És la sigla amb el que es coneix el trastorn per dèficitd’atenció amb hiperactivitat

S’inicia a la infància i es caracteritza per dificultats permantenir l’atenció.

Afecta a la capacitat d’una persona per estar-se quieta,concentrar-se i controlar els impulsos

TDA on predomina la falta d’atenció

TDH on predomina la hiperactivitat

TDAH combinat (el més freqüent)

És troba en un 5 % de la societat.

Trastorn amb major incidència en la infància (un nen a cada aula).

Incidència major en nens que nenes:◦ Nens: conductes molestes, desordre, manca de

pulcritud, agressius amb els companys…◦ Nenes: problems de rendiment acadèmic,

simptomatologia depressiva.

Desconeixement de les causes directes o

immediates. Bàsicament es considera un

transtorn d’origen neurobiològic de

carácter hereditari i ambiental.

Les persones amb TDAH presenten unmecanisme deficient dels neurotransmissorsque inhibeixen o aturen la transmissió delsimpulsos nerviosos:

Dopamina: relacionada amb els processod’atenció.

Norepinefrina: relacionada amb elsprocessos de atenció i impulsivitat.

Serotonina: relacionada amb els processosde impulsivitat i motivació.

Barkley et al., 1990; Biederman et al., 1992;Pauls, 1991, indiquen que els factors socio-ambientals:

Poden influir en la major gravetat

Presentar problemes associats

Rarament es podrà considerar que aquestsfactors son la causa que genera el trastorn.

Donar una mala educació, (tot i que un mal ambient familiar o escolar poden empitjorar els símptomes).

- Ingerir molta o poca sucre. - Aspartame (edulcorant) - Manca de vitamines - Additius i colorants dels aliments - Al·lèrgies - Jugar a videojocs o veure la televisió en

excés. - Llums fluorescents.

Detecció a l’escola: mal comportament per l’excés d’activitatderivació al professional pel seu diagnòstic

1- Falta d’atenció

2- Hiperactivitat

3-Impulsivitat

Edat de diagnòstic: principi de primària Metges especialistes en trastorns

neurocognitius o psicòlegs◦ Diagnòstic neurològic◦ Estudi neurofisiològic◦ Encefalograma basal (altres patologies)

Diagnòstic psicològic:◦ Proves intel.lectuals◦ Proves que avaluen el rendiment acadèmic Pedagògiques Cognitives Qüestionaris per a pares i mestres

Més casos de nens que de nenes

Coneixement del nen: patològica per la freqüència.

Diagnòstic diferencial:◦ Detecció de símptomes centrals del TDA/H

Duració

Ubiqüitat

Repercusió

◦ Comparativa conductual amb la resta d’iguals.◦ Diferenciació d’altres trastorns :

Associats amb dificultats cognitives o d’aprenentatge

Mentals

◦ Influència d’altres tastorns o ambients en la disfunció del TDA/H

Conducta no estravagant.

Conducta conflictiva per: Freqüència

Intensitat

Inoportunitat

Pitjor comportament quan estan en grup.

Simptomatologia específica per a cada nen.

Poca capacitat de concentració

Poca constància en les tasques

No paren quiets. Tenen molts accidents

Tenen dificultats amb les relacions socials

Insatisfacció constant (volen ser sempre el centre d’atenció)

Volen imposar el seu criteri

Poc hàbils motriument

Dificultats d’aprenentatge

Dificultats amb la memòria a curt termini

Baixa autoestima

Actitud desafiant

Desobedients i mal geni

Ansietat i estrés

Poden mostrar un nivell de creativitat superior a la mitja

La medicació és només una part de la teràpia i es fonamental afegir la intervenció individual i familiar.

80% d’efectivitat

afegir la intervenció individual i familiar

té efectes secundaris

requereix una avaluació periòdica

Estimulant

Bloqueja principalment la recaptació de dopamina i noradrenalina augmentant les disponibles per al cervell.

Millora el rendiment i la concentració.

Més facilitat per seguir normes

Disminució impulsivitat i agresivitat.

Efecte en 30 min.

Acaba l’efecte en 3 – 4 hores

Perdua gana i insomni

Mal de cap i gastàlgies

Alguns tics, labialitat emocional i irratibilitat

A vegades al passar l’efecte els simptomestornen amb més intensitat.

Rubifén (4 – 5h.)◦ 2 dosis al dia amb una possible tercera

Concerta (12h. amb capsula osmòtica)◦ 1 dosis diaria fixe (no permet ajustos)

Medikinet (7h.)◦ 2 dosis dia

◦ Equilibrable amb metilfenidat

PRIMERA LÍNIA

◦ Psicoestimulants

SEGONA LÍNIA

◦ Atomoxetina (inhibidor)

SEGONA O TERCERA LÍNIA

◦ Antidepressius tricíclics

◦ Bupropion (millora hiperactivitat i agresivitat)

No són els causants del trastorn

Capaços d’influir en els efectes

Tenir un nen amb TDA-H pot provocar malestar entre els membres d’una família

Món construït per un sistema de valors i unes relacions entre els membres

Característiques de l’ambient poden sorgir factors de risc que comportin un empitjorament en l’estat del nen

Acostumen a presentar-se interaccions negatives

Línies d’estudi afirmen:

Baixa cohesió

Poca interacció

Poca llibertat d’expressió

Conseqüències:

Majoria de pares insatisfets amb el seu rol parental◦ Sentiment d’ineficàcia

◦ Frustració i culpabilitat

◦ Sensació de “no haver fet bé les coses”

◦ Estrés i rebuig

◦ Vida social afectada

Intervenció mèdica

Enfocament psicoeducatiu◦ Corrent conductual: es tracta de donar

coneixements als pares i docents sobre el TDA-Hi l’ensenyança de mètodes que ajudin a comprendre i dirigir millor al nen. Així aquest s’anirà conformant de millor manera.

◦ Corrent cognitiva: l’objectiu és ensenyar al nen amb el trastorn, tècniques d’autocontrol i resolució de problemes.

◦ Corrent cognitivo-conductual: combinació de les dues anteriors

Intervenció combinada i cognitivo-conductual

1) COMPORTAMENT DEL NEN AMB TDAH A L’AULA:

• indicadors més freqüents:

Conducta inquieta, sovint estan fora del seu lloc. No fan l’activitat que se suposa que han de fer o no l’acaben. No segueixen les ordres o instruccions dels mestres. Parlen quan no els correspon, criden o responen de manera precipitada. Poden mostrar agressivitat amb els companys. Tenen necessitat de satisfer les seves demandes de forma immediata. Es mostren imprevisibles: un dia fan bé la feina i un altre, no fan res bé. Es distreuen molt i són molt despitats, perden o s’obliden del material. Són desorganitzats amb les tasques escolars. Sovint porten els deures fora del termini establert i amb mala

presentació o incomplets.

• Grans virtuts i aspectes positius:

Gran expressivitat afectiva i sensibilitat.

Capacitat per realitzar diverses activitats alhora.

Pensament ràpid i intuïtiu.

Creativitat.

Sinceritat, falta de malícia i ingenuïtat.

2) PRINCIPALS DIFICULTATS D’APRENENTATGE:

Dificultats en la comprensió i fluïdesa lectora:

- Salten lletres i/o paraules. - No comprenen el contingut.

- Canvien lletres. - L’interpreten erròniament.

Dificultat en l’escriptura:

- No han desenvolupat l’habilitat Fan lletra desorganitzada.

de realitzar moviments lents i controlats

Dificultat en el càlcul i les matemàtiques

- Passar del pensament concret a l’abstracte.

- Per la impulsivitat llegeixen ràpid l’enunciat l’entenen malament.

- Generalment, capaços de fer càlculs mentals senzills o càlculsmatemàtics basats principalment en la memòria i l’automatització.

Possible solució: ensenyar a representar de manera gràfica perdisminuir la seva abstracció.

3) TRACTAMENT MULTIDISCIPLINAR:

- Cal intervenció de diferents professionals: mestres, metges,familiars, psicòlegs i altres persones, relacionades directament o noamb el nen i que estiguin ben informats sobre aquest trastorn pertractar-lo de forma correcta.

- “Multimodal Treatment of Children with ADHD”, MTA (EE.UU., 1999):demostra que necessitem la combinació entre tres components:

1. Tractament psicològic dirigit als pares, professors i nens.

2. Tractament farmacològic

3. Tractament psicopedagògic

4) INTERVENCIÓ DES DE L’ESCOLA (Paper del mestre):

Diferents estratègies

Mestre: ben informat i conèixer perfectament el trastorn i la sevaintervenció.

Establir contacte tant físic com visual per assegurar que el nenestigui atent.

Apropar els temes a la vida quotidiana dels nens.

Instruccions i continguts: ben estructurats i clars.

Activitats de llarga durada, caldria fragmentar la feina.

4.1) Estratègies més utilitzades:

Possibles recompenses.

Reforç positiu.

Auto-reforç positiu.

Càstigs.

- El cost de la resposta.

- El temps fora.

Atenció estratègica.

Programes d’economia de fitxes i recompenses.

Normes i límits.

Autoinstruccions.