T 8 sector prim. europa i espanya

EL SECTOR PRIMARI A EUROPA I A ESPANYA

TEMA 8

3r ESO

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent


EL SECTOR PRIMARI A EUROPAEl sector primari europeu aporta un percentatge reduït en el conjunt de l’economia (3% del PIB)A Europa, per raons històriques conviuen petites propietats (minifundis) amb altres grans (latifundis).Es dona una escassa especialització dels conreus i la ramaderia té un important paper. Podem distingir tres grans àrees: 1. Països mediterranis: conreu de

cereals, vinya, olivera i fruiters. 2. Països de centre Europa: planes

dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera.

3. Països atlàntics: pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus de farratge.

Al sector primari en la Unió Europea treballen entre un 5 i un 7% de la població activa, sent les diferències regionals molt marcades: - R. Unit = 2,1% - Grècia = 20%


Holanda, Alemanya, Irlanda, Espanya?

1 2

3 4


LA UNIÓ EUROPEA I LA P.A.C. (POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA)

La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són : 1. Afavorir l’autoconsum dins la UE 2. Augmentar la producció i modernitzar les

explotacions, assolint una major productivitat3. Millorar i igualar les rendes dels agricultors a les

d’altres treballadors4. Estabilitzar els mercats5. Garantir els recursos alimentaris, a preus

raonables6. Augmentar la superfície de les explotacions7. Aconseguir una major especialització dels països

(més rendabilitat)

Tots aquests objectius són articulats pel FEOGA (Fons europeu d’orientació i garantia agrària), organisme que gestiona els pressupostos de la PAC i representa el 65% de les despeses de la UE.


L’EVOLUCIÓ DE LA P.A.C.Anys 80 : actuacions orientades cap una racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn de boví..) establint unes quotes de producció.A partir de 1992, el Tractat de la Unió determinaria nous objectius en el sector primari:• Jubilació anticipada d’agricultors.• Potenciació de mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient.• Mesures de protecció de l’entorn i reforestació.


En l’actualitat, les polítiques europees en el sector primari són:

•Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.•Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels •Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius.

Actualment hi ha dificultats de repartiment de les ajudes, degut a l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est


La integració d’Espanya en la CEE (hui Unió Europea) va tenir una gran influència en l’economia del país, ja que la UE, a través de les polítiques comunitàries (agrícola, pesquera, industrial, comercial, etc.), influeix decisivament en tots els sectors econòmics espanyols.Així mateix, Espanya rep ajudes econòmiques o ingressos procedents dels fons estructurals de la Unió Europea destinats a la construcció d’infraestructures, el foment del desenvolupament rural, etcètera.

EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA


Espanya té una agricultura moderna o de mercat caracteritzada pels trets següents:

Predomini dels cultius intensius, afavorit per l’ampliació del regadiu i l’escassa utilització del guaret.Ús de noves tecnologies:fertilitzants i plaguicides, selecció de llavors i nous sistemes de cultiu (arenaments, hivernacles…).Especialització dels cultius per regions. Així, el litoral d’Almeria s’ha especialitzat en cultius hortofructícoles d’hivernacle.Recursos humans més qualificats i rejoveniment dels treballadors agrícoles gràcies a la immigració.Utilització de cultius destinats a l’exportació i a la indústria alimentària.


Tanmateix, l’agricultura espanyola actual s’enfronta

a alguns problemes i reptes, entre els quals

destaquen:L’abandó de l’activitat agrària en nombroses àrees de l’interior d’Espanya.La pervivència en moltes zones de sistemestradicionals de regadiu, que consumeixen molta aigua. El compliment de les condicions que exigeix la Unió Europea per a concedir ajudes a l’agricultura. Entre aquestes hi ha el respecte al medi ambient i el manteniment de les terres en bon estat.Les dificultats d’alguns productes (cotó, raïm de taula…) per a competir en els mercats internacionals amb les produccions d’uns altres països.La demanda de sòl rural per a altres activitats més rendibles: segones residències, centres comercials, etcètera.


ELS PAISATGES AGRARIS ESPANYOLS

INFORMACIÓ GRÀFICA


USOS DEL SÒL


Cultius de secàOcupen la major part de les terres cultivades (81,2 %). S’estenen sobretot per l’interior peninsular: ambdues Castelles,Aragó i Extremadura. Hi predomina el monocultiu extensiu de baix rendiment.Els cultius principals són:Cereals: destaquen, entre altres, el blat, l’ordi, la civada i el ségol.Lleguminoses (cigrons, fesols, llentilles, faves…), es cultiven en rotació amb els cereals. La seua producció, que estava en retrocés, s’ha recuperat els últims anys gràcies a les ajudes de la Unió Europea.Olivera. La superfície d’oliverar més gran correspon a Andalusia (Jaén, Còrdova i Sevilla), seguida per Castellala Manxa, Extremadura i Catalunya. Els rendiments han millorat a pesar de l’escassa mecanització de les faenesagrícoles.Vinya. La superfície cultivada més gran correspon a Castella-la Manxa, seguida de la Rioja, Jerez, Castella i Lleó, Utiel-Requena i la Tierra de Barros. Encara que la superfície cultivada ha descendit durant l’última dècada, la productivitat ha augmentat.


PRINCIPALS CULTIUS


Cultius de regadiuL’extensió de les terres de regadiu (18,8 % de la superfície cultivada) és inferior a les de secà, però aquests cultius aporten la major part de la producció i de la renda agrícola. Es localitzen a les planes fèrtils dels rius, al litoral mediterrani i a les Canàries.Destaquen els següents:Fruites i hortalisses. Són cultius intensius d’alta rendibilitat destinats a l’exportació i a la indústria alimentària.Les hortalisses (tomaques, lletugues, pebreres…) són molt importants a la costa mediterrània (València, Múrcia i Almeria).Entre els fruiters, els cítrics es concentren a la C. Valenciana, a Andalusia i a Múrcia; altres fruiters (bresquilles, pomes…) s’estenen, sobretot, per Andalusia, la C. Valenciana, la vall de l’Ebre i Catalunya. A les Canàries destaca el cultiu del plàtan.Cultius industrials. El gira-sol, el cotó, el tabac i la remolatxa sucrera es cultiven sobretot al centre i al sud de la península.Cultius farratgers . La dacsa i la remolatxa són més abundants al nord peninsular.Arròs. Es cultiva, sobretot a Andalusia, Extremadura, Catalunya i a la C.Valenciana.

Gràcia Jiménez IES Sant VicentTabac, cotó, remolatxa, dacsa, arròs, lli?

12

3

4

6

5


La ramaderiaLa ramaderia a Espanya presenta els trets següents:• Hi ha nombroses explotacionsramaderes intensives. El bestiarestà estabulat i la producció es destina a la indústria alimentària. Els animals s’alimenten ambpinsos i algunes tasques s’hanmecanitzat, la qual cosa ha donat lloc a un gran augment de la productivitat.

•La introducció d’espècies estrangeres per a millorar la cabanya ramadera va provocar la disminució de les races autòctones.• L’especialització de la producció (carn, llet, ous…).

Entre els problemes que ha patit la

ramaderia espanyola hi ha malalties com la pestaporcina i l’anomenat mal de les vaques boges, aixícom la necessitat d’importar pinsos per als animalsa causa de la producció nacional insuficient.

Ramat transhumant passant per davant de les muralles d’Àvila.


Actualment conviuen a Espanya dos sistemes ramaders:Tradicional extensiuEstà en decadència en moltes àrees. Destaquen:Bestiar boví: al nord d’Espanya , destinat ala producció de carn i de llet.Bestiar oví: en pastius de l’interior peninsular i esdedica a la producció de llet, formatge, carn i llana.Bestiar porcí: És característic de les deveses de l’oest dela península, on destaca el porc ibèric.Bestiar caprí. És propi de zones àrides i muntanyosesdel sud

Modern intensiuHi destaquen dos tipus de bestiar:Bestiar porcí: animals destinats a la producció de carn; es localitzana Catalunya i Aragó, i altres zones mediterrànies (Castelló,Múrcia) i algunes de l’interior (Segòvia i Toledo).Bestiar avícola: cria de pollastres, gallines i indians per a la producció de carn i d’ous. Es localitza, sobretot, a Castella-la Manxa, Castella i Lleó,Catalunya i Andalusia, encara que s’estén per tot Espanya.


Com a criadors originals de la raça d'ovella merina, de llana fina, que històricament ha dominat el comerç de la llana, els espanyols obtingueren grans riqueses. Els fons provinents del comerç de la llana finançaren notablement els monarques espanyols i per consegüent els viatges al Nou Món. La potent Mesta (el nom complet del qual era Honrado Concejo de la Mesta) fou una corporació de ramaders ovins pertanyents principalment als rics mercaders d'Espanya, al clergat i a la noblesa que controlava els ramats d'ovelles merines. Al segle XVII, la Mesta posseïa més de dos milions d'ovelles merines.

Els ramats de la Mesta seguien un patró estacional de transhumància a través d'Espanya. A la primavera abandonaven els pasts d'hivern a Extremadura i Andalusia per pasturar als pasts d'estiu a Castella, per després tornar al sud a la tardor.

UN POC D’HISTÒRIA SOBRE LA RAMADERIA...


L’explotació forestalLa superfície forestal ocupa el 52,2 % d’Espanya, si bé els arbres només representen el 22 % d’aqueixasuperfície. Els més nombrosos són les coníferes,seguits d’alzines, roures, faigs, castanyers… Els productes principals que s’obtenen dels arbres són la fusta, sobretot procedent de les coníferes, el suroi la resina. Altres productes forestals són l’espart, les plantes aromàtiques i medicinals, i els fruits silvestres (castanyes, bellotes…).


Roure, faig, pi, alzina, castany...?

1 2

1

4

4

2

3

5

3

5


La pescaÉs una activitat econòmica important a Espanya. S’hi diferencien duesgrans regions pesqueres:Regió atlàntica. Les espècies més destacadessón la tonyina, el lluç, la sardina, l’anxova, el llucet, el peix espasa i el rap.Regió mediterrània. Les espècies principals són l’anxova, la sardina,el sorell i la cavalla.

L’anisakisL’anisakis és un paràsit que pottrobar-se en el peix i provocar alteracions digestives i reaccions al·lèrgiques,a vegades greus. Per a evitaraquests problemes, cal seguir aquestes indicacions:Si es menja el peix cru o quasicru,cal congelar-lo prèviament a una temperatura de 20 °C o inferior durant 24 hores com a mínim.Abans de consumir-los, s’hande congelar també els aladrocs en vinagre i els peixos en escabetx, el peix marinat, els peixos crus en salmorra,com els arengs, i els peixosfumats en fred, com el salmó.www.aesan.msc.es/aesa(Adaptacio)


Problemes de la pesca a Espanya:

• L’esgotament dels caladors nacionals.• La limitació de les captures als caladors exteriors. •L’antiguitat de la flota pesquera.

Aquests problemes han fet necessària la reconversió de l’activitat

pesquera. Entre les mesures adoptades destaquen:

• La modernització de la flota, amb la renovació dels vaixells i la reducció del nombre d’embarcacions.• La creació d’empreses pesqueres mixtes amb altres països (Argentina,Senegal, Marroc…).• Les ajudes a les zones més afectades per la reconversió pesquera.• El desenvolupament de l’aqüicultura.


Evolució de la població rural

Nivell d’estudis al medi rural



PAÍS VALENCIÀ


SECTOR PRIMARI A LA C. VALENCIANA

Per les condicions naturals, relleu i clima, es diferencies dues zones: , L’interior, d’hiverns més freds i menys disponibilitat d’aigua dedicat a un secàarbori (oliveres, ametllers) iEl les planes del litoral, de clima més suau i aigua de reg més abundant, dedicada a cítrics, altres fruites i hortalisses.Podem dir que l’agricultura es caracteritza pel predomini dels cultius arboris i per destinar-se una part dels seus productes a l’exportació.

L'estructura agrària del País Valencià és determinada, en bona part, per l'aigua. A grans trets hom pot diferenciar dues grans zones agràries dins el País Valencià, que vénen definides per dos tipus diferents d'activitat agrícola: el secà i el regadiu

EL SECTOR PRIMARI VALENCIÀ OCUPA AL 3’3% DE LA POBLACIÓ ACTIVA I APORTA EL 2’1% DEL PIB (2009)


Els principals cultius de secà són la

vinya (en la producció de raïm de taula destaca la vall del Vinalopó, i en el raïm per a l’elaboració del vi, la zona d’Utiel-Requena), l’ametler (arbre de secà més difós a la Comunitat), l’olivera (les principalszones olivereres són el Baix Maestrat, la vall mitjana del Palància, la Canal de Navarrés i les valls d’Alcoi i de l’Alt Vinalopó), el garrofer (la seua producció ha disminuït molt) i els cereals (poca superfície cultivada)



Els cultius de regadiu són els més

rendibles.Destaquen els cítrics, que es localitzen a la franja costanera; les hortalisses, que es cultiven, sobretot, a les comarques de l’Horta (València), el Baix Vinalopó i el Baix Segura (Alacant), i l’arròs, que es cultiva a la Ribera del Xúquer i als marges de l’Albufera de València.



L’agricultura valenciana ha d’encarar-se amb diversos problemes: •la poca grandària de les explotacions• fenòmens meteorològics adversos (inundacions, sequeres…)• malalties que afecten els cultius (com ara els virus de la tristesa, o el minador, que fan malbé els cítrics)• l’escassetat i carestia de l’aigua • la competència comercial amb productesd’altres països (ametles de Califòrnia).



La pescaÉs una activitatsecundària, amb bancs pobres i molt esgotats. La flota és artesanal i costanera, petita i familiar. S’ha reduit el nombre de vaixells, de captures i de ports molt.Entre les tècniques mésemprades hi ha l’encerclament.Les principals espèciescapturades són la sardina, el llucet, el moll, el sorell i el polp.



L’explotació forestalTé una significacióescassa, ja que els arbres predominants (pi blanc, entre altres) resulten poc apropiats per a obtenir-ne fusta de qualitat. Els incendishan fet minvar el bosc autòcton de carrasques i savines, a favor dels pins.

La Tinença de Benifassà

T 8 sector prim. europa i espanya

Documents

Transcript of T 8 sector prim. europa i espanya