Any II. Núm. 74 • Barcelona, dijous, 26 juny de 1930

agraeix als lecfors que han

pres parí en el seu concurs

l'exemple que han donaf de

ciutadania infel•ligenf.

Preu : 20 cèntims = Pelai, 62. Telèfon 15300. = Subscripció : 2`50 pessetes frimesfre

L'èxí^ í les ensenyancesdel nostre concurs electoral

MIRADOR INDISCRETL'orgull d'en Gual

A la Festa del Foc i de l'Aigua va ha-ver-hi més aigua que foc. Ja ho sap tot-hom. Aquell dissabte del primer ajorna-ment, quan a mitja tarda es posà a plaurea bots i barrals, En Gual era a l'Ateneu ies feia veure de tothom, amb un aire comvolent dir :

—No m'expliqueu res a mi, que jo nointervinc en tot això.

Aquesta prova, feta amb la modesta pre-tensió de consultar el parer dels nostres lec-tors sobre les seves preferències personalsentre els diferents matisos de ]'opinió políticade 'Catalunya, s'ha desenrotllat d'una mane-ra tan precisa i tan seriosa i amb una regu-laritat tan inesperada, que ha pres, sense

Heus ací el resultat total de l'es-crutini de la votació del nostre con-curs:

Nícolau d'Olwer. . . 1.340Anfoni Rovira i Virgili 1.277Francesc Macià . . . 1,175Jaume Bofill i Mates . 1.056Francesc Cambó. . . 900Jaume Aiguader . . . 851Ramon d'AbadaI . 743

En la pàgina 5 trobaran els nostreslectors els resultats complets de l'es-crutini i els noms dels votants que

han resultat guanyadors•

Encara més ; l'escrutini parcial d'un pe-tit feix de paperetes arribades mentre esfeien les operacions de la suma tota], enconjunt una trentena, va donar la llistadels mateixos noms i posats pel mateixordre.

Els noms que formen la candidatura ideal,obtinguda per aquesta mema de plebiscit,tenen tots el denominador comú del cata-ianisme • Però, dintre d'ell, es recullen totsels matisos que el formen : Acció Catalana,Acció Republicana, Lliga,. Sindicalisme Ca-talà, i dues personalitats tan destacadescom Macià i Cambó, que representen ten-dències ben determinades. Tot plegat indicaun •estat d'opinió molt equilibrada, situa-da més enllà dels partidismes polítics i mi-

J. BOHLI. I MATES

rant només,, el prestigi i l'interès de Cata-lunya. Una. confiança que totes les actua-cions p,odiser bones quan les inspirauna b la intern ó. •

Per aquesta .manera de sentir, és la detot el ostre poble, o bé només del sectorque segueix les tasques de MIRADOR? Aques-ta posició enllà dels partits, aquest lliureexamen són ben bé el nostre programa. Peròla regularitat de 1a votació fa creure que estracta d'un pensament general a Catalunya.E1 grafisme dels butlletins és d'una gran di-versitat i la procedència també.

Un poble que es manifesta així, demostraestar ben capacitat per una funció tan essen-cial en una democràcia com és exercir eldret de sufragi. Aquesta ponderació de for-ces i de tendències, aplegades amb un or-dre intelligent en una mateixa llista, noméspot .fer-la una massa políticament educadaper a poder expressar la seva voluntat ambperfecta consciència del propi ideal.

***Sigui'ns permès divulgar detalls de l'es-

crutini. Curiositats que poden tenir algunasignificació.

Les paperetes encapçalades pel nom deMacià elles soles feien un munt tan alt comles altres plegades. Ara que gairebé totesduien, a més del d'En Macià, els noms d1EnNicolau i d'En Rovira. I, en canvi, n'hihavia d'aquests dos una certa quantitat queno duia el nom d'En Macià.

Això vol dir una cosa : Que els partida-ris d'En Macià són els més entusiastes.

*+x•

Immediatament després dels dos elegits perminories, doctor Aiguader i R. d'Abadal iCalderó, vénen En Maluquer i Marcelí Do-mingo.

A propòsit d'En Maluquer, pot fer-se l'ob-servació que, en canvi, el comte de Güell noha trobat sinó uns vuit partidaris.

+x•*

Com sempre, no han mancat votantshumorístics o excèntrics.

L'un votava pupins, l'altre esportius.Però el més remarcable fou aquell furi-

bund «dligaire» que va limitar-se a inscriu-re Cambó, en primer lloc, i, seguit, barrant

diagonalment les quatre línies restants((Els que En Cambó i la Lliga senyalin.»Homes de tanta fe i tan poca imaginació

poden ésser utilissim a La Lliga en eis tempsde prova que correm.

Com dèiem al començament, ens queda,

malgrat tot, el dubte si aquesta votació ésla del públic de MIRADOR. Voldríem fer unaprova, segurament profitosa per tothom, pera posar en clar aquest problema.

Teníem pensat recollir en una sola llistatots els noms que han obtingut vots en elnostre plebiscit i lliurar-los amb alguns altres

aldftata

llidP^

ccalscplmea

J. AIGUADER I MIRÓ

Catalana amb un major grau d'educaciópolítica que aleshores, i amb una major ap-titud por a seguir i ajudar l'acció serena iintelligent dels representants de Catalunya.I una revelació d'aquest ordre seria, indub-tablement, un estímul per a possibles puntsde concòrdia entre els partits catalans.

La iniciativa està llançada. Nosaltres ofe-rim modestament el nostre esforç per adur-la a terme. Tenen la paraula els nos-tres companys de La Campana de Gràcia,L'Esquella de la Torratxa, L'Opinió, LaRambla de Catalunya, La Terra, El Foc,Acción, La República. D'acord amb ells

RAMON D'ABADAL

podem pendre les garanties que calguinperquè el nou Concurs electoral que s'obria MIRADOR sigui en els seus resultats tanpulcre i tan exacte com el que acabem decloure.

Hotelers al capdavallque la pluja es va repetir, amenit-

questa vegada amb pedra, dimecressetmana passada, la festa no es va

males llengües fan córrer que elsde restaurants ben situats, que jan trobat una vegada sense poder ser-molts sopars encarregats, no volien

i'implantar els canelons com a platun altre parell de dies, i els orga-

rs, hotelers al capdavall, cediren da-«a raó de tant de pes

ts de precocitatnginys pirotècnics havien d'ésser en-lèctricament, i per a aquest fi s'ha

-una installació. rudimentària. Peròlena obligà a substituir un sistemafeccionat pel més primitiu d'encen-focs a mà, amb el resultat d'una

a manca de sincronisme.ates maneres, a quarts de nou s'en--en algunes bengales gràcies a uncuit. Només es beneficiaren d'aques-fora de programa els abnegats ciu-

que des de les sis de la tarda, ambuetet de menjar, estaven disposats aIr ferm.

asos d e retardIemà, dia de Corpus, els visitantsoposició quedaren sorpresos de sen-tant en tant algun espetec i veurede focs artificials a la insòlita llum

que es procedia a gastar tot el ma-xue no havia cremat la nit abans,pensar que els podien vendre amb

per la nit,.d? ^Sén',°..,_tpoteosi final

sap tothom—perquè tot Barcelonapobles dels voltants i de més enllà

s mobilitzaren per veure els focs—començaren amb retard i foren duts

na lentitud desesperant. La gentadaà i començà a desfilar. A quarts des corrues de públic que se'n tornavan espesses com hores abans les delanava.1s que van tenir més paciència, as-

que va haver-hi una apoteosi final.ls escèptics es fan forts que no hital apoteosi, sinó només la eoinci-excepcional d'encendre uns quantsunes quantes bengales alhora.

s i perjudicis

btablement, som el poble més pa-1 món. Tothom tenia la sensacióestat ensarronat, i així i tot el pú-

limità a xiular (i no gaire) i a anar-avorrit. Amb la gentada que hi ha-

rb les molèsties que havia aguantat,la arrasar 1"Exposició, si s'ho ha-pres a la valenta.

.- ,,..ic que féu el públic fou trepitjar elsparterres, i no pas com a revenja, sinóúnicament per l'aglomeració.

Els vidres trencats dels Palaus, ho forenper les detonacions. Ara l'Ajuntament volque la Joventut Hotelera pagui els vidrestrencats i l'herba aixafada com si el cavalld'Atila hi hagués passat.

Però la Joventut Hotelera la formen elsfils àpapa de l'hoteleria, i seran els papàsels que hauran de pagar els vidres trencats,en el sentit directe i en el figurat de lafrase.

Constància

Aquesta ha sortit de la penya de la Prem-sa Comarcal del Colom.

L'any 1928 el senyor Torres i Nató, dis-tingit escriptor d'Olot i dels seus voltants,va «tirar» a ((los Jochs Florals» de Barce-lona una obra seva titulada La Masia Ca-talana. En Rosquelles i A1essan, secretari,aleshores, del Consistori, vi rebre algunalletra relacionada amb aquella obra, la qual,però, no va tenir la sort d'ésser premiada.I ningú no es recordà més del senyor Torresi Nató, ni de La Masia Catalana.

Heus ací que un d'aquests dies Rosque-lles i Alessan rep un retall de cert periòdicd'Olot, que diu, poc més o menys : a!En elsJocs Florals del Rosselló ha estat premiadal'obra del nostre ilustre amic senyor Torresi Nató La Masia Catalana.» I al dessota,escrites a mà, aquestes paraules : ((Aquestaés aquella obra que no van premiar vostès.Se'n recorda ?»

I al cap de dos o tres dies més, el carterporta a l'ex-secretari de ((los Jochs Florals»de 1928 un altre retall de periòdic en el qualhi ha copiat un fragment de La Afasia Ca-talana amb aquests mots manuscrits«Aquest fragment és de l'obra que vostèsno van premiar. Se'n recorda? Quina ga-rantia m'ha de merèixer el Jurat del qualvostè fou digníssim secretari ?»

EI senyor Torres i Nató (o algun oficiósamic seu ?) s'acredita d'ésser un perfecteirònic. Ell, a força de constància, ha sabutfer-se premiar l'obra. I ara es dedica aamargar l'existència als que van carabas-

sejar-lo. El poeta Rosquelles diu que cadanit se li apareix el senyor Torres i Natóque ]'apedrega amb exemplars de la sevaobra, mentre crida amb veu fosca : «Se'nrecorda?

"Il y a fagot et fagot"

Corre per Barcelona que, en iniciar-seles negociacions per tal d'aconseguir el per-mis governatiu per a llur assemblea, elsrepresentants d'Acció Catalana trobaren perpart del general Despujols una sèrie d'ob-servacions, de dificultats, de condicions.

Llavors un d'ells va creure oportú insi-nuar que la Lliga havia trobat tota menade facilitats per a un acte d'idèntica na

-tura.—Oh! — va fer el governador—, ja ho

crec ; com vol que no en donem a uns se-nyors que estan amb nosaltres !

Càrrecs per a servir a CatalunyaLa cèlebre frase pronunciada per Cambó

al teatre del Bosc: «Monarquia? República?Catalunya!», ja ha trobat la seva adequadavariant en boca del senyor Ventosa i Calvell,l'altra nit a la reunió de la Lliga.

Monarquia? República? Càrrecs!Ara que, en dir-ho així, En Ventosa posa

un asterisc al rostat de la paraula càrrecs,i al final de la columna trobeu : «(*) Càrrecs,per a servir a Catalunya», .naturalment.

Es allò, ara ja és qüestió de conservar laclientela, i uña de les maneres de mantenir

-la és dir francament que el més importantés tenir càrrecs, «per a servir a Catalunya».Ara si que creiem que a la Lliga hi hauràreintegracions.

Expectació

La gent es pensa que a l'assemblea d'Ac-ció Catalana passaran coses transcenden-ta l s. Molts voldrien assistir-hi amb la ma-teixa i]•lusió amb què anaven a veure elcastell de focs darrer de l'Exposició.

Però sembla que també passarà com ales festes de la Joventut Hotelera.

Ja s'ha tirat al foc, aigua, que es com sidiguéssim tirar aigua al vi.

Per aixa els reconsagrats, àvids d'emo-cions fortes, ja tornen a anar als «toros».

Diumange- passat hi hacia -.tota la redac-ció de La Rambla de Catálunya en pes.

Valuosa adquisició

Un «pronoi» de la Lliga, el jove Madro-ñal-Riera, que es qualifica cll mateix de«crio de vint anys((, s'ha editat un article,intitulat Un punt de seny i dedicat a Ga-ziel, que no li han volgut publicar enlloc.

El mi'ller d'aquest article és, indubtable-ment, la frase següent

«Així és que, referent a la meva entradaal meu partit, pot apuntar-se l'èxit la Lli

-ga i més concretament l'actuació del se-nyor Duran i Ventosa.»

No cal dir, doncs, que felicitem la Lligaen general i el senyor Duran i Ventosaen particular per l'adquisició d'un xicot tanintelligent com modest.

Memòria

Els d'El Mati van agafant experiència.Enguany, el dia de Corpus, han guarnit elbalcó del seu local de la Rambla. IEs deuenhaver recordat de l'escomesa amb què, perno haver posat domàs l'any passat, elsobsequià el seu fraternal collega El CorreoCatalán.

Un cas de barraDebut al Parallel d'una companyia de

sarsuela especialitzada en el gènere pica-resc. Un groller vodevil franco-català, co-negudíssim, amb música del mestre Alonso,aquell de la famosa Banderita.

pEl primer actor, com si Barcelona fos un

oble de mala mort, a1 final de la repre-sentació engega una frase de míting

—Jo, senyors, si amb la meva sang po-gués posar una barra més a la bandera ca-talana, l'hi posaria:

Per nosaltres no estigui.

Del nostre concurs electoralCom en tota prova d'aquesta mena, no

manquen els humoristes.Hi ha hagut un butlletí amb una candi-

datura de «lladres» : el Tempranilio, JoséMaria, etc. Hauria tingut menys feina po-sant-hi els Siete Niños de Ecija, al «copo»de majories i minories.

Un altre ha votat: Mussolini, Xai Kang-Xec, Pilsudski, Marinkovitx i el nostre di-rector Manuel Brunet, el qual s'ha sentitmolt afalagat de trobar-se amb personatgestan importants.

Entre els que han votat seriosament, elsignat A. D. F. P. N. ha encertat, i en]'ordre en què han sortit, els cinc noms demajoria, peró les minories l'han traït. Unaltre que s'ha acostat força a la llista gua-nyadora ha estat Antoni Majó de Sabadell,un dels guanyants—si no es tracta d'unhonònim — del concurs de ]'estiu passatQuines cinc persones voldríeu veure al«Tubo de la Risa»? Oli va provar guanyarl'altra vegada, o és un especialista.

Piquiponiana[a Noche fa els grans escarafalls perquè

la Lliga, fidel als seus principis de tenir-neben pocs, passa la maroma.

Que no s'hi escaparrin els diaris d'EnPich. La seva fama de situacionistes nopatirà per aquests rampells de rectitud.

Sota el retrat de Sun-Yat-Sen, Ling-Ii anib la petita Finin a la falda, Ala-. yedra. Txang-Ué-Pe, Lian («Don Miguel») i Yi-Xeng.

nó un carrer remorós de passes suspectes.La vostra situació és precaria, el vostre es-devenidor incert. Me n'adono. Sou vosaltres,doncs, i no jo qui ha de parlar. Vós, Liau,conteu-me coses de la vostra vida...

—Qué us diré? Sóc com un d'aquests xi-cots, venedor ambulant, més avançat, no-més, en el camí de la vida. Vaig marxarals t6 am•s de Xang-Hai. Des d'aleshores,he vist etil països, he fet mil oficis. Total'Amèrica, tota l'Europa i part de l'Africa,fent de cuiner de barco, de bastaix, de ve-

nedo •, del que s'ha presentat. A Barcelonavaig arribar.hi ]'any 1925. Fou llavors queens vàrem conèixer amb vós. !Em deia Liau,recordeu? Quan hi he tornat, ara fa dosanys, casat amb una romanesa—una de lesgermanes Panaitescu, gimnastes que havien

pública Xinesa. No heu vist un botó amb elretrat d'aquest patriota; en el trau de la nos-tra americana? En les dues cases xinesesque heu visitat, no us heu adonat de laseva imatge, a la paret?;I d'avui?—Xang-Kai-Xek• Valem els tres Min. Min

tsu xu i : !El poble xinès serà un sol poble(Unitat nacional). Min keuan xu i : El poblexinès es manarà a sí mateix (Sobirania na

-cional). Min fang xu i : El poble xinès frui-r<l íntegrament de les seves riqueses (Sobi-rania econòmica).

—Fa temps que sou a Catalunya. Quèpenseu del nostre caràcter?

--Deixeu-me dir un mot sobre la vostracrueltat. Com és que deixeu que un ar ciàdemani caritat pels carrers ?... Un vell és sa-

I I n 1

El "perill groc" a Barcelona L'APERITIUManolo, a CaldesA •Manolo li prova Caldes. La seva salut

hi ha trobat tanta millora i ell s'hi senttan bé, que ja s'hi està fent una casca.

Tenia una caseta a Ceret, i com que hadecidit viure a Caldes, se la va voler vendre.Ho va fer, i va cobrar-ne l'import en francs,naturalment. I, també naturalment, tot foutravessar la frontera i veure aquella pila defrancs reduïda a la quarta part, convertidaen pessetes.

—Ya veuren—explica Manolo—, en feial'efecte que hi perdia, i així .fent-me una al-tra casa, em sembla que no hi perdo res.

Fer un bustL'escultor Manolo segueix endolcint 1a

vida dels habitants de Caldes amb la sevavèrbola inacabable.

1, de passada, treballa en el seu art, so-bretot d'ençà que el reuma ha anat de.baixa.

Manolo s'havia fixat en una dona queera un bon model per a fer-ne una escul-tura, i li ho proposà

—Hauríem de fer el vostre bust, mes-tressa.

—Jo, pobra de mi? No ho he fet mai.L'haurà de fer vostè...

No cal mirar prímEl sem_ or Salvador, de les Galeries La-

ietanes, l'altre dia feia un calorós elogid'uns quadros a un pintor.

—Fixi's, amis, quina qualitat de colors,i quina dolcesa de tons... 'Es senzillamentadmirable, no ho trobeu?

—E1 que jo trobo que tot això és moltcampit--féu el pintor, un xic amoscat.

El senyor Salvador no s'immutà pas peraixò, sinó que féu, ràpid

—Ah, prou, això si ; però dintre del cam-pit és del millor !

En Francesc Pujolsanimant el tenor Pineda

Quan en Francesc Pujols va arranjarEl castell dels tres dragons, d'En Pitarra,per a l'escena lírica amb música del mestreMorera, que va ésser representat al «Tí-voli», hi va cantar el tenor Pineda, quedesprés ha estat tan •cèlebre i que aleshoresfeia les suplències del tenor Vendrell.

En Pineda, dotat d'una magnífica veu,no tenia encara l'experiència del teatre queavui té, i sobretot per a la declamació esveia amb moltes dificultats, degut a la pocapràctica.

Manta vegada En Francesc Pujols anavaa fer tertúlia amb els actors del (Tívoli))i s'acostumava a posar darrera el fi..nestralgòtic del castell, que donava a l'escena.

En Pineda, vestit de guerrer de l'edatmitjana, cantava i declamava el seu paper,però durant la declamació, malgrat la curaque hi posava i la bona voluntat, de ve-gades es descuidava un vers de l'obra d'EnPitarra.

Reverent amb 1'arraÚijador del Castell,En Pineda, que s'adonava de l'oblit, s'a•os-tava a la finestra gòtica dissimuladament, ia mitja veu deia

—Dispensi, senyor Pujols...En Pujols, no cal dir que l'animava i

11 responia sempre—Endavant, endavant, no s'espanti, que

no ve d'un vers.

Uva vella coneixença\u fareu pas res amb els finesos

—va dir-me el jueu Lidgi mirant, amb calma,el fum de la seva pipa—. Els conec fatemps. Quan tallava hose al Chaco, allàbaix a l'Argentina, en tenia uns guantssota les meves ordres. Són gent reservada,silenciosa, unida. Així que ensumen quevoleu esbrinar quelcom d'ells, es posen asomriure i a callar com uns morts. Ja po-deu anar fent, ja, que ells, mutis, i vingaanar-vos prenent el pèl. Si teniu una qües-tió amb un, tots plegats fan un bloc contravostre. Us dic que en saben. Per altra part,

terès que, sense això, ja sentíem per aques-tes vides enigmàtiques... Entrem, doncs,en aquests pisos del carrer de Montserrati del carrer d'En Guàrdia on viuen llurvida ignorada...

Un sopar i una conversa--Estimat Liau, aquest fang-kuúa ha estat

realment exquisit. Jo hauria dit que erenfideus, però en tastar-los, semblaven fetsd'arròs. Ho eren? Perfectament. Quant alsofregit, una delícia. Però, digueu-me,Txang-Ué-Pe : aquest xant-sai, aquestai her-ba que, com el nostre moixernó, àssaona

setes cada dia. No ho trobeu un xic exces-siu? A Madrid donen permisos i noméspaguen 20 cèntims diaris.—Què fareu, doncs?—Anar soiicitant pacientment el permís

per vendre a Barcelona i, mentre no l'a-consegueixi, mirar d'anar-nos aguantantcorrent pels pobles... Anem pertot arreu.

—I la mercaderia?—Algunes coses les fem. Altres les com

-prem.—Per què marxàreu del vostre país.

Liau?—La Xina travessa una època de prova.

De rap a cap del país la gent va nua, peròté les armes a la mà. El pobre coolíe s'hadèsfet del mandarí i ara lluita per a des-fer-se del tukiun, del tirà. Les mars sónsolcades per vaixells pirates i els hutongs,els carrerons de les ciutats, són saquejatsper gent que acabdilla tropes mercenàries.Jo sóc de Xang-Hai, d'aquella ciutat demare xinesa i de pare anglo-franc-italo-holando-judeo-espanyol. 'El milió de xinesosque hi habita no pinta res. Són a la ciutatel mateix que les puces al gos. Tot està enmans dels estrangers: No us sembla queaixò està una mica malament ?' Penseu, amés, que la collita del nord—al sud en fantres, de collites — ja està perduda, aquestanv. Sabeu què representa això? La famper a 25.000,000 de persones. Compreneu,ara, per què marxem? .

,Rebeu noves?—Sí. Correspondència. A més, de Nova-

York rebo l'edició xinesa del Chinese Repu-blic News.

Quants sou, a Europa?--Uns too,000, dels quals n'hi ha més

de $o,000 a França. Efeciivament, en aques-ta nació hi ha 40,000 obrers, to,000 vene-dors—amb permís—i 2,000 estudiants xine-sos. A Lió tenim un Collegi magnífic. Quanta Alemanya, hi ha, també, uns 2,000 estu-diants de la nostra raça. A Madrid cinc o sis.

—I a Barcelona, quants sou?—Exactament no ho sé. Pocs. De vene-

dors, actualment només n'hi ha vuit. Tempsenrera, no cal dir, n'hi havia molts més.En aquests dos llits, ben collocats, hi haviendormit més de 30 persones. Si tornessin adonar permisos, en vindrien molts, altra ve-gada.

Desparen la taula. Porten un mah-jong.Quatre xinesos comencen a jugar, esguar-dant-se, de tant en tant, en silenci. N'hi haun de molt jove que sembla de vori. Té sort,Cada vegada que cobra abaixa els ulls, aver-gom it i riu suaument. Ling-Li segueix albalcó prenent la lluna. A l'habitació del cos-tat hi ha una xinesa asseguda a terra ju-gant amb la seva filleta, la petita Finín•

—El drac del jo( agullona els vostresamics, estimat Liau. Veniu a1 balcó i digueu--«Don Miguel)> és un xinès molt trem- sots? Assaborint aquesta planta delicada em la trop dia > a com ta de a mstttucto, tel

Sobre el nudisme. — Aquests dies que lacalor es comença a permetre amb nosaltresunes intimitats abassegadores i excessives,m'ha caigut a les mans un reportatge delcongrés de nudistes que es celebra a Frank-furt am Mein. Jo no sé ben bé el que esproposen els nudistes, ells diuen que rolenfer vida i salut i prou, que això de durcamisa i pantalons és tan imbècil com cre_mar de viu en viu un pare de família per-què té idees pròpies sobre l'Esperit Sant.

Els nudistes opinen que la corbata quenosaltres ens fem amb tantes segones in-tencions, és una infàmia, i que l'única cosahonesta és allunyar de la pell tota idea deteixit per insignificant que sigui.

Jo crec que en el fons dels nudistes hiha un pensament desesperat de superació,un desig d'ésser déus o si més no super-homes. L'escultura grega ha intoxicat moltshomes eminents, abans que el nudisme fosuna cosa organitzada. Goethe, per exemple,havia somiat en les seves èpoques d'esplen-cior, un paisatge de pomeres, de xais i devioletes, en el qual ell pogués passejar-se totnu, amb una certa responsabilitat jupiterina.Es possible que Nietzsche. en plena destruc_ció pulmonar somiés peripècies semblants. .Es curiós que el nudisme observat pels ca-níbals, vist des d'un ambient de casaquesi perruques agafa un aire de meravella i deregalèssia celestial.

Són poquíssims els homes importants del'època moderna, dels quals s'han fet està

-tues amb la despreocupació o amb l'exhibi-cionisme de les figures gregues. Jo recordoara una estàtua molt coneguda del CèsarCarles V, una altra de Napoleó Bonaparte.iuna altra de Goethe, i modernament a Es-candinàvia es dediquen a immortalitzar elsmetges, els poetes i els teòlegs, en una ínti-ma posició termal.

Pot això vol dir que només els grans es-collits, els personatges gairebé divins, tenendret a presentar-se nus davant dels ulls delpúblic, davant dols pobres palicemen que te-nen d'anar 'brutalment i desconsideradament.vestits.

Sigui o no un inflamat orgull o una higie_ne primfilada o una màgica poca-solta, allòque empeny el nudista, jo vu11 creure en labona fe de tots aquests senyors i aquestessenyores que s'han reunit a la vora deFrankfurt, i de la resta de milers i -milersde quilos de carn humana que es pensenque és una gran cosa gendre el te i jugar alpòker completament a pèl.

Déu me"n gua^rd de criticar tots aquestsbons senyors des d'un punt de vista ramon-rucabadocomermesc, i ni tan sols amb lamica de moral que gasta un olubman des_abusat. Són ben lliures per mi d'anar tannus com els doni la gana, si és que aquestS:1Š e.ls fa .profit. Només faig constatarè . 1 ^., 1

els que hi ha a Barcelona no parlen ni un i aromatitza la carn, creix, potser, en aque-mot d'espanyol. Només <d)on Miguel»... Lles solituds muntanyoses davant les quals

—Qui és, «Don Miguel»? . es retiraven a meditar els vostres vells filó-

pat que fa molt de temps que roda per Bar- sembla—com en una d'aquelles teles aus- contingut dramàtic d'aquests tendres aspi -celona..• Viu al carrer de Montserrat... toros del vostre Ma-Yuan, d'un tret tan fi rants a la puresa.

Anàrem al carrer de Montserrat. i tan segur—veure el savi dessota el pi ^r^, Els nudistes és evident que volen rompre

—Es difícil que pugueu parlar-los ---va secular mirant com .al ]hmy sorgeixen uns amb tota la civilització i amb tota la culturadir -me En Corominas—. Vénen, efectiva- cimals d'entre la boira impalpable, mentre f diguem-ne «vestida». Volen prescindir dement, a comprar a casa. De primer, no hi una prunera deixa caure algunes flors blan- l'en rapat eque va lli it a les samarretes i

havia manera d'entendre'ns. Ara, tots els ques en aquella majestat silenciosa. ^, v °!' g g q g^

p^ a ]es soles de cautxú natural, perquè ésmeus dependents saben prou xinès perquè — Preneu lei-sé ; són, com veieu, unes molt possible que la cultura comenci amb unles operacions puguin realitzar -se normal- nous. Trengaeu-les, però, i aleshores veureu

r p qment. Tots saben per exem ie que mi vol que són runes. Exhalen una fragància sub- ) parell de mitjons i acabi amb ti filologia

Á P q q A g ^^'t ^^^ romànica i la teoria de la relativitat. Elsdir arròs ; f atsa, patates ; ja, sal ; yudà, til i el gust és d'una dolçor suau. Em sap "nudistes no volen saber res de tot això, ellssabó • toreó sucre • i ,, etrnB • sela,úreu de no oler oferir-vos també mand•,-> , Y Y + p7 +

' mistas, etc. Quan entra un dependent nou,g, pr:^nes del meu país. Són com la mel.

^u estan pels salttronets ^damunt de 1 herba, pertorrar-se l'esquena al sol i anar fent. Però

En Pujols, home de compliment e; primer que li demanem és com està de --Bones prunes, aquestes, Yi-Xeng. Em s el pobre nudista per ésser nudista no potximés...

Sabut és que el nostre Francesc Pujols —Deu uedar un xic arat...9 Pfan pensar on aquella prunera que pintà elmestre Lu-Fu. Les branques flexibles sem-q ^^^u,r^t.

prescindir de- tot allò que comporta la cul-tuca <>vestida>,i el . congrés de Framlcfurt

tracta sempre a tothom amb el major com- —Figureu-vos! El vocabulari que hem de bien gronxolar-se blanament mentre les t,r r^'a«" n'és una prova.

Aliment i no se'n descuida mai, encara que dominar, pero, no és gaire extens. El xinès, flors tremolen sota la brisa. t t^,t °f En els reports d'aquest espectacle, he lle-sigui entre els amics més íntims.g en el menjar, és sobri i no gens complicat. —Mengeu, mengeu... ru3^^^ •" que • els nudistes odienprescindirEs en ell una norma invariable portada' : P En general, fa un sol plat. Un dia arròs v—Què fa Ling-Li al balcó, ^ ^ '''^

et stde le ulleres ni de 1'estilogràfica,ni de la

nid

a la major rigorositat, amb cansalada, un altre dia fideus, un al- Lina Li es tomba i m'esguarda amb ulls ij' màquina d'escriure. 1 una de les coses més—Trabo que feu massa compliments—li tre patates... Al temps del bròquil no men- tristos. dramàtiques pel nudista ha estat no saber

deia un 'dia un dels -nostres amics. ja pas res més. .. Tots són eixerits i discrets. —Perdoneu, Liau, estava embalat. No h r^+ - perquè, naturalment,—'En faig—va respondre En Pujols—per- Si us esteu una estona a la botiga no tar- vingut pas per parlar-vos, precisament, de ^:,^^ on desar 1 esti hi paica,

ala pell hi butxaques. Sembla quequè és l'única manera d'entendre'ns,q darà avenir-ne .algun. Txang-Ué-Ye i Lina filòsofs, ni de pruneres, mi de poetes. Però é ï i , a^ .i ^ en el wngrés que s'ha celebrat en rm dol -

ré e

Li acostumen a venir a aquesta hora. Usq la vostra amabilitat m'ha exaltat. Fa quatreq r '^!1 cissim prat rousseaunià, una pomera ha ser-adverteixo, però, que no saben ni un bor- dies que ens tractem i vosaltres que, sense.. - • ^^i,t , ^ vit de guarda-roba. Fer mitjà de cordills igall d'espanyol.

_91111111!IIIIIIIIl111111lIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII. —I qui els orienta per Barcelona?ésser uns dejunadors com els vostres bon-zes del Tibet, sou, però, gent d'una sobrio- tlad;

altres eines, de les branques de la pomerahan penjat ulleres, serviettes, botelles termos,

CAFÉ ^E LA RAMBLA—Per Barcelona? Per Catalunya, per Es-

K l•1 deveu voler dir! Ho corren tot! Sa-panya,tat extremada, heu volgut obsequiar-meamb un sopar xinès que ultrapassa, segu-

^^, `^ o-(

goma de, mastegar, capses d'injectables i.

ben L'hora de sortida de tots els trens.RAMBLA ESTUDIS, 14 1 CANUDA, 2 = rament, ets vostres mans. N'heu fet u,n t màquines de retratar.

president del congrés, ib de_ _ Estan ai corrent de totes les fires; festes gra massa. Els ideogrames que hi ha es- rrat ,

costelles impúdiques' i de ventre ensorrat, hast e

_ .— majors i mercats. Viatgen contínuament.C_ S. lecte serne1 de Restaurant a ^_ N'arriben uns, en marxen d'altres...

crits per aquestes parets, damunt les telesvermelles, el retrat de Sun-Yat,Sen que

iEÚ^;j?Q

parlat amb el precís llenguatge que gasten

la Carta i Coberts a 7 pesseleS = --Però, qui...? presideix .aquesta taula senzilla, els vostres els professar's de coll de ce1iuloide i pantalonselefantins . Mentre ell ha tocat les idees abs-

- d)on Miguel».Totes les tardes de 2 a 4 Concerts per E —I, on viuen?

rostres, tot plegat, m'ha engegat la ima-ginació cap aqualla Xina poètica i refinada tractes, unes quantes senyoretes acostumades

T R I o V I: A L T A —Molts, a casa mateix de «Don Migueb . que, ens és revelada pel vostre art. Toquem, a dur mitges han pres notes del discurs, ambl.a resa es gasta en els

—I aquest famós «Don Mi uel on viu?nits: sortida dels teatres q g però de peus a terra. Som al carrer d'Enptend 1'que que

seminaris, ara que les senyotete's ham fetr

_T K I O RA31t<B LA _ —Ací, al davant. Mireu, ara és al balcó...

—Però, si és en Liau !

Guàrdia. Aquests dos llits no tenen ma-talassos i sobre el somier veig dos gats El venedor xinas ambulant servir de taula per ordre a unte llurs cui-P P P

illllllllllllullllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllii —En Liau? adormits. No viviu pas en un palau encara- res de color de rosa. I sembla que el paperles i deldamunt la pel] de cuxes no hi està

- -.Sí, home ; el meu amic Liau. Si no en tat, sinó en unes habitacions més aviat me encara, una cosa. Què . en creieu del f molt important

canee d'altre!... miserables. Al balcó hi ha la lluna, éscert; però no illumina un llac tranquil, si-

vostre país?--«Venero Sum-Yat Sem, fundador de la Re-

tot satisfet. Airesi pes font ha pres ' de l'acte, re-fotografiespenj ant el, Kodak sabre la molestat d unventre a la deriva.

Una cosa delicaçla en el congrés ha estatel moment de fer el"dinar. Sobre l'herbamés càndida, uña tèrbola i rosada confusióde deformacions pectorals i glútees ha co-mençat a encendre fogonets d'esperit devi, t destapar pots de conill en conserva,arròs a la milanesa pasteuritzat, Foscao,llet condensada i altres invents.

Una dama de cabells blancs, horrible-ment druídica, es dedicava a pelar pasta-nagues i patates, i sembla que han expul-sat a una altra dama respectable, perquèla pobra dona s'ha posat a fer ganxet pesaturar l'avorriment.

Mentre passaven aquestes escenes dolces,un sem•or alt com un Sant Pau, s'entre-

treballat sovint a Barcelona—la gent no grat... No trobeu que aïro està una mica tenia a fer ballar una dotzena de menors,

sé per què, m'ha dit «Don Miguel». malament? tendrfssimes, que feien sardana agafadetes

—I aquests nois? JOAN ALAVEDRA de mans.

Tots han començat com jo. Un mes i Tot això té unes proporcions de poca-solta tràgica que fa plorar. Si només fossin

mig de ,navegació i desembarc a Marsella. 1 • ld d'cN CAMI wSES lca. Provocant o reprim int l'enor

ar

me des- I d'all(

'

a córrer món. Mentre s

ner

ón a Bar-

ib

vetllament nacional i social d'una nació de celona procuro ajudar-los amb la meva ex-Jaumè I, 11 420 milions d'homes, atiant o sufocant les periència. De tant en tant, a més, algunTelèf.11655 repercussions que en puguin arribar al nos- xinès d'aquests que van de cuiner en un

tre continent, Rússia i Anglaterra s'han barco perd el vapor i es queda penjat alliurat a una guerra descarada sobre l'im- Barcelona. On ha d'anar? Cap a casa Enmens territori xinès • Darrera d'un para- Liau. Li deixo tj o 20 pessetes, i a vendre.vent hi ha el Japó. Darrera d'un gran dò- 'El nostre comerç és senzill, però ens bas•

®n f b e rn a 'aquellat lar, Amèrica. Potser l'esdevenidor del món taria si l'Ajuntament ens el deixés exercirdepèn d gran lluita. Canton, Xang- lliurement, com abans, A Barcelona actual-Hai, Mukden, no són ja solament ciutats, ment no se'ns despatxen patents de vene-

sasire

sinó, sobretot, posicions. D'aquella fornal dar i sense permisos no podem vendre, somcòsmica, d'aquell caos indescriptible, en són perseguits. Veritat que això està una mica

C UC UR UL L A , 2, J, ° espurnes ardents o romanalles fredes aquests malament? No pas molt, si voleu, però sí

1

xinesos nostres. E1 fons rogenc que, al llun y una mica. A les poblacions, en canvi, ensemmarca llur figura, esperona, encara, 1'in- deixen vendre, però hem de pagar cinc pes-

GRAVATS TIPOGRAFICS BADAL I CAMATS < París, 201. Telèfon 74071

El pobre Xinès

simia?

Asseguts en algun cafè de la Rambla,no ha vingut, alguna vegada, el pobre xi-

ena els lisnès a oferir -vos un ventall, una pipa o un

nen lloc a collaret de senyora? Bevíeu un glop i, en

nerviós, qualçar el cap, us heu topat amb el seu som -nerv

fal sa deriure. Recordeu el seu posat tímid, l'aire

s resignat amb què se n'ha anat cap a una, símptomes altra taula? Segurament ho recordeu. I nosón vençuts us heu demanat mai, mirant -lo,, quin atzar>a com més podia menar a Barcelona aquell minyó deorigen amb terres tan illunyanes? !El rostre o .els ullsOSFO-t LI- de cap d'ells no us ha desvetllat el desig deH, que en conèixer coses de la seva vida? Aquests

r i els desigs xicotets que, amb la maleta a la mà, pas-sen lentament entre nosaltres .amb un posatun xic absent i semblen només conrear, iencara amb una certa negligència, el seunegociet i el seu somriure, pertanyen a unaraça, fes vicissituds de la qual són seguides

NOVETATSamb el major interès a Europa. Ja fa unsquants angs que bufa un vent groc, en po-

una colla de tranqut s, no ro rua Ir res.Però a Alemanya i a Escandinàvia passende cinquanta mil els nudistes practicants,i a França ja comencen a fer goig. Entre

els francesos hi ha partidaris del slip, peròels alemanvs no estan per romansos niatenuants. La quantitat de revistes i debibliografia sobre el, nudisme podria ompliruns quants camions, i 1 esdevenidor de lateoria sembla que està assegurat.

Jo confesso que aquest fet, en lloc d'ins-pirar-me una vulgaríssima facècia d'ordrepornogràfic, m'inspira una mena de tris-tesa profunda, la tristesa d'aquelles cosesque no tenen solució.

Toser M.aet.a nE SAGARRÀ

TFOR

íRAP]

OG

IIIIIIIIIIIIÍIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIlII IIIIIIII^ÍIIIIIIIIII^IIIIilllllilllllllllllllllllllllllllll

Illlllilllllllllllllllllllllllllllillllllllillllllllllllllllllllllllilllllllllllllliilllllllllllllllillllllllllllllillllllllll

•JOIESRELLOTGES

J. ROCARija. del Centre. 33Passatge Bacardí, 2

IMONIZ

Treu lluentorper a cotxes

SIMONIZ SERVICE

Telèfon 75477

Avinguda Alfons XIII, 466

+M I) r

L'Assemblea de la LligaLa Lliga ha fet el seu primer acte públic

després dels set anys de silenci imposatper la Dictadura. En una assemblea tin-guda a l'estatge social, la Junta directiva,que no havia estat renovada en tot aquestperíode, ha sortit en gran part reelegidai considerablement augmentada amb homesde nova promoció.

A l'Assemblea es pronunciaren dos dis-cursos. Dos discursos que semblen un dià-leg: El senyor, Ventosa -i Calvell; tot justarribat de l'estranger amb instruccions di-rectes del senyor Cambó, va exposar elpensament polític del futur governant d'Es-panya que desitja inspirar-se en les possi-bilitats de realització de les aspiracions ca-talanes. I el senyor Abadal, president de]s . Lliga, es va aixecar per a respondre-li

- que tots aprovaven aquest pensament i queja pot tirar al dret.

Es natural, dintre d' aquesta posició, elsentit de les declaracions fetes a 1'.As-semblea. Els homes de la Lliga són mo-nàrquics si es pat govennar amb la mo-narquia. Ajornar tota acció de gobern finsque s'aconsegueixi un canvi de règim,subordinant tota altra aspiració a la pro-clamació d'una República a (Espanya, hoconsideren perdre el temps i molt exposata perills d'una transcendència desconegudai probablement contrària al seu ideal ca-talà. La política per ells és ]'art de ferpossible el que es creu necessari ; i dintrede les possibilitats actuals, el projecte d'Es-tatut Regional del senyor Maluquer els sem-bla molt acceptable. I per últim, la indis

-pensable col1aboració amb els partits espa-myols de govern els obliga a no voler ferirels sentiments d'aquests i acceptar com apenyora de cordialitat, que flamegi al seuestatge social i arreu de Catalunya, alcostat de la senyera de la pàtria catalana,la bandera d °Espanya. -

^ k ^

Per molts, per gairebé tothom, és inex-plicable el contrast d'aquesta actitud dela Lliga amb la d'altres partits polítics que,malgrat haver estat partits de govern, s'hanpronunciat en veu ben alta contra el man-teniment del vell règim de la Monàrquiaespanyola. El principi monàrquic està pas-sant una crisi tan aguda que no se'n re-corda cap altra de semblant des de la res-tauració. I no cal dir de quina manera lavella protesta catalana s'ha sentit corpresaper aquest moviment de protesta generalque sembla el dlaç d'unió més fort entreels partits catalans i els de la resta d'Es-panya.

La gent oblidá que la política de la Lligaés la famosa política realista que signi

-fica, •com diuen a França, no deixar lapresa per la seva ombra. Està clar que elsrealistes s'equivoquen si fa no fa com elsaltres, i la història sembla demostrar ques'equivoquen més que els altres. Si la rea-litat es pogués copsar d'una manera objec-tiva, tothom faria política realista. El malestà en el fet que la realitat poques ve-gades és tal com un la veu. Els homes de!v Lliga han donat molts cops l'exempled'haver pres per realitat el seu desig. Ladesaparició d'alguns noms a la nova Juntadirectiva de 1a Lliga, com el del senyorPuig i Cadafalch, sembla demostrar ques'han donat compte que aquest error el va-ren sofrir una vegada més quan el copd'Estat de Primo de Rivera.

Però té raó el senyor Abadal quan diu

LA PÉRGOLAes el Restaurant de moda a I'Exposicib

que, malgrat tot, la Lliga és sempre lamateixa. La Lliga no té el seu equivalenten cap dels partits coneguts. No és unpartit.- Ve arésser com la Cútia de Roma.La seva organització no pot ésser més sim-ple. Una associació com totes, amb uns Es-tatuts i una Junta. Ni Comitès, ni Con-sells, ni cap d°agttells organismes de jerar-quies complicades que solen entrebancar]'acció dels- dirigents: De tant. en talit al-gun Consistori públic. Però la Cúria té unapersonalitat, un pensament, una ànima queno és ben bé d'una manera permanent lade cap dels seus cardenals, però a 1a qualtots ells obeeixen sense esforç. Si surt al-gun inadaptat, la dissidència l'exclou senseremei. El pensament personal s'ha de sa-ber matisar fins a poder-lo incorporar senseviolències a l'acció política de la Cúria, iel qui no sàpigá fer aquesta feina, faràbé de deixar-s'ho córrer, perquè d'altra ma-nera li significaran el gust amb què es veuràque se'n vagi. Alguns elements d'Acció Ca-talana en saben alguna cosa. I així 1a Lli

-ga continua, sempre la mateixa, prenentuna posició adequada en totes les situa

-cions, aprofitant totes les forces que esposen al seu abast i seguint, amb les mar-rades i les sinuositats indispensables, lalínia de la mínima resistència.

Ara mateix, la idea culminant de l'accióde la Lliga, que s'ha insinuat amb parau-les poc precises, però que es traduirà ambactes, és la de voler atraure la força del'alta burgesia, que tot just acaba de néixera .Catalunya. La menestralia catalana ésnumèricament un valor considerable, peròsembla que no és un valor d'exportació pera dominar tota l'àrea política d'Espanya.La nova força motriu, aquí com a tot elmón, i principalment en pobles nous comRússia i Amèrica, és la gran burgesia. Al-gun dia haurem e parlar d'aquest aspee-te essencial de les lluites dels nostres temps.Però és evident que la Lliga, potser percircumstàncies accidentals de coses i depersones, ha flairat la importància d'aquestproblema, que és el que des d'ara fa ex-pandir enfora les branques de l'arbre deCatalunya, segons la imatge del discurs del

- senyor Ventosa Per aquest motiu, veuremsortir de ]'obscuritat una gent absurda iveure patrocinats per la Lliga uns nomsestrafolaris que no figuren al nostre ple

-biscit, ni figuraran mai en 'cap consultad'aquesta mena. Però no serà el pensamentdels vells catalanistes—que Pla, quan vin-gui ]'hora, qualificarà de primari—el quepodrà impedir .aquest nou assaig d'eixam

-plament de les forces de la Lliga.

Ben mirat, però, aquesta ,és la trajectòriapolítica de gairebé tots els partits estricta-ment nacionalistes. Amb més o menys pro-pensió a l'heroïcitat personal, tots els mo-viments particularistes s'han volgut desen

-rotllar d'una manera semblant. Fora de laidea matriu, totes considera secundari. És-ser monàrquic avui no exclou ésser repu-blicà demà, com l'oportunisme d'un instantno priva el radicalisme del següent. Totesles solucions que es desitgen es fan es-perar, i són alguns pel món que creuen,com a la Lliga, que és millor esperar men-jant, perquè menjant entra la gana i s'a-gafen forces per a les futures construccions.Els partits adversaris de la Lliga, si hosón per atacar l'especialitat del seu cata-lanisme, representaran una diferència dematís o potser únicament de tàctica quedifícilment podrà tenir eficàcia, perquè al'hora deis resultats tots seran uns. Es entot cas en l'ample marge de les altres ideo-logies polítiques i socials que els partitscatalans poden ésser forces contràries.D'altra manera, el senyor Abadal o el car

-denal de la Cúria que la representi, sortiràsempre com ara a dir als altres partitscatalanistes aquelles paraules adoptades de1a poesia floralesca del vell mestre. en gaisaber : La Lliga ós la Lliga ; és la Lligai res més.

mirani_a

dora

El nebot venjaíiuEs pot dir que )ordi Bratiano és el que

ha fet perdre la partida als vells liberals,preparant el retorn del rei Càrol. Fili d'unmatrimoni de conveniència, pràcticamentdesfet l'endemà de celebrat; ]ordi Bratiano,que no tenia gran cosa a agrair al seu pare,que només el volgué veure abans de morir,ns als seus oncles Vintila Bratiano i elpríncep Stirbey, ha volgut revenjar-se d'a-quests. La política i el patriotisme Ii Izandonat l'ocasió

Un romanès al corrent del que ha passatentre bastidors, deia :

—Es la -lluita entre el vell i el jove Bea-tiano. Si el vell es nzenja el jove, tindràuna indigestió. Si el jove es menja el vell,morirà emmetzinat.

Recepta polífica

Tots els diaris han dit que el princepStirbey se n'ha anat de Romania així queCàrol ha estat proclamat rei. Sembla quetemps enrera les relacions entre tots doshavien arribat a escenes d'una violència in-sostenible.

Quan Càrol s'hagué d'exiliar, després d'u-na escena d'aquestes en què arribaren a les

mans, Stirbey havia dit—Era una lluita a mort entre ell i jo.

L'he guanyat.Càrol ha tirrgut ara la seva revenja.Però algú havia previst que la situació

canviaria, Era Joan Bratiano. En saber lafrase de Stirbey, digué

—Stirbey és cunyat meu, però és un ase.En política, un home només està vençutqua ja és mort•

1 el millor és que la reina Maria, quefins ara havia protegit d Stirbey, no ha fetres per defensar-lo. Això diverteix molt alshabituals de Palau.

Del mal, el menysAbans de la tornada del príncep Càrol,

els romanesos havien perdut tots els res-pectes al Consell de Regència.

Si na, vegeu aquesta anècdota reportadaper un düari francès:

Un viatger havia estat rebut pel Conselli es va trobar davant. d'una gent que feienel seu paper amb mala gana, sobretot elpríncep Nicolau, que ja començava a tenir

-zie prou.Després de l'audiència, un antic ministre

va demaanr-li brutalment :—1 bé, què en penseu?—He estat molt ben acollit...—Sí, però què més?--Ouè més?—No heu tingut com nosaltres el senti-

ment que en comptes de ser governats pertres imbècils, és millor ser-ho per un de sol?

Minisferi llampecA Bucarest tot estava a punt per rebre

el príncep Càrol. Però el prudent Maniuno s'atrevia a pendre la responsabilitat d'ac-ceptar el retorn del príncep per una lleiconstitucional. Llavors deixà el govern aun ministeri que ha durat vint hores, pre-sidit per Mironesco. Per fi, Jonricesco, quefeia mesos que frisava per una cartera, l'hatinguda.

—He estat durant un dia—deia--- m inistredel Treball, i encara era un diumenge!

Respecfe al sufragiPer travessar la frontera belga, els fran-

cesos no necessiten passaport : amb un do-eument d'identitat n'hi ha prou.

No fa gaire, t'ex-ministre Léon Bérard,de viatge cap a Brusselles, exhibí a unfuncionari belga la targeta que, com a se-nador, li dóna. dret a circular pels ferrocar-rils francesos.

—Una targeta de senador?—va fer elfuncionari—. No porteu la d'electór? Val-dria més.

Per sort, Bérard la duia a sobre, i aquestincident l'ha edificat.

—Aquests belgues—digué--, quin respecteque tenen pel sufragi universal!

D'ambaixador a perfumistaFranfois Coty, el perfumista que 4a uns

quants anys s'ha llançat al món dels diarisi de la política, va anar pocs dies enreraa veure l'ambaixador del Brasil a París,Saura Dantas.

--Necessito—li va dir—una personalitatconeguda que vulgui representar la meyacasa al vostre país. Es un bon càrrec, quelr donarà niés d'un milió, potser dos i tot,cada any. Sabeu algun compatriota vostreamb condicions?

—Un, sí, en sé un.—Qui és?--Doncs.., jo mateix.Coty quedà parat, el llapis amb què s'a-

nava a apuntar el nom en l'aire.—Sí—confirmà Souza Dantas—, el càrrec

és bo i deu ésser més tranquil que el meu.

L'esperit de BismarckA Alemanya hi ha una secta religiosa dita

de la Muntanya Blanca. Així l'ha batejadael seu fundador, un senzill menestral que esdiu 11'eissemberg. Aquesta secta ja té un bonnombre d'adeptes, un temple a Berlín i unperiòdic Der weisse Berg, on colla.boren genteminent: el profeta Elias, Frederic II, Brs-nrack, etc.

No fa gaire la justícia alemanya trobà queun article de Bismarck contenia ultratges alpapa i a l'Església catòlica. TAeissembergexplicà als jutges que ell, tot i el seu càrrecde director, no era responsable d'un articleque no era escrit per un home, sinó per unmèdium sota la inspiració de Bismarck.

El tribunal no s'ha deixat convèncer i llacondemnat el cap de la secta i director delperiòdic a mil marcs de multa.

Aquest número ha passatper la censura governativa

La vacunació antituberculosació' de micrubis i toxines que té' el tub di-gestiu del recent nascut. Pot usar-se, enels més grans i per injecció, aleshores, però,es necessita el previ control de si ha sofertcontagi i s'ha contaminat.

En els sis anys que fa que s'usa, hanestat vacunades més de mig milió de criatu-res de tots els pobles civilitzats i fora delscasos recents de Lübeck i completamentestranys al mètode Calmette, com diu Lan-ge, no s'ha comprovat cap altre cas dis-sortat.

En canvi, els beneficis són patents. iElspobres infants tenen un enemic cruel en la

tuberculosi; les bronco-neumònies, meningitis,enteritis determinades pelbacil de Koch, són in-nombrables. Tot això harebaixat tot seguit. Po-dríem donar múltiples es-tadístiques ; caldrà no-més exposar, però, lesnostres, les del Serveid'Assistència Social delsTuberculosos, depenentde la Diputació de Bar-celona i dirigit pel doctorLluís Sayé. Com resultatd'un miller de vacuna-cions fetes i observada lacriatura durant molt detemps, dóna el doctor Sa-yé el següent percentatge.

MORTALITAT GENERALDELS NENS EN MEDI TU-BERCULÓS. — Nezzs vacu-nats : De o a I any, 14'5P°' tal. De i a z anys,u'6 Vio. De z a 3 anys,o'o %. Nens no vacu-nats : de o a t any, 26'3per loo. De I a z anys,Io'5 %. De z a 3 anys6 '5 %.MORTALITAT PER TUBER-

CULOSI SEGURA 0 PRORA-sLE. — Nens 'vacunatsDe o a i any, 5'o o/;,.

. De t a z anys, L'3 %.De z a 3 anys, o'o %.Nens no vacunats: Deo a t any, I 9 '6 %. Det a a anys, 8't %. De xa 3 anys , 5'4

Això sóq els números secs, sense més ex-pressió que la que els dóna en agrupar-los,en fondre'ls amb la vida quotidiana. Si vol•guéssim impressionar la imaginació del lee-tor, caldria relatar històries clíniques, peròens manca espai. Amb tot, esmentem unaobservació del Servei d'Assistencia Social deTuberculosos, que és ben demostrativa.Cinc fills d'una mare tuberculosa, tres d'ellsmoren, dos es salven ; els dos sans 'són elsúnics vacunats; entre mig dels dos vius en

mor un a qui nò es vacunà per negligènciade la llevadora. La demostració és ben pa-tent, i com aquesta tantes com es vulgui.

El doctor Ariza, de Sevilla, que ha fet ungrapat de vacunacions, sobretot en els barrisde gitanos, conta com les criatures vacunadesen plena misèria del medi, en pie contagide l'ambient, viuen i creixen.

Hem domat la tuberculosi? E1 temps hadirà, manquen uns quants anys encara; elque sí és cert és que protegim els tendresInfants de la tuberculosi, als quals té unaafició esveradora, els quals són delmats iabatuts pel medi contaminat -com un exèrcitbàrbar que toca a matadegolla.

I tot això ho ha fet Calmette, i no hademanat res eh canvi. Gratuïtament trametels cultius als laboratoris solvents que n'hidemanen ; gratuitament es vacunen mensual-ment deu mil,nens francesos (com gratúita-ment es vacuñen els nens barcelonins pelServei Social dels Tuberculosos), Veritable-ment, Calmette, a més d'un savi, és unsant ; podem repetir la frase d'Hachard : amés d'una bona obra ha fet una bona acció,

Ert Igzl, però sobretot 'en a 924, quans'hagué vist que era completament mofen- J, AIGUADER I MIRO

siva la vacuna per mitjà del cultiu del bacilde Calmette i Guérin (B. C. G.), s'utilitzàen l'home en cerca de si era eficaç. Lademostració no podia ésser immediata ; ca-

lia esperar el temps precís 'per comprovar- •ne el resultat. El que' sí es veié tot se-

guit fou qüe per l'home també era compte- El Sol serà el seu invifaf si decís

tament inofensiva, que no determinava cap deíx festejar les seves noces altrastorn.

S'emprà, i s'empra,que

criatures de monesRestaurant d e I Par cde deu dies; abans que hagin pogut ésser

infectades per contagi. S'usa per via di-gestiva aprofitant l'enorme facultat d'absor-

Evitareu íntervencíó de mecánícsadquírínf una

Una meravella de la íècníca alemanya

Albiol G. i IRiera S. L.Passeig de Grácía, núm. 42 = Telèfon núm. 15345

Feu fer els vostres gravats en la

UNIÓ DE FOTOORAVADORS' ORTS, 481 t Telèfon 33421

JI

Tretze anys treballà Calmette per tal defer perdre l'agressivitat morbosa d'un baciltuberculós molt virulent. Tretze anys li cal-gueren per amansir-lo i domesticar-lo. Empràdurant aquest temps tot l'enginy d'home delaboratori, tota la fe d'home generós i bo.Al cap de tretze anys, aquell cultiu que enels primers temps era més mortífer que unexèrcit, esdevenia un benefici per als homes.La gent profana es creu que del pensa-

ment del savi les coses surten planeres,suaus, que la inspiració és un moment de

El doctor Calmette

gràcia o d'atzar que es deixa aprofitar. EnCiència, la creació cal suar-la molt, no éslj febre momentània, sinó la febre cons-tant que dura mesos, que dura anys—tretzeen aquesta descoberta de Calmette.

En ]Medicina, sobretot, els descobrimentsno es poden fer a la babalà ; l'endemàd'haver anunciat un nou mitjà 4e curació,tot un món de dissortats malalts obren elpit a l'esperança, tot un estol de metgesaudaços es llencen a provar la nova me-dicació. I és molt trist quan un homeatabalat ens sorprèn amb un invent no prouben comprovat, no controlat amb prou senyi després de moltes promeses ve el fracàsque desespera els pacients i que avergo-nyeix els professionals. Per això les nos-tres protestes als reclams del doctor Asueroi als de certs específics anticancerosos i dedemanar. (per a tota cosa nova •l'expari-mentació aciençada i la discussió en el re-clòs d'una acadèmia.

El doctor Calmette no es va precipitarlentament laborà tretze anys seguits. Calpensar la quantitat de proves fetes en ani-mals, en particular sobre aquest benemèritconillet d'Indies, que ha de tastar moltesmalures dels homes, sobretot la tuberculosi.Quants centenars se'n deuen haver mortdurant aquests tretze an ys? Caldria, tan-mateix, que tot poble civilitzat bastís unmonument a .aquest animaló tan simpàtic,que aixecant el seu morret et mira amb cu-riositat amb els seus ulls vermells des de laseva, gavieta que tufeja a excreció quanvisites un laboratori.

El poble de Skyros

N•4 °\

---- ------------- —a - __- ------ - - -.-‚-‚------ - ---- - ----- - - __-.----.-c--s-------- -- - - - - - - -- s _i___--_- -_-__- - !1_ -

LES L L E TREŠ"Paul Vanderborght

Rupert Brooke Ruperi_Brooke P =IIÆEn el Congrés dels Pen Clubs que fa

tres anys es celebrà a Brusselles, vaig te-nir el plaey de conèixer dos poetes belguesde parla francesa que de seguida em gua-nyaren l'atenció per l'entusiasme que po-saven en totes les coses i per l'ànima quedonaven a tots els actes en els quals ellsintervenien : Paul Vanderborght i PierreBourgeois.

No perdien ocasió per a lluitar contral'encarcarament que ben sovint prenen ac-tes semblants i eren ells que feien semprede llaç d'unió entre els prohoms de la li-teratura mundial i el poble.

On vaig conèixer millor quin era llurfons, fou en l'acte d'homenatge que es de-dicà al gran escriptor flamenc, mort feiapoc temps, Georges Eekhoud, el cantor delsbarris de la «Rue Haute» (el Parallel deBrussel.les), l'amic dels humils, el germàdels trinxes i rodamons, el novel.lista delsVoyous de Velours. iEls animadors d'aques-ta festa foren Paul Vanderborght i PierreBourgeois.

El lloc que escolliren per a la festa fouuna taverna de les més populars de la RueHaute, " una gran sala voltada de taulesde cafè, dedicada ordinàriament als balls depatacada d'aquells barris, presidida per unorgue monumental dels ,més 'típics del seugènere, no mancant-hi aquelles figures d'è-poca indispensables, uns paisatges transpa-rents que s'encenien i s'apagaven periòdi-cament" i un bé de Déu de bombetes detots colors. En un angle d'aquella sala pla

-çaren el bust del gran escriptor IEekhoud.De segur que si aquest s'hagués hagutd'escollir el! el pedestal, no n'hauria triatd'altre.

Tota la gama d'habitants d'aquells barrispopulars era representada en la gernacióque acudí a la festa i que, gràcies al bonsentit que tingueren els meus amics a es-collir-ne els números, arribà a compenetrar-se amb l'esperit de l'acte i a enyorar aquellhome que ells consideraven com el seu pe-tit déu. La nit, mentre en un dels restau-rants de més luxe de Brusse •les es celebra-va el sopar del Pen Club, amb discursosretbrics a la fi, en aquella taverna de laRue Haute, el gran Eekhoud presidia elball popular, consumant-se entre els clientsmés castissos i devots de la taverna i elseu esperit una d'aquelles comunions a lesquals ell era tan aficionat i de les qualstan sovint ens parla en la seva obra.

No costa d'endevinar, després d'aquestacte, el concepte que tonen els amics PaulVamderborght i Pierre Bourgeois sobre elque hauria d'ésser 1'inte]•lectualisme i lesfuncions • que li atribueixen : nodrir i no-drir-se del poble.

El nom d'un d'aquests dos poetes belgues,d' l'obra dels quals penso parlar en altraocasió, el veiem, aquests dies, en la premsaeuropea al costat del del malaguanyat poetaainglès Rupert Brooke, així, com jo elsajuntava en el títol del meu comentari

-presentació.P. Vanderborght, doctor en Filosohtia i

Lletres, autor de llibres com La Joie Dou-loureuse, Images de Rallye, Messageriesd'Orient, Anthologie des Poètes beiges d'Es-jrit Nouveau, fundador, l'any 1921, de LaLanterne Sourde, grup d'avantguarda quesegueix dirigint, és el que tingué la ini-ciativa d'erigir un monument al poeta an-glès Rupert Brooke, a l'illa de Skyros, enhomenatge a la seva vida i a la seva obrai a la Poesia Immortal.

Els que coneixen P. Vanderborght, homede fervors en les seves coses, en la sevaobra, en els seus parlaments, orador ardentcom és ell, en tota la seva vida plena d'in-quietuds no ens sorprèn gota que la vida imort del poeta anglès arribés a guanyar-liel cor, com ell diu.

En invitarme ell a adherir-me a la sevaobra, simpàtica i apassionant com vaig tro.bar la idea, de seguida vaig pensar par-lar-ne en MIRADOR. Però, després, he cre-gut qie fóra més oportú, aprofitant l'amis-tat que em lliga amb ell, una de les méspreades del meu exili, derrianar-li que hofes ell directament. Així ho he fet i així el!hi ha accedit, amable.

No vull, • però, deixar de dir que mai noem semblaria més oportú el sentit de con-fraternitat internacional dels homes que téal Comitè Rupert Brooke, sota el signede la Poesia, com ara, que tants actes in-ternacionals hem vist celebrats sovint en unambient de malfiança i d'hiprocresia i abase d'elements, ben sovint també, excessi-vament materials.

VENTURA GASSOLBoendael, juny 1930

Els productes

Ro lisde perfumeria, sónla solució del'afaitat

De venda en les principalsperf umeríes al preu de 2`50

pessetes el tub de pasta í 4`50

pessetes el flascó de massatge

Gènesi del ComifèN'o he tingut el plaer d'haver conegut

personalment Rupert Brooke, però sentircontar la sevi vida i la seva mort i algunsversos bellíssims dels seus que coneixia, lla

-vors, em guanyaren verament el cor.Aixà fou, l'any passat, a l'Orient, per la

primavera. Acabava de fer quatre anus queln era a l'Egipte. Hi havia viscut sempreen contacte amb els poetes' àrabs, aplicant

-me a afavorir, per mitjà de conferències ide reunions amicals, l'atansament entre els

intellectuals d'Orient i d'Occident. Fou sotael bell cel d'Egipte que em vingué la idead'alçar un monument al jove poeta anglèsRupert Brooke, en aquella illa grega deSkyros, on acabava d'assabentar-me que ellhavia estat enterrat. Rupert Brooke, tal comjo l'havia pressentit, sobretot per intuïció,representava ais meus ulls la joventut ar-dent, generosa, destroçada per la guerra.

Mort als 28 anys, en plena llum de 1'Hèl-lada, em semblava encarnar la Poesia jovede cant interromput massa d'hora. Per aixavaig voler que aquest monument fos dedicat«a Rupert Brooke» i «a la Poesia Immor-tal . Aquesta és la doble dedicatòria queha estat gravada al pedestal de marbre.

Homenatjant .així la Poesia, la nostraobra ha pres un sentit plenament universal.Aquest sentit és el que ens ha aportat lacollaboració internacional, fent que unaidea com 'la nostra, llançada al Gaire, elmaig de l'any passat, avui, hagi ja rebutl'adhesió entusiasta dels escriptors més emi-nents de nombrosos països d'Europa, d'A-mérica i d'Orient, i que, malgrat la crisid'arreu, ens hagi aportat també gairebé totsels mitjans materials que calen per a laseva realització.

El monumenfEl monument a Rupert Brooke consistirà

en una estàtua de bronze sobre un pedes-tal de marbre. Ha estat encomanat a undels millors artistes de Grècia : MiquelTombros.

La remarcable estàtua, que ben aviat se-rà fosa en bronze, representa el bell cosnu d'un jove d'ulls greus i amb la miradaal lluny : La mà esquerra sembla senyalarel camí a seguir, el de la poesia. Car ésel Poeta anònim, el Poeta dominant lesfronteres de les nacions, el personificat,sense cap mena de fals simbolisme ni inú-til èmfasi, per aquest cos harmoniós, diria'savivat per l'alè, per la veu de l'idea]. Mo-derna per 1a simplicitat robusta de la sevaconcepció i per la puresa de línies essen-cials, aquesta obra és profundament grega,venint sense imitació, sense academisme,de l'esperit més bell d'aquella antiga Grècia.

El monument a Rupert Brooke s'alçaràen el lloc més grandiós de l'illa de Skyros,conegut pel nom de Santa Trinitat. Aquestindret es troba a les portes de la vila deraïms de cases blanques diria's penjats alflanc d'un turó de roca, coronat pels vesti-gis de l'antiga Acrópolis. Es una mena deplataforma natural on les .noies de l'illa,vestides amb llurs vestits típics, van a dan-sar els balls populars, els dies de casaments,després de celebrada la cerimònia. Des d'a-quest pla, situat dalt la muntanyola floridaque s'obre en forma de ventall davant laplatja, es domina la immensitat blava delmar Egeu. L'esguard es perd en ple solvers els Dardanels, on havien de morir sotael foc dels canons tants dels companys deRupert Brooke que, en passant, l'havienbaixat i enterrat a l'ombra dels oliversd'un altre promontori de Skyros.

Vida i moro del poetaL'any 3887, nasqué a Rugby el poeta pre-

destinat a una glòria i a una mort ràpides.Rugby és una petita vila anglesa on fapoc he anat a dur el nostre homenatge ala seva -mare velleta que viu sola, vetllantl'ombra dels seus tres fills, un altre delsquals fou mort a la batalla de la Somme.Hi he vist la casa de Rupert Brooke, l'es-cola que hi dirigia el seu pare i els indretson el poeta passà la seva infància i la sevaadolescència feliç.

Després, ve la seva joventut passada ala Universitat de Cambridge ; l'amor de lapoesia que en ell creixia amb el de lahumanitat. Ell no en tenia prou de tren-car llances contra els rutinaris de la li-teratura i de la vida quotidiana, sinó que,ben alt, reclamà més justícia i més bondatper als desheretats.

El zz de maig de 1913, se'n va en viatgecap Amèrica i Oceania. El nostre confrarebelga Pierre Daye fa poc trobà a Tahitíla caseta on visqué Rupert Brooke, el sim-pàtic viatger, amic i molt estimat dels in-dígenes. Tantost de retorn a Anglaterra, laguerra es llançava sobre Europa.

Voluntari de la Marina anglesa, pren

part en la defensa d'Anvers. Enamorat dela llibertat i profundament humà, deixaunes pàgines vibrants de simpatia per alnostre país, en les quals reconta la tragè-dia d'aquelles hores, la seva esfereïdora pie-tat davant l'èxode dels refugiats, la seva re-volta davant la injusta invasió de Bèlgica.

Més endavant, en ocasió d'endur-se'l ambels companys vers els Dardanels, desprésd'haver pogut passar uns quants dies detreva a l'illa de Skyros, admirant-ne la be-l lesa i revivint-hi la llegenda de Teseu quehi morí, de Tetis que hi amagà el seu fill

Aquilles, per salvar-lo de 'la mort que, se-gons l'oracle, l'esperava a Trola i tantes al-tres reminiscències d'aquella literatura d'orque no moriran mai; després d'haver -seassegut amb els seus companys a l'ombrad'aquell bosquet d'olivers, on tan aviat ha-via d'obrir-se la seva tomba, morí el 23d'abril del r935 em el vaixell-hospital fran-cès «Duguay Trouin» que per atzar es tro-bava a aquella badia.

))El sol brillava entorn de la seva cabina»,escriví un testimoni. Fou enterrat, la ma-teixa nit, a la claror de les llanternes quefeien veure el camí difícil als mariners queel duien. La nit era tota perfumada de lasàlvia en flor. El nostre gran Verhaerendedicà un poema d'homenatge als seus fu-nerals commovedors.

Unes de ]es darreres paraules que RupertBrooke escrivia en una de les seves lletres,foren : cHe vist la Terra sagrada d'Atica,ara, doncs, ja em puc morir.a Aquesta fra

-se d'adéu l'hem feta escriure en grec sobreel marbre del pedesta'1.

Nou homenatgeUn altre homenatge que el Comitè pre-

para a Rupert Brooke és la publicació delseus bells poemes traduïts al francès. Uindels mostres collaboradors compta tambétraduir les seves interessants Lletres d'A-mèrica publicades pels mateixos editors delsseus poemes, Sidwick and Jackson de Lon-dres.

Per la meva part, jo preparo un Home-nàtge Internacional a Rupert Brooke i a

la Poesia, llibre que serà publicat en fran-cés i anglès i que contindn•à records sobreRupert Brooke i diferents opinions sabrela seva obra i la mateixa idea de la ceri

-mania que tindrà lloc a Skyros, així comles adhesions que rebré dels escriptors dediferents països (Manage, Bèlgica), entreles quals espero que no en mancaran decatalanes.

Aprofito aquesta ocasió per a fer saberals catalans que s'interessin per la nostraobra, que les darreres subscripcions per alMonument a Rupert Brooke poden ésseradreçades en forma de xec al Director dela «Société Générale de Belgique», Bruxe-lles, fent constar que són «,Per al ComitèRupert Brooke». La llista de subscripcionsinternacionals serà publicada al davant delllibre -homenatge que preparo. I espero queno hi mancarà el nom d'alguns dels vostreslectors, desitjosos de solidaritzar-se amb llurpetit òbol a una obra d'ideal desinteressat.

L'aportació del poble de SkyrosEs exemplar el gest del poble de Skyros

envers la mostra obra. Poble sobretot d'hu-mils pescadors i treballadors pagesos, sentíde seguida d'instint tota la importància i lafinalitat idealista de la nostra obra inter-nacional que havia escollit per centre l'illaon reposa Rupert Brooke. Stephanidis, al-calde de Skyros, ha ofert generosament elmarbre per al monument i els pagesos hancedit, també generosament, la part de ter-renys que els ha demanat el Comitè a San-ta Trinitat.

Fóra injust si, en parlar de Grècia, obli-dés de mencionar amb tot honor l'ajut pre-ciós que ens presta des del primer moment,el primer ministre de Grècia, Venizelos, undels presidents d'honor del nostre Comitè.En una crida fervent que publicà en el grandiari atenenc Eleutheron Vinaa convidavael poble a ajudar-nos a sostenir la nostraobra. El resultat no es féu esperar i Grècia,així com Anglaterra, Egipte, França i Bèl-gica han aportat al nostre Comitè, ultra laseva adhesió moral, llur adjutori econòmic.

Invifació a Cafalunya

Plau-me, tot remerciant MIRADOR de Bar-celona, invitar des de les seves columnesCatalunya a la festa d'inauguració del Mo-nument a Rupert Brooke, festa de germa-nor internacional, celebradora vers els dar-rers dies de juliol o els primers de l'agostvinent, a l'illa de Skyros, Aquesta Cata-lunya que l'amic i confrare Ventura Gas-sol m'ha fet acabar de conèixer i estimar,rica de tantes realitats i de tantes espe-rances.

PAUL VAN DERBORGHT

Jean Cassou

EI poeta té dues maneres d'ésser viril:procreant un ésser de carn, i creant un ti-pus literari. Aquest darrer té, també, laseva posteritat. Però la seva immortalitatevoluciona. No s'asseca com un cos humà,pren aquest to de presència més lleugeraque pertoca a una ombra i a la pell deles mòmies. La nostra pell no és una ombrasobre una ànima ?... Així el personatge ima-ginari de ]'Ogre és el primer al qual ésconsagrat el volum que obre la colleccióanomenada La Grande Fable, publicada ala casa Plon sota la direcció de DominiqueBraga - Alén,oires de l'Ogre, anuncia JeanCassou amb aquella modèstia subtil queamaga la seva manera pròpia d'inventartornant a sentir de nou els fets viscuts iimaginant llurs desenrotllaments . Quant ala decoració, recordeu aquells quadros ex-quisits del segle xvut plens d'anacronismesde lloc i de temps, on els monuments d'A-frica i de Roma són acostats per la gràciacapritxosa del pintor? Aquestes composicionsno es poden realitzar en l'equilibri concebuti la veritat hipotètica, sinó en èpoques enquè la tècnica de l'art es troba en el seuapogeu. ''.Es el nostre temps. Es l'ofici deJean Cassou, traçut home d'ofici que co-mença per oblidar-ho tot al moment de po-sar-se a escriure. Aquesta forma de la sin-caritat florint la tija suprema del saber, ésben bé d'ell. S'ha dit : fantasia. Jo res-pondria : voluntat. No hi ha res de mésvoluntari que la fantasia. Cassou és unaviador que no consent mai de descendir ales baixeses realistes, a menys de dos milmetres, que permeten en cas de pana !'ater-ratge en vol planejat en un radi suficientper escollir el terreny ; però que, tampoc,no guan ya els núvols on el símbol es perdde vista. L'antropofàgia prefigurativa delseu Ogre, la crida bon jan de , la crueltati llei social, aquesta idea: «tots pertanyemal diable», la necessitat del sàbbat (críticade 'l'alta societat parisenca) i l'anacrònicaaparició, tan «trobada», de Buffalo Bill (el«bluff»), no són sinó les filles escampades através del món de la vitalitat de l'Ogre.El conte és un gènere poètic al qual Cassoutorna el seu meravellós.

— Si hi hagués una manera digna d'ésserfeliç, no dubti que jo en seria.

Això, el senyor Broscall m'ho va dir des-prés d'una feixuga discussió, que vàremsostenir pujant l'escala, respecte si l'occitàera obligatori o no ho era.Jo sabia que el senyor Broscall no dona-

va l'abast i que la seva muller, un mesamb' altre, es venia llibres per valor de cin-quanta pessetes, pagats a pes. No ignoravaque el senyor IBroscal'6 era subscriptor detots els diaris i revistes escrites en la nostrallengua i que llegia fins a les dues de lanit. Em constava positiva-ment que quanels uPomelis de Joventut, havia inscrit Taseva senyora amb el pseudònim de «Papallódel prat jolim i vàrem tenir unes paraulesperque volia inscriure'm a mi amb el d'Es-tel fugisser» i m'hi vaig oposar.

Segur, però, que el senyor IBroscall ho ha-via oblidat, vaig entrar al seu domicili aintervivar-lo. La seva cambra semblava elmagatzem d'un editorial en ple èxit. Lli-bres, diaris i revistes s'amuntegaven arreua risc de sobreeixir. El què més em vaplaure del senyor Broscall, és que no es re-sistí a deixar-se intervivar. Tot1 al con-trari:

— M'ho mereixo, degui — va dir-me sen-se afectació —; després de llegir totes lesintervius que s'han publicat, que segonauna estadística que confecciono no arribena disset mil dues centes, crec tenir-hi undret.

No em vaig atrevir a discutir-l'hi.— Vostè no pot imaginar-se la -força de

voluntat que cal posseir per no decidir-se aescriure un llibre després dels volums que

_tIIII11111111111111111u111111111111111111111111111111111P_.

Dues traduccions notables de

Domènec de Bellmunt5 L'obra d'actualitat política,

original de Leonardon:

A la recerca d'un rei,,,i la novel .la de "Coliec-ció Blava ", original de

J. des Gauchons:

els que 110 sabell es^imar

AI preu de 3 ptes. y 1'50ptes. les trobareu a totes

= les llibreries de Catalunya =

= Editorial PolíglotaPetritxol, 8 Barcelona =_

:I IIIII 1111111111111111111111111111111111111111111111111111

©. CORBATES

NOVETATS

INARRU6ABEES

Ell6RINi

Jaume I, 11Telè(. 11655

"Eva"Poesia destinada. Jacques Chardonne s'ha

fet una especialitat d'escriure amb un estildepurat, i de descriure els sentiments tanrebutjats que l'alliberació freudiana no ar-ribarà a exterioritzar -los. Una novella seva,L'Epithalame, acaba de reaparèixer en unsol volum (Grasset), Mentrestant, Eva (íd.)mostra que l'autor sap el que vol, que nos'amoïna de la curiositat del lector. Buscamés aviat d'imposar-se que no pas de se-duir. Dubto que un públic llatí comparteixiels sentiments de l'heroi que, casat ambuna dona terriblement enutjosa i freda, esvol convèncer que és molt feliç. Aquestidealista trist assisteix a l'abandó de laseva dona. En aquesta atmosfera seriosahom s'ha desempallegat de l'amant. Eltriangle no es forma. L'art de precisió ide minúcia és, aquí, infinit.

Marcel BergerGiménez Caballero haurà d'afegir el seu

Hércules jugando a los dados a continuaciódel llibre Pourquoi je suis sportif, de MarcelBerger. Un pont de comú amor envers l'es-port lliga aquests dos autors. En fi ! Unprofessional de l'esport raonat que, en comp-tes de pendre'n peu per embrutir-nos, rei -vindica al contrari el patronatge de la cultu-ra Clàssica. Marcel Berger convencerà elsmanejadors de ploma que es creuen quel'esperit s'acomoda amb la manca d'aire,que l'aireació dels pulmons i la cultura delsmúsculs faciliten la renovació de les idees,tot sacrificant als mans del mascle Tucí-dides o del batallador Ariosto. L'equilibrientre la cultura del cos i la literatura dequè 'Marcel Berger ens cita els rècords cro-nometrats en pista, i als comentats sobre elterreny estret però idealment vast (sovintnefètic) de l'home de lletres, aquest equilibri,beneït sigui! Amb la condició de no repetiramb Lucien Romier que basta un equipda futbol per resoldre el problema social.Mentre la França segueixi afegint a l'es-port terrestre escasses piscines, totes conta-minades, i pisos seise dutxa, estic conven-çut de la ineficàcia absoluta dels esforçosd'alguns guies esportius,

ADOLPHE DE FALGAIROLL'E

jo he llegit. Jo sóc dels pocs lectors que esconserven purs. Per això no dono I'abast.Tingui en compte que en cap altre país nos'esoriu tant com en el nostre, - Tambéi puc demostrar, amb aquest quadro compa-

ratiu... vegi : Per cada lector hi ha quatreescriptors.

Tenia raó i vaig callar,— Sigui'm sincer: ¿Vostè, de petit no ha-

via tingut una impremta de goma i no ha-via editat una revisteta d'una tirada de tresexemplars, que li compraven el seu pare,la seva mare .i la minyona?

Vaig baixar els ulls avergonyit.—¿Vosté em negarà que als dotze anys

tenia un velògraf i editava una revista es-colar, que no venia, però canviava amb lesque editaven el seus companys?

En aquell moment m'hauria volgut fon -dre.

— Vostè, als quinze anys no havia publi.cat unes poesies a El Clam de Montmeló?Digui?

No era exacte. Les poesies les havia pu-blicat a La torrentada abassegadora, peròel fet subsistia i no vaig voler discutir.

— En canvi jo, ja ho veu.,, de l'edat dequinze anys que llegeixo sense interrupció.La pràctica m'ha donat una facilitat quem'ha permès establir un rècord ; en dueshores em llegeixo un llibre de quatre centesplanes. El dia que no s'estili deixar-hi mar-ges blancs m'hauré de rendir.

— 1 només llegeix català.— Només. No fa gaires dies vàreig llegir

la traducció del Don "Quixot, les aventuresdel qual només coneixia per referències.

Vaig restar un moment a l'espectativa,esperant que els subconscient del senyorBroscall en faria una de sonada, però nosucceí res.

— Si no dóna 1'abast,•per què no fa unatria? —vaig gosar a insinuar-li.

— Impossible! Una vegada ho vaig feri sempre més n'he tingut remordiments.Justament vai deixar de llegir un llibre equetot bon català per dignitat havia de Ile-girn.Això acaba aquí perquè entre el senvor

Broscall i jo acabaríem ferint susceptibili.tats,

VALENTÍ CASTANYS

Llegiu

JUDITAper Francesc Trabal

Novella no apta per a enamorats

Pessetes 5Administració:

Llibreria C A T A L O N I APlaça Catalunya, 17 - BARCELONA

EXABRUPTES HUMORÍSTICSa

1Nicodemu Broscail,s lector

Una escena dEra un home !u

,MlPABDR 5

Hylton i els seus boya El perill ðeles atlaptacious

L'Associació de Teatre Selecte ha clos latemporada 1929-30 amb Era un home!, del'escriptor belga Max Deauville. En unesquartilles que Deauville ha lliurat a !EnricLluelles per ésser llegides abans de la repre-sentació, l'escriptor belga explica els prin-cipis sobre els quals assaja de bastir la sevaobra. Deauville oposa al teatre que ell ano-mena de situació—exposició del tema, in-

triga i desenllaç—l'espectacle teatral fet d'u-na successió de quadros alegres, tristos, fú-nebres, grotescos i grandiosos. Diu que elcinema ens ha ensenyat mil maneres de des-fer-nos dels artificis, dels trucs i dels proce-diments de l'ofici de dramaturg en tres actes.Dei cinema hem après a capgirar totalmentel temps en l'exposició, a barrejar les es-cenes, a desunir-les sempre que calgui, aapropar-nos més a allò que és la vida ma-teixa—atzar— diversitat—, allò que no acabamai, que no podem haver mai, en la vidano hi ha desenllaç. Deauville creu que elteatre que acaba de morir—és expressió seva--està basat en una mena de lògica mate-màtica, una lògica buida, en una estilitzacióen desacord en absolut amb la vida.

En Era un home !, Max Deauville aplicaaquests principis. Naturalment, 1a maneramés còmoda, per l'espectador, de comprovarsi els satisfà, seria aquesta. L'autor ha dit«El teatre de situació, per la seva mateixaessència, descarta tots els grans problemesfilosòfics, tota visió sobre les grans línies dela vida, per no ocupar-se sinó d'un cas par-ticular.)) Ara bé ; l'espectador podria exigird'aquest autor que li presenti un gran pro-blema filosòfic, una visió sobre les grans lí-nies de la vida i que no s'ocupi únicamentd'un cas particular. Heus ací el gran perilldéls quatre mots que precedeixen una repre-sentació . Predisposen l'espectador a una mésforta exigència, i, per consegüent, exposenl'autor a tirar per terra, amb una realitzaciómancada, totes les esperances que l'anuncid'una recepta extraordinàriament plena depromeses pogués haver fet néixer. Max Deau-ville no afirma pas que Era un home ! siguiUna realització escénica perfecta d'aquestsprincipis. Al contrari, Max Deauville pre-senta la -seva obra a la consideració delpúblic com un assaig.

Deauville ha dit que perquè una peça ensemocioni de veritat cal que ens apareguicom ens apareixeria la vida mateixa. Aques-ta frase no té volta de full. No tindriavolta de full si el moment de l'execuciód'un home dalt del patíbul per mitjà d'a-questa màquina repugnant que és la gui-Rlotina, pogués ésser portat dalt l'escenariexactament tal com és a la plaça públicao al pati interior d'una presó, per exemple.Ara bé ; no éssent això possible, aquellaestilització que Max Deauville troba que ésun dels defectes del teatre en tres actes,no solament no està en desacord amb la

TEATRE TALIAGran Companyia argentina. Primera actriu,

CAMILA QUIROGA

Avui, dijous, tarda a les 5

UNA IVIUCHACHADE VANGUARDIA

Admirable creació de

Camila QuirogaNit, estrena en aquest local de

BENDITASEAS

vida, sinó que ens dóna la vida mateixaen comprimits de dues hores. Gràcies aaquesta estilització, l'autor aconsegueix enel temps de dues hores que l'espectadors'emocioni davant d'uns fets que en la vidatardarien dies i setmanes a donar-se ple-gats.

Els set actes de Era un home ! suposenuna forta tasca d'estilització, de síntesi, de

concentració.. La vida d'uns homes, la vidad'un poble, l'esboç d'una època, tot allòque Max Deauville ha dit que s'encabienamb pena en un cerdle tan estret i tan con-vencional com ' és la comèdia dividida entres actes, s'encabirien amb pena tambédintre un espectacle en set actes, senseaquesta tasca d'estilització.

Certament, Max Deauville ha aprofitatdel cinema el capgirament del temps enl'exposició, a barrejar les escenes, a ferpartir l'acció de diversos punts alhora perarribar més tard a produir una impressiómés forta en retrobar -se i encavallar-se enel moment final els diversos quadros. Lavida, a través d'aquesta successió de qua-dros, ens apareix tal com voldria Max Deau-ville, animada de sentiments ben simples,eterns. Aquesta simplicitat de sentimentshumans, aquest descarnament dels perso-natges portat a ultrança en un ambientde dolor i de misèria, fa de Era un home !un simple esboç. Els personatges són es-quemes, i els moments culminants del seudrama o de la seva comèdia són fets desuggerències i més que de suggerències,d'explicacions. Cada acte suggereix mig móni explica l'altre mig. La conclusió filosòficaque Max Deauville voldria que 'no sortísde la boca de cap personatge, és llançadaal cervell da l'espectador amb una insis-tència dolorosa : Era un home ! Era unhome ! IEs un home guillotinat. Es un homela tragèdia del qual coneixem per boca d'ellmateix en ets tres primers actes, per bocadels magistrats d'un tribunal grotesc enun tercer acte de farsa, i per la caigudade la tullotinà em l'últim acte. En els altresdostes l'ombra de la tragèdia d'aquesthome es projecta damunt el clos familiar.Era un home. ! és ben bé allò que en lavida no acaba mai, i allò que no podemhaver mai, allò que no té desenllaç feliç.Es una obra fortament pessimista. •

Poques vegades havíem vist la companyiade l'Associació de Teatre Selecte, en un con-junt tan ben resolt, Enric Lluelles ha acon-seguit disciplinar el seu estol i moure'lsense aquella lentitud i inseguretat que di-verses vegades havíem esmentat, Enric Llue-lles ha triomfat com a director d'escena icom a actor de caràcter en els papers d'em-briac i d'hortolà. Anna Peris i ElisendaMontclar juguen els papers de mare i fillarespectivament, amb una sobrietat que es-cau a l'emoció concentrada. Enric VaDls-madella juga un paper de pare molt bé.Caldria esmentar, encara, tots els altres.Decididament, la companyia de Teatre Se-lecte va guanyant en disciplina i en aplom.Esperem veure -la, la temporada vinent, enel punt madur.

Els decorats d'Angel Fernàmdez són d'und'un gran efecte. El decorat que representauna sala de tribunal mereix una mencióespecial.

RAMON PEI

Teatre Català ROMEACompanyia del Teatre ESPAÑOL de MADRID

ISABEL BARRONRIVAS CHERIF

Avui díjous, tarda í nít

La Casade Naipes

Dels senyors

LópeE Rubio i ligarteNovíssim decorat de Mignoni

wwwwJw-

La presentació de Jack Hylton i la sevaorquestra al Palau de Projeccions de l'Ex-posició és un dels encerts que han tingutels organitzadors dels espectacles en aquestdarrer període de l'Exposició ; aquesta ve-gada també s'hi ha afegit un gran èxit depúblic portat per la popularitat que ja s'ha

-via fet aquesta orquestra amb els discos.I ja que els discos varen ésser abans els

que ens f havien fet sentir, cal advertir lasorpresa que proporciona aquest jazz alque no está habituat a aquestes orquestres,I és la gran importància que tenen com aespectacle, !El jazz de Jack Hylton no solses fa sentir, toca, canta, balla i accionaalhora, però amb el mateix automatisme isentit de ritme que ens produïa quan noel vèiem i el sentíem. La impressió que dó-na personalment el seu director, és la d'unformidable animador d'aquest conjunt devint professors fortament disciplinats i ambun sentit de conjunt no superat per ningú,però que tenen també una tècnica en elsInstruments insospitada. Jack Hylton, aquesthome petit de figura poc atraient, però ale-gre, es mou també amb precisió rítmicaque comunica al seus professors. No hemsentit mai una adaptació tan gran entreexecutants i el seu director. L'orquestra elsegueix al peu de la lletra i això dóna aldirector una facilitat d'expressar-se per ellaque d'altra forma no fóra possible.

Val a dir que els instrumentistes gaudei-xen d'una perfecció d'execució tal que aviatens hi acostumen i ens passa desapercebu-da. Ells també quan toquen semblen no re-cordar-se del seu instrument per a seguirmillor el conjunt. Això porta una possibilitatde recursos que permet les combinacionsmés diverses i sorprenents. Els professorspoden ésser vint, però llur facultat d'a-daptar-se a tres o quatre instruments ambvirtuosisme permet obtenir els efectes mésvariats.

E1 poder que té aquesta orquestra ellasola per aguantar amb atenció creixent totun concert, vol dir la perfecció de l'espec-tacle. La música coreogràfica, com és aques-ta, sembla tenir un objete, la d'ésser ani-madora de la dansa. Doncs bé, quan aques-ta no hi és, cal una gran perfecció enl'executant, perquè li llevi la monotoniaque sempre comporta. Aquí els fox i charlesinterpretats, la majoria la gaudien de granpopularitat ; alguns d'ells són fragments depellícules sonores i això ja era una garantiad'atenció, perd altres obres executades enforma de fantasia, només s'aguanten per lescombinacions instrumentals que permetenseguir la perfecció de l'executant, perteccióque a estones arriba a ésser acrobàtica. Lesvariants que van prenent els temes, amb unaorquestració acurada, permet obtenir audi-cions de bastanta extensió-amb un tema queper si no s'ho comporta. Tal és per exempleaquell excellent fragment de Hollywood Re-vue, Singin' in the raro, que va passantd'un instrumentals altres, finalitzant ambun chor de saxofons.

De totes les parts del jazz Hylton, el mi-llor, referint-nos a un valor musical, és elmetall. Potser aquesta impressió ens la dó-na el fet que en les orquestres d'aquí, és la

part que menys s'aguanta i no ha assolit laperfecció d'altres instruments, !En aquestaorquestra, el quartet de metall és quelcomsorprenent. Amb ell s'obtenen sonoritats am-puiloses, que a estones prenen una grandio-sitat que no desdiu de l'orquestra wagneria-na. També en la part vocal, aquests concerts

1 r. I

^leJ Avr!`•,

ens han fet adonar de quelcom . que el discens amagava : poques vegades canten ira tut-ti)), sempre a tres o quatre veus i amb unaperfecció que arriba a la d'altres orquestresde jazz, que en els chors tenen l'únic aguant,com són els Pensylvanians.

Vist i sentit aquest jazz, la nota més arre-lada és el seu humorisme optimista, que és,tant en la música com en l'acció, optimis-me que s'encomaina aviat a qui l'escolta.Però aquest humorisme també ens és servitamb .automatisme, tant que a estones semblafet a motllo, i això és un dels greuges quese li poden retreure. A les dues sessions enquè hem sentit aquesta orquestra, tot i lespromeses dels anuncis, els programes varenésser repetició l'un de l'altre i les notes hu-morístiques en tots els moments també va-ren ésser sempre les mateixes, ço que vol dirque aquestes facècies de bon humor tenenben poc d'espontànies, tot i voler semblar-ho.

De les dues modalitats del jazz que avuies destrien, el jazz «hotn o de perfecció in-dividual i el jazz de conjunt, .aquesta per-tany a aquest darrer tipus, dit també jazzsimfònic, i per bé que no arribi a les sono-ritats orquestrals de Paul Whiteman, té encanvi l'avaintatge d'acomodar -se més als mit-jans de què disposa i a l'ambient en què hade viure. Ha estat, , amb tota seguretat,aquest desig del jazz de voler oblidar el seuobjecte, el que més retrets li ha valgut. Lamusica de jazz ha estat sempre música co-reogràfica, i que sigui una de les manifes-tacions més característiques de la vida mo-derna, pel seu dinamisme amagat sota unaamable despreocupació aparent, no vol dirque hagi d'ésser el representant de la mú-sica moderna. 'Els tradicionalistes cridarienllavors amb raó i no hi hauria motius per adefensar-lo amb un esnobisme presumptuós.

J. GRAU

Unes setmanes enrera s'estrenava al «No-vetatsi, una adaptació, feta per Salvador Vi-laregut, de Le gendre de monsieur Poirier,d`Emile Augier i de Jules Sandeau. L'adap-tació ha passat sense pena ni glòria. A quèés degut? Ambdós autors, especialment elprimer, van fer soroll en el seu temps, EmileAugier fou el rival de Dumas, i, en algunsmoments, abans de Dumas, l'àrbitre de l'es-cena francesa. Les seves primores obres, es-crites en vers, feren ]'efecte de brillants iduradores peces de teatre. Després, però,durant molt de temps, renuncià a 1'inspi-ració poètica i es dedicà amb preferènciaa la comèdia de costums, a la comèdia sa

-tinca.El gendre del senyor Perera, per dir-ho

amb el títol catalaníssim que li ha donatSalvador Vilaregut, pertany a aquest segonperíode d'Augier• L'obra féu impressió i fouun èxit. Hom hi veia els costums reflectitsd'una manera viva, els caràcters ben dibui-xats, les situacions valentes, la vèrbola picanti incisiva, una sàtira que en molts mo-ments resultava audaciosa. Cal, encara, sub-ratllar que l'èxit de la comèdia no foupas efímer. Le gendre de monsieur Poirierquedà incorporat, durant molt de temps, alrepertori de la Comèdia Francesa.

Per què ací, doncs, ningú no s'ha adonatdel seu valor? No domem la culpa a lainsensibilitat del públic ; no la donem tampoca la interpretació dels actors, la qual fouexcellent. Perd públic i actors estaven com

-pletament desenfocats. No sabien, en rea-litat, de què anava. I l'explicació d'aixòés ben fàcil, Salvador Vilaregut havia fetl'adaptació a l'època actual, quan l'èpocade l'obra és en febrer de 1846 • Sabem ladata exacta, perquè, precisament, d'autor,en l'original, té ]'encert de posar-la enboca d'uns dels personatges. Es a dir ques'esdevé dos anys abans del destronamentde Lluís Felip per un moviment popular.Una època, doncs, en què a un prestigique encara tenia la noblesa, s'oposava unfort corrent democràtic. Augier, en la sevaobra, pren partit per la democràcia i fauna sàtira contra els prejudicis i el pres-tigi de la noblesa. La seva tesi és la dedemostrar que un burgès qualsevol val tantcom un noble, i que és més poderós si tédiners. Tot això, aleshores, podia fer efec-te. En situar mentalment la comèdia en laseva època, ens adonem perfectament quemoltes de les seves rèpliques havien de fersensació en l'auditori. Avui, però, que aques-tes qüestions són qüestions mortes, quinefecte poden fer? El temps ha fet perdre al'obra tot .allò que era combatiu i que erael millor que tenia.

Tota obra teatral deixa d'ésser teatral enel moment en què les qüestions que plan-teja han estat ja superades o han esdevin-gut incomprensibles per la societat que lesescolta. La lògica dels raonaments, les rè-pliques que han estat més brillants, topenaleshores contra la massa inerte d'un públicque les rep sense immutar-se. La desespe-

ració d'aquells que es trobem colpits per

problemes que a nosaltres ja no ens afectenni ens posen en perill, al teatre no enscommou, i, cosa que és pitjor, ens produeixmolt sovint efectes còmics.

Les comèdies de costums envelleixen ambels costums que les han inspirades. Rara-ment el valor literari, la gràcia o l'enginyles poden fer sobreviure. El que fa sobreviu -

re arna obra és, sobretot, la part immutabled'humanitat que s'hi posa. D'ací la supe-rioritat de la comèdia de caràcters, de lacomèdia verament psicològica . Avui, de se-nyors Pereres seguirà havent-n'hi. Paró elsseus problemes, els seus ineguits, són bendistints dels del senyor Perera que Vila -

regut ha portat a l'escena catalana. Vetací,doncs, una cosa que tindrien de tenir sem-pre en compte els exhumadors i adaptadorsd'obres d'altres temps. Per no tenir-ho encompte, precisament, per voler-se aprofitarsense miraments d'obres poc conegudes ique ja no paguen drets, és pel que veiem

en el ram de les adaptacions tants fracassosque deixen bocabadats els mateixos adap-tadors.

Però el senyor Vilaregut no s'ha equivocat

solament en la tria de l'obra. L'equivocaciómés greu és la d'haver-la adaptat als nostrestemps. Una comèdia anterior al temps delpropi Augier i d'un tal contingut, és japrou antiga per tractar de conservar-li elperfum de l'època. Si el decorat i el ves-tuari s'haguessin correspost amb l'esperit dela comèdia, públic i actors haurien fet l'es-forç de situar-se, i almenys hom no hauriatrobat poca-soltes i artificiosos els problemesdebatuts a escena. Creure que l'esperit d'unacomèdia satírica com la d'Augier pot adap-tar-se a la vida moderna, canviant-li tansols uns quants detalls externs, com el defer parlar d'automòbils, en lloc de cotxesi de cavalls, és una manca de sensibilitat ide finor.

Però aquesta és precisament la gran fallade molts dels nostres adaptadors. Creuen que

en el teatre tot són efectes, trucs i tècnica.1 et teatre és molt més que tot això o noés res,

Do^íèNEc GUANSE

TEATRE NOUCompanyia lírica de

SAUS DE CABALLE

Avui, tarda, gran vermut.Nit, primera i única sortida del no-table tenor català recent arribatd'Amèrica, on ha obtingut clamoro-sos triomfs

Antoni Biarnésamb els actes primer i tercer de

MARINAper un formidable quartet.

LES ESTRENES

"Era un home"de Max Deauville, fraduccíó de V. Gassol

Concurs electoral de MIRADORHeus ací el resultat total de l'escrutini de la votació del nostre concurs:

Nicolau d'Olwer . . . . . . . . . 1.340Antoni Rovira i Virgili . . . . . . 1.277Francesc Maciá . . . . . . . . . 1.175Jaume Bofíll i Mafes . . . . . . 1 .056Francesc Cambó . , . . . . . . . 900Jaume Aiguader . . . . . . . . . 851Ramon d'Abadal . . . . . . . . 743

Joan Maluquer i Viladot. . 673 Amadeu Hurtado. . . . . 131Marcelí Domingo. . . . . . . 659 Angel Pestaña. . . . . . . . qgFerran Valls i Taberner. . 6o8 Miquel A. Baltà. . . . . . . 97Gabriel Alomar . . . . . . . 580 Lluís Duran i Ventosa. . . . . 95Ventura Gasol. . . . . . 54' Pere Rahola . . . . . . . . 53Josep Sunyol i Garriga. . . . . 535 Jaume Comte . . . . . . . . 50Carles Capdevila . . . . . . , at6 Joan Casanovas . . . . . . . 4rManuel Massó i Llorens. . 21 4 Carles Pi i Sunyer. . . . . . 40Manuel Serra i Moret . . , , . lqg Leandre Cervera . . . . . . . 33Joan Ventosa i Calvell. . . . . 171 Joan Estelrich . . . . . . . , 33Pere Coromines . . . 170 Jaume Carner . . . . . . . . 30Manuel Carrasco i Formiguera. 165 Joan Lluhí Vallescà, . . . . . 2qLluís Companys . . . . . . , 144 Andreu Nin. . , . . . . . . 28Lluís Massot . . . . . . . . tir Rafael Campalans. . . . . . . z6

Han obtingut de un a vint-i-cinc vots: .Abadal (Ramon), iAgulló, Aragay (Amadeu),Arquer (Jordi), Ayats, Bastardas, Barbey, Batista Roca, Bellmunt (Domènec de), Bernis,Bertran i Musitu, Brunet, Cardona (Daniel), Canonge Cardó, Carner (Josep), Carner Ri-balta, Civit, Colomer (Víctor), Casanelles, Comas (Pere), Esteve (Martí), Fabra (Pompeu),Folguera i Duran, Fabregat, Fontbernat, Garí (Josep), Gaziel, Graner Barrera, Comtede Güell, Junyent, Lerroux, López Ochoa, Llates, Mateu (Damià), Martínez Domingo,Maurín, Miravitlles, Pi i Sunyer (August), Peiró, Puig i Cadafalch, Puig i Ferreter,Prieto (lndalecio), Recasens, Riba (Carles), Samblancat, Sánchez Guerra, Sbcrt, Soldevila(Carles), Soldevila (Ferran), Vallès i Pujals, Vidal de Llobatera, Viladomat, Xirau Palau.

Ha obtingut el primer premi el senyor MARIAN ALTIMIRES, que ha votat els cincnoms que han sortit elegits per majories i ha encertat els dos elegits per minories. Esi'únic butlletí amb els set noms elegits.

Després hi ha trenta que han votat els cinc elegits per majories, però que no hanencertat els elegits per Imnories. De totes maneres set d'aquests han encertat un delsnoms elegits per minoria, raó per la qual tenen preferència sobre els altres que no n'hanencertat cap.

Entre aquests set votants correspon e: segon premi al senyar JOAQUIM SEGURA, eltercer al senyor FRANC SC T.ARRIDES i el quart a la senyoreta SOLEDAT CARBONELL. Totstres han encertat el nom del doctor !Aiguader, primer dels elegits per minoria; tal comdèiem en les Bases, ens hem atès per l'adjudicació dels premis a la relació entre l'ordre dela llista elegida i l'ordre de votació en els butlletins.

EI cinquè premi correspon al senyar Francesc Ribas i Català (estudiant, d¿u al peude la firma), que ha encertat el nom d'en Ramoa d'Abadal, a l'igual que els senyorsPastis, Adolf Soler i Servidor, però amb molta més aproximació en l'ordre de votació.

Preguem als senyors que han resultat premiats que passin per la nostra redaccióde 6 a 8 de la tarda a fi de recollir els vals a canviar per llibres triats al seu lliure albiren les llibreries: BARCELONA (C. 1. A. P.), Ronda de la Universitat, t; CATALO-NIA, plaça de Catalunya, t¡; FRANCESA, Rambla del Centre, 8 i to; ARIEL, plaçade la Cucurulla.

Serà per nosaltres un gust poder saludar els qui han demostrat tenir tan bon sentitpolític.

u

4 ril.

i

s. ®

^ ^to

^

r w

C ^ l.;

I I^f I^, N^ $

qtr

e ï^,

^n ^

^ ^^ vu r ^italj ` " r .li ñt

.^^ 9G^^at

s

Els dos protagonistes de «Germans d'armes»

* * * dePostdam, ha lliurat a ]'Institut Inter-Però el públic, el que es diu el públic, no nacional del Cinema Educatiu un report

fa cap cas de tot això. 1 mentre els bornes que conclou en favor de l'obligació legal des'enamoren directament, grollerament, de ecinematografiar els inculpats en el momentl'atracció que ells interpreten carnal, de de llur detenció : és en aquest moment queGreta Garbo, i només la saben lloar dient : mímica, ñioviments i actituds són més ca-Quina mossegada li donaria!» i «Renoi, racterístics.».

quins petons que fa aquesta dona!», les L'experiència judicial prova que la foto-dones la troben lletja, apagada, insulsa, grafia, per perfecta que sigui, no és tmetcètera, etc. mitjà d'identificació tan segur com la cine-

Amb aquestes m'he barallat més d'un cop. matografia, i els estudis relatius a la psi-A mi m'agrada Greta Garbo, fora de mida, cologia dels testimonis demostren que laval a dir-ho i ho dic tant bé com sé i tant reconeixença d'un individu es fa sobretotcom puc. pel seu caminar, pels seus gestos, per laUna tarda que havia anat .a veure no sé seva manera de moure els braços, etc.

quina pellícula de la meravellosa sueca, vaig El film de la detenció, projectat davanttrobar al cine una noia coneguda. Estava testimonis, els permetrà d'estar més segurstota canviada, des d'un any que no l'havia d'identificar els inculpats.

:I I I I I I 111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 L`

AVUI ALO

= FIMUAIUN PROGRAMA SE- =LECTE INSUPERABLE

LECTOR DE "MIRADOR":NO DEIXIS D'ANAR-HI

s IIIlIIIIIIIII111111111111111111111111111111111111111111IIIIIIIIII1111111111111111111Illllllll11111111111111111111111111111F

_lIii _ __ ! _____________

v EL CINEMA vHan coniençat les represes1. PANORAMA

...I la temporada, doncs, es pot donar peracabada. Es pot donar, diem, perquè unlocal encara continua presentant estrenes.No creiem, de totes maneres, que duri gaire,i, sigui el que sigui, si algun esdevenimentestà en cartera, prou especuladors seran elsempresaris per a guardar-lo per més enda-vant, és a dir, per a millor temps.

Heus ací, doncs, que el material a pre-sentar ha estat ja exaurit. Si tenim encompte que algunes cintes sonores han asso-

lit fixar-se al cartell durant una pila de dies,fet que ha embotellat la circulació incessantd'estrenes a què estàvem avesats, convin-drem que l'actual temporada ha estat méscurta que les anteriors. No ens afectem pertan poca cosa ; la qüestió de la quantitatno deu ïmportar-nos, i faríem prova de des-memoriats si no convinguéssim que, per béque curta, la temporada ha estat rica d'es-deveniments, com podrem recordar quan es-tablirem l'inventari de les seves aportacions.

Justament esperàvem que la Cinaes, enempendre la tasca pròpiament estival de re-pendre les cintes pretèrites, ens oferiria l'a-vinentesa de recapitular a grans trets lesgrans fites de la temporada passada, peròveiem que el criteri adoptat per a la con-fecció dels programes d'estiu no és pas elque nosaltres esperàvem amb el record queteníem dels estius anteriors. En la confecciódels programes s'ha arnat indistintament acercar films de dates molt diferents.

En principi no hem de queixar-nos. Undipòsit més extens devia permetre una se-lecció més fructuosa. Si hem quedat—finsara—defraudats, la culpa és nostra. El cri-teri d'una empresa no pot ésser el d'unartista.

Fem l'apologia almenys de les represes.La temporada d'estiu pot resultar més in-teressant que la de tot temps, per la senzillaraó que és molt millor reveure un bon filmque veure'n per priiper cop un de dolent.Mes, direu, cal reveure un bon film. Unasola projecció és insuficient per a gustar-lod'una manera integral.

Una escultura, un paisatge, poden éssercopsats en una intuïció de conjunt en la qualrelliguem els components a la umitat totali n'apreciem la justa consonància estètica.Però un film és una successió, i cal reduir-sea veure una cosa abans que unes altres, icom que totes es condicionen mútuament,i si bé les posteriors depenen de les anteriorsi en són com la conseqüència, també lesanteriores preparen les posteriors i en són

ESPECIALITATEN LA MIDA

' Jaume I, 11

Telèf. 11655

la causa, i la comprensió perfecta . de lesquals exigeix el coneixement del que suc

-ceeix després.Per aquells, doncs, per qui l'obra d'art no

és sols una qüestió de fruïció sentimental,sinó i per damunt de tot áíguna cosa quecal compendie a la Ilum de la intel.ligència,els és imprescigdible, per gustar integral-ment un bon film, reveure'] almenys un cop.

La superba ordenació d'un film com Ladona marcada, per exemple, no és copsada

sinó en tornar-lo a veure. Aleshores aprecieuel tacte amb què les escenes són fireparades,com ha estat establerta la progressió emo-tiva que no decau mai i sí sols s'interrompa intervals regulars per a donar lloc .al repòsi al descans de 1'dnim de l'espectador.

Creiem poc interessaint establir aquí lallista dels films que hem pogut reveureaquests dies. Diguem, de totes maneres,quelcom d'alguns d'ells.

Excellent, realitzant un bell tipus de filmcòmic, la cinta de Lesuis Melistone : Ger-mans d'armes. El debut, .incert, descartatla .resta és bona. Composta amb un esti'telegramàtic, els motius hi són comprimits.Breus i sense preposicions intermediàries.Tot hi és substància i acció. L. Volheim hifa una tasca còmica tan original com el seurostre ap'latat.

^En canvi, dins el repertori cómic : Elllamp, d'Harold Lloyd, no ens convenç. Perdamunt de tots, ,naturalment, El cameraman,que amb Allade i El circ, han estat 1es re-preses més importants.

Quant als films Don Joan i Els amors deManon, no creiem que puguin engatussar aningú. Difícilment pot veure's alguna cosamés antipàtica. Els qui han fet això sem-blen viure al marge de tota sana modernitat.Sort de Barrymore, que té—a desgrat dequedar sempre una mica oposeur»—momentsesplèndids.

J a ho sabeu...--que un actor de la companyia de Max

Reinhardt, Hugo Doblin; vol obrir la pri-mera escola alemanya de cinema sonor?

—que un crític cinematogràfic de NovaYork, Atldnson, per haver posat en dubteles qualitats de Greta Garbo per al cinemaparlant, ha rebut tantes amenaces per car

-ta d'admiradors de l'estrella, que ha hagutde demanar protecció a la policia?

—que Maurice Chevalier roda actualmenta Long Island les darreres escenes de Toomunch luck (massa sort)? Caldria objectarPer què massa?

—que Sacha Guitry i Ivonne Printempshan de fer un film parlant per a la casaKane?

—que Clara Bony rèp un promedi de25,000 cartes diàries d'admiradors?

Balanç d'un anyAlexandre Arnoux conclou així el balanç

d'un any d'experiència de cinema parlgnt«Una part de Premis de bellesa; cent

fragments de Sota les teulades de París,ens demostren que cada vegada que elsatalkies» s'allunyen deliberadament de laliteratura i del teatre, obren unes vies ex-tremadament riques i fecundes i que elmón sonor pot acoblar-se al mut senseenvilir-lo, sota condició, però, que la pa-raula no pretengui dominar l'obra, omplirla pantalla, sinó que resti la servent delfilm i no tingui l'ambició d'exercir unatirania insuportable, de canviar la natura-lesa mateixa d'un art en el qual només potfer un paper de complement, sense modi-ficar-ne el que n'és essencial.

»Perquè la gran lliçó que es desprèn d'unany d'assaigs, de provatures, de palpentes,és que el cinema roman cinema, en el ma-teix sentit en què l'enteníem abans de lainvasió del so i de la paraula. Hi ha pas,evolució, progrés tècnic, eixamplament delcamp, més aviat que alternació i canvi decaràcter. La pantalla segueix proposant-nosuna simfonia visual ; és amb l'ull que gus-tem un film ; l'orella només ens serveixd'auxiliar. Com menys ens adonem de l'o-fici d'aquesta, més reeixit és el film. Elsque pensen inundar la pellícula amb llurprosa, llurs diàlegs, ilurs discursos, s'equi-voquen. El destí del cinema, torçat per unsmoments, va a rependre la seva direcciói la seva embranzida.»

EI primer film americàde Jacques Feyder

!Es sens dubte un xic temerari tractar depenetrar en les disposicions d'ànim .amb lesquals Jacques Feyder ha realitzat la sevaprimera obra als studios de Hollywood. Detotes maneres, constatem que el cineastafrancès desembarca a Amèrica en el precísmoment en què el cinema acaba de donar uutomb considerable, iEmbarca amb l'encàrrecde fer un film silent, i quan arriba, les co-ses ham marxat tan acceleradament, quel'encàrrec sembla ja un xic demodé. Peròl'encàrrec és mantingut per la M. G. M.,i Feyder realitzarà mut el seu film : El bes.Considereu -lo, dones, a la tasca en un am-bient "tan poc favorable al seu treball. Ta-lents i capitals virant de sobte i correntadelerats darrera el cinema sonor. No és,doncs, el que se'n diu trobar un clima moralmassa favorahle a provocar l'entusiasme.

Per altra banda, els americans són gentilsamb Feyder. Vegeu, si no, el que -significa

JACQUES FEYDER

cedir-li tot seguit Greta Garbo i _ConradNagel, dues considerables réclames.

Amb el sentit de l'enorme responsabilitatque una i altra cosa signifiquen; JacquesFeyden ha realitzat El bes amb una ciènciainnegable.

No cerqueu, però, una forta personalitat.La de Feyden empal.lideix un xic, velada perl'ús sistemàtic dels mitjans americans detècnica. El film no acusa ni una conviccióni l'ardència del treball creador. Feyder,això sí, ha procedit destrament, amb càlcul.Ha calculat preu just sempre per produiramb èxit l'efecte previst. El públic s'adhe-reix aI film, i això, per si, ja és un èxit.

El film, d'altra banda, explota un assump-te fàcil, que posa a l'abast del director unjoc de fórmules tan estereotipades com deresultats excellents.

Feeder ha registrat el so d'un dispar, delqual no sabem qui és ]'autor, puix que télloc darrera una porta, i el timbre del te-lèfon en la cambra on acaba de tenir lloc]'assassinat. A això es redueixen les sonori-tats del film, que per la resta és absoluta-ment silent: Cal assenyalar aquestes dues so-noritats—les úniques—, que són una provad'inteUigència de les possibilitats del cinemasonor.

Notem també els efectes de mimetisme queamb els seus vestits assoleix Greta Garborespecte la decoració. Hi ha una juxtapo-sició de motius decoratius intencionada quecal considerar.

Una cosa realment nova és el relat contra-di ctori que fa Greta Garbo ; les imatgestransposen la contradicció que és en l'esperitde la narradora.

La fotografia, un xic dura en algunes es-cenes, és no obstant sempre plena d'inten-cions.

En fi, si bé esperàvem més de JacquesFeyder, no donem ni molt menys per perdutel temps que hem esmerçat veient El bes.

Seria curiós d'obrir una enquesta sobrel'èxit de Greta Garbo. Perquè és una donaque apassiona a tothom i que gairebé noagrada a ningú. 'En aquesta enquesta, ca-dascú hi diria la seva, i ben poques opinionsserien favorables.

Per això l'èxit d'aquesta artista de cines'ha convertit en un problema de psicologiapopular, d'una intensitat i d'un caire espe-cials.

Jo he pensat moltes vegades que el públicde 'Greta Garbo (la gran massa del públicde cine), no és un públic per a Greta Garbo.Com no ho seria tampoc per a la músicade Beéthoven, o per á la literatura d'Homer.

EI seu art és massa profund, la seva per-sonalitat massa refinada i la seva bellesamassa extraordthària. 1 el gran públic decine no compren cap d'aquests tres elementsque formen tot l'ésser singular de GretaGarbo.

1, no obstant, Greta Garbo ha triomfat,en mig de la incomprensió i de ]'antipatiadeclarada de la gran majoria del públic.1 segueix triomfant, immutable i senzilla,amb el seu gran somriure de criatura deluxe, els seus ulls d'.espectre i el seu delicatgest i'nèdit.

I és que Greta Garbo és un cas d'actua-litat, un simple i gran cas d'actualitat, lEsuna d'aquestes coincidències, un d'aquestsencaixos perfectes dintre de l'ambient d'unaèpoca, que han determinat les grans consa-graçions de tots els temps.

La compenetració total dintre del to de lnostre temps, de Greta Garbo, és primer queires física. Greta Garbo és una mena deVenus d'avantguarda, de bellesa altruista, iel seu cos té tot aquest estil extra-nau, quesembla tota la complicació produint senzi-Ilesa o tota la senzillesa produint complica-ció. Fixeu-vos, si no, en el seu cos, reeixit iponderadíssim, que està resolt amb quatrelínies geomètriques, voleiadisses. Cap amun-tegament anatòmic ni canònic. Tot és faci-litat, netedat i agilitat. Mireu-li l'angle pre-cís de les espatlles, la corba lluminosa deles anques i les paralleles magnífiques de lescames. I us adonareu que Greta Garbo éspotser el primer exemplar del nou tipushumà que serà necessari per a fer joc ambel món original que s'està creant.

Cinematogràficament, ja no cal parlar-ne.Ultra la fotogènia incomparable i sensa-cional de la seva cabellera (d'aquesta màgicacabellera de Greta Garbo, que ha estat elseu gran truc), Greta . Garbo ha descobert elgest que cal. El breu gest sintètic, com

-primit d'expressió, que és el que necessita,justament, el cine modern, en, com en lamúsica, una nota ha d'obrir un camí d'har-monies.

vista : s'havia tenyit els cabells de ros i elsportava tirats darrera de les orelles, ambles puntes rullades. Es pintava les cellesenlaire i es movia d'una manera lenta i pro.funda. La imitació es veia d'una hora lluny;però no era estrany, perquè totes les noiesfeien el mateix un quant temps enrera, iara encara.

Quan es va haver acabat la pel.lícula, lanoia es va posar a riure.

-,Però, pot ser que t'agradi .la GretaGarbo?—em va dir.

—1 pot ser que no t'agradi a tu?—Naturalment !—Però, per què?—Perquè és molt lletja!--Lletja? Com s'entén? Veiam, què li

trobes?—Ai, ves, jo "què sé... La cara llarga, la

boca grossa, unes dentasses, els ulls demort... I sobretot aquest posat...

—Sí, el mateix posat que tu has adoptat—vaig replicar-li.

—Jo?—.Sí, tu. Si tan desastrosa la trobes, per

què vols assemblar-t'hi?—Jo? 1 ara! Fuig, fuig. Estàs de bro-

ma ! Jo?Vam acabar a punt d'arrencar-nos els

cabells. I així successivament—La Greta Garbo? Ah! Treballa molt

bé. Llàstima que sigui tan lletja.—La Greta Garbo? Ai, .a mi no m'agrada.

No sé què li troben. Sempre fa aquellsgestos tan afectats...

***

A ]'últim s'ha acabat dient que la GretaGarbo és una mena de termómetre, que ser-veix per a midar els graus de sexualitat decadascú. A l'home que no li agrada gla GretaGarbo, malament, A la dona que li agrada,pitjor. De manera que opinar segons consobre la preciosa estrella de la Metro Gold-w_vn, és un terrible compromís...

No hi fa res. A mi m'agrado la GretaGarbo amb deliri.

Perquè, a més a més, la mateixa GretaGarbo no pot admetre cap definició. Segonsamb quins vestits i segons en quins movi-ments—fixeu-vos-hi bé—, s'endevina en laGreta Garbo un ésser asexual—que és, alcapdavall, la qualitat puríssima dels àngels...

IRENE POLO

Ei film com a fitxa policíacaEl doctor Hellwig president del tribunal

Una figura d'actualitat

Greta Garbo. la discutida

11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111 II! UIIIIIIIIIII11111111II1IIIIIIIUIIIIIIIIIIIIIIIIII_= Viatges =

Marsans, S. 1

= Rambla Canaletes, 2 i 4BARCELONA

=E

c

Bitllets de Ferrocarrils Nacionals i Es-trangers - Passatges Marítims i aerisViatges a "Forfait" - Excursions acom-

panyades - Peregrinacions, etc.

INFORMES= 1 PRESSUPOSTOS GRATIS

IIIIIIIIIIIIIII111111111111111111111111111111111111111111illlllllllllllllllll111111111 IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIi=

R. BENET.—Flors (Foto Serra)

LES ARTS *t' DISCOSFXPOUCflOff%Vj1omara ha mort DISCOS

MUSICA TEATRALEn homenatge a l'illustre pintor Ramon

Casas, el Círcol Artístic ha organitzat unaexposició de quadros de l'artista en el SalóReina Regent del Palau de Belles Arts.

Des del seu auto-retrat pintat a l'edatde dinou anys, al . taller de Carolus Duran,en l'any 1883, fins als paisatges de Tamarit,pintats l'any passat, hi ha teles represen-tattves de gairebé totes les èpoques delnostre eminent artista. Cal, doncs, abansde tot, agrair la iniciativa de l'actual Junta

del Círcol Artístic de mostrar-nos una re-trospe'ctiva tan interessant, com així tambéa tots els colleccionistes i entitats que hancontribuït a ]'homenatge, els quals, tot se-guit, anotarem per testimoniar-los el nostreagraïment. Segútnt el catàleg, trobem queaquests senyors afortunats són els següentsPlandiura, Vídua Codina, Marquès de Vhllamizar, Mansana, Carles, Rossinyol, doc-tor Rovira'Ita, Sala, Deering, Gil, el ClubNàutic, Círcol del Liceu i l'entitat oi-ga-nitzadora.

L'art de Ramon Casas assenyala un delsmoments més impressionants de la nostraevolució. Aquell moment de finals de segleen qué es deixa 1'academisme de Roma perseguir la revolució impressionista de París.El formidable mestratge de Fortuny conduíels artistes d'aquella data a un carrerósense sortida. Martí i Alsina fou un delspocs que se'n va adonar, i per això veiemyue en els seus moments més feliços un-tueix el realisme de l'escola francesa. Perd,encara, som més a prop de Barbizón quede Batignolles. Calia donar un pas mésendavant per arribar a despendre's del for-mulisme acadèmic.

Un dia de primavera (i si no ho eramereix que ho sigui) •els joves Casas i Ros-sinvol marxaren a París i donaren aquellpas, que tant necessitava la nostra pintura,per seguir evolucionant i alliberar-se del«clar i obscura professoralment dosificat perles receptes de l'època.

Així comença el veritable art modern ca-talà ; el de la «pintuPa clara» en generali el de la «pintura grisa» en particular.

A aquesta renovació pictòrica el nostreartista .no si lliura servilment. Es, •més.aviat, una obá aportació a . l'escola delple aire. Si en alguns fragments de les

MOBILIARI D'ART

BUSQUETSDecorador, mestre ebenista i tapis-ser. Objectes d'art í de fantasía per

a obsequis. Sales d'Ex-posicions de Belles Arts.

h.,e(t de Gràcia, 96. Telèfon 16285BARCELONA

primeres obres de Ramon Casas artoteucertes influències de Manet, és degut al'afinitat que sentia aquest pintor per l'artde la Península • millor que influència,doncs, pot dir-se que era una coincidènciade visió. Però així com en el cas Manetera un producte d'importació, el d'En Casas—situats a París----ira d'exportació.

Si haguéssim de traçar el diagrama va-loratiu de l'obra de Ramon Casas, dibui-xaríem una corba descendent, el punt més

alt de la qual situaríem enels primers temps de la sevaproducció. Visiteu aquestaexposició j veureu que a mi-da que va avançant el tempsl'obra va perdent consistèn-cia fins arribar als paisatgesde Tamarït, d'una discrecióque no correspon al mestrat-ge anterior. En la presentexhibició ta davallada es pre-cisa en la tela Dona anrbun bod, de l'any 1920. D'a-questa data enrera, troba-reu pintures impressionantsAuto-retrat, Dona en repòs,Senyora en blanc, El portde Barcelona, Ball de tarda,Montmartre, Dia de pluja(una nota formidable), Patidels Corders, Louise (la tanconeguda i sentimental), en-tre altres.

S'ha acabat, doncs, l'artde l'exquisit pintor?

Nosaltres no ho volemcreure. Sigui com sigui i en-cara que les noves tendèn-cies estètiques ens apartinde l'actual producció de l'ar-tista, serà sempre el mestrevenerat que podrem mostrarpertot arreu com una de lesglòries del bon art de fi desegle a casa nostra.

Visiteu, sobretot, aquestaexposició en el Saló ReinaRegent. I principalment, totsaquells que estiguin intoxi-cats d'avantguardisme. Tots

els ciutadans de Barcelona hi haurien depassar... .però hi ha tantes lluminàries perdistreure.

No perdeu, almenys, vosaltres — volgutslectors--l'ocasió d'admirar un conjunt re-marcable de pintures del nostre Ramon Ca-sas.

Sis pintures, una de cada u, dels pintorsBenet, Domingo, Humbert, Mompou, Ser-ra i Sisquella, són exposades a la Sala Parésamb caràcter privat i de selecció.

Dedicar, exoepcianalment, una exposicióreservada als comptadors i connatsseursd'art modern és una atenció a la qualaquests haurien de correspondre adquirintles sis teles exhibides.

Aquests sis noms són tan representatiusen la nostra vida artística, que no cal pasinsistir ni especificar les diverses modalitatsque cada un d'ells representa. En dir quesón sis peces acuradament triades entre lesrecents produccions d'aquestes prestigiosessignatures, creiem fer-ne el millor elogi.

En la 'seva Natura morta, Benet, amb lamatisació cromàtica de les flors, la profun-ditat dels reflexos en la taula i la llumino-sitat alada del fons, assoleix un dels mo-ments àlgids de la seva obra.

En la Figura d'home, de Domingo, veiemcom el delit continuat de recerca d'aquestartista emprèn, ara, les especulacions d'uncolorismo--estrident i a la vegada sensible.

Hunibert pì'esenta una Figura austerad'acc d entactons! i d'una força emotiva .im-presst nant. I no cal pas recordar que l'ex-pressi ' at d'Humbert és agresolada en elrecipient de la contenció.

La Mallorquina, de Mompou, és—com enles seves millors teles—una harmonia sin-tetitzada de color. Tampoc cal recordar labona qualitat del sintetisme de Mompou.

Amb tot i que la Figura que exposa Serrasigui inacabada, la seva fuga mirí-fica jaestàsuficientment plasmada.

I la Noia, pintada per Sisquella, és unaexcellent companya a les altres de la ma-teixa sèrie, que d'un quant temps ençà pro-dueix aquest intelaigent artista.

Si el lector no recorda aquest sèrie denois de Sisquella, és molt de plànyer.

M'utlus GIFREDA

Foniberna!Sastre

CUCURULLA, 2, l.°

Dissabte passat va morir. Vetací que ala plaça de Catalunya trobem ]Alarma.Amb la veu trencada pel dolor, ens diu

—Saps? L'avi ha mort!L'avi era En Vilomara, nom amb el qual

l'Alarma el batejà afectuosament.El cor ens féu un salt. No era possible.

No per menys prevista deixà de sorpen-dre'ns dolorosament la trista notícia. Es-tàvem acostumats a la idea que el lluquetvital d'En Vilomara era inextingible. Iper bé que eren conegudes lescaracterístiques de la malaltiaque el tenia estenallat al lliti que feia deus mesos el con-sumia en una agonia lenta,hom pensava que, al millordia, el" trobaria passejant-senovament per la Rambla ala matinada o a l'estanc delcarrer de Sant Pau, repenjatal taulell, la pipa als llavis.Aquesta idea absurda era ali-mentada, és clar, per l'estima-ció que tothom li duia. Igual-aient que nosaltres passava amolts, gairebé a tots els queel coneixien. En escampar-seper Barcelona la nova doloro-sa, calia fer-se-la repetir doso tres cops, i així i tot enea-ro no se'n sabia avenir,

En Vilomara era una cosanostra, de tot Barcelonaa. Tot

-hom duia' arrapat al cor al-menys un d'aquells pèls' es-teriganyats de les seves pati-lles glorioses i simbòliques.

Es sobrer de dir que la novava córrer com un llamp, pertots els recons 'i reconets deBarcelona, i especialment pelsllocs on es reuneix la gentque té relació .amb el teatre.A mitja tarda ho sabia totBarcelona. A l'hora que po-saven la llaçada mortuòria alfanal del Liceu, la seva casapairal, la gent, en passar, es llevava elbarret. .

***

En Vilomara va néixer l'any 48, èpocade morbositat revolucionària i lliberal, enla qual, i per un tres i no-res, hom aixe-eav2 barricades cada dia i proclamava larepública cada diumenge.

EI liberalisme de l'època no era fet abase ele literatura, sinó de saba populari estava arrapat als costums. IEls tallerseren, a més d'escoles on es treballava devalent, clubs revolucionaris. L'art i la li-teratura d'aqpells teinjs n_'estaven impreg•nats, rvEls xicots de casa benestàñt, alum-ces dels tallers, es convertien gairebé senseadonar-se'n en uns artistassos j uns re-publicanots alhora, terror de mares i ger-manes ingènues. 'En Vilomara fou un d'a-quests.

Se'l coneixia de vell ; petitó, magre arru-gat com un pergamí, el nas de lloro, lapell de color de camafeu, les patilles ar-queològiques de pèl de cua de Cavall, lapipa, el barret decantat damunt de l'orella—a l'estiu gorra blanca de piqué—i aquellsvestits inversemblants, barreja estrafolàriade la moda del qo amb roba d'ara, de basar.A les solemnitats assenyalades, IEn Vilo-mara desenterrava un cornjlet d'època, ies transformava en una simpàtica estampaanacrònica. Hom se l'imaginava sortit d'unventall dels temps del mirinyac. Quan l'ho

-menatge del Parc, va abillar-se de capitàde La Marina•

Feu un salt i traslladeu-vos al qo. Ustrobareu enfront d'un jove elegant, terrordel cos de ballarines del Liceu. La calçacenyida, el bastonet, barret de copa, jaquéi el clavell al trau. Físicament, un homearravatador. Celles negríssimes i espesses,cabells negres lluents, de moro, i unes gar-rofes. Encara no duia les famoses patillesEra massa jove.

Un dels prineipals elements, amb l'EusebiPlanes, Em Tomàs Pedró, En Conrad Rou-re i el doctor Letamendi—que escrivia lesreceptes en vers i perquè guarissin al ma-lalt hi posava música—, de L'Embut, eltaller famós del carrer de 1'Olm • Organit-zador de facècies, de representacions tea-trals, de cavalcades i balls de carnaval ambels companys, cada una de les quals erauna revolució. Es sabia segur que el bongust i la tabola serien de tot primer ordre.Els noms dels capdavanters eren una ga-rantia, i això feia que L'Embut fos insu-ficient, que les cavalcades es transformessinen un espectacle grandiós, els balls de Car

-naval fossin considerats com els més im-portants que es celebraven a Barcelona.A tots aquesfs actes assistia la flor i natade la crema barcelonina. El menestral be-nestant, que sota el pretext d'uns negocisurgents aconseguia desempallegar -se de lafamília una nit i s'hi podia encabir, ja esconsiderava feliç i en tenia per explicar totala vida.

Én una de les representacions del Te-nàrio a L'Embut, el paper de Brígida fouconfiat a En Vilomara. Va ésser la primerai única vegada que s'ha vist una Brígidaamb patilles. Prou instaven els companysperquè se fes fes afaitar. 'Endebadeg.

—Si no ho voleu així, no ho faig.En veure'l ara, es feia difícil imaginar-

se'l tal com us dic que és, tal com era,de jove.

En Vilomara, format als temps de lagloriosa era d'aquell temps, anà trobant -sesol i més sol. D'actor passà a espectadorde les coses de Barcelona ; un espectadorpassiu, que s'alimentava de records.

Quan li parlaven del seu temps, aquellhome, aparentment mal carat i aspre, estornava dolç com un infant i s'esponjavaenternit • Parlava hores i hores, de vegadesamb, la .veu trencada per un bri de ten-dresa, de les coses de L'Embut, del jardídel general, d'En Soler i Rovirosa—el mes-tre, deia amb accent fervorós—i de les pri-meres representacions d'òpera que va veureal Liceu.

Compreníeu que la seva rudesa, la seva

MAURICI VILOMARA

aspror, era una manera de dissimular aque-lla pudícia que tenen els homes sensiblesde bona llei; a deixar al descobert i a ladjsposició del primer tafaner que passi, elssentiments més íntims.

Sol i amb un pòsit considerable de re-cords, es concentrà en si mateix i s'aferràa les coses estimades. Els telons, les an-tigalles, etc. L'espectacle actual poca cosap devia dir ; qui sap si li Eeia l'efecte d'unapellícula incomprensible.

Hereti directe d'En Soler i Roviroa, fou,dins de l'escenografia, un cas personalís-sim. Tenia la pasta d'un pintor de cavalletformidable. Tot i els coneixements d'arqui-tectura i de perspectiva formidables queposseïa, els ulls seus s'en anaven a la pin-tura, al realisme dels detalls, que abocavagenerós damunt del decorat i s'ho menjavatot. E1 pintor dominava l'escenògraf. S'e-namorava d'un tros, i s'hi passava dies idies fent filigranes.

Una panòplia amb armes, per exemple,d'un teló del Liceu, It servia per a pintarun quadro de tanta qualitat, que els es-pectadors habituals de butaques i dels pros-cenis havien d'anar a l'escenari a veure-lade prop per tal de convèncer-se que erapintada al teló. L'aparador, de la merceriade L'auca del senyor Esteve, ple de sol,li donà ocasió per a pintar una deliciosaestampa japonesa, feta a base de cabdellsi rodets de fil, de randes, puntes i fistó.Hom l'hauria tallat del teló i se l'hauriaemportat • a casa per posar-la en un marc.Era una peça de museú.

EI teló que ,representava el Jardí del Ge-neral de la mateixa Auca, amb el llac, lesoques i el brollador era un encant dels ulls.

El dia de l'estrena, el teatre Victòria estrobava atapeït de públic ; un públic queno era pas l'habitual deis'teatrés del Pa-rallel. En aixecar-se el teló i veure aquelldecorat, s'estengué per la sala, com unaonada, aquella remor inconfusible, precur-sora dels èxits grossos. Fou un esclat demeravella. Amb prou fejnes hom parava l'o-rella per escoltar alió que deien els actorsa l'escenari. El teló d'En Vilomara se'nva dur ]'admiració de tothom. En acabar-seel quadro, el públic, a peu dret, esclatà enuna ovació, la més càlida i més sorollosaque •s'hagi sentit mai al teatre. Era recla-mada la presència del gloriós escenògrafa les taules. Aquest s'havia esmunyit. Nin-gú no el trobava enlloc. L'hagueren d'anara pescar a fora, arrossegar-lo com si fosuna criatura rebeca a l'escenari, per tal derebre els aplaudiments del públ ic. En sortirplorava. De la mà li penjava aquell mocadorque li servia per a dissimular els seus sen-timents.

Fou la primera vegada que va sortir asaludar al públic.

Era un sentimentalàs com una casa. I hodissimulava sota una crosta de mal geni.

Per què les anècdotes? Si de cas un altredia. Tot i que explicar-ne na és altra cosaque una forma indirecta d'admiració i desimpatia, i que En Vilomara en tenia tan-tes, potser ara no és el moment d'explicar-ne . Podria semblar una manca de respecte.

Amb la seva mort, Barcelona acaba deperdre un gran artista, un home d'un grancor, un barceloní de soca-arrel, el darrerrepresentant que ens quedava d'aquellaplèiade d'homes formidables del segle pas-sat, criats als pits de la mare Llibertat, ique, tot rient, rient, tot fent broma, comaquell qui no fa res, enlairaren el nom deCatalunya fins al cel.

JAUME PASSARELL

Tan sols cal una ràpida mirada a un.programa de discos per anotar els d'enre-gistraments de música teatral encarregatssempte als divos, per tenir la •impressió queel gènere que havia aguantat més al gra-mòfon en les seves èpoques precàries, estàavui francament esgotat. Ni els editors Iniels cantants sabén la a quines obres diri-gir-se, i així arribem a trobar en els pro-grames fragments d'obres que a l'escenani són recordades, tot perquè puguin teniruns compassos que continguin una melodiafàcil.

Amb tot, si tampoc en l'escena no tenimmoltes innovacions i ens segueixen donantles obres de sempre, no ha d'ésser tampocestrany que el disc les repeteixi, puix aquísempre 'tenim l'avantatge que són servidesamb bons artistes i en edicions excellents.Escolteu, si no, la veu dúctil de la Galli-Curci en la divulgada ària del Barbiere,Ilna vote poco fa, i tot i que amb segu-retat han d'ésser moltes les vegades queheu escoltat aquest fragment, el trobareutan ben cantat que oblidareu la prodigalitatamb què el repeteixen. Hi ha d'altres frag-ments d'òperes que no tenen la popularitatd'altres de la mateixa òpera, i aquest desigde no cantar sempre el mateix porta llurconeixement, amb els discos, com s'escauamb el -que canta de l'òpera Carmen eltenor Corns. Dos artistes que no sovinte-gen en •els programes, Ebe Stignani i T. Pa-sero, canten un duo de La Gioconda, l'ò-pera de la qual només ens recordem delsballables, i val a dir que aquest fragment,tot i 1'excellent forma amb què és cantat,no contribuirà a- fer tornar aquella òpera,que és de les que semblem desades persempre.

La sarsuela, en canvi, sembla revifar -se.En els darrers programes al costat de lesedicions d'obres ja conegudes, hi ha tambépublicacions completes de les darreres es-trenes.

Referint-nos a aquestes, La Legió d'Ho-non i La Rosa del Azafrán pertanyen adues variants' completament diverses. Laprimera, l'obra de Martínez Valls, tota laseva música es ressent de la dèria de tru-culència que porta sempre el melodrama.Heus ací un gènere que semblava que nohavia de tornar més t al qual la sarsuelaantiga amb facilitat s'abocava. La parti-tura del mestre Guerrero per a La Rosa delAzafrán vol arribar al públic, en canvi, noamb efectismes d'orquestració sorollosa, sinóamb melodies fàcils i que aviat resten al'oïda. Ambdues obres, en passar al disc,són portades pels millors artistes del gè-nere : l'obra de Guerrero té com a prin-cipals intèrprets Lluïsa Vela i Emili Sagi-Barba, i la de Martínez Valls a Joan Ro-sich. La veu de Sagi-Barba, ajudada delsseus nombrosos recursos - de cantant, s'en-cabeix millor en el disc que la del tenorRosiah, que no obstant el seu volum, prena estones un timbre metàllic.

Das fragments de Bohemios, l'alegre ioptimista obra de Vives, són cantants perFelisa Herrero i Marcos Redondo, dos ar-tistes excellents i de grans facultats queconfirma el que ja hem dit en altres oca-sions, que si la sarsuela ens fos servidaamb bons artistes, no trobaríem' motius delamentar-nos de la seva davallada.

J. G.

aCarmenn, Bizet, A. Cortis; Cia. del Gra -naòfon : DB 1363•

«Manan,,, Massenet; íd., Id.

• «Mignonn, Thomas, A. Galli-Curci; Com-panyia del Gramófoií: DB 1355•

idIi Barbiere di Siviglian, Rossini; íd., íd.«La Gioconda», Ponccelli, E. Stignani i

7'. Pasero ; Discos «Regala : LKX 5 002 •aLa Rosa del Azafrán», Guerrero; Lluïsa

Vela, Emili Sagi-Barba i d'altres; Cia: delGramòfon: .4C 143, AE 3103, AE 3104,A C 146, AD 33.

«La Legió d'Honor», Martínez Valls,Joan Rosich, Rita Esteban, Joan Fonoll id'altres; Cia. del - Gramòfon: AE 393. 3095,3098, AF 3 22.

«Bohemio.)), Vives, Felisa Herrero i Mar-cos Redmtdo ; Discos «Regal)) : D 12542•

El Desfile del AmorEN DISCOS

BROADCASTEL DISC QUE MILLORA ELS APARELLS

INSUPERA•LE IMPRESSIÓ

El més econòmic : a 5 i 6'50 pessetesPREUS ÚNICS

CASA ALEMANYSECCIÓ DE MÚSICA

Vía Laiefana, 39 = BARCELONA

raspalls per a tots els usosarticles de neteja — objectes per a presents

rambla de catalunya, 40

=t llllllllllllllll11111111111111111111111 il!!!I I I!I I I IIIIIlII! I I II I I III!!!!I!I I III I!lIIIlIIIII IIII I IIIIIIIII I I II I IIIIlIIII IIt-

Reproduccions d'Art Escultòric

' LA VENUS GENITRIX .i centenars d'altrest ' " reproduccions directes de l'estatuària clàssica, grega o

llatina i motius ornamentals de tots els estils i èpoques,C i constitueixen les nostres galeries d'art. Disposem d'ex-

tenses col'leccions de bustos, estàtues, imatges, relleus,làmpares, aplics, pedestals, &, i articles per a la decora- E

„ i ció de jardins, tals com gerros, testos, bancs, brolladors,&

E ' per harmonitzar en cadacasamb el caràcter del conjunt._ s,.

Demaneu ca£àlegs il'Iusfrafs de jardins

LENA, = S. A.E VENUS GENITRtx

Rosselló, 238 llum P,de Grácial e Barcelona —Museu del Lo,-re ( París )

^ III IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII1111111lIIIIIIIIIIIIiIII!llllllllllllllillllllll III!IIIIIII111111lIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII^

Art Antic Y` r '1 Archs, 6 1

i Modern IJ` C / I\ IEII I' v

En2essc

Tef.226l

El bomber.—.Perdoni, que és aquí que escala foc ?.

(Ric et Rac.)

—Un altre diari? Malgastador! Què n'hasfet del que tenies ahir?

(Ric et Rac.)

I..,p,Iá.

—Dos barrets, ara?—Si, miri : quan el negoci va bé, bé cal

engrandir-lo.(Ric et Rac.)

— Aquest és un dels més famosos encan-tadors de serpents.

— Però on són les serps?— Oh, ara les encanta per micrófon...

(Passing Show.)

Exposició de Barcelona 1930Oberta des de les 9 del mati fins a les 2 de la mafínada = Ireu d'entrada al recinte :1`05 pessetes

Vererìici O ^Pere ^

Grans festes, entre les quals destacarà una ímporfanf

FTA MAflROLYArirti parc d°Åtriccv©rv^

OBERT FINS A LES 2 DE LA MATINADA

^ A Iš E R I NT F—HCuriosa atracció en la planta baixa del Palau de Projeccions

lL°^Uff 1OfNz C llOo NOIS I FOo IIT LLU f`MIVNNOo

dei cIeD capde^p pe for D rìoa0 O dea I n t fUr Oe^

71

Useu pel cap

Locn ViVinaEnforteix e! cabell

No cura calvos,però els evita.

Farmàcia : Escudillers, 61

Societat Espanyola de Carburs Metàl'IicsCorreus: Apartat 190 BARCELONA Telèfon 73013Tele.; "Carburos" Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI, Fàbriques a Berga (Barcelona) i Cor-cubion (Corunya) :: OXIGEN 99 o/° DE PURESA, Fàbriques

a Barcelona i València :: ACETILEN DISOLT, Fàbriques aBarcelona, Madrid i València :: FERRO MAGNESI i FERROSILICI :: SOCARRIMAT i SECAT de fils i peces seda, cotói altres teixits :: CALEFACCIÓ INDUSTRIAL de laboratorisi domèstica :: GENERADORS, BUFADORS, MANOME-TRES,materialsd'aportació perla SOLDADURA AÜTOGENA

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS, GRATIS

AIGUADE ROCALLAURA

La deu més ricí 4.1 mía

$1 Voaté pateix d'Albe.lif Llltiels4!M (.*! le palla), Ir iplutosaae, Nefrltls •riuIK, es curarà

radicalment amb

AIGUA DE ROCALLAURAS'expèn

. amb ampolles de litre 1 de mlg litre1 en $arrafone de muit litres

Dtrfrtbrlders s.^r►aSA

FORTUNY, S. A.CAllll IR HOAPITAL. 32, Y BALY/RtU, $53

A les deu notabílíssímes carac>teristíquesque defermínen l'extra qualítaf del neumá€ic

INDIASuperior al millorcal afegír avuí la . nova patenf

"SAWTROOH TEDLOCK"(Pany de dents de serra)

amb la qual es fa impossible el desprendímentde la banda de rodament

Les paLen^ades caracterís^íques

INDIA

fan posible la fabricacióen exclusiva de l'artíclede la més alta qualitatque la índúsfría coneíx

I

)J

)Represenfanf generalper a Espanya

A. CARs^ P. de Gràcia, 99 • Rosselló, 234

Telèfon núm. 73992 • Barcelonab^, o^^a

IMPRESOS COSTAAsalto, 45 - Bercelone