Planificar la internacionalització en arts escèniques

14
PLANIFICAR UN PROCÉS D’INTERNACIONALITZACIÓ EN ARTS ESCÈNIQUES: PRINCIPALS ERRORS I FACTORS D’ÈXIT Jaume Colomer Bissap Palma, 23 de novembre del 2012

description

Què és la internacionalització? 1.Un procés d’exportació de productes i serveis escènics a nous mercats per diversificar els ingressos, compensar la reducció de demanda en el mercat intern, o iniciar un procés d’expansió. 2.Un procés de cooperació amb organitzacions escèniques que operen en altres mercats per compartir la realització de projectes difícils de realitzar en solitari.

Transcript of Planificar la internacionalització en arts escèniques

Page 1: Planificar la internacionalització en arts escèniques

PLANIFICAR UN PROCÉS D’INTERNACIONALITZACIÓ

EN ARTS ESCÈNIQUES: PRINCIPALS ERRORS I FACTORS

D’ÈXIT Jaume Colomer – Bissap

Palma, 23 de novembre del 2012

Page 2: Planificar la internacionalització en arts escèniques

QUÈ SIGNIFICA LA INTERNACIONALITZACIÓ?

1. Un procés d’exportació de productes i serveis escènics a nous mercats per diversificar els ingressos, compensar la reducció de demanda en el mercat intern, o iniciar un procés d’expansió.

2. Un procés de cooperació amb organitzacions escèniques que operen en altres mercats per compartir la realització de projectes difícils de realitzar en solitari.

Page 3: Planificar la internacionalització en arts escèniques

1. LA INTERNACIONALITZACIÓ COM A EXPORTACIÓ

Page 4: Planificar la internacionalització en arts escèniques

BENEFICIS CERCATS EN L’EXPORTACIÓ

1. Diversificar els ingressos per tenir més

estabilitat.

2. Compensar o pal.liar la

reducció de demanda en el mercat propi.

3. Iniciar un procés

d’expansió.

Arrencada

Creixement

Estabilització Expansió

Declivi

Cicle vital de les organitzacions productives

Page 5: Planificar la internacionalització en arts escèniques

ELS PROCESSOS D’EXPORTACIÓ

• Un procés d’exportació és una inversió a mig termini, no és una solució conjuntural per resoldre un impàs.

• Cal identificar mercats en els quals hi hagi més demanda que oferta, com és el cas dels emergents.

• Per obrir un nou mercat cal que els nostres productes i serveis siguin diferenciats de la resta o que tinguin avantatge competitiu.

Page 6: Planificar la internacionalització en arts escèniques

EL PERÚ COM EXEMPLE DE MERCAT EMERGENT

• Increment sostingut d’un 7% del PIB durant els darrers anys. Dualitat social sense formació encara d’una classe mitjana, increment progressiu del poder adquisitiu.

• Demanda artística baixa i centrada en la música i el folklore.

• Oferta escènica en procés de desenvolupament:

– Estructures de producció a precari (teatre independent arrelat a la comunitat).

– Cerca a l'exterior de produccions de gran format i de know how.

• L’Estat com a productor i proveïdor (prioritat dels “elencos nacionales”. Polítiques culturals que no incorporen el foment de les indústries culturals.

Page 7: Planificar la internacionalització en arts escèniques

OPORTUNITATS DE NEGOCI ALS MERCATS EXTERIORS

MERCAT INTERN MERCATS EXTERIORS ILLES BALEARS RESTA DE

L’ESTAT

-

Mercat molt reduït. Reducció dràstica de demanda. Saturació d’oferta.

Reducció dràstica de demanda. Saturació d’oferta.

Costos logístics elevats. Desconeixement del context i de les preferències dels públics.

+

Cartera directa de contactes. Coneixement elevat del context i de les preferències dels públics. Cost logístic baix.

Cartera mediada de contactes. Coneixement del context. Sobrecost logístic.

Demanda sostinguda interessada per nous productes.

Page 8: Planificar la internacionalització en arts escèniques

2. LA INTERNACIONALITZACIÓ COM A COOPERACIÓ

Page 9: Planificar la internacionalització en arts escèniques

MAPA DE NIVELLS DE COOPERACIÓ I INTERCANVI

POSSIBLES LÍNIES DE COOPERACIÓ

Organitzacions escèniques d’altres països

Companyies i productores

Programadors i gestors d’espais escènics

Autors i altres creadors escènics

Companyies i productores

• Coproducció • Explotació a risc

compartit. • Cessió de drets

d’explotació.

• Promoció de gires.

• Residències adhoc.

• Producció d’obres.

• Participació en produccions.

Programadors i gestors d’espais escènics

• Programació d’espectacles

• Residències artístiques.

• Intercanvi de know how

• Compra d’espectacles per itinerar

• Residències artístiques

Autors i altres creadors

• Venda de drets d’autor

• Residències artístiques

• Creació col.lectiva

• Intercanvis

Page 10: Planificar la internacionalització en arts escèniques

3. PLANIFICAR UN PROCÉS D’INTERNACIONALITZACIÓ

Page 11: Planificar la internacionalització en arts escèniques

1. EXPLORACIÓ D’OPORTUNITATS (INVESTIGACIÓ DE MERCATS).

• Anàlisi de l'oferta i la demanda.

• Anàlisi de l’estructura escènica (agents, cadena de valor, polítiques culturals...)

• Marc jurídic i fiscal.

• Exploració dels potencials ajuts als processos d’internacionalització.

Page 12: Planificar la internacionalització en arts escèniques

2. ELABORACIÓ DEL PLA DE NEGOCI

• Definició de l’estratègia adequada:

– Definició de la singularitat o l'avantatge competitiu en els productes i serveis.

– Definició de l'aliança estratègica que es cerca i del perfil dels socis a cercar.

– Elecció de proveïdors solvents.

– Elaboració d’un pla de màrqueting.

• Anàlisi de viabilitat (de mercat, tècnica, financera) i oportunitat.

Page 13: Planificar la internacionalització en arts escèniques

3. ESTABLIMENT D’ALIANCES

• Com localitzar potencials socis (internet, fires i festivals, mediadors…)

• La presentació d’un pla de negoci i d’una proposta d’acord (explorar interessos, definir un full de ruta, etc.).

• La formalització dels acords.

Page 14: Planificar la internacionalització en arts escèniques

EPÍLEG: ELS PRINCIPALS ERRORS

• Concebre la internacionalització com una acció a curt termini, com una solució adhoc quan hi ha reducció de demanda en el mercat intern.

• Començar a operar en un altre mercat per impuls, sense haver-lo explorat ni planificat el procés.

• Iniciar un procés d'internacionalització en una fase de creixement o en situació de feblesa estructural o financera.