Primària - Educación primaria | Anaya

5

Primària

Proposta didàctica

Llengua

Ens comuniquem! .................................................................................... 10

Avaluació Inicial ...................................................................................... 31Ens comuniquem! .................................................................................. 37

Índex

1

1

Peça a peça ................................................................................................................. 4

Materials per a l’etapa ................................................................................ 8

Proposta didàctica

Recursos

DEMODEMO

DEMODEMO

Peça a peça oferix, amb el contrastat rigor curricular d’Anaya, un projecte en el qual el professorat i l’alumnat cobren el màxim protagonisme gràcies a la me-todologia competencial. Aquesta con-necta amb la realitat personal i social pròxima a l’alumnat de manera que ge-nera curiositat i planteja activitats i tas-ques emocionants que suposen reptes motivadors en què destaquen dos ele-ments bàsics: la investigació i aprendre fent. Tot això, des d’una seqüenciació de continguts coherent i coordinada entre totes les àrees al llarg de l’etapa.

Des d’aquest enfocament, i de manera flexible, el projecte brinda la possibilitat d’incorporar metodologies actives, estra-tègies cooperatives i habilitats personals i socials per a la gestió de les emocions i per al desenvolupament de l’emprene-doria, alhora que aposta per la igualtat i la inclusió. Així mateix, és prioritari pro-posar metodologies que generen estra-tègies de pensament en l’alumnat per-què memoritze, recorde, analitze i valore els aprenentatges propis.

La competència en comunicació lin-güística és primordial per a accedir al coneixement que permet comprendre el món que ens envolta i desenvolu-par habilitats de convivència. Per això, Peça a Peça incorpora un Pla lingüístic organitzat i seqüenciat en el qual par-ticipen totes les àrees de manera coor-dinada i que facilita l’adquisició de les

Un projecte basat en l’aprenentatge

competencial

4

P E Ç AP E Ç A

A

destreses de comprensió i d’expressió oral i escrita.

En relació amb l’avaluació, i més enllà de la qualifica ció, és essencial que l’alumnat desenvolupe estratègies d’autoavaluació per a reflexionar sobre el que van apre-nent i per a analitzar, valorar i evidenciar els seus avanços, els assoliments i les di-ficultats.

De forma transversal, en totes les àrees i cursos de l’etapa, la clau TIC afavorix l’adquisició de competències relaciona-des amb la planificació, la gestió i l’elabo-ració de treballs, la comunicació i la col-laboració en la xarxa i l’ús responsable de les tecnologies, comptant sempre amb la col·laboració de la família.

Peça a Peça és un projecte flexible, en el qual el professorat i l’alumnat tenen un au-tèntic protagonisme que posa en joc les estratègies més adequades per a aconse-guir aprenentatges competencials.

Peça a peçaEl projecte on tot encaixa

5

Aquests són els pilars del projecte:

Sobre aquests pilars es construïxen 8 peces clau,

que encaixen, de manera flexible,

en totes les àrees de tots els cursos de Primària.

Motivació

Inclusió

Igualtat

FamíliaFlexibilitat

Rigor curricular

Aprenentatge competencial

Tasques emocionants

Metodologies actives

Projecte coordinat i cohesionat

6

P E Ç AP E Ç A

A

Les peces clau

L’aprenentatge basat en reptes és una de les metodologies més mo-tivadores. Es fonamenta en l’apre-nentatge competencial i dona un sentit pràctic als coneixements adquirits perquè els vincule amb l’àmbit personal, familiar i social de l’alumnat.

Metodologia

Organitzat, seqüenciat i integrat en totes les àrees, contribuïx al des-envolupament d’habilitats orals i escrites i a l’aprenentatge dels di-ferents aspectes relacionats amb l’ús del llenguatge.

Pla lingüístic

Promou les diferents habilitats d’emprenedoria en les tres dimen-sions: personal, social i productiva; de manera transversal en totes les àrees i a través d’una seqüència progressiva d’activitats al llarg de tota l’etapa.

Cultura emprenedora

Les estratègies de pensament fo-menten la competència d’apren-dre a aprendre; contribuïxen que l’alumnat prenga consciència dels processos mentals i que actue de forma reflexiva i crítica.

Desenvolupament del pensament

Integra l’ús de les TIC com a recurs per a obtindre informació, seleccionar-la i usar-la amb una finalitat concreta: desenvolupar la ciutadania digital i les competències de planificació, gestió i elaboració de treballs. Passa a tindre, doncs, un ús per a l’aprenen-tatge i el coneixement (TAC).

TIC

Incorpora estratègies que per-meten que l’alumnat participe en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant «què ha aprés» i «com ha aprés» i acompanyant aquesta anàlisi amb l’ús del dossier d’apre-nentatge i d’altres instruments que faciliten una valoració objectiva.

Avaluació

Oferix situacions d’aprenentatge seqüenciades en totes les àrees que atenen el creixement personal i so-cial de l’alumnat, perquè siga cons-cient de les seues emocions i de les dels altres i puga comprendre-les, controlar-les i modificar-les.

Educació emocional

L’aplicació de tècniques coopera-tives afavorix l’aprenentatge, in-crementa la participació i el sentit de responsabilitat de l’alumnat i genera capacitats de comunicació i cooperació.

Aprenentatge cooperatiu

7

Materials per a l’etapa

8

LlibresUn llibre per curs amb un enfocament competencial per a aprendre mentre s’aplica el que s’ha estudiat. Els llibres es-tan organitzats en dotze unitats i es presenten en volums trimestrals. En la web www.anayaeducacion.es trobareu les audicions de tots els textos indicats en el llibre.

Material per a l’alumnat

Les claus del projectePresenta, de manera senzilla i pràctica, cada una de les claus didàctiques del projecte, els seus objectius, la fonamentació, la seqüencia-ció al llarg de l’etapa, les tècniques o les estruc-tures associades, etc.

Propostes didàctiques Oferixen un recurs valuós per a guiar els pro-cessos d’ensenyament-aprenentatge. Repro-duïxen les pàgines del llibre de l’alumnat per a fer-ne més pràctica l’aplicació, així com també les solucions de les activitats proposades, els suggeriments d’aplicació de les peces clau del projecte i els recursos complementaris.

Recursos Presenten, per a cada unitat, fitxes fotoco-piables per a l’atenció a la diversitat i proves d’avaluació. A més, en la web d’Anaya, www.anayaeducacion.es, s’oferixen més recursos complementaris imprimibles.

Material per al professorat

Per a cada curs

Per a cada curs

Pròximament

Pròximament

QuadernsTres quaderns per curs amb un enfocament més compe-tencial que afavorix el repàs de continguts en contextos motivadors. Disposeu d’un lloc web en www.anayaedu-cacion.es on trobareu les solucions de totes les activi-tats.

Material d’aula Llengua 1

Targetes de vocabulari, làmines de regles ortogràfiques, el joc de les paraules i mural de l’abecedari.

Llengua 2

Puzle ortogràfic, làmines de regles ortogràfiques, dau de les històries i fris de l’abecedari.

Llengua 3

Mural de regles ortogràfiques, mural de conjugacions verbals, la capsa dels contes.

Llengua 4

Mural de regles ortogràfiques, mural de conjugacions verbals, bingo ortogràfic (I), textos bojos: targetes per a desenvolupar les 4 destreses de forma creativa.

Llengua 5

Mural de regles ortogràfiques, mural de conjugacions verbals, bingo ortogràfic (II).

Llengua 6

Mural de regles ortogràfiques, mural de conceptes gra-maticals, mural de conjugacions verbals, calendari litera-ri, joc d’expressió oral.

Web de l’alumnat i de la famíliaEn www.anayaeducacion.es trobareu recursos educatius i d’oci cultural, com activitats interactives, informació d’inte-rés per a l’alumnat i la família, etc.

Llibres digitalsPer a cada curs, un llibre digital que reproduïx el llibre de l’alumnat, amb recursos digitals i la proposta didàctica.

Els meus recursos en la web

Programació

i documentació

del projecte

Proposta didàctica

Generador de

proves escrites

Peça a Peça

Primària

• Recursos per a cada unitat

Banc de recursos

Llengua 1

QUÈ FAIG? CLAUS DEL MÈTODE ÍNDEXAJUDA

ELS MEUS RECURSOS EN LA WEB

ANNEXOS

Llengua

1Primària

Web del professoratLa web www.anayaeducacion.es presenta per a cada curs:

• Programació i documentació del projecte.

• Proposta didàctica, que també oferix, en format impri-mible, les fitxes per a l’atenció a la diversitat i les proves d’avaluació incloses en els recursos.

• Banc de recursos amb:– Pla lingüístic.– Producte final (ajudes per a l’elaboració del repte). – Aprén jugant (aprenentatge lúdic).– Codis QR (recopilació dels recursos vinculats als QR dels

llibres).– Compensió lectora i Comprensió oral.– Recursos per a cada unitat: fitxes per a saber usar les TIC

(ciutadania digital), activitats interactives, dictats...– Generador de proves d’avaluació i d’exercitació.

Pr

ojec

te d

igita

l

Pròximament Pròximament

9

Ens comuniquem!1Introducció

10

Presentació de la unitatEn aquesta primera unitat proposem a l’alumnat el repte d’elaborar un conte fent servir el processador de textos de l’ordinador. L’ús d’aquesta eina des de l’inici de curs els permetrà millorar a l’hora de realitzar i presentar diversos tipus de treballs acadèmics. En aquest cas, a més, els oferim l’oportunitat de compartir la creació a l’aula o a través de la xarxa.

En l’apartat de comunicació oral s’exposa com s’ha de fer una presentació acurada seguint unes pautes. La lectura Un llibre per a Vanina, que correspon a un fragment del llibre Un petó de mandarina, reforçarà les presentacions i les emocions que se’n deriven. A continuació, observarem la fitxa del llibre de la lectura, la qual els servirà de model perquè en facen una d’un llibre que els haja agradat.

Seguint el fil de la lectura treballarem els elements de la narració en l’apartat de literatura.

En l’apartat de gramàtica enfocarem la comunicació des del punt de vista més acadèmic. Així, aprendran els diferents tipus de comunicació i els elements que l’envolten.

En ortografia, exercitarem els signes de puntuació presentats. També els ensenyarem a emprar el diccionari amb agilitat i destresa.

Després de completar un esquema i de fer un seguit d’activitats que repassen el que s’ha treballat en la unitat, l’alumnat reflexionarà sobre el seu aprenentatge i completarà el dossier corresponent.

Recursos i materials• El material del professorat en www.anayaeducacion.es, amb activitats de reforç i d’am-

pliació, dictats, propostes per a treballar la comprensió lectora, la comprensió oral i l’avaluació de la unitat.

• El quadern complementari al llibre de l’alumnat (Quadern 1, unitat 1) on es pot treballar la lectura i la comprensió lectora, la literatura, la gramàtica, l’ortografia i el lèxic. A més, trobarem un recull de jocs que repassen els continguts del trimestre de manera lúdica.

• Mural de regles ortogràfiques i de la conjugació verbal.

• Bingo ortogràfic.

• El llibre digital, amb recursos per a complementar el treball de la unitat.

• El banc de recursos de la unitat 1 en la web www.anayaeducación.es amb els àudios de la lectura, els dictats i altres textos i els apartats Pla lingüístic, Organitze la ment, Per a estudiar, Aprén jugant i Dossier d’aprenentatge.

• Altres recursos i materials:

– Bibliografia: Un petó de mandarina. Eulàlia Canal. Ed. Barcanova.

– Contes, llibres diversos.

– Diccionari.

• A més, per a l’elaboració del repte caldrà:

– Ordinador amb processador de textos.

11

Continguts de la unitat

Competències clau

Pàgina inicial– Situació de partida– El repte– Producte final

CCLCSCCDSIEE

Em

co

mun

ique

!

Escolte i parle– Em presente

CCLCAACSC

Lectura– Un llibre per a Vanina

CCLCAACSC

Escric– La fitxa del llibre

CCLCAACECCMCT

Co

nec

la li

tera

tura

!

Narrativa– Elements de la narració

CCLCAA

Co

nec

la ll

eng

ua!

Gramàtica– La comunicació

CCLCAACSCCEC

Ortografia– Els signes de puntuació

CCLCAA

Lèxic– El diccionari

CCLCAACMCT

Pàgines finals– Organitze la ment– Què he aprés– Com ho he aprés

CCLCMCTCDCAA

CC: competències clau; CCL: comunicació lingüística; CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia; CD: competència digital; CAA: apren-dre a aprendre; CSC: competències socials i cíviques; SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor; i CEC: consciència i expressions culturals.

Peces clauContinguts i competènciesPla lingüístic• Inventar una història

(text narratiu)

Desenvolupament del pensament• Tauler d’històries• Les alternatives• «Organitze la ment»: mapa

conceptual jeràrquic

Aprenentatge cooperatiu• Full giratori entre grups• Sac de dubtes

Educació emocional• Consciència emocional:

identificar i reconéixer les emocions bàsiques en un mateix i en els altres

Cultura emprenedora• Autoconeixement

(dimensió personal): el que m’agrada i el que no m’agrada

TIC• Àudios de lectura,

dictats i altres textos• Versió imprimible del

dossier d’aprenentatge de la unitat

• «Organitze la ment», «Aprén jugant» i «Per a estudiar»

• Ús de dispositius mòbils: QR

Avaluació• Valore el que he aprés• Per a què em servix el

que he aprés?• Coavaluem

Trobareu desenvolupades les tècniques associades a les claus en

Peça a peça. Les claus del projecte.

Juguem amb la imatgeEn la imatge observem persones de diferents edats en situacions di-verses de comunicació oral i escrita: rètols, converses cara a cara i telefòniques, senyals acústics, senyals de trànsit, semàfors…

Podem demanar-los que diguen quines formes de comunicació es poden observar en el mateix moment en què estan ara i quines so-len emprar cada dia o quines reconeixen.

Seqüència del repte

8

1 Segur que alguna volta has escrit una conte

i potser l’has acompanyat d’uns dibuixos ben bonics. Però has provat a escriure’l amb el

processador de textos de l’ordinador? Té molts avantatges!

Per a superar el repte…

investigue i aprenc

Em presente

Lectura: Un llibre per a Vanina

La fitxa del llibre

Elements de la narració

La comunicació

Signes de puntuació

El diccionari

Et proposemun repte

T’atrevixes a escriure un conte amb l’ordinador?

Ens comuniquem!

Per a demostrar que l’he superat…

escric un conte amb l’ordinador

Planifique el text i cree un arxiu.

Ordene les idees i redacte.

Revise i corregisc.

Il·lustre i compartisc.

1Pas

2Pas

3Pas

4Pas

12

La comunicació serà la base de la unitat tal com ho anuncia el títol Ens comuniquem! És impor-tant fer veure a l’alumnat la importància de la comunicació, de les diverses formes en què es produïx i dels mitjans que usem per a comuni-car-nos.

Comencem

Situació de partida Proposem el repte Com supere el repte? Com demostre que he superat el repte?

Segur que alguna volta has escrit un conte i potser l’has acompanyat d’uns dibuixos ben bonics. Però has provat a escriure’l amb el processador de textos de l’ordinador? Té molts avantatges.


Per a superar el repte:

• Planifique el text i cree un arxiu.

• Ordene les idees i redacte.

• Revise i corregisc.

• Il·lustre i compartisc.

Superaré el repte si…

• Pense en els elements que tindrà la història: què passarà, on, quan esdevindran els fets, qui i com serà el o la protagonista, quins altres personatges hi apareixeran, etc.

• Obric un arxiu en el processador de textos, ano-te les idees de la meua història i guarde l’arxiu.

• Trie el tipus de lletra i la mida amb què escriure.

• Fixe els marges del document.

• Ordene les idees i redacte el conte.

• Comprove l’ortografia del text que he creat.

• Il·lustre el conte.

• Compartisc la meua història.

8

1 Segur que alguna volta has escrit una conte

i potser l’has acompanyat d’uns dibuixos ben bonics. Però has provat a escriure’l amb el

processador de textos de l’ordinador? Té molts avantatges!

Per a superar el repte…

investigue i aprenc

Em presente

Lectura: Un llibre per a Vanina

La fitxa del llibre


La comunicació


El diccionari

Et proposemun repte


Ens comuniquem!

Per a demostrar que l’he superat…

escric un conte amb l’ordinador

Planifique el text i cree un arxiu.

Ordene les idees i redacte.

Revise i corregisc.

Il·lustre i compartisc.

1Pas

2Pas

3Pas

4Pas

13

Proposem el repte d’escriure un conte fent ser-vir el processador de textos de l’ordinador. És una tasca rica, però complexa, que demanarà a l’alumnat, prèviament, posar en marxa diverses estratègies per a crear la història, alhora que el guiarem en la tasca de crear un document on escriure el text i arxivar-lo.

El producte final d’aquest repte serà il·lustrar i compartir la història creada.

Presentem el repte

Situació de partida Proposem el repte Com supere el repte? Com demostre que he superat el repte?

Segur que alguna volta has escrit un conte i potser l’has acompanyat d’uns dibuixos ben bonics. Però has provat a escriure’l amb el processador de textos de l’ordinador? Té molts avantatges.


Per a superar el repte:

• Planifique el text i cree un arxiu.

• Ordene les idees i redacte.

• Revise i corregisc.

• Il·lustre i compartisc.

Superaré el repte si…

• Pense en els elements que tindrà la història: què passarà, on, quan esdevindran els fets, qui i com serà el o la protagonista, quins altres personatges hi apareixeran, etc.

• Obric un arxiu en el processador de textos, ano-te les idees de la meua història i guarde l’arxiu.

• Trie el tipus de lletra i la mida amb què escriure.

• Fixe els marges del document.

• Ordene les idees i redacte el conte.

• Comprove l’ortografia del text que he creat.

• Il·lustre el conte.

• Compartisc la meua història.

Suggeriments metodològicsEscoltaran amb atenció la presentació que fa la xiqueta de l’activitat 1 i respondran les preguntes oralment.

Abans de fer l’activitat 3, els demanarem que imaginen la situació en què es produïx la comunicació: qui és cada personatge, on estan, què és el que es vol comunicar en cada cas. Tot seguit, llegiran les reco-manacions a l’hora de parlar que es donen en el marge de la pàgina.

Solucions1. A la xiqueta, li diuen Agnés.

• Viu a Alaquàs.

• Ha passat les vacances a Alcossebre i als Pirineus.

• Abans no li agradava gens la natura. Ara sí que li agrada perquè la mare la va apuntar a un grup excursionista i ara s’ho passa genial vivint aventures a l’aire lliure.

• Aquest curs vol apuntar-se a l’escola municipal de pilota. De major vol ser mestra d’Educació física.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

14

U·1

10 11

1 Escolta com s’ha presentat aquesta xiqueta i respon les preguntes.

• Com es diu la xiqueta?

• On viu?

• On ha passat les vacances d’estiu?

• Què és el que no li agradava abans i ara, sí? Explica les raons d’aquest canvi.

• Què vol fer aquest curs? I quan siga major?

2 Presenta’t a la classe. Pots fer-ho a partir d’una fitxa com aquesta.

1

Em presente

Un llibre per a Vanina 2

Aquells dies a classe havíem de votar el delegat. A part de Clàudia, s’havien pre-sentat el Ricki i el Gastador. Quina parella! Feia dies que al pati s’embolicaven a punyades, s’insultaven i s’amenaçaven com dos galls. Els partits de futbol acabaven tots a pinyes. Hi havia dos bàndols i era difícil mantindre’s al marge de la disputa. Per sort, jo passava les hores del pati complint condemna a classe.

M’asseia a la taula que donava a la finestra, col·locava els problemes de mates davant per a dissimular i em passava el temps observant Vanina: primer esmorza-va. Si menjava mandarines els llavis se li tornaven taronges; amb les cireres, liles com un pensament; amb els plàtans, grocs com un gelat de vainilla… Després, asseguda a l’arenera es treia el llibre de la butxaca, el desplegava i es posava a llegir.

La seua cara es transformava a mesura que anava passant pàgines. Sovint, som-reia llargament. Altres vegades, la cara se li cobria d’ombra i començava a suar i a moure’s neguitosa. Potser tres pàgines més allà s’enrogia com si la ràbia li arribara tot d’una i, finalment, es treia un mocador i s’eixugava les llàgrimes.

Quan acabava l’hora del pati passava els dits per damunt les tapes del llibre, com una carícia, el plegava i se’l guardava a la butxaca. Aquell gest em va il·luminar: vaig decidir regalar-li un llibre. Vanina estimava els llibres.

El dijous de vesprada vaig entrar a la llibreria del barri. Vaig fullejar una pila de llibres. No sabia quin li podia agradar i n’hi havia tants… Em sentia ben perdut… Tenia por que ja el tinguera o que no fora del seu interés. Volia que fora un llibre especial, que cada vegada que l’obrira em recordara.

—Què busques? —va fer una veu darrere meu.

Em vaig girar sobresaltat, era Clàudia. Em somreia divertida amb el seus ulls ametlats.

Lectura

• Cal usar el to de veu adequat: no hem de parlar ni molt fort ni molt fluix.

• Segons amb qui par-lem usarem un nivell de llenguatge més familiar o més for-mal.

A l’hora de parlar…

Què et suggerix el títol de la lectura?

Abans de llegir

3 Per parelles, trieu una d’aquestes situacions i representeu-la. Heu de tindre en compte les recomanacions que us donem al marge.

a) Una senyora anglesa s’ha traslladat a viure al costat de ta casa. Us ha visitat per a presentar-se. Tu també t’has de presentar.

b) El pare t’ha apuntat a un grup d’activitats a l’aire lliure. T’has de presentar a la gent que en forma part.

c) Vols entrar a l’escola municipal de teatre. Et presentes a la pro-fessora d’aquesta escola el primer dia que hi vas.

El meu nom: ............................................................................................................

D’on soc i on visc: ..................................................................................................

Quines coses m’agraden?

Menjar: ......................................................................................................................

Activitats: ..................................................................................................................

Colors: .......................................................................................................................

Jocs: ..........................................................................................................................

Esports: .....................................................................................................................

De major vull ser: ..................................................... Perquè: .............................

.....................................................................................................................................

Em comunique Escolte i parle Em comunique

Vocabulari

Neguitós: amb inquietud o molèstia.

Eixugar: llevar l’aigua o la humitat que cobrix una cosa.

Ull ametlat: ull allargat, amb forma d’ametla.

Peces clau

Cultura emprenedora Dimensió personalActiu: autoconeixement, el que m’agrada i el que no m’agrada. Els xiquets i les xiquetes es presenten als companys i companyes a partir d’aquesta fitxa on prèviament han reflexionat sobre el que els agrada i el que no els agrada, què volen ser de majors, per què, etc.

AvaluacióPodem avaluar les presentacions a partir de la rúbrica per a avaluar l’escolta activa en audicions i la rúbrica per a avaluar l’ex-pressió oral a classe, disponibles en «Annex d’avaluació».

Peces clau Per a ampliar, aprofundir…

Recursos

ÀudioL’àudio de la presentació de l’activitat 1 està disponible en el banc de recursos de la unitat en la web www.anayaeducacion.es.

15

U·1

10 11

1 Escolta com s’ha presentat aquesta xiqueta i respon les preguntes.

• Com es diu la xiqueta?

• On viu?

• On ha passat les vacances d’estiu?

• Què és el que no li agradava abans i ara, sí? Explica les raons d’aquest canvi.

• Què vol fer aquest curs? I quan siga major?

2 Presenta’t a la classe. Pots fer-ho a partir d’una fitxa com aquesta.

1

Em presente

Un llibre per a Vanina 2

Aquells dies a classe havíem de votar el delegat. A part de Clàudia, s’havien pre-sentat el Ricki i el Gastador. Quina parella! Feia dies que al pati s’embolicaven a punyades, s’insultaven i s’amenaçaven com dos galls. Els partits de futbol acabaven tots a pinyes. Hi havia dos bàndols i era difícil mantindre’s al marge de la disputa. Per sort, jo passava les hores del pati complint condemna a classe.

M’asseia a la taula que donava a la finestra, col·locava els problemes de mates davant per a dissimular i em passava el temps observant Vanina: primer esmorza-va. Si menjava mandarines els llavis se li tornaven taronges; amb les cireres, liles com un pensament; amb els plàtans, grocs com un gelat de vainilla… Després, asseguda a l’arenera es treia el llibre de la butxaca, el desplegava i es posava a llegir.

La seua cara es transformava a mesura que anava passant pàgines. Sovint, som-reia llargament. Altres vegades, la cara se li cobria d’ombra i començava a suar i a moure’s neguitosa. Potser tres pàgines més allà s’enrogia com si la ràbia li arribara tot d’una i, finalment, es treia un mocador i s’eixugava les llàgrimes.

Quan acabava l’hora del pati passava els dits per damunt les tapes del llibre, com una carícia, el plegava i se’l guardava a la butxaca. Aquell gest em va il·luminar: vaig decidir regalar-li un llibre. Vanina estimava els llibres.

El dijous de vesprada vaig entrar a la llibreria del barri. Vaig fullejar una pila de llibres. No sabia quin li podia agradar i n’hi havia tants… Em sentia ben perdut… Tenia por que ja el tinguera o que no fora del seu interés. Volia que fora un llibre especial, que cada vegada que l’obrira em recordara.

—Què busques? —va fer una veu darrere meu.

Em vaig girar sobresaltat, era Clàudia. Em somreia divertida amb el seus ulls ametlats.

Lectura

• Cal usar el to de veu adequat: no hem de parlar ni molt fort ni molt fluix.

• Segons amb qui par-lem usarem un nivell de llenguatge més familiar o més for-mal.

A l’hora de parlar…

Què et suggerix el títol de la lectura?

Abans de llegir

3 Per parelles, trieu una d’aquestes situacions i representeu-la. Heu de tindre en compte les recomanacions que us donem al marge.

a) Una senyora anglesa s’ha traslladat a viure al costat de ta casa. Us ha visitat per a presentar-se. Tu també t’has de presentar.

b) El pare t’ha apuntat a un grup d’activitats a l’aire lliure. T’has de presentar a la gent que en forma part.

c) Vols entrar a l’escola municipal de teatre. Et presentes a la pro-fessora d’aquesta escola el primer dia que hi vas.

El meu nom: ............................................................................................................

D’on soc i on visc: ..................................................................................................

Quines coses m’agraden?

Menjar: ......................................................................................................................

Activitats: ..................................................................................................................

Colors: .......................................................................................................................

Jocs: ..........................................................................................................................

Esports: .....................................................................................................................

De major vull ser: ..................................................... Perquè: .............................

.....................................................................................................................................

Em comunique Escolte i parle Em comunique

Vocabulari

Neguitós: amb inquietud o molèstia.

Eixugar: llevar l’aigua o la humitat que cobrix una cosa.

Ull ametlat: ull allargat, amb forma d’ametla.

Suggeriments metodològicsAbans de començar la lectura es demana a l’alumnat que faça algunes hipòtesis sobre el tema a partir del títol.

També els podem fer observar les il·lustracions perquè facen hipòtesis sobre el contingut, sobre els personatges, el lloc on es desenvolupa l’acció, l’època, etc.

Convindria dur a terme aquest hàbit al començament de la lectura de cada unitat, ja que afavorirà l’adquisició de la comprensió lectora.

Podem escoltar l’enregistrament de la lectura, llegir-la en veu alta (que ens ajudarà a comprovar si l’estudiant assolix la pronúncia, l’entonació i el ritme adient) o llegir individualment en silenci per a aconseguir una millor lectura comprensiva.

És important que assenyalen les paraules que desconeixen per a bus-car-les posteriorment en el diccionari i relacionar la seua definició amb el context de la lectura.

Recursos

ÀudioL’àudio de la lectura està disponible en el banc de recursos de la unitat en la web www.anayae-ducacion.es.

Suggeriments metodològicsDesprés d’escoltar o llegir el text aquestes preguntes serviran per a constatar la comprensió lectora de forma oral i escrita. Ens pot servir per a fer registres individuals.Des de la primera unitat vetlarem per la qualitat de les respostes ori-entant-los amb les fórmules de contestació de manera que elaborem oracions completes i coherents. Incidirem en la inclusió de part de la pregunta dins de la resposta i els indicarem que les respostes llargues són més correctes i substancials.

Solucions (pàgina 13)Parle sobre el text

1. Clàudia, Ricki i el Gastador.

2. No ix al pati perquè està castigat.

3. Vanina és la xiqueta que agrada al protagonista.

16

U·1

12 13

—Perdona, no volia espantar-te… Potser et puc ajudar… ma mare treballa ací —em va explicar ella.

—Ah… no ho sabia —vaig fer jo.

—Em sap malament el teu càstig… La mestra és una antipàtica repel·lent… —va encetar ella.

—Tant em fa, no se m’ha perdut res al pati —vaig dir fent-me l’indiferent.

—Doncs jo, a vegades, trobe coses —va deixar anar ella.

—Quines coses? —vaig preguntar encuriosit.

—Mirades… secrets… —va contestar fent-se la interessant.

—No t’entenc —vaig fer jo desconcertat.

—Bé… potser t’ho explicaré un altre dia… —i va somriure.

M’estava començant a irritar tant de misteri i li vaig dir:

—Els teus secrets no m’interessen.

—Quin humor, Tavi!

—He vingut a buscar un llibre per a regalar.

—I quina edat té la teua amiga? —va preguntar ella.

—Jo no he dit que fora per a una amiga —fent-me l’ofés. M’imaginava Clàudia xiuxiuejant coses meues amb les altres a les escales del pati.

—Bé, doncs que siga per a qui siga el teu llibre —va insistir ella.

—Mira, no cal que m’ajudes, ja el sabré triar a soletes —vaig dir molest.

Aleshores jo em vaig voler girar cap avant per a anar-me’n i ella va fer un pas a l’esquerra, per a deixar passar un client, vam topar els dos i… plaff, uns llibres de la prestatgeria em van caure als peus.

—T’has fet mal? —va preguntar ella enriolada per l’incident. Però jo ja no pensava ni en ella ni en l’incident. Els meus ulls es van clavar en un dels llibres que m’ha-vien aterrat als peus. Un petó de mandarina. Era aquell, no en tenia cap dubte. No m’ho vaig pensar més. Li vaig dir a Clàudia que ja ho havia decidit. Vaig pagar el llibre i me’n vaig anar sense dir-li ni adeu.

Adaptat d’Un petó de mandarina. Eulàlia Canal. Ed. Barcanova.

1 Quines tres persones es presenten per a ser el delegat de classe?

2 Per quin motiu Tavi, el protagonista de la lectura, no ix al pati?

3 Qui és Vanina?

14 Quan lliges, has reaccionat alguna volta com Vanina? Explica quins efectes té sobre tu la lectura d’un llibre.

15 Com creus que se sent el protagonista per no poder anar al pati?

16 Què faries tu si no pogueres eixir al pati durant uns quants dies?

Reflexione i relacione amb el meu món

Escric sobre el text

Comprensió lectoraParle sobre

el text

4 Què fa Tavi per a dissimular que observa Vanina des de la finestra?

5 Què fa primer Vanina quan ix al pati?

6 Quin efecte produïx el que llig en la xiqueta?

7 Què decidix regalar el protagonista a Vanina?

8 Quin temor tenia el protagonista sobre l’elecció del llibre?

9 Qui és Clàudia? Què pensa sobre la situació del protagonista?

10 Quines coses diu Clàudia que veu al pati?

11 Com se sent el protagonista davant de Clàudia? Si ho consideres tria més d’una opció.

molest feliç incòmode comprés incomprés

12 Com tria el protagonista el llibre que regalarà a Vanina?

13 Per què creus que es decidix per aquest llibre?

Vocabulari

Encetar: començar.

Enriolat: amb ganes de riure.

Petó: bes, besada.

Avaluació Podreu avaluar l’escolta de l’alumnat a partir de la rúbrica per a avaluar l’escolta activa en les audicions que trobareu en «Annex d’ava-luació».Així mateix, podreu avaluar la comprensió oral mitjançant la rúbrica per a avaluar la comprensió oral.



4. Col·locava els problemes de mates davant seu.

5. Esmorzar.

6. Somriu llargament o la cara se li cobrix d’ombra i comença a suar i a moure’s neguitosa, o s’enrogix i, a voltes, s’eixuga les llàgrimes.

7. El protagonista decidix regalar-li un llibre.

8. Tenia por que ja el tinguera o que no li interessara.

9. Una companya de classe que també es presenta per a ser delega-da. Li sap malament el càstig que li han posat.

10. Clàudia diu que al pati veu mirades i secrets.

11. Se sent incòmode.

12. Tria el llibre que ha caigut d’una prestatgeria.

13. El que fa que es decidisca per aquest llibre és el títol.


14. Resposta oberta.



17

U·1

12 13

—Perdona, no volia espantar-te… Potser et puc ajudar… ma mare treballa ací —em va explicar ella.

—Ah… no ho sabia —vaig fer jo.

—Em sap malament el teu càstig… La mestra és una antipàtica repel·lent… —va encetar ella.

—Tant em fa, no se m’ha perdut res al pati —vaig dir fent-me l’indiferent.

—Doncs jo, a vegades, trobe coses —va deixar anar ella.

—Quines coses? —vaig preguntar encuriosit.

—Mirades… secrets… —va contestar fent-se la interessant.

—No t’entenc —vaig fer jo desconcertat.

—Bé… potser t’ho explicaré un altre dia… —i va somriure.

M’estava començant a irritar tant de misteri i li vaig dir:

—Els teus secrets no m’interessen.

—Quin humor, Tavi!

—He vingut a buscar un llibre per a regalar.

—I quina edat té la teua amiga? —va preguntar ella.

—Jo no he dit que fora per a una amiga —fent-me l’ofés. M’imaginava Clàudia xiuxiuejant coses meues amb les altres a les escales del pati.

—Bé, doncs que siga per a qui siga el teu llibre —va insistir ella.

—Mira, no cal que m’ajudes, ja el sabré triar a soletes —vaig dir molest.

Aleshores jo em vaig voler girar cap avant per a anar-me’n i ella va fer un pas a l’esquerra, per a deixar passar un client, vam topar els dos i… plaff, uns llibres de la prestatgeria em van caure als peus.

—T’has fet mal? —va preguntar ella enriolada per l’incident. Però jo ja no pensava ni en ella ni en l’incident. Els meus ulls es van clavar en un dels llibres que m’ha-vien aterrat als peus. Un petó de mandarina. Era aquell, no en tenia cap dubte. No m’ho vaig pensar més. Li vaig dir a Clàudia que ja ho havia decidit. Vaig pagar el llibre i me’n vaig anar sense dir-li ni adeu.

Adaptat d’Un petó de mandarina. Eulàlia Canal. Ed. Barcanova.

1 Quines tres persones es presenten per a ser el delegat de classe?

2 Per quin motiu Tavi, el protagonista de la lectura, no ix al pati?

3 Qui és Vanina?

14 Quan lliges, has reaccionat alguna volta com Vanina? Explica quins efectes té sobre tu la lectura d’un llibre.

15 Com creus que se sent el protagonista per no poder anar al pati?

16 Què faries tu si no pogueres eixir al pati durant uns quants dies?



Comprensió lectoraParle sobre

el text

4 Què fa Tavi per a dissimular que observa Vanina des de la finestra?

5 Què fa primer Vanina quan ix al pati?

6 Quin efecte produïx el que llig en la xiqueta?

7 Què decidix regalar el protagonista a Vanina?

8 Quin temor tenia el protagonista sobre l’elecció del llibre?

9 Qui és Clàudia? Què pensa sobre la situació del protagonista?

10 Quines coses diu Clàudia que veu al pati?

11 Com se sent el protagonista davant de Clàudia? Si ho consideres tria més d’una opció.

molest feliç incòmode comprés incomprés

12 Com tria el protagonista el llibre que regalarà a Vanina?

13 Per què creus que es decidix per aquest llibre?

Vocabulari

Encetar: començar.

Enriolat: amb ganes de riure.

Petó: bes, besada.

Peces clau

Educació emocionalConsciència emocionalActiu: identificar i reconéixer les emocions bàsiques en un mateix i en els altresEn l’activitat 15 se’ns planteja el treball de l’educació emocional a partir del reconeixe-ment de les emocions bàsiques del protago-nista de la lectura que no pot eixir al pati com a conseqüència d’un càstig.

Suggeriments metodològicsEls indicarem que la fitxa d’un llibre ha de reflectir-ne el títol, el nom de l’autor o autora, el nom de la persona que el dibuixa, el resum de la història i l’opinió personal. Ens fixarem en la imatge de la coberta del llibre, que correspon a la lectura de la unitat, i en les diferents dades que ens oferix. A continuació, llegiran el resum de la història completa i una opinió personal sobre aquest per a poder respondre les pregun-tes plantejades. Finalment, completaran la fitxa en el quadern amb les dades d’un llibre que hagen llegit i que els haja agradat.

En la Zona creativa es demana a l’escolar que dissenye una coberta que pot afegir a la fitxa del llibre que ha emplenat. Pot servir de model la coberta del llibre que apareix en la pàgina.

Solucions1. • L’autora del llibre és Eulàlia Canal i la il·lustradora, Sara Ruano.

• Sí, perquè Tavi i els seus amics decidixen ajudar Vanina.

• Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

18

U·1

14 15

Elements de la narracióLa fitxa del llibre

1 Tria l’opció o les opcions adequades per a cada una d’aquestes qüestions sobre la lectura de la unitat.

Planifique el text i cree un arxiu

• Tauler de les històries Pensa en els

elements que tindrà la teua història: què passarà, on i quan esdevindran els fets, qui i com serà el o la protagonista, quins altres personatges hi apareixeran i quines característiques tindran.

• Obri un arxiu en el pro-cessador de textos, posa-li un nom i guarda’l per a no perdre la informació. Ano-ta les idees anteriors. Així, després podràs desenvolu-par-les, modificar-les, etc.

Ja hem començat!

31Pas 42

Una narració és el relat d’uns fets reals, inventats o fantàstics que duen a terme uns personatges en un espai i un temps determinat.

L’espai

El lloc on es desenvolupa la

història: pot ser un de sol o en pot haver

més d’un.

El temps

Situa l’acció en un moment

determinat: el passat, el present

o el futur.

Els personatges

Realitzen l’acció. Poden ser principals

(protagonista) o secundaris.

El narrador o la narradora

És la persona que relata la història.

L’acció

Consta de plantejament (on es presenta la història

i els personatges), nuc (on passen la majoria de les accions) i desenllaç

(on es resol el conflicte).

Elements de la

narració

1 Llig el resum d’Un petó de mandarina i el que n’opina una persona que l’ha llegit. Després, respon les preguntes.

• Qui és l’autora del llibre? I la il·lustradora?

• Segons el que diu el resum, com penses que reacciona Vanina quan Tavi li regala el llibre que ha comprat?

• Tenint en compte tot el que saps del llibre Un petó de mandarina t’agradaria llegir-lo? Per què?

2 Recorda algun llibre que t’haja agradat molt i completa en el qua-dern una fitxa com aquesta.

Zona creativa

Dissenya una coberta i afig-la a la fitxa que has emplenat en l’ac-tivitat 2. Posa el títol amb lletres ben boni-ques, el nom de l’autor i un dibuix al·lusiu.

a) La història està narrada per:

Clàudia Tavi, el protagonista algú que no és un personatge

b) Els fets passen en dos espais:

una llibreria cal protagonista una biblioteca l’escola

c) Quins d’aquests personatges només apareixen anomenats?

Tavi, el protagonista la mestra la mare de Clàudia

Vanina Ricki Gastador

d) La història passa:

en el present en el futur

Títol: ............................................................................

Autoria: ....................................................................

Il·lustració: .............................................................

Resum de la història:...............................................................................................

...............................................................................................

Opinió personal:.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Resum de la història:

Tavi és un xiquet molt tímid. S’enamora de Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d’un país llunyà que està en guerra, per això no li agraden les baralles. Per a ajudar Vanina, Tavi i els seus amics decidixen fer una cançó i presentar-se a un concurs de cançons per la pau. Finalment, Vanina rep

notícies de son pare. La guerra ha acabat al seu país i prompte tornarà a casa.

Opinió personal:

Aquest llibre parla sobre la guerra però també sobre l’amor i la solidaritat. És molt emocionant i divertit, fàcil de llegir i entretingut. Les il·lustracions són molt boniques. M’ha agradat molt.

Coberta del llibre

Conec la literatura NarrativaEm comunique Escric

Suggeriments metodològicsPodem posar exemples de cada un dels elements basats en la lectura Un llibre per a Vanina que han llegit.

Solucions1. a) Tavi, el protagonista.

b) Una llibreria i l’escola.

c) Només apareixen anomenats la mestra, la mare de Clàudia, Va-nina, Ricki i Gastador.

d) En el present.

19

U·1

14 15

Elements de la narracióLa fitxa del llibre

1 Tria l’opció o les opcions adequades per a cada una d’aquestes qüestions sobre la lectura de la unitat.

Planifique el text i cree un arxiu

• Tauler de les històries Pensa en els

elements que tindrà la teua història: què passarà, on i quan esdevindran els fets, qui i com serà el o la protagonista, quins altres personatges hi apareixeran i quines característiques tindran.

• Obri un arxiu en el pro-cessador de textos, posa-li un nom i guarda’l per a no perdre la informació. Ano-ta les idees anteriors. Així, després podràs desenvolu-par-les, modificar-les, etc.

Ja hem començat!

31Pas 42

Una narració és el relat d’uns fets reals, inventats o fantàstics que duen a terme uns personatges en un espai i un temps determinat.

L’espai

El lloc on es desenvolupa la

història: pot ser un de sol o en pot haver

més d’un.

El temps

Situa l’acció en un moment

determinat: el passat, el present

o el futur.

Els personatges

Realitzen l’acció. Poden ser principals

(protagonista) o secundaris.

El narrador o la narradora

És la persona que relata la història.

L’acció

Consta de plantejament (on es presenta la història

i els personatges), nuc (on passen la majoria de les accions) i desenllaç

(on es resol el conflicte).

Elements de la

narració

1 Llig el resum d’Un petó de mandarina i el que n’opina una persona que l’ha llegit. Després, respon les preguntes.

• Qui és l’autora del llibre? I la il·lustradora?

• Segons el que diu el resum, com penses que reacciona Vanina quan Tavi li regala el llibre que ha comprat?

• Tenint en compte tot el que saps del llibre Un petó de mandarina t’agradaria llegir-lo? Per què?

2 Recorda algun llibre que t’haja agradat molt i completa en el qua-dern una fitxa com aquesta.

Zona creativa

Dissenya una coberta i afig-la a la fitxa que has emplenat en l’ac-tivitat 2. Posa el títol amb lletres ben boni-ques, el nom de l’autor i un dibuix al·lusiu.

a) La història està narrada per:

Clàudia Tavi, el protagonista algú que no és un personatge

b) Els fets passen en dos espais:

una llibreria cal protagonista una biblioteca l’escola

c) Quins d’aquests personatges només apareixen anomenats?

Tavi, el protagonista la mestra la mare de Clàudia

Vanina Ricki Gastador

d) La història passa:

en el present en el futur

Títol: ............................................................................

Autoria: ....................................................................

Il·lustració: .............................................................

Resum de la història:...............................................................................................

...............................................................................................

Opinió personal:.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Resum de la història:

Tavi és un xiquet molt tímid. S’enamora de Vanina el primer dia que la veu asseguda a la classe. Ella ha arribat d’un país llunyà que està en guerra, per això no li agraden les baralles. Per a ajudar Vanina, Tavi i els seus amics decidixen fer una cançó i presentar-se a un concurs de cançons per la pau. Finalment, Vanina rep

notícies de son pare. La guerra ha acabat al seu país i prompte tornarà a casa.

Opinió personal:

Aquest llibre parla sobre la guerra però també sobre l’amor i la solidaritat. És molt emocionant i divertit, fàcil de llegir i entretingut. Les il·lustracions són molt boniques. M’ha agradat molt.

Coberta del llibre

Conec la literatura NarrativaEm comunique EscricPeces clau

Desenvolupament del pensamentTècnica: Tauler d’històriesPer tal d’organitzar els elements de desen-volupament del conte (plantejament, nuc i desenllaç) farem servir aquesta tècnica en els diferents graus que proposa.

El repte

Pas 1En aquest primer pas del repte d’escriure un conte amb un processador de textos, l’alumnat pensarà els elements principals del conte que vol fer, obrirà un arxiu i es-criurà les idees principals recollides ante-riorment i el guardarà per a no perdre la informació.

Hi ha molts tipus de processadors però so-len tindre un mateix patró. L’ús de proces-sadors de textos és una eina essencial en el present del nostre alumnat. Han d’apren-dre a fer treballs de forma clara i acurada i aquest és un bon mitjà per a fer-ho.

Suggeriments metodològicsEn la imatge de començament de la unitat hem pogut veure diferents escenes quotidianes de comunicació, verbals i no verbals.

En l’actualitat hi ha canals nous de comunicació, com ara les xarxes socials o aplicacions mòbils, que han esdevingut fonamentals.

Podem veure els avantatges i els inconvenients i raonar què és comu-nicació i què no ho és.

També podem veure altres tipus de comunicació que s’han donat al llarg de la història de la humanitat com ara els jeroglífics, les pintures a les coves, el codi Morse, els senyals marítims, etc.

Així mateix parlarem dels llenguatges alternatius utilitzats per perso-nes amb discapacitats visuals, orals o auditives.

Solucions1. Comunicació oral: la conversa entre el xiquet i la xiqueta.

Comunicació verbal escrita: els gèneres dels llibres, narrativa, po-esia, arts, etc.

Comunicació no verbal: zona d’ascensors i zona wifi. Eixida d’emer-gència.

2. a) Comunicació no verbal.

b) Comunicació verbal oral.

c) Comunicació verbal escrita.

d) Comunicació no verbal.

3. a) Bandera roja.

b) Ajuntar les mans, dit per dit cap amunt demanant-ho com un fa-vor.

c) Fer sonar el timbre de la bicicleta.

d) Alçant el dit gros de la mà dreta cap amunt amb la mà tancada.

20

16 17

4 Per parelles identifiqueu els elements de la comunicació de cada situació.

– Un amic conta per telèfon a un altre les vacances.

– Una veïna ve a casa i ens demana que baixem el volum de la ràdio.

– El mestre em pregunta si ja sé el resultat d’un problema.

– La mestra escriu una nota en la teua agenda per a informar la família que no has fet els deures.

– El personal de neteja ha col·locat un senyal que indica que el terra està banyat i pots esvarar.

5 Full giratori entre grups En quines d’aquestes situacions no es produïx comu-

nicació? Raona per què.

– Agafes un llibre d’un company invident escrit en alfabet Braille per a llegir el que explica sobre la comunicació.

– A la bústia de casa trobes publicitat d’un restaurant japonés es-crita en valencià.

– Mires un canal de televisió on parlen rus, llengua que desconeixes.

– La teua iaia és sorda i parleu en llengua de signes.

– A la pista de l’aeroport veus un treballador que fa senyals amb banderes a un pilot. Tu no entens res.

1 Observa la imatge i comenta les situacions de comunicació verbal oral, de comunicació verbal escrita i de comunicació no verbal que hi ha representats.

2 Relaciona els elements de les columnes.

6 Inventa dibuixos o cartells que podríeu usar a classe per a expressar les idees següents.

a) No discutiu al pati: els conflictes es resolen parlant.

b) El dilluns, el dimecres i el divendres heu de col·locar les cadires damunt de la taula perquè puguen fer la neteja.

Relacione amb la lectura

La comunicació

Vull un llibre per a regalar. Quina edat té la

teua amiga?

Quan transmetem i rebem qualsevol informació establim una comunicació. Si usem la llengua, bé oral o escrita, diem que la comunicació és verbal; si fem servir gestos, senyals, símbols o sorolls diem que la comunicació és no verbal.

Ordene les idees i redacte

• Una volta has creat l’arxiu en el processador de tex-tos, desenvolupa les idees que has anotat per a crear la narració.

• En aquest pas et serà molt útil fer ús de les ferramen-tes que permeten triar el tipus de lletra i la mida, fi-xar els marges, afegir en-capçalaments, seleccionar, tallar o copiar i enganxar.

31 2Pas 4

U·1

Perquè es produïsca la comunicació és impres-cindible que emissor i re-ceptor coneguen el codi.

Recorda

Elements de la comunicació

En tota situació de comunicació hi ha aquests elements:

Emissor: qui emet el missatge.

Receptor: qui rep el missatge.

Missatge: allò que es vol comunicar.

Codi: llengua o signes que coneixen l’emissor i el receptor.

Canal: medi a través del qual es transmet el missatge.

Conec la llengua Gramàtica

Un guàrdia fa el senyal de no passar i els conductors es desvien.

Escoltes les notícies per la ràdio.

La meua germana ha publicat un poema en la revista de l’escola.

A la porta de la farmàcia hi ha un adhesiu que prohibix l’entrada d’animals.

Comunicació verbal oral

Comunicació verbal escrita

Comunicació no verbal

3 Les alternatives Com podries comunicar-te en cada cas sense usar les paraules?

– Hi ha molt mala mar i és perillós banyar-se.

– Vols anar a berenar a casa d’una amiga i demanes permís a la mare.

– Vas amb bicicleta i el carril bici està ocupat per vianants que hau-rien d’apartar-se.

– El teu amic et demana que l’esperes a les 5 h i hi estàs d’acord.

Peces clau

Desenvolupament del pensamentTècnica: Les alternatives

En l’activitat 3 hauran de buscar una mane-ra de comunicar-se alternativa a l’oral en una sèrie de situacions plantejades.

Solucions4. a) Un amic conta per telèfon a un altre les vacances.

Emissor: persona que telefona. Receptor: persona que rep la te-lefonada. Missatge: comentar les vacances. Codi: llengua oral. Canal: el telèfon.

b) La veïna ve a casa i ens demana que baixem el volum de la ràdio.

Emissor: la veïna que ens parla. Receptor: nosaltres que escol-tem. Missatge: baixar el volum de la ràdio. Codi: llengua oral. Ca-nal: l’aire.

c) El mestre em pregunta si ja sé el resultat d’un problema.

Emissor: el mestre. Receptor: jo. Missatge: saber si he resolt el problema. Codi: llengua oral. Canal l’aire.

d) La mestra escriu una nota en la teua agenda per a informar la fa-mília que no has fet els deures.

Emissor: la mestra. Receptor: la família. Missatge: no haver fet els deures. Codi: llengua escrita. Canal: el paper.

e) El personal de neteja ha col·locat un senyal que indica que el ter-ra està banyat i pots esvarar.

Emissor: personal de neteja. Receptor: persona que veu el senyal. Missatge: anar alerta per a no esvarar. Codi: no verbal. Canal: el senyal informatiu.

5. No hi ha comunicació o hi ha molt poca en: 1) si no saps Braille, 3) poca, només imatges i gestos, i 5) desconeixes el codi de banderes aeronàutiques.

6. Resposta oberta.

21

16 17

4 Per parelles identifiqueu els elements de la comunicació de cada situació.

– Un amic conta per telèfon a un altre les vacances.

– Una veïna ve a casa i ens demana que baixem el volum de la ràdio.

– El mestre em pregunta si ja sé el resultat d’un problema.

– La mestra escriu una nota en la teua agenda per a informar la família que no has fet els deures.

– El personal de neteja ha col·locat un senyal que indica que el terra està banyat i pots esvarar.

5 Full giratori entre grups En quines d’aquestes situacions no es produïx comu-

nicació? Raona per què.

– Agafes un llibre d’un company invident escrit en alfabet Braille per a llegir el que explica sobre la comunicació.

– A la bústia de casa trobes publicitat d’un restaurant japonés es-crita en valencià.

– Mires un canal de televisió on parlen rus, llengua que desconeixes.

– La teua iaia és sorda i parleu en llengua de signes.

– A la pista de l’aeroport veus un treballador que fa senyals amb banderes a un pilot. Tu no entens res.

1 Observa la imatge i comenta les situacions de comunicació verbal oral, de comunicació verbal escrita i de comunicació no verbal que hi ha representats.

2 Relaciona els elements de les columnes.

6 Inventa dibuixos o cartells que podríeu usar a classe per a expressar les idees següents.

a) No discutiu al pati: els conflictes es resolen parlant.

b) El dilluns, el dimecres i el divendres heu de col·locar les cadires damunt de la taula perquè puguen fer la neteja.


La comunicació

Vull un llibre per a regalar. Quina edat té la

teua amiga?

Quan transmetem i rebem qualsevol informació establim una comunicació. Si usem la llengua, bé oral o escrita, diem que la comunicació és verbal; si fem servir gestos, senyals, símbols o sorolls diem que la comunicació és no verbal.

Ordene les idees i redacte

• Una volta has creat l’arxiu en el processador de tex-tos, desenvolupa les idees que has anotat per a crear la narració.

• En aquest pas et serà molt útil fer ús de les ferramen-tes que permeten triar el tipus de lletra i la mida, fi-xar els marges, afegir en-capçalaments, seleccionar, tallar o copiar i enganxar.

31 2Pas 4

U·1

Perquè es produïsca la comunicació és impres-cindible que emissor i re-ceptor coneguen el codi.

Recorda

Elements de la comunicació

En tota situació de comunicació hi ha aquests elements:

Emissor: qui emet el missatge.


Missatge: allò que es vol comunicar.

Codi: llengua o signes que coneixen l’emissor i el receptor.

Canal: medi a través del qual es transmet el missatge.

Conec la llengua Gramàtica

Un guàrdia fa el senyal de no passar i els conductors es desvien.

Escoltes les notícies per la ràdio.

La meua germana ha publicat un poema en la revista de l’escola.

A la porta de la farmàcia hi ha un adhesiu que prohibix l’entrada d’animals.

Comunicació verbal oral

Comunicació verbal escrita

Comunicació no verbal

3 Les alternatives Com podries comunicar-te en cada cas sense usar les paraules?

– Hi ha molt mala mar i és perillós banyar-se.

– Vols anar a berenar a casa d’una amiga i demanes permís a la mare.

– Vas amb bicicleta i el carril bici està ocupat per vianants que hau-rien d’apartar-se.

– El teu amic et demana que l’esperes a les 5 h i hi estàs d’acord.

Aprenentatge cooperatiuTècnica: Full giratori entre grupsCada equip agafa un foli en blanc i un bolí-graf o retolador de color diferent a la resta. Resolen de manera individual l’activitat arri-bant a un consens grupal. A continuació es passaran el foli entre grups per a contrastar les respostes.

Pla lingüísticText narratiu: inventar una històriaEls recomanarem consultar la fitxa «Per a escriure millor» disponible en el banc de recursos.

El repte

Pas 2En aquest pas del repte l’escolar ordenarà les idees que ha anotat en l’arxiu guardat en el processador de textos per a desenvo-lupar-les i crear una narració.

És important crear l’hàbit de guardar el tre-ball realitzat cada cert temps i fer-ne alguna còpia de seguretat.

L’alumnat aprendrà a utilitzar les eines que presenta el processador de textos (tipus de lletres, color, marges, encapçalaments, se-leccionar, tallar, copiar, enganxar, etc.).

Peces clau

Suggeriments metodològicsAbans de començar l’apartat repassarem oralment o a la pissarra el que ja saben de cursos anteriors sobre les normes d’ús del punt, de la coma, del punt i coma, i dels signes d’interrogació i d’exclamació, així com de l’ús de la majúscula després del punt. A continuació, introdui-rem l’ús dels dos punts i els punts suspensius perquè els incorporen a les produccions pròpies.

Solucions1. Resposta model. Punt i Seguit: Aquells dies a classe havíem de votar

pel delegat. A part de Clàudia…

Punt i a part: Per sort, jo passava les hores del pati complint con-demna a classe.

M’asseia a la taula que…

Coma: Per sort, jo passava les hores del pati complint condemna a classe.

2. a) Aclariment.

b) Aclariment.

c) Enumeració.

d) Aclariment.

3. a) Tardor. Com, excursió. Els, blanc. Es, freixe. Les.

b) Ibi, grogues.

c) Has estat alguna volta al parc natural de la Font Roja? Els boscos en aquesta època estan tan bonics!

d) …com l’auró, el roure i el freixe (enumeració) / que són els que perden les fulles a la tardor (explicació) / abans de caure (acla-riment).

22

U·1

18 19

1 Copia de la lectura un exemple d’ús de cada un d’aquests signes de puntuació.

Els dos punts (:) introduïxen enumeracions, exemples o citacions textuals. Després dels dos punts s’escriu minúscula.

Els punts suspensius (…) són tres punts que servixen per a indicar el final d’una enumeració incompleta o d’un pensament inacabat, i per a expressar dubte, sorpresa o por.

4 Copia les oracions i escriu dos punts o punts suspensius on correspon.

– Ho farem millor així jo l’aguante i tu la retalles.

– Estava tot per terra els llibres, la roba, els joguets

– Carme va dir «No trobem la gosseta. No deu ser que».

– Per a fer el sandvitx necessitem pa de motle, oli, pernil dolç i for-matge.


• Llig amb atenció aquest text.

Les festes patronals d’estiu són una tradició en molts pobles valencians. En aquestes celebracions un poble, un llogaret o una barriada celebra la festa del seu patró o patrona o commemora un fet històric. Entre els actes que solen celebrar-se destaquen: els balls tradicionals a la plaça, les cercaviles, els correfocs, els focs d’artifici, els jocs infantils…

• Respon aquestes qüestions sobre el text.

– Quants punts i seguit hi ha?

– Troba-hi una enumeració.

• Escriu el text al dictat.

Dictat 3

2 Llig cada oració i digues si la coma separa elements d’una enume-ració o bé explica o aclarix alguna cosa.

– El meu oncle Joan, que viu a la Vila Joiosa, treballa de cuiner.

– Anem a renovar-nos el DNI, que està a punt de caducar-nos.

– Dins de la motxilla he posat: la carpeta, els retoladors, la cartolina, l’estoig, el regle, el diccionari, els llibres, l’entrepà i una botella d’aigua.

– La ballarina, que s’havia torçut el turmell durant l’assaig, va fer una interpretació magnífica.

3 Sac de dubtes Llig el text i fes les activitats proposades.

• El punt (.) marca una pausa en la lectura. Escrivim:

− punt i seguit per a separar les diferents oracions d’un paràgraf;− punt i a part per a separar els paràgrafs d’un text;− punt final per a indicar el final d’un escrit.

• La coma (,) indica que s’ha de fer una pausa curta en la lectura. S’usa per a separar els elements d’una enumeració i per a em-marcar aclariments o explicacions.

punt i seguit punt i a part coma

Revise i corregisc

• Passa el corrector ortogràfic del processador de textos a la narració que has creat.

• Comprova en el menú des-plegable de la barra de fer-ramentes l’idioma que tens seleccionat. El corrector senyalarà la falta i oferirà opcions per a corregir-la.

• Ves alerta perquè a voltes el processador no dona una solució adequada a la fal-ta i tampoc corregix altres tipus de faltes, com ara la repetició de paraules. Usa els diccionaris que tingues a l’abast per a completar la correcció.

21 43Pas

Acaba de començar la tardor. Com que ja no fa calor apetix eixir d’excursió. Els boscos en aquesta època estan tan bonics! Has estat alguna volta al parc natural de la Font Roja? Es troba entre Alcoi i Ibi. Allà hi ha molts arbres de fulla perenne com la carrasca, el teix i el pi blanc. Es mesclen amb arbres de fulla caduca, que són els que perden les fulles a la tardor, com l’auró, el roure i el freixe. Les fulles, abans de caure, canvien de color i es fan rogenques i grogues.La combinació de colors és espectacular.

• Copia la paraula anterior i la posterior a cada punt i seguit.

• Localitza els punts i a part i co-pia la paraula que hi ha abans.

• Assenyala l’oració interrogati-va i l’exclamativa del text.

• Posa exemples d’enumeraci-ons i d’explicacions o aclari-ments emmarcats per comes.

Conec la llengua Ortografia

5 En grups de quatre, llegiu la lectura en veu alta parant atenció als signes de puntuació. Avalueu la lectura de cada membre del grup d’acord amb els ítems següents.

– Respecta els signes de puntuació.

– Llig amb veu clara i entenedora i amb el volum adequat.

– L’entonació es correspon amb el que marquen els signes de pun-tuació.


Les oracions interroga-tives s’escriuen amb el signe ? al final.

Les oracions exclamatives o imperatives s’escriuen amb el signe ! al final.

Mai escriurem punt darre-re d’aquests signes per-què ja marquen el final d’una oració.

Recorda

Aprenentatge cooperatiuTècnica: Sac de dubtesEn l’activitat 3 l’alumnat, de manera indivi-dual, escriurà els dubtes que els planteja la resolució de l’activitat per a posteriorment exposar-los al grup. Si el dubte no es pot resoldre en grup es posa en un «Sac de dubtes» que, en una segona fase, extrau-rem i preguntarem als altres grups perquè es puga resoldre. I si finalment, el dubte no es resol, el resoldrem nosaltres.

Peces clau

4. a) Ho farem millor així: jo l’aguante i tu la retalles.

b) Estava tot per terra: els llibres, la roba, els joguets…

c) Carme va dir: «No trobem la gosseta. No deu ser que…».

d) Per a fer el sandvitx necessitem: pa de motle, oli, pernil dolç i formatge.

5. Resposta oberta.

Dictat• a) Hi ha dos punt i seguit.

b) Entre els actes que solen celebrar-se destaquen: els balls tradici-onals a la plaça, les cercaviles, els correfocs, els focs d’artifici, els jocs infantils…

23

U·1

18 19

1 Copia de la lectura un exemple d’ús de cada un d’aquests signes de puntuació.

Els dos punts (:) introduïxen enumeracions, exemples o citacions textuals. Després dels dos punts s’escriu minúscula.

Els punts suspensius (…) són tres punts que servixen per a indicar el final d’una enumeració incompleta o d’un pensament inacabat, i per a expressar dubte, sorpresa o por.

4 Copia les oracions i escriu dos punts o punts suspensius on correspon.

– Ho farem millor així jo l’aguante i tu la retalles.

– Estava tot per terra els llibres, la roba, els joguets

– Carme va dir «No trobem la gosseta. No deu ser que».

– Per a fer el sandvitx necessitem pa de motle, oli, pernil dolç i for-matge.


• Llig amb atenció aquest text.

Les festes patronals d’estiu són una tradició en molts pobles valencians. En aquestes celebracions un poble, un llogaret o una barriada celebra la festa del seu patró o patrona o commemora un fet històric. Entre els actes que solen celebrar-se destaquen: els balls tradicionals a la plaça, les cercaviles, els correfocs, els focs d’artifici, els jocs infantils…

• Respon aquestes qüestions sobre el text.

– Quants punts i seguit hi ha?

– Troba-hi una enumeració.

• Escriu el text al dictat.

Dictat 3

2 Llig cada oració i digues si la coma separa elements d’una enume-ració o bé explica o aclarix alguna cosa.

– El meu oncle Joan, que viu a la Vila Joiosa, treballa de cuiner.

– Anem a renovar-nos el DNI, que està a punt de caducar-nos.

– Dins de la motxilla he posat: la carpeta, els retoladors, la cartolina, l’estoig, el regle, el diccionari, els llibres, l’entrepà i una botella d’aigua.

– La ballarina, que s’havia torçut el turmell durant l’assaig, va fer una interpretació magnífica.

3 Sac de dubtes Llig el text i fes les activitats proposades.

• El punt (.) marca una pausa en la lectura. Escrivim:

− punt i seguit per a separar les diferents oracions d’un paràgraf;− punt i a part per a separar els paràgrafs d’un text;− punt final per a indicar el final d’un escrit.

• La coma (,) indica que s’ha de fer una pausa curta en la lectura. S’usa per a separar els elements d’una enumeració i per a em-marcar aclariments o explicacions.

punt i seguit punt i a part coma

Revise i corregisc

• Passa el corrector ortogràfic del processador de textos a la narració que has creat.

• Comprova en el menú des-plegable de la barra de fer-ramentes l’idioma que tens seleccionat. El corrector senyalarà la falta i oferirà opcions per a corregir-la.

• Ves alerta perquè a voltes el processador no dona una solució adequada a la fal-ta i tampoc corregix altres tipus de faltes, com ara la repetició de paraules. Usa els diccionaris que tingues a l’abast per a completar la correcció.

21 43Pas

Acaba de començar la tardor. Com que ja no fa calor apetix eixir d’excursió. Els boscos en aquesta època estan tan bonics! Has estat alguna volta al parc natural de la Font Roja? Es troba entre Alcoi i Ibi. Allà hi ha molts arbres de fulla perenne com la carrasca, el teix i el pi blanc. Es mesclen amb arbres de fulla caduca, que són els que perden les fulles a la tardor, com l’auró, el roure i el freixe. Les fulles, abans de caure, canvien de color i es fan rogenques i grogues.La combinació de colors és espectacular.

• Copia la paraula anterior i la posterior a cada punt i seguit.

• Localitza els punts i a part i co-pia la paraula que hi ha abans.

• Assenyala l’oració interrogati-va i l’exclamativa del text.

• Posa exemples d’enumeraci-ons i d’explicacions o aclari-ments emmarcats per comes.

Conec la llengua Ortografia

5 En grups de quatre, llegiu la lectura en veu alta parant atenció als signes de puntuació. Avalueu la lectura de cada membre del grup d’acord amb els ítems següents.

– Respecta els signes de puntuació.

– Llig amb veu clara i entenedora i amb el volum adequat.

– L’entonació es correspon amb el que marquen els signes de pun-tuació.


Les oracions interroga-tives s’escriuen amb el signe ? al final.

Les oracions exclamatives o imperatives s’escriuen amb el signe ! al final.

Mai escriurem punt darre-re d’aquests signes per-què ja marquen el final d’una oració.

Recorda

Recursos

ÀudioL’activitat de Dictat du associada una locu-ció disponible en el banc de recursos de la unitat de la pàgina web www.anayaeduca-cion.es per tal que l’alumnat puga tindre un altre referent lingüístic a més del nostre i perquè agafe l’hàbit d’escoltar un enregis-trament.

El repte

Pas 3Una vegada han creat el conte, en aquest pas farem ús del corrector ortogràfic. S’ha de fer veure a l’alumnat que és una eina molt interessant, però no és fiable al 100%, ja que no destria altres tipus de faltes, com les repeticions de paraules, i que per això, és també necessari fer ús dels diccionaris.

Insistirem que és molt important revisar i corregir els textos abans d’entregar-los.

Suggeriments metodològicsPodem explicar a l’alumnat les abreviatures que trobem en els dicci-onaris com ara m., f., v., adj. que ens indiquen la classe de paraula de què es tracta.

Reforçarem la localització de les paraules guia, les entrades, els signifi-cats de cada paraula i les abreviatures.

Seria bo recordar que hi ha diversos diccionaris en línia, i que també són una eina d’ajuda amb les mateixes característiques (entrades, ac-cepcions, abreviatures, etc.) que un en suport paper.

Solucions1. Finestra, llibre, mandarina, pati, plàtan, secret.

2. Pàgina, llibreter, llegir, començar, trist.

3. a) Llàgrima, llarg, llegir, llibre, llibreria.

b) Carícia, càstig, caure, classe, col·locar, condemna.

c) Parella, pensament, pila, pluja, presentar, primer.

4. entrada → Paraula definida que apareix ordenada alfabèticament.

paraula guia → Primera i última entrada de cada pàgina del diccio-nari.

significat → Definició de la paraula. Si en té més d’un, els trobarem numerats.

abreviatura gramatical → Indicació de la classe de paraula (nom, verb, etc.).

5. Patir: verb (v.) Paraules guia: segons diccionari.

Butxaca: nom, femení. (n. f.) Paraules guia: segons diccionari.

Groc: adjectiu (adj.) Paraules guia: segons diccionari.

Zona d’expressióEn el diccionari.

24

21

U · 1

Organitze la ment

20

1 Ordena aquestes paraules alfabèticament.

plàtan – mandarina – llibre – pati – secret – finestra

2 Quina paraula has de buscar en el diccionari per a conéixer el sig-nificat de cada una d’aquestes?

pàgines – llibretera – llegia – començant – tristes

3 Ordena les paraules de cada grup segons com les trobaries en el diccionari.

llibreria – llegir – llarg – llibre – llàgrima

classe – condemna – carícia – càstig – col·locar – caure

presentar – parella – pila – primer – plàtan – pensament

4 Relaciona cada concepte amb la definició corresponent.

Paraula definida que apareix ordenada alfabèticament.

Indicació de la classe de paraula (nom, verb, etc.).

Definició de la paraula. Si en té més d’un, els trobarem numerats.

Primera i última entrada de cada pàgina del diccionari.

entrada

paraula guia

significat

abreviatura gramatical

5 Busca en el diccionari les paraules menjar, butxaca i groga.

• De quina classe és cada una?

• Quines paraules guia té la pàgina on es troben?

1 Repassa els continguts de la unitat i completa l’esquema.

1 Observa la imatge i digues quins d’aquests ele-ments de la comunicació hi apareixen reflectits.

El diccionari

En el diccionari, les paraules apareixen ordenades alfabèticament. A l’hora de buscar una paraula cal tindre en compte que:

• quan dues paraules comencen per la mateixa lletra cal fixar-se en la segona;

• els noms apareixen en singular (pàgina) i en masculí (llibreter), els adjectius en masculí singular (trist) i els verbs en infinitiu (llegir, començar);

• les paraules guia de cada pàgina ens ajuden a trobar una parau-la més ràpidament.

L’acció consta de …, … i … . L’espai… El narrador o la narradora…

El temps… Els personatges…

anayaeducacion.esDisposes d’una versió imprimible d’aquesta pàgina en l’apartat «Or-ganitze la ment» del banc de recursos.

anayaeducacion.esNo oblides consultar els apartats «Per a estu-diar» i «Aprén jugant» en el banc de recursos.


Il·lustre i compartisc

• Una volta redactat i revisat el text, fes un dibuix que li vaja bé o afig una fotografia que tingues guardada en l’ordinador.

• Ja tens preparada la teua obra! Una creació on has pogut comprovar els bene-ficis d’usar un processador de textos.

31 2 4Pas

Completa

EN EL QUADERN

o en la versió imprimib

le

Compartix la narració

imprimint-la o penjant-la a la web

de l’escola!

Repte aconseguit!

emissor

canal

missatge

receptor

codi

Conec la llengua Lèxic

Col·leccione paraules

Zona d’expressió

Resol l’enigma següent.

On pots trobar el diumenge abans que

el divendres?

Oral

Verbal

Escrita Signes Gestos Colors

Receptor: …Emissor: … Missatge: … Canal: … Codi: …

Tipus Elements

La comunicació

No verbal

El punt i a part… El punt final indica…

Els signes de puntuació

La coma indica…

El signe d’interrogació s’escriu…

El signe d’exclamació s’escriu…

El punt marca…

El punt i seguit separa…

Els dos punts introduïxen…

Els punts suspensius…

Avaluació Podeu avaluar el conte creat en el proces-sador de textos a partir de la rúbrica per a l’avaluació de treballs escrits que trobareu en «Annex d’avaluació». També trobareu la rúbrica per a avaluar l’ús de les TIC i les TAC que hi podeu aplicar.

El repte

Pas 4Una volta acabada de redactar i revisar la narració, l’alumnat inserirà alguna imatge o dibuix en el text.

Durant la realització dels diferents pas-sos hauran pogut comprovar els beneficis d’usar un processador de textos (permet revisar i corregir el text sense fer ratlles, podem afegir, desplaçar, canviar o supri-mir fragments, guardar i recuperar versions, canviar els tipus de lletra i el cos, etc.)

És important publicitar i donar a conéixer les creacions dels xiquets i de les xiquetes per diferents mitjans.


SolucionsOrganitze la ment

1.

SolucionsCol·leccione paraules

1. Emissor: turisme de Vinaròs. Missatge: informació sobre turisme. Receptor: persones que lligen el cartell. Codi: llengua escrita i icònic. Canal: cartell.

25

21

U · 1

Organitze la ment

20

1 Ordena aquestes paraules alfabèticament.

plàtan – mandarina – llibre – pati – secret – finestra

2 Quina paraula has de buscar en el diccionari per a conéixer el sig-nificat de cada una d’aquestes?

pàgines – llibretera – llegia – començant – tristes

3 Ordena les paraules de cada grup segons com les trobaries en el diccionari.

llibreria – llegir – llarg – llibre – llàgrima

classe – condemna – carícia – càstig – col·locar – caure

presentar – parella – pila – primer – plàtan – pensament

4 Relaciona cada concepte amb la definició corresponent.

Paraula definida que apareix ordenada alfabèticament.

Indicació de la classe de paraula (nom, verb, etc.).

Definició de la paraula. Si en té més d’un, els trobarem numerats.

Primera i última entrada de cada pàgina del diccionari.

entrada

paraula guia

significat

abreviatura gramatical

5 Busca en el diccionari les paraules menjar, butxaca i groga.

• De quina classe és cada una?

• Quines paraules guia té la pàgina on es troben?

1 Repassa els continguts de la unitat i completa l’esquema.

1 Observa la imatge i digues quins d’aquests ele-ments de la comunicació hi apareixen reflectits.

El diccionari

En el diccionari, les paraules apareixen ordenades alfabèticament. A l’hora de buscar una paraula cal tindre en compte que:

• quan dues paraules comencen per la mateixa lletra cal fixar-se en la segona;

• els noms apareixen en singular (pàgina) i en masculí (llibreter), els adjectius en masculí singular (trist) i els verbs en infinitiu (llegir, començar);

• les paraules guia de cada pàgina ens ajuden a trobar una parau-la més ràpidament.

L’acció consta de …, … i … . L’espai… El narrador o la narradora…

El temps… Els personatges…

anayaeducacion.esDisposes d’una versió imprimible d’aquesta pàgina en l’apartat «Or-ganitze la ment» del banc de recursos.

anayaeducacion.esNo oblides consultar els apartats «Per a estu-diar» i «Aprén jugant» en el banc de recursos.


Il·lustre i compartisc

• Una volta redactat i revisat el text, fes un dibuix que li vaja bé o afig una fotografia que tingues guardada en l’ordinador.

• Ja tens preparada la teua obra! Una creació on has pogut comprovar els bene-ficis d’usar un processador de textos.

31 2 4Pas

Completa

EN EL QUADERN


le

Compartix la narració

imprimint-la o penjant-la a la web

de l’escola!

Repte aconseguit!

emissor

canal

missatge

receptor

codi

Conec la llengua Lèxic

Col·leccione paraules

Zona d’expressió

Resol l’enigma següent.

On pots trobar el diumenge abans que

el divendres?

Oral

Verbal

Escrita Signes Gestos Colors

Receptor: …Emissor: … Missatge: … Canal: … Codi: …

Tipus Elements

La comunicació

No verbal

El punt i a part… El punt final indica…


La coma indica…

El signe d’interrogació s’escriu…

El signe d’exclamació s’escriu…

El punt marca…

El punt i seguit separa…

Els dos punts introduïxen…

Els punts suspensius…

Desenvolupament del pensamentTècnica: Mapa conceptual jeràrquic

L’alumnat llegirà i completarà el mapa dels continguts de la unitat.

TICEn el banc de recursos de la unitat està la versió imprimible d’aquesta pàgina.

També s’hi poden consultar els apartats «Per a estudiar» i «Aprén jugant» on hi ha més activitats o altres recursos interactius amb els quals podran practicar els contin-guts que han vist en la unitat.

Peces clau


L’acció consta de

plantejament, nuc i

desenllaç.

El temps situa l’acció en un moment

determinat.

Els personatges que realitzen l’acció poden

ser principals o secundaris.


El punt marca una pausa en la

lectura.

La coma indica que s’ha de fer una pausa curta

en la lectura.

El dos punts introduïxen enu-

meracions, exem-ples, citacions textuals, etc.

El signe d’interrogació s’escriu amb el signe ? al

final.

El signe d’exlamació s’escriu amb el signe ! al

final.

El punt i a part separa els paràgrafs

d’un text.

El punt i seguit separa les diferents

oracions d’un paràgraf.

El punt final indica el final d’un escrit.

La comunicació

Tipus

Verbal

Oral Signes

Escrita Gestos

Colors

No verbal Emissor: qui emet el missatge.

Codi: llengua o signes

usats.

Canal: medi a través del qual

es transmet el missatge.

Elements

Missatge: allò que es vol

comunicar.


L’espai on es desenvolupa.

El narrador és qui relata la

història.

Què he aprés1. Resposta oberta. Agafar com a model la fitxa de la pàgina 14.

2. a) Necessita que li deixen pas perquè hi ha una emergència.

b) Indica que vol girar el sentit de la marxa cap a la dreta.

c) Indica que les classes han acabat i se’n poden anar a casa.

d) Indica que no es pot nadar o prendre el bany a la mar.

3. Resposta model: Has menjat xocolate.

4. Resposta oberta.

5. – Aquella xiqueta, la de les ulleres, és la meua cosina.

– Vindran Maria, Vicent, Ester i Jaume.

– Ivana, la xica que viu dalt de nosaltres, és romanesa.

– Ferran, Isabel, Lina i Tomàs faran junts el treball de Plàstica.

– El meu poble, Agres, està situat als peus de la serra de Mariola.

6. – Vens de caminar, iaia?

– Bon dia, com esteu hui?

– Quasi marque un gol!

– Què dius? No plou gens ni miqueta!

7. – La paella tenia de tot: conill, pollastre, caragols, carxofa…

– Cada dia la madrastra deia: «Espill, espillet màgic, qui és la dona més bonica del regne?».

– Al festival de Nadal acudirà tot el món: el professorat, l’alumnat, el personal d’administració, el de neteja, els pares, les mares…

8. Penjar: verb (v.)

Infermer: nom masculí (n. m.)

Alt: adjectiu (adj.)

26

23

anayaeducacion.es Descobrix i compartix en família.

Com ho he aprés

22

Què he aprés

anayaeducacion.es Per a fer el teu dossier pots guardar activitats, curiosi-tats, imatges, anècdotes o opinions relacionades amb l’estudi de cada unitat. Tro-baràs orientacions sobre com ho has de fer i la versió imprimible d’aquesta pàgi-na en l’apartat «Dossier d’aprenentatge» en el banc de recursos.

Expressió1 Fes una fitxa de l’últim llibre que has llegit. Has

de tindre en compte aquests aspectes.

– Títol – Resum– Autoria – Opinió

– Il·lustració (si en té)

Gramàtica2 Quin missatge es transmet en cada una d’aques-

tes situacions?

– Un camió de bombers passa amb els llums i la sirena connectats.

– Un conductor connecta l’intermitent dret.

– La sirena de l’escola sona a l’hora de l’eixida.

– Hissen la bandera roja a la platja.

3 Quin podria ser el missatge en aquesta situació?

Ton pare entra a la cuina de casa exactament en el moment que tu tanques la porta del rebost amb els llavis bruts de xocolate i la boca plena.

4 Inventa una cartell per a transmetre aquests missatges als companys i companyes de classe.

– Apagueu els llums de l’aula en acabar la classe.

– Dipositeu el paper reutilitzable dins de la caixa.

Ortografia5 Copia les oracions i posa coma on convinga.

– Aquella xiqueta la de les ulleres és la meua cosina.

– Vindran Maria Vicent Ester i Jaume.– Ivana la xica que viu dalt de nosaltres és ro-

manesa.– Ferran Isabel Lina i Tomàs faran junts el treball

de Plàstica.– El meu poble Agres està situat als peus de la

serra de Mariola.

1 Selecciona exemples que demostren el que has treballat en aquesta unitat, el que més t’ha agradat i el que ha sigut més difícil, i ano-ta-ho en la graella.

2 Pinta de verd el que fas molt bé; de groc, el que fas bé i de roig, el que has de millorar.

Em conec i em presente d’una manera adequada.

Resumisc un llibre i expresse la meua opinió sobre aquest.

Identifique els elements de la narració.

Reconec els elements de la comunicació.

Pose els signes de puntuació on correspon.

Treballe sempre en grup aportant el màxim.

Localitze ràpidament paraules en el diccionari.

Faig servir el nivell de llenguatge que requerix cada situació.

3 Explica per a què t’han servit aquests continguts treballats en la unitat.

• Escoltar les presentacions dels companys i les companyes de classe.

• Reconéixer els elements de la narració.

• Conéixer el valor i la utilitat dels signes de puntuació.

• Saber com s’organitza la informació en el diccionari.

4 Demana a un company o companya que t’avalue de l’1 al 10 en aquests aspectes.

DOSSIER D’APRENENTATGE 1

He seleccionat Perquè

L’ús de la coma Perquè a voltes em confonc a l’hora de posar-les.

Completa

EN EL QUADERN


le

Participació en classe

Atenció en classe

Treball en equip

Ganes d’aprendre

6 Escriu al final de cada oració el signe ! o ? com correspon.

– Vens de caminar, iaia__

– Bon dia, com esteu hui__

– Quasi marque un gol__

– Què dius__ No plou gens ni miqueta__

7 Completa les oracions amb dos punts o punts suspensius on correspon.

– La paella tenia de tot conill, pollastres, cara-gols, carxofa

– Cada dia la madrastra deia «Espill, espillet màgic, qui és la dona més bonica del regne?».

– Al festival de Nadal acudirà tot el món el pro-fessorat, l’alumnat, el personal d’administració, el de neteja, els pares, les mares

Lèxic8 Quina la paraula de cada grup trobaràs en el

diccionari? Busca-la i digues de quina classe és.

menjaria – menges – menjar – menjantinfermers – infermeries – infermeres – infermer

alt – altes – altures – altot

Dictat 4

Escolta el text i escriu-lo al dictat.

Jo havia sentit parlar dels germans bessons que tenen telepatia i que, quan un cau i es fa mal, l’altre, encara que estiga a milers de quilòmetres, diu: «Ai». Jo no m’ho creia tot allò, però les paraules del meu germà em van convéncer. Com podia saber que jo tenia mal rotllo si no havia obert la boca? No hi havia cap de dubte, érem ànimes de la mateixa sang. Vaig sentir que, entre ell i jo, s’obria una porta i vaig explicar-li el meu problema.

Adaptat d’Un petó de mandarina. Eulàlia Canal.

Avaluació En el banc de recursos i en el material del professorat trobareu propostes d’avaluació per tal que l’alumnat reflexione sobre els as-pectes treballats en cada apartat.

Aprenentatge cooperatiuTècnica: ComprovemA l’hora de realitzar les activitats d’aquest apartat, és recomanable aplicar aquesta clau. Convé que els estudiants pensen in-dividualment les respostes abans de po-sar-les en comú amb la resta de l’equip. És aconsellable formar grups de 2 o 3 perso-nes.


Com ho he aprésEn aquesta secció es pretén que l’alumnat siga capaç de reflexionar individualment sobre el procés d’aprenentatge de la unitat, les emo-cions o dels sentiments que ha generat i de la seua projecció.

Abans de realitzar les activitats els farem veure la importància de res-pondre amb sinceritat. No es tracta d’una avaluació positiva o nega-tiva, encara menys comparativa amb la resta de la classe; sinó que es tracta d’una manera d’identificar quins són els punts forts i els febles de cada un de nosaltres per a poder saber en què ens hem d’esforçar més al llarg del curs.

Per això, en aquest cas, l’alumne o l’alumna valorarà:

• El que més li ha agradat i el que li ha resultat més difícil.

• El grau d’assoliment dels continguts de la unitat.

• Per a què li ha servit el que ha aprés.

• L’avaluació de la seua actitud a l’aula.

Solucions1. Resposta oberta.

2. Resposta oberta.

3. Resposta oberta.

4. Resposta oberta.

27

23

anayaeducacion.es Descobrix i compartix en família.

Com ho he aprés

22

Què he aprés

anayaeducacion.es Per a fer el teu dossier pots guardar activitats, curiosi-tats, imatges, anècdotes o opinions relacionades amb l’estudi de cada unitat. Tro-baràs orientacions sobre com ho has de fer i la versió imprimible d’aquesta pàgi-na en l’apartat «Dossier d’aprenentatge» en el banc de recursos.

Expressió1 Fes una fitxa de l’últim llibre que has llegit. Has

de tindre en compte aquests aspectes.

– Títol – Resum– Autoria – Opinió

– Il·lustració (si en té)

Gramàtica2 Quin missatge es transmet en cada una d’aques-

tes situacions?

– Un camió de bombers passa amb els llums i la sirena connectats.

– Un conductor connecta l’intermitent dret.

– La sirena de l’escola sona a l’hora de l’eixida.

– Hissen la bandera roja a la platja.

3 Quin podria ser el missatge en aquesta situació?

Ton pare entra a la cuina de casa exactament en el moment que tu tanques la porta del rebost amb els llavis bruts de xocolate i la boca plena.

4 Inventa una cartell per a transmetre aquests missatges als companys i companyes de classe.

– Apagueu els llums de l’aula en acabar la classe.

– Dipositeu el paper reutilitzable dins de la caixa.

Ortografia5 Copia les oracions i posa coma on convinga.

– Aquella xiqueta la de les ulleres és la meua cosina.

– Vindran Maria Vicent Ester i Jaume.– Ivana la xica que viu dalt de nosaltres és ro-

manesa.– Ferran Isabel Lina i Tomàs faran junts el treball

de Plàstica.– El meu poble Agres està situat als peus de la

serra de Mariola.

1 Selecciona exemples que demostren el que has treballat en aquesta unitat, el que més t’ha agradat i el que ha sigut més difícil, i ano-ta-ho en la graella.

2 Pinta de verd el que fas molt bé; de groc, el que fas bé i de roig, el que has de millorar.

Em conec i em presente d’una manera adequada.

Resumisc un llibre i expresse la meua opinió sobre aquest.

Identifique els elements de la narració.

Reconec els elements de la comunicació.

Pose els signes de puntuació on correspon.

Treballe sempre en grup aportant el màxim.

Localitze ràpidament paraules en el diccionari.

Faig servir el nivell de llenguatge que requerix cada situació.

3 Explica per a què t’han servit aquests continguts treballats en la unitat.

• Escoltar les presentacions dels companys i les companyes de classe.

• Reconéixer els elements de la narració.

• Conéixer el valor i la utilitat dels signes de puntuació.

• Saber com s’organitza la informació en el diccionari.

4 Demana a un company o companya que t’avalue de l’1 al 10 en aquests aspectes.

DOSSIER D’APRENENTATGE 1

He seleccionat Perquè

L’ús de la coma Perquè a voltes em confonc a l’hora de posar-les.

Completa

EN EL QUADERN


le

Participació en classe

Atenció en classe

Treball en equip

Ganes d’aprendre

6 Escriu al final de cada oració el signe ! o ? com correspon.

– Vens de caminar, iaia__

– Bon dia, com esteu hui__

– Quasi marque un gol__

– Què dius__ No plou gens ni miqueta__

7 Completa les oracions amb dos punts o punts suspensius on correspon.

– La paella tenia de tot conill, pollastres, cara-gols, carxofa

– Cada dia la madrastra deia «Espill, espillet màgic, qui és la dona més bonica del regne?».

– Al festival de Nadal acudirà tot el món el pro-fessorat, l’alumnat, el personal d’administració, el de neteja, els pares, les mares

Lèxic8 Quina la paraula de cada grup trobaràs en el

diccionari? Busca-la i digues de quina classe és.

menjaria – menges – menjar – menjantinfermers – infermeries – infermeres – infermer

alt – altes – altures – altot

Dictat 4

Escolta el text i escriu-lo al dictat.

Jo havia sentit parlar dels germans bessons que tenen telepatia i que, quan un cau i es fa mal, l’altre, encara que estiga a milers de quilòmetres, diu: «Ai». Jo no m’ho creia tot allò, però les paraules del meu germà em van convéncer. Com podia saber que jo tenia mal rotllo si no havia obert la boca? No hi havia cap de dubte, érem ànimes de la mateixa sang. Vaig sentir que, entre ell i jo, s’obria una porta i vaig explicar-li el meu problema.

Adaptat d’Un petó de mandarina. Eulàlia Canal.

Peces clau

Pla TIC / AvaluacióEn el banc de recursos de la web www.anayaeducacion.es trobareu disponible la versió imprimible del Dossier d’aprenentat-ge on es poden guardar activitats, imatges, anècdotes o opinions relacionades amb l’estudi de la unitat.

És important recordar a l’alumnat que des del començament de la unitat es pot ela-borar un dossier, individual o col·lectiu, que deixe constància el que s’ha aprés i cree consciència sobre com s’ha anat aprenent.

Pla TIC L’apartat Descobrix i compartix en família oferix un codi QR que enllaçarà amb la re-producció d’un vídeo amb què es pretén que l’alumnat descobrisca amb la família l’ús funcional dels continguts treballats en la unitat per a reforçar-los.

Primària - Educación primaria | Anaya

Documents

Transcript of Primària - Educación primaria | Anaya