Tira

tge:

5.0

00

exe

mpl

ars

Nú

m.6

0

febr

er /

mar

ç 20

11

ExEmplar gratuït

Publireportatge La casica de l’Obrador

L’especial Combatre la crisi —P3

Firagri, la fira agrària i ramadera de les comarques gironines —P7

L’acord social i econòmic sobre pensions o com fer de la necessitat virtut –P10

Pla Renova’t de finestres, obertures i proteccions solars —P13

“Catalunya perd anualment 22.000 milions d’euros per no poder gestionar els seus impostos”

Xavier Sala i Martín

Editorial

redacció Cèlia Roca Gemma Escarré Adriana DelgadoFotògraf Jordi Cabanas

Disseny SoladaufíCorrecció Anna Angladapublicitat Núria Garriga

Distribució Toni DonatomanipulatsTac OsonaImpressió Impressions Intercomarcals, SA

Difusió 5.000 exemplarsDipòsit legal B-32475-00

redacció, administració i publicitat

C. Torelló 5

08571 Sant Vicenç de Torelló

tel. 93 850 40 90 - 608 288 909

a/e info@eixprofessional.com

www.eixprofessional.com

Sumari

Núm.60 febrer/Març 2011

Cal reactivar el nostre sistema financer per ajudar a sortir de la crisi:

sense finançament no hi ha recuperació.

El BCE va exigir a tots els bancs i caixes d’estalvis de l’Estat espanyol passar unes proves d’estrès per compro-

var fins on arribava la seva capacitat econòmica. Sembla ser que amb això no n’hi hagut prou i ara el Govern

torna a demanar a les caixes altres mesures per reforçar la seva solvència si volen seguir operant dins del

sistema financer. Més ben dit: les caixes, per anar bé, s’hauran de convertir en bancs.

Algunes entitats financeres, no totes, com qualsevol altra empresa, fan mans i mànigues per sanejar els

seus comptes i reduir els seus deutes per sortir del pou on s’han ficat per la seva mala gestió durants els

últims anys. La gran diferència envers les empreses és que la banca ha rebut diners del Govern en forma de

préstecs, i les empreses no els reben dels bancs en cap concepte. Els préstecs concedits a la banca són diners

públics, o sigui són diners nostres, i teòricament aquests diners a la vegada els han de fer servir per conce-

dir crèdits per ajudar a reactivar l’economia productiva i no l’especulativa com fins ara. Però els credits no

arriben. El Govern en lloc de finançar directament a les empreses, que en definitiva són les que donen feina

perquè el motor econòmic no es pari, el que fa és deixar diners directament a un col·lectiu que, encara que li

hagi afectat la crisi, segueix guanyant diners.

Com s’entén que els bancs aconsegueixin recursos i, al mateix temps, les empreses hagin de tancar per falta

de liquiditat? Davant d’aquesta realitat, un es pregunta on està el problema. Serà perquè veuen arriscat dei-

xar diners… I no és arriscat que les empreses, clients seus, hagin de tancar el seu negoci ?

És cert que la bonança que es va viure anys enrera era totalment desmesurada i fictícia. Molts es van per-

metre gaudir d’uns luxes per damunt de les seves possibilitats, sense atendre’s als possibles efectes que això

podia suposar. Però també és cert que algunes entitats financeres no van ajudar gens a frenar aquest ritme

de superfluïtat, tot al contrari. Els bancs oferien en un sol paquet diferents productes llaminers amb un fi-

nançament prou engrescador. Molts no s’hi van poder resistir i ara en paguem tots les conseqüències.•

núria garriga

3 l’especial Combatre la crisi: a la recerca de nous models empresarials i de negoci

6 promoció econòmica Les fires, el punt de trobada dels professionals Els vuit polígons industrials de Vic tenen 40 hectàrees per edificar

7 Firagri 2011, la fira agrària i ramadera per excel·lència de les comarques gironines

8 l’entrevista Xavier Sala i Martín, Economista i professor de la universitat de Colúmbia

10 Formació - rrHH L’acord social i econòmic sobre pensions o com fer de la necessitat virtut

11 Augmenten les oportunitats per treballar a l’estranger

12 gastronomia - turisme Actualitzen la imatge corporativa de la marca turística “ara lleida”

13 Serveis Pla Renova’t de finestres, obertures i protec-cions solars

14 La Casica de l’Obrador, un espai de pau per al benestar i el creixement personal i professional

L’Especial Combatre la crisi | 3

ACèlia roca

A més de llastar l’economia amb unes dades de de-

socupació i dèficit públic inquietants, l’actual con-

text de crisi també ha estat la constatació d’una

realitat innegable: la necessitat de redreçar uns

patrons productius i comercials exhaurits. Amb la

R+D, la innovació, la internacionalització i la crea-

ció de nous productes i serveis amb un valor afegit

com a punta de llança, el teixit empresarial afron-

ta el desafiament de reinventar-se i de postular-se

com a un dels artífexs de l’anhelada recuperació.

A finals del 2010, Catalunya cloïa l’exercici anual

amb una estratosfèrica taxa d’atur del 17,3%. Aquest

registre no millora substancialment el percentatge

que es va comptabilitzar al conjunt de l’Estat espa-

nyol: un 20,3%, dada que duplica la mitjana de la

UE i que se situa com al pitjor resultat de l’Europa

dels 27. El Ministeri de Treball i Immigració, a més,

ha advertit que la generació de llocs de feina durant

aquest any serà minsa.

Ara bé, aquest escenari esdevé encara més descon-

certant si es recorda que la caiguda de l’activitat

econòmica a Europa no ha estat pas tan gran com

la que ha tingut lloc a països com Alemanya, el Reg-

ne Unit o Itàlia. Sense anar més lluny, entre el segon

quadrimestre del 2008 i el segon del 2010, la da-

vallada del PIB va ser inferior al 5%, mentre que en

alguns trimestres de l’any passat aquest indicador

va arribar a enregistrar un petit creixement positiu.

Amb les xifres a la mà, doncs, és inevitable plante-

jar-se la pregunta següent: per què a les empreses

catalanes i espanyoles, immerses en una situació

macroeconòmica similar a la de la resta d’Europa

occidental, es destrueix més ocupació que no pas a

uns altres territoris europeus?

Alguns experts n’assenyalen com a detonant algu-

nes febleses inherents a la indústria i als serveis del

Principat i de la resta de l’Estat. Així, la implantació

d’una excessiva especialització productiva, el pes

assolit per sectors d’escàs valor afegit, el predomi-

ni de les petites i mitjanes empreses (pimes), l’ús

intensiu de mà d’obra de baixa qualificació, l’exis-

tència d’un model basat en costos laborals reduïts

—circumstància que ha limitat les inversions en

R+D i ha postergat el canvi tecnològic— o la manca

de preparació professional per part dels treballa-

dors —motivada en part per la facilitat d’aconseguir

feines poc qualificades en els darrers anys— són al-

gunes de les explicacions més esgrimides. A aquest

llistat, però, s’afegeix un altre factor: la importància

adquirida abans de la crisi per activitats econòmi-

ques conjunturals o cada cop menys competitives.

Un cas paradigmàtic és el de la construcció i la in-

dústria: durant el primer quadrimestre del 2008 i el

tercer del 2010, s’hi van destruït respectivament 1,1

milions i 600.000 llocs de feina.

Sectors de futur

En aquest marc, i sense obviar que la reforma labo-

ral no ha aconseguit frenar la destrucció de llocs de

feina mig any després de la seva entrada en vigor, la

solució al problema passa forçosament per la trans-

formació dels models productius. Aquesta rees-

tructuració implica un doble procés: d’una banda,

apostar decididament pels sectors més dinàmics

de l’economia i, de l’altra, revisar les fórmules impe-

rants amb l’objectiu d’adaptar-les a les exigències

dels mercats actuals.

Pel que fa al primer punt, algunes àrees comencen

a perfilar-se com a les alternatives més sòlides. “Les

empreses que treballen amb les energies renova-

bles, les TIC o el medi ambient i la sostenibilitat crei-

Combatre la crisi: a la recerca de nous models empresarials i de negoci

Alguns pronòstics —com ara una tímida revifalla del consum privat a Catalunya i l’Estat durant el 2011, apuntada per la Cambra de Comerç de Barcelona, o bé el creixement del 0,7% pel que fa al PIB espanyol d’aquest any, vaticinat al darrer informe semestral de CatalunyaCaixa— obren una porta a l’optimisme”

ELs sErvEis d’outsourcing, CoNsuLToria i LogísTiCa

sE siTuEN ENTrE LEs aCTiviTaTs ECoNòMiquEs aMb

Més PErsPECTivEs dE CrEixEMENT segons barcelona activa, les energies renovables s'ha convertit en els darrers anys en un dels sectors que ha generat més demanda de professionals.

JOR

DI C

AB

AN

AS

4 | L’Especial Combatre la crisi

xeran en els propers anys”, explica Mercè Sala, con-

sultora d’Economia i Empresa a la UOC i professora

i membre del grup de recerca d’Economia aplicada

de la Universitat de Lleida. “Cal tenir en compte que

hi ha una clara tendència a externalitzar la produc-

ció i els serveis, i això és una oportunitat per als

proveïdors tècnics i les consultories” afegeix, alho-

ra que assenyala que els àmbits de la distribució i la

logística, el disseny, la rehabilitació, els sistemes de

seguretat, la sanitat i els serveis a domicili i d’aten-

ció a la infància i a les persones grans també adqui-

riran més rellevància. Al seu torn, Sala confia en la

viabilitat dels sectors tradicionals més importants

a Catalunya, com ara les indústries agrolimentària,

metal·lúrgica i tèxtil. “Tot i que la deslocalització i

els nous competidors han estat els protagonistes

en la seva evolució més recent, encara hi ha possibi-

litats de guanyar nous segments de mercat: només

cal incorporar-hi nous coneixements amb la idea

d’innovar i renovar els processos i els productes”,

assevera.

L’estudi Los más buscados del 2011, elaborat per la

consultora de selecció Adecco Profesional, es de-

canta per un pronòstic semblant en afirmar que

la crisi ha empès les companyies a planificar i im-

plementar noves fórmules financeres i comercials

basades en les TIC. Segons l’informe, aquest re-

plantejament estratègic s’està traduint en un pro-

tagonisme creixent per part de les consultories i

firmes especialitzades en l’anàlisi financera, en un

entorn laboral en el que el sector de les energies

renovables i la sanitat —presentats a l’estudi com

dues de les parcel·les menys afectades per la crisi—

també gaudiran de notorietat.

Igualment, en el 2011 s’esperen resultats positius en

l’hostaleria i el turisme. “Tots dos mostren símpto-

mes de millora, per la qual cosa es preveu un incre-

ment de la contractació de personal auxiliar, tot i

que això encara anirà lligat a l’estacionalitat”, expli-

ca a aquesta revista una responsable de l’empresa

Adecco, qui també anuncia la creació d’ocupació al

transport, la logística i l’automoció.

D’altra banda, el portal web Infoautónomos, su-

bratlla com a sectors en creixement la producció i

la distribució ecològiques d’aliments, el disseny in-

dustrial, les energies renovables, els serveis lligats

al món de les TIC, el turisme de qualitat i especialit-

zat, el comerç de proximitat, l’outsourcing i els ser-

veis d’atenció a les persones i els animals, així com

les accions de consultoria empresarial —centrades

en el networking, la responsabilitat social corporati-

va o la gestió de recursos humans—, entre d’altres.

Ajuts a la innovació

Òbviament, però, l’èxit dels negocis de futur es-

mentat dependrà de la capacitat de l’empresa per

a incrementar tres variables: la productivitat, l’efi-

ciència i la competitivitat, una fita que, en paraules

de Sala, passa per invertir en tecnologia i innovació.

“Això és el que li permetrà obtenir un producte di-

ferenciat i de qualitat perquè, des del meu punt de

vista, ja no es pot basar la competitivitat en la polí-

tica de preus: la reducció de costos per a ajustar els

preus al màxim és una batalla perduda”, indica.

Per a ajudar les empreses a afrontar l’impacte eco-

nòmic que suposa apostar per la innovació, les

Administracions compten amb diferents progra-

mes destinats a donar suport a aquesta inversió.

A escala estatal, el Ministeri de Ciència i Innovació

va aportar durant el 2010 un total de 3.150 milions

d’euros en ajuts (un 54% més que l’any anterior), dis-

tribuïts en 890 milions en convocatòries, 1.020 en

convenis per al foment de la innovació i 1.240 a tra-

vés del Centre per al Desenvolupament Tecnològic i

Industrial (CDTI) en ajuts a la R+D.

A començaments del febrer d’enguany, aquest Mi-

nisteri comptava amb sis convocatòries d’ajuts

obertes, destinades a projectes centrats en aquest

àmbit. Per a obtenir més informació sobre els termi-

nis de lliurament de sol·licituds o la dotació econò-

mica de les ajudes, es recomana consultar la pàgina

web ministerial (www.micinn.es), trucar al número

de telèfon 91 495 95 54 o adreçar-se a aquest e-mail:

cauidi@micinn.es.

En el cas de Catalunya, l’agència ACC1Ó —vincu-

lada al Departament d’Empresa i Ocupació de la

Generalitat— posa a l’abast de les empreses els

ajuts Eranet R+D. Mitjançant aquesta iniciativa, es

pretén fomentar la participació a les convocatòri-

es d’Eurotransbio —programa europeu dedicat al

finançament de projectes de R+D transnacionals

i relacionats amb la biotecnologia— i Manunet —

que brinda suport econòmic a projectes d’R+D+i

en fabricació o manufacturing. Els terminis per a la

sol·licitud d’aquestes ajudes finalitza els pròxims

28 de febrer (pel que fa a Eurotransbio) i 21 de juliol

(Manunet). Per a més informació, es pot consultar

el web d’ACC1Ó (www.acc10.cat) o bé trucar al 902

62 77 88.

L’exportació: un aspecte irrenunciable

Juntament amb la innovació, l’obertura de les em-

preses als mercats internacionals s’erigeix com a

condició sine qua non per a l’èxit, la competitivitat

i, al capdavall, la continuïtat de nombroses línies

de negoci. En aquest sentit, apostar pel foment de

les exportacions esdevé una tasca peremptòria.

A més, no s’ha d’obviar el bon comportament que

ha enregistrat aquest àmbit en els darrers mesos

a despit de la crisi: al segon trimestre del 2010, les

L’estudi Los más buscados del 2011, elaborat per la consultora de selecció Adecco Profesional, afirma que la crisi ha empès les companyies a planificar i implementar noves fórmules financeres i comercials basades en les TIC”

Ctra GI-522 Km 3.9 Naus 1-217858 La CanyaSant Joan Les FontsTel. 972 27 17 16 Fax 972 29 04 03 e-mail info@dosserveis.com

Venda i reparació de maquinària d’hostaleria i comerç. Fred comercial. Aire condicionat.

L’externalització de serveis per part de les empreses ha fet que la logística i el transport es trobi en ple auge de creixement econòmic.

L’Especial Combatre la crisi | 5

exportacions es van tornar a situar als nivells del

2006, amb un 9,3% d’increment (i d’un 13% si no es

té en compte el sector turístic). Darrere d’aquest fe-

nomen hi hauria la recuperació d’altres territoris de

la UE (com ara Alemanya) i l’extraordinari compor-

tament de les economies amb més perspectives de

creixement (especialment les asiàtiques).

“L’estímul de la capacitat exportadora passa per ac-

cedir a nous mercats, sobretot emergents”, adver-

teix Sala, qui destaca tres aspectes bàsics a l’hora

de definir l’estratègia exportadora d’una determi-

nada empresa: “En primer lloc, la formació de per-

sonal; en segon lloc, l’estudi dels gustos, costums

i necessitats dels nous consumidors, atès que són

cultures diferents a la nostra i que poden exigir

certs canvis en la presentació o disseny del produc-

te, i en tercer lloc, treballar amb col·laboració amb

les entitats de l’Administració que donen suport al

món empresarial”.

Amb relació a aquest últim aspecte, tant ACC1Ó

com l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX)

disposen de diferents programes d’ajuts adreçats

a cobrir les despeses derivades de la comercia-

lització de nous productes i serveis a l’estranger,

fonamentalment durant la fase de llançament i

consolidació. Per a obtenir-ne una informació més

acurada es pot consultar el reportatge especial pu-

blicat al número 58 d ’Eix Professional, disponible al

lloc web de la revista.

Optar per l’emprenedoria

Al marge d’aquestes qüestions, la progressiva des-

trucció de llocs de feina viscuda des del 2008 —que

al 2010 va deixar a l’atur 370.000 persones a tot

l’Estat, segons l’Enquesta de Població Activa— si-

tua l’autoocupació com a una alternativa plausible

per als aturats de llarga durada i per als empresaris

que han vist com la seva companyia ha fet fallida.

De tota manera, les limitacions econòmiques o el

desconeixement sobre els procediments que cal

seguir per a encetar un nou negoci poden arribar a

frenar nombroses iniciatives d’emprenedoria.

Amb el propòsit d’orientar aquelles persones que

vulguin iniciar el seu propi negoci i proporcionar-los

suport econòmic, les Administracions i nombroses

entitats han posat en marxa diversos programes

d’assessorament i ajuda. Entre ells, es compten el

Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, l’Empresa

Nacional d’Innovació (ENISA) i la Confederació Es-

panyola de Joves Empresaris (CEAJE), que impulsen

una línia d’ajudes per a emprenedors d’entre 16 i 30

anys (una de les franges d’edat més castigades per

la desocupació). Aquest crèdit, que podrà dema-

nar-se fins al proper 1 de març, permetrà finançar

prop de 500 projectes sense que calgui presentar-hi

un avalador.

Al Principat, i a banda d’ACC1Ó, molts municipis

disposen de serveis d’orientació i concessió de mi-

crocrèdits per a la creació de noves empreses. En

aquest marc hi destaquen l’Agència de Desenvolu-

pament Local de l’Ajuntament de Barcelona —més

coneguda com a Barcelona Activa (www.barcelo-

naactiva.cat)—, ImpeVic (impe.vic.cat) —que de-

pèn del consistori vigatà— i l’Oficina de Promoció

Econòmica de l’Ajuntament de Manlleu (OPE), on

es dóna informació als nous emprenedors (www.

manlleu.cat). Fora de les institucions públiques,

entitats com la Fundació Privada per a la Promo-

ció de l’Autoocupació de Catalunya (CP’AC) també

faciliten assessorament empresarial i finançament

(www.autoocupacio.org).

Malgrat que l’actual situació econòmica encara no

permet albirar la llum al final del túnel, alguns pro-

nòstics —com ara una tímida revifalla del consum

privat a Catalunya i l’Estat espanyol durant el 2011,

apuntada per la Cambra de Comerç de Barcelona, o

bé el creixement del 0,7% pel que fa al PIB espanyol

d’aquest any, vaticinat al darrer informe semestral

de CatalunyaCaixa— obren una porta a l’optimis-

me. De tota manera, per a assolir-ne la recuperació,

el teixit empresarial no hauria de descuidar en cap

moment la seva responsabilitat en el procés descrit.

Parar atenció a les necessitats i reptes que planteja

un entorn canviant i abocat inexorablement a un

mercat global serà determinant a l’hora de conduir

amb èxit la locomotora de la recuperació.•

FRED

PIC

kIN

G

JOR

DI C

AB

AN

AS

La Fira del Torró i de la xocolata de la Pedra d'agramunt és una de les més visitades de tot l'Estat.

6 | Promoció econòmica

V

J

redacció

redacció

Vic té 409.447 metres quadrats de sòl industrial per

edificar, el 27,3% del total de superfície útil que ofe-

reixen els vuit polígons del terme municipal (Mallo-

les, Sot dels Pradals, Les Casasses, El Bruguer, Mas

Beuló, Mas d’en Prat, Mas de Bigas i Parc d’Activitats

Econòmiques d’Osona). Els polígons amb més su-

perfície disponible són les Casasses i el Bruguer, que

junts representen el 60% de superfície lliure.

Aquesta dada és una de les principals conclusions de

l’estudi econòmic del sòl industrial dels polígons de

Vic, que ha estat elaborat per l’ImpeVic durant el se-

gon semestre de 2010. Segons el president d’Impe-

Vic, Josep Burgaya, l’estudi permet tenir “un retrat de

la situació actual i de les possibilitats econòmiques

de cara al futur”. Respecte l’espai industrial deso-

cupat, Burgaya ha dit que “està previst que en una

quarta part s’hi edifiqui la nova illa càrnia”.

En total Vic té 2.758.807 metres quadrats de super-

fície dedicada a polígons industrials (1.258.009 me-

tres quadrats són públics i 1.500.798 corresponen

a superfície útil). Els tres polígons més grans són

el de Malloles (24,8%), el Sot dels Pradals (12,4%) i el

PAE (11,9%), tot i que si considerem les ampliacions

d’aquest darrer representa el 23,5%.

En actiu actualment hi ha 474 empreses i 5.585 tre-

balladors. Un 50% d’aquests treballadors pertanyen

a la indústria manufacturera. El polígon amb una

major concentració d’activitat industrial manufac-

turera és el de Malloles. En canvi, el Mas Beuló i el

Sot dels Pradals són els que concentren més activi-

tat comercial.

Pel que fa a les parcel·les edificades, 579 estan ocu-

pades per algun tipus d’activitat i 119 parcel·les estan

tancades, en lloguer o en venda.

Per veure l’estudi econòmic i del sòl industrial dels

polígons de Vic: www.eixprofessional.com

Ja entrem de ple en l’època de les fires. Els empresa-

ris, proveïdors i distribuïdors ja es preparen per as-

sistir a les fires que més els hi convé. Els seus estands

es poden convertir en el millor reclam i inversió per

difondre de la millor manera la imatge de la seva em-

presa. Les fires reuneixen d’una forma conjunta totes

les tècniques de venda i de màrqueting, per això els

professionals creuen que estar presents en aquests

esdeveniments serveix per promocionar i potenciar

d’una manera directa, activa i, sobretot, més profito-

sa el seu producte.

La participació de les empreses en les diferents fires

els aporta importants beneficis com són: reforçar la FI

RA

D’A

GR

AM

UN

T

Els vuit polígons industrials de Vic tenen 40 hectàrees per edificar L’iMPEviC PrEvEu quE La Nova iLLa CàrNia oCuPi uNa quarTa ParT d’aquEsT EsPai.

Les fires, el punt de trobada dels professionals

Lredacció

La ciutat d’Olot, capital de la Garrotxa, durà a

terme els propers dies 25 i 26 de feber la 10ª Fira

de l’Embotit, al passeig d’en Blay (el Firal).

Enguany comptarà amb gairebé 80 expositors

d’embotits, formatges i altres productes

alimentaris.

El programa d’activitats lúdiques tindrà un

ampli ventall d’oferta dirigida al públic visitant.

Del programa en destaca la col·laboració que

duu a terme l’Associació d’Hostalatge de la

Garrotxa i el Col·lectiu Cuina Volcànica, així com

l’Associació de Placers de la Plaça Mercat d’Olot

al llarg de tot el cap de setmana.

Olot celebra la 10ª Fira de l’Embotit

seva imatge, establir contacte directe amb compra-

dors i venedors, conèixer la situació del mercat i dels

competidors, obtenir contactes comercials directes

i generar possibles noves oportunitats d’exportació,

entre d’altres.

A més, les fires i mercats són també un element

essencial per a la promoció dels municipis i les co-

marques. Aquests esdeveniments tenen la funció

de ser el principal aparador de l’economia local,

però, al mateix temps, poden oferir al visitant el

patrimoni històric i cultural de la zona. Aquest dar-

rer element és el que acaba de donar sentit a la fira

local, ja que permet atraure visitants, potenciar

sectors econòmics relacionats amb el turisme i do-

nar vida al comerç.

Està clar, doncs, que les fires són unes activitats que

dinamitzen tots els sectors econòmics, i tenen com

a denominador comú definir l’activitat econòmica,

l’empenta comercial i la creativitat de tots aquells

territoris que la porten a terme. •

Consulteu el web següent, on trobareu el calendari

de Fires de Catalunya 2011: www.gencat.cat/diue/

ambits/comerc/fires/index.html

El visitant pot trobar tot tipus de maquinària i productes relacionats amb l’agricultura i la ramaderia.

Firagri, és una de les fires més emblemàtiques de les comarques gironines.

Promoció econòmica | 7

Firagri 2011, la fira agrària i ramadera per excel·lència de les comarques gironinesLa PriNCiPaL NovETaT és EL TrasLLaT aL CasTELL

MEdiEvaL dE saNT FErraN dE FiguErEs.

Ladriana Delgado

La fira agrícola i ramadera per excel·lència de les comarques gironines, Firagri,

tindrà lloc els dies 11, 12 i 13 de març en un nou emplaçament, el castell medie-

val de Sant Ferran de Figueres. Aquesta és una de les principals novetats de

l’esdeveniment -bianual-, organitzat per l’Ajuntament de Figueres i que arriba

enguany a l’11a edició. La substitució del recinte firal per la fortalesa respon bà-

sicament al valor afegit que guanya Firagri, que ofereix així un nou i important

reclam als visitants.

maquinària agrícola i ramaderia

Firagri se centra en l’exposició de maquinària agrícola, amb més de 1.500 m2 de

superfície útil de mostra, i de ramaderia, amb un centenar de caps de bestiar (ma-

joritàriament vaques i xais, però també hi tindrà presència el ruc català). També

es poden trobar a Firagri productes i serveis per als sectors agrícola i ramader. La

programació de la fira de Figueres es completa amb diverses conferències i unes

jornades sobre el sector porcí.

Exposició de tractors d’època

Entre les activitats paral·leles que tindran lloc a Firagri, destaquen una demostra-

ció de gossos d’atura i una exhibició de tractors d’època del segle XX, alguns dels

quals disposen de rodes de ferro, que pertanyen als membres de l’associació Amics

dels Tractors d’Època de l’Empordà. Aquests vehicles han estat restaurats pels

membres d’aquesta entitat perquè tornin a funcionar i mostrar la seva evolució.

FIR

AG

RI

FIR

AG

RI

8 | L’Entrevista

ACèlia roca

EN LEs darrErEs sETMaNEs, La rEForMa dE LEs PENsioNs i L’aLarMaNT iNCrEMENT dEL dEuTE

PúbLiC No NoMés haN aLiMENTaT uN ENCès EsTira-i-arroNsa ENTrE La CLassE PoLíTiCa i ELs

diFErENTs aCTors soCiaLs, siNó quE haN CoNTribuïT a EvidENCiar, uN CoP Més, LEs FEbLEsEs

quE TENaLLEN L’ECoNoMia dEL País. dEs d’uNa òPTiCa NEoLibEraL, L’ECoNoMisTa xaviEr

saLa i MarTíN (CabrEra dE Mar, barCELoNa, 1963) abuNda EN LEs CirCuMsTàNCiEs quE haN

ProPiCiaT aquEsT CoNTExT d’iNCErTEsa, bo i aPuNTaNT-hi PossibLEs soLuCioNs. doCTor EN

ECoNoMia PEr La uNivErsiTaT dE harvard, ProFEssor dE La uNivErsiTaT dE CoLúMbia i Ex-

MEMbrE dE La juNTa dirECTiva dEL FC barCELoNa, saLa i MarTíN uNEix aL sEu PErFiL MEdiàTiC

uNa diLaTada i rECoNEguda TrajECTòria CoM a CoL·Laborador dELs PriNCiPaLs MiTjaNs dE

CoMuNiCaCió dE CaTaLuNya.

Al seu darrer llibre, Doncs jo ho veig així. Sobre

la crisi econòmica i més (Rosa dels Vents, 2010),

vostè esbossa un particular retrat de la so-

cietat i les finances globals. Què és el que hi

veu? Per què està resultant tan difícil superar

aquest escenari?

S’ha de tenir en compte que no estem parlant d’una

sola crisi, sinó de tres: la dels Estats Units, l’espa-

nyola i la del deute sobirà. Tot va començar arran la

crisi dels bancs americans, que havien adoptat com

a pràctica habitual concedir crèdits a persones poc

solvents. Quan aquestes van deixar de retornar els

diners prestats, això es va traduir en pèrdues milio-

nàries i, tot seguit, en la fallida del sistema financer,

situació que de seguida es va escampar per tots els

àmbits de l’economia. Si la banca no funciona, la

gent deixa de tenir accés al finançament i, per tant,

no pot comprar i consumir. A més, això es va ajun-

tar amb l’esclat de la bombolla immobiliària a Espa-

nya —que hauria petat igualment, encara que als

“Catalunya perd anualment 22.000 milions d’euros per no poder gestionar els seus impostos”

Estats Units no hagués passat res. Aquesta circum-

stància va fer que els bancs no poguessin recuperar

els crèdits que havien atorgat a moltes promotores

immobiliàries i constructores, i que sumen uns

400.000 milions d’euros impagats. És a dir, un fo-

rat bestial a la banca. De fet, encara no s’ha estimat

el valor real del deute: els bancs tenen com a actius

terrenys mig construïts i, fins que no es venguin, no

se sabrà quant valen.

Uns actius immobiliaris que, al seu torn, con-

tinuen perdent valor a causa de la davallada

de la demanda...

Sí, i això va a més: el preu del sòl cada cop és més

petit. Davant d’aquesta situació, els governs van

començar a gastar diners com a bojos. “Si el sector

privat no fa despesa, nosaltres tirarem del carro”,

van pensar. Però aquesta iniciativa ha anat acom-

panyada d’una caiguda de la recaptació tributària,

atès que l’augment del nombre d’aturats implica

també un volum més gran de persones que han dei-

xat de pagar l’IRPF. I quan es gasta molt i s’ingressa

poc, s’arriba a un escenari de dèficit. Com a resultat

Xavier Sala i Martín, EConomISta I proFESSor DE la

unIvErSItat DE ColúmbIa

JOR

DI C

AB

AN

AS

L’Entrevista | 9

JOR

DI C

AB

AN

AS

Les conquestes socials només ho són si es poden pagar, i per a aquesta de mantenir la jubilació als 65 anys no tindrem prou diners”

Al fons de la UE hi ha diners per ajudar Portugal i l’Estat espanyol. Ara bé, la pregunta que ens hem de fer és si hi ha la voluntat política de donar cèntims a governs incompetents”

xavier sala i Martín ens va rebre als estudis de Tv3, a sant joan despí.

de tot plegat, els bancs cada vegada estan més ner-

viosos. Cada cop que els mercats creuen que un Es-

tat no pot fer front al deute sobirà adquirit, apugen

els tipus d’interès. Per això la UE va decidir crear un

fons d’ajuda.

Precisament, fa uns dies, els mitjans de co-

municació van situar Portugal en l’òrbita d’un

possible rescat. Fins i tot, Alemanya va haver

de desmentir que hagués pressionat el primer

ministre José Sócrates perquè acceptés l’ajut

europeu. Creu que aquest país pot tirar enda-

vant sense cap suport extern?

Alemanya sempre ho nega tot, com ja va fer amb

Irlanda. De fet, si s’anunciés que s’ha d’ajudar un

país immediatament, això significaria que aquest

territori estaria patint una autèntica catàstrofe. No

obstant això, els mercats no s’han equivocat en cap

dels casos anteriors.

Es comenta que rescatar l’Estat espanyol, que

acumula una tercera part de l’exposició de la

banca internacional al deute portuguès, tin-

dria un cost de mig bilió d’euros. Considerant

la magnitud d’aquesta xifra, seria viable?

Sí, perquè del fons que s’ha creat, i que ascendeix a

855.000 milions d’euros, només se n’han destinat

75.000 al rescat de Grècia i 85.000 al d’Irlanda. Per

tant, encara hi hauria diners per ajudar Portugal i

l’Estat espanyol. Ara bé, la pregunta que ens hem de

fer és si hi ha la voluntat política de donar cèntims a

governs incompetents. No entenc com es pot tenir

l’atreviment de dir-li a països com Alemanya o Fran-

ça que Espanya forma part de la Champions League

de l’economia.

Un altre punt candent ha estat la reforma de

les pensions. Hi havia alguna alternativa a

l’increment de l’edat obligatòria de jubilació?

El retrocés en matèria de drets adquirits ha

inquietat molts sectors...

Si la Seguretat Social s’arruïna, per molts drets

adquirits que hi hagi, el país no se’n sortirà. Aquí

es plantegen dos problemes demogràfics: per un

costat, s’ha disparat l’esperança de vida, fins a si-

tuar-se en els 81 anys en el cas de l’Estat espanyol,

i per l’altre, s’ha produït un descens molt acusat de

la natalitat. Així doncs, en uns anys tindrem un país

amb molts jubilats i molt poca gent en edat laboral

que haurà de mantenir un gran nombre de pensio-

nistes. Davant d’aquesta situació, només hi ha tres

solucions possibles: incrementar la càrrega impo-

sitiva dels salaris (restant poder adquisitiu als tre-

balladors), reduir les pensions o bé retardar l’edat

de jubilació. I si s’opta per mantenir el límit dels 65

anys i retenir més diners a les nòmines, el pensio-

nista haurà mantingut la seva conquesta social,

però això també haurà suposat un retrocés per als

joves, que perdran més calers. Si jo sóc un jubilat,

seria un triomf per a mi, però una derrota per a ells.

Les conquestes socials només ho són si es poden

pagar, i per a aquesta no tindrem prou diners. Sem-

pre hi haurà qui digui que això ho han de pagar els

més rics o els fons monetaris, i que hem de reduir

la despesa en defensa, però ni així se solucionaria el

problema.

Defensa a ultrança el liberalisme econòmic.

Com explicaria que els països escandinaus,

que durant dècades i fins fa relativament poc

han tingut governs socialistes, ostentin els

índexs de desenvolupament humà més ele-

vats del món?

Aquests índexs es calculen a partir del PIB, el nivell

educatiu de la població, el funcionament de la sa-

nitat i el grau d’igualtat entre homes i dones, entre

d’altres aspectes, però no serveixen per a explicar

la situació que travessa un determinat país. A més,

aquests territoris també han patit crisis catastrò-

fiques en les últimes dècades, com ara la que es va

viure a Finlàndia el 1991. D’altra banda, el nom dels

partits polítics de vegades enganya: per exemple,

[George W.] Bush, tot i pertànyer al Partit Republi-

cà, va ser un president molt intervencionista. En

l’actualitat, però, la tendència dels Estats és adop-

tar polítiques neoliberals. I si Espanya no ho fa, es

quedarà adormida. La solució a la crisi no consisteix

a apujar els impostos.

En aquest sentit, Artur Mas ha anunciat una

reducció dels impostos, però també la neces-

sitat d’adoptar mesures impopulars. A banda

de les que ja ha esbossat el nou Govern, què

creu que haurà d’afrontar Catalunya?

No ho sé, això se li hauria de preguntar a ell. De tota

manera, un dels principals problemes rau en què re-

centment s’han apujat els impostos. Això ha frenat

la capacitat de consum i, per tant, ha repercutit ne-

gativament en la recaptació d’impostos indirectes,

especialment de l’IVA. La solució passa per crear

més activitat econòmica, i si s’incrementa la càrre-

ga impositiva amb el propòsit d’escurçar el dèficit,

l’activitat econòmica disminuirà. No és el moment

d’incrementar els impostos, sinó d’adoptar mesures

per a fomentar l’ocupació i el consum.

Vostè també sosté que una ruptura amb l’Es-

tat espanyol seria providencial per a l’econo-

mia catalana. Doni’m alguna xifra que il·lustri

aquesta postura.

Estem pagant una quota d’espanyolitat. Navarra

i els País Basc es queden amb els diners que recap-

ten, però Catalunya no. El Govern central ens diu:

“Dels vostres calers, us en donem el 50% de l’IRPF

i una part de l’IVA i dels impostos especials, i de la

resta ja en parlarem”. I aquesta quantitat sempre

desapareix en les profundes butxaques de l’Estat.

Catalunya perd anualment 22.000 milions d’euros

per no poder gestionar els seus impostos. Això fa

que hagi de demanar diners a l’estranger. Si no de-

penguéssim de Madrid, podríem construir el nostre

propi AVE, tenir un aeroport seriós i fer autopistes

que no siguin de peatge. És una vergonya que l’úni-

ca carretera gratuïta que ens dóna l’Estat espanyol

per a anar a Europa, que és el nostre mercat princi-

pal, sigui la N-II. •

JOR

DI C

AB

AN

AS

10 | Formació - RRHH

Eredacció

retallada de les pensions. un sacrifici necessari.

Els indicadors prediuen males notícies per l’econo-

mia espanyola. L’envelliment de la població farà més

difícil aguantar el sistema de pensions tal com el

tenim actualment. Tot i que es parla de la guardiola

actual de 58.000 milions d’euros, la disminució dels

cotitzants que financen el sistema i l’augment de

pensionistes podria fer entrar en fallida el sistema al

voltant del 2029. Són fiables aquests indicadors? És

realment per aquí que hem de començar a estalviar ?

A l’Estat espanyol hi ha al voltant de 5,1 milions de

persones que cobren jubilació, seguida de la de vidu-

ïtat (2,3 milions) i un milió de persones que cobren

per incapacitat permanent. El cost de les pensions

públiques, segons alguns mitjans l’any 2010 va repre-

sentar un 8,9 % del PIB, mentre que pel 2050 es pre-

veu que representi un 15% del PIB. Per altra banda,

tècnics del Ministeri d’Hisenda calculen que la pensió

mitjana de jubilació a Espanya representa només el

63% de la jubilació mitjana de la UE, indicant que a

Espanya un de cada cinc jubilats està en risc de po-

bresa.

Un dels principis clars de l’acord signat és que per ga-

rantir l’estabilitat dels comptes de la Seguretat Soci-

al caldrà que ens jubilem més tard i cobrant menys.

Aquest ha estat el missatge que més ha transcendit

del pacte. És un sacrifici necessari que els sindicats

han hagut d’acceptar no sense haver de sentir crí-

tiques per part dels afiliats de base. Per tant, l’edat

legal de jubilació passarà dels 65 anys actuals als 67.

Només es podran jubilar als 65 anys les persones que

hagin acumulat 38,5 anys de cotització.

També caldrà haver treballat més anys per arribar

a cobrar menys. Fins ara la pensió es calculava divi-

dint entre 210 la base del treballador durant els 180

mesos anteriors a la jubilació. La reforma preveu de

manera progressiva agafar la suma de les bases dels

darrers 25 anys i no dels darrers 15 com fins ara. Te-

nint en compte que la majoria de persones cobren

més al final de la seva vida laboral, aquesta mesura

tendirà a fer baixar l’import de les pensions.

S’ha de tenir en compte també que no tothom pot

accedir al 100% de la base. Actualment per accedir

al 100% cal haver cotitzat 35 anys. Amb la reforma

caldrà haver-ne cotitzat 37 per jubilar-se als 67 co-

brant el 100%. Moltes persones comenten la dificul-

tat d’accedir al 100% de la jubilació quan han invertit

anys en la seva formació i s’han incorporat tard a un

mercat de treball que ara no els vol. Davant aques-

ta realitat s’habilitaran algunes mesures noves com

que les dones amb períodes d’interrupció per ma-

ternitat puguin avançar l’edat de jubilació o que els

joves hagin de cotitzar durant el temps de treball a

través de contractes formatius en pràctiques o per

investigació.

Es dificulta l’accés a jubilacions anticipades. Actu-

alment només el 40% dels treballadors es jubilen

als 65 anys. L’accés a la jubilació anticipada era una

mesura molt utilitzada per regular plantilles a les

empreses i per aconseguir gaudir de la jubilació

abans, sacrificant una part de la renda. El projecte

del Govern és endarrerir l’edat de prejubilació dels

61 actuals i 30 anys de cotització als 63 anys i amb

un mínim d’anys cotitzats de 33. Actualment un

treballador amb 35 anys cotitzats i 65 anys d’edat

es jubilava amb el 100% de la base reguladora. Amb

la reforma prevista, una persona que hagi cotitzat

35 anys i decideixi endarrerir la jubilació als 65 anys

haurà de sacrificar el 20,75 % de la seva base regu-

ladora. És també de sentit comú que en determina-

des professions el desgast físic o mental és superior

a d’altres. Degut a això es deixa la porta oberta a

establir un catàleg a partir del qual determinades

professions de risc, o amb toxicitats altes inevita-

bles, estaran subjectes a criteris reductors de l’edat

de jubilació.

En situacions de crisi, ERE o acomiadaments, es po-

dia demanar una jubilació anticipada als 61 anys, apli-

cant els coeficients reductors corresponents. Si una

persona amb 40 anys cotitzats es volia jubilar als 61

anys, la seva pensió es reduïa en un 24%. Actualment

es parla també de mantenir la jubilació als 61 en ca-

sos de crisi, però amb uns coeficients reductors al

voltant d’ un 33% i un 42% de la base.

No es pot negar que la reforma, a la pràctica, com-

plicarà força les prejubilacions en el futur, sobre-

tot quan arribi a unes generacions que per arribar

a cotitzar 33 anys necessitaran dels darrers anys de

la vida laboral. Havent cotitzat pocs anys les jubila-

cions anticipades es fan inviables per la forta pena-

lització econòmica que suposen. Un aspecte positiu

és que per primera vegada el Govern reconeix la pos-

sibilitat de jubilació anticipada pels autònoms, amb

els mateixos coeficients que s’apliquen al personal

assalariat.

La jubilació parcial serà molt poc viable. Els contrac-

tes de relleu han estat molt utilitzats per les empre-

ses. Permetien donar sortida de manera molt favo-

rable a determinades persones que es volien jubilar

parcialment i generar ocupació estable a rellevistes a

l’atur o amb contractes precaris. Actualment la nova

norma desincentivarà, per part de les empreses, la

utilització de la jubilació parcial, ja que obligarà a pa-

gar fins el 100% de la cotització pel jubilat. Fins ara si

una persona decidia treballar el 50% i jubilar-se per

L’acord social i econòmic sobre pensions o com fer de la necessitat virtutL’aCord soCiaL i ECoNòMiC sigNaT EL 2 dE FEbrEr ENTrE govErN, PaTroNaL i siNdiCaTs Té CoM a objECTiu FoNaMENTaL garaNTir LEs PENsioNs i

rEduir L’aTur. iNdirECTaMENT, PErò, TaMbé PrETéN TraNquiL·LiTzar ELs soCis EuroPEus i ELs MErCaTs iNTErNaCioNaLs, FrENar La davaLLada

dE PoPuLariTaT dEL govErN i EviTar uNa Nova siTuaCió CoNFLiCTiva quE dEsgasTa ELs siNdiCaTs i és iNCòModa PEr La PaTroNaL.

Formació - RRHH | 11

Sredacció

la resta, l’empresa només assumia el 50% de les co-

titzacions que li corresponien, amb les bonificacions

per edat corresponents. Tal com diu el mateix text de

la reforma la cotització serà íntegra tant pel rellevis-

ta com pel rellevat.

El sistema vol fomentar que les persones allarguin la

seva edat de jubilació. Es proposen incentius al vol-

tant del 2% i el 4% anual. En principi, aquests incen-

tius per treballar a partir dels 67 anys són voluntaris.

Moltes persones es poden veure obligades a treba-

llar més enllà dels 65 anys pel simple fet de què no ar-

riben a cobrar una pensió que els permeti viure amb

dignitat. En algunes professions 67 anys ja són molts

per fer segons quines activitats, en d’altres més lliga-

des al coneixement, cal valorar l’experiència acumu-

lada i pot ser positiu seguir treballant.

La reforma es començarà a posar en marxa a partir

de l’any 2013 i la seva aplicació serà progressiva en

tots els àmbits, per tant els actuals pensionistes no

han de tenir cap por. La reforma podrà afectar so-

bretot als que tinguin entre 45 i 63 anys. En el cas de

l’edat de jubilació s’anirà ampliant un mes per cada

any fins al 2018 i dos mesos per cada any fins arribar

als 67 anys el 2027. En general s’ha calculat que la re-

forma farà caure la pensió mitjana entre un 15 i un

16%. Sumant les prestacions que es deixen de pagar i

l’estalvi, el Govern pretén estalviar aproximadament

un 20% en pagament de pensions.

polítiques actives d’ocupació i activitat econò-

mica per augmentar els cotitzants

L’element fonamental per poder garantir el pagament

de les pensions és mantenir l’activitat econòmica, és a

dir plantejar el problema des de l’augment dels ingres-

sos i no només des de la reducció de la despesa. Quan

hi havia recursos no es varen aprofitar per revitalitzar

el teixit industrial ni afavorir la qualificació. Hi havia

diner per fer polítiques actives, però es va utilitzar per

sobrecarregar l’administració amb burocràcia i pro-

grames que, amb més bona voluntat que efectivitat,

pretenien reciclar activitats industrials que es morien

com el tèxtil o el sector de la pell. Ara, amb menys re-

cursos caldrà transformar en profunditat i de veritat

les polítiques actives per aconseguir activar les perso-

nes que estan a l’atur de forma individualitzada i aju-

dar a crear noves empreses viables. En aquest sentit

val la pena tenir en compte les mesures estructurals

per aconseguir una atenció personalitzada als atu-

rats que caldrà concretar. Però sobretot han cridat

l’atenció les mesures conjunturals: s’obre la porta a la

possibilitat de bonificar, amb un 100% de reducció de

quotes a la Seguretat Social, contractes temporals a

persones menors de 30 i aturats de llarga durada. Per

primera vegada es bonifica la contractació temporal

com a mesura d’urgència per reactivar a curt termini

l’ocupació. És una primera mesura que vol donar més

oportunitats a col·lectius que actualment tenen po-

ques oportunitats laborals, sobretot els joves que ja

han començat a buscar oportunitats en altres països

europeus. D’una banda es perden treballadors qualifi-

cats que ha costat molts diners formar. Per altra ban-

da, és com si actualment la crisi obligués les persones

a fer de la necessitat virtut i buscar oportunitats més

enllà de la comoditat del poble o de la ciutat conegu-

da. En els temps de bonança, una de les aspiracions

dels joves llicenciats era buscar un lloc a la burocràcia,

en una ocupació de vuit a tres, ben pagada que per-

metés viure sense massa problemes. La crisi ens obli-

garà a tots a sortir de la comoditat, aprendre idiomes

i agafar noves experiències a d’altres països. Alema-

nya pot ser una escola pels futurs emprenedors que

han de crear nous llocs de treball.

A partir del 16 de febrer de 2011 entraran en vigor

també les ajudes a les persones que hagin esgotat la

seva protecció per atur. Bàsicament seria condicio-

nar una ajuda econòmica al fet de rebre una determi-

nada formació o a desenvolupar polítiques actives.

L’acord també aprofita per desenvolupar aspectes

de la Llei 35/2010 de 17 de setembre sobre mesures

urgents del mercat de treball, sobre expedients de

regulació d’ocupació i el controvertit Fons de Capi-

talització pels treballadors que s’ha de crear sense

generar augment de les cotitzacions empresarials.

Cal celebrar l’estabilitat que pot donar aquest acord

i el sentit de la responsabilitat dels que el varen sig-

nar, però cal reconèixer que ha estat fet sota la pres-

sió d’un atur que ha pujat de forma alarmant durant

el mes de gener, sota el compromís de presentar els

deures davant dels membres més forts de la Unió

Europea, per la necessitat de frenar l’especulació

dels mercats de capitals que poden enfonsar fins a

la bancarrota les finances de l’Estat, amb un Govern

amb les enquestes en contra i finalment amb uns

sindicats molt desgastats per una vaga general que

no va tenir l’èxit que s’esperava.

La precipitació del moment ens pot fer perdre la

perspectiva de cap a on va el nostre model de socie-

tat. Els ciutadans que protesten pel carrer, a França,

Grècia o al Regne Unit i ara darrerament a Tunísia i

a Egipte, pot ser que tinguin algun denominador

comú: la protesta contra el diner especulatiu que

entra en els països, fa bons negocis una tempora-

da i fuig deixant la factura per pagar a les persones

del carrer. Podem dir que l’especulació ha fet mal-

bé l’economia productiva que era la base ferma de

l’Estat del Benestar. Els Governs que han entrat en

aquest joc temptador de l’especulació s’han finançat

amb un capital volàtil que ara els abandona a la seva

sort. Per això els vells hauran de seguir treballant

mentre els joves estan a l’atur o deambulant en ocu-

pacions precàries i mal pagades.•

Si abans de què arribés la crisi les persones més ben

preparades ja marxaven a treballar a altres països,

on els ofertaven unes condicions més competitives i

atractives que no pas les que els podien oferir aquí,

ara que la situació laboral és més complicada que

anys enrera amb més motiu fa que molts es plante-

gin buscar noves oportunitats laborals a altres paï-

sos, sobretot de l’Unió Europea, i concretament a

Alemanya.

Des que es va saber, per unes declaracions de la can-

cellera Angela Merkel, que el seu país necessita per-

sones preparades i qualificades per cobrir diferents

llocs de treball, això ha fet augmentar la predispo-

sició a canviar de país per tal de poder aconseguir

una feina digna. No és el mateix emigrar per millo-

rar una posició laboral que fer-ho quan realment la

necessitat apreta.

Tots sabem que Catalunya ha estat un país que ha

acollit persones d’arreu del món que buscaven una

oportunitat laboral, però també és una societat

que ha estat disposada a fer la maleta quan ha fet

falta per tal de guanyar-se la vida.

La mentalitat de qui va a viure a l’estranger ha canvi-

at molt envers anys enrera. Pel fet d’haver de marxar

no tot són desavantatges: hi ha qui s’ho pren com

una oportunitat per conèixer un nou idioma, una

nova cultura, una altra manera de viure i per aconse-

guir un reconeixement professional i econòmic, sen-

se haver de perdre les seves arrels. Internet i els vols

econòmics han escurçat distàncies i comunicacions,

i fan que l’estada a l’estranger sigui més suportable.

Dit això, per altra banda és lamentable que els

joves llicenciats hagin d’invertir els seus coneixe-

ments en altres països. En el cas de marxar a Ale-

manya ho faran els més qualificats, i faran encara

més ric el país que sempre ha estat el motor de

l’economia d’Europa. Si els nostres polítics no fan

res per crear nous llocs de treball que puguin rete-

nir-los, em temo que en un futur ens podem trobar

davant d’una societat envellida i amb menys recur-

sos per poder aixecar el país.•

Augmenten les oportunitats per treballar a l’estranger

El creatiu Miquel roig, juntament amb el president de la diputació, jaume gilabert, el vicepresident del Patronat, josep Cosconera, i el director, àngel vidal, en la presentació de la nova marca.

12 | Gastronomia - Turísme

Pol. Ind. C. Oest, 208518 La Torre d’OristàObrim cada dia a les 7 del matí

Tel. 669 82 57 49 93 888 09 1808519 La Torre d’Oristàwww.planoguera.com

• Salons per a banquets i convencions • Menú diari i a la carta • Esmorzars de forquilla • Dinar i sopar per a grups • Càtering al Planoguera

Eix

prof

essi

onal

Reserveu el vostre

Dinar/sopar d’em-presa

T 93 888 09 18 M 651 019 313

EredaccióEl Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha

actualitzat la imatge corporativa que l’ha acompa-

nyat des de la seva creació, l’any 1989, amb un redis-

seny de la marca “Ara Lleida”, que s’aplicarà només

per a Catalunya, i el nou logo “Visit Lleida”, per la res-

ta de l’Estat i en l’àmbit internacional. Aquesta nova

imatge ha de servir per continuar posicionant amb

més força el turisme de Lleida, tant en l’àmbit esta-

Actualitzen la imatge corporativa de la marca turística “Ara Lleida”

tal com en la seva projecció internacional.

El nou logotip, amb diferents tons de verd i blau, vol

adaptar-se en alguns criteris de biodiversitat i soste-

nibilitat en un territori on la natura i l’agricultura te-

nen una importància rellevant. La imatge d’Ara Llei-

da incorporarà tots els valors de Ponent i el Pirineu

amb unes lletres de color negre on s’hi podran llegir

paraules com gastronomia, Pirineu, neu, turisme ru-

ral, natura, aventura, ornitologia, entre d’altres.

El redisseny de la marca turística de Lleida presen-

ta dues novetats importants. D’una banda, el re-

disseny del logotip “Ara Lleida”, que s’actualitza als

nous temps amb la nova creativitat. I en segon lloc,

el principal canvi que s’hi introdueix és la incorpora-

ció de “Visit Lleida”, una imatge de marca més global

que permetrà posicionar millor la marca i la captació

de nous visitants. D’aquesta manera el Patronat de

Turisme incorpora “Visit” al seu logo, tal com també

han fer darrerament moltes altres marques turísti-

ques d’arreu del món.

El nou disseny ha estat obra del dissenyador lleida-

tà Miquel Roig, de l’agència de comunicació Bran-

ding Bullet.•

Serveis | 13

¡Vestimenta

de Campeones!

ROPA DEPORTIVA PERSONALIZADALIDER IMPORTACIONS ESPORTIVES, S.L.C/ BANYOLES, 10, POL. IND. DE BESALÚ, 17850 BESALU, GIRONATEL. 972 59 13 32 - 972 59 01 50 FAX 972 59 13 33www.liderimport.com info@liderimport.es

ROPA DEPORTIVA PERSONALIZADALIDER IMPORTACIONS ESPORTIVES, S.L.

Vol obtenir el fruit esperat de lesseves publicacions?El fruit de la seva publicació depèn de molts factors, un bon disseny, un millor contingut i també imolt important una impressió de qualitat.

Els nostres clients ho saben i dipositen dia rera dia la seva confiança en la nostra experiència.

Aquesta confiança ha quedat recentment avalada pel guardó otorgat pel Gremi d’Arts Gràfiquescom a millor impressió en offset humit.

redacció

EEl Pla Renova’t de finestres i tancaments de l’Ins-

titut Català d’Energia de la Generalitat ofereix

ajudes per a la renovació i substitució d’obertures

i  proteccions solars tèrmicament eficients. L’ob-

jectiu és impulsar la substitució dels tancaments

exteriors per millorar l’eficiència energètica i re-

duir el consum d’energia a les llars i al sector ter-

ciari català, així com potenciar l’ús racional de

l’energia mitjançant la renovació de les obertures

(finestres, portes, vidrieres, claraboies) i la millo-

ra de la protecció solar de les mateixes amb persi-

anes, gelosies, lamel·les o tendals. El pla acaba el

30 d’abril.

a qui va dirigit?

Pels habitatges particulars que han de ser primera

residència: a famílies (les comunitats de propietaris,

i comunitats de béns s’inclouen dins d’aquesta consi-

deració). Entre els requisits, els beneficiaris hauran

d’estar empadronats a l’habitatge on s’efectuen les

actuacions de renovació.

Pels edificis del sector terciari i actuacions integrals

en blocs d’habitatges: Comunitats de propietaris o

de béns, empreses privades, institucions sense fina-

litat de lucre, fundacions i altres ens corporatius.

pressupost i quantia dels ajuts

per a particulars (famílies)

Se subvencionarà 130€/m2 de tancament renovat.

Si també es renova o s’incorporen proteccions so-

lars als tancaments renovats, es podrà rebre un ajut

de 40€/m2 de protecció solar, fins a un màxim de

1.000€ per beneficiari.

per a edificis plurifamiliars i del sector terciari

Se subvencionarà 100€/m2 de tancament renovat.

Si també es renova o s’incorporen proteccions solars

als tancaments renovats, es podrà rebre un ajut de

40€/m2 de protecció solar. La quantitat màxima que

es podrà rebre en la suma de les dues accions no po-

drà superar el límit de 100.000€ per beneficiari.

El Pla Renova’t de Finestres té un pressupost total de

8.500.000

on es pot tramitar l’ajut?

A través d’una empresa comercialitzadora adherida

que tramitarà la vostra sol·licitud, per Internet o per-

sonalment a les oficines de l’empresa tramitadora.•

més informació a

http://www.plarenovat.cat/2011-finestres

Pla Renova’t de finestres, obertures i proteccions solars

14 | Publireportatge - Serveis

Eadriana Delgado

El Centre de Psicologia i Salut La Casica de l’Obrador,

a Mieres (La Garrotxa), és un espai de pau que per-

met obtenir l’equilibri físic, emocional, mental i una

connexió amb l’espiritualitat. Les persones que assis-

teixen al centre poden adquirir-hi coneixement, aug-

mentar el benestar, alliberar-se del dolor, afrontar la

malaltia i la mort, obtenir estratègies de canvi labo-

ral o personal i augmentar la capacitat de les seves

qualitats per tenir èxit en la vida mitjançant cursos,

xerrades i teràpies.

El centre està dirigit per la psicòloga Maria del Mar

García Muñoz, amb més de 30 anys de dedicació

professional. La seva llarga trajectòria professional

li ha possibilitat la creació de la seva pròpia tècnica

terapèutica, la teràpia transformativa, un model per

desenvolupar la consciència, talents i habilitats per

viure amb plentitud.

La Casica de l’Obrador ofereix diversos serveis d’alta

professionalitat: estratègies de motivació, resolu-

ció de conflictes, lideratge, intel·ligència emocional,

comunicació, alliberament d’hàbits destructius, alli-

berament de creences i canvi de les actituds per mi-

llorar la vida, facilitar la salut, el benestar i la bona

relació entre persones.

Els cursos de formació que organitzen s’adrecen a

professionals de la psicologia, l’educació i la salut,

empresaris i famílies (individual i en grup). Els ob-

jectius d’aquests cursos són facilitar el desbloqueig

emocional del professional per treballar amb èxit,

confiança, visió i alegria; actualitzar els coneixe-

ments i potenciar les capacitats professionals i per-

sonals; i proporcionar les eines teòrico-pràctiques

necessàries per exercir de forma completa. El treball

terapèutic està dirigit a totes les persones a partir

de 18 anys. Pel que fa als grups, integrats per unes 30

persones, proporcionen molt interès per la varietat

d’edats, coneixements i interessos de la gent que els

formen.

Formació per a empresaris

Amb l’objectiu d’augmentar el valor dels coneixe-

ment en l’empresa, el Centre de Psicologia i Salut

La Casica de l’Obrador ofereix cursos per descobrir

quins hàbits, creences, valors i actituds resulten be-

neficiosos per a un bon desenvolupament profes-

sional. Maria del Mar García fa més de 8 anys que

treballa per a empreses i ofereix, tants als professio-

nals individuals com a les companyies, diversitat de

temes a tractar. Entre altres, es treballen els nous

La Casica de l’Obrador, un espai de pau per al benestar i el creixement personal i professionalLa dirECTora dEL CENTrE dE PsiCoLogia i saLuT, Maria dEL Mar garCía,

oFErEix, ENTrE aLTrEs, Cursos PEr a EMPrEsaris, FaMíLiEs i ProFEssioNaLs.

Serveis - Publireportatge | 15

paradigmes en l’empresa, com aconseguir que l’em-

presa funcioni, canviar de creences, l’objectivitat

davant dels projectes, la importància de la comuni-

cació, com viure l’èxit amb satisfacció, què és la cri-

si i com enfrontar-s’hi, l’emprenedoria, el lideratge,

la intel·ligència emocional i la prosperitat personal

i professional. Maria del Mar García també ajuda a

desenvolupar valors com confiança, autoestima,

respecte, comprensió, anàlisi, reflexió, investigació,

compromís, autocontrol i entrega.

Altres estratègies de pensament i actitud que es

treballen, sobretot amb els emprenedors, són la ca-

pacitat de valorar-se, de fer millores, de ser efectiu

comunicativament, de ser flexible, d’estar despert,

atent i viure el present. A la feina és necessari donar

qualitat, ajuda, autonomia i generositat.

Els centres de la Casica de l’obrador

Situada a Mieres (La Garrotxa), en un entorn privile-

giat, el Centre de Psicologia i Salut compta amb una

àmplia sala de treball, amb capacitat per a unes 200

persones. Disposa també d’una biblioteca, que està

oberta al públic en determinats horaris, amb llibres

de psicologia, educació, superació personal i creixe-

ment interior; un saló de te amb màquines d’auto-

servei per a aigua i cafè, dutxes i vestidor. El centre

també és un detonant cultural de la comarca, ja que

s’hi realitzen activitats culturals i socials per al des-

envolupament de la riquesa personal i col·lectiva

dels habitants de la zona, així com per preservar el

medi natural. A la casa s’exhibeixen obres de l’artista

Enric Rubio, pintures de Fermí Colomer i escultures

de Gerard Roca. A prop de La Fageda i la zona volcà-

nica de La Garrotxa, a La Casica de l’Obrador és més

fàcil el contacte amb un mateix gràcies al paisatge,

que permet a les persones treballar en la naturalesa,

amb la intimitat, seguretat i protecció que es ne-

cessita per entrar en contacte amb un mateix, tenir

benestar i resoldre conflictes.

La Casica de l’Obrador compta amb un segon centre

a Barcelona, l’Institut de Desenvolupament Psicolò-

gic Integral (IDSI). L’IDSI es va crear el gener del 1980.

Des d’aleshores ha organitzat cursos sobre educa-

ció, psicologia, salut, família i empresa. A les seves

instal·lacions acudeixen centenars de persones per

rebre teràpia individual i de grup o participar en les

diferents activitats que s’organitzen. L’IDSI compta

amb tres despatxos i una sala amb capacitat per a

50 persones, totalment insonoritzada, per facilitar

l’expressió de les persones. Tothom hi pot acudir, in-

closos nens i adolescents, als quals se’ls brinda una

atenció especial i individualitzada. Està situat en una

zona cèntrica de Barcelona, amb bones vies de co-

municació.

Maria del Mar García es va dedicar inicialment a

aquest centre i, amb el desig profund de produir un

millor desenvolupament professional i personal i

comptar amb una infraestructura més apropiada

per a l’exercici de l’activitat, va obrir el centre de Mie-

res, en plena naturalesa. Actualment, Maria del Mar

García dirigeix els dos centres. A Barcelona treballa

de dilluns a dijous i a Mieres, a partir de divendres i

tot el cap de setmana. •

per a més informació:

Centre de psicologia i Salut

la Casica de l’obrador

Camí de Santa pau s/n

17830 mieres (la garrotxa), girona

t 93 411 05 05

info@psicolsaludcasicaobrador.es

www.psicolsaludcasicaobrador.es/

Maria EL Mar garCía és PsiCòLoga CLíNiCa PEr La uNivErsiTaT

dE barCELoNa, aMb ForMaCió huMaNísTiCa d’EsCoLEs dE París,

aNgLaTErra, EsTaTs uNiTs, MèxiC i EsPaNya. La sEva PrEParaCió i

CoNsTàNCia L’haN PorTaT aL CoNEixEMENT ProFuNd dE L’éssEr huMà

i La sEva EsPECiaLiTzaCió Li ha PErMès ajudar a La gENT a suPErar-

sE, EvoLuCioNar iNTEriorMENT, rEsoLdrE CoNFLiCTEs i aCCEPTar La

FELiCiTaT CoM uNa CoNdiCió NaTuraL dE vida.

La sEva METodoLogia EsTà basada EN TEoriEs dE bioENErgèTiCa,

PsiCoaNàLisis, aNàLisi TraNsaCCioNaL, gEsTaLT, rENaixEMENT,

CriT PriMaL ENTrE aLTrEs. ha TrEbaLLaT aMb NENs i adoLEsCENTs

i iMParTEix sEssioNs dE TrEbaLL iNdividuaLs i dE gruP i EN La

ForMaCió dE PsiCòLEgs, ParEs, EduCadors, TrEbaLLadors dE La

saLuT i EMPrEsaris. és dirECTora dE L’iNsTiTuT dE dEsENvoLuPaMENT

PsiCoLògiC iNTEgraL (idsi), CoFuNdadora dE L’assoCiaCió PEr a

L’EduCaCió (aMriTa) i ha iMParTiT Cursos i CoNFErèNCiEs EN diFErENTs

uNivErsiTaTs i iNsTiTuCioNs d’EsPaNya i MèxiC.

FOTO

GR

AFI

ES: J

OR

DI C

AB

AN

AS

mailto:herpra@telefonica.net