CTMA II T.11: IMPACTES A L’ATMOSFERA

2PART

ACT. 13: EL CAS DE SEVESO

ACT. 14 : REPÀS DE CONCEPTES

ACT. 15: OMPLE AQUEST QUADRE-RESUM

• CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS PROBLEMA AMBIENTAL PROCÉS EN EL QUAL ES FORMEN EFECTES

ACT. 16:

ACT. 17:

ACT. 18

3.1.3 CONTAMINACIÓ ACÚSTICA

• DEF. SOROLL: QUALSEVOL FENOMEN ACÚSTIC QUE => SENSACIÓ DESAGRADABLE.

• SEGONS OMS : SO EXCESSIU QUE => EFECTES FISIOLÒGICS O PSICOLÒGICS NO DESITJATS.

• TÉ DIFÍCIL SOLUCIÓ: SOROLLS DEGUTS A TRANSPORT => PER SOLUCIÓ =>CANVIS EN MOBILITAT. HI HA ALTRES CAUSES MENORS.

• MESURA DE LA INTENSITAT DEL SO: EN DECIBELS ( dB ) => ESCALA LOGARÍTMICA ex. Augment 3 dB => augment doble de intensitat.

Nivell + baix: 0 dB llindar auditiu

Nivell + alt : > 120 dB sensació dolorosa

• FONTS DE SOROLL:

MITJANS DE TRANSPORT: EN GRANS VIES VALORS > 74 Db. La capa superior de paviment => molta part de soroll( vehicles a + de 50 Km/h. Ciutats amb asfalt sonoreductor Ex. Barcelona . Avions :problemes greus.

CONSTRUCCIÓ EDIFICIS I ALTRES. Per maquinaria s/ silenciadors.

ACTIVITATS INDUSTRIALS: per maquinaria.

ACT. DE LLEURE: sobretot a la nit. En locals d’oci aïllament inadequat .

• LA RESPOSTA FISIOLÒGICA: VARIABLE SEGONS INDIVIDUS -> DONES I PERSONES GRANS :+ SENSIBLES

• EFECTES:

DISMINUCIÓ O PÈRDUA TOTAL AUDICIÓ EN FUNCIÓ DE TEMPS D’EXPOSICIÓ, INTENSITAT I SENSIBILITAT.

PÈRDUA OÏDA: GRADUAL => 1er PASSA DESAPERCEBUDA.

SI EXPOSICIÓ TREBALLADORS > 80 dB HAN D’ESTAR INFORMATS DELS RISCOS PER SALUT I TENIR MATERIAL DE PROTECCIÓ. SI > 90 dB => REDUCCIÓ SOROLL.

ALTRES DESEQUILIBRIS: + FREQÜÈNCIA RESPIRATÒRIA, CARDÍACA I PRESSIÓ SANGUÍNIA. MENOR: MOV. ESTOMACALS, SUCS GÀSTRICS I SALIVA. ALTERACIÓ: GL. SUPRARENALS => + ADRENALINA. POT PROVOCAR ANSIETAT, PORS, TENSIÓ EMOCIONAL, IRRITABILITAT, NEUROSI I ESTRÈS.

• MESURES PREVENTIVES: ORDENACIÓ TERRITORI, MAQUINES AMB AMORTIDORS DE SOROLL, AÏLLAMENT ACÚSTIC, ÚS SILENCIADORS EN TUBS D’ESCAPAMENTS I EDUCACIÓ.

• EN 2002 PARLAMENT DE CATALUNYA VA APROVAR LA LLEI DE PROTECCIÓ CONTRA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA.SI HI RECULL CRITERIS D’UNIÓ EUROPEA ESTABLERTS EN LLIBRE VERD DE LA LLUITA CONTRA EL SOROLL ( 1996) QUE DIU:

CONSIDERA CONT. ACÚSTICA SEGONS IMMISSIONS ( LA QUE S’ENREGISTRA).

DELIMITAR TERRITORI EN ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA .

REGULACIÓ ACÚSTICA D’ INFRAESTRUCTURES VIÀRIES.

• A ESPANYA FINS 2003 NO HAVIA NORMATIVA ESPECÍFICA.

LLINDARS DE SOROLL NIVELLS D’INTESITAT

1)MESURES DE NIVELL DE SO I DEL TRÀNSIT EN UN CARRER MOLT TRANSITAT I UN DE POC EN DIA LABORABLE A BARCELONA. 2) PRINCIPALS FONTS DE SOROLL URBÀ.

3.2 EFECTES A ESCALA GLOBAL 3.2.1 L’EFECTE HIVERNACLE

• DEFINICIÓ : RETENCIÓ DE PART DE CALOR EN ATMOSFERA QUE EMET SUP. TERRA DESPRÉS D’ESCALFADA PER RAIGS SOLARS => RETARDA L’ALLIBERAMENT DE RADIACIÓ TÈRMICA A L’ESPAI.

• GASOS RESPONSABLES, MOLÈCULES DE 2 o 3 ÀTOMS: CO2 ( el principal) , CH4 ,O3 I VAPOR D’AIGUA , SOBRETOT.

• T mitjana Terra ara = 15º ( ÚLTIMAMENT UN POC +)

• T mitjana Terra s/gasos hivernacle = -18º i hauria + amplitud tèrmica.

• DES DE REVOLUCIÓ INDUSTRIAL => + CO2 AL CREMAR CARBÓ, PETROLI I GAS NATURAL. ACTUALMENT FORT INCREMENT PER PAÏSOS EMERGENTS I DAVALLA PER LA CRISI 2008.

• TALA + INCENDIS D’ARBRES ACTUAL => + CO2.

• =>AUGMENT T mitjana JA VERIFICAT.

• % MITJANA CO2 EN BAIXA ATMOSFERA FINS REVOLUCIÓ INDUSTRIAL = 280 ppm, AL FINAL 2008 = 385 ppm I AUGMENTANT.

• ELS + OPTIMISTES ANY 2050 = 450-480 ppm => PER SIMULACIONS INFORMÀTIQUES CANVIS A FINAL S. XXI :

PUJADA DE T mitj. ENTRE 1,5-6,5 ºC, EN LA MEDITERRÀNIA 1,5- 5 ºC.

CANVI PLUGES: +SEQUERES UNS LLOCS I + PLUGES A D’ ALTRES. Ex. N EUROPA=> PUJA 10-20%. MEDITERRÀNIA => BAIXA 20% .

PUJA NIVELL MAR 20-80 cm. (sobretot per dilatació)

• 2 EFECTES FARAN BAIXAR RECURS HÍDRIC A MEDITERRÀNIA: + EVAPORACIÓ PER + T I MENOR PRECIPITACIÓ. • PERÒ FUSIÓ CASQUET ANTÀRTIDA NO PASSARÀ EN PROPERES DÈCADES. PERÒ ARA L’ÀRTIC I GRENLÀNDIA JA TENEN MOLTA REDUCCIÓ. •ARA JA REDUCCIÓ D’ALGUNES GLACERES DE MUNTANYA. Ex ANETO, RESIDUAL JA, EN 100 ANYS S’HA REDUÏT EL 50%. Ex. KILIMANJARO, S/ NEU SOBRE EL 2015. •ALTRES RISCOS INDUÏTS: + FENÒMENS ADVERSOS, ALTERACIÓ ECOSISTEMES ( SOBRETOT LES Z. FREDES) , I L’EXTENSIÓ, I + ZONES AFECTADES DE MALALTIES TROPICALS ( RETORN MALÀRIA...). •GRAN PROBLEMA D’EFECTE HIVERNACLE : INÈRCIA DEL SISTEMA => SI PAREM EMISSIÓ => DURARIA VARIES DÈCADES. •MESURES PREVENTIVES : ENERGIES ALTERNATIVES NO CONTAMINANTS I TRANSPORT PÚBLIC I ESTALVI ENERGÈTIC.

EVOLUCIÓ NIVELLS CO2 : 1)INCREMENT DARRERS ANYS PER MESURES DIRECTES. 2) DES D’ ANY 1000 ( PER ANÀLISI DE BOMBOLLES D’AIRE EN GELERES ANTÀRTIDA)

3) FOTOS DE RETROCÉS DE GLACERA.

DISMINUCIÓ GLACERA BRYKSDALBREEN: 1 ) FINS 2007 2 ) FOTO 2008

3.2.2 REDUCCIÓ(afebliment) CAPA D’OZÓ

• CAPA OZÓ DINS ESTRATOSFERA.

• OZÓ A LA TROPOSFERA ÉS CONTAMINANT.

• OZÓ ESTRATOSFÈRIC AMB CONCENTRACIÓ MÀXIMA AL VOLTANT DE 25 Km. FILTRA R.UV.

• MAJORIA DE R. ULTRAVIOLADA ES GASTA EN FORMACIÓ I DESTRUCCIÓ D’OZÓ. (fig. Inferior)

• TÉ GRUIX VARIABLE: MÀX. A EQUADOR I MÍNIM A POLS. VALORS MITJANS: 300 UD. S’HAN MESURAT ENTRE 100 I 5OO UD. TÉ MOVIMENT HORITZONTAL.

• 1982: ALERTA PER DISMINUCIÓ SOBRE ANTÀRTIDA DES DE 1966( PÈRDUA FINS ARA DEL 50-60%) => ES PARLA DE FORAT CAPA OZÓ (“ ÀREA ON QUANTITAT D’OZÓ ESTÀ PER SOTA DE NIVELLS ESTABLERTS”) => DE FET ÉS UN APRIMAMENT.

• PRINCIPALS CONTAMINANTS QUE EL DETERIOREN:

COMPOSTOS CLORATS (CFC = CLOROFLUOROCARBONIS O FREONS): -TENEN ÀTOMS DE CLOR. -EN ESTRATOSFERA: CFC + R.UV => ÀTOMS Cl VEURE REACCIONS EN FIG. INF. ON : Cl =(X). -VAN APARÈIXER A PRINCIPIS S.XX , EN PROCESSOS INDUSTRIALS COM PROPEL·LENTS, REFRIGERANTS (NEVERES,AIRE CONDICIONAT), DISSOLVENTS I EN POREXPAN. -ACTUALMENT S’UTILITZEN ALTRES NO CONTAMINANTS. ALTRES SEMBLANTS SÓN ELS BROMFLUOROCARBONIS, EN EXTINTORS. METÀ: NATURAL: - PER METABOLISME D’ÉSSERS VIUS EN CONDICIONS ANAERÒBIQUES ( Z. PANTANOSES, DINS REMUGANTS ). -EN ESTRATOSFERA: FOTODISSOCIACIÓ => COMPOSTOS D’HIDROGEN => DESTRUCCIÓ D’OZÓ. ARTIFICIALMENT : ABOCADORS D’ESCOMBRERIES.

ÒXIDS DE N : NATURAL PER DESNITRIFICACIÓ BACTERIANA DEL SÒL I ARTIFICIALMENT PER AVIONS A REACCIÓ, I DE MOTORS D’EXPLOSIÓ.

ON ES GENERA LA REDUCCIÓ DE LA CAPA D’OZÓ ?

• ACTUALMENT NO ES LIMITA TAN SOLS A L’ ANTÀRTIDA, TAMBÉ COMENÇA A L’ÀRTIC I ALGUN COP A LES LATITUDS MITJANES-ALTES DELS 2 HEMISFERIS.

• PER QUÈ A LES ZONES + FREDES I SOBRETOT A L’ANTÀRTIDA ?

GASOS CONTAMINANTS SÓN MOLT ESTABLES, PUGEN POC A POC A CAPES ALTES => PODEN ARRIBAR INTACTES A ESTRATOSFERA.

FORTS VENTS DE CAPES ALTES DE TROPOSFERA EMPENYEN CAP ALS POLS.

A L’ HIVERN, SOBRETOT A ANTÀRTIDA PER SER UN CONTINENT ( MAR NO ESCALFA), PER FORT ALBEDO + FORMACIÓ “ D’EMBUT POLAR “( PER BAIXES T = FINS – 80º C I ROTACIÓ TERRESTRE) => NÚVOLS POLARS ESTRATOSFÈRICS ( CRISTALLS D’ÀCID NÍTRIC I AIGUA).

A L’ESTRATOSFERA HI HA NITRAT DE CLOR ( ClONO2 ) I ÀCID CLORHÍDRIC (HCl ) PROCEDENTS DELS CFC QUE S’ACUMULEN SOTA ELS NÚVOLS, QUAN ENTREN EN CONTACTE AMB CRISTALLS DELS NÚVOLS => REACCIÓ QUE ALLIBERA CLOR => ClONO2 + HCl -> Cl2 + HNO3 => FORMACIÓ DE RESERVORIS DE CLOR DURANT L’HIVERN.

A LA PRIMAVERA => + T => NÚVOLS S’ESVAEIXEN ALLIBERANT CLOR => PUJA FINS CAPA D’OZÓ I REACCIONA AMB ELL (REACCIONS DE FIG. DE DIAPO. ANTERIOR).

AQUEST PROCÉS DE DESTRUCCIÓ ÉS 1500 VEGADES SUPERIOR AL NATURAL PER R.UV.

• PROTOCOL DE MONTREAL: 1987 SIGNAT PER 29 PAÏSOS + UNIÓ EUROPEA, 2008 JA 193 ESTATS. ESTABLEIX REDUCCIÓ DE PRODUCCIÓ FINS ELIMINACIÓ DE CFCs, => ÈXIT DE SEGUIMENT.

• CFC TÉ MOLT TEMPS DE RESIDÈNCIA => ENCARA HI HA APRIMAMENT I CONTINUARÀ EN DÈCADES.

ACT. 19

ACT. 20: HI HA DIFERÈNCIES EN QUANT A L’APRIMAMENT DE LA CAPA D’OZÓ

ENTRE L’ANTERIOR EXERCICI I LA SEGÜENT IMATGE DE SATÈL·LIT DEL 2008 ?

ACT. 21:

ACT. 22

ACT. 23:

ACT.24

ACT. 25

ACT.26

ACT.27

4. LA QUALITAT DE L’AIRE • DEFINICIONS:

EMISSIÓ DE CONTAMINANTS: ÉS LA PRODUCCIÓ I L’ALLIBERAMENT DE SUBSTÀNCIES A L’ATMOSFERA.

NIVELLS D’EMISSIÓ: LA QUANTITAT DE CONTAMINANTS ALLIBERATS A ESCALA GLOBAL O PER UNA DETERMINADA FONT.

• SEGONS METEOROLOGIA => DISPERSIÓ , CONCENTRACIÓ O CANVI DE NATURALESA.

• => N. DE EMISSIÓ NO SERVEIXEN PER DETERMINAR QUALITAT DE L’AIRE.

• MILLOR UTILITZAR -> NIVELLS D’IMMISSIÓ: CONCENTRACIONS DE CONTAMINANTS EN L’AIRE D’UN INDRET I EN UN MOMENT DETERMINAT, A BANDA DE LES FONTS QUE ELS HAN PRODUÏT.

4.1 LA XARXA DE VIGILÀNCIA I PREVISIÓ DE LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA ( XVPCA) -> DENOMINACIÓ A CATALUNYA,

DEPENENT DEL DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE ( DESPRÉS DE LES ELECCIONS DEL 28 NOVEMBRE 2010 DESAPAREIX COM A CONSELLERIA I PASSARÀ A DEPENDRE D’UNA ALTRE CONSELLERIA)

• XARXA FORMADA PER SISTEMA D’APARELLS DE MESURA AUTOMÀTICA O MANUAL QUE PROPORCIONEN PERMANENTMENT DADES DE LA QUALITAT DE L’AIRE I DE NIVELLS D’IMMISSIÓ.

• FUNCIONS:

4.2 L’ÍNDEX CATALÀ DE QUALITAT DE L’AIRE ICQA

• ÉS EL SISTEMA D’INFORMACIÓ PÚBLICA DE L’ESTAT DE LA QUALITAT DE L’AIRE.

• FUNCIONA DES DE GENER DE 1995 I ÉS UN INDICADOR ORIENTATIU.

• TÉ EN COMPTE ELS 5 PRINCIPALS CONTAMINANTS , PELS QUE L’ACTUAL NORMATIVA COMUNITÀRIA HA ESTABLERT ELS NIVELLS MÀXIMS D’IMMISSIÓ PERMESOS.

• SÓN: CO , SO2 , NO2 , O3 I LES PARTÍCULES EN SUSPENSIÓ ( TOTALS I DE MIDA < 10 um DE DIÀMETRE.

• VALORS ICQA : DE 100 (MÀXIMA QUALITAT) FINS A -400 ( NORMALMENT NO SOL BAIXAR DE -50).

• SI ICQA ÉS + => ELS 5 CONTAMINANTS ESTAN EN % < ALS VALORS LÍMIT.

• VALORS NEGATIUS INDIQUEN QUE ALMENYS 1 DELS CONTAMINANTS HA PASSAT EL VALOR LÍMIT.

• NO OBSTANT CAL TENIR PRESENT QUE EN EL CÀLCUL DE L’ISQUA NO ES TENEN EN COMPTE GASOS COM EL CLOR O LES DIOXINES.

5. LEGISLACIÓ • ÚLTIMS PROBLEMES AMBIENTALS =>

RECONSIDERACIÓ DE LA LEGISLACIÓ.

• => CANVI EN LA LEGISLACIÓ AMB LA DIRECTIVA EUROPEA 96/62/CE SOBRE AVALUACIÓ I GESTIÓ DE QUALITAT DE L’AMBIENT EXTERIOR.

• OBJECTIUS DE LEGISLACIÓ:

DEFINIR I ESTABLIR NIVELLS QUALITAT DE L’AIRE PER EVITAR, PREVENIR O REDUIR EFECTES NOCIUS.

DETERMINAR MÈTODES I CRITERIS D’AVALUACIÓ.

CONCRETAR LA INFORMACIÓ SOBRE QUALITAT DE L’AIRE I FER-HO ARRIBAR A LA POBLACIÓ.

ESTABLIR LÍNIES REALS D’ACTUACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS.

• NORMATIVA DE NIVELLS D’IMMISSIÓ ESTAN EN MOMENT DE TRANSICIÓ ACTUALMENT.

• => ACTUALMENT LA LEGISLACIÓ DE REFERÈNCIA ÉS EL REAL DECRET 1073/2002, MÉS RESTRICTIU.

• ACTUALMENT INCLOU: PREVENCIÓ (PLANIFICACIÓ TERRITORI), CONTROL( INSPECCIONS DE NIVELL D’EMISSIONS), SANCIONS I RESTAURACIÓ ( ZONES DE PROTECCIÓ ESPECIAL: EX. VELOCITAT A 80 Km/h. EN RODALIES BARNA. ,RESTRICCIÓ DE VEHICLES CONTAMINANTS A CIUTATS ALEMANYES COM MUNICH).