L’ESCOLTA’M A EDUCACIÓ INFANTIL

Poder tenir temps de dedicació personal per als més petits de l’escola

(3-6 anys) és un regal. D’una banda donar-nos un temps i un espai

per fer-ho, i d’altra banda poder gaudir d’un contacte més proper

amb els infants.

En el dia a dia d’una aula d’educació infantil es donen moltes

situacions d’aprenentatge personal i social que no es desaprofiten,

però els/les mestres sovint estem tan pendents del desenvolupament

de les activitats que no ens podem aturar a escoltar què ens diuen

totes aquelles veuetes que parlen alhora. Portem al cap objectius

molt clars i necessaris. Volem que aprenguin a vestir-se, a pintar,

retallar, escriure el seu nom, compartir les joguines, i que cal

mantenir estones de silenci i torns de paraula.

Pel camí d’aquest dia a dia anem escoltant de forma fragmentada

què pensen i senten els/les nens/es. Un sentiment de “no poder estar

per tots/es” és molt compartit, ja que sovint s’emporten més atenció

els que més reclamen i ho necessiten, i aquells/es nens/es que van

fent en silenci reben menys atenció. Això ho sabem, i mirem

d’esmenar-ho, però encara que ens esforcem molt quan estem amb

tot el grup no podem donar una dedicació idèntica per a tots/es.

És per aquest motiu que el Projecte Escolta’m és un gust per als

sentits. No només podem escoltar, també podem mirar, tocar...i sentir

que tots els/les nens i nenes tenen un lloc. A l’aula petita ens aturem

de totes aquelles activitats que ens ocupen tota la setmana i seiem

amb calma a prop d’ells/es. Per al mestre és un moment privilegiat

per poder copsar el/la nen/a en totes les seves dimensions.

Els/les nens/es hi van molt contents i estem segurs que ells/es també

ho viuen com un moment especial. La mestra està per a ell/a, i se

sent valorat, reconegut. Al començament els costa entendre que no

hi poden anar sempre, però mica en mica van entenent que hi ha uns

torns per a què tots hi puguin assistir.

A la classe petita els alumnes ens veuen d’una altra manera. Encara

que no hi hagi molta informació o intercanvi verbal, a vegades amb

els petits costa de fer-los parlar o parlar-hi; tenim tot el llenguatge no

verbal: les mirades, la postura, el to de la veu, les mans que toquen...

Aquest projecte que comença amb els nens i nenes de tres anys

continua al llarg de tota la primària. Així creem una relació mestre-

alumne on el propi alumne pot demanar l’atenció que necessita fent

un escolta’m.

Hem observat que aquells/es nens/es que demanen molta atenció a

l’aula ordinària amb comportaments poc adequats, després de vàries

sessions de tutoria personalitzada van minvant aquestes conductes, i

aquells/es que tenien dificultats per participar, expressar-se o parlar

amb tot el grup van agafant confiança per fer-ho.

No és màgia. Són els efectes del vincle que hem anat teixint amb

els/les alumnes. Les sessions de tutoria personalitzada ens ha posat

de manifest com n’és de poderós aquest vincle en la relació mestre-

alumne, i que si en tenim cura en trèiem beneficis: millora el clima de

l’aula i les relacions.