Procèss integral de l'activitat comercial

7/23/2019 Procss integral de l'activitat comercial

1/361

CFGS - Administraci i finances

Administraci i gesti

Procs integrale act v tat comerc a

CFGS.AFI.M03/0.12


2/361

Margarita de la Mata Guerra

Soledad Rodrguez Garca

Procs Integral delActiv itat Comercial


3/361

NDEX

PATRIMONI I METODOLOGIA COMPTABLE

Unitat 1 Lactivitat econmica 81 >> Lactivitat econmica 9

1.1 > Concepte 9

1.2 > Factors de producci 101.3 > Sectors econmics 11

1.4 > Agents econmics 12

2 >> Lactivitat empresarial 13

2.1 > Concepte dempresa 13

2.2 > Classificaci de les empreses 14

3 >> Cicle econmic 16

Unitat 2 - La metodologia comptable 24

1 >> Control i registre de lactivitat empresarial 252 >> La comptabilitat 26

3 >> El patrimoni empresarial 27

4 >> Elements patrimonials 28

5 >> Masses patrimonials 30

5.1 > Actiu 30

5.2 > Patrimoni net i passiu 31

6 >> Equilibri patrimonial 32

7 >> Linventari 33

7.1 > Concepte 33

7.2 > Classes dinventaris 337.3 > Estructura de linventari 34

8 >> Els comptes 35

8.1 > Concepte i representaci 35

8.2 > Classificaci dels comptes 35

8.3 > Terminologia comptable 37

8.4 > Funcionament dels comptes 38

9 >> Els fets comptables 40

10 >> Mtode de la partida doble 41

Unitat 3 - El pla general de comptabilitat (PGC) 501 >> La comptabilitat i les normes internacionals 51

2 >> Estructura del PGC i del PGC Pimes 52

3 >> Marc conceptual de la comptabilitat 52

3.1 > Comptes anuals i imatge fidel 53

3.2 > Requisits de la informaci a incloure en els comptes anuals 53

3.3 > Principis comptables 54

3.4 > Elements dels comptes anuals 56


4/361

NDEX

3.5 > Criteris de registre o reconeixement comptable dels comptes anuals 58

3.6 > Criteris de valoraci 59

3.7 > Principis i Normes de Comptabilitat Generalment Acceptats 64

4 >> Quadre de comptes 65

5 >> El Pla General de Comptabilitat de la Petita i Mitjana Empresa

(PGC Pimes) 666 >> Normativa fiscal 67

Unitat 4 - El cicle comptable 741 >> Introducci 75

2 >> El cicle comptable 76

2.1 > El Balan inicial 76

2.2 > Assentament dobertura 78

2.3 > Llibre major 79

2.4 > Llibre diari 802.5 > Balan de comprovaci de sumes i saldos 82

2.6 > Liquidaci de lIVA 84

2.7 > Ajustos comptables al final de lexercici 85

2.8 > Variaci dexistncies 86

2.9 > Regularitzaci 87

2.10 > Assentament de tancament 88

2.11 > Balan final 89

3 >> Els llibres de comptabilitat 90

FISCALITAT EMPRESARIAL

Unitat 5 - Els tributs en lactivitat comercial 1001 >> Marc tributari espanyol 101

2 >> Concepte i classes de tributs 102

2.1 > Classes dimpostos 105

3 >> Elements tributaris 106

Unitat 6 - La fiscalitat de la compravenda:lImpost sobre el Valor Afegit 1141 >> LImpost sobre el Valor Afegit 115

1.1 > Concepte 115

1.2 > mbit daplicaci 116

2 >> Tipus doperacions en funci de laplicaci de limpost 117

2.1 > Operacions subjectes al pagament de lIVA 117

2.2 > Operacions no subjectes al pagament de lIVA 118

2.3 > Operacions exemptes de lIVA 118


5/361

NDEX

3 >> El subjecte passiu i les seves obligacions 119

4 >> La gesti de limpost 120

4.1 > La meritaci 120

4.2 > La base imposable 121

4.3 > Els tipus impositius 122

4.4 > La quota ntegra 1234.5 > Les deduccions i devolucions 123

5 >> Obligacions formals 127

6 >> Aplicaci deines informtiques 129

Unitat 7 - La fiscalitat de la compravenda: situacions especials 136

1 >> Rgims especials de lIVA 137

1.1 > Rgim especial del recrrec dequivalncia 137

1.2 > Rgim especial de les agncies de viatges 138

1.3 > Rgim especial de lor dinversi 139

1.4 > Rgim simplificat 140

1.5 > Rgim especial de lagricultura, ramaderia i pesca 142

1.6 > Rgim especial dels bns usats 143

1.7 > Rgim especial aplicable als serveis prestatsper via electrnica 145

2 >> LIVA en el comer internacional 146

2.1 > Adquisicions intracomunitries de bns 146

2.2 > Importacions 147

3 >> LIVA en les operacions canries 149

GESTI ADMINISTRATIVA DE LES OPERACIONSDE COMPRAVENDA I TRESORERIA

Unitat 8 La documentaci de compravenda anterior al lliurament 1581 >> El contracte de compravenda mercantil 159

1.1 > Concepte i caracterstiques del contracte de compravenda 159

1.2 > Elements del contracte de compravenda 161

1.3 > Obligacions i drets de les parts 162

1.4 > El perfeccionament del contracte 163

1.5 > Lextinci del contracte 163

1.6 > Redacci del contracte de compravenda 164

1.7 > Altres contractes de compravenda 166

2 >> Documents anteriors a la comanda 167

3 >> La comanda 170

3.1 > Contingut i format de la comanda 170

3.2 > Tipus de comanda 172


6/361

NDEX

Unitat 9 La documentaci de compravenda posterioral lliurament 180

1 >> Document de recepci de mercaderies. Lalbar 181

1.1 > Concepte i contingut 181

1.2 > Tipus dalbar 182

2 >> La factura 184

2.1 > Concepte i funcions 184

2.2 > Format i requisits 185

2.3 > Procs de clcul. Aplicaci de lIVA 186

2.4 > Tipus de factures 188

3 >> Tractament de la informaci generada en la facturaci 189

4 >> Aplicaci deines informtiques 191

Unitat 10 - Les operacions financeres 1981 >> Operacions financeres 199

2 >> Capitalitzaci simple 200

2.1 > Linters simple 200

2.2 > Tants equivalents 200

2.3 > El tant mitj en la capitalitzaci simple 202

3 >> Capitalitzaci composta 203

3.1 > Linters compost 203

3.2 > Els tants equivalents 206

3.3 > El tant nominal 207

3.4 > Taxa anual equivalent TAE 2073.5 > Tant mitj dinters en la capitalitzaci composta 207

4 >> El descompte simple comercial o bancari 209

4.1 > Mtodes abreujats 211

4.2 > Forfet ideal 212

5 >> Equivalncia financera 213

5.1 > El venciment com 214

5.2 > El venciment mitj 215

Unitat 11 - El pagament al comptat 222

1 >> El pagament 223

2 >> Mitjans de pagament i cobrament 224

2.1 > El diner 225

2.2 > Domiciliaci bancria 226

2.3 > Ingrs defectiu al compte bancari 229

2.4 > Contra reemborsament 229

2.5 > La transferncia bancria 230


7/361

NDEX

3 >> El xec 232

3.1 > Tipus de xec 233

3.2 > Ends dun xec 235

3.3 > Aval dun xec 235

3.4 > Termini per al cobrament del xec 236

3.5 > Revocaci, oposici al pagament i extraviament 2363.6 > Accions en cas de falta de pagament 237

4 >> Les targetes bancries 238

4.1 > Tipus de targetes 239

4.2 > Costos de la targeta 239

5 >> Pagament en lnia 240

6 >> Registres de cobraments i pagaments 241

Unitat 12 - Mitjans de cobrament i pagament ajornat 248

1 >> Pagament ajornat 249

2 >> Cost econmic 250

3 >> La lletra de canvi 251

3.1 > Concepte 251

3.2 > Contingut 251

3.3 > Participants 253

3.4 > Gravamen 253

3.5 > Ends 254

3.6 > Acceptaci 255

3.7 > Aval 256

3.8 > Venciment 258

3.9 > Pagament 259

3.10 > Protest 261

3.11 > Negociaci defectes 261

3.12 > Avantatges essencials de la lletra de canvi 265

4 >> El pagar 267

4.1 > Concepte i tipus 267

4.2 > Requisits formals del pagar 267

5 >> Altres formes de pagament ajornat 269

6 >> Registres i arxivament 271

REGISTRE COMPTABLE I COMPTES ANUALS

Unitat 13 - Les existncies 2781 >> Les existncies 279

1.1 > Concepte 279

1.2 > Tipus 279


8/361

NDEX

2 >> El control de les existncies 281

2.1 > Recepci de les comandes 281

2.2 > Gesti de les existncies 282

2.3 > Reposici dexistncies 283

2.4 > Gesti destocs 2842.5 > Expedici de les comandes 287

3 >> Valoraci de les existncies 288

4 >> Operacions relacionades amb les existncies 291

4.1 > Descomptes 291

4.2 > Despeses de les compres 292

4.3 > Registre daltres operacions: devolucions i minves 294

4.4 > Elements que no alteren el preu dadquisici de les existncies 294

5 >> Mtodes de valoraci dexistncies 295

5.1 > Preu mitj ponderat (PMP) 296

5.2 > FIFO (First In First Out) 297

5.3 > Registre de les devolucions i les baixes 298

Unitat 14 - El registre comptable dexistncies i compres 308

1 >> Comptabilitzaci de les compres 309

2 >> Problemtica comptable dels envasos i embalatges 313

3 >> Avanaments lliurats als provedors 3154 >> Cost financer de la compra de mercaderies 316

5 >> Variaci dexistncies 319

6 >> Correccions valoratives 321

7 >> Moneda estrangera 322

Unitat 15 - El registre comptable de vendes 332

1 >> Comptabilitzaci de les vendes 333

2 >> Problemtica comptable dels envasos i embalatges 338

3 >> Problemtica comptable del transport 339

4 >> Avanaments lliurats pels clients 340

5 >> Cost financer de la venda de mercaderies 341

6 >> Deteriorament dels crdits comercials 345

7 >> Reversi del deteriorament i excs de provisions en les existncies 348

8 >> Moneda estrangera 349


9/361

SUMARI

Lactivitat econmica

Definici dactivitat econmica

Factors de producci

Sectors econmics

Agents econmics

Lactivitat empresarial

Concepte

Classificaci

Cicle econmic

1u n i t a t

OBJECTIUS

Definir lactivitat econmica. Calcular el cost doportunitat.

Diferenciar entre un b i un servei.

Conixer els factors de producci.

Representar la frontera de possibilitats de

producci.

Distingir els sectors econmics.

Indicar les funcions dels diferents agents

econmics.

Definir una empresa.

Classificar les empreses atenent a diversos

criteris.

Representar i indicar les fases del cicle

econmic.

Lactivitateconmica


10/361

9Unitat 1 - Lactivitat econmica

1 >> Lactivitat econmica

1.1 > Concepte

Es denomina activitat econmica tot procs mitjanant el qual obtenim

bns i serveis per satisfer les nostres necessitats. Abraa tres fases: producci,

distribuci i consum.

Lsser hum t unes necessitats illimitades, per els seus recursos sn

escassos. Aix implica que els bns tinguin un valor i que, qui els necessita,

hagi de pagar per obtenir-los. Com que els recursos sn limitats, les

persones hem de realitzar una elecci, fet que comporta un cost doportu-

nitat.

El cost doportunitat

Davant de lescassetat de recursos i la possibilitat dusos alternatius, les

persones sadministren elegint lalternativa que ms sajusta a les seves

preferncies i al seu nivell dingressos. Per a cada individu, les coses tenendiferent valor, encara que finalment tots hagin de pagar la mateixa quan-

titat per a un determinat b. Cada vegada que es pren la decisi dadquirir

un determinat b o servei, sest renunciant a altres alternatives que no

shan elegit. Aquesta elecci dun determinat b o servei, en detriment

daltres, sanomena cost doportunitat.

El cost doportunitat seria el valor dall a qu es renuncia en prendre

una elecci, sense que necessriament hagin de ser diners.

En finalitzar els estudis de Batxillerat, podem elegir, per exemple, entre

anar a la Universitat a estudiar Administraci i Direcci dEmpreses o

estudiar un Cicle Formatiu de Grau Superior dAdministraci i Finances;

si es tria anar a la Universitat, el cost doportunitat seria accedir dos anys

ms tard al mercat laboral.

Casos prctics 1

Clcul del cost doportunitat

La Marta t 2 per gastar en el seu temps desbarjo; pot realitzar les segents combinacions per adquirirxiclets, que valen 0,10 /unitat, o patates fregides, que costen 0,40 /bossa:

Calcula el cost doportunitat en passar de C a D de patates fregides.

Soluci En decidir comprar una bossa ms de patates fregides, s a dir, tres en comptes de dues, deixariadadquirir 4 xiclets, que seria el cost doportunitat que caldria suportar.

A B C D E F

Xiclets/unitat 20 16 12 8 4 0

Patates fregides/bossa 0 1 2 3 4 5


11/361

10

1.2 > Factors de producci

Lactivitat econmica s la que permet la generaci de riquesa dins de la

societat i que es dur a terme amb la producci de bns i serveis. Les

empreses seran les que sencarreguin de promocionar-los, per aix estar

condicionat amb els recursos o factors productius de qu es disposi en

cada cas.

Els factors de producci es classifiquen en tres:

Terra: sn els recursos naturals, des de la terra cultivable a la urbanit-

zable, els procedents de la mineria i del mar. Avui dia existeix una gran

preocupaci per lesgotament dels recursos naturals no renovables, com

el petroli.

Treball: es refereix a la m dobra, fsica o intellectual, remunerada

que interv en el procs productiu.

Capital: comprn el capital financer o els recursos financers (diners)

i el capital tcnic, que pot ser tangible (bns dequip i informtics i

les mercaderies) i intangible (propietat industrial i software inform-

tic).

Per a la producci de bns i serveis, s necessria la utilitzaci dels factors

productius i, com ja sabem, aquests factors sn escassos. Seran les empreses,

combinant aquests factors i tractant daconseguir la major eficincia, les

que assoliran la frontera de possibilitats de producci.

La frontera de possibilitats de producci (FPP) s el conjunt de com-

binacions de factors productius en qu sassoleix la producci mxima.

A continuaci, podem veure un exemple de la seva representaci gr-

fica:

Vaixells

10 D

B

A

C8

6

0 5 4 3 Avions

A i C: estructura productiva eficient,ja que se situa a la frontera. No hi harecursos ociosos i sest utilitzant lamillor tecnologia.

B: estructura productiva ineficientquan es troba per sota de la FPP; nosutilitzen tots els recursos, de formaque hi ha recursos ociosos.

D: estructura productiva inassolible,ja que es troba per sobre de lespossibilitats de producci.

Activitats proposades

1 Un estudiant del Cicle Formatiu dAdministraci i Finances es troba a lpoca dexmens. Aquesta setmanat un examen de Procs integral de lactivitat comercial i un altre de FOL, de forma que ha daprofitar 4 dies,16 hores destudi total, per preparar-los.

Es dedica totes les hores a estudiar lexamen de FOL. Quin seria el cost doportunitat?


12/361


1.3 > Sectors econmics

Els grans sectors en qu es divideix lactivitat econmica sn:

Sector primari: comprn les empreses que es dediquen purament a

lextracci de recursos naturals: agrcoles, ramaderes, forestals, mineres

o pesqueres.

Sector secundari: comprn els sector dedicat a la transformaci de

bns, s a dir, el sector industrial. Tamb inclou les empreses energti-

ques i de la construcci. Dins daquest sector, hi ha empreses que es

dediquen a la producci de bns de consum immediat (aliments, calat,

roba, joguines, etc.), mentre que els bns de producci (siderrgiques,

fbriques de ciment, maquinries, etc.) sn els necessaris per a lactivitat

productiva.

Sector terciari: dedicat a oferir serveis, inclou el comer (a lengrs i al

detall), financer, telefonia, assegurances, transport, empreses que es

dediquen a oferir serveis dedicats al lleure, com ara hotels, discoteques

o bars, empreses que ofereixen serveis dedicats a la millora de la imatge

personal, etc.

El ventall daquest tipus dempreses del sector terciari segueix augmentant,

ja que les necessitats de lhome actual sn infinites i sn les empreses les

que sencarreguen doferir aquests bns i serveis.

Casos prctics 2

Classificaci dempreses segons el sector econmic

Classifica les empreses segents segons el sector i el subsector econmic a qu pertanyen:

Granja de pollastres, discoteca, constructora, vaqueria, banc, fbrica de conserves, plantaci de maduixes,botiga de joguines i perruqueria.

Soluci

EMPRESA SECTOR SUBSECTOR

Granja de pollastres Primari Ramaderia

Discoteca Terciari Lleure

Constructora Secundari Construcci

Vaqueria Primari Ramaderia

Banc Terciari Financer

Fbrica de conserves Secundari Indstria

Plantaci de maduixes Primari Agricultura

Botiga de joguines Terciari Comer al detall

Perruqueria Terciari Imatge personal

Sectors econmics

Com ms avanada o desenvolupada s

una economia, ms pes t el sector ter-

ciari i menys del sector primari.


13/361

12

1.4 > Agents econmics

Les persones o els grups de persones que desenvolupen una activitat

econmica es denominen agents econmics. Els podem resumir en tres

grups:

Les famlies: participen en la producci, ja que consumeixen bns i

serveis. En aquesta decisi influeixen les preferncies que es tenen

davant de dos bns o serveis diguals caracterstiques i el nivell din-

gressos, que condiciona la capacitat de despesa. Si les famlies consu-

meixen per damunt dels seus ingressos, sestan endeutant.

Les empreses: es dediquen a la producci de bns i serveis, i a la seva

distribuci, amb la finalitat dobtenir-ne un benefici econmic, incre-

mentant els ingressos i reduint les despeses.

Per desenvolupar la seva activitat necessiten les famlies, generant ocu-

paci a canvi de pagar un salari.

Tamb necessiten comprar i vendre productes a altres empreses, que

fabriquen materials necessaris per realitzar la seva tasca; per exemple,les empreses dautombils compren rodes a fbriques de pneum-

tics.

Aix mateix, subcontracten serveis amb altres empreses (manteniment

de menjadors, neteja, assessorament fiscal i laboral, etc.).

El sector pblic: lEstat, les Comunitats Autnomes i les Administracions

Locals. Aquest s el sector que regula lactivitat econmica, incentiva

lactivitat del sector privat, presta serveis pblics (serveis necessaris per

amb un elevat cost, de forma que no els poden oferir les empreses pri-

vades), crea empreses en sectors estratgics i, a ms, genera molts llocs

de treball.

El sector pblic influeix en lactivitat econmica contribuint a un millorrepartiment de la riquesa a travs dels Pressupostos Generals de lEstat,

on distribueix els ingressos obtinguts a travs de la despesa pblica,

decidint en cada moment quant gastar i en qu gastar-ho; per tant,

tenim partides designades a la sanitat, a educaci, etc.

Les empreses es dediquen a laproducci i distribuci de bns iserveis

La producci depn directament del

consum. Sn els consumidors els que

decideixen en cada moment qu es

produeix i en quina quantitat es pro-

dueix, de forma que tamb se nana-litza el comportament.

La distribuci s el nexe entre la pro-

ducci i el consum; no serveix de res

produir bns i serveis si no es posen a

disposici dels consumidors.

La majoria de les empreses no produei-

xen sin que distribueixen (una botiga

de roba, un supermercat, un videoclub,

etc.).


2 Classifica les activitats segents segons el sector econmic al qual pertanyin: compra dun bitllet dautobs,tallat de cabell, entrada de cinema, compra dun cotxe, construcci duna escola, anunci radiofnic i produccidoli doliva.

3 Investiga en quin sector econmic desenvolupen la seva activitat els membres de la teva famlia, indicantel sector i el subsector a qu pertanyen.

4 Posa tres exemples en qu els diferents agents econmics (famlies, empreses i sector pblic) mantinguinrelacions econmiques entre si.

5 Busca a Internet els Pressupostos Generals de lEstat per a aquest any, indicant en quines grans partideses divideixen les despeses de lEstat.

6 Indica algun servei pblic que et presti el teu Ajuntament.


14/361


2 >> Lactivitat empresarial

2.1 > Concepte

Lempresa s la uni dun conjunt de factors (terra, treball i

capital) coordinats i organitzats, per produir bns i serveis per

al mercat, amb lnim dobtenir-ne un benefici.

Analitzant aquesta definici, es poden obtenir les conclusions segents:

Lempresa combina diferents factors configurant una unitat de produc-

ci.

Lempresa coordinada i organitzada funciona dacord amb unes normes

prviament establertes pels que tenen autoritat per dirigir-les. Sorganitza

de forma jerrquica.

La seva finalitat s generar productes i serveis que siguin capaos de

cobrir les necessitats (illimitades) dels consumidors.

Lempresa funciona per cobrir objectius prviament definits. El principal

daquests objectius, i la primera ra de ser de lempresa, s lobtencide rendibilitat econmica, s a dir, la consecuci de beneficis. Tot i

aix, en leconomia de lempresa moderna, es descriuen altres objectius

que, vinculats a lassoliment de beneficis, tamb tenen importncia,

com sn:

Crear ocupaci.

Dinamitzar la societat.

Contribuir al desenvolupament duna determinada zona geogrfica.

Crixer en dimensions i presncia.

Lempresa s un lloc en qu es combinen diferents factors de producci

(terra, treball i capital) per tal que, un cop transformats, produeixin bns

i serveis.

Aquest procs de transformaci es reflecteix a lesquema segent:


7 Classifica en bns o serveis els segents outputs: un ordinador, un programa informtic, un tallat decabell, una consulta mdica, un viatge, un prstec bancari i un bomb.

8 Indica alguns inputs necessaris per aconseguir els outputs segents: una galeta, un cotxe, una llauna desardines i una pellcula al cinema.

9 Lnica finalitat de les empreses s aconseguir el mxim benefici? Raona la teva resposta.

Inputs(entrades):

Terra Treball Capital

Procs detransformaci

Outputs(sortides):

Bns Serveis


15/361

Criteris Tipus Activitat

Activitat

Sector primari Recursos naturals: agricultura, pesca, ramaderia, etc.

Sector secundari Transformadores: indstria, energtiques, constructores, etc.

Sector terciari Prestaci de serveis: comer, empreses financeres, transport, etc.

Dimensions

Xifra de negocis

Xifra de capital

Beneficis

Nmero detreballadors

Petita: menys de 50 treballadors.

Mitjana: ms de 50 i menys de 250 treballadors.

Gran: ms de 250 treballadors.

mbitdactuaci

Local El seu mercat se circumscriu a una ciutat i a les rodalies.

Provincial El seu mercat es desenvolupa a la provncia.

Regional T mercat en diverses provncies limtrofes.

Nacional Desenvolupa la seva activitat en un gran nombre de provncies de lEstat.

Internacional T relacions comercials amb clients i/o provedors estrangers.

Multinacional Sha establert en diferents pasos.

Global El seu mercat abraa els cinc continents.

Titularitatdel capital

PblicaLa seva capital s propietat de lEstat o de qualsevol organisme pblic.

Ofereix bns o serveis sense lobjectiu daconseguir el mxim benefici.Privada El seu capital s propietat de particulars.

Mixta Propietat compartida entre lEstat i particulars.

Forma jurdicaIndividual Lempresari s una persona fsica.

Social El propietari s una persona jurdica.

14

2.2 > Classificaci de les empreses

Existeixen molts tipus dempreses i amb grans diferncies entre si. Aquesta

varietat ens porta a realitzar la classificaci segent:

Les empreses que es constitueixen segons un tipus social sn les societats,

que han adquirit progressivament una major rellevncia econmica. A la

prctica, les societats, com a organitzaci empresarial, simposa cada vegada

ms a lempresari individual, ja que poden afrontar ms fcilment i amb

menys risc empreses que requereixen un alt grau dinversi o de recursos.Aix, la societat es configura com el principal motor de la vida econmica,

multiplicant-se les formes societries i les operacions a qu dna lloc, de

tal forma que, en alguns casos, assoleixen altes cotes de complexitat.

Larticle 1665 del Codi de Comer defineix:

La societat s un contracte pel qual dues o ms persones sobli-

guen a posar en com diners, bns o indstria, amb lnim de

compartir-ne els guanys.

Persona jurdica: s la uni duna odiverses persones que sassocien per

desenvolupar una acci empresarial en

com.

Vocabulari


16/361


LEMPRESA SOCIAL

Tipus Caracterstiques

Personalistes El ms important s la persona del soci.

Collectiva

Nmero mnim de socis: dos. Tots els socis intervenen en la gesti de lempresa.

La responsabilitat davant dels deutes s personal, solidria, illimitada i subsidiria. No hi ha capital social mnim per a la seva constituci. La condici de soci no es pot transmetre lliurement. La ra social ha de ser el nom dalgun soci, seguit de lexpressi i Companyia o i Cia, seguit de

lexpressi Societat Collectiva o SC.

Comanditria

Socis collectius: intervenen directament en la gesti de la societat i responen de forma personal,solidria, illimitada i subsidiriament enfront dels deutes socials.

Socis comanditaris: noms aporten capital i no gestionen la societat. Nmero mnim de socis: dos, un dels quals ha de ser collectiu i laltre comanditari. No hi ha un capital mnim per a la seva constituci, a no ser que sigui una societat. Societat comanditria per accions: ha de tenir un capital social mnim de 60 000 . La condici de soci no es pot transmetre lliurement

Capitalistes La responsabilitat es limita al capital aportat.

Deresponsabilitatillimitada

Nmero mnim de socis: un (sacompanya a la ra social lexpressi unipersonal). Capital mnim per a la seva constituci: 3 000 . Capital dividit en parts iguals, acumulables i indivisibles, que no es poden incorporar a ttols

negociables denominats participacions. Capital totalment subscrit i desemborsable en un 100%. Responsabilitat limitada al capital aportat. La transmissi de les participacions socials no es pot realitzar lliurement. La ra social ha de contenir, a ms del nom, les expressions Societat de Responsabilitat Limitada

o Societat Limitada (SRL o SL).

Societatannima

Nmero mnim de socis: un. En aquest cas, la ra social ha dincloure lexpressi unipersonal. Capital mnim per a la seva constituci: 60 000 . Capital dividit en parts iguals, acumulables i indivisibles, denominades accions, que poden ser

nominatives o al portador. Capital totalment subscrit i desemborsat almenys en un 25%.

Responsabilitat limitada al capital aportat. La transmissi de les accions s lliure. La ra social ha de contenir el nom elegit seguit de Societat Annima o SA.

Societatsdinters social

Sn formes jurdiques en qu els propis treballadors creen la seva empresa o, si s procedent, clubsque participin en competicions esportives oficials de carcter professional i mbit estatal.

Societatcooperativa

Associaci de persones fsiques (cooperatives de primer grau) o jurdiques (cooperatives dulteriorgrau), amb interessos i necessitats comunes, que desenvolupin una activitat empresarial.

Els beneficis o excedents es reparteixen entre els socis. La responsabilitat pels deutes socials s limitada. Poden ser de treball associat, dhabitatge, ramaderes, ensenyana, crdit, etc. La ra social ha dincloure lexpressi Societat Cooperativa o S. Coop.

Societatlaboral

Pot ser una societat annima o de responsabilitat illimitada, de forma que es regeixen per lanormativa que regula aquest tipus de societats.

Almenys un 51% del capital s propietat dels socis treballadors que presten els seus serveis retributsi amb una relaci laboral de carcter indefinit.

La responsabilitat dels socis ve determinada pel capital aportat. Poden contractar treballadors que no siguin socis per amb algunes limitacions. La transmissi de les accions o participacions socials no es pot fer lliurement. La ra social ha dincloure lexpressi Societat de Responsabilitat Limitada Laboral o Societat

Annima Laboral (SLL o SAL).

Societatannimaesportiva

Adoptaran els clubs, o els seus equips professionals, que participin en competicions esportivesoficials de carcter professional.

En la denominaci social daquestes societats, sinclour labreviatura SAD. Es regeixen per les normes de les societats annimes.


17/361

16

3 >> Cicle econmic

La nostra economia es desenvolupa en un sistema deconomia de mercat

o capitalista, en qu sn les famlies i les empreses les que decideixen

qu produir, en quina quantitat, com i per a qui produir-ho. Per aix,

sutilitza un mitj de pagament universal que sn els diners i, daltra

banda, un lloc on compradors i venedors es posen dacord, que s el mer-

cat.

Leconomia est subjecta a cicles o ratxes, de tal manera que a un cicle bo

el segueix un altre de dolent. Les poques dexpansi, en qu lactivitat

econmica i locupaci creixen duna manera considerable, van seguides

per altres poques de recessi econmica, amb destrucci docupaci i

disminuci de lactivitat econmica, de forma que una part dels factors

productius es mantindran ociosos (terra, treball i capital).

Leconomia adopta un comportament cclic, en qu salternen fases de

creixement i recessi.

Les principals perjudicades de la inestabilitat econmica en una fase derecessi sn les famlies, ja que les empreses, en disminuir les seves vendes,

disminueixen la productivitat. Per tant, han de retallar costos i comencen

a sobrar llocs de treball, fet que incideix directament en el salari de les

famlies, que limiten el seu consum.

Cada cicle econmic est constitut per quatre fases:

Auge: s el moment ms elevat del cicle econmic. En aquest punt es

comena a interrompre el creixement de leconomia, propiciant linici

duna fase de recessi.

Recessi: correspon a la fase descendent del cicle. En la recessi es pro-

dueix una caiguda important de la inversi, la producci i locupaci. Depressi o crisi: s el punt ms baix del cicle. Es caracteritza per un

alt nivell datur i una baixa demanda dels consumidors en relaci amb

la capacitat productiva de bns de consum.

Recuperaci o reactivaci: s la fase ascendent del cicle. Es produeix

una reactivaci de lactivitat econmica, generant una fase de creixement

econmic i, per tant, de superaci de la crisi.

Al grfic segent podem veure representades aquestes quatre fases:

El PIB (Producte Interior Brut)

mesura el valor de tots els bns i ser-veis produts durant un any en un pas;

s a dir, serveix per calcular lactivitat

econmica que sha produt durant

dotze mesos, per no la riquesa acumu-

lada per la seva poblaci i les empre-

ses. La seva evoluci indica si lecono-

mia dun pas creix o est en recessi.

Vocabulari

Recessi

Recuperaci Desacceleraci

Expansi

Tendncia de creixement a llarg termini


18/361


Casos prctics 3

Soluci

Empresa ActivitatDimensionssegons el nmerode treballadors

mbitdactuaci

Titularitatdel capital

Formajurdica

ESPORTS ARAN, SLSectorterciari

Petita Provincial PrivatSocietatLimitada

HUNOSASectorprimari

Gran Provincial PblicSocietatAnnima

IBERIA, SASectorterciari

Gran Global MixtSocietatAnnima

CAFETERIA IRIS Sectorterciari

Petita Local Privat Empresaindividual

COOPERATIVA LLETERADE VIC

Sectorprimari

Mitjana Autonmica Privat Cooperativa

VEGA, MART I PINS,S. EN COM.

Sectorsecundari

Mitjana Nacional PrivatSocietat enComandita

CONSERVERADE LESCALA, SA

Sectorsecundari

Gran Internacional PrivatSocietatAnnima

Classificar empreses

Classifica les empreses segents, tenint en compte les seves caracterstiques particulars:

ESPORTS ARAN, SL, s una cadena de botigues desports ubicades a la provncia de Lleida. Tenen 5 botiguesi donen feina a 15 treballadors.

HUNOSA (HULLERAS DEL NORTE, SA,) es dedica a lexplotaci i comercialitzaci de carb a les conques delNaln i El Caudal, a Astries. La SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials) t una participaci del100% i compta amb un 75 000 empleats.

IBERIA, SA, s una empresa dedicada al transport aeri pels cinc continents. Participaci del SEPI (SocietatEstatal de Participacions Industrials) del 2,71%. Compta amb 7 700 treballadors.

CAFETERIA IRIS, ubicada a Girona, propietat de Daniel Pous, t contractat un cambrer. COOPERATIVA LLETERA DE VIC, es dedica a la venda de la llet de les vaques dels seus 128 associats. VEGA, MART I PINS, S. en Com., es

dedica a la fabricaci dembotits. Lem-

presa est ubicada a Ma (Menorca) i venels seus productes prcticament en tot elterritori nacional. Tenen contractats 60empleats.

CONSERVERA DE LESCALA, SA, produeixconserves de peix i est ubicada a lEscala(Girona). Ven els seus productes en totala Comunitat Europea i el seu nmerodempleats s de 280.


19/361

18

Activitats finals

.: CONSOLIDACI :.

1 Quins sn els aspectes fonamentals que defineixen lempresa?

2 Qu s una empresa multinacional? Posan tres exemples.3 Qu s una empresa privada? Posan un exemple.

4 Diferencia entre empresa individual i empresa societria.

5 Diferencia entre empresa privada i empresa pblica.

6 Qu s una acci?

7 Diferencia entre participaci i acci.

8 Quines sn les diferncies entre Societat Annima i Societat Limitada?

9 Qu s el dividend actiu?

10 Busca en un diccionari els termes empresa, negoci i indstria, i indican les similituds i les diferncies.

.: APLICACI :.

1 Indica en quins sectors i subsectors econmics podem enquadrar les activitats segents:

2 Classifica en bns i serveis els conceptes segents:

Fabricaci de gelatsEscolaProducci de cerealsVaqueriaPerruqueria

Fruiteria

HospitalVenda de pisosEl metro de BarcelonaDiscotecaFabricaci de joguines

Conserves de peixRestaurantFabricaci dautombilsConstrucci de trensEntitat bancria

LlibreBitllet daviPrstec bancariMassatge teraputicClasse dangls

TomquetsArmariBo hotelCotxeAssegurana del cotxe

Consulta mdicaMedicamentsEntrada cinemaTallat de cabell

3 El Sr. Pere Martinet s el propietari de la CARNISSERIA MARTINET. Ha invertit 200000 en ladquisici del local i

30000 en la compra de maquinria. A ms, s propietari del seu habitatge, valorat en 150 000 . Arran de la sevaactivitat empresarial, ha contret uns deutes de 250000 . Explica amb quins bns haur de respondre davant delsseus creditors.

4 Suposa que el Sr. Homs s un soci comanditari duna empresa en qu ha invertit 60000 . Lempresa t unpatrimoni valorat en 280 000 i uns deutes de 300000 . Explica amb quins bns hauria de respondre el Sr. Homsdavant dels creditors.

5 El Sr. Antoni Lonc s un soci collectiu de lempresa de lexercici anterior. Es troba en la mateixa situaci queel Sr. Homs? Justifica la teva resposta.


20/361


Lactivitat econmica

La Cludia, el Felip, la Clia i el Manel sn quatre cosins que han heretat de la seva famlia, a parts iguals,

una impremta en funcionament valorada en 240 000

.Lempresa compta amb sis treballadors, cinc dels quals tenen contracte indefinit i un contracte temporal enprctiques, de 6 mesos de durada.

Els quatre joves shan estat formant per poder dirigir lempresa familiar: la Cludia ha cursat el Cicle Superiorde Disseny i Producci Editorial i el Felip, el de Producci en Indstries dArts Grfiques. Tots dos sencarregarande la part productiva i tcnica de lempresa, mentre que la Clia, una altra dels familiars, ha cursat un CicleSuperior de Gesti Comercial i Mrqueting, amb la finalitat de responsabilitzar-se de la relaci amb elsprovedors i clients. El Manel, el quart dels cosins, ha estudiat un Cicle Superior dAdministraci i Finances, itindr al seu crrec lrea administrativa i financera de lempresa.

Per a aquest rellanament i aquesta modernitzaci de la vella impremta familiar han demanat assessoramentempresarial i fiscal, decidint crear una Societat de Responsabilitat Limitada, ja que desitgen que la impremtadenominada LA MODERNA, que ja compta amb 100 anys dantiguitat, segueixi pertanyent a la famlia.

El capital es dividir en participacions de 3 cada una, acumulables i indivisibles, que no es poden incorporara ttols negociables.

Passats uns mesos des que es van fer crrec de la impremta, la Clia, una dels quatre familiars empresaris,presenta en una reuni de socis una oferta que li ha fet leditorial MACMILLAN per tal que LA MODERNAimprimeixi un llibre de text del Cicle Formatiu de Grau Superior titulat Procs Integral de lActivitatComercial. Lempresa treballa en exclusivitat a tot rendiment en la impressi de fullets publicitaris per a unacadena de supermercats dmbit nacional. Lopci que li planteja leditorial s rendible, per no volen deixarde treballar per a la cadena de supermercats.

Si decideixen acceptar loferta, la combinaci de la producci seria la que es mostra a la taula segent:

Amb aquestes dades, respon les preguntes segents:

a) Compleix tots els requisits per ser una empresa?

b) A ms daconseguir beneficis econmics per als seus propietaris, shi poden identificar altres objectius? Sila resposta s afirmativa, analitza quins sn aquests objectius.c) Indica quin tipus dempresa s atenent als diferents criteris de classificaci.d) Enumera les caracterstiques que ha de complir per ser una Societat de Responsabilitat Limitada.e) Quantes participacions tindr cada cos?f) Representa grficament la Frontera de Possibilitats de Producci (FPP).g) Indica a la grfica algun punt destructura productiva eficient, ineficient i estructura productivainassolible.h) Quin seria el cost doportunitat si decideixen produir 3000 llibres de text?

A B C D E F

Fullets (1000 unitats) 10 000 8 000 6 000 4 000 2 000 0

Llibres de text 0 1 000 2 000 3 000 4 000 5 000

Cas final 4


21/361

20

Soluci

a) Els requisits necessaris per considerar-se una empresa sn:

s un conjunt de factors productius: local, maquinria, matries primeres, m dobra, etc. Coordinats i organitzats pels nous propietaris de lempresa: la Cludia, el Felip, la Clia i el Manel. Produeixen bns: llibres i fullets publicitaris. nim de lucre: la finalitat s obtenir un benefici per als seus propietaris.

b) A ms de la finalitat dobtenir el mxim benefici possible, nexisteixen altres, com ara:

Conservar el negoci familiar. Mantenir els llocs de treball dels seus treballadors i els dels socis. Crixer en dimensions.

c) Tipus dempresa:

4

Activitat Sector secundari, indstria

Dimensions Petita

mbit dactuaci Nacional

Titularitat del capital Privat

Forma jurdica Societat Limitada

d) Les caracterstiques que ha de complir per ser una Societat Limitada sn:

El nmero mnim de socis: un si s unipersonal o ms, i en aquest cas sn quatre. El capital mnim per constituir-se s de 3005,06 . En aquest cas, el capital ascendeix a 240000 . El capital est dividit en participacions digual valor i acumulables, ja que cada participaci t un valor de

3 i els socis en tenen una certa quantitat. El capital est totalment subscrit perqu est en possessi dels socis i ha estat desemborsat en la seva

totalitat. Laportaci del 100% en el moment de la constituci s un requisit important en aquest tipus desocietats.

Els socis noms responen davant de les prdues econmiques empresarials amb el capital aportat. La transmissi de les participacions socials est limitada, ja que els socis tenen dret de tempteig en

ladquisici de les participacions dels socis sortints. La ra social ha destar formada pel nom LA MODERNA, seguit de les sigles SL i, en aquest cas, el requisit

es compleix.

e) El capital ascendeix a 240000 , dividit en participacions de 3 , de forma que el capital social est formatper 240000/3 = 80000 participacions.

Com que cada cos t un mateix nmero de participacions, cada un tindr 80000/4 = 20000 participacions.

f) La Frontera de Possibilitats de Producci (FPP) s:

A B C D E F

Fullets (1000 unitats) 10 000 8 000 6 000 4 000 2 000 0

Llibres de text 0 1 000 2 000 3 000 4 000 5 000


22/361


4

g) Grfica:

A la grfica, els punts destructura serien:

D: un punt eficient. G: un punt ineficient. H: un punt inassolible.

h) Quin seria el cost doportunitat si decideixen produir 3000 llibres de text?

Si lempresa decids produir 3000 llibres de text, noms podria imprimir 4000 paquets de 1000 fullets cadaun, amb la qual cosa deixaria dimprimir 6 000 paquets de fullets, que seria el seu cost doportunitat.

Llibres

Fullets

5 000

4 000

3 000

2 000

1 000

10000

8000

6000

4000

2000

F H

E

D

C

B

A

G


23/361

2222

Idees clau

Lactivitateconmica

Definici

Costdoportunitat

Lactivitatempresarial

Conceptedempresa

Classificacidempreses

Auge

Recessi

Depressi

Recuperaci

Factorsde producci

LACTIVITATECONMICA

Frontera dePossibilitats de

Producci

Sectorseconmics

Primari

Secundari

Terciari

Agentseconmics

Famlia

Empreses

Sector pblic

Activitat

Dimensions

mbit dactuaci

Titularitat del capital

Forma jurdica

Cicle econmic

Terra

Treball

Capital


24/361

REVISTA ADMINISTRATIVAUnitat 1 - Lactivitat econmica

Activitats

1 Busca a Internet el Reial Decret 1251/1999, de 16 de juliol, sobre societats annimes esportives i defineixqu s una Societat Annima Esportiva.

2 Segons aquest Reial Decret, quin capital mnim es necessita? s el mateix que en les Societats Annimes?

3 Quins equips de futbol obligatriament es van haver de convertir en SAE?

4 Quins equips actualment encara no estan constituts en SAE?

PER QU EL REIAL MADRID I EL FC BARCELONANO SN SOCIETATS ANNIMES ESPORTIVES?

Tot i aix, tocar el futbol enaquest pas sempre ha estat untema complex i que cou per le-fecte "pa i circ" que arrossega ivan haver de passar 9 anys desde laprovaci de la llei de socie-tats esportives per tal que sa-provs el reglament daquestesentitats. Amb aquesta tessitura,s probable que els clubs que noshan convertit en SAD, no haginfet res fora de la llei, per tambest clar que aquestes lleis vanser realitzades a mida del ReialMadrid i del Bara, i que tots dosshan afavorit de no haver de pas-

sar per la caixa de limpost desocietats.

Qu ocorrer? Probablement resi, en tot cas, els investigaran eltema de les permutes immobili-ries que tamb es troben en el

punt de mira dEuropa, aix comel finanament pblic rebut detots els clubs valencians. Estavaclar que tenir un equip de futbolpblic, a Europa que ha posat elsdiners del rescat a la bancadamunt de la taula, no li fariagens ni mica de grcia.

Remo. Editor al Bloc Salmn

Acaba de saltar la notcia queEuropa sha decidit a posar men el mn del futbol espanyolatacant lhipottic benefici quetenen els clubs de futbol que

encara no sn Societats AnnimesEsportives (SAE), com el ReialMadrid, el FC Barcelona, lAthle-tic Bilbao i lOsasuna. Segonsconsta a lexpedient, aquestsquatre clubs, i sobretot el ReialMadrid i el Bara, shaurien afa-vorit mpliament de ser clubsesportius sense estar sota elparaiges de la Societat AnnimaEsportiva (i, per extensi, delimpost de societats).

El cas s que la Llei de SocietatsAnnimes Esportives es va apro-var el 1990, a mida dels gransequips de la lliga, ja que, mit-janant una disposici addicionalen aquesta Llei, es va permetreque els clubs que el 1990 hagues-sin presentat saldo patrimonialpositiu des de la temporada1985/86 no es convertissin en

SAE. Dentrada, aquests clubs nohan fet res estrany, sin que sim-plement van aconseguir que elgovern de Felipe Gonzlez en lacrisi dels 90 ceds a les pressionsde Josep Llus Nez i RamnMendoza i els cres una disposiciaddicional a mida duns pocsclubs amb saldos patrimonialspositius.


25/361

SUMARI

Control i registre de lactivitat empresarial

La comptabilitat El patrimoni empresarial

Elements patrimonials

Masses patrimonials

Equilibri patrimonial

Linventari

Els fets comptables

Els comptes

Mtode de la partida doble

2u n i t a t

OBJECTIUS

Definir la comptabilitat.

Representar el patrimoni empresarial.

Distingir els elements patrimonials.

Representar linventari empresarial.

Classificar el patrimoni en masses

patrimonials.

Representar lequilibri patrimonial.

Conixer el moviment dels comptes.

Utilitzar el mtode de la partida doble per

registrar lactivitat econmica.

La metodologiacomptable


26/361

25Unitat 2 - La metodologia comptable

1 >> Control i registre de lactivitat empresarial

Com hem vist en unitats anteriors, lempresa s una unitat econmica deproducci que, combinant una srie de factors (terra, treball i capital),obt uns bns i serveis que ven al mercat.

Totes les empreses produeixen bns o serveis (una pastisseria o una perru-queria), utilitzant uns factors de producci (m dobra, maquinria, etc.) acanvi de diners.

Lempresa s una entitat dinmica que est contnuament realitzant ope-racions comercials i financeres, de forma que ha de portar un registre de-tallat de totes les seves operacions per poder realitzar-ne un control.

Lempresa compra matries primeres, paga el sou als empleats, ven pro-ductes acabats, demana un prstec, paga el rebut de la llum, etc. Totsaquests fets econmics han destar degudament registrats amb lobjectiude poder proporcionar una informaci actualitzada de la situaci finan-cera.

Aquesta informaci ha de complir una srie de requisits, que sn els se-gents:

Objectiva: els que elaboren la informaci sajusten a unes normes esta-blertes per tal que no hi hagi diferents lectures.

Clara: fcil dentendre per als usuaris de la informaci.

Fiable: que es pugui comprovar i verificar.

Oportuna: sha de formular en el moment adequat.

Comparable: tant amb la mateixa empresa com amb la resta dempre-ses.

Rellevant: el fet que sanoti ha de ser un fet important.

Casos prctics 1

Informaci financera duna empresa

Quins dels segents requisits ha de complir la informaci que registra lactivitat empresarial?

Oportuna. Fiable. Qualitativa. Comparable. Abstracta. Clara. Complicada. Inaccessible. Qualitativa.

Soluci Els requisits que ha de complir la informaci que registra lactivitat empresarial sn:

Oportuna, fiable, comparable i clara.

Informaci de lactivitatempresarial

Per tal que la informaci de lactivitat

empresarial sigui til als diferents usua-

ris, ha de ser objectiva, s a dir, sha

delaborar a travs del compliment

duna srie de principis i normes dac-

ceptaci generalitzada.


27/361

26

2 >> La comptabilitat

Com ja hem indicat, lempresa necessita un control i un registre dels fetseconmics per poder conixer en cada moment la seva situaci financera;la tcnica que sutilitza per dur a terme aquest control es denomina comp-tabilitat.

La comptabilitat s la cincia que determina el conjunt de tc-

niques i procediments per poder registrar tots els fets econmics

que es produeixen a lempresa, determinant la composici qua-

litativa i quantitativa del seu patrimoni.

Usuaris de la comptabilitat

El Codi de Comer, a larticle 25, estableix el segent:

Tot empresari haur de dur a terme una comptabilitat orde-

nada, adequada a lactivitat de la seva empresa, que permeti el

seguiment cronolgic de totes les seves operacions...

Tota aquesta informaci que ens proporciona la comptabilitat de lempresano noms els interessa als propietaris o directius, sin que hi ha moltes al-tres persones interessades, com sn:

Els socis de lempresa que no siguin directius, perqu voldran sabercom sinverteixen els seus diners, si la inversi li produir beneficis,etc.

Els treballadors de lempresa i els sindicats, que intentaran que es man-tingui una estabilitat laboral a lempresa.

Els provedors i creditors, que vetllaran per tal que lempresa afronti elsseus deutes amb ells.

Els clients, que comprovaran si lempresa pot complir amb les seves co-mandes.

Els bancs, que necessiten saber si poden seguir prestant finanament alempresa.

Hisenda, que vigilar que lempresa compleixi amb les seves obligacionsfiscals.

Degut a aix, els Estats shan preocupat destablir una legislaci adequadasobre la informaci comptable que les empreses han de donar a conixer.


1 Explica el significat dels termes qualitatiu i quantitatiu.

2 Qu significa un seguiment cronolgic de la comptabilitat?

3 Entra a la pgina web dHisenda (www.aeat.es) i busca alguna de les obligacions fiscals dun empresari in-dividual.

4 Defineix qu s un provedor i qu s un creditor.

5 Busca a Internet tres sindicats dels ms representatius en el sector del comer a Catalunya.

Sabies qu?

La primera obra impresa sobre temes

comptables (publicada el 1494) s

Summa de Arithmetica, Geometria, Pro-

portioni et Proportionalita, de Fray Luca

Pacioli.


28/361


3 >> El patrimoni empresarial

El patrimoni duna empresa est format pel conjunt de bns, drets de co-brament i obligacions de pagament que t lempresa en un moment de-terminat.

Els elements del patrimoni empresarial sn: Bns: tots els elements que sn propietat de lempresa (mobiliari,

maquinria, mercaderies, diners, edificis, etc.). Drets de cobrament: els diners que deuen a lempresa per les vendes

de productes realitzades amb cobrament ajornat. Obligacions de pagament: formades pel conjunt de deutes que lem-

presa ha contret amb terceres persones i encara no ha pagat.

El valor del patrimoni duna empresa es denomina patrimoni net o netpatrimonial.

La situaci econmica i financera adequada seria que la suma dels bns idrets sumi ms que les obligacions. En cas contrari, lempresa estaria enuna situaci de fallida.

PATRIMONI NET = BNS + DRETS OBLIGACIONS

Casos prctics 2

Clcul del patrimoni net

Lempresa ELECTRO XXI es dedica a la compravenda delectrodomstics. El seu patrimoni est format ivalorat en: local de la botiga, 250 000 ; uns mostradors, 1 200 ; una furgoneta, 15 000 ; rentadores, 3 000 ;diners al banc, 15 200 ; deutes amb els provedors, 1 000 ; deutes amb el banc per un prstec per a la compra

de la furgoneta, 12 000 ; deutes dels clients, 800 .

Classifica i calcula el patrimoni de lempresa.

Soluci

Patrimoni net = 284 400,00 + 800,00

13 000,00 = 272 200,00

Bns Obligacions

LocalMostradorsFurgoneta

RentadoresDiners al banc

250 000,00 1 200,00

15 000,00

3 000,00 15 200,00

Deutes amb els provedorsPrstec bancari

1 000,00 12 000,00

Drets

Deutes dels clients 800,00

TOTAL 285 200,00 TOTAL 13 000,00


29/361

28

c/t: operacions amb venciment inferior

a lany.l/t: operacions amb venciment superiora lany.

Vocabulari

4 >> Elements patrimonials

Cada un dels bns, drets i obligacions que formen el patrimoni empresarialconstitueixen un element patrimonial i es representen per mitj duncompte.

Aquests elements patrimonials seran diferents dunes empreses a les altres,depenent de les seves dimensions i de lactivitat que duguin a terme.

Aix, una fbrica dautombils utilitzar un tipus de comptes, com aramatries primeres, productes semiacabats, etc., mentre que una conces-sionria que es dedica a la compravenda de cotxes utilitzar un altre tipusde comptes, com per exemple, mercaderies, per definir-los.

Alguns dels elements patrimonials ms utilitzats en els bns, els drets i lesobligacions sn els segents:

Classificaci dels elements patrimonials

BNS

Terrenys: ja siguin de naturalesa rstica o urbana, i els solars sobre els quals sassenten les construccions. Construccions: edificacions en general, independentment de la seva destinaci dins de lactivitatproductiva de lempresa, com locals o naus.

Maquinria: conjunt de mquines amb qu selaboren els productes. Mobiliari: representa els mobles que tingui lempresa i els equips doficina, exceptuant els equips in-

formtics. Equips informtics: els ordinadors i els altres conjunts electrnics. Elements de transport: vehicles de qualsevol naturalesa que tingui lempresa. Aplicacions informtiques: programes informtics. Caixa: els diners que lempresa t en efectiu. Bancs: diners dipositats als comptes bancaris. Mercaderies: productes que compra i ven una empresa comercial.

DRETS

Clients: representa els drets de cobrament que t lempresa per les vendes realitzades de les mer-

caderies amb cobrament ajornat. Clients, efectes comercials a cobrar: representa els drets de cobrament de lempresa per les vendesde mercaderies amb cobrament ajornat documentades amb lletres de canvi.

OBLIGACIONS

Provedors: deutes que lempresa t amb els subministradors de mercaderies. Provedors, efectes comercials a pagar: deutes que t lempresa amb els subministradors de mer-

caderies documentades en lletres de canvi. Creditors per prestacions de serveis: deutes amb subministradors de serveis que no tenen la condici

estricta de provedors. Deutes a curt termini amb entitats de crdit: deutes contrets a curt termini amb entitats de crdit

per prstecs rebuts. Deutes a llarg termini amb entitats de crdit: deutes contrets a llarg termini amb entitats de crdit

per prstecs rebuts.


6 COMERCIAL FIZAR presenta els segents elements patrimonials:

Local comercial, deutes amb els provedors, diners a la caixa, un ordinador, un programa informtic de gesti,diners en un compte bancari, un prstec a retornar en nou mesos, una furgoneta, efectes pendents depagament als provedors i mercaderies al magatzem.

Classifica aquests elements en bns, drets i obligacions.


30/361


Casos prctics 3

Classificaci dels elements patrimonials

DENENS, una botiga de roba infantil per a nens i nenes de 0 a 10 anys a la localitat de Banyoles, s propietatde les germanes Teresa i Roser Molina. El seu patrimoni est format pels elements segents:

Diners en efectiu: 900 . Diners ingressats en comptes bancaris: 3 200 . Local comercial valorat en 190 000 . Deutes amb els provedors que ascendeixen a 2 000 . Un prstec que deuen al banc BBVV, que ascendeix a 50 000 . Roba per a nadons de 0 a 18 mesos, que ascendeix a 800 e. Lletres pendents de pagament per compres de samarretes per a nens de 18 mesos a 10 anys, per valor de

600 . Samarretes: 1 100 . Factures pendents de pagament per compres de vestits, per valor de 1 100 . Vestits: 1 900 . Prestatgeries, per valor de 2 100 . Una caixa registradora valorada en 950 . Factures pendents de cobrament dels clients: 400 . Mostradors valorats en 1 100 .

Tenint en compte les dades anteriors:

Classifica el seu patrimoni en bns, drets i obligacions. Calculan el patrimoni net.

Soluci

Patrimoni net = 202 050,00 + 400,00 53 700,00 = 148 750,00

Bns Obligacions

Diners en efectiu

Diners al banc

Local

Roba de nadons

Samarretes

Prestatgeries

Vestits

Caixa registradora

Mostradors

900,00

3 200,00

190 000,00

800,00

1 100,00

2 100,00

1 900,00

950,00

1 100,00

Deutes amb els provedors

Prstec bancari amb el BBVV

Lletres pendents de pagament

Factures pendents de pagament

2 000,00

50 000,00

600,00

1 100,00

Drets

Factures pendents de cobramentdels clients 400,00

TOTAL 202 450,00 TOTAL 53 700,00


31/361

30

5 >> Masses patrimonials

Els elements patrimonials sagrupen en uns conceptes ms amplis deno-minats masses patrimonials, que abracen elements amb una mateixafuncionalitat econmica o financera; per exemple, mobiliari, maquinria,elements de transport, etc., sn comptes que inclouen elements patrimo-nials que formen part de lestructura fixa de lempresa i shi mantenenun perode llarg de temps, de forma que sn similars i no es poden agruparen una mateixa massa patrimonial denominada actiu no corrent.

Per tant, les masses patrimonials agrupen elements patrimonials amb

caracterstiques comunes i criteris homogenis.

Podem agrupar els elements patrimonials en tres grans grups:

Actiu: sn els bns i drets. Passiu: sn les obligacions. Patrimoni net: est format pel conjunt delements patrimonials aportats

per lempresari o els socis i els beneficis no distributs.Cada un daquests grups es divideix en masses patrimonials, que es classi-fiquen tal com es mostra a continuaci.

5.1 > Actiu

Lactiu es divideix en els grups segents:

Actiu no corrent: est format pels elements que permeten a lempresael desenvolupament de la seva activitat (edificis, maquinria, ordinadors).Aquests elements presenten un cert carcter de permanncia a lempresai no estan destinats per a la venda. Al seu torn, es classifiquen en:

Immobilitzat intangible: constitut per elements patrimonials in-tangibles formats per drets que poden ser valorats econmicament(patents, concessions administratives, etc.).

Immobilitzat material: constitut per bns tangibles que contribuiranen el procs productiu (maquinria, construccions).

Inversions immobiliries: format per immobles de lempresa desti-nats a produir rendes o plusvlues.

Inversions financeres a llarg termini: drets adquirits per lempresaque formen part del seu actiu i que es mantindran a lempresa a llargtermini (accions, obligacions, crdits a llarg termini, etc.).

Actiu corrent: format pels elements patrimonials, ja que sn diners o

es poden convertir en diners a curt termini. Dins de lactiu correntpodem distingir:

Existncies: format pels elements patrimonials que constitueixenlobjecte de compravenda de lempresa i, per tant, la transformacien disponible est supeditada a la seva venda.

Realitzable: format pels elements patrimonials que es poden convertiren diners a curt termini.

Disponible: format pels mitjans lquids que t lempresa (diners a lacaixa, als comptes bancaris, etc.).


32/361


5.2 > Patrimoni net i passiu

El patrimoni net i passiu es divideix en els grups segents:

Patrimoni net: mostra el valor de lempresa reflectint, duna banda, elaportat pels socis i, daltra banda, els beneficis no distributs (romanent,reserves, etc.).

Passiu: es divideix en dues masses patrimonials, depenent del grau de-xigibilitat dels deutes. Aix tenim:

Passiu no corrent: format per deutes contrets per lempresa amb unvenciment superior a lany (deutes a llarg termini amb entitats decrdit, provedors dimmobilitzat a llarg termini, etc.).

Passiu corrent: format per deutes contrets per lempresa amb unvenciment inferior o igual a lany (provedors, creditors per prestacionsde serveis, etc.).


7 ART s una botiga especialitzada en la venda de material de belles arts i manualitats ubicada a Ciuta-della.

El seu patrimoni est format per:

Prestatgeries valorades en 8 500 . Un ordinador Fujitsu amb un valor de 950 . Diners a la caixa, que ascendeixen a 580 . Pintures de pastel, aquarelles i olis, valorats en 8 500 . Diners en un compte bancari, que ascendeixen a 9 800 . Deutes amb els provedors, de 220 . Factures pendents de cobrament, elevades a 350 . Un prstec a llarg termini de 6 000 . Capital aportat pels socis: 22 460 .

Classifica els elements anteriors en masses patrimonials.

Actiu Patrimoni net i Passiu

Actiu no corrent

Patrimoni net

Immobilitzat intangible

Immobilitzat material

Inversions immobiliries

Inversions financeres a llarg termini

Actiu corrent Passiu no corrent

Existncies

Passiu corrent Realitzable

Disponible

Total dActiu Total de Passiu


33/361

32

6 >> Equilibri patrimonial

Com ja hem indicat, el patrimoni duna empresa es divideix en tres gransmasses patrimonials: actiu, passiu i net patrimonial.

Lactiu representa totes les inversions de lempresa: s la seva estructura

econmica, que es finanar amb el Patrimoni net i el Passiu. Aquests l-tims constitueixen la seva estructura financera.

Per tant, denominem equilibri patrimonial la igualtat entre lActiu (s adir, lestructura econmica) al Patrimoni net i Passiu (o sigui, lestructurafinancera).

Casos prctics 4

Utilitzaci de lequaci fonamental del patrimoni LArtur, la Maria i la Soledat han constitut lempresa FIZER, SL. Per fer-ho, lArtur va aportar 2 500 , laMaria 3 000 i la Soledat 4 500 . Els elements patrimonials de qu disposa lempresa sn els segents:mobiliari, 3 500 ; diners en un compte bancari, 3 000 ; mercaderies, 3 500 ; deutes amb els provedors,2 000 , i drets de cobrament dels clients, 2 000 .

Organitza el patrimoni de lempresa i representa lequaci fonamental del patrimoni.

Soluci

Total Actiu Total Passiu = Total Patrimoni net12 000,00 2 000,00 = 10 000,00

=ACTIU

oEstructura econmica

PATRIMONI NET I PASSIUo

Estructura financera

En conseqncia, lequaci fonamental del patrimoni s.

Actiu (A) Passiu (P)=

Patrimoni net (Pn)

Lanlisi financera determinar la procedncia dels diners que han arribata lempresa (patrimoni net i passiu) i lanlisi econmica precisar comels t invertits (actiu).


MobiliariBancsMercaderiesClients

3 500,00 3 000,00 3 500,00 2 000,00

CapitalProvedors

10 000,00 2 000,00

Total Actiu 12 000,00 Total Patrimoni net i Passiu 12 000,00

Equilibri patrimonial.


34/361



8 Indica algun exemple dun inventari parcial duna empresa que es dedica a la fabricaci de mobles dofi-cina.

El Codi de Comer

Al larticle 25 estableix que tot em-

presari haur de dur a terme una comp-

tabilitat ordenada, adequada a lacti-

vitat de la seva empresa, que permeti

el seguiment cronolgic de totes les se-

ves operacions i lelaboraci peridica

de balanos i inventaris. Sense perjudici

de lestablert a les lleis o disposicions

especials, portar un llibre dInventa-

ris...

7 >> Linventari

7.1 > Concepte

El procs comptable implica que es realitzi un registre de forma sistemtica,detallada i valorada de tots els elements patrimonials de qu disposa dem-

presa en un moment determinat. Aquest procs es duu a terme mitjanantel llibre dinventaris.

Per exemple: sabem que lelement patrimonial elements de transportabraa tots els vehicles de qu disposa lempresa, independentment del ti-pus i la marca. Per per a lempresa s important distingir i valorar per se-parat els vehicles o les furgonetes amb qu compta.

Lelaboraci de linventari exigeix un recompte fsic que condueix a ladescripci i valoraci dels diferents components del patrimoni duna em-presa en un moment determinat. Podem definir linventari de la formasegent:

Linventari s un document que recull tota la informaci quali-tativa i quantitativa relativa als bns, els drets i les obligacions

que formen el patrimoni de lempresa en un moment determi-

nat.

7.2 > Classes dinventaris

Es poden distingir les segents classes dinventaris:

En funci de la seva extensi:

General: inclou tots els elements patrimonials. Parcial: noms inclou alguns elements patrimonials de caractersti-

ques similars. En funci del moment de realitzaci:

Inicial: es realitza en comenar per primera vegada lactivitat de lem-presa.

De gesti: realitzat al llarg de la vida de lempresa. De liquidaci: sefectua quan lempresa sha de liquidar i vendre.

En funci del nivell de detall:

Analtic: recull una referncia detallada de cada element. Sinttic: recull de forma agrupada els elements amb caracterstiques

similars.

En funci de la periodicitat: Ordinari: es realitza en una data determinada de forma habitual. Extraordinari: en cas que no tingui establert un moment concret de

realitzaci.

Encapalament de linventari:

Inventari nm . del patrimoni de

lempresa

amb domicili a la ciutat de

carrer

formulat el 31 de desembre de 20XX


35/361

34

Peu de linventari:

CERTIFICO: que, segons les dades da-

quest inventari, el capital lquid da-

questa empresa s de.

7.3 > Estructura de linventari

Linventari com a document consta de tres parts:

Lencapalament cont normalment les dades segents:

El nmero dordre de linventari La data El nom i els cognoms del comerciant o la ra social El domicili La menci del tipus dinventari (general, parcial, etc.)

El cos cont els elements patrimonials amb detall dunitats, preu perunitat, etc. Tamb cont quantitats parcials; per exemple, si dun sac defarina de 50 kg noms en queden 30 kg, indicarem a linventari quequeden 30 kg de farina.

El peu cont una diligncia signada per lempresari o gerent en qu escertifica el net patrimonial expressant-lo en lletres.

Inventari GENERAL nm. 15 del patrimoni de lempresa LLIBRERIA ROSAE, amb domicili a la ciutat de Tortosa,carrer de lEbre, 23, formulat el 31 de desembre de 20XX

Uts. Concepte Preu/Uts. Parcial Total

Actiu

4080

210

1

Caixa ......................................................Diners en efectiu segons arqueig

Bancs ......................................................Banc del MediterraniBanc de lAtlntic

Clients.....................................................Remei GaviraPere Gil

Mercaderies..............................................Quaderns despiral tapa duraQuaderns despiral tapa tova

Mobiliari ..................................................MostradorsPrestatgeries

Equips informtics......................................TPV-tctil MODEL UP-V5500

Total Actiu................................................

2,200,80

592,00840,00

1 950,00

4 800,00600,00

250,0080,00

88,0064,00

1 184,008 400,00

1 950,00

800,00

5 400,00

330,00

152,00

9 584,00

1 950,00

18 216,00

Passiu

Provedors................................................DOR, SA

EDVAS, SLTotal Passiu ..............................................

4 250,00

1 120,00

5 370,00

5 370,00

ResumTotal Actiu .............................................. 18 216,00 Total Passiu............................................. 5 370,00 Net Patrimonial ........................................ 12 846,00

CERTIFICO: Que, segons les dades daquest inventari, el capital lquid daquesta empresa ascendeixa 12 846,00 .


36/361


8 >> Els comptes

8.1 > Concepte i representaci

La comptabilitat intenta unificar criteris per donar el mateix nom al mateixelement patrimonial de totes les empreses. Per exemple, anomenar tots els

vehicles de tot tipus utilitzables per al transport terrestre, martim o aeride persones, animals, materials o mercaderies elements de transport.

Cada un daquests elements patrimonials est representat mitjanant uncompte determinat i, al seu torn, cada compte t assignat un nmero es-pecfic.

Per tant, un compte es podria definir com la representaci comptable de cadaelement patrimonial, aix com de les despeses i els ingressos de lempresa.

Tots els comptes es representen de la mateixa manera, en forma de T. ElDeure, a la part esquerra, i lHaver, a la part dreta, com podem apreciar ala figura segent:

8.2 > Classificaci dels comptes

Els comptes es classifiquen en dos grups, que sn els segents:

Comptes patrimonials o de balan: sn els que representen el patri-moni de lempresa (bns, drets i obligacions). Aix tenim:

Comptes dactiu: bns i drets. Comptes de passiu: obligacions. Comptes de patrimoni net: recursos propis.

Comptes de resultats: representen els ingressos i les despeses que esprodueixen a lempresa i nafecten el resultat econmic. Poden ser:

Comptes de despeses o prdues.

Comptes dingressos o beneficis.

Classificaci dels comptes

Els comptes es divideixen en:

Patrimonials:

Actiu. Passiu.

Patrimoni Net.

De Resultats:

Despeses.

Ingressos.

Nom del compteDeure Haver


37/361

36

Comptes ds ms habitual

(100) Capital social: capital escripturat de les societats que tinguin forma mercantil.

(206) Aplicacions informtiques: import satisfet per la propietat o pel dret a ls de programes informtics adquiritsa tercers com a elaborats per la prpia empresa. Tamb inclou les despeses de desenvolupament de la pgina web,

sempre que la seva utilitzaci estigui prevista durant diversos exercicis. (210) Terrenys i bns naturals: solars de naturalesa urbana, finques rstiques, altres terrenys no urbans, mines i pe-

dreres.

(211) Construccions: edificacions en general, independentment de la seva destinaci dins de lactivitat productivade lempresa.

(213) Maquinria: conjunt de mquines o bns dequip mitjanant les quals es realitza lextracci o lelaboraci delsproductes.

(216) Mobiliari: mobiliari, material i equips doficina, amb excepci dels inclosos al compte anterior.

(217) Equips per a processos dinformaci: ordinadors i altres conjunts electrnics.

(218) Elements de transport: vehicles de totes classes utilitzables per al transport terrestre, martim o aeri depersones, animals, materials o mercaderies.

(300) Mercaderies: bns adquirits per lempresa i destinats a la venda sense transformaci.

(400) Provedors: deutes amb subministradors de mercaderies i amb els subministradors de serveis utilitzats en elprocs productiu.

(401) Provedors, efectes comercials a pagar: deutes amb provedors, formalitzats en efectes de gir acceptats.

(410) Creditors per prestacions de serveis: deutes amb subministradors de serveis que no tenen la condici estrictade provedors.

(430) Clients: factures pendents de cobrament per vendes de mercaderies o per la prestaci de serveis, sempre queconstitueixin una activitat principal.

(431) Clients, efectes comercials a cobrar: crdits amb clients, formalitzats en efectes de gir acceptats.

(440) Deutors: crdits amb compradors de serveis que no tenen la condici estricta de clients. Per tant, es tracta decrdits pendents de cobrament que no shan originat en les vendes de gneres o en la prestaci de serveis, quanaquests no sn lobjecte principal de lempresa, sin en altres motius del trfic de lempresa.

(520) Deutes a curt termini amb entitats de crdit: deutes contrets amb entitats de crdit per prstecs rebuts ialtres dbits, amb venciment no superior a un any.

(170) Deutes a llarg termini amb entitats de crdit: deutes contrets amb entitats de crdit per prstecs rebuts ialtres dbits, amb venciment superior a un any.

(570) Caixa: disponibilitats de mitjans lquids en caixa. Es podria dividir en Caixa, euros i Caixa, moneda estran -

gera.

(572) Bancs i institucions de crdit: saldos a favor de lempresa, en comptes corrents, a la vista i lestalvi, de dispo-nibilitat immediata en Bancs i Institucions de Crdit, entenent com a tal les Caixes dEstalvis, les Caixes Rurals i lesCooperatives de Crdit per als saldos situats a Espanya i entitats anlogues si es tracta de saldos situats a lestranger.

(600) Compres de mercaderies: aprovisionaments de mercaderies i altres bns adquirits per lempresa per revendrelssense alterar-ne la forma i la substncia.

(700) Vendes de mercaderies: alienaci de bns que no han patit alteraci en la seva composici fsica en un procsproductiu.


38/361


8.3 > Terminologia comptable

Com estem indicant, la comptabilitat tracta dunificar criteris per tal quetots els usuaris la comprenguin fcilment, de forma que tamb existeixenuns tecnicismes que a continuaci illustrarem amb exemples:

Obrir un compte: consisteix en habilitar una T per a un element patri-

monial nou a lempresa, de forma que estigui preparat per realitzar lano-taci comptable que shagi produt.

Carregar un compte: realitzar una anotaci al Deure dun compte.

Abonar un compte: realitzar una anotaci a lHaver dun compte.

Saldo dun compte: s la diferncia existent entre les sumes del Deure iles sumes de lHaver. El saldo dun compte pot ser dels tipus segents:

Saldo deutor: es produeix quan la suma del Deure s major que lasuma de lHaver: Sd > Sh

Exemple: al compte de Bancs, el Deure suma 5 200 i lHaver 420 ; elseu saldo s deutor, ja que la suma del Deure s major que la de lHaver.

Saldo creditor: es produeix quan la suma de lHaver s major que lasuma del Deure: Sd < Sh

Exemple: al compte de Provedors, el deure suma 7 200 i lhaver, 8100 ; el seu saldo s creditor, ja que la suma de lhaver s major que ladel Deure.

Saldo zero: es produeix quan la suma del Deure s igual a la suma delHaver: Sd = Sh

Exemple: al compte de clients la suma del Deure s 400 i la suma delHaver tamb s 400 ; el seu saldo seria zero, ja que el Deure suma elmateix que lHaver.

Liquidar un compte: consisteix en realitzar les operacions necessriesper obtenir el seu saldo. Exemple: en liquidar el compte segent, quedaun saldo deutor de 2 100 500 = 1 600.

Saldo dun compte Saldo deutor: Sd > Sh

Saldo creditor: Sd < Sh

Saldo zero: Sd = Sh

Deure Bancs Haver

Deure Bancs Haver

200,00

Deure Bancs Haver

200,00

Deure Bancs Haver

200,001 900,00

2 100,00

500,00


39/361

Bancs

38

Saldar un compte: consisteix en collocar el seu saldo a la part que sumimenys per tal que el compte quedi equilibrat.

Tancar un compte: consisteix en sumar els dos costats del compte desprsdhaver-lo saldat.

8.4 > Funcionament dels comptesEl funcionament dels comptes s el segent:

Comptes de Passiu: naixen i augmenten en lHaver i disminueixen en el Deure.

Comptes de Patrimoni net: naixen i augmenten en lHaver i disminueixen en el Deure.

Comptes de despeses: naixen o sincrementen en el Deure i sanoten en lHaver les seves disminucions.

Deure Bancs Haver

200,001 900,00

2 100,00

500,001 600,00 (Sd)

Deure Bancs Haver

200,001 900,00

2 100,00

500,001 600,00 (Sd)2 100,00

Deure

Comptes dActiu

Haver

Comptes dActiu: naixen i augmenten en el Deure i disminueixen en lHaver.

+

ProvedorsDeure

Comptes de Passiu

Haver

+

CapitalDeure

Comptes de Patrimoni Net

Haver

+

CompresDeureComptes de despeses

Haver

+ Disminuci de despeses

Comptes dingressos: naixen o sincrementen en lHaver i disminueixen en el Deure.

VendesDeure

Comptes dingressos

Haber

Disminuci dingressos +

Tancar un compte

Un cop tancats els comptes i per distin-

gir-los dels que estan oberts, es poden

marcar amb dues ratlles paralleles.


40/361


Casos prctics 5

Funcionament dels comptes

MICASA es dedica a la venda de productes de la llar. El dia 8 dagost de 20XX ha abonat, per la Caixa Ruralde Flix, una factura que ascendeix a 1 450 a SALMERN, SL, que s un provedor habitual. Indica els comptesa qu afecta i com s el seu moviment.

Soluci

Casos prctics 6

Funcionament dels comptes

MICASA ha ingressat en un compte bancari al seu nom la recaptaci del dia davui, que ascendeix a 2 430,50. Indica els comptes a qu afecta i com s el seu moviment.

Soluci

Comptes Masses patrimonialsAugmenten/disminueixen

Crrec oabonament

Import

Provedors Passiu corrent Disminueix Crrec 1 450,00

Bancs Actiu corrent (disponible) Disminueix Abonament 1 450,00

Comptes Masses patrimonials Augmenten/disminueixen

Crrec oabonament

Import

Caixa Actiu corrent (disponible) Disminueix Abonament 2 430,50

Bancs Actiu corrent (disponible) Augmenta Crrec 2 430,50


41/361

40

9 >> Els fets comptables

El fet comptable s tot esdeveniment econmic i comptable que

influeix en el patrimoni de lempresa i que, per tant, s necessari

incorporar o registrar formalment en la comptabilitat.

Els fets comptables es poden referir tant a elements patrimonials de lActiucom del Patrimoni net i del Passiu. Segons com aquests fets comptablesafectin els elements patrimonials, podem realitzar-ne la classificaci se-gent:

Fets permutatius: sn els que afecten la composici del Patrimoni,per sense variar el Net Patrimonial. Exemple: un ingrs de diners albanc, procedent de la caixa.

Dactiu, quan noms hi intervenen comptes de lActiu.

Fets modificatius: sn els que alteren el Patrimoni net de lempresa,en representar despeses i ingressos. Poden ser de dos tipus:

Augmentatius, quan augmenta el Patrimoni net. Exemple: els socisde lempresa acuden a una ampliaci de capital.

Disminutius, quan disminueix el Patrimoni net. Exemple: lempresaha pagat una factura de publicitat per mitj de transferncia banc-ria.

Fets mixtos: sn els que combinen fets permutatius amb fets modifica-tius. Per exemple: la venda dun local per un import superior al seucost, fet que suposa un increment de Net que, al seu torn, es corresponamb el concepte dingrs.

Activitats proposades9 LELEFANT, SA, s una empresa que es dedica a la comercialitzaci de maquinria industrial. L1 de generde 20XX presenta el patrimoni segent:


ConstruccionsCaixaBancsMercaderiesClients

320 000,00 5 000,00

12 500,00 6 000,00 2 200,00

Capital socialProvedorsCreditors per prestacions de serveis

320 000,00 20 000,00 5 700,00

Total Actiu 345 700,00 Total Patrimoni net i Passiu 345 000,00

Durant el mes de gener, ha realitzat les segents operacions comptables:

a) Ingressa 3 000 al Banc procedents de la recaptaci del dia davui.b) Rep del Banc 50 corresponents als interessos que ha produt el compte bancari.Amb lajuda daquestes dades, classifica els fets comptables.c) Illustra amb un exemple un fet modificatiu augmentatiu i un fet modificatiu disminutiu, explicant en totsdos casos com augmenta i disminueix el Patrimoni net.


42/361


10 >> Mtode de la partida doble

La partida doble s un sistema comptable que consisteix en registrar permitj de crrecs i abonaments els augments i/o les disminucions o elsefectes que produeixen els diferents fets comptables, mantenint-se semprela igualtat numrica entre les partides deutores i creditores.

La partida doble es basa en el principi que tot fet econmic t origen enun altre fet digual valor, per de naturalesa contrria; aix, per exemple,quan se sollicita un prstec bancari, el que rep els diners anota per avanatal Deure lingrs del banc i a lHaver lobligaci de retornar-lo en untermini determinat de temps.

Aquest mtode es basa en els principis segents:

No hi ha partida sense contrapartida, s a dir, no hi ha deutor senseun creditor. Per exemple, un ingrs de 100 de la caixa al banc, t coma partida la caixa i com a contrapartida el banc pel mateix import.

A un o ms comptes deutors els correspon un o ms comptes credi-

tors pel mateix import. Per exemple: la compra dun cotxe per valorde 12 000 , que es paga per Bancs; el compte deutor seria Elements detransport i el creditor, Bancs.

La suma de lanotat al Deure ha de ser igual a la suma de lanotat a

lHaver. Per exemple: compro un ordinador porttil per 600 , en pago400 al comptat i la resta amb un xec. El Deure seria 600 Equips pera processos dinformaci i lHaver suma 400 pagats per Caixa i 200 abonats per Bancs.

Deure=

Haver

Casos prctics 7Identificaci dels principis de la partida doble

Tenint en compte els segents fets comptables, quins sn els principis comptables?

a) Ingrs de 3 000 al banc procedents de caixa.b) Rep del banc 50 , corresponents als interessos que ha produt el compte bancari.

Soluci

a)

El compte deutor seria 3 000 en el banc i el creditor, 3 000 en caixa. Al compte deutor de Bancs per 3 000 li correspon el creditor de Caixa per 3 000 .

El Deure que serien els 3 000 anotats en Bancs suma el mateix que lhaver, que seria els 3 000 anotatsen Caixa.

b)

El compte deutor seria Bancs per 50 i el creditor dAltres ingressos financers per 50 .

Al compte deutor de Bancs per 50 li correspon el creditor dAltres ingressos financers tamb per 50 .

La suma del Deure seria 50 i la de lHaver 50 .


43/361

ComptesB, dret oobligaci

Massa patrimonial

Caixa B Actiu Actiu corrent Disponible

Maquinria

Elements de transport

Provedors

Bancs

Clients

Mobiliari

Deutes a l/t amb entitats de crdit

Deutes a c/t amb entitats de crdit

Equips per a processos dinformaci

42

Activitats finals

.: CONSOLIDACI :.

1 Enumera els requisits que ha de complir la informaci comptable.

2 Indica alguns dels usuaris de la informaci comptable.3 Defineix qu s la comptabilitat.

4 Indica quina s lequaci fonamental del patrimoni.

5 Qu significa obrir un compte?

6 Qu s linventari duna empresa?

7 Indica les parts de lestructura dun inventari.

8 Defineix un compte i posan algun exemple.

9 Enumera els tipus de fets comptables.

10 Qu s el mtode de la partida doble en comptabilitat?

.: APLICACI :.

1 DOLAINA s una empresa que es dedica a la fabricaci de galetes a la localitat de Figueres i t els segents ele-ments patrimonials. Classificals en bns, drets i obligacions:

2 SABATES VERNICA s una sabateria ubicada a la localitat de Manacor. El patrimoni que t sindica al quadre se-gent. Completal.

Elements patrimonials

Terreny on subica la fbricaEdifici on es troba la fbricaDiners en un compte bancariOrdinador

Factures pendents de pagamentPrstec que deu al bancFarina

SucreGaletesFactures pendents de cobramentPrestatgeries

FurgonetaDiners a la caixa de lempresaDiners que deu a la Seguretat Social


44/361


3 ZA-ZA sn uns magatzems de roba de la llar. L1 de gener de 20XX presenten el patrimoni segent:

a) Indica el nom de cada compte usant la terminologia comptable.b) Colloca el patrimoni en masses patrimonials, indicant lequaci fonamental del patrimoni.

4 SELECTA s una empresa dinformtica amb un patrimoni que presenta les masses patrimonials segents:

Quin s el net patrimonial de lempresa?

5 ESPORTS CANIG s una cadena de botigues de roba i material esportiu. L1 de gener de 20XX presenta elpatrimoni segent. Redactan linventari.

Elements patrimonials Euros

Diners a la caixaLocal comercialTerreny on subica el localFundes nrdiques 150 cmPrestatgeriesLlenols estampats 90 cmCoixins 0,50 x 0,50Factures pendents de cobramentDiners en un compte bancariOrdinadorFactures pendents de pagamentPrstec que deu al banc

1 500,00250 000,0060 000,00

950,003 900,00

840,00240,00950,00

3 400,00900,00

3 400,00190 000,00

Disponible 15 000,00

Existncies 3 100,00

Passiu no corrent 15 0

Procèss integral de l'activitat comercial

Documents

Transcript of Procèss integral de l'activitat comercial