Projecte interdisciplinar

5è de primària

Curs 2009-10

FASES DEL PROJECTE

QUÈ VOLEM SABER?

- Durant la Prehistòria, hi havia hagut dinosaures a Sant

Vicenç dels Horts?

- Hi ha hagut més d’un mamut?

- Sabem que hi havia hagut un poblat ibèric al Puig Castellar

i en agradaria saber moltes coses d’ells:

. Com era el poblat. Hi havia muralles, fossars? Com eren

les cases i com vivien, com feien el menjar…

. Què menjaven, com vestien…

. Com lluitaven i amb quin tipus d’armes ho feien.

. Quins animals tenien o caçaven. Caçaven en grup o sols?

. Com eren les seves eines i les seves armes? Com les

fabricaven

. Van arribar a lluitar amb els romans?

. Tenien escriptura?

- Quants anys tenen les àmfores que es van trobar al fer les

excavacions de les obres del casc antic del poble?

- Si excavéssim a la plaça de l’església, trobaríem més

restes?

- Quin governant va ser molt important a l’Edat Mitjana al

nostre poble?

QUÈ EN SABEM?

- Que es van trobar restes d’un mamut.

- Que l’ullal del mamut que es va trobar va

servir per construir-ne un que està

actualment al Parc de la Ciutadella.

- El mamut del nostre poble, que es diu

Venux, és la mascota de Sant Vicenç dels

Horts i surt per la Festa Major amb la

colla de diables.

- Que hi havia hagut un poblat ibèric.

- Que s’ha trobat fa poc restes romanes:

un forn i àmfores.

- Que a l’església de Sant Vicenç màrtir es

va trobar la tomba del baró de Cervelló.

PREHISTÒRIA

PREGUNTES QUE VAM FER A L’ARXIU DE

SANT VICENÇ DELS HORTS:

-Hi havia dinosaures a Sant Vicenç dels

Horts?

No, no n’hi havia.

-Durant la Prehistòria, com feien el

menjar? Amb quines eines?

El menjar el feien amb foc. Amb pedres,

branques, etc…

-Quines restes d’aquesta època hi ha

hagut a Sant Vicenç dels Horts?

Coves, estris, monuments megalítics i un

ullal de mamut que fa 35cm de

circumferència i uns dos metres de

longitud.

EL NOSTRE POBLE DURANT LA PREHISTÒRIA

Les terres de Catalunya han estat habitades des del

començament de la Prehistòria, és a dir des de l’inici del

Paleolític Inferior. Això ens ho demostren totes les

restes de coves, estris i monuments megalítics d’aquesta

època que s’han trobat repartits a tot el país.

Sabem que els primers pobladors eren nòmades. Més

tard es convertiren en sedentaris, i ben segur que a Sant

Vicenç dels Horts hi havia hagut algun poblat, però no

disposem de gaires restes prehistòriques.

Segurament que durant el Paleolític Mitjà, l’home de

Neandertal es passejava pels que ara són els carrers del

nostre poble, però realment poques coses hem trobat

d’ell, o com a mínim no les tenim guardades enlloc.

L’única troballa que coneixem és un ullal de mamut de 35

cm de circumferència i uns 2 metres de longitud que es

va trobar als terrenys de Mas Duran (barri de St.

Antoni). Al Parc de la Ciutadella hi ha la reproducció d’un

mamut que es va fer prenent com a referència aquest

ullal i, on fins fa poc hi figurava un rètol informant que

durant l’Era Quaternària aquest animal va viure a Sant

Vicenç dels Horts.

Per això, tenim al nostre poble en Venux, un mamut que

tots i totes coneixem i que surt quan celebrem la Festa

Major, acompanyat de la colla de diables.

LA COLLA DE DIABLES ÀNGELS DIABÒLICS DE SANT VICENÇ DELS HORTS

La colla de diables Àngels Diabolics, va crèixer

espectacularment l’any 1996. Segons ells mateixos diuen

a la seva web:

“Vàrem tenir l’oportunitat de tenir la nostra pròpia

bèstia de foc, i no la vam deixar perdre. Per fi es podia

arribar a fer realitat aquell somni, aquella il·lusió que

teníem. Coincidint amb el setè aniversari de la colla, el

vàrem batejar amb el nom de “Mamut Venux”, tot

recordant unes importants restes d’un mamut que es van

trobar al Puig Castellar. Hi van assistir com a padrins els

diables del Clot, acompanyats de la seva bèstia, el Tolc,

entre d’altres colles

amigues”

EL MAMUT

VENUX

L’any 2009 es va fer una rehabilitació del mamut:

FITXA TÈCNICA:

NOM COMPLET: Mamut Venux

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1996

PES: 375 Kg

ALÇADA: 4 metres

AMPLADA: 2,5 metres

LLARGÀRIA: 8 metres (amb la trompa

aixecada)

PUNTS DE FOC: 25

CORREFOC DE

FESTA MAJOR

INTRODUCCIÓ

Els pobles ibers van ocupar les costes del sud i de l’est de la Península

Ibèrica des del segle V a.C . Van conviure amb dos grans pobles de la

Mediterrània que van arribar al litoral català per comerciar: els fenicis i els

grecs. De la convivència amb aquests poble en van aprendre moltes coses

noves (el vi, el ferro...)

Estaven organitzats en diferents tribus sense una unió política que les

agrupés. Els pobles ibèrics que van destacar, van ser els laietans i els

indigets.

La civilització ibera estava molt desenvolupada, tenien una llengua i una

escriptura pròpia i ja coneixien la moneda.

Els ibers se situaven en llocs elevats com turons, muntanyes...Eren llocs

estratègics de defensa i des d’on era possible controlar les comunicacions.

Al nostre poble hi havia dos poblats ibèrics: El Puig Castellar i el de la

muntanya de Sant Antoni. El ibers que habitaven en ells rebien el nom de

laietans.

En aquest projecte ens hem centrat només en l’estudi del poblat que estava

situat al Puig Castellar, ja que en tenim més restes.

El poblat ibèric estava situat en una elevació del terreny(el Puig

Castellar)d’uns 187 m. Els seus habitants, que no eren més de 300 o 400,

dominaven els voltants i els camins marítims o terrestres i això els

facilitava la defensa.

Els poble estava emmurallat.

Les cases, de forma quadrada o rectangular, estaven construïdes de pedra,

tova i palla, i les teulades eren de fusta i branques cobertes d’argila .

Tenien llar, magatzem...i tres habitacions.

Els carrers eren estrets i gairebé mai no tenien grans places.

ACTIVITATS ECONÒMIQUES

.

AGRICULTURA I RAMADERIA:

L’activitat econòmica bàsica dels ibers era l’agricultura i la ramaderia, per

tant la majoria de ibers eren pagesos i ramaders.

Principalment conreaven blat per fer pa i civada per fer farinetes i cervesa.

Usaven l’arada de tracció animal i fabricaven estris de ferro de gran

qualitat.

Pasturaven ramats de cabres i ovelles. L’explicació d’això és que les cabres

tenen el morro molt resistent i això era important per alimentar-se en un

lloc on l’herba era molt seca. També criaven porcs i mules. De fe, sabem que

en aquell temps ja feien embotits( pernils, fuets, botifarres...)

PESCA:

La pesca era escassa. Pescaven una mica al riu Llobregat i una mica al

mar(peixos , musclos...), que en aquell temps estava molt a prop, ja que

arribava fins a l’actual Sant Boi de Llobregat tenies que tenir una bona

embarcació per a pescar.

El comerç el feien amb gent de diferents poblats que estaven instal·lats a

l’interior de les comarques, estrangers que estaven a les costes,grecs que

vivien a Empúries, Roses etc...

RESTES TROBADES AL PUIG CASTELLAR

Símbols ibèrics

Els homes vestien amb túniques curtes amb

mànigues. Els nobles vestien amb túniques de lli i

els altres de llana. Les dones vestien túniques.

Cal mencionar el culte que donaven el sol, a la lluna,

els estels, els arbres i les muntanyes.

Els ibers combatien amb espases que es deien falcates,

escuts molt grossos que cobrien tot el cos, i amb llances.

Les falcates estaven pensades per trencar, no per

clavar. Utilitzaven cascos de bronze i

ferro.

Per tenir més

resistència i

més força a l’hora d’atacar, lluitaven

tots junts, apinyats uns contra els altres. Se situaven

com si fos una línea: llança i escut... i ben ajuntats per

resistir bé. Això els permetia lluitar amb exèrcit molt

més poderós i fort que ells; per exemple l’exèrcit del

cartaginès Aníbal que lluitava amb elefants. Eren bons

tiradors da pedra. Des dels 11 anys utilitzaven la fona

que era una corda o un intestí . Tiraven la pedra que

trobaven en el seu camí.

ARRIBADA DELS ROMANS

Al nostre poble va arribar una exèrcit molt gran:

dues legions romanes formades per 6.000 soldats.

Des del Puig Castellar els ibers veien com

arribaven els romans. Els romans van expulsar el

ibers d’aquell turó i van fer-los baixar on

actualment esta l’església. Ho sabem per què s’han

trobat restes d’àmfores i un forn romà.

Els romans s’hi van quedar a viure. Els primers

temps la convivència va ser bastant difícil però

amb el temps la relacions van millorar.

Els ibers van aprendre a parlar llatí, que era la

llengua dels romans. També van aprendre els seus

costums i cultura i finalment van adquirir la

ciutadania de roma. Nosaltres som descendents

dels ibers i dels romans.

La llengua llatina va anar canviant amb el temps a

la Llengua Catalana , per això aquesta es diu que és

una llengua neollatina.

LES CIUTATS ROMANES

Els límits del nostre poble romà eren una banda al

carrer Ribot i l’altre al Pas del Llop, a prop de la

“Farmàcia Vella”. El carrer es deia Pas del Llop per

que per allà hi passava el llop i per sort mai

entrava dins de la ciutat perquè aquell carrer

quedava fora. Als romans van fer baixar els ibers

perquè no volien que els ibers estiguessin en llocs

elevats on era fàcil de defensar-se i a més a més

hi havia molta aigua, i els romans en consumien

molta!

Recollien l’aigua de la pluja amb basses i cisternes

estaven on actualment està el Centre Catòlic i on

guardaven l’aigua que venia del Camp de la Guàrdia

i baixava pel carrer de Cal Reverter.

Aquesta aigua la feien transportar a través d’ uns

petits aqüeductes. De fet, al carrer Nadal, al

costat de l’ església s’ha trobat una resta de

canaló de l’ època romana.

Van construir un temple en el lloc on està l’ actual

església. Molt a prop hi havia el fòrum. També es

va trobar un forn a l’ antic mercat. Forn rom

Els romans es van instal·lar al nostre poble i fins i

tot a Catalunya. Construïen carreteres i ponts fins

a l’ Imperi Romà. El Pont del Diable de Martorell

per exemple va ser construït pels romans.

RESTES ROMANES TROBADES AL NOSTRE POBLE

Les restes arqueològiques romanes que s’han trobat al casc antic

de la nostra població daten del segle II a.C fins a la primera

meitat del segle I a.C. S’han trobat dos forns romans, un de més

gran per coure àmfores, i un altre més petit per coure plats o

altres objectes.

Forn romà

A RELIGIÓ

Els romans eren politeistes (creien en un sol déu)

Els déus més venerats eren:

Júpiter, Juno i Minerva

JUPITER

JUNO

MINERVA

L’origen del nom del nostre poble

Durant un temps Sant Vicenç dels

Horts es va anomenar GARROSA.

Aquest nom surt en alguns documents

del segle X.

Amb el pas del temps va esdevenir un

lloc on hi havia molts horts i en

documents apareix el nom de Ortus Chomitales (Horts del Comte)

Després d’aquest nom, es va

anomenar: Parroquia Sancti Vicenti in Ortis Chomitales (La parroquia de

Sant Vicenç en els Horts del Comte).

Finalment es va dir Sant Vicenç dels

Horts un nom d’uns 1.000 anys.

El BARÓ DE CERVELLÓ

El baró era el propietari de totes les

terres i la gent les treballava. El baró

preferia les terres de Sant Vicenç a les

de Cervelló perquè eren mes fèrtils.

El baró de Cervelló tenia al seu palau

davant de l’actual església.

En aquella època hi havia una muralla que

anava pel carrer Ribot , carrer Barcelona

fins el pas del Llop en direcció al riu i

trencava a l’Ateneu fins arribar Cal

Sagristà. Allà, al costat del palau del

Baró, hi havia el portal de la muralla que

anava cap a Barcelona .

De les primeres edificacions de l’Edat

Mitjana no se’n conserven masses. A

l’Arxiu Municipal vam poder veure una

llosa que es conserva. Aquestes lloses es

posaven a la façana de la casa i hi

constava el nom del constructor de la

casa i la data d’edificació.

FEM ÀMFORES