PORTADA PROJECTE EXECUTIU - lasenia.cat · Perfil longitudinal de l'interceptor del carrer Parc ....

PROJECTE EXECUTIU PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCI DE COLLECTORS INTERCEPTORS D'AIGES PLUVIALS AL MUNICIPI DE LA SNIA (MONTSI-TARRAGONA).

MAR 2018

REDACTOR:JAVIERROIGIPRADESENGINYERDECAMINS,CANALSIPORTS.col24.854

DOCUMENT 1- MEMORIA I ANNEXES MEMORIA

1. Aspectes Generals Situaci Antecedents Emplaament Promotor Autor

2. Objecte del projecte i justificaci de les actuacions Objecte Justificaci

3. Estat actual 4. Soluci proposada 5. Descripci detallada dels treballs. 6. Duraci dels treballs, classificaci del contractista i codificaci 7. Garantia 8. Normativa aplicable 9. Serveis afectats 10. Gesti de residus 11. Pressupost de l'actuaci 12. Documents que composen la present memria 13. Conclusions

ANNEX 1-REPORTATGE FOTOGRFIC F01_0 Plnol orientaci de les fotografies 1 F01_1 Plnol orientaci de les fotografies 2 ANNEX 2-ESTUDI HIDROLGIC I HIDRULIC ANNEX 3- ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

ANNEX 4- GESTI DE RESIDUS ANNEX 5- JUSTIFICACI DE PREUS

DOCUMENT 2- PLANOLS

P0_0. Situaci i emplaament P1_0. Planta general de l'actuaci. superposici amb topogrfic. Plnol guia P1_1. Planta general de l'actuaci. superposici amb topogrfic. Parc P1_2. Planta general de l'actuaci. superposici amb topogrfic. Tinena P02_0. Perfil longitudinal. Interceptor carrer Parc. Plnol guia P02_1. Perfil longitudinal. Interceptor carrer Parc P03_0. Perfil longitudinal. Interceptor carrer Tinena. Plnol guia P03_1. Perfil longitudinal. Interceptor carrer Tinena P04_0. Delimitaci conca carrer Tinena P05_1. Detalls constructius 1 P05_2. Detalls constructius 2

DOCUMENT 3 - PLEC DE CONDICIONS DOCUMENT 4 - PRESSUPOST

Amidaments Pressupost ltim full

DOCUMENT 1. MEMORIA PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCI DE COLLECTORS INTERCEPTORS D'AIGES PLUVIALS AL MUNICIPI DE LA SNIA (MONTSI-TARRAGONA).

MAR 2018

MEMORIA DESCRIPTIVA PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCI DE COLLECTORS INTERCEPTORS D'AIGES PLUVIALS AL MUNICIPI DE LA SNIA (MONTSI-TARRAGONA).

MAR 2018

1 ASPECTES GENERALS Antecedents El municipi de la Snia est compost de diverses conques d'aportaci d'escorrentiu pluvial que en cas d'episodis de pluges, incrementen l'aportaci d'aigua a les xarxes de clavegueram del poble, causant episodis de circulaci d'aigua en lmina lliure pels carrers (floodings). Un cop analitzat el sistema de drenatge.

Imatge 1. Vista de l'emplaament dels interceptors del carrer Parc i Tinena. Emplaament Les obres objecte dactuaci estan situades al carrer Parc (entre plaa Sant Josep i Pius XII) i al carrer Tinena i Vial de la Solana. Les coordenades del centre de gravetat dels collectors interceptors sn:

INTERCEPTOR PARC: X: 270280 Y: 4501734 UTM 31N/ETRS89 INTERCEPTOR TINENA: X: 269914 Y: 4502248 UTM 31N/ETRS89

Promotor El promotor del present projecte executiu s lAJUNTAMENT DE LA SNIA. Autor Aquesta memria valorada ha estat redactat per lenginyer de Camins, Canals i Ports, Javier Roig i Prades, collegiat 24854. 2. OBJECTE DEL PROJECTE I JUSTIFICACI DE LES ACTUACIONS Objecte


MAR 2018

L'Objectiu el present projecte s que una vegada analitzat l'aportaci i circulaci de l'escorrentiu, la construcci de dos collectors interceptors d'aiges pluvials per a evitar el problema d'entrada d'aigua pluvial al municipi que ocasiona problemes de flooding i consistir en: Construcci de l'interceptor pluvial del carrer de la Tinena. Aquest desviar les

aiges que entren al municipi de l'anterior via i els desviar fins al collector d'aiges pluvials de la Pedrera. Amb aix s'aconseguir que aquesta aigua no entri al municipi i no collapsi la xarxa en episodis de fortes pluges.

Construcci de l'interceptor pluvial de la plaa Sant Josep. Aquest desviar l'aigua pluvial que discorre des de la plaa Sant Josep fins a la Pius XII i la portar fins a un tram del collector existent on aquest t suficient capacitat per a absorbir-la.

Justificaci El projecte queda plenament justificat per les millores que es presentaran de cara als vens de la zona, aix com la eliminaci del collapse dels collector d'aiges (residuals i pluvials) aix com la disminuci del problema de la circulaci d'aigua de pluja en lmina lliure pels carrers en poques de pluja. De forma colateral, tamb es justifica per: Evitar el collapse del clavegueram convencional en poques de pluges. Evitar que l'escorrentiu discorri pels carrers (amb el perill que suposa). Eliminar les inundacions de soterranis, baixos i prquings. Allargar la xarxa d'aigua separativa del municipi.

3. DESCRIPCI DE L'ESTAT ACTUAL El problema que pretn solucionar el projecte es que en episodis de pluja: INTERCEPTOR TINENA: Hi ha una entrada d'aigua d'origen pluvial per la

part nord del municipi provinent del carrer Tinena (antiga carretera cap a la Tinena de Benifass). Aquesta via t una conca d'aportaci de 7 Ha. que es canalitzen cap als laterals de la via, que no disposa de cap imbornal (t 750 metres de longitud). Aquesta aigua arriba fins al municipi i a partir d'aqu, es distribueix pels diferents carrers (amb una punta de 1000 LPS per a perodes de retorn de 15 anys, veure imatge 3)

INTERCEPTOR PARC: Hi ha una zona del municipi, que a nivell d'escorrentiu pluvial, fa de coll d'ampolla, ja que conflueixen diferents carrers i es una zona molt plana, pel que la pendent del collector unitari existent es mot baixa (tram entre la plaa Sant Josep i la Pius XII).

Aix provoca un coll d'ampolla que crea un efecte de flooding (quantificat en 150 LPS) durant els 50 metres que dura aquest tram. Per a solucionar-ho, es vol fer un collector parallel a l'existent, que absorbeixi aquesta aigua mitjanant una reixa i ho transporti fins al final d'aquest tram crtic.


MAR 2018

Imatge 2. Vista de la conca de recepci del carrer de la Tinena 4. SOLUCI DEL PROBLEMA ANLISI HIDRULIC DELS INTERCEPTORS A INSTALLAR Tots els clculs es realitzen per a una pluja de disseny de perode de retorn de 15 anys. INTERCEPTOR CARRER TINENA: Es una zona de nou creixement del municipi, i en cas de pluges, l'aigua d'escorrentiu discorre pels laterals de la carretera de la Tinena de Benifass (veure imatge 2) i a l'arribar al municipi, tota l'aigua es canalitza cap als carrers interiors del poble, incrementant de forma notable l'aigua d'escorrentiu que hi discorre.

Nudo 57 Aporte total

Tiempo transcurrido (horas)2520151050

Apor

te to

tal (

LPS)

1200.0

1000.0

800.0

600.0

400.0

200.0

0.0

Imatge 3. Hidrograma del cabal d'aportaci de la conca per a perode de retorn 15 anys.


MAR 2018

Es preveu construir un collector de PP de 630 mm. de dimetre exterior, que aconseguir drenar aquesta zona fins al collector de la Pedrera (consistent en un caix de formig de 1,5x1).

Imatge 4. Plnol del clavegueram a la zona afectada pel projecte.

Imatge 5. Vista de l'anlisi en planta del collector a installar. INTERCEPTOR CARRER PARC: Hi ha una zona del municipi, que a nivell d'escorrentiu pluvial, fa de coll d'ampolla, ja que conflueixen diferents carrers i es una zona molt plana, pel que la pendent del collector unitari existent es mot baixa (tram entre la plaa Sant Josep i la Pius XII). Aix provoca un coll d'ampolla que crea un efecte de flooding (quantificat en 150 LPS) durant els 50 metres que dura aquest tram. Per a solucionar-ho, es vol fer un collector


MAR 2018

parallel a l'existent, que absorbeixi aquesta aigua mitjanant una reixa i ho transporti fins al final d'aquest tram crtic. El collector ser de DN315 amb una pendent constant de l'1%.

Imatge 6. Hidrograma del cabal que portar aquest interceptor per a un perode de retorn de T15 anys.

Imatge 7. Perfil longitudinal de l'interceptor del carrer Parc


MAR 2018

Imatge 8. Vista de la capacitat de l'interceptor del carrer Parc.

CARRER TINENA I VIAL DE LA SOLANA:

o Carrer Tinena. Collector de pluvials de PP corrugat de DN630. pendent 2,5%. 2 pous de registre i 4 imbornals.

o Vial de la Solana. Collector de pluvials de PP corrugat de DN630. pendent 0,7%. 1 pou de registre i una connexi amb clavegueram de pluvials del carrer Argentina.

CARRER DEL PARC:

o Interceptor de pluvials de PP corrugat de DN315. pendent de l'1%. 1 imbornal transversal de tipus MONOBLOCK a la part inicial.

5. DESCRIPCI DETALLADA DELS TREBALLS INTERCEPTOR CARRER PARC Es tracta de 48 metres d'un collector de PP de 315 mm de dimetre que discorre des de la cantonada del carrer Doctor Ferran fins a la plaa Pius XII amb una pendent de l'1% amb una profunditat mxima d'un metre. Aquest naixer a partir d'un imbornal transversal tipus monoblock de 0,3x0,5 tipus ACO o similar. Tots els baixants de pluvials de les vivendes en aquest tram, es connectaran a aquest collector a travs de 3 tipus de connexions (detallades en el pressupost). L'interceptor s'unir amb un imbornal existent al final del tram i posteriorment fins al pou de registre que es troba a la cantonada del carrer Jaume Linya.


MAR 2018

INTERCEPTOR CARRER TINENA Aquest collector tindr dos trams:

Carrer Tinena. Collector de pluvials de PP corrugat de DN630. pendent 2,5%. 2 pous de registre i 4 imbornals. 40 metres de longitud.

Vial de la Solana. Collector de pluvials de PP corrugat de DN630. pendent 0,7%. 1 pou de registre i una connexi amb clavegueram de pluvials del carrer Argentina. 90 metres de longitud.

Es construiran 2 imbornals dobles (1x1) a la part nord i un imbornal simple (0,5x1) a la cantonada amb el carrer Osca. Es connectar el collector de pluvials de carrer Argentina (DN315) amb el collector de la Tinena. Aix es far a la cantonada del carrer Argentina amb el Vial de la Solana. Hi haur 4 pous de registre de control i aquest collector s'insertar a collector de formig armat existent. 6. DURACI DELS TREBALLS I CODIFICACI

DURACI DELS TREBALLS El pla d'obra s'ha realitzat tenint en compte la forma en que s'executaran les obres. La estructuraci del pressupost ha seguit el mateix criteri. La fase de planejament de l'obra es fa mitjanant el sistema de diagrames de barres incorporant cada activitat del pressupost. Els temps previstos per a cada activitat han estat calculats en funci dels amidaments i dels rendiments dels equips constructius. Sestableix un termini dexecuci de les obres de 8 setmanes (2 mesos). CODIFICACI CPA, CPV i CNAE La codificaci CPA: F.42.21.13. Sistemas de irrigacin (canales); tuberas maestras y obras de tuberas; instalaciones de tratamiento de aguas y eliminacin de aguas residuales; estaciones de bombeo La codificaci CPV: 45247112-8 Trabajos de construccion de canales de desage La codificaci CNAE: F4221, F4291 7. GARANTIA Com a perode de garantia es fixa un termini de 12 mesos. Durant aquest perode, el Contractista est obligat a la conservaci, manteniment i reparaci de les obres fins a la seva recepci definitiva, tret dels propis de lexplotaci de les installacions. Per aquesta conservaci, no es preveu abonament independent ja que es considera que les despeses ocasionades per aquestes reparacions i qualsevol despesa derivada


MAR 2018

de les mateixes, resta inclosa en els preus unitaris corresponents a les diferents unitats d'obra. 8. NORMATIVA APLICABLE

GENERAL Llei 3/2012 Modificaci del Text refs de la Llei durbanisme

(DOGC 29/2/2012) Decret Legislatiu 1/2010 Text refs de la Llei durbanisme

(DOGC 5/8/2010) Decret Llei 1/2007, de 16 doctubre, de mesures urgents en matria urbanstica

(DOGC 18/10/2007) Decret Legislatiu 1/2005 Text refs de la Llei durbanisme

(DOGC 26/07/2005) Decret 305/2006 , de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament durbanisme

(DOGC 24/7/2006) Cdigo Tcnico de la Edificacin

DB SI 5 Seguridad en caso de incendio. Intervencin de los bomberos (BOE 28/03/2006)

RD 2267/2004, Reglamento de seguridad en caso de incendio en establecimientos industriales, RSCIEI. Anexo II (BOE 17/12/2004)

Decret 123/2005, de mesures de prevenci dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continutat immediata amb la trama urbana. (DOGC nm. 4407 de 16/06/2005)

Llei 20/1991 de promoci de laccessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques. Captol 1: Disposicions sobre barreres arquitectniques urbanstiques (DOGC nm. 1526 de

4/12/1991) Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoci de laccessibilitat i de

supressi de barreres arquitectniques, i daprovaci del Codi daccessibilitat. (Captol 2: Disposicions sobre barreres arquitectniques urbanstiques BAU-) (DOGC nm. 2043 de 28/04/1995)

Reial Decret 505/2007, pel qual saproven les condicions bsiques daccessibilitat i no discriminaci de les persones amb discapacitat per a laccs i utilitzaci dels espais pblics urbanitzats i edificacions.(BOE 11/05/2007)

Llei 9/2003, de mobilitat (DOGC 27/6/2003)

VIALITAT Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.1-IC

Secciones de firme, de la instruccin de Carreteras.(BOE 12/12/2003) Orden FOM/3459/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.3-IC:

Rehabilitacin de firmes, de la Instruccin de carreteras.(BOE 12/12/2003) Orden 27/12/1999, Norma 3.1-IC. "Trazado, de la Instruccin de carreteras (BOE 2/02/2000)

Orden de 14/05/1990 por la que se aprueba la Instruccin de carreteras 5.2-IC Drenaje superficial(BOE 23/05/1990)

UNE-EN-124 1995. Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulacin utilizadas por peatones y vehculos. Principios de construccin, ensayos de tipo, marcado, control de calidad.

Ordre 2/07/1976, PG-3/88, Pliego de Prescripciones Tcnicas Generales para obras de carreteras (BOE 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivamente).


MAR 2018

ORDEN FOM/475/2002, de 13 febrero, por la que se actualizan determinados artculos del Pliego de Prescripciones Tcnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes relativos a Hormigones y Aceros. (BOE 6/3/2002)

Modificacions i derogacions: veure anlisi jurdic al format HTML del BOE

GENRICDINSTALLACIONSURBANES Decret 120/1992 del Departament dIndstria i Energia de la Generalitat de Catalunya:

Caracterstiques que han de complir les proteccions a installar entre les xarxes dels diferents subministraments pblics que discorren pel subsl. (DOGC nm. 1606 de 12/06/1992) Decret 196/1992 del Departament dIndstria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifica lapartat a) del prembul i el punt 1.2 de larticle 1 del Decret 120/1992. (DOGC nm. 1649 de 25/09/1992)

Especificacions Tcniques de les companyies subministradores dels diferents serveis. Normes UNE de materials, sistemes o mtodes de collocaci i clcul Real Decreto-Ley 11/1995, de 28 de desembre, pel qual sestableixen les normes

aplicables al tractament de les aiges residuals urbanes. (BOE 20/12/1995)

Ordre 15/09/1986. Tuberas. Pliego de Prescripciones Tcnicas Generales para Tuberas de Saneamiento de Poblaciones. (BOE 23/09/1986)

XARXES DE DISTRIBUCI DENERGIA ELCTRICA General

Llei 54/1997, de 27 de noviembre, del Sector elctrico

(BOE 28/11/1997) Real Decreto 1955/2000, por el que se regulan las actividades de trasnporte,

distribucin comercialitzacin de instalaciones de energia elctrica. (BOE 27/12/2000) correcci derrades (BOE 13/03/2001)

Al ta Tensi

Real Decreto 223/2008 Condiciones tcnicas y garantas de seguridad en lneas elctricas de alta tensin y sus instrucciones tcnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09

(BOE: 19/3/2008) modificat pel Real Decreto 560/2010 (BOE 22/5/2010)

Resoluci ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tcniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les installacions de xarxa i a les installacions denlla. (DOGC nm. 4827 de 22/2/2007).

NTP - LAMT Lnies aries de mitjana tensi NTP - LSMT Lnies subterrnies de mitjana tensi

Baixa Tensi

Real Decreto 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotcnico de Baja Tensin. (BOE nm. 224 18/09/2002) En particular:

ITC BT-06 Redes areas para distribucin en baja tensin ITC BT-07 Redes subterrneas para distribucin en baja tensin


MAR 2018

ITC BT-08 Sistemas de conexin del neutro y de las masas en redes de distribucin ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior ITC BT-10 Previsin de cargas para suministros en baja tensin ITC BT-11 Redes de distribucin de energa elctrica. Acometidas

Resoluci ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tcniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les installacions de xarxa i a les installacions denlla (DOGC nm. 4827 de 22/2/2007)

NTP - LABT Lnies aries de baixa tensi NTP - LSBT Lnies subterrnies de baixa tensi

Centres de Transformaci

Real Decret 3275/1982, Reglamento sobre condiciones tcnicas y garantas de seguridad en centrales elctricas y centros de transformacin (BOE 1/12/1982, (Correcci derrors BOE 18/01/83)

Ordre de 6/07/1984, saprova les Instrucciones Tcnicas Complementarias ITC-MIE-RAT, del Reglamento sobre condiciones tcnicas y garantas de seguridad en centrales elctricas y centros de transformacin (BOE 01/08/1984)

Resoluci 19/06/1984: Ventilacin y acceso de ciertos centros de transformacin. (BOE 26/06/1984)

Resoluci ECF/4548/2006, de 29 de desembre. Normes tcniques particulars de Fecsa-Endesa relatives a les installacions de xarxa i a les installacions denlla (DOGC 22/2/2007)

NTP CT Centres de transformaci en edificis NTP CTR Centres de transformaci lentorn rural

Enl lumenat pbl ic

Real Decreto 1890/2008 Reglamento de eficiencia energtica en instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones tcnicas complementarias EA-01 a EA-07. (BOE 19/11/2008)

Llei 6/2001, dordenaci ambiental de lenllumenat per a la protecci del medi ambient (DOGC 12/06/2001)

Real Decreto 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotcnico de Baja Tensin, ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior. (BOE 18/09/2002)

Norma Tecnolgica NTE-IEE/1978. Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior. XARXES DE TELECOMUNICACIONS Especificacions tcniques de les Companyies

9. SERVEIS AFECTATS Lgicament, i ms essent dins dun nucli urb, el present projecte ha de tenir una especial cura amb lexistncia prvia de serveis que puguin ser afectats durant la seva execuci. En el nostre cas els serveis afectats sn:


MAR 2018

SERVEI DABASTAMENT DAIGUA POTABLE MUNICIPAL DE LAJUNTAMENT DE LA SNIA

SERVEI DE CLAVEGUERAM DE LAJUNTAMENT DE LA SNIA SERVEI D'ENLLUMENAT PBLIC DE L'AJUNTAMENT DE LA SNIA XARXES DE GAS NATURAL: ES PASSA PER SOTA XARXA DE DISTRIBUCI ELCTRICA: ES PASSA PER SOTA XARXA TELEFONIA: ES PASSA PER SOTA

10. GESTI DE RESIDUS El residu que es generar durant lexecuci del projecte seran les restes de les excavacions de les rases. Es generaran 30 metres cbics de material de demolici de paviment i 371,6 metres cbics de terres. Al pressupost, aquestes partides estan detallades en: codi ud descripci quantitat U219U110 m2 Dem. pav. asftics o formig +abocador+cnon 262,00 U2R4U200 m3 Crrega mec.+transp.terres aboc.,contenidor 350,00 U2R4U200 m3 Crrega mec.+transp.terres aboc.,contenidor 21,60 Es complir amb el decret 89/2010 pel qual s'aprova el Programa de gesti de residus de la construcci de Catalunya (PROGROC), es regula la producci i gesti dels residus de la construcci i demolici, i el cnon sobre la deposici controlada dels residus de la construcci. En l'annex 4 es pot veure l'annex de gesti de residus. 11. PRESSUPOST DE LACTUACI El pressupost de la present actuaci ascendeix a 46.903,16 Euros, desglossats en:

El desglossament daquest pressupost es pot consultar en el document nmero 4. Pressupost.


MAR 2018

12. DOCUMENTS QUE COMPOSEN EL PROJECTE El present projecte bsic cont les segents parts: MEMORIA

1. Aspectes Generals Situaci Antecedents Emplaament Promotor Autor

2. Objecte del projecte i justificaci de les actuacions Objecte Justificaci

3. Estat actual 4. Soluci proposada 5. Descripci detallada dels treballs. 6. Duraci dels treballs, classificaci del contractista i codificaci 7. Garantia 8. Normativa aplicable 9. Serveis afectats 10. Gesti de residus 11. Pressupost de l'actuaci 12. Documents que composen la present memria 13. Conclusions

ANNEX 1-REPORTATGE FOTOGRFIC F01_0 Plnol orientaci de les fotografies 1 F01_1 Plnol orientaci de les fotografies 2 ANNEX 2-ESTUDI HIDROLGIC I HIDRULIC ANNEX 3- ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

ANNEX 4- GESTI DE RESIDUS ANNEX 5- JUSTIFICACI DE PREUS

DOCUMENT 2- PLANOLS P0_0. Situaci i emplaament

P1_0. Planta general de l'actuaci. superposici amb topogrfic. Plnol guia P1_1. Planta general de l'actuaci. superposici amb topogrfic. Parc P1_2. Planta general de l'actuaci. superposici amb topogrfic. Tinena P02_0. Perfil longitudinal. Interceptor carrer Parc. Plnol guia P02_1. Perfil longitudinal. Interceptor carrer Parc P03_0. Perfil longitudinal. Interceptor carrer Tinena. Plnol guia P03_1. Perfil longitudinal. Interceptor carrer Tinena P04_0. Delimitaci conca carrer Tinena P05_1. Detalls constructius 1 P05_2. Detalls constructius 2

DOCUMENT 3 - PLEC DE CONDICIONS DOCUMENT 4 - PRESSUPOST

Amidaments Pressupost ltim full


MAR 2018

13. CONCLUSIONS Amb el segent projecte, es mostren les solucions per a desviar l'aigua pluvial que entra al municipi i que genera problemes importants de flooding en casos de pluja. La soluci aportada en el present projecte tcnic, permetr que els problemes s'eliminin de forma satisfactria per a tots els vens i la evacuaci d'aiges pluvials sigui ptima. La Snia, Mar de 2018 Javier Roig i Prades Enginyer de Camins, Canals i Ports Collegiat 24854

ANNEX 1. REPORTATGE FOTOGRFIC PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCI DE COLLECTORS INTERCEPTORS D'AIGES PLUVIALS AL MUNICIPI DE LA SNIA (MONTSI-TARRAGONA).

MAR 2018


Imatge 1. Vista del l'inici de l'interceptor del carrer Parc

Imatge 2. Vista de la ubicaci de l'interceptor al llarg del carrer Parc.


Imatge 3. Imbornal (esquerra) on arribar l'interceptor del carrer Parc.

Imatge 4. Vista de l'escorrentiu que discorre pel carrer Parc


Imatge 5. Punt d'inici de l'interceptor del carrer de la Tinena (hi discorre un collector)

Imatge 6. Vista del punt per on creua el collector i on es connectar.


Imatge 7. Rotonda en la que surt el collector interceptor fins a arribar al carrer Tinena.

ANNEX 2. ESTUDI HIDROLGIC I HIDRULIC PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCI DE COLLECTORS INTERCEPTORS D'AIGES PLUVIALS AL MUNICIPI DE LA SNIA (MONTSI-TARRAGONA).

MAR 2018

ANNEX 2. ESTUDI HIDROLOGIC I HIDRAULIC PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCI DE COLLECTORS INTERCEPTORS D'AIGES PLUVIALS AL MUNICIPI DE LA SNIA (MONTSI-TARRAGONA).

NDEX

1. Objecte del present estudi

2. Descripci de la evoluci de la xarxa

Primer creixement. dcada dels 60

Segon creixement. dcada dels 70

Tercer creixement. dcada dels 80

Quart creixement. dcada dels 90

Cinqu creixement. dcada dels 90. construcci EDAR i collector en alta

Sis creixement. Estat actual. xarxa residual i unitria

Sis creixement. Estat actual. xarxa pluvials

3. Anlisi del funcionament de la xarxa: Escenari pluja perode retorn 15 anys

3.1. Model numric xarxa actual

3.2. Organitzaci del model

3.2.1. Conques de drenatge

3.2.2. Pluja de projecte

4. Descripci del model

5. Anlisi del funcionament de la xarxa: escenari aiges residuals

5.1. Estat actual

5.2. Anlisi amb les millores proposades


1. OBJECTE DEL PRESENT ESTUDI Lobjecte del segent annex s el danalitzar el sistema de claveguerem actual de la

Snia. Es far un seguiment de la evoluci del sitema. Tamb selaborar un model

numric de la xarxa de clavegueram global per a analitzar els problemes que es

presenten.

El resultat final al que es pretn arribar s l'anlisi dels problemes d'inundaci del soterranis del carrer del Sol i estudiar les seves solucions.

2. DESCRIPCI DE LA EVOLUCI DE LA XARXA Els projectes relacionats amb el sanejament que shan portat a terme fins al dia davui

pel que fa al tema de sanejament (residuals i pluvials), sn els segents:

ANY TITOL DEL

PROJECTE

AUTOR DESCRIPCIO

Setembre 1953 Proyecto de

Saneamiento de

Cenia (Tarragona)

Burguera, V.

Villanova

Es tracta del primer

pla general de

sanejament del

municipi. En aquest

est detallada la xarxa

de clavegueram i el

collector num. 1

Novembre 1966 Proyecto de

ampliacin de la red

de saneamiento de

la Cenia (Tarragona)

Rafael Villar

Rioseco

Es tracta del projecte

del collector numero

2. s el que va pel

passeig de la Clotada.

Mar 1970 Proyecto de

Alcantarillado de

varias calles

E. Ventosa,

Enginyer

Industrial

Es tracta del

sanejament de

diversos carrers que

fan cap al collector 1.

Desembre 1985 Ampliaci de la

xarxa de sanejament

municipal

J. Pellicer,

Enginyer

industrial


del collector unitari

nmero 3 del municipi.


Gener 1988 Collector de les

Sorts-Carrer

Granada

Julian Allepuz,

Enginyer de

Camins, Canals i

Ports.


del collector unitari

nmero 4 del municipi.

Setembre 1990 Collector en alta de

les aiges residuals

del municipi de la

Snia

Inypsa, informes

y proyectos


del collector en alta

que uneix el municipi

amb lestaci

depuradora daiges

residuals.

Octubre 1992 Projecte

durbanitzaci de

carrers.

Guillem Cabrera,

ETOP

Es realitza el projecte

de sanejament de

carrers, tant de la zona

nord com del centre de

la poblaci.

Novembre 2006 Projecte de

collector daiges

pluvials al carrer

Granada.

Xavier Roig

Prades, Enginyer

de Camins,

Canals i Ports


del collector que

passa pel carrer

Granada. Aquest ja

est incls dintre del

pla director de

Clavegueram

Gener 2015 Projecte de

collector daiges

pluvials al carrer

Barranquet.

Xavier Roig

Prades, Enginyer

de Camins,

Canals i Ports


del collector d'aiges

pluvials que passa pel

carrer Barranquet.

NOTA: A part daquets, hi ha una gran quantitat de projectes relacionats amb el

sanejament, per estan inclosos dins de projectes durbanitzaci de carrers, o sigui,

que sn collectors secundaris, pel que no es fa esment en aquest apartat.

PRIMER CREIXEMENT. DCADA DELS 60

En la dcada dels seixanta es va

construir el primer sistema de

clavegueram.

Aquest consistia en una xarxa unitria

(es va calcular per a un perode de retorn

de 10 anys, encara que les dades

meteorolgiques utilitzades sn

dadquisici dubtosa). La xarxa est

dotada de nombrosos imbornals per a

les pluvials.

La xarxa, constava dun collector

general (collector 1) (que discorre pel

carrer Saragossa i carrer Parc), que

portava les aiges residuals fins a una

estaci de tractament (on seliminava la

matria en suspensi).

La totalitat de la xarxa era de formig en

massa, amb dimetres de 215 i 315

(clavegueram secundari) fins als 415

(collector general).

La xarxa va cobrir tot el municipi

urbanitzat a lpoca.

Amb vermell es marca la zona que

presenta els problemes d'inundaci.

SEGON CREIXEMENT. DCADA DELS 70

La urbanitzaci del passeig de la

Clotada, va propiciar la construcci dun

nou collector estructural (collector 2).

Aquest es va dimensionar per a recollir

sobretot les aiges residuals (hi ha pocs

imbornals). El problema moltes de les

cases que es van construir en aquest

passeig tenen els baixants de les pluvials

connectats al clavegueram.

El collector discorre pel traat del

Barranquet, creuant la carretera de

Tortosa a lalada de lactual plaa

Andalusia i dall anava a buscar lestaci

depuradora.

Els materials de la canonada sn en la

seva totalitat de formig en massa, amb

dimetres que van de 215 a 415.

TERCER CREIXEMENT. DCADA DELS 80

El creixement del municipi per la zona

coneguda com les Casetes i la vessant

oest de la poblaci (correspondria a la

conca 8 i 9 (veure part 3. annex 2)), va

crear la necessitat de construir un nou

collector general (collector 3) que

realitzes el sanejament de la zona.

Es tracta dun collector que segueix el

traat del terreny i connecta al collector

principal (construt a la dcada dels 60).

Daqu anava a parar a la depuradora.

Aquesta connexi era molt negativa, ja

que connectava un dimetre de 415 amb

un dimetre de 315 (collector antic).

Al mateix temps, a mesura que els

carrers es van desenvolupant, sanaven

fent noves connexions als collectors

existents.

Tamb es va urbanitzar la zona del carrer

Alacant, el sanejament del qual es va

connectar al collector 1.

En aquests anys, la depuradora era

testimonial, ja que no funcionava de

forma satisfactoria.

QUART CREIXEMENT. DCADA DELS 90 .

Aquesta dcada es van realitzar millores

en la xarxa, ja que els collectors

estructurals ja estaven completats.

Aquestes van ser consistents en la

reordenaci de claveguerams (com en la

zona de les Casetes), tamb es va

realitzar el sanejament de la zona oest,

que connectaven amb el collector 3.

Es va construir la urbanitzaci Sicnia

(connectada al collector 2)

Es va construir el collector del carrer

Granada (unitari-formig), encarregat del

sanejament del buit, que hi havia entre

el collector 1 i 2 i tamb per a evacuar

les pluvials de la zona. Els material del

clavegueram dels carrers que es van

connectar a aquest collector, va ser el

PVC).

La xarxa va crixer en direcci a la

carretera de Benifass (fins a lalada de

Mobles Garcia-Sabat).

El problema que es presentava es que

els collectors abocaven les aiges a un

barranc, pel que lAgncia Catalana de

lAigua va construir un collector en Alta i

una EDAR (Estaci Depuradora daiges

residuals (veure pgina segent).

Un altr

CINQU CREIXEMENT. DCADA DELS 90. CONSTRUCCI DE LA DEPURADORA I COLLECTOR EN ALTA

El collector en Alta de la Snia t una

longitud de 1250 metres, un dimetre

DN400 i el material de les canonades s

el PVC.

El pou de registre anterior al collector,

disposa dun sobreixidor (ja que la xarxa

es separativa). La canonada discorre en

la seva major part soterrada, per hi ha

uns punts puntuals per on va en

aqeducte.

Shi va connectar el clavegueram dun

polgon industrial proper al municipi.

SIS CREIXEMENT. ESTAT ACTUAL - XARXA UNITARIA I RESIDUAL

A nt ic collector residual s. Talla da l 'entradapel carrer Corunya pero sortida encaraconnectada

Tapa am b reix a tipus im bornal

Sortida dir ec tament a l carrerl

Sor tida c ap al carrer P er Tal lada

Sobreixidor s uperior

Sobreix idor

Aigua p

rovinen

t marqu

esina i c

oberta d

el pavell

Aig

ua p

rovi ne nt c ob erta d e la pis cin a

Aigu a pr ov in en t c un

e ta g es p a

RA S

E S D R

E NA N T S

P LU V IA L S

RASES

DRE N

ANTS P

LUVIALS

S obreix idor superior

T r a m e x t e r i or q u e d is c o r r e pe r d a m

u nt l a ti mb a d e r o qu e s

S E QU I A D R EN A TGE C AM VE L L D E L ES CAS ES D EL R IU

Sobreix idor s uperior

A partir del nou segle es formalitza

lacord de que el municipi ha de tenir una

xarxa separativa de sanejament.

Amb aix, amb la construcci de

qualsevol carrer, es construeixen les

dues xarxes (veure pgina segent).

El material ms utilitzat per a la xarxa de

clavegueram s el PVC.

Shan construt dues urbanitzacions(La

Pedrera (collector 1) i La Solana

(collector 2) i sha urbanitzat la zona

coneguda com les Sorts (connectat al

collector del carrer Granada).

Lany 2007 sha redactat el POUM (pla

dOrdenaci Urbana Municipal). El que es

pretn amb aquest estudi es fer que en

les zones existents i de nova construcci

(segons el POUM), el sistema de

sanejament funcioni amb totes les

garanties.

SIS CREIXEMENT. ESTAT ACTUAL - XARXA DE PLUVIALS

Antic collector residuals. T allada l 'entradapel carrer Corunya pero sor tida encaraconnectada

Tapa amb reixa tipus imbornal

Sortida directam ent al carrerl

Sortida cap a l carrer Per Tallada

S obreixidor supe rior

Sobreixidor

Aigua pr

ovi nent

marque

s ina i c

oberta d

el pavell

Aig u a p ro vi ne nt co b er ta de la pis cin a

Aig u a p ro v in en t c un e ta g es pa

RA S E S D RE NA N

T S P L UV IA L S

R ASES

D REN

AN TS PLU

VIALS

Sobreixidor supe rior

T r a m e x t e r i o r q u e d is c o r r e p e r d a m

u n t l a t i mb a d e r o q u e s

SE QU I A DR EN ATGE C AM VE LL DE L E S CA SES D EL RI U

Sobreixido r superior

A partir de lany 2000 es preveu que la

xarxa sigui separativa. Per aquest fet,

tots els nous carrers i les noves

urbanitzacions ja es construeixen amb

aquesta tipologia. Les actuacions

realitzades sn:

1. Remodelaci del casc antic

(cercle vermell)

2. Urbanitzaci la Solana

3. Urbanitzaci la Pedrera 4. Travessia Carrer Castell (cercle

verd)

5. Urbanitzaci de les Sorts

6. Collector estructural del carrer

Granada

7. Recuperaci del collector del

parc municipal.

Lany 2007 sha redactat el POUM (pla

dOrdenaci Urbana Municipal).El el que

es pretn amb aquest estudi es fer que

en les zones existents i de nova

construcci (segons el POUM), el

sistema devacuaci de pluvials funcioni

amb totes les garanties.

L'interceptor del carrer Tinena connecta amb el de la Pedrera mentre que el del carrer Parc ajudar a descongestionar l'efecte del flooding del carrer Parc.

3. ANLISI DEL FUNCIONAMENT DE LA XARXA UNITARIA: ESCENARI PLUJA T15 3.1. MODEL NUMRIC DE LA XARXA ACTUAL Per a fer el model numric, shan seguit les segents hiptesis:

1. Els baixants de pluvials de les cases, no estan connectats a la xarxa de

clavegueram (aix no es del tot cert, ja que el 20% dels habitatges si que est

connectat).

2. La nica entrada daigua sn els imbornals dels carrers.

3. La pluja modelitzada ha estat per a un perode de retorn de 15 anys.

4. Sha analitzat noms la xarxa unitria.

3.2. ORGANITZACI DEL MODEL 3.2.1. CONQUES DE DRENATGE Tal com sha especificat en els punts 1 i 2 de les hiptesis de partida, laigua de pluja,

entra a travs dels imbornals. A la xarxa unitria actual hi ha 3 zones en les que hi ha

imbornals de pluvials. Aquestes zones es mostren a la Figura 1 i 14. Daquestes zones

s don es calcularan les rees de drenatge que es mostren en la Taula 1.

3.2.2. PLUJA DE PROJECTE Per a determinar-la, sha utilitzat la guia: Mximas lluvias diarias en la Espaa

Peninsular (Ministerio de Fomento, Direccion general de carreteras), publicaci de

lany 1999.

Resum del procs operatiu per a lobtenci de les precipitacins diaries mximes

Localitzaci del punt geogrfic (amb coordenades UTM)

Estimar, mitjanant Isolnees presentades el coeficient de variaci C i el valor

mitj de la mxima precipitaci diaria anual

Per a periode de retorn desitjat, T i el valor de C, obtindre el factor

damplificaci K, mitjanant ls de la taula Ktt.

Realitzar el producte del factor damplifiaci K pel valor mitj de la mxima T

precipitaci diria anual obtenint la precipitaci diaria mxima per al periode de

retorn desitjat.

Ejemplo: precipitacin diaria mxima en Albacete para un periodo de retorno de 25

aos:

S en el mapa se obtiene (mm/da) y C = 0,41 V

S para C = 0,41 y T= 25 en la tabla se obtiene K = 1,854 V 25

S multiplicando se obtiene: P = K = 1,854 41 = 76,014 (mm/da) 25 25

A la figura 2, es pot veure el plnol de la zona destudi, amb els coeficients desitjats.

A la taula 2, es poden veure els valors de precipitaci per a perodes de retorn de 10,

100 i 500 anys per a cada subconca estudiada.

Les coordenades UTM (fus 31) del centre de la conca (que shan utilitzat per a

extreure els valors de la precipitaci en la publicaci anterior) sn: X 271162.5; Y 4501387.5

T (10 anys) mm/dia

T (15 anys) mm/dia

T (100 anys) mm/dia

T (500 anys) mm/dia

132 147 222 295 Taula 1. Valors de precipitaci de la conca del carrer Barranquet

Els valors de les precipitacions obtinguts en aquest punt, sutilitzaran en el punt 4, per

a calcular el cabal descorrentia.

Figura 2: Els valors dels coeficients per a la zona de lestudi

3.1. TRANSFORMACI DE PLUJA-ESCORRENTIU En la Figura 3. es presenta esquemticament la transformaci pluja-escorrentiu en un

sistema hidrolgic. Es pot apreciar que cau un determinat hietograma de precipitaci i

la conca el transforma en un hidrograma al punt de desgus.

Figura 3. Transformaci pluja escorrentiu en un sistema hidrolgic format per conca

nica

Dintre de lampli ventall daquest mtodes, els que sutilitzen ms a sovint sn:

Mtode racional.

Mtode de les conques compostes. En el present estudi, al ser una conca

urbana, sha utilitzat aquest mtode.

3.2. MTODE DE LES CONQUES COMPOSTES En la conca destudi hi ha la possibilitat de construir un parc de laminaci que ens

permeti laminar els cabals de clcul. Per a poder determinar el volum necessari que

ocupa aquesta bassa de laminaci ens fa falta estimar quin volum daigua caur per a

una pluja de perode de retorn de 500 anys.

La metodologia de clcul ser la segent (extret de Recomanacions tcniques per als

estudis dinundabilitat dmbit local, departament de medi Ambient, Agncia catalana

de laigua).

1. Un cop coneguda la precipitaci diria (apartat 3), el mtode ms utilitzat per a

la construcci dun hietograma de precipitaci que sigui raonable, es basa en

les cobres intensitat-durada-freqncia, tamb anomenades IDF.

2. Sanomenen corbes IDF les que resulten dunir punts representatius de la

intensitat mitjana en intervals de diferent durada i corresponents tots ells a una

mateixa freqncia o perode de retorn. La seva obtenci es a partir de les

corbes proposades per Tmez, que va deduir la relaci de lapartat 3.

3. El clcul de lhietograma de precipitaci, un cop coneguda la Pd i la corba IDF

aplicable es sol realitzar amb el mtode conegut com dels blocs alternats.

Laplicaci daquest mtode s senzilla. Les passes per a construir un

hietograma pel mtode dels blocs alternats sn els segents:

a) Decidir quina ser la durada de la tempesta per la qual es vol generar

lhietograma de precipitaci. Sha fixat que en cas de dubte caldr

considerar una pluja amb una durada efectiva de 24 hores.

b) Seguidament, cal decidir quin ser el perode de temps en que es

dividir la durada efectiva D en la construcci de lhietograma. El valor

de t depn bsicament del model de transformaci pluja-escorrentiu i

de les caracterstiques hidrolgiques de la conca. t=1 hora

c) SObt la precipitaci diria Pd corresponent al perode de retorn

considerat.

d) Calcular les intensitats de pluja per als intervals de temps. t, 2t,

3t,... 4t utilitzant la corba IDF que corespongui.

e) Generar un pluviograma de precipitaci, s a dir, la suma de

precipitacions P corresponent a cadascuna de les intensitats

calculades

f) Calcular el pluviograma de pluja neta E utilitzant el model de lSCS.

g) Obtenir la pluja neta que correspon a cadascun dels intervals nt amb

n [1,2], que constituiran els anomenats blocs de pluja neta.

h) Finalment, lhietograma es construeix collocant el bloc E t en el punt

mitj de la durada efectiva, el bloc E2 t en linterval anterior, el

segent en linterval posterior, i aix successivament.

Figura 2. Frmules a utilitzar per a la realitzaci de lhietograma.

En la Figura 4, es veu la pluja de projecte per a un perode de retorn de 15 anys

(conca urbana). Aquesta ser la que sutilitzar en el model. Totes les rees de

drenatge estaran configurades per aquesta pluja, que vindr designada amb el nom

T15.

Subcatch BELLAUBI Rainfall

Elapsed Time (hours)2520151050

Rai

nfal

l (m

m/h

r)

70.0

60.0

50.0

40.0

30.0

20.0

10.0

0.0

Figura 4. pluja de projecte T15

PLUJA DE DISSENY T10 T15 T100 T500

NC Po Po' Ka I1/Id SCS lag Pd (T10) Pd' (T10) Pd (T10) Pd' (T10)Pd (T100)Pd' (T100)Pd (T500)Pd' (T500) mm (hores) Mm mm mm mm mm mm mm mm

96.15 2.00 2.6 1.00 11.000 0.08 132.00 132.00 147.00 147.00 222.00 222.00 295.00 295.00 T10 T15 T100 T500 temps (h) I sum. P sum. E E I sum. P sum. E E I sum. P sum. E E I sum. P sum. E E E E E E

mm/h mm mm mm mm/h Mm mm mm mm/h mm mm mm mm/h mm mm mm mm. mm. mm. mm. 1 60.500 60.500 47.28 47.28 67.375 67.375 53.95 53.95 101.750 101.750 87.66 87.66 135.208 135.208 120.77 120.77 1.058 1.180 1.787 2.377 2 39.132 78.263 64.57 17.29 43.579 87.157 73.29 19.34 65.812 131.625 117.21 29.56 87.454 174.907 160.22 39.45 1.189 1.326 2.008 2.840 3 29.895 89.686 75.77 11.21 33.293 99.878 85.81 12.52 50.279 150.836 136.28 19.07 66.812 200.435 185.64 25.42 1.347 1.502 2.275 3.234 4 24.531 98.125 84.08 8.31 27.319 109.276 95.09 9.28 41.257 165.029 150.39 14.11 54.824 219.295 204.43 18.79 1.541 1.718 2.604 3.722 5 20.960 104.798 90.67 6.58 23.341 116.707 102.44 7.35 35.250 176.251 161.56 11.16 46.842 234.208 219.30 14.87 1.78 1.99 3.02 4.34 6 18.382 110.295 96.10 5.43 20.471 122.828 108.50 6.06 30.916 185.496 170.76 9.20 41.082 246.492 231.55 12.25 2.10 2.34 3.55 5.16 7 16.421 114.950 100.70 4.60 18.288 128.013 113.63 5.14 27.618 193.325 178.55 7.80 36.699 256.896 241.93 10.38 2.52 2.81 4.26 6.27 8 14.872 118.973 104.68 3.98 16.562 132.492 118.08 4.44 25.011 200.091 185.29 6.74 33.236 265.886 250.90 8.97 3.10 3.46 5.25 7.87 9 13.611 122.502 108.17 3.49 15.158 136.423 121.97 3.90 22.892 206.026 191.21 5.91 30.419 273.774 258.77 7.87 3.98 4.44 6.74 10.38

10 12.564 125.636 111.28 3.10 13.991 139.913 125.44 3.46 21.130 211.297 196.46 5.25 28.078 280.778 265.76 6.99 5.43 6.06 9.20 14.87 11 11.677 128.446 114.06 2.79 13.004 143.043 128.54 3.11 19.639 216.024 201.17 4.71 26.096 287.058 272.03 6.27 8.31 9.28 14.11 25.42 12 10.916 130.987 116.58 2.52 12.156 145.872 131.35 2.81 18.358 220.296 205.43 4.26 24.395 292.735 277.69 5.67 47.28 53.95 87.66 120.77 13 10.254 133.298 118.87 2.29 11.419 148.446 133.91 2.56 17.245 224.184 209.30 3.88 22.916 297.902 282.85 5.16 17.29 12.52 29.56 39.45 14 9.672 135.414 120.97 2.10 10.772 150.802 136.25 2.34 16.267 227.742 212.85 3.55 21.616 302.631 287.57 4.72 11.21 9.28 19.07 18.79 15 9.157 137.361 122.90 1.93 10.198 152.970 138.40 2.15 15.401 231.016 216.12 3.26 20.465 306.981 291.91 4.34 6.58 6.06 11.16 12.25 16 8.697 139.159 124.69 1.78 9.686 154.973 140.39 1.99 14.628 234.041 219.13 3.02 19.438 311.000 295.93 4.01 4.60 4.44 7.80 8.97 17 8.284 140.828 126.35 1.66 9.225 156.831 142.24 1.85 13.932 236.846 221.93 2.80 18.513 314.728 299.65 3.72 3.49 3.46 5.91 6.99 18 7.910 142.380 127.89 1.54 8.809 158.559 143.96 1.72 13.303 239.457 224.53 2.60 17.678 318.198 303.11 3.46 2.79 2.81 4.71 5.67 19 7.570 143.829 129.32 1.44 8.430 160.173 145.56 1.60 12.731 241.894 226.96 2.43 16.918 321.436 306.35 3.23 2.29 2.56 3.88 4.72 20 7.259 145.185 130.67 1.35 8.084 161.684 147.07 1.50 12.209 244.176 229.24 2.28 16.223 324.467 309.37 3.03 1.93 2.15 3.26 4.01 21 6.974 146.458 131.94 1.26 7.767 163.101 148.48 1.41 11.729 246.316 231.37 2.14 15.586 327.312 312.21 2.84 1.66 1.85 2.80 3.46 22 6.712 147.655 133.12 1.19 7.474 164.434 149.80 1.33 11.288 248.329 233.38 2.01 14.999 329.987 314.88 2.67 1.44 1.60 2.43 3.03 23 6.469 148.783 134.25 1.12 7.204 165.691 151.05 1.25 10.879 250.227 235.27 1.89 14.457 332.508 317.40 2.52 1.26 1.41 2.14 2.67 24 6.244 149.848 135.30 1.06 6.953 166.877 152.23 1.18 10.501 252.018 237.06 1.79 13.954 334.889 319.78 2.38 1.12 1.25 1.89 2.38

4. DESCRIPCI DEL MODEL NUMRIC Lobjecte del segent apartat s el de presentar el model numric que sha utilitzat per

a realitzar els clculs hidrulics del present annex. Aquest s:

SWMN (Water Supply and Water Resources Division of the U.S. Environmental

Protection Agency's National Risk Management Research Laboratory)

4.1. SWMN 4.1.1. INTRODUCCI The EPA Storm Water Management Model (SWMM) is a dynamic rainfall-runoff

simulation model used for single event or long-term (continuous) simulation of runoff

quantity and quality from primarily urban areas. The runoff component of SWMM

operates on a collection of subcatchment areas that receive precipitation and generate

runoff and pollutant loads. The routing portion of SWMM transports this runoff through

a system of pipes, channels, storage/treatment devices, pumps, and regulators.

SWMM tracks the quantity and quality of runoff generated within each subcatchment,

and the flow rate, flow depth, and quality of water in each pipe and channel during a

simulation period comprised of multiple time steps.

SWMM was first developed in 1971 and has undergone several major upgrades since

then. It continues to be widely used throughout the world for planning, analysis and

design related to storm water runoff, combined sewers, sanitary sewers, and other

drainage systems in urban areas, with many applications in non-urban areas as well.

The current edition, Version 5, is a complete re-write of the previous release. Running

under Windows, SWMM 5 provides an integrated environment for editing study area

input data, running hydrologic, hydraulic and water quality simulations, and viewing the

results in a variety of formats. These include color-coded drainage area and

conveyance system maps, time series graphs and tables, profile plots, and statistical

frequency analyses.

This latest re-write of SWMM was produced by the Water Supply and Water Resources

Division of the U.S. Environmental Protection Agency's National Risk Management

Research Laboratory with assistance from the consulting firm of CDM, Inc.

4.1.2. MODEL CONCEPTUAL

Per a modelitzar un sistema de clavegueram de pluvials, sn necessaris els segents

elements:

Figura 5. Elements dels que es composa el model

PLUJA SINTTICA (RAIN GAGE)

Rain Gages supply precipitation data for one or more subcatchment areas in a study region. The rainfall data can be either a user-defined time series or come from an external file. Several different popular rainfall file formats currently in use are supported, as well as a standard user-defined format. The principal input properties of rain gages include:

rainfall data type (e.g., intensity, volume, or cumulative volume) recording time interval (e.g., hourly, 15-minute, etc.) source of rainfall data (input time series or external file) name of rainfall data source

CONQUES DESCORRENTIU (SUBCATCHMENT)

Subcatchments are hydrologic units of land whose topography and drainage system elements direct surface runoff to a single discharge point. The user is responsible for dividing a study area into an appropriate number of subcatchments, and for identifying the outlet point of each subcatchment. Discharge outlet points can be either nodes of the drainage system or other subcatchments. Subcatchments can be divided into pervious and impervious subareas. Surface runoff can infiltrate into the upper soil zone of the pervious subarea, but not through the impervious subarea. Impervious areas are themselves divided into two subareas - one that contains depression storage and another that does not. Runoff flow from one subarea in a subcatchment can be routed to the other subarea, or both subareas can drain to the subcatchment outlet. Infiltration of rainfall from the pervious area of a subcatchment into the unsaturated upper soil zone can be described using three different models:

Horton infiltration Green-Ampt infiltration SCS Curve Number infiltration (sha usat aquest)

To model the accumulation, re-distribution, and melting of precipitation that falls as snow on a subcatchment, it must be assigned a Snow Pack object. To model groundwater flow between an aquifer underneath the subcatchment and a node of the drainage system, the subcatchment must be assigned a set of Groundwater parameters. Pollutant buildup and washoff from subcatchments are associated with the Land Uses assigned to the subcatchment. The other principal input parameters for subcatchments include:

assigned rain gage outlet node or subcatchment assigned land uses tributary surface area imperviousness slope characteristic width of overland flow Manning's n for overland flow on both pervious and impervious areas depression storage in both pervious and impervious areas percent of impervious area with no depression storage

A partir de les dades de la pluja i les caracterstiques de la conca, el programa calcula lescorrentiu generat (Runoff). Per a fer aquest clcul, el programa utilitza el segent model: The conceptual view of surface runoff used by SWMM is illustrated in Figure 2 below. Each subcatchment surface is treated as a nonlinear reservoir. Inflow comes from precipitation and any designated upstream subcatchments. There are several outflows, including infiltration, evaporation, and surface runoff. The capacity of this "reservoir" is the maximum depression storage, which is the maximum surface storage provided by ponding, surface wetting, and interception. Surface runoff per unit area, Q, occurs only when the depth of water in the "reservoir" exceeds the maximum depression storage, dp, in which case the outflow is given by Manning's equation.

Figura 2. Depth of water over the subcatchment (d in feet) is continuously updated with time (t in seconds) by solving numerically a water balance equation over the subcatchment. NODES (JUNCTION) Junctions are drainage system nodes where links join together. Physically they can represent the confluence of natural surface channels, manholes in a sewer system, or pipe connection fittings. External inflows can enter the system at junctions. Excess water at a junction can become partially pressurized while connecting conduits are surcharged and can either be lost from the system or be allowed to pond atop the junction and subsequently drain back into the junction. The principal input parameters for a junction are:

invert elevation height to ground surface ponded surface area when flooded (optional) external inflow data (optional).

NODES DE DIVISI (DIVIDER)

Flow Dividers are drainage system nodes that divert inflows to a specific conduit in a prescribed manner. A flow divider can have no more than two conduit links on its discharge side. Flow dividers are only active under Kinematic Wave routing and are treated as simple junctions under Dynamic Wave routing. There are four types of flow dividers, defined by the manner in which inflows are diverted:

Cutoff (diverts all inflow above a defined cutoff value) Overflow (diverts all inflow above the flow capacity of the non-diverted conduit) Tabular (uses a table that expresses diverted flow as a function of total inflow) Weir (treats diverted flow as linearly proportional to the inflow above a defined cutoffvalue).

The principal input parameters for a flow divider are:

junction parameters (see Junctions) name of the link receiving the diverted flow method used for computing the amount of diverted flow.

NODES FINALS (OUTFALL) Outfalls are terminal nodes of the drainage system used to define final downstream boundaries under Dynamic Wave flow routing. For other types of flow routing they behave as a junction. Only a single link can be connected to an outfall node. The boundary conditions at an outfall can be described by any one of the following stage relationships:

the critical or normal flow depth in the connecting conduit a fixed stage elevation a tidal stage described in a table of tide height versus hour of the day a user-defined time series of stage versus time.

The principal input parameters for outfalls include:

invert elevation boundary condition type and stage description presence of a flap gate to prevent backflow through the outfall.

CONDUCTES (CONDUIT)

Conduits are pipes or channels that move water from one node to another in the conveyance system. Their cross-sectional shapes can be selected from a variety of standard open and closed geometries. Irregular natural cross-section shapes are also supported. The principal input parameters for conduits are:

names of the inlet and outlet nodes offset heights of the conduit above the inlet and outlet node inverts conduit length

Manning's roughness cross-sectional geometry entrance/exit losses presence of a flap gate to prevent reverse flow.

PARCS DE LAMINACI (STORAGE UNIT)

Storage Units are drainage system nodes that provide storage volume. Physically they could represent storage facilities as small as a catchbasin or as large as a lake. The volumetric properties of a storage unit are described by a function or table of surface area versus height. The principal input parameters for storage units include:

invert elevation maximum depth depth-surface area data evaporation potential ponded surface area when flooded (optional) external inflow data (optional).

SOBREIXIDORS (FLOW REGULATORS) Flow Regulators are structures or devices used to control and divert flows within a conveyance system. They are typically used to:

control releases from storage facilities prevent unacceptable surcharging divert flow to treatment facilities and interceptors.

2.3. MODELITZACI Tots els clculs realitzats amb el programa SWMN es fan amb lopci de lona

dinmica, ja que ens proporciona els millors resultats.

Dynamic Wave routing solves the complete one-dimensional Saint Venant flow equations and therefore produces the most theoretically accurate results. These equations consist of the continuity and momentum equations for conduits and a volumecontinuity equation at nodes. With this form of routing it is possible to represent pressurized flow when a closedconduit becomes full, such that flows can exceed the full-flow Manning equation value. Flooding occurs when the water depth at a node exceeds the maximum availabledepth, and the excess flow is either lost from the system or can pond atop the nodeand re-enter the drainage system. Dynamic wave routing can account for channel storage, backwater, entrance/exitlosses, flow reversal, and pressurized flow. Because it couples together the solution forboth water levels at nodes and flow in conduits it can be applied to any general network layout, even those containing multiple downstream diversions and loops. It isthe method of choice for systems subjected to significant backwater effects due todownstream flow restrictions and with flow regulation via weirs and orifices. This generality comes at a price of having to use much smaller time steps, on the order of aminute or less (SWMM will automatically reduce the user-defined maximum time step as needed to maintain numerical stability).

1.2.4. CARACTERITZACI DELS ELEMENTS Un cop definits tots els elements necessaris per a realitzar el model, sha dexplicar

quines dades fan falta per a caracteritzar cadascun daquests.

PLUJA SINTTICA (RAIN GAGE)

Name User-assigned rain gage name. X-Coordinate Horizontal location of the rain gage on the

Study Area Map. If left blank then the rain gage will not appear on the map.

Y-Coordinate Vertical location of the rain gage on the Study Area Map. If left blank then the rain gage will not appear on the map.

Description Click the ellipsis button (or press Enter) to edit an optional description of the rain gage.

Tag Optional label used to categorize or classify the rain gage.

Rain Format Format in which the rain data are supplied: INTENSITY: each rainfall value is an average rate in inches/hour (or mm/hour) over the recording interval. VOLUME: each rainfall value is the volume of rain that fell in the recording interval (in inches or millimeters). CUMULATIVE: each rainfall value represents the cumulative rainfall that has occurred since the start of the last series of non-zero values (in inches or millimeters).

Rain Interval Time interval between gage readings in decimal hours or hours:minutes format.

Snow Catch Factor Factor that corrects gage readings for snowfall. Data Source Source of rainfall data; either TIMESERIES for

user-defined time series data or FILE for an external data file.

TIME SERIES - Series Name Name of time series with rainfall data if Data

Source selection was TIMESERIES; leave blank otherwise (double-click to edit the series).

DATA FILE - File Name Name of external file containing rainfall data. - Station No. Recording gage station number. - Rain Units Depth units (IN or MM) for rainfall values in

user-prepared files (other standard file formats have fixed units depending on the format).

CONQUES DESCORRENTIU (SUBCATCHMENT)

Name User-assigned subcatchment name. X-Coordinate Horizontal location of the subcatchment's

centroid on the Study Area Map. If left blank then the subcatchment will not appear on the map.

Y-Coordinate Vertical location of the subcatchment's centroid on the Study Area Map. If left blank then the subcatchment will not appear on the map.

Description Click the ellipsis button (or press Enter) to edit an optional description of the subcatchment.

Tag Optional label used to categorize or classify the subcatchment.

Rain Gage Name of the rain gage associated with the subcatchment.

Outlet Name of the node or subcatchment that recieves the subcatchment's runoff.

Area Area of the subcatchment (acres or hectares). Width Characteristic width of the overland flow path

for sheet flow runoff (feet or meters). (More) % Slope Average percent slope of the subcatchment. % Imperv Percent of land area which is impervious. N-Imperv Manning's n for overland flow over the

impervious portion of the subcatchment (Typical Values ).

N-Perv Manning's n for overland flow over the pervious portion of the subcatchment (Typical Values ).

Dstore-Imperv Depth of depression storage on the impervious portion of the subcatchment (inches or millimeters) (Typical Values ).

Dstore-Perv Depth of depression storage on the pervious portion of the subcatchment (inches or millimeters) (Typical Values ).

% Zero-Imperv Percent of the impervious area with no depression storage.

Subarea Routing Choice of internal routing of runoff between pervious and impervious areas: IMPERV: runoff from pervious area flows to

impervious area PERV: runoff from impervious flows to

pervious area OUTLET: runoff from both areas flows

directly to outlet

Percent Routed Percent of runoff routed between subareas. Infiltration Click the ellipsis button (or press Enter) to edit

infiltration parameters for the subcatchment. Groundwater Click the ellipsis button (or press Enter) to edit

groundwater flow parameters for the subcatchment.

Snow Pack Name of snow pack parameter set (if any) assigned to the subcatchment.

Land Uses Click the ellipsis button (or press Enter) to assign land uses to the subcatchment.

Initial Buildup Click the ellipsis button (or press Enter) to specify initial quantities of pollutant buildup over the subcatchment.

Curb Length Total length of curbs in the subcatchment (any length units). Used only when pollutant buildup is normalized to curb length.

NODES (JUNCTION)

Name User-assigned junction name. X-Coordinate Horizontal location of the junction on the Study

Area Map. If left blank then the junction will not appear on the map.

Y-Coordinate Vertical location of the junction on the Study Area Map. If left blank then the junction will not appear on the map.

Description Click the ellipsis button (or press Enter) to edit an optional description of the junction.

Tag Optional label used to categorize or classify the junction.

Inflows Click the ellipsis button (or press Enter) to assign direct, dry weather, or RDII inflows to the junction.

Treatment Click the ellipsis button (or press Enter) to edit a set of treatment functions for pollutants entering the node.

Invert El. Invert elevation of the junction (feet or meters). Max. Depth Maximum depth at the junction (i.e., the

distance from the invert to the ground surface) (feet or meters). If zero, then the distance from the invert to the top of the highest connecting link will be used.

Initial Depth Depth of water at the junction at the start of the simulation (feet or meters).

Surcharge Depth Additional depth of water beyond the maximum depth that is allowed before the junction floods (feet or meters). This parameter can be used to simulate bolted manhole covers.

Ponded Area Area occupied by ponded water atop the junction after flooding occurs (sq. feet or sq. meters). If the Allow Ponding analysis option is turned on, a non-zero value of this parameter will allow ponded water to be stored and subsequently returned to the drainage system when capacity exists.

NODES DE DIVISI (DIVIDER)

Name User-assigned divider name. X-Coordinate Horizontal location of the divider on the Study

Area Map. If left blank then the divider will not appear on the map.

Y-Coordinate Vertical location of the divider on the Study Area Map. If left blank then the divider will not appear on the map.

Description Click the ellipsis button (or press Enter) to edit an optional description of the divider.

Tag Optional label used to categorize or classify the divider.

Inflows Click the ellipsis button (or press Enter) to assign direct, dry weather, or RDII inflows to the divider.


Invert El. Invert elevation of the divider (feet or meters). Max. Depth Maximum depth at the divider (i.e., distance

from the invert to the ground surface) (feet or meters). If zero then the distance from the invert to the top of the highest connecting link will be used.

Initial Depth Depth of water at the divider at the start of the simulation (feet or meters)

Surcharge Depth Additional depth of water beyond the maximum depth that is allowed before the divider floods (feet or meters). This parameter can be used to simulate bolted manhole covers.

Ponded Area Area occupied by ponded water atop the divider after flooding occurs (sq. feet or sq. meters). If the Allow Ponding analysis option is turned on, a non-zero value of this parameter will allow ponded water to be stored and subsequently returned to the drainage system when capacity exists.

Diverted Link Name of link which receives the diverted flow. Type Type of flow divider. Choices are:

CUTOFF: diverts all inflow above a defined cutoff value OVERFLOW: diverts all inflow above the flow capacity of the non-diverted link TABULAR: uses a Diversion Curve to express diverted flow as a function of the total inflow WEIR: uses a weir equation to compute diverted flow.

CUTOFF DIVIDER - Cutoff Flow Cutoff flow value used for a CUTOFF divider

(flow units).

TABULAR DIVIDER

- Curve Name Name of Diversion Curve used with a TABULAR divider (double-click to edit the curve).

WEIR DIVIDER - Min. Flow Minimum flow at which diversion begins for a

WEIR divider (flow units). - Max. Depth Vertical height of WEIR opening (feet or

meters). - Coefficient Product of WEIR's discharge coefficient and its

length. Weir coefficients are typically in the range of 2.65 to 3.10 per foot, for flows in CFS.

NODES FINALS (OUTFALL)

Name User-assigned outfall name. X-Coordinate Horizontal location of the outfall on the Study

Area Map. If left blank then the outfall will not appear on the map.

Y-Coordinate Vertical location of the outfall on the Study Area Map. If left blank then the outfall will not appear on the map.

Description Click the ellipsis button (or press Enter) to edit an optional description of the outfall.

Tag Optional label used to categorize or classify the outfall.

Inflows Click the ellipsis button (or press Enter) to assign direct, dry weather, or RDII inflows to the outfall.


Invert El. Invert elevation of the outfall (feet or meters). Tide Gate YES - tide gate present which prevents

backflow NO - no tide gate present

Type Type of outfall boundary condition: FREE: outfall stage determined by minimum of critical flow depth and normal flow depth in the connecting conduit NORMAL: outfall stage based on normal flow depth in connecting conduit FIXED: outfall stage set to a fixed value TIDAL: outfall stage given by a table of tide elevation versus time of day TIMESERIES: outfall stage supplied from a time series of elevations

Fixed Stage Water elevation for a FIXED type of outfall (feet or meters).

Tidal Curve Name Name of the Tidal Curve relating water elevation to hour of the day for a TIDAL outfall (double-click to edit the curve).

Time Series Name Name of time series containing time history of outfall stage for a TIMESERIES outfall (double-click to edit the series).

CONDUCTES (CONDUIT)

Name User-assigned conduit name. Inlet Node Name of node on the inlet end of the conduit

(which is normally the end at higher elevation). Outlet Node Name of node on the outlet end of the conduit

(which is normally the end at lower elevation). Description Click the ellipsis button (or press Enter) to edit

an optional description of the conduit. Tag Optional label used to categorize or classify the

conduit. Shape Click the ellipsis button (or press Enter) to edit

the geometric properties of the conduit's cross section.

Max. Depth Maximum depth of the conduit's cross section (feet or meters).

Length Conduit length (feet or meters). Roughness Manning's roughness coefficient.

(Values for closed conduits ) (Values for open channels )

Inlet Offset Height of the conduit invert above the node invert at the inlet end of the conduit (feet or meters).

Outlet Offset Height of the conduit invert above the node invert at the outlet end of the conduit (feet or meters).

Initial Flow Initial flow in the conduit at the start of the simulation (flow units).

Maximum Flow Maximum flow allowed in the conduit under dynamic wave routing (flow units) - use 0 or leave blank if not applicable.

Entry Loss Coeff. Head loss coefficient associated with energy losses at the entrance of the conduit.

Exit Loss Coeff. Head loss coefficient associated with energy losses at the exit of the conduit.

Avg. Loss Coeff. Head loss coefficient associated with energy losses along the length of the conduit.

Flap Gate YES if a flap gate exists which prevents backflow through the conduit, or NO if no flap gate exists.

5. ANLISIS DEL SISTEMA DE CLAVEGUERAM ACTUAL Un cop determinat:

1. Geometria de la xarxa de clavegueram (longitud, material, profunditat pous,...)

2. Pluja de disseny

3. Conques d'aportaci de l'escorrentiu

4. Model numric de clcul

Es procedir a realitzar el clcul de la xarxa de clavegueram i determinar l'origen dels

problemes que pretn resoldre el present projecte.

5.1 ANLISIS DE L'ESTAT ACTUAL En la figura 6 es mostra el model en el que on es veu que per a una pluja de 15 anys

de perode de retorn:

La capacitat del collector del carrer del Sol est al 100% (color vermell) i que hi

ha un vessament en la crulla del carrer del Sol i el Balmes cap al carrer (cercle

vermell)

L'aigua que aporta la xarxa de pluvials del casc antic i que va a parar al

clavegueram unitari fa que aquest es desbordi en el punt de contacte (cercle

verd)

ANLISI HIDRULIC DELS INTERCEPTORS A INSTALLAR

Tots els clculs es realitzen per a una pluja de disseny de perode de retorn de 15 anys. INTERCEPTOR CARRER TINENA: Es una zona de nou creixement del municipi, i en cas de pluges, l'aigua d'escorrentiu discorre pels laterals de la carretera de la Tinena de Benifass (veure imatge 2) i a l'arribar al municipi, tota l'aigua es canalitza cap als carrers interiors del poble, incrementant de forma notable l'aigua d'escorrentiu que hi discorre.

Nudo 57 Aporte total

Tiempo transcurrido (horas)2520151050

Apor

te to

tal (

LPS)

1200.0

1000.0

800.0

600.0

400.0

200.0

0.0

Imatge 3. Hidrograma del cabal d'aportaci de la conca per a perode de retorn 15 anys. Es preveu construir un collector de PP de 630 mm. de dimetre exterior, que aconseguir drenar aquesta zona fins al collector de la Pedrera (consistent en un caix de formig de 1,5x1).

Imatge 4. Plnol del clavegueram a la zona afectada pel projecte.

Imatge 5. Vista de l'anlisi en planta del collector a installar. INTERCEPTOR CARRER PARC: Hi ha una zona del municipi, que a nivell d'escorrentiu pluvial, fa de coll d'ampolla, ja que conflueixen diferents carrers i es una zona molt plana, pel que la pendent del collector unitari existent es mot baixa (tram entre la plaa Sant Josep i la Pius XII). Aix provoca un coll d'ampolla que crea un efecte de flooding (quantificat en 150 LPS) durant els 50 metres que dura aquest tram. Per a solucionar-ho, es vol fer un collector parallel a l'existent, que absorbeixi aquesta aigua mitjanant una reixa i ho transporti fins al final d'aquest tram crtic. El collector ser de DN315 amb una pendent constant de l'1%.

Imatge 6. Hidrograma del cabal que portar aquest interceptor per a un perode de retorn de T15 anys.

Imatge 7. Perfil longitudinal de l'interceptor del carrer Parc

Imatge 8. Vista de la capacitat de l'interceptor del carrer Parc.

CARRER TINENA I VIAL DE LA SOLANA: o Carrer Tinena. Collector de pluvials de PP corrugat de DN630.

pendent 2,5%. 2 pous de registre i 4 imbornals. o Vial de la Solana. Collector de pluvials de PP corrugat de DN630.

pendent 0,7%. 1 pou de registre i una connexi amb clavegueram de pluvials del carrer Argentina.

CARRER DEL PARC: o Interceptor de pluvials de PP corrugat de DN315. pendent de l'1%. 1

imbornal transversal de tipus MONOBLOCK a la part inicial.

ANNEX 3. ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCI DE COLLECTORS INTERCEPTORS D'AIGES PLUVIALS AL MUNICIPI DE LA SNIA (MONTSI-TARRAGONA).

MAR 2018

ESTUDI BSIC SEGURETAT I SALUT SALUT PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCI DE COLLECTORS INTERCEPTORS D'AIGES PLUVIALS AL MUNICIPI DE LA SNIA (MONTSI-TARRAGONA). Dades de l'obra Tipus d'obra:

Ampliaci xarxa de pluvials Emplaament: La Snia (Montsi-Tarragona)

Superfcie construda: 600 m2

Promotor: Ajuntament de la Snia

Autor/s del Projecte d'execuci: Javier Roig Prades /

Serveis Tcnics Municipals

Tcnic redactor de l'Estudi Bsic de Seguretat i Salut: Javier Roig Prades / Serveis Tcnics Municipals

Dades tcniques de l'emplaament Topografia: Segons el plnol P1

Caracterstiques del terreny: Carrer Pavimentat Condicions fsiques i d's dels edificis de l'entorn

Installacions de serveis pblics,

Clavegueram, aigua potable, enllumenat pblic, lnea elctrica.

Ubicaci de vials:

(amplada, nombre, densitat de circulaci) i amplada de voreres

Un vial de 8 metres d'amplada

ESTUDI BSIC SEGURETAT I SALUT SALUT PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCI DE COLLECTORS INTERCEPTORS D'AIGES PLUVIALS AL MUNICIPI DE LA SNIA (MONTSI-TARRAGONA). Compliment del RD 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions mnimes de seguretat i salut a les obres de construcci Aquest Estudi Bsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execuci d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenci de riscos d'accidents i malalties professionals, aix com informaci til per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servir per donar unes directrius bsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenci de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mnimes de seguretat i de salut a les obres de construcci. En base a l'art. 7, i en aplicaci d'aquest Estudi Bsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudin, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haur de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execuci de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcci Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Pbliques s'haur de sotmetre a l'aprovaci d'aquesta Administraci. Es recorda l'obligatorietat de qu a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidncies pel seguiment del Pla. Qualsevol anotaci feta al Llibre d'Incidncies haur de posar-se en coneixement de la Inspecci de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15 del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informaci adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. Abans del comenament dels treballs el promotor haur d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model incls a l'annex III del Reial Decret. La comunicaci d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haur d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execuci de l'obra o qualsevol integrant de la Direcci Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podr aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecci de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcci Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11).

Principis generals aplicables durant l'execuci de l'obra

ESTUDI BSIC SEGURETAT I SALUT SALUT PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCI DE COLLECTORS INTERCEPTORS D'AIGES PLUVIALS AL MUNICIPI DE LA SNIA (MONTSI-TARRAGONA). L'article 10 del RD 1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acci preventiva recollits en l'art. 15 de la "Ley de Prevencin de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execuci de l'obra i en particular en les segents activitats: - El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja - L'elecci de l'emplaament dels llocs i rees de treball, tenint en compte les seves

condicions d'accs i la determinaci de les vies o zones de desplaament o circulaci

- La manipulaci dels diferents materials i la utilitzaci dels mitjans auxiliars - El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control peridic de les

Installacions i dispositius necessaris per a l'execuci de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors

- La delimitaci i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matries i substncies perilloses

- La recollida dels materials perillosos utilitzats - L'emmagatzematge i l'eliminaci o evacuaci de residus i runes - L'adaptaci en funci de l'evoluci de l'obra del perode de temps efectiu que

s'haur de dedicar a les diferents feines o fases del treball - La cooperaci entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autnoms - Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que

es realitzi a l'obra o prop de l'obra. Els principis d'acci preventiva establerts a l'article 15 de la Llei 31/95 sn els segents: L'empresari aplicar les mesures que integren el deure general de prevenci, d'acord amb els segents principis generals: - Evitar riscos - Avaluar els riscos que no es puguin evitar - Combatre els riscos a l'origen - Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepci

dels llocs de treball, l'elecci dels equips i els mtodes de treball i de producci, per tal de reduir el treball monton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

- Tenir en compte l'evoluci de la tcnica - Substituir all que s perills per all que tingui poc o cap perill - Planificar la prevenci, buscant un conjunt coherent que integri la tcnica,

l'organitzaci del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influncia dels factors ambientals en el treball

- Adoptar mesures que posin per davant la protecci col lectiva a la individual - Donar les degudes instruccions als treballadors L'empresari tindr en consideraci les capacitats professionals dels treballadors en matria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines L'empresari adoptar les mesures necessries per garantir que noms els treballadors que hagin rebut informaci suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i especfic

ESTUDI BSIC SEGURETAT I SALUT SALUT PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCI DE COLLECTORS INTERCEPTORS D'AIGES PLUVIALS AL MUNICIPI DE LA SNIA (MONTSI-TARRAGONA). L'efectivitat de les mesures preventives haur de preveure les distraccions i imprudncies no temerries que pogus cometre el treballador. Per a la seva aplicaci es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que noms podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretn controlar i no existeixin alternatives ms segures Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a mbit de cobertura la previsi de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autnoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestaci del seu treball personal. Identificaci dels riscos

Sense perjudici de les disposicions mnimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuaci els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procs d'execuci de l'obra o b ser aplicables a d'altres feines. S'haur de tenir especial cura en els riscos ms usuals a les obres, com ara sn, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura ms adient pel treball que es realitzi. A ms, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificaci venes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparaci, manteniment...). Mitjans i maquinaria - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades - Interferncies amb Installacions de subministrament pblic (aigua, llum, gas...) - Desplom i/o caiguda de maquinria d'obra (sitges, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues - Caiguda de la crrega transportada - Generaci excessiva de pols o emanaci de gasos txics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accs (escales,

plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorolls - Contactes elctrics directes o indirectes - Accidents derivats de condicions atmosfriques

Treballs previs - Interferncies amb Installacions de subministrament pblic (aigua, llum, gas...)

ESTUDI BSIC SEGURETAT I SALUT SALUT PROJECTE EXECUTIU DE CONSTRUCCI DE COLLECTORS INTERCEPTORS D'AIGES PLUVIALS AL MUNICIPI DE LA SNIA (MONTSI-TARRAGONA). - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accs (escales,

plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforos per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions

qumiques) Enderrocs - Interferncies amb Installacions de subministrament pblic (aigua, llum, gas...) - Generaci excessiva de pols o emanaci de gasos txics - Projecci de partcules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accs (escales,

plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorolls - Fallida de l'estructura - Sobre esforos per postures incorrectes - Acumulaci i baixada de runes Moviments de te

PORTADA PROJECTE EXECUTIU - lasenia.cat · Perfil longitudinal de l'interceptor del carrer Parc ....

Documents

Transcript of PORTADA PROJECTE EXECUTIU - lasenia.cat · Perfil longitudinal de l'interceptor del carrer Parc ....