Mites, art i literatura: un treball interdisciplinari a ... · Mites, art i literatura: un treball...

Mites, art i literatura: un treball interdisciplinari ales aules.

Memòria de llicència d’estudi retribuïda (modalitat B3)Curs 2004-05

Maria Jesús Espuña FerrerIES POLINYÀ. Àrea de clàssiques

Mites, art i literatura: un treball interdisciplinari a les aules.

Maria Jesús Espuña.2

Índex

Introducció: explicació del tema...................................................................................................... 2Antecedents del tema objecte del treball ....................................................................................... 3Objectius que es pretenen assolir................................................................................................... 4Hipòtesi inicial de treball. Marc referencial en què es fonamenta la recerca.................................. 5Treball dut a terme.......................................................................................................................... 7

1. Disseny del pla de treball.................................................................................................... 72. Metodologia emprada......................................................................................................... 83. Descripció dels recursos utilitzats.......................................................................................... 15

Estudis o cursos realitzats ............................................................................................................ 15Resultats obtinguts........................................................................................................................ 17Conclusions................................................................................................................................... 18Relació dels materials continguts en els annexos........................................................................ 19Bibliografia..................................................................................................................................... 19



Introducció: explicació del tema.

La civilització grecoromana ens ha llegat elaboracions literàries i artístiques dels seusmites, que han enriquit la civilització occidental al llarg dels segles i de forma renovada.Tant és així, que el coneixement dels mites clàssics forma part del que comunaments’entén per cultura general, ja que d’altra manera no es podrien interpretar bona part deles creacions de pintors i escultors, ni comprendre justament la intenció de dramaturgs,poetes o compositors d’òpera.

Tanmateix, en l’àmbit docent es treballen mite, obra literària i obra plàsticaesporàdicament. És freqüent que a les aules estudiem els mites de la civilització greco-romana a partir dels relats que ens ofereixen els diccionaris, i només acudim a les fontsliteràries dels clàssics en episodis molt concrets. A més, les obres plàstiques que s’haninspirat en aquests mites acompanyen els relats dels llibres escolars per il·lustrar-los, is’analitzen en molt poques ocasions. Per acabar-ho d’adobar, no tenim l’hàbit de revisarcom aquests mites han estat reelaborats per escriptors i dramaturgs en períodesposteriors.

Els currículums dels crèdits comuns de grec i de llatí de batxillerat i dels crèdits variablestipificats de clàssiques incideixen en el caràcter transversal d'aquestes matèries, i posenèmfasi a treballar la pervivència de la civilització greco-romana en la cultura europea.Tanmateix, sovint els docents tenim dificultats a respondre a aquestes propostescurriculars, entre altres raons, perquè els materials pedagògics que tenim encara no ensles han satisfet abastament.

L’aula d’informàtica pot ser molt efectiva per suplir aquesta deficiència de recursos en unpossible treball interdisciplinari de mitologia, literatura i història de l’art. En efecte, lestecnologies de la informació ens poden apropar a l’aula aquell material visual i textual quesovint no tenim a disposició com voldríem a l’aula tradicional. Així, podem dotar la nostratasca docent d’uns instruments útils perquè els alumnes puguin accedir a la informació irealitzar una connexió efectiva entre diverses àrees del coneixement, en funció de lesseves necessitats i capacitats.

En aquesta llicència de mig curs s’ha elaborat un recurs didàctic que permeti conèixeralguns mites clàssics a partir dels textos que ens els van transmetre, i estudiar les obresplàstiques i literàries que posteriorment s’hi van inspirar. Aquest material es presenta ambel format web, perquè s’hi pugui accedir des de l’aula d'informàtica i s’ha estructurat enaquests apartats:

� Zeus, un déu frívol? Activitats de recerca dirigida a la xarxa sobre ladescendència de Zeus, amb activitats de lectura dels textos clàssics queexpliquen aquests mites, i amb l’ anàlisi d’obres plàstiques i literàries que s’hivan inspirar.

� Recorreguts per la Ilíada, l'Odissea i l'Eneida: Relació de recursos de laxarxa que que es poden aprofitar com a complement de la lectura dels trespoemes èpics. L'espai també inclou propostes de recerca per fer la lectura delstres poemes a partir de les imatges que la història de l’art ens ha transmès.

� Et cal un diccionari? Recursos per a la recerca. En aquesta secció s'ofereixuna selecció de materials de la xarxa relacionats amb la literatura l'art i lamitologia.



Antecedents del tema objecte del treball

El curs 1998-99 vaig ser traslladada a un centre de nova creació a la població de Polinyà,lloc on treballo des d’aleshores. La meva ubicació en aquest nou centre ha comportat unaadequació de la meva activitat educativa a noves circumstàncies: la manca de materialpedagògic, -situació habitual en un centre de nova creació-, les comunicacions pocfluïdes amb poblacions ben dotades de biblioteques... tot plegat em força a revisar eltipus d’investigacions que es podia encomanar als alumnes d’ESO i de Batxillerat, persuplir la manca de documentació en els suports tradicionals. En el cas de la mitologia,amb els alumnes hem anat creant un modest banc d’imatges digitals que il·lustren algunsepisodis del cicle troià, eix temàtic del crèdit tipificat de mitologia clàssica. Quant a lesarrels del lèxic tècnic i científic, s’han anat elaborant fitxes sobre els mites que justifiquenl’aparició de plantes de la mediterrània, acompanyades d’un breu estudi botànic de cadauna.

Aquestes experiències m’han permès intuir les possibilitats que ofereixen les tecnologiesde la informació per treballar els mites, la literatura i la història de l’art d’una formaintegrada. De fet, la xarxa ens ofereix uns nous vehicles de recerca més ràpids isimultanis, que superen els obstacles de temps i d’espai, i que permeten fer servir mésrecursos alhora: museus, bases de dades, programari, biblioteques digitals, multimèdia,cercadors, fotos digitals... Però també he constatat que canalitzar adequadament elpotencial d’informació que ens envolta i elaborar aprenentatges significatius per mitjà demetodologies innovadores demana unes estratègies diferents a les tradicionals, i tot aixòrequereix d’un esforç important per part del docent, no només en la seva formació en TIC,sinó en una redefinició del seu paper a l’aula.

Per tant, el material que proposo respon a la necessitat d’adequar la tasca docent delsprofessors de clàssiques a aquesta nova realitat, concretament en l’àmbit de la mitologia,i vol oferir un veritable contingut a la transversalitat del seu estudi, a través de lespossibilitats que ofereixen les noves tecnologies.



Objectius que es pretenen assolir

El material didàctic que presento vol assolir els objectius següents:

� Apropar a les aules els recursos que les noves tecnologies ofereixen per a unconeixement assequible dels clàssics, canalitzant adequadament el potencial latentd'informació que ens envolta.

� Estimular el treball seriós de recerca a la xarxa, potenciant l’ús dels materials queofereixen les institucions culturals (biblioteques virtuals, museus...).

� Conèixer alguns mites clàssics a partir de les seves fonts literàries, en les sevesversions original i traduïda.

� Facilitar una tria de textos de la literatura universal moderna inspirats en els mites quees treballen a les activitats, amb els enllaços a les biblioteques electròniques que elsallotgen.

� Facilitar una tria d’obres plàstiques inspirades en els mites que es treballen a lesactivitats, amb els enllaços als museus o institucions que les acullen.

� Contribuir a fer que els continguts de les classes relacionades amb la cultura clàssicano siguin compartiments estancs, sinó que es relacionin, intuïtivament ometòdicament, amb els continguts d’altres matèries.

� Proporcionar una eina amb les referències necessàries, perquè els alumnes puguincaptar que moltes manifestacions culturals de la nostra civilització s’han desenvolupata partir d’uns gèrmens aportats pels clàssics.

� Sensibilitzar l'alumne envers la literatura, perquè la pugui valorar com una herènciacultural viva.

� Sensibilitzar l'alumne envers plaer estètic que proporcionen les pintures i lesescultures, perquè es pugui aprofundir en el seu significat i en el context en què hanestat creades.



Hipòtesi inicial de treball. Marc referencial en què esfonamenta la recerca.

El DECRET 75/1996, de cinc de març, publicat el 6 de març de 1996 al DOGC, pel quals'estableix l'ordenació dels crèdits variables tipificats de Cultura clàssica, proposa enl'article 3.2 que els continguts dels crèdits variables poden ser relacionats amb més d'unaàrea, perquè puguin adquirir un caire interdisciplinari. L'annex 3 d'aquest mateix decretexplicita els continguts dels crèdits variables tipificats de cultura clàssica, i en ellss'incideix en l'objectiu d'apropar l'alumnat a alguns temes de la tradició clàssica queperviuen en la nostra cultura, per tal de "desvetllar en l'alumnat la curiositat pel móngreco-llatí i fer veure que aquest món és la nostra cultura en el passat i que és present enla realitat del món actual". Si revisem, a més, els objectius que es pretenen per al crèditvariable de mitologia clàssica, al punt número 12 es proposa que l'alumne pugui"reconèixer i intentar identificar la persistència de la literatura clàssica en les obres d'art ila literatura".

Quant al Batxillerat, el DECRET 82/1996, publicat al DOGC el 13 de març de 1996, pelqual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del Batxillerat a Catalunya, proposa unnou enfocament didàctic de les matèries, respecte del que havia estat el BUP i el COU.En el cas del grec i del llatí, es parteix de nous plantejaments, com "la interdisciplinarietat,que ha obligat els filòlegs a interessar-se per camps afins, que fins ara havien estatdescurats, per no ser propis de la seva àrea del coneixement", o l'interès per "larepercussió que tota la cultura clàssica ha tingut en el món occidental". Aquests nousinteressos resten plasmats en alguns objectius terminals de l'assignatura de llatí (núms.18, 19 i 29, entre altres)1 i en el punt número 5 dels Fets, conceptes i sistemesconceptuals, dedicat a la pervivència de la cultura clàssica a Europa2. Pel que fa al grec,l'objectiu general número 5 proposa que l'alumne ha de ser capaç de "valorar els avençosde la cultura grega antiga com a punt de partida de la nostra civilització occidental, tras-lladant al món actual la visió cultural del món grec, basada en l'afany de superació i deprogrés en els camps més diversos: històric, literari, artístic, filosòfic i científic", i dedical'apartat 4.4. dels Fets, conceptes i sistemes conceptuals a treballar la mitologia grega i laseva pervivència3.

En aquest marc curricular, quan he volgut concretar a l’aula l'objectiu d'elaborar lapervivència dels clàssics en la literatura i l'art a partir dels mites, sovint he copsat lainsuficiència de recursos a l'abast per treballar aquestes qüestions.

1 18. “Reconèixer la pervivència d’arguments, temes, tòpics i personatges llatins en la literaturaposterior i en altres manifestacions artístiques.”19. “Adonar-se de la influència clàssica, artística o tècnica, en algunes realitzacions plàstiques iurbanístiques posteriors.”29. “Comparar obres artístiques i literàries clàssiques amb obres posteriors que s’hi hagin inspirat,per tal de veure-hi les semblances i les diferències, i poder-ne extreure conclusions senzilles.”

2 5. “La pervivència de la cultura clàssica a Europa.” (...) 5.2. “Referències culturals clàssiques:literatura, art (pintura, música, escultura, arquitectura, cinema), mitjans de comunicació, publicitat,etc..”.

3 4. “La idiosincràsia dels grecs i del seu llegat”. (...) 4.4. “La mitologia grega i la seva pervivència.”



La progressiva dotació d’aules d’internet als instituts ha obert un nou marc de possibilitatsen la disposició de material divers als centres docents Per tant, ara és el momentd’aportar nous recursos per a la didàctica de la mitologia i la cultura clàssiques.

Tanmateix, com ja he explicat en un apartat anterior, l’elaboració d’aquests materialssuposa una inversió important de temps, si no es vol treballar improvisadament a la xarxa,propiciant que els alumnes sovint naufraguin en la recerca de la informació que se’lsdemana.

Els professors Cristóbal Macías i José Manuel Ortega, del Departament de FilologiaLlatina de la Universidad de Málaga, han publicat un interessant estudi sobre l'estat de ladifusió de la mitologia greco-romana a la xarxa4. Un cop analitzades les pàgines webexistents en data de març de 2003, els autors conclouen que a internet poques pàginestreballen la mitologia des de les fonts clàssiques, o bé la seva influència en la literatura,l’art, la geografia o la vida quotidiana. A més, afirmen que la majoria d’aquestes han sorgiten el marc de projectes docents d’universitats d’arreu del món, però no hi ha projecteselaborats a l’estat espanyol5.

Un cop constatada la llacuna que caldria cobrir, els professors constaten la necessitatd’elaborar una web de mitologia útil per a la docència, que hauria de basar-se en elsrelats de poetes i mitògrafs clàssics, oferts en traducció. Per mitjà d’hipervincles, caldriaenllaçar aquests relats amb els textos en llengua original i amb els personatges queintervenen en aquell relat. Quant a la inclusió d’imatges, aquestes no haurien de ser unmer ornament, sinó que es podrien contemplar en un apartat específic que donésexplicació de l’obra artística i del seu context. Per tant, és evident que tenim un buit ainternet sobre la mitologia i la seva pervivència en la literatura i les arts, que es pot ompliramb recursos que integrin documentació de procedència molt diversa.

4 CRISTÓBAL MACÍAS, JOSÉ MANUEL ORTEGA, Mitología clásica, didáctica e internet. RevistaFaventia, 25/01/2003 pp 99-124.

5 Cal no oblidar les pàgines següents:� FERNANDO RUBIO, Mitología clásica en el arte.

http://www.canariastelecom.com/personales/fernandorubio� ASSELA ALAMILLO SANZ Y EMMA RODRÍGUEZ CHAMORRO, Arte y mitología.

http://www.cnice.mecd.es/eos/MaterialesEducativos/mem2000/mitologia/Mitologia/index.htm



Treball dut a terme

1. Disseny del pla de treball

Per a l’elaboració del treball, s’ha elaborat un pla que permeti la dedicació compartida , al50%, entre el lloc de treball i la recerca al llarg de tot el curs escolar, ja que ens trobemdavant d’una llicència d’estudis de mitja jornada (modalitat B3).

El pla de treball ha tingut les fases següents:

� Recerca d’espais web mantinguts per institucions literàries iartístiques. Valoració del patrimoni que ofereixen en xarxa i que potser útil per a la realizació del treball.

� Seguiment d’un curs sobre Flash.

� Assessorament sobre els drets de reproducció.

Juliol - 04

� Selecció de materials:o Fonts literàries clàssiques de cada un dels episodis

mítics que es poden trobar a les bibliotequeselectròniques en versió original i traduïda.

o relació d’obres d’art inspirades en cada episodi ilocalització a la web de la institució cultural que les acull.

o Textos de la literatura universal inspirats en cada episodimític i localització a les biblioteques virtuals que elsacullen.

� Inici del curs telemàtic D-72 de disseny i elaboració de pàgines web.

SetembreOctubre

Novembre - 04

� Disseny de l’estructura de les activitats.

� Seguiment del curs telemàtic D –72.Desembre - 04

� Digitalització de textos i d’imatges que no s’han trobat a la xarxa.

� Disseny de la web.

� Elaboració de l’apartat bibliogràfic.

� Seguiment del curs telemàtic D-72.

Gener - 05

� Finalització del curs telemàtic D-72.

� Disseny de la web.

FebrerMarç

Abril - 05



� Elaboració de les activitats didàctiques.

� Seguiment de la bibliografia .

� Disseny de la pàgina web.

� Elaboració de la memòria.

MaigJuny - 05

2. Metodologia emprada

Per explicar la metodologia emprada en l’elaboració d’aquests materials, prenc com aguió les tasques que he anat repartint al meu pla de treball. Això és:

2.1. Valoració del patrimoni literari que les diferents institucions culturals ofereixenen xarxa.2.2. Valoració del patrimoni artístic que les diferents institucions culturals ofereixenen xarxa.2.3. Assessorament sobre els drets de reproducció.2.4. Selecció de materials: Imatges i textos clàssics i moderns inspirats en episodismítics. Recollida de documents visuals i textuals: Tria dels textos i de les imatgesque permetran dissenyar les activitats interactives de cada episodi.2.5. Disseny de l’estructura de les activitats.2.6. Disseny de les activitats de cada episodi.2.7. Disseny de la pàgina web.2.8. Disseny de la secció de bibliografia i recursos per a la recerca.

2.1. Valoració del patrimoni literari que les diferents institucions culturalsofereixen en xarxa: Per a la realització del treball, només he tingut en compteaquells materials que ofereixen les institucions culturals reconegudes o bé elsdirectoris que ja tenen anys de vida. Sovint la vida de les pàgines personals éscurta, i els seus enllaços desapareixen amb facilitat.

� Fonts literàries clàssiques: He pogut accedir amb facilitat a les versionsllatina i grega dels textos amb què he treballat. A més, les webs que elsallotgen faciliten l’enllaç directe a les pàgines concretes de la recerca. Quant ales traduccions, he constatat l’absència de traduccions dels clàssics al català ial castellà en xarxa. Per això, m’he vist obligada a incloure les traduccions defragments imprescindibles per a les activitats, fet amb el qual no havia comptatquan vaig pensar el treball.

� Textos de la literatura universal: Malhauradament, he constatat l’escassapresencia de la literatura catalana a la xarxa. Les biblioteques virtuals Vives iJoan Fuster o de l’Abadia de Montserrat encara no allotgen els textos mésrepresentatius de la nostra literatura. Quant a la literatura castellana, laBiblioteca Digital Cervantes ofereix més materials, però encara resta molt de



patrimoni fonamental per a bastir una biblioteca electrònica virtual, que ofereixiels textos de la lieratura catalana i espanyola, així com les traduccions delstextos més habituals. Mentre que llengües com el francès i l’anglès tenenpenjades a la xarxa les obres dels seus escriptors més representatius, aixícom diverses traduccions d’un bon nombre de clàssics, la situació de lesllengües i literatures catalana i espanyola no està a la mateixa alçada. Aquestfet ha condicionat l’elaboració dels materials literaris: s’ha inclòs una petitaselecció de textos que em permetessin elaborar algunes activitats dirigides,però no he pogut elaborar activitats de recerca per manca de recursos.

2.2. Valoració del patrimoni artístic que les diferents institucions culturalsofereixen en xarxa: Per a la realització d’aquesta tasca, he treballat amb dosàmbits: les institucions que ofereixen el seu patrimoni artístic a la xarxa; lesenciclopèdies i cercadors d’art.

� Institucions que ofereixen el seu patrimoni artístic a la xarxa: Sobre elsespais web d’aquestes institucions he valorat els aspectes següents:

o Si ofereixen tot el seu patrimoni o només una petita mostra.o Si disposen d’un cercador senzill d’operar.o Si permeten l’enllaç directe a l’obra d’art seleccionada.o Si ofereixen una informació completa de l’obra que

presenten.o Si enllacen amb altres obres plàstiques amb el mateix tema

o motiu.

� Enciclopèdies i cercadors d’art: Quan un museu no ofereix a la xarxaalguna de les obres plàstiques que allotja i que interessen a l’activitat, hehagut de recórrer a enciclopèdies, cercadors i espais web d’altresinstitucions culturals. Per a la seva selecció, he seguit els criterissegüents:

o Evitar els espais web amb missatges emergents depublicitat.

o Seleccionar les web que ofereixen informació completasobre l’obra d’art, el seu autor, la institució cultural que l’allotja, el context històric en què ha estat elaborada...

o Seleccionar les web que ofereixen un enllaç senzill a lesobres que ofereixen en xarxa.

2.3. Assessorament sobre els drets de reproducció: En haver de treballar sobrepatrimoni que té drets de propietat intel·lectual he demanat assessorament sobredrets de reproducció. Per això, m’acullo a l'article 32, sobre cites i ressenyes, dela Llei de Propietat Intel·lectual, aprovada pel Real Decreto Legislativo 1/1996, de12/04. El text d’aquest article diu:

“Es lícita la inclusión en una obra propia de fragmentos de otras ajenas denaturaleza escrita, sonora o audiovisual, así como la de obras aisladas decarácter plástico, fotográfico figurativo o análogo, siempre que se trate deobras ya divulgadas y su inclusión se realice a título de cita o para suanálisis comentario o juicio crítico.Tal utilización sólo podrá realizarse confines docentes o de investigación, en la medida justificada por el fin de esa



incorporación e indicando la fuente y el nombre del autor de la obrautilizada”.

2.4. Selecció de materials: Imatges i textos clàssics i moderns inspirats enepisodis mítics.

� Sobre l’adequació dels materials: En la mesura del possible, s’hanseleccionat textos i imatges amb el màxim d’elements que permetin relacionar-los.

� Sobre la selecció de fonts clàssiques: S’ha elaborat una relació de textos enles seves versions original i traduïda. Quan no s’han trobat enllaços abiblioteques virtuals que les acullen, s’han digitalitzat els textos seleccionats.

� Selecció de textos literaris de la literatura europea inspirats en aquestsepisodis: S’han triat els textos més significatius per a un alumne de secundàriao de batxillerat. S’ha fet una primera recerca dels textos que poden serconsultats a través de biblioteques virtuals i s’han digitalitzat els que no s’hantrobat amb aquest procediment.

� Sobre la selecció d’obres plàstiques inspirades en aquests episodis: S’hatreballat amb obres plàstiques difoses a la xarxa per la institució cultural que lesacull. En aquests casos, s’ha facilitat l’enllaç a la seva pàgina. Quan això no haestat possible, s’ha referenciat l’enciclopèdia o el cercador d’obres d’art que lapresenta. Quan cap de les dues opcions no ha estat possible i l’obra plàstica esfeia imprescindible per al desenvolupament de l’activiat, s’ha procedit al’escannejat de la imatge i s’ha ofert des de l’espai web del treball.

2.5. Disseny de l’estructura de les activitats: Donat l’enorme abast del tema amb elqual treballo, he concretat les activitats en dos blocs:

� Zeus, un déu frívol? Amb aquest títol es recull un conjunt d’activitats derecerca dirigida sobre la descendència de Zeus.

En primer lloc, s’ofereix un grup inicial d’activitats per treballar a l’aulad’informàtica amb tota la classe. La pàgina Zeus un a ulls d’un savi de l’edatmitjana presenta el treball i convida a la reflexió sobre el paper que juguen elsmites a les cultures que no els han elaborat. A continuació s’ofereixen activitatsque permeten conèixer els mites de la infantesa i de la descendència divina deZeus:

Unitats Activitats que inclou Tipus d’activitat

PresentacióZeus a ulls d’un savi del’edat mitjana.

Activitat de lectura comprensiva(cert/fals).

El text clàssic. Text d’Apol·lodor.El naixement ila infantesa deZeus

Reconeixes els germansde Zeus?

Activitat dirigida d’identificació dedivinitats.



La infantesa de Zeus a lahistòria de l’art.

Activitat d’identificació delspersonatges d’un quadre.Activitat de recerca sobre altres obresplàstiques amb el mateix motiu mític.

Vols llegir més? Propostes d’ampliació de lectura.El text clàssic. Text d’Hesíode.Identifiques aquestesfilles de Zeus?

Activitat dirigida d’identificació dedivinitats.La

descendènciadivina de Zeus Coneixes les muses? Activitat de recerca: Identificació de les

muses a diverses obres d’art.

Amb el títol Els amors de Zeus s’ofereix un grup de nou activitats de recercadirigida a la xarxa, que es poden repartir entre els alumnes per grups. Cadagrup d’activitats s’inspira en una de les unions de Zeus amb éssers mortals i,bàsicament, inclou:

1. Un text clàssic que explica l’episodi, amb una activitat de comprensiólectora.

2. Un text modern i/o una obra plàstica inspirats en l’episodi, amb activitatsd’anàlisi.

3. Una proposta de recerca a la xarxa de tipus artístic o mitològic.4. Un guió de conclusions sobre l’activitat, per tal que pugui ser exposat

als companys el resultat del treball.

Aquestes propostes de treball segueixen el mateix guió, tot i que algunes presentenactivitats complementàries, que el professor decidirà si vol encomanar o no alsalumnes. La relació d’itineraris de recerca és la següent:

ELS AMORS DE ZEUS

Vols posar-te aprova?

Activitat d’identificació dels mites relacionats amb els amors de Zeus.Ofereix enllaços a les pàgines que expliquen cada relat.El text clàssic. Text d’HiginiL’episodi a la ceràmicaantiga. Activitat d’identificació de personatges.

Amfitrió i Alcmena alteatre.

Activitat de lectura comprensiva sobreels darrers versos de l’Amfitrió dePlaute i l’Amfitrió de Molière.

Hèracles, el fill de Zeus id’Alcmena.

Recorregut per la biografia d’Hèraclesa partir de les obres d’art.

Zeus i Alcmena

Prepara una exposició! Activitat de síntesi.

El relat clàssic. Text d’Apol·lodor, amb activitat delectura comprensiva.

Antíope a les artsplàstiques. Recerca del motiu a la història de l’art.

Què és un sàtir? Activitat d’ampliació.

Vols llegir més?Enllaç a les versions original i traduïdade La migdiada d’un faune, deMallarmé.

Zeus i Antíope




El relat mític. Text dels Fastos d’Ovidi, amb activitatde lectura comprensiva

El bany de Diana.Activitat d’identificació del relat de lesMetamorfosis d’Ovidi amb el quadre deRubens El bany de Diana.

Què és un catasterisme? Activitat d’ampliació.

Zeus i Cal·listo

Prepara una exposició! Activitat de síntesi.El relat clàssic. Text de les Metamorfosis d’Ovidi.

Mirem el quadre!Activitat d’identificació del relat de lesMetamorfosis d’Ovidi amb el quadre deP. Lastman, Juno descobreix Zeusamb Io.

Zeus i Io

Prepara una exposició! Activitat de síntesi.El relat clàssic. Text d’Apol·lodor.

Leda a la literatura. Activitat de lectura sobre un poema deCarner i un poema de Rubén Darío.

Vols llegir més?Activitat d’ampliació: enllaç al poemaLeda de Yeats, en versió original itraduïda.

Leda a les arts plàstiques. Activitat de recerca: Leda a l’art antic, ala pintura i a l’escultura europea.

Zeus i Leda

Prepara una exposició! Activitat de síntesi.El text clàssic. Text d’Higini.

Dànae a l’edat mitjana. Activitat de lectura comprensiva sobreun text d’Alfons Xè el Savi.

Visita el quadre!Anàlisi de tres quadres de Tizianosobre el mateix episodi. Recerca del’episodi a la història de l’art.

Vols llegir més?Activitat d’ampliació: enllaç a la pàginasobre el rector de Vallfogona i la faulade Dànae.

Dànae i la plujad’or

Prepara una exposició! Activitat de síntesi.El relat clàssic. Text de les Metamorfosis d’Ovidi.

El rapte d’Europa i Horaci. Activitat de lectura comprensiva sobrel’oda 23 (llibre 3) d’Horaci.

El rapte d’Europa a lesarts plàstiques.

Treball d’anàlisi d’algunes obresinspirades en l’episodi.

El rapte d’Europa a lacaricatura periodística.

Activitat d’ampliació: enllaç acaricatures periodístiques inspiradesen el rapte d’Europa.

La família d’Europa. Activitat de lectura dirigida a partir d’untext d’Apol·lodor

Vols llegir més? Activitat d’ampliació: enllaç a un poemade Lope de Vega.

El rapted’Europa


El text clàssic. Textos d’Homer i de Llucià deSamòsata.

Ganimedes i SalvadorEspriu.

Activitat de lectura comprensiva sobreun text de Salvador Espriu.

El rapte de Ganimedes ales arts plàstiques.

Anàlisi de les diferents elaboracionsplàstiques del motiu a la història del’art.

El rapte deGanimedes


Zeus i Sèmele El text clàssic. Activitats de lectura comprensiva sobreun text d’Apol·lodor.



El relat segons Ovidi. Activitat de lectura comprensiva sobreel text de les Metamorfosis.

Zeus i Sèmele a lapintura.

Anàlisi de les diferents elaboracionsplàstiques del motiu a la història del’art.

Dionís, el nascut doscops. Activitat d’ampliació.

Vols llegir més?Activitats de lectura comprensiva sobreels primers versos de les Bacantsd’Eurípides i sobre l’Himne homèric aDionís (ampliació).


La pàgina de presentació Zeus, un déu frívol? conté enllaços a totes les activitatsper separat, per si el professor vol treballar algun aspecte concret de la feina queen aquest espai s’ofereix.

� Recorreguts per la Ilíada, l’ Odissea i l’ Eneida. La següent propostad’itineraris de recerca és molt més oberta, ja que està pensada per fer decomplement a les tres lectures anteriors:

RECORREGUTS PER LA ILÍADA, L’ODISSEA I L’ENEIDA

Els frescos de la Vil·laValmarana, a Vicenza

Anàlisi de les escenes de la Ilíada i l’Eneidaque es reprodueixen al palau, i dels textos queles van inspirar.

L’Odissea en imatgesLocalització a l’Odissea dels versos que haninspirat les diverses obres plàstiques queproposa l’itinerari.

L’ Eneida als manuscritsvaticans

Localització i anàlisi d’alguns episodis del’Eneida a partir de les miniatures que il·lustrenels manuscrits vaticans.

La guerra de Troia i Juan deArguijo

Aproximació a la vida i l’obra de Juan deArguijo a partir dels seus poemes de temàticatroiana.

Troia i Kavafis Aproximació a la vida i l’obra de Kavafis a partirdels seus poemes de temàtica troiana.

Homer a la xarxaEnllaços a textos i traduccions de la Ilíada i del’Odissea, i a espais web que treballen sobreHomer i la seva obra.

L’Eneida a la xarxaEnllaços a textos i traduccions de l’Eneida i aespais web que treballen sobre Virgili i la sevaobra.

Per facilitar l’ús d’aquests recursos, la web inicial conté una guia d’utilització.

2.6. Disseny de les activitats de cada episodi: Les activitats estan pensadesperquè l’alumne pugui fer la seva recerca d’una forma autònoma. A la majoria deles activitats, el professor només ha de supervisar el treball realitzat per l’alumne.



Per identificar la identificació del tipus de tasques que es proposen, s’han elaboratles següents icones d’identificació:

Reproducció d’un text literari que explica o s’inspira en un mite. Siel text és de la literatura grecoromana, apareix traduït, amb elsenllaços corresponents a la versió original o a una breu informaciósobre el seu autor.

Activitats de lectura comprensiva: Amb aquesta icona espresenten les diverses activitats de comprensió lectora, elaborades apartir dels textos seleccionats.

El mite a les arts plàstiques: Les pàgines que van acompanyadesd’aquesta icona treballen la recreació de determinats episodis míticsa les arts plàstiques.

Espais de mitologia: Ampliacions o concrecions sobre l’episoditreballat. Exemples: “Què és un sàtir?”; “L’Óssa Major: Què és uncatasterisme?”....

Activitats de recerca: Propostes de recerca a la xarxa sobre algunaspecte del mite que s’està estudiant. Per a la realització d’aquestesactivitats, cal servir-se dels materials que apareixen allotjats al’apartat “Et cal un diccionari? Materials per a la recerca”.

Et cal un diccionari? Materials per a la recerca. Selecció derecursos que es poden trobar a la xarxa i que permeten elaborar lesactivitats de recerca.

Prepara una exposició: Per facilitar que els alumnes realitzin grupsd’activitats diferents i puguin explicar a la resta de companys el quehan après, les activitats acollides en el títol “Zeus, un deu frívol?”acaben amb aquesta proposta.

Vols llegir més? Si el tema ha resultat interessant i es vol ampliaramb una altra lectura, es proposen enllaços a pàgines de literatura.

Vols posar-te a prova? Formularis de pregunta-resposta sobre elsblocs d'activitats proposats. Poden ser usats com a activitatd'avaluació inicial i final.

2.7. Disseny d’una pàgina web: He mirat de dissenyar una interfície senzilla i eficaç,amb components gràfics coherents amb els continguts, i que es pugui descarregar



ràpidament. Com que hi abunden els textos literaris, en algunes ocasions es potfer pesada de llegir a la pantalla. Per això s’ha elaborat un format semblant al d’unfoli, per facilitar-ne la impressió. El disseny de les activitats dirigides és pocinteractiu, per la manca de coneixements de l’autora. Sortosament el treball enxarxa mai resta tancat i tan bon punt tingui més habilitats sobre aquest àmbit, espodran millorar.

2.8. Elaboració de les seccions de bibliografia i de recursos per a la recerca: Pera la selecció de materials he triat les pàgines d’institucions culturals reconegudeso directoris que ja tenen anys de vida. Sovint la vida de les pàgines personals éscurta, i els seus enllaços desaparèixen amb facilitat. Quant a les llengües detreball, he inclòs pàgines en català, castellà, francès i anglès. Per a les versionsliteràries originals, s’han inclòs algunes pàgines en grec clàssic i modern i en llatí.

3. Descripció dels recursos utilitzats.

Per a l’elaboració d’aquest material he treballat amb els recursos següents:

� Suports textuals i visuals: biblioteques tradicionals i virtuals de textos clàssicsi moderns; pàgines de museus i altres institucions culturals; enciclopèdies icercadors d’obres d’art. Tot aquest material està detallat a l’apartat de recursosper a la recerca, que apareix a l’annex d’aquesta memòria.

� Suports multimèdia:

1. ordinador i connexió a la xarxa;2. escàner;3. programari: He elaborat la web amb el programa Dreamweaver 4.1;

per a l’elaboració de capes, m’he servit d’un programa de prova delDreamweaver MX. He tractat les imatges amb el programa Paint ShopPro 5.1.

Estudis o cursos realitzats

L’estiu de 2004 vaig participar a dos seminaris organitzats per Barcelona Activa.L’objectiu era conèixer dos programes per elaborar pàgines web i decidir quin s’adequavamillor a les meves possibilitats. Els seminaris van ser els següents:

� Animacions senzilles amb Flash. (16h).

� Dreamweaver MX (16h).

Després d’haver realitzat els dos seminaris, vaig decidir estudiar el programaDreamweaver 4.1. i em vaig matricular al curs D-72, de Disseny i elaboració de pàginesweb amb Dreamweaver, organitzat pel Programa d’Informàtica Educativa (60 hores). El



disseny de la pàgina que presento és fruit d’aquest treball.



Resultats obtinguts

Com a resultat de la llicència, he penjat un espai web a l’adreça electrònicahttp://www.xtec.es/~mespuna, que conté totes les activitats dissenyades i la relació derecursos recollits per a la realització d’aquesta tasca. Per a la consulta lliure delprofessorat, s’ha lliurat a la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa, juntamentamb aquesta memoria, un annex que conté la impressió de tots aquests materials i unCD que les emmagatzema. A més, la pàgina inicial del treball es pot enllaçar amb unasecció que proporciona orientacions perquè el professorat pugui aprofitar aquest recurs.

El treball que es proposa en aquest projecte prioritza l’ús de les noves tecnologies coma eina d’aprenentatge de les humanitats, i vol incidir en la millora de la pràctica docent,posant a l’abast d’alumnes i de professors un repertori de materials visuals i textualsrelacionats amb la mitologia clàssica, que sovint cal rastrejar en fonts molt diferents i queels instituts no sempre tenen a disposició. Per tant, aquest recurs pot revertir en lamillora de la didàctica del crèdit variable tipificat de mitologia clàssica i en ladidàctica de les llengües llatina i grega al batxillerat, pel que fa a la pervivència delsclàssics a la literatura i a les arts.

A més, amb les activitats dissenyades sobre cada un dels episodis mítics proposats, espot fer un tractament transversal de les estratègies d’aprenentatge, posat que estreballen continguts artístics i literaris des de la mitologia, aprofitant les noves possibilitatsque ofereix l’aula d’informàtica. En efecte, en el treball sobre els mites, sovint la presènciade la imatge ha permès que els nois captin amb més deteniment les subtileses queofereix el text clàssic que explica un mite, o bé les versions que n’ha fet la literaturamoderna. És a dir, el text serveix de suport per a la identificació dels elements que confor-men una imatge i viceversa. Així s'encaixen cultura visual i lectura comprensiva.

Finalment, la selecció d’altres textos i imatges inspirats en aquests mateixos episodis, -treballats prèviament amb les activitats dirigides-, permet a cada professor atendre ladiversitat a l’aula, amb la possibilitat de plantejar activitats més obertes, en funció de lescapacitats dels alumnes, individualment o en grup.



Conclusions

Espero que aquest material permeti treballar còmodament el crèdit variable de mitologiaclàssica a l’aula d’informàtica. El professor podrà elaborar en xarxa aquelles activitatsinteractives amb conceptes bàsics que cal que tot el grup conegui, i disposarà derecursos suficients perquè cada alumne pugui fer un treball individual d'ampliaciód'aquests continguts, d'acord amb les seves capacitats.

També pot ser un recurs complementari per a tots els crèdits tipificats de cultura clàssicaa l'ESO i per als crèdits de llatí i de grec al batxillerat, quan es vulgui treballar lapervivència dels clàssics en la literatura i en la història de l'art.

De forma més esporàdica, els professors d’art i de literatura poden emprar aquesta web,quan vulguin concretar algun aspecte de la seva matèria a partir dels mites: amb aquestrecurs, disposaran del material necessari per aprofundir un comentari de text o peranalitzar una obra plàstica relacionada amb els episodis elaborats.

Finalment, cal recordar el paper que juga una introducció atractiva de les humanitats allarg termini. Si els nostres alumnes han adquirit una bona formació literària i artística,gaudiran amb les lectures i les visites a museus, monuments o exposicions i, per tant,seran més sensibles amb el patrimoni cultural que els envolta.



Relació dels materials continguts en els annexos

L’annex d’aquesta memoria conté el següent material:

1. Impressió de totes les activitats incloses al treball Mites, art i literatura , que estroben penjades a l’adreça web http://www.xtec.es/~mespuna.

2. Impressió de l’apartat recursos del mateix treball, que inclou tota la bibliografiaemprada i la recomanada per a la realització de les activitats.

3. 1 disquet CD, que inclou tot el material penjat a l’adreça web.

BibliografiaCom que el treball realitzat pretén treballar amb els mites des de la xarxa, a la bibliografiahi predominen les adreces electròniques sobre els suports tradicionals de llibre. A lasecció de recursos de la pàgina Mites, art i literatura, que trobareu a l’espai webhttp://www.xtec.es/~mespuna, apareix tota la bibliografia emprada en la redacciód’aquest treball amb els enllaços corresponents. També trobareu impresa aquestamateixa secció de bibliografia al darrer apartat de l’annex d’aquest treball.

A continuació, ofereixo el guió bibliogràfic que trobareu en aquesta secció:

Enciclopèdies i diccionaris:� Enciclopèdies i diccionaris de l'edu365.

� Enciclopèdies d'accés lliure en xarxa.

Mitologia a la xarxa� Diccionaris i portals de mitologia a la xarxa.

� Hèracles: enllaços relacionats amb l'heroi.

� Perseu: enllaços relacionats amb l'heroi.

� Dionís: enllaços relacionats amb el déu.

Mitologia i art� Enciclopèdies I cercadors d’art.

� Museus i institucions culturals que difonen el seu patrimoni a la xarxa.

� Cerámica i mosaic del món antic a la xarxa.

Mites, art i literatura� Llibres electronics.



� Pàgines sobre literatura.

� Ilíada i Odisea a la xarxa.

� L’Eneida a la xarxa.

� Les Metamorfosis a la xarxa.

� Mites, art i literatura.

� Cultura clàssica a la xarxa.

Altres� Pagines d’astronomia.

� Bibliografia emprada en l’elaboració d’aquest treball, no disponible a la xarxa.

Mites, art i literatura: un treball interdisciplinari a ... · Mites, art i literatura: un treball...

Documents

Transcript of Mites, art i literatura: un treball interdisciplinari a ... · Mites, art i literatura: un treball...