Número 6Juny de 2009

Agència Catalana de la Joventut Posant Catalunya a EuropaGovern Dues lleis per poder dir sí: la Llei del cinema i la Llei de consultes

Comarca La crisi al Solsonès Entrevista Oriol Junqueras

ORIOL JUNQUERAS

Pròxima estació, Europa

PER UNA EUROPA SOCIAL

sostenible i més competitiva, queenforteixi i actualitzi el model

d'Estat de benestar

PER UNA EUROPA DEMOCRÀTICA

que comporti la simplificacióinstitucional i burocràtica, la

transparència en els processos dedecisió i l'aprofundiment delsmecanismes de participació

PER UNA EUROPA UNIDA

amb una política exterior pròpia,compromesa amb els drets humans,la pau, la cooperació i la solidaritat

internacional

PER UNA EUROPA PLURAL

que respecti la diversitat nacional,cultural i lingüística de la Unió iprotegeixi la identitat nacional

catalana

Número 6 Juny de 2009

Agència Catalana de la Joventut

Posant Catalunya a EuropaQualsevol àmbit de treball és una oportunitat per la construcció d'un estat propi

Durant molts anys, una part important del'independentisme català va posar en l'Europa de lesNacions l'esperança de la consecució d'un estatpropi per a Catalunya. Però la realitat de l'Europadels Estats, exemplificada per la proposta de Tractatper a una Constitució Europea, ha anorreat lesprevisions de què, aprimant Madrid per dalt(Brussel∙les) i reforçant el principi de subsidiarietat(apropar les decisions al territori), reforçarial'autogovern de Catalunya culminant amb la nostraindependència.

En Xavier Castellana col∙labora en projectesd'àmbit europeu. “Quan treballes a nivell europeuaprens a batzacades com ens veuen des de fora”,comenta. “Des dels que et diuen que tothom sapque Catalunya és gairebé independent fins els queno poden entendre com algú pot identificar­se ambla seva identitat regional en lloc de la seva identitat anivell de l'Estat.

Tot va començar el 2005, en ocasió d'unaConferència Europea del Carnet Jove. “Explicar queno ets espanyol era inútil. La invisibilitat deCatalunya era frustrant”. Va ser llavors quan vasorgir un projecte per a combatre aquestainvisibilitat. Un projecte que, per a compensar lamanca d'estat propi —que és el què compta, la resta

és paper mullat—, s'ha basat en crear una xarxacol∙laborant en projectes de valor afegit amborganitzacions d'altres països. “A aquests nivells nohi ha solidaritats ni simpaties possibles: es tracta dequè pots oferir per compensar que ets una cosarara, un no­país”.

Avui dia, en Xavier Castellana és membre de ladirecció de l’European Youth Card Association(EYCA) —el Carnet Jove Europeu— com a membremés votat. Això obre les portes a contactes a nivellde Comissió Europea i Consell d'Europa i de quèCatalunya presenti ponències sobre les sevespolítiques de joventut al costat dels principals estatsd'arreu d'Europa. I malgrat que encara a vegadesintenten posar­li l'etiqueta d'Spain, a molts llocs jatenen clar que Catalonia is not Spain.

El futur? Aquesta posició pot facilitar laintroducció a d'altres xarxes d'abast europeu imundial, normalitzant relacions bilaterals amb estatsd'arreu i tenir una interlocució fluida amb la ComissióEuropea i el Consell d'Europa. El camí és llarg idifícil mentres la resta de països (els que tenenestat) això ho tenen tan bon punt surten de casa.Però a hores d'ara aquesta és una manera, malgrattot, de posar Catalunya al mapa, sigui el d'Europa oel del món.

Govern

Dues lleis per poder dir SíLa Llei del cinema i la Llei de consultes

El Govern ha presentat dues de les lleis mésdestacades d’aquesta legislatura: la Llei delcinema i la Llei de consultes. Es tracta de dosprojectes de país impulsats per dues conselleriesd’Esquerra que tenen per objectiu aprofundir en laqualitat democràtica del nostre sistema.

La primera, perquè permetrà, d’una vegada pertotes, que puguem veure cinema en la nostrallengua. La segona, perquè obre la porta aconsultar per via d’un referèndum tot allò que ensafecta. És a dir, per primera vegada disposaremd’una eina legal per a la concreció de l’expressiódel dret a decidir.

No hem d’oblidar però, que més enllà dedisposar de l’instrument legal per plantejar algundia un referèndum d’autodeterminació, caltreballar per construir una majoria social que,arribat el moment decisiu d’escollir entre malviure

en un estat que li ofereix serveis de segona tot ipagar impostos de primera o construir un país noui sobirà, vulgui dir Sí.

Això vol dir que amb els que som avui aCatalunya, necessitem 4 milions de voluntats. Quivulgui fer política, té molta feina per fer. Hem detreballar amb un projecte potent i de futur, ambgent rigorosa, carregada de raó i de credibilitat.

Alguns diran que en aquests moments hi hacoses més importants que el dret dels ciutadans aaccedir amb normalitat a productes culturals en laseva llengua o que fer lleis perquè algun diapuguem decidir sobre si volem continuar en unestat que ens considera un problema o volemesdevenir un subjecte històric sobirà. Davantd’això, em quedo amb la resposta que va donar elconseller Tresserras: «Les batalles per aconseguirmés democràcia, mai no prescriuen».

Número 6 Juny de 2009

Comarca

La crisi al SolsonèsÉs evident que la comarca no travessa per un bon moment econòmic, per això,cal saber aprofitar al màxim les oportunitats de desenvolupament que tenim

Al Solsonès hem tancat el mesd’abril amb 726 aturats, dels quals596 són a Solsona, amb unrepartiment força igualat entre elsaturats als sectors de la cons­trucció i la indústria, i lleugera­ment superior en el sector ser­veis. La tasa interanual d’atur alSolsonès d’abril del 2008 a abrildel 2009 s’ha incrementat en un113%. Tanmateix, en comparacióamb les dades de març, les d’abrilmostren un estancament enl’increment de l’atur i, per tant,indueixen a pensar que, potser, elpitjor ja està vist.

Tot i així, la conjuntura econò­mica actual a la comarca es per­cep amb preocupació. És evidentque la crisi afecta tot el territoridels Països Catalans i tot el món.Però, per què al Solsonès ensafecta d’una manera tan espe­cialment dura?

Ens podem excusar dient queaixò s’explica, en part, per l’elevatnivell d’ocupació d’aquesta co­marca donada també la sevapoca població. I és veritat, però hiha més factors que cal considerar:

Un d’aquests fac­tors és la situació enel mapa. Aquelles co­marques més allu­nyades de les capitalsde província pateixenuns índexs d’incre­ment de l’atur intera­nual més elevats queles que hi són mésproperes.Precisament,aquestes són les més com­petitives perquè és on hi ha unamajor concentració de població,capital, serveis i infraestructures.

Un altre factor és la qua­lificació de la mà d’obra. Cal dirque el perfil majoritari d’una per­sona a l’atur al Solsonès és eld’una persona jove (entre 20 i 40anys), amb un nivell d’estudis baixi que treballa en empreses que

aporten poc valor afegit al seuproducte.

Una altra condició que ha a­favorit l’aguda incidència de lacrisi al Solsonès ha estat l’augede la construcciódels darrers anys. Laconstrucció constitu­eix una manera fàcil iràpida de guanyar di­ners quan l’economiava bé, però és un malrefugi quan aquestapateix qualsevol so­tragada.

A més, en el sec­tor industrial, les empreses queviuen situacions més dramà­tiques són empreses multina­cionals que no tenen el seucentre de decisió a Catalunya. Iaixò és decisiu quan aquestes fanun replantejament global del seunegoci. El cas de Remco (o EGO)és ben clar.

La nostra és una comarca re­lativament poc competitiva. Se­gons l’índex de competitivitat deles comarques catalanes, el Sol­sonès ocupa el lloc 28è de 41. Cal

tenir en compte queper mesurar aquestíndex es considerendiferents paràmetres,entre els quals hi ha lacohesió demogràfica,la qualificació de la màd’obra, les comu­nicacions, la innovació idesenvolupament tec­nològic i la provisió desòl existent.

No s’han sabut aprofitar lesoportunitats econòmiques queofereix la comarca. L’exemplemés clar el constitueix el sectorturístic. Amb un Patronat Comar­cal de Turisme que no ha acabatde funcionar mai i que va pro­vocar que empresaris del sectorpromoguessin la creació del de­safortunat Consorci Turístic. Des­prés d’anys de desídia, Solsona

s’ho ha pres seriosament i haelaborat un Pla de DinamitzacióTurística que ha comportat la cre­ació d’una empresa de promociódel turisme a la ciutat. Els

resultats a un projec­te seriós ja comencena ser visibles.

No hi ha receptesmàgiques per a unasituació com la queestem vivint, però síque sabem quineshan de ser les acti­tuds que han d’afa­vorir la superació del

moment actual.

QUÈ CAL FER?

A curt termini: una sortidapodrien ser les feines que tenen aveure amb l’atenció a les per­sones. La llei de la dependènciaobre noves possibilitats d’ocupa­ció en aquest camp. La Gene­ralitat ja ha començat a posar­sea la feina i promourà cursos deformació en aquest àmbit. Tambédes de l’Ajuntament de Solsonas’ha promogut la realització d’uncurs de canguratge d’infants queha assolit un èxit d’inscripcions.

A mig i llarg termini: cal apos­tar per empreses que fabriquinproductes amb un alt valor afegit(preferentment amb capital cata­là), i això és difícil d’aconseguirquan s’han de resoldre situacionsd’urgència. Les administracionshan de tenir un plantejament e­conòmic seriós de la comarca enmoments de bonança econòmica.

Per tant, doncs, tot i que lasituació no és la millor, sí quetenim eines per a treballar, i quanhaguem superat l’actual situació,de ben segur en sortirem refor­çats. Ens ho hem de creure.

Una sortidapodrien ser

les feines quetenen a veureamb l'atencióa les persones

Cal apostar perempreses que

fabriquinproductes amb

un alt valorafegit

Número 6 Juny de 2009

Agència Catalana de la Joventut

Posant Catalunya a EuropaQualsevol àmbit de treball és una oportunitat per la construcció d'un estat propi

Durant molts anys, una part important del'independentisme català va posar en l'Europa de lesNacions l'esperança de la consecució d'un estatpropi per a Catalunya. Però la realitat de l'Europadels Estats, exemplificada per la proposta de Tractatper a una Constitució Europea, ha anorreat lesprevisions de què, aprimant Madrid per dalt(Brussel∙les) i reforçant el principi de subsidiarietat(apropar les decisions al territori), reforçarial'autogovern de Catalunya culminant amb la nostraindependència.

En Xavier Castellana col∙labora en projectesd'àmbit europeu. “Quan treballes a nivell europeuaprens a batzacades com ens veuen des de fora”,comenta. “Des dels que et diuen que tothom sapque Catalunya és gairebé independent fins els queno poden entendre com algú pot identificar­se ambla seva identitat regional en lloc de la seva identitat anivell de l'Estat.

Tot va començar el 2005, en ocasió d'unaConferència Europea del Carnet Jove. “Explicar queno ets espanyol era inútil. La invisibilitat deCatalunya era frustrant”. Va ser llavors quan vasorgir un projecte per a combatre aquestainvisibilitat. Un projecte que, per a compensar lamanca d'estat propi —que és el què compta, la resta

és paper mullat—, s'ha basat en crear una xarxacol∙laborant en projectes de valor afegit amborganitzacions d'altres països. “A aquests nivells nohi ha solidaritats ni simpaties possibles: es tracta dequè pots oferir per compensar que ets una cosarara, un no­país”.

Avui dia, en Xavier Castellana és membre de ladirecció de l’European Youth Card Association(EYCA) —el Carnet Jove Europeu— com a membremés votat. Això obre les portes a contactes a nivellde Comissió Europea i Consell d'Europa i de quèCatalunya presenti ponències sobre les sevespolítiques de joventut al costat dels principals estatsd'arreu d'Europa. I malgrat que encara a vegadesintenten posar­li l'etiqueta d'Spain, a molts llocs jatenen clar que Catalonia is not Spain.

El futur? Aquesta posició pot facilitar laintroducció a d'altres xarxes d'abast europeu imundial, normalitzant relacions bilaterals amb estatsd'arreu i tenir una interlocució fluida amb la ComissióEuropea i el Consell d'Europa. El camí és llarg idifícil mentres la resta de països (els que tenenestat) això ho tenen tan bon punt surten de casa.Però a hores d'ara aquesta és una manera, malgrattot, de posar Catalunya al mapa, sigui el d'Europa oel del món.

Govern

Dues lleis per poder dir SíLa Llei del cinema i la Llei de consultes

El Govern ha presentat dues de les lleis mésdestacades d’aquesta legislatura: la Llei delcinema i la Llei de consultes. Es tracta de dosprojectes de país impulsats per dues conselleriesd’Esquerra que tenen per objectiu aprofundir en laqualitat democràtica del nostre sistema.

La primera, perquè permetrà, d’una vegada pertotes, que puguem veure cinema en la nostrallengua. La segona, perquè obre la porta aconsultar per via d’un referèndum tot allò que ensafecta. És a dir, per primera vegada disposaremd’una eina legal per a la concreció de l’expressiódel dret a decidir.

No hem d’oblidar però, que més enllà dedisposar de l’instrument legal per plantejar algundia un referèndum d’autodeterminació, caltreballar per construir una majoria social que,arribat el moment decisiu d’escollir entre malviure

en un estat que li ofereix serveis de segona tot ipagar impostos de primera o construir un país noui sobirà, vulgui dir Sí.

Això vol dir que amb els que som avui aCatalunya, necessitem 4 milions de voluntats. Quivulgui fer política, té molta feina per fer. Hem detreballar amb un projecte potent i de futur, ambgent rigorosa, carregada de raó i de credibilitat.

Alguns diran que en aquests moments hi hacoses més importants que el dret dels ciutadans aaccedir amb normalitat a productes culturals en laseva llengua o que fer lleis perquè algun diapuguem decidir sobre si volem continuar en unestat que ens considera un problema o volemesdevenir un subjecte històric sobirà. Davantd’això, em quedo amb la resposta que va donar elconseller Tresserras: «Les batalles per aconseguirmés democràcia, mai no prescriuen».

Número 6 Juny de 2009

Comarca

La crisi al SolsonèsÉs evident que la comarca no travessa per un bon moment econòmic, per això,cal saber aprofitar al màxim les oportunitats de desenvolupament que tenim

Al Solsonès hem tancat el mesd’abril amb 726 aturats, dels quals596 són a Solsona, amb unrepartiment força igualat entre elsaturats als sectors de la cons­trucció i la indústria, i lleugera­ment superior en el sector ser­veis. La tasa interanual d’atur alSolsonès d’abril del 2008 a abrildel 2009 s’ha incrementat en un113%. Tanmateix, en comparacióamb les dades de març, les d’abrilmostren un estancament enl’increment de l’atur i, per tant,indueixen a pensar que, potser, elpitjor ja està vist.

Tot i així, la conjuntura econò­mica actual a la comarca es per­cep amb preocupació. És evidentque la crisi afecta tot el territoridels Països Catalans i tot el món.Però, per què al Solsonès ensafecta d’una manera tan espe­cialment dura?

Ens podem excusar dient queaixò s’explica, en part, per l’elevatnivell d’ocupació d’aquesta co­marca donada també la sevapoca població. I és veritat, però hiha més factors que cal considerar:

Un d’aquests fac­tors és la situació enel mapa. Aquelles co­marques més allu­nyades de les capitalsde província pateixenuns índexs d’incre­ment de l’atur intera­nual més elevats queles que hi són mésproperes.Precisament,aquestes són les més com­petitives perquè és on hi ha unamajor concentració de població,capital, serveis i infraestructures.

Un altre factor és la qua­lificació de la mà d’obra. Cal dirque el perfil majoritari d’una per­sona a l’atur al Solsonès és eld’una persona jove (entre 20 i 40anys), amb un nivell d’estudis baixi que treballa en empreses que

aporten poc valor afegit al seuproducte.

Una altra condició que ha a­favorit l’aguda incidència de lacrisi al Solsonès ha estat l’augede la construcciódels darrers anys. Laconstrucció constitu­eix una manera fàcil iràpida de guanyar di­ners quan l’economiava bé, però és un malrefugi quan aquestapateix qualsevol so­tragada.

A més, en el sec­tor industrial, les empreses queviuen situacions més dramà­tiques són empreses multina­cionals que no tenen el seucentre de decisió a Catalunya. Iaixò és decisiu quan aquestes fanun replantejament global del seunegoci. El cas de Remco (o EGO)és ben clar.

La nostra és una comarca re­lativament poc competitiva. Se­gons l’índex de competitivitat deles comarques catalanes, el Sol­sonès ocupa el lloc 28è de 41. Cal

tenir en compte queper mesurar aquestíndex es considerendiferents paràmetres,entre els quals hi ha lacohesió demogràfica,la qualificació de la màd’obra, les comu­nicacions, la innovació idesenvolupament tec­nològic i la provisió desòl existent.

No s’han sabut aprofitar lesoportunitats econòmiques queofereix la comarca. L’exemplemés clar el constitueix el sectorturístic. Amb un Patronat Comar­cal de Turisme que no ha acabatde funcionar mai i que va pro­vocar que empresaris del sectorpromoguessin la creació del de­safortunat Consorci Turístic. Des­prés d’anys de desídia, Solsona

s’ho ha pres seriosament i haelaborat un Pla de DinamitzacióTurística que ha comportat la cre­ació d’una empresa de promociódel turisme a la ciutat. Els

resultats a un projec­te seriós ja comencena ser visibles.

No hi ha receptesmàgiques per a unasituació com la queestem vivint, però síque sabem quineshan de ser les acti­tuds que han d’afa­vorir la superació del

moment actual.

QUÈ CAL FER?

A curt termini: una sortidapodrien ser les feines que tenen aveure amb l’atenció a les per­sones. La llei de la dependènciaobre noves possibilitats d’ocupa­ció en aquest camp. La Gene­ralitat ja ha començat a posar­sea la feina i promourà cursos deformació en aquest àmbit. Tambédes de l’Ajuntament de Solsonas’ha promogut la realització d’uncurs de canguratge d’infants queha assolit un èxit d’inscripcions.

A mig i llarg termini: cal apos­tar per empreses que fabriquinproductes amb un alt valor afegit(preferentment amb capital cata­là), i això és difícil d’aconseguirquan s’han de resoldre situacionsd’urgència. Les administracionshan de tenir un plantejament e­conòmic seriós de la comarca enmoments de bonança econòmica.

Per tant, doncs, tot i que lasituació no és la millor, sí quetenim eines per a treballar, i quanhaguem superat l’actual situació,de ben segur en sortirem refor­çats. Ens ho hem de creure.

Una sortidapodrien ser

les feines quetenen a veureamb l'atencióa les persones

Cal apostar perempreses que

fabriquinproductes amb

un alt valorafegit

Com vius aquests dies la cam­panya a les eleccions europees?

Estic animat perquè veig a lagent molt contenta, al Consell Na­cional també va anar molt bé: 148vots a favor, 6 abstencions i capen contra.

És evident, però, que el paíss'està enfrontant a problemes moltgreus i molt severs, com el delfinançament, i això genera unasituació molt difícil a la qual ens hienfrontem amb poc poder polític.Al Govern, els grans instrumentsde política econòmica no els te­nim. En canvi Espanya, pel sol fetde ser un Estat, disposa d'einesmolt més poderoses i això fa queens costi molt avançar positiva­ment.

I com vius aquesta campanyaenfront el Ramon Tremosa?

Hem treballat junts moltesvegades. També hem anat aexplicar conflictes junts i no crecque ho haguem de convertir en unduel Junqueras­Tremosa.

Convergència no és el nostre e­nemic, és el nostre adversari po­lític, però sobretot, forma part d'unfutur pròxim en el camí cap a lanostra llibertat. Perquè els ne­cessitarem algun dia, a ells o a lesseves bases, per guanyar unParlament Europeu.

Quan ens preguntin si d'ERC ode Convergència, jo crec que elque hem de respondre és que ésuna campanya a favor del país i,en tot cas, en contra de l'absten­

ció. Perquè el nostre gran enemicés l'abstenció.

Ens hi juguem molt a Europa, ino ens podem permetre el luxe derenunciar a estar a tots els àmbitsinstitucionals que puguem. La nos­tra posició és prou fotuda comperquè, a sobre, regalem la nostrarepresentació institucional i ens laneguem a nosaltres mateixos lliu­rant­la al PP i al PSOE.

En quins aspectes afecta la UnióEuropea a la nostra comarca?

De vegades, la UE ens potsemblar un àmbit institucional moltallunyat dels problemes dels nos­tres ciutadans, però el cert és quehi afecta en moltíssims exemples,com el mar de les relacionslaborals, el model comercial, ladirectiva de l'aigua, la forma enquè fem festes pels carrers o elPla Bolonya.

A la comarca del Solsonès, perexemple, hi pesa molt el PIB alsector ramader. El 50% del pres­supost comunitari es destina a Po­lítica Agrària Comuna, per tant, hiha moltes coses que des d'Europaes decideixen i que poden afectarals nostres pagesos i als nostresramaders.

La frase: “La política no feta per nosaltres, serà feta contra nosaltres.La política, o la fas o te la fan” Joan Fuster

Editat en programari lliure Linux­Scribus ­ Imprès en paper 100% reciclat en Apunts Gràfics ­ Solsona

El Trabucaire

Edita: Fundació Josep IrlaRedacció i maquetació: Gerard BajonaCol∙laboradors: Oriol Junqueras, XavierCastellana i David Rodríguez

Pàgina Web: www.esquerra.cat/solsonaCorreu electrònic: solsona@esquerra.orgPlaça Sant Pere 3, 1r.25280 SolsonaTelèfon i fax: 973 48 14 11

Oriol JunquerasL'Oriol és el candidat d'Esquerra a les properes eleccions europees.Ha participat en diversos programes culturals de ràdio i televisió.

EDAT: 40 anysPROFESSIÓ: Professor d'històriaAFICIONS: M'agrada llegirUNA CITA: “Els únics protagonistes del nostre alliberament hem deser nosaltres mateixos. Aquest protagonisme, però, només serà pos­sible en un context adequat que hem de crear posant­hi tota la nos­tra voluntat".

Despesa social de la GeneralitatDespesa en euros per habitant en els pressupostosde la Generalitat. Font: Generalitat de Catalunya

infoGràfica