PAC1_Grup4
Transcript of PAC1_Grup4
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
1/38
UVPla estratgic
2004 - 2008
T o n i A g u i l a r
L l u s B a l l a r n
Ismael Cabezudo
alparaso
niversidad
i r t u a l
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
2/38
1
Si no sabemos hacia dnde vamos, terminaremos en cualquier otro lugar.
Lawrence Peter Berra
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
3/38
2
ndex
01. Introducci. 3
02. Missi i visi.. 5
03. Anlisi i situaci actual. 7
04. Diagnstic. 11
05. Pla estratgic 17
06. Pla dacci 20
Conclusions 35
Bibliografia.. 36
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
4/38
3
01. Introducci
La nova societat de la informaci i del coneixement ens estan duent a noves formes
d'organitzaci empresarial. En l'mbit educatiu, i en l'ensenyament superior en concret, la
gesti d'aquestes noves organitzacions educatives passa per tenir molt present la
globalitzaci econmica i les TIC com a factor clau del possible xit. En aquesta nova
situaci dels estudis superiors vinculats a les universitats i la formaci permanent, els
provedors educatius sn internacionals; s a dir, la competncia que sestableix en el
marc de leducaci s internacional degut a laparici de loferta a distncia. Aquestaoferta s proporcionada per universitats ja existents o daltres de nova aparici amb una
oferta destudis a distncia, el que provoca un augment de la competncia. Aix deriva
en la necessitat dun canvi en les poltiques educatives de totes les universitats, tinguin
aquestes o no desenvolupades formacions vinculades a le-learning.
Davant de laugment de la demanda destudis superiors que sest donant i laugment de
loferta vinculada a lensenyament a distncia cal tenir en compte diversos aspectes a
l'hora d'encarar aquest nou paradigma: el canvi de rol dels estudiants, essent
protagonistes i responsables del seu propi aprenentatge; el nou paper dels docents,
adquirint tota una nova srie de competncies i de rols; l'aplicaci de poltiques de
qualitat, davant la proliferaci destudis i augment dels estudiants; canvis de poltiques
sobre la infraestructura de les institucions i, finalment, canvis de carcter pedaggic de
gran magnitud. Les universitats ha de preparar-se per abordar tots aquests aspectes i
altres que puguin ser significatius si volen continuar essent competitius i acomplir tots els
seus objectius.
Tanmateix, en l'nlisi de l'entorn de la Universitat de Valparaso, es fa pallessa la
competncia existent entre les universitat pbliques i privades. Sembla que hi ha poc
recolzament econmic a nivell estatal per aquestes universitat pbliques i que a ms,
tenen poc marge de maniobra per generar negoci que els permeti sobreviure. A banda,
les actuals circumstncies de crisis global, la mobilitat dels estudiants i el major accs
d'estudiants, no sempre prou preparat, als estudis superiors, fan que les universitats
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
5/38
4
intentin trobar solucions ms o menys imaginatives que els permeti diferenciar-se de la
resta.
La universitat de Valparaso ha optat per iniciar, amb el suport incondicional del seu
Rector, la Direccin General de Educacin Virtual de Valparaso, amb l'objectiu que
aquest sigui un rgan autosuficient i que lideri la creaci de la Universidad Virtual de
Valparaso. La missi de la Direccion General de Educacin Virtual s la de socialitzar,
enfortir i intensificar l's de les TIC amb el propsit de contribuir a millorar el procs
d'Ensenyament-aprenentatge en els programes acadmics de les matries de la
universitat.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
6/38
5
02. Missi i visi
MISSI La Universitat de Valparaso s una instituci estatal, pblica i autnoma, fundada en una
llarga tradici i que es planteja com a objectiu generar i difondre el coneixement, cultivant
les cincies i tecnologies, les humanitats i les arts, a travs del desenvolupament de la
docncia de pre-grau, postgrau i investigaci, facilitant les competncies per formar els
graduats, profesionals i investigadors que la societat requereix, en un marc de gesti de
qualitat i comproms amb el desenvolupament regional i nacional, i orientada a la
innovaci.
Tanmateix, la Direccin General de Educacin Virtual t com a missi la creaci i
implementaci d'un sistema de docncia complementari que faciliti una millorar en la
qualitat en els ensenyaments que imparteix la universitat.
Parallelament, tamb s'intenta aconseguir una major flexibilitat en les metodologies
d'ensenyament aprenentatge que millorin i faciliti la mobilitat dels estudiants fent s de
l'e-learning i el blended-learning.
Finalment, l's intensiu de les TIC es veu com una magnfica oportunitat per iniciar el
canvi de paradigma educatiu que ha de dur la universitat, d'un ensenyament centrat en la
transmissi d'informaci i coneixement, al processament de la informaci i a la generaci
del coneixement per mitj de la combinaci de formats sincrnic, asincrnic i presencial
en una evoluci , entre d'altres, dels rols del docent i de l'estudiant, fent a aquest darrerl'autntic protagonista del procs.
VISI La Universidat de Valparaso, com a Universitat estatal aspira a ser una Instituci:
D'excellncia en la formaci de persones, en la innovaci i generaci deconeixement i en la seva gesti
Pluralista i ampliament participativa en tots els seus estaments. Vinculada a la realitat del seu entorn.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
7/38
6
Que aporti desde la potenciaci de la seva ubicaci en la Regin de Valparaso, aldesenvolupament regional i nacional.
Socialment responsable. Referent en l'Educaci Superior en l'mbit nacional i internacional.
La Direccin General de Educacin Virtual t com a objectiu a curt termini reunir,
organitzar i fer operatius tots els recursos humans i materials de que disposa la universitat
en relaci a l'educaci a distncia i la formaci no convencional. En aquest sentit, la
instituci t aspiracions, a llarg termini, de poder anar oferint cursos i carreres
universitries -preferentment de pregrau, en format semipresencial i virtual- sense deixar
d'atendre els tems abans esmenats, per amb l'establiment d'equips interdisciplinars
que assumeixin el paper d'universitat vinculada a la innovaci.
VALORSEls valors que la inspiren sn la participaci, la solidaritat, l'equitat, la llibertat, el
pluralisme, el pensament crtic i el respecte a la diversitat.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
8/38
7
03. Anlisi i situaci actual
HistriaL'any 1981, a partir d'un procs d'ajust estructural dissenyat durant el perode
d'autoritarisme del rgim militar, la Universitat de Xile, la ms important de les institucions
pbliques estatals d'educaci superior, amb seus a totes les regions del pas, s retallada
i s dividida en universitats regionals. Aquesta decisi discrecional, sense cap participaci
de la comunitat universitria nacional, va tenir un cost addicional en perjudici de les
universitats de carcter regional, dependents de la Universitat de Xile.
Conseqentment, neixen aix les universitats pbliques tradicionals derivades de la
Universitat de Xile. Pel mateix, la Universitat de Valparaso s una entitat d'educaci
superior, que reconeix i conrea els seus orgens des de la creaci del primer curs de lleis
el 1911, a la ciutat de Valparaso i sota la direcci i protecci directa de la Universitat de
Xile.
Durant ms de nou dcades, des que va ser seu de la Universitat de Xile a Valparaso, ha
estat font d'importants fites, en qu destaca la presncia i tradici que aquesta
Universitat ha establert a la regi i el pas, per mitj de milers de professionals que han
lliurat els seus coneixements a la comunitat.La Universitat de Valparaso es genera a partir de la Seu de la Universitat de Xile a
Valparaso, considerada com una de les institucions d'educaci superior regional
tradicional i pblica ms important del pas. Pel mateix, t la seva nima mater a la
Universitat de Xile, histrica casa matriu, fundada l'any 1843 a la capital de la Repblica
de Xile; el seu primer rector fou Don Andrs Bello, un home del seu temps, per que va
tenir la visi i el talent necessaris per transcendir moltes de les seves idees i apreciacions
que admeten una profitosa projecci de la fertilitat i influncia de la seva obra fins als
nostres dies.
La Universitat de Valparaso s una instituci d'educaci superior, estatal, pblica,
complexa, que s'inspira en principis com la tolerncia, el pluralisme i el pensament lliure
de tuteles religioses o poltiques i ideolgiques, i la seva actuaci es fonamenta en una
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
9/38
8
actitud racional tica, per alhora reflexiva, creativa i innovadora. La Universitat de
Valparaso desenvolupa i gestiona el coneixement integrat, amb presncia regional,
nacional i internacional, amb un aportament significatiu al coneixement, la cultura i el
patrimoni. Orientada a la innovaci, est reconeguda pblicament com una de les
universitats regionals ms importants del pas amb un procs d'internacionalitzaci
constant i creixent i la incorporaci al mn globalitzat.
Estructura organitzativaPer poder desenvolupar satisfactriament la tasca per a la qual ha estat creada, la
Direccin General de Educacin Virtual (a partir d'ara DGEV), ha de tenir un alt nivell
d'autonomia i independncia respecte la Universitat de Valparaso. Cal tenir molt presents
les experincies de grans universitats amb fracasos importants en les seves incursions en
l'mbit de l'e-learning en creure que l'aprenentatge virtual es basava en convertir
contiguts en mercaderia. A ms, es va mantenir el funcionament principal i els qui van dur
a terme el projecte van ser els professors amb crrecs vitalicis, tot ells molt allats de
l'educaci a distncia.
Per descomptat, la situaci ms ptima per al projecte seria, tal com afirma Bates, crearuna instituci en lnia des de zero, com ara la UOC. Sabent que aix no s possible, la
Universitat Virtual de Valparaso haur d'estructurar-se, en una primera fase, intentant
apropar-se a una diferenciaci horitzontal per poder crear especialitzacions i poder definir
quines sn les tasques dels departaments o les rees de coneixement. Pel que fa als
crrecs de responsabilitats, la DGEV haur d'intentar fugir d'estructures vertical que
fomenten, precisament, la burocrcia professional que est instaurada a la Universitat.
Aix doncs, a curt termini proposem un mecanisme centrat en els equips, ats que
aquesta estructura fomentar un pensament ms unitari entre els membres que formin
part del projecte i afavorir el sentiment de pertinena i de comunitat.
A llarg termini, la DGEV ha d'haver estat capa de crear la Universidad Virtual de
Valparaso amb un organitzatiu el ms proper possible a l'adhocrtica, ja que aquest tipus
d'organitzaci es caracteritza per la descentralitzaci, l'aplanament jerarquic i la flexibilitat,
qualitats fonamentals per un projecte que t com a eix principal les TIC, tant canviants en
els temps actuals. Parallelament, ha de tenir a una estructura hbrida en el seufuncionament, ja que aquest tipus d'organitzaci es concentra en agrupacions basades
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
10/38
9
en sortides, per exemple un projecte o un producte, alhora que comparteix recursos
funcionals. Aquest ser un valor fonamental si es vol anar implementant cursos sense
haver de repetir o doblar aquests recursos funcionals que assenyalvem.
Evoluci de l'entorn i del sector especf ic on ens trobemAts que ja hem deixat descrit l'entorn genric de la universitat en la descripci de la seva
histria, ens concentrarem a desgranar l'entorn especfic, ents com la intensitat de la
competncia i que depn del que Porter (1982) denomina les cinc forces competitives
bsiques:
1. L'entrada de nous competidors
2. L'amenaa de productes substitutius
3. El poder de negociaci dels clients
4. El poder de negociaci dels provedors
5. La rivalitat entre els provedors establerts.
Efectivament l'increment exponencial de nous competidors, tant pel que fa a entitats
extrangeres com algunes institucions d'educaci superior nacional, sn una forta
amenaa per el projecte, ja que, malgrat poden ser institicions no acreditades, disposen
de campus, aules virtuals, tecnologia i suport tcnic i aquests elements les identifiquen
com a ensenyaments d'e-learning i sn un reclam fora poders com a productes
subtitutius del producte que la Universitat de Valparaso vol ofertar. Tanmateix, l'oferta
educativa que s'est oferint sota la denominaci d'e-learning no sempre utilitza
tecnologies i metodologies d'ltima generaci, per la qual cosa, no queda justificat el
canvi que es produeix d'una educaci tradicional a una a distncia i molt menys es
garanteix el canvi de paradigma educatiu que es pretn amb la incorporaci intensiva de
les TIC.
Malgrat tot, es fa evident que en agmentar l'oferta en estudis semi-presencials i d'e-
learning, l'alumnat tindr molt ms on triar, aquesta forma d'aprenentatge ser vista per
les empreses tecnolgiques com un nou mercat de negoci i a reds, les institucions
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
11/38
10
haurn de definir on volen competir: en el cost o en la qualitat. La histria i el prestigi de la
Universitat de Valparaso l'obliga a situar-se en parmetres de qualitat, aix que haur de
cercar i trobar quin s el valora afegit que aporta la seva proposta d'educaci a distncia.
Principals usuaris dels productes i serveis que ofertemEl pblic objectiu a qui es dirigeix la universitat virtual de Valparaso sn els estudiants de
pregrau, diplomats, post-titulats i estudiants de postgraus. A ms, tamb es pretn obrir
una nova via de negoci que t la seva base en el concepte de l'aprenentatge al llarg de la
vida. Es proposa ofertar serveis en l'mbit de l'educaci superior, les universitats, els
instituts professionals, centres de formaci tcnica, centres de capacitaci i entitats
professionals.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
12/38
11
04. Diagnstic
El desenvolupament del pla estratgic de la Universitat de Valparaiso es troba
condicionada tant per factors interns com externs i que conformen l'escenari on es
desenvolupa la gesti i l'acci de la instituci. Internament la universitat ha d'identificar els
aspectes on pot mostrar ms debilitat i majors fortaleses. Externament, ha de trobar els
punts crtics en forma d'amenaces i tamb les oportunitats. Amb aquest anlisi, s'espera
que el pla estratgic sigui capa de gestionar les capacitats de la instituci amb eficcia i
eficincia.
ASPECTES INTERNSFORTALESES
De la Universitat:- Universitat de prestigi i experincia, creada l'any 1911, orientada a la innovaci. Bona
integraci en l'entorn social.
- La instituci ha estat capa de superar moment de crisi econmica
- La Universitat ha experimentat un increment anual i sostingut en l'adjudicaci de
projectes finanats per fonts externes.
Dels docents:- Plantilla de professorat extensa.
- Increment en el nombre de professors amb grau de doctor.- Gradualment, la docncia presencial ha anat utilitzant aproximacions via WEB amb el
recolzament de la Direcci de Serveis Informtics i Comunicacionals.
mbit acadmics:- Amplia orferta d'estudis i titulacions.
- Inters i voluntat per ampliar i diversificar els estudis ofertats.
- Comproms institucional cap a la formaci integral de l'estudiant.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
13/38
12
Respecte el projecte:- Recolzament de la instituci (Rector) cap al projecte d'implementar l's de les noves
tecnologies en els processos d'aprenentatge.
- Creaci de la Direcci General d'Educaci Virtual.
- Concursos interns per mitj de la Direcci d'Investigaci i Postgrau per fomentar l's de
les TIC.
- Convenis de cooperaci amb altres institucions regionals, nacionals i estrangeres que
possibiliten l'intercanvi acadmic, d'estudiants i el desenvolupament de projectes
conjunts.
- Canvi de paradigma: La instituci aposta per canvis significatius en l'organitzaci
(modalitats, mitjans, mtodes i continguts per a l'ensenyament-aprenentatge)- La Universitat disposa d'alguns recursos tecnolgics.
- A partir de l'any 2002 s'implementa la carrera d'Administraci Pblica en modalitat
semipresencial. Experincia en l'mbit que ens ocupa.
- Docents motivats i implicats amb la instituci que estan comenant a incorporar les TIC
en els processos d'aprenentatge.
DEBILITATS
- Poc recolzament econmic de l'administraci.
- Poca capacitat econmica per retenir els millors professionals en la prpia universitat.-
Falten infraestructures (aules, recursos tecnolgics,...)
- Noves problemtiques de tipus informtic i de manteniment en la creaci de contingut
web.
- Poca oferta innovadora respecte a d'altres universitats
- Resistncia al canvi d'una part de la comunitat educativa.
- Necessitat d'adaptar o crear un nou Reglament general d'estudis per a modalitats no
convencionals i a distncia.
- El desconeixement de les estratgies adequades per desenvolupar eines tecnolgiques
en els nous processos d'ensenyament-aprenentatge basats en modalitats no
convencionals genera una insuficient motivaci als docents, implicant alhora una falta de
competncies per utilitzar les TIC en els mateixos.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
14/38
13
ASPECTES EXTERNSOPORTUNITATS
- Pas de la societat de la informaci a la societat del coneixement.
- Augment de la demanda d'estudis d'Educaci Superior
- Demanda creixement de cursos on-line.
- L'ensenyament a distncia, accessible de forma sncrona o asncrona, s una eina til
pel que fa a formaci individual i/o professional.
- La formaci virtual permet optimitzar els recursos i augmentar els beneficis.
- Aplicaci i s de les tecnologies en educaci.
- Millora en el coneixement de les noves tecnologies entre les noves generacions.-
Obertura a possibles estudiants que no poden accedir a l'educaci presencial.
- A partir del 1991, el Ministeri d'Educaci de Xile desenvolupa poltiques de recolzament
a projectes institucionals orientats a l's de les TIC en els processos educatius.
- El Govern Regional de Valparaso, a travs del Fons de Desenvolupament Cientfic i
Tecnolgic, ha impulsat l'organitzaci i posada en marxa d'un Centre Avanat en
Tecnologies d'Infocomunicaci a Valparaso.- La considerable dispersi geogrfica de les diferents facultats de la Universitat de
Valparaso fa que el desenvolupament d'iniciatives en modalitat semipresencial i virtual
sigui interessant.
AMENACES
- Poc recolzament estatal a les denominades Universitats estatals.
- Augment de la oferta de places en altres Universitats.
- Despesa econmica del projecte.- Dificultats pressupostries per dur a terme el
projecte en un context de crisi global.- Rpida obsolescncia dels equips informtics.
- Bretxa digital: No tots els estudiants disposen de les mateixes condicions de connexi i
equips per seguir els cursos de forma virtual.
- Poca cultura TIC entre els alumnes.
- La incorporaci de propostes pedaggiques a distncia no garanteix de forma
immediata i de per s un suficient rendiment acadmic.- No existeix una poltica de Qualitat definida per als programes.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
15/38
14
- Poltica de Marketing defecient, en contraposici als recursos de que disposa la
universitat privada.
- L'augment de la cobertura dels sistema d'educaci superior fa que accedeixin a la
universitat alumnes ma menys competncies socioeducacionals amb manca de formaci
per part de les universitats per atendre'ls.
CONCLUSIONSDesprs d'entrar en l'anlisi dels diferents aspectes que defineixen l'escenari en el qual
volem desenvolupar el nostre pla estratgic, cal intentar valorar tots aquells aspectes
positius que tenim i, sobretot, aconseguir que les nostres accions traslladin les debilitats i
amenaces cap a fortaleses i oportunitats. Aix doncs, a mode de conclusi, enumerem
algunes de les possibles actuacions que podem dur a terme.
En primer lloc, resulta important l'establiment d'un bon pla de comunicaci, tant pel que
respecta a nivell intern com extern. Internament, pel que fa als aspectes comunicatius
amb els docents. Aix doncs, es podr establir un pla formatiu que ajudi a adquirir als
mateixos les competncies necessries per vncer les resistncies a els canvistecnolgics que s'esdevenen, i vencent la poca motivaci davant el projecte, a partir
d'una actuaci basada en la formaci dels docents com a pas imprescindible.
Pel que fa al pla de comunicaci extern, diferenciem entre la publicitaci de tot all que fa
referncia als estudis no convencionals realitzats a la Universitat de Valparaso (tant pel
que fa a Mrqueting tradicional com tamb l'establiment de concursos i activitats des de
dins la mateixa) i la comunicaci amb els estudiants. En aquest darrer cas, enfocat cap
als usuaris finals del nostre servei, resulta important entendre que els estudis
semipresencials o a distncia han de defugir de ser una traducci virtual dels
ensenyaments convencionals, i han d'anar ms enll tot oferint materials diferents amb un
sistema de suport que, en forma de plataforma i tutories personalitzades, ajudi a
acompanyar a l'estudiant en aquest procs d'ensenyament-aprenentatge, garantint un
servei de qualitat que es diferencii d'altres ensenyaments no convencionals oferts per
altres universitats.
Vinculat amb la publicitaci externa de les activitats realitzades a la universitat, trobemtamb la innovaci com aspecte interessant a treballar. Afavorint projectes d'innovaci i
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
16/38
15
de reconeixement de noves prctiques amb concursos i mecanismes de promoci
interna aconseguim, a ms de fer-ne un mrqueting, una valoraci dins del mn
acadmic que incrementa el prestigi de la mateixa universitat, i ofereix noves motivacions
als docents per continuar treballant en el seu lloc de treball.
A tot aix, resulta un aspecte clau per l'execuci d'aquest pla estratgic el finanament
de tot all que l'envolta. Cal valorar que, amb el projecte d'apertura cap a plans
d'eduaci no convencional generem dos aspectes que suposaran un increment en els
ingressos. D'una banda, amb l'increment de les matrcules, a l'augmentar l'oferta per a
estudiants que necessitin flexibilitat (en el temps i la distncia) i amb professionals que
necessitin una formaci continuada. I d'altra banda, amb la disminuci dels
abandonaments dels estudis en alumnes ja matriculats, ja que aquesta mateixa flexibilitatoferir noves vies de continuar els seus estudis dins la Universitat de Valparaso.
Pel que fa als aspectes externs, un dels punts que pot produir ms entrebancs s la
bretxa digital i els pocs recursos TIC dels que disposen els estudiants. Per poder
solucionar aquest aspecte, des de la Universitat de Valparaso s'intentar proposar
alternatives que garanteixin l'accs a equips informtics per a tots els alumnes que cursin
els estudis de forma no convencional. Algunes alternatives a estudiar serien, per exemple,
convenis amb organismes estatals que garanteixin crdits a inters 0 en la compra
d'equips informtics amb accs a la web, convenis amb xarxes de biblioteques estatals
per fer s de les seves installacions informtiques i, com a darrer recurs, la financiaci i/o
lloguer d'equips informtics per part de la mateixa universitat als seus estudiants.
Per acabar, i pel que fa referncia als aspectes organitzatius de la mateixa instituci, ens
trobem amb que la Universitat de Valparaso s una instituci amb cent anys d'histria,
per la seva estructura i organitzaci no s la ms adequada per a enfrontar-se amb els
nous reptes que es proposa el projecte d'una nova universitat virtual. D'entrada sembla
que una organitzaci propera a la burocrcia professional i aquest fet no facilitar els
possibles canvis que es vulguin introduir, ja que aquesta forma d'organitzaci es
caracteritza per encasellar els nous problemes en els vells esquemes. A ms, els
professionals d'aquest tipus d'organitzaci gaudeixen d'una autonomia considerable, fet
que dificultar el poder-se deslliurar dels professionals incompetents.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
17/38
16
De ben segur, com a equip directiu de la Direccin General de Educacin Virtual
d'entrada haurem d'intentar promoure un disseny organitzatiu ms hortizontal,
caracteritzada, tal i com apunta Castells, per set tendncies fonaments:
1. L'organitzaci entorn del procs i no de la tasca.2. Una jerarquia plana.3. La gesti de l'equip.4. El mesurament dels resultats atenent a la satisfacci dels clients (en aquest cas
els estudiants).
5. Les recompenses basades en els resutats de l'equip.6. La maximitzaci dels contactes amb provedors i clients.7. La informaci, formaci i retenci dels empleats a tots els nivells.
El grfic mostra el promig dels factors per l'eix Debilitats-Fortaleses (eix vertical) i
Amenaces-Oportunitats (eix horitzontal).La fletxa blava indica el vector estratgic cap a la
situaci ptima, marcada amb el cercle verd en l'angle superior dret del diagrama.La
situaci actual de l'organitzaci es mostra amb el cercle groc. Els objectius estratgics
que s'estableixin apuntaran a millorar la situaci paulatinament. Els cercles concntrics
serveixen per visualitzar millor com es desenvolupa al llarg del temps.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
18/38
17
05. Pla estratgic
Hem dedidit agrupar els objectius estratgics a partir de quatre perspectives que ens
sembla que engloben tots els fronts oberts que la Universitat de Valparaso haur
dencarar per poder assolir amb xit, el projecte dimplementaci de la Universitat Virtual
de Valparaso.
s important assenyalar, que sovint, tant les perspectives, com els objectius, depenen
uns dels altres. Aix doncs i a tall dexemple, es pressuposa que millorant els processos i
les competncies dels docents i implementant tutories virtuals conduides perprofessionals amb perfils prxim a la psicopedagogia, aconseguirem, duna banda
millorar el grau de satisfacci dels nostres alumnes (perspectiva client entorn) i per altra
banda, reduir el nombre dabandonaments en estudis de pregrau (perspectiva
aprenentatge i creixement).
Les perspectives i objectius estratgics de la DGEV de Valparaso sn:
PERSPECTIVA CLIENT ENTORNPretn:
Ampliar els mbits dactuaci. Fidelitzar els clients. Millorar el grau de satisfacci dels clients.
Objectiu Estratgic 1- Generar ambients virtuals atractius a estudiants i professors enuna plataforma educacional sustentats en l's de les Tecnologies de la Informaci i
Comunicaci.
PERSPECTIVA PROCESSOS INTERNSPretn:
Millorar les ofertes dels productes.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
19/38
18
Millorar les ofertes de serveis. Millorar els processos docents. Millorar la investigaci la innovaci i la transferncia de coneixement.
Objectiu Estratgic 2 : Concretar plans d'acci per a la integraci tecnolgica, l'sadequat de les tecnologies de la informaci i la comunicaci en el desenvolupament de
l'educaci en les modalitats no convencionals, salvaguardant la qualitat i l'excellncia
acadmica mitjanant el treball d'equips multidisciplinars.
Objectiu Estratgic 3 - Desenvolupar en modalitat no convencional activitats iprogrames educatius per a l'educaci superior, universitats, instituts professionals i
centres de formaci tcnica, centres de capacitaci i entitats professionals, de maneracomplementria i sense perjudici de continuar amb programes que s'ofereixen de forma
tradicional o presencial.Objectiu Estratgic 4 - Crear una cultura d'innovaci que venci els problemes dedesinformaci, mites i falta de comunicaci.Objectiu Estratgic 5 - Assolir una major cobertura educativa i un efecte multiplicadordel procs d'ensenyament-aprenentatge. Crear en forma creixent equips
interdisciplinaris, desenvolupar, investigar i avaluar noves metodologies d'ensenyament-
aprenentatge vinculades amb els processos tecnolgics educatius.PERSPECTIVA APRENENTATGE I CREIXEMENTPretn:
Optimitzar els recursos materials. Augmentar les competncies del personal.
Objectiu Estratgic 6 - Dissenyar i implementar estratgies per reduir la rtio derepeticions i evitar l'abandonament en carreres de pregrau.
Objectiu Estratgic 7 - Contribuir al procs d'actualitzaci i perfeccionament delsdocents, de forma que els permeti adquirir competncies per a l's adequat de les
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
20/38
19
Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci en el procs educatiu, per a facilitar el
desenvolupament de continguts que els permeti impartir ctedres paralleles especfiques
en modalitats no convencionals.PERSPECTIVA FINANCERAPretn:
Millorar la situaci econmica. Millorar la imatge de la instituci. Millorar la comunicaci i mrqueting extern.
Objectiu Estratgic 8 - Desenvolupament d'un pla de comunicaci i mrquetingcapa d'atendre les necessitats internes i externes de la Instituci i al servei del client.
Objectiu Estratgic 9 - Millorar la situaci econmica de la Universitat.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
21/38
20
06. Pla dacci
La taula segent desenvolupa les perspectives i objectius estratgics a travs dels seus
objectius operatius, els responsables de dur-los a terme, el perode dimplementaci i
finalment, els indicadors per a la seva avaluaci.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
22/38
21
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
23/38
22
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
24/38
23
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
25/38
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
26/38
25
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
27/38
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
28/38
27
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
29/38
28
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
30/38
29
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
31/38
30
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
32/38
31
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
33/38
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
34/38
33
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
35/38
1.1.11.2.1
2.1.12.1.22.1.3
2.1.42.1.5
2.1.62.2.12.3.1
2.4.1
2.5.12.5.22.5.3
2.5.42.5.53.1.13.1.23.1.3
3.2.13.2.23.3.13.3.2
3.3.33.3.43.3.5
3.3.64.1.1
4.1.24.2.1
4.2.24.2.34.2.4
5.1.15.1.2
5.1.35.2.1
5.2.25.2.3
5.2.46.1.1
6.1.27.1.1
7.1.27.1.3
7.2.17.3.17.3.27.3.3
7.4.17.4.2
7.5.17.5.2
7.5.37.5.47.5.58.1.1
8.1.28.2.1
8.2.28.2.3
8.2.48.3.1
8.3.28.3.3
8.3.49.1.19.1.2
9.1.39.1.4
Grup4-
2nSemestreCurs2011/12
DiagramadeGan8Plad'acci-UniversitatdeValparaso
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
36/38
35
Conclusions
Al llarg del present informe hem presentat la Instituci de la Universitat de Valparaiso en el
seu context. Hem definit la seva Missi, visi i realitzat un anlisi DAFO per establir quines
poltiques estratgiques sn les ms adients per l'Organitzaci, amb la finalitat de
maximitzar-ne aquells aspectes benficiosos per la mateixa (Fortaleses i Oportunitats).
A partir de les conclusions d'aquest anlisis hem cregut convenient canviar alguns dels
objectius estratgics proposats, comenant per un agrupament dels mateixos segons
perspectives o focus d'inters. En destaquem la incorporaci de la perspectiva financera,
que en el Pla d'Acci original no estava contemplada de forma explcita, per que hem
considerat imprescindible per poder dur a terme la resta del pla.
A ms, s'ha desenvolupat extensament els objectius generals i els respectius objectius
operatius, establint una srie d'indicadors concrets i verificables, per aix poder efectuar
l'avaluaci i els seguiment dels mateixos, tot aix sense descuidar l'assignaci d'un o
ms responsables que vetllin per l'assoliment dels objectius establerts per la Instituci.
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
37/38
36
Bibliografia
Building a Strategic Plan for E-Learning (2005). The Training Place. Disponible en:
http://www.trainingplace.com/building.htm#objective
Pasian, B. & Woodill,G.(eds)(2006). Plan to Learn: case studies in elearning project management.
Captols 1 (Introduction, pp. 1-3) i 2 (eLearning Project Management: a review of the literature, pp.
4-10). Canadian eLearning Enterprise Alliance - CeLEA. Disponible en: http://www.celea-
aceel.ca/Content/Documents/Document.ashx?DocId=1945
Pedr, F. (material propi). Poltiques pbliques e-learning: una visi comparativa. Assignatura
Bsica: Desenvolupament organitzacional de le-learning. P06/M1002/01580
Bates, T. & Martnez Argelles, M. J. (material propi). Organitzaci i e-learning: models
institucionals i de gesti. Assignatura Bsica: Desenvolupament organitzacional de le-
learning.P06/M1002/01060
Cnepa, C. (2005). Marco Conceptual para la Construccin de un Modelo de E-Learning. RISI,
2(2), 6977. http://sisbib.unmsm.edu.pe/BibVirtualdata/publicaciones/risi/N2_2005/a10.pdf
Centre de Recursos Digitals de la Ctedra UNESCO de e-learning de l'UOC
Duart, J.M. i Lupiez, F. Estrategias en la introduccin y uso de las TIC en la universidad
http://www.uoc.edu/rusc/dt/esp/duart0405.pdf
BE-ODL (2007) e-learning, cmo empezar?
http://www.booksfactory.com/elearning/documentos/e-learning.%20Como%20empezar.pdf
Generalitat de Catalunya. "Excellncia en l'educaci. El model europeu de qualitat aplicat a la
gesti dels centres educatius". www.xtec.cat/fp/qualitat/guia%20exc.pdf
Guia de la calidad: Plan estratgico, (Data de consulta: abril 2012)
http://www.guiadelacalidad.com/modelo-efqm/plan-estrategico
Instruments de planificaci estratgica. enllaos a plans estratgics, unitats destudi i programes
dassoliment de la qualitat en les universitats espanyoles. http://gestion.universia.es/planificacion-
estrategica/index.htm
Inghenia: Espai per realitzar grfiques a partir d'anlisi DAFO, (Data de consulta: abril 2012)
http://www.inghenia.com/gadgets/swot/swot.php
Instruments de planificaci estratgica. enllaos a plans estratgics, unitats destudi i programes
dassoliment de la qualitat en les universitats espanyoles (Data de consulta: abril 2012) .
ttp://gestion.universia.es/planificacion-estrategica/index.htm
Introducci a l'anlisi, definici i gesti de projectes d'intervenci en l'mbit de l'e-learnign. Estudi
de cas. UOC.(Data de consulta: abril 2012).
http://cv.uoc.edu/continguts/PID_00146817/pop/pdf.pdf
-
8/2/2019 PAC1_Grup4
38/38
Plan de desarrollo institucional Universidad de Valparaso. 2010 - 2014, (Data de consulta: abril
2012),
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&ved=0CCgQFjAA&url=http
%3A%2F%2Fwww.historiauv.cl%2FPlanEstrategico%2Fplan%2520estrategico%2520de%2520la
%2520UV.pdf&ei=VMh-
T7YHirHQBYj5_OoG&usg=AFQjCNE_A8xeC7Kbw6rO14xeh9zp3eeQqQ&sig2=PRMmvYPwDZ1w
wtHmfiM1Bg
Ruiz Vald, Jorge (2005). Direccin, administracin y organizacin de proyectos de e-learning. Las
TIIC en la universidad: estrategia y transformacin institucional [monogrfico en lnea]. Revista de
Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 2, nm. 1. UOC, (Data de consulta: abril
2012). http://www.uoc.edu/rusc/dt/esp/ruiz0405.pdf
Sangr,A. Educacin a distancia, educacin presencial y usos de de la tecnologa: una trada para
el progreso educativo. Edutec. Revista Electrnica de Tecnologa Educativa Nm. 15./mayo
02.(Data de consulta: abril 2012) http://www.uib.es/depart/gte/edutec-
e/revelec15/albert_sangra.htm
Tecnologa Diaria: Guia per realitzar diagrames de Gantt amb Microsoft Excel, (Data de consulta:
abril 2012), http://www.tecnologiadiaria.com/2010/07/diagramas-gantt-excel.html
Universitat Virtual de Valparaso, (Data de consulta: abril 2012), http://www.uvalpovirtual.cl/