Desembre, 2012Núm. 113

L’Escola de Direcció d’Empresa obre la convocatòria 2013

ADEG · EDE

• Rail Bag • Grupevi

Reportatges d’empresa

Rodolfo Martínez,director d’Albert Newton

Gent Emprenedora

Els «Lectors» de Roser Oter, protagonistes a la botiga de llibres de l’ADEG · www.llibresdempresa.cat

3

5

6

7

8

10

12

14151515

16

18

19

20

21

22

ContextGalgos i podencos . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’art de viure La regulació emocional, clau de benestar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Tuits d’empresaL’opinió de la Gent d’Empresa . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . .

Gent de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

IniciativesNou verd . Biomassa social del Penedès . Aprofitament de la biomassa provinent dels sarments de la poda de les vinyes al Penedès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

La cuina de l’estrès A Juli Soler, del “Bulli” . . . . . . . . . . . . . . . .“Qui sap beure, sap viure” . . . . . . . . . . . .Gastronomia precolombina . . . . . . . . . . .Setmana de la Malvasia de Sitges . . . .

IniciativesL’ADEG crea el Fòrum Local d’Inversors, una iniciativa única a tot l’Estat . . . . . .

ComunicacióPer què en diuen propaganda quan volen dir sexe? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gremi d’Hostaleria de l’Alt Penedès . . .

Medi AmbientL’ecodisseny del producte com a eina de mercat: el cas dels productes de la construcció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ViureConsells útils per planificar la seva jubilació (1) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

EDEEl primer any de l’Escola de Direcció d’Empresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

24

26

28

30

32

35

37

38

39

40

41

42

L’empresaGrupevi obre una nova línia d’actuació de venda de materials per a la construcció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaRail Bag, treballant per la seguretat vial, treballant per la seguretat de tots

EconomiaInforme ADEG de Conjuntura, 3r trimestre de 2012Es modera la destrucció d’ocupació al Garraf i al Penedès . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gent emprenedoraRodolfo Martínez«La principal dificultat amb què ens trobem els empresaris és el desequilibri territorial» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

ADEG · Cursos Subvencionats . . . . . . . . .

ADEG · Nous socis . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Empreses de l’ADEG• Assertis . 10 anys de serveis de consultoria i gestió, estratègia, legal i formació, i ara també xarxes socials . . .• Centres DYM . Centres dedicats a la formació de persones . . . . . . . . . . . . . . .• Polfust . Àrea de servei per autocaravanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Bamburi, amb la cultura de la reutilització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Mas de les Gralles . L’espai idoni per a les reunions d’empresa i per gaudir d’un entorn increíble . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Ca la Glòria, plats tradicionals de la cuina catalana elaborats amb l’afecte i l’amor d’antany . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SumariEditaADEG . Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer de la Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel . + 34 902 106 700 Fax + 34 938 106 701· adeg@adeg .cat · www .adeg .cat

RedaccióADEG · comunicacio@adeg .cat

PublicitatADEG · comercial@adeg .cat

Subscripció: 60 €Subscripció socis ADEG: Gratuïta

ImpremtaGràfiques Ferpala · ferpala@ferpala .es

PortadaLlibresdempresa .cat

DifusióEnviament personalitzat a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf .

DistribucióTramesa per correu postal a través d’Unipost .

DL B-11279-921.400 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista .

Els «Lectors» de Roser Oter es poden trobar a la llibreria de l’ADEGwww.llibresdempesa.catPàg. 35

5

Galgos i podencosEl primer any de l’Administració Rajoy s’ha exhaurit malbaratant el temps amb l’expectativa d’esdeveniments que no tenen res a veure amb els problemes reals que pateix la ciutadania . Primer, les elec-cions andaluses, després Euskadi, una mica més tard ocupats amb l’estratègia “de acoso y derribo” de tot lo que fa mínimament flaire de personalitat catalana, forçant les situacions d’exaltació de la por dels col·lectius amb menys capacitat d’entendre que Catalunya té el dret a decidir els seu futur per sortir del pedregar econòmic i social a on es troba . Les forces anticatalanes no reparen en detalls quan es tracta de posar pals a les rodes amb la col·laboració de partits quinta-columnistes i de campanyes mediàtiques infames que donen suport a l’espanyolització i la consideració de Catalunya com una possessió d’Espanya . Tot aquest enrenou perquè el Partido Popular necessita incrementar una majoria absoluta que ja té i que anem patint .

Jo em pregunto perplex majoria absoluta per fer què? On són les polí-tiques actives per reanimar el ritme econòmic? Les retallades socials orientades a reduir el dèficit pressupostari són una victòria pírrica que contrau consum i inversió i provoca un atur accelerat . Les previsions de l’OCDE són pessimistes respecte a les del Govern de l’Estat pel proper 2013 . Es pot assolir un atur del 27% amb més de sis milions d’aturats i un PIB negatiu d’1,4 punts .

La política fiscal és regressiva perquè els IVA’s desmesurats, sent un impost indirecte que afecta tothom, són un greuge comparatiu per les rendes més baixes, fet que rebota per disminuir la demanda agregada . Per altra part, des del costat de l’oferta, els IVA’s desbocats contrauen l’activitat dels sectors econòmics més afectats (el cinema, el teatre, els espectacles i la cultura en general en són paradigma, no pas l’únic) . Per altra part, la sensació de desacceleració del ritme econòmic és gene-ral i contrau també la propensió al consum dels col·lectius que podrien fer despesa . No oblidem que a Espanya encara hi ha una part subs-tancial dels gairebé disset milions de ciutadans que treballen i que podrien consumir més, compensant en part la contracció del consum dels col·lectius que treballen però que han sofert retallades salarials a ritme de la crisi i dels “avantatges” d’una reforma laboral que en con-trapartida ha estat incapaç de generar ocupació .

La recuperació de la confiança dels col·lectius amb potencial per con-sumir podria ser el desllorigador que empenyés una mica el consum i d’aquí la inversió, però caldria l’acció decidida i immediata dels Governs –el de l’Estat i el de la Generalitat– en la generació de polítiques actives que engresquessin el consum i la inversió que induirien la recupera-ció de la confiança dels consumidors . Es tracta d’encebar la bomba del consum per tal de trencar el cercle viciós del derrotisme i de la caigu-da lliure .

Greix per tallar n’hi ha prou, sense arribar al magre de les retallades en sanitat, ensenyament i la recerca i la innovació . Les millores dels

ingressos públics haurien de venir d’una política fiscal que acabés amb els privilegis de grans fortunes i terratinents, eradiqués el frau fiscal i gravés les transaccions interbancàries . Aquesta tipologia d’ingressos públics permetria afluixar la tenalla de l’IVA i de l’IRPF i dedicar recursos a la creació d’un Banc Públic que concedís crèdit a les pimes regene-rant el teixit empresarial creador de riquesa i d’ocupació .

També calen mesures immediates per fomentar la formació professio-nal, la gran oblidada tradicional, caixó de sastre de fracassos escolars mal assumits, i definir una política de retenció del talent per evitar un procés de selecció natural contra natura que deixa escapar el talent i reté la mediocritat .

Mentrestant les promeses del programa electoral del Partido Popular van sent oblidades o ajornades per més endavant . Enlloc de reduc-ció de l’atur, els darrers quinze mesos una hemorràgia d’un milió més d’aturats -tot sigui dit, tres mesos d’aquest període corresponen a l’Administració Zapatero- i 1 .700 .000 famílies sense cap membre treballant, també aquest “objectiu” amb estreta col·laboració amb el PSOE . Sembla que aquest és un escenari que no hauria de permetre esperes especulatives i maniobres sense objectiu econòmic . Però no, cal no fer res tot esperant que l’altra ho faci pitjor i ficar-li el dit a l’ull i creure que això és una victòria . . .pírrica . Pel ciutadà de peu i per l’empresari de les pimes, la política econòmica dels grans partits polítics de l’estat espanyol i, perquè no dir-ho, tam-bé dels catalans, suggereix la faula de Tomás de Iriarte de “Los dos conejos” en què els protagonistes són empaitats per una manada de gossos que se’ls volen cruspir . Tot d’una s’aturen per tal d’identificar si els perseguidors són “galgos o podencos” i conclou l’autor: “En esta disputa llegando los perros, pillan descuidados a los dos conejos” . La dis-cussió bizantina va perdre els conills que van acabar a la gorja dels gossos . La nostra economia ja està a la gorja de la crisi i els nostres partits continuen perdent el temps precipitant el país i la ciutadania en un marasme de penalitats que sembla no acabar mai .

Ara el nou horitzó temporal per una tènue millora és l’any 2014 . “Muy largo me lo fiais” diria Tomás de Iriarte .

« . . . La nostra economia ja està a la gorja de la crisi i els nostres partits continuen perdent el temps precipi-tant el país i la ciutadania en un ma-rasme de penalitats que sembla no acabar mai . . .»

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

6

L’art de viurePilar García

6

Hi ha autors que anomenen ecologia emocional a la capacitat de gestionar positivament les nostres emocions . L’energia produïda per aquesta manera de fer ens permet: comprendre, relativitzar, acceptar i acceptar-nos, augmentar la qualitat de les relacions i construir vincles harmònics i solidaris . Sembla que el progrés per-sonal no es deu tant a com utilitzem la nostra capacitat intel·lectual sinó a com controlem les nostres emocions, entenent per emoció la reacció involuntària que es produeix davant d’un esdeveniment que resulta rellevant i que pot ser real o imaginari .

En tot cas, hem de reconèixer que no és gens fàcil . L’emoció a vegades porta una càrrega d’energia que ens desborda, per molt coneixement i consciència de la necessitat que tinguem . Cana-litzar aquesta càrrega d’energia cap a aspectes beneficiosos és l’objectiu a assolir si volem estabilitat i sentir-nos millor . Per acon-seguir-ho cal practicar l’ecologia emocional . Cap persona neix amb la capacitat d’autocontrolar-se, aquesta capacitat s’ha de construir i entrenar amb tenacitat . Però l’esforç només el fan les persones que saben que és una garantia de benestar .

L’ecologia emocional va néixer l’any 2001 de la mà dels profes-sionals de la conducta i de l’evolució humana Mercè Conangla i Jaume Soler, que van publicar el llibre “L’ecologia emocional” per donar a conèixer conceptes innovadors com:

• Vitamines emocionals: proporcionen nutrients i energia emo-cional: agraïment, felicitacions, somriures, abraçades, carícies, tendresa . . .• Forat a la capa d’ozó: manca de protecció a determinats estí-muls externs (judicis de valor, crítiques . . .) que rebem sense posar filtre ni defensa . Poder fer trontollar l’equilibri interior i generar una vulnerabilitat que ens pot perjudicar . • Escombraries emocionals: residus emocionals contaminants per una gestió inadecuada que contaminen: agressions verbals, queixes, ressentiment, rancúnia, mal humor, desànim, rumors, judi-cis, difamacions, menyspreus . . . Tenen un impacte negatiu tant en la persona que les guarda com en el seu entorn .• Biodegradable: Les emocions han de canviar, evolucionar i desa-parèixer . Si les retenim i no les gestionem bé poden arribar a enve-rinar-nos .

El principi de responsabilitat en l’autogestió emocional és que totes les emocions són vàlides i som responsables del que fem amb elles . Un no tria com se sent, però sí que tria com actuar i és un magní-fic indicador de maduresa . Cada persona és responsable del que fa amb les seves emocions . Inundar els altres amb les nostres escom-braries emocionals té un preu alt per a tots . Escoltar les nostres emocions i decidir la nostra resposta ens permet saber si anem pel camí adequat o cal fer un canvi .

El propòsit és fer un bon ús de la nostra energia emocional; per a això serà de gran ajuda identificar i utilitzar fonts d’energia emo-

La regulació emocional, clau de benestar

cional que siguin renovables, netes i sostenibles . Les energies netes són: l’alegria, la curiositat, la confiança, l’agraïment, la genero-sitat, la tendresa, la compassió, l’amor . . .

Claus d’un bon ús de l’energia emocional:• Triar bé els nostres objectius on i en qui invertim la nostra energia • No infrautilitzar ni malgastar els nostres recursos• Centrar-nos en el nostre desenvolupament personal en lloc d’insistir en voler canviar els altres• Aprendre a conviure en espais incerts• Crear espais interiors protegits • Crear vincles de qualitat basats en el respecte, la comprensió i l’acceptació

Una excel·lent estratègia per protegir el nostre clima emocional és promoure “espais protegits” . Són espais interiors on hi ha cabuda a les emocions que poden estar en perill d’extinció: tendresa, com-passió, serenitat, pau, gratitud, entre d’altres .

Les presses són incompatibles amb la tendresa . Cal aprendre que els rituals són necessaris per aconseguir aproximar-nos a l’altre sense violentar-lo . Si fomentem la tendresa i ensenyem la pacièn-cia tindrem una convivència menys agressiva, amb menys violència i gaudirem de persones més equilibrades i sanes des del punt de vista emocional: “A on hi ha pressa no hi ha tendresa” .

Pots de confitura emocional per aquest Nadal Per últim, recomanar fer les nostres conserves d’energia emocio-nal per utilitzar en moments de dificultats o de vulnerabilitat . Els sentiments positius que provoca un estat de benestar i que hem sabut cuidar i valorar, si els conservem, ens poden ajudar a tras-passar moments difícils . Cal viure atent a les coses, sentiments, persones, paisatges o moments que ens agraden i nutreixen i anar-ho anotant .

Per aquest proper Nadal seria tota una experiència trobar espais per fer una relació dels nostres moments satisfactoris, alegres, afectuosos, aquells als què poder recórrer quan les boires ens neu-tralitzen . És el moment de fer servir el contingut de la llista com vitamines o conserves emocionals . Des d’aquesta columna volem fer un regal creatiu per contibuir a l’art del bon viure . La propos-ta és descriure amb una frase quines són les coses, experiència, moments, sons o sensacions que més ens omplen . S’escriuen en uns paperets que es fiquen amb un pot de confitura o similar –aquest acte de descoberta ja resulta especialment joiós- i ho guardem . Durant l’any, cada cop que necessitem o que ens vingui de gust anirem a buscar les nostres vitamines que ens donaran energia i espantaran les boires .

Bon Nadal i que l’any 2013 tinguem unes bones reserves de confitura emocional!

Obrir-se totalment als altres fa que un estigui massaexposat als seus pensaments, emocions de tot tipus i vibracions. Cal mantenir un punt d’alerta i de centrament interior que ens protegeixi. Montse Sirés

7777

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Financerament, tot es més lent . Ens reinventem buscant sinergies amb altres empreses per sortir ambdues beneficiades .Hi ha motius per a l’optimisme? Sí, estem treballant millor amb menys recursos; això ens dóna fortalesa .Com valora l’actuació de la classe política? Ells tenen els seus interessos, que no sempre són els mateixos que els nostres . No estan per la realitat de l’empresari .Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? Lògicament, hem de treballar tots en la mateixa direcció . Al Penedès potenciaria el sector del vi i els serveis; som molt individuals .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Ens obre oportunitats per vendre’ns conjuntament Penedès/Garraf i oferir les meravelles dels nostres pobles .

Josep Maria Roldán VinsdeCatalunyaPromoció i venda de vins catalansVilafranca del Pdès.

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Ens hem adaptat a la nova demanda del client i a la situa-ció actual, aportant més flexibilitat i creant un producte a mida segons les necessitats en cada moment . Buscant nous mercats emergents i tenint un control rigorós dels costos . Hi ha motius per a l’optimisme? Evidentment que sí . El positivisme ens porta a noves idees, a ser més creatius, a obrir nous mercats i a trobar solucions actuals .Com valora l’actuació de la classe política? Sense solucions . Poques ganes de diàleg .Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? A incrementar el turisme sostenible, respectuós amb el medi ambient i de qualitat .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? A millors comunicacions, més mobilitat i més sinergies de negocis .

Gemma GenéHotel SanSebastián PlayaHoteleria i restauracióSitges

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Sobretot readaptant-nos i buscant noves oportunitats . Ara estem inmersos en tot el món 2 .0 per oferir noves maneres de repensar dins de les empreses, no només fora .Hi ha motius per a l’optimisme? Nosaltres ens diem Optímas, o sigui que ja ho portem a sobre posat tot el dia . Hem de potenciar-ho i no perdre-ho mai de vista; això depèn de nosaltres, malgrat les circumstàncies . Com valora l’actuació de la classe política? Fa temps que no entro a valorar la classe política . Em centro en les persones que mouen aquesta societat i que crec que és on realment tots nosaltres podem fer el nostre camí . Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? El futur del nostre territori passa per assolir un punt fort de referència en el sector serveis, de qualitat i nivell, i per poder innovar en aquelles àrees en què siguem forts .Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Que sobretot el flux de gent i serveis entre l’interior i el nos-tre territori sigui més àgil i eficient i que el transport no sigui una càrrega .

Ester GonzálezOptímasFormació i consultoria de RRHHVilanova i la Geltrú

Com ha canviat la seva empresa a partir de la crisi? Doncs, de fet, de l’empresa original poca cosa en queda . Hem pres el camí de la col·laboració amb altres empresaris per afrontar nous reptes .Hi ha motius per a l’optimisme? Personalment, crec que sí . Sempre i quan mirem cap a altres camins alterna-tius, fer coses noves i models de negoci diferents .Com valora l’actuació de la classe política? Escandalosa, per dir alguna paraula correcta . Però aixó, nomésés la meva opinió .Cap a on orientaria el futur econòmic del territori? No en sé gaire d’aquestes coses, però per mi, és indispen-sable l’ingredient de la modernització i la innovació constant . Quines oportunitats s’obren a partir de la C-15? Evidentment, apropa territoris, per la cual cosa es faciliten les tasques de creixement en tots els àmbits .

Javier MatamalaMárketing y promocionesMàrqueting i publicitatEl Vendrell

Tuits d’Empresa

L’opinió de la Gent d’Empresa

HumorQuimèriques, per Quim#

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim . El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG, a www .adeg .cat/cat/publicacions_humorgrafic .php .8

10

Gent de ràdio

18.10.12 · Hostaleria / Hoteleria- Joan Ligorio, El Morter de Ca la Gloria- Elena Acerete, Cal Ramonet- Carlos Alcover, Restaurant La Cucanya

15.11.12 · ADEG Autònoms- Josep Daranas, BlausitgesVa d’Empresa- Amèlia Maestre i Anna Belchi, VI Sopar de Joves Empresaris

29.11.12 · Assessorament a les empreses - Maribel Calzada, Calzada Assessors- Santi Terraza, Hydra Media- Eva Farreras, Assessoria Farreras

Teixits Ràdio Maricel (107.8 FM) · Els dijous, a les 10h (quinzenal)

04.06.12 · Expectatives empresarials per al 2n semestre de 2012- Manuel Àngel Ruiz, Marcelan Penedès- Xavier Cardona, ADEG

18.09.12 · Noves possibilitats en el món de l’empresa- Sílvia Isach, Sínoca - Jordi Musté, Laplujafilms- Marc Gálvez i Oscar Criado, Framecrew

25.09.12 · Dones d’Empresa - Anna Soldevila, Complex Aquàtic- Montserrat Alòs, Organisme Autònom Patrimoni Local Víctor Balaguer - Carmen Pérez, Miquel Mas Cardona Arquitectes

02.10.12 · Treballant per a la 3a edat - Rocío Pelegrí, Centre de Dia Recreo- Montserrat Falguera, Fundació Redós de Sant Josep i Sant Pere- Imma Serrano, Casa Família El Cenacle

31.10.12 · Cultura i Empresa- Montserrat Alòs, Organisme Autònom Patrimoni Local Víctor Balaguer- Mireia Rosich, Museu Víctor Balaguer- Isidre Also, ADEG

16.11.12 Assessorament a les empreses - Joan Ligorio, Joan Ligorio Consulting- Silvia Chavarri, Oxigen Assessors- Ernest Rovira, Assertis

Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) · Els divendres, quinzenalment, a les 13h15

Les tertúlies de l’ADEG

Els empresaris vinculats a l’ADEG participen periòdicament a les diferents tertúlies que s’organitzen, des de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, a les emisores locals de Vilanova i la Geltrú (Canal Blau Ràdio), Sitges (Ràdio Maricel) i Cubelles ( Ràdio Cubelles) i l’emissora supracomarcal Onda Cero . Cada any, més de 340 empresaris i directius s’apropen a les ones per explicar els seus pro-jectes o debatre sobre les inquietuds i preocupacions del moment .

Podeu consultar la resta de programes emesos a l’apartat de mitjans radiofònics del web de l’ADEG www.adeg.cat

111111

07.11.12 · Cultura i Empresa- Montserrat Alòs, Organisme Autònom Patrimoni Local Víctor Balaguer- Mireia Rosich, Museu Víctor Balaguer

28.11.12 · El món de l’automoció- Fèlix Tutusaus, Remm Guitart

31.10.12 · Assessorament a les empreses- Ana Tanco, Solfico- Simon Hayes, Global Local Projects- J . M . Vázquez, Vázquez & Barea Assessors Va d’Empresa- Amèlia Maestre, VI Sopar de Joves Empre-saris

12.09.12 · Expectatives empresarials per al 2n semestre de 2012- Celso Besolí, Automòbils Besolí- X . Mestres, IRC Investigació i recerca- Amèlia Maestre, ViIU comerç- Joan Anton Matas, Gremi d’Hostaleria Sitges

19.09.12 · Innovació- David Andreu, ADQA - Mireia Bertran, Artrivity Disseny - Raúl Ramos, Cocolia - José Matas, Centre Tecnològic Vilanova i la Geltrú

26.09.12 · Dones d’empresa- Cristina Mestre, Design-41 - Mireia Beltran, Artrivity Disseny- Conxi Martínez, Codmar

24.10.12 · La força de la publicitat - Judith Antolín, Judith Antolín Studio - Lita Imaz, Video Press Media- Sònia Álvarez, Sin tetas no hay diseño - J . Márquez i J . Matamala, Màrqueting i promocions

04.10.12 · Apostant per la formació- Joan Perayre, J . Perayre&Associats- Antoni Ferret, AFS - Ester González, Optímas

03.10.12 · Apostant per la formació - Lluís Gras, Isaser ND, Nuevos Desarrollos- Francesc X . Esquiu, Mecabit- Carme Arias, Campus AcadèmiaVa d’empresa- Franck Massard, Vinoemocion

10.10.12 · Valoració de la Verema 2012- Damià Deàs, Caves Vilarnau- J . Gay de Montellà, Torre del Veguer- Josep Maria Roldán, Vins de Catalunya- Manel Avinyó, Associació viticultors “Massís del Garraf”

17.1012 · Emprenedoria - Pedro Alonso, Masia Segarrulls- Dolors Martí i Montse Almirall, Bamburi- Joan Lluís Climent, Formació i treball, fundació privada

Gent d’empresa Canal Blau (104.0 FM) · Cada dimecres, a les 9h30

Cubelles a les 10 Ràdio Cubelles (107.5 FM) · 1r dimec. de mes10h30 (mensual)

31.10.12 · Assessorament a les empreses- Tomàs García, Bufet Grup Quatre- Fernando Sotilla, Legaltic Advocats- Amèlia Cantos, Audigestrade

12

Iniciatives

Nou verd Biomassa social del PenedèsAprofitament de la biomassa provinent dels sarments de la poda de les vinyes al Penedès

El projecte de Biomassa Social del Penedès promou l’aprofitament de la biomassa que prové dels sarments de la poda de les vinyes del Penedès, amb l’objectiu de generar llocs de treball i energia.

El projecte el lidera Nou Verd, cooperati-va d’iniciativa social, sense afany de lucre i Centre Especial de Treball, centrat en la inserció laboral de persones amb trastorns mentals severs, amb el suport de l’Obra Social de Catalunya Caixa .

L’abast territorial potencial del projecte s’estén des de la capital de l’Alt Penedès a les comarques de l’Anoia, el Garraf i el Baix Penedès, amb més de 27 .000 ha de vinya i 55 .000 tones de sarments de poda anuals .

Aquesta iniciativa compta amb el suport tècnic i institucional de l’Associació Entrem-hi, que agrupa les empreses socials de la comarca de l’Alt Penedès i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, d’empreses exper-

tes en el sector de l’energia i la gestió de la biomassa (Ara Energies Renovables i Mon-reser) i del conjunt de referents comarcals públics i privats vinculats al sector del vi i del cava (Consell Comarcal, Incavi, D .O . i ADEG) .

Procés de produccióEl procés de producció de Biomassa comença amb la recollida de la poda, que normalment es crema, generant tones de CO2 . Després tots aquests sarments es trituren i es traslladen a la planta, on es rea-litza la manipulació del sarment i la seva classificació .Finalment es deixa assecar fins que acon-segueix el grau òptim d’humitat a fi de cremar-la per generar el rendiment calòric adequat .

El procés de producció de la biomassa requereix la complicitat dels productors, genera noves oportunitats de feina al terri-tori i ofereix a empreses, institucions i particulars una alternativa energètica ver-da, de proximitat i responsable socialment .

Els avantatges

• Generació i ús de la biomassa• Estalvi de més d’un 70% sobre altres tipus de combustibles• És un combustible net• Projecte que dinamitza l’economia rural del territori• No té una dependència de l’exterior

• Creació de llocs de treball• Creació de llocs de treball per a perso-nes amb discapacitat• Noves oportunitats de negoci al terri-tori dins el sector mediambiental

• Reducció d’emissions de CO2• Reducció de les emissions de CO2 amb la substitució d’energies fòssils per una renovable.• Aporta una alternativa al usos tradi-cionals de la crema de la poda.

Diferents moments del procés d’elaboració de la Biomassa Social

Per a més informaciówww.nouverd.com o bé al telèfon93 890 47 32

RESTAURANT MAS ROQUERTel. 93 893 34 02 • Fax 93 893 55 28 • A/e: info@vilanovapark.es

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

SALONS ESPECIALS PER REUNIONSD’EMPRESA, PROJECTORS, INTERNET...PÀRQUING PROPI

La cuina de l’estrèsJosep Maria Matasjmmatas@matasarnalot .com

1414

He quedat trasbalsat i em tornen a venir al cap les injustícies que ens porta la vida quan menys ens les esperem .

Juli, amic meu, des de 1980 has estat el cervell veritable de El Bulli i tu ho saps i ho sap altra gent i no se t’ha fet la justícia que et mereixes . Ara, no ja només la societat, la vida et fa una mala passada i t’amenaça amb una malaltia neuro-degenerativa . Ara precisament quan podries gaudir de la vida, més familiar si cap, que quan estaves davant del més famós restaurant del món de tots els temps .

Sempre treballant, física i mentalment, de res serveix que hagis estat un dels millors maîtres del món, que hagis aportat sàvia nova en aquesta professió que dóna plaer al servei del clients . I feia goig veure com preparaves als teus col·laboradors donant-los un esperit innovador sense perdre mai l’essència del que ha de ser un bon cam-brer .

Amb el teu soci dels darrers anys, Ferran Adrià, que tu vas contractar, i li has per-mès, o millor dit, ambdós us heu confabulat per canviar el món, molt monòton a vega-des, de la vida d’un restaurant tradicional fent que fos innovador, creatiu, selecte, enlluernador . . . i exemple de totes les noves generacions que executen el seu menester, tot copiant-vos i creant una Julinitis i Ferra-nitis que s’ha expandit com un tsunami per tots els continents .

Has estat un lluitador nat i ara ho hauràs de seguir sent perquè no tens cap més remei, i ho saps, i posaràs allò que has de posar per tirar endavant, car una figura mundial com ets no ens pots deixar de banda .

No tot han estat flors i violes per a tu i per al Bulli . S’han passat anys més aviat fotuts i la vostra empenta feia que no defallissin mai, ans al contrari, us esperonàveu un a l’altre i l’evolució que vau posar en funcionament ha tingut el reconeixement merescut .

Se’m fa difícil assimilar el que t’està pas-sant per més que sigui realitat . Hauràs de canviar la presidència de El Bulli Founda-

tion per la presidència de tu mateix i els teus que et donen suport, com tu has fet abans amb ells, i pots comptar amb mol-tíssims amics que has anat fent sempre, sense deixar de comportar-te com una gran persona que ets .

No sé què dir-te més . Segur que hi hauria milers de coses que, tu n’eres coneixedor per voluntat pròpia, podríem estar xerrant hores i hores amb la senzillesa que et carac-teritza . Menys quan et volen prendre el pèl, llavors és quan del teu interior et surt aquell geni de geni i poses els punts damunt les is, “comme il faut” .

El comentari

A Juli Soler, del “Bulli”

Saviesa popular

“Si molts de nosaltres donéssim més valor al menjar, a l’alegria i a les cançons que a l’or atresorat, aquest seria un món més feliç” J.R.R. Tolkien. El Hòbbit.

Avui dia diríem : Menjar per qui en tingui, Alegria per qui la trobi i la vulgui i cançons per qui se’n recordi i les sàpiga cantar. De tota manera, alguna nadala haurem de cantar amb alegria i menjar.

“Per Nadal, ton porc mataràs, estigui magre o estigui gras”Passat Sant Martí, molta gent aguantava la matança del porc fins Nadal així estava més cofoi o arrodonit i el tenien al redós de la casa familiar. Al pas que anem, potser tornarem a tenir el porc i les gallines al terrat, això els que en tinguin! Al carrer, no pas, i a dins de

casa, tampoc.

1515

Sopa de lletres

Gastronomia precolombina

El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient ha presentat la campan-ya “Qui sap beure, sap viure” que intentarà durant els pròxims tres anys informar i comunicar les característiques i propie-tats que té un consum moderat de vi . El programa Vi amb Moderació és una ini-ciativa del sector vitivinícola europeu, l’objectiu és promoure la moderació i la responsabilitat en el consum de vi i con-tribuir a la prevenció del consum excessiu o indegut de begudes alcohòliques a Europa . És la primera vegada que es des-envoluparà una campanya en aquest sentit i el sector s’ha posat, més o menys, d’acord per tirar-la endavant .

Hem de considerar el vi com un aliment, com una beguda esporàdica i social per poder compartir unes estones dins la nostra vida quotidiana i sent feliços per uns instants, consumint-lo amb modera-ció i coneixement .

Unes de les recomanacions que fan per gaudir el vi en la seva plenitud són: · Entengui el vi que beu . Saber d’on ve el seu caràcter únic incrementa el plaer del tast de vi . · Begui lentament . Preneu-vos el temps d’assaborir el gust característic del vi . · Acompanyeu el vi amb un bon àpat .Gaudeixi d’un vi que complementa els seus menjars, amb un got d’aigua . · Consumeixi amb regularitat petites quantitats de vi . És preferible a consu-mir vi “en afartaments” . · No excedeixi les directrius per a un consum moderat de begudes alco-hòliques (consum de baix risc) .

Si volen saber més, segueixin el següent web: www.wineinmoderation.eu .

Curiositats

“Qui sap beure, sap viure”

Per a tots aquells de vostès que els hi agra-da la història de la gastronomia, aquest assaig de Pedro Plasencia és un plaer . Ens explica el que menjaven els originaris d’Amèrica abans de l’arribada de Cristòfor Colom i fa un repàs selectiu de l’intercanvi de productes que van portar des d’Europa i els que van incorporar al poc colorista men-jar europeu des d’Amèrica .

D’aquí van portar el blat, l’arròs, l’oli, ani-mals, com bous i vaques, ovelles, cabres i porcs, a més de gossos i cavalls, i sobretot la canya de sucre, i des d’allà van arribar la patata, el panís, el tomàquets, els pebrots, molts tipus de fesols, la pinya i altres ali-ments que van donar color, olor i sabor a les menges de llavors que, fins aleshores, eren més aviat fosques i van acabar amb les fams endèmiques de moltes regions europees .

Algú ha dit que el gran intercanvi va ser el tabac i la canya de sucre . El tabac es va escampar el seu consum ràpidament i la canya de sucre ha servit per fer sucre i begudes espirituoses, com ara el rom .

Gastronomia Precolombina (Miragua-no Ediciones), de Pedro Plasencia, ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Gastronomia 2012, atorgat per la Real Aca-demia de Gastronomía .

El producte

Setmana de la Malvasia de Sitges

Dins dels actes del Centenari de l’Hospital Sant Joan Baptista, la seva Fundació i el Gremi d’Hostaleria de Sitges han orga-nitzat una setmana gastronòmica amb productes del celler de l’Hospital de Sit-ges en què hi han participat una quinzena de bars i restaurants oferint tapes i menús amb plats elaborats o acompanyats del vi Blanc Subur, Malvasia de Sitges dolça i seca i cava Monembàsia .

Ha estat la 1a Setmana amb la voluntat que hi hagi una continuació any rere any, tot aprofitant la presentació del nou vi Blanc Subur que, com vostès saben, té una tirada bastant curta d’ampolles degut a la baixa producció de les seves vinyes fruit del llegat Llopis . Per aquestes festes nadalenques els seus preuats productes podran acom-panyar els àpats familiars gaudint d’unes elaboracions especials commemorant el Centenari de l’Hospital .

16

Iniciatives

L’ADEGcrea el Fòrum Local d’Inversors,una iniciativa única a tot l’EstatEl Fòrum Local d’Inversors neix amb la voluntat de promoure la creació d’empreses, sent una eina de suport i estímul financer per a determinades iniciatives empresarials que es vulguin implantar a la geografia més propera .

Aquest projecte el formen ciutadans, a títol particular, que estan disposats a donar suport financer, de petita o mitjana quan-tia (de 6 .000 a 90 .000 eu) a nous projectes que poden desenvolupar-se en el territori del Penedès i el Garraf .

L’ADEG, la primera organització empresa-rial del Penedès Garraf, esmerça energies en la cerca de talent emprenedor, projec-tes i capital per fer-los confluir en iniciatives empresarials radicades a la regió del Pene-dès i el Garraf .

Qui són els inversors?Fins ara s’ha obtingut una bona resposta per part d’inversors locals que s’han deci-dit a apostar per idees de negoci que aviat podrien germinar ben a prop . També, de manera continuada, es reben business plans que, prèvia selecció, es presenten a la xarxa d’inversors locals i que s’ajusten a la inten-ció de promoure nova activitat al territori .

El perfil dels inversors no obeeix a una ruti-na ni a unes maneres determinades; ans alcontrari, es tracta de donar cabuda a totes

aquelles persones que vulguin fer aporta-cions, en qualitat d’inversor o inversora, a alguna de les noves iniciatives que es poden desenvolupar properament en el nostre territori, al costat de casa .

En qualsevol cas, les persones que ho desit-gin poden inscriure’s com a inversors del Fòrum Local mitjançant un formulari sen-zill en què s’identifiquen, acoten les seves intencions o preferències d’inversió en segons quins sectors o en segons quines activitats i anuncien una determinada dis-posició pel que fa a les quanties d’inversió .http://adeg .cat/FLInv/acreditacio .html .

El pool d’inversors reuneix, només d’inici, una quinzena de membres, amb un bon potencial financer i, per tant, amb la possi-bilitat real d’afavorir la germinació de nous projectes empresarials en l’espai més proper .

La primera trobadaCinc noves iniciatives empresarials podrien obtenir viabilitat financera a partir de la pri-mera sessió del Fòrum Local d’Inversors, que va tenir lloc a principis de novembre a la seu de l’ADEG .

Els primers business plans exposats al club d’inversors locals, en la sessió que estre-nava el Fòrum, procedeixen del Penedès i el Garraf . Són projectes que tenen a veure amb els sectors tecnològic, vitivinícola, enoturisme, esport i relacions socials . A la pàgina següent veiem l’estracte de dos dels cinc projectes que han estat seleccionats .

Cadascuna d’aquestes propostes de nego-ci havia estat validades, dies abans, per un Comitè d’Avaluacions . En total, van ser onze els projectes que es van presentar a la selecció prèvia, tots ells amb intenció de créixer i desenvolupar-se al nostre mateix territori .

La nova convocatòriaS’ha obert el segon procés i fins al proper 31 de desembre es poden presentar propostes de negoci . El Fòrum Local d’Inversors es reunirà de nou la primera quinzena de febrer . Les persones que estiguin interessades en tenir més informació sobre el Fòrum Local d’Inversors, tant projectistes com possi-bles inversors, només cal que es posin en contacte amb l’ADEG al correu info@adeg.cat o bé al 902 106 700 .

Els partnersEn aquest projecte l’ADEG rep la col· labo-ració d’altres institucions, com és el cas del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomunitat Penedès-Garraf, el Cen-tre Àgora de Vilafranca del Penedès, Nivell 10 de Sitges, l’àrea de Promoció econò-mica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, la Unió Empresarial del Penedès i l’Agència de Desenvolupament Econòmic NODE Garraf, així com els col·lectius vincu-lats a l’ADEG, com són Dones d’Empresa, Joves d’Empresa i ADEG Autònoms . La llista, però, és oberta a d’altres entitats que vulguin reforçar els potencials de la inicia-tiva .

17

Remus

El món del vi està a punt de canviar!El projecte Remus es basa en crear una empresa distribuïdora de barriques de roure colombià per al mercat d’elaboradors de vins, caves i brandis. En un moment inicial, es centrarà en el mercat de cellers catalans i sempre amb la visió d’expandir-se a les principals regions elaboradores de vi estatals, tals com Rioja, Ribera del Duero, Somontano, i, més a llarg termini, a les regions europees com França i Itàlia.

Val a dir que serà el primer distribuïdor d’aquestes barriques, ja que fins ara ningú les distribueix fora del seu país d’origen; això ja és una oportunitat per ella mateixa. A part, aquestes bótes proporcionaran uns nous vins, adaptats al mercat actual, frescos, aromàtics, de tendència tropical. Noves bótes, nous vins!

En el mercat actual dels vins elaborats en bótes, trobem que a Catalunya i a gran part d’Europa les barriques que utilitzen els cellers són la francesa i l’americana. La primera d’elles és la més exquisida i d’un valor més elevat, mentre que l’americana té un preu i qua-litat menors. Les bótes de Remus, tant per preu com per qualitat, es posicionen dins d’aquest sector enmig de les dues, és a dir, preu més econòmic que la francesa i qualitat superior a l’americana.

El motiu de treballar amb barriques de roure colombià es basa en dues clares posicions: la primera, un contacte immillorable amb Colòmbia, un “soci” extern el qual hi dedi-carà el mateix o fins i tot més en l’impuls del projecte cap a la realitat. L’altre argument és l’oportunitat de negoci que es troba darrere d’aquest producte, el qual és inexistent en el mercat actual a Europa, amb clars avantatges competitius pel que fa el preu, i la diferencia-ció que aporta el producte.

El projecte Remus, que ja ve preparant-se des fa temps, s’engloba dins d’un marc de joves emprenedors, amb idees noves i capaci-tats per trencar la rutina del sistema actual. Remus no només serà una distribuïdora de barriques de roure sinó que darrere hi ha la il·lusió de crear una fundació, la Fundació Remus, que serà l’autèntic motor del negoci, on s’intentarà col·laborar socialment amb països en desenvolupament, sempre en el marc del vi com a referent, treballant amb comerç just i impulsant altres projectes empre-sarials de joves emprenedors.

Cava Emotions

Cava Emotions va néixer ara fa sis mesos amb l’únic objectiu de donar a conéixer als visitants la part més autèntica i inèdita del Penedès. Acompanyar un viticultor durant la verema, elaborar el teu propi cava, aprendre la tècnica dels castellers, soprendre amb un sopar entre vinyes, capturar els racons més secrets amb un ral·li fotogràfic, aprendre els secrets de la cuina catalana de la mà d’un dels nostres cui-ners, endinsar-te en un refugi antiaeri de la Guerra Civil, gaudir d’un massatge de cavateràpia o viure l’ambient mariner a la nostra costa són algunes de les propostes de Cava Emotions amb les quals acon-segueixen que el visitant torni a casa després d’haver viscut una experiència memorable.

Tota aquesta oferta s’articula en paquets, majoritàriament d’un dia o dos, però amb la possibilitat d’ampliar fins a una o dues set-manes, al voltant de set àmbits d’interès: activitats a la vinya i als cellers; gastronomia i cuina; tradicions, història i cultura; natura i paisatge; salut i relax; esport i ecologia i sostenibilitat. I tot això amb tres denominadors comuns: el caràcter experiencial de l’oferta, la selecció només de col·laboradors (activitats, restaurants, allotjaments, etc.) de molta qualitat i un acompanyament personalitzat per part de Cava Emotions, fet sempre per persones del Penedès.

Pel seu alt valor afegit i, per tant, cost, no és un producte per un segment majoritari de turistes. S’adreça a un públic amb un cert poder adquisitiu, motivat tant per la destinació com per l’experiència: turistes estrangers amb una inquietud per conéixer la cultura d’allà on viatgen, públic nacional que volen regalar una experiència original, empreses que busquen un entorn amb propostes d’oci per a les seves reunions i esdeveniments, etc.

I per acabar, un element innovador: les videoguies Cava Emotions. Amb el suport d’un apli-catiu que funciona sobre dispositius Android i Iphone, ofereix una dotzena de rutes, per poder fer a peu, en bicicleta o amb cotxe, que guien el viatger a través dels millors llocs del Penedès i alhora li ofereixen més de 300 punts d’interès amb informació multimèdia (textos, imatges, vídeos, enllaços web, etc.) per ajudar-los a descobrir els valors naturals, viti-vinícoles, històrics i culturals de la zona. Es tracta de les primeres videoguies GPS i amb connexió a internet en l’àmbit rural a Espanya, que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Si esteu interessatsen el Fòrum Local d’Inversors poseu-vosen contacte ambl’ADEG al902 106 700

18

Comunicació

Per res és la meva passió la política i molt menys la classe política, però sí que resulta excitant per a un comunicador contemplar totes les escenificacions que desenvolupen els nostres polítics en campanya per seduir i obtenir el nostre vot .

Groucho Marx va fer cèlebre la frase per què en diuen amor quan volen dir sexe? M’he permès parafrasejar aquesta genialitat conceptual de Groucho substituint la parau-la amor per propaganda . He d’admetre que aquestes línies han estat escrites en plena campanya política i probablement la meva visió sobre això no serà la mateixa que amb els carrers nets de missatges subliminals, grans cartells troquelats pel vent i la meva bústia rebentant de promeses simplifica-des, però no està de més entendre perquè tots es volen casar amb mi, almenys una vegada cada quatre anys .

Publicitat i propaganda no són el mateix

La publicitat s’ocupa de promoure el con-sum d’un producte o servei a un determinat grup de persones amb un objectiu molt clar, vendre . D’altra banda la propaganda, “no només la política”, es basa en la difu-sió d’idees, conceptes i missatges amb l’objectiu d’influir sobre la meva opinió, con-vèncer i aconseguir un canvi d’actitud en la meva persona .

Quines eines mouen els fils de la meva opinió personal?

Més enllà del color polític de la premsa, el canal de tv, ràdio o dels tweets que rebi en el meu mòbil, tot el que passa al meu voltant

construeix la meva opinió personal . Pen-saves que eres lliure? Eduard Punset o Ferran Monegal ens podrien donar una càtedra de fins a quin punt som influenciables . Em limi-taré a relacionar algunes coses que ens influeixen més enllà del que creiem conèixer .

La por al futur, la inseguretat ciutadana, el futur dels meus fills, la viabilitat del meu lloc de treball, la meva salut, . . Fomentar la intranquil·litat és una mala estratègia, els professionals de la comunicació ho sabem bé, però si parlem de propaganda, aparent-ment tot val .

No costa res adonar-se que totes aquestes afirmacions categòriques i aparentment universals influeixen per exemple en alguna cosa tan essencial com un vot i, natural-ment des d’una òptica de màrqueting, en les meves decisions de compra . Algunes d’elles han mogut el món des del principi de la humanitat, per exemple . . . Hi ha vida més enllà de la mort? Llavors, he de creure en Déu?

Fins a quin punt som influenciables?

No vull semblar negatiu . Hi ha moltes cam-panyes propagandístiques que han permès millorar la nostra qualitat de vida en gene-ral: contra el . . . tabac, l’alcohol, accidents de trànsit, maltractaments, incendis, etc . . . La percepció és positiva; per tant, les acceptem i en moltes ocasions ajudem amb la nostra prescripció a viralitzar-les . Però no sempre és així . En molts casos som difusors i alta-veu d’opinions totalment manipulades . Qui no ha compartit un vídeo al youtube d’origen desconegut amb una informació totalment tendenciosa?

Jordi CorellaADN Studio

Per què en diuen propaganda quan volen dir sexe?

19

Gremi Comarcal d’Hostaleria i Turisme de l’Alt Penedès Carrer Casal, 26 1er pis · 08720 Vilafranca del Penedès · Tel . 93 890 17 07 · www. gremihostaleriapenedes.com

Restaurant Cal Padrí

Cal Padrí suposa el punt de trobada entre la tradició i la modernitat: un res-taurant de cuina elaborada, casolana, però amb el seu punt de modernitat . A Cal Padrí estan especialitzats en l’ànec mut i el gall del Penedès, que crien ells mateixos . A més de disposar d’un hort propi on cultiven les verdures, espè-cies i hortalisses que posteriorment donaran vida als seus plats . Tota una selecció de productes frescos i autòc-tons que seduiran el vostre paladar . I és que a Cal Padrí els agrada cuidar des del primer a l’últim detall . I aques-ta manera de ser, inculcada a tot el seu personal altament qualificat i per-tanyent al sector de la restauració, comença pel control rigorós de la qua-litat alimentària de tots els productes que ofereix i el cumpliment estricte de les corresponents normatives .

“L’olor dels anysmirant cap al futurescoltant el passattocant el demà .Cal Padrí ons’uneix tradició i modernitat”

RESTAURANT CAL PADRÍMasia ca la Gori s/n · Castellví de la Marca T. 93 891 82 68 · www.calpadri.com

Il Picarolo

El restaurant Il Picarolo està situat a Sant Sadurní d’Anoia, a l’Alt Penedès, envoltat de les millors caves del món, d’aquí la seva obsessió per tenir una bona i amplia carta de vins i caves de la terra exclusivament .

La carta del restaurant es composa per plats italians, pastes, carpaccios i pizzes però, a més a més, combina la cuina mediterrània i plats com torra-des, amanides i carns .

La seva especialitat són les pizzes artesanes i ja fa algun temps que van introduir un nou concepte de pizza, les pizzes d’autor . Són pizzes poc conven-cionals amb noms ben singulars, plats d’alta gastronomia cuinats en pizza, com per exemple la Pizza d’Ànec al cava, la Pizza de Foie i Poma, la Pizza Lionel Messi, elaborada amb magret d’ànec, o la Pizza Independència, feta amb calçots i salsa de romesco .

Una excel·lent proposta per anar-hi en família i gaudir de la seva terrassa, oberta gairebé durant tot l’any .

RESTAURANT IL PICAROLOC. Indústria, s/n · Sant Sadurní d’AnoiaT. 93 891 05 27

El Mirador de les Caves

El Mirador de les Caves és un res-taurant situat a la comarca de l’Alt Penedès, dins el municipi de Subirats i a 3 km . de Sant Sadurní d’Anoia .

Des de fa més de 30 anys el Mirador, s’ha destacat per una cuina de qualitat amb una selecció dels millors productes del mercat i amb especial protagonis-me del producte autòcton del Penedès . Cal destacar plats com l’Arròs d’ànec mut del Penedès, les Creps de bolets, el Bacallà amb cap i pota o el Pastís de poma al calvados .

El restaurant està situat en un paratge amb una vista panoràmica espectacular i compta amb jardins i dues sales inde-pendents i privades amb capacitat per a 120 i 300 persones, respectivament, per a casaments i tot tipus d’actes .

Ofereix a diari una acurada selecció de plats a la carta, a més de dos menús de 25 i 30 € amb especialitats de la casa, vins i cava .

A més, Mirador de les Caves disposa d’un servei de càtering per a tot tipus d’actes adaptat a tots els pressupostos .

EL MIRADOR DE LES CAVESCtra. Ordal a St. Sadurní, km.3,8 · Els Casots T 93 899 31 78 · www.miradorcaves.com

20

Medi ambient

L’ecodisseny del producte com a eina de mercat: el cas dels productes de la construcció

L’ecodisseny de productes i serveis és cada vegada més present en el nostre món i, cada cop més, desplaça el focus d’atenció de l’organització cap al pro-ducte.

L’any 2001 la Comissió Europea redacta la Política de Producte Integrada (IPP) en la qual s’estableix el producte o el servei com a element clau per a la millora ambiental i on també es plantegen diferents instruments que potenciïn aquest tipus de productes .

Per exemple, la tributació diferenciada per productes de baix impacte semblava una utopia per llavors, però des de fa uns anys, diferents països ja l’estan aplicant; per exemple, a l’impost de matriculació de vehi-cles a Espanya, que s’estableix en funció de les emissions de C02 . Un altre dels principals instruments als quals la IPP dóna suport té a veure amb les estratègies d’ecodisseny . Aquestes estratègies tenen com a princi-pal premissa la incorporació de la variable ambiental en la fase de concepció i disseny, amb l’objectiu d’ajudar les empreses a crear productes i/o serveis que generin menys impacte ambiental .

Els principals objectius són:• Optimitzar la utilització de recursos, tant de matèries primeres com energia, al llarg de tot el cicle de vida del producte, i per tant generar estalvis econòmics .• Fer extensiva la sostenibilitat a tota la

cadena de valor del producte, i per tant reduir els impactes ambientals globals del producte .• Comunicar les mesures de millora aplica-des, i per tant, millorar el posicionament dels productes o serveis sostenibles al mer-cat .Davant la globalització dels mercats, els productes que disposen d’estàndards de qualitat ambiental tenen més possibilitats de ser competitius en qualsevol mercat . En aquest sentit, les indústries que disposen d’estratègies d’ecodisseny estan invertint per millorar la seva competitivitat, tant en l’estalvi de costos com en el posicionament en el mercat .

Així, l’ecodisseny sorgeix com una resposta a la necessitat d’introduir criteris ambientals durant tot el cicle de vida de qualsevol pro-ducte o servei amb el propòsit de prevenir o reduir-ne l’impacte ambiental . La meto-dologia de l’ecodisseny incorpora la variable ambiental com un requeriment més alhora d’avaluar-ne la viabilitat, com ara el cost, la seguretat, la utilitat, etc .

Hi ha vuit estratègies habituals d’ecodisseny, que serveixen d’eina tècnica de presa de decisions i de font d’idees innovadores en el disseny d’un producte:• Els nous conceptes de desenvolupament, com la desmaterialització, la multi-funcio-nalitat o l’ús compartit d’un producte .• La selecció de materials de baix impacte ambiental: renovables, reciclats, reciclables, etc .• La reducció de l’ús de materials• L’optimització dels processos de producció • L’optimització de la distribució• La reducció de l’impacte ambiental asso-ciat a l’ús

• L’increment de la vida útil del producte• L’optimització de la fi de vida del producte

Ecodisseny i construccióSi ens centrem en la millora del produc-te o servei en el sector de la construcció, actualment ja existeixen instruments que permeten donar a conèixer els productes ecodissenyats, des de materials fins a edifi-cis, des del disseny fins a la construcció .

En el cas de materials, el més estès són les Declaracions Ambientals de Producte o DAPs . Actualment ja existeixen esquemes que permeten indicar el perfil ambiental dels materials, així com les millores que incorporen . És el cas del sistema DAPc del el Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tèc-nics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, a partir del qual els fabricants poden verificar els impactes generats pels seus productes segons uns estàndards .

En el cas dels edificis, existeixen diver-ses certificacions que acrediten que un edifici ha estat ecodissenyat . Les més conegudes són LEED, BREAM i Verde . Per tal d’aconseguir aquestes certificacions, els edificis han d’estar dissenyats i cons-truïts amb uns estàndards que permeten reduir l’impacte ambiental, des de l’estalvi d’energia i aigua fins a la selecció de mate-rials de baix impacte . També cal esmentar, per ser del tot rigorosos, la ISO 14006, la norma ambiental internacional cada cop més utilitzada pels despatxos d’arquitectes, per certificar que els seus projectes com-pleixen criteris d’ecodisseny .

Lavola assessora a empreses fabricants de material, promotors i arquitectes en l’assoliment d’aquests estàndards .

21

Viure

Consells útils per planificar la seva jubilació (1)

Banc Sabadell fa molts anys que ajuda els seus clients a preparar la jubila-ció. En aquest article, que seguirà en la propera edició, ens explica la situació actual de la pensió pública, els canvis que introdueix la reforma del sistema públic de pensions i també la fiscalitat i les formes de cobrament que exis-teixen per a un pla de pensions. Així mateix, us convida a visitar qualsevol de les seves oficines, on us lliuraran, totalment de franc, la guia Com cons-truir cada dia el futur, amb les pautes bàsiques per planificar adequadament la seva jubilació.

Quan ens posem a pensar en els ingressos de què disposarem quan acabem la nostra vida laboral, el primer que ens ve al cap és quant cobrarem de la pensió de jubilació . Tanmateix, cal tenir en compte que actual-ment la pensió pública no sempre permet mantenir el mateix nivell d’ingressos ante-riors a la jubilació, fins i tot complint tots els requisits .

La pensió màxima de jubilació per a l’any 2012 és de 35 .320,46 euros bruts anuals, pensió que es calcula sumant les bases de cotització a la Seguretat Social durant els

15 anys anteriors a la jubilació i dividides per 210 .

Sobre aquest punt, cal remarcar els can-vis que introdueix la Reforma del sistema públic de pensions, que modifica tant els requisits d’edat i períodes de cotització mínims per a l’accés a la jubilació com el procediment de càlcul de les pensions de jubilació .

Actualment, per tenir dret a la pensió màxima de jubilació s’han de complir tres requisits:

1 . No jubilar-se abans dels 65 anys .2 . Tenir un mínim de 35 anys cotitzats .3 . Tenir la màxima cotització durant els últims 15 anys .

Amb l’entrada en vigor de la Reforma del sistema públic de pensions, sols es podran jubilar als 65 anys les persones que hagin cotitzat un mínim de 38 anys i 6 mesos, havent d’endarrerir la jubilació als 67 anys en els casos en què no es compleixi . També caldrà tenir un mínim de 37 anys cotitzats per tenir dret al 100% de la base regu-ladora i, a més, per calcular la pensió de jubilació es tindran en compte les bases de cotització dels últims 25 anys (en comptes dels 15 actuals) .

Tots aquests canvis que introdueix la Reforma del sistema de pensions s’aniran aplicant de manera gradual a partir de l’any 2013 .

Per això, per mantenir el seu nivell de vida actual quan es retiri, cal complementar la pensió de la Seguretat Social amb el seu estalvi privat .

Quant puc aportar al meu pla de pen-sions?L’aportació anual màxima que pot fer dependrà bàsicament de la seva edat . Així, per a menors de 50 anys, l’aportació anual màxima està establerta en 10 .000 euros, i en 12 .500 euros per a persones a partir de 50 anys .

És important recordar que aquest límit és conjunt per a tots els plans de pensions (individuals i del lloc de treball) i plans de previsió assegurats que pugui tenir con-tractats, així com per a les aportacions realitzades a mutualitats de previsió social (sempre que aquestes últimes redueixin la base imposable de l’IRPF) .

Fins quan puc continuar fent aporta-cions al pla?Des d’un punt de vista legal, vostè pot fer aportacions al seu pla de pensions o pla de previsió assegurat en qualsevol moment, fins i tot una vegada jubilat, i podrà conti-nuar reduint de la seva base imposable les quantitats aportades sense cap problema . A més, sempre que s’hagi jubilat després de l’1 de juliol de 2006 i no hagi cobrat cap quantitat per la prestació de jubila-ció de cap pla de pensions o de previsió assegurat, també podrà cobrar aquestes aportacions realitzades després de la jubi-lació, per la contingència de jubilació . Una vegada hagi cobrat d’algun pla de pensions o de previsió assegurat per la contingència de jubilació, les posteriors aportacions rea-litzades ja no les podrà cobrar per jubilació i sols es podran cobrar en cas de depen-dència o mort .

222222

La primera experiènciaLa innovació, motor estratègic del canvi

El cicle d’Estratègies Directives, promo-gut per l’Escola de Direcció d’Empresa, va estrenar-se el passat mes de maig amb el programa “La innovació, motor estratègic del canvi”. El curs es va im-

partir en tres úniques sessions, els dies 4,11 i 17 de maig, en el mediterrani Molí de Mar, a Vilanova i la Geltrú.

El combinat metodològic, la qualitat dels continguts i les condicions ambientals van ser els tres factors més ben valorats pels alumnes i professors. A més, els participants van destacar l’alt nivell del quadre docent i l’audició de conceptes innovadors.

Manuel Campo Vidal tanca el curs de Comunicació estratègica El dinar de treball que va servir com a sessió de cloenda del curs de Màrque-ting personal i habilitats de comunica-ció va tenir com a convidat especial al periodista Manuel Campo Vidal. L’acte va tenir lloc al Restaurant Peixerot de

Vilanova i la Geltrú. Aquest era el curs que encetava el cicle d’Estratègies direc-tives, en el marc de l’Escola de Direcció d’Empresa.

La innovació, l’ànima de l’empresa

Vicenç Aguilera va ser el convidat es-pecial en el dinar de treball que tan-cava el programa d’Innovació estratè-gica de l’Escola de Direcció d’Empresa (EDE). El president del Consorci del Circuit de Catalunya és alhora un en-

ginyer que ha desenvolupat la seva ac-tivitat professional amb la consigna de la innovació i ha pogut exercir-la en empreses multinacionals de diferents sectors, particularment de l’automoció i de components

1a promoció del Programa de Direcció de Pimes

Després d’un calendari intens que s’ha desenvolupat durant vuit dijous, la quinzena d’alumnes que han composat la primera promoció del Programa de Direcció de Pimes (PDP) ha finalitzat

amb èxit el seu trajecte acadèmic. El curs s’emmarca en l’Escola de Direcció d’Empresa i aquesta generació pilot tindrà seqüeles molt positives en les pro-peres convocatòries, a partir de febrer de 2013, els dijous a l’ADEG Vilafranca i els dissabtes a l’ADEG Vilanova. La foto reuneix una bona part dels participants en aquesta primera promoció.

2012 · El primer any de

Escola de Direcció d’Empresa«Estratègies Directives»L’Escola de Direcció d’Empresa és un segell exclu-siu i de qualitat per a la for-mació d’empresaris i directius de petites i mitjanes empre-ses i empresaris individuals.

D’aquesta manera, la prime-ra organització empresarial del Penedès Garraf, ADEG, emprenia aquest 2012 un dels projectes més ambiciosos del seu pla estratègic. La nova marca EDE té molt a veure amb el bagatge de gairebé 20 anys en l’organització d’accions formatives per a tots els públics d’empresa. Ara és el moment de consoli-dar aquesta experiència amb un centre de formació exclu-siu per als directius.

+ infoinfo@ede.catwww.ede.cat · 902 106 700

Primer trimestre de 2013

Programació i calendari de cicles

Programació 2013Programa de Direcció de Pimes · PDP

> 2a Promoció (y) ADEG VilafrancaDijous (8), del 31 de gener al 21 de març

> 2a Promoció (z)ADEG VilanovaDissabtes (8), del 2 de febrer al 23 de març

Cicle “Estratègies directives”

> MàrquetingMolí de Mar · 2 sessionsDivendres 1 i 8 de febrer · 8h30 a 14h30 (12 hores)

> InternacionalMasia de la Torre del Gall · Sant Cugat Sesgarrigues · 2 sessionsDimecres 6 i 13 de febrer · 8h30 a 14h30 (12 hores)

> MarcaMolí de Mar · 1 sessióDivendres 15 de febrer · 8h30 a 14h30 (6 hores)

> FinançamentMolí de Mar · 2 sessionsDimarts 19 i 26 de febrer · 8h30 a 14h30 (12 hores)

> RRHHMolí de Mar · 2 sessionsDimarts 5 i 12 de març · 8h30 a 14h30 (12 hores)

Cicle “Innovació i competitivitat”

> Planificació estratègicaMolí de Mar · 1 sessióDimecres 27 de febrer · 8h30 a 14h30 (6 hores)

> CompetitivitatMolí de Mar · 1 sessióDimecres 6 de març · 8h30 a 14h30 (6 hores)

> InnovacióMasia de la Torre del Gall · Sant Cugat Sesgarrigues · 2 sessionsDimecres 13 i 20 de març · 8h30 a 14h30 (12 hores)

Cicle “Desenvolupament directiu”

> LideratgeMolí de Mar · 1 sessióDimarts 5 de febrer · 8h30 a 14h30 (6 hores)

> Direcció d’equipsMasia de la Torre del Gall · Sant Cugat Sesgarrigues · 1 sessióDimecres 20 de febrer · 8h30 a 14h30 (6 hores)

> ComunicacióMolí de Mar · 3 sessionsDivendres 22 de febrer, 1 i 8 de març · 8h30 a 14h30 (18 hores)

> Coaching directiuMolí de Mar · 1 sessióDivendres 15 de març · 8h30 a 14h30 (6 hores)

24

L’empresa

Fa cinc anys Xavier i David Pérez van decidir iniciar la nova aventura de Grupevi, una empresa dedicada al transport de mer-caderies, sota el paraigües de l’empresa de transports familiar .

Tant Xavier com David són dues persones vinculades al món de la construcció des de fa més de 20 anys . Professionals inquiets i entregats que van decidir ampliar el radi d’acció de l’empresa Grupevi amb la incor-poració d’una nova branca dedicada a la venda de material per a la construcció .

Som conscients que hem iniciat aquest projec-te en un moment econòmic força complicat. Malgrat això, la nostra experiència en el sector ens fa confiar i creure en ell. Un projecte dife-rent adequat a la realitat actual.

El nou magatzemGrupevi és una empresa consolidada en el transport de mercaderies i en la recolli-da de saques de runes, amb una flota de 5 camions-grua . Col·labora amb diferents agències de transports que els permet complementar la seva activitat . A més, des de fa uns mesos ha ampliat la seva activitat incorporant un magatzem dedicat a la ven-da de productes de construcció .

Tenim tot el necessari per a la construcció, des de materials d’”obra basta”, a productes rela-cionats amb ferreteria i bricolatge. Disposem de dos espais destinats a l’exposició d’interiors i exteriors, on els clients hi trobaran produc-tes d’acabat d’interior, com ceràmica i gres, i d’exterior, com balustres, pedra natural o ges-pa artificial, entre d’altres.

Capacitat de respostaTenir una alta capacitat de resposta és vital per atraure els clients . D’això en són cons-cients a Grupevi, una empresa de petita estructura, amb un equip format per 5 tre-balladors, tots ells amb més de 15 anys d’experiència en el sector . La professio-nalitat de l’equip és visible, sent un dels factors més ben valorats, tant pels directius de l’empresa com pels propis clients . Som molt àgils. La clau està en reduir els temps de resposta i de servei. El client necessita un pro-ducte o un servei, i el necessita ja.

Saps com fer-ho?Els professionals de Grupevi són cons-cients de l’evolució del sector . Els treballs que abans només feien professionals de la construcció són portats a terme cada

GrupeviObre un nova línia d’actuació de venda de materials per a la construccióEl nostre objectiu principal és cobrir totes les necessitats dels clients

Tot i que la nostra estructura sigui més petita que la majoria d’empreses del sector, donem un millor servei que els grans magatzems. Tenim moltes idees de futur, només cal es-perar el moment més idoni per anar-les plasmant.

www.coraltransports.com

25

GrupeviC. de l’Acer 15, P. I. Masia d’en BarreresVilanova i la Geltrú

Tel. 93 893 77 76comercial@grupevi.com

vegada més per particulars . No som un supermercat de la construcció, des de Grupevi oferim un servei personalitzat assessorant els nostres clients sobre quins són els millors pro-ductes per a cada treball, com s’han d’emprar, quin ha de ser el seu manteniment o com s’han de conservar, etc.

De res serveix adquirir el millor producte del mercat si es desconeix com aplicar-lo correc-tament.

Grupevi té una filosofia ben marcada: estar sempre al costat del client . Per això, per a ells no existeix la paraula NO . Quan el client demana un producte o servei que Grupevi no pot oferir, és la pròpia empresa la que s’encarrega d’aconseguir-ho, cobrint així les necessitats del client .

El tema preu és important, però és una cosa que no la marca l’empresa, sinó el mercat. Tenim els millors preus i, a més, ens diferenciem oferint assessorament i agilitat de resposta.

De la mà dels clients i proveïdors Hem d’anar de la mà dels nostres clients, però per fer-ho, primer hem d’anar de la mà dels nostres proveïdors. Com a empresa de ser-veis, Grupevi treballa sempre al costat dels seus clients, però la seva filosofia els porta a entendre que per assolir una bona rela-ció amb aquests és imprescindible primer treballar una immillorable relació amb els proveïdors, amb els quals en algunes oca-sions s’arriben a forjar veritables relacions d’amistat .

Gaudir d’estretes relacions amb els nostres proveïdors és la millor garantia per oferir un servei ràpid i de qualitat als nostres clients, ja siguin constructors, industrials, reformistes o particulars que demanden un producte, així com empreses que necessiten moure mate-rials de construcció o materials pesats. PositivismeLa venda de productes de construcció és un projecte que ha nascut en un moment on

les grans empreses de la construcció estan reduint el seu volum i la seva facturació, fet que provoca malestar entre els treballadors i els clients, tensions i desànim. Nosaltres aca-bem de començar i només podem créixer. Això motiva el nostre equip i fa que l’ambient de treball sigui molt favorable. El personal somriu cada matí, estem contents, hi ha bon ambient, i això és transmet al client.

Per Grupevi el més important no és guan-yar una venda més cada dia, sinó guanyar un client nou en cada jornada, tot i que es tracti d’un futur client que actualment no gaudeix de projectes damunt la taula . Per aconseguir aquesta fita, des de Grupevi es treballa a diari, i amb gran esforç, des de totes les àrees .

Productes de mostra a l’espai d’exposició a les instal·lacions de Grupevi.

26

L’empresa

Rail Bag és una empresa familiar, ubica-da a Les Cabanyes, que van constituir Juan Arroyo i Joana Freixa amb la voluntat de millorar la seguretat de les vies urbanes i interurbanes . Amb un gran ventall d’idees, i moltes ganes de tirar-les endavant, el matrimoni va començar la seva trajectòria l’any 2009 .

El nom de l’empresa prové de l’activitat que en ella s’hi desenvolupa, fabricació de siste-mes de seguretat amb airbags, unes petites bosses d’aire que esmorteixen els impac-tes . Són sistemes dissenyats per a absorbir l’energia cinètica dels cossos que hi impac-ten reconduint el cos cap el voral, en comptes d’expulsar-lo de nou cap a la via .

El primer projecteEl primer disseny que vam patentar per millo-rar la seguretat vial a les carreteres va ser un sistema de guarda-rails amb nivell 1 de segure-tat, és a dir, un sistema de seguretat aplicable a qualsevol via del país o de la Comunitat Europea. És un disseny aprovat i llest per a la seva fabricació, però que malauradament està guardat en un calaix per falta de finançament.

Aquest nou sistema consisteix en una càmara d’aire plàstica que incorpora en el seu interior 100 airbags (petites bos-ses de plàstic), amb una resistència de 130 quilos cadascuna d’elles . Quan un moto-rista impacta a una velocitat de 60 km/h té un pes d’uns 3 .000 quilos . El nou model de guarda-rails suporta fins a 13 .000 kg, per això el dany que pateix el motorista és mínim .

Són sistemes flexibles que es recondueixen a la seva posició inicial després de cada impacte . Aquest fet propicia que la seva conservació sigui més econòmica i, sobre-tot, que els motoristes pateixin menys lesions .

El principal perill dels sistemes de seguretat actuals és el seu material. El ferro es defor-ma i s’enfonsa amb qualsevol impacte. Això provoca molts danys que s’agreugen si el guarda-rail no és substituït ràpidament des-prés d’un ’impacte i s’en produeix un altre en el mateix indret. El plàstic és molt més segur en aquest sentit, ja que és suficientment fort per no trencar-se, però gaudeix de la flexibi-litat necessària per a recobrar la seva forma després d’un impacte.

Rail Bag,Treballant per la seguretat vial, treballant per la seguretat de tots«Una empresa que no innova és una empresa destinada al fracàs»

La innovació és el motor de l’activitat de Rail Bag. El seu gerent, Juan Arroyo, ho té molt present i no deixa escapar cap oportunitat per idear i dissen-yar nous sistemes que millorin la seguretat vial.

Juan Arroyo ens mostra l’interior d’un dels guarda-rails amb les bosses d’airbag internes que esmorteeixen l’impacte a les carreteres.

2727

És un sistema de seguretat vial que actual-ment es pot veure en algunes carreteres de Saragossa .

La maquinàriaLa maquinària necessària per a la fabri-cació d’aquests sistemes de seguretat vial és molt específica i costosa . Les proves i models que s’han realitzat fins al moment s’han dut a terme amb una màquina molt antiga que no està preparada per a supor-tar grans tiratges de producció .

És un peix que es mossega la cua. No podem invertir en aquest tipus de maquinària per fal-ta de recursos econòmics. Però, d’altra banda, no hi ha comandes perquè no podem servir als clients en un període raonable, ja que no dis-posem de la maquinària adequada.

Altres projectesDes de Rail Bag treballen en altres sis-temes que millorin la seguretat vial i que esmorteeixin els impactes de motoristes i ciclistes . Per exemple, han patentat un sis-tema de plàstic que recobreix les vorades, tant en ciutat com en carretera, amb la superfície rugosa, que evita els lliscaments quan el sòl està humit .

Juan, l’artífex de tots aquests sistemes de seguretat vial, també ha homologat uns

suports de plàstic pels contenidors de runes que es posen a la calçada, sempre utilitzant els sistemes d’airbags .

Il·lusió en cada projecteSón molts els que s’han interessat en els dife-rents projectes de seguretat vial, sobretot en el dels guarda-rails, des de la Diputació de Bar-celona fins a Alemanya i Portugal, passant per països de Sud Amèrica, però malauradament ens falta un inversor que cregui en el projecte tant com ho fem nosaltres i els nostres clients potencials. Malgrat la situació actual, cal dir que la nostra feina és molt gratificant, doncs treballem dis-senyant i creant projectes que milloraran, tot i que sigui en un futur, la seguretat de les perso-nes, comenta Joana. Per això ens il·lusionem amb cada nou sistema que homologuem. No podem deixar d’innovar, treballar i gaudir amb la nostra feina. A més, no estem sols, tenim el suport de totes les plataformes de motoristes que esperen veure ben aviat aquests sistemes a les nostres carreteres.

L’altra línia de negociRail Bag és una empresa que va néixer amb la voluntat de millorar la seguretat vial de les carreteres, però fins que aparegui un inversor que vulgui treballar conjuntament

amb el Juan i la Joana per tirar endavant tots aquests sistemes, Rail Bag elabora motllos de rotoemmotllament de tot tipus, des dels motlles dels contenidors de la bros-sa que tan habituats estem a veure pels carrers, a torretes per plantes o obres d’art .

Juan Arroyo i Joana Freixa són els fundadors de Rail Bag.

Sota aquestes línies veiem una nostra dels motlles que fabrica Rail Bag.

RailbagC. Trenta-dos, 21

Les CabanyesTel. 93 818 27 92Fax. 93 892 22 86

Altres mostres de treball de Rail Bag amb motlles per a plàstics i del mateix guarda-rail.

28

Economia

28

La teva llibreria especialitzada en llibres d’economia i d’empresa.

Vine a consultar les novetats a la seu de l’ADEG o bé entra a www.llibresdempresa.cat

Després de tres trimestres consecutius moderant la destrucció de llocs de treball a Catalunya, el tercer trimestre intensifica aquest procés. Al Penedès-Garraf la pèr-dua de llocs de treball és més intensa que al conjunt del Principat, sobretot al Garraf.

Cap comarca catalana crea ocupació durant el tercer trimestre de 2012. Només el sector serveis aconsegueix crear ocupa-ció en 8 comarques.

S’intensifica la destrucció de teixit empre-sarial i de treball autònom.

Canvi de tendència en la moderació de la des-trucció de llocs de treball a Catalunya . Després de tres trimestres reduint les taxes de variació inte-ranuals, en el tercer trimestre de 2012 s’anota un repunt en la destrucció d’ocupació . Així, es passa d’un -2,5% el segon trimestre al -2,8% el tercer (3 dècimes més) . És a dir, a Catalunya es destrueixen 82 mil llocs de treball respecte a ara fa un any . Un trimestre més, com ja ve sent habitual en aquesta darrera etapa recessiva, a les comarques del Garraf-Penedès la contrac-ció de l’activitat es manté a nivells superiors al del conjunt del Principat . Tanmateix, al contra-

ri de la intensificació observada per Catalunya, a les tres comarques penedesenques s’observa una moderació de la destrucció d’ocupació .

El Garraf és de les tres comarques penede-senques la que registra una contracció més important (del -5,3%) . A l’Alt i el Baix Penedès les taxes són més moderades (del -3,8 i -3,4% respectivament) . Així, un altre cop, el Baix Penedès registra el nivell més baix de reduc-ció d’efectius laborals de les tres comarques, afectant aquesta etapa recessiva de forma més intensa a l’Alt Penedès i al Garraf . De fet, el Garraf registra en termes interanuals una de les pitjors evolucions del context comarcal català (la 36a .), mentre el Baix i l’Alt Penedès una posi-ció intermèdia (la 15a . i 23a . respectivament) .

Per segon trimestre consecutiu cap comarca catalana crea ocupació en termes interanuals i globals . El sector que registra més comar-ques creant ocupació en termes interanuals és el de la Sanitat i serveis socials (amb 35 comar-ques, 9 més que el trimestre passat) . El segon és la Mediació financera (amb 27 comarques, 7 més) i en tercer lloc l’Hoteleria (20 comarques) . També cal destacar les Immobiliàries i serveis empresarials, amb 16 comarques en positiu . Contràriament, la Construcció segueix sense crear ocupació en cap comarca i la Indústria i l’Administració i Seguretat Social, només registren una comarca en positiu cadascuna . El con-junt de terciari crea ocupació en 8 comarques .

En paral·lel a la intensificació de la destrucció de llocs de treball, s’observa també una intensi-ficació en la reducció dels centres de cotització (del -2,0% al -2,4%, uns 6 mil centres menys respecte a ara fa un any) . Els ritmes de destruc-ció de centres de treball és altre cop superior

a l’observada al conjunt del Principat, sobretot al Garraf (-4,2%) . També s’intensifica la des-trucció de treball autònom, tot i que és el que resisteix millor aquesta fase de la crisi . Així, la pèrdua de llocs en el conjunt del Principat és del -1,8% interanual, ritme similar al que registren les comarques penedesenques

S’intensifica la destrucció d’ocupació al ter-ciari a Catalunya després de tres trimestres consecutius de moderació d’aquest procés . Així, la pèrdua d’efectius laborals respecte a l’any 2011 se situa en el 1,2%, superior al 0,8% i l’1,1% dels dos trimestres anteriors . Aques-ta mateixa tendència ja s’havia iniciat a l’Alt Penedès i al Garraf dos trimestres abans, amb el que la destrucció d’ocupació a aquestes dues comarques se situa en uns ritmes més elevats (del 3,4% i 3,5%) . Contràriament, al Baix Pene-dès es modera aquesta dinàmica i se situa en el 0,6% . La Indústria també mostra una tendència d’empitjorament, perdent ocupació a un ritme superior al terciari (del 4,4%, 2 dècimes més) . La situació és especialment difícil al Garraf, que perd el 7,2% dels llocs de treball en termes interanuals (front el 5% del trimestre anterior) . La pèrdua d’ocupació és també significativa al Baix Penedès, amb el 4,4% i, amb menor mesura, a l’Alt Penedès, del 2,3% . La destruc-ció d’ocupació a la Construcció, al seu torn, es manté constant al conjunt del Principat (15,7%) i al Baix Penedès i el Garraf es modera, tot i que registra taxes superiors a les catalanes (17,4% i 21,7% respectivament) . Al Garraf i al Baix Penedès el sector de la Construcció ocupa a la meitat dels efectius que registrava a princi-pis de 2001 .

Un trimestre més, el Garraf continua sent una de les comarques de Catalunya amb un pitjor

Informe ADEG de Conjuntura, 3r trimestre de 2012Es modera la destrucció d’ocupació al Garraf i al PenedèsLa consultora Actíva Pros-pect acaba de presentar l’Informe ADEG de Conjun-tura Econòmica per a les comarques del Penedès i el Garraf, amb dades que fan referència al 3r trimestre d’enguany .

29292929

comportament de l’ocupació (la posició 36) . Registra una contracció de l’ocupació del 5,3%, xifra que mostra una moderació de l’evolució negativa registrada els darrers tres trimes-tres . Aquesta situació és conseqüència del mal comportament dels sectors clau de l’economia comarcal . La Construcció és el màxim exponent (només 4 comarques mostren una dinàmi-ca més negativa), però també el Comerç (38a) i la Indústria (29a) han registrat una evolució molt negativa . Només l’Hoteleria i Sanitat i SS segueixen registrant un creixement .

El comportament de l’ocupació a l’Alt Pene-dès empitjora en comparació al conjunt de comarques catalanes (ocupa la posició 24) . El mal comportament del terciari n’és la causa principal, sobretot degut al sector financer i el Comerç, però també per l’Administració pública i l’Educació .

L’Agricultura també mostra un comportament comparativament pitjor . En canvi, la Construcció i la Indústria mostren una dinàmica relativament millor que la resta de comarques catalanes . Tot i el mal comportament de l’ocupació al Baix

Penedès, segueix presentant una situació com-parativament millor (la 15a posició) . Construcció, Comerç, Administració Pública, Educació i Sani-tat mostren comportaments comparativament pitjors . Contràriament, l’Hoteleria (11a) i la Indús-tria (14a) presenten una dinàmica més positiva .

Els ritmes d’augment de l’atur a Catalunya s’intensifiquen lleugerament durant el tercer trimestre (6,5%, 4 dècimes més) . El nombre de persones registrades a les oficines de treball de la Generalitat s’eleva a 623 .377 persones en mitjana trimestral pel conjunt de Catalun-ya, 37 .895 aturats/des més que ara fa un any . A les tres comarques del Garraf-Penedès es pro-dueix també una intensificació de l’augment de l’atur; amb tot, aquest és superior al del conjunt del Principat a les comarques del Garraf i l’Alt Penedès (8,2% i 7,9% respectivament), mentre que al Baix Penedès és inferior (5,6%) . En ter-mes comparatius el Baix Penedès està entre les comarques amb millor comportament (la 15a), tot i que en trimestres anteriors presen-tava una evolució més favorable, mentre que el Garraf i l’Alt Penedès es troben en una posició intermèdia (25a i 24a respectivament) .

Un trimestre més, la sinistralitat laboral segueix experimentant reduccions importants i de forma generalitzada a totes les comarques catalanes (en 36 de 41) . En el tercer trimestre la reducció registrada a Catalunya ha estat d’un -19,9% en termes interanuals . A l’Alt Penedès i al Garraf la reducció és significativament supe-rior (25,3% i 17,0% respectivament), mentre que al Baix Penedès se situa per sota de la mit-jana catalana (-10,1%) .

La contractació cau un 6,4% interanual a Cata-lunya, superior al 3,1% del trimestre anterior . A les comarques del Garraf-Penedès cau amb major intensitat a l’Alt i Baix Penedès (9,7% i 9,2% respectivament) . En canvi, al Garraf la caiguda és menys intensa (5,9%) . La tempora-litat contractual a Catalunya és manté a nivells de màxims històrics (assoleix el 90,0%) . A les comarques del Garraf-Penedès la temporali-tat contractual supera la mitjana catalana, amb xifres superiors al 93,0% .

Estudi realitzat per

Garraf3r trim . 12

31.1593.673

13.27042,616,7

9.250

-5,3

15,84,40,4

-18,3-11,8

-7,1-4,28,2

-5,9

Alt Penedès3r trim . 12

37.8503.2858.65322,916,5

9.664

-3,8

7,04,7

-2,4

-13,6-13,0

-9,8-2,57,9

-9,7

Baix Penedès3r trim . 12

21.2892.463

10.75050,5n.d.

5.618

-3,4

4,34,01,7

-17,2-15,1-14,4

-3,45,6

-9,2

Gran Penedès3r trim . 12

90.2989.421

32.67236,2n.d.

24.532

-4,2

5.02,4

-1,9

-15,6-13,9

-8,5-3,47,2

-8,2

De nivell o volumLlocs de treballCentres de treballAtur registratTaxa excedent laboral (%)Taxa atur estimada (%)Contractacions

Dinàmica (variacions interanuals)Llocs de treball (%)Sectors que més creixen (%)

Sectors amb major pèrdua (%)

Centres de treballAtur registratContractació

Síntesi d’indicadors principals

· Mediació financ .· Sanitat i serv . soc .· Hoteleria

· Construcció· Administrac . i SS· Agricultura

· Sanitat i serv . soc .· Hoteleria· Immobil . i serveis

· Administrac . i SS· Construcció· Educació

· Hoteleria· Immobil . i serveis· Sanitat i serv . soc .

· Administrac . i SS· Construcció· Educació

· Sanitat i serv . soc .· Hoteleria· Immobil . i serveis

· Construcció· Administrac . i SS· Educació

Podeu consultar el document íntegre a www.adeg.cat/cat/indicadors_adeg.php

Amb el

suport de....

Demani'ns pressupost sense compromís.

Catàlegs, llibres, revistes, cartells, retolació, etc.

ferpala@ferpala.es · Tel. 93 893 70 11

30

Gent emprenedora

Rodolfo Martínez «La principal dificultat amb què ens trobem els empresaris és el desequilibri territorial»

Rodolfo Martínez de Arenzana i Badía ha estat sempre vinculat al sector de l’energia . Físic de professió, va prestar durant molts anys els seus serveis a les centrals nuclears de Van-dellòs . Creu en la qualitat de vida, per això va fundar l’any 1991 la seva empresa a Sitges, entre mar i mun-tanya . A més, des de fa més de 20 anys la seva professió s’ha vinculat amb la infor-màtica i les TIC .

Tenim a l’abast el mar i la muntanya, dos espais ben diferents la combinació dels quals crea un marc perfecte per a qualse-vol empresa, tot i que realment aquest és un aspecte positiu per a l’empresari, no per a l’empresa . En el meu cas particular, pre-fereixo perdre una mica de competitivitat empresarial i guanyar en qualitat de vida, una qualitat de vida que em proporcionen les terres del Gran Penedès .

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques?La principal dificultat amb què ens trobem els empresaris de la zona és el desequili-bri territorial . Hi ha països que treballen per aconseguir que una nova iniciativa o tecno-logia arribi de forma homogènia a tots els racons del seu territori . A Catalunya això no succeeix així . Barcelona compta amb uns avantatges que manquen al Gran Pene-dès, com per exemple l’arribada de la fibra òptica . Aquestes diferències ens resten competitivitat . A això, se li ha de sumar que les comunicacions entre el nostre territori i Barcelona són més costoses a conseqüèn-cia dels peatges .

· Com serà el futur paisatge del Penedès? El futur és molt incert i no podem fer un diagnòstic encertat sobre el que succeirà al nostre territori, però el que s’ha de tenir en compte és que si potenciem els nostres punts forts podrem evitar part del despo-blament empresarial que estan patint tant l’Alt Penedès com el Garraf .

En el cas concret de Vilanova, s’hauria de potenciar més el port . Si existís una bona comunicació marítima entre Vilanova i Bar-celona es podria crear una gran activitat turística al port, per exemple, creant viat-ges per les aigües de la nostra costa .

Jo confio en que a finals d’any els governs podran començar a donar valors econòmics positius i que començarà a aclarir-se tot l’entramat de la crisi, dibuixant-se un paisatge molt més positiu .

· Si pogués canviar-ho tot, per on començaria?Acabar amb el desequilibri respecte als altres territoris . Per exemple, cada vegada que haig d’anar a Barcelona haig de pagar un peatge . Això incrementa el meu cost a l’hora de treballar amb un client de la capi-tal catalana respecte a una empresa que es trobi a Gavà .

Cap al sud succeeix el mateix . Les carrete-res direcció a Tarragona no estan acabades . Tenim la N-340 que és un desastre, així com la carretera que comunica Vilanova i El Ven-drell, que encara passa pel bell mig de les poblacions .

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector?Nosaltres treballem en dos sectors . Per una banda, estem immersos en el sector de l’energia, on no tenim cap tipus de proble-ma i en el qual estem treballant de forma regular des de fa molts anys . Per altra ban-da, ens movem en el sector informàtic .

Quan nosaltres vam començar no hi havia Internet i els ordinadors difícilment tenien disc dur . L’evolució ha estat increïble en els darrers anys . Ara tothom comercialitza amb els equips, pel que ja no és neces-sària la presència d’un, sinó que és el propi consumidor qui ho compra allà on ho tro-ba millor de preu . En canvi, quan sorgeixen problemes que l’usuari –ja sigui particular o empresa- no sap reparar és quan el tècnic és imprescindible . El nostre sector està molt malmès . No hi ha diners i les màquines no es substitueixen fins que no hi ha més remei .

· Quans anys de l’empresa? Com comença l’aventura?L’empresa Albert Newton es va crear l’any 1991 però abans d’aquesta data nosaltres ja estàvem fent treballs informàtics a nivell particular, alhora que treballàvem amb temes d’enginyeria i energia . L’empresa va sorgir per donar servei a les centrals nuclears de Vandellòs en temes d’enginyeria .

· Què té el Gran Penedès que no tinguin altres territoris?Sens dubte, la qualitat de vida . El Gran Penedès és un gran territori per a viure-hi . A nivell empresarial, tot i que ens trobem amb algunes dificultats respecte a altres territo-ris, la relació empresari–client és molt més propera, proximitat que també s’estén a la relació empresa–treballador, propiciant un millor clima laboral . No podem oblidar que el paisatge és immillorable .

3131

Posteriorment, com que la nostra instal·lació informàtica era força bona, quan se’n van assabentar les empreses de la zona ràpida-ment van començar a demanar els nostres serveis, i en un any ja teníem la botiga a Sit-ges . Tot i que vam sorgir per donar un servei d’enginyeria, actualment aquesta activitat només significa el 20% de la nostra feina .

· Qui són els clients d’Albert Newton?El nostre perfil és del 100% de la població . Des de la botiga que tenim estem treba-llant amb el veí de tota la vida però també amb grans multinacionals i l’administració pública . Portem 21 anys al mercat i això ha fet que haguem treballat amb tot tipus de clients . No estem tancats a cap territori, tot i que actualment el nostre focus principal d’actuació és Catalunya . No podríem sobre-viure únicament amb les empreses d’aquí .

· Com va ser això de fer-se empresari?Jo sempre he fet coses pel meu compte, però un dia en comptes de fer-ho com a autònom vaig decidir fer-ho com a empre-sari . Va arribar un moment en què la meva empresa ja tenia prou activitat com per deixar l’empresa on estava treballant, i en comptes d’estar tot el dia a Alemanya, França o Anglaterra i no poder tornar fins el divendres al vespre vaig decidir quedar-me a treballar a prop de casa, a la meva empre-sa; un luxe que em va permetre millorar, i molt, la qualitat de vida . Aquesta qualitat de vida és el benefici més important que des-prés obtindràs .

· Quin creu que és el secret per consoli-dar i fer créixer una empresa?En el nostre cas, la continuïtat . Fins que no vam tenir projectes que ens garan-tien la continuïtat de l’empresa no la vam constituir, i fins que no vam comprovar que aquesta començava a créixer i comptava amb una massa important de clients per a continuar, no ens vam decidir a deixar la feina que teníem per dedicar-nos exclusi-vament a la nostra empresa, però sempre amb la seguretat que el projecte podria continuar .

· Si tornés a començar què és el que no faria?Si hagués conegut per on anava el tema de la informàtica potser no m’hi hagués embo-licat i hagués centrat tots els meus esforços en el sector de l’enginyeria .

· Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social?Un empresari pot treballar moltes més hores que un treballador en règim general, sense respectar descansos entre jornades i amb un desgast psicològic important . Mires de conciliar-ho tot, però és complicat . Quan tens el personal que necessites no has de fer més hores de les adequades, però quan això no és així és l’empresari qui ha de suplir aquestes hores . També és cert que quan hi ha una època de bonança és l’empresari el que pot gaudir d’horaris més flexibles i dis-posar de més llibertat .

En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics?Els clients són amics . Quan deixen de ser amics, deixen de ser clients . Amb tots aquests anys de relació s’han establert importants vincles d’amistat .

Els fills, la continuïtat...És un aspecte que no em preocupa gaire, els meus fills han de fer la seva vida . La conti-nuïtat si no està en els fills pot estar entre els treballadors . L’important és no deixar penjats ni els clients ni els treballadors d’una empresa . Aquest és un dels aspectes que més maldecaps li produeix a un empre-sari . Moltes vegades ho deixaries córrer tot i canviaries el rumb de la teva activitat, però sempre hi ha dues coses que et vinculen a l’empresa, els treballadors i els clients, i mai es pot deixar de pensar en ells .

El test de la gent emprenedora1. El seu vehicle preferit... La bicicleta i el veler.

2. Les seves vacances a... Europa

3. La seva ciutat preferida N’hi ha moltes. Florència, París, Londres... la llista podria ser inacabable.

4. Un llibre que l’hagi marcat especialment? De parte de la pincesa muerta, de Kanizé Mourad .

5. Una cançó que el faci vibrar especialment... Satisfaction, dels Rolling Stones

6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil? Ara poquetes, unes 15 al dia. En aquest aspecte he guanyat en qualitat de vida.

7. I quants correus electrònics? Més de 200.

8. Qui més contamina més ha de pagar? Sí.

9. Per què paguem tants peatges? En primer lloc, perquè nosaltres ho permetem, i en segon, perquè els catalans som els propietaris de les empreses que ens estan cobrant els peatges.

10. Una setmana laboral de 35 hores és possible? És necessària

11. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran? No canviaria res

12. Es pot ser empresari i romàntic? Sí. Per ser empresari s’ha de ser romàntic.

13. I empresari i polític? Sí

14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes? Per a tenir més llibertat.

15. Què els diria als nostres polítics? La funció d’un polític és millorar la qualitat de vida de la població. Per això, hi ha molts temes en els que no s’hi haurien de posar. El polític ho vol controlar tot i hi ha coses que quan les toquen el que fan és empitjorar-les.

Albert NewtonC. Salvador Olivella, 1, bxs. 1rSitges

T. 93 811 44 83www.albertnewton.com

32

ADEG · Cursos Subvencionats

Anglès Elementary · 1B

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu . . . . . . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

11.01.13 – 50 horesDivendresde 16h a 20hSubvencionatADEG Vilafranca

Anglès Pre-Intermediate · 2A

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Gener – 50 horesConsulteuConsulteuSubvencionatADEG Vilanova

Anglès Upper-Intermediate · 5B

Anglès · 6B

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Gener – 50 horesConsulteuConsulteuSubvencionatADEG Vilanova

12.01.13 – 50 horesDissabtesDe 9h30 a 13h30SubvencionatADEG Vilanova

Com puc inscriure’m?Si esteu interessats en algun dels cursos que us proposem podeu gestionar la vostra inscripció al web www.adeg.cat o bé trucant al telèfon 902 106 700 .

33

34

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg

ASSISTÈNCIA SANITÀRIAPlaça de les Neus, 1308800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 933 200 Fax 938 145 917www.asc.esAssegurances mèdiques

BUSINESS AND FRIENDSPlaça de la Peixateria, 1108800 Vilanova i la GeltrúTel. 686 965 956www.businessandfriends.esEsdeveniments i servei de càtering

CENTRE D’ESTUDIS BAIX A MARCarrer de la Llibertat, 137, local 608800 Vilanova i la GeltrúTel. 633 101 400www.centredestudisbaixamar.comCentre d’estudis

EL MORTER DE CA LA GLÒRIACarrer de Pep Ventura, 6708810 Sant Pere de RibesTel. 938 960 175www.facebook.com/calagloriaCuina casolana per menjar a casa

FUIG POLLRambla Principal, 67, 2n08800 Vilanova i la GeltrúTel. 629 653 941www.fuigpoll.comTractament de pediculosi infantil

GESTIONACarrer de Sant Gregori, 2308800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 934 034www.gestionasolucions.catGestoria i assessoria

JOAN LIGORIO CONSULTINGCarrer de Joan Maragall, 5808810 Sant Pere de RibesTel. 616 936 789www.facebook.com/joanligorioConsultoria en màrqueting i vendes

LA TOSCANAPlaça de Soler i Gustems, 1308800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 142 274Cafeteria i restaurant

LOLITA CACAO I CAFÈRambla de la Pau, 208800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 160 395Cafeteria i bomboneria

MANHATAN TRAVEL ON LINECarrer de Nostra Senyora de la Mercè, 108880 CubellesTel. 938 951 031Agència de viatges

MARKETING Y PROMOCIONESCamí Reial, 17, 3r43700 El VendrellTel. 617 106 666www.mkprom.comMàrqueting

MAS DE LES GRALLESCamí de la Costa, s/n · L’Ortigós43717 La Bisbal del PenedèsTel. 634 541 556www.masdelesgralles.comCentre de reunions i convencions

MEDICINA NOVA RIBESCarretera de Sitges, 6508810 Sant Pere de RibesTel. 938 965 767www.medicinanovaribes.comCentre mèdic

NOTTING HILLPlaça de Soler i Gustems, 1908800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 935 658Cafeteria i càtering

NOVABUCALCarrer de Ferrer i Vidal, 808800 Vilanova i la GeltrúTel. 938 151 325www.novabucal.esOdontologia en general

SOLÉ FUSTERIA & DECORACIÓCarrer de Bassa Miquela, 3943820 CalafellTel. 977 151 007 Fax 977 151 007www.fusteriasole.esFusteria d’interior

SOLÉ TANCAMENTS & APLICACIONSCarrer de Bassa Miquela, 3743820 CalafellTel. 610 901 323www.soletancaments.comTancam. d’alumini i vidre, tendals i persian.

TECSIMATCarrer d’Olivella, 19, 3r 1r08870 SitgesTel. 608 667 590www.tecsimat.comEnginyeria

CAFÈS NOVELL, S.A.POL. IND. ESTACIÓ DE MERCADERIES

C/ FONT DE L’AVELLANER, S/NTEL. 93 890 12 11 (6 línies) • FAX 93 817 02 45

08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

www. cafesnovell.com • cafesnovell@cafesnovell.com

Els «Lectors» de Roser Oter, protagonistes a la botiga de llibres de l’ADEG www.llibresdempresa.cat

Consulteu els preus al web www .llibresdempresa .cat o bé trucat a l’ADEG al 902 106 700

37

Empreses de l’ADEG

373737

Assertis10 anys de serveis de consultoria en gestió, estratègia, legal i formació, i ara també xarxes socials

Assertis compleix aquest mes de desembre 10 anys de prestació de serveis de con-sultoria per la millora conti-nua de la gestió, l’estratègia empresarial, la formació i el compliment de la legislació pertinent . A partir del 2013 posa a la vostra disposició, entre d’altres, el nou servei d’assessorament en xarxes i eines 2 .0 .

Assertis és una organització amb vocació de servei integral a les organitzacions, que compta amb un grup de professionals expe-rimentats en diverses àrees . Ofereix a tots els seus clients serveis i productes amb un alt valor afegit i un evidenciable retorn de la

seva inversió, tant en els sectors industrials com en els de serveis, a la petita i la mitjana empresa, privada i administració pública .

Des dels seus orígens Assertis s’ha dividit en quatre àrees d’actuació: gestió, estratè-gia, legal i formació . Cadascuna d’aquestes àrees cada any va ampliant-se amb nous serveis per donar resposta a les necessitats de les organitzacions que ho requereixen .

A través de la qualitat, el medi ambient, la seguretat, la prevenció de riscos laborals, la formació i altres referents facilita que els seus clients estiguin a l’avantguarda dels diferents sistemes de gestió, es mantinguin en un mercat altament competitiu i es dife-renciïn de la competència .

A més, proporciona serveis d’organització i millora a les organitzacions perquè puguin aconseguir les seves fites i objectius; així

com assessorament per complir amb totes les normatives i legislacions que pertoqui .

Per aquest motiu dins la seva carta de ser-veis hi ha temes com la gestió documental (tant en paper com electrònics), la protecció de dades, la gestió organitzativa d’accions formatives, la indústria alimentària, la seguretat (amb la novetat de les noves ITE- Inspeccions Tècniques d’Edificis) i el nou producte que sortirà aquest 2013: assesso-rament en les xarxes i eines 2 .0 (community manager) .

Veritablement, han estat 10 anys en els que la innovació, capacitació i creativitat han fet créixer a Assertis com a referent, amb una cartera fidelitzada i aliances estratègiques generadores de creixement, posicionament i consolidació vers el mercat .

AssertisAvinguda Príncep d’Astúries, 63-65 5è 2a

Barcelona93 415 35 30

www.assertis.es

38

Empreses de l’ADEG

38

Centres DYMCentres dedicats a la formació de persones

És un dels únics centres especialitzats en Seguretat Privada i pública del Garraf . DYM Centre de Formació, amb el seu esforç, i gràcies a la confiança dels seus alumnes, segueix oferint un ensenyament personalitzat i de qualitat . Disposa d’un equip de formadors professional i especialitzat en els cursos que imparteixen .

DYM Centre de Formació és centre homologat pel Servei d’Ocupació de Cata-lunya en formació professional ocupacional adreçada a persones desocupades .

DYM Centre de Formació col·labora amb la Fundació Tripartita per a la Formació en

el Treball i amb el Consorci per a la Forma-ció Contínua de Catalunya en la impartició de formació bonificada per a treballadors en actiu, i està especialitzada en forma-ció privada en seguretat privada i pública, defensa personal i emergències .

DYM Centre de Formació és cen-tre homologat per la Generalitat de Catalunya, pel Departament d’Interior i la Direcció General d’Administració en Segu-retat; CFSP:2012/18 per a la impartició de Cursos de Vigilant de Seguretat i les seves especialitats y CF:15/12 per a la impartició de cursos de Control d’Accessos .

A més a més, disposa de plataforma onli-ne, on es poden realitzar cursos meritables, així com convenis amb ajuntaments i orga-nismes oficials . La realització de la seva formació és meritable pels cossos policials i sanitaris .

Com a centre de formació, el seu objectiu és transmetre als alumnes els coneixements, habilitats i tècniques necessàries per opti-mitzar el seu rendiment i millorar així les seves perspectives professionals .

DYM family gym continua com a referent en ensenyament d’arts marcials a la comar-ca .

Un centre destinat a les famílies, on s’ofereixen diferents programes d’entrena-ment per a cada membre .

Un espai familiar, on aposta pel tracte per-sonal i l’ensenyament de qualitat .

La involucració i la formació contínua dels seus instructors garanteixen la máxima serietat .

DYMCarrer Havana, 17Vilanova i la Geltrú

93 516 91 00

39

Empreses de l’ADEG

PolfustÀrea de servei per autocaravanes

Polfust obre una nova línia de negoci amb una àrea de servei per autocaravanes a Bellvei (Baix Penedès), ubicada en un entorn rural, rodejat d’oliveres i vinyes .

Polfust ofereix als seus clients un gran ven-tall d’alternatives per gaudir de l’entorn i de l’activitat en família com recorreguts amb bicicleta, cavalls o fins i tot vols amb avio-neta, sempre sota reserva . Alhora, es troba molt a prop de la platja i dels parcs aquàtics,

propostes ben refrescants pels mesos d’estiu .

L’àrea de servei per autocaravanes comp-ta amb una zona enjardinada on, a més de gaudir de la pau i tranquil·litat pròpies de

l’indret, els visitants podran organitzar bar-bacoes familiars, refugiant-se de les altes temperatures sota magnífiques pèrgoles .

La pernoctivitat inclou la utilització de tots els serveis de Polfust .

PolfustCamí de les Planes, s/n

BellveiT. 977 675 962

40

Empreses de l’ADEG

40

Bamburi,amb la cultura de la reutilització

El nom de Bamburi li dóna la màquina mescladora de cau-txú que s’utilitzava antigament en aquest mateix magatzem .

Bamburi, el magatzem eclèctic, és un espai de dipòsit i, alhora, un punt de recollida .

Bamburi segueix la cultura de la reutilitza-ció, per tant, tothom pot adquirir productes que altres persones han deixat en dipòsit, des de joguines, roba, mobles, accessoris, sabates, rellotges, parament per a la llar, discs, bicicletes, peces d’art, etc .

El magatzem és un indret obert a tothom, on els nous creadors trobaran l’espai idoni per a donar-se a conèixer .

Però Bamburi és molt més . Doncs com bé indica el seu nom, eclèctic, a dins del magatzem s’hi pot trobar un gran ventall de productes diferents, fins i tot, productes ecològics amb certificació ECA, cultivats per pagesos que us colliran al moment la verdura de l’horta .

Des de l’empresa es pretén divulgar aquesta filosofia d’entendre la vida amb la reutilitza-ció i el reciclatge dels recursos, simulant els “rastrillos” que hi ha arreu d’Europa .

Bamburi, el magatzem eclècticC. Masia Cabanyes, 19 Vilanova i la Geltrú649 995 355

41

Empreses de l’ADEG

Mas de les GrallesL’espai idoni per a les reunions d’empresa i per gaudir d’un entorn increíble

Situada en el singular paratge del Baix Penedès, Mas de les Gralles és una masia del segle passat ubicada en un entorn de vinyes i masies .

Apartada de grans edificacions i entorns urbans, Mas de les Gralles proporciona tot el necessari per a l’organització de trobades empresarials, reunions de treball, semi-naris de formació i altres esdeveniments que precisin d’un ambient assossegat i distès, afavorint alhora la concentració i l’aprofitament del temps .

Les instal·lacions, dotades de l’última tec-nologia i la màxima comoditat, posen a la disposició dels seus clients els recursos més avançats per una immillorable qualitat de les activitats a desenvolupar .

Mas de les Gralles ofereix el servei de for-mació a les empreses que vulguin aprofitar l’entorn relaxat i els recursos tecnològics dels quals disposen per impartir a les sales del Mas els seus cursos, afavorint així el clima de concentració dels assistents i obtenint el màxim benefici de les accions formatives .

La gastronomia diversa i apta pels més variats paladars, i els diferents ambients d’oci i relaxació, completen l’oferta de Mas de les Gralles, un entorn singular on com-binar les hores d’esforç i dedicació amb els moments d’oci i repòs .

Bones Festes i un 2013 ple d’èxits!

Mas de les gralles43717 l’Ortigós La Bisbal del Penedès634 541 556

www.masdelesgralles.com

42

Empreses de l’ADEG

Ca la Glòriaplats tradicionals de la cuina catalana elaborats amb l’afecte i l’amor d’antany

Ca la Glòria arrenca a Sant Pere de Ribes el 9 d’agost de 2003 amb una oferta basada en plats de cuina tradicional catalana, però la història va començar molt abans . . .

Glòria Latorre va iniciar fa 22 anys la seva carrera de cuinera per pura vocació en el negoci familiar de menjars prepa-rats, El Tupí, a Vilafranca del Penedès . Per tal d’ampliar els seus coneixements culina-ris va decidir formar-se a l’Escola Superior d’Hostaleria de Barcelona i posteriorment a l’Escola de Cuina del mestre Luis Irízar a Sant Sebastià . Durant aquells dies a Donos-tia va conèixer el mestre de cuina basca Iñaki Uribía, amb qui va entaular amis-tat i junts van decidir emprendre el negoci El Morter de Ca la Glòria, a Sant Pere de

Ribes . Posteriorment va entrar com a nou soci Joan Ligorio, consultor d’empreses en màrqueting, encarregant-se de la part administrativa i comercial .

Però, com explicar la sensació de menjar una fumejant escudella o un plat de vedella rostida a l’antiga acabada de sortir del forn? Segurament ens evoca records de la nostra infància o adolescència i recordem a la nos-tra àvia o la mare cuinant en els fogons de casa . Una imatge càlida i propera que tots guardem .

Ca la Glòria ofereix una àmplia i renova-da carta de plats tradicionals de la cuina catalana, elaborats amb l’afecte i l’amor d’antany, però també amb els coneixe-ments d’alta cuina .

Actualment, a més de poder gaudir dels seus plats del menú setmanal o per encàr-

rec servits a la botiga, col·labora amb hotels, cases rurals i restaurants del Garraf, creant sinergies entre negocis d’hostaleria, cellers i caves .

Ca la GlòriaC. Pep Ventura nº 67Sant Pere de Ribes

T. 93 896 01 75

Monbus més de 100 anys portant persones

· Servei d’autocar discrecional

· Transfers a l’aeroport

· Trasllats a hotels

· Serveis a empreses

· Circuits i excurcions

www.monbus.catCarrer Pagesia, s/n 08812 Sant Pere de Ribes Tel . 93 893 70 60info@monbus .cat