Poemes per a Salvador Espriu

Escola el Cim 1r d'ESO · 2013

La tardor arriba

Ha arribat la tardor, Xafogor i calor ja no n’hi ha

S’ha acabat anar a la Platja i piscina i,

També posar-nos crema Per al sol

S’ha acabat. Cada dia que passa La nostra pell més

Blanca està, i portem Més capes a sobre.

Les fulles cauen i el vent Fred comença a arribar

A les nostres cases

Albert Bosch

Lletres

N’hi ha tantes en el món, Que es trigaria molt a comptar-les del tot,

N’hi ha de diferents tipus, I s’ha de vigilar, sobretot,

Per no prendre mal, Per la seva passió.

Si una es perd,

res té sentit, amb una abreviatura,

tot es torna petit, allò es torna una aventura, ja que després és divertit.

Si les ajuntem,

formen una lectura, si les separem,

no en fan una escriptura, si no les fem viure,

ara sí que no hi ha obertura.

Les hem de fer brillar, per ajudar-les a fer una obra d’art,

les hem de controlar,

sinó les haurem de deixar a part, però també les hem de deixar anar,

per així fer-te guanyar un infart.

Meritxell Castellet

Les vacances

A l’estiu anem a la platja I ens banyem tots junts. Splash! Splash! Splash!

Més tard anem a jugar

A les pales Pum! Pum! Pum!

Anem amb l’autocar a dinar,

Uns bons entrepans. Nyam! Nyam! Nyam!

Avui és el nostre últim dia

I tornem a casa! Rum! Rum! Rum!

Marina Catena

Poema El dur hivern s’ha acabat I l’estiu ha començat. Fauna i vegetació disfruten sense passar fred. Els valents mariners tornen a pescar. La posta de sol il·lumina l’aigua Amb brillantor. L’agradable brisa fresca De la tarda. La claror de la Luna anima La negra nit, el seu resplendor Fa il·luminar la foscor de la nit.

Albert Colomera

La finestra

Miro per la finestra i sempre hi veig coses diferents

Des d’una platja amb una mar neta

Amb peixos nedant feliçment

I un sol resplendent amb un calorós somriure

Que em regala dia rere dia

I em fa sentir lliure

Ara hi veig un bosc

Vestit de muda

Sobre els arbres una capa blanca

Fina i delicada

Que et captiva la mirada

Contemplant la pluja

Fines gotetes

Gent corrent per tot arreu

Sense saber el que es perden

Pensen és tan sols un problema

Sempre tancada aquí dintre

Destinada a patir

I què daria jo per ser allà fora!

Però sempre estaré aquí

Carla Cortada

Estiu

Fa calor, ens posem el banyador,

els nens corren per la platja,

les dones prenen el sol,

els homes ensenyen als seus fills

a fer diferents coses. Tothom està content

i ocupat, però hi ha un factor

que no és molt bo, l’abrasadora

calor.

Adrià Díez

La natura: l’arbre

L’arbre esta viu, té cames i braços

Però tothom el tracta com si no o fos.

L’arbre és savi i mai et pot defraudar.

Si tu el respectes ell et respectarà.

L’arbre no té enemics però tampoc

no té amics.

L’arbre té fulles marrones i negres però

sempre boniques. Genís Domínguez

Els amics

Els meus encantats amics Són els meus preferits No els podria canvia per res Més eixerits Són una cosa que mai es pot borrar De la vida, i la nostra ment El temps passa Però els amics no canvien La felicitat i la tristesa Es com estar amb els amics a casa M’agradaria que tornessin I que la felicitat canviés Han tornat amb l’alegria que mai podria canviar-se.

Hamza Es Safi

Salvador Espriu No preguntis, Respon Digue’m si és veritat tot allò que vaig escoltar, Digue’m si és veritat tot allò que et vaig sentir parlar,És tot mentida, O és tot veritat? Són preguntes que em fan pensar, Records passats, Que s’han estancat, En una gran barrera De la qual costarà passar

Aida Espejo

Salvador Espriu

Alguns són atrevits,

d'altres tímids. Alguns somriuen, els altres ploren.

Alguns continuen endavant, d'altres es perden pel camí.

N'hi ha que sempre són negatius, també d'altres, que miren el món

amb uns altres ulls.

Perquè cadascú és diferent, i cadascú es especial a la seva manera,

doncs al món mai en trobaràs dos d'iguals, perquè les persones són úniques.

I com que cadascú és especial, tu també ho ets.

Gràcies, perquè tu vas canviar el món d'una manera o d'una altra,

per això cal celebrar aquests 100 anys del teu naixement.

Victòria Estapé

Salvador Espriu

Tot envoltat de la família, celebro el meu aniversari

I no hi ha res que doni una alegria que anar complint anys.

No són pocs els que faig,

ja en porto 100 de complerts. Però a mi el que em fa goig,

és estar acompanyat dels meus néts.

He passat moltes penes i alegries, he perdut molts éssers estimats pel camí.

Però sempre he gaudit dels dies, que la vida m’ha regalat fins arribar aquí.

Ens diu en Salvador a tots nosaltres,

que gaudim de cada dia que vivim. I no penseu tant amb el que fan els altres,

sinó amb el que el vostre cor sentiu.

Marc Fernández

La primavera es veure les flors com si foren noves els arbres tots florits també alguns mosquits poder jugar amb les piscines amb tots els amics sentir a dins tots els sentits del cos i els pensaments.

Rocío Fernández

Llàgrimes vermelles

Mira’m si no m’escoltes

Pensa si no te’n recordes

però deixa de parlar-me

Si és que no sents res.

Si alguna vegada deixes de rebutjar-me

Vés a buscar-me

Tots el rebutjats

Que siguin escoltats

Sé quin dolor sentiu

Però també sé que mai fugiu

Rebutjats ploreu

Però al meu costat sempre estareu

Elisabet Garcia

Salvador Espriu

Era un dia plujós, no es veia un tros

Jo era a casa avorrit fent traça amb el llit

Però quan arribà el pare jo content em vaig posar

i ràpid vaig sopar

L’endemà, dissabte, Vaig anar amb els amics

que vaig trobar

Desprès els deures i a berenar

L’endemà, a casa em vaig quedar, i

Va tornar a ploure

Ma mare va fer un berenar i després el sopar

Un pastís nyam, nyam

i me’l vaig acabar nyam, nyam

Quim Gil

El meu amor

Quan no hi siguis al matí et buscaré dins el meu cor

allà et podré trobar junt amb la paraula amor.

No puc estar un minut

sense veure la teva mirada, aquest minut se’m fa etern una eternitat insuportable.

Cada dia que et veig passar

el cor se m’accelera quan amb una altra et veig parlar

el cor, d’ella s’enveja.

Cada frase que surt dels teus llavis cada paraula que tu has pensat

se’m queda gravada al cap perquè de tu m’he enamorat.

Jaume Giol

Salvador Espriu

Força, esperança i desig, És el resum de la teva vida.

Sense veure llum, has lluitat per la llibertat.

Amb la literatura has expressat, la lluita del poble català,

la tristesa de la dictadura, i la llum del camí a seguir.

Bartek Golanowski

Les vacances

A l’estiu piulen les perdius, Fent els seus nius.

El mar brilla com la brisa, Meravellosa.

La sorra fina del terra, Calenta i freda a la vegada,

I que jo sempre em quedava embobada, Contemplant el mar lluent i el sol brillant,

Que reflectia als meus ulls, De color blau.

Vaig veure com les fulles, Queien al meu cap,

Enlluernat.

Meritxell Guix

L’estiu Arriben les vacances, arriba la calor i, sobretot arriba la diversió. L’època de descansar, l’època de jugar i de passar-s’ho bé. Estar amb la familia, desconnectar de l’escola I disfrutar de l’estiu. Que com bé diuen, tota cuca viu!!!

Aleix Gutiérrez

Els rius

Els rius baixen sense parar, baixant i baixant tots els anys.

Mai paren, si estan en curs baix Mai paren!

Si estan en curs mitjà mai paren! Si estan en curs baix mai paren!

Sempre corrent mai paren, Transporten pedres, branquetes i peixos!

Sempre corrent mai paren!

Núria Hidalgo

La nit arriba La nit arriba i amb ella la foscor A la qual la lluna li dóna un especial color La nit arriba i amb ella la tranquil·litat quan tothom aprofita per dormir amb facilitat La nit arriba i amb ella les estrelles que brillen en el cel com llunyans fars La nit arriba

i em fico al llit Tanco els ulls i començo a dormir

Carla Martínez

Sentir-te prop d’una persona,

Sentir els batecs, els sentiments,

Els somriures, tristeses.

Sentir a prop un objecte,

El seu so, la seva estima,

Sentir a prop un poble,

Una lluita determinada per un objectiu concret,

Sentir a prop un sentiment que no marxa i que perdura,

Una estima, una força.

Qualsevol objecte del món té un sentit,

Aquesta terra està plena tresors,

Petits objectes que un dia penses

que tenen un sentit,

Coses que a la vida són valuoses,

que cal aprofitar.

No deixis mai de somiar.

Júlia Martínez

Escassa llibertat Saps que costa d’oblidar Quan els dies eren llargs Quan les llàgrimes són seques No hi ha monstres sota el jaç Saps que és fàcil d’enyorar Quan les nits eren més negres Tornen a caure les grenyes Grata escassa llibertat Busca-la, Vola lliure de cridar, Vola lliure de les penes, Fes-les fora del teu cap, Troba-la, Sigues lliure de pensar, Sigues lliure de cadenes,

Queden curtes rere ton braç, Saps que la por mai és per sempre, Que els malsons ja s’esvaeixen, Corre lliure, treu un somriure, D’aquells que em fan volar...

Carla Moya

El meu poble, la meva vida Oh, poble meu, Oh, massa bellesa veuen els meus ulls... Els meus ulls brillen eufòrics al veure’t, Oh nineta meva, Quatre barres roges i cinc grogues et representen, Oh, reineta, Darrere d’aquests llibres s’hi amaga una història, Un passat, un present, un futur... Sant Jordi matà el drac, De la seva sang obtingué una rosa, Nosaltres a també vencerem, I la independència de Catalunya obtindrem! Visca poble meu! Beguem vi,ballem sardanes i mengem pa amb tomàquet, fem un gran festí,

i celebrem -ho a la Catalana.

Núria Òdena

La tardor La tardor és una estació Per anar d’excursió A poc a poc cauen les fulles Grogues, taronges, verdes Tots junts anem a la vora del riu A mirar una perdiu. Ens enfilem en un turó I allà ens hi trobem un rovelló A prop de les muntanyes Hi ha unes castanyeres venent castanyes Ja s’acaba la tardor Però comença una nova estació.

Maria Pablos

Sant Jordi

Sant Jordi està arribant

I la gent es prepara Per començar estimar

La gent estimada Rep roses regalades

La gent estimada passa el dia amb família Quan la gent no estimada

Rep roses tallades

Laia Paredes

La garsa

Pots sentir la seva flaire, i seguir somiant Només mira la finestra; com se'n va volant Pots llegir a les seves ales el color negre estant o el blanc diamant, A ningú li importa, tant se val... Pots marxar quan fa més fresca I amb la calor tornar Tan sols mira la finestra Segueix-la volant...

Maria Reig

Les estacions

A l’hivern sempre fa fred, I sempre hem d’anar abrigadets,

A la tardor agafa el mocador, Mentre vas a buscar algun rovelló,

Sinó tindràs tremolor. A la primavera flors i herbes creixeran,

Ja que la mare naturalesa, Ho ha demanat.

A l’estiu tothom somriu, I ens anem a banyar al riu.

Aquestes son les boniques estacions.

Ainhoa Romero

Aquella fàbrica

Tothom la mirava la fàbrica abandonada Però a ningú li cridava l’atenció,

i un bon dia la nostra escola la va voler comprar,

li van dir a l’ajuntament però ho va rebutjar.

Volien fer un batxillerat, Però per més que van insistir no se’n

Van ensortir. No era mala idea,

Però ningú ho va valorar.

Natàlia Rosa

Quan de nit es fa més tard Quan les plujes són esquifides Quan les flors ja floreixen Ja es aquí l’esperada primavera Tants mesos passant fred Esperan la teva arribada I ara que arribes Se'ns omplen de goig les mirades Estimada primavera! Quan de temps ha passat Sense veurens jo moria Ara ja et tinc al meu costat

Núria Ruiz

El món submarí

En un fons d’un mar cristal·lí Hi ha un preciós món submarí

Molts peixos neden aquí al preciós món submarí

anys abans, el món submarí va morir

on peixos nedaven ara canons disparaven

una batalla entre dos bàndols que lluitaven per alguna cosa aconseguir

ni la victòria ni la derrota

sinó destruir el món submarí, que al mar tan li va costar aconseguir

més tard, el mar per fi va aconseguir

reconstruir el món submarí

ara la vida torna a fluir i el mar torna a ser

cristal·lí com el preciós món submarí

Joan Sánchez

Bella mar...

El mar és casa meva, vaig de barca a barca,

pensant si algun dia escaparé, d'aquest lloc,

que Deú deixi'm dir-li, no es d'aigua dolça.

Busco la sortida, i què trobo? Un mar sense cap porta ni finestra, em sento com una formiga en un

formiguer, n’hi ha tantes, però si se’n mor una, hi haurà algú que es preocupi d'ella?

Busco la manera de pensar, que passi el que passi,

sempre hi haurà algú al teu costat... Deú, perquè m'ho poses tan difícil,

ni tan sols em deixes pensar en una solució,

i ja em poses un altre pes a sobre! Ho veus normal?

Ho tens molt fàcil tu! Sense problemes, sense soledat,

i ple de llibertat, i a mi?

Quan em trauràs problemes en canvi de posar-me'n?

Quan em faràs sentir algú al meu costat? Quan em deixaràs sortir a buscar aquesta

llibertat, per la qual tant he lluitat? Això és injust, tú ets injust,

la vida és injusta, però en el mar,

sempre pots estar tranquil, sense problemes,

sense patir tu y la mar.

Anna Serrano

Primavera Els arbres floreixen I els camps Es pinten de vius colors Les flors es desperten Perquè ja és primavera El vol d’una papallona El cant d’un ocell La brisa suau i dolça L’ambient primaveral Flors de mil colors Rosa, vermell, Lila i groc Els camps es pinten De vius colors Perquè La primavera Ja ha arribat.

Natàlia Silvan

Postguerra difícil d’empassar Pous i pous de desconfiança, Plens fins a vessar de fredor, No n’hi podies treure aigua neta, Per sa severa mancança de dolça llibertat, Una espurna d’il·lusió, S’entreveia carregada d’esperança, -Quin futur ens espera?-Preguntava un jove acovardit, -que ningú gosi apagar-la- responia un jove somiador, Cullerades i cullerades de lletres, Feien d’aquesta espurna, Un intens i sincer record, Del jove i somiador Salvador Espriu.

Júlia Solanas

El nadó

Tenir-te entre els meus braços, Sentir com te m’adorms I entendre que reposes

És el millor somni del món. Enllà de la finestra, les estrelles, la lluna la gent, la carretera, i l’esglai de la vida. Callar per tenir-te,

Tan sols aquest moment. Sé que en el teu alè

s’hi amaguen els paisatges dels somnis.

Que no s’obrin finestres.

Enric Truñó