PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS QUE HA DE...

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS QUE HA DE REGIR EL CONTRACTE DE CONCESSIÓ D’OBRA PÚBLICA PER A LA CONSTRUCCIÓ, LA

CONSERVACIÓ, EL MANTENIMENT I L’EXPLOTACIÓ DE LES INFRAESTRUCTURES DETERMINADES DEL TRAM I DE LA LÍNIA 9 DEL METRO

DE BARCELONA

1

ÍNDEX

1. ABAST DEL PPTP

1.1. ABAST DE L’APLICACIÓ

1.2. ABAST DEL TREBALL

2. ESTACIONS OBJECTE DE LA CONCESSIÓ (TRAM I)

3. DEFINICIONS, TERMES I ABREVIATURES

4. NORMATIVA APLICABLE

5. ABAST GENERAL DEL CONTRACTE DE CONCESSIÓ

5.1. FUNCIONS

5.1.1. Mobilitat

5.1.2. Protecció

5.1.3. Qualitat ambiental

5.2. ABAST EN FASE DE CONSTRUCCIÓ

5.2.1. Descripció de les obres

5.2.2. Documents que defineixen les obres

5.2.3. Interfícies en fase de construcció

5.3. ABAST EN FASE D’EXPLOTACIÓ

5.3.1. Descripció de prestacions

5.3.2. Excepcions: equipaments instal·lats pel concessionari i mantinguts per un tercer

5.3.3. Interaccions en fase d’explotació

6. PROGRAMA D’EXPLOTACIÓ

6.1. CONSIDERACIONS GENERALS

6.1.1. Manteniment correctiu en línia

6.1.2. Gestió de les incidències

2

6.1.3. Manteniment preventiu

6.1.4. Seguiment del manteniment

7. PLA DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE MOBILITAT

7.1. INTRODUCCIÓ

7.2. SISTEMES DE VALIDACIÓ I VENDA (SVV)

7.2.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment dels Sistemes SVV

7.2.2. Equips que cal considerar

7.2.3. Indicadors de seguiment

7.2.4. Base de temps del càlcul

7.2.5. Càlcul dels indicadors

7.2.6. Nivell de penalització global del manteniment dels sistemes de validació i venda

7.3. SISTEMES DE TRANSPORT VERTICAL

7.3.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment dels Sistemes de Transport Vertical






7.3.7. Nivell de penalització global del manteniment dels sistemes de transport vertical

8. PLA DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE QUALITAT AMBIENTAL

8.1. INTRODUCCIÓ

8.2. SISTEMA D’IL·LUMINACIÓ I INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

8.2.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment dels sistemes d’il·luminació



3



8.2.6. Valor d’eficiència energètica

8.2.7. Nivells mínims d’il·luminació


8.2.9. Nivell de penalització global del manteniment del sistema d’il·luminació , i de les instal·laciós de baixa tensiò

8.3. INFRAESTRUCTURES DE LES ESTACIONS

8.3.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment d’infraestructures de les estacions i dels pous de ventilació

8.3.2. Pla de manteniment correctiu

8.3.3. Pla de manteniment preventiu

8.3.4. Pla de revisions

8.3.5. Tipus de penalitzacions en funció del Pla de manteniment

8.3.6. Nivell de penalització global del manteniment de les infraestructures d’estacions

8.4. NETEJA I IMATGE

8.4.1. Introducció

8.4.2. Pla de neteja i imatge

8.4.3. Neteja de manteniment

8.4.4. Neteja general a fons

8.4.5. Altres serveis de neteja que cal planificar

8.4.6. Seguiment de la neteja. Informes d’activitat

8.4.7. Penalitzacions

8.4.8. Nivell de penalització global de la neteja i imatge

9. PLA DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ

9.1. INTRODUCCIÓ

9.2. SISTEMES DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

9.2.1. Descripció de les condicions bàsiques

9.2.2. Càlcul de la disponibilitat

4

9.2.3. Càlcul dels indicadors de temps de resolució

9.2.4. Càlcul de l’indicador de compliment del manteniment preventiu

9.2.5. Nivell de penalització global del manteniment dels sistemes de protecció contra incendis

9.3. POUS D’ESGOTAMENT I LES FOSSES SÈPTIQUES

9.3.1. Descripció de les condicions bàsiques


9.3.3. Càlcul de la disponibilitat

9.3.4. Càlcul del grau de simultaneïtat d’indisponibilitat d’equips

9.3.5. Càlcul dels indicadors de temps de resolució

9.3.6. Càlcul dels indicadors de temps de resposta per als pous d’esgotament amb alarma per perill de desbordament

9.3.7. Càlcul de l’indicador de compliment del manteniment preventiu

9.3.8. Nivell de penalització global del manteniment dels pous d’esgotament i fosses sèptiques

10. FORMACIÓ DEL PERSONAL

10.1. PLA DE FORMACIÓ DEL PERSONAL DEL CONCESSIONARI

10.2. FORMACIÓ DEL PERSONAL DE L’OPERADOR DEL SISTEMA DE TRANSPORT

11. SEGURETAT

11.1. GENERALITATS

11.2. PLA DE SEGURETAT

11.3. ORGANITZACIÓ DE LA SEGURETAT

12. PROVES I POSADA EN SERVEI

13. RESTITUCIÓ DE LES OBRES

13.1. MANUAL DE MANTENIMENT

13.2. ESTAT DE RESTITUCIÓ AL FINAL DEL CONTRACTE

14. PROCESSOS DE GESTIÓ TÈCNICA DEL CONTRACTE

14.1. OBJECTIUS

5

14.2. SUBDIVISIÓ EN PROCESSOS DE GESTIÓ

14.3. MANUAL DE PROJECTE

14.4. CÀRRECS CLAU DE GESTIÓ DE PROJECTE

14.5. INFORMES A IFERCAT

14.5.1. Revisions del contracte

14.5.2. Revisions d’execució del manteniment

14.5.3. Informes d’activitat

14.6. PROCÉS DE GESTIÓ DE LA QUALITAT I DE LA GESTIÓ DOCUMENTAL

14.6.1. Procés de gestió de la qualitat

14.6.2. Procés de la gestió documental

14.7. PROCÉS DE PLANIFICACIÓ EN FASE DE CONSTRUCCIÓ

14.7.1. Aspectes generals

14.7.2. Pla de realització de les obres i calendari detallat de la fase de construcció

15. SISTEMA DE GESTIÓ DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS (SGPRL)

16. ANNEXOS

16.1. MEMÒRIA TÈCNICA DE LES OBRES DE LA CONCESSIÓ

16.2. ESQUEMA GENERAL DELS LÍMITS DE LA CONCESSIÓ

6

1. ABAST DEL PPTP Aquest document recull el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars de la concessió d’obra pública i d’explotació de les estacions i d’una part dels equipaments de la línia 9 del metro de Barcelona.

Les necessitats administratives que s’han de satisfer mitjançant el contracte de concessió són les que consten en aquest plec.

1.1. ABAST DE L’APLICACIÓ Les prescripcions d’aquest PPTP s’apliquen tant a les obres corresponents com al manteniment dels equipaments concedits, i queden incorporades al contracte.

A més del Plec de Clàusules Administratives Particulars, aquest plec es completa amb els documents que s’hi descriuen.

1.2. ABAST DEL TREBALL L’objectiu d’aquest plec i dels seus annexos és descriure les obres que han de ser construïdes, definir-ne els requeriments funcionals i establir uns estàndards mínims de qualitat per proveir obres completes, operables i mantenibles.

Igualment, s’hi descriuen les activitats que el concessionari haurà d’efectuar durant la fase d’explotació, les quals consistiran principalment en el manteniment de les obres construïdes.

Les obres construïdes són principalment les estacions de la línia de metro, incloent-hi l’obra civil, l’edificació, els acabats, els equipaments, i també la restitució dels elements i la correcció dels impactes causats en superfície per la realització de les obres (instal·lacions, accessos a la zona d’obra).

2. ESTACIONS OBJECTE DE LA CONCESSIÓ (TRAM I) Les estacions del tram I de la línia 9 objecte d’aquest contracte de concessió són les següents:

Terminal entre pistes

Terminal actual

Ciutat aeroportuària

Mas Blau

Sant Cosme

Plaça Catalunya

Prat de Llobregat

Nova estació del Prat

Verge de Montserrat

7

Mercabarna

Parc Logístic

Fira

Amadeu Torner

3. DEFINICIONS, TERMES I ABREVIATURES En endavant, i llevat anul·lació o modificació expressa per part d’IFERCAT d’alguns conceptes detallats a continuació, els termes d’aquest PPTP s’han d’interpretar de la manera següent:

CCC: Centre de comandament central.

Comprovació de les infraestructures: acte pel qual es consideren acabades les obres executades pel concessionari i superades les proves dels subsistemes que han corregut al seu càrrec.

Concessionari: designa la societat que coordina, dirigeix i realitza totes les obres i els subministraments que són objecte d’aquest contracte, incloent-hi el manteniment de les obres.

Estació: punts on els passatgers entren o surten del sistema per accedir al metro.

PAQ: Pla d’assegurament de la qualitat.

PGP: Pla general de proves.

PMR: persones amb mobilitat reduïda.

Posada en servei: acte d’obertura de la línia als usuaris. S’esdevé una vegada superades les proves generals i l’aprovació dels dossiers de seguretat.

Projecte de construcció: es refereix al conjunt de documents aprovats per IFERCAT per a l’execució de l’obra. PSG: Pla de seguretat global.

SGPRL: Sistema de gestió de prevenció de riscos laborals.

4. NORMATIVA APLICABLE El concessionari haurà de dissenyar, construir i instal·lar les seves obres d’acord amb les versions actuals dels codis i de les normes generals en vigor en la data d’autorització d’inici. En cas que es revisi algun codi o alguna norma durant el període del contracte, el concessionari és el responsable de notificar a IFERCAT el canvi esmentat; IFERCAT té dret a requerir al concessionari que compleixi el codi o la norma revisats. Si algun d’aquests codis o normes presenten una contradicció, s’haurà d’aplicar el que sigui més rigorós, llevat que IFERCAT ho indiqui altrament de manera expressa. IFERCAT pot considerar i acceptar altres normes, atesa la seva

8

equivalència amb les normes que s’indiquen a continuació o amb les que específicament s’exigeixen en algun lloc d’aquest plec, amb la presentació prèvia per part d’IFERCAT de la documentació que demostri aquesta equivalència.

El concessionari dissenyarà, construirà i instal·larà les obres i els equipaments d’acord amb:

• Les normes aplicables, autonòmiques i estatals.

o Les instruccions, les lleis, les normes, les recomanacions i altres normatives aplicables de la Generalitat

o Les instruccions, les lleis, les normes, les recomanacions i altres normatives aplicables del Ministeri de Foment.

o Les instruccions, les lleis, les normes, les recomanacions i altres normatives aplicables del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.

• Les normes UNE.

• Les normes internacionals ISO, EN, IEC, IEEE.

• Les normes de la Unió Internacional de Ferrocarrils (UIC).

• La normativa internacional aplicable (DIN, ASTM) en cas que no existeixi normativa espanyola sobre determinades matèries.

5. ABAST GENERAL DEL CONTRACTE DE CONCESSIÓ

5.1. FUNCIONS

5.1.1. Mobilitat Les instal·lacions i els equipaments de la funció Mobilitat han de permetre el trajecte dels passatgers des dels accessos de l’estació fins a les portes d’andana.

Els fluxos de passatgers i els horaris d’obertura de les estacions sofriran variacions durant l’execució del contracte.

Ni la realització ni el manteniment d’aquestes instal·lacions no poden limitar en cap moment el flux de passatgers previst al programa d’explotació.

Els equipaments de la funció Mobilitat que afecten la funció d’evacuació d’emergència i, de manera general, la seguretat dels passatgers, s’han de realitzar segons les prescripcions del Pla de Seguretat Particular.

9

a) Accessibilitat de les estacions

Ha de quedar assegurada l’accessibilitat física en totes les àrees públiques de les estacions durant totes les operacions normals.

Els espais dels usuaris hauran de ser totalment accessibles i utilitzables amb seguretat per persones amb mobilitat reduïda (PMR), incloent-hi persones que van amb cadira de rodes, i hauran de complir el requisits més estrictes aplicables en la matèria. En cas de conflicte entre qualsevol normes, regles i regulacions, i qualsevol de les disposicions dels documents del contracte, tindrà prioritat el requeriment més estricte.

b) Infraestructures d’intercanvi modal

El concessionari haurà de considerar totes les instal·lacions necessàries per permetre l’intercanvi amb altres mitjans de transport de manera ràpida, còmoda i eficaç.

En tot cas, la construcció i el manteniment de les infraestructures d’intercanvi modal hauran d’estar consensuades amb els organismes de la Generalitat i les empreses operadores implicades a fi d’assegurar el funcionament normal de les línies gestionades per aquestes.

5.1.2. Protecció Els equipaments de la funció Protecció han de contribuir de manera directa o indirecta al funcionament i/o a la seguretat global del sistema de transport.

Aquests equipaments tenen interfícies amb els altres subsistemes del sistema de transport i per tant han d’assegurar les funcionalitats globals del sistema de transport i la seguretat dels passatgers transportats.

La realització i l’explotació d’aquests equipaments han d’estar al servei d’objectius i de resultats globals, i amb aquest fi la realització i el manteniment s’han de dur a terme en estreta col·laboració amb IFERCAT i l’operador del sistema de transport, respectivament.

5.1.3. Qualitat ambiental Aquestes obres i equipaments, que constitueixen la infraestructura de les zones accessibles als passatgers i alguns locals tècnics del sistema de transport, han de contribuir a una millora important de la qualitat i de la comoditat de les instal·lacions.

Les obres seran construïdes amb la qualitat estètica, el disseny arquitectònic, els acabats i la col·locació de conduccions visibles i encastades previstes en els projectes.

5.2. ABAST EN FASE DE CONSTRUCCIÓ

5.2.1. Descripció de les obres Les obres objecte del contracte de concessió en la fase de construcció poden ser de dos tipus:

• construcció d’obra civil, edificació i acabats

10

• subministrament i instal·lació d’equipaments

Per a algunes obres o equipaments indicats a la Memòria Tècnica de les obres de la concessió que figura a l’Annex 1, el concessionari també haurà de redactar els projectes de construcció.

5.2.2. Documents que defineixen les obres Les obres i instal·lacions estan definides pels projectes de construcció, com també per les normes incloses en el punt anterior i a la resta de documents que formen el contracte.

La llista de plànols i especificacions que constitueixen els projectes de construcció figura a la Memòria Tècnica de la concessió a l’Annex 1.

No és l’objectiu d’aquest plec i els seus annexos definir tots els detalls o les particularitats constructives requerides per a l’execució de les obres. IFERCAT no serà responsable per l’absència d’aquests detalls.

Les omissions en els plànols i els documents posats a la disposició dels licitadors, o descripcions errònies dels detalls de l’obra, que siguin manifestament indispensables per dur a terme l’esperit o la intenció requerits, o que per l’ús i el costum hagin de ser realitzats, no sols no dispensen el concessionari de l’obligació d’executar aquests detalls de l’obra, omesos o erròniament descrits, sinó que hauran de ser executats com si haguessin estat completament i correctament especificats.

Serà responsabilitat del concessionari l’elaboració dels dissenys complementaris de detall, no inclosos en el projecte de construcció, que siguin necessaris per a la correcta realització de les obres.

Aquests dissenys seran presentats a IFERCAT, dins del termini que s’hagi acordat amb aquesta, abans de l’execució dels treballs, per a la seva aprovació.

5.2.3. Interfícies en fase de construcció

a) Consideracions generals

Aquest apartat es refereix a les interfícies entre els elements proporcionats pel concessionari i qualsevol superestructura, instal·lacions fixes o altre treball que sigui subministrat per altres. Aquest apartat no està destinat a proporcionar al concessionari una descripció detallada de totes les interfícies d’aquesta mena; més aviat és una descripció àmplia enfocada a les àrees d’interfícies generals. El concessionari és responsable d’inspeccionar el treball esmentat, els plànols de referència, i altres plànols i documentació que puguin ser proporcionats per IFERCAT, i de la coordinació amb IFERCAT per identificar i complir satisfactòriament tots els requeriments del contracte.

El concessionari haurà de coordinar les interfícies per assegurar que les obres estiguin adequadament integrades amb la resta de treballs de la línia 9. Aquesta coordinació s’haurà de fer a través d’IFERCAT i la comissió de coordinació de les interfícies.

Totes les activitats a càrrec del concessionari en la fase de construcció tindran lloc de manera paral·lela a la realització d’estudis, obres i proves per part dels altres actors implicats en la realització de les infraestructures de la L9. Convé, doncs, recalcar que

11

correspon al concessionari la responsabilitat de realitzar totes les interfícies (tècniques o funcionals) de les obres i els equipaments inclosos en el seu contracte amb els altres implicats.

b) Límits de les prestacions

La llista següent resumeix, sense ànim d’exhaustivitat, els límits de les prestacions i la responsabilitat en la fase de construcció corresponents a l’empresa concessionària:

• Realització de les estacions fins al límit del domini públic no afectat per l’obra que és objecte del contracte, d’una banda, i fins a les vores de les andanes, de l’altra.

• Realització de les cambres tècniques accessibles des de les andanes.

• Realització de dependencies en estacions para us del personal d’operació i manteniment del operador del sistema de transport.

• Realització dels pous de ventilació, fins al límit del domini públic no afectat per l’obra objecte del contracte i, d’altra banda, fins a la connexió amb el túnel, inclusivament.

• Realització de les connexions entre les estacions objecte d’aquest contracte i els altres mitjans de transport actuals o futurs en correspondència fins a la junta de connexió d’obres, inclusivament.

• Realització de les connexions entre les obres construïdes pel concessionari i el túnel.

• Realització dels equipaments objecte del contracte de concessió, incloent-hi la seva fixació i la seva connexió i el diàleg amb els concentradors d’estació i el CCC.

• Realització dels equipaments de transformació i de distribució de la xarxa de baixa tensió, d’una banda, fins a la seva connexió amb el anell d’alimentació d’energia principal i, de l’altra, fins als concentradors d’estació.

• Realització d‘equipaments complementaris en el túnel, incloent-hi els suports i les fixacions per a la il·luminació (de servei i d‘emergència), columnes seques, detecció d‘incendis, cables i suports per a la baixa tensió.

L’esquema inicial d’aquests límits d’interfícies, de manera orientativa i sense ànim de ser exhaustiu, és el que apareix representat a les figures de l’Annex 2 i en els diferents documents que constitueixen el contracte.

c) Comissió de coordinació de les interfícies en fase de construcció i de proves

Els membres permanents de la comissió de coordinació de les interfícies són els següents:

• IFERCAT

12

• GISA

• L’operador del sistema de transport

• El director de les obres de la línia 9 fora de concessió

• El concessionari d’aquest contracte

• Els concessionaris dels contractes d’explotació de les estacions dels altres trams de la línia 9

IFERCAT podrà convocar a les reunions de la comissió tota persona la participació de la qual consideri necessària.

Aquesta comissió s’encarregarà:

• Del seguiment de la posada a punt de les interfícies entre els estudis i les obres dels diferents intervinents en el procés de construcció de la línia 9.

• Del seguiment i l’actualització dels calendaris de construcció del projecte i, en particular, del calendari de les posades a disposició de les parts de les obres i informes de les interfícies.

• Del seguiment i l’actualització dels documents relatius a les empreses constructores (estats de les obres, superfícies i fases), i als desviaments de tràfic de vehicles.

• De la gestió de les interfícies pròpia de cadascun dels sistemes i subsistemes.

• Del seguiment i l’actualització dels calendaris de les proves de tot tipus (proves dels subsistemes i proves del sistema).

• Del seguiment de la posada a punt de les interfícies per al conjunt de les operacions de proves i de posada en servei.

• De la gestió del sistema col·lectiu de gestió documental i sobretot per als documents d’interfícies.

La comissió es reunirà regularment i tantes vegades com calgui a petició d’IFERCAT durant tota la fase de construcció i de proves prèvies a la posada en servei.

La formació de la comissió i la seva secretaria seran responsabilitat d’IFERCAT o el seu representant.

5.3. ABAST EN FASE D’EXPLOTACIÓ

5.3.1. Descripció de prestacions Les activitats de l’empresa concessionària en fase d’explotació consistiran principalment en el manteniment de les obres i els equipaments construïts i instal·lats per aquesta en el marc del seu contracte:

13

• Manteniment preventiu i correctiu de les obres i els equipaments dels quals sigui responsable.

• Manteniment legal o normatiu.

• Conservació d’un entorn de qualitat a l’interior i als accessos de les estacions.

Les obres i els equipaments als quals s’apliquen aquestes activitats de servei es divideixen, per facilitar-ne la gestió, en tres famílies:

• Mobilitat

• Qualitat ambiental

• Protecció

5.3.2. Excepcions: equipaments instal·lats pel concessionari i mantinguts per un tercer

Un determinat nombre d’equipaments el proveïment i la instal·lació dels quals són a càrrec del concessionari (fase de construcció) seran mantinguts per un tercer. Aquestes excepcions són, sobretot, les següents:

• Protecció:

o Centre de Transformació d’Estació (CTE): manteniment per l’operador del sistema de transport

o Centre de Transformació d’Interestació (CTI): manteniment per l’operador del sistema de transport

o Automatismes de les portes d’andanes: manteniment per l’operador del sistema de transport

o Control d’accessos: manteniment per l’operador del sistema de transport

o Sistemes de ventilació: manteniment per l’operador del sistema de transport

• Qualitat ambiental:

o El manteniment de l’entorn urbà (urbanització) al voltant de les estacions serà garantit per l’ajuntament.

• Mobilitat

o Proveïment de fungibles a les màquines expenedores i recollida i resolució d’incidències amb mitjans de pagament.

14

5.3.3. Interaccions en fase d’explotació

a) Consideracions generals

La realització de totes les activitats a càrrec de l’empresa concessionària en la fase d’explotació s’ha de fer en interacció permanent amb els altres actors implicats en l’explotació del metro, i de manera particular amb l’operador del sistema de transport. Convé, doncs, recalcar que correspon a l’empresa concessionària la gestió d’aquestes interaccions amb els altres implicats.

Les modalitats de gestió de les interaccions amb l’operador del sistema de transport, en especial de les referides a les incidències, seran objecte d’acords específics entre el concessionari i l’operador del sistema de transport, que es conclouran de manera prèvia a la posada en servei del metro. Aquests acords es comunicaran a la comissió de coordinació de l’explotació.

b) Comissió de coordinació de l’explotació

Els membres permanents de la comissió de coordinació de l’explotació són els següents:

• IFERCAT

• L’operador del sistema de transport

• El concessionari d’aquest contracte

• Els concessionaris dels contractes d’explotació de les estacions dels altres trams de la línia 9

IFERCAT podrà convocar a les reunions de la comissió tot intervinent la participació del qual consideri necessària.

Aquesta comissió s’encarrega:

• De la concertació contínua i operativa amb l’operador del sistema de transport sobre els aspectes de manteniment i d’explotació en general.

• De la gestió de les interfícies vinculades al manteniment.

• De la gestió de les interfícies vinculades a l’explotació.

• De la gestió dels progressos del Programa d’explotació i dels plans de manteniment.

La comissió es reunirà regularment i tantes vegades com calgui, a petició d’IFERCAT durant tota la fase d’explotació i fins al final del contracte.

La formació de la comissió· i la seva secretaria seran responsabilitat d’IFERCAT o el seu representant.

15

6. PROGRAMA D’EXPLOTACIÓ

6.1. CONSIDERACIONS GENERALS El licitador haurà d’adjuntar a la seva oferta el Programa d’explotació, document base de totes les accions que cal efectuar.

Posteriorment, un cop adjudicada la concessió, el concessionari haurà de lliurar el Programa general d’explotació de les instal·lacions, preparat sobre la base del document que havia presentat en la seva oferta, juntament amb la resta de plans que componen el Programa d’explotació, perquè siguin aprovats per IFERCAT. Aquest Programa inclourà també les activitats de manteniment que es duran a terme entre la comprovació de les infraestructures i la posada en servei, en el període de proves del Sistema.

Els plans següents integren el Programa d’explotació:

• Pla general de manteniment

• Pla de manteniment de les instal·lacions de mobilitat

• Pla de manteniment de les instal·lacions de qualitat ambiental

• Pla de manteniment de les instal·lacions de protecció

El concessionari realitzarà les actuacions de manteniment preventiu necessàries per garantir els valors de fiabilitat establerts per a cadascun dels equips.

La reposició prevista durant el termini de la concessió per els equpaments es: peatges 2.5 vegades, ascensors 1.85 vegades, tancaments 1 vegada i escales mecàniques 1 vegada.

Actuacions preventives. N’hi ha de dos tipus:

• 1. Sistemàtiques: són les que corresponen al pla de manteniment preventiu programat. Defineix les operacions de manteniment i periodicitats de les actuacions mínimes que s’han de realitzar. Aquest pla de manteniment es definirà a priori i s’haurà de realitzar obligatòriament.

• 2. Sota anàlisi o condició: són les actuacions de manteniment que es determinen sobre la base del resultat de l’anàlisi de les fallades i avaries del funcionament dels equips.

Per no disminuir la disponibilitat de les instal·lacions, les actuacions preventives a la línia s’efectuaran en torn de nit, fora d’horari de servei. Si és necessari realitzar determinades actuacions preventives en horari de servei hauran de ser autoritzades per l’operador del sistema de transport.

Qualsevol actuació de manteniment realitzada amb horari i espai que suposi afectació al client ha d’estar degudament senyalitzada i aïllada dels fluxos de passatge mitjançant l’ús de tanques amb lones i senyalitzada amb els cartells informatius adients (actuacions a realitzar, dates previstes, “disculpem les molèsties”,...)

16

6.1.1. Manteniment correctiu en línia És el manteniment portat a terme a les estacions després de la detecció d’una avaria i destinat a portar l’equip avariat a l’estat en què pugui realitzar la seva funció amb totes les prestacions per a les quals ha estat dissenyat.

El concessionari disposarà en tot moment de l’equip de personal de manteniment a la línia necessari per poder realitzar la reparació de les avaries en les condicions contractuals de temps de resolució i disponibilitat de les màquines i els equips.

L’horari de prestació d’aquesta assistència in situ serà adaptada a l’horari del servei de metro que hi hagi establert en cada moment.

Actualment l’horari de sortida de l’últim tren és:

• De dilluns a dijous no festius, de 5 a 24 h.

• Divendres, de 5 a 2 h.

• Dissabtes i vigílies de festius, de 0 a 24 h.

• Diumenges, de 5 a 24 h.

• Festius entre setmana, de 5 a 24 h.

• Dies especials de 0 a 24 h (revetlla de Sant Joan, La Mercè, Cap d’Any, Festes de Gràcia i altres que es determinin en el seu moment).

El temps màxim de resolució d’incidències establert comprèn el temps des de la comunicació de la incidència fins que la incidència és resolta i comunicada..

En els casos que IFERCAT determini com a situació excepcional (en especial les incidències que afectin directament l’usuari: escales, ascensors, màquines venedores, cancel·ladores, barreres i il·luminació de les estacions), l’atenció a les incidències serà immediata.

6.1.2. Gestió de les incidències El concessionari efectuarà un seguiment diari de les alarmes, esdeveniments i estats de tots els equips que cal mantenir.

Aquest seguiment s’efectuarà des de l’inici del servei i al llarg del dia llançant les accions de manteniment oportunes per part del concessionari per tal de disminuir la possible repercussió de les alarmes o esdeveniments detectats.

El CCC comunicarà les incidències al concessionari en el moment que les detecti a través del mitjà electrònic més adient. La comunicació d’incidència constarà de la informació següent: número d’avís d’incidència, data i hora, equip afectat, ubicació de l’equip afectat, text de la incidència.

El concessionari haurà de facilitar a l’operador del sistema de transport la localització del seu personal en servei a les dependències de la línia 9 del metro sempre que li sigui requerit.

17

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=Cap

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=Any

El concessionari comunicarà a IFERCAT i l’operador del sistema de transport l’acabament de la incidència una vegada hagi realitzat la reparació i verificació del restabliment de la funció afectada.

Per cada incidència solucionada el concessionari realitzarà un informe de manteniment que reculli com a mínim la informació següent:

• Número d’avís • Data i hora d’inici de la incidència • Data i hora de l’inici de la reparació • Data i hora de la reparació • Fi de la incidència • Empleat o empleats que executen la reparació • Text de la incidència • Equip afectat • Ubicació de l’equip afectat • Símptoma (codificat) • Element o elements avariats (codificat) • Causa de l’avaria (codificat) • Accions realitzades • Canvis d’equips realitzats • Materials o fungibles utilitzats

Una còpia de l’original d’aquest informe de manteniment seran enviats a IFERCAT i a l’operador del sistema de transport com a molt tard l’endemà de la data de resolució de la incidència.

El concessionari haurà de comunicar i justificar diàriament a l’operador del sistema de transport totes aquelles incidències que per algun motiu no compleixin el que s’hagi acordat contractualment en temps de resolució, així com la previsió per a la seva resolució.

6.1.3. Manteniment preventiu Quatre mesos avant la comprovació de les infraestructures, el concessionari facilitarà a IFERCAT un pla detallat del manteniment preventiu planificat on figurin com a mínim les informacions següents:

• Programes de manteniment que cal realitzar, detallats per tipus d’equip, operacions que cal efectuar, temps previstos d’execució, cicles i mitjans necessaris, tant per als d’execució en línia com els de taller.

• Pla d’execució anual d’aquests plans, especificat per mesos i nombre d’equips que cal revisar.

• Personal dedicat.

• Aquest pla s’actualitzarà i s’enviarà mensualment en format electrònic amb els treballs realitzats.

18

a) Documentació del manteniment preventiu realitzat

Per a cada revisió realitzada el concessionari realitzarà un informe de manteniment que reculli com a mínim la informació següent:

• Empleat o empleats que executen el manteniment • Denominació de la revisió • Equip • Ubicació de l’equip afectat • Operacions realitzades • Canvis d’equips si escau • Materials o fungibles utilitzats si escau • Observacions

b) Resums del manteniment preventiu

El concessionari enviarà mensualment a IFERCAT i l’operador del sistema de transport un informe mensual del grau de compliment dels diferents plans de manteniment planificats, en el qual constaran com a mínim les informacions següents:

• Tipus d’equip • Tipus de prevenció efectuada • Periodicitat • Persona que ho efectua • Nombre d’equips planificats • Nombre d’equips reals revisats • Nombre de revisions acumulades per tipus d’equip • Percentatge del nivell de compliment del pla de prevenció establert i la seva

desviació • Possibles observacions

També es generarà una llista addicional en la qual quedaran reflectides totes aquelles incidències detectades i corregides en les operacions de manteniment preventiu planificat.

6.1.4. Seguiment del manteniment Es realitzaran reunions setmanals de seguiment del manteniment, passant posteriorment a reunions quinzenals i/o mensuals, si el funcionament dels equips està dintre dels barems contractuals.

En les reunions mateixes s’analitzaran les actuacions realitzades sobre els equips i instal·lacions, i l’evolució del manteniment contractat.

Prèviament a aquestes reunions, el concessionari haurà d’aportar l’estadística setmanal, quinzenal i posteriorment mensual de les incidències ateses. Hauran de reflectir com a mínim els conceptes següents:

• Nombre d’incidències ateses per cada tipus d’instal·lació.

• Temps de resolució mitjà de les incidències per a cada tipus d’instal·lació.

19

• Relació de les correccions realitzades a les anomalies detectades en les visites i/o inspeccions efectuades, conjuntament amb l’operador del sistema de transport, per al control i seguiment de la qualitat del manteniment realitzat.

• Fiabilitat per tipus d’equip. La fiabilitat determina la capacitat de l’element de desenvolupar una funció requerida sota unes condicions i en un interval de temps determinat (UNE 13.306), per això la Mitjana de temps de bon funcionament (MTBF). Per a cada tipus d’equipament, el concessionari proposarà un indicador adaptat.

• Percentatge obtingut de disponibilitat per cada tipus d’instal·lació.

• Elements més freqüentment avariats.

• Causes de les incidències.

• Tipus d’intervencions efectuades.

• Elements substituïts.

• Cicles (incidències repetitives).

D’aquestes reunions el concessionari aixecarà l’acta corresponent, que serà consensuada i signada per ambdues parts, en la reunió següent i/o un termini menor que pugui acordar-se.

7. PLA DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE MOBILITAT

7.1. INTRODUCCIÓ En el transcurs de tota la fase d’explotació, el manteniment de la funció Mobilitat afecta principalment dos sistemes:

Pel que fa al Sistema de Validació i Venda, les instal·lacions o equips que cal considerar són:

• Distribuïdores

• Barreres de peatge

• Control local de SVV

Pel que fa al Sistema de Transport vertical, les instal·lacions o equips que cal considerar són:

• Ascensors PMR

• Ascensors gran capacitat

20

• Escales mecàniques

El concessionari haurà de complir els requisits exigits per a tots els equips.

7.2. SISTEMES DE VALIDACIÓ I VENDA (SVV)

7.2.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment dels Sistemes SVV És responsabilitat del concessionari:

• Establir l'estratègia de manteniment preventiu, correctiu i evolutiu per garantir la disponibilitat dels sistemes de validació i venda (en les vessants magnètica i sense contactes) d'acord a les especificacions i verificació de conformitat emeses per l'STI de l'ATM, en base a les atribucions de què disposa i amb independència que s'estableixin altres requisits per part d'entitats amb capacitat per emetre'ls, per assegurar la realització de les seves funcions i garantir el percentatge de temps de disponibilitat en horari de servei de la L9.

• Garantir els requisits de seguretat i salut associats amb els equips, les màquines i les instal·lacions dels Sistemes de Validació i Venda per al personal usuari, d’operació i de manteniment.

• Considerar en la realització d’aquestes tasques que s’eviti qualsevol impacte sobre el medi ambient.

• Garantir la resolució de totes les incidències relacionades amb els equips objecte d’aquest contracte, en el temps de resolució contractual (2 hores, 30 minuts).

7.2.2. Equips que cal considerar Per al Sistema de Validació i Venda, les instal·lacions o equips que cal considerar són:

• Distribuïdores

• Barreres d’accés

• Control local de SVV.


• Temps de resolució: percentatge de desviació del temps de resolució mitjà respecte del temps de resolució contractual.

• Disponibilitat: percentatge de desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual.

• Qualitat de manteniment: percentatge de desviació de la qualitat de manteniment respecte del valor contractual.

21

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=mantenedor


• Mensual


a) Càlcul dels indicadors de disponibilitat

La disponibilitat tant per a les distribuïdores, com per a les barreres de peatge i les màquines i les instal·lacions dels Sistemes de Validació i Venda es mesura com el percentatge de temps de funcionament de màquines respecte del seu temps total de servei.

• Càlcul de la disponibilitat mensual de les distribuïdores

Dades de partida:

Nombre total de distribuïdores.

Hores mensuals de servei.

Dades de temps de totes les avaries mensuals de distribuïdores.

Per a cadascuna de les avaries de distribuïdores es calcula el temps d’indisponibilitat T I distribuïdores:

T I distribuïdores = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat com la suma dels temps de totes les incidències del mes (incloent-hi les causes alienes a la mateixa màquina):

T IM distribuïdores = ∑ T I distribuïdores

Es calcula el percentatge mensual de disponibilitat com el percentatge del temps de disponibilitat respecte de les hores totals en servei:

H SM = Hores de servei mensuals

N distribuïdores = Nombre total de distribuïdores

T S distribuïdores = N distribuïdores * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat de distribuïdores

(% D M) distribuïdores = 100 * (T S distribuïdores - T IM distribuïdores) / T S distribuïdores

• Càlcul de la desviació de la disponibilitat de les distribuïdores respecte de la disponibilitat contractual

22

Disponibilitat contractual de les distribuïdores: (% D C) distribuïdores

(% D C) distribuïdores = 98%

Disponibilitat mensual obtinguda de les distribuïdores: (% D M) distribuïdores

Desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual

(D) distribuïdores = (% D M) distribuïdores - (% D C) distribuïdores

Percentatge de desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual: DD%

(DD%) distribuïdora = 100 * (D) distribuïdores / (% D C) distribuïdores

Es repeteix el mateix procés per a les barreres de peatge, amb les dades dels temps de les avaries mensuals de barreres de peatge, que comprenen:

Avaries de passos PAR + avaries de targetes integradores + avaries de validadors + avaries de contact less

• Càlcul de la disponibilitat mensual de les barreres de peatge

Dades de partida:

Nombre total de barreres de peatge. És el nombre total de passos PAR

Hores mensuals de servei

Dades del temps

Nombre total d’avaries de les barreres de peatge: avaries de passos PAR + avaries de targetes integradores + avaries de validadors + avaries de futur contact less

Per a cadascuna de les avaries de barreres de peatge es calcula el temps d’indisponibilitat Ti barrera de peatge:

T I barreres de peatge = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

En el cas d’avaries simultànies de dos elements o més d’una barrera de peatge es compta com el temps d’indisponibilitat la durada total de les diverses avaries:

23

T I barreres de peatge = data i hora de fi d’avaria de l’element reparat més tard - data i hora d’inici d’avaria de l’element produïda abans.


T IM barreres de peatge = ∑ T I barreres de peatge



N barreres de peatge = Nombre total de barreres de peatge

T S barreres de peatge = N barreres de peatge * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat de barreres de peatge

(% D M) barreres de peatge = 100 * (T S barreres de peatge - T IM barreres de peatge) / T S barreres de peatge

• Càlcul de la desviació de la disponibilitat de les barreres de peatge respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual de les barreres de peatge: (% D C) barreres de peatge

(% D C) barreres de peatge = 99%

Disponibilitat mensual obtinguda de les barreres de peatge: (% D M) barreres de peatge


(D) barreres de peatge = (% D M) barreres de peatge - (% D C) barreres de peatge


(DD%) barreres de peatge = 100 * (D) barreres de peatge / (% D C) barreres de peatge

24

• Càlcul de la disponibilitat tècnica mensual dels control local de SVV

Dades de partida:


Nombre total de nodes informàtics.

Dades de temps de totes les avaries mensuals de nodes, concentradors i xarxa informàtica SVV.

Per a cadascuna de les avaries dels control local SVV es calcula el temps d’indisponibilitat Ti Control local SVV:

Ti Control local SVV = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat com la suma dels temps de totes les incidències del mes (incloent-hi les causes alienes al mateix sistema informàtic):

T IM Control local SVV = ∑ Ti Control local SVV



N Control local SVV = Nombre total de nodes informàtics

T S Control local SVV = N Control local SVV * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat dels control local

(% D M) Control local SVV = 100 * (T S Control local SVV - T IM Control local SVV) / T S Control local SVV

• Càlcul del percentatge de desviació de la disponibilitat tècnica dels control local SVV respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual dels control local: (% D C) Control local SVV

(% D C) Control local SVV = 98%

Disponibilitat mensual obtinguda dels control local: (% D M) Control local SVV


(D) Control local SVV = (% D M) Control local SVV - (% D C) Control local SVV

25


(DD%) Control local SVV = 100 * (D) Control local SVV / (% D C) Control local SVV

• Càlcul del percentatge de desviació global de disponibilitat

Pesos a cada instal·lació:

• Distribuïdores: 50%

• Barreres: 40%

• Control local: 10%

Percentatge de desviació global de disponibilitat

(DD%) SVV = 0,5 * (DD%) distribuïdora + 0,4 * (DD%) barrera de peatge + 0,1 * (DD%) Control local SVV

• Càlcul de la puntuació obtinguda per resultats de disponibilitat dels sistemes de validació i venda

La puntuació resultant per a la disponibilitat dels sistemes de validació i venda s’obté introduint el valor de (DD%) SVV obtingut a la taula següent:

(DD%) SVV Puntuació PD

(DD%) SVV ≤ -2 -5

-2< (DD%) SVV ≤ -1,5 -4

-1,5 < (DD%) SVV ≤ -1 -3

-1 < (DD%) SVV ≤ -0,5 -2

-0,5 < (DD%) SVV ≤ -0,05 -1

-0,05 < (DD%) SVV 0

Càlcul dels indicadors de temps de resolució. Mesura del temps mitjà de resolució

A partir de les dades de les avaries del mes es calcularà el temps mitjà de resolució en línia obtingut per:

Distribuïdores

Barreres de peatge

Control local SVV

26

• Càlcul del temps mitjà de resolució de les avaries de distribuïdora

El temps de resolució coincideix amb el temps d’indisponibilitat calculat a l’apartat de Disponibilitat:

Temps mitjà de resolució de les avaries de distribuïdora

T I distribuïdora = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula en minuts.

Nombre d’avaries mensuals de distribuïdora: A distribuïdora


T IM distribuïdora = ∑ T I distribuïdora

El temps mitjà de resolució de les distribuïdora

T MR distribuïdora = T IM distribuïdora / A distribuïdora

• Desviació del temps mitjà de resolució de les avaries de distribuïdora respecte del temps mitjà de resolució contractual: (DT MR) distribuïdora

T MC distribuïdora = Temps mitjà contractual de resolució d’incidències de distribuïdora.

T MC distribuïdora = 2h30

(DT MR) distribuïdora = T MC distribuïdora -T MR distribuïdora

• Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució de les incidències de distribuïdora respecte del temps de resolució contractual

(DT MR%) distribuïdora = 100 * (DT MR) distribuïdora / T MC distribuïdora

• Càlcul del temps mitjà de resolució de les avaries de barreres de peatge

27


Temps mitjà de resolució de les avaries de barreres de peatge

T I barreres de peatge = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria


Nombre d’avaries mensuals de barreres de peatge: A barreres de peatge


T IM barreres de peatge = ∑ T I barreres de peatge

Temps mitjà de resolució de les barreres de peatge

T MR barreres de peatge =T IM barreres de peatge / A barreres de peatge

• Desviació del temps mitjà de resolució de les avaries de barreres de peatge respecte del temps mitjà de resolució contractual: (DT MR) barreres de

peatge

T MC barreres de peatge = Temps mitjà contractual de resolució d’incidències de barreres de peatge.

T MC barreres de peatge = 2 h 30 min

(DT MR) barreres de peatge = T MC barreres de peatge - T MR barreres de peatge

• Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució de les incidències de barreres de peatge respecte del temps de resolució contractual

(DT MR%) barreres de peatge = 100 * (DT MR) barreres de peatge / T MC barreres de peatge

28

• Càlcul del temps mitjà de resolució de les avaries dels control local SVV


Temps mitjà de resolució de les avaries dels control local SVV

T I Control local SVV = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria


Nombre d’avaries mensuals de control local SVV: A Control local SVV


T IM Control local SVV = ∑ T I Control local SVV

El temps mitjà de resolució dels control local SVV

T MR Control local SVV =T IM Control local SVV / A Control local SVV

• Desviació del temps mitjà de resolució de les avaries dels control local SVV respecte del temps mitjà de resolució contractual: (DT MR) Control local SVV

T MC Control local SVV = Temps mitjà contractual de resolució d’incidències dels control local SVV.

T MC Control local SVV = 2h30

(DT MR) Control local SVV = T MC Control local SVV - T MR Control local SVV

• Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució de les incidències dels control local SVV respecte del temps de resolució contractual

(DT MR%) Control local SVV = 100 * (DT MR) Control local SVV / T MC Control local SVV

29

• Càlcul del percentatge de desviació global de temps de resolució

Pesos en cada instal·lació:

• Distribuïdores: 50%

• Barreres: 40%

• Control local: 10%

Percentatge de desviació global de temps de resolució

(DT MR%) SVV = 0,5 * (DT MR%) distribuïdora + 0,4 * (DT MR%) barrera de peatge + 0,1 * (DT MR%) Control local

SVV

• Càlcul de la puntuació obtinguda per resultats de temps de resolució dels sistemes de validació i venda

La puntuació obtinguda per al temps de resolució dels sistemes de validació i venda introduint-hi el valor de (DT MR%) SVV es reflecteix a la taula següent:

(DT MR%) SVV Puntuació PT

(DT MR%) SVV ≤ -50 -5

-50< (DT MR%) SVV ≤ -40 -4

-40< (DT MR%) SVV ≤ -30 -3

-30 < (DT MR%) SVV ≤ -20 -2

-20 < (DT MR%) SVV ≤ -10 -1

-10 < (DT MR%) SVV 0

Càlcul dels indicadors del manteniment Grau de compliment de manteniment preventiu (GCMP)

a- Distribuïdores

Nombre d’equips revisats en el període i

GCMP Distribuïdores =

Nombre d’equips que cal revisar en el període i

30

El nombre d’equips que cal revisar estarà recollit en el pla de manteniment.

• La desviació es mesura:

(DG dist%) = (GCMP dist - 1 )*100

b- Barreres de peatge


GCMP Peatges =




(DG peatge%) = (GCMP peatge – 1)*100

c- SVV


GCMP SVV =




(DG SVV%) =(GCMP SVV – 1)*100

• Càlcul de la puntuació obtinguda

La puntuació es ponderarà:

(DG %) = 0,5 * (DG dist%) + 0,4* (DG peatg%) + 0,1*(DG SVV%)

(DG %) Puntuació P Q

(DG %) < -4 -5

31

-4 < (DG %) ≤ -3 -4

-3 < (DG %) ≤ -2 -3

-2 < (DG %) ≤ -1 -2

-1 < (DG %) < 0 -1

0 ≤ (DG %) 0

7.2.6. Nivell de penalització global del manteniment dels sistemes de validació i venda

Dades de partida: puntuació mensual obtinguda de les taules per la disponibilitat PD, temps de resolució PD i qualitat tècnica del manteniment PQ.

La puntuació global mensual del SVV serà:

PSVV = PD + PT + PQ

A partir d’aquesta puntuació, amb un valor comprès entre -15 i 0, es determinarà el nivell de penalització mensual.

Puntuació Nivell de penalització

-15 ≤ Psvv < -12 Alt

-12 ≤ Psvv < -8 Mitjà

-8 ≤ Psvv < 0 Baix

Si un dels tres indicadors, PD o PT o PQ, obté el valor mínim, el nivell de penalització global serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de Psvv.

7.3. SISTEMES DE TRANSPORT VERTICAL

7.3.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment dels Sistemes de Transport Vertical

És responsabilitat del concessionari definir l’estratègia de manteniment per:

• Assegurar la disponibilitat dels Sistemes de Transport Vertical per garantir la realització de les seves funcions i també el percentatge de temps de disponibilitat contractual en horari de servei del metro.

32


• Garantir els requisits de seguretat i salut associats amb els equips, les màquines i les instal·lacions de transport vertical per al personal usuari, d’operació i de manteniment. Cal considerar en la realització d’aquestes tasques que s’eviti qualsevol impacte sobre el medi ambient.

• Garantir la resolució de totes les incidències relacionades amb els equips objecte d’aquest contracte, en el temps de resposta contractual.

A efectes del manteniment d’algunes d’aquestes instal·lacions i segon graus de demanda, les estacions són distribuïdes en tres grups, A, B i C. L’assignació d’estacions per grups és la següent:

Estació NivelAmadeu Torner A Fira A Parc Logístic C Mercabarna C Verge de Montserrat B Nova estació del Prat C Prat de Llobregat B Plaça Catalunya B Sant Cosme C Mas Blau C Terminal Actual C Ciutat aeroportuària C Terminal entre pistes C

7.3.2. Manteniment preventiu El mantenidor realitzarà les actuacions de manteniment preventiu dels aparells elevadors (escales mecàniques i ascensors).

Les operacions estàndard inclouen el manteniment preventiu i el manteniment correctiu.

Les operacions addicionals inclouen un manteniment preventiu nocturn, manteniment correctiu 24 h, rescat 24 h i neteja de vidres en ascensors panoràmics.

El manteniment preventiu serà de 12 de mensuals, 4 de trimestrals i 2 de semestrals, segons especifica la normativa d’aparells elevadors. I respecte a l’horari:

• Grup A: sempre en hores fora de servei

• Grup B: de 22 a 6 h

• Grup C: qualsevol horari excepte de 7 a 10 h i de 17 a 20 h

La classificació dels aparells elevadors segons els grups A, B i C es defineix en els projectes de construcció i els documents tècnics del contracte. En qualsevol cas els ascensors PMR serán sempre tipus A

33

7.3.3. Equips que cal considerar Per al Sistema de Transport vertical, les instal·lacions o equips que cal considerar són:

• Ascensors PMR

• Ascensors de gran capacitat

• Escales mecàniques


• Temps mitjà de resolució: percentatge de desviació dels temps de resolució mitjà respecte del temps de resolució contractual

• Temps de resposta davant d’un rescat d’ascensors

• Grau de simultaneïtat d’incidències d’ascensors en una mateixa estació

• Disponibilitat: percentatge de desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual

• Grau d’execució del manteniment preventiu


• Mensual


a) Càlcul dels indicadors de disponibilitat

La disponibilitat, tant per als ascensors com per a les escales mecàniques, es mesura com el percentatge de temps de funcionament de màquines respecte del seu temps total de servei.

• Càlcul de la disponibilitat mensual del ascensors tipus PMR

Dades de partida:

Nombre total d’ascensors PMR


Dades de temps de totes les avaries mensuals d’ascensors PMR

Per a cadascuna de les avaries d’ascensors PMR es calcula el temps d’indisponibilitat T I ascensors PMR:

T I ascensors PMR = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

34

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat (TIM ascensors PMR) com la suma dels temps de totes les incidències del mes:

T IM ascensors PMR = ∑ T I ascensors PMR


H SM = Hores de servei mensuals per estaciò o vestibul

N ascensors PMR = Nombre total d’ascensors per estaciò o vestibul

T S ascensors = ∑ N ascensors PMR * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat dels ascensors PMR

(% D M) ascensors PMR = 100 * (T S ascensors PMR - T IM ascensors PMR) / T S ascensors PMR

• Càlcul de la desviació de la disponibilitat dels ascensors PMR respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual dels ascensors PMR (% D C) ascensors PMR

(% D C) ascensors PMR = 99%

Disponibilitat mensual obtinguda dels ascensors PMR (% D M) ascensors PMR


(D%) ascensors PMR = (% D M) ascensors PMR - (% D C) ascensors PMR

• Càlcul de la disponibilitat mensual del ascensors tipus gran capacitat (GC):

Dades de partida:

Nombre total d’ascensors GC


Dades de temps de totes les avaries mensuals d’ascensors GC

35

Per a cadascuna de les avaries dels ascensors GC es calcula el temps d’indisponibilitat T I ascensors GC:

T I ascensors GC = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat com la suma dels temps de totes les incidències del mes:

T IM ascensors GC = ∑ T I ascensors GC



N ascensors GC = Nombre total d’ascensors

T S ascensors GC = N ascensors GC * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat dels ascensors GC

(% D M) ascensors GC = 100 * (T S ascensors GC - T I ascensors GC) / T S ascensors GC

• Càlcul de la desviació de la disponibilitat dels ascensors GC respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual dels ascensors GC (% D C) ascensors GC

(% D C) ascensors GC = 99%

Disponibilitat mensual obtinguda dels ascensors GC (% D M) ascensors GC


(D%) ascensors GC = (% D M) ascensors GC - (% D C) ascensors GC

• Càlcul de la disponibilitat mensual de les escales mecàniques:

Dades de partida:

Nombre total d’escales mecàniques

36


Dades de temps de totes les avaries mensuals d’escales mecàniques

Per a cadascuna de les avaries de les escales mecàniques es calcula el temps d’indisponibilitat T I escales mecàniques:

T I escales mecàniques = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria


T IM escales mecàniques = ∑ T I escales mecàniques



N escales mecàniques = Nombre total d’escales mecàniques

T S escales mecàniques = N escales mecàniques * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat de les escales mecàniques

(% D M) escales mecàniques = 100 * (T S escales mecàniques - T IM escales mecàniques) / T S escales mecàniques

• Càlcul de la desviació de la disponibilitat de les escales mecàniques respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual de les escales mecàniques (% D C) escales mecàniques

(% D C) escales mecàniques = 99%

Disponibilitat mensual obtinguda de les escales mecàniques (% D M) escales mecàniques


(D%) escales mecàniques = (% D M) escales mecàniques - (% D C) escales mecàniques

• Càlcul de l’índex de desviació respecte de la disponibilitat

Pesos en cada instal·lació:

37

• Ascensors PMR: 30%

• Ascensors gran capacitat: 40%

• Escales mecàniques: 30%

• Percentatge de desviació global de disponibilitat

(DD%) STV = 0,3 * (D%) ascensors PMR + 0,4 * (D%) ascensors GC + 0,3 * (D%) escales mecàniques

Introduint (DD%) STV Puntuació P d

(DD%) STV < -0,80 -5

-0,80 < (DD%) STV ≤ -0,60 -4

-0,60 < (DD%) STV ≤ -0,40 -3

-0,40 < (DD%) STV ≤ -0,20 -2

-0,20 < (DD%) STV < 0 -1

0 < (DD%) STV 0

b) Grau de simultaneïtat d’incidències d’ascensors GC en una mateixa estació

Càlcul del grau de simultaneïtat d’incidències d’ascensors en una mateixa estació.

Es calcula una penalització suplementària cada vegada que equips idèntics queden indisponibles al mateix temps en una mateixa estació.

Nombre de casos de simultaneïtat d’indisponibilitat dels ascensors GC, en el conjunt de les estacions: Nsim

El coeficient de penalització és el següent:

Nsim Puntuació Psim

3 ≤ Nsim -5

(Nsim) = 2 -3

(Nsim) = 1 -1

(Nsim) = 0 0

c) Càlcul dels indicadors de temps de resolució

Mesura del temps mitjà de resolució

38

A partir de les dades de les avaries del mes, es calcularà el temps mitjà de resolució en línia obtingut per:

Ascensors PMR

Ascensors GC

Escales mecàniques

• Càlcul del temps mitjà de resolució per als ascensors


Temps mitjà de resolució de les avaries

T I = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula en hores i fracció centesimal d’hora.

Nombre d’avaries mensuals de l’equip: A

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat com la suma dels temps de totes les incidències del mes (incloent-hi les causes alienes al mateix sistema):

T IM = ∑ T I

El temps mitjà de resolució

T MR = T IM / A

• Desviació del temps mitjà de resolució de les avaries respecte del temps mitjà de resolució contractual:

T MC = Temps mitjà contractual de resolució d’incidències

T MC ascensors PMR = 5 hores

T MC ascensors GC = 5 hores

(DT MR) = T MR - T MC

39

• Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució respecte del temps de resolució contractual

(DT MR%) = 100 * (DT MR) / T MC

• Càlcul del temps mitjà de resolució per a les escales mecàniques

El temps mitjà requerit es dividirà en tres grups en funció de la seva criticitat.

Grup A: TMC = 4,5 hores

Grup B: TMC = 6 hores

Grup C: TMC = 7 hores





Nombre d’avaries mensual de l’equip: A


T IM = ∑ T I


T MR = T IM / A




40

• Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució respecte del temps de resolució contractual, per Grup A, Grup B, Grup C

(DT MRA%) = 100 * (DT MRA) / T MCA

(DT MRB%) = 100 * (DT MRB)B / T MCB

(DT MRC%) = 100 * (DT MRC) / T MCC

• Càlcul del percentatge global de desviació del temps de resolució de les escales mecàniques respecte del temps de resolució contractual

(DT MREM%) = [(DT MRA%) * Nre. escales A + (DT MRB%) * Nre. escales B + (DT MRC%) * Nre. escales C] / Nre. total escales

• Càlcul de la puntuació obtinguda per resultats de temps de resolució dels sistemes de transport vertical

La puntuació obtinguda pel temps de resolució dels sistemes de transport vertical:

Pesos en cada instal·lació

• Ascensors PMR: 30%

• Ascensors GC: 40%

• Escales mecàniques: 30%

(DT%) MRG = 0,3 * (DT%) ascensors PMR + 0,4 * (DT%) ascensors GC + 0,3 * (DT%) escales mecàniques

(DT %) MRG Puntuació PT

(DT %) MRG ≤ 10 0

10< (DT %) MRG ≤ 20 -1

20< (DT %) MRG ≤ 30 -2

30 < (DT %) MRG ≤ 40 -3

40 < (DT %) MRG ≤ 50 -4

50 < (DT %) MRG -5

41

d) Càlcul dels indicadors de temps de resposta davant un rescat d’ascensors

• Desviació del temps de resposta de les incidències respecte del temps de resolució contractual

T C = Temps contractual de rescat, mesurat en hores o fracció centesimal d’hora.

T C = 30 min

Sempre que s’hagi d’efectuar un rescat el temps de rescat màxim serà de 0,5 hores.

(DT i) = T R - T C

• Desviació del temps mitjà de resposta d’incidències respecte del temps de resolució contractual

T Ri = Temps de rescat efectiu per a cada intervenció

(DT MR)i = T Ri - T MC

N: Quantitat de rescats realitzats al mes

Desviació global mitjana en minuts o fracció de minut

N

DGRM: ∑ (DT MR)i / N i=1

DGR = DGRM -T C

(DG) R Puntuació P RE

15 < (DG R) -5

12 < (DG R%) ≤ 15 -4

9 < (DG R%) ≤ 12 -3

6 < (DG R%) ≤ 9 -2

3 < (DG R%) ≤ 6 -1

42

3 < (DG R%) 0

e) Càlcul de l’indicador de manteniment preventiu

Es defineix:

Grau de compliment de manteniment preventiu (GCMP ascensors)

GCMP ascensors = Nombre d’ascensors revisats en el període i

Nombre d’ascensors a revisar en el període i

Grau de compliment de manteniment preventiu (GCMP escales)

GCMP escales = Nombre d’escales mecàniques revisades en el període i

Nombre d’escales mecàniques a revisar en el període i

Per necessitats de seguretat i de requeriments reglamentaris el GCMP haurà de ser

sempre mensualment del 100%, la puntuació es ponderarà:

(DG R) = 0,7 * (GCMP) ascensors + 0,3 * (GCMP) escales mecàniques

(DG) R Puntuació P R1 ≤ (DG R) 0

0,995 ≤ (DG R) < 1 -1

0,990 ≤ (DG R) < 0,995 -2

0,985 ≤ (DG R) < 0,990 -3

0,980 ≤ (DG R) < 0,985 -4

(DG R) < 0,980 -5

7.3.7. Nivell de penalització global del manteniment dels sistemes de transport vertical

Puntuació mensual obtinguda de les taules per la disponibilitat PD, Grau de simultaneïtat d’incidències Psim, temps de resolució PT, temps resposta davant del rescat PRE, grau d’acompliment del manteniment preventiu PR;

43

La puntuació global mensual del Sistema de transport vertical serà:

Pstv = 4 * Pd +Psim + 2 * PT + 2 * PRE + PR

A partir d’aquesta puntuació, de valor comprès entre -100 i 0, es determinarà el nivell de penalització mensual.


-100 ≤ Pstv < -85 Alt

-85≤ Pstv < -50 Mitjà

-50 ≤ Pstv < 0 Baix

Si un dels indicadors Pd, Psim, PT, PR o PRE obté el valor mínim, el nivell de penalització serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de Pstv.

8. PLA DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE QUALITAT AMBIENTAL

8.1. INTRODUCCIÓ En el transcurs de tota la fase d’explotació, la funció de Qualitat Ambiental s’assegura mitjançant el manteniment de tres sistemes principals:

o Sistema d’il·luminació i instal·lacions elèctriques

o Infraestructures de les estacions

o Neteja

Per a cadascun dels equipaments o les actuacions relacionats amb aquests sistemes, el concessionari haurà de complir els requisits que es desenvolupen en els paràgrafs següents.

8.2. SISTEMA D’IL·LUMINACIÓ I INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

8.2.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment dels sistemes d’il·luminació

És responsabilitat del concessionari definir l’estratègia de manteniment per:

44


Garantir el nivell lumínic detallat al punt 8.2.7 de manera continuada a les estacions.

Assegurar els valors d’eficiència energètica d’il·luminació (VEEI), prescrites pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

Mantenir un alt nivell de seguretat en les instal·lacions elèctriques.

Garantir els requisits de seguretat i salut associats amb els equips, les màquines i les instal·lacions de iluminaciò i Baixa tensiò per al personal usuari, d’operació i de manteniment.

Considerar en la realització d’aquestes tasques que s’eviti qualsevol impacte sobre el medi ambient.

8.2.2. Equips que cal considerar Es consideraràn els següents equips i sistemes :

• La instal·lació d’enllumenat decorativa de les estacions

• La install.laciò dènllumnat funcional i de seguretat de les estacions

• El quadres electrics generals i secundaris de baixa tensiò

• Les instal·lacions elèctriques :canalitzacions , endolls , escomesses , comptadors, etc .

• Els Sistemes d’alimentaciò ininterrumpida : SAI

• Aparells d’aire condicionat de las sales tècniques concessionats

• La xarxa de posada a terra de Baixa tensiò

• La instalaciò de baixa tensiò de túnel : enllumenat i força


• Temps mitjà de resolució: percentatge de desviació del temps de resolució mitjà respecte del temps de resolució contractual.

• Disponibilitat SAI , Quadres , Instal.lacions Electriques i sistemes d’aire acondicionat .

• Grau de compliment de l’MSA (Manteniment Sistemàtic d’Enllumenat).

• Grau d’execució del manteniment preventiu.


• Mensual

8.2.5. Manteniment preventiu Mereixen una atenció especial els elements fungibles que requereixen un manteniment preventiu basat en la vida útil del sistema, en concret se citen:

45

• Els tubs fluorescents i les lluminàries en què es practica l’MSA (Manteniment Sistemàtic d’Enllumenat): consisteix en la completa substitució de les làmpades i la neteja de les lluminàries de l’estació cada cert període de temps prèviament definit, anticipant-nos al final de la seva vida útil.

• Enllumenat d’emergència que, en contenir bateries d’emmagatzematge d’energia elèctrica, tenen també una vida útil relativament reduïda, i el tractament de les quals s’efectua dintre del manteniment preventiu periòdic, sobre la base de l’examen de la condició: prova de l’autonomia de les bateries.

8.2.6. Valor d’eficiència energètica L’eficiència energètica de l’enllumenat es determinarà mitjançant el valor d’eficiència energètica de la instal·lació VEEI (W/m2) per cada 100 lux mitjançant l’expressió següent:

VEEI = P*100 / S*E

On:

P = la potència instal·lada en làmpades més els equips auxiliars [W]

S = la superfície il·luminada

E = la il·luminació mitjana horitzontal mantinguda [lux]

El valor límit de VEEI, respectant els mínims del CTE, no podrà ser superior a 6 W/m2 lux, ni superior al 200% del VEEI inicial, (o del que correspongui després d’una intervenció d’MSA). En el cas de superar algun dels dos valors s’hauran de substituir les làmpades i avançar l’MSA.

8.2.7. Nivells mínims d’il·luminació

A més es respectaran els nivells mínims d’il·luminació següents a les diferents àrees, donant com a valors mínims:

Ubicació Grau d’il·luminació

Andanes 300 lux

Cambres tècniques 300 lux

Vestíbuls 200 lux

Passadissos 200 lux

Escales peatonals 250 lux

46

Escales mecàniques 250 lux

Sanitaris 150 lux

Sortides d’emergència 150 lux

Dependències personal 150 lux

Magatzems 75 lux

Pous ventilació o esgotament 50 lux

Per a l’enllumenat d’emergència els graus d’il·luminació mínims en l’eix dels passos d’evacuació mesurats a nivell de terra i amb una uniformitat del 40%, en el pitjor dels casos, seran de 5 lux per a totes les àrees anomenades al requadre anterior.

Si no es compleixen els valors següents s’avançarà l’MSA amb la neteja i substitució de totes les làmpades.


a) Càlcul dels indicadors de temps de resolució

• Mesura del temps mitjà de resolució (TMR)

En les instal·lacions d’enllumenat es realitzarà una classificació respecte de la importància o rellevància d’una intervenció de manteniment i el seu impacte en el servei prestat als viatgers. Amb aquesta finalitat s’estableix una classificació en tres nivells:

• Grup A, definit com aquell en què una fallada funcional igual o superior al 25% de l’enllumenat d’una àrea, a causa de la seva ubicació i/o afecció a la imatge o servei prestat, suposa un impacte elevat i/o crític. Tambè perteixen a aquest grup qualsevol incidencia dels SAIs (resolucio provisional), de les conmutacions o les sortides critiques dels quadres de Baixa tensiò i de les seves canalitzacions corresponents El TMRC A = 4 hores.

• Grup B, definit com aquell en què una fallada funcional de més de 2 lluminàries seguides o més de 5 lluminàries alternes dins de la mateixa estació, a causa de la seva ubicació i/o afecció a la imatge o servei prestat, suposa un impacte no crític i/o mitjà. També s’incluen les rparacions definitives de SAI. El TMRC B = 24 hores.

• Grup C, definit com aquell en què una fallada funcional de menys de 2 lluminàries seguides o menys de 5 lluminàries alternes dins de la mateixa estació, a causa de la seva ubicació i/o afecció a la imatge o servei prestat, suposa un impacte moderat baix. El TMRC C = 200 hores.

47

• Grup D : aparells d’aire acondicionat : 20 hores

• Càlcul del temps mitjà de resolució

Grup A: Temps mitjà de resolució de les avaries





T IM = ∑ T I


TMR A = T IM / A

Grup B: Temps mitjà de resolució de les avaries





T M = ∑ T I


TMR B = T IM / A

Grup C: Temps mitjà de resolució de les avaries


48




T IM = ∑ T I


TMR C = T IM / A

Grup D: aire acondicionat Temps mitjà de resolució de les avaries





T M = ∑ T I


TMR D = T IM / A


TMRC = Temps mitjà requerit de resolució d’incidències.

DT TMR A= TMR A - TMRC A

DT TMR B = TMR B - TMRC B

DT TMR C = TMR C - TMRC C

DT TMR D = TMR D - TMRC D

• Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució respecte del temps de resolució contractual.

49

(DT MRA%) = 100 * (DT TMR A) / TMRC A

(DT MRB%) = 100 * (DT TMR B) / TMRC B

(DT MRC%) = 100 * (DT TMR C) / TMRC C

(DT MRD%) = 100 * (DT TMR D) / TMRDC

• Càlcul de la puntuació obtinguda per resultats de temps de resolució de l’enllumenat

La puntuació obtinguda per al temps de resolució global de l’enllumenat es calcularà segons la ràtio següent:

(DT MRG%) = 0,4 * (DT MRA%) + 0,2 * (DT MRB%) + 0,2 * (DT MRC%)+ 0,2 * (DT MRD%)

(DT MRG%) Puntuació PT

(DT MRG%) ≤ 10 0

10 < (DT MRG%) ≤ 20 -1

20 < (DT MRG%) ≤ 30 -2

30 < (DT MRG%) ≤ 40 -3

40 < (DT MRG%) ≤ 50 -4

50 < (DT MRG%) -5

b) Grau de compliment de l’MSA (manteniment sistemàtic de l’enllumenat)

Dades de partida:

Nombre total d’estacions

Mesos des de l’últim MSA o des de la posada en marxa de la instal·lació

El període màxim entre MSA no podrà superar els 24 mesos

El valor límit de VEEI no podrà ser superior a 6 o inferior al 50% del VEEI inicial

Es compliran els valors mitjans d’il·luminació definits en el capítol 8.2.7

• Càlcul del percentatge de desviació sobre el termini tècnic

Es calcula per a totes les estacions, sobre el termini tècnic de 24 mesos:

DMSA (%) = ∑ (Pi -24) / 24 * 100

50

On:

Pi: Període real = TMSA n - T MSA n-1

• Càlcul de la desviació per VEEI o per no-compliment de nivells mitjans d’il·luminació

Es comptabilitzaran les estacions en què:

• VEEI actual ≤ 0,5 * VEEI inicial

• VEEI ≤ 6

• No s’acompleixin els nivells mitjans d’il·luminació definits

La desviació de compliment es calcula de la manera següent:

DVEEI (%) = (nB / n) * 100

On: nB = nombre d’estacions que no compleixen les especificacions mínimes

n = nombre total de les estacions

• Càlcul de la desviació global de l’MSA

DGMSA (%) = 0,8 * DMSA (%) + 0,2 * DVEEI (%)

(DG MSA%) Puntuació PMSA

0,5 < (DG MSA%) 0

0,5 < (DG MSA%) ≤ 1 -1

1< (DG MSA%) ≤ 1,5 -2

1,5 < (DG MSA%) ≤ 2 -3

2< (DG MSA%) ≤ 2,5 -4

2,5 < (DG MSA%) -5

c) Càlcul de l’indicador de manteniment preventiu

Es defineix:

51

• Grau de compliment de manteniment preventiu d’instal·lacions elèctriques

Nombre d’instal·lacions revisades en el període i

GCMP BT =

Nombre d’instal·lacions de BT d’estació a revisar en el període i

El nombre d’instal.lacions a efectuar el manteniment preventiu es calcularà segons programa proposat i aprobat, que tingui en compte els minims de periodicitat següents:

• Quadre General de baixa Tensió : Periodicitat semestral

• Estacions Baixa tensiò : Trimestral

• Lectures de comptadors eléctrics : bimensual

• Enllumenat i Força Tunel : Quatrimestral

• Xarxa de terres : anual

• SAIs : semestral

• Aparells d’aire acondicionat : trimestral

La desviació del manteniment preventiu es mesura:

(DGMP%) = (GCMP BT – 1)*100

• Inspeccions reglamentàries

Encara que les disposicions vigents indiquen un període de 5 anys, se sol·licitaran les verificacions reglamentàries cada 24 mesos a una Entitat d’Inspecció i Control homologada (sens perjudici que alguna disposició legal determini un període més curt que òbviament s’haurà de complir). La verificació implica també la reparació de les deficiències aparegudes.

L’indicador de retard serà:

Ri: Període des de la inspecció reglamentària i l’anterior per a cada estació (mesos)

Di: Desviació

N: Nombre d’estacions

52

Di = ∑ (24 - RI) / N

Dir ( % ) = Di / 24 * 100

• Càlcul general de càlcul de manteniment preventiu

DG% R = 0,5 DGMP + 0,5 DiR

Per necessitats de seguretat el GCMP haurà de ser sempre mensualment del 100%. La puntuació es ponderarà:

(DG%) R Puntuació P CGMP

(DG% R) ≤ -1,0 -5

-1,0 < (DG% R) ≤ -0,8 -4

-0,8 < (DG% R) ≤ -0,6 -3

-0,6 < (DG% R) ≤ -0,4 -2

-0,4 < (DG% R) ≤ -0,2 -1

-0,2 < (DG% R) 0

d) Disponibilitat dels SAI , instalacions eléctriques i aparells d’aire acondicionat

• Càlcul dels indicadors de disponibilitat SAI i quadre Generald e Baixa tensiò

La disponibilitat, pels SAI, es mesura com el percentatge de temps de funcionament dels sistemes SAI respecte del seu temps total de servei.

La disponibilitat, pels quadres de Baixa tensiò , es mesura com el percentatge de temps de funcionament dels sistemes quadres respecte del seu temps total de servei (24 hores ) , es considera funcionament a efectes de disponibilitat el servei amb tensiò en més del 90% de totes les sortides critiques

• Càlcul de la disponibilitat mensual del SAI i quadres de baixa

Dades de partida:

Nombre total de SAI

Nombre total de quadres


53

Dades de temps de totes les avaries mensuals de SAI

Per a cadascuna de les avaries de SAI i de QGBT es calcula el temps d’indisponibilitat T I SAI

T I SAI = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat (TI SAI) com la suma dels temps de totes les incidències del mes:

T I SAI = ∑ T I SAI


H SM = Hores de servei mensuals:

N SAI = Nombre total de SAI

N QGBT = Nombre total de quadres

T S SAIs BT = ( N SAI + N CGBT ) * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat dels SAI i quadres

(% D M) SAI BT = 100 * (T S SAI BT- T IM SAIBT) / T S SAIBT

• Càlcul de la desviació de la disponibilitat dels SAI respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual dels SAI (% D C) SAI i quadres

(% D C) SAI = 99,95 %

Disponibilitat mensual obtinguda dels SAI (% D M) SAI


(DD) SAI = ( (% D M) SAI BT- (% D C) SAIBT) / (% D C) SAI x 100

54

• Càlcul dels indicadors de disponibilitat del aparells d´’aire acondicionat

La disponibilitat, dels aprallles d’aire acondicionat , es mesura com el percentatge de temps de correcte funcionament dels aparells d’aire acondicionat respecte del temps total de servei

Dades de partida:

Nombre total de instal.lacions d’aire acondicionat


Dades de temps de totes les avaries mensuals de instal.lacions d’aire acondicionat

Per a cadascuna de les avaries de les instal.lacions Ies calcula el temps d’indisponibilitat T I AA

T I AA = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat (TI AA) com la suma dels temps de totes les incidències del mes:

T I AA = ∑ T I AA



N BT = Nombre total de instal.lacions AA

T S AA = N AA * H SMAA

Percentatge mensual de disponibilitat dels AA

(% D M) AA = 100 * (T S AA - T IM AA) / T S AA

• Càlcul de la desviació de la disponibilitat dels AA respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual dels AA (% D C) AA

55

(% D C) AA = 99,4 %

Disponibilitat mensual obtinguda dels instal.lacions AA (% D M) S BT


(DD) AA = ( (% D M) AAI - (% D C) AA) / (% D C) AA x 100

• Càlcul dels indicadors de disponibilitat Instal.lacions eléctriques ( excepte enl.lumnetat)

La disponibilitat, de les instal.lacions eléctriqes, es mesura com el percentatge de temps de funcionament dels sistemes electriques respecte del seu temps total de servei, sense tindre en compte incidencias de fluorescents fossos .

• Càlcul de la disponibilitat mensual de les instal.lacions electriques

Dades de partida:

Nombre total de instal.lacions electriques ( Com unitat funcional generalmente una per estaciò )


Dades de temps de totes les avaries mensuals de instal.lacions

Per a cadascuna de les avaries de les instal.lacions Ies calcula el temps d’indisponibilitat T I BT

T I ST = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria

Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat (TI BT) com la suma dels temps de totes les incidències del mes:

T I BT = ∑ T I BT



56

N BT = Nombre total de instal.lacions BT

T S BT = N BT * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat dels BT

(% D M) BT = 100 * (T S BT - T IM BT) / T S BT

• Càlcul de la desviació de la disponibilitat dels BT respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat contractual dels BT (% D C) BT

(% D C) BT = 98 %

Disponibilitat mensual obtinguda dels instal.lacions BT (% D M) S BT


(DD) BT = ( (% D M) BTI - (% D C) BT) / (% D C) BT x 100

Desviación de la Disponibilitat combinada

(DD) SBTS = (3(DD) SAI + (DD) BT + (DD) AA) / 5

(DD%)BTS Puntuació PSAI

0 < (DD%) 0

-0,25 < (DD%) ≤ 0 -1

-0,50 < (DD%) ≤ -0,25 -2

-0,75 < (DD%) ≤ -0,50 -3

-1,00 < (DD%) ≤ -0,75 -4

-1,00 ≤ (D%) -5

Una indisponibilitat completa del QGBT o que afecti a més del 25 % de les sortides donarà lloc a una puntuaciò de -5 sigui quina sigui la disponibilitat

57

8.2.9. Nivell de penalització global del manteniment del sistema d’il·luminació , i de les instal·laciós de baixa tensiò

Puntuació mensual obtinguda de les taules de temps de resolució (PT), grau de compliment de l’MSA (PMSA),i grau de compliment del manteniment preventiu (PCGM i disponibilitat dels SAIi BT ( PSAIBT)).

La puntuació global mensual de l’enllumenat serà:

Penl = (PT + 2 * PMSA + PGCMP+ PSAIBT)



-25 ≤ Penl < -21 Alt

-21 ≤ Penl < -12 Mitjà

-12 ≤ Penl < 0 Baix

Si l’indicador PMSA obté el valor mínim, llavors el nivell de penalització serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de Penl.

8.3. INFRAESTRUCTURES DE LES ESTACIONS

8.3.1. Descripció de les condicions bàsiques de manteniment d’infraestructures de les estacions i dels pous de ventilació

El concessionari té l’obligació d’assolir els objectius i nivells de servei establerts en aquest document i la realització dels diferents plans de manteniment. L’incompliment d’aquests nivells de servei comporterà les deduccions, que també s’especifiquen aquí.

El programa d’explotació de manteniment considera els plans de manteniment següents:

• Pla de manteniment correctiu.

• Pla de de revisions.

• Pla de manteniment preventiu.

El concessionari també haurà d’assumir totes aquelles petites obres necessàries per superar defectes constructius i/o defectes de l’execució de noves instal·lacions (nous

58

desguassos, etc.), defectes o complements a l’obra nova, així com la formació de noves dependències necessàries per a l’operació o altres departaments de manteniment.

8.3.2. Pla de manteniment correctiu Resolució d’incidències de les especialitats d’obres, pintura, taller mecànic, fontaneria i fusteria. Aquestes especialitats inclouen el manteniment de vidres i extintors.

Amb caràcter descriptiu, i sense ànim d’exhaustivitat, es tracta dels elements següents:

• Paviments • Escales de pedra (graons) • Fals sostres • Aplacats de parets • Bancs • Reixes de desguassos i desguassos • Vora andana (incloent-hi banda cautxú) • Superfícies pintades • Portes • Portes accés (motoritzades i manuals) • Banderoles accessos • Baranes • Passamans • Papereres • Panys (dependències, portes tècniques, accés a l’estació, etc.) • Vidres (extintors, plànols xarxa, baranes, etc.) • Sortides d’emergència (senyalització, estat de conservació i no-obstaculització) • Extintors (vandalisme i revisió de la pressió) • Fontaneria • Altres

Els paràmetres amb els quals es valorarà el nivell de servei en la resolució d’incidències estan dividits en dos nivells de resolució: la resolució funcional i la resolució definitiva. El tractament d’incidències es diferenciarà per les quatre especialitats esmentades anteriorment.

Es fixa un temps màxim i mitjà de resolució d’incidència..

8.3.3. Pla de manteniment preventiu

• Inspecció de les estructures

Cada any cal fer una inspecció del conjunt de les obres concedides (estacions, pous de ventilació, diferents túnels de connexió...). Aquesta inspecció té com a finalitat comprovar l’estat de les estructures (infiltracions, corrosió, fissures, trencaments, trossos...) i permet posar en marxa un pla d’intervenció.

59

A més de la inspecció anual del conjunt de les obres concedides (estacions, pous de ventilació, diferents túnels de connexió...), es requereix al concessionari una inspecció detallada cada set anys. Aquesta inspecció té com a objectiu completar les visites anuals i confirmar el pla d’intervenció anual posat en marxa.

• Pintura y ram de paleta

Es faran periòdicament accions de pintura i de ram de paleta als diferents elements de les estacions per tal que mantinguin un nivell òptim durant el pas dels anys.

S’exigeix elaborar un Pla de manteniment cíclic per a diferents elements de l’estació, principalment de pintura (cicle d’1 any per a elements amb més desgast i de 3 anys per a la resta d’elements), escales de pedra (renovació aproximadament cada 20 anys) i renovació d’aplacats de paraments verticals (aproximadament 20 anys).

Cicle de pintura

Cicle anual

A més, hi ha elements de l’estació que pateixen un desgast més exhaustiu, sempre que siguin susceptibles de ser pintats, com per exemple:

• Vores d’andana • Papereres • Portes de dependències • Baranes

Cicle trianual

Consisteix a pintar l’estació, tant els paraments verticals com els horitzontals, les zones de vies (bòveda, sota d’andanes, entrades de túnel...) i els diferents elements secundaris de l’estació inclosos en el cicle anual. A l’inicio de l’activitat es pot començar a pintar a partir del tercer any seguint el criteri de pintar totes les estacions en un cicle triennal.

Cicle de ram de paleta

En aquest cicle es pretén realitzar un manteniment d’elements d’obres d’aproximadament 20 anys, però es pot començar a realitzar a partir de l’any 15, aplicant el mateix criteri que en el cicle de pintura, en les estacions que tenen més afluència de passatge, i les que tenen menys poden arribar fins aproximadament 25 anys.

Els elements a mantenir són principalment:

• Escales de pedra

60

• Paraments verticals (aplacats ceràmics, vitrex, etc.) • Falsos sostres (substitució / sanejament)

8.3.4. Pla de revisions Realització de revisions d’estacions, algunes de visuals (trimestral i nocturna) i altres d’accions (embornals i greixatge), sobre la base d’un check-list ja existent a Manteniment de Ferrocarril TMB de Barcelona per a la revisió dels elements d’obres, pintura, taller mecànic i fusteria de l’estació.

Es defineixen uns cicles de revisions, en funció de l’element que s’ha de revisar i de la criticitat d’aquest, i de realització obligatòria. Amb aquest mecanisme es pretén preveure futures incidències.

• Revisió trimestral

Inspecció visual dels diferents elements de l’estació cada tres mesos, per tal de poder anticipar-nos a les incidències. Els elements generals que s’han de revisar són els següents:

Periodicitat Baranes 4/any

Estat general de graons 4/any

Bancs 4/any

Estat aplacats 4/any

Estat paviments 4/any

Peces de vora andana 4/any

Estructura suport de senyalització 4/any

Embornals – Inspecció visual 4/any

Reixes ventilació (carrer) 4/any

Sostres de guix 4/any

Falsos sostres 4/any

Vidres 4/any

Panys 4/any

Fontaneries 4/any

Extintors 4/any

61

Papereres 4/any

Fugues de la instalació de fontaneria 4/any

• Revisió de greixatge

Revisió trimestral consistent a greixar portes d’entrada a l’estació.

Es confirmarà la realització d’aquestes revisions amb la realització d’un check-list predefinit per a cadascuna d’aquestes revisions.

• Revisió de sortides d’emergència

Revisió trimestral de sortides d’emergències i tots els seus elements afectats per a una evacuació correcta.

• Funcionament de portes

• Estat de les baranes

• Estat del paviment i de graons de l’escala

• Estat de porta o tapa exterior (greixar mecanismes de les portes)

• Estat de les pilones al carrer

• Estat de la senyalització de la sortida d’emergència

• Existència de filtracions

• Revisió semestral

Revisió dels embornals d’accessos de totes les estacions. Es realitza en horari nocturn i consisteix en la neteja i el desembussat del desguàs mitjançant camió bomba.

S’injectarà aigua en cadascun dels embornals i se’n comprovarà el correcte funcionament a la fossa sèptica, s’arranjaran aquells problemes que es detectin d’embús.

• Revisió anual

Inspecció visual anual de sota l’andana amb la finalitat d’examinar el deteriorament d’aquest tot revisant els punts següents:

Estructura: • Estat general de les biguetes que sostenen l’andana • Estat de la zona del voladís de la bigueta

62

• Estat de l’encastament de la bigueta a la contravolta o pantalla • Estat de la bigueta en el recolzament al muret d’andana Aigua: • Comprovar si existeix acumulació d’aigua en algun punt • Detecció punts d’entrada d’aigua • Detecció d’algun tub de desguàs que desguassi sota l’andana (ascensors,

escales mecàniques...) Estat general de neteja: • Comprovar existència de brossa • Comprovar existència de restes de material d’obra Accés: • Accessibilitat a sota l’andana • Nombre d’obertures i ubicació d’aquestes • Obstaculització de les obertures

S’haurà d’aportar evidència documental de l’actualització de l’inventari fotogràfic abans i després de les revisions.

Per a cada revisió realitzada el concessionari farà un informe de manteniment que reculli com a mínim la informació següent:

• Empleat o empleats que executen el manteniment • Denominació de la revisió • Ubicació tècnica • Operacions realitzades • Si genera incidència o no

IFERCAT i l’operador del sistema de transport hauran de rebre una còpia de l’original d’aquest informe de manteniment preventiu en format paper i una còpia en format electrònic abans d’una setmana des de la data de la realització del treball.

També es generarà una llista addicional en el qual quedaran reflectides totes aquelles incidències detectades i corregides en les operacions de manteniment de revisions.

• Observacions anònimes (MPS)

Les avaluacions de l’estat de conservació que facin observadors anònims (mistery shopper) mensualment a totes les estacions i de tots els elements a mantenir no podran ser inferiors a un llindar prefixat per l’experiència, i que es podria establir inicialment com el 25% inferior a la valoració que tinguin els elements a mantenir quan l’estació és nova.

Mensualment s’elaborarà una llista d’aquells elements l’avaluació dels quals hagi disminuït més d’un 2% respecte del mes anterior.

63

Aquestes observacions reflecteixen la visió que té un client potencial de les instal·lacions a mantenir.

La “nota” (avaluació) que s’obtingui mensualment haurà de ser el resultat de les avaluacions visuals realitzades en totes i cadascuna de les estacions de la línia almenys quatre cops al mes.

Els elements que seran avaluats són els següents:

• Conservació accés o Conservació escales o Conservació parets

• Conservació trajecte accés-vestíbul o Conservació porta d’accés o Conservació terra o Conservació parets o Conservació sostre o Conservació papereres

• Conservació vestíbul o Conservació infraestructura o Conservació terra o Conservació parets o Conservació sostre o Conservació extintors o Conservació papereres

• Conservació trajecte vestíbul-andana • Conservació andana

o Conservació terra o Conservació parets o Conservació sostre o Conservació papereres o Conservació seients

• Conservació franja de seguretat • Conservació enllaç

o Conservació terra o Conservació parets o Conservació sostre o Conservació extintors o Conservació papereres

64

La nota global s’obtindrà ponderant la nota de cadascun d’aquests elements. Les dades es tindran a nivell de detall de mitjana per estació i element.

8.3.5. Tipus de penalitzacions en funció del Pla de manteniment Els plans de manteniment que s’han de considerar són:

• Pla de manteniment correctiu

• Pla de manteniment preventiu

• Pla de revisions

a) Indicadors de seguiment

Pla de manteniment correctiu: temps de resposta mitjà

Pla de manteniment preventiu:

• Percentatge de cicles realitzats respecte al nombre de cicles previstos (cicles de pintura i obra d’arranjament global de l’estació; periodicitat: cada 2-3 anys).

Pla de revisions:

• Percentatge de revisions realitzades respecte del nombre de revisions previstes (revisions de l’estat de detall de l’estació, informe fotogràfic i informe d’incidències que s’han de resoldre; periodicitat: cada 3-6 mesos).

Indicadors observacions – MPS

Nota / Avaluació de l’estat de conservació de cada element mantingut.

b) Base de temps del càlcul

• Mensual.

c) Càlcul dels indicadors de temps de resposta mitjà (correctiu)

Mesura del temps de resposta mitjà Temps que es triga de mitjana en la resolució de cadascuna de les tipologies d’incidències, mesurat com el temps total invertit en la resolució d’incidències dividit pel nombre d’incidències resolt.

A continuació es detalla per a cadascun dels tipus d’incidència un temps mitjà de resolució i que correspon amb el 50% del temps de resolució màxim funcional i un temps mitjà de resolució definitiva.

65

TEMPS MITJÀ

RESOLUCIÓ FUNCIONAL

TEMPS MITJÀ RESOLUCIÓ DEFINITIVA

Incidència genèrica obra civil 24 hores

Filtracions amb afectació passatge i tancament vestíbul/passadís/andana 6 hores 1 setmana

Filtracions amb afectació passatge sense tancament vestíbul/passadís/andana 24 hores 1 setmana

Filtracions amb afectació circulació 1 hora 1 setmana

Graó escala trencat 6 hores 84 hores

Enrajolat paviment 12 hores 36 hores

Enrajolat paret 12 hores 36 hores

Desguassos 24 hores 1 setmana

Incidència genèrica pintura 48 hores

Incidències genèrica fusteria 24 hores

Panys 12 hores

Portes 12 hores 84 hores

Mobiliari 48 hores

Incidència genèrica taller mecànic 24 hores

Fontaneries 1 hora 12 hores

Vidre extintor trencat 12 hores

Vidre de protecció (baranes, etc.) 1 hora 84 hores

Vidres (resta) trencat 84 hores

Panys estació 1 hora 12 hores

Panys 12 hores

Fals sostre 12 hores 24 hores

Embús embornal 2 hores 24 hores

Portes motoritzades 1 hora 84 hores

d) Càlcul del temps de resposta mitjà

66

Temps mitjà real = Tr

Temps mitjà contractual = Tc

En el càlcul d’aquests temps mitjans, tots els tipus d’incidències pesen el mateix, excepte les de filtracions, escales, vidres de baranes amb risc de caiguda i desguassos amb afectació de passatge, que pesaran el doble.

Desviació del temps mitjà contractual respecte del real: DP

Temps mitjà contractual: Tc

DP = Tc -Tr

• Percentatge de desviació del temps contractual respecte del real

(DR%) A = 100 * (Tc -Tr) / Tc

• Puntuació del temps de resposta mitjà

Introduint el valor de (DR%) A obtingut a la taula següent:

(DR%) A Puntuació PA

(DR%) A ≤ -50 -5

-50 < (DR%) A ≤ -40 -4

-40< (DR%) A ≤ -30 -3

-30 < (DR%) A ≤ -20 -2

-20 < (DR%) A ≤ -10 -1

-10 < (DR%) A 0

e) Càlcul dels indicadors de cicles (preventiu)

Mesura de l’indicador de preventiu Indicador de preventiu = grau d’acompliment de les accions de preventiu planificades mesurat com la divisió entre el nombre d’accions realitzades al final d’un període dividit pel nombre d’accions planificades per a aquell període.

Càlcul indicador de preventiu Cr = cicles realitzats

Cp = cicles planificats

67

Prp = percentatge acompliment cicles preventiu = Cr / Cp

Càlcul del percentatge de desviació de l’indicador de preventiu: Percentatge contractual = Pc

Percentatge real obtingut = Pr

• Desviació del percentatge contractual respecte del real

Percentatge contractual: Pc

Pc = 98%

DP = Pr- Pc

• Percentatge de desviació del percentatge contractual respecte del real

(DR%) B = 100 * (Pr- Pc) / Pc

Puntuació indicador preventiu Introduint el valor de (DR%) B obtingut a la taula següent:

(DR%) B Puntuació PBB

(DR%) B ≤ -2,0 -5

-2,0 < (DR%) B ≤ -1,5 -4

-1,5< (DR%) B ≤ -1,0 -3

-1,0 < (DR%) B ≤ -0,5 -2

-0,5 < (DR%) B ≤ -0,1 -1

-0,1 < (DR%) B 0

f) Càlcul de l’indicador de revisions

Mesura de l’indicador de revisions

68

Indicador de revisions = grau d’acompliment de les accions de revisió planificades mesurat com la divisió entre el nombre d’accions realitzades al final d’un període dividit pel nombre d’accions planificades per a aquell període.

Càlcul indicador de revisions: Rr = revisions realitzades (de les planificades)

Rp = revisions planificades

Prr = percentatge acompliment revisions = Rr / Rp

Càlcul del percentatge de desviació de l’indicador de revisions: Percentatge contractual = Pc

Percentatge real obtingut = Pr

• Desviació del percentatge contractual respecte del real

Percentatge contractual: Pc

Pc = 98%

DP = –Pr- Pc

• Percentatge de desviació del percentatge contractual respecte del real

(DR%) C = 100 * (Pr- Pc) / Pc

Puntuació indicador revisions Introduint el valor de (DR%) C obtingut a la taula següent:

(DR%) C Puntuació PC

(DR%) C ≤ -2,0 -5

-2,0 < (DR%) C ≤ -1,5 -4

-1,5< (DR%) C ≤ -1,0 -3

-1,0 < (DR%) C ≤ -0,5 -2

-0,5 < (DR%) C ≤-0,1 -1

69

-0,1 < (DR%) C ≤ 0 0

g) Càlcul dels indicadors de MPS (observacions anònimes)

Indicador de MPS = mitjana ponderada de la valoració de l’estat de conservació dels diferents elements que cal mantenir feta pels observadors anònims.

Els criteris d’avaluació dels elements s’esmenten en el capítol 8.3.4.”Observacions anònimes (MPS)”.

El control (la proporció exacta del qual l’haurà de proposar el concessionari en el seu pla de manteniment) determinarà un valor per a cadascun dels criteris avaluats. Integrant tots aquests valors, això permetrà obtenir una nota (Ni) per estació compresa entre 0 i 100 punts.

Nst = número d’estació

Pel al conjunt de les estacions, s’obté una nota N calculada d’aquesta manera:

N = ∑Ni / Nst

Aquesta nota N està compresa entre 0 i 100.

Puntuació indicador MPS Introduint el valor de (N) obtingut a la taula següent:

N Puntuació PD

N ≤ 70 -5

70 < N ≤ 75 -4

75 < N ≤ 80 -3

80 < N ≤ 85 -2

85 < N ≤ 90 -1

90 < N 0

8.3.6. Nivell de penalització global del manteniment de les infraestructures d’estacions

La puntuació global mensual del manteniment de les infraestructures d’estacions serà:

Pest = PA + PB + PC + PD


70


-20 ≤ Pest < -17 Alt

-17 ≤ Pest < -10 Mitjà

-10 ≤ Pest < 0 Baix

Si un dels indicadors PA, PB, PC o PD obté el valor mínim, el nivell de penalització serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de Pest.

8.4. NETEJA I IMATGE

8.4.1. Introducció

En el transcurs de tota la fase d’explotació, el manteniment i l’actuació en Neteja i Imatge afecta e ls següents sistemes:

Neteja.

Dins d’aquest àmbit s’ha de considerar:

Neteja d’estacions i dependències.

DDD (Desratització, desinsectació i desinfecció)

Manteniment per a la prevenció de la legionel·losi.

Manteniment antiscratching.

Manteniment antigraffiti

Manteniment de la senyalètica.

El concessionari haurà de definir l’estratègia de neteja mitjançant un pla de neteja que definirà l’amplitud dels diferents tipus de neteja que cal realitzar amb la finalitat d’aconseguir que les condicions d’higiene i utilització de les instal·lacions siguin òptimes.

És responsabilitat del concessionari:

• Establir les pautes, els criteris i els requeriments necessaris que s’aplicaran per a la contractació i el desenvolupament dels serveis de neteja a les estacions.

71


• Adequar les operacions de neteja a les necessitats peculiars de cada estació i les instal·lacions, tenint en compte el nombre de viatgers que les utilitzen, la superfície, el mobiliari i altres característiques particulars.

• Realitzar la neteja amb criteris de professionalitat i experiència amb la finalitat d’aconseguir un nivell qualitatiu òptim per garantir un servei de qualitat, disposant en els protocols d’actuació la pràctica de les tècniques més actuals, un alt grau de mecanització i la utilització dels productes adequats.

• Assignar una càrrega horària de neteja diària a cadascuna de les estacions per tal d’assolir els nivells de neteja requerits i planificar els horaris de neteja de manteniment de cada estació, tenint en compte la necessitat de disposar de cobertura de personal per a la resolució d’incidències durant tota la franja de servei de metro.

• Planificar l’actuació de neteges a cicle (neteja a fons, neteja de vidres, neteja de centres de control, abrillantament i tractament de terres, fregades a màquina, neteja de punts de llum, neteja en esdeveniments i altres).

• Garantir el compliment d’hores contractades i els nivell de qualitat d’execució mitjançant l’establiment de controls de presència i controls de qualitat de la neteja realitzada. El control de qualitat de la neteja realitzada que es podrà portar a terme per part del concessionari i/o conjuntament amb l’operador ha de donar un índex de qualitat d’execució de la neteja realitzada en la línia.

• Mantenir el compromís a complir els nivells de neteja assenyalats al pla de neteja que s’apliqui i a mantenir un nivell qualitatiu determinat pels indicadors de MPS per sobre del -%. L’instrument de referència destinat a mesurar el grau de compliment del servei de neteja prestat d’acord amb els estàndards de qualitat fixats serà el MPS de metro, que incorpora totes les dimensions del servei que afecten la satisfacció del client i una ponderació dels diferents atributs, segons la importància donada pel client.

• Garantir els requisits de seguretat i salut associats amb els equips, les màquines i les instal·lacions de neteja. Tota l’actuació de neteja s’haurà de realitzar amb les condicions de seguretat adients. El concessionari disposarà d’un coordinador de seguretat tècnicament qualificat.

• Considerar en la realització de les tasques de neteja que s’eviti tot impacte sobre el medi ambient, complir les normatives i legislació vigent i aplicar la política mediambiental de l’empresa.

• Garantir la resolució de totes les incidències de neteja, en el temps de resolució contractual.

• Efectuar la cobertura de personal en absència prolongada (ILT o vacances) amb personal format prèviament per a la prestació del servei requerit, havent de prestar el servei en presència de l’encarregat, supervisor o personal amb experiència almenys durant el primer dia.

72

• El concessionari serà responsable, segons la legalitat i les normatives d’empresa vigents, de l’eliminació de residus que s’hagin de retirar en la realització dels serveis contractats.

• En tots aquells serveis de neteja que es realitzin en llocs d’importància estratègica en relació amb l’operació de metro, en què es faci necessària la comunicació amb els llocs de comandament i en els llocs puntuals que, per les seves característiques, puguin suposar un major risc, serà imprescindible que com a mínim una de les persones que presta el servei domini els idiomes castellà i/o català.

• Utilitzar els equips de protecció (individuals i col·lectius) que indiqui la normativa.

• El concessionari haurà d’instruir els seus operaris en els tipus de treball que s’han de realitzar amb orientació al client, tenint en compte les característiques d’imatge que la seva tasca projecta cap als usuaris. El programa de formació haurà de ser aprovat per l’empresa contractant, que podrà incloure-hi els apartats que estimi que han de formar part del programa de formació.

• El concessionari estarà obligat en el moment que se li comuniqui la resolució del contracte que s’ha de facilitar a l’empresa o entitat contractant, en un termini màxim de set dies, un certificat fet per un apoderat de l’empresa, en el qual certifiqui la relació de personal a subrogar. La relació indicarà per a cada empleat: DNI, NSS, cognoms i nom, data de naixement, horari de treball, jornada setmanal, centre de treball i tipus de neteja en què presta servei, categoria professional, tipus de contracte, data d’antiguitat, import i concepte de les primes personals percebudes. En les categories de comandaments i encarregats, s’hi adjuntarà, a més, el currículum personal.

• Complementaris a la neteja d’estacions i dependències, es duran a terme els tractaments reglamentaris i segons legislació vigent, relatius a:

Desratització Desinsectació Desinfecció Manteniment per a la prevenció de la legionel·losi

Els tractaments de DDD afectaran estacions i dependències, cambres tècniques, fossats d’escales mecàniques i apartadors. La desratització i desinsectació es realitzarà a cicle mensual i la desinfecció, segons necessitat. En tots els casos s’hauran de preveure actuacions d’urgència. Els tractaments en els serveis a llocs on per seguretat o complexitat tecnològica sigui necessària la presència de personal autoritzat, es realitzaran acompanyats de la persona designada pel departament corresponent.

El concessionari, amb les freqüències determinades, efectuarà el control i l’actuació adient per tal d’aconseguir un nivell tolerable amb la població de rosegadors i insectes i també serà l’encarregat de la identificació dels llocs més adients, col·locació i revisió dels esquers.

73

8.4.2. Pla de neteja i imatge La neteja de les estacions i dels pous s’efectuarà per mitjà de diferents accions o tipus de neteja sobre la base d’unes càrregues horàries i uns cicles definits.

La neteja de les estacions inclou:

Neteja diaria de manteniment. Neteja general a fons i de patis de vies. Reforços de neteja planificats. Neteges especials. Tractaments a cicle de desratització, desinsectació i desinfecció. Manteniment i tractaments per a la prevenció de la legionel·losi.

El manteniment d’Imatge inclou:

Manteniment antigraffiti. Manteniment antiscratching. Neteja i manteniment de la senyalètica..

La neteja de les estacions inclou els treballs de neteja diària de l’estació, les neteges cícliques a fons i els serveis diversos de fregada a màquina, neteja de vidres, abrillantament i recuperació de terres, etc.

La neteja de dependències i cambres tècniques associades a l’estació inclou la neteja diària de totes les dependències, les neteges a cicle i a fons de les zones determinades, els serveis cíclics de neteja de vidres i abrillantament i els serveis especials programats.

La neteja inclourà estructura, terres, parets i sostres si es requereixen, vidres, mobiliari, elements de senyalització i informació i d’altres.

8.4.3. Neteja de manteniment Aquest tipus de neteja s’ha de realitzar tots els dies, fins i tot dissabtes, diumenges i festius, amb el temps de presència mínim indicat per a l’estació.

Per a aquesta neteja distribuïda en tres tipus, s’assignarà una càrrega de treball anual a cada estació de la xarxa que s’ha realitzar en diferents horaris.

Per a la neteja general de manteniment diari, considerem tres tipus de neteja.

Denominem:

Neteja de manteniment tipus 1, la neteja realitzada els dies feiners, de dilluns a divendres, en horari de matí o nocturn.

Neteja de manteniment tipus 2, els repassos de neteja efectuats a la tarda, els 365 dies de l’any.

Neteja de manteniment tipus 3, els repassos efectuats dissabtes, diumenges i festius.

• Neteja general de manteniment de tipus 1

74

Aquestes operacions es realitzaran en la seva totalitat i a diari dins el torn assignat al quadre de freqüències i amb la càrrega de treball definida.

• Escombrada seca dels accessos, les escales interiors i exteriors.

• Escombrada seca de vestíbuls, passadissos i andanes.

• Passament del tiràs per tota l’estació (des dels accessos, continuant pel vestíbul, passadissos i fins a la vora d’andana, amb el tiràs especialment tractat).

• Buidatge de papereres i cendrers.

• Desempolsament del mobiliari: cancel·ladores i distribuïdores, seients, bancs, passamans, armaris informatius, senyalització estàtica, intèrfons, torniquets d’entrada, contraportes, passos de sortida, etc.

• Neteja, fregada i desinfecció de lavabos i vestidors, amb la seva corresponent ambientació.

• Neteja de manteniment dels centres de gestió, punts de venda, cambres polivalents, etc.

• Neteja de dependències d’estacions: despatxos de gerència, vestidors d’estacions base, despatxos de caps de zona, bases de manteniment, i qualssevol altres dels utilitzats habitualment per personal de servei a l’estació.

• Fregada dels accessos d’entrada i escales mecàniques.

• Neteja i fregada d’ascensors amb la seva corresponent ambientació.

• Neteja de desguassos i reixetes.

• Repàs de vidres, portes, mampares, escales mecàniques per la part exterior, els armaris informatius, miralls, tancaments d’andana, etc.

• Retirada de pintades (grafits), cartells, xiclets i adhesius.

• Neteja o fregada de taques significatives aïllades i en qualsevol superfície que puguin ser visibles a una distància de 2 metres.

• Repàs de miralls, vidres i monitors d’andana.

L’operari amb els productes i les eines necessaris en cada cas procedirà a la neteja d’elements instal·lats a l’estació on s’acumuli pols, o s’apreciïn taques evidents de brutícia i siguin susceptibles de contacte amb els viatgers.

Respecte a la neteja de seients, si calgués humitejar-los, es procedirà a eixugar-los immediatament.

Es tindrà en compte, als efectes del possible estat de neteja, el fet d’haver patit aquests elements algun tipus d’intervenció, de reparació o manteniment en una data

75

anterior. Aquesta circumstància obligarà el concessionari a incrementar la neteja sobre aquells elements, en aquesta data i successives, fins a la seva neteja total.

Respecte a la neteja de lavabos, vestidors, cabines, llocs de control, local i taquilla, l’operari, amb pal de fregar, aigua, detergents desinfectants i baietes, efectuarà la fregada, la neteja dels lavabos, aparells sanitaris i mobiliari, i procedirà a la seva ambientació.

Es reposarà el paper sanitari i de tovallola, quan sigui necessari.

La fregada dels terres / paviments de l’estació serà a cicle mínim setmanal.

• Neteja de manteniment de tipus 2 i tipus 3

Els repassos de tipus 2 s’efectuaran a les tardes els 365 dies de l’any i els de tipus 3, en horari de matí, dissabtes, diumenges i festius. Les operacions que s’hauran de realitzar seran:

• Repàs d’escombrada seca dels accessos, les escales interiors i exteriors. • Buidatge de papereres i cendrers. • Recollida de papers. • Neteja i desinfecció de lavabos i vestidors. • Neteja de punts de venda i cabines i/o centres de control. • Neteja de portes d’andana • Neteja de taques en cas necessari.

Durant el desenvolupament del contracte es requereix l’acceptació de la flexibilitat i capacitat organitzativa necessària a fi que, tot mantenint el nivell global de càrrega horària de la línia, en funció de noves necessitats organitzatives o requeriments qualitatius del servei, es poden assignar diferents càrregues de treball puntuals a les estacions o rutes de treball per a la neteja o el repàs d’un grup d’estacions, especialment en els tipus 2 i 3.

En cas de requerir un increment de la càrrega horària s’acordaria prèviament amb el concessionari, mantenint una proporcionalitat de costos de contracte.

8.4.4. Neteja general a fons Aquesta neteja es realitzarà íntegrament, dins l’horari nocturn, tot tenint en compte que l’estació haurà de quedar en perfecte ordre i estat a l’hora de l’obertura del servei. Per a aquest servei es treballarà de diumenge a dijous, incloent-hi festius, i descansant divendres, dissabtes i vigílies de festiu, de les 00:00 h a les 06:00 h.

Segons les necessitats del servei i amb la corresponent programació prèvia, l’equip de neteja a fons tindrà la flexibilitat necessària per poder actuar amb diferents composicions en diversos punts de la seva línia, i podrà treballar en una o en diverses estacions a la vegada.

Aquesta neteja es realitzarà en l’estació completa i, en cap cas, la seva execució serà superior a una nit.

76

El fregat de terres es realitzarà per mitjans mecànics, fregadora/aspiradora i amb detergents apropiats.

Es farà la neteja de les parets ruixant-les amb un detergent apropiat a l’efecte, se’n farà la refregada i posteriorment s’esbandiran mitjançant un sistema similar a la neteja dels vidres, o sigui, amb els estris adients. L’aigua bruta dipositada als paviments serà recollida per màquines fregadores/aspiradores.

S’evitarà especialment mullar amb aigua les vitrines de senyalització i de publicitat situades a les andanes, passadissos i vestíbuls, per no danyar durant aquesta operació els esmentats elements i el seu contingut.

Igualment es tindrà cura en la neteja de tot tipus d’armaris elèctrics, lluminàries, càmeres i monitors de televisió, torniquets, contraportes, passos enclavats, etc., per a la qual cosa s’utilitzarà una baieta humida i netejador assecador de vidres. Es tindrà especial cura que no entri aigua o altres productes per les juntes i/o els mecanismes a l’objecte de preservar els esmentats elements de possibles avaries. Després de procedir a la neteja, s’assecarà amb compte.

També es procedirà a la neteja de tots els elements auxiliars i decoratius que es trobin a l’estació, des dels accessos fins a les andanes, com són: lluminàries, planxes i suports de senyalització, canaletes portacables, altaveus, intèrfons, miralls, papereres, cendrers, vidres, embornals, reixetes, portes, mampares, baranes d’escales fixes i mecàniques, i tots els elements, metàl·lics o no, susceptibles d’estar en contacte amb el públic (xapes decoratives, baranes, murals, plafons d’il·luminació, bancs, armaris informatius, indicadors, etc.), així com elements auxiliars de taquilles, lavabos i vestidors. Les precaucions amb què han de realitzar-se aquests treballs han estat les exposades en altres apartats d’aquest plec. En el cas de la fregada de les petjades i dels graons de les escales mecàniques, es tindrà especial cura per les característiques d’aquests elements i el procediment operatiu serà objecte d’autorització expressa, un cop que sigui presentat pel concessionari.

Durant aquestes operacions de neteja, es tindrà especial cura en la neteja de lavabos i vestidors, on es fregaran també les parets amb detergents desinfectants, un cop a la setmana. De la mateixa manera es tractaran els centres de control i les taquilles, on es procedirà a aspirar aquelles zones no susceptibles de ser mullades, com darrere els armaris de mecanismes, i es fregaran els sostres i les parets de tot el recinte.

Es procedirà a la neteja dels accessos, tant a l’interior com a l’exterior, fent servir màquines a pressió d’aigua calenta i productes de neteja adequats, sempre que siguin de granit, però si fossin de vidre es procedirà a la seva neteja com un vidre qualsevol de l’estació.

Durant aquesta neteja es procedirà a l’escombrada i la retirada de residus de les plataformes de via, així com tota la brutícia que hi hagi als voltants, fins a 15 metres, cap a l’interior del túnel, les galeries de cables, embornals i canaleta de via, per a la qual cosa caldrà retirar totes les reixetes dels terres. Es fregaran les voreres d’andana horitzontalment i verticalment.

Es pararà una especial atenció a la neteja dels desguassos, així com al seu desembús per al seu bon funcionament.

Queda totalment prohibit realitzar l’abocament continu d’aigua amb galledes i mànegues, que arrosseguin fins als embornals tota la brutícia dipositada a la via. En

77

cas que es tingués coneixement d’aquesta operació, es passarà al concessionari un càrrec per l’import total contractat a l’estació afectada.

Aquests treballs de neteja s’hauran de realitzar de manera que, a l’obertura del servei al públic, els elements que s’hagin netejat es trobin en perfectes condicions d’ús.

Relació orientativa de treballs que comprenen les neteges a fons:

• Neteja d’accessos, portes d’accés i ascensors de carrer. • Neteja dels elements d’informació i senyalització al públic. • Neteja d’escales mecàniques, plataformes i escales de pedra. • Neteja de desguassos i reixetes. • Neteja de baranes i passamans. • Neteja d’armaris, mobiliari i elements d’acer inoxidable de paraments. • Neteja i fregada d’ascensors. Es netejarà la part interior i exterior de l’edicle. • Neteja de portes d’accés, enclavades i vidrieres i torniquets. • Neteja de vidres de l’estació, inclosos els de tancament d’andanes. • Neteja de distribuïdores. • Neteja d’escales mecàniques • Neteja de dependències i cambres de comunicacions. • Neteja i desinfecció de lavabos i vestidors i neteja d’armaris robers i mobiliari. • Rentat de parets (fins a 3 metres). • Desempolsament exterior de safates i suports passacables. • Buidatge i rentat de papereres i cendrers. • Fregada de terres. • Encerament de terres amb producte antilliscant. • Neteja de pintades i retirada de cartells, adhesius i xiclets. • Neteja de portes d’andana

En la neteja a fons es posarà especial interès a retirar la brutícia dels racons.

Aquest apartat constituirà un atribut de valoració de les inspeccions que caldrà realitzar un cop efectuats els treballs.

En efectuar la neteja a fons de les estacions es pararà una especial atenció a seguir els protocols establerts per evitar causar danys a equips, en especial portes de control, safates de la línia de peatge, portes par, torniquets, distribuïdores i safates elèctriques.

8.4.5. Altres serveis de neteja que cal planificar

• Servei de neteja en non stop i dies amb servei ininterromput.

• Reforços de neteja per esdeveniments.

78

Esdeveniment: tot aquell acte que comporti una especial mobilitat ciutadana. Es classifiquen en tres nivells:

• Nivell 1: tenen una data concreta i fixa cada any.

• Nivell 2: es repeteixen en el temps, però no tenen una data concreta i fixa.

• Nivell 3: la resta d’esdeveniments als quals cal prestar una atenció especial.

Planificació anual d’esdeveniments nivell 1 i nivell 2

Al principi d’any, el responsable de neteja d’estacions planifica les actuacions de reforç de neteja d’estacions que caldrà assignar per als esdeveniments de nivell 1 i 2 previstos per a l’any en curs.

Per a la resta d’esdeveniments (nivell 3), no es planifiquen prèviament, sinó que quan es produeix la detecció de la necessitat, es procedeix directament a preparar l’operació de reforç, d’acord amb l’apartat descrit a continuació.

Preparació de l’operació de reforç És responsabilitat del responsable de neteja d’estacions preparar per a cadascun dels esdeveniments (nivell 1, 2 i 3) l’operació de reforç que caldrà realitzar per part del concessionari.

En aquesta operació es defineix per a cada esdeveniment i per a cada línia afectada:

• Servei que cal realitzar. • Cobertura del servei. • Data i horari de realització. • Nombre de persones de reforç que cal assignar. • Altra informació que es consideri necessària per garantir la qualitat del servei

de reforç.

Relació d’esdeveniments de nivell 1 i 2 que cal preveure

A mode orientatiu es detallen alguns d’aquestos esdeveniments

• Fira d’Abril • Primavera Sound • Sant Joan • Festes de Gràcia • Zones de platja • Festes de la Mercè • Festival aeri • Nadal • Futbol

79

Taula resum de les activitats de neteja

Activitat Cicle ObservacionsNeteja de manteniment DiariNeteja de Tipus 1 (laborables de dll a dv)Neteja de Tipus 3 (dss, dg y fest)Repàs de Tipus 2 Diari (365 días/año)Neteja de centres de control Diari (365 días/año)Neteja a fons QuinzenalNeteja de vidres interiors andana QuinzenalNeteja vidres costat interior andana setmanalFregat a màquina Setmanal El fregat parcial de taques significatives , diari en tipus 1Neteja de vidres estació i zones amb inox SetmanalAbrillantat de terres SemestralSupervisió Diari Amb cobertura en els tres torns de treballNeteja de punts de llum AnualNeteja de sostres i parets per sobre de 3 m AnualNeteja a fons d'escales mecàniques AnualBuidat de papereres Reforç Diari s/nAtenció incidències neteja 0,5-1 horesDDD MensualDesinfecció Segons necessitatNeteja de graffiti Inclou zones amb inox i escales mecàniques i neteja pegatines Pintades alusives o generalitzats S>5m2 4-12 h Mesura correctora immediata Tags i pintades puntuals (incidències) 24 horesManteniment antiscratching Inclou zones amb inox Preventiu Mensual Posta a zero general línia semestral Afectació a S>50 % zona 2 dies Afectació a 50 %<S>20% zona setmanal Afectació a S <20% zona quinzenalSenyalètica Preventiu Mensual Posta a zero general línia semestral Afectació a S>50 % zona:nivell 1 10 dies amb afectació a la lectura Afectació a 50 %<S>20% zona: nivell 2 15 dies Afectació a S <20% zona Mensual En observació del pas a nivell 2

8.4.6. Seguiment de la neteja. Informes d’activitat Trimestralment, de manera regulada, o bé a petició d’alguna de les parts afectades, es duran a terme reunions de coordinació..

De manera prèvia a l’inici de les activitats, es mantindrà una reunió de coordinació entre IFERCAT, l’operador del sistema de transport i el concessionari. En aquesta reunió el concessionari aportarà informació sobre els riscos que es poden derivar de la seva activitat.

Durant la reunió es determinaran:

80

• Mesures de control pels riscos a tercers derivats de les activitats. • Persona de contacte per tractar temes relatius a PRL. • Interlocutors per qüestions de PRL al centre de treball. • Documentació que cal facilitar per part de Metro (lliurament formal amb rebut

signat). • RILABEX: P055 o P120. • Altres procediments i instruccions de treball que cal aplicar. • Pla d’autoprotecció del centre. Consignes d’actuació en cas d’emergència.

El concessionari disposarà, al centre on desenvolupa les seves activitats, d’una carpeta o arxiu on constarà la documentació següent permanentment actualitzada:

• Concert amb servei de prevenció aliè (o justificació SPP). • Avaluació de riscos i planificació activitat preventiva de les tasques

contractades. • Adequació dels equips de treball a la normativa vigent (instruccions dels

fabricants, marcat CE). • Fitxes de seguretat dels productes químics que utilitza. • Llista de treballadors presents al centre de treball. • TC. • Registres de formació de cada treballador en matèria de PRL. • Formació específica de cada treballador:

- Recurs preventiu (si cal) - PHS - Carretons - Pont grua - Etc.

• Justificant lliurament EPI. • Resultat de la vigilància de la salut de cada treballador. • Procediment que s’ha de seguir en cas d’accident. • Relació d’accidents de treball i les seves investigacions.

Es realitzaran reunions mensuals de seguiment de la neteja i de l’evolució de les ràtios qualitatives de MPS. En els casos que així es requereixi, se’n derivarà un pla d’actuació i millora que tindrà un seguiment setmanal. Quinzenalment, es realitzaran reunions de coordinació, en especial de treballs nocturns, i de seguiment d’activitats programades a cicle. El seguiment inclourà l’anàlisi de resolució d’incidències, el bon ús dels protocols previstos i els resultats d’accions planificades i realitzades. En les reunions relacionades amb grafits i antiscratching, s’analitzaran les actuacions realitzades sobre els equips i les instal·lacions del manteniment contractat.

Prèviament a aquestes reunions, el concessionari haurà d’aportar la documentació següent:

81

• Estadística setmanal, quinzenal i posteriorment mensual de les incidències ateses. Hauran de reflectir com a mínim els conceptes següents:

Nombre d’incidències ateses. Temps de resolució mitjà de les incidències. Relació de les correccions realitzades en les visites i/o

inspeccions efectuades, conjuntament amb l’operador del sistema de transport, per al control i seguiment de la qualitat del manteniment realitzat.

Elements i zones més freqüentment afectats. Causes de les incidències. Tipus d’intervencions efectuades.

• Estadístiques mensuals del seguiment del manteniment preventiu en línia.

D’aquestes reunions el concessionari aixecarà la corresponent acta, que serà consensuada i signada per ambdues parts en la reunió següent i/o termini menor que pugui acordar-se.

8.4.7. Penalitzacions Es podran aplicar penalitzacions per tres conceptes:

o Per qualitat.

o Per compliment de preventiu

o Per temps de resolució d’incidències.

La puntuació aplicada es notificarà al concessionari mitjançant carta, tot explicant-li els motius.

• Càlcul de la penalització per qualitat

Mesura de l’indicador de MPS

El concessionari haurà de proposar els criteris precisos d’avaluacions de la qualitat del servei sobre la base de les exigències determinades en el capítol de neteja.

Cada control determinarà un valor per cadascun dels criteris avaluats.

Sumant tots aquest valors, es podrà obtenir una nota (Ni) per estació compresa entre 0 i 100 punts.

Nst = número d’estació

Per al conjunt de les estacions, s’obté una nota N calculada d’aquesta manera:

N = ∑Ni / Nst

Aquesta nota N està compresa entre 0 i 100.

Puntuació indicador MPS: PMPS

Introduint el valor de (N) obtingut a la taula següent:

82

N Puntuació PMPS

N ≤ 70 -5

70 < N ≤ 75 -4

75 < N ≤ 80 -3

80 < N ≤ 85 -2

85 < N ≤ 90 -1

90 < N 0

Si el valor de N és inferior o igual a 85 durant 3 mesos consecutius, el coeficient obtingut PQ sempre serà de -5 i des del tercer mes fins al mes d’obtenció d’un valor de N estrictament superior a 85.

• Càlcul de la penalització per incompliment del manteniment preventiu

Cada manteniment ha d’incloure les revisions de les estacions previstes.

Grau de compliment de manteniment preventiu (GCMP)

Nombre de revisions realitzades en el període i

GCMPIMATGE=

Nombre de revisions previstes en el període i

El nombre de revisions a realitzar estarà recollit en el pla de manteniment.

La desviació es mesura:

(DG%) PR = (GCMP IMATGE – 1)*100

(DG%) PR Puntuació P PR

(DG%) PR < -1,0 -5

-1,0 < (DG%) PR ≤ -0,8 -4

-0,8< (DG%) PR ≤ -0,6 -3

-0,6 < (DG%) PR ≤ -0,4 -2

-0,4 < (DG%) PR ≤ 0,2 -1

83

-0,2 < (DG%) PR ≤ 0 0

• Càlcul de la penalització per temps de resolució

Mesura del temps mitjà de resolució d’incidència.

Es defineix “temps mitjà de resolució” (TMR) com la quantitat de temps en hores, que s’obté de la diferència entre la data i hora de notificació d’un avís d’incidència produït dintre de l’horari de servei de les instal·lacions i la data i hora del moment que l’incidència ha estat resolta pel personal de manteniment i torna a la normalitat.

Temps mitjà de resolució contractual:

T MC NETEJA = 1 hora

T MC GRAFFITI = 24 hores

T MC SCRATCHING = 168 hores

T MC SENYALÈTICA = 360 hores

Càlcul del temps mitjà de resolució

T I = data i hora de fi d’incidència - data i hora d’inici d’incidència


Nombre d’incidències mensuals: A


T IM = ∑ T I


T MR =T IM / A

• Desviació del temps mitjà de resolució de les incidències respecte del temps mitjà de resolució contractual



84

Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució real respecte del temps de resolució contractual.

(DT MR%) = 100 * (DT MR) / T MC

• Càlcul de la puntuació obtinguda per resultats de temps de resolució

La puntuació obtinguda per al temps de resolució dels sistemes d’imatge es calcularà segons la ràtio següent:

(DT MR%) Puntuació PT

(DT MR%) ≤-50 -5

-50 < (DT MR%) ≤ -40 -4

-40< (DT MR%) ≤ -30 -3

-30 < (DT MR%) ≤ -20 -2

-20 < (DT MR%) ≤ -10 -1

-10 < (DT MR%)≤ 0 0

8.4.8. Nivell de penalització global de la neteja i imatge

La puntuació global mensual de la neteja serà:

Pnet = PMPS + PT + P PR



-15 ≤ Pnet < -12 Alt

-12 ≤ Pnet < -8 Mitjà

-8 ≤ Pnet < 0 Baix

Si un dels indicadors PMPS o PF obté el valor mínim, el nivell de penalització serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de Pnet.

85

9. PLA DE MANTENIMENT DE LES INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ

9.1. INTRODUCCIÓ En el transcurs de tota la fase d’explotació, la funció de protecció s’assegura mitjançant el manteniment de dues sistemes principals:

• Sistemes de protecció contra incendis.

• Pous d’esgotament i fosses sèptiques.

Per a cadascun dels equipaments o actuacions relacionats amb aquests sistemes, el concessionari haurà de complir els requisits que es desenvolupen en els paràgrafs següents.

9.2. SISTEMES DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

9.2.1. Descripció de les condicions bàsiques Les instal·lacions de protecció contra incendis tenen com a missió la detecció precoç i l’extinció d’un incendi per tal de garantir la seguretat de les persones. Inclouen diversos sistemes:

• La detecció i alarma automàtica. • L’extinció automàtica. • Les columnes seques / humides.

La qualitat del servei de manteniment quedarà definida mitjançant els paràmetres que es descriuen a continuació. La seva consecució i els resultats han de coincidir amb els objectius previstos, motiu pel qual s’establiran les penalitzacions corresponents.

9.2.2. Càlcul de la disponibilitat S’entén per disponibilitat d’un equip la relació existent entre el temps real de funcionament i el temps teòric de funcionament, expressat en tant per cent.

Dades de partida:

Disponibilitat contractual: (% D C) contra incendis = 99,90%

Nombre total d’equips de protecció contra incendis.


Dades de temps de totes les avaries del mes.

Per a cadascuna de les avaries dels sistemes de protecció contra incendis, es calcula el temps d’indisponibilitat per causes de manteniment T I contra incendis:

86

T I contra incendis = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria


T IM contra incendis = ∑ T I contra incendis



N contra incendis = Nombre total d’equips contra incendis

T S contra incendis = N contra incendis * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat dels sistemes contra incendis:

(% D M) contra incendis = 100 * (T S contra incendis - T IM contra incendis) / T S contra incendis

• Càlcul de la desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual

Desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual:

(% DD) contra incendis = (% D M) contra incendis - (% D C) contra incendis

(DD%) Puntuació PD

(DD%) < -0,20 -5

-0,15 < (DD%) ≤ -0,20 -4

-0,20 < (DD%) ≤ -0,15 -3

-0,15 < (DD%) ≤ -0,10 -2

-0,10 < (DD%) ≤ -0,05 -1

-0,05 < (DD%) 0

9.2.3. Càlcul dels indicadors de temps de resolució Mesura del temps mitjà de resolució

Es defineix “temps mitjà de reparació” (TMR) com la quantitat de temps en hores, que s’obté de la diferència entre la data i hora de notificació d’un avís d’avaria produït

87

dintre de l’horari de servei de les instal·lacions i la data i hora del moment que l’equip ha estat reparat pel personal de manteniment i torna a funcionar amb normalitat.

El temps mitjà de resolució contractual serà, T MC = 6 hores






Nombre d’avaries mensual de l’equip: A Es calcula el temps mensual d’indisponibilitat com la suma dels temps de totes les incidències del mes (incloent-hi les causes alienes al mateix sistema):

T IM = ∑ T I


T MR =T IM / A

• Desviació del temps mitjà de resolució de les avaries respecte del temps mitjà de resolució contractual



Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució respecte del temps de resolució contractual.

(DT MR%) = 100 * (DT MR) / T MC


88

La puntuació obtinguda per al temps de resolució dels sistemes de protecció contra incendis es calcularà segons la ràtio següent:

(DT MR%) Puntuació PT

(DT MR %) ≤ 5 0

5 < (DT MR %) ≤ 10 -1

10 < (DT MR %) ≤ 15 -2

15 < (DT MR %) ≤ 20 -3

20 < (DT MR %) ≤ 25 -4

25 < (DT MR %) -5

9.2.4. Càlcul de l’indicador de compliment del manteniment preventiu Cada manteniment ha d’incloure els assaigs reglamentaris de funcionament dels

equips de seguretat, en mode normal i en mode “urgència”.



GCMPcontra incendis =


El nombre d’equips que cal revisar estarà recollit en el pla de manteniment i haurà

d’incloure el mínim normatiu vigent.


(DG%) PR = (GCMP contra incendis – 1)*100

Per necessitats de seguretat, el GCMP haurà de ser sempre mensualment del 100%,

la puntuació es ponderarà:

(DG%) PR Puntuació P PR

(DG%) PR < -0,4 -5

-0,4 < (DG%) PR ≤ -0,3 -4

89

-0,3< (DG%) PR ≤ -0,2 -3

-0,2 < (DG%) PR ≤ -0,1 -2

-0,1 < (DG%) PR < 0 -1

0 ≤ (DG%) PR 0

9.2.5. Nivell de penalització global del manteniment dels sistemes de protecció contra incendis

Puntuació mensual obtinguda de les taules, temps de resolució (PT), disponibilitat (PD), grau d’acompliment del manteniment preventiu (PPR).

La puntuació global mensual del sistema de protecció contra incendis serà:

Ppci = PD + PT + PPR



-15 ≤ Ppci < -12 Alt

-12 ≤ Ppci < -8 Mitjà

-8≤ Ppci < 0 Baix

Si un dels indicadors PD, PT o PPR obté el valor mínim, el nivell de penalització serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de Ppci.

9.3. POUS D’ESGOTAMENT I LES FOSSES SÈPTIQUES

9.3.1. Descripció de les condicions bàsiques Es defineixen dos tipus de pou de bombeig d’evacuació d’aigües:

• Pous d’esgotament situats en els punts més baixos, destinats a desallotjar de les instal·lacions de metro les aigües que entren per filtracions o per pluges a través de buits a la superfície. Els pous d’esgotament es consideren instal·lacions crítiques, perquè la fallada funcional d’un dels pous pot provocar la inundació de vies, amb la conseqüent aturada del servei de transport.

• Les fosses sèptiques són necessàries en les estacions en les quals la xarxa de sanejament està situada a una cota inferior de la xarxa de clavegueram públic.

90

La qualitat del servei de manteniment quedarà definida mitjançant els paràmetres que es descriuen a continuació. La seva consecució i els resultats han de coincidir amb els objectius previstos, motiu pel qual s’establiran les penalitzacions i bonificacions corresponents.

9.3.2. Manteniment preventiu Amb caràcter general, el Pla de manteniment dels pous d’esgotament i les fosses sèptiques haurà d’incloure, almenys, les següents freqüències de manteniment.

Per a cada equip es realitzarà un manteniment preventiu mensual, 12 anuals.

9.3.3. Càlcul de la disponibilitat S’entén per disponibilitat d’un equip la relació existent entre el temps real de funcionament i el temps teòric de funcionament, expressat en tant per cent.

Bombes i fosses sèptiques = 99,95 %

• Càlcul de la disponibilitat mensual per als pous

Dades de partida:

Disponibilitat contractual: (% D C) = 99,95%

Nombre total d’equips de bombeig


Dades de temps de totes les avaries del mes

Per a cadascuna de les avaries es calcula el temps d’indisponibilitat per causes de manteniment T I:



T IM = ∑ T I


H SM = Hores de servei mensuals.

N = Nombre total d’equips.

91

T S = N * H SM

Percentatge mensual de disponibilitat

(% D M) = 100 * (T S - T I M) / T S

• Càlcul de la desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual

Disponibilitat mensual obtinguda (% D M)

Desviació de la disponibilitat respecte de la disponibilitat contractual:

(DD%) = ((% D M) - (% D C) / (% D C)) x 100

(DD%) Puntuació PD

-0,05 < (DD%) 0

-0,10 < (DD%) ≤ -0,05 -1

-0,15 < (DD%) ≤ -0,10 -2

-0,20 < (DD%) ≤ -0,15 -3

-0,25 < (DD%) ≤ -0,20 -4

-0,25 ≤ (D%) -5

9.3.4. Càlcul del grau de simultaneïtat d’indisponibilitat d’equips Es calcula una penalització addicional cada vegada que equips idèntics són indisponibles al mateix temps en una mateix pous d’esgotament

Nombre de casos de simultaneïtat d’indisponibilitat de les bombes en el conjunt de les zones: Nsim

El coeficient de penalització s’expressa d’aquesta manera:

Nsim Puntuació Psim

3 < Nsim -5

3 ≤ Nsim<1 -3

(Nsim) = 1 -2

(Nsim) = 0 0

92

9.3.5. Càlcul dels indicadors de temps de resolució Mesura del temps mitjà de resolució

Es defineix “temps mitjà de resolució” (T M) com la quantitat de temps en hores, que s’obté de la diferència entre la data i hora de notificació d’un avís d’avaria produït dintre de l’horari de servei de les instal·lacions i la data i hora del moment que l’equip ha estat reparat pel personal de manteniment i torna a funcionar amb normalitat. El temps mitjà de resolució contractual serà:

Pous d’esgotament: T MCPA = 4 hores Fosses sèptiques: T MCFS = 8 hores


Pous d’esgotament:

T MRPA = T I / A

Fosses sèptiques: El temps de resolució coincideix amb el temps d’indisponibilitat calculat a l’apartat de Disponibilitat:

Temps mitjà de resolució per cada avaria: T M i

TM i = data i hora de fi d’avaria - data i hora d’inici d’avaria




T I = ∑ T M i


T MRFS = T I / A

• Desviació del temps mitjà de resolució de les avaries respecte del temps mitjà de resolució contractual

93

T MCPA = Temps mitjà contractual de resolució d’incidències

(DT MRPA) = T MRPA - T MCPA

(DT MRFS) = T MRFS - T MCFS

• Càlcul del percentatge de desviació del temps de resolució respecte del temps de resolució contractual

(DT MRPA%) = 100 * (DT MRPA) / T MCPA

(DT MRFS%) = 100 * (DT MRFS) / T MCFS


La puntuació obtinguda per al temps de resolució, es calcularà segons la ràtio següent:

(DT MRG%) = 0,5 * (DT MRPA%) + 0,5 * (DT MRFS%)

(DT MRG%) Puntuació PT

(DT MRG%) ≤10 0

10 < (DT MRG%) ≤ 20 -1

20 < (DT MRG%) ≤ 30 -2

30 < (DT MRG%) ≤ 40 -3

50 < (DT MRG%) ≤ 40 -4

50 < (DT MRG%) -5

9.3.6. Càlcul dels indicadors de temps de resposta per als pous d’esgotament amb alarma per perill de desbordament

TCRE = Temps contractual de resposta davant una incidència, mesurat en hores o fracció centesimal d’hora. El temps contractual de resposta serà:

94

• El temps contractual de resposta és: T CRE = 0,75 hores

La desviació es calcularà per a cada intervenció segons:

DT RE i = T RE i - T CRE

on T RE i = Temps de resposta efectiu per a cada intervenció

• Desviació global mitjana del temps mitjà de resposta d’incidències respecte del temps de resposta contractual

N: Quantitat d’incidències realitzades al mes

N

DT REG: ∑ (DT RE i) / N i = 1

• Càlcul del percentatge de desviació del temps mitjà de resposta d’incidències respecte del temps de resposta contractual

(DT REG%) = 100 * (DT REG) / T CRE

(DT REG%) Puntuació P TR

50 < (DT REG%) -5

50 < (DT REG%) ≤ 40 -4

40 < (DT REG%) ≤ 30 -3

30 < (DT REG%) ≤ 20 -2

20 < (DT REG%) ≤ 10 -1

10 < (DT REG%) 0

9.3.7. Càlcul de l’indicador de compliment del manteniment preventiu Es defineix:



GCMP Bombes = * 100


95



(DG PR%) = GCMP bombes -100%

Per necessitats de seguretat el GCMP haurà de ser sempre mensualment del 100%, la puntuació es ponderarà:

(DG PR%) Puntuació P PR

(DG PR%) < -4 -5

-4 < (DG PR%) ≤ -3 -4

-3< (DG PR%) ≤ -2 -3

-2 < (DG PR%) ≤ -1 -2

-1 < (DG PR%) < 0 -1

0 ≤ (DG PR%) 0

9.3.8. Nivell de penalització global del manteniment dels pous d’esgotament i fosses sèptiques

Puntuació mensual obtinguda de les taules per la disponibilitat (PD), grau de simultaneïtat d’indisponibilitat (P sim), temps de resolució (PT), temps de resposta (PTR), grau d’acompliment del manteniment preventiu (PPR),

La puntuació global mensual del pous de bombes serà:

Pbon = PD +P sim+ PT + PTR + PPR



-25 ≤ Pbon < -21 Alt

-21 ≤ Pbon < -12 Mitjà

-12 ≤ Pbon < 0 Baix

96

Si un dels indicadors PD, Psim, PT, PTR o PPR obté el valor mínim, el nivell de penalització serà en el millor dels casos mitjà, sigui quin sigui el valor del càlcul de Pbon.

10. FORMACIÓ DEL PERSONAL

10.1. PLA DE FORMACIÓ DEL PERSONAL DEL CONCESSIONARI El concessionari utilitzarà i entrenarà el conjunt del personal de manteniment que sigui necessari per a la realització del contracte. A més de l’entrenament de la plantilla inicial de personal, el concessionari entrenarà el personal addicional i/o de substitució que sigui necessari per cobrir les necessitats de la plantilla.

El concessionari posarà en funcionament un programa de qualificació per al personal laboral dins d’una classificació específica amb l’objecte de comprovar inicialment i periòdicament la capacitat per dur a terme les seves obligacions específiques. Amb l’acord previ amb IFERCAT, el personal que realitzi certs treballs podrà quedar exempt d’aquestes proves periòdiques.

El nombre de personal necessari i de llocs de treball, els procediments de contractació i d’entrenament estaran d’acord amb el programa d’explotació, modificat com calgui i per acord mutu durant el període de validesa d’aquest contracte.

El concessionari proporcionarà als instructors els llibres, l’ajuda a l’entrenament i els equips necessaris per formar el personal. Tots els llibres, l’ajuda a l’entrenament i l’equip necessari per entrenar el personal es lliuraran a IFERCAT a l’acabament del contracte.

El concessionari proporcionarà prou entrenament a classe i en el lloc de treball per a personal de manteniment (incloent-hi control d’inventari) per assegurar-ne la capacitat en el manteniment de les obres.

Aquest personal haurà de passar un programa de qualificació adequat al seu lloc de treball abans de fer-se càrrec del seu lloc per dur-lo a terme sense necessitat d’ajuda. El concessionari farà exàmens periòdics i tornarà a entrenar el personal quan calgui.

Respecte al Pla de formació, els licitadors inclouran a la seva oferta: • Recursos que cal assignar, desglossats per activitats. • Nombre de formadors o entrenadors. • Perfil general de cada formador. • Objectius generals, material i instal·lacions que cal utilitzar. • Perfil del personal a formar en cada cas. • Pla d’avaluació. • Nombre d’avaluacions. • Tipus de proves d’aptitud en cada cas. • Gestió i desenvolupament de Recursos Humans.

El concessionari, d’acord amb el Pla de formació presentat a la seva oferta, el completarà, actualitzarà i presentarà a IFERCAT abans de l’entrada en servei del sistema.

97

10.2. FORMACIÓ DEL PERSONAL DE L’OPERADOR DEL SISTEMA DE TRANSPORT L’empresa concessionària s’encarregarà quan sigui necessari de formar el personal d’explotació i de manteniment de l’operador del sistema de transport per a totes les operacions que haurà d’efectuar en les obres de la concessionària.

11. SEGURETAT

11.1. GENERALITATS Caldrà fer servir un mètode estructurat i sistemàtic de seguretat del sistema a fi que condicions potencialment insegures siguin identificades abans que no es manifestin.

La seguretat haurà de ser el requeriment primari de disseny i actuació per a les obres. Amb tots els elements del sistema global operant correctament, cada component funcional i tot el sistema haurà d’operar d’una manera segura en totes les condicions d’operació. Els components crítics per a la seguretat s’hauran de dissenyar d’acord amb els principis de seguretat i incorporar fiabilitat de les parts, redundància selectiva, dispositius d’avís i elements de protecció, quan es requereixin, per contribuir al compliment dels requeriments específics. A més, la seguretat ha d’estar garantida quan es produeix un mal funcionament del sistema.

Sempre que s’esdevingui alguna condició perillosa, sigui quina en sigui la causa, i aquesta doni lloc a una qüestió de conflicte entre la seguretat humana i la seguretat de l’equip, el conflicte es resoldrà a favor de la seguretat humana.

IFERCAT concedeix la construcció i el manteniment de part de les infraestructures. Les empreses concessionàries escollides per a cada tram compliran les obligacions relatives a la seguretat de les infraestructures de la línia 9, ajustant-se als processos de seguretat establerts per IFERCAT. Les empreses concessionàries respectaran les normatives de seguretat aplicables a la línia i a la seva explotació, i proveiran tots els components que exigeix el procés de seguretat (en particular els “reglaments de seguretat del manteniment”, en els quals cada empresa concessionària descriurà, per als diferents programes de manteniment, els mitjans humans de què pretén dotar-se per garantir la seguretat de forma permanent).

11.2. PLA DE SEGURETAT El Pla de Seguretat Global (PSG) emès per IFERCAT preveu la preparació d’un dossier de seguretat global, que ha d’incloure, en particular, un descriptiu de l’organització de seguretat, de les anàlisis de risc i dels resultats de proves.

Aquest dossier de seguretat global ha d’incloure:

• Un pla d’intervenció i seguretat,

• Un reglament de seguretat d’operació,

• Un reglament de seguretat de manteniment.

98

Pel mateix caràcter de les prestacions de realització i de manteniment que corresponen a l’empresa concessionària, aquesta és part interessada en la preparació del dossier de seguretat global i s’encarregarà de l’elaboració d’aquells aspectes que recauen sota la seva responsabilitat, tot vetllant per la correcta integració d’aquests elements dins del dossier. El concessionari ha de descriure la seva aportació al conjunt de procediments destinats a garantir la seguretat en un Pla de Seguretat Particular.

La societat concessionària participarà, en particular, en totes les proves i demostracions i en la producció de documents en interfície amb els altres sistemes o equipaments prescrits pel Pla de Seguretat el subministrament o instal·lació dels quals estigui a càrrec d’altres titulars de contractes.

El Pla de Seguretat Particular relatiu a tots els aspectes que recaiguin sota la seva responsabilitat, complet i detallat, s’ha de sotmetre a l’aprovació d’IFERCAT en un termini de tres mesos a partir de la data de formalització del contracte.

Tota modificació del Pla de Seguretat Global de la línia 9 donarà lloc a una revisió del Pla de Seguretat Particular.

IFERCAT es reserva el dret de procedir en tot moment a fer auditories del sistema de seguretat del concessionari.

11.3. ORGANITZACIÓ DE LA SEGURETAT L’empresa concessionària ha de nomenar un responsable de seguretat i organitzar la gestió de seguretat de manera específica per a la fase de construcció i per a la fase de manteniment. La descripció d’aquesta organització figurarà en el pla de seguretat particular corresponent elaborat per l’empresa concessionària.

En aquest pla de seguretat caldrà descriure, en particular, les interfícies amb IFERCAT durant la fase de construcció i amb l’operador del sistema de transport durant la fase de manteniment.

12. PROVES I POSADA EN SERVEI El Pla General de Proves (PGP) elaborat per IFERCAT descriurà el procés general de proves prèvies a la posada en servei, amb distinció entre les proves dels subsistemes, les proves generals de sistema i la marxa en blanc.

IFERCAT presentarà al concessionari el Pla General de Proves (PGP) en un termini d’un mes després de l’entrada en vigor del contracte. Basant-se en aquest document, i en un termini d’un mes, el concessionari elaborarà el seu Pla Particular de Proves per als subsistemes dels quals sigui responsable.

El concessionari ha d’efectuar totes les operacions de controls i de proves dels seus subsistemes prèviament a l’acte de comprovació de les infraestructures, identificada per a cada estació en el calendari que figura a l’Annex 2 del Plec de Clàusules Administratives Particulars. L’objectiu d’aquestes proves de subsistema és comprovar i demostrar a IFERCAT el seu correcte funcionament, de conformitat amb les exigències contractuals en matèria de prestacions i de seguretat i amb les

99

prescripcions que estableix el Pla General de Proves. El concessionari també ha de realitzar les proves d’interfície entre els subsistemes dels quals sigui responsable.

Una vegada instal·lats i integrats els equipaments, el concessionari ha de contribuir a les proves generals de sistema destinades a demostrar que es compleixen les exigències funcionals i en matèria de prestacions i que el sistema global és explotable.

La definició, direcció i coordinació de les proves generals de sistema anirà a càrrec d’IFERCAT. El concessionari participarà en la realització d’aquestes proves pel que fa a tot allò que recau sota la seva responsabilitat.

Al final de la comprovació de les infraestructures, i durant les proves del Sistema, fins a l‘entrada en servei del tram, el concessionari durà a terme les activitats de manteniment que assegurin el funcionament correcte de les instal·lacions de què s’encarrega (vegeu clàusula 34.4.2 del PPAP sobre “Període de proves”).. Per consegüent haurà de reparar amb promptitud qualsevol avaria que pugui aturar la realització de les proves generals de sistema. Amb aquest fi, el concessionari establirà una astricció. Les condicions en què es facin aquestes tasques, durant aquest període transitori, es recolliran en el Programa d‘Explotació.

Les proves generals de sistema aniran seguides d’un període de marxa en blanc a tall de simulació d’explotació sense usuaris.

13. RESTITUCIÓ DE LES OBRES

13.1. MANUAL DE MANTENIMENT Tres mesos abans de la data de final del contracte de concessió, el concessionari haurà de fer arribar a IFERCAT un dossier titulat “Manual de manteniment”, que contingui el conjunt de la documentació tècnica necessària per al manteniment de les obres i els equips.

Aquest dossier contindrà, sobretot, els aspectes següents:

• documentació tècnica de manteniment: manuals d’usuari, guies tècniques, procediments, documents de formació i d’habilitació, fitxes dels equips...

• els diferents plans de manteniment actualitzats

• l’inventari actualitzat de les obres, les instal·lacions i els equips

• l’inventari actualitzat dels components del seu sistema i del seu parc de manteniment: estris i equipaments de manteniment, peces de recanvi...

Aquests inventaris es faran de manera conjunta amb l’interventor tècnic designat per IFERCAT.

Per a cadascun dels components, aquests inventaris tindran com a objectiu determinar-ne el nombre, l’estat de desgast, com també la durada de vida residual.

100

13.2. ESTAT DE RESTITUCIÓ AL FINAL DEL CONTRACTE Les obres i els equipaments que s’han de lliurar a IFERCAT en expirar el contracte es restituiran en un estat que en garanteixi la fiabilitat, la disponibilitat i la mantenibilitat més enllà de la finalització del contracte. En particular:

• S’hauran d’haver renovat en el transcurs dels dos anys anteriors a la data de finalització del contracte tots aquells components per als quals el pla de manteniment indica un cicle de vida comprès entre 2 i 6 anys.

• S’hauran d’haver renovat en el transcurs dels sis mesos anteriors a la data de finalització del contracte tots aquells components per als quals el pla de manteniment indica un cicle de vida inferior a 2 anys.

Aquestes disposicions també afecten l’estoc de recanvis necessaris per al manteniment i que tinguin l’estatus d’immobilització.

14. PROCESSOS DE GESTIÓ TÈCNICA DEL CONTRACTE

14.1. OBJECTIUS El concessionari ha d’organitzar i implantar un sistema de gestió que li permeti complir els objectius següents:

• Assolir les prestacions exigides pel contracte.

• Respectar els terminis contractuals i els terminis d’execució proposats pel concessionari.

• Ajustar les produccions documentals i les realitzacions del concessionari amb les exigències contractuals.

• Complir amb regularitat i eficàcia la seva obligació d’informar sobre la realització de les prestacions a IFERCAT.

14.2. SUBDIVISIÓ EN PROCESSOS DE GESTIÓ El concessionari ha de descriure, implantar i controlar la correcta aplicació del seu sistema de gestió, subdividit en processos que li permetin complir les obligacions i els objectius que li corresponen en virtut del contracte.

Aquests processos s’han de:

• Descriure en el MANUAL DE GESTIÓ DE PROJECTE del concessionari.

• Controlar mitjançant CONTROLS DE QUALITAT INTERNS.

IFERCAT té dret a supervisar la totalitat d’aquests processos.

101

En qualsevol moment IFERCAT podrà efectuar AUDITORIES DE QUALITAT del sistema de gestió del concessionari.

14.3. MANUAL DE PROJECTE El concessionari ha de descriure el seu sistema de gestió de projecte en un Manual de gestió de projecte que sigui conforme al seu sistema de qualitat i coherent amb el d’IFERCAT.

El Manual de gestió de projecte constarà de:

• un Pla d’assegurament de la qualitat en el qual es descrigui l’organització i les disposicions generals adoptades per assolir els objectius de la concessió;

• els plans que s’estipulen al PCAP i al PPTP, que han de ser conformes al PAQ i en els quals es descriu l’organització i les disposicions específiques adoptades per assolir els objectius relatius a una temàtica o a una fase del contracte.

La llista de plans, no exhaustiva, és la següent:

• Pla d’assegurament de la qualitat

• Pla de gestió de la documentació

• Pla de seguretat particular

• Pla particular de proves

• Pla de redacció de projectes i de realització de les obres

• Pla de medi ambient

• Programa d’explotació, constituït pels diferents plans de manteniment

• Pla de formació

• Pla economicofinancer

14.4. CÀRRECS CLAU DE GESTIÓ DE PROJECTE El concessionari ha de preveure en la seva organització els càrrecs clau de gestió de projecte. Aquests càrrecs, que s’estipulen al PCAP i al PPTP, figuraran en les diverses versions del PAQ del concessionari.

Les funcions principals són les següents:

• Director de l’Obra de la concessió

• Director d’Explotació

• Responsable de Seguretat

102

• Responsable de Planificació-Interfícies

• Responsable de Qualitat – Gestió Documental

Els titulars d’aquestes tres últimes funcions es designaran de manera nominal a la primera versió de PAQ sotmesa a la validació d’IFERCAT després de la formalització del contracte.

14.5. INFORMES A IFERCAT

14.5.1. Revisions del contracte S’organitzaran regularment, sobre la base de l’informe d’activitat del titular, unes reunions de síntesi que apleguin els representants del titular i d’IFERCAT, que permetran de comprovar els progressos del contracte.

La freqüència d’aquestes reunions serà definida per IFERCAT i podrà modificar-se en funció de les diferents fases del contracte.

14.5.2. Revisions d’execució del manteniment IFERCAT també organitzarà reunions de revisió d’execució del manteniment i de control de la disponibilitat al llarg de tota de la fase d’explotació, des de la data d’entrada en servei de la línia i fins al final del contracte. La freqüència d’aquestes reunions la definirà IFERCAT.

Aquesta revisió té com a objectiu la presentació pel concessionari dels elements següents per al període que hagi passat des de la revisió precedent:

• El balanç de les avaries (de tota mena) observades i l’impacte en la disponibilitat.

• La conformitat als objectius de disponibilitat i a les exigències contractuals.

• L’entrada en funcionament del programa d’explotació i dels plans de manteniment i el balanç de les operacions de manteniment (de tot tipus) efectuades i l’impacte en la disponibilitat.

• La mesura de la disponibilitat.

Aquesta revisió també permetrà examinar les operacions de manteniment futures i mesurar, així, l’impacte en la disponibilitat de la línia.

14.5.3. Informes d’activitat El titular lliurarà a IFERCAT un informe mensual d’activitat.

Aquest informe estarà estructurat en dues parts:

1. La primera part, relativa als aspectes generals, de planning i tècnics.

2. La segona part, relativa als aspectes financers, de gestió dels riscos i gestió contractual.

103

14.6. PROCÉS DE GESTIÓ DE LA QUALITAT I DE LA GESTIÓ DOCUMENTAL

14.6.1. Procés de gestió de la qualitat

a) Sistema de qualitat

El concessionari s’obliga a establir, implantar i mantenir un Sistema de qualitat (SQ) del servei realitzat per ell i totes les seves subcontractes que, sens perjudici d’observació de la legislació espanyola o comunitària aplicables, compleixi amb els requisits de les normes UNE EN ISO 9001, 9002 i 9003, com també la ISO 14001. Així mateix, el concessionari haurà d’obtenir i mantenir el certificat europeu EMAS de gestió mediambiental. Els eventuals canvis o substitucions de l’esmentada norma o de la legislació que s’esdevinguin durant la vigència del contracte de concessió hauran de determinar de seguida l’adequació del SQ a aquesta nova situació, d’acord amb la clàusula de progrés que el regeix.

L’oferta presentada pel licitador comporta un Pla d’assegurament de la qualitat de les obres i dels serveis. Aquest pla complet i detallat s’ha de sotmetre a l’aprovació d’IFERCAT en un termini de un mes a partir de la data de formalització del contracte.

Amb l’objectiu d’assegurar un òptim nivell de servei, el concessionari haurà de presentar a IFERCAT per a la seva aprovació un Pla d’assegurament de la qualitat del servei.

Aquest pla anirà completat si cal per procediments, instruccions, guies, etc., preparats de manera específica per al contracte o bé pertanyents al sistema existent de qualitat del concessionari. IFERCAT es reserva el dret de consultar en tot moment qualsevol document del sistema de qualitat aplicable al contracte.

b) Pla d’assegurament de la qualitat (PAQ)

El PAQ és una peça contractual que el concessionari ha de presentar a IFERCAT per a la seva aprovació. A través del PAQ el concessionari ha de demostrar la seva capacitat d’implantar, fer aplicar i mantenir un sistema de qualitat que s’ajusti a la concessió i als seus objectius, i per a la totalitat de les parts que hi intervenen.

Caldrà completar i emetre de nou el PAQ per sotmetre’l a l’aprovació d’IFERCAT en cada fase important del projecte, especialment a l’inici del contracte en un termini d’un mes des de la formalització del contracte, com també abans de la posada en servei pel que fa a les operacions de manteniment.

El concessionari no podrà substituir cap dels elements que afectin la qualitat i que estiguin acceptats sense el consentiment i l’aprovació expressa del nou element per part d’IFERCAT.

Les successives edicions del PAQ han d’incloure com a mínim les informacions següents:

• compromís del concessionari, incloent-hi la definició dels objectius, i compromís de la Direcció, en particular pel que fa a la posada a disposició dels mitjans conduents al compliment de les prestacions que es confien en virtut d’aquest contracte,

104

• punts de referència aplicables,

• organització del concessionari: designació dels titulars dels càrrecs clau del projecte i organigrama funcional per a cada fase del contracte (construcció i explotació),

• gestió de la documentació i dels fluxos documentals,

• gestió dels processos administratius,

• eines ofimàtiques, manuals d’identitat visual, regles d’identificació,

• gestió de la no-conformitat i de les modificacions,

• llista dels procediments de qualitat del concessionari aplicables al contracte,

• control de qualitat: el concessionari disposarà dels mitjans adients i designarà les persones amb la formació adequada per a la direcció i l’execució de les tasques de realització i de verificació. El concessionari detallarà els controls de qualitat efectuats durant l’execució del contracte.

El PAQ inclourà igualment els principis d’organització i de gestió relatius al control de qualitat (CQ) de la construcció, tot assenyalant que la qualitat de construcció no radica únicament en els materials, sinó també en l’execució i en la geometria (replantejaments, toleràncies, etc.). Per tant el control de qualitat (CQ) no es pot relacionar exclusivament amb assaigs de laboratori, ja que a més de Control de qualitat de materials o laboratori (CQM), hi ha control de qualitat d’execució (CQE) i control de qualitat geomètric (CQG).

c) Responsable de Qualitat – Gestió documental

El concessionari designarà un responsable de Qualitat – Gestió documental, que haurà de disposar de l’autoritat, de la responsabilitat i dels mitjans necessaris per garantir la qualitat de les prestacions efectuades.

d) Control de qualitat interna del titular

El concessionari ha d’especificar, ja sigui en el PAQ o en un document separat i annex al PAQ, la periodicitat i la tipologia dels controls de qualitat interna que aplicarà als seus processos de gestió de projecte, realitzacions i prestacions; també hi especificarà l’organisme (intern o extern) d’execució.

e) Informes de qualitat a IFERCAT

El concessionari està obligat a presentar cada mes, durant la vigència del contracte corresponent, informes de la implantació del Sistema de qualitat. El model d’aquest informe haurà de ser presentat pel concessionari en el termini de tres mesos a partir de la signatura del contracte, i IFERCAT pot, en qualsevol moment, introduir els canvis que cregui necessaris en aquest model, sobretot la inclusió d’informació rellevant per a la referida avaluació.

Així mateix, després de la conclusió de l’obra o de la fase d’operació, el concessionari subministrarà a IFERCAT, en suport de paper i/o informàtic, d’acord amb el que estigui

105

definit, tota la documentació rellevant per comprovar la qualitat de l’obra, principalment registres de qualitat.

f) Controls exteriors d’IFERCAT / Auditories de qualitat

IFERCAT podrà exercir un control exterior sobre el concessionari. Amb aquest fi, podrà recórrer als serveis d’un proveïdor independent sotmès a les normes del secret professional.

IFERCAT tindrà, en qualsevol moment, el dret d’accedir a tota la documentació i els registres de qualitat (el concessionari i els seus subcontractistes), incloent-hi informes efectuats per les auditories, i pot sol·licitar còpies d’aquesta documentació i aquests registres, en la seva totalitat o una part, en suport paper i/o informàtic. Aquesta informació haurà de ser subministrada sempre que sigui possible, en el moment de la seva sol·licitud, o en un termini d’una setmana quan es tracti de volums d’informació que exigeixin més temps. Es podrà arribar a un acord de termini en casos justificats.

IFERCAT es reserva el dret de fer auditar en qualsevol moment el sistema de qualitat del concessionari. Efectuaran aquestes auditories de qualitat membres del personal d’IFERCAT o proveïdors independents sotmesos a les normes del secret professional.

IFERCAT també podrà, si ho creu convenient, participar en les auditories promogudes pel concessionari al seu SQ o als dels seus subcontractistes.

El concessionari prendrà les disposicions necessàries per rebre les persones que intervinguin com a auditors i els facilitarà l’accés a tots els productes i documents que vulguin consultar. El concessionari també haurà de posar el seu personal a disposició per respondre les preguntes que els siguin formulades en el marc d’aquestes auditories.

Les auditories promogudes per IFERCAT seran conformes a les normes que s’esmenten al punt de referència de Qualitat. Els procediments i el contingut del programa d’auditoria, com també les actuacions eventuals que se’n desprenguin, es determinaran d’acord amb el responsable de qualitat del concessionari.

IFERCAT es reserva el dret, en qualsevol moment o com a resultat d’auditories, de manar reformular qualsevol aspecte del sistema de qualitat, incloent-hi la creació de nous registres de qualitat o la redefinició de l’àmbit i extensió de la seva traçabilitat. Aquesta reformulació haurà de ser efectuada en el termini màxim d’un mes en cas que no s’arribi a un acord en un altre termini.

14.6.2. Procés de la gestió documental El concessionari elaborarà i executarà un Pla de gestió de la documentació que descrigui tots els mètodes, els procediments i les eines destinats a assegurar la gestió dels diferents documents que es produeixin o s’intercanviïn en el marc del contracte.

El Pla de gestió de la documentació s’haurà de presentar a IFERCAT dins d’un termini d’un mes a partir de la data de formalització del contracte. Se’n faran totes les actualitzacions que calgui.

Els mètodes i l’eina (o les eines) de gestió de la documentació aplicats pel concessionari per a la gestió dels documents (de tot tipus) ha d’establir-se d’acord amb IFERCAT.

106

El concessionari és el responsable de la gestió de la documentació a lliurar, com també de la gestió dels intercanvis documentals amb IFERCAT i amb els altres actors del projecte. Hauran de ser objecte d’especial atenció els processos de presentació de documents per part del concessionari per a la seva anàlisi o aprovació, com també els documents d’interfície la gestió global dels quals estigui a càrrec de la Comissió de coordinació de les interfícies en fase de construcció i de proves.

14.7. PROCÉS DE PLANIFICACIÓ EN FASE DE CONSTRUCCIÓ

14.7.1. Aspectes generals El concessionari designarà un responsable de planificació i interfícies, interlocutor d’IFERCAT i membre permanent de la Comissió de coordinació de les interfícies en fase de construcció i de proves. Aquest responsable de planificació serà l’interlocutor del concessionari per a tot allò relacionat amb:

• La planificació de les prestacions internes del contracte, i sobretot: projectes, plans, obres, proves...

• La planificació de les interfícies del contracte

• La gestió de la posada a disposició dels segments d’obres en interfície

• La gestió dels lliuraments documentals

• La gestió espacial de les zones d’obres

• La gestió de les instal·lacions en zona d’obres

• La planificació de les activitats prèvies a la posada en servei

• La gestió de les interaccions en fase de manteniment

14.7.2. Pla de realització de les obres i calendari detallat de la fase de construcció El concessionari ha d’elaborar un Pla de realització de les obres, en el qual ha de figurar el calendari detallat de la fase de construcció d’acord amb el calendari que figura a l’annex 2 del PCAP.

Aquest calendari ha d’incloure, per a cada obra i subsistema, les principals tasques d’estudis, de controls (interns del concessionari), de subministrament, d’instal·lació, d’integració en interfície, de proves i de servei de manteniment.

Aquest calendari ha de presentar de manera sintètica les principals activitats i prestacions del contracte, segons l’estructura organitzativa general del contracte i segons el pla de classificació definit pel concessionari.

El calendari ha d’especificar:

• La data de formalització del contracte.

• Les dates de comprovació de les infraestructures.

107

• Les dates de posada en servei de les estacions.

• Les dates de redacció i d’emissió dels projectes de construcció a càrrec del concessionari.

• Per a cada estació, les dates i l’encadenament de les fases de realització dels diferents segments de les obres, i les diferents fases d’instal·lació dels equipaments.

• Les realitzacions de tercers en interfície, amb la durada (dels estudis, de les obres, d’instal·lació, d’integració i de les proves).

• Els períodes de proves dels subsistemes i de les proves generals de sistema.

En general s’indicaran clarament els condicionants d’interfícies externes i el camí crític per tal que IFERCAT disposi d’una visió sintètica i d’una anàlisi global del projecte.

15. SISTEMA DE GESTIÓ DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS (SGPRL)

Les especificacions d’aquest apartat s’entendran sens perjudici del que disposen la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, el Reial decret 39/1997, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i el Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció.

1. El concessionari està obligat a establir, mantenir i implementar un Sistema de Gestió de Prevenció de Riscos Laborals (SGPRL), sobre la base de la legislació nacional i comunitària aplicables, tot adequant aquest SGPRL a eventuals canvis o substitucions d’aquella legislació que s’esdevinguin després durant la vigència del contracte. També haurà de preveure la creació de Comissions de Seguretat per a cada front de treball i per a la seva globalitatIFERCAT també podrà, en qualsevol moment, crear altres comissions de Seguretat, establint-ne la composició i la forma de funcionament, i el concessionari s’ha de comprometre a integrar en aquestes comissions les persones que IFERCAT li indiqui.

2. El concessionari haurà de presentar a IFERCAT el SGPRL a partir de la signatura del contracte, com també el respectiu cronograma d’implantació presentats amb la seva proposta, els quals hauran de ser desenvolupats i/o reformulats tenint en compte la necessària compatibilització / articulació amb la supervisió.

El concessionari, amb prou temps, haurà de sol·licitar a la supervisió les indicacions que consideri necessàries per procedir a aquesta articulació. Es pretén la integració de la Supervisió a les accions que seran desenvolupades en el camp de la Seguretat i Salut en el Treball, tenint en compte l’eficàcia i economia de mitjans en la realització de les diferents activitats.

3. IFERCATes reserva el dret d’auditar o fer auditar el Sistema de Seguretat i Salut en el treball del concessionari en qualsevol moment a partir del cinquè mes després de la signatura del contracte, i correspon al concessionari corregir les no-conformitats detectades en el termini d’un mes, en cas que no s’arribi a un acord d’un altre termini.

108

4. IFERCAT es reserva el dret, en qualsevol moment o com a resultat d’auditories, de reformular qualsevol aspecte del Sistema de Seguretat i Salut en el Treball, incloent-hi la creació de nous registres de la qualitat o la redefinició de l’àmbit i l’extensió.

5. El concessionari nomena el coordinador de Seguretat i Salut Laboral, i aquest assumeix el compromís de complir i fer complir totes les obligacions previstes a la normativa vigent i altra legislació aplicable.

6. Sens perjudici de les obligacions legals dels coordinadors de Seguretat i Salut i dels empleats, IFERCAT es reserva el dret, en qualsevol moment, de no acceptar el contingut de qualsevol document del SGPRL que presenti deficiències o insuficiències. En el cas que aquest fet s’esdevingui, correspondrà al concessionari corregir aquests documents fins a la seva acceptació per IFERCAT, i el concessionari assumirà totes les responsabilitats pels retards que resultin d’aquest fet.

7. IFERCAT, en tot moment, tindrà el dret d’accedir a tota la documentació i els registres de Seguretat i Salut del concessionari i els seus subcontractistes, incloent-hi informes efectuats per les auditories, i pot sol·licitar còpies d’aquesta documentació i aquests registres, en la seva totalitat o en part, en suport paper i/o informàtic. Aquesta documentació haurà de ser subministrada, sempre que sigui possible, en el moment de la seva sol·licitud, o en un termini màxim d’una setmana, si es tracta de volums d’informació que exigeixin més temps. Podrà ser acordat un altre termini en casos justificats.

8. El concessionari està obligat a fer servir, pel seu compte, tots els mitjans materials i humans necessaris per a una efectiva i correcta implantació del que s’estipula en el SGPRL en vigor en qualsevol moment de la vigència del contracte. IFERCAT podrà, a càrrec del concessionari, exigir l’aplicació de qualsevol equipament de protecció col·lectiva o individual que es consideri necessària per a la millora de la seguretat en la feina.

9. A la conclusió de l’obra o després de la fase d’operació, el concessionari subministrarà a IFERCAT, en suport paper i/o informàtic, d’acord amb el que s’ha definit, tota la documentació rellevant, principalment registres de seguretat en el treball.

10. El concessionari no podrà substituir cap dels elements que afectin la seguretat i que estiguin acceptats sense el previ consentiment exprés d’IFERCAT i l’aprovació del nou element. IFERCAT podrà, en qualsevol moment, substituir qualsevol d’aquests elements, sobretot si es verifica que no tenen l’experiència per a aquella funció, es demostra la manca de dedicació o de zel, o per qualsevol altra circumstància justificada.

11. El concessionari està obligat a presentar periòdicament durant la vigència del contracte un informe sobre la implantació del SGPRL per a cadascun dels fronts de treball i per a la globalitat de l’obra. Les dades bàsiques i els índexs de sinistralitat estaran continguts en aquest informe. Es pretén avaluar el desenvolupament i el progrés del SGPRL al llarg del període de vigència d’aquest contracte.

12. IFERCAT es reserva el dret de supervisar i auditar en qualsevol de les fases d’implementació del SGPRL.

109

16. ANNEXOS

1. Memòria tècnica de les obres de la concessió

2. Esquema general dels límits de la concessió

110

16.1. MEMÒRIA TÈCNICA DE LES OBRES DE LA CONCESSIÓ

111

ÍNDEX

0. CRITERIS GENERALS PER TOTES LES ESTACIONS .........113

1. SANT COSME...........................................................................115

2. PLAÇA CATALUNYA...............................................................117

3. PRAT DE LLOBREGAT ...........................................................119

4. NOVA ESTACIÓ DEL PRAT ....................................................121

5. VERGE DE MONTSERRAT......................................................123

6. MERCABARNA ........................................................................125

7. PARC LOGÍSTIC ......................................................................127

8. FIRA ..........................................................................................129

9. AMADEU TORNER...................................................................131

10. TERMINAL ENTRE PISTES .................................................132

11. CIUTAT AEROPORTUARIA .................................................134

12. TERMINAL ACTUAL.............................................................136

13. MAS BLAU ............................................................................138

112

0. CRITERIS GENERALS PER TOTES LES ESTACIONS

El present document constitueix un annex del PPTP i te com objectiu identificar els

principals components de la concessió i els documents tècnics que fan referència a

dits components.

A la descripció d’obres objecte de concessió del tram I de la Línia 9 del Metro de

Barcelona que es detallen en els punts posteriors, s’inclou la part proporcional de

Seguretat i Salut, desviaments de trànsit, Acció cultural, Pla d’acció ciutadana, etc.

corresponents als diferents projectes considerats.

D’altra banda, els projectes de clau: TM-02609.6R, TM-02609.22 i TM-02609.24 s’han

tingut en compte per estimar els costos d’energia elèctrica tant per a l’estació com pels

pous de ventilació en funció de la potència instal·lada.

El projecte clau: TM-02609.20, actualment en redacció, s’ha tingut en compte a efectes

d’estimar els costos corresponents a l’adaptació de la senyalèctica de la xarxa existent

del metro de Barcelona per la posada en servei dels trams 1 i 2. Aquest cost s’ha

considerat repartit proporcional a les estacions dels trams 1 i 2.

Alguns dels principis generals que cal utilitzar per a determinar l’abast de la concessió,

amb caràcter no limitatiu, s’enumeren a continuació.

• Urbanització de l’entorn: el concessionari assumirà la realització de les obres

de superfície relacionades directament amb la sortida de l’estació en fase de

construcció. A la recepció d’aquesta per les autoritats competents, aquets

espais no formen part del perímetre de manteniment del concessionari.

• Cadascuna de les estacions acollirà una obra artística, en el marc d’una gestió

cultural global de la línia 9. El concessionari s’encarregarà de la seva

113

instal·lació i del seu manteniment durant la duració del contracte. En separata

annexa es defineix el procediment per a la materialització de les intervencions

artístiques a les estacions de la L9. La partida que defineix aquesta actuació és

independent de l’1% d’Acció Cultural i està inclosa en els projectes o separates

d’arquitectura de les estacions.

• Entre els equipaments corresponents a l’àmbit de la seguretat subministrats e

instal·lats pel concessionari s’exclouen sistemàticament el cablejat de

telecomandament i alarmes entre l’estació/sistema i el CCC; no obstant el

concessionari ha de fer la instal·lació a nivell local incloent-hi els quadres de

comandament local i ha de garantir la integració amb el CCC, en el marc del

contracte de concessió.

• En relació amb la seqüència dels treballs de construcció quan en un mateix tall

hagin d’intervenir diferents contractistes, es farà servir el principi de que l’últim

en intervenir serà el responsable de la realització i del manteniment de les

connexions entre les referides obres.

• Alguns equips seran instal·lats i mantinguts pel concessionari en el túnel;

aquest serà el cas en particular de les columnes seques, les instal·lacions de

detecció d’incendis, la ventilació d’emergència i el conjunt dels cables i els

suports relatius a la baixa tensió.

114

1. SANT COSME

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Sant Cosme s’inclouen en

els projectes de clau: TM-00509.6A2, TM-00509.6A2-M1, TM-00509.6A2-M2, TM-

00509.6A2-M3, TM-00509.28 i TM-02609.20. La seva descripció es detalla a

continuació:

TM-00509.6A2, TM-00509.6A2-M1, TM-00509.6A2-M2, TM-00509.6A2-M3

Els projectes anteriors descriuen les obres de concessió corresponents a:

• Infraestructura d’estació.

• Instal·lacions de baixa tensió.

• Instal·lacions de túnel (cables, suports, safates, enllumenat i força...) que

habitualment estan associats a les estacions.

• Urbanitzacions associades a l’entorn de l’estació.

• Serveis afectats a l’estació.

El projecte TM-00509.6A2-M3 a data 1 de juliol de 2008 es troba en fase de tramitació

administrativa.

En separata annexa als esmentats projectes es descriuen els criteris bàsics que s’han

d’emprar per a projectar les obres actualment no incorporades en el projecte i/o els

seus modificats, però que formen part de l’objecte del contracte. Aquestes obres

corresponen a:


• Desmuntatge de dovelles.

TM-00509.28

En separata annexa a l’esmentat projecte es descriuen els criteris bàsics que s’han

d’emprar per a projectar les obres objecte de concessió corresponents a:

• Arquitectura i acabats

115

• Estructura secundària

• Tancaments primaris i secundaris

• Divisions i elements interiors

• Acabats interiors

• Equipaments

• Instal·lacions d’aigua potable i sanejament

• Instal·lacions de baixa tensió de túnel

• Instal·lacions i arquitectura del pou de ventilació de túnel

• Senyalèctica de l’estació

• Control d’accessos de l’estació.

116

2. PLAÇA CATALUNYA

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Plaça Catalunya s’inclouen

en els projectes de clau: TM-00509.6A2, TM-00509.6A2-M1, TM-00509.6A2-M2, TM-


continuació:










• Infraestructura del pou de ventilació.

• Urbanitzacions associades a l’entorn del pou de ventilació.


administrativa.


d’emprar per a projectar les obres, actualment no incorporades en el projecte i/o els


corresponen a:



117

TM-00509.28








• Equipaments






118

3. PRAT DE LLOBREGAT

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Prat Llobregat s’inclouen en

els projectes de clau: TM-00509.6A2, TM-00509.6A2-M1, TM-00509.6A2-M2, TM-


continuació:












administrativa.




corresponen a:



119

TM-00509.28








• Equipaments






120

4. NOVA ESTACIÓ DEL PRAT

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Nova Estació Prat

Llobregat s’inclouen en els projectes de clau: TM-00509.6A2, TM-00509.6A2-M1, TM-

00509.6A2-M2, TM-00509.6A2-M3, TM-00509.28 i TM-02609.20. La seva descripció

es detalla a continuació:












administrativa.




corresponen a:



121

TM-00509.28








• Equipaments






122

5. VERGE DE MONTSERRAT

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Verge de Montserrat

s’inclouen en els projectes de clau: TM-00509.6A2, TM-00509.6A2-M1, TM-

00509.6A2-M2, TM-00509.6A2-M3, TM-00509.28 i TM-02609.20. La seva descripció

es detalla a continuació:












administrativa.




corresponen a:



123

TM-00509.28








• Equipaments






124

6. MERCABARNA

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Mercabarna s’inclouen en

els projectes de clau: TM-00509.6B5F, TM-00509.6B5F-M1, TM-00509.27 i TM-

02609.20. La seva descripció es detalla a continuació:

TM-00509.6B5F, TM-00509.6B5F-M1

El projecte TM-00509.6B5F i el seu modificat - M1 descriuen les obres de concessió

corresponents a:









En separata annexa a l’esmentat projecte es descriuen i valoren les actuacions i

conceptes addicionals que s’han incorporar a les obres i que formen part de

l’objecte del contracte. També es descriuen obres corresponents a:


TM-00509.27





125




• Equipaments






126

7. PARC LOGÍSTIC

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Parc logístic s’inclouen en

els projectes de clau: TM-00509.6B5F, TM-00509.6B5F-M1, TM-00509.27 i TM-


TM-00509.6B5F, TM-00509.6B5F-M1


corresponents a:










conceptes addicionals que s’han incorporar a les obres i que formen part de l’objecte

del contracte. També es descriuen obres corresponents a:


TM-00509.27



• Arquitectura i acabats.

• Estructura secundària.

127

• Tancaments primaris i secundaris.



• Equipaments






128

8. FIRA

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Fira s’inclouen en els

projectes de clau: TM-00509.6B5F, TM-00509.6B5F-M1, TM-00509.26A i TM-


TM-00509.6B5F, TM-00509.6B5F-M1


corresponents a:








conceptes addicionals que s’han incorporar a les obres i que formen part de l’objecte

del contracte. També es descriuen obres corresponents a:


TM-00509.26A


d’emprar per a projectar les obres actualment no incorporades en el projecte i/o els


corresponen a:



129




• Equipaments






130

9. AMADEU TORNER

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Amadeu Torner s’inclouen

en els projectes de clau: TM-00509.5A, TM-00509.5A-M1, TM-00509.5A-M2, TM-

00509.27 i TM-02609.20. La seva descripció es detalla a continuació:

TM-00509.5A, TM-00509.5A-M1, TM-00509.5A-M2








TM-00509.27








• Equipaments



131




10. TERMINAL ENTRE PISTES

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Terminal entre pistes

s’inclouen en els projectes de clau: TM-00509.29 i TM-02609.20. La seva descripció es

detalla a continuació:

TM-00509.29








• Equipaments




132



133

11. CIUTAT AEROPORTUARIA

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Ciutat Aeroportuària

s’inclouen en els projectes de clau: TM-00509.6A1.C1, TM-00509.6A1.C2, TM-

00509.29 i TM-02609.20. La seva descripció es detalla a continuació:

TM-00509.6A1.A, TM-00509.6A1.A-M1, TM-00509.6A1.A-M2, TM-00509.6A1.A-M3

TM-00509.6A1.C1

Aquest projecte que a data 1 de juliol de 2008 es troba en fase de tramitació

administrativa descriu les obres objecte de consessió corresponents corresponents a:

• Infraestructura del pou de ventilació associat a l'estació.

TM-00509.6A1.C2

En separata annexa a l’esmentat projecte es descriuen les obres objecte de consessió

corresponents a:

• Infraestructures d’estació


TM-00509.29








134

• Equipaments





• Control d’accessos de l’estació

135

12. TERMINAL ACTUAL

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Terminal Actual s’inclouen

en els projectes de clau: TM-00509.6A1.A, TM-00509.6A1.A-M1, TM-00509.6A1.A-M2,

TM-00509.6A1.A-M3, TM-00509.6A1.A-M4, TM-00509.6A1.C1, TM-00509.29 i TM-


TM-00509.6A1.A, TM-00509.6A1.A-M1, TM-00509.6A1.A-M2, TM-00509.6A1.A-M3, TM-00509.6A1.A-M4











• Urbanitzacions associades a l'estació.


El projecte TM-00509.6A1.A-M4 a data 1 de juliol de 2008 es troba en fase de

tramitació administrativa.

TM-00509.6A1.C1

Aquest projecte, que a data 1 de juliol de 2008 es troba en fase de tramitació

administrativa, descriu les obres objecte de concessió corresponents a:

136


TM-00509.29








• Equipaments






137

13. MAS BLAU

Les obres objecte de concessió dins de l’àmbit de l’estació Mas Blau s’inclouen en els

projectes de clau: TM-00509.6A1.A, TM-00509.6A1.A-M1, TM-00509.6A1.A-M2, TM-

00509.6A1.A-M3, TM-00509.6A1.A-M4, TM-00509.29 i TM-02609.20. La seva

descripció es detalla a continuació:

TM-00509.6A1.A, TM-00509.6A1.A-M1, TM-00509.6A1.A-M2, TM-00509.6A1.A-M3, TM-00509.6A1.A-M4







• Entroncament de l’estació i el túnel.




El projecte TM-00509.6A1.A-M4 a data 1 de juliol de 2008 es troba en fase de

tramitació administrativa.

TM-00509.29





138




• Equipaments






139

TRAM:

140

I PREUS PEC+iva

Clau Certificació fins 31-03-2008

Certificació desde 01-04-08 a

31-12-08

Certificació a partir del 1-01-09 TOTAL

30.503 8.565 21.889 60.95712.500 12.500

119 119787 787

TOTAL ESTACIÓ 30.503 8.565 35.295 74.363



31-12-08


6.593 485 43.616 50.69412.500 12.500

119 119787 787

6.593 485 57.022 64.100

SANT COSME

PLAÇA CATALUNYA

ESTACIÓ:

TM-00509.6A2-M3TM-00509.28TM-02609.20Connexió elèctrica

En milers d'euros

ESTACIÓ:


TOTAL ESTACIÓEn milers d'euros

ESTACIÓ:



31-12-08


3.187 21.277 54.373 78.83812.500 12.500

119 119787 787

TOTAL ESTACIÓ 3.187 21.277 67.779 92.244

ESTACIÓ:



31-12-08


3.951 20.542 52.506 76.999TM-00509.28 12.500 12.500

119 119787 787

3.951 20.542 65.912 90.404

PRAT DE LLOBREGAT

NOVA ESTACIO DEL PRAT


En milers d'euros

TM-00509.6A2-M3

TM-02609.20Connexió elèctrica

TOTAL ESTACIÓ En milers d'euros

141

ESTACIÓ:



31-12-08


TM-00509.6A2-M3 2.334 40.627 42.961TM-00509.28 12.500 12.500TM-02609.20 119 119Connexió elèctrica 787 787

TOTAL ESTACIÓ 2.334 54.032 56.366En milers d'euros

ESTACIÓ:



31-12-08


TM-00509.6B5F-M1 46.865 2.477 1.456 50.798TM-00509.27 12.500 12.500TM-02609.20 119 119Connexió elèctrica 787 787

TOTAL ESTACIÓ 46.865 2.477 14.862 64.204En milers d'euros

VERGE DE MONTSERRAT

MERCABARNA

142

ESTACIÓ:



31-12-08


TM-00509.6B5F-M1

21.387 3.969 21.375 46.730TM-00509.27 12.500 12.500

119 119787 787

21.387 3.969 34.780 60.136



31-12-08


29.775 1.810 31.58515.000 15.000

119 119787 787

TOTAL ESTACIÓ 29.775 17.715 47.491

PARC LOGÍSTIC

FIRA

TM-02609.20Connexió elèctrica


ESTACIÓ:

TM-00509.6B5F-M1TM-00509.26ATM-02609.20Connexió elèctrica

En milers d'euros

143

ESTACIÓ:



31-12-08


TM-00509.5A-M2 22.640 1.418 24.05812.500 12.500

119 119787 787

22.640 14.823 37.463



31-12-08


12.500 12.500TM-02609.20 119 119

787 787

13.406 13.406

AMADEU TORNER

TERMINAL ENTRE PISTES

TM-00509.27TM-02609.20Connexió elèctrica


ESTACIÓ:

TM-00509.6A1.A-M4TM-00509.29

Connexió elèctrica


144

ESTACIÓ:



31-12-08


29.296 29.29630.619 30.61912.500 12.500

119 119787 787

TOTAL ESTACIÓ 73.320 73.320

ESTACIÓ:



31-12-08


34.978 6.498 12.995 54.470TM-00509.6A1.C1 12.456 12.456

12.500 12.500119 119

Connexió elèctrica 787 787

34.978 6.498 38.856 80.332

CIUTAT AEROPORTUARIA

TERMINAL ACTUAL

TM-00509.6A1.A-M4TM-00509.6A1.C1TM-00509.6A1.C2TM-00509.29TM-02609.20Connexió elèctrica

En milers d'euros

TM-00509.6A1.A-M4

TM-00509.29TM-02609.20


145

ESTACIÓ:



31-12-08


50.766 1.647 3.294 55.70712.500 12.500

TM-02609.20 119 119787 787

50.766 1.647 16.700 69.112

TOTAL TRAM OBRA 252.978 65.459 504.503 822.940

8.232 8.23233.820 133.549 167.369

Desp. Financera 7.510 6.998 14.508

49.562 6.998 133.549 190.109

TOTAL TRAM: 302.540 72.457 638.052 1.013.049

MAS BLAU

TM-00509.6A1.A-M4TM-00509.29

Connexió elèctrica


ALTRES DISTRIBUITS PER TRAM

Red. Projecte, exp. + Revisio preus

TOTAL ALTRES

146

16.2. ESQUEMA GENERAL DELS LÍMITS DE LA CONCESSIÓ

147

ÍND

EX P

LÀN

OLS

1.

Sec

ció

tran

sver

sal pou d

’est

ació

2.

Plan

ta a

ndan

es

3.

Plan

ta inte

rmitja

de

pou

4.

Plan

ta v

estíbul

5.

Plan

ta t

ècnic

a so

ta v

estíbul

6.

Plan

ta s

ota

andan

es

7.

Sep

arac

ió d

’est

ació

i t

únel

8.

Sec

ció

de

túnel

9.

Est

acio

ns

viad

uct

e pla

nta

10.

Est

acio

ns

viad

uct

e al

çat

11.

Esq

uem

a de

bai

xa t

ensi

ó

148

1

149

2

150

3

151

4

152

5

153

6

154

7

155

8

156

9

157

10

158

11

159

PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS QUE HA DE...

Documents

Transcript of PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS QUE HA DE...