David Sanjuan Lamata Curs 2015/16Histria de la MusicaLoninLonin, Leoninus, Leonius o Leo (Regne de Frana, ? - 1150 - Frana, ?, 1201 o 1210) fou organista i mestre de capella de l'esglsia Beate Maria Virginis, de Pars que, reedificada ms tard, fou la famosa Catedral de Notre-Dame de Pars. Segons el Quellen Lexicon, fou un dels primers terics que diferenci el valor de les notes. Va ser considerat en el seu temps com superior a Plotino en l'art d'improvisar a l'orgue. I amb l'ajuda de Protin van inventar la polifonia (musica a dues veus).PerotnProtin, conegut tamb com aProtin le Grando enllatcom aMagister PerotinusoPerotinus Magnus, fou un compositorfrancs, nascut aParsal voltant del1160i mort cap al1230. Protin s el primer compositor conegut de la histria de la msica que compon per a ms de dues veus independents.Fou canonge de la catedral deNotre-Dame de Parsi ms tard en fou nomenatmestre de capella.s considerat el compositor ms important de l'anomenadaEscola de Notre-Damede Pars, que va ser un dels centres cabdals en la formaci de lapolifoniamedieval.[1]Va revisar elMagnus liber organi(atribut aLonin) entre el1180i el1190.Algunes de les seves obres ms importants sn: l'organuma quatre veusViderunt omnes(gradual per aNadali la Circumcisi),Sederunt principes(per a la festivitat desant Esteve) i elsconductusSalvatoris hodie(a tres veus) iDum sigillum(a dues veus), entre d'altres.Si correspondi al Mediterrneo la creacin de un arte mondico, fue en el norte de Francia, en sus catedrales, donde surgi la polifona, una combinacin de sonidos simultneos que se desarrollaban dentro de un tejido de lneas meldicas independientes. Ya a finales del siglo IX aparecieron los primeros ejemplos de polifona occidental, y la muestra ms incipiente est en De institutione harmonica, tratado escrito por Hucbaldo. Fue en la abada de San Marcial de Limoges donde apareci un tipo de polifona ms evolucionada, con un acusado sentido del contrapunto (de punctum contra punctum, esto es, nota contra nota) y del ritmo.

Pero el centro del nuevo arte fue la catedral de Notre Dame de Pars, cuyo esplendor lleg con Lonin (h. 1140) y, sobre todo, con su sucesor, Protin. Conocido tambin por las formas latinizadas de Perotinus Magnus y Magister Perotinus, se ignora prcticamente todo de su vida. Las nicas referencias fiables acerca de su persona y obra son las que proporcionan los tratados tericos de Johannes de Garlandia y el conocido como Annimo IV, ambos de la segunda mitad del siglo XIII, sin que su existencia haya podido ser corroborada en los archivos de Notre Dame, donde generalmente se sita su labor.

Protin se distingui en la revisin de la coleccin de polifona a dos voces Magnus liber de Lonin y en la composicin de organa y conductus a dos (Dum sigillum), tres (Salvatoris hodie) y cuatro voces (Viderunt omnes, Sederunt principes). Uno de los tesoros de la incipiente polifona medieval es precisamente Viderunt omnes. El carcter abstracto de este organum a cuatro voces, la pureza de sus lneas meldicas, la variedad de sus registros vocales, la majestuosidad de su inspiracin y la sorprendente modernidad de su concepcin hacen de su msica algo completamente actual, pese a los siete siglos transcurridos desde su composicin.

Philippe de VitryPhilippe de Vitry (Pars, 31 d'octubre de 1291 - Meaux, 9 de juny de 1361) va ser un els principals intellectuals francesos de la seva poca: compositor, teric musical, cantant, poeta, filsof i bisbe. Se'l considera com un dels principals terics de l'ars nova, aix com un compositor de gran talent, innovador i influent. Va viatjar molt i sovint s'implic en les relacions internacionals. Els seus motets van tenir una gran divulgaci i un xit aclaparador, aix com la seva poesia.Philippe de Vitry destaca en la histria de la msica per haver escrit un tractat musical, Ars Nova, que va donar nom a un perode de la msica medieval, l'ars nova. Les seves obres mostren innovacions en la notaci, principalment en la part mensural i en el ritme, que van fer possible la creaci d'obres musicals complexes en les dcades successives i que culminaria en l'ars subtilior. Freqentment tamb se li atribueix el desenvolupament del concepte d'isortmia.Shan conservat poques composicions seues. De 14 motetes que li han atribut els especialistes moderns quatre se poden autentificar amb raonable certesa. Motets a 3 veus Colla jugo subdere; Bona condit; Libera me Cum statua Nabucodonosor; Hugo, Hugo, princeps invidie; Magister invidie Douce playsence; Garison selon nature; Neuma quinti toni Firmissime fidem; Adesto, sancta trinitas; Alleluya, Benedictus Floret cum vana gloria - Florens vigor - Neuma quinti toni Petre Clemens tam re quam nomine; Lugentium siccentur occuli Tribum que non abhorruit; Quoniam secta latronum; Merito hec patimur Tuba sacre fidei; In arboris; Virgo sum Aman novi probatur; Heu, Fortuna subdola; Heu me, tristis est Dantur officia; Quid scire proderit nova et vetera Orbis orbatus; Vos pastores adulteri; Fur non venitMotets a 4 veus Vos quid admiramini; Gratissima virginis species; Gaude, gloriosa Impudenter circumivi; Virtutibus laudabilis; Alma redemptorisIntabulacions Adius(2 veus) Tribum quem non abhorruitInnovacions de Philippe de VitryLa novetat de lArs Nova ha sigut quasi enterament una qesti de principis de notaci. Els motets de Pierre de la Croix, amb els grups de dos a nou semibreus, havia demostrat la necessitat dalguns mitjans dorganitzar i diferenciar les notes de valors ms menuts. A ho aconsegu Philippe de Vitry proporcionant regles per determinar quines eren les mnimes i quenies incls eren semimnimes. Al actuar aix, estengu les regles franconianes que governaven les relacions entre longues i breus aplicant-les a les relacions entre breus i semibreus i entre semibreus i mnimes en mesures ternries. Una innovaci major fou la consolidaci de compassos binaris en igualtat amb els ternaris. Al segle XIII apareixen exemples espordics de compassos binaris, per amb el tratat de de Vitry i Muris els compassos binaros passen a ser de total acceptaci. A ms, ara podien combinar mesures binaries i ternaries a diferents nivells per a produir una varietat de compassos que haguera sigut inconcebible per a un msic de lars antiga educat en el sistema de notaci franconiano dels modes rtmics.

En la msica dels dos ltims segles, la redona s lequivalent de la semibreu i la breu s una una nota tan llarga que casi no sutilitza. Podriem dir que la notaci establida per Philippe de Vitry constitu un nou art en alguna mesra a la novetat de la msica del segle XIV, per la ruptura real amb la msica del Ars Antigua es va donar en el camp del ritme. Els compositors no havien tingut mai abans a laseua disposici una notaci que els donara tal llibertat dexpressi rtmica en diversos compassos diferents.Com hem comentat anteriorment, Philippe de Vitry contribu a crear la isortmia, que consisteix en organitzar la melodia del tenor en repeticions de patrons rtmics idntics anomenats taleae.

Informaci extreta de Wikipedia, el llibre La Msica Medieval de Hoppin i la web allmusic.com