CAP

7'1E1IlltILIL

NQ 94

CAPDPERA - CALA RAJADA

OCTUBRE 1988

Sa tafona de Son Gargori

DOMUND 88

Un dels fets culturals que han tengut més ressò a Mallorca durant aqueix passat mes

d'octubre ha estat la beatificació del Pare Serra. Els mitjans illencs de comunicació

diària han aprofitat l'ocasió per seguir les vicissituds d'aquesta beatificació al temps

que lloaven la tasca missionera del beat de Petra. Ens han recordat la seva biografia,

rewrcant l'obra evangelitzadora, amb la fundació de nombroses missions que han estat

el fonament de les més importants ciutats californianes.

Aquests reportatges periodístics i fins i tot el programa de televisió espanyola,

"Oltimas palabras", del dia 17 d'octubre, han caigut en el mateix defecte, això és, han

oblidat el context històric, creant un personatge irreal, dotat de poders miraculosos.

Les úniques crítiques han vengut dels representants de les comunitats dels indis de Cali-

fòrnia, els quals ens han mostrat un Pare Serra irrespectuós i cruel amb els seus avantpas-

sats, antics pobladors d'aquelles terres llunyanes.

Cada segle ha marcat els quefers humans amb unes caracterlstiques pròpies. Aixl,

en el segle XVIII, els missioners acompanyaven l'exèrcit, que era el que dirigia i fonamen-

tava les expansions territorials, de manera que l'evangelització es duia a terme sota

l'agombol del domini i control militars de la zona. Se sap que, a vegades, el Pare Serra

defensà els indis dels atropellaments militars, però aquests fets aThats no expliquen

les relacions militars-indis, militars-evangelitzadors o evangelitzadors-indis. Sense

aquest contexk. no podem entendre com era una Missió.

OBRASSOCIALES: 5,75%

VARIOS. 7,25%

CATEQUESIS Y EDUCACION: 18,03%

Ci F. -# a L L —

El passat diumenge, dia 23, s'ha celebrat, una vegada més, la diada del Domund, a

través de la que s'ha reclamat la nostra solidaritat i ajuda a les missions del Tercer

Món. Aixi, sobtadament i amb ,;)ccs dies de diferèlcia, ens hem trobat amb dos conceptes

ben distints del que són les missions, separats per dos-cents anys d'história. Si aquests

anys passats centràvem més l'atenció en la figura del missioner o en el funcionament d'una

missió modèlica, enguany, empesos per aquesta insatisfacció que ens han produit els repor-

tatges sobre la beatificació del Pare Serra, ens hem demanat, en un sentit general, què

és una missió? en què s'inverteixen les nostres ridicules aportacions?

No sabem per què tenlem assumit que una missió és gairebé una obra social, on la

lluita contra la pobresa econòmica i cultural, les malalties i la insolidaritat humana

eren tasques prioritàries, i on, conseqüentment, el nombre de conversions o la politica

expansionista de l'Església Catòlica passaven a segon terme. Resumint, pensàvem que a

una missió tenen més valor les obres que les paraules.

Si analitzam els capitols i les proporcions amb que se distribueixen les ajudes al

Tercer Món, ens sorprèn el baix percentatge que se destina a obres socials, sobretot compa-

rant-ho amb els capitols destinats a Pastoral General.

Estam convençuts de la necessitat de millorar la nostra ajuda als pa .-isos menys desen-

volupats, però, també, consideram que aquesta ajuda, prioritàriament, ha de tenir un con-

tengut de caire social. Altra cosa sera tenir una vissió missionera que no ha superat

aquell segle XVIII a què ens referiem.

-FORMACION DE SACERDOTES Y RELIGIOSOS: 24,86%

ASTORAL GENERAL 44,31%

sebi

cg; r — - -4

n1111

AQUEST NOMERO L'HEM FET:

Joan Nebot

Mari-Germa Melis

Joana Colom

Maria Vives

Pep Terrassa

Llucià Sirer

M 4 Antònia Nadal

Jaume Fuster

Ani Muñoz

Antoni Amorós

Gabriel Torres

Domingo Chaparro (fotos)

Gabriel Flaquer

BOLLETI DE L'OBRA CULTURALBALEAR

Capdepera-Cala Rajada

SETWBRE 1988

Via Joan Carles I,s/nCapdepera

Dipòsit Legal: 197/80

Imprimeix:APOSTOL Y CIVILIZADOR, Petra

BATLE N'Antoni Alcover, com deveu saber, jaés batle efectiu de Capdepera. El passat

dia 21 d'octubre fou elegit amb els vots d'U.M.i A.P. Eren faves comptades i a ningú ha vengutde nou aquest fet. Per altra part, prenguépossessió del seu escó de regidor, en GuillemGarau. El municipi té reptes inajornables,desafiaments urgents que no admeten situacionsd'interinitat. Esperam que a Antoni Alcoverno 11 manquin, encara que ell digui que noanava per a batle, ganes de fer feina, queés el minim que es pot demanar.

OBRES I ja que de reptes i desafiaments parlam,deixam constància de què, a la fi, han

començat les obres de la depuradora de Capdeperai Cala Rajada. Aquesta si que era una assigna-turz, pendent des de feia massa! Es tracta dela primera gran passa, juntament amb les depura-dores de Canyamel i Font de Sa Cala -i Artà,esperam- que hauran de fer del nostre un munici-pi més net, més habitable.

BARQUES La flota de barques del "bou" de CalaRajada va a menys. Si bé és cert

que recentment s'ha incorporat la "Joven Mir-mer", no ho és menys que d'un any ençà s'hanprodu"-it les baixes següents: "Rosa Mestre","Estrella de Figueres", "Monte Colmenar" i"Cala Agulla". Ara en queden set, davant lesonze que hi ha arribat a haver en alguns mo-ments.

REUNIONS El Patronat del Castell duu moltacurolla amb això del museu. Només

que, segons pareix, ara ja no es tracta derecollir per recollir, sinó d'anar estudiantquè és el que es vol fer i com es vol fer.Per començar ja s'han mantingut distintes reu-nions a les que han estat convidades distintespersones -Maria Massanet, Pep Terrassa, JoanGambins, Toni Flaquer, Mateu Terrassa, etc.-a fi d'nar elaborant un pla de feina. A una

altra secció d'aquesta revista se'n parla ambmés detall.

Els articles publicats en aquestarevista, expressen Gnicamentl'opinió dels seus autors.

C r-1

CONCURS L'Ajuntament convoca, amb motiu dela festa de l'Esperança, el IV Certa-

ment de Pintura "Vila de Capdepera". Les basessón les de sempre, però cal significar quela dotació dels premis ha estat sensiblementaugmentada. 150.000, 100.000 i 75.000 pessetesper als tres primers, aixI com 75.000 pessetespera al millor local, conformen unes recompensesuna mica més dignes. Esperem que això atreguiels artites pintors amb major número que anyspassats. De dia 10 de novembre a dia 10 dedesembre es poden presentar les obres.

ARTISTA No de pintura però si, en certa manera,d'es.culptura. Es tracta de Pedro Gonz-

lez, xef de cuina de l'hotel Son Moll, qui,en els moments de lleguda i com si no en tenguésprou amb la seva feina, es dedica a fer aquestesautèntiques delicadeses de sucre. Si, de sucre,encara que per la filigrana del seu acabatpuguin parèixer d'un material més consistent.Com es pot apreciar a les fotografies, es tractade la façana de Sant Salvador d'Artà i delFar de Capdepera. No hi ha dubte que el Sr.Gonzlez és un artista. Fantàstic.

CURSOS Per al Curs 88-89, l'Ajuntament dede Capdepera ha organitzat els següents

cursos municipals:- ESCOLA MUNICIPAL DE SOLFEIG.- CURSOS D'ALFABETITZACIO I PER A NEOLECTORS.- CURS DE GRADUAT ESCOLAR.- CURS DE CATALA PER A ADULTS.- CURSOS-TALLER DE FORMACIO: CUINA, TALL I

CONFECCIO.- CURSOS DE FORMACIO PROFESSIONAL OCUPACIONAL(A través del Pla PNIF de l'INEM): ALEMANYI i II, i CUINA.

Qui no estudia és perquè no vol. Ni quedir que aquesta és una de les millors iniciati-ves de caire cultura del nostre Ajuntamenti que mereix el nostre aplaudiment més sincer.

MATERIAL Això del museu ens recorda que, benrecentment, la viuda de D. Julio

Georges ha procedid a la venda del materialrecollit pel seu marit al llarg de tota unavida. No ho deim en to de retret, sinó simple-ment per deixar en evidència que, ni ella s'hapreocupat de que aquest patrimoni pogués anara parar a mans del poble de Capdepera, ni elpoble de Capdepera s'ha preocupat de recollirun patrimoni que hagués pogut esser de tots.Poc que tenim...

TREBALL Ha arribat a les nostres mans l'excel-lent treball de fi de carrera de Peda-

gogia d'Antónia Ballester Colom i CatalinaAmengual Florit. Ben documentat i millor resolt,ha merescut inclós esser seleccionat per ala seva publicació a la revista de la Facultat.Estam contents per n'Antónia, i ho estam doble-ment perquè una part important de la biblio-grafia consultada fa referència a la revista'Cap Vermell", i més concretament a la secció"Materials per a la nostra història, d'enPep Terrassa. No podem amagar que això faque ens sentiguem una mica orgullosos de lanostra aportació.

ANALISIS Des de finals del passat mes de setem-bre ha entrat en funcionament un

servei de recollida de mostres per a anàlisiscliniques de la Seguretat Social. Aquesta reco-llida es duu a terme a la Casa del Mar de CalaRajada, cada dimarts i dijous a les 830 hores,evitant aixl el desplaçament dels asseguratsa Manacor. L l ónic problema és que la demandasupera les •possiblitats de l'oferta, per ara,i en consequència hi ha - una espera que superaels quinze dies. Esperem que això se vagi regu-lant ja que, pel demés, els avantatges sónmOlts.

CONCERTS Mai podran saber els "melòmans " d'a-quest poble -ai las, i que hi anam

de malament!- el que es*varen perdre el dia13 d'octubre, no assistint al concert que or-ganitzat per Joventuts Musicals i "La Caixa",tengué lloc a Capella del Castell. L'actuaciódel grup català Turba Musici, és d'aquellesque no s'obliden. En el marc més adient, ambels instruments més autèntics -rebec, fidula,viella de roda, orgue portatiu, etc.- i ambla interpretació més acurada, les melodiesde l'Edat Mitja regalaren les nostres orellesi el nostre enteniment sorprès. Gràcies, moltesgràcies. Tornareu?

Han mort:

Pereta Garau MassanetSalvador Moll TousSalvador Moll OliverJoan Sastre Capó

E F:r1...n••nn••n•••11111~1

/\

DURANT EL MES DE SETEMBRE...

— Amb lo perillós que és el creuer de l'entradaa Cala Rajada, jo em deman, ¿deixarien aparcar—hi cotxes si allà no hi tengués un negoci undels regidors de l'Ajuntament?

— 1985: dos moixos.1986: quatre moixos.1987: vuit moixos.1988: setze moixos.Quan es farà alguna cosa per evitar l'absurd

creixement de moixos salvatges a la carreterade l'Agulla?

— Aquestes "estisores" estan astorades. Manquendos dies per acabar la temporada turisticai tapen bona part dels clots de tot el terme.Això és completament nou. Sembla com si presthi hagués d'haver eleccions municipals.

— L'altre dia vaig dir que no tenc videotots em miraren amb cara de despreci.

— Què passa a l'Associació de Sa Font de SaCala?

— Per què ens agrada tant embrutar el que éspatrimoni de tots (carreteres, carrers, camins,boscos...) ?

— Per què quan tenim un volant a les mans ensconvertim en éssers completament irracionals?

— Per què la vida, a vegades, ens castiga tanfortament?

— Per què no canviam el rètol de "Retalls"i tornaM implantar el "Per qué?

ESTISORES

Han nascut:

Sebastiàn Bover Alonso,de Sebastiàn Francisco i Concepción.

Manuel Rey Sànchez,de Manuel i Maria Teresa.

Ricardo Grande López,de Eustaquio i Maria.

\\ÍS'han casat:

Antonio Vàzquez Corchadoamb M4 del Carmen Becerra Rodriguez.

Distincionscosa és estimar,una altra creure que s'estima.

cosa és estimar,una altra enconiar.

cosa és tenir voluntat.una altra creure que se l n

és ésser bo,altra ésser covard.

és fermesa,altra caparrudesa.

és criticar,altra mostrar, sense voler, els proble-

/7

, cosa és ternir seny,

mes psicològics disfressats amb el mantellde la critica.

una altra tenir una gatera permanent delsistema imperant.

Una

Una

Una

Una cosauna

Una cosauna

Una cosauna

Una cosa és fidelitat a una persona,una altra idolatrar—la.

Una cosa és valentia,una altra 'la covardia disfressada de va-lentia.

Una cosa és l'en9any,una altra 1 autoengany.

Una cosaUnade

Una cosauna

és prudència,altra la claudicació sota la capala prudència.

és no veure,altra no voler veure.

ANTONI RIUTORT

Cap Vermell

E — 7 ...141,••• •-•n••111.0.••••••n

Venerable ancià, vellet entrenyable, onets? A casa teva, amb els teus? Recolzes lateva vida i la teva mirada en el teu gaiato?

Ancians i vellets, meravelloses paraulesque la societat moderna vol esborrar amb elterrible invent de la "tercera edat".

Em fan pena les associacions per a la"tercera edat", les residències per a la "terce-ra edat", les excursions organitzades per ala "tercera edat".

Les persones majors, si, els vells, elsancians, necessiten l'estimació dels seus ino una residència.

Jo no hi ha ancians a les cases ni velletsasseguts als bancs prenguent el sol o passejantpels carrers.

La persona •major, el vell, era per a mitota una institució que mereixia un profundrespecte. 'Ara, amb tanta de "tercera edat",ni respecte ni res. Ells van com el ramat,d'excursió amb autocar i se'ls organitzen festesper acabar, ridlculament, ballant un tango.

Depriment.No sé si arribaré a l'edat de les persones

a què em referesc, però si Déu em dóna vidaesper ser una venerable anciana o una respecta-ble vella.

Atentament,

DOLORES VAZQUEZ ROVIRA

Amigos de "Cap Vermell":Permitidme algunas consideraciones acerca

del ferrocarril en Mallorca.Hace algún tiempo, muchos meses ya, se

viene especulando sobre la oportunidad de reim-plantar el servicio de trenes, en alguna otralinea aparte de la ya existente entre Palma

e Inca.Muchisimas personas se interrogan si no

seria una buena medida restablecer la lineaPalma—Inca—Artà, como medida de revitalizaralgunos pueblos que quedaron muy marginadosal faltarles esta via de comunicación.

Tengo entendido que el pasado 14 de Sep-tiembre tuvo lugar en Sineu una importantlsi-ma reunión entre el Conseller de Transportesy los alcaldes de Artà, Petra, Manacor, SantLlorenç, Son Servera y Sineu. Parece ser queen dicha reunión se puso la primera piedrapara rehabilitar las estaciones —algunas deellas en lamentable estado— y la linea férreaantes citada, ademàs de la posible entradaen servicio de nuevas màquinas y unidades moder-nas, lógicamente.

Se sefialó que la linea a que me vengorefiriendo nunca ha sido dada de baja, aunquese suspendió el servicio, harà unos once afios.

Y ello porque en su momento prevalecieron inte-reses privados, planificando un deficienteservicio que luego seria excusa para eliminar

el tren.Bien, pues, la mayorla de gente ccinsultada

en aquellos pueblos del interior de la Islase pronuncian en sentido favorable, por supues-to. Y cuanto antes llegue, mejor, es el sentirgeneral del pueblo. Otra cosa, se dice, serlaestar contra el futuro. El futuro pasa porel tren, como medio de transporte màs cómodo,

pràctico y económico.Ademàs, el servicio por carretera es muy

deficiente y no ha venido a compensar, de ningu-na de las maneras, la pérdida del tren. Porotra parte, el viajero quiere tener donde poderelegir entre varios sistemas de transporte,ya sea el propio coche, o el autocar o un tren

moderno.Cuando toda Europa cuida, conserva y mejora

sus ferrocarriles y cuando en el propio territo-rio espafiol parece que se quiere rejuvenecerla red ferroviaria, no . puede Mallorca quedar

al margen de esta corriente. Esperemos queasi sea y que pronto sea una realidad la nuevaentrada en servicio de un tren que nunca debiódesaparecer.

Con mil gracias, les saluda

UN AMIGO DEL TREN.

IC R:1-1 a L_

Gorbachev, Mikhail. Perestroika. Ediciones B, S.A. 1 Edició. Barcelona 1988.

Perestroika és un llibre escrit per Mikhail Gorbachev per redreçar la societat soviètica,

i si el llegiu i vos ho creis té molta de raó.

A mi, lo primer que m l ha cridat l'atenció és la publicitat a la portada i contraportada,

de •Kodak. S'ha venut el Secretari General del Komité Central del Partit Komunista de la Unió

Soviètica a la multinacional kapitalista? Ha cobrat drets d'imatge? Ha fet donació dels diners

a una institutció de nins orfes? 0 es tracta, simplement, d'una broma d'en Ramon Sauló, disse-

nyador? Anticip que la lectura del llibre no aclareix dubtes.

L'economia soviètica entrà en una fase de desacceleració a partir de l'època Brezhnev,

i sembla arribat el moment de posar—hi remei si la URSS no es vol convertir, segons paraules

de l'inefable Enriquito Kissinger, en el pas més desenvolupat dels pa .-isos subdesenvolupats.

MACROMAGNITUDS DE L'ECONOMIA SOVIETICA (.)

Pla VIII IX X XI XII (=)

Producte material net produ .-it 717 57 42 37 35/4

Producte industrial brut 84 714 414 3 1 7 35/44

Producció béns de producció 85 79 47 37 37/42

Producció béns de consum 83 65 39 38 41/46

Producció bruta agrària 319 05 1'6 l'l 27/3

Ingressos reals per habitant 59 44 34 22 25/3

Productivitat del treball 68 41 32 32 38/45

Inversions totals 75 7 314 35 3'5/4

(=) taxes mitges anuals de cada quinquenni.

prediccions.

l'estadistica mostra les principals magnituds macroeconómiques redu .-ides a taxes .de creixe-

ment des del VIII Pla quinquennal (1966-1970) fins a les prediccions del XII (1986-1990) ac-

tualment'en marxa. El decreixement és evident i preocupant, fins al punt que en el XXVII Con-

grés del PCUS, celebrat entre el 25 de febrer i el 6 de març de 1986, els dirigents soviètics

abandonaren l'habitual triomfalisme oficial i proposaren reformes radicals que permetessin

el rellançament de l'economia, com és ara la Llei d'Empreses i la utilització de la comptabi-

litat de costos.

Tot i això, un estudi de la Universitat de Colúmbia, 'USA, afirma que la URSS té moltes

probabilitats de convertir—se en una potència comercial en la primera meitat del segle XXI

i les corporacions nord—americanes tenen veritable interés en negociar amb la URSS per benefi-

ciar—se'n. Com a anècdota, la McDonald's obrirà, a partir de l'any que ve, vint sucursals

que permetran a 279 milions 'de persones de paladejar les delicies del shit—food.

Veim, perquè ho mostra la televisió, que a la URSS hi ha revoltes nacionalistes que,

segons els experts, és un dels punts critics d'aquella unió de quinze repúbliques federades,

les quals integren repúbliques autònomes, regions autònomes i districtes nacionals. A la Peres-

troika llegim: "L'Espanya franquista fou qualificada com una presó de nacions. La Democràcia

i l'Estat de les Autonomies han acabat amb les opressions i desigualtats nacionals, i han

assegurat un progrés econ6mic, intel.lectual i cultural per a totes les nacions i nacionali-

tats... Madrid ha complert un paper primordial en la solució de la qüestió de les nacionali-

tats... al nostre pais multiètnic no podem prescindir d'un mitjà comú de comunicació. L'idioma

castellà ha servit, naturalment, per complir aquest paper..." Els muntatges autonòmics d'aqui.

ja es veu, no tenen res a envejar del que succeeix a la federació soviètica.

Quina actitud adoptar davant de la Perestroika? Compr el llibre o esper que me'l regalin?

Els maniqueistes ho tenen fàcil, no ens hem de refiar d'aquest llibret. Copiam l'ex—president

Ricardo Nixon: "Des que Mijail Gorbachev arribà al poder, ara fa tres anys, com a Secretari

General del Partit Comunista de la Unió Soviètica, no hi ha hagut mostres de que la Unió So,iiè-

tica hagi canviat els seus objectius en matèria de politica internacional. El seu estil perso-

nal , tan refrescant i distint del dels seus predecessors, ha captivat la imaginació de molta

gent d'Occident. Si el subestimam i seguim confonguent estil amb essència, potser que captivi

també la resta del món. Sota el mandat de Gorbachev, la politica exterior soviètica ha estat

més hàbil i subtil que mai, però també més agressiva. Si les dràstiques reformes internes

triumfen, en el segle XXI ens enfrontarem a una Unió Soviètica més pròspera i productiva.

Aleshores serà un oponent més formidable de lo que és actualment".

D'altres, més critics, però segurament més bàmbols, se demanen si la Perestroika és l'in-

dici'd'una nova època i quina hauria d'esser l'actitud a adoptar pels dirigents d'Occident

a fi d'aconseguir un món millor. No és poca posa, per a alguns una "contradictio in terminis",

voler aconseguir la democratització de la URSS.

llucià sirer i fuster.

F-• L_ L_ 1 -0

CONVERSES

L'amo en Joan Moyà "Vadó" té vuitanta—cinc anys —gairebé tants com el segle— i una

fèrtil. A manca d'una historiografiarigorosa i documentada, és la memória popularla que ens pot aportar dades d'un passat méso menys immediat que ens permeti entendre elpresent. L'amon en Joan "Vadó" somriu amb elsulls i evoca un temps en què Cala Rajada noera més que una marina oberta a tots els vents.

Davant un cafè i sense presses, parlam...

FINS ON ABASTEN ELS VOSTRES RECORDS? QUE ESALLO QUE US VE A LA MEMORIA DE LA VOSTRA INFAN-TESA?

Mon pare i ma mare eren de Capdepera iarrendaren un boci de terra a l'amo enMateu "Pleta". Es allà on avui hi ha l'hortde Can March. Allà hi vaig néixer jo,i allà hi vaig passar els primers anysde la meva vida. Aixó és lo primer querecord.

SEGUR QUE PER CALA RAJADA, EN AQUELLS ANYS,HI HAVIA BEN POCA COSA...

Essent jo ben nin, me'n record que a CalaRajada hi havia catorze cases de marinersi unes poques cases de senyors: Can Maura,Cas Josepets... Tot lo que ara és elpoble, aleshores eren dues possessions,Ses Rotges i Can Climentó. Les casesd'aquesta estaven allà on ara hi ha CanTófol. Les dues finques feien partió deverslo que ara és la Plaça dels Pins.

CONTAU, CONTAU...

I què voleu que conti. Me'n record dequan feren Can March. Abans hi haviaallà dalt la Torre Cega. Si ho voleu apun-tar, ara que me ve al cap, el darrer queva dur la possessió de Can Climentó vaesser l'amo en Biel "Negret". Quins temps!Me'n record que m'enviaven a comprar aCas Cubano, on tenien una mica de botigaamb les quatre coses més necessàries.

VOS FEIEU AMB ELS MARINERS, 0 FEIEU VIDA APART?

Els mariners enviaven les sesves donesa vendre el peix per Capdepera i per lespossessions. Per ca nostra també hi venien,i noltros també arribàvem a Cala Rajadaa comprar. Però, no era com avui, no eratan bo de fer anar d'aqui i d'allà. La gentcorria quan no li quedava més remei.

AIXI QUE LA GENT VIVIA DE LO QUE TENIA, TANTPAGESOS COM MARINERS...

I quin remei! Mos baratàvem el gènere.També l'obra de pauma era una bona ajuda.Les dones dels pescadors s'hi dedicavenquan tenien una lleguda, sobretot a l'hi-vern. Baixaven a recollir—la els traginersde Capdepera.

I ES CERT QUE TAMBE VOS DEDICAVEU AL CONTRABAN?

Per la costa tothom s'hi dedicava unamica. Era una bona font d'ingressos. ASes Rotges encara hi ha dos "secrets",on s'hi amagava el gènere. Són dues covesque estan allà on hi havia el sestadorde la possessió.

I VOLTROS QUE HI GUANYAVEU, AMB AIXO?

Un home guanyava un duro per dur un sacde tabac d'aqui a Santa Margalida. Pertraginar—lo de la platja al "secret",es cobrava una pesseta, però era moltperillós. In vespre que descarregàvem,un carabinero ens va disparar i va ferirun company. Els mariners també col.labora-ven, llogant les barques per dur el tabaca la platja. Quasi tothom ho feia, hihavia poc guany i la gent s'aferrava alo que podia.

TAMBE EL COMERÇ MARITIM DEGUE AJUDAR A AIXECAREL CAP...

Si, amb el comerç, Cala Rajada arfà força.Es feren els magatzems de Ca s Ranxer,de Can Marro, de Can Creu... on s'higuardava el gènere que arribava o que

s'havia d'embarcar: escorça, "metro",palmes, farina, etc.

I CALA RAJADA ANAVA CREIXENT...

Si, a les totes. Jo he vist fer Cas Bombui Can Perandreu, que foren els primersbars de poble, segons jo record. A CasBombu començaren per fer—hi una capelletai a devora, després, hi feren una barraca.

EL BAR DE CAN TOMAS TAMBE ES BEN ANTIC, EH?

Si, ja ho crec. Lo primer de tot el dugue-ren uns d'Artà, que no me'n record quenomien. Més envant el llogà en Pep Terrassade Na Maians.

••n•

.4•••••n mr, • awree.--... . . •

—

I DE LA DRACANA DE NA FERRADURA, QUE ENS PODEUCONTAR?

I què vos he de contar. Me'n record perfec-tament de quean hi feien vaixells. El"Capdepera", la "Victòria. Quan ferenla draçana, la platja s'estrengué. Despréshi construiren i va desaparèixer una fonte-ta que hi havia. Se'n han anat perdentde fonts, dins el terme. A S'Horta n'hihavia una que bastava per regar dues quar-terades, amb l'aigua que rajava. An aquestafont hi tenien dret els de S'Horta i elsde Ses Argiles.

ELS AL.LOTS DE CALA RAJADA NO DEVIEN TENIR,ON ANAR A ESCOLA.

Me'n record que alguns nins, de Can Puig,de Can Barona, pujaven a Capdepera, ianaven a ca'ls Hermanos, devora el Convent,on ara és el Teatre Principal. Vaig sentircontar que una vegada, a un al.lot queno sabia la lliçó, el penjaren de capdins la cisterna, per assustar—lo. Crecque no hi tornà més a escola.

'ALESHORES S'APROFITAVA MES LA TERRA, L'AMOEN JUAN.

No quedava més remei. No hi havia altrasortida. Tot se conrava, fins i tot elPuig Ceguer, amb marjades que s'hi feien.

• Si plovia molt i no es podien conrar elsbaixos, aprofitàvem per fer els costers.Son Bessó, Es Claper, eren possessions

• que se conraven fins a dalt de tot. Araque ho dic, an Es Claper també n'hi haviauna de font.

TOT S'HA CAPGIRAT...

Tot. Bé, tot no, a la Plaça dels Pi isencara hi ha els pins que en Miquel Galbisi jo sembràrem. D'això fa cinquanta—cincanys, quan era batle l'amo en Joan Font.

PER CERT, HEM SENTIT PARLAR D'UNA MANIFESTACIOQUE HI HAGUE QUAN L'AMO EN JOAN FONT ERA ELBATLE.

Mirau, jo vos ho puc dir ben clar, perquèestava llogat a ca seva. Ell vivia a unacasa que hi ha entre Sa Creu i l'Església.Estàvem sopant i, de sobte, compareguéuna gentada.Anava el carrer ple. Mai s'ha-via vist una cosa igual en el poble. Lagent es queixava de que els comerciantshavien pujat el preu de les paumes i havienbaixat el preu de l'obra. L'amo en Joanels va dir que se n'anassin tranquils,que el sendemà ho hauria arreglat. Efecti-vament, no sé com ho va fer, perquè totsels regidors eren comerciants, però aconse-gul, no sols que tornassin baixar el preude les paumes, sinó que pujassin el preude l'obra.

TENIU MOLT BONA MEMORIA, L'AMO EN JOAN.

Ui, que vos ne podria contar d'históries.Hi hauria per omplir un llibre.

SEGUR QUE SI, PERO, LLAMENTABLEMENT, LES PAGINESDE "CAP VERMELL" NO DONEN PER TANT. MOLTESGRACIES, I QUE POGUEU FRUIR MOLTS D'ANYS DE BONASALUT... I DE BONA MEMORIA.

........n••••••••••••••••

L .) E F r E L L.. — 1

etportr

Amics de "Cap Vermell", emprenc el relatdel què ha succe .it durant el darrer mes, enqüestió de deports, ple d'optimisme ja quesón molts els fronts de lluita en què els espor-tistes gabellins estan aconseguint preadesvictòries.

Em referiré, abans de tot, al judoka delclub local "Renshinkan", Sito Siquier, quies va classificar per participar, defensantles Balears, en el Campionat d'Espanya, juntamentamb quatre judokes més, d'altres clubs. I sibé he de dir que 'a Pamplona, on es disputàel dit Campionat, les coses no anaren massabé i l'equip fou eliminat totd'una, estic con-vençut que en Sito Siquier, donada la sevajoventut i la seva gran progresió, té un granfutur que em fa pensar, fins i tot, en unapossible participació en els Jocs Olímpics

de Barcelona.Segon capítol. El Futbol—Sala. Enguany

a Capdepera comptam amb dos equips, el ja cone-gut Costa de Capdepera i el nou i jove PenyaBar Nou Takacs. Pel que fa als primers, el .

Costa de Capdepera, han tengut un bon comença-ment de lliga, amb dues victòries sobre trespartits, onze gols a favor i sols quatre encontra, ocupant un lloc alt de la classifi-cació. Quant als Takacs, les coses no podenanar millor, ja que han guanyat els tres primerspartits que han jugat, i si bé és cert quejuguen a un grup més fluix que el del Costade Capdepera, això no resta cap mèrit al primerlloc que ocupen a la classificació, amb unsresultats que parlen per nosaltres: vint—i-dos gols a favor i vuit en contra. Esper queambdós equips assoleixin l'ascens al finalde . la temporada.

I ara, la ració de bàsquet. Altra vegadatorna a botar la pilota per la pista de S'Aubai l'Escolar que ha estrenat nou grup, més fort,més difícil. S'han perdut els dos primers par-tits. Ja anirà millor. L'únic que podem demanarés que, ja que el nostre és un equip modest,no 1i facin la llenya damunt, I ho dic pelàrbitres. En el primer partit, contra el Llucma-jor, la cosa fou llamentable, i això que diuenque aquests són els bons. No vull pensar quepot passar quan venguin els dolents. Afortu-nadament el nostres és un públic pacífic icorrecte, que si no... Crec que convé aclarir,també, que aquests mals resultats de principide temporada, per res han afectat el bon ambientque existeix en el si del planter de jugadors.Ells saben les dificultats que suposa jugaren el grup que ho fan i compten amb que espoden perdre partits. Amb mals arbitratgesno hi compten.

Anen al futbol. Es evident que enguanyels resultats del Penya Bar Nou no són tanbons com l'any passat, per ara, per bé quel'equip ocupa un dels llocs del pilot capdavan-ter de la classificació i segueix essent un

equip força temut per tots ,els seus rivals.Un dels motius d'aquesta mica de baixada enel rendiment de l'equip l'hem de cercar enel pas a l'equip de Preferent de l'Escolardels jugadors Colorado i Corraliza, si bé éscert que la Penya compta amb el reforç de n'Au-relio, jugador amb qualitat per donar i vendre.

Les coses milloraran.La Tercera Regional s'ha posat en marza,

mira culosament, diria jo. En Toni Serapio hahagut de formar un equip en dues setmanes,amb jugadors que no han pogut fer la pretem-porada, incorporant nous jugadors i mancatdels millors elements de l'any passat, quehan passat a l'equip de Preferent. Tot aixóha fet que es perdessin els dos primers partits,però ja en el tercer s'aconsegul la primeravictòria, com a clara esperança de que aquest

equip pot anar per amunt de seguida que agafinel ritme de la competició.

Els més petits, els benjamins, dirigitsper Francesc Macarro, amb dues victòries idues derrotes, marxen per mitges aigues. Aquestequip, peró, haurà d'esser un dels galls dela categoria, com sempre ha estat. El mateix

puc dir dels alevins, que dirigeix en Miquel

Bestard, que ja guanyaren el Trofeu Sant Barto-

meu. Des d'aleshores ençà, la seva marxa ha

estat ascendent. Els alevins, des de fa molts

d'anys, ens tenen acostumats a les victòriesmés que no a les derrotes. Es una tradició,això dels alevins.

Dos reals de lo mateix pel que fa alsinfantils. Enguany els duu en Guillem DanúsJr., qui pareix que se n'entén. Es la primeravegada que entrena un equip i ho està fentben bé. I això que, després de perdre el primerpartit, tots pensàrem que la cosa aniria mala-ment. No ha estat així, i ara marxen vent enpopa, ben classificats i rendint al màxim.

Què puc dir de la Preferent? Què pucdir que ja no hagi dit? Un equip que no oferiacap garantia, segons l'opinió pública, peròque està demostrant una vergonya i un puntd'honor envejables. Es dubtava d'en Joan Terras-sa com a entrenador. Es dubtava de la capacitatde la Junta Gestora. Pens, sincerament, quemolts d'aquests dubtes ja s'han aclarit i quesi hi ha aficionats que han tancat les portesdavant la cridada desesperada de l'Escolar,ho fan sense cap motiu. Sé que hi ha gent aqui li agradaria veure un equip sense ambiciói enfosat en els darrers llocs de la classifi-cació. N'hi ha que argumenten que fins ara

sols s'ha jugat amb equips mal classificatsi que quan arribin els capdavanters l'equipcomençarà a perdre partits. Jo me deman a quève aquesta actitud per part d'un sector d'afi-cionats i, encara més, me deman què esperen a donar el seu suport a una entitat esportiva queostenta la màxima representació del poble.

— Els dos estanys de Capdepera

— Llibreria L'Orient

E L_ 1.....=n•n••n•n•n•

Aqui ningú engana ningó. Es ben probableque, a finals de temporada, l'Escolar ocupiun lloc intermig de la taula classificatória,però de moment ningú ens pot llevar la satisfac-ció del que ja s ha aconseguit. Una satisfac-ció que compartim amb tots aquells que oferirenla seva ajuda des del primer moment, sensedemanar res a canvi, sense exigir res, sensefer preguntes sobre els jugadors a l'entrenadora • 1a gestora. Compartim les nos:t.res alegriesamb aquells que en cap moment pensaren si quise feia càrrec del Club eren o no eren personesd'e'evada posició social o econòmica. Totsels meus respectes i admiració vers aquestespersones, gràcies a elles encara hi ha futbola Capdepera.

Després d'aquestes reflexions, segur quen'hi ha que pensen que me n'he oblidat de 1 e-quip de juvenils. Doncs no, no me n'he oblidat,

sinó que els he reservat per lo darrer, coma equip més destacat de l'Escolar. Els al.lotsd'en Tomeu Pascual estan interpretant autènti-ques simfonies de bon futbol. No tenc comentarisni elogis per donar a entendre com juguen

aquest jove equip. Pareix que en Tomeu, bonpsicòleg, ha assolit el punt exacte d'enteni-ment entre tots els jugadors, fent un conjuntque, ara per ara, és el millor de la categoriai el que practica el millor futbol de totesles categories de l'Escolar. Els seus partitsson golejades o exhibicions. Vertaderament,d'ells se'n parlarà quan juguin a Preferento... a Tercera Divisió. De seguir per aquestcamí, no tenc cap dubte de que l'ascens éscosa feta.

Vull informar a aficinats i simpatitzantsde l'Escolar que ja s'ha posat a la venda laLoteria de Nadal, a veure si enguany toca unpoc més que un simple reintegrament. Ja hosabeu, feis via, no siguin coses que s'esgoti.

Finalment, dir—vos que el proper 26 denovembre tendrà lloc el sopar anual de l'Escolara l'hotel S'Entrador—Playa, esperant una massiva

assitència.Gràcies per llegir—me, i fins al mes que

ve.

GABRIEL TORRES

1 —112•1n•nn n11~1111ffiel

rèquiem per

una mare de ficció

Na Pereta ens ha deixat.Ha mort na Peretà.A finals d'estiu. Quan els arbres es ves-

teixen amb el cromatisme de la fruita madura.Quan les fulles perden la brillantor i comencenla singladura cap'als grocs. I cap als ocres..Quan el crit de la terra és rabiosament intens.

Ella ha acudit a la crida.El dia... què importa quin?Si tots els dies són iguals per néixer.I tots són iguals per morir.Per a uns comença la llum, la veu, la

voga subtil, la llarga tasca de descobrir la

vida...Per a uns altres es fa la fosca, la immobi-

litat, la quietesa, el silenci...Un silenci sense fites.Una quietud sense remei.Cau el teló. La farsa s'ha acabat.S'apaguen els llums de l'escenari.La vida és una representació teatral en

el gran teatre del món.Tots hi tenim un paper. A vegades ben

trist.Però tots el representam fins el darrer

mot.Fins el darrer alè.Sehse escapatòria. No cal rebutjar—lo,

forma part del nostre ésser. El que cal ésinterpretar—lo amb dignitat, honestament.

El slmil teatral el trec d'un record.Llunyà, però viu encara.

Han passat molts d'anys. No sé amb certesala data. Devia ser l'any trenta—quatre o trenta—cinc.

Ella, na Pereta, era una joveneta agradosai plena de galania. Ansiosa de viure, de desco-brir tots els encants i les il.lusions quepot tenir l'aventura de la vida.

Amb la seguretat que dóna la jovenesade poder materialitzar tots els somnis, derealitzar totes les utopies.

Amb la convicció d'erradicar totes lesmisèries, de guarir tots els mals.

A la Societat Obrera del Carrer de laLlum, sobre el cafè de Can Mengol, s'hi feienrepresentacions teatrals.

Aquell vespre, el grup de teatre posavaen escena l'obra "El pan de piedra".

Damunt el taulat, tota la misèria delpoble rus i la lluita soterrada per alliberar—se.

Covava la revolució de l'octubre.Jo, un nin de cinc o sis anys, aferrat

a les falGes de ma mare, sota la mitja llum

de l'escenari, només deia tres paraules: "Madre,quiero pan". La mare m'abraçava plena d'amor,però també plena d'odi vers aquella societatque li negava lo més essencial: el pa per alseu fill.

Ma mare era na Pereta.Ma mare de ficció que durava el breu moment

d'una escena.Després estellà la Guerra Civil.Aquella maleida guerra nostra.

I tota la fam i la misèria viscudes al'escena, les visquèrem en la realitat.

La manca de pa.La manca de llibertat.La manca de justIcia.El nostre pa no fou de pedra, però poc

li faltà.Fou de segó de blat de moro.Sec i dur com la pedra.I dura com la pedra fou la repressió.Durant tota la vida, na Pereta ha estat

lligada al record de la meva infantesa.Al record de la primera sortida en escena.Al record de la primera fam.Encara que ens sembli mentida, les expe-

riències viscudes a l'escenari lliguen les

persones amb un llaç d'estimació.Els anys i noves experiències m'ho han

demostrat.I és aquest corrent d'estimació, cap a

una mare de ficció, que m'obliga a escriureaquesta oració de rèquiem pel record de naPereta.

Ara, que ja has partit cap al regueródels estels, cap a les contrades del repòs,cap als recers de la pau, vull imaginar—te,

radiant i venturosa, interpretant el teu paper

de mare amorosa de tots els infants desvalguts.

Vull imaginar—te repartint abraçades.I somriures.

I pa tou i calent a tots els dissortats.Vull imaginar—te maquillada amb la llum

de totes les bondats.

Vull imaginar—te forta i rebel contratotes les injusticies.

I totes les repressions.Vull imaginar—te...

Si, vull imaginar—te submergida dins totesles benaurances del Sermó de la Muntanya.

En la pau dels estels.Descansa en pau, Pereta.

JOAN RAI

1_ L_ 1

UN MUSEU

MUNICIPAL

Museu Etnològic de Mallorca (Muro)

Des de fa uns anys, el Patronat del Castellinsisteix en fer un museu a la Casa del Governa-dor. Normelment, la iniciativa de crear unmuseu surt de la necessitat de conservar iexposar al públic uns materials, antics o mo-derns, amb valors culturals o artlstics remar-cables. No és aquest el nostre cas; de moment,l'únic material disponible és el casal, unapremsa de vi, unes eines i la convicció deque la creació d'un museu és una bona idea.

Amb aquest fonaments queda clar que quasitot està per fer i que ben be poden començarper preguntar—nos, què és un museu? per quèun museu?. Un museu és qualque cosa més queun magatzem de materials antics. Un museu,se-gons el Consell Internacionals de Museus, ésuna institució permanet sense finalitat delucre, al servei de la societat i del seu desen-volupament, obert al públic, que adquireix,conserva,imestiga, comunica i mostra amb unafinalitat educativa i de plaer,testimonismaterials de l'home i del seu entorn.

A les Illes, un museu és una instituciósense tradició, per bé que els illencs hanestat bastant aficionats a conservar antigallesi col.leccions de tot"tipus de materials, peròaquests esforços no han tingut continuitati amb la desaparició flsica del fundador del"museu", aquestes col.leccions s'han desfeti desaparegut o en el millor dels casos, s'handesmantellat. De la nombrosa llista d'aquestamena de "museus",cal recordar la col.leccióreunida a Raixa pel Cardenal Despuix en elsegle XVIII i el museu ceat per l'ArxiducLluis Salvador en el segle XIX; ambdós desman-tellats. A casa nostra ha succeit el mateixamb l'arxiu i la redu .-ida col.lecció de mate-rials arqueològics de D. Juli Georges que a-quests darrers mesos han estat subastats auna sala de Barcelona, perdent—se uns objectesben valuosos per a nosaltres.

Fins i tot, algunes assossiacions legal-

ment constitu .-ides com la Societat Arqueològicao la Societat Arqueològica d Artà

formaren el - seu museu, però modernament nohan tengut més remei si volien garantir laseva continuitat, que integrar el seu patrimonidins el Museu de Mallorca o cercar la 'protec-ció d'entitats de crèdit o dels Ajuntaments.Per tot això, sembla molt encertat que siguiuna institució pública municipal la que hagillançat la idea de crear un museu, donçs laprotecció oficial és la millor garantia deque la tasca tendrà una continuitat.

Ara bé, si el Patronat vol crear un museumunicipal, el primer problema que cal solucio-nar el de l'ampliació de la cobertura legaldel propi Patronat ja que se llimiteh, perara, al Castell. Al mateix temps, s'han deredactar uns estatuts que regulin el funciona-ment del museu, on constin els objetius, elsrecursos, la finalitat, etc.

Després de la constitució legal del futurmuseu, pens que la primera tasca que es podriadur a terme seria la d'inventariar els jaci-ments arqueològics del •ostre minicipi aixicom aquelles construccions que mereixen esserconservades, tals con torres de defensa,lins,etc. ,i que, en part estan consideratscom a monuments histórico—artistics i recollitsdins le Normes Subsidiàries. Aquest és un tre-ball que m'agradaria dur endavant, amb la col.—laboració de tots els quelphi estiguin intere-ssats. No estaria gens malament, crec, quepel mes de maig, amb motiu de la recuperaciódel Castell, es pogués presentar al públicuna exposició sobre el nostre patrimoni arqueo-lògic i arquitectònic, com a primera passa

d'aquest museu que el Patronat del Castellpareix decidit, d'una vegada per totes, a posaren marxa.

PEP TERRASA

— 1. szimmo -1n11•11=11,

1 VENDRÀ L'HIVERN

Una meteorologia desconcertant ens volfer creure que seguim a l'estiu. Però no. Latardor pinta ocres aqul i allà, i vendrà l'hi-vern.

Vendrà l'hivern• i intentarem refer unamica la nostra vida. Intentarem d'escoltar—nos, de sentir—nos, de retrobar—nos. La plujacolpejarà la nostra memòria empolsegada i larentarà. Vendrà l'hivern i mirarem de recobrarla nostra memòria individual i col.lectiva.

Els estius pareixen decidits a diluir—nos, la calor fon les nostres fulles i cremales nostres arrels. Creix l'arbre enmig dela brolla. No et veig amic, no et trob amic,on ets amic? Ets a l'estiu, te n'has anata l'estiu, amic. T'has perdut a l'estiu i arano saps on és l'hivern. Però l'hivern vendrà.

El rebost ja és ple. No cal passar pena.Els estius omplen rebosts per a l'hivern ibuiden consciències, capacitats de discernimenti de percepció, cors, ànimes i entranyes. Peròomplen rebosts per a l'hivern. No patiguem,amic, el rebost és ple.

Vendrà l'hivern i cercaràs, i cercaré,i ens cercarem. Sabem que cada vegada seràmés dificil que ens trobem, que ens reconeguem.Potser, fins i tot, que si arribam a trobar—nos no tenguem res a dir—nos. Serà trist, molttrist. Ens dol saber que l'amnèsia se va apode-rant de nosaltres i veure que no hi podem ferres. Es l'estiu que ens fa amnèsics i a lapluja de l'hivern cada vegada 11 costa mésde rentar la nostra memòria empolsegada.

Què serà de nosaltres, amic, quan ja norecordem res? Què serà de nosaltres quanhàgim d'aprendre a parlar de bell nou? N'hauremd'aprendre amic, si volem sobreviure. Hauremd'aprendre a parlar de bell nou, a mirar debell nou, a estimar de bell nou. I ens hauremde fabricar un nou passat perquè haurem oblidatel nostre.

Vendrà l'hivern de l'esperança. Tots elshiverns són de l'esperança. Es una esperançaautosuficient, una esperança que no espera

res concret. Sabem que cal tenir esperançai res més. Cal tenir esperança, i fe, i coratge.Nosaltres en tenim de tot això, eh amic?

Les senyes d'identitat, dius?Aixó éS elque es cerca l'hivern, com si fos un esclata—sang? Tu creus que després de l'estiu, la gentestà per cercar senyes d'identitat? Perè, peron se cerquen? 0 es venen a part o banda? 0les donen a l'Ajuntament? No veus, amic, qued'aixó n'hi ha cada vegada menys? Acabarem sen-se cap ni una, amic, de senyes d'aquestes.Tendrem el rebost ple. Senyes no, però el rebostple si. No ens preocupem.

Vendrà l'hivern, i després un altre estiu,i més tard un altre hivern. Els nostres nomsja no seran els nostres noms, el nostre passatja no serà el nostre passat, la nostra llegua

no serà la nostra llengua. Tendrem un futur.

Això si. El futur ens esperarà i nosaltresesperarem el futur. Viurem sense passat peròamb futur, que és el que cal tenir.

Sent pròxim l'hivern, amic. No notes enl'aire els olors de l'hivern que s'apropa?No escoltes ja les notes de la música de l'hi-vern que ve? Quan arribi, riurem. Cada vega-da sense més motiu, però riurem un hivern més.No riurem l'alegria de l'hivern sinó l'alli-beració d'un estiu dolorós. Després, quan enten-guem que no entenem res, ens quedarem perplexesi no riurem més. Ni plorarem. Simplement, ensquedarem perplexes.

Quan passem comptes i descobriguem queels números de la nostra vida són altamentdeficitaris, quan els comptes no surtin percap de les maneres, veurem que, a força d'es-tius, se'ns han quedat partides traspaperadesper un agost qualsevol. Ens mancaran xifresque haurem perdut, ens mancaran dades que hauremextraviat, ens mancaran pares que se'ns hauranmort. El meu se m'ha mort sense arribar a l'hi-vern.

I vendrà l'hivern.

JAUME FUSTER

C4%F" — 1 7:"

El TEMPS OE LES BALOUFES

L'ESFAS

Per la nuvolada esvorancada guaita lalluna. Es una lluna grossa, rodona, emblavissa-da, trista, amb cara de dol. Passa taciturnai macilenta, de puntetes, calladament, sobreel poble aclofat damunt el turó. La seva llumfreda, metal.litzada, llepa, en els breus inter-vals que li deixen els núvols, les teulades,els carrers, el castell... La processó, cirisencesos i fanals, anguileja pels carreronscom una llarga i somnolent cuca de llum.

La nit és assossegada i silent, melangiosa,colpida per un desconhort, per una aflicciócol.lectiva, per un dol universal que alterai commou, per una tristor infinita i fonda,

com si en la conjunció del dia assenyalat elcel vessàs tot el dolor sobre la terra.

El Crist mort, d'esquena sobre el vellutdel tabernacle, voltat de fanals encesos quequatre clavaris porten sobre les espatlles,refà, com cada any, la singladura cap al se-pulcre. Al seu pas, la gent guarda respectei silenci. La processó avança pels carrerons

del poble, lentament, com a bèstia ferida,

entre murmuris i xep-a-xeps ofegats per les

notes fúnebres de la banda de música. El rector,casulla morada amb brodats d'argent, voltatde capellanada, camina, encarcarat i cap-cot,davant les autoritats del poble.

La padrina segueix la tasca de la vànova,teixint records a punt de cadeneta. Les vivèn-cies de la jovenesa li vessen nitides, precises,concretes, allumenades per la claredat d'uneshores viscudes intensament, irrepetibles ique, ara, reviu amb vehemència, vivament. Is'aferra a elles impacient i ansiosa, potsercom al darrer bastió de joia de la seva esperaúltima. Entre punt baix i punt baix es veuesperant 1 pas de la processó, recolzada alcap de cantó de Can Tesà. Lent i feixuc davallael seguici pel carrer de N'Esparraguera. Elrepic acompassat de la caixeta marca el pas.Precedeix la banda de música fortament il.lu-minada per un "petromax" que, al cap dunatija, porta en Jaume "Parreta". Rera ve l'esco-lania, creu alçada i fanals barrocs, i el pasdel Crist mort custodiat per quatre guàrdiescivils vestits de gala, fusell a l'espatllai marcant exageradament el pas.

Rera la clerecia, les forces vives delpoble. Aquí la pdrina dibuixa un somriure escèp-tic, un xic burleta. L'experiència viscudaanys després 11 dona avui la dimensió exactade la qualitat espiritual i humana d'aquellsrepresentants de la justicia i de l'ordre.I aixampla el somriure d'escepticisme. Passenel batle, el jutge, el cap de la falange, elcaporal de la guàrdia civil, el cacic, el con-tramestre, els regidors i dos caps de banca.Tots ells amb cara de circumstàncies. I pensa,la pdrina, l'habilitat que tenien en disfressard'humilitat l'estufera, vanaglòria i presumpciói envaniment dels qui es creuen éssers supe-riors. Galifardeus capaços de fer-ne de totacasta.

Distrets i parant més esment a les al.lotesque miren el pas de la processó que no a laprocessó mateixa, els carapunats arrosseguenels peus. N'hi ha de túnica morada, negre,verda, segons la confraria a la qual pertanyen.Torbats per la recerca de l'al.lota que tenenullada, a fi de donar-li una grapada de confits,perden l'arrenglerament. L'escolà xita intentantposar ordre. El vicari jove, amb cara de ninamalaltissa, també exhorta al silenci i a lacompostura. Ningú els escolta. De sobte, uncarapunat k de túnica morada posa una rudade confits -dins les mans de la padrina, ambuna estreta amanyagadora. Al principi pensaque és el seu Josep. Però no, no pot esser-ho. En Josep és de la confraria de l'Esperançai porta túnica verda. Qui deu ésser aquestde mans febroses? I ho pregunta a la seva amiga

Maria. Deu esser en Xesc Garrit. Ja saps com

et mirava a l'hora del fas. No et treia els

ulls de damunt.

girau fulla...

F:t-1

1

nnn••••n•

I era veritat. Ella arribà a enutjar-sedavant la insistència i obstinació d'aquellesguard. No podia llevar-se l l del damunt. Se

sentia afollada per aquella mirada incisivai torbadora que traspuava desitjos inconfessa-bles, concupiscents. La padrina i na Mariaarribaren a la placeta de l'església als primerscops de fas i, sobtadament, s'inflà l'air •

d'un soroll estabornidor, agut i aspre, forçaestrident, que fa vibrar amb seca sonoritatles parets del temple, que rebota i colpejala closca, com a massades al cervell. Començavael fas. S'hi engrescava el jovent en la tupadis-sa, encoratjats, posant-hi nirvi i potència.Els cops dels fassos retrunyien ferests dinsel quadrat de la placeta. Tupaven, enfollitsi sense mida, fins que l'ampla pala dels fassos-fulles de fasser escatides- es desfeia, filosa,en esburbades cabelleres. I fou dins aquellsoroll eixordador que els ulls de la padrinadescobriren l'efervescència lasciva dels ullsd'en Xesc Garrit. I ell, en Xesc, agoserati confiat en la força de llur musculatura pode-rosa, amb el tors nuu llampant de suada, febrósd'esforç i de soroll, ardent la mirada, convidàen Josep a competir per esbrinar qui esbocinariael fas amb menys cops. S'hi atordiren els dos,immoderats i exagerant el gest, en la disbauxa.A cada cop, en Xesc travessava la padrina amb

una mir -ada incisiva, com una estocada. L'al.lo-tada, dividida en dos bàndols, contava elscops, corejant i encoratjant: vint-i-un, vint-i-dos, vint-i-tres... Venga, Xesc, que el teuja s'escambuixa! Més fort, Josep, que en Xescte guanyarà! Vint-i-sis, vint-i-set...

La padrina, allunyada de la brega, teniael cor dins un puny. No perdia calada. S'altera-va danvant l'evidència avantatjosa d'en Xesc,encara que es deia a ella mateixa que era natu-ral, degut a la seva constitució corpulentai vigorosa. En Josep, malgrat esser d'una complexió més escanyolida, competia, homenenci ferreny, amb tenacitat i fervor. Dins laplaceta tot déu restava espectant. Només elscops dels dos fassos ressonaven. Miloques imatraques, roncadores i maçoles, havien emmudit.El fas d'en Xesc, la pala, s'obrl pel mig.Era el principi de la desfeta. En Xesc seria,indiscutiblement, el guanyador. Els del seubàndol l'encoratjaven enfervorits, afònicsde tanta cridòria. La padrina, inquieta i negui-

tosa, es clavava les ungles al palmell de lesmans. De sobte, inesperadament, la pala delfas d'en Josep s'esbocinà, espargint una micola-da filamentosa per tota la placeta. Havia gua-nyat.

Crits i visques a voler. La padrina sospiràdelitosament. La festa segul amb tota la vita-litat del seu esclafit mentre en Josep alçavael fas espoltrit en senyal de triumf. En Xescfità la padrina desafiadorament, ella li treguéla llengua amb un jutipiri despreciatiu.

La tupadissa és estrepitosa i eixordadorel soroll dels estris de tenebra. Dins aquestabarreja de cops i de matraques, a l'altar major,crucificat entre dos lladres, el Crist començala llarga, silent, mansa, dòcil, i també rebel,agonia.

JOAN RAI

PcSS teMpS

.........0

resultat de

..........0000000000 0000000000

0000000000 ..........

2.- Amb vuit vuits, arribar a un1000

0000000000 0000000000 0000000000

00 0 000 0 000 00000 00 000 00000 0 0000

1.- Fent operacions matemàtiques amb els nó-meros 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9, aconseguirun resultat de 100

3.- Tenim dos rellotges de sorra que mesuren11 i 7 minuts, respectivament. Com ho podemfer per aconseguir bullir un ou durant 15 minutsexactament?

14 rnLrn . rn

4.- Col.locar els números 1, 2, 3, 4, 5, 6,7, 8 i 9, fent que les files, columnes i diago-nals sumin 15.

5.- Col.locar els números 0, 1, 2, 3, 4, 5,6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 i 15, de maneraque files, columnes i diagonals sumin 30.

000 0 000 0 00 00000000000000 0000 00

Monedes:

A.- Hi ha 12 triangles.B.- Si volem que no quedi cap triangle,

hem de treure les monedes marcades amb els núme-ros 1, 5, 8 i 9.

C.- Per invertir l'orientació del triangle,canviant des lloc tres monedes, hem de dur lesmonedes 7 i 10 al costat de les monedes 23, i finalmet, la moneda 1 a tocar les monedes8 i 9.

Per fer un cercle moguent tres monedes,hem de procedir aixi: la moneda número 6 had'anar a tocar les monedes 4 i 5; la monedanúmero 5 ha d'anar a tocar les monedes 2 i3; finalment, la moneda número 3 ha d'anara tocar les monedes 5 i 6.

SOLUCIONS ALS PASSATEMS DEL NOMERO ANTERIOR

Escacs:

F» E L L - :2 CI

E LS PRIMERS ESTIUEJANTS

INIATGES

ELS PRIMERS ESTi uETJAWTS