògica com al sen-tit comú. Tothom convindrà en què la gra-màtica és un tractat definitiu de la llenguai que, encara que la llengua és viva, lesregles gramaticals són fixes i ja no hi ca-ben correccions, sobretot pel que fa aunes definicions bàsiques, com pot ser,amb la conjugació dels verbs, la concreciódel passat, present i futur.

El sorprenent del cas, doncs, és queens enfrontem a un intent de modificar undels conceptes més bàsics i senzills, quehauria d’haver rebut el rebuig més con-tundent i, encara que sembli impossible,s’està estenent gràcies al més incompren-sible mimetisme badoc i inconscient.

En aquests darrers mesos, és segur queel lector ha d’haver sentit, més de quatrevegades, la següent barbaritat: “Adéu, ensveiem demà”, “Adéu ens veiem la setma-na entrant”. Aquestes expressions no espoden escoltar amb indiferència i moltmenys encara adoptar-les, perquè ferei-xen les nostres orelles i ens provoquen elmés decidit rebuig perquè cal defensarque ens veiem ara i que demà no ensveiem sinó que ens veurem, potser. Quinsentit té, aquest canvi? Què es pensenque pot justificar-lo, aquest galimaties?

No es tracta d’un detall senseimportància. Amb les coses formals i se-rioses no s’hi juga perquè mereixen unrespecte que no li podem regatejar. Noens podem fer còmplices d’una atzagaia-da que només pretén crear confusió i, pertant, no podem quedar indiferents, hemde sentir-nos-hi implicats i reaccionaramb el rebuig més decidit. Aquests actes,conscients i inconscients, s’han d’atacar,s’han de desacreditar i foragitar abans quetinguin temps d’arrelar. Respecte més lanostra llengua.

Atac gratuït a la llengua

amb el boli a puntAntoni Munné i Tomàs

DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 20104 L’Informador de Martorell

n El 9 de març passat a Martorell va suc-ceir el que feia uns quants anys que nopassava: va nevar. I quina nevada! Els queportem uns quants anys a Martorellsabem que normalment nevava al de-sembre, i de Nadals nevats, uns quants!Però d’uns anys cap aquí el clima ha can-viat i no ens en recordem dels paissatgestan bonics que aixó comporta.

Ara bé, també significa per a les perso-nes grans i no tan grans el fet de que, anara buscar el pa, portar els nens a l’escola,anar a treballar dins de Martorell o a lesrodalies, els que venen a les estacions peranar al seu lloc de treball, els recollidorsde les escombraries, les ambulàncies, elsmetges d’urgència poder circular,minusvàlids sortir de casa, etc. Però no

perdem de vista que, per pal·liar que laneu es geli per la nit, hi ha gent que tira”sal”, “sossa”, o “potassa” i a Martorell hiha un grup de persones que fa aquest ser-

vei i hi han persones que manen que esfaci. A tots ells, un agraïment de part detots els martorellencs que ho apreciem iho valorem.

Nevasa - Sossa

opinióAntoni Gasulla i Coral

Exposició per fomentar l’alimentació saludable n Des d’aquesta setmana i fins al31 de març es pot veure l’exposi-ció sobre alimentació saludable ala sala Muxart del Centre Cultural.Aquesta exposició s'adreça a nensi nenes de 8 a 12 anys, amb l'ob-jectiu de fomentar una alimenta-ció saludable i nutritiva, que elsha de portar a gaudir d'una bonasalut. La mostra es composa d'unasèrie de plafons que simulen l'am-bient domèstic, especialment elsespais vinculats a l'alimentació i ellleure, i presenta un audiovisualon els protagonistes són infantsde la mateixa edat als que vaadreçat el missatge, que ensexpliquen els principis d'una ali-mentació saludable. Va acompan-yada d'un tríptic informatiu i unaguia educativa. En acabar la visitaes podrà, a través d'una sèrie dejocs interactius, reforçar de mane-ra lúdica els continguts explicats.

Andorra dedica una expoal martorellenc Salvanyn La cinquena exposició virtualque ha organitzat l’Arxiu Nacionald’Andorra està dedicada al fonsdel martorellenc Josep Salvany iBlanch. L’exposició Andorra 1908-1914 mostra 37 imatges de les 46que va realitzar Salvany sobre elPrincipat. Les fotografies, que espoden veure a través de la sevapàgina d’exposicions http://expo-sicions.arxius.ad/, corresponen al’Andorra dels anys previs a l’arri-bada de la carretera de la Seud’Urgell fins a Andorra la Vella,que va suposar l'inici d'una èpocad’importants canvis a Andorra. Elfons fotogràfic Josep Salvany estàformat per unes 10.000 imatges.Tot aquest material original estàdipositat a la Biblioteca deCatalunya. Les imatges datenentre el 1908 i el 1926.

L’Informador

L’Informador de Martorell 5DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 2010

DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 20106 L’Informador de Martorell

L’Informador de Martorell 7DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 2010

Esteve: “No permetrem que res ni ningúacabi amb la cohesió social al municipi”

n El 12 de març passat es vapresentar al Museu MunicipalVicenç Ros el programa Co-neix Martorell, impulsat per laregidoria de Benestar socialde l’Ajuntament. Es tractad’una proposta que va néixerarran de l’elaboració del Plade Recepció i Acollida Muni-cipal. Un pla, que en el seumoment va servir per fer unaradiografia sociodemogràficade Martorell. Es va dibuixar unmapa dels serveis d’atencióals ciutadans existents i alhoraes van posar de manifest algu-nes mancances pel que fa a larecepció i acollida de les per-sones nouvingudes. Aquestanàlisi va ser el punt de parti-da per fixar prioritats i líniesde treball que han anat acom-panyades de diverses accions,una de les quals el programaConeix Martorell.

L’alcalde de Martorell, Sal-vador Esteve, va recordar, du-

rant la seva intervenció, queMartorell ha estat històrica-ment un poble d’acollida, depersones que hi han arribatd’arreu. Esteve va destacarque “Tenim un repte com apoble i com a país que éspoder sortir-nos-en com un solpoble i com un sol país. De-pendrà de la voluntat que hiposem però a Martorell enshem destacat per un nivell decohesió social molt alt, potserperquè estem acostumats arebre gent. “ L’alcalde va afegirque “Des de l’Ajuntament nopermetrem que res ni ningútrenqui aquesta cohesió”.

L’acte el va obrir la regidorade Benestar social, MercèMorera, qui va destacar que“El coneixement de l’entorn ésfonamental per a una personanouvinguda. Conèixer el po-ble, el barri, les festes i les tra-dicions, la llengua, però tam-bé conèixer com ens organit-

zem, quins són els serveis dequè disposen els ciutadans ide quines eines disposen perpotenciar la seva autonomiapersonal i alhora la seva inte-gració a la comunitat. Morerava afegir que “Aquesta integra-ció, que passa per la convivèn-cia intercultural fruit del res-pecte mutu, és imprescindiblesi realment apostem per unasocietat cohesionada. I ambaquest objectiu avui donem eltret de sortida al programaConeix Martorell”. La respon-sable del Servei d’Aten-ció al’Immigrant, Lola Rome-ro, vaser l’encarregada d’explicar elsdetalls del programa ConeixMartorell, que consisteix enxerrades d’una hora de duradaamb cinc grans temes diferen-ciats: benvinguda al poble, elsserveis que ofereix l’Ajunta-ment i d’altres administra-cions, el sistema sanitari, elsistema educatiu i estrangeria.

Presentació. L’alcalde Salvador Esteve va defensar els valors de la convivència i la cohesió social de Martorell

Presenten el programa ‘Coneix Martorell’ que radiografia la immigració

Seat quadruplicales pèrdues el 2009n El 2009 va ser un any peroblidar en la història de Seat iel 2010 tampoc serà gairepròsper. Els 339 milions depèrdues operatives en l’exer-cici passat, que suposen mul-tiplicar per quatre els núme-ros vermells de 78 milions del2008, van convertir Seat en el“fill malalt” del grup Volks-wagen (VW), segons vareconèixer el president delconsell d’administració de lafilial i membre de la direccióde la multinacional, FranciscoJavier García Sanz. El forat deSeat va complicar una micamés les coses a VW en unexercici difícil que es va sal-dar amb una caiguda delbenefici net del 81%, fins als911 milions d’euros. Seat vacompartir pèrdues amb lesmarques de superluxe deVolkswagen: Lamborgini. Tot iaixò, Seat espera reconduir lasituació amb una millora decara els propers cinc anysamb l’aposta de noves ven-des amb el model Ibiza.

Detenen un individuper robar set portàtilsn La Unitat d’Investigació dela comissaria de Mossos deMartorell amb la col.laboracióde la seguretat privada del’empresa Seat, va detenirDaniel B.S, de 40 anys i veí deSitges per sostreure ma-terialinformàtic de la planta deMartorell. Fruit d’una de-nún-cia feta des de l’empresad’una sèrie de robatoris d’or-dinadors portàtils de l’interiorde la planta i amb coordinacióamb seguretat privada vanpoder determinar que l’autorera un treballador de l’empre-sa, el qual tenia accés al ma-gatzem on hi havia materialinformàtic. La persona detin-guda va reconèixer l’autoria ique va sostreure set ordina-dors portàtils i complementsinformàtics que tenen un va-lor aproximat de 7.000 euros.

Aj. Martorell

xavier ezcurra tort

advocat

ctra. de piera, 54 2on 2a - 08760 martorelltelèfon 93 776 69 79 - fax 93 774 55 34

e-mail: ezcurra@icasf.net

DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 20108 L’Informador de Martorell

n El 13 de març passat va tenir lloc a lesroques del Mateuet una nova edició delTrial de Campions, que organitza el ClubMicorella. Una sortida no competitivad’exhibició, que va aplegar a més d’unavuitantena de trialers de present, passat ifutur en una jornada de companyonia irespecte pel medi natural.

Amb la presència de diversos regidorsde l’Ajuntament de Martorell, a les 10 delmatí els pilots i acompanyants van enfilarper la pista forestal que porta cap a Qua-tre Camins per fer la primera de les treszones marcades que a diferència d’anysanteriors enguany eren més assequibles iva permetre posar-s’hi a tothom que vavoler. Però tant important és el trial comles converses i retrobaments que es fan almoment de les inscripcions, de bon matí,tot prenent un cafè: pilots i ex pilots comPere Pi, Solé Rovira, Gabi Riera, Dani delValle, Ignasi Bultó o Pere Ollé algunsd’ells representants de l’època dauradadel motociclisme estatal i mundial (pen-sem en les marques Ossa, Montesa i Bul-taco). Tanmateix el parc tancat de motosreflectia l’esperit de la prova, doncs espodien veure motos com les Honda,Bultaco Sherpa, Montesa cota i SuzukiBeamish al costat de les modernes quatretemps que competeixen actualment.

Com es un clàssic de la sortida des defa molts anys es fa fer un dinar al que nova faltar detall, i on al final es va fer la només clàssica fotografia de grup amb totsels assistents. Finalment, s’hauria de ferun llarg apartat d’agraïments però caldriacomençar pels propietaris dels terrenysper on va transcórrer la sortida, al’Ajuntament de Martorell i al regidor de

Medi Ambient, Manel Caballero, alsmembres i col·laboradors de l’Associa-cióEsportiva Micorella i a la gent de l’ADF deMartorell que van ajudar molts mesosabans de l’inici de la sortida i també a l’a-gent del Moto Cross Corbera que van aju-dar molt amb els tràmits federatius.

El trial de campions es una mostra mésdel respecte que per la muntanya sentenla família dels trialers i que esperem que

a Martorell, amb la col·laboració de totsels que fan possible la prova, un dia espugui gaudir d’aquest esport en lesmillors condicions i seguretat, arribant aaconseguir la fita de la reserva de trial. Laclàssica prova del Club Micorella va tornara ser un èxit de convocatòria i va respirar,un any més, olor de motor respectant, uncop més, l’estima per la natura. Una provaconsolidada en el calendari de l’entitat.

El millor trial al MateuetEl Club Micorella reviu la novena edició de la tradicional festa dels Campions de trialamb la presència d’antics pilots emblemàtics, des de Pere Pi, Solé Rovira o Ignasi

Bultó · Les roques del Matauet són l’atractiu d’una festa de caràcter social

Reportatge fotogràfic fet per Pere Alegre

L’Informador de Martorell 9DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 2010

DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 201010 L’Informador de Martorell

n Gerard Fernández Ciria(Barcelona, 1970) fa cinc anysque viu a Martorell, per béque se sent tan vinculat a lavila de Sants que el barri bar-celoní forma part d’una de lesseves adreces electròniques.Va ser portaveu nacional de laPlataforma pel Dret de De-cidir, és president del lobbyde pressió política PRAGMA iel seu últim repte professionalté a veure amb la terceraonada de consultes popularsque aviat tindrà lloc arreu delpaís a municipis com Marto-rell. Fernández és coordinadori responsable de formació dela plataforma nacional de càr-recs electes municipals peldret a l’autodeterminació,anomenada Decidim.cat.Aquesta setmana en parla aL’Informador de Martorell.- Amb la crisi actual, tot aixòde les consultes populars ésuna pèrdua d’energies per alpaís.- Tot al contrari. Precisamentl’actual crisi demostra la ne-cessitat de poder decidir pernosaltres mateixos en tots elstemes que ens afecten. Tenimun 20% d’atur i un 17% de cata-lans sota el llindar de la po-bresa. Qui ha decidit el nostremodel econòmic, que ens haportat aquesta situació? Si elmodel econòmic ens afecta anosaltres, no hauríem de serels catalans qui decidim quinmodel econòmic volem? Nohauríem de ser els catalansqui decidim quins diners des-tinem a solidaritat interterrito-rial, quan no tenim prous hos-pitals o infraestructures gene-rals?- La celebració d’un referèn-dum no vinculant és un altrecop el gran mal del país:optar per fer volar coloms encomptes d’anar al peix alcove. - Els referèndums de l’OTAN ola Constitució Europea tampocno eren vinculants. El del’Estatut sí, però sota la deci-sió de 12 jutges d’un TribunalConstitucional no escollits perla ciutadania. Demanar la veuals ciutadans sempre ésdemocràtic, els nostres anhelscom a poble han de ser lliures.

Fer volar coloms o anar al peixal cove és una altra cosa.- Catalunya ha d’assumird’una vegada que és una co-munitat autònoma homologa-ble a Múrcia i para de comp-tar.- La pregunta hauria de ser:Espanya ha d’assumir d’unavegada que Catalunya és unanació i democràticament ha detenir el dret de decidir, comaixí ho decreta l’ONU i Es-panya va signar i donar-hisuport?- El referèndum del dia 25 d’a-bril pretén dividir la societatcatalana.- Dividir la societat catalana ésintentar deslegitimar qualse-vol referèndum on es demanila seva opinió. Democràtica-ment tots opinem, votem idecidim, i això ens fa méspoble, més lliures i més units.La dictadura franquista no per-metia la llibertat d’expressió.Ara que la tenim, exercim-la.- En un món cada cop mésglobal no té sentit anar cap al’atomització en nacions-estat.

- Aquesta reflexió es podia ferfa 40 anys, ara ja no. Simple-ment s’ha de mirar tots elsnous estats que han entrat aEuropa en els últims anys. Laglobalització no vol dir desna-turalització dels pobles, na-cions, estats i les seves cultu-res. Aquests enriqueixen so-cial, cultural i econòmicamentla mateixa globalitat.- De totes maneres, això dedecidir ja ho fan les granscorporacions per nosaltres.La política cada cop té menysmarge de maniobra.- Cert, la política cada copdepèn més dels interessoseconòmics, però no són lesmateixes polítiques a un paíso un altre. Un exemple: a Es-panya, segons la Constitució,tothom te dret a un habitatgedigne, però la realitat no ésaquesta, mentre que a Suèciaaquest tema està resolt. No-saltres com a poble tenim eldret de decidir quin model depaís volem.- Tot això que expliques sónelucubracions dels quatreindependentistes eixelebrats

de sempre, però a Martorellno hi ha un veritable interèsper aquestes qüestions.- Lluitar per la democràcia i laparticipació no són elucubra-cions independentistes, ha deser el gran repte de la nostrasocietat. Estic convençut quecap martorellenc vol que deci-deixin per ell. Estic segur quea Martorell tots volem unamillor xarxa de comunicacions,escoles, ordinadors per alum-nes, més llars d’infants, mésajudes a la gent gran i els atu-rats, decidir on destinar elsnostres diners i recursos, tenirun poble més viu, més partici-patiu, dins d’un país on ningúens imposi què s’ha de fer icom. En tot cas, ha de ser elpoble de Martorell qui diguien un referèndum si aquestesqüestions tenen interès o no.Com podem saber si Martorellte interès o no en aquestesqüestions sense fer unreferèndum?- Martorell Decideix es vaengegar d’una manera massapersonalista.- La dinàmica de Martorell De-cideix ha demostrat que no hasigut així. Va començar amb ungrup de persones que te-nienla pensada de fer aquestreferèndum i ràpidament mol-tes persones i entitats s’hanimplicat en aquest projecte. Elprimer pas el va fer l’Ajunta-ment, aprovant amb una claramajoria una moció animant ala societat civil martorellenca acelebrar aquest referèndum.- No aplegareu prou gent nirecursos per celebrar la con-sulta amb garanties.- No tinc cap bola de vidre,això ho parlarem el proper 26d’abril. Ara com ara, la dinàmi-ca de participació dels volun-taris de Martorell Decideixsegueix creixent i tenim unesperspectives molt bones.- Posem per cas que m’hagisconvençut que us de fer uncop de mà.- Espero haver-te convençut.Ningú pot tenir por a la demo-cràcia. Democràcia vol dir lli-bertat, i qui pot tenir por a lallibertat? Ajudar vol dir creureen la democràcia i totes lesmans que vulguin llibertat sónbenvingudes. Estic segur quedemostrarem que els tempsen què no ens deixaven votarja han passat.

Gerard Fernández. Coordinador Decidim.cat

Aj. Martorell

“Demanar la veu a la gentsempre és democràtic, els

nostres anhels com apoble han de ser lliures”

Entrevista

n El proper dimarts 23 de març a les 7del vespre es presentarà a la lliberiaCatalònia (Ronda Sant Pere, 3, Barcelona)el llibre 100 motius per ser del Barça, delqual és coautor el martorellenc AndreuGonzález Castro. La presentació anirà acàrrec de Xavi Torres, periodista esportiude TV3 que hores d’ara hi presenta el pro-

grama Hat-Trick. 100 motius per ser delBarça és una compilació de les raons quetenen els seguidors blaugranes per serseguidors de l’equip. Es tracta d’un recullde textos breus, d’entre una i tres pàgi-nes, en les quals s’alternen els articlesamb moltes dades amb d’altres en quèsobresurt l’humor. 100 motius per ser del

Barça és un llibre senzill, àgil, glorificadoren extrem del barcelonisme i agressiu isarcàstic contra el Reial Madrid. Un delscoautors del llibre, Armando Luigi Casta-ñeda, amb residència a París, ha estatqualificat pel professor de filosofiaRamon Alcoberro de “Quim Monzó vene-çolà”. Luigi Castañeda té una dilatada tra-jectòria literària. Andreu González Castro,ha publicat més de vuit llibres de diver-sos gèneres, que abasten des de la poe-sia fins al recull de contes.

L’escriptor martorellenc Andreu González presentael nou llibre “100 motius per ser del Barça”

L’Informador de Martorell 11DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 2010

Martorell Decideix faun pas més pel 25-A n El segon plenari de Mar-torell Decideix evidencia lapluralitat del voluntariat i en-coratja els organitzadors acontinuar treballant per ferdel 25 d'abril una festa deldret de decidir. Desprésd'una xocolatada popular, elsvoluntaris i voluntàries deMartorell Decideix van aple-gar-se a l'auditori Joan Ce-rerols del Centre Cultural perrepassar la feina feta per lesdiferents comissions i fixar elspassos que queden per fer decara a la consulta del 25 d'a-bril. El plenari, a més, va esco-llir la Junta electoral deMartorell Decideix. MartorellDecideix compta a hores d'araamb més d'un centenar devoluntaris i voluntàries i du-rant les properes setmanescomen-çarà a dinamitzar acti-vitats per difondre la consultadel 25 d'abril, tal i com ja vafer aquest dissabte amb para-detes informatives als mer-cats. A més dels voluntaris,Martorell Decideix comptaamb el suport de més de 500amics al Facebook, més de100 suports al manifest i di-verses entitats que donensuport a la consulta com laCAL, la Secció Sardanista deMartorell, l'Associació deVeïns del Pont del Diable oles Joventuts Obreres iCristianes.

S’aprova una novaordenança municipal n L’Ajuntament de Martorell,per unanimitat, ha aprovatuna nova ordenança munici-pal que simplificarà els proce-diments administratius muni-cipals. Es tracta d’una norma-tiva sobre el lliure accés a lesactivitats de serveis i el seuexercici que estableix el marcal qual s’haura de subjectar atots els procediments i trà-mits de l’Ajuntament. Aixòcomportarà més eficiència iqualitat de prestacions.

Reformen el talús del Pont del Diable

n El Pla d’Ocupació Local del’Ajuntament de Martorell hareformat els talussos dels jar-dins de Prínceps d’Espanya, al’entorn del Pont del Diable.Degut a la pendent excessivaque tenen aquests talussosfeia difícil un mantenimentacurat, bàsicament, per la difi-cultat que generava tallar l’her-

ba que, en algun punt, eraperillós. L’execució dels jar-dins de Prínceps d’Espanya haconsistit en desbrossar i arren-car l’herba que hi havia, s’haconstruït un planxer de for-migó que cobreix el talús. Apeu del talús s’ha col·locat unajardinera on es procedirà a laplantació d’una heura. Final-

ment, s’ha instal·lat un reg perdegoteig que permetrà elmanteniment de l’heura. Lesproperes actuacions seran lareforma dels talussos dels jar-dins de Sant Genís de Rocafort(sota la llar d’infants Riu deSons); a l’Avinguda Compte deLlobregat, davant del centrecomercial Carrefour.

El Pla d’Ocupació millora els talussos dels jardins Prínceps d’Espanya

Presentació. L’alcalde Salvador Esteve va defensar els valors de la convivència i la cohesió social de Martorell

n L'Ajuntament de Martorellha fet un pas endavant perconstruir el nou polígon annexa l'empresa Solvay amb l'apro-vació, de manera provisional,de la modificació del PlaGeneral d'Ordenació Urbana.

L'aprovació va tenir lloc el 15de març passat en la darrerasessió plenària de Martorell.L'espai que es destinarà al noupolígon de la Solvay és de 37,5hectàrees i tindrà una partdedicada a usos comercials iuna altra que es destinarà ausos de logística industrial,amb la creació de llocs de tre-ball, segons fonts municipals.

A banda de la creació d'ocupa-ció en aquest espai que s'hade construir, el regidor deDisciplina Urbanística deMartorell, Xavier Fonollosa, vaexplicar que s'ha signat un nouconveni amb l'empresa, enbase al qual "l'Ajuntament dis-posarà del 30% del que esconstrueixi, amb la qual cosase'n pot fer un ús municipal".Fonollosa va explicar que “un

dels compromisos que vamadquirir només tornar al go-vern va ser modificar l’anteriorconveni fet pel tripartit.Aquest és molt millor com hodemostra el suport de tots elsgrups municipals representatsex-cepte el PSC”. Adrià Arqué(PSC) va dir que “aquest con-veni és millor, però ens abste-nim perquè ho vam fer en laprimera aprovació del cas”.

CiU, ICV, ERC i PP aproven de formaprovisional la modificació del PGOU delpolígon annex a Solvay i el PSC s’absté

ROBA DE TREBALL

Parellada PilarPascuali Capell

AL SERVEI DE L’EMPRESA I EL SEU PERSONAL

c/Mur, 45 - Telèfon: 93 775 13 92 - Fax: 93 774 26 17 - Fax: 08760 MARTORELL

DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 201012 L’Informador de Martorell

L’Informador de Martorell 13DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 2010

Tirada de competicióde pistola de 9 mmn El 7 de març passat va tenirlloc en el camp de tir de Mas-quefa la primera tirada d’armacurta en la modalitat de pisto-la de 9 mil·límetres, puntuableper la Lliga 2010. Hi van parti-cipar 18 tiradors que arbitratsper Tomás Ollé i Marta Garcíaes van classificar com se-gueix.En el nivell A, Rafael Ruiz, vaser primer classificat amb 546punts; Marti Tarrida, segon,amb 540 punts i Fran-ciscoFernández, tercer, amb 526punts i vuit tiradors més. En elnivell B, José Antonio Sánchezva ser primer, amb 405 punts,seguit de Serafín Pablos, se-gon, amb 360 punts i BernardoCeldrán, tercer, amb 298punts. En la categoria de vete-rans, Manel Ferrer va ser pri-mer, amb 421 punts; Joan Cos,segon, amb 376 punts i JosepSaus, tercer, amb 315 punts iun tirador més.

Victòria del FutbolSala a Monistrol (6-7)n El Futbol Sala Martorell vaaconseguir una victòria demèrit en l’últim alè del partitgràcies a un gol decisiu d’Os-car. Aquest gol va arribar fruitde l’expulsió d’un jugador delMonistrol per protestar a l’àr-bitre i va desencadenar lapresència dels Mossos d’Es-quadra al pavelló de Monistrolde Montserrat després de l’a-vis fet pel mateix àrbitre. Elpartit, molt calent, va ser moltdisputat. Edu, al minut 6, vaavançar els martorellencs quevan veure com Carlos empata-va. A la represa, el ritme degols es va intensificar. Dos golsd’Edu, Edgar i Alex donava un2-5 pel FS Martorell. El tramfinal, el Monistrol va as-solirl’empat a 6, que Oscar va des-nivellar en l’últim instant. ElFS Martorell rep, aquest dis-sabte, el Sant Cugat, amb laintenció d’apropar-s’hi ja queel supera de dos punts.

Triomf vital del ClubHandbol Martorelln El Club Handbol Martorellva aconseguir una victòria im-portant al pavelló Lluís Bachsde Girona davant el GEiEG(24-26) en la primera jornadade la fase de permanència aSegona Catalana. El partit vaser molt igualat fins al minut15, quan el Martorell va sercapaç d’aprofitar la superiori-tat en el joc per posar-se ambtres gols d’avantatge (4-7). Enun bon final del primer temps,els martorellencs van eixam-plar les diferències fins als sisgols (9-15). A la represa, elMartorell va aconseguir el mà-xim avantatge de vuit gols. Toti això les exclusions i el nom-bre d’efectius per part delsmartorellencs va fer possibleque els gironins s’aprofitessinper retallar la renda fins a tresgols. Malgrat l’intent de re-montada del GEiEG, el Marto-rell va acabar guanyant. Elmàxim golejador de la jornadava ser Jordi Codina amb 6 gols.Pel Club Handbol Martorellvan jugar Marc Escoda, JordiCodina “Kuddi” 6, CarlosPueyo 2, Roger Castelló 5, IvanAnguita 2, Alex Camarero 2,Marc Gaset 5, Enric Isern.Aquest dissabte, el CH Marto-rell rep la visita de l’Esplais ales IEM.

Calçotada de la PenyaBarcelonista a La Minan La Penya Barcelonista deMartorell organitza, aquestdiumenge 21 de març, unacalçotada popular en motiudel cinquantè aniversari del’en-titat. La calçotada es farà ala plaça del barri Font de laMina a partir de les 14 hores.El preu és de 15 euros i se ser-virà calçots i una graellada decarn a la brasa. La calçotadaaplegarà una munió de perso-nes vinculades amb l’entitatbarcelonista. Aquells que vul-guin assistir-hi poden inscriu-re’s al 93 775 24 95.

El Bàsquet Club s’apunta a la salvación El Bâsquet Club Martorell està disposat a aferrar-se a PrimeraDivisió-Copa Catalunya. El triomf a la pista del CN Tàrrega (55-68)el permet enganxar-se amb els equipa que eviten el descens de ca-tegoria i suma, així, la segona victòria consecutiva de la temporada.L’equip de Miguel Ángel Gómez, conscient de la importància delmatx, va intensificar la defensa respecte els últims partits i va serdeterminant per a un triomf molt treballat. L’aportació ofensiva deSergi Merino, amb 22 punts, va acabar de decantar el marcadorpels martorellencs que van anar conservant durant tot el matx. ElBC Martorell es troba a dues victòries de la permanència. Aquestdissabte visita la pista del cuer, el CN Reus Ploms.

El Club de Futbol cau en el descompten El Club de Futbol Martorell va perdre al Torrent de Llops davantel SItges (1-2) amb un gol en temps d’afegit, al minut 94. Àlex vaavançar l’equip del Garraf al minut 12, però Quico, a la represa, vaempatar pels martorellencs, però Uri va desnivellar el marcador altram final. El Martorell juga, diumenge, al camp del Torreforta.

L’Informador

DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 201014 L’Informador de Martorell

L’Informador de Martorell 15DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 2010

AJUNTAMENTInformació93 775 00 50Aigües deMartorell93 775 10 28Arxiu Municipal93 774 04 21Deixalleria Mpal93 776 52 34OMIC93 775 37 52MercatMunicipal93 775 27 10GestióTributària93 775 20 54ServeisMunicipals93 775 34 34Serveis Tècnics93 775 27 16Departamentde Treball93 775 31 01 Tresoreria93 775 15 85

BENESTAR

Serveis SocialsGeneralitat93 773 71 80Centre de diaper a gent gran93 774 20 77EducadorsSocials93 774 04 19 Esplai d’avisBuenos Aires93 775 32 56Esplai d’avisLa Vila93 775 56 04Residènciade gent granSant Joan Déu93 775 01 25Patronat Mpal.Serveis Socials93 774 11 41Centre Especialde Treball93 775 39 45

CULTURAPatronat Mpal.de Cultura93 774 22 00

Casa de Culturala Vila93 775 32 54Centre Cultural93 774 22 00Museus deMartorell93 774 09 64Museu del'Enrajolada93 775 07 95Servei LocalCatalà

EDUCACIÓEquip d’Ass.Psicop.93 775 05 89Centre derecursospedagògics

93 775 05 91CEIPEls Convents93 775 01 67CEIPJosé Echegaray93 775 20 98CEIP JuanRamón Jiménez93 775 10 66CEIP VicenteAlexandre

93 775 46 90Col·legiLa Mercè93 775 01 10CEIP LolaAnglada93 774 83 30CEE Mare deD. del Pontarró 93 775 41 19Servei Localde Català93 774 01 12Centre formaciód’adults93 775 50 56Escola Mpal.Arts Plàstiques93 775 37 71Escola Mpal.d’idiomes93 775 11 43Escola Mpal.de música93 775 19 48Escola Mpal.de moda 93 775 03 56IES Joan Oró93 775 36 18IES PompeuFabra93 775 59 16

Llar infantsPont d’Estels93 775 85 96Llar infantsRiu de Sons93 774 17 03Llar infantsLes Torretes03 775 40 20Llar infantsLa Vila93 775 56 18Llar Parroquial93 775 41 16Llar infantsPatufet93 775 09 34Pla de transicióal treball93 775 16 44

ESPORTSPatronat Mpal.d'Esports93 775 5351 Camp futbolLes Carolines93 775 41 17Complex Esp.Torrent deLlops93 775 24 33Complex Esp.

La Vila93 774 23 65Instal·lacionsEsportivesMunicipals93 775 16 71Pavelló Esports93 775 39 19Piscina La Vila93 774 23 65Piscina d'Estiu93 775 10 04

PREMSAL'Informador de Martorell608 941 944Ràdio Martorell93 775 52 52

SANITATCAPBuenos Aires93 775 51 03CAP La Vila93 775 19 51CAP Torrentde Llops93 776 69 68AgènciaSeguretat Social93 775 19 69CAP Salut

Mental93 774 51 53Centre neuropsiquiàtric93 775 22 00Creu Roja 93 775 05 50Hospital SantJoan de Déu93 774 20 20Asepeyo93 776 69 80Ambulàncies061

MOBILITATFerrocarrils dela Generalitat93 205 15 15Renfe902 24 02 02Bus Soler Sauret93 632 51 33Taxis Martorell93 775 24 45T-Bus a la carta93 775 25 61

SEGURETAT CIUTADANABombers085Policia Local

93 775 07 83Protecció Civil93 775 24 96Mossosd’Esquadra088

ALTRESCorreus93 775 11 46Jutjats93 775 00 64InformacióGeneralitat012Telegramesper telèfon93 322 20 00Pomfusa(Serveis Funeraris)93 775 55 52Registre dela Propietat93 775 58 51Parròquia deSanta Maria93 775 00 89GermanesJosefines93 775 01 25

telèfons d’interès

necrològiques

Pomfusa informa que els últimsdecessos són els següents:

Dolores Rius Fernándezde 94 anys8 de març de 2010GelidaJosé Martín Ruizde 84 anys8 de març de 2010Sant Andreu de la BarcaAntonio Martí Fabregatde 71 anys9 de març de 2010Oratori de PomfusaPedro Jiménez Rodríguezde 57 anys10 de març de 2010Oratori de PomfusaPedro Egea Liriade 74 anys11 de març de 2010EsparregueraJuana Márquez Asensiode 61 anys12 de març de 2010EsparregueraMaria Pilar Artero Sarasade 69 anys13 de març de 2010Oratori de PomfusaJosé Padilla Hernándezde 87 anys14 de març de 2010Oratori de PomfusaJosé Agut Trilles de 81 anys14 de març de 2010Crist Salvador de MartorellManuel Álvarez Ezquerrode 77 anys16 de març de 2010Crist Salvador de Martorell

Farmàcia de guàrdiaFarmàcia Hernándezc/Lluís de Requesens, 4Telèfon 93 775 40 61Del 19 al 26 demarç de 2010

Teatre professional. n Aquest diumenge, 21 demarç, El Foment de Culturaacull l’obra “El meu nom ésRachel Corrie” a partir de les19 hores a càrrec de la com-panyia Traspassos Kultur.Rachel Corrie era una donalluitadora i valenta, que vadenunciar l’ocupació militarisraeliana de Palestina. Elpreu de l’entrada és de 12euros (25% de descompte amajors de 65 anys, joves demenys de 25 anys i grups demés de 10 persones). La re-presentació d’aquesta obraforma part de la campanya deteatre professional que orga-nitza l’Ajuntament de Marto-rell, amb el suport de Solvay iEl Foment de Cultura.

Trobada de flautes. n Aquest dissabte, 20 demarç es farà una trobada deflautes a partir de les 10.00hores a la Casa de Cultura LaVila i al Progrés. La trobadal’organitza l’Escola MunicipalMúsica de Martorell.

Taller per a famílies. n El proper dilluns 22 de marçes farà un taller per a fa-míliesa la sala d’actes del CentreCultural a partir de les 18.00hores. El taller, titulat“Coeducar a l’àmbit familiar”és a càrrec de la psicopedago-ga i especialista en coeduca-ció. La xerrada l’organitza laXarxa d’Infància de Marto-rell.D’altra banda, el dimecres 24 iel dijous 25 de març es farà untaller sobre “les dones i elprocés migratori” a càrrec deCarme Cordón. El taller es faràa la Central de Can Carreres apartir de les 15.30 h.

Què fem?

Setmana de la Ciència i les Lletresn La vuitena edició de la Setmana de la Ciència i les Lletres,que organitza cada any el Col.legi La Mercè en un intent d’o-brir horitzons als seus alumnes de Bat-xillerat, arrencarà elproper 22 de març i extendrà les seves activitats durant totaaquella setmana. Enguany, els convidats estrella seran laperiodista de TV3 Raquel Sans i l’economista i activista perla pau Arcadi Oliveres. Sans durà a terme la xerrada “Totssom periodistes?” el dilluns 22 de març a les 10 del matí, enun acte obert a tot el públic que hi vulgui assistir. Per la sevabanda, Oliveres abordarà les causes i les conseqüències del’actual crisi econòmica mundial, dimecres, a les 19 hores dela tarda, en un altre acte públic. A banda d’aquestes duesdestacades cites, la Set-mana, que ha comptat en edicionsanteriors amb figures com Alfred Rodríguez Picó, Xavi Coral,Asha Miró, Joan Lluís Bozzo o Francesc Mauri, centrarà elsseus esforços en activitats adreçades als alumnes de 1r deBatxillerat de l’escola, dividits en les branques científico-tec-nològica i hu-manístico-social. Així, hi ha programat tot unseguit d’activitats, tallers i sessions de laboratori que prete-nen acostar el món universitari als ulls dels estudiants de LaMercè. El programa complet pot ser consultat al webwww.lamercemartorell.com dins de l’apartat de batxillerat.La Setmana compta un any més amb el suport de Solvay,Caixa Penedès i l’APA de l’escola, i en aquesta edició, a més,amb Satto i Centre Comercial Montserrat. Aquesta activitatés una de les més destacades que organitza el col·legi LaMercè adreçada, alhora, per tota la gent de Martorell. Unaoportunitat per gaudir de les activitats.