Primera part · Agustí Casas i Felip-Neri Gordi 30 de març de 2001 Primera part: A càrrec...

VI Curs d'Història d'El Prat. Amics del Prat 2001 1

ELS SALTS HISTÒRICS DEL PRAT.UNA REFLEXIÓ DEL PASSAT EN EL FUTUR

Agustí Casas i Felip-Neri Gordi30 de març de 2001

Primera part:

A càrrec d’Agustí Casas

Fins ara els grans esdeveniments que succeïen al món tenien un escàs ressò en el nostrepoble, llevat de casos més aviat anecdòtics que per la proximitat amb Barcelona ens hatocat viure. Les grans revolucions mundials, de caire ideològic, cultural, polític,industrial o tecnològic, afectaven a una part de la població en general molt seleccionada,per tant eren parcials. Al tombar els segles XIX i XX El Prat pateix algunestransformacions més o menys aïllades que afectaran a certs sectors productius de lapoblació; no obstant a partir de la segona meitat del segle XX, s'assentaran les basesd'una profunda transformació que de forma exponencial esta esdevenint unametamorfosi sense precedents i amb caràcter irreversible.

A tot això s'afegeix, que la vida local en el context actual ha esdevingut molt méscomplexa, ens movem en entorns sistèmics on sorgeixen problemes simultanis i quann'arregles un, en desajustes quatre. A aquesta adversitat cal afegir que el sistema ésglobal i que ningú s'escapa als efectes de la globalització. Som conscients que la historiapot tenir varies connotacions, d'entre elles volem destacar-ne dues característiques- laprimera és que és evolutiva, per tant els esdeveniments es van adaptant a l'entorn ambrelació causa-efecte; i segon, es interpretativa, per tant la historia no és la mateixasegons qui, perquè i com l'expliqui.

La exposició tracta d'analitzar paradoxalment uns determinats salts (en aquest sentitsembla una contradicció doncs no seguirà una línia evolutiva) per descobrir quines sónles grans pautes identificatives del darrer segle per tal d'afrontar els propers grans saltsque ens esperen durant la primera dècada d'aquest nou segle.

No es pretén fer un recopilatori de fets històrics remarcables, no es tracta de fer unacronologia evolutiva local, no es tracta de fer un trajecte a cavall entre el que esdeveniaarreu del món (revolucions parcials) per veure com ens afectava com a nucli urbà, estracta de fer una ràpida retrospectiva per recollir els fets més remarcables, identificar-los, seleccionar-los, catalogar-los, integrar-los, etc., alguns d'aquests fets tan solstindrem el record, d'altres tal vegada un grapat de fotos, d'altres es mantenen viusperquè estan a punt de ser trinxats en nom del progrés.

Agustí Casas i Felip-Neri Gordi ELS SALTS HISTÒRICS DEL PRAT. UNA REFLEXIÓ DEL PASSAT EN EL FUTUR


Els salts històrics de El Prat, per tant, pretenen assentar les bases per la priorització deque cal recuperar, com rehabilitar els pocs espais que ens quedaran i finalment comreutilizar els diversos entorns pratencs per tal que els signes de identitat localprevaleixin.

L'exposició tindrà dues parts clarament diferenciades per el passat y el futur dels propissalts i per la exhibició d'un vídeo inèdit titulat "El Prat en Si Be Molt" dels que elsautors són autors. Al final hi haurà temps per el debat.

L'exposició comença amb algunes preguntes adreçades als participants vers dades quehan d'esbrinar de forma interactiva, per exemple 1789 la Revolució Francesa, 1865 laRevolució Industrial, 1917 la Revolució Russa, etc. L'objectiu es reflexionar sobrel'abast que aquestes revolucions tan globals. La conclusió es que aquestes revolucionseren parcials en tant en quant afectaven tant sols a un aspecte de la humanitat(Ideologia, Indústria, Política, etc). Amb aquest argument de revolucions parcials, espassa revista a un seguit de fets històrics dels darrers dos segles que jugaran un paperimportant en el futur del poble donant lloc a el que hem anomenat salts històrics queamb argot podríem redefinir com a petites revolucions globals-locals ( o glolocals) i quen'hem comptabilitzat fins a deu.

S-XIX:1855.- Canal de la Dreta (primer salt)1873.- Pont dels Carros (segon salt)1881.- Arribada del Ferrocarril (segona fase del segon salt)1894.- 1er pou d'aigua Artesiana (segona fase del primer salt)

S-XX:1906-1915.- 1ª Revolució urbanística (tercer salt). Ajuntament nou 1906; primeraclaveguera 1914; La Telegrafia 1915,.1916-1929.- 1ª Revolució industrial (quart salt). Instal·lacions aeronàutiques 1916,instal·lació de La Papelera 1917, 1ª línia d'autobusos a Barcelona 1918, enllumenatpúblic, 1er. telèfon, 1ª bàscula 1918, construcció de l'Artesà 1919; instal·lació de LaSeda 1925; La seda i La Papelera estan a plena producció 1929.1930-1936.- Primera revolució demogràfica (cinquè salt), El Prat triplica la poblaciódes de principis de segle, de 2.800 habitants passa a 6.694 en 1930 i continuaaugmentant fins la guerra civil; en 1935 es poden exportar 100 vagons diaris de enciam.1936-1939.- Revolució social i guerra civil.1940-1955.- Seqüeles de la postguerra i recuperació1955-1975.- Doble revolució, demogràfica i industrial. (sisè i setè salts).1976-1981.- Transició democràtica. (vuitè salt)1982-2000.- Declivi progressiu i definitiu de l'agricultura (novè salt)2000-?.- Crisi simultània per la confluència de varis fenòmens: Pèrdua de territori,especulació del sol, envelliment de la població, immigració multiètnica, pèrdua deidentitat, suburbialisme, etc. (desè salt)En aquest punt es visionava el vídeo "El Prat en Si Be Molt" (20 min.) per reforçaramb imatges la primera part de l'exposició.



La societat es basa en la transmissió del saber tècnic, dels oficis, de les conductes devida, però avui rendim culte a la velocitat, a la innovació continua, a la "globalitat" queens pot descapitalitzar històricament, on queda la transmissió de l'experiènciacomunitària, la reflexió de vida que ens dóna la historia que ens permet entendrel'origen i el perquè de les coses?

"Si no sabem on anem, ja no cal mirar enrera per saber d'on venim? Només tenim elpresent sense memòria i sense esperança?" (passat i futur)

Potser no ens serveix la linealitat de la història per alimentar la velocitat actual d'unpresent ràpid i quasi inexistent, i ens cal tornar enrere i tornar a analitzar els diferentspresents històrics, les diferents velocitats i nivells d'evolució de cada moment de lanostra història, per entendre el nostre camí i la nostra manera de raonar i reaccionar,posant en crisi les lectures de cada moment sobre els mateixos fets, i tornar a llegir lahistòria des d'ara, tantes vegades i tant ràpid com calgui, però sense obviar-ho.

Analitzar el passat per revisar la cultura de la possibilitat. Investigar la civilització i lesseves formes passades, les diferències amb el present i les diferències entre els diferentspresents històrics coexistents en el nostre passat, per imaginar un futur diferent del quede manera continuada i desesperançada per aparentment inevitable ens transmeten elspoders mediàtics actuals.

El paper de la història en analitzar científicament el passat; retornant constantment alpresent, és a dir, dels diferents passats coexistents als diferents futurs possibles desd'avui, transmetent allò que serveixi per minorar la qualitat de vida i l'encert de lesdecisions presents. La funció de l'historiador ha de servir com a traductor entre passat ipresent.

És des de la reflexió actual que podem llençar noves preguntes al passat, que podemcontinuar desvetllant el "perquè?" dels nostres passats. Investigar el passat pertransmetre un coneixement transmutat en memòria col·lectiva, útil per plantejarproblemes que cal resoldre avui.

Per tant es útil reconstruir constantment el passat des de cada nou escenari de present,per tal de projectar el futur, des de la llibertat creativa de nostre present.

• Primer salt de futur (El passat en el futur): PRATOPIA.- LA MEMÒRIA DELA NOVA CIUTAT

• Segon salt de futur : TERRITORI, CIUTAT I INFRAESTRUCTURES• Tercer salt de futur : EL PRAT TEMÀTIC• Quart salt de futur : PARC LITORAL (Parc)• Cinquè salt de futur: PARC AGRARI• Sisè salt de futur: LES VELLES FÀBRIQUES• Setè salt de futur: LA MEMÒRIA HISTÒRICA MAONUMENTAL (Nous usos

dels edificis històrics: La Ricarda, L'artesà, La Telegrafia, El semàfor, ElsCarrabiners, els masos rurals.)

Narrar la història no és desvirtuar-la ni infravalorar-la, sinó una forma de coneixement ide la comunicació, que permet fer entendre la difracció i poliedricitat es a dir lacomplexitat i heterogeneïtat dels fets analitzats. La narració és anar endavant i mirar



enrera amb un moviment ondulant, un salt constant dins la historia. Es un discurs i unadiscussió analítica que posa en crisi les explicacions monolítiques i monocolors per queel present, tot present, sempre ha tingut pluralitat fenomenológica.

Entendre la història mitjançant els salts històrics present - passat i present - present decada moment analitzat, ens permet fer la narració correcte, comprensiva, útil i àgil, iactual, per a la construcció del futur, la utilització en un món global i veloç, de lahistoria com a "mestre de vida".

Volem accedir a una analítica de les circumstàncies en les quals s'han generat les idees,moviments, accions, etc. que han marcat l'esdevenidor històric global.

No ens serveix la història totalitzadora, uniformitzadora, únicament lineal; sí la històriaque descriu els processos de transformació, incorporant un fraccionament explicatiu ique pot produir una realitat de significats entre els mecanismes i pluralitats pendulars dela deconstrucció i la construcció.

Difondre i reutilizar els records es patrimonialitzar el passat, com un actiu actualnecessari. La història crítica jutja i condemna, entrar a comprendre diferents momentsdel passat des del context en que va passar i valorar-los des del present per a la utilitatfutura.

Els canvis de les ciutats són estructurals però abans que res culturals. El nostre conceptede la ciutat esta lligat al nostre modus vivendi. Actualment aquest "modus" de vidaevoluciona amb "acceleració històrica", amb velocitat i vivim en una nova ciutat peròamb un concepte de ciutat heretat, que no és poden desenvolupar en simbiosi. Ens costareconèixer la nostra ciutat real i la ciutat ideal possible.

L'experiència urbana és espacial, antropològica, poètica i mítica. Ciutat ideal, somnis,imatges, desigs, mites, records, pel·lícules. La ciutat avui significa tornar a l'origen o aun mite, el redescobriment de la ciutat; fins i tot les autopistes de la informació tornen alpassat, creem veïnats virtuals per redescobrir relacions i valors comunitaris i lacomunicació interpersonal.

El mite urbà i els nostres somnis s'alimenten del món de la comunicació i també ho hade fer la història. El cine i la televisió construeixen els somnis i mites d'avui; abans hofeien els llibres i la pintura i molt abans només la paraula i els gestos. Retrobem el mónde la imatge històrica, el cine és narració urbana, es imatge del passat en moviment, arapassarem una pel·lícula que dona la imatge de canvi constant del Prat en mig del monglobal de darrer segle XX i després passaré la paraula al meu company Felip Neri.



Segona part:

Felip-Neri Gordi i Canalda,

1.- Introducció

Bona tarda, com saben vostès, el territori del Prat està immers actualment en el PlaDelta, que produirà unes fortes transformacions en una part substancial del termemunicipal.

Ens preocupa com pot afectar això a la ciutat i també al nostre patrimoni d’edificishistòrics, aquells que no desapareixen directament afectats per alguna de les obres del’esmentat pla, i per això ens cal reflexionar sobre la viabilitat del nostre Patrimoni, jaque aquests edificis solen anar sempre contrarrellotge en la cursa contra la sevadegradació.

Cal reflexionar sobre com gestionar, no només la seva recuperació i rehabilitació, sinóla seva incorporació al futur, la seva reutilització i rendibilitat en tots els sentits,cultural, lúdic, educatiu, social, econòmic, per fer sostenibles i possibles els esforços irecursos que faran falta per no patir una descapitalització històrica al nostre municipi.El Prat durant els propers anys podria ésser un autèntic laboratori de noves formules derecuperació i gestió, si aconseguim incloure el patrimoni en els diferents projectes defutur, com un actiu, com una oportunitat, i no només com un obstacle passiu a “salvar”per les diferents operacions territorials.

Voldria fer una aproximació a alguns d’aquests edificis que formen part del patrimonidel Prat i també de la nostra comarca i que no tenen altre camí per sobreviure que trobarel seu lloc i ús dins la propera transformació de la ciutat.



2.- PRATOPIA - La memòria de la nova ciutat

Tenir la ciutat en mig d’un mar creixent d’infrastructures, sovint ens pot fer perdrel’horitzó i ens cal traslladar la ciutat al mar de la imaginació, somiant la ciutat ideal, perveure que ens cal assolir o millorar, la mateixa reflexió, però, ens dibuixa una ciutatsense història, i ens cal retornar allà on la tenim, per poder lligar-la amb allò que ensfalta, i cal donar nova funció al patrimoni que encara tenim, per construir la nova ciutat,històrica i culturalment sostenible.

Ovidi en la seva “Metamorfosi” escrivia, ja fa uns quants segles, “Les generacionsd’homes passen i els destins de diferents llocs són modificats, res no dura molt detemps sota la mateixa forma”, dos mil anys després hem d’afegir-hi allò que deien elsBeatles en la cançó In my Life, “Hi ha llocs que recordaré tota la vida, alguns hancanviat, uns per sempre però no per millorar, molts ja no hi són, i altres encaraexisteixen.

Aquests llocs guarden moments amb amors i amics que encara puc recordar, algunshan mort i altres viuen, tota la vida els continuaré estimant.......”, una cançó que ensparla del patrimoni, d’aquells llocs que guarden molts records individuals i de lamemòria col·lectiva, i en això resideix molt del seu valor, esperit i potencial, i no estracta de viure dels records, sinó que sense records no es pot viure. Les ciutats alteren laseva forma mentre creixen, l’alternativa es si creixen amb memòria o sense, d’aixòtambé en dependrà a la llarga el seu encant, la seva projecció, però sobretot la sevarelació de seducció, identificació i estimació amb els seus ciutadans.



3.- Territori, ciutat i infrastructures

El Prat acabarà de perdre fins a la meitat del seu territori amb l’afegit del Pla Delta,llocs on ha transcorregut part de la història del Prat, reconstruïda i transmesa per la tascainesgotable d’en Jaume Codina i altres companys, i que conté un seguit d’històries delluites i canvis que ja s’han convertit en els relats del Prat, històries simultànies peròdiferents, la lluita per implantar l’agricultura en terrenys insalubres, la lluita contra lesriuades, l’arribada del tren, la descoberta de l’aigua artesiana, l’arribada de la indústria,els inicis de l’aviació catalana amb els tres aeròdroms d’abans de la guerra, etc. Episodisdels segles XIX i XX que també expliquen la Catalunya d’avui i que han comportattransformacions i han anat tapant camins i camps i fent desaparèixer masies, la pèrduade patrimoni ens ve de lluny, la Colònia Casanovas sota l’aeroport, les set masies quedormen ignorades sota el barri de Sant Cosme, Can Peixo desapareguda pel tren, etc.

Avui no podem equivocar-nos en determinar i gestionar la conservació del patrimonique quedarà per la ciutat, no podem inventariar el nostre patrimoni únicament en base aparàmetres com la monumentalitat o la puresa d’estils, ni tants sols la pròpia antiguitat,en canvi si que ens cal disposar d’aquells edificis, sovint austers, però que van ésser elsprotagonistes del Prat, dels camins ramaders com Cal Mones, del Prat agrícola com CalMonjo, del Prat industrial, del Prat de l’aviació catalana, del prat que vigilava la entradaal port de Barcelona com el Semàfor i els Carrabiners, del prat cultural com l’Artesà, elprat de la immigració, de la gent del país basc que van venir a fer paper, de la gent deldelta de l’Ebre que van venir a fer l’arròs, etc.



4.- Territori - ciutat ( El Prat Temàtic)

Tot el terme municipal no afectat pel Pla Delta, és el que podríem anomenar “territori-ciutat”, amb diferents àmbits i diferents usos, i diferents tipus d’oportunitat per a laciutat i el patrimoni, el Parc de Mar, el Parc Natural de la Ricarda, el Parc Fluvial, elParc Agrari, el Parc de Ribera, el Parc de Negocis Mas Blau, i el Parc Industrial quequedarà amb el tancament de La Seda de Barcelona, amb l’aparició d’un cert patrimoniindustrial reutilitzable per a usos de ciutat, un PRAT TEMATIC que amb laincorporació de les narracions històriques i els seus escenaris patrimonials, ens porta auna espècie de PRAT AVENTURA, com a proposta i guió per activar la ciutat i el seumarketing urbà per a propis i estranys, una oportunitat aprofitable per anar més enllà enla planificació i gestió d’aquests territoris.

Ara ens cal que els diferents edificis existents en aquestes zones entrin en joc en la faseprèvia als plans i projectes que els hauran de concretar i posar a disposició de nousobjectius i usos per la ciutat.

La transformació del territori seria així una oportunitat per continuar la història delpatrimoni, “refuncionant-lo” en lloc de “defuncionar-lo”, inserint-lo novament a la vidade la ciutat i de les persones per continuar recollint moments i records, aprofitant lesavantatges qualitatives, atractives, sensitives i culturals que sovint ofereix, com a valorafegit als usos, sobre els d’una nova construcció.

Caldria un pla previ i global de recuperació i usos del patrimoni a cada zona per donarpas a la gestió acordada amb les diferents administracions implicades i a les iniciativesprivades interessades, per no trobar-nos, com ha passat sovint, en una lluita només per



la conservació puntual de certs edificis, amb el temps en contra, la legalitat passiva, lamanca de recursos públics i confrontats amb dinàmiques públiques i privades, alienes almunicipi, amb desídia per desconeixement i amb interessos contraris.

Posant d’acord planejament, patrimoni, gestió i noves iniciatives, en el sentit de no fernomés projectes urbanístics sinó projectes de vida i de ciutat. D’una manera global aixòsignifica “posar en valor la ciutat” en contra del perill de suburbialització idespersonalització que significa créixer sense història.

5.- Parc Litoral – El Barri de Mar

Un dels àmbits de “territori–ciutat” en què podem descomposar el Prat que ens quedarà,en funció dels seus usos, és el parc litoral, allà s’ha de fer un projecte integral, fruit d’unconcurs d’idees i de la voluntat ciutadana, i és el primer cas on aplicar la preexistènciadel patrimoni com a dada de projecte per a la seva reutilització.

En aquesta zona tenim com a patrimoni important els edificis del Destacament militar,antigues zones de caça, hangars aeronàutics, torres d’estiueig davant el mar, com CalConde, La Torre del Mar i la Casa de Caçadors de la Volateria, l’edifici d’obra vista dela seu social del club de Golf, la pineda, els vells “merenderos” davant del Mar, etc., esun dels exemples clars on hauríem de construir bàsicament amb el que hi ha actualment,conservant-ho sense masses artificialitats.



6.- Parc Agrari – Les Masies de la Ribera

A les ciutats de l’entorn metropolità, envoltades d’infrastructures, és importantqualsevol tipus de terreny o edificació per construir la nova ciutat, i és importantprojectar també els buits urbans.

Al Prat cal comptar amb l’evolució de l’entorn rural que provoca l’abandonament dela majoria de masies existents, fins fa poc residències habituals, i moltes d’ellesubicades actualment dins el que s’anomena Parc Agrari, que són com zones verdesmetropolitanes de caire agrícola.

La ciutat antiga pot i ha d’avançar cap a una ciutat més qualitativa, sensitiva icultural, on l’aprofitament de l’antic amb noves funcions suposa un alt valor, i això hopermeten aquestes cases de pagès.

Les masies deshabitades no tenen ara cap altre destí que la senda del deteriorament,sense saber com recuperar-les i rehabilitar-les, ni com, ni quan, ni per a que, exceptealguns casos puntuals com Can Comas, a la Ribera del Prat, en procés de rehabilitaciópel propi Parc Agrari.

Totes tenen un possible ús rendible, un aprofitament del seu entorn immediat, unalògica de tractament en la seva rehabilitació en funció del seu significat històric i la sevaestètica i valor patrimonial.

Cal Monjo una masia amb la façana d’aire barroc, desapareguts els esgrafiats, amb unapart originaria de mitjans del segle XV que conté els tres materials empratshistòricament al Prat, la pedra de Montjuïc, la pissarres de les muntanyes de Gavà il’obra cuita, podria somiar en ésser una casa de colònies i trobades.



Can Carlets una masia, amagada darrera el Carrefour, a la espera de la parada de la líniaI del metro que tindrà d’aquí a uns anys just al costat, potser voldria estar envoltada deciutat i convertir-se en un restaurant, Cal Misses i Can Parellada parlen sovint de comels agradaria poder treballar d’escola de la natura o d’escola de jardineria i agricultura, opotser criar pollastres de raça Prat, o convertir-se en petits hotels pels qui arribin aCatalunya en avió i vulguin allotjament rural, el cas es tenir alguna activitat, diuen quesinó ens fem velles massa aviat.



7.- Les velles fàbriques – Arqueologia industrial

La Paperera Espanyola de l’any 1923 i La Seda de Barcelona de l’any 1925, són lesdues fàbriques situades al Nord del Prat, que van marcar la transformació, primer física idesprés social, de la ciutat.

Avui, 75 anys després, ja ens mirem una d’aquestes fàbriques, La Seda, com aarqueologia industrial que desapareixerà a curt termini, per deixar créixer la ciutat i ontenim algun edifici que és podria reutilitzar com un bon equipament cívic o com espaifiral, centre cultural, petit museu tèxtil, etc. dins els nous carrers, que per cert haurien dedur noms relacionats amb La Seda, recordant els seus orígens i la nostra evolució.

L’edifici d’oficines de l’entrada històrica de la Seda, el de la Paperera, una bonicafaçana per a una ciutat, les antigues xemeneies, alguna màquina per ubicar com a centred’una rotonda, etc.. és patrimoni que cal sospesar i valorar com a peces de la novaciutat.



8.- Parc Natural de La Ricarda – EDIFICIS HISTÒRICS

Dins l’àmbit d’influència de l’espai natural de la Ricarda, trobem edificis d’un alt valorarquitectònic, artístic i sobretot històric, com la Granja Modernista de la Ricarda del1912, i l’edifici modernista de la Telegrafia sense fils, sistema Marconi, de l’any 1914,de l’arquitecte modernista Puig i Cadafalch, ambdues a la capçalera de la pista actual.

El Semàfor o la casa de senyals, davant el mar, edifici neoclàssic de finals del segle, quees comunicava amb el castell de Montjuïc mitjançant banderes per avisar de la capturad’estraperlistes que passaven la nit al calabós que té al soterrani, i la Caserna delscarrabiners al costat, on el destacament vigilava la platja amb l’esperança de no arribara contraure el paludisme, i finalment tot el conjunt de cases de la finca de la Ricarda,entre elles l’anomenada “torre de vidre”, una joia de l’arquitectura moderna, obra del’arquitecte Antoni Bonet.



9.- Reutilitzar la Historia

Regenerar una ciutat no vol dir substituir-la, la demolició és l’antítesi del valorpatrimonial, i aquest requereix unes estratègies des dels poders públics per tutelar laseva conservació i per a la seva recuperació. Això implica valorar també en un edifici,la seva capacitat d’haver generat i conservat un entorn com a lloc històric i de futur,com és el cas de l’escorxador del Prat, que explica amb la seva forma les alineacions dellloc, de l’antic braç de riu, actualment carretera de l’aviació, i de la Ronda de l’Oest delPla de Reforma i Eixample del Prat de l’any 1916. Quatre naus amb volta a la catalanadefineixen aquest edifici construït l’any 1919, al haver-se de tancar el vell escorxadorubicat als terrenys on el 1923 s’havia de posar en marxa la fàbrica de La PapereraEspanyola.

Les cases d’En Puig del 1784, són el grup d’habitatges més antic que es conserva, undels ravals del nucli urbà de llavors, actualment estan reconvertint-se en el centred’interpretació ambiental del Prat, malgrat una restauració exterior probablementexcessiva, que no ha conservat el pou i el forn comunals, exponents d’una forma de vidaabocada a l’exterior.

L’edifici de caire neo-gòtic de la casa de la Vila, construït el 1905, en substitució del’anterior edifici consistorial del 1809, i actualment en procés de restauració.

I finalment l’edifici del Centre Artesà construït el 1919 en un temps record de 6mesos, un dels millors teatres dels pobles de Catalunya i juntament amb la granja de la



Ricarda el millor edifici històric artístic que ens queda al Prat i sens dubte el primer dela llista a reutilitzar per la nova ciutat.

10.- Conclusions sobre el futur del Patrimoni

Els edificis històrics i el seus entorns són els escenaris de la nostra història i dipositarisde la memòria individual i col·lectiva, són recordatoris dels nostres records i activadorsdels nostres somnis.

Ens cal incorporar el patrimoni existent a cada àmbit de planificació, als projectes i usosrespectius, amb fórmules de gestió sostenibles, amb les administracions implicades,amb fórmules de mecenatge i patrocini, de gestió privada, o de concessió, alternatives aldiner públic.

Incorporant el concepte d’itineraris temàtics i centres especialitzats d’interpretació idemostració real de temes diferents com natura, aviació, agricultura, indústria, etc.Prèviament cal un pla estratègic global del patrimoni i la imatge del Prat, fonamentat enla història, que pugui aportar criteris i propostes a la planificació del Parc Litoral, del’espai natural de la Ricarda, dels àmbits del Parc Agrari i de les noves zones de Ciutatal sud i nord del Prat.

Abans caldria acordar l’inventari operatiu urgent amb criteris de sensibilitat, memòriacol·lectiva, història, etc., d’allò que és important salvar del passat, formant part de lesestratègies de futur, del patrimoni reutilitzable des del punt de vista de la sevadisponibilitat real, a curt i mig termini, per que, ara per ara, no es poden catalogar elsmoments, ni els records col·lectius, ni les llegendes, i en canvi tots tenen un perquè i unsllocs propis, encara que no siguin acadèmicament del tot valuosos.

Finalment seran importants els criteris derivats de la naturalesa històrica i estètica decada edifici, per determinar quins han d’ésser els colors, les textures, els tractaments,materials, les relacions nou-vell, etc., per a les rehabilitacions respectives que nomalmetin la visió del patrimoni ni la seva relació sensitiva, visual, tàctil, etc. amb elsciutadans i tenint en compte els seus entorns exteriors que formen part indestriable de larealitat i percepció d’aquests edificis històrics.

Primera part · Agustí Casas i Felip-Neri Gordi 30 de març de 2001 Primera part: A càrrec...

Documents

Transcript of Primera part · Agustí Casas i Felip-Neri Gordi 30 de març de 2001 Primera part: A càrrec...