L’espai rural. El sector agrari

Nerea HerraizAbigail

DombrowskiLorena Tortosa

Daniel RodríquezCurs: 2 Bat “A”

2

ÍNDEX

Introducció

Els factors de la diversitat dels paisatges

agraris

Els usos del sòl

Els paisatges agraris

Activitats Pau

Definicions

3

IntroduccióEl sector primari comprèn l’agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca. La seua contribució total al PIB Espanyol va ser solament del 2,6% en 2006 i els treballadors en el sector van representar el 4,61% del total de la població activa (2007).

Aquestos percentatges estan dins dels paràmetres dels països econòmicament més desenvolupats, tot i que en el cas espanyol el seu acusat descens s’ha realitzat en un període més curt de temps.

No obstant això les activitat primàries són rellevants en bastants comarques. Subministren primeres matèries per a la indústria alimentària, una de les més importants del país, fixen la població rural i compleixen una important funció mediambiental.

4

1. Els factors de la diversitat dels

paisatges agraris

5

1. FactorsFI

SIC

S

El relleu i els sòls

L’accidentat relleu i l’elevada actitud mitjana

El clima

Zones agroecológiques

Zona atlàntic-humida

Zona mediterrània

Zona semiàrida

Zona de muntanya

Clima temperat oceànic

Clima temperat mediterrani

Clima temperat oceànic

Clima temperat oceànic

6

1. FactorsH

UM

AN

SLa població

Propietats i explotacions

excessives explotacions

El poblament

Dispers

L'èxode del camp a les ciutats espanyoles i a l’estranger

Fraccionament + parcel·lament

Minifundisme Latifundisme

Concentrat

Envelliment

Concentració de propietat

Mecanització de tasques agràries

7

2. Els Usos del Sòl

Forestal

Agrícola

Ramader

8

2. UsosAgrícola Representa més del 50% de la producció Final

Agrària

Reducció de la superficie cultivada

Falta de rentabilitat de les explotacions

Als incentius de la PAC

Urbanització i altres usos económics

Els vinyers

Cereals, girasol i lleguminosesCultius de secà herbacis

Un dels principals productor mundials de vi

Ocupen aprox. En 12% de la superficie conreadaOliverals

Regadiuextensiu

intensiu

9

10

2. UsosRamader

Equival al 40% de la PFAProducció ganadera

Constitueix la cabanya mes important dons el seu valor es aprox 13%Bestiar boví

Bestiar porcí

explotacionsextensiva

intensiva

Con major densitat a Extremadura, Aragó i Estella-les. Bestiar oví

En Espanya al voltant del 10% de la PFA

Destaquen concentracions de granges existents a la Comunitat

Valenciana, Catalunya i Catella-Lleó, suposen el 90%

Producció avícola

11

Comunitats Autònomes

Bovins Ovins Porcins Aviars

Andalusia 9 % 13 % 8,5 % 12 %

Aragó 6 % 12,6 % 16 % 9 %

Castilla i

Lleó

20 % 22 % 13,5 % 10,5 %

Castella la

Manxa5 % 14 % 6 % 16 %

Extremadu

ra

12 % 19,5 % 6,5 % 2 %

Usos del sòl (2004)

12

2. UsosPrimaris

Representa un terç de territori espanyol

Superficie forestal

Distribució del espais forestals

Les CCAA mes boscoses son les del Nord

Les CCAA menys boscoses son les del Centre, Sud i Sud-est

Produccions forestals Fusta, suro i la fauna cinegètica

El 70% prové de Galícia i la cornisa Cantàbrica

13

3. Els paisatges agraris

14

3. TipusSón el resultat de la interacció dels factors físics i humans així com de les activitats

agrícoles, ramaderes i forestals

Clima temperat oceànic i un relleu ondat i abrupte

Situat al nord-oest i nord d’Espanya

Atlàntic Humit

Abunden explotacions minifundistesPoblament dispers

Base de l’especialització bovinaLa vinya

Augmentat a partir de les repoblacions amb espècies productives

L’aprofitament forestal

Coníferes

Eucaliptus

15

Guipúzcoa: paisatge atlàntic-humit

16

3. Tipus

Són molt diversos

Septentrionals

Meridionals

De muntanya

Prats i hortes al fons de les valls, boscos de frondoses coníferes i

pastures

La superfície conreada pot ascendir fins més de 1.500m, i es redueixen

els boscos i pastures de altura

El despoblament Ha provocat alteracions en el paisatge de muntanya

Intensificació de repoblacions forestals

Construcció d’embassaments

Explotacions ramaderes

17

Paisatge de muntanya. Muntanya de Peñalara. Serra de Guadarrama.

18

3. Tipus

Interior Peninsular

Dues submesetes

Depressió de l’Ebre

Interior muntanyenc andalús

Clima Temperat mediterrani continentalitzat

Cultius Cultius de secà

Vinyer

Oliveres

Cultius de regadiu extensiu

Els més extensos, es basen en els cereals, la vinya i l’olivera

Cereals Ordi i el blat

Castella i Lleó, Valdepeñas, La Rioja i Somontano.

Duero, L’Ebre i Castella-la Manxa

L’interior d’Andalusia

Crescuda per l’explotació dels aqüífers i dels

pantans

Regadius hortofructícoles

19

Camp de cereals de l’Ebre

20

3. TipusMediterrani i sud-atlàntic S’estenen per les franges litoral i prelitoral del Mediterrani,

l’arxipèlag balear, la vall del Guadalquivir i el golf de Cadis.

Clima Temperat mediterrani litoral amb temperatures suaus durant a l'hivern i elevades a l’estiu.

Comarques prelitorals

Cultius de secà amb predomini de la vinya, l'olivera i els cereals.

Rotació de cultius

Regadiu intensiu

Són les terres de cultiu més importants d’ Espanya en certa part per la seua comercialització.

21

Vinyedos del Mediterrani

22

3. Tipus

Arxipèlag canari

El clima subtropical, els sòls volcànics i els relleus escarpats condicionen les activitats agràries

La terra conreada

Representa un percentatge reduït del sòl pels condicionaments físics

Gran contrast entre l’interior i el litoral

Litoral Regadius de grans explotacions amb cultius destinats a l'exportació

Interior Agricultura tradicional basada en la vinya i la creïlla, destinada al autoconsum o als mercats locals

La Ramaderia i l’explotació forestal són econòmicament poc rellevants

23

Imatges d’un camp de crïlles de les illes Canàries.

24

Activitats pau

EXERCICI 1•A partir de les dades del document 1 i sobre el mapa annex, construïu un mapa de coropletes amb les dades del percentatge de regadiu sobre la superfície agrícola utilitzada (SAU).

Percentatge de regadiu sobre la SAU

EXERCICI 2•Amb el suport del mapa construït i el gràfic del document 2, caracteritzeu el paisatge agrari mediterrani, i les seues varietats regionals,atenent la seua estructura agrària, agricultura i ramaderia

28

 El paisatge agrari Mediterrani es troba dominat per un clima temperat mediterrani litoral amb temperatures suaus durant l'hivern i elevades a l'estiu.

Dins de les comarques pre litorals i la vall del Guadalquivir es presenten activitats agropecuàries de transició, per tant, cultius de secà on predominen les vinyes, les oliveres i els cereals

Els cultius més característics són els de regadiu intensiu, açò cultius s'emplacen sobre distints relleus, i s'agrupen en diversos subsistemes:

L'hortícola intensiva a l'aire lliure i precoç davall plàstics.

Els fruiters d'os i llavor i cítrics en les planes litorals.

Els fruiters tropicals en el sud-est peninsular."

EXERCICI 3•Amb les dades de la taula del document 3, calculeu els percentatges que les superfícies de les xicotetes i grans explotacions suposen en el total espanyol en cada un dels anys, i representeu-los en una gràfica, en la quadrícula annexa. Atenent els valors de la taula, assenyaleu els principals problemes del sector agrari espanyol.

1990 1993 1995 1997 2000 2003

Tamaño (miles de ha).

Superficie < 5 ha 971 804 706 647 740 626

Superficie > = 50 ha 86 92 97 98 99 99

Total explotaciones 1593 1383 1277 1208 1287 1140

Mano de obra (miles de personas) 2707.35 2429.99 2384.79 2328.35 2253.71 2128.58

Índice de precios percibidos 100 93.9 85.8 82.9

1990 1993 1995 1997 2000 20030

10

20

30

40

50

60

70

<5ha>=50ha

Gràfic explotacions

31

Els principals problemes del sector agrari espanyol son:

Factors demogràfics: zones deprimides o

desfavorides.

Factors econòmics: falta de relleu generacional en la

propietat de les explotacions agràries.

Problemes d’infraestructura i d’equipament:

accessibilitat, comunicacions...

Problemes mediambientals

Activitats ramaderes.

GLOSSARICultius de secà: aquells que solament reben aigua de la plutja.

Cultius de regadiu: aquells que reben aigua mitjançant obra

humana, qualsevol que siga la durada o quantitat dels regs, fins i

tot si són de forma eventual.

PAC: conjunt de normes que regula la producció agrícola i

ramadera a la Unió Europea.

Ramaderia extensiva: aquella que s’alimenta preferentment de

pastures naturals.

Ramaderia intensiva: aquella que es realitza dins de les

granges.

Productivitat: relació entre la producció i nombre d’hores de

treball emprades per a obtindre-la.

Explotació agrària: és la unitat técnic-económica de la qual

s’obtenen productes agraris davall la responsabilitat d’un titular;

pot estar formada per una o diverses parcel·les, tot i que no siguen

contigües.

33

Parcel·la: extensió de terra cultivable amb un sol límit.

Minifundi: finca rústica, que per la seua reduïda extensió, és difícilment rendible.

Latifundi: finca rustica de gran extensió amb baixos rendiments agrícoles.

Rendiment agrícola: productes obtinguts en una explotació, es calcula mitjançant la relació

entre producció i superfície conreada.

Guaret: terra de labor que no se sembra durant un o diversos cicles vegetatius perquè recupere

els nutrients.

Agricultors a temps parcial: aquells que compaginen les tasques agrícoles amb altres pròpies

de la indústria o dels serveis.

Regadiu extensiu: només produeix una collita anual.

Rotació de cultius: successió ordenada de diferents cultius en una parcel·la prèviament dividida

en fulles, amb la finalitat t'obtindré el màxim rendiment de la terra.

Regadiu intensiu: sistema agrícola que pe4rmet obtindre més d’una collita anual.

34

Cultiu intensiu: el que treballa poca quantitat de terra per a

produir prou fruits, per a això s’utilitza tots els recursos possibles.

Bestiar boví: format per vaques i bous.

Bestiar oví: format per ovelles i cabres.

Producció avícola: format per tota mena d’aus, sobretot per

gallines.

Superfície forestal: tots els espais naturals del territori espanyol

formats per arbres i vegetació.

Producció forestal: totes les activitats econòmiques i productives

derivades sobretot de la fusta i el suro.

35

Bibliografía

Llibre de text

Iacare.es