ESPANYA A EUROPA

19862014

ESPANYA A EUROPA

19862014

PRÒLEG

Les properes eleccions al Parlament Europeu, que se celebraran a Espanya el dia 25 de maig, són una

ocasió ideal per organitzar aquesta exposició amb l’objectiu de fer balanç i reflexionar sobre què ha

significat la Unió Europa per a Espanya i el que Espanya aporta a la mateixa, a més a més d’explicar

l’evolució i el paper del Parlament Europeu, molt reforçat després del Tractat de Lisboa.

L’entrada d’Espanya,el 1986, a l’Europa política i econòmica va suposar la recuperació del lloc natural

del nostre país al cor de l’Europa democràtica i va ajudar a consolidar definitivament la democràcia

a Espanya, com Monarquia parlamentària. La Unió Europea ha contribuït a un notable desenvolu-

pament socioeconòmic del país i a la convergència de renda amb la mitjana europea. Espanya, al seu

torn, va obrir a la resta d’Europa un mercat de més de quaranta milions de persones i ha aportat la

seva dimensió iberoamericana i mediterrània, amb iniciatives com les Cimeres Iberoamericanes i el

Procés de Barcelona. Espanya és avui la quarta economia de l’euro i ha demostrat de forma reiterada

el seu compromís amb el projecte europeu sent un dels països fundadors de l’Euro.

Espanya treballa per la consecució d’una Europa forta, competitiva i compromesa, més solidària i

amb una major presència al món. Europa s’enfronta a dos reptes principals: impulsar el creixement

sostenible i l’ocupació, una vegada que comencem a superar la crisi econòmica i financera, i reafir-

mar-se en l’escena mundial.

La crisi ha tingut conseqüències socials i polítiques, com són nivells inacceptables d’atur juvenil i

l’augment de l’escepticisme sobre el projecte europeu. Però hem de ser conscients que cap dels rep-

tes als quals ens enfrontem com a societat té solució imaginable fora del projecte europeu.

Per afrontar aquests reptes necessitem l’enfortiment de la Unió Econòmica i Monetària, una major

capacitat d’actuació interna i externa i institucions eficaces, sotmeses a una major rendició de comp-

tes i dotades d’una legitimitat democràtica d’acord amb les noves responsabilitats que van assumint.

Ara és el moment crucial per fer front a aquests reptes. La propera legislatura europea 2014-2019,

està cridada a ser d’una gran transcendència i, en conseqüència, les properes eleccions al Parlament

Europeu suposaran un moment decisiu per fixar el curs d’Europa. Per això, aquesta exposició també

explica l’evolució del Parlament Europeu com a institució comunitària que ha anat ampliant les seves

responsabilitats i competències com colegislador comunitari. El Parlament Europeu encarna el prin-

cipi democràtic de l’estructura institucional de la Unió Europea. A l’exposició veiem com, després de

l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa el 2009, el Parlament Europeu que es triarà en les properes

eleccions serà el Parlament que gaudeixi de més influència des de la seva creació.

Espero que les explicacions d’aquesta exposició serveixin per entendre allò d’extraordinari i positiu

de la pertinença d’Espanya a la Unió Europea i per despertar l’interès dels ciutadans en aquestes

eleccions al demostrar que el que es decideix al Parlament Europeu és important i incideix directa-

ment en vosaltres.

José Manuel García-Margallo i Marfil

Ministre d’Afers Exteriors i de Cooperació.

Govern d’Espanya.

Parlament Europeu: 751 diputats en representació de

506 milions d’europeus. Panoràmica del Parlament

Europeu a Estrasburg on Espanya tindrà 54

parlamentaris.

QUÈ HA REPRESENTAT EUROPA PER ESPANYA

1. Un marc de pau. La pau que gaudeixen els euro-

peus sembla una cosa evident però durant segles

les guerres van ser contínues. La Unió Europea

és el marc per resoldre els problemes comuns i

participar en una defensa i seguretat cada vegada

més comunes. Espanya ha estat des de la seva in-

corporació un ferm partidari de la política europea

comuna de seguretat i defensa. La pertinença de

la majoria dels països de la UE a l’OTAN, inclòs Es-

panya, és un altre element fonamental que garan-

teix la seguretat d’Europa.

2. Un espai democràtic. La Unió Europea és una

comunitat política de països democràtics, que es

fonamenta en el pluralisme polític, el respecte

dels drets humans, les llibertats fonamentals i l’Es-

tat de Dret. Aquestes són exigències que Espanya

va haver de complir per incorporar-se a les comu-

nitats europees, i que garanteix la Constitució es-

panyola.

3. Una ciutadania europea. La ciutadania de la UE,

que es confereix automàticament a tots els nacio-

nals de la UE, va ser una idea espanyola. Comporta

tot un seguit d’importants drets com la lliure circu-

lació i la residència a la UE, entre ells el sufragi actiu

i passiu a les eleccions al Parlament Europeu i a les

eleccions municipals.

4. Una moneda comuna. Espanya va formar part

de l’euro des de la seva introducció el 1999. L’euro

dota els 18 Estats de la Unió Europea que el com-

ponen d’una moneda forta i estable, com s’ha de-

mostrat durant la crisi econòmica.

5. Un espai de lliure circulació de persones:

Schengen. Un altre benefici és la possibilitat de

viatjar des del 1995 sense controls per tot el te-

rritori de la Unió Europea (excepte Regne Unit i

Irlanda) gràcies a la consagració de l’espai Schen-

gen.

6. Un marc de cooperació judicial i lluita contra

el terrorisme. En l’àmbit de la cooperació judicial

penal, l’èxit que ha suposat l’Ordre Europea de

Detenció i Entrega (Eurordre), que reemplaça l’ex-

tradició i permet el lliurament ràpid i automàtic de

delinqüents buscats per una autoritat judicial d’un

Estat membre per determinats tipus de delictes

greus. Aquest instrument ha estat clau per a Es-

panya en la lluita contra la banda terrorista ETA.

7. Un marc d’intercanvi universitari: Programa

Erasmus.

Més de 430.000 estudiants universitaris espan-

yols s’han beneficiat d’aquest programa, que fi-

nança beques per a estudis universitaris d’estu-

diants i professors europeus en altres estats de la

UE.

8. La Unió Europea un marc de prosperitat i so-

lidaritat.

• El Mercat Únic europeu dóna accés a les nostres

empreses a més de 500 milions de consumidors,

que és la primera àrea econòmica del món per PIB.

• Espanya des de la seva entrada a les Comuni-

tats Europees, posteriorment UE, ha estat recep-

tor net de Fons Comunitaris (fons estructurals i

de cohesió) i el major beneficiari d’aquests fons

per un import que fins al 2013 ha estat de més de

145.000 milions d’euros i que amb el nou marc fi-

nancer fins al 2020 superarà els 165.000 milions

d’euros..

• Els Fons Estructurals i el Fons de Cohesió euro-

peus han tingut un efecte beneficiós en l’economia

espanyola i han contribuït a la cohesió territorial

de les comunitats autònomes, que han convergit

en renda per càpita. Aquests fons han contribuït

a un notable desenvolupament de les infraestruc-

tures de transport. Per citar un exemple, la xarxa

d’autovies ha passat de 498 quilòmetres el 1985 a

11.676 quilòmetres el 2012.

• El Fons Social Europeu, l’objectiu del qual és,

entre d’altres, millorar les oportunitats d’ocupa-

ció, ha transferit a Espanya més de 29.000 milions

d’euros des de la seva adhesió. Així, el 2012, a Es-

panya s’han beneficiat del Fons Social Europeu al

voltant de 1.600.000 persones.

Espai Shengen: 26 països sense fronteres interiors.

Un agent de la policía desmantella el material de

duanes a la frontera espanyola d’Irun amb França després de la nostra ’adhesió a l’acord de

Shengen el 1991. El conveni permet la lliure circulació de

ciutadans entre els països signants.

• Espanya s’ha beneficiat recentment dels Instru-

ments d’Assistència Financera europea en rebre

més de 41.000 milions d’euros per donar suport a

la reestructuració i reforma del seu sector banca-

ri. La reforma s’ha realitzat amb èxit i el 23 gener

del 2014 va finalitzar formalment el programa

d’assistència financera a Espanya.

• El sector de l’agricultura i la ramaderia ha es-

tat, sens dubte, un dels més beneficiats de la in-

tegració d’Espanya a la UE, per l’important suport

econòmic que reben les explotacions agràries i

ramaderes espanyoles, que representa gairebé

el 30% de les rendes percebudes per prop d’un

milió d’agricultors i ramaders espanyols que, cada

any, obtenen prop de 7.000 milions d’euros pro-

cedents dels fons de la UE per al període 2014-

2020.

• Espanya és una de les principals potències

pesqueres dins de la UE. El nostre país s’ha be-

neficiat en veure garantida l’activitat de la seva

flota pesquera amb un total de 3.300 milions

d’euros fins avui.

• La UE és una de les principals fonts de finança-

ment per a projectes d’I+D al nostre país. Des

de l’entrada a les Comunitats Europees hem

obtingut 5.118 milions d’euros en subvencions a

aquest tipus de programes.

• Les pimes espanyoles es beneficiaran per

l’augment del capital del Banc Europeu d’Inver-

sions (BEI) en 10.000 milions d’euros, que va ser

aprovat el gener del 2013, per facilitar préstecs

a la UE. Aquest augment de capital va permetre

augmentar la capacitat de préstec del BEI en

60.000 milions d’euros.

Espanya, potència pesquera. El nostre país ha estat qui ha rebut més fons comunitaris per a la reestructuració del seu sector pesquer. A la imatge, un mariner descarrega anxova d’un vaixell al port d’Ondarroa, a Biscaia.

QUÈ HA REPRESENTAT ESPANYA PER A EUROPA

1. Espanya, història i destí lligats a Europa. Es-

panya des dels seus orígens ha estat lligada i ha

estat part de la història d’Europa. En un segle XX

convuls per a Espanya i Europa la Constitució

espanyola del 1978 retorna Espanya plenament

a l’Europa democràtica i permet la seva entrada

a les Comunitats Europees el 1986. Aquesta in-

corporació al projecte d’integració política d’Eu-

ropa va ser acordada per consens de totes les

forces polítiques espanyoles.

2. Espanya a la Unió Europea. Espanya, cinquè

país més poblat de la Unió Europea (amb 47

milions d’habitants) i segon en superfície (més

de 500.000 km2) , és considerat un dels països

grans de la UE, amb 27 vots al Consell de la UE i

54 parlamentaris al Parlament Europeu.

3. L’economia espanyola. Espanya està entre les

quinze majors economies del món per PIB i és

un dels quatre Estats de la zona euro presents al

G-20 (juntament amb França, Alemanya i Itàlia).

Espanya representa un mercat de 47 milions de

persones per a les empreses europees que tenen

el millor accés possible al mercat espanyol grà-

cies al Mercat Únic europeu.

4. Espanya motor d’integració a la Unió Eu-

ropea. Espanya sempre ha demostrat el seu

compromís en el projecte d’integració europea

i l’ha vist fonamental per al país i el continent.

Per això al llarg dels anys ha impulsat els suc-

cessius Tractats i ha format part d’àmbits de

major integració com l’Euro o l’Espai Schengen.

A més a més, Espanya ha estat protagonista en

iniciatives com la Ciutadania Europea, l’Ordre

Europea de Detenció o la Iniciativa d’Ocupació

juvenil, que han enfortit la UE i l’han apropat als

ciutadans.

5. L’espanyol. L’espanyol, que juntament amb

l’anglès és una de les principals llengües interna-

cionals, obre enormes possibilitats de comunica-

ció i mercats cada vegada més interessants. L’es-

panyol, llengua parlada per més de 500 milions

de persones al món com a llengua materna, és

una gran riquesa per a la UE.

6. Espanya i la defensa d’Europa. Espanya

sempre ha estat un ferm partidari de la Polí-

tica Europea Comuna de Seguretat i Defensa.

Espanya, com la majoria dels estats de la UE,

forma part de la principal aliança militar del

món, l’OTAN. Al Consell Europeu del desembre

del 2013 Espanya ha donat suport per avançar

en l’àmbit de la defensa europea, amb l’objec-

tiu que la UE sigui un actor global, que pugui

fer front als riscos i amenaces a què s’enfronta

Europa.

7. Espanya al món: un actiu per a la Unió Eu-

ropea . Espanya per la seva posició geogràfica

estratègica i els seus llaços històrics i culturals

manté relacions especialment intenses i fruc-

tíferes amb determinades regions i països del

món. Espanya, com a membre destacat de la UE,

ha intentat sempre que la UE presti atenció i es-

trenyi les seves relacions amb aquestes regions

i països, a través per exemple de la signatura

d’acords de lliure comerç i la celebració de cime-

res regionals o bilaterals.

• Iberoamèrica. És un àmbit preferent de les

relacions exteriors d’Espanya. A més dels llaços

culturals i polítics, Espanya és el primer inver-

sor europeu a Llatinoamèrica, i el segon a nivell

mundial després dels Estats Units. La Unió Eu-

ropea té acords d’associació amb Mèxic, Xile i

Centreamèrica i Acords comercials amb Perú

i Colòmbia. També s’està negociant un Acord

d’Associació amb Mercosur. S’organitzen cime-

res amb tota la regió des del 1999 (UE -Amèri-

ca Llatina, Carib) i bilaterals amb Brasil, Mèxic

i Xile. Espanya ha treballat perquè tant Mèxic

com Brasil siguin un dels deu socis estratègics

de la Unió Europea.

• La Mediterrània. Espanya sempre ha volgut

que la UE sigui conscient de la importància de la

Mediterrània per la seva prosperitat i seguretat.

Per això, ha estat protagonista en totes les ini-

ciatives que la UE ha pres en aquesta regió. La

primera conferència de pau sobre l’Orient Mitjà

va ser la Conferència de pau de Madrid el 1991,

el que va permetre el 1995 el llançament del

Procés de Barcelona, com una iniciativa de coo-

peració política, econòmica i social de la UE amb

els països del sud de la Mediterrània. La seva

successora, la Unió pel Mediterrani, es va crear

el 2008 i Espanya va aconseguir que la seva seu

es fixés a Barcelona. A més, Espanya ha impul-

sat la Política Europea de Veïnatge amb els seus

veïns mediterranis amb la signatura d’acords

d’associació amb diversos països del nord d’Àfri-

ca i Orient Mitjà.

• Estats Units. Espanya manté una intensa re-

lació política, econòmica i en matèria defensa

amb els EUA i dóna suport a les iniciatives que

reforcin el vincle transatlàntic entre els EUA i

la UE. Espanya, durant la seva presidència del

Consell de la UE el 1995, va impulsar la Nova

Agenda transatlàntica, i actualment és parti-

dari de concloure l’Acord Transatlàntic de lliu-

re comerç i inversions, que s’està negociant.

Aquest acord, si conclou, podria suposar una

important aportació al creixement europeu ,

ja que es calcula que incrementaria prop d’un

0,5% el PIB de la Unió Europea, i les exporta-

cions de la UE als EUA podrien augmentar més

d’un 20% .

EL PARLAMENT EUROPEU. EL PRINCIPI DEMOCRÀTIC EN L’ESTRUCTURA INSTITUCIONAL

El Parlament Europeu és l’assemblea dels repre-

sentants dels ciutadans dels estats membres de

la UE, triada mitjançant sufragi universal direc-

te. Encarna el principi democràtic de l’estructura

institucional de la Unió Europea.

A Espanya, les Corts Generals representen el

poble espanyol, en qui resideix la sobirania na-

cional. A la Unió Europea són els ciutadans eu-

ropeus els que estan directament representats

a través del Parlament. L’actual Parlament Euro-

peu és una institució singular, ja que no hi ha una

altra organització internacional amb una càmera

que compti amb tanta influència dins de l’orga-

*Per una política europea comuna i de seguretat.

A la fotografia, soldats espanyols integrats en l’Agrupació Tàctica

‘Salamander’ juntament amb França, Itàlia i Alemanya a la ciutat

de Mostar el 2007.

nització de la qual forma part. No obstant això,

aquesta institució no va tenir tantes competèn-

cies en l’inici de la construcció europea. Les se-

ves responsabilitats s’han incrementat gradual-

ment a través de les successives reformes dels

tractats, primer de les Comunitats Europees i

després de la Unió Europea.

La participació de la ciutadania en triar el Parla-

ment Europeu fa de la Unió Europea una orga-

nització internacional fundada en la democràcia

representativa i el pluralisme polític, principis

que regeixen la vida política dels seus estats

membres.

El Parlament Europeu té el seu origen en l’Assem-

blea Parlamentària de la Comunitat Europea de

l’Acer i del Carbó creada el 1952, i posteriorment

en els Tractats de Roma, que van fundar el 1957 la

Comunitat Econòmica Europea, i la Comunitat Eu-

ropea de l’Energia Atòmica.

La nova assemblea parlamentària europea, com-

petent per a les tres comunitats, va tenir com a

primer president Robert Schuman. Aquesta as-

semblea va decidir autodenominar-se el 1962

“Parlament Europeu”, terme que va incorporar

l’Acta Única Europea del 1986.

Al principi, aquesta assemblea va ser una insti-

tució consultiva, amb competències pressupos-

tàries des de principis dels anys setanta però

amb poca influència i sense compartir el poder

legislatiu amb el Consell, institució que repre-

senta els estats membres i era en aquell moment

l’autèntic legislador.

El naixement de la nostra Europa. Presidents de govern i ministres d’Afers Exteriors de França, Luxemburg, Bèlgica, Holanda, Itàlia i la República Federal d’Alemanya signaven el 1957 els Tractats constitutius de la Comunitat Econòmica Europea i de l’Euratom, a Roma.

A més, entre e 1952 i el 1979 els diputats del

Parlament Europeu no eren designats per su-

fragi directe, sinó a cada parlament nacional, de

manera que el seu mandat es vinculava al mateix

temps que eren parlamentaris nacionals.

El 1976, el Consell Europeu va aprovar el sufra-

gi universal directe per elegir els representants

dels ciutadans europeus a l’Assemblea. Tres anys

després se celebraven les primeres eleccions al

Parlament Europeu i des de llavors han tingut

lloc set eleccions d’aquest tipus. Aquests comicis

contribueixen a subratllar el protagonisme de la

vida pública europea i la formació de la cons-

ciència europea.

EL PARLAMENT EUROPEU. DES DE L’ACTE ÚNICA FINS AL TRACTAT DE LISBOA

L’Acta Única europea del 1986 atorgava més

competències al Parlament en el procediment

legislatiu comunitari. Sobretot a través de l’ano-

menat procediment de cooperació, pel qual el

Parlament Europeu tenia la possibilitat de pro-

posar esmenes a les propostes legislatives pre-

sentades, tot i que el Consell decidia en darrer

terme. Així mateix, es va introduir la necessitat

d’aprovació per part del Parlament de les adhe-

sions de nous Estats i dels acords d’associació

amb tercers.

El 1992, el Tractat de Maastricht crea la Unió

Europea que substitueix les Comunitats Euro-

pees. En aquest acord s’introdueix el procés de

codecisió legislativa entre el Consell i el Parla-

ment. Aquest sortia reforçat en tenir la possi-

bilitat de crear comissions d’investigació per

possibles infraccions del dret comunitari.

Amb el Tractat d’Amsterdam del 1997 es van

incrementar en més d’una quinzena els àmbits

que passaven a ser aprovats per codecisió del

Consell i el Parlament. El procediment de code-

cisió es reforma i converteix el Parlament en un

autèntic colegislador en les matèries a les quals

s’aplica, situant-lo en peu d’igualtat amb el Con-

sell, ja que en última instància aquesta legislació

europea, que és d’aplicació directa en els Estats

membres, no s’aprova sense el vot favorable del

Parlament. Al seu torn va sortir reforçat en els

seus poders de control, al sotmetre a la seva

aprovació el nomenament del president de la

Comissió Europea.

2007 és un any determinant per al Parlament.

Amb la signatura del Tractat de Lisboa, que va

entrar en vigor el 2009, es van incrementar en

quaranta-cinc les matèries que es decidirien

pel procediment de codecisió, que passa a con-

vertir-se en el procediment legislatiu ordinari.

El Parlament Europeu que es tria el 2014 serà el

primer que es constituirà després de l’entrada

en vigor del Tractat de Lisboa , i serà el Parla-

ment que tingui més influència des de la seva

creació, augmentant la legitimitat democràtica

del procés de construcció europea.

25 DE MAIG ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU. 400 MILIONS D’EUROPEUS DECIDINT EL FUTUR

El 25 de maig se celebren les vuitenes eleccions

al Parlament Europeu per sufragi universal di-

recte, lliure i secret, des de les primeres que van

tenir lloc el 1979. A Espanya, les primeres elec-

cions europees es van convocar el 1987 un any

després de la nostra adhesió.

En aquesta ocasió, podran votar al voltant de

400 milions de ciutadans europeus, d’un total de

506 milions, dels 28 Estats membres. D’aquests,

37 milions de joves voten per primera vegada.

La representació dels ciutadans de cada Estat

membre serà decreixentment proporcional a la

seva població, amb un mínim de sis diputats i un

màxim de noranta-sis per Estat membre. A les

eleccions del proper maig, s’escolliran 751 dipu-

tats per a un mandat de cinc anys, dels quals 54

corresponen a Espanya.

Els ciutadans de la UE poden exercir el seu dret

de sufragi actiu i passiu en eleccions europees a

l’Estat membre en què han decidit fixar la seva

residència.

EL NOU PARLAMENT EUROPEU: EL MÉS INFLUENT DES DE LA SEVA CREACIÓ

El nou Parlament Europeu serà determinant, ja

que aglutinarà noves competències.

Per primera vegada, el Parlament Europeu és

essencial per elegir el president de la Comis-

sió Europea. El Consell Europeu proposarà al

Parlament un candidat al càrrec de president.

Podrà ser una personalitat pertanyent al par-

tit més votat a les eleccions o bé un candidat

que obtingui un suport majoritari al nou Par-

lament.

Posteriorment, el nou president de la Comis-

sió iniciarà consultes amb els governs per pro-

posar a les altres personalitats que formaran

la Comissió Europea. Els membres d’aquesta

seran presentats pels Estats membres i pro-

posats per majoria qualificada del Consell, de

comú acord amb el president. Els candidats

proposats hauran de passar un examen en for-

ma d’audiència pública abans de sotmetre’s

col·legiadament a un vot d’aprovació del Parla-

ment i seran formalment nomenats pel Consell

Europeu per majoria qualificada.

D’acord amb el Tractat de Lisboa, s’afegeixen

més de quaranta noves matèries a l’anomenat

“procediment legislatiu ordinari” o procedi-

Banc Central Europeu. Es una institució de la Unió Europea amb seu a Frankfurt que, juntament

amb els bancs centrals nacionals del Estats membres, la moneda dels

quals és l’euro, dirigeix la política monetària de la Unió.

ment de codecisió. A l’hora d’aprovar la legisla-

ció comunitària, estan al mateix nivell el Con-

sell (que representa els Estats) i el Parlament

(que representa els ciutadans de la Unió).

Entre els àmbits que passen a codecisió cal

destacar pel seu impacte:

• L’agricultura i pesca, que inclou els quatre

pilars de la PAC: organització comuna dels

mercats agrícoles, reglament de pagaments di-

rectes, reglament de desenvolupament rural i

finançament de la política agrícola.

• La fixació de les bases de la política de recer-

ca i desenvolupament tecnològic, la protecció

de dades, els drets de propietat intel·lectual i

la salut pública. Les polítiques energètiques,

l’aplicació dels fons estructurals de la UE, així

com la major part de les decisions en l’àmbit de

la justícia, asil, polítiques civils d’immigració i

visats, cooperació judicial i policial en matèria

penal.

Altres decisions que no s’adopten per codeci-

sió després del Tractat de Lisboa, però en les

que el Parlament estarà en peu d’igualtat amb

el Consell són:

• En el procediment per a l’aprovació del pres-

supost comunitari.

• En els procediments legislatius especials,

com l’aplicable al Reglament del Marc Finan-

cer Plurianual (pressupost plurianual de la

UE), en què es requereix l’aprovació del Par-

lament.

Ciutadania europea. Ciutadans europeus residents a Espanya exerceixen el seu dret al vot en les eleccions europees de 2009, a Madrid.

• L’ampliació dels supòsits de participació

del Parlament en el procés de prestació del

consentiment de la UE en matèria de tractats

internacionals. En molts d’ells, es requereix

l’aprovació del Parlament Europeu, el que li

atorga la possibilitat de vetar acords ja ne-

gociats, per exemple l’acord de pesca entre

la UE i el Marroc, que finalment es va apro-

var pel Parlament Europeu al novembre del

2013.

ORGANITZENMinisteri d’Afers Exteriors i de Cooperació

Secretaria d’Estat per a la Unió Europea

Casa Àsia

DISSENY I CREATIVITATOficina d’Informació Pública

www.nolsom.com

COL·LABORENAgència EFE

RTVE

Hemeroteca Municipal de Madrid

IMPRIMEOficina d’Informació Pública

Febrer 2014

ESPANYA A EUROPA

19862014

ESPANYA A EUROPA

19862014