PLA INTERDEPARTAMENTAL

Generalitat de CatalunyaDepartament de la PresidènciaSecretaria per a la Immigració

El fet immigratori és una realitat global i creixent a tota Europa. En són causes a destacar

- la recerca de seguretat econòmica

- l’envelliment de la població europea- el reagrupament familiar amb l’estranger resident

La immigració extracomunitària a Espanya i a Catalunya és relativament recent: les experiències d’altres països d’acollida ens ha de permetre gestionar amb antelació suficient una política realista d’immigració que es fonamenti en la doctrina de la integració, atès que és la que més interacciona el respecte a la identitat de l’immigrant amb el dret de la societat catalana de mantenir la cohesió i la identitat nacional.

Catalunya és el resultat d’un procés permanent d’integració de persones vingudes d’altres llocs. L’absorció del flux migratori que arriba al nostre país ha vingut acompanyada de cohesió social: preservar les senyes identitàries pròpies + integrar els ciutadans que hi viuen amb independència del seu origen.


des de l’Administració

perquè, finalment, tots estem implicats en el procés d’acollida i integració.

de l’immigrant Crear una societat d’acollida implica una doble adaptació

de la societat que acull

i suposa un treball amb la participació activa de la societat civil


Els primers programes i actuacions administratives de la Generalitat dedicades a la immigració estrangera apareixen al voltant de 1986, bàsicament en els àmbits de sanitat i ensenyament

Des de mitjans de 1999, el debat sobre la qüestió migratòria incideix plenament en l’opinió pública. En aquest context, s’aprova la nova legislació d’estrangeria mitjançant la LO 4/2000, de 11-01, modificada per la LO 8/2000, de 22-12. Aquesta normativa entra en vigor el 23 de gener de 2001 i està pendent de desenvolupament reglamentari.

L’any 1992 es crea, per acord del Govern de la Generalitat, la Comissió Interdepartamental per al seguiment i coordinació d’actuacions en matèria d’immigració. D’acord amb les funcions i tasques desplegades per l’esmentada Comissió, el Govern aprova el 28 de setembre de 1993 el seu primer Pla Interdepartamental d’Immigració 1993-2000 en virtut del qual es crea, per Decret 275/1993, de 28-09, la Comissió Interdepartamental d’Immigració i el seu Consell Assessor.


El Parlament català aprova, en sessió plenària de 21 de febrer de 2000, la Moció 60/IV sobre política d’immigració estrangera que insta al Govern de la Generalitat a elaborar i aprovar el Pla Interdepartamental d’Immigració pel període 2001-2004. Igualment, i per tal de fer efectives les previsions del Decret abans esmentat, el Decret 293/2000, de 31-08, crea la Secretaria per a la Immigració adscrita al Departament de la Presidència, amb la finalitat de coordinar i donar suport al conjunt d’actuacions del Govern en matèria d’immigració.

Pel Decret 125/2001, de 15-05, de la Comissió Interdepartamental d’Immigració i del seu Consell Assessor, es perfila i racionalitza la composició, funcionament i funcions atribuïdes als diferents òrgans interdepartamentals que actuen en l’àmbit de la immigració.

El projecte de Pla Interdepartamental d’Immigració 2001-2004, que ara es presenta, conté les actuacions sobre política global i coordinada en matèria d’integració de la població immigrada a Catalunya que cal fer, des de la Generalitat, durant aquest període.


Marc jurídic d’estrangeria

Aproximació a la immigració estrangera a Catalunya: Demografia i economia

partint del repartiment competencial entre

l’Estat / les comunitats autònomes / els ens locals, es descriuen els principals continguts del règim legal a l’Estat espanyol —encapçalat per la LO 4/2000, de 11-01 modificada per la LO 8/2000, de 22-12—. Així mateix, s’esmenten els aspectes generals de política migratòria a la Unió Europea, alhora que es comparen els marcs legals d’immigració d’alguns dels Estats membres.

1

2

amb el doble propòsit de:


Mostrar algunes tendències estadístiques de la presència estrangera a Catalunya, tot analitzant els problemes conceptuals i metodològics dels mesuraments

Reforçar la consciència que el fet migratori a Catalunya és un reflex aproximat del mateix fenomen en les seves escales successivament superiors: Estat, Unió Europea, OCDE i finalment, el món.

a través dels programes a desenvolupar pels diferents Departaments de la Generalitat, i prèvia la descripció dels objectius i principis tant generals com de metodologia.

Actuacions previstes en el Pla Interdepartamental4

Reptes que planteja la immigració a Catalunya en funció d’una triple necessitat:

Definir una via catalana d’integració

Aconseguir una participació activa de la Generalitat en les polítiques migratòries dins el marc competencial que defineixen la Constitució i l’Estatut d’Autonomia

Assegurar un finançament específic de les polítiques d’integració i cohesió social en l’àmbit de la immigració.

3



1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001

280167

214944

183736

148803

124539114264

104145

832787650072220

55309

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

Elaboració: Secretaria per a la Immigració, Generalitat de Catalunya.Font: Ministerio de Interior.

Procedència CATALUNYA ESPANYANord d'Àfrica 31,9% (= 99.945) 21,4% (= 283.698)

Amèrica del Sud 19,9% (= 62.558) 23,6% (= 312.428)

Unió Europea 17,8% (= 55.851) 26,0% (= 344.325)

Àsia 12,4% (= 38.807) 7,6% (= 101.124)

Resta d’Àfrica 6,4% (= 20.026) 4,5% (= 59.887)

Altres països europeus 5,5% (= 17.181) 9,0% (= 117.960)

Amèrica Central i Carib 5,2% (= 16.305) 5,0% (= 66.108)

Oceania 0,1% (= 226) 0,1% (= 1.005)

Altres 0,0% (= 121) 0,1% (= 1.084)

Sense processar - 1,4% (= 22.174)

TOTAL 313.620 TOTAL 1.325.161

Elaboració: Secretaria per a la Immigració. Font: Ministerio de Interior.

* El 23,66% dels estrangers residents a Espanya, viuen a Catalunya, i representen

el 4,93% sobre el total de la població catalana

* La població catalana representa el 15,47% de la població estatal

* El 27,63% dels estrangers extracomunitaris residents a Espanya, viuen a Catalunya



Total Estrangera 2001 1996

Alt Camp 35.777 782 2,2 0,9Alt Empordà 103.631 9.876 9,5 4,8Alt Penedès 79.712 2.574 3,2 1,4Alt Urgell 19.466 725 3,7 1,6Alta Ribagorça 3.617 48 1,3 0,6Anoia 92.263 1.579 1,7 0,7Bages 155.118 2.772 1,8 0,8Baix Camp 146.522 5.831 4,0 1,6Baix Ebre 67.031 1.938 2,9 1,1Baix Empordà 105.726 9.196 8,7 4,3Baix Llobregat 692.260 21.705 3,1 1,5Baix Penedès 60.369 3.188 5,3 2,3Barcelonès 2.105.302 91.457 4,3 1,6Berguedà 38.087 535 1,4 0,8Cerdanya 14.516 444 3,1 0,9Conca de Barberà 18.780 287 1,5 0,6Garraf 107.147 4.925 4,6 2,2Garrigues 19.355 636 3,3 0,7Garrotxa 47.940 1.805 3,8 1,8

Població 2001 % Estrangers


Gironès 138.659 6.004 4,3 1,7Maresme 355.714 16.475 4,6 2,5Montsià 57.584 2.897 5,0 1,2Noguera 34.972 737 2,1 0,7Osona 129.455 6.728 5,2 1,9Pallars Jussà 12.390 254 2,1 0,8Pallars Sobirà 6.140 107 1,7 0,9Pla d'Urgell 29.872 917 3,1 0,9Pla de l'Estany 25.577 1.688 6,6 2,6Priorat 9.228 173 1,9 0,7Ribera d'Ebre 21.951 382 1,7 0,4Ripollès 26.113 463 1,8 0,7Segarra 18.345 832 4,5 1,8Segrià 166.826 3.679 2,2 0,8Selva 119.906 7.965 6,6 2,7Solsonès 11.638 411 3,5 1,1Tarragonès 182.613 6.338 3,5 1,6Terra Alta 12.231 94 0,8 0,1Urgell 31.316 1.314 4,2 1,4Val d'Aran 7.938 227 2,9 1,9Vallès Occidental 731.844 16.796 2,3 1,1Vallès Oriental 318.434 9.507 3,0 1,3

Catalunya 6.361.365 244.291 3,8 1,6

Font: Idescat. Registre de Població de Catalunya.


PROCEDÈNCIA 2000 2001

Ambdós espanyols 55.679 55.384

Pare espanyol i mare estrangera 1.443 1.662

Mare espanyola i pare estranger 1.455 1.504

Ambdós estrangers 4.092 5.261

No consta alguna de les nacionalitats 820 911

Total 63.489 64.722

Font: Institut d’Estadística de Catalunya.


Escenari Alt: Mitjana anual 2001-2004

Països no comunitarisTotal Resta UE Total Marroc Resta del món

Saldo migratori 64.032 7.972 56.060 15.681 40.379Creixement natural 8.275 632 7.643 2.635 5.008Creixement total 72.307 8.604 63.703 18.316 45.387

Escenari Tendencial: Mitjana anual 2001-2004



Escenari baix: Mitjana anual 2001-2004



Font: Idescat

3.382

4.214

8.018

9.563

10.284

0 2000

4000

6000

8000

10000

12000

1998

1999

2000

2001

2002

Elaboració: Secretaria per a la Immigració. Font: Departament de Benestar Social



1.637

1.741

3.046

4.842

0 1000 2000 3000 4000 5000

Curs1998-99

Curs 1999-00

Curs 2000-01

Curs 2001-02

Elaboració: Secretaria per a la Immigració. Font: Departament de Cultura

16.620

19.759

23.778

34.797

47.432

0 10000 20000 30000 40000 50000

Curs1998-99

Curs 1999-00

Curs 2000-01

Curs 2001-02

Curs 2002-03


Elaboració: Secretaria per a la Immigració. Font: Departament d’Ensenyament.

51

124

148

200

0 50 100 150 200

1999

2000

2001

2002


Elaboració: Secretaria per a la Immigració. Font: Departament de Justícia.

una VIA CATALANA D’INTEGRACIÓ:

Apostar per un model d’integració que aconsegueixi el màxim equilibri entre el respecte a la diversitat i la consciència de pertànyer a una sola comunitat.

Assegurar una convivència basada en uns valors democràtics, una llengua i una cultura pròpies.

Fer possible des de la Generalitat, i en el marc de les seves competències, aspectes bàsics d’ajuda i integració del nouvingut com la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials o l’habitatge.


La necessitat d’una PARTICIPACIÓ ACTIVA de la Generalitat en polítiques migratòries orientades a la integració social com ara la gestió de fluxos migratoris, les polítiques de cooperació per al desenvolupament, la lluita contra la immigració irregular o les polítiques socials. Possibilitats:

Formular propostes al Govern de l’Estat sobre les necessitats anuals de mà d’obra (art. 42 LO 4/2000, de 11-01, en redacció donada per la LO 8/2000, de 22-12).

Participació en el Consejo Superior de Política de Inmigración que ha d’establir els criteris de la política global d’integració social i laboral dels immigrants (art. 68 LO 4/2000, de 11-01, en redacció donada per LO 8/2000, de 22-12).

Possibilitat de constituir subcomissions en el si de Comissions Bilaterals de Cooperació entre l’Estat i la Generalitat per analitzar qüestions sobre treball i residència d’estrangers (disp. addicional 2na LO 4/2000, de 11-01 introduïda per LO 8/2000, de 22-12).


La necessitat d’un FINANÇAMENT ESPECÍFIC de les polítiques d’integració i cohesió social:

Adaptació dels recursos disponibles en base al principi constitucional d’autosuficiència financera de les administracions autonòmiques i locals i en virtut de les seves competències sectorials en la matèria.

Necessitat d’un finançament complementari de nova creació amb fons de l’Estat i destinat a les comunitats autònomes en funció del nombre d’immigrants acollits.


Cooperació al DESENVOLUPAMENT dels països més pobres, amb especial preferència pels estats d’origen d’on provenen els col·lectius d’immigrants que arriben a Catalunya:

Ajuts econòmics

Sensibilització i conscienciació de la societat catalana

Diàleg intercultural


El nou Pla Interdepartamental d’Immigració 2001-2004 és una eina que pretén recollir i articular el conjunt d’actuacions que es promouen en l’àmbit competencial de la Generalitat, d’acord amb la política global d’integració adoptada pel Govern.

El Pla està integrat per un conjunt de programes i mesures concretes a aplicar durant el període de la seva vigència, i té per finalitat coordinar les actuacions que venen realitzant els diferents Departaments de la Generalitat en matèria d’immigració.


Promoure una política global d’integració dels immigrants estrangers establerts a Catalunya, en el marc general d’un procés de construcció i manteniment de la cohesió social.

1

2

3

Establir i dur a terme un seguit de programes de recursos i serveis coherents i coordinats, de suport al ple desenvolupament personal i social dels immigrants estrangers.

Potenciar la participació dels immigrants estrangers en la societat catalana, comptant amb la seva aportació a la identitat i al patrinomi col·lectius.


Promoure la informació i sensibilització sobre la realitat de la immigració estrangera a Catalunya, a la població en general, i als professionals dels diferents àmbits que tracten amb aquesta població, per tal que disposin d’eines d’intervenció i de recursos adients.

4

5

6

Lluitar contra l’exclusió social, política i econòmica com a element bàsic per la convivència i la cohesió social.

Promoure la igualtat d’oportunitats de totes les persones que viuen a Catalunya per poder exercir els drets de ciutadania.

7 Promoure la reflexió i el debat nacional per a que, a través del consens, s’aconsegueixi un pacte global sobre immigració


Fonamental en el disseny de la titularitat i l’exercici dels drets fonamentals i deures dels no nacionals.

L’adhesió de l’Estat espanyol a Tractats internacionals i el reconeixement a la CE imposen una aproximació simètrica nacional-estranger.

La LO 4/2000, reformada per la LO 8/2000, destaca “la preocupació en reconèixer als estrangers la màxima cota de drets i llibertats” i estableix un criteri general d’entendre que els no nacionals exerciten els drets reconeguts a la llei “en condicions d’igualtat amb els espanyols” (art.3.1).

Tot i aquesta equiparació s’exigeix sovint l’acompliment de determinats requisits administratius (estada o permanència regular).

a) Principi d’equiparació en drets i deures

b) Principi de normalització o universalitat dels serveis

Implica que l’actuació administrativa ha d’assegurar a l’immigrant, en condicions d’igualtat amb la població autòctona, les prestacions socials necessàries.

Cal evitar estructures paral·leles que provoquin la segregació de l’estranger: l’atenció a l’immigrant es farà en el marc d’institucions, serveis i programes ja existents.

Aquesta normalització ve matisada per l’anomenat “dret a la diferència” que té en compte determinades particularitats del col·lectiu d’immigrants, amb programes departamentals específics.


L’eficàcia i desenvolupament del Pla depèn no només de l’actuació de la pròpia Administració, sinó també de la participació d’entitats vinculades amb els estrangers i de la societat civil en general.

c) Principi de col·laboració i participació social

e) Principi d’integració

Criteri principal que es configura com a origen i fi de la política migratòria en benefici de l’estranger i de la població d’acollida.

Formulat genèricament a la CE (art. 103.1) implica, en major o menor grau, l’Administració central, les CCAA i els ens locals.

Tot i la competència exclusiva de l’Estat en política migratòria (art. 149.1 CE), és innegable la concurrència de competències assumides pels Estatuts d’Autonomia (execució de la legislació laboral, assistència social, sanitat, ensenyament...) així com per l’Administració Local pel que fa a la prestació dels serveis bàsics en base a criteris de proximitat immediata a l’immigrant.

d) Principi de cooperació i coordinació dels poders públics


A banda dels principis generals que fonamentin el Pla també són necessaris uns principis operatius que orientin el disseny i la realització de les propostes i que donin coherència i unitat al Pla:

1) Prevenció

Donar respostes a necessitats actuals i establir els mecanismes que permetin tenir un coneixement més acurat de la realitat per poder establir les qüestions a tractar a mig i llarg termini.

Així mateix, les actuacions a curt termini han d’incidir sobre els factors generadors de conflictes i trencament social.

2) Transversalitat

Atès que en el fet de la immigració s’hi relacionen tots els aspectes de la pesona (salut, ensenyament, serveis socials, habitatge, …), el Pla implica totes les àrees de gestió departamentals relacionades.

Els diferents Departaments comparteixen informació, objectius, recursos i models d’intervenció que permeten assolir la unitat en l’acció política del govern de la Generalitat.


3) Coordinació

El Pla coordina el conjunt d’actuacions dels diferents departaments a fi d’establir una planificació ordenada i raonable dels recursos existents.

4) Cooperació interadministrativa

La cooperació s’articula amb la Unió Europea, el govern Central, les administracions del països emissors, els Consells Comarcals i els Ajuntaments.

5) Corresponsabilitat amb els agents socials i econòmics

Els reptes de la immigració demanen la responsabilitat del conjunt de la població de Catalunya, de l’Administració Pública, de les entitats i associacions, i dels agents socials.

Cal promoure i afavorir la participació de la població immigrada estrangera en tots els àmbits de la vida social, política i econòmica del país.


Codesenvolupament

Col·laboració institucional

Escola

Esport i lleure

Formació d’adults

Formació de professionals

Gènere

Coneixement del fet migratori

El Pla Interdepartamental d’Immigració incorpora un total de 133 programes d’actuació dels diferents departaments que es classifiquen, en funció de l’àmbit sectorial prioritari d’acció, en 15 matèries o eixos temàtics:


Habitatge

Incorporació al mercat laboral

Llengua i identitat catalanes

Menors desamparats

Participació ciutadana

Salut i qualitat de vida

Sensibilització


1.- Codesenvolupament

1.1 ENERBUS- Amèrica Llatina.

1.2 Projecte Magrib.

1.3 Programa de formació d’experts tunisencs en gestió energètica i mediambiental dins el sectordel transport.

1.4 Estudi sobre l’establiment d’un Pla de retorn voluntari de persones immigrades a Catalunya.

2.- Col·laboració institucional

2.1 Model tipus d’Ordenança municipal de participació ciutadana.

2.2 Col·laboració des de l’àmbit local amb determinats programes que es duguin a terme ambl’Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació.

2.3 Suport econòmic projectes locals de mediació cultural previstos als Plans Comarcalsd’integració dels immigrants.

2.4 Treballs preparatoris del Segon Congrés Municipalista.

2.5 Benvinguts.

2.6 Acolliment temporal.

2.7 Reagrupament familiar.

2.8 Plans comarcals d’integració dels immigrants.

2.9 Taula sobre política social en l’àmbit de la immigració.


2.10 Establiment d’un sistema de relacions permanents amb les Administracions Públiques i departicipació ciutadana, en els sectors relacionats, directe o indirectament, amb el fenomen de laimmigració a Catalunya.

2.11Elaboració d’un protocol per al seguiment de la execució i evolució del PlaInterdepartamental d’Immigració 2001-2004.

2.12 Elaborar les línies d’actuació bàsiques per un Pla General d’Acollida a Catalunya.

2.13Continguts mínims d’atenció a la població estrangera als centres penitenciaris deCatalunya.

3.- Coneixement del fet migratori

3.1 Observatori de la integració social dels immigrants.

3.2 Manteniment d’un sistema dels indicadors, dades i estadístiques sobre la immigració.

3.3 Recerca sobre la integració dels immigrants estrangers a Catalunya.

3.4 Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya.

4.- Escola

4.1 Acollida a l’escola de l’alumnat nouvingut.

4.2 Material sobre educació intercultural.

4.3 Aprenentatge, a l’alumnat immigrant, de la llengua i cultura àrabs.

4.4 Llibre “Polítiques d’educació intercultural a Europa”.

5.- Esport i lleure

5.1 Calidoscopi, pla d’actuació per la intervenció socio-educativa des de l’educació en el lleureen col·lectius de persones immigrades.

5.2 Curs de formació de cooperació euromediterrània per a entitats juvenils.

5.3 Exposicions al vestíbul de la Secretaria General de Joventut.


5.4 Subvencions de la Secretaria General de Joventut.

5.5 Participació en la vida esportiva del país.

6.- Formació d’adults

6.1 Formació d’adults per a persones estrangeres a Catalunya.

6.2 Programa de castellà per a estrangers.

6.3 Programa de llengua catalana. Nivell inicial

6.4 Programa de formació contínua dels treballadors del sector agrari.

6.5 Preparació per a l’examen teòric del carnet de conduir per a immigrants sense coneixement dela llengua catalana, i amb carnet de conduir no homologat.

7.- Formació de professionals

7.1 Programa de formació de funcionaris i quadres administratius en matèria d’immigració.

7.2 Curs de formació per a professionals sobre les polítiques d’immigració a Catalunya.

7.3 Edició materials del Curs de formació “Les polítiques d’immigració a Catalunya”, dins del ciclesobre Polítiques d’Immigració a Catalunya.

7.4 Programa d’educació compensatòria.

7.5 Formació intercultural.

7.6 Formació del professorat per a l’ensenyament de català a les persones procedents de la novaimmigració.

7.7 Disseny de metodologies i elaboració de material didàctic per a millorar la intervenció amb elcol·lectiu d’immigrants extracomunitaris.

7.8 Elaboració d’un mòdul formatiu sobre el tractament de la interculturalitat per a la formació deformadors.


7.9 Formació dels professionals de serveis socials.

7.10 Formació dels professionals de la formació d’adults.

7.11 Mediació intercultural.

7.12 Formació a comissaries.

7.13 Pràctiques en diversitat cultural.

7.14 Seminaris interdepartamentals.

7.15 Grup de treball sobre diversitat cultural.

7.16 Curs d’estiu “Magribins a l’escola”.

7.17 Formació intercultural per a empresaris.

8.- Gènere

8.1 Inserció socioeconòmica de dones immigrants.

8.2 Prevenció de la mutilació genital femenina en els col·lectius de dones de països on espractica.

8.3 Planificar l’extensió dels programes de prevenció de la violència de gènere entre elscol·lectius de dones immigrants.

8.4 Programes de creixement personal per a dones immigrants.

8.5 En els àmbits rurals, facilitar a les dones immigrants que s’hagin establert, formacióespecífica relacionada amb l’entorn.

8.6 Impulsar estudis comparatius per tal de cercar solucions a la problemàtica de la prostitucióen els quals es tindrà en compte l’especificitat del col·lectiu de dones immigrants.

8.7 Llibre “Mujer y migración en el Mediterráneo Occidental”.


9.- Habitatge

9.1 Programes d’habitatge.

9.2 Accés a l’habitatge privat de lloguer.

9.3 Accés a l’habitatge públic.

9.4 Concessió d’ajuts per a la construcció d’allotjaments per a treballadors temporals.

10.- Incorporació al mercat laboral

10.1 Avaluació de l’impacte de les actuacions adreçades al col·lectiu d’immigrants extracomunitaris.

10.2 Promoure i organitzar la participació de persones immigrants extracomunitàries en accions deformació ocupacional de caràcter específic i integrat per a diferents col·lectius d’immigrants.

10.3 Fomentar la participació d’immigrants extracomunitaris en accions de formació ocupacionalordinàries.

10.4 Edició i difusió fulletó informatiu adreçat a la població immigrada sobre les possibilitats d’auto-ocupació mitjançant les cooperatives de treball associat, les societats laborals, el treball com aautòcton i totes les variants d’auto-empresa.

10.5 Fomentar la participació de persones immigrants extracomunitàries en Escoles-Taller, Casesd’Oficis i Tallers d’Ocupació.

10.6 Impulsar la participació de persones immigrants extracomunitàries en Plans d’Ocupació.

10.7 Accions d’acompanyament en les campanyes anuals de recollida de la fruita i d’altresproduccions agrícoles.

10.8 Afavorir la participació d’immigrants extracomunitaris en Accions d’Orientació ProfessionalOcupacional (Gabinets d’orientació).

10.9 Promoure la participació d’immigrants extracomunitaris en el Programa IORO (Informació iOrientació per a la Recerca d’Ocupació).

10.10 Programa d’inserció laboral i ocupacional.


10.11 Estudi sobre les necessitats dels treballadors temporers del sector agrari català.

10.12 Jornada “Joves Immigrants”.

10.13 XILA – Xarxa d’Intermediació i selecció laboral d’origen.

10.14 Estudi de les necessitats de mà d’obra addicional en el mercat de treball català.

10.15 Estudi sobre els processos d’avaluació de coneixements, aptituds i experiènciesprofessionals d’estrangers, quan no és possible aportar documents acreditatius.

11.- Llengua i identitat catalanes

11.1 Anselm Turmeda.

11.2 Classes de llengua i cultura catalana per a les famílies immigrades nouvingudes.

11.3 Coneixement de la història i l’art de Catalunya.

11.4 Projecte d’incorporació de la Cultura Popular i Tradicional Catalana al sector escolar deprimària d’alt nivell d’immigració extracomunitària.

11.5 Coneixement en català de les llegendes i contes tradicionals dels països emissorsd’emigració.

11.6 Aprenentatge de la llengua catalana.

11.7 Elaboració de recursos didàctics i materials de suport.

11.8 Dinamització cultural i lingüística.

11.9 Integració en el teixit cultural creatiu i cultural català.

11.10 Enquesta “Cap a una Catalunya plural. La societat catalana en un futur intercultural.

12.- Menors desemparats

12.1 Servei d’atenció i acollida especialitzat a menors indocumentats.

12.2 Recurs d’educadors de carrers.


12.3 Servei de suport per a la identificació i la tramitació consular de documentació.

12.4 Servei residencial nocturn d’estada limitada per a menors immigrants.

12.5 Centre d’Estada Limitada Al-Qàntara.

12.6 Servei d’informació i suport a menors immigrants.

12.7 Servei d’informació i suport a menors immigrants.

12.8 Servei permanent d’urgències.

12.9 Centres d’urgències.

12.10 Centres d’acolliment.

12.11 Centres residencials d’acció educativa.

12.12 Pla interdepartamental per a majors de 18 anys.

12.13 Acolliment familiar simple en família extensa.

12.14 Acolliment familiar simple i pre-adoptiu en família aliena.

12.15 Atenció a joves immigrants infractors de 14 a 17 anys.

13.- Participació ciutadana

13.1 Foment de les entitats i organitzacions que actuen en l’àmbit de la immigració.

13.2 Consell Assessor dels assumptes socials de la immigració.

13.3 Relacions amb la comunitat immigrant.

13.4 Aproximació a la comunitat immigrant.


13.5 Grup de crisi.

13.6 Accés als serveis i recursos socials.

13.7 Difusió, per mitjà audiovisual, de la realitat de Catalunya a la comunitat immigrant.

14.- Salut i qualitat de vida

14.1 Punt jove de salut.

14.2 Cobertura a la població immigrant en aspectes de salut.

14.3 Edició i difusió de fulletons informatius adreçats a la població immigrada sobre prevenció deriscos laborals.

14.4 Programa de millora de les estructures agràries i de les condicions de vida i treball delsagricultors i treballadors en les explotacions agràries.

15.- Sensibilització

15.1 Cicle de xerrades als Instituts d’Educació Secundària ( IES)

15.2 Tallers educatius interculturals.

15.3 Coneixement d’altres cultures.

15.4 Fomentar el coneixement, per mitjà de la llengua catalana, de la cultura àrab i la sevarelació amb Catalunya.

15.5 Valoració del passat àrab de Catalunya.

15.6 Fomentar el coneixement dels països d’origen de la població immigrada.

15.7 Altres pobles, altres costums.

15.8 L’espai intercultural dels pares i les mares.


15.9 Protecció de la cultura i la imatge de la immigració als mitjans de comunicació social.

15.10. Tracte amb persones immigrants.

15.11 Estudi sobre immigració i seguretat.

15.12 Dinamització i sensibilització comunitària.

15.13 Difusió del coneixement de la policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra a la poblacióimmigrant.

15.14 Difusió de les activitats de formació

15.15 Formació en matèria d’immigració estrangera a Catalunya.

15.16 Promoció de sessions de treball, reflexió i debat sobre l’educació intercultural.

15.17 Col·loqui internacional sobre “Polítiques d’immigració a la Mediterrània”.

15.18 Cicle de conferències “L’Islam plural. Les comunitats islàmiques en la història i a Europa”.

15.19 Coneixement per part de la població catalana de la política d’immigració de la Generalitat.

Atès que el Pla interdepartamental es configura com un document adaptable a la realitat dinàmica de la immigració, s’afegeixen 2 programes de nova creació a aquestes 133 actuacions:

1.5 Formació d’Agents de Desenvolupament.15.20 Foment de l’activitat de les entitats i professionals relacionats amb la immigració.

PLA INTERDEPARTAMENTAL

Documents

Transcript of PLA INTERDEPARTAMENTAL