Ponencia antoni salva_envelliment_actiu
-
Upload
fundacio-pere-tarres -
Category
Documents
-
view
310 -
download
0
description
Transcript of Ponencia antoni salva_envelliment_actiu
Barcelona 15 de març de 2012
Envelliment i salut
Antoni Salvà
Sumari
• La societat està canviant– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de nous reptes: Dependència, Malaltia d’Alzheimer, cronicitat...
2
Sumari
• La societat està canviant– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de nous reptes: Dependència, Malaltia d’Alzheimer, cronicitat...
3
Evolució de l’esperança de vida al néixer. 1900-2005
4
0
15
30
45
60
75
90
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000
Esp
era
nza
de
vid
a a
l n
ace
r (a
ño
s)
Hombres
Mujeres
Fuente: Cabré, A., Domingo, A., Menacho T. Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX. 2002. [internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en:
http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf
Evolución de la esperanza de vida (ev) a los 65 años. 1970-2005
0
5
10
15
20
1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005
Años de esperan
za de vida
Región Europea OMS UE. España
Fuente: OMS. European health for all database. [internet].[Acceso 20 de enero de 2009]. Disponible en http://www.euro.who.int/hfadb
España. Evolución mortalidad s XX.
Fuente: Viciana Fernandez F. Mortalidad. En: Arroyo Pérez A et al. Tendencias demográficas durante el siglo XX en España. Madrid: Instituto Nacional de Estadística : Universidad de Sevilla; 2003
• Descenso continuado de la mortalidad en todos los grupos de edad. Interrupciónes epidemia gripe 1918 y guerra civil.
• Mortalidad final s XX:• 0,6% inicio siglo en niños 1-4 años.• 4% inicio siglo en niños < 1 año.• 50% inicio siglo en personas ≥ 60 años.
• Diferentes periodos de estabilización para cada grupo de edad.
España. Transición demográfica en el s. XX: evolución de indicadores de fecundidad
0
5
10
15
20
25
30
35
0
1
2
3
4
5
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 Edad
media de maternidad
(años)
Nº de hijos
Índice sintético fecundidad Edad media maternidad
Fuente: Cabré, A., Domingo, A., Menacho T. Demografía y crecimiento de la población española durante el siglo XX.2002. [internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ced.uab.cat/publicacions/PapersPDF/Text205.pdf
Evolución de la composición etaria de la población española. 1900-2001
8
Pirámide de población. España 1900
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 55 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84
85 y más
Censo de 1900
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 55 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84
85 y más
Censo de 1900
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 55 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84
85 y más
Censo de 1910
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 55 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84
85 y más
Censo de 1920
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 55 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84
85 y más
Censo de 1930
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 55 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84
85 y más
Censo de 1940
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 55 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84
85 y más
Censo de 1950
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 55 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79
80 y más
Censo de 1960
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 55 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84
85 y más
Censo de 1970
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 55 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84
85 y más
Censo de 1981
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 55 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84
85 y más
Censo de 1991
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Evolución población. España s XX
6% 4% 2% 0% 2% 4% 6%
Menos 55 a 9
10 a 1415 a 1920 a 2425 a 2930 a 3435 a 3940 a 4445 a 4950 a 5455 a 5960 a 6465 a 6970 a 7475 a 79 80 a 84
85 y más
Censo de 2001
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Series históricas de datos censaleshttp://www.ine.es/censo2001/historia.htm
Pirámide de población. España 2008
1,00% 0,75% 0,50% 0,25% 0,00% 0,25% 0,50% 0,75% 1,00%0 años5 años
10 años15 años20 años25 años30 años35 años40 años45 años50 años55 años60 años65 años70 años75 años80 años85 años90 años95 años
100 y más años
Población estimada a 1 de enero de 2008
Mujeres
Varones
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Estimaciones de la población actual de España calculadas a partir del censo de 2001 [Internet].[Acceso 07 Ene 2009] Disponible en: http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=12&type=db&divi=EPOB&idtab=2
Proyecciones de población 2010-2050. España. Escenario I
1,00% 0,75% 0,50% 0,25% 0,00% 0,25% 0,50% 0,75% 1,00%
0 años 5 años
10 años 15 años 20 años 25 años 30 años 35 años 40 años 45 años 50 años 55 años 60 años 65 años 70 años 75 años 80 años 85 años 90 años 95 años
100 y más años
Mujeres 2050 Varones 2050 Mujeres 2030 Varones 2030 Mujeres 2010 Varones 2010
Fuente: Instituto Nacional de Estadística. Proyecciones de población Base Censo 2001: escenario 1 [Internet]. [Acceso 07 Ene 2009] Disponible en:
http://www.ine.es/jaxi/tabla.do?path=/t20/p251/proy_2001/l0/&file=01001.px&type=pcaxis
23
Homes Dones Total
0-14591.085
7,9% 555.865 7,4% 1.146.950 15,3%
15-441.698.788
22,6% 1.581.535 21,1% 3.280.323 43,7%
45-64912.024
12,1% 933.921 12,4% 1.845.945 24,6%
65 i + 522.618 7,0% 716.545 9,5% 1.239.163 16,5%
65-84 470.342 6,3% 598.321 8,0% 1.068.663 14,2%
85 i + 52.276 0,7% 118.224 1,6% 170.500 2,3%Total 3.724.515 49,6% 3.787.866 50,4% 7.512.381 100,0%
Índex d’envelliment(Població de 65 anys i més per 100 habitants de menys de 15 anys)=108Índex de sobreenvelliment (Població de 85 anys i més per 100 habitants de 65 anys i més)=14Índex de dependència senil (Població de 65 anys i més per 100 habitants de 15 a 64 anys)=24% sobre el total de població. Font. Idescat. Padró continu.
Piràmide d’edats població catalana.
Projeccions població
24
2010 2015 2020 2030 2040
De 0 a 15 anys 1.218.020 1.338.928 1.361.720 1.227.159 1.354.456
De 16 a 64 anys 4.985.764 5.030.880 5.140.717 5.345.025 5.205.340
De 65 anys i més 1.220.457 1.344.305 1.458.162 1.805.961 2.315.410
Total 7.424.241 7.714.113 7.960.599 8.378.145 8.875.206
Font: Idescat. Projeccions de població a 1 de gener. Escenari mitjà. Base 2008.
El grup de persones de 65 anys i més és el que creix en majorproporció, ja que arriba a constituir el 75% del gairebé 1,5 milions
de persones en que s’incrementarà la població fins a 2040.
Sumari
• La societat està canviant– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de nous reptes: Dependència, Malaltia d’Alzheimer, cronicitat...
25
España. Evolución de la esperanza de vida (EV) y esperanza de vida libre de discapacidad (EVLD) al nacer
0
15
30
45
60
75
90
1995 2000 2005 2010
Años
Mujeres - EVLD Mujeres - EV Hombres - EVLD Hombres - EV
Fuente: Fuente:Eurostat - Data Explorer. http://epp.eurostat.ec.europa.eu
Cambio pregunta
España. Evolución de la esperanza de vida (EV) y esperanza de vida libre de discapacidad (EVLD) a los 65 años.
0
5
10
15
20
25
1995 2000 2005 2010
Años
Mujeres - EVLD Mujeres - EV Hombres - EVLD Hombres - EV
Fuente: Fuente:Eurostat - Data Explorer
Cambio pregunta
28
Trayectorias del envejecimiento
29Edad
Reserva
funcional Envejecimiento normal
Envejecimiento
satisfactorio
Envejecimiento acelerado
Desarrollo de fragilidad y
discapacidad
La FRAGILITAT pot ser reversible però també un estat definitiu i immodificable
si no s’implementen les mesures necessàries a temps!
-Espai per la prevenció/intervenció
INDEPENDÈNCIA PRE-FRAGILITAT FRAGILITAT DISCAPACITAT MORT
La fragilitat: una condició dinàmica
Adapted from: Walston J, et al, Research Agenda for Frailty in Older
Adults, AGS/NIA conference, JAGS 06, and Bergman H, Canadian
Initiative on Frailty and Aging
Oxidative stress
Mitochondrial deletions
Shortened telomers
DNA damage
Cell senescence
Inflammatory disease
Inflammation
(IL-6 etc)
Neuroendocrine
dysregulation
(DHAS, ILGF-1)
Anorexia
Sarcopenia /osteopenia
Immune function
Cognition
Clotting
Glucose metabolism
Slowness
Weakness
Weight loss
Low activity
Fatigue
Molecular & DiseaseImpaired Physiological
Clinical Outcomes
Disability
Morbidity
Hospitaliz.
Institution.
DeathPsychological
Social, Societal
Environment
Health promotion and prevention: prevent/delay frailty Delay onset of frailty
Prevent/delay adverse outcomes
FRAILTY
AGE
LimitationImpairmentPathology Disability
33
El ciclo de la fragilidad
SarcopeniaGasto energético total
Metabolismo basal
FuerzaVelocidad de la marcha
Discapacidad
Dependencia
VO2max
Actividad
Desnutrición crónica
enfermedad
Pérddida de peso
Cambios musculoesqueléticos Debidos a la edad
Balance energético negativo
Anorexia relacionada Con el envejecimiento
Disregulación neuroendocrina
Fried LP. Principles of Geriatric and Gerontology. 1.998
Criterios operativos de fragilidad
• Pérdida de peso no intencionada.– Pérdida de 10 lbs. en el último año
• Debilidad. – Fuerza muscular: Menor del 20 % (según género y IMC)
• Baja resistencia y energía.– 2 items de la escala CES-D
• Velocidad de la marcha – Tiempo en caminar 15 pies: Menor del 20 % (según género y IMC)
• Baja actividad física– Kcals/semana: hombres: < 383 Kcal/semana. Mujeres < 270
Kcal/semana
Fried LP, J GerontologyMS 2001;56A:M146-M157
Frágil= 3 o más criteriosPre-frágil= 1 o 2 criterios
Cardiovascular Health Study
65-70 2308 3.2
71-74 1271 5.3
75-79 1075 9.5
80-84 490 16.3
85-89 152 25.7
90+ 39 23.1
Total 5317 6.9
Edad n % frágiles
Fried LP, J GerontologyMS 2001;56A:M146-M157
Se excluyen personas con enf. Parkinson, MMT < 18 o que toman antidepresivos
Cardiovascular Health Study. Supervivència
Meses 964824 72
100%
80%
60%
40%
20%
0%
No fragilidad
F. Intermedia
FràgilMortalidad 3 años 7 años
No fragilidad 3 12F. Intermedia 7 23Fragilidad 18 43
Fried LP, J Gerontology MS 2001;56A:M146-M157
P<0.0001
Cardiovascular Health Study
Primera
Hospitalización
Primera caída Disminución ADL
Disminución movilidad
Status al inicio
3 años 7 años 3 años 7 años 3 años 7 años 3 años 7 años
No frágill
33 79 15 27 8 23 23 41
F.intermedia
43 83 19 33 20 41 40 58
Frágil 59 96 28 41 39 63 51 71
p <0.0001 <0.0001 <0.0001 <0.0001
Fried LP, J Gerontology MS 2001;56A:M146-M157
Fragilidad
Visita inicial
Frecuencia Porcentaje Porcentaje válido
Porcentaje acumulado
Buen estado físico o pre-frágiles 147 37,7 37,7 37,6
Frágil 31 6,9 6,9 39,6
Solo AIVD 202 44,9 44,9 84,4
ABVD 70 15,6 15,6 100
Total 450 100 100
Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
Sarcopenia
• Depleción de masa muscular. 1 % al año a partir de los 70 años
• Progresiva infiltración grasa incluso en edades muy avanzadas
• Disminución de la fuerza aproximadamente un 3 % cada año
• Se puede observar en personas sanas en ausencia de pérdida de peso e incluso en obesidad (obesidad sarcopénica)
• La pérdida de peso y la inactividad física exacerban la sarcopenia
• La sarcopenia es el “link” entre el déficit nutricional y el déficit funcional
• 1989: I. Rosenberg: pérdida de masa muscular asociada al envejecimiento
Rosenberg IH. Summary comments. 1989, Am J Clin
Nutr, págs. 1231-1233.
• 1995. Evans WJ: pérdida de masa muscular normal asociada al envejecimiento
Evans Wj.What is Sarcopenia ? 1995, J Gerontol A
Biol Sci Med Sci, Vol. 50, págs. 5-8.
• 1997: I. Rosenberg: pérdida involuntaria de masa muscular esquelética que ocurre con la edad
avanzada
Rosenberg IH. Sarcopenia:origins and clinical
relevance. 1997, Vol. 127, págs. 990S-991S
Algoritmo diagnóstico
Velocidad marcha
> 0,8 m/s.
Fuerza muscular
Normal
No Sarcopenia
Baja
≤ 0,8 m/s.
Masa muscular
Baja
Sarcopenia
Normal
No Sarcopenia
European Working Group on Sarcopenia in Older People. Age Ageing. 2010 Jul;39 (EUGMS, ESPEN, IAGG-ER, IANA)
16/03/2012 41
> 1.0 ms-1Healthy older population
Lower risk of health events and better survival [19, 20, 52]
< 0.2 ms-1
Institutionalisation, identifies highly dependent older people [50]
Death, hospitalisation, institutionalisation, and falls [43]< 0.7 ms-1
< 0.15 ms-1
Extremely frail [24]
> 1.3 ms-1Extremely fit [24]
< 1.05 ms-1
Cognitive decline within 5 years [30]
< 1.0 ms-1Death and hospitalisation within 1 year
[24]
Mobility and ADL disability at 2 yearsMortality at 2 years and 3.8 years [36]< 0.8 ms-1
< 0.42 ms-1
Functional dependence and severe walking disability [33, 51]
< 0.6 ms-1Functional or cognitive decline,
institutionalisation, and mortality [24, 36]
Velocidad marcha
12%
75%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
65-69 70-74 75-79 80-84 85 +
(% ) personas < 0,8 m
/s
Hombres
Mujeres
Total
El 30% de las personas mayores tiene una velocidad de la marcha ≤ 0,8 m/s(14% hombres, 40%
Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
1,07
0,65
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
65-69 70-74 75-79 80-84 85+
Velocidad
march
a (m
/s).
Velocidad media
Hombres: 1,08 m/s
Mujeres: 0,85 m/s
Total: 0,94 m/s
Fuerza muscular
26,4
12,6
0
5
10
15
20
25
30
35
40
65-69 70-74 75-79 80-84 85 +
Fuerza m
áxim
a prensión
(kg
).
Media fuerza máxima prensión
Hombre
Mujer
Total
Salvà A. Rojano X. Estudio de caídas de Mataró. Criterios de fragilidad de Fried (adaptados)
Poca fuerza:
< 30 kg en hombres y
< 20 kg en mujeres
Determinants de l’envelliment saludable
44
• Dieta mediterrània• Activita física• No fumar• No alcohol en excés
Hàbitssaludables
• Vacunes• Diagnòstic precoç• Tractament factors de risc C-V• Estratègia tractament malalties agudes i situacions d’emergència
Sistema sanitari
Prevenció i tractament de malalties i
cròniques
•Disminució mortalitat infantil•Vacunes
•Antibiòtics
Salut pública
Higiene alimentària,
Tractament aigües residuals
Grans avenços mèdics
Genètica. Constitució pròpia
45
1.507 personas aparentemente sanas seguidas durante 10 añosEntre 70 y 90 años de 11 países. 935 participantes fallecieron
El menor riesgo de mortalidad se asoció:
-Dieta mediterránea: (puntuación >= 4) HR: 0,77 (0,68-0,88)-Moderado uso de alcohol: más de 0 gr. /día HR: 0,78 (0,67-0,91)-Mantienen actividad física: (tertil más alto) HR: 0,63 (0,55-0,72)-No fumadores: (nunca o hace 15 años) HR: 0,65 (0,57-0,75)
46
4 factores
1 factor
BMJ
47
12 estudios con 1574299 personas
Seguimiento 3-18 años
2 puntos de incremento en el IDM se asocia con: -Menor mortalidad- Menor incidencia de:
-Cáncer-Enf. Cardiovascular-Parkinson-Alzheimer
2008 Sep11;337:a1344.
48
La dieta mediterrània. Beneficis • La dieta mediterrània està associada amb una major
longevitat, i menor probabilitat de desenvolupar patologia cardio-vascular, i neurodegerativa, així com algun tipus de càncer.
• Una dieta rica fruites i verdures , rica en antioxidants s’associa amb una menor pèrdua de funció física i menor risc de fragilitat.
• Una dieta rica en peix que te àcids grassos omega 3, rica en vitamines antioxidants i del grup B i a més rica en altres oligoelements com el seleni i el zinc poden ser beneficioses per a retardar o evitar la aparició de deteriorament cognitiu
• No hi ha prou evidència per a recomanar suplementació sistemàtica de vitamines o altres elements antioxidants en persones sense carències d’aport.
49
En esta revisión se incluyeron 121 ensayos con 6700 participantes alinicio de los mismosObjetivo: Determinar los efectos del entrenamiento de fuerza con resistenciaprogresiva (ERP) sobre la función física en los adultos mayores.
Método: mediante la comparación del ERP- Con ningún ejercicio,- Otro tipo de ejercicio o tratamiento
Resultados considerados:-Aumento masa muscular-Aumento fuerza muscular-Aumento rendimiento físico: velocidad de la marcha, levantarse de una silla, TUG
BERG, Subir escaleras, Aumento actividad física espontánea
ERP versus control. Discapacidad
• 33 ensayos, 2172 participantes
• El ERP tiene un efecto significativopara disminuir la discapacidad:
• 33 ensayos, 2172
participantes; DME
0,14; IC del 95%:
0,05 a 0,22).
50
• Se seleccionó el grupo muscular de extensión de la pierna porque este grupo fue el que se evaluó más frecuentemente
• 73 estudios con 3059 participantes
• Se encontró un efecto beneficioso de moderado a grande: DME 0,84; IC del 95%: 0,67 a 1,00 DME 0,53; IC del 95%: 0,46 a 0,61).
51
ERP versus control. Fuerza muscular
Sumari
• La societat està canviant– La transició demogràfica
• Determinants de l’envelliment amb salut
• Els canvis demogràfics van acompanyats de nous reptes: Dependència, cronicitat, Malaltia d’Alzheimer...
53
La transició demogràfica
La transició epidemiològica
55
Problemes de salut auto-reportats
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%
Artrosi o reumaDolor a les cames
Mal d'esquenaHipertensió
Cataractes o problemes de visióColesterol elevat
Problemes de pròstataProblemes d'audició
DiabetesCaiguda aquest darrer any
Bronquitis crònica, asma, enfisema o altresDepressió
OsteoporosiArtritis reumatoide
Altres problemes de corAltres problemes
Insuficiència cardíacaAl·lèrgies cròniques
Úlcera d'estòmac/duodéAnsietat
Infart de miocardiMalaltia de l'intestí
Hepatitis, cirrosi o altres problemes hepàticsTumor maligne
Problemes de tiroidesEmbòlia o accident vascular cerebral
Malaltia de ParkinsonAltres problemes psiquiàtrics
Algun tipus de demènciaAltres malalties neurològiques Total 4,3 (d.e.: 2,6)
Homes 3,7 (d.e.: 2,3) Dones 4,6 (d.e.: 2,50)
26,7% > 5 problemes6,4 % cap
R. Lucas. A. Salvà. Qualitat de vida de les persones grans a Catalunya. Fundació Viure i Conviure 2007
N = 2500
Problemes de salut crònics per sexe i grup d’edat.
56
2,3
3,8
3,1
0
1
2
3
4
5
6
7
8
15-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-74 75-84 85 i + Total
Homes
Dones
Total
Font: ESCA 2006
57
Patología y discapacidad
• Demencia 11,2 %
• Accidente Vascular Cerebral: 9,5 %
• Enfermedades Musculo esqueléticas: 8,9 %
• Enfermedades cardiovasculares: 5.0 %
• Cáncer: 2,4
Contribución años vividos con discapacidad
en personas de 60 y más años
Worl Health organization. Worl Health report 2003
Shaping the future. Geneva:WHO.2003
Prevalencia de demencia
• Afecta a 1 de cada 10 personas ≥ 70 años.
• Incremento con la edad.
• Más frecuente en mujeres.
59
Incidencia de demencias
Tendencia demográficas España (2009-2049)
• Las personas ≥ 65 años pasarán de 7,6 a 15,3 millones (x 2).
• Las personas ≥ 80 años pasarán de 2,2 a 5,6 millones (x 2,6).
• Las personas con demencia pasarán de 0,6 a 1,2 millones (x 2,1)
Encuesta dirigida a hogares. Personas con alguna discapacidad o limitación (tasas por 1000 habitantes).
61
• Entre 65 a 69 años: 16%• Entre 75 a 79 años: 31%• Entre los de 90 i + : 75%
La proporción de dependencia en mujeres es:entre 1,17 y 1,44 veces la de los hombres de su edad
(entre un 17 y un 44% superior).
Població de 65 anys i més segons el nombre d’activitats de la vidadiària amb limitació per edat i sexe. Catalunya, 2006
62
•En el grup de 65 a 74 anys el nombre mig de limitacions per a les 19 AVDés de 0,6 per als homes i del doble (1,2) per a les dones.
• En el grup de 85 anys i més el nombre mig de limitacionsés de 5,3 per als homes i de 7,4 per a les dones
63
La jerarquía en las AVD
LAS PERSONAS MAYORES CON DISCAPACIDAD EN LAS AVD EN ESPAÑA, SEGÚN ESTADO FUNCIONAL. ESTIMACIÓN AÑO 1999.
Situación funcional
Sólo AIVD 7,5% 31,9%
1-2 ABVD 8,6% 36,6%
3-4 ABVD 2,9% 12,2%
5-6 ABVD 2,9% 12,5%
Residentes asistidos 1,6% 6,8%
Total 23,5% 100,0%
Personas mayores
Personas mayores
con discapacidad en AVD
Fuente: Elaboración propia a partir del fichero de microdatos de la EDDSEl modelo de atención de las personas dependientes en España. Edad % Vida.2004
Gasto público en salud: impacto de los cambios demográficosIncremento en puntos del PIB.
Conclusions. Orientades a l’acció
• Els programes de salut i socials s’hand’adaptar a la nova realitatepidemiològica
• Les polítiques locals han de tenir en comptela nova realitat demogràfica
• S’han de emprendre actuacions de promocióde l’envelliment actiu incorporant elsdiferents àrees: salut, seguretat iparticipació
65
Segmentació de la població segons necessitats
66
• Pacientes altamente complejos• Gestión de casos• Coordinación / integración sociosanitaria
Personas con enf. Crónicas
complejas y dependencia
• Personas de alto riesgo• Gestión de enfermedades• Coordinación de recursos entre niveles
Personas con enfermedades crónicas
• Programas preventivos personas con enfermedades crónicas
Personas frágiles
Prediscapacidad
Persones grans sanes Programas preventius
Personas con Gran dependencia o
Dependencia severa
Dependencia moderada
Dependencia leve
CLD
Atenció de llarga durada / atenció socisosanitària
67
L’ atenció de llarga durada como un “subsistema” del serveis sanitaris i socialsL’ atenció sociosanitària inclou a més a més , altres serveis sanitaris com els de mitja estada
ServeisSanitaris
Serveis SocialsASS
Prescripció exercici físic
DeterminacióVit D
Prescripció Vit DAlt risc de caure
Velocitat de la marxa Força fuscular
Evaluar la marxa i l’Equilibri
si
si
Estratègia d’intervenció a l’AP
Conclusions. Orientades a l’acció
• Els programes de salut i socials s’hand’adaptar a la nova realitat epidemiològica
• Les polítiques locals han de tenir encompte la nova realitat demogràfica
• S’han de emprendre actuacions de promocióde l’envelliment actiu incorporant elsdiferents àrees: salut, seguretat iparticipació
69
Conclusions. Orientades a l’acció
• Els programes de salut i socials s’hand’adaptar a la nova realitat epidemiològica
• Les polítiques locals han de tenir en comptela nova realitat demogràfica
• S’han de emprendre actuacions depromoció de l’envelliment actiuincorporant els diferents àrees: salut,seguretat i participació
71
Pilars per a un envelliment saludable
www.envelliment.org
Exercici físicAlimentació
saludableSalut i
Auto-cura Seguretat Relacions
socials
•Vacunes•Medicaments•Salud òsia•Detecció precoç del càncer•Factores de Risccardiovascular•Salut mental
•Caigudes•Accidents domèstics•Accidents de circulació
•Resistència•Força muscular
•Equilibri•Flexibilitat
•Energia•Proteïnes•Vitamines•Minerals
•Família•Oci•Participació
WP5 Field Trials Presentation
Antoni Salvà, Laura Coll, Sara Doménech, FICE
TV
AmicsPrograma
estimulació cognitiva
Programes de cribatge
Fills / familiars
Control medicació
Programa Exercici físic
Desplaçaments
Mapes
Control f. riscDiabetis,
HTA,pes
Programa Dieta
mediterrànea
Centre cívic / casal
AlarmesFoc, gas,
CO, aigua
Alarmapresència
AlarmaCaiguda
Controls : activitat física, hores de son
Contacte amb CAP o serveis socials
16/03/2012 75
Segmentació de la població de persones grans
77
Persones ambmalalties cròniquesgreus i dependència
Persona amb pluripatologia i
discapacitat variable o amb malaltia crònica greu.
Persones fràgils
Pre-discapacitat
Persones grans sanes
Persones amb Gran dependència o
dependència greu
DependènciaLleu o moderada
Houston DK, et al., Am J Clin Nutr 2005
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1
Ingesta (tertiles) de frutas y vegetales
Rie
sgo
d di
scap
acid
ad d
espu
és d
e 9
años
(O
R, 9
5%C
I)
2 vs 1 3 vs 1 2 vs 1 3 vs 1
White women African-american womenFunción extremidades
inferioresAIVD Función extremidades
inferioresAIVD
N=9409 participants in the ARIC study (45-64 years old)
Adusted for age, education, energy intake, smoking, BMI and field center
802 personas participantes del inCHIANTY study
766 mujeres de >= 65 a.
Women’s Health and Aging study I
Seguimiento de 3 años
Determinación basal de micronutrientes y anual
de fragilidad
516 no frágiles /76± 7 años 205 frágiles (31,9 % 19.1 P/Año)
81
Arch Intern Med; 2006.166:
643 personas participantes del inCHIANTY studySeguimiento durante 3 años
Bajas concentraciones de B6, B12 y selenio son predictoras de dependencia en AVD
• 698 personas de 65 o más años• 3 años de seguimiento• Cambio en 1 punto en el SPPB (Short Physical Performance Batery)
• < 1.1 µgr/ml (µ<24,9 mol/L) Vitamin E asociado con la pérdidade al menos 1 punto en el SPPB
83
Homes Dones
EV EVBS EVLD EV EVBS EVLD
0 anys 77,28 63,03 65,89 83,79 60,64 65,75
25 anys 53,04 39,57 42,54 59,33 36,91 41,73
45 anys 34,00 22,05 24,51 39,8 20,11 23,16
65 anys 17,14 9,11 9,59 21,33 8,21 8,16
85 anys 5,18 2,15 1,07 6,39 2,07 0,70
EV: esperança de vida. EVBS: esperança de vida amb bona salut. EVLD. Esperança de vida lliure de discapacitatFont: Pla de salut de Catalunya a l’horitzó 2010. Informe de salut a Catalunya. Avaluació dels objectius de salut
ESPERANÇA DE VIDA, ESPERANÇA DE VIDA EN BONA SALUT I ESPERANÇA DE VIDA LLIURE DE DISCAPACITAT. CATALUNYA 2005.
84
Bischoff-Ferrari HA, et al., JAMA 2004
Vit D y caídas
• En el estudio InChianti una vit D baja se asoció a fragilidad en los hombres. (Shardell M; et al., J Gerontol MS 2009)
• Vit D Baja se ha asociado con un incremento del tiempo de marcha (Bischoff-Ferrari HA, et al., Am J Clin Nutr 2004)
• Vitamina D baja está asociada con pérdida de fuerza muscular y pédida de masa muscular (Visser M, et al., J Clin
Endocrinol Metab 2003)
Vitamina D y funcíón física
86
El riesgo de muerte disminuye al aumentar el número de estilos
de vida saludables
Los 4 asociados:HR: 0,35 (0,28-0,44)