PLA DE CURS...JESUÏTES GRÀCIA – Col·legi Kostka Pla de curs. Curs 2012-2013 Riera Can Toda,...

Riera Can Toda, 29-31 – 08024 Barcelona. Tel. 93 210 36 05 – [email protected] – www.kostka.fje.edu

NIF

: G

-62

41

16

24 C

EN

TR

E C

ON

CE

RT

AT

PE

R L

A G

EN

ER

ALIT

AT

DE

CA

TA

LU

NY

A

PLA DE CURS

BATXILLERAT

Segon curs

Curs 2012-2013

JESUÏTES GRÀCIA – Col·legi Kostka

Pla de curs. Curs 2012-2013

Riera Can Toda, 29-31 – 08024 Barcelona. Tel. 93 210 36 05 – [email protected] – www.kostka.fje.edu Pàgina 2 de 61

ÍNDEX

1. PRESENTACIÓ................................................................................................... 3

2. CLAUSTRE DE PROFESSORAT DEL CURS. ................................................. 4

3. LLIBRES I MATERIAL DIDÀCTIC. ...................................................................... 5

4. CALENDARI I ACTIVITATS PREVISTES. .......................................................... 8

4.1. Calendari ................................................................................................... 9

4.2. Horari lectiu .............................................................................................. 10

4.3. Activitats conjuntes .................................................................................. 11

4.4. Activitats del curs/cicle ............................................................................. 11

5. NORMATIVA ..................................................................................................... 11

5.1. Drets de l’alumnat .................................................................................... 11

5.2. Deures de l’alumnat ................................................................................. 12

5.3. Normativa de la convivència .................................................................. . 14

5.4. Normativa de l’àmbit acadèmic .............................................................. 115

6. TUTORIA, FORMACIÓ HUMANA I SOCIAL ..................................................... 18

7. LES COMPETÈNCIES AL BATXILLERAT ........................................................ 19

8. PROGRAMACIÓ PER ÀREES ......................................................................... 22

8.1. Àrea de llengües i literatura ...................................................................... 23

8.2. Àrea de llengües extrangeres................................................................... 26

8.3. Àrea de ciències socials ........................................................................... 31

8.4. Àrea de ciències de la naturalesa ............................................................ 37

8.5. Àrea d’eduacació visual i plàstica ............................................................. 39

8.6. Àrea de llatí i cultura clàsica ..................................................................... 42

8.7. Àrea de matemàtiques ............................................................................. 47

8.8. Àrea de tecnologia ................................................................................... 52

8.9. Àrees de continguts transversals ............................................................. 57

9. LLISTATS D’ALUMNES ................................................................................... 56

9.1. Llistats per cursos .................................................................................... 56

9.2. Llistats dels grups d’anglès ...................................................................... 57




1. PRESENTACIÓ

Benvolguts alumnes, benvolgudes famílies,

Us presentem a continuació el Pla de curs de 2 Batx. Aquest document

pretén donar una visió amb cert detall dels punts més importants per a la formació

integral de cada un dels nostres alumnes. Al col·legi Kostka entenem l’educació

com el resultat global de múltiples accions, que pretenen en conjunt assolir

l’objectiu del creixement personal a tots nivells. Així, esdevenen accions educatives

tan importants les classes de matemàtiques –per citar un exemple- com ara les de

qualsevol matèria complementària; l’exercici adequat del lleure a les hores del pati

com ara el saber estar al servei de menjador-migdia; l’aprofitament i el

comportament correcte en una visita cultural així com el grau d’implicació en

accions solidàries o de voluntariat oferides per l’escola. No es pot entendre l’escola

del segle XXI, en la societat del segle XXI, d’una forma parcial o exclusivament

centrada –malgrat sigui aquest el centre de la nostra acció- en l’àmbit acadèmic,

justament perquè pretenem formar persones que puguin, no només inserir-se en

aquesta societat, sinó millorar-la, fent-la més justa i equilibrada.

Aquest pla us presenta, en primer lloc, el pòster institucional de les línies de

força (AMB TU, MÉS) proposades per la Companyia de Jesús per al present curs

escolar, i a continuació, el conjunt de professors del curs amb les matèries

impartides, i després el llistat de llibres i material requerit per al seguiment de les

diferents matèries.

Posteriorment, trobareu els esdeveniments més significatius que tenen lloc

al llarg del curs:

Calendari que inclou les activitats previstes més importants.

Quadre esquemàtic amb els elements més significatius que participen de

l’acció tutorial, el veritable eix vertebrador de l’acció educativa.

Normativa de l’etapa, que pretén bàsicament , més enllà del seu sentit

sancionador, aplicar el sentit comú a la convivència entre l’alumnat, i entre

aquests i la resta d’integrants de la comunitat educativa, dibuixant el marc

per a què el creixement personal a què hem fet referència sigui possible en

societat, amb i per als altres.




Per últim, es dedica la resta del document als aspectes de caire acadèmic,

amb la presentació de les competències bàsiques, que són les eines que

actualment es consideren clau del procés d’ensenyament-aprenentatge, i dels

objectius i continguts bàsics de les diferents àrees, dins les quals s’engloben les

matèries concretes del currículum.

Línies de Força:

AMB TU, MÉS!

.




Què et sembla aquest pòster? Potser el trobes massa senzill comparat

amb els pòsters d’anys anteriors? O tal vegada la mirada d’aquest ull t’ha

impactat molt? La frase que acompanya la imatge és contundent: ‘Amb tu,

més!’ perquè pot sonar-te a invitació, promesa o, fins i tot, a compromís. Si és

així, no tinguis por, perquè el que sortirà amb clar avantatge seràs tu; o millor

dit, tothom!

Aquest mig rostre que contemplem al cartell no és el concret d’una

persona que està a l’escola o que tu coneixes. És el rostre de la humanitat de la

qual formem part. És l’ull de mirada profunda que et mira intentant contemplar

tota la teva persona (pensaments, desigs, accions, somnis, ...) per

comprendre’t i per respectar-te. Però també és l’ull que espera de tu quelcom

més per tal que et sigui més fàcil fer una experiència de vida joiosa, cercant la

felicitat anhelada per tothom.

Aquest ull que admira les teves qualitats i capacitats desitja que les

aprofitis de forma única. Com? Molt senzill, projecta també tu sobre el món i les

persones que hi vivim una mirada d’optimisme i d’esperança i de pau. Com

tothom podem ser millors si ens ho proposem, no cal que dictis sentència

contra els que no estan d’acord amb tu... Potser això passa perquè necessitem

ajuda per entendre’ns més i respectar-nos amb més amor!

Et proposem, com a escola, que interpretis que ens agradaria que aquest

curs fos una oportunitat especial per créixer en competències i en un sa

desenvolupament del cos, però no t’oblidis de créixer interiorment perquè el

nostre esperit, motor de la vida, necessita donar i rebre alhora. Però què és tan

bo de donar i rebre? Déu i la humanitat de bona voluntat et llança una crida a

arriscar-te a canviar la tendència a clicar el botó ‘copia - talla - enganxa’ amb el

qual la rutina de la vida ens tempta, reproduint amb reiteració actituds com el

‘competir’ en comptes del ‘compartir’, o el ‘menysprear’ en comptes del ‘més

preuar’ les persones. Dit d’una forma, mira com pots ser més creatiu i obert a

l’aventura de descobrir que, treballant junts i en harmonia, podem arribar a fer

moltíssimes coses bones i inèdites com a resultat de la suma de les qualitats i

virtuts de les persones amb les quals vivim a casa, a l’aula, al barri, etc.




Com a escola cristiana, intentem promoure els valors humans que

trobem en Jesús de Natzaret i que ens serveixen de referència per a tot el que

té a veure amb la vida i les persones. Partint de l’experiència vital de fe de St.

Ignasi de Loiola (autor del lema) i la tradició de l’espiritualitat ignasiana de cinc

segles, et convidem a que ‘amb tu, més’ esforç compartim per superar les

dificultats d’aquest curs 2012-2013, que ‘amb tu, més’ ganes de conèixer-nos

tinguem per així treballar millor i estar més alegres i contents, i que ‘amb tu,

més’ amistat i respecte per les persones construïm per poder tenir una

experiència més autèntica de servir als altres a l’estil de Jesús.




2. CLAUSTRE DE PROFESSORAT DEL CURS

MATÈRIES COMUNES

CATALÀ ................................................... Rosa Suriñach

CASTELLÀ ............................................... Conchi Varela

ANGLÈS .................................................. Montse Fradera i Pedro Rivero

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA ................. Aureli González

HISTÒRIA D’ESPANYA ........................... Mª Carmen Gómez

TUTORIA .. ............................................. Aureli González i Mª Carmen Gómez

MATÈRIES DE MODALITAT

DISSENY ................................................... Roser Cuadrado

DIBUIX ARTÍSTIC ...................................... Rosa Mayol

DIBUIX TÈCNIC ......................................... Oscar Coll

CULTURA AUDIOVISUAL........................... Rosa Mayol

HISTORIA DE L’ART ................................. Roser Cuadrado

LITERATURA CAT...................................... Rosa Suriñach

LLATÍ ......................................................... Albert Gabriel

GEOGRAFIA ............................................ Mª Carmen Gómez

MATEMÀTIQUES HCS ............................. Oscar Coll

ECONOMIA D’EMPRESA ......................... Aureli González

MATEMÀTIQUES CNS ............................. Oscar Coll

FÍSICA ....................................................... Julio Monge

QUÍMICA ................................................... Júlia Escardó

BIOLOGIA .................................................. Roger Canals

ROBÒTICA.................................................. Alex Luque

MATÈRIES OPTATIVES

FRANCÈS ................................................. Nuria Mañà-Rose Gaetjens

ALEMANY ................................................ Montse Fradera

PSICOLOGIA – SOCIOLOGIA .................. Gemma Bertran




4. CALENDARI I ACTIVITATS PREVISTES

4.1. CALENDARI

Inici curs

Inici activitats lectives 12 de setembre, inici de curs

21 de maig, inici curset PAU

Vacances

Vacances de Nadal Del 22 de desembre al 8 de gener

Vacances Setmana Santa Del 23 de març al 2 d´abril

Final de Curs

Final activitats lectives 7 de juny, final curset PAU

21 de juny, final de curs

Dies festius

Dies festius locals

La Mercè Dll 24/9

El Pilar Dv 12/10

Tots Sants Dj 1/11

La constitució Dj 6/12

Festa treball Dc 1/5

Dilluns de Pentecosta

Dl 20/5

Dies festius de lliure disposició

2 de novembre

7 de desembre

11 de febrer

17 de maig




4.2. HORARI LECTIU

D I L L U N S D I M A R T S D I M E C R E S D I J O U S D I V E N D R E S

08,00 09,00

CASTELLA (A) B103(a) FILOSOFIA (B) B103(b)

GEO. B103(a) DISSENY B103(b)

MACS B103(a) FISICA B103 (b)

GEOGRAFIA B103 (a) QUÍMICA B103 (b)

DISSENY B104

ANGLÈS ADV B103(a) INT B103(b)

09,00 10,00

MATEMÁTIQUES B103(a) QUÍMICA B103(b)

LIT. CAT B105

ANGLÈS (ADV) B103(a) ANGLÈS (INT) B103 (b)

LLATI B103(b) D.ART B102

MATEMÀTIQUES B103(b)

MACS B103(a) FISICA B103(b) LIT.CAT Visites

LLATÍ B103(a) DIBUIX ART. B102

MATEMÁTIQUES B103(b)

10,00 10,25

E S B A R J O – M I N I E S T A D I

10,25 11,20

LLATÍ B103(a) QUIMICA B103(b) DISSENY B102

CATALÀ (A) B103(a) HISTORIA(B) B103(b)

FRANCÈS B103(b) ALEMANY B104

GEOGRAFIA B103(a) ROBÒTICA. B209

LLATÍ B103 (a) DIBUIX ART. B102

MATEMÀTIQUES B103(b)

FILOSOFIA (A) B103(a) HISTÒRIA (B) B103 (b)

11,20 12,15

MATEMÀTIQUES B103(a) CULT.AUDIOV B103(b)

FÍLOSOFIA (A) B103(a) CATALÀ (B) B103 (b)

HIST.ART B103(a) BIOLOGIA B103(b) ECONOMIA B105

DIBUIX TÈNIC B104

CATALÀ (A) B103(a) FILOSOFIA(B) B103(b)

GEO. B206 QUÍMICA B103(b) DIBUIX ART. B102

12,15 12,25

D E S C A N S - N O H I H A S O R T I D A A L P A T I

12,25 13,20

H. ART B103(a) BIOLOGIA B202

ECONOMIA B105 DIBUIX TECN. B104

MACS B103 (a) FISICA (A) B103 (b)

LIT. CAT Visites

HISTÒRIA (A) B103(a) CASTELLÀ (B) B103(b)

CASTELLÀ B103 (a) HISTÒRIA B103(b)

HIST. ART B103 (a) BIOLOGIA B103 (b) ECONOMIA B105

DIBUIX TECN. B104

13,20 14,15

ANGLÈS (ADV) B103(a) HISTORIA (A) B103(a)

FILOSOFIA (B) B103 (b) LIT CAT. B103(a) DISSENY B102

PS B103(a) ROB B209 FRANCÈS B204 ALE B103(b)

FRANCÈS B103(a) ALEMANY B105 FISICA B103(b)

C.AUDIOVISUAL B20

14,20 D I N A R

15,10 16,05

PSICOLOGIA B103(a) FRA. B204-ALEB103(b)

TUTORIA (A) B103(a) TUTORIA (B) B103(b)

TR (A) TR (B)

16,05 17,00

FILOSOFIA (A) B103 (a)

CASTELLÀ (B) B103 (b)

H.ART-B103(a) BIO-B103(b) ECO-B202 DT B104

HISTORIA (A) B103(a)

CATALÀ B103(b)




4.3. ACTIVITATS CONJUNTES

Dates Activitat

20 setembre Reunió de pares

13 novembre Jornada Sant Estanislau de Koskta

17 gener Segona reunió de pares

12 de març Dia de Sant Ignasi, Eucaristia Quaresmal

23 d´abril Certamen Literari

15 de maig Miniolimpiada

1 de juny Matinal Esportiva

4.4. ACTIVITATS DEL CURS/CICLE

2on de BATXILLERAT

1r trimestre

29 setembre al 3 octubre

Recuperacions matèries pendents de 1er.

11 d´octubre Tancament avaluació inicial

16 de novembre Final 1ª avaluació

5 desembre Lliurament Dossier T.R

18-19 desembre Defensa Oral de T.R

2n trimestre

9 gener Exposició posters T.R

9-11 gener 1er Simulacre de Selectivitat.

25 de gener Final 2ona avaluació

2-4 abril 2on Simulacre de Selectivitat.

3r trimestre

3 de maig Final 3ª avaluació

10-16 maig Proves finals

11-13 juny Proves PAU

14-20 juny Proves extraordinàries ( a confirmar)

5. NORMATIVA BÀSICA ESO / BAT

5.1. DRETS DE L’ALUMNAT

1. Rebre una formació que els permeti assolir el ple desenvolupament de la

seva personalitat, que n’estimuli les capacitats, que incentivi i valori l’esforç




i el rendiment, d’acord amb el model educatiu que defineix el caràcter propi

del centre.

2. Ser valorats, pel que fa al seu rendiment escolar i progrés personal, de

forma acurada i objectiva, tot coneixent els criteris d’avaluació emprats.

3. Participar de les activitats formatives que es proposen, tot coneixent el

tarannà del caràcter propi de l’escola, des del respecte a les diferents

conviccions i a la llibertat de consciència.

4. Ser respectat en la seva integritat física i dignitat personal, i garantir la cura

en l’ús de les informacions relatives a la seva persona.

5. Poder participar individualment i col·lectiva en el funcionament i la vida del

centre, en els termes que s’hagin pogut establir en el marc de la comunitat

educativa.

6. Poder manifestar les seves idees i les seves opinions de forma adequada i

contextualitzada, sempre mantenint el respecte als professorat i els altres

membres de la comunitat educativa.

7. Poder gaudir d’una orientació escolar i professional que asseguri les

decisions de futur adequades a les seves aptituds, capacitats i

coneixements.

8. Rebre atenció personalitzada i l’ajut necessari en cas de trobar-se en

situació de risc o amb mancances de diferent mena.

9. Ser educat en la responsabilitat i a gaudir d’una convivència respectuosa i

pacífica.

5.2. DEURES DE L’ALUMNAT

1. Respectar l’exercici dels drets i les llibertats dels altres membres de la

comunitat educativa, i en particular l’exercici de les atribucions que li són

pròpies al professorat i a la direcció del centre.

2. Estudiar constitueix el deure bàsic, la qual cosa comporta l’aprofitament de

les aptituds personals i dels continguts que s’imparteixen amb la finalitat

d’assolit un grau adequat de preparació humana i acadèmica. Això és:

2.1. Obligació d’assistir a classe amb puntualitat: l’absència a classe de

forma reiterada pot impossibilitar l’aplicació dels criteris generals




d’avaluació continuada, obligant a partir d’un cert límit a aplicar

procediments exclusivament extraordinaris d’avaluació. Així doncs,

qualsevol absència ha de ser degudament justificada pels pares o

tutors legals.

2.2. Respectar el calendari escolar i l’horari establert

2.3. Realitzar les tasques encomanades pel professorat

2.4. Esforçar-se en assolir els aprenentatges i el desenvolupament de les

capacitats personals.

2.5. Respectar l’exercici del dret a l’estudi dels seus companys i

companyes.

3. Respectar les normes de convivència dins del centre (i fora del centre, si es

tracta d’activitats en què l’escola està implicada):

3.1. Adoptar un comportament adient al tarannà de l’escola i al seu

projecte educatiu.

3.2. Respectar el caràcter propi i el projecte educatiu i el professorat.

3.3. Respectar els altres alumnes i membres de la comunitat educativa, les

seves llibertats i conviccions personals, religioses o ideològiques, així

com la seva dignitat, integritat i intimitat.

3.4. No discriminar cap membre de la comunitat educativa per raó de

naixement, raça, sexe o qualsevol altra circumstància personal i

social.

3.5. Respectar i fer un bon ús de les instal·lacions i materials i utilitzar

correctament els béns mobles del centre.

4. Participar i col·laborar activament en la vida de l’escola, amb la resta de

membres de la comunitat educativa, tot contribuint al desenvolupament de

les activitats del centre.

5. Propiciar un clima de convivència i de respecte al dret dels altres pel que fa

al manteniment de l’ambient de treball i l’activitat normal a l’escola.




5.3. NORMATIVA PER A LA CONVIVÈNCIA QUOTIDIANA

1. És obligació de l’alumne/a del Col·legi Kostka l’assistència a totes les

classes de les matèries que es cursen, amb les úniques excepcions de

situacions familiars especials o en cas de malaltia que impedeixin el

seguiment normal de les classes i/o el desplaçament al centre.

2. En casos d’indisposicions a l’escola (mals de panxa o de cap, indicis de

febre) s’intentarà ajudar l’alumne/a per tal que pugui continuar les classes;

però si el malestar no remet, es contactarà amb la família i es decidirà què

fer. Els alumnes no poden marxar sols a casa sense autorització escrita

dels pares o tutors.

3. Els retards i absències injustificades repercutiran negativament en la

qualificació de la matèria, a més de comportar una sanció (hauran de

recuperar el temps perdut) i de ser notificades a les famílies cada cop que

es produeixin. En cas que un terç de les absències en una matèria siguin

injustificades, aquesta no podrà ser qualificada d’altra manera que amb

caràcter extraordinari. Així, constarà com “No Avaluada”, i l’alumne/a haurà

de presentar-se a la prova de recuperació, optant a una nota màxima de 5.

4. Els retards i absències sempre hauran de ser justificats pels pares, de

forma provisional per via telefònica, però preferiblement per escrit.

5. Els alumnes no es poden absentar de l’escola al llarg de l’horari lectiu. En

casos previstos amb antelació, caldrà justificant dels pares. Els tutors i la

coordinació de l’etapa valoraran la possibilitat de permetre la sortida

puntual de forma controlada, només en casos excepcionals.

6. L’alumnat no podrà utilitzar vehicles propis, com ara la moto, per desplaçar-

se durant l’horari lectiu amb motiu de visites culturals per la ciutat, al teatre,

cinema o d’altres activitats.

7. Caldrà mantenir l’ambient adequat a les aules, als passadissos i a totes les

dependències del centre, respectant els espais, les instal·lacions i les

persones (alumnes, professors i personal de serveis). Caldrà evitar

reaccions enfurismades, paraules malsonants, faltes de respecte,

menyspreus, i quantes altres accions puguin distorsionar la convivència

quotidiana. Professors, tutors i coordinadors podran imposar sancions que




es notificaran per escrit davant d’actituds d’aquesta mena. Una manca greu

de respecte a un/a alumne/a, professor/a, o membre del personal no

docent pot ser sancionada immediatament amb l’expulsió de les classes o

de l’escola, previ avís telefònic als pares i notificació escrita que caldrà

tornar signada.

8. L’ús de mòbils i altres dispositius electrònics està prohibit dintre del recinte

escolar (aules, patis, menjadors, vestuaris...) i per tant el professor/a es

reserva el dret de requisar l’aparell que estigui sent usat al centre i de

notificar-ho als pares perquè controlin que ja no pot tornar a fer ús a

l’escola. Recordem que els alumnes no poden desar sota clau les seves

pertinences, tret d’aquells que disposen de la guixeta destinada a

l’ordinador portàtil. Així mateix, és absolutament impossible impedir

desaparicions, per negligència o no, d’aquests objectes, la qual cosa

provoca situacions desagradables que malmeten molt la convivència.

Aquestes s’eviten procurant no portar aquesta mena d’objectes al centre,

en la mesura que sigui possible. D’altra banda, el centre no es fa

responsable dels objectes que puguin desaparèixer.

9. El servei de menjador és un servei, de gran valor educatiu, que l’escola

posa a disposició de les famílies per tal de facilitar-los l’organització del dia

a dia i que, per tant, no és d’ús obligatori. Per aquest motiu volem remarcar,

que aquells/lles alumnes que no respectin les normes bàsiques de

comportament i respecte vers companys i monitors, seran convidats a

causar baixa del servei de migdia.

10. Bo i entenent que el diàleg, la comprensió i el sentit comú han de ser

sempre els primers recursos, davant d’un fet que malmeti la convivència a

l’escola caldrà recórrer a la imposició de sancions. Poden incloure des de la

permanència a l’escola les tardes de dimecres o de dijous realitzant una

activitat, passant per la comunicació escrita i l’avís a casa, fins arribar a una

expulsió temporal en casos extrems. Els tutors, coordinació i/o direcció

prendran la decisió en cada cas. Els alumnes delegats de curs tindran veu i

un paper actiu en aquests aspectes.




5.4. NORMATIVA PER A L’ÀMBIT ACADÈMIC: EXÀMENS I ACTIVITATS

D’AVALUACIÓ

1. L’alumne/a està obligat a presentar-se als exàmens proposats a les

diferents matèries, així com a l’entrega i realització d’aquelles activitats

(exercicis, treballs, lectures) que el professorat consideri oportunes per tal

d’avaluar els aprenentatges assolits.

2. Si un alumne/a no pot assistir a un examen d’avaluació el professor

corresponent decidirà, analitzant objectivament els motius i justificacions

aportats, si es realitza la prova en un altre moment o no. Si l’absència no ha

estat justificada per escrit, el professor es reservarà el dret de penalitzar

aquesta actitud afectant la qualificació de la matèria en l’avaluació. La

justificació s’ha de mostrar-la al professor de la matèria afectada però

desprès cal entregar-la al tutor o tutora.

3. El no lliurament d’activitats, feines, treballs, exercicis requerits pel

professor, donat que formen part del conjunt de continguts d’avaluació,

repercutirà negativament en la qualificació de l’avaluació en aquesta

matèria. En funció de la qualitat del conjunt d’aquestes activitats

d’avaluació, la qualificació de la matèria podrà ser diferent (superior o

inferior) al promig dels exàmens.

4. El professor podrà decidir realitzar una prova final d’avaluació de caràcter

global i de ponderació superior als altres exàmens. Pot no tenir, però,

caràcter recuperador, la qual cosa significa que aprovar aquest examen

global, cas de fer-se, no implicarà necessàriament superar l’avaluació.

5. El dia que l’alumne/a té un examen està obligat a assistir a les classes que

el precedeixen (sota cap concepte pot “quedar-se a casa a estudiar-ho”). Si

no és així, el professor de la matèria a examinar podrà sol·licitar informació

sobre si l’alumne/a ha acomplert aquesta condició i, en cas contrari, pot no

deixar-l’hi fer.

6. Els exàmens seran corregits, lliurats i analitzats degudament a classe. Un

cop corregits els exàmens, l’alumne/a, preferentment, anotarà el resultat en

un full de seguiment on constaran totes les activitats que s’avaluïn de cada

matèria.




7. Cada professor podrà demanar que es portin els exàmens signats pels

pares, després cada alumne haurà d’arxivar-los a casa seva. L’alumne/a té

l’obligació de desar tots els exàmens, proves i controls del curs de totes les

matèries, doncs poden ser reclamats pel professorat o per direcció.

8. En cas que un alumne/a no es presenti a un examen de recuperació d’una

avaluació sense causa justificada, la matèria queda pendent d’aprovar; la

qual cosa implica l’obligació de fer i aprovar la prova final extraordinària per

poder superar la matèria.

9. La superació d’una avaluació mitjançant una prova de recuperació suposa

una qualificació de 5, independentment de la puntuació real de l’examen.

10. Els exàmens de recuperació i finals no seran lliurats ni sortiran en cap

moment de l’escola, malgrat podran ser revisats a requeriment justificat de

l’alumne/a.

11. La còpia o la intenció de còpia, així com una actitud inadequada a un

examen, significarà el suspès immediat.

12. Els alumnes delegats de curs tindran un paper rellevant en la tasca de fixar

la data dels exàmens i d’organitzar un calendari el més coherent possible.

No obstant això, i malgrat l’objectiu clar d’intentar evitar un nombre

excessiu, habitualment caldrà preveure dos moments d’acumulació

d’exàmens al llarg de les diferents avaluacions. Aquests moments seran

molt més assumibles amb una bona planificació i l’estudi continuat de les

diferents matèries.




6. TUTORIA, FORMACIÓ HUMANA I SOCIAL

EQUIP

EDUCADORS

FAMÍLIA GRUP

CLASSE

ALUMNE

FORMACIÓ HUMANA

Autoconeixement i autoestima

Competència social

Valors escolars

Principi Ignasià: Experiència, reflexió i acció.

Desenvolupament de la interioritat i l’espiritualitat

Compromís social (solidaritat) Acompanyament

FORMACIÓ VOCACIONAL

Claus de valoració de les pròpies capacitats i interessos

Coneixement del món universitari, del món laboral i de la formació permanent

Acompanyament del discerniment vocacional-professional

FORMACIÓ ACADÈMICA

Metodologies i estratègies

Hàbits i planificació del treball personal

Treball cooperatiu i competencial

Treball en xarxa

Treball per projectes

Treball amb TIC

Valors acadèmics: esforç, responsabilitat, superació de dificultats, discerniment de prioritats




7. LES COMPETÈNCIES AL BATXILLERAT

En el batxillerat s'identifiquen com a competències generals i comunes les

sis competències següents: competència comunicativa, competència en recerca,

competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital,

competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la

interacció amb el món.

Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les

competències bàsiques de l'etapa educativa anterior i preparen per a la vida

activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.

Competència comunicativa

La competència comunicativa es fonamenta en l'ús de les llegües en

contextos comunicatius diversos. Aquesta competència suposa mobilitzar els

recursos lingüístics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses

circumstàncies acadèmiques i socials i constitueix una competència

imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per interaccionar amb el món. És

una competència de totes i cadascuna de les matèries del batxillerat, ja que totes

les disciplines utilitzen necessàriament l'expressió oral i escrita com a instrument

per comunicar la informació i per transformar aquesta informació en coneixements

cada cop més complexos. Aquesta competència suposa que al final del batxillerat

l'alumnat sap relacionar-se amb els altres en català i castellà, i almenys també en

una llengua estrangera, oralment, per escrit i també a través de l'ús dels

llenguatges audiovisuals, tot fent servir, quan calgui, la comunicació no verbal i les

tecnologies de la informació i la comunicació.

Competència en gestió i tractament de la informació

La competència en gestió i tractament de la informació és el conjunt de

capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir,

seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents

suports, tant en l'àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. Constitueix una

competència important per obtenir coneixements útils o, en la seva pràctica

inicialment guiada, arribar al punt de ser autònom en els processos

d'aprenentatge al llarg de la vida. Aquesta competència inclou la capacitat de

distingir entre els diferents tipus de fonts i suports i de fer ús de les biblioteques




tradicionals o electròniques, incloent-hi les destreses de cerca d'informació a les

xarxes de tota mena (Internet i intranets). També contempla la capacitat de

valorar si la informació obtinguda és pertinent d'acord amb les preguntes

formulades o en funció dels objectius proposats, com la facultat de convertir-la en

coneixement.

Competència digital

L'alfabetització digital constitueix avui una necessitat prioritària. El seu

dèficit o absència contribueix a l'empobriment de les possibilitats personals tant en

el món acadèmic .en què el coneixement digital ja resulta pràcticament

imprescindible. com en el personal i, sobretot, en el laboral. En l'anomenada

societat del coneixement, la ignorància digital pot provocar situacions de

marginació i d'injustícia social.

La competència digital és la facultat de mobilitzar en situacions singulars

diverses, de caràcter acadèmic, social o personal, el conjunt de capacitats i

destreses derivades dels coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de

la informació, de la seva cultura i dels seus productes, així com de les bones

pràctiques del seu entorn.

Competència en recerca

S'entén per competència en recerca la facultat de mobilitzar els

coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal

de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara

no s'han solucionat en el nivell i en l'àmbit adequat als coneixements, destreses i

actituds que es posseeixen.

Aquesta competència implica la construcció, dins l'epistemologia de cada

matèria del batxillerat, de la capacitat d'elegir amb criteri propi, d'imaginar

projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les

opcions i els plans en el marc dels projectes individuals o col·lectius, amb

responsabilitat, rigor i perseverança. La capacitat creativa i de recerca per

imaginar projectes i desenvolupar-los amb l'ús de les tècniques adequades

comporta un grau d'autonomia que s'adquireix dins el marc de l'etapa del

batxillerat i amb l'orientació i guia del professorat.




Competència personal i interpersonal

La competència personal i interpersonal és la facultat de mobilitzar el

conjunt de capacitats i destreses que permeten, d'una banda, l'autoconeixement i

el coneixement dels altres i, d'una altra, treballar en entorns col·laboratius.

El desenvolupament de la competència personal i interpersonal resulta

imprescindible en la concepció de l'educació per a tota la vida, ja que en el món

d'avui les persones han d'adquirir flexibilitat i versatilitat per adaptar-se a entorns

d'aprenentatge canviants, han de mostrar autocontrol, creativitat i esperit

emprenedor, han de saber treballar en equip i disposar d'habilitats dialògiques i de

mediació i, finalment, han d'exercir la ciutadania activa, és a dir, actuar amb

compromís per millorar l'entorn des de la seva acció individual.

El procés creatiu també es relaciona amb determinats factors personals i

interpersonals, com la capacitat d'autocontrol emocional i de superació de les

pròpies limitacions, la sensibilitat per captar i interpretar estímuls, l'esperit

emprenedor per posar a la pràctica accions, però també la capacitat de treballar

en equip i de reflexionar sobre la pròpia pràctica, que ha de contribuir a la millora

de la societat.

Competència en el coneixement i interacció amb el món

Aquesta competència està relacionada amb les diferents àrees, ja que

regula els sabers que es consideren bàsics de cada camp d'estudi, matèria o grup

de matèries i que es vehiculen, en gran part, per mitjà de fets i conceptes, però

també de bases metodològiques i valors i actituds. Per tal de destriar quins

d'aquests coneixements són veritablement competencials, caldrà veure de quina

manera ajuden a posar en joc els coneixements adquirits per enfrontar-se a la

comprensió integral i integrada del món natural, social i cultural, a fer-se

preguntes sobre el seu funcionament, a aplicar el coneixement a la resolució de

problemes plantejats i a fer servir els aprenentatges més eficaços per donar

resposta a les situacions, independentment de la disciplina de què provinguin.

Aquesta competència mobilitza diferents sabers escolars, referits, d'una

banda, al món físic i a la interacció entre les persones i la naturalesa; i d'una altra,

a la societat i als valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensió i

interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir

reflexivament les accions cap a la seva millora.




8. PROGRAMACIÓ PER ÀREES

Els objectius i els continguts de cadascuna de les àrees i matèries

curriculars han de tenir en compte el desenvolupament integral de totes les

competències bàsiques i, en conseqüència, caldrà que des de totes les àrees i

matèries es tinguin en compte les competències comunicatives, les

metodològiques, les personals i, de les específiques, aquells aspectes peculiars

que es relacionen amb la pròpia disciplina. Els criteris d'avaluació serveixen de

referència per valorar el progressiu grau d'adquisició de les distintes

competències. Per tenir una visió més precisa de com en cadascuna de les àrees

i matèries curriculars es plantegen aquestes competències bàsiques, en la

introducció de cadascuna d'elles es precisa com contribueix a desenvolupar-les.

La determinació dels projectes i el funcionament del centre, l'organització

de les activitats a l'aula, així com les activitats complementàries i paraescolars

poden contribuir, també, a l'adquisició de les competències bàsiques.

L'expressió oral i l'expressió escrita són eines fonamentals per al

desenvolupament de les competències bàsiques i han d'estar incloses en el

desenvolupament de totes les àrees i matèries.

Per avançar en l'assoliment de les competències bàsiques és fonamental

emmarcar els processos d'ensenyament i d'aprenentatge entorn als quatre eixos

següents:

Aprendre a ser i actuar de manera autònoma

Aprendre a ser i actuar de manera autònoma per tal que cadascú

construeixi la pròpia manera de ser i utilitzi aquesta manera de ser per a

desenvolupar-se en les situacions que l'àmbit escolar i la pròpia vida plantegen.

Treballar l'autoconeixement, la construcció i l'acceptació de la pròpia identitat, la

regulació de les emocions, l'autoexigència i el desenvolupament d'estratègies

d'aprenentatge, el pensament crític i els hàbits responsables és essencial per

aprendre a ser i actuar de manera autònoma.

Aprendre a pensar i comunicar

Aprendre a pensar i comunicar per tal d'afavorir la comprensió significativa

de les informacions i la construcció de coneixements cada vegada més

complexos. Cercar i gestionar informació provinent de diferents fonts i suports,




utilitzar diferents tipus de llenguatges (verbal, escrit, visual, corporal, digital...) en

la comunicació d'informacions, sentiments i coneixements, treballar de manera

cooperativa i ser conscient dels propis aprenentatges afavoreix la construcció del

coneixement i el desenvolupament del pensament.

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa

Aprendre a descobrir i tenir iniciativa per tal de potenciar la utilització dels

coneixements de què es disposa per interpretar la realitat, establir diàlegs

interactius sobre fets i situacions, afavoreix la construcció de coneixements més

significatius i cada vegada més complexos, i el compromís per implicar-se en

processos de millora. Explorar, experimentar, formular preguntes i verificar

hipòtesis, planificar i desenvolupar projectes, cercar alternatives esdevenen

elements clau en els processos de formació de l'alumnat.

Aprendre a conviure i habitar el món

Aprendre a conviure i habitar el món per tal que els nois i noies esdevinguin

ciutadans i ciutadanes actius en una societat democràtica i participativa. La

conscienciació per la pertinença social i comunitària, el respecte per la diversitat,

el desenvolupament d'habilitats socials, el funcionament participatiu de la institució

escolar, el treball en equip, la gestió positiva dels conflictes, el desenvolupament

de projectes en comú, afavoreixen la cohesió social i la formació de persones

compromeses i solidàries.

8.1. ÀREA DE LLENGÜES I LITERATURA

A) COMPETÈNCIES PRÒPIES DE L’ÀREA

Competència comunicativa lingüística i audiovisual

B) OBJECTIUS GENERALS

Preparar l’alumnat perquè sigui capaç de desenvolupar-se com a persona,

de comunicar-se, i així pugui afrontar els reptes de la societat plural, multilingüe i

multicultural del segle XXI. Això significa educar els nois i les noies perquè

desenvolupin aquelles competències comunicatives i lingüístiques que facin




possible que tant personalment com socialment sigui capaç d’actuar i reeixir en el

seu entorn i construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que és

la condició humana, de la comprensió d’altri.

C) CRITERIS I ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Nombre de controls

Mínim dos controls per avaluació.

Altres activitats d’avaluació

Llibreta d’apunts i exercicis, deures, preguntes a classe, exposicions temes,

activitats de comprensió i expressió escrites, activitats derivades de la

lectura de llibres, actitud a classe i participació en el treball col·lectiu.

Recuperacions

Les avaluacions suspeses es recuperen aprovant la següent. Es poden

recuperar la primera i la segona si la tercera s’aprova amb un 6 o més. Hi

haurà recuperació de la tercera per aquells alumnes que només hagin

suspès la tercera avaluació. Els resultats de les avaluacions recuperades

es concreten amb un Suficient.

Exàmens finals

Prova final per aquells que no han superat l’àrea.

Nota final de curs

Es farà promig de les tres avaluacions tant si estan aprovades com

recuperades. Cas de fer-se la prova final, s’aprovarà amb un 5.

D) ACTIVITATS I RECURSOS DIDÀCTICS

Llibre de text, tres llibres de lectura i les seves activitats, diccionaris i

recursos en línia. Activitats de comprensió i expressió escrites i orals (dictats,

redaccions, diaris, cartes, lectura dramatitzada, presentacions orals,

comprensions lectores, etc). Activitats específiques de lèxic, morfologia i sintaxi.




E) CONTINGUTS PER MATÈRIES (TRIMESTRALS)

Llengua i literatura castellana 1r Trimestre

Comunicación y lenguaje. Niveles de anàlisis de la lengua. El texto. Los marcadores del discurso. Clases de textos. Gramática: oración, clasificación. Funciones sintácticas. Oración

compuesta: coordinación. Variedades de la lengua. El lenguaje: signo de identidad social. Registros lingüísticos. Estructura semántica de la oración. Libro de lectura: Tres sombreros de copa de Miguel Mihura.

2n Trimestre El léxico de la lengua. El significado de las palabras. El texto periodístico. El texto publicitario. La coordinación (cont.). Oración compleja: subordinación adjetiva y

sustantiva. Libro de lectura: El árbol de la ciencia de Pío Baroja.

3r Trimestre Los textos científicos, técnicos y humanísticos. El texto jurídico-

administrativo. El texto literario. Oración compleja: subordinación adverbial propia e impropia. Estructuras

enfáticas. Las lenguas de España. Variedades geográficas del español. El castellano.

El español en el mundo. Llengua i literatura catalana 1r Trimestre

Lectura i comprensió de textos Fonètica:

fonema, so i grafia. Les característiques i els fenòmens dels sons vocàlics i consonàntics.

2n Trimestre Lectura i comprensió de textos Sintaxi:

l’oració: els seus constituents, l’estructura. Els complements del verb. La substitució pronominal.

Text i context: Les propietats textuals

Literatura: Víctor Català: Drames rurals 3r Trimestre

Lectura i comprensió de textos Sintaxi:

l’oració composta: les subordinades adjectives, substantives i adverbials.




Text i context: el text argumentatiu la variació textual: - gèneres i tipus de text varietats dialectals i de registre. Factors que determinen el registre. La carta i el currículum

Literatura: Miquel Llor: Laura a la ciutat dels sants. LITERATURA CATALANA 1r TRIMESTRE

La Renaixença. Àngel Guimerà: Mar i Cel. El Noucentisme. Josep Carner. Supervivent d’un cant remot. Antologia

poètica. 2n TRIMESTRE

Pere Calders: Cròniques de la veritat oculta Màrius Torres: Com un foc invisible. Antologia poètica

3r TRIMESTRE

Salvador Espriu: Antígona.

M.Àngels Anglada: Quadern d’Aram.

8.2. ÀREA DE LLENGÜES ESTRANGERES




Preparar l’alumnat perquè sigui capaç de poder desenvolupar-se com a

persona competent en la seva comunicació en una altra llengua no materna,

afrontant així els reptes que la societat actual i futura: global, plural, multilingüe i

multicultural hom planteja.

Això implica diversificar les estructures lingüístiques mentals de l’alumnat,

adaptant-se a contextos idiomàtics diferents i poder desenvolupar les




competències comunicatives pròpies de cada llengua estrangera de la forma més

natural possible.

Treballant la construcció de frases per emetre i rebre missatges orals i

escrits servirà de base per arribar a una habilitat competencial que els permeti

actuar, reeixir en el seu entorn i construir els fonaments de la vida personal en

l’àmbit acadèmic, professional, del lleure i de la ciutadania global.


Nombre de controls/fitxes per avaluació

2 “A - Test” (controls) per avaluació.

“B - Test” (fitxes sorpresa): tantes com el professorat consideri oportunes.

Altres activitats d’avaluació

Llibreta d’apunts i exercicis (English notes), deures (homework), preguntes i

participació activa, actitud general durant les classes.

Ortografia i dictats,

Lectura (llibres i d’altres formats),

Comprensió oral i escrita,

Expressió oral i escrita: projectes individuals i /o en grup,

Gramàtica i Vocabulari.

Cal·ligrafia: molt important per a les PAU.

Recuperacions

Les avaluacions suspeses es recuperen aprovant la següent. Es poden

recuperar la primera i la segona si la tercera s’aprova amb un 6 o més. Hi

haurà recuperació de la tercera per aquells alumnes que només hagin

suspès la tercera avaluació. Els resultats de les avaluacions recuperades

es concreten amb un Suficient.

Exàmens finals

Prova obligatòria per als alumnes amb alguna avaluació suspesa.

Els alumnes aprovats al llarg del curs poden presentar-se a les proves

finals per pujar nota.

Nota final de curs

Es la resultant del promig de les tres avaluacions.





Llibres de text i d’exercicis, llibres de lectura i les seves activitats, diccionaris,

i recursos TIC. Fotocòpies proporcionades pel professor/a amb activitats de

comprensió i expressió escrites i orals de tipologia variada i activitats específiques

de lèxic. Cada trimestre s’elaborarà un projecte.


Anglès

1r Trimestre Revisió dels temps verbals i verbs irregulars Les noves tecnologies aplicades a l’aprenentatge de l’anglès Oracions de relatiu ‘defining’ i ‘non-defining’ Fonètica anglesa (Advanced): vocals, diftongs, triftongs, consonants, ritme,

entonació – Teoria i pràctica. Descripcions de persones, objectes, llocs, ambients i situacions Redactats discursius El paper de les escoles i les metodologies en la formació personal ‘Phrasal verbs’ Derivació lèxica: els sufixes Teoria i pràctica de l’ús contextual dels gerundis i dels infinitius Narracions ‘connectors’ (I) ‘Project 1’ Repàs del vocabulari general i adquisició de nou lèxic tecnològic i científic.

2n. Trimestre Simulacre de les PAU (I) D’on ve la llengua anglesa? Com i quan es va formar? (Advanced) Les varietats de l’anglès: britànic, americà, australià, .... Derivació lèxica: els prefixes ‘Modal verbs’ Crítica de pel·lícules Articles d’opinió Entrevistes Menjar i salut Frases fetes ‘idioms’ i proverbis Teoria i pràctica de l’estil indirecte (‘reported speech’) Resums i informes Lectura i treball d’una obra de la literatura anglesa contemporània. ‘connectors’ (II) ‘Project 2’ Repàs del vocabulari general i adquisició de nou lèxic d’àmbit social.




3r. Trimestre Simulacre de les PAU (II) La música i el seu impacte personal, col·lectiu, mediàtic i cultural. ‘British & American English’ i el seu lèxic diferenciat. La veu passiva: teoria i pràctica de les seves cinc estructures Cartes formals ‘connectors’ (III) Els condicionals i l’ús d’altres tipus de subordinades especials ‘Project 3’ Lectura i treball d’una obra de la literatura nord americana. (Advanced) Revisió dels continguts fonamentals del curs (Intermediate) Repàs de les tècniques i dels continguts necessaris per a presentar-se a

les PAU. Repàs del vocabulari general i adquisició de nou lèxic d’interès personal:

acadèmic i professional.

Francès 1r Trimestre

Continguts Comunicatius Manifestacions culturals, programes, crítica. Argumentar. Queixar-se, reivindicar. Convèncer, emetre restriccions. Expressió dels propis desitjos, sentiments, estat emocional i necessitats.

Continguts estructurals Pronoms possessius Present de subjuntiu Alternança indicatiu/ subjuntiu La negació Condicional. Expressió de la condició Expressió de la causa

Continguts fonètics Les vocals nasals. Grups consonàntics

2n. Trimestre Continguts Comunicatius

Carta de reclamació Dubtar, enfadar-se, justificar(se) Expressar acord o desacord, indignació o insistència Demanar o donar explicacions Demanar o establir un diagnòstic mèdic Redactar una carta amistosa Escriure un diàleg

Continguts estructurals Expressió de l’oposició i la concessió Estil indirecte Expressió de la hipòtesis Expressió de la conseqüència

Continguts fonètics




La liaison Vocals: -Semivocals

3r. Trimestre Continguts Comunicatius

Participar en una conversa Felicitar algú Recordar quelcom a algú Escriure articles Expressar el dubte, la pena, la decepció Diferents registres de parla

Continguts estructurals La veu passiva. Formes que expressen la passivitat Expressió de la finalitat Participi de present i gerundi Gir presentatiu: C’est qui / c’est que

Continguts fonètics La “e” caduca Revisió dels sons

Alemany 1r Trimestre

Els idiomes. Frases subordinades: de relatiu i preguntes indirectes. Pronoms, adjectius, possessius, preposicions, etc. Repàs i ampliació de lèxic: cos, vivenda, professions, escola, temps, etc. La investigació. Relacions causals, de conseqüència i finals. Lectura de textos amb con continguts científics i informatius. Interpretar taules estadístiques. Descriure avantatges i inconvenients. Veu passiva. Pronom impersonal “man”. Descriure processos. Genitiu. Relacions causals amb “weil” i finales amb “um ... zu”

2n. Trimestre Aficions. L’esport i la música. Expressar emocions i preferències Expressar opinions i comentaris tipus “ chat”. Pronoms indefinits. Demostratius i declinació de l’ adjectiu. Formació de paraules: sufixos i prefixos Grups musicals i equips esportius a Alemanya. El temps meteorològic. Medi ambient, sostenibilitat. Consum. La natura, canvi climàtic, desastres

en el món, energies renovables. Alemanya verda. El temps meteorològic. Fer prediccions de futur i expressar hipòtesis. Acceptar i rebutjar.

3r. Trimestre Preguntes indirectes amb “ob”, i frases subordinades. Discurs argumentatiu. Expressar la condicionalitat, real i irreal.




Fer suggeriments i aconsellar. Expressar desig i petició, suggeriments i consells. Descriure i opinar sobre una imatge, una fotografia o una obra d’ art. Compres. Botigues. Konjunkitiv II dels verbs “haben”, “sein”, “werden”, “sollen”. La condició

irreal i fórmules de cortesia. Complements pronominals en acusatiu i datiu.

8.3. ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS: HISTÒRIA DE L’ART, HISTÒRIA DE LA

FILOSOFIA, ECONOMIA DE L’EMPRESA II, GEOGRAFIA I HISTÒRIA


Coneixement i interacció amb el món físic.

Social i ciutadana.


Comprendre i valorar els canvis en la concepció de l’art i l’evolució de les

seves funcions socials al llarg de la història. Entendre que l'art és una forma

d'expressió que reflecteix la manera de ser i de pensar de cada temps i de

cada cultura

Conèixer el llenguatge artístic de les diferents arts plàstiques i visuals i adquirir

una terminologia específica, utilitzar-la amb precisió i rigor i aplicar-la a

l’esquema d’un mètode d’anàlisi i interpretació de les obres d’art.

Identificar, analitzar, caracteritzar i diferenciar algunes de les manifestacions

artístiques més destacades dels principals estils de la història de l’art

occidental, situar-les en les coordenades espaciotemporals, descobrir-ne les

connexions explicatives amb el context social i històric i sintetitzar-ne les

significacions i els processos diacrònicament observables, tot relacionant-los

amb els estils precedents i consegüents.

Identificar i comprendre els grans períodes en què es divideix la història de la

filosofia, així com les distintes solucions que al llarg del temps s’han anat

proposant als problemes filosòfics.




Contextualitzar els problemes filosòfics i ser capaç de proposar-ne solucions,

amb la finalitat de contribuir d’aquesta manera a bastir un criteri personal sòlid

i raonat.

Desenvolupar i consolidar una actitud crítica davant les diferents opinions

expressades pels pensadors i pensadores d’èpoques i corrents filosòfiques

que s’han succeït al llarg de la història, analitzant semblances i diferències.

Analitzar les característiques més significatives dels diferents tipus démpresa

e identificar les seves funcions, objectius i organització, valorant de manera

especial els problemes econòmics i financers bàsics als que sénfronten les

petites i mitjanes empreses.

Identificar els elements més importants dels distints sectors de láctivitat i

explicar, a partir délls, les principals estratègies adoptades per les empreses.

Analitzar les distintes polítiques de marketing que adopten les empreses

segons els mercats als que es dirigeix, valorant els límits ètics que aquestes

polítiques han de considerar. Comprendre la necessitat dádoptar un

marketing social per integrar a la empresa dins de la societat, augmentant el

seu benestar.

Entendre l’espai geogràfic espanyol i català com a espais dinàmics, resultat de

la combinació de processos socials, econòmics, tecnològics i culturals que han

actuat en un determinat marc territorial i temporal.

Conèixer i valorar la posició de Catalunya i Espanya en un món globalitzat i

interrelacionat, en el que es donen alhora processos d’uniformització dels

sistemes econòmics i de desigualtat socioeconòmica.

Analitzar les activitats productives i demogràfiques, el seu procés de canvi i els

seus impactes socials, territorials i mediambientals, reconeixent que els agents

humans són actualment els factors primordials en la configuració dels espais

de producció. Adquirir una consciència crítica en relació amb els límits del

creixement i l’esgotament dels recursos i a les desigualtats socioeconòmiques.

Identificar, analitzar i explicar, situant-los adequadament en el temps i en

l’espai, els esdeveniments i processos històrics més significatius tant en l’àmbit

d’Espanya en general com de Catalunya en particular al llarg del segle XIX i,

sobretot, del segle XX, valorant la seva significació en el procés històric i les

seves repercussions en el present.




Interpretar de manera àmplia els principals processos econòmics, polítics i

socio-ideològics així com alguns dels principals problemes històrics que

configuren la història de Catalunya en particular i la d’Espanya en general,

tenint en compte els referents comuns i les particularitats, dins una visió

respectuosa del caràcter plurinacional de l’estat.

Seleccionar, analitzar i interpretar informació històrica de fonts directes i

indirectes, valorar les diverses interpretacions historiogràfiques i realitzar

algunes activitats d'indagació i síntesi per tal de treure conclusions raonades

sobre alguns aspectes de l'evolució històrica de Catalunya i Espanya, aplicant

la terminologia apropiada.

Conèixer la terminologia i el vocabulari específic, els procediments tradicionals

i les noves tecnologies, els materials i els estris propis, i saber-los emprar de

manera adient en descripcions verbals o escrites i en realitzacions

graficoplàstiques.

Desenvolupar habilitat i destresa expressiva en l'ús dels mitjans

graficoplàstics, com a resultat de la recerca i l'experimentació constants, de

manera que possibilitin la millora de la sensibilitat i facilitin el desenvolupament

de la pròpia personalitat.

Saber identificar i explicar els elements formals i els valors semàntics presents

en obres del patrimoni artístic, atenent al context social i cultural, per tal que

esdevingui recurs propedèutic per a les pròpies creacions.


2-3 Controls per avaluació

Llibreta d’apunts i exercicis de classe i deures, treballs escrits, exposicions i

actitud a classe

Prova de recuperació pels suspesos durant l’avaluació següent. Es recupera

amb un 5 si s’aprova.

Prova final obligatòria per aquells que tenen al menys una avaluació suspesa,

així com pels que trien la matèria per fer examen final.




Es farà promig de les tres avaluacions, cas que aquestes estiguin aprovades o

recuperades. Cas de fer-se la prova final obligatòria, s’aprovarà amb un 5.


Realització dels exercicis proposats pel llibre de text.

Lectures comprensives de textos .

Anàlisis de documents i d’altres fonts .

Comentari d´ imatges relacionades amb els temes treballats.

Elaboració dels resums de cada tema.

Visualització i comentari de pel·lícules i documentals de TV relacionades amb

els diferents temes.

Consulta , seguiment i comentari de fets actuals que es poden relacionar amb

els temes estudiats.(TV, ràdio, premsa, Internet).

Redacció i aprofundiment d’un tema seguint un model concret (aula

informàtica).

Edició i presentació del tema escollit en diversos formats; audio, video i oral.

Visites museus i activitats específiques.


Cultura Audiovisual II 1r Trimestre

La imatge fotogràfica Tecnologia fotogràfica i la seva pràctica Història de la fotografia

2n Trimestre Tractament d’imatges Reportatge TV Web

3r Trimestre Història i evolució de la tècnica cinematogràfica Muntatge Crítica cinematogràfica Animació




Dibuix artístic II

1r Trimestre

El bodegó (encaix, composició i traç) Blanc i negre

2n Trimestre Perspectives Dibuix de l’entorn Color

3r Trimestre Figura humana (equilibri, tensió i escorç) El retrat

Història de la filosofia

1r Trimestre

Els orígens de la Filosofia. Plató: veritat i poder. Aristòtil: la saviesa del biòleg. L’hel·lenisme

2n Trimestre Els orígens de la filosofia cristiana: Sant Agustí. L`escolàstica medieval. De la via Antigua a la Via Nova René Descartes:el racionalisme. L’empirisme: la primacia de l’experiència

3r Trimestre La filosofia de la Il·lustració De l’ idealisme al materialisme El final del somni: Nietzsche i Freud La filosofia del llenguatge i de la ciència al segle XX Fenomenologia i existencialisme Repensar l’home, repensar la societat

Economia de l’empresa 1r Trimestre

El patrimoni i la comptabilitat El cicle comptable Normalització i verificació comptable Els estats financers

2n Trimestre Anàlisi patrimonial i anàlisi financer Anàlisi econòmica La inversió en l’empresa




Les fonts de finançament Els cicles interns

3r Trimestre Direcció estratègica de l’empresa Creixement intern i extern de l’empresa La creació d´una empresa El pla d’empresa.

Geografia 1r Trimestre

El medi físic de Catalunya i d’Espanya Els climes de Catalunya i d’Espanya Els recursos de la natura Natura i medi ambient

2n Trimestre Canvis i permanències en el sector primari La reestructuració dels espais industrials Els serveis. El turisme Comerç i comunicacions

3r Trimestre La població catalana i espanyola Els fluxos migratoris La ciutat i l’urbà: concepte, morfologia i funcions El fenomen urbà a Espanya i a Catalunya Un món globalitzat Espanya i Catalunya a la UE Política i territori Els contrastos regionals a Espanya i a Catalunya

Història 1r Trimestre

La Restauració Borbònica (I) 1874-1898 Economia i Societat del segle XIX Orígens del catalanisme La Restauració Borbònica (II) 1898-1931 La consolidació del catalanisme Economia i societat 1900-1936 Constitucions de 1869 i de 1876

2n Trimestre La Segona República La Generalitat Republicana La Guerra Civil Cartells de la Guerra Civil

3r Trimestre Franquisme. Esquema general (1939-1975) Franquisme I (Política Franquisme II (Economia i societat La Transició (1975-1982)




La Democràcia (1982-1996 Catalunya (1976-1996

8.4. ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA




Conèixer i aplicar en diferents contextos els principals conceptes de la

biologia, la física i la química i la seva articulació en lleis, teories i models,

apreciant el seu paper en el coneixement i interpretació de la natura.

Apreciar les aportacions de la biologia, la física i la química per resoldre

problemes de la vida quotidiana,tot valorant els aspectes ètics, socials,

ambientals, econòmics o polítics relacionats amb els nous descobriments i les

seves aplicacions, i desenvolupant actituds positives vers la ciència i la

tecnologia.

Utilitzar amb propietat la terminologia pròpia de cada matèria en la

comunicació en diferents contextos.

Aplicar les estratègies de la investigació científica: plantejament de problemes,

formulació d’hipòtesis, cerca d’informació, elaboració d’estratègies de

resolució, disseny i muntatges experimentals, anàlisi i comunicació de resultats

amb capacitat explicativa i predictiva dels fenòmens que s’estudien.

Orientar els aprenentatges tenint en compte la realització de les Proves

d’Accés a la Universitat.


L’avaluació es portarà a terme mitjançant 2-3 controls trimestrals, treballs i

exercicis de classe. Hi haurà la realització de dos simulacres de les P.A.U.

També hi haurà una valoració a l’actitud.





Activitats d’aula seguint les directrius de les PAU


Biologia 1r Trimestre

BIOMOLÈCULES: Aigua i sals minerals; glúcids; olis i greixos proteïnes i vitamines; organismes modificats genèticament: els transgènics.

ANATOMIA I FISIOLOGIA DE L'APARELL DIGESTIU: estructura d'esòfag, estómac i intestí prim; els enzims digestius; vellositats intestinals, absorció de nutrients i mecanismes de transport dels enteròcits; el fetge: principals funcions.

METABOLISME: catabolisme i anabolisme; ATP; obtenció de l'energia per part de les cèl·lules: oxidació de la glucosa, respiració cel·lular i mitocondris; les vitamines com a coenzims; energia de reserva: el glicogen i la seva regulació hormonal (insulina i glucagó).

L’EXERCICI FÍSIC: curses curtes d'alta velocitat: ús la de la fosfocreatina; consum anaeròbic de glucosa: glicogenòlisi i glucòlisi; elements limitants: obtenció de lactat i pH; fermentacions. Curses d'ultrafons: el múscul vermell; oxidació aeròbica de greixos als mitocondris; β-oxidació; Cicle de Krebs; enzims del CK: cooperativitat i al·losteria; cadena respiratòria; ATP-sintasa. Curses intenses de llarga durada: la marató.

2n Trimestre ELS CINC REGNES; la biodiversitat; l'estructura dels boscos; relacions

entre els éssers vius -intra i interespecífiques; successió primària i secundària: estratègies de colonització (estratègia de la r i de la k); regeneració dels ecosistemes: resiliència.

L'ENERGIA DE LA LLUM: Esquema general de la fisiologia vegetal; fases de la fotosíntesi; trànsit de matèria i energia per l'ecosistema; nivells tròfics i xarxes producció bruta i neta i biomassa; trànsit d'energia; factors limitants; la selecció natural en el context del bosc; afectacions del canvi climàtic.

BACTERIS I ANTIBIÒTICS: bacteris: estructura cel·lular; tinció Gram; tipus de bacteris segons el seu metabolisme; reproducció bacteriana: corba de creixement bacterià; mutació en els bacteris; parasexualitat bacteriana; antibiòtics: resistència;

ANTIBIÒTICS: Funció biològica dels antibiòtics; característiques i tipus d'antibiòtics: bacteriostàtics i bactericides; bacteris resistents als antibiòtics; resistència natural i resistència adquirida;

VIRUS I MALALTIES VÍRIQUES: Tipus de virus i estructura; cicle lític dels bacteriòfags; cicle lisogènic; malalties víriques en humans;

DEFENSES CONTRA INFECCIONS: Sistema immunitari; immunitat inespecífica o natural: tipus cel·lulars-granulòcits o polimorfonuclears; resposta inflamatòria; immunitat específica o adquirida: tipus cel·lulars; mecanisme d'acció de la resposta immunitària específica; resposta




immunitària primària i secundària; immunitat passiva i activa: vacunes; al·lèrgia.

3r Trimestre EL CÀNCER: Característiques del càncer: sarcomes, carcinomes, limfomes

i leucèmies; processos cel·lulars afectats: cicle cel·lular, diferenciació cel·lular; mutacions que poden provocar càncer: protoncògens i gens supressors de tumors.

CARIOTIP HUMÀ: revisió de processos funcionals del DNA: replicació, expressió gènica (etapes nuclear i citoplasmàtica); mutacions: insercions i delecions; herència i càncer; herència autosòmica i lligada al sexe, dominància i recessivitat; dihibridisme; lligament; epigenètica del càncer; telòmers i telomerasa; la lluita contra el càncer .

EVOLUCIÓ: Creacionisme i fixisme; proves de l’evolució; teories evolutives: lamarckisme; darwinisme: selecció natural; dificultats del darwinisme. Teoria sintètica o neodarwinisme: genètica de poblacions - perspectiva actual de l'evolució: freqüències gèniques i eficàcia biològica; Els factors del canvi evolutiu; més enllà del neodarwinisme: simbiogènesi de Lynn Margulis; els gens HOX i l'evolució modular. L'origen dels hominoïdeus: bipedisme, capacitat craniana; Lucy, Laetoli, Taung, Olduvai, Xina i Java, l'home de Flores, Atapuerca: el nen de la gran dolina, l'últim neandertal, el primer humà modern; evidències moleculars de l'evolució: l'Eva mitocondrial i l'Adam-cromosoma Y.

Química 1r Trimestre

CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA. SUBSTÀNCIES PURES. Les substàncies pures dins de la classificació de la matèria. Elements i compostos. Obtenció dels elements dels compostos. Diagrama de fases d’una substància pura. Canvis d’estat. Teoria cineticomolecular dels gasos . Calor intercanviada en els canvis d’estat. Les activitats industrials i el medi ambient.

TERMODINÀMICA QUÍMICA. Introducció a la termodinàmica. Variables termodinàmiques. Calor i treball. Energia interna. Primer principi de la termodinàmica. Relació entre l’energia interna i l’entalpia. Mesura de l’entalpia de reacció. Llei de Hess. Càlcul de les entalpies de reacció a partir de les energies d’enllaç. Energia reticular d’un compost iònic. L’entropia. Espontaneïtat de les reaccions. L’energia lliure de Gibbs. La termodinàmica i la indústria.

CINÈTICA QUÍMICA. La velocitat de les reaccions. Teories de les reaccions químiques. Factors que intervenen en la velocitat de les reaccions. Mecanismes de reacció.

2n Trimestre EQUILIBRI QUÍMIC. Introducció a l’equilibri químic. Constant d’equilibri de

concentració Kc. Constant d’equilibri en funció de la pressió Kp. Relació entre les constants d’equilibri Kc i Kp. Grau de dissociació. Factors que modifiquen l’equilibri. Relació entre la constant d’equilibri i l’energia lliure de Gibbs. L’equilibri químic i la indústria.

REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS. Introducció. Teoria de Brönsted i Lowry. Força relativa d’àcids i bases. Equilibri iònic de l’aigua.




Relació entre Ka i Kb. Concepte de Ph. Variació del pH en diluir un àcid fort o un àcid feble. Indicadors àcid-base.

DE LA HIDRÒLISI A LA NEUTRALITZACIÓ. Concepte d’hidròlisi. Comportament àcid o bàsic de les sals. Dissolucions reguladores del pH. Reaccions de neutralització. Valoracions àcid-base. La importància del pH del sòl. Efectes mediambientals dels àcids: pluja àcida.

EQUILIBRIS HETEROGENIS. Reaccions de precipitació. Solubilitat i producte de solubilitat. Relació entre solubilitat i producte de solubilitat. Efecte de l’ió comú. Efecte salí. Precipitació fraccionada. Dissolució de precipitats.

3r Trimestre REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA D’ELECTRONS. Introducció a les

reaccions redox. Reaccions orgàniques d’oxidació-reducció. Valoracions redox. Processos redox en els organismes vius. Corrosió dels metalls. Aplicacions de les reaccions redox: l’acer.

APLICACIONS DE LES REACCIONS REDOX. Electròlisi. Cel·les galvàniques. Força electromotriu d’una pila. Potencials normals de reducció. Aplicacions de les cel·les galvàniques. Espontaneïtat de les reaccions redox.

PROPIETATS PERIÒDIQUES DELS ELEMENTS. Els elements de la taula periòdica. Propietats periòdiques dels elements. Variació dins la taula periòdica.

DELS ÀTOMS A LES MOLÈCULES. L’ENLLAÇ QUÍMIC. Dels àtoms a l’enllaç. L’enllaç covalent i la teoria de Lewis. Paràmetres moleculars: energia, angle i longitud d’enllaç. Teoria de repulsió entre els parells d’electrons de la capa de valència. Enllaços polars i molècules polars. Forces intermoleculars. Introducció als mètodes espectroscòpics en la determinació de l’estructura de les molècules.

Física

1r Trimestre

Magnituds Físiques. Cinemàtica. Dinàmica. Principi de conservació del moviment. Treball i energia. Camp gravitatori.

2n Trimestre Camp Elèctric. Electromagnetisme.

3r Trimestre Moviment ondulatori. Naturalesa de la llum. Física nuclear




8.5. ÀREA D’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA


Comunicativa lingüística i audiovisual i competència artística i cultural.


Conèixer la terminologia i el vocabulari específic, els procediments tradicionals

i les noves tecnologies, els materials i els estris propis, i saber-los emprar de

manera adient en descripcions verbals o escrites i en realitzacions

graficoplàstiques.

Desenvolupar habilitat i destresa expressiva en l'ús dels mitjans

graficoplàstics, com a resultat de la recerca i l'experimentació constants, de

manera que possibilitin la millora de la sensibilitat i facilitin el desenvolupament

de la pròpia personalitat.

Saber identificar i explicar els elements formals i els valors semàntics presents

en obres del patrimoni artístic, atenent al context social i cultural, per tal que

esdevingui recurs propedèutic per a les pròpies creacions.


2-3 Controls per avaluació

Llibreta d’apunts i exercicis de classe i deures, treballs escrits, exposicions i

actitud a classe

Prova de recuperació pels suspesos durant l’avaluació següent.. Es recupera

amb un 5 si s’aprova.

Prova final obligatòria per aquells que tenen al menys una avaluació suspesa,

així com pels que trien la matèria per fer examen final.

Es farà promig de les tres avaluacions, cas que aquestes estiguin aprovades o

recuperades. Cas de fer-se la prova final obligatòria, s’aprovarà amb un 5.





Realització dels exercicis proposats pel llibre de text.

Lectures comprensives de textos .

Anàlisis de documents i d’altres fonts .

Comentari d´ imatges relacionades amb els temes treballats.

Elaboració dels resums de cada tema.

Visualització i comentari de pel·lícules i documentals de TV relacionades amb

els diferents temes.

Consulta , seguiment i comentari de fets actuals que es poden relacionar amb

els temes estudiats.(TV, ràdio, premsa, Internet).

Redacció i aprofundiment d’un tema seguint un model concret (aula

informàtica).

Edició i presentació del tema escollit en diversos formats; audio, video i oral.

Visites museus i activitats específiques.


Disseny 1r Trimestre

L’àmbit de la comunicació II. 2n Trimestre

L’àmbit de l’objecte II. 3r Trimestre

L’àmbit de l’entorn II.

Dibuix artístic

1r Trimestre Dibuix descriptiu d'objectes La crisis de la representación.

2n Trimestre Dibuix descriptiu de l´entorn

3r Trimestre Dibuix descriptiu de retrats

8.6. ÀREA DE LLATÍ I CULTURA CLÀSSICA







Consolidar els coneixements de gramàtica adquirits el curs anterior.

Traduir textos de dificultat mitjana amb cert domini de la sintaxi.

Analitzar correctament tots els elements d’una oració passiva.

Canviar de veu una determinada oració.

Traduir correctament un verb deponent.

Analitzar i traduir textos en què apareguin oracions passives.

Saber quin significat tenen els principals aforismes llatins que encara s’utilitzen

avui dia.

Reconèixer els participis de present, passat i futur.

Traduir un participi amb el seu valor corresponent.

Traduir frases i textos en què apareguin construccions de participi.

Saber en què consistia el cursus honorum a Roma.

Identificar els diferents tipus d’infinitiu.

Reconèixer els infinitius concertats i fer-ne l’anàlisi i la traducció correctes.

Analitzar i traduir correctament oracions completives d’infinitiu.

Saber en quin context històric i polític va viure Virgili i com això el va

condicionar a l’hora d’escriure la seva obra.

Aprofundir en l’obra de Virgili a partir de la lectura i el comentari del cant VI de

l’Eneida.

Identificar els modes subjuntiu i imperatiu.

Traduir frases i textos originals en què apareguin formes verbals en subjuntiu o

imperatiu.

Saber les característiques de la fabula palliata.

Saber les diferències principals entre les comèdies de Plaute i les de Terenci.

Reconèixer les oracions subordinades introduïdes per la conjunció cum.

Traduir textos originals que continguin subordinades substantives i adverbials.

Argumentar la importància d’Empúries com a porta d’entrada de la cultura

clàssica a casa nostra.




Identificar els principals espais arqueològics de l’Empúries romana excavats

fins al moment.

Saber amb quina finalitat els romans van fundar Tàrraco.

Saber identificar entre diferents maquetes la de Tàrraco.

Identificar els principals verbs irregulars de la llengua llatina.

Saber quins eren els edificis principals de la ciutat romana de Bàrcino i les

seves característiques.

Identificar imatges corresponents a restes arqueològiques de l’època romana

de la ciutat de Barcelona.

Valorar l’esforç de resistència que van fer els ilergets durant la romanització.

Reconèixer el passat romà de l’actual ciutat de Mèrida.

Relacionar les restes arqueològiques de Mèrida amb els edificis corresponents

de l’època romana.

Identificar alguns indrets de la Península on la presència romana fou

important.

Identificar els principals llatinismes emprats en llengua catalana.

Utilitzar els llatinismes estudiats aplicats en la llengua actual.

Conèixer les principals característiques de l’obra d’Ovidi.

Identificar frases subordinades i veure quina és la seva funció.

Conèixer les principals característiques de l’obra de Ciceró.

Conèixer la producció literària d’Horaci.

Reconèixer els adjectius en els graus comparatiu i superlatiu.

Valorar l’obra de Tit Livi com a font d’informació per conèixer la història de

Roma.


Criteris:

3 Controls

Llibreta d’apunts i exercicis, deures, preguntes a classe, exposicions temes,

actitud a classe i participació en el treball col·lectiu.




Prova/Activitats de recuperació pels suspesos de la 1ª, 2 i 3ª. Es recupera

amb un 5 si s’aprova

Prova extraordinària final per aquells que tenen al menys una avaluació

suspesa i no recuperada.

Es farà promig de les tres avaluacions, cas que aquestes estiguin

aprovades o recuperades Cas de fer-se la prova extraordinària, s’aprovarà

amb un 5.

Activitats d´avaluació:

Resoldre satisfactòriament diferents tipus d’exercicis de morfologia nominal

i verbal

Analitzar i traduir un text llatí original.

Analitzar i traduir correctament una frase passiva.

Canviar de veu una oració llatina.

Traduir textos amb construccions de participi.

Relacionar participis absoluts amb la seva traducció.

Saber passar construccions de participi a oracions de relatiu.

Traduir un text amb infinitius.

Saber les característiques del gènere èpic.

Saber en quins dos poemes grecs s’inspirà Virgili a l’hora d’escriure

l’Eneida.

Reconèixer temps verbals en subjuntiu.

Descriure les característiques del teatre de Plaute.

Traduir textos originals amb subordinades introduïdes per la conjunció i

cum.

Saber identificar en un plànol d’Empúries la Palaiàpolis, la Neàpolis i la

ciutat romana.

Identificar restes arqueològiques i especificar-ne la funció.

Traduir un text llatí original amb un nivell de subordinació considerable.

Analitzar els elements d’una oració subordinada i saber quina funció fa la

subordinada respecte de l’oració principal.

Explicar els motius pels quals els romans s’instal·laren a Tàrraco.

Citar els principals monuments de l’època romana que hi ha als afores de

Tàrraco.




Reconèixer els principals verbs irregulars de la llengua llatina.

Enumerar les principals construccions de la Barcelona romana.

Explicar la importància que van tenir durant l’Imperi romà les quatre ciutats

romanes més significatives de Catalunya.

Argumentar les raons que van portar els romans a fundar Emèrita Augusta.

Citar els edificis de l’Emèrita Augusta romana que es troben en força bon

estat.

Comentar quin paper va tenir la colònia Emèrita Augusta a la Península.

Respondre correctament preguntes sobre Emèrita Augusta.

Reconèixer diferents construccions d’edificis d’època romana a tota la

Península.

Explicar el significat d’uns llatinismes concrets.

Classificar les obres d’Ovidi segons si pertanyen a la poesia èpica o a la

poesia elegíaca.

Saber el significat llatí de les expressions llatines més habituals.

Resoldre exercicis de gramàtica i sintaxi de diferent grau de dificultat.

Saber la vida i les obres principals de Ciceró.

Definir què és poesia lírica.

Saber quina ha estat la producció literària d’Horaci.

Enumerar els principals tòpics literaris d’Horaci.

Definir què és la historiografia.

Saber quina ha estat la producció literària de Tit Livi.


LLIBRE DE TEXT “LLATÍ 2n BATXILLERAT” Ed. Barcanova

Diccionari Vox “Llatí-Català Català-Llatí”

Webquest sobre temes de cultura i civilització romana

Treballs amb suport informàtic (blogs, pàgines especialitzades...)

Dossier de suport.





Llatí 1r Trimestre

Llengua llatina: Repàs de la gramàtica assolida al primer curs. Veu passiva. Les oracions passives. Els verbs deponents. Les formes nominals del verb. Els participis. Construccions de participi. Història i cultura: Empúries, porta d’entrada de la cultura clàssica. Tàrraco, la capital del món. Bàrcino i Ilerda. Emèrita Augusta, capital de província. Altres indrets amb passat romà.

Literatura: Virgili, el més gran poeta romà. La comèdia: Plaute i Terenci.

2n. Trimestre Llengua llatina:

L’infinitiu. Construccions d’infinitiu: infinitiu concertat i completives d’infinitiu. Mode subjuntiu. Present d’imperatiu. Oracions subordinades introduïdes per la conjunció cum.

Història i cultura: Ovidi, el poeta desterrat. Ciceró, el més important dels oradors llatins. Llatinismes.

3r Trimestre Llengua llatina:

Oracions subordinades introduïdes per les conjuncions ut i ne. Verbs compostos de sum. Supí.

Història i cultura: Horaci: el poeta i els tòpics. La historiografia romana: Juli Cèsar i Tit Livi.

8.7. ÀREA DE MATEMÀTIQUES


Matemàtica





Reconèixer situacions reals concretes on la matemàtica és un instrument

necessari per organitzar i interpretar informació, i per prendre decisions ben

fonamentades.

Aplicar i relacionar els conceptes i procediments apresos, a diferents àmbits de

les ciències i de la tecnologia, resolent situacions-problema, que facin palesa

la interconnectivitat de les diferents parts de la Matemàtica i els diferents rols

que aquesta pot tenir.

Decidir quins models matemàtics s’ajusten millor a determinades situacions

que puguin plantejar-se en la vida quotidiana de l’alumnat, saber representar-

los simbòlicament, aplicar-los i extreure’n conclusions.

Usar les eines tecnològiques com ara els fulls de càlcul, programes de càlcul

simbòlic i de representació gràfica que permetin l’exploració, la simulació i la

representació per tal de fer emergir i entendre conceptes i procediments

matemàtics.

Consolidar la idea que la matemàtica és un bon instrument per l’aplicació del

mètode científic, explorant situacions que comportin: planificació,

experimentació, formulació de conjectures i la seva consolidació.

Reconèixer diferents tipus de raonaments propis de les matemàtiques:

analogia, inducció, deducció i reducció a l’absurd. En particular, incorporar al

propi bagatge cultural el que suposen les demostracions deductives.

Saber fer càlculs senzills, tant aritmètics com algèbrics per, entre altres, poder

fer estimacions raonables i controlar possibles errors en les aplicacions dels

nous procediments apresos.

Distingir entre fenòmens certs i probables, i saber caracteritzar-los

quantitativament amb la consegüent capacitat d’anàlisi i estructuració de la

informació continguda en un conjunt de dades.

Valorar la potència dels recursos i models estadístics per analitzar i interpretar

dades, i conèixer que cal tenir en compte les seves limitacions i ser crític amb

el seu mal ús.




Incorporar al propi vocabulari elements propis del llenguatge matemàtic per tal

de transmetre missatges en contextos on és especialment necessària la

comunicació científica.


Per qualificar una avaluació es tindran en compta les següents activitats: dos

exàmens, les qualificacions de classe (fitxes i positius), el port foli i l’actitud.

Pels suspesos es farà una prova de recuperació durant l’avaluació següent..

Es recupera amb un 5 si s’aprova.

Per aquells que tenen al menys una avaluació suspesa hi haurà una prova

final.

La qualificació final serà el promig de les tres avaluacions, cas que aquestes

estiguin aprovades o recuperades. Cas de fer-se la prova final, s’aprovarà amb

un 5.

De manera voluntària es proposarà una prova final per pujar nota.


En el lloc web JFM, de la NET de l’escola, hi ha tot el material (apunts,

exercicis, enllaços, vídeos, ... ) per poder seguir, reforçar i/o ampliar tot el curs.


Matemàtiques aplicades

1r Trimestre FUNCIONS: LÍMITS I CONTINUITAT

Definicions generals Funcions Afins i quadràtiques Funcions definides a intervals Altres funcions importants Característiques de les funcions Concepte de límit Càlcul de límits Continuïtat Asímptotes

FUNCIONS: DERIVADES I APLICACIONS




Definició de derivada Interpretació geomètrica de la derivada La funció derivada Monotonia i extrems Concavitat i punts de inflexió Optimització de funcions Representació gràfica de funcions

2n Trimestre REPÀS DE GEOMETRIA PLANA

Punts i vectors: coordenades i components Operacions amb punts i vectors Perpendicularitat de vectors Equacions d’una recta Posició relativa de dues rectes Distàncies

MATRIUS I DETERMINANTS Definicions generals Operacions amb matrius Determinants Propietats dels determinants Matriu inversa Equacions matricials Rang d’una matriu

3r Trimestre SISTEMES LINEALS

Definicions generals Resolució de sistemes pel mètode de Gauss Sistemes de Cramer Teorema de Rouché

PROGRAMACIO LINEAL Repàs d’inequacions amb una incògnita Inequacions de primer grau amb dues incògnites Sistemes d’inequacions de primer grau amb dues incògnites Programació lineal Problemes de programació lineal

REGRESSIÓ LINEAL Resum d’estadística descriptiva en una variable Variables estadístiques bidimensionals Covariància. Coeficient de correlació de Pearson Rectes de regressió

Matemàtiques 1r Trimestre

FUNCIONS Definicions generals Funcions importants Transformacions de funcions Composició de funcions: funció inversa Propietats de les funcions




Concepte de límit Càlcul de límits Continuïtat Teorema de Bolzano Definició de derivada Interpretació geomètrica de la derivada La funció derivada Regla d’Hôpital Monotonia i extrems Concavitat i punts de inflexió Optimització de funcions Asímptotes Representació gràfica de funcions

2n Trimestre INTEGRALS INDEFINIDES

Primitives: concepte de integral Taula de integrals i regles de integració Integrals quasi immediates Integració per canvi de variable Integració per parts Integració de funcions racionals Integrals trigonomètriques

INTEGRALS DEFINIDES Regla de Barrow Propietats de la integral definida Les integrals definides i el canvi de variable Càlcul d’àrees Àrees i volums de revolució Càlcul de longituds

MATRIUS I DETERMINANTS Definicions generals Operacions amb matrius

3r Trimestre Determinants Propietats dels determinants Matriu inversa Equacions matricials Rang d’una matriu

SISTEMES LINEALS Definicions generals Resolució de sistemes pel mètode de Gauss Sistemes de Cramer Teorema de Rouché

GEOMETRIA A L’ESPAI: AFÍ I EUCLÍDEA Punts i vectors: coordenades i components Operacions amb punts i vectors Producte escalar Producte vectorial Producte mixt Equacions d’un pla




Equacions d’una recta Posició relativa de dos plans Posició relativa de dos rectes Posició relativa d’una recta i un pla Paral·lelisme, perpendicularitat i Angles entre rectes i plans Distàncies Feix de plans

8.8. ÀREA DE TECNOLOGIA


Tractament de la informació i competència digital.

Utilitzar de forma adequada informació verbal, símbols i gràfics.

Manejar tecnologies de la informació amb soltesa en l'obtenció i presentació

de dades.

Simular processos tecnològics.

Aplicar eines de recerca, procés i emmagatzematge d'informació.


Conèixer el funcionament i l'aplicació d'objectes, processos, sistemes i

entorns tecnològics.

Manipular objectes amb precisió i seguretat.

Utilitzar el procés de resolució tècnica de problemes per satisfer necessitats

tecnològiques.

Analitzar i valorar les repercussions mediambientals de l'activitat tecnològica.


El plantejament dels objectius generals de la matèria de Dibuix Tècnica s’ha

d’entendre com el punt de referència per guiar el procés d’ensenyament-

aprenentatge. Aquests objectius també contribueixen a l’assoliment dels objectius

generals de l’etapa.

Les capacitats que es pretenen potenciar amb aquesta matèria s’exposen en

els objectius. Les intencions proposades són, principalment, introduir els alumnes

en l’àmbit industrial i tecnològic, incorporar els coneixements propis de la matèria i

aplicar-los en el marc d’un treball individual i col·lectiu de manera rigorosa.




Objectius específics de l’assignatura de Dibuix Tècnic II:

Desenvolupar les capacitats que permetin expressar amb precisió i objectivitat

les solucions gràfiques.

Apreciar la universalitat del Dibuix Tècnic en la transmissió i comprensió de les

informacions.

Conèixer i comprendre els fonaments del Dibuix Tècnic per aplicar-los a la

lectura i interpretació dels dissenys, plànols i productes artístics i a la

representació de formes, atenent-se a les diverses normes, i per elaborar

solucions raonades davant problemes geomètrics en el camp de la tècnica i de

l'art, tant en el plànol, com en l'espai.

Valorar la normalització com el convencionalisme idoni per simplificar, no

solament en la producció, sinó també la comunicació, donant-li a aquesta un

caràcter universal.

Comprendre i representar formes, atenent-se a les normes UNEIX i ISO.

Fomentar el mètode i raonament en el dibuix, com a mitjà de transmissió de les

idees cientificotècniques.

Utilitzar amb destresa els instruments específics del Dibuix Tècnic i valorar el

correcte acabat del dibuix, així com les millores que puguin introduir les diverses

tècniques gràfiques en la representació.

Potenciar el traçat de croquis i perspectives a mà alçada, per aconseguir la

destresa i rapidesa imprescindible en l'expressió gràfica.

Relacionar l'espai amb el plànol, comprenent la necessitat d'interpretar el volum

en el plànol mitjançant els sistemes de representació.

Concebre la tecnologia com una interrelació de diferents àmbits de

coneixements (tècnic, científic, històric, econòmic i social) que tenen com a

finalitat satisfer determinades necessitats de les persones i contribuir al

desenvolupament de la societat.

Adquirir els coneixements necessaris i emprar-los, conjuntament amb els

assolits en altres matèries, per a la comprensió i l’anàlisi de màquines i

sistemes tècnics.




Utilitzar, de manera apropiada, la terminologia, la simbologia, les formes

d’expressió, els instruments i els mètodes dels processos tecnològics

elementals, d’acord amb les normes específiques corresponents.

Projectar, muntar, simular i experimentar circuits o sistemes elementals, tot

cercant, seleccionant i interpretant la informació tècnica adient i utilitzant les

tecnologies de la informació i la comunicació.

Actuar amb autonomia, confiança i seguretat a l’hora d’inspeccionar i

manipular màquines, sistemes i processos tècnics.

Seleccionar materials per a una aplicació pràctica determinada.


Nombre de controls/fitxes per avaluació

Mínim 2

Altres activitats d'avaluació

Làmines, exercicis de classe, activitats d'informàtica

Recuperacions

Prova de recuperació pels suspesos de la 1ª , la 2ª i la 3ª avaluacions. Es

recupera amb un 5 si s’aprova.

Recuperacions de mataries pendents del curs anterior

Prova extraordinària de recuperació de 1r de BTX a primers d’octubre del

nou curs pels alumnes de 2n que estiguin suspesos de 1r

Exàmens finals

Prova final obligatòria per aquells que tenen al menys una avaluació

suspesa, així com pels que trien la matèria per fer examen final

Nota final curs

Es farà promig de les tres avaluacions, si totes estan aprovades o

recuperades (el promig es fa com segueix: 30% 1ª av., 35% 2ª av., 35% 3ª

av.)

Per posar la nota definitiva, cas de triar presentar-se a l’examen final tenint

les avaluacions aprovades, es tindrà en compte les notes de curs i de la

prova final.




Els alumnes de batxillerat que tinguin únicament una avaluació insuficient i

que, per tant, hagin de fer l’examen final de forma obligatòria, la nota de

l’examen final podrà ser superior a 5 si el resultat de l’examen és bo i el

professor ho considera oportú.

Activitats

Domina els traçats geomètrics fonamentals en el plànol i els aplica en la

resolució de problemes pràctics en els quals sigui necessari construir

triangles, quadrilàters, polígons, figures semblants i transformacions

geomètriques.

Dissenya i/o reprodueix formes no excessivament complexes, que en la seva

definició continguin enllaços entre la circumferència i recta i/o entre

circumferències-

Utilitza el sistema dièdric per representar figures planes i volums senzills.

Realitza perspectives axonomètriques de cossos, definits per les seves

vistes principals, i viceversa, executades a mà alçades i/o delineades.

Utilitza i construeix escales gràfiques per a la interpretació de plànols i

elaboració de dibuixos.

Representa peces i elements industrials o de construcció senzills, valorant la

correcta aplicació de les normes referides a vistes, acotació i simplificacions

indicades en la representació.

Culmina els treballs de dibuix tècnic, utilitzant els diferents procediments i

recursos gràfics, de manera que aquests siguin clars, nets i responguin a

l'objectiu pels quals han estat realitzats.

Participa activament en projectes cooperatius vinculats a la matèria,

mostrant actituds de tolerància i flexibilitat.

Muntatge 1r Robot: Permetrà als alumnes practicar, descobrir i tantejar tots

els components que composen el ’Kit LEGO Mindstorms Education’.


TALLER D’ARQUITECTURA:Recorregut històric per l'arquitectura moderna i

contemporània, repassant les obres més representatives dels arquitectes més

reconeguts d'aquesta època. El taller proposa l’exposició de col.laboracions




dels alumnes de Dibuix Tecnic2, amb treballs relacionats amb el mon del

disseny i l’arquitectura.

Activitats didàctiques relacionades amb el temari i ampliacions dels continguts

del llibre de text.

Lamines i exercicis fets a classe: Practiques fetes amb estris de dibuix i a mà

alçada.

Proves PAU i SIMULACRES DE SELECTIVITAT.

E) CONTINGUTS DIBUIX TÈCNIC

1r Trimestre Geometria Descriptiva I

Sistemes de representació de l’espai Sistema Dièdric

PAU Activitats practiques fetes amb proves PAU.

2n Trimestre Geometria Descriptiva I

Figures polièdriques i revolució Sistema Axonomètric

PAU Activitats practiques fetes amb proves PAU.

3r Trimestre Geometria Descriptiva I

Sistema Dièdric: Repàs Sistema Axonomètric: Repàs

F) CONTINGUTS ROBÒTICA 1r Trimestre

Introducció a la Robòtica.

Diferenciació entre Robòtica i automatització.

Desenvolupament de projectes amb la utilització del robot LEGO i el

software LabView.

2n Trimestre

Integració del telèfon mòbil dins les aules, amb el software App Inventor.

Creació d’una aplicació ‘Android’ que controli els moviments del robot

LEGO.

3r Trimestre

Desenvolupament d’un Humanoide amb Picaxe.




8.9. ÀREES DE CONTINGUTS TRANSVERSALS

Psicologia i Sociologia

La matèria de Psicologia i Sociologia està dividida en dos grans blocs. El

primer, Sociologia, es fa a 1r de Batxillerat. El segon, Psicologia, es fa a 2n de

Batxillerat.


Les competències específiques de Psicologia són essencialment la

competència en la crítica de les fonts del saber, la competència social i cívica, la

competència interpersonal.


Els objectius generals de la matèria de Psicologia són:

Assolir el coneixement dels principis i les formulacions bàsiques de la

psicologia, i aplicar-los a l’explicació de fenòmens relatius a la conducta

humana, individual i col·lectiva.

Identificar les expressions de la psicologia que s’han incorporat al llenguatge

quotidià per parlar de la conducta humana, així com usar-les amb criteri i rigor.

Reconèixer les correlacions biològiques, psicològiques, socials i culturals del

comportament humà propi i aliè.

Valorar críticament la conducta pròpia i aliena des de les aportacions de la

psicologia.


A Psicologia es faran controls escrits. Es valoraran també altres activitats

com ara esquemes dels apunts, exercicis de classe i deures, treballs escrits i

actitud a classe.





Psicologia. Comentari de textos breus. Síntesi de lectures introductòries,

textos de divulgació i articles de premsa de temàtica psicològica. Elaboració

d’esquemes de cada tema. Visualització de pel·lícules i documentals de TV

relacionades amb els diferents temes. Realització de comentaris tant orals com

escrits sobre les pel·lícules visualitzades. Consulta, seguiment i comentari de fets

actuals que es poden relacionar amb els temes estudiats.(TV, ràdio, premsa,

Internet). Presentacions en Power Point.


1r. Trimestre Introducció a la Psicologia, bases fisiològiques de la personalitat.

Psicoanàlisi. Freud. Personalitat. Mecanismes de Defensa. Instints. Tª de la sexualitat. Somnis. Malalties mentals i teràpia.

2n. Trimestre Conductisme. Pavlov i Skinner. Condicionament clàssic i operant.

L’aprenentatge. Trastorns del Comportament i teràpia. L’agorafòbia. 3r. Trimestre

Piaget i la psicologia cognitiva. Tª evolutiva de Piaget. La percepció. El pensament i la memòria. Les emocions. Teràpies cognitives. Trastorn Obsessiu Compulsiu. L’esquizofrènia.




9. LLISTATS D’ALUMNES

9.1. LLISTATS DELS CURSOS

2 Batx A AURELI GONZÁLEZ 2 Batx B MªCARMEN GOMEZ

1 ALEXANDRA ARNOLD GOMEZ CNS 1 AIDA ALONSO FORÉS CS

2 NÚRIA BATLLE NICOLAU CNS 2 JOSHUA ALSINA PORTA

3 MARC BERNALDO FRANCO TEC 3 EDUARD ANGULO NAVAS ART

4 DAVID BERNARDOS SANCHEZ

CS 4 GERARD BAYO AGUILAR TEC

5 MARC CASELLES RANCHAL CNS 5 ALEX BOTET MALTAS CS

6 PAULA CERDAN CODINA CNS 6 LUIS CAMACHO MOREU CS

7 MARINA CLEMENTE BARREIRO

ART 7 JORDI CAMPOS ROIG CS

8 PABLO CONDE SANTIAGO ART 8 ARTURO CENTENERO PÉREZ ART

9 JORDI ESTEVE ESMATGES TEC 9 MARINA COLLADO KLEIN CS

10 NÚRIA ESTREMERA RIVAS ART 10 MIREIA DIAZ SERRA CS

11 NÚRIA FERNÁNDEZ GARCIA CNS 11 SARA GARCIA ANDREU CS

12 CARLES FERNÁNDEZ VILLANUEVA

CNS 12 GERARD GIL CALVO TEC

13 MARC GASSÓ TORRENTS CS 13 ARTURO GUILLÉN ALÍAS ART

14 RICARD GASSOL LLUIS CNS 14 POL HERVELLA NAVARRO CS

15 ORIOL GIRÓ PERRIN CNS 15 MIREIA JARQUE MUR CS

16 CRISTINA MARIMÓN VALLS ART 16 SERGI LLINÁS PASTOR CS

17 CLAUDIA MARTELL ALONSO CNS 17 ARNAU MARTÍNEZ MARTÍNEZ TEC

18 ARIADNA MARTÍNEZ GÓNGORA

CNS 18 LAURA MORANTE ROSIQUE CS

19 MARIAN MESA VALLADARES CNS 19 GUILLEM MORESO VIÑALS CS

20 SONIA MESTRE MARTÍNEZ CNS 20 MARINA NADAL MENAC CS

21 CARLA MUÑOZ PARDO CNS 21 ERIC ORTELLS PEDROSA CS

22 XAVI PATXOT PEITX CNS 22 NEREA PÉREZ CASTELLÓ CS

23 JULIA PÉREZ CORONAS ART 23 ARNAU PI MESTRE CS

24 AIDA PETANAS CARÓN CS 24 ANA ROLDÁN MARTÍN ART

25 CARLA RAMÓN VALERO CNS 25 GEMMA SÁNCHEZ QUESADA CS

26 MARC ROBLEDO CNS 26 DAVID VALLVERDÚ FERNÁNDEZ

CS

27 MARIA SANCHEZ MORATA CNS 27 GUILLEM VERGÉS FERRER CS

28 ALEXANDRA SERRA PARADÍS CNS 28 MARINA VICENTE CS




9.2. LLISTATS DELS GRUPS D’ANGLÈS

ENGLISH GROUPS 2nd BAT 2012-13

INTERMEDIATE

ADVANCED

1. ALONSO, Aida

2. ANGULO, Eduardo

3. BAYO, Gerard

4. BERNALDO, Marc

5. CAMACHO, Luis

6. CAMPOS, Jordi

7. CLEMENTE, Marina

8. CONDE, Pablo

9. DÍAZ, Mireia

10. ESTEVE, Jordi

11. ESTREMERA, Núria

12. GARCÍA, Sara

13. GASSOL, Ricard

14. GIL, Gerard

15. GUILLÉN, Arturo

16. JARQUE, Mireia

17. MARIMÓN, Cristina

18. MESA, Marian

19. ORTELLS, Eric

20. PÉREZ, Nerea

21. PETANAS, Aida

22. PI, Arnau

23. ROBLEDO, Marc

24. ROLDÁN, Ana

25. VERGÉS, Guillem

26. VICENTE, Marina

1. ARNOLD, Alexandra

2. BATLLE, Núria

3. BOTET, Àlex

4. CASELLES, Marc

5. CENTENERO, Arturo

6. CERDÁN, Paula

7. COLLADO, Marina

8. FERNÁNDEZ, Núria

9. FERNÁNDEZ, Carles

10. GIRÓ, Oriol

11. HERVELLA, Pol

12. LLINÀS, Sergi

13. MARTELL, Clàudia

14. MARTÍNEZ, Arnau

15. MESTRE, Sonia

16. MORANTE, Laura

17. MORESO, Guillem

18. MUÑOZ, Carla

19. NADAL, Marina

20. PATXOT, Xavi

21. PÉREZ, Júlia

22. RAMÓN, Carla

23. SÁNCHEZ, Gemma

24. SÁNCHEZ, Maria

25. SERRA, Alexandra

26. VALLVERDÚ, David

PLA DE CURS...JESUÏTES GRÀCIA – Col·legi Kostka Pla de curs. Curs 2012-2013 Riera Can Toda,...

Documents

Transcript of PLA DE CURS...JESUÏTES GRÀCIA – Col·legi Kostka Pla de curs. Curs 2012-2013 Riera Can Toda,...