Programa ELÀSTICS de promoció resiliència

PREVENIR CONDUCTES DE RISC

POTENCIANT FACTORS DE PROTECCIÓ

IV Jornada de formació DRAC

3 setembre 20123 setembre 2012

Judit Ramos PujolServei Municipal de Salut

Ajuntament de Vic2012

CONTEXT D’INTERVENCIÓ

AJUNTAMENT DE VIC

ÀREA SOCIAL

Regidor

Cap d’àrea

PROTECCIÓ SALUT

Veterinària

PROMOCIÓ SALUT

Psicòloga

SERVEI MUNICIPAL DE SALUT

1 PSICÒLOGA1 DINAMITZADOR

DE GRUPS

PREVENCIÓ DE CONDUCTES DE RISC

�SEXUALITAT I AFECTIVITAT:

�CONSUM DE DROGUES

�PANTALLES

� prevenir la transmissió ITS, VIH, embarassos no desitjats, relacions abusives,...

�ALIMENTACIÓ SALUDABLE

�SALUT MENTAL

�VIH/SIDA i MTS

� Prevenir el consum de drogues o l’abús.

� Prevenir la obesitat, la diabetis,...

� Prevenir la càries dental

� ....

PREVENCIÓ EN EL CONSUM DE DROGUES

� Elaboració d’una EINA PRÀCTICA per abordar casos en que es detecta consum

de drogues en horari escolar.

� Complementar els programes d’activitats preventives (tallers i xerrades

preventives) amb RECURSOS PER ABORDAR CASOS CONCRETS.

� OPTIMITZAR I AMPLIAR els recursos de que disposem davant d’aquesta realitat.

Establir un CIRCUIT CLAR I CONSENSUAT entorn a l’abordatge de casos de � Establir un CIRCUIT CLAR I CONSENSUAT entorn a l’abordatge de casos de

consum en el centre educatiu.

EL RESSÒDemandes d’assessorament de municipis i administracions per elaborar el seu protocolAjuntament de SabadellAjuntament d’Igualada, Ajuntament d’Olot, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Torelló, Ajuntament de Sant Martí de Centelles, Programa DRAC

EL DESPLEGAMENT:10 centres educatius de Vic, a les reunions de Claustre. 11 recursos implicats (EAP, CRP, Mossos esquadra, Guàrdia Urbana, PSIE, OSM/CHV, SS.SS, CAP Nord i Sud, AMPA, mediadors del PEE)A premsa i medis de comunicació local.

A destacar:


PPS - PROGRAMA DE PREVENCIÓ SELECTIVA EN GRUPS DE RISC

Es treballen tots els eixos de l’Eduació per la salut en grups vulnerables de major risc social.Es realitzen accions focals dissenyades per poder ajustar-se a les característiques del públic destinatari.

�SEXUALITAT I AFECTIVITAT

�CONSUM DE DROGUES

�ALIMENTACIÓ SALUDABLE

�SALUT MENTAL

SALUT BUCO-DENTALcaracterístiques del públic destinatari.Inclou formació als educadors referents dels tutors.

�SALUT BUCO-DENTAL

�VIH/SIDA i MTS

El programa ha estat presentat a la II Jornada de Prevenció i Promoció de la Salut d'OsonaPrevenció selectiva en grups de risc. 5 anys de programa a Vic

(20/01/12)Ha estat publicat a la revista prevenim.dro, Butlletí

d’informació sobre prevenció de drogodependències a Catalunya


PROGRAMA PASA

Programa alternatiu a la sanció administrativa en tinença i consum de drogues

Dirigit a nois i noies majors de 14 anys i

Donar una resposta educativa al menor i la família com alternativa a l’aplicació de les sancions econòmiques.

Es realitza una tasca reparadora reeducadora i es treballa amb ell el consum i els riscos associats a aquest. Dirigit a nois i noies majors de 14 anys i

menors de 18 no reincidents.

consum i els riscos associats a aquest.

Projecte conjunt amb MOSSOS D’ESQUADRA

GUÀRDIA URBANAPROGRAMA DRAC

AJUNTAMENT DE TONA, TORELLÓ I MANLLEU


TALLERS DE PREVENCIÓ EN EL CONSUM DE DROGUES

SALUT SEXUAL I AFECTIVA PER JOVES


CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ Ha estat seleccionada com a “Bona Pràctica” en el BANC DE BONES PRÀCTIQUES EN SALUT

DOL MIGRATORI

� S’han iniciat aquest any, en col·laboració amb l’EBE

� una sessió a famílies de nens i � una sessió a famílies de nens i nenes escolaritzats nouvinguts.

� 3 sessions a nens i nenes nouvinguts.


PREVENCIÓ

SALUT JOVE

PREVENCIÓ DE

CONDUCTES DE RISC


PREVENCIÓ UNIVERSAL

Tallers

PREVENCIÓ

SELECTIVA

PPS

ATENCIÓ

INDIVIDUALDOL

MIGRATORI

PREVENCIÓ ESPECÍFICA

Preventiusescoles

Campanyespreservaius

Alimentaciósaludable

PPS

Protocol

PASA

Tarda salutjove

Tallers de dol

P. PRIMÀRIA P. SECUNDARIA

PREVENCIÓ ESPECÍFICA

PÚBLIC DESTINATARI

PERQUÈ ADOLESCÈNCIA?

� Perquè molts dels problemes de salut de l’adult sorgeixen de comportaments que es van iniciar a l’adolescència: consum de tabac, drogues, ... amb les conseqüències a llarg termini que tabac, drogues, ... amb les conseqüències a llarg termini que apareixen a la vida adulta: risc de desenvolupar càncer, malalties cardiovasculars, respiratòries i hepàtiques. A banda dels problemes de salut associats a aquests comportaments com ara major risc de lesions per accidents, relacions sexuals de risc,...

PÚBLIC DESTINATARI

PERQUÈ ADOLESCÈNCIA?

�Perquè és una etapa de transició en el cicle vital.

� Ja com a etapa és complicada: grans canvis. � Ja com a etapa és complicada: grans canvis. � Esdeveniments vitals poden suposar una dosis afegida

d’estrès que disminueixi la seva satisfacció vital i augmenti el risc de desenvolupar problemes emocionals.

PÚBLIC DESTINATARI

�Conflictes familiars.

� fracàs escolar

� desocupació

�pobresa, desarrelament social i alt índex de

� OFICINA ACOLLIDA I ANTIC EBE

� NI-NI

� UEC, PQPIpobresa, desarrelament social i alt índex de delinqüència entre d’altres.

�Joves i migració.

� UEC, PQPI

� SERVEIS SOCIALS

� JUSTÍCIA JUVENIL

� PROGRAMES MESUTRES ALTERNATIVES

� …

REVISEM QUINA ÉS LA BASE TEÒRICA DELS

NOSTRES PROGRAMES?

MODEL DE RISC

ENFOCAMENT DEL RISC EN SALUT

models biomèdics de risc: malaltia com a una relació causa-efecte

model epidemiològic: estudi dels dèficits que presenten un bon nombre de persones.

Ciències mèdiques: estudi de la patologia i els seus factors de risc que contribueixen en el seu desenvolupament.

TABAQUISME + SEDENTARISME + HABITS ALIMENTARIS => CÀNCER

MODEL DE RISC

� El concepte de risc en el període juvenil consisteix en la possibilitat de que conductes o situacions específiques possibilitat de que conductes o situacions específiques condueixin a danys en el desenvolupament que poden afectar tant el conjunt de les seves potencialitats com deteriorar el seu benestar i salut (Weinstein, 1992).

MODEL DEL RISC

� Parteix de la vulnerabilitat del jove davant dels riscs i les situacions de l’entorn.

si pren drogues pot si pren drogues pot

tenir problemes

si juga a la play, hem de

prevenir el risc

d’enganxar-se

MODEL DEL RISC

prevenció

• actuar sobre ells amb anticipació per evitar-los, canviant les condicions a que s'exposa un individu

PREVENCIÓ ESPECÍFICA DE CONDUCTES DE RISC. L'enfocament de risc assumeix que a major coneixement sobre els esdeveniments negatius, major possibilitat de:

prevenció primària

que s'exposa un individu

prevenció secundària

• modificar les seves conseqüències i, si es presenta el problema, major possibilitat d’intervenir en la fase precoç i prevenir que es desenvolupi

prevenció terciària

• tractar les manifestacions patològiques, controlar la progressió i evitar majors complicacions, així com controlar la seva propagació (Silber, 1992).

ENTREM EN CRISI…ens qúestionem el que estem fent

REFLEXIONS DE CRISI

� Hi ha moltes conductes de risc i nous fronts que tenim que abordar:

� les pantalles

� les relacions abusives,

� la salut mental

� Nosaltres no donem l’abast en programes específics per a cada una.

� A més a més, cada programa va adreçat als mateixos joves.

REFLEXIONS DE CRISI

� Hi ha alguns joves que ens preocupen més que d’altres, perquè estan tenen situacions molt complicades.

� A vegades els atenem per temes de drogues o perquè � A vegades els atenem per temes de drogues o perquè no han fet servir el condó, però quan marxen tens la sensació que tornarà a espifiar-la...

REFLEXIONS DE CRISI

� Hi ha factors personals que predisposen al risc en diferents tipus de conductes.

� Però, què fa que uns desenvolupin problemes amb les drogues i altres no?drogues i altres no?

� Sovint els joves atesos no presenten una única conducta de risc, si no varies.

� Si aconseguim que no consumeixin drogues o que utilitzin el preservatiu, estem segurs que tindran recursos per tirar endavant amb la seva vida?

� Què explica els casos “contra-pronòstic”?

Reflexions pel canvi: CLAUS

� Impacta més enllà en les conductes de risc que presenten en aquell moment concret.

� Poder abordar allò que detectem i que ens sembla més � Poder abordar allò que detectem i que ens sembla més urgent, més important que les drogues, la sexualitat, ...

� Major eficàcia i eficiència: tantes conductes de risc, tants programes,...


� I els factors de protecció? Tan se’n parla, però:

� Què fa que davant de la mateixa situació de risc (mancances familiars, ambients de risc social, migració, (mancances familiars, ambients de risc social, migració, dols, ambients de consum...) uns desenvolupin problemes i altres se’n surtin?


Vulnerabilitats vs

fortaleses.

Promoció de la salut mental

El concepte de resiliència

Prevenció inespecífica

Ens resituem...

CONDUCTES DE RISC I SALUT PÚBLICA

�Tan el consum de drogues, com els contagis de ITS, etc...

són un tema de SALUT PÚBLICA.


La OMS va definir l’any 1946 la salut com un estat complet de benestar físic,

mental i social.

• Aquesta concepció positiva de la salut ha suposat abandonar el model mèdic tradicional basat en la salut entesa com a absència de malaltia, que persegueix únicament la curació de malalties, a una altre molt més amplis i dinàmic, com únicament la curació de malalties, a una altre molt més amplis i dinàmic, com és la promoció de la salut, del benestar.

• Benestar mental: la salut mental és una part integrada de la salut i està estretament relacionada amb la salut física i la conducta.


DES DE L’ÒPTICA DE LA SALUT PÚBLICA, parlarem de Promoció de la salut.

La OMS, en la Carta d’Ottawa per la promoció de la salut (Ginebra, 1986) defineix la Promoció de la Salut com un

“Procés polític i social global que avarca les accions dirigides a enfortir les “Procés polític i social global que avarca les accions dirigides a enfortir les habilitats i capacitats dels individus i modificar les condicions socials, ambientals i econòmiques amb la finalitat de mitigar l’impacta en la salut individual i col·lectiva.

La Promoció de la Salut és doncs un procés que permet a les persones incrementar el control sobre la pròpia salut.


Article 6 de la llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública:PRESTACIONS EN SALUT PÚBLICA

�[…] vacunacions sistemàtiques.

�La promoció de la salut i la prevenció de la malaltia i dels seus factors de risc.

�La promoció dels factors de protecció i la protecció i prevenció dels factors de risc davant les substàncies que poden

generar abús, dependència i altres addiccions,..

�La promoció de la salut mental de la població i la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit.

�La promoció i la protecció de la salut afectiva, sexual i reproductiva, i la prevenció dels factors de risc en aquest

àmbit.

�La promoció i la protecció de la salut infantil i dels adolescents i la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit.

�La promoció de l'activitat física i l'alimentació saludable, i també la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit.

�La promoció de la salut bucodental i la prevenció dels factors de risc en aquest àmbit.

CONCEPTES EMERGENTS. LA PROMOCIÓ DE LA SALUT MENTAL:

La definició que fa OMS de Salut Mental fa referència a un estat de benestar en el qual l’individu se n’adona de les seves pròpies benestar en el qual l’individu se n’adona de les seves pròpies aptituds, pot afrontar les pressions normals de la vida, pot treballar de manera productiva i fructífera i és capa de fer una contribució a la seva comunitat.


� El concepte de salut mental però, no és categòric:

SALUT MALALTIASALUT MALALTIA

� malaltia mental o la salut mental?

� La salut mental és la base pel benestar i el funcionament (i no disfunció) de la persona.


drogues

Hi ha un conjunt evidències que associen:

problemes mentals

conductes delictives

sexe no segur

inactivitat física

altres

Es un eix que hem d’incloure en les accions preventives.


Fact

ors

qu

e d

eter

min

en la

sa

lut

men

tal:

El desenvolupament i manteniment de comunitats saludables

Fact

ors

qu

e d

eter

min

en la

sa

lut

men

tal:

La capacitat de cada persona per afrontar el món social a partir de destreses de participació, la tolerància a la diversitat i responsabilitat

mútua.

La capacitat de cada persona per afrontar els sentiments i pensaments, la gestió de la pròpia vida i la resiliència.

Font: HEA 1997; Lehtinen, Riikonen i Lahtinen, 1997; Lahtinen, 1999. citat a: Promoción de la salud mental. Informe compendiado. OMS, 20049 )

L’ENFOCAMENT DE LA RESILIÈNCIA

� El terme resiliència té origen llatí, resilio, i significa la resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.


� Aquest concepte va ser adaptat a les ciències socials i en aquest àmbit significa la resistència a les adversitats que manifesten algunes que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmesos de manera continua a estímuls negatius.


la resiliència té dos components importants:

la capacitat per la resistència a la destrucció (escuts que protegeixen)

la capacitat per reconstruir sobre circumstàncies o factors adversos.


� ADVERSITATS O ESTRESSORS

� Enteses com a part natural de la vida

� L’instint de supervivència com a arma natural

� La resiliència com a arma més eficaç

Mort d’una persona propera

Divorci o separació

Malaltia

pobresa

Migració

Inestabilitat familiar

Desemparament o Negligència pares

Conflictes matrimonials pares

Estils parentals

Canvi de residència

Canvi d’escola

Fracaç o desengany

Violència familiar

Consum de drogues pels pares

Problemes salut mental

Fracaç escolar

EVIDÈNCIA

� Existeixen estudis a llarg termini que demostren que persones en situacions de risc semblants, s’hi han afrontat de manera diferent i eficaç.

Quins recursos tenen aquestes persones ja sigui a nivell personal, familiar i contextual que els han permès afrontar experiències adverses de la vida.

EVIDÈNCIA

La qüestió sobre com prevenir els problemes psicològics en nens i joves ha estat d'interès principal durant diversos anys (Caplan 1964).

Els esforços s'han centrat principalment en la gestió dels aspectes de risc, però les investigacions sòlides (Garmezy 1985; Rutter 1985; Haggerty 1996) han resultat en una major consciència sobre els factors positius de l’entorn, les relacions en una major consciència sobre els factors positius de l’entorn, les relacions socials i de les diferències individuals que protegeixen els individus del desenvolupament de problemes.

Els efectes negatius dels factors de risc semblen reduir-se o neutralitzar-se mitjançant la confiança en el nostre sentit del valor personal i a través de millors mecanismes per afrontar a l’estrès psicològic. (Rutter, 1985)

EVIDÈNCIA

La nostra primera tasca ha estat fer un recull d’aquells estudis que han identificat habilitats i fortaleses comunes estudis que han identificat habilitats i fortaleses comunes a les històries de resiliència, que han permès a les persones enfrontar positivament experiències estressants.

EVIDÈNCIA

Estudis amb mostres d’adolescents.

Comparen adolescents exposats a adversitats: problemes familiars, ambients de pobresa, delinqüència, agressivitat,…

Identifiquen quins són els factors comuns a aquells han pugutafrontar les experiències adverses i ser capaços s’assolir una adaptació social i una vida satisfactòria.

EVIDÈNCIA

Fergusson, D., & Lynskey, M. T. (1996). Adolescent resiliency to family adversity. Journal of

Child Psychology and Psychiatry, 37 (3), 281-292.

Identifiquen l’ A U T O E S T I M A com a factor protector:

Child Psychology and Psychiatry, 37 (3), 281-292.

de 940 adolescents, van trobar-ne 171 exposats a situacions familiars de risc del total i, d’aquests, 63 no van mostrar

comportaments externalitzants i varen ser definits com a resilients. Van estudiar diferents factors relacionant l’exposició a

adversitats familiars i la resiliència, on van trobar que els adolescents resilients els nivells d’autoestima eren més alts.

EVIDÈNCIA

Garmezy, N. (1988). Stressors of childhood. In N. Garmezy, & m. Rutter (Eds.), Stress, Coping, andDevelopment in Children (pp 43-84). New-York: McGraw-Hill.

Steinhausen, H., & Winkler, C. (2001). Risk, compensatory,

vulnerability, and protective factors influencing mental health in

adolescence. Journal Youth and Adolescence, 30 (3), 259-280.

En aquest article es destaca, entre d’altres, el factor de l’autoestima ja que és un tret que diferencia alguns dels

nens d’ètnia negra que viuen en situacions de molta pobresa, i els permet tirar endavant d’una manera més

resilient.

AUTOESTIMA

és la predisposició a percebre’s com a competent per afrontar els desafiaments de la vida i com mereixedor de felicitat. (Nathaniel Branden, 92)

L’autoeficàcia es refereix a l’avaluació que efectua una persona de la seva capacitat o competència per portar a terme una tasca, obtenir una meta o vèncer un obstacle (Bandura, 1977).

És la sensació de control sobre la pròpia vida, la qual es relaciona directament al benestar psicològic, ja que proporciona la sensació d’estar en el centre vital de la pròpia existència, i no ser un espectador passiu, víctima dels esdeveniments.

l’autodignitat: consisteix en la seguretat que tenim de la nostra vàlua, una actitud afirmativa cap al nostre dret a viure i ser feliç, la comoditat d’expressar adequadament els propis pensaments, desitjos i necessitats. Nathaniel Branden, 92

LOCUS DE CONTROL INTERN

Garmezy, N. (1988). Stressors of childhood. In N. Garmezy, & m. Rutter (Eds.), Stress, Coping, and Development in Children (pp 43-84). New-York: McGraw-Hill.

Luthar, S. S. (1991). Vulnerability and resilience: A study of high-Risk adolescents. ChildDevelopment, 62, 600-616.

Steinhausen, H., & Winkler, C. (2001). Risk, compensatory, vulnerability, and protective factors influencing mental health in adolescence. Journal Youth and Adolescence, 30 (3), 259-280.

El lloc de control intern, o la creença que és un mateix qui protagonitza i controla la pròpia vida, actua com a factor de protecció. Les persones que es creuen impotents per controlar el que els passa, es tornen passives i posen en joc estratègies de coping molt pobres. Per tant, el lloc de control intern estaria molt unit a estratègies d’afrontament (de coping) actives.

Van trobar que un coping actiu, és a dir, estratègies d’afrontament que fan referència als esforços per fer

front a les demandes internes i ambientals, és un factor de protecció pels trastorns d’internalització.

LES RELACIONS SOCIALS

Rutter, M., Cox, A., Tupling, C., Berger, M., & Yule, W. (Attainment and

adjustement in two geographical areas:III. Some factors accounting for area

diferences.British, 1975)

les famílies seleccionades que vivien en males condicions socials els fills anaven en escoles que es caracteritzaven per una alta taxa en la rotació de personal i els alumnes.

És per això que un factor de protecció seria un entorn escolar positiu sense tanta rotació que fomenti i reforci

els valors i les capacitats dels nens.


Garmezy, N. (1988). Stressors of childhood. In N. Garmezy, & m. Rutter(Eds.), Stress, Coping, and Development in Children (pp 43-84). New-

York: McGraw-Hill.

la presència de figures de suport en l’entorn i a l’escola actuen com

a models d’identificació per a l’infant


Luthar, S. S. (1991). Vulnerability and resilience: A study of high-Risk

adolescents. Child Development, 62, 600-616.

considera que aquestes variables ajuden a ser més resilients en quan a la capacitat d’expressar-se i comunicar-se amb els

companys i en la creença que és un mateix qui protagonitza i controla la pròpia vida.


Córdova-Alcaráz, A. J., Andrade, P,. Rodríguez-Kuri S. E. (2005). Características de resiliència en jóvenes usuarios y no usuarios de drogas. Revista Intercontinental de

Psicología y Educación, julio-diciembre, año/vol. 7, número 002. UniversidadIntercontinental, Distrito Federal, México. Pp. 101-122.

sobre les habilitats socials van concloure que joves usuaris de drogues tenen amb freqüència problemes per establir relacions afectives, per una banda pel consum de substàncies i per altre

banda perquè presenten relacions conflictives amb figures d’autoritat com els pares i el personal de l’escola. Per tan els que

no consumeixen, les seves habilitats socials són més altes.

FAMILIA

� Pràcticament en tots els articles que s’han tractat fins ara es parla sobre la importància dels vincles emocionals amb els pares.

� Un factor de risc destacat és la inestabilitat familiar:

� ja sigui per conflictes matrimonials,

� la fragmentació familiar,

� la percepció de rebuig per part dels pares, i fills tutelats entre d’altres.

FAMILIA

Rutter, M., Cox, A., Tupling, C., Berger, M., & Yule, W. (1975). Attainmentand adjustement in two geographical areas:III. Some factors accounting

for area diferences)

considera important una forta calidesa per part de la mare o el

pare cap al fill

FAMILIA

Fergusson, D., & Lynskey, M. T. (1996). Adolescent

Garmezy, N. (1988).

Steinhausen, H., & Winkler, C. (2001). Risk,

compensatory, vulnerability, Werner, E. E., & Smith, R.

(1982). Vulnerable butT. (1996). Adolescent

resiliency to family adversity,

bona connexió amb els pares la cohesió

familiar

Garmezy, N. (1988). Stressors of childhood),

Cohesió familiar

compensatory, vulnerability, and protective factors

influencing mental health in adolescence

l’acceptació per part dels pares

(1982). Vulnerable butinvencible: A study of resilient

children).

un medi familiar positiu, és a dir, famílies unides

amb sistemes de normes congruents i

amb pares que recolzen als fills

FAMILIA

Oliva, A., Jiménez, J.M., Parra A. Y Sánchez-Queija, I. (2008). Acontecimientos

vitales estresantes, resiliència y ajuste adolescente).

Considera de relacions familiars de major qualitat que els adolescents maladaptats, ja

que el clima familiar és més positiu caracteritzat per uns vincles emocionals més

estrets i una cohesió emocional més forta

FAMILIA

Córdova-Alcaráz, A. J., Andrade, P,. Rodríguez-Kuri S. E. 2005.

Características de resiliència en jóvenes usuarios y no usuarios de drogas.

considera que els factors familiars són els elements que marquen més considera que els factors familiars són els elements que marquen més diferències entre els joves abusadors o dependents de les drogues d’aquells

que no.

Els factors familiars són els elements que marquen més diferències entre els joves abusadors o dependents de les drogues d’aquells que no. D’aquí que es considera la importància de que la prevenció dirigida als adolescents tingui

lloc en tots els nivells (escolar, familiar i comunitari) i no estigui centrada únicament en el àmbit escolar.

EVIDÈNCIA. RECOMANACIONS

Joseph Mann, M. (2007). The influence of project challenge on levels of

psychosocial development and resilience in adolescent girls at risk for

delinquency. University of Florida.

Calen programes de desenvolupament dissenyat per millorar i donar suport al desenvolupament psicosocial positiu, particularment els enfocaments específics de gènere adaptats als reptes de desenvolupament que

més sovint s’enfronten a les nenes en risc de delinqüència

EVIDÈNCIA. RECOMANACIONS

Oliva, A., Jiménez, J.M., Parra A. Y Sánchez-Queija, I. (2008). Acontecimientos vitales estresantes,

resiliència y ajuste adolescente. Universidad de Sevilla i Universidad de Nacional de Educación a

Distancia, Madrid. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica Vol 13. N.1, pp. 53-62

les troballes d’aquest estudi tenen implicacions pràctiques, ja que suggereixen la importància de

proporcionar suport als pares dels adolescents, utilitzant programes d’educació amb l’objectiu de que puguin

establir relacions més comunicatives i afectuoses amb els seus fills i filles durant l’adolescència.

EVIDÈNCIA-DROGUES

� El model de Richardson i cols, 1990

supera, s’adapta i s’enforteix

Drogues

Situació de riscEstratègies

afrontament:

F.P

i s’enforteix

Desborda

Problemes mentals

Delinqüencia

Joc patològic

MODELS EXPLICATIUS DE LA RESILÈNCIA

Model de Vanistendael

EL NOSTRE MODEL DE LA RESILIÈNCIA

GESTIÓ HABILITATS

Resiliència

AUTOESTIMA I CONFIANÇA

GESTIÓ EMOCIONAL I

CONTROL D’IMPULSOS

HABILITATS INTERPERSONALS I

SUPORT SOCIAL

Familia: vincle y suport

CANVI DE PARADIGMA

� Es tracta de canviar el focus d’interès i passar de fixar-nos en els motius portaran a fracassar als individus, per concentrar-nos en les fortaleses que els ajudaran a superar les adversitats.

FORTALESES

VULNERABILIATS

COM POTENCIAR LA RESILIÈNCIA EN PROGRAMES D’ACTUACIÓ?

� Estimular una actitud resilient implica potenciar aquests atributs incloent a tots els membres de la comunitat en el desenvolupament, l’aplicació i l’avaluació dels programes d’acció.

DES D’UN ENFOC COMUNITARI

INFÀNCIA ADOLESCÈNCIA ADULTS

EDUCACIÓ Detecció de possibles trastorns.

Identificació de mecanismes

resilients.

Diàleg

Sentit de l’humor

confiança

Treballar la implicació de les famílies en

el desenvolupament dels més petits

SANITAT Empoderar i responsabilitzar de la pròpia salut

FAMILIA Crear espai de joc que contempli

el foment de la creativitat de

l’infant.

A escola bresso

Promoure el diàleg dins la

família.

Resolució de conflictes.

Empoderament dels pares i mares en

l’educació dels fills.

Millorar les interaccions entre aquests..

Formar als professionals en contacte amb

les famílies per a la promoció de lales famílies per a la promoció de la

resiliència.

INVESTIGACIÓ Augmentar el coneixement i comprensió dels motius que fan que unes persones resolguin de manera

resilient situacions adverses. Conèixer la dinàmica dels mecanismes subjacents a la resiliència.

INFORMACIÓ Qüestionar i controvertir la

perspectiva proteccionista i dels

factors de riscs.

Incloure l’anàlisi de

fortaleses i recursos propis

en l’abordatge de

l’adolescència,

complementant així el

concepte d’adolescència

associat a crisis

Introduir la idea de l’adult capaç de fer

front a les dificultats de la vida com a

visió principal i no com a excepció.

POLÍTICA Disseny de intervencions adreçades a disminuir l’exposició a situacions adverses alternades amb el treball

de foment dels factors de protecció.Puig i Rubio, 2011

PUNTS DE PARTIDA PEL CANVI

Un model que busca UNA MAJOR EFICÀCIA I EFICIÈNCIA respecte el model de risc i que vol aportar elements de recerca ja que cerca l’efectivitat.

Hipòtesis: Reforçant la resiliència, els adolescents poden fer front més eficaçment a les adversitats, els esdeveniments vitals estressants i les situacions de risc que suposen un risc potencial per la seva salut física i/o situacions de risc que suposen un risc potencial per la seva salut física i/o mental.

Es tracta de CENTRAR LA INTERVENCIÓ EN LES FORTALESES o factors de risc més que no pas en les vulnerabilitats o factors de risc d’aquest grup.

De reformular els objectius des d’un MARC MÉS AMPLE, amb les expectatives d’assolir UN MAJOR IMAPCTA respecte el model anterior.

APOSTA

PROGRAMA

FACTORS DE RISC

FACTORS DE PROTECCIÓ

es centra en:• la promoció de la resiliència, • fent èmfasi a l’àmbit de l’autoestima, les emocions i les habilitats socials,com a estratègia per afrontar com a estratègia per afrontar eficaçment les adversitats, deixant de banda el treball específic centrat en situacions de risc segons els àmbits que fina ara havíem centrat els projectes adreçats a la promoció de la salut en població jove.

ELÀSTICS

El programa consisteix en diverses sessions de treball dinàmic i en grup on poder desenvolupar els temes clau que configuren el model de la resiliència:

LA PREVENCIÓ SELECTIVA

FAMILIES AUTOESTIMA

EXPRESSIÓ I CONTROL DE

LES EMOCIONS

HABILITATS SOCIALS.

ELÀSTICS. FAMILIES.

El vincle afectiu

Bowly, 1958: La importància de la vinculació afectiva pel desenvolupament psicològic dels nens. Un vincle

segur amb els pares dota de protecció i garanties per un desenvolupament emocional sà y per una

acceptació positiva cap a un mateix i cap als altres. Aquesta és la base per a les relacions posteriors.


� Existeix una segona oportunitat per a la vinculació afectiva, que és en la formació d’una parella, i s’obre la porta a

� Adoptem el model de Horno (2004) i els models vinculars segurs, que parteix de que la següent figura piramidalparella, i s’obre la porta a

trobar una font de seguretat i de confiança.

figura piramidal


MÒDUL I: Habilitats parentals

de 0-3 anys

MÒDUL II: Habilitats parentals

de 4-12 anys

Pautes i límits.

MÒDUL III: Habilitats parentals

a l’adolescència

Comunicacióafectiva

El vincle afectiu

Models familiars

Pautes i límits.

Rutines

Reforç positiu i negatiu.

Acceptacióincondicional

afectiva

Resolució de problemes

Clima i cohesiófamiliar

Normativa de casa: la cohència

ELÈSTICS. NENS I ADOLESCENTS

BLOC 1: Confiança

BLOC 2:

Gestió emocional

BLOC 3: Habilitats socials

Redescobrir les pròpies

possibilitats i augmentar

l’autoestima.

Aprendre a gestionar les emocions i

controlar els impulsos.

Saber adaptar-se a les situacions

de l’entorn social.

ELÀSTICS

RECURSOS:RECURSOS:

Imatges, tallsde sèries i de

pel�licules.Improvizacions representacions Dinàmiques de

drup

ELÀSTICS. AUTOESTIMA

Empoderar. Autoeficacia.

AUTOESTIMA: autoconcepteTRE Ellis:

autoavaluacionsi distorcions

PROJECTE DE VIDA

Valorar-se i que ens

valorin

Identificar els mecanismes que ensdistorcionen i corregir-los

Conèixer-se

ELÀSTICS. Gestió emocional

EMOCIONS I SENTIMENTS

LA TRE DE ELLIS: PENSAMENTS AUTOMÀTICS I ALTERNATIUS.

L’AUTOCONTROL I EL CONTROL IMPULSOS: LA VEU DEL PENSAMENT QUE EM PARLA I L’AUTOCONTROL I EL CONTROL IMPULSOS: LA VEU DEL PENSAMENT QUE EM PARLA I QUE DIRIGEIX LES MEVES ACCIONS I CONTROLA ELS MEUS IMPULSOS.

MANEIG DE LA RÀBIA

LOCUS DE CONTROL

ESTRATÈGIES D’AFRONTAMENT. COPPING.

ELÀSTICS. Gestió emocional

ELÀSTICS

HABILITATS SOCIALS

Afrontar les critiques

Expressar la nostra opinió

Expressar el que sentim

Comunicació no verbal

Gestió de conflictes en les relacions interpersonals

Control davant de situacions de risc

Sentit de l’humor

Relacions amb els iguals

SESSIONS

1r BLOC

CONFIANÇA

1ª sessió 2h

2on BLOC

GESTIÓ EMOCIONAL I CONTROL IMPULSOS

1ª sessió 2h

3er BLOC

HABILITATS SOCIALS

1ª sessió 2h

PROGRAMA COMPLET:

1ª sessió 2h

2ª sessió 2h

1ª sessió 2h

2ª sessió 2h

1ª sessió 2h

2ª sessió 2h

Existeix la opció de realitzar els blocs per separat, sense realitzar el programa complert.

Les sessions són conduïdes per dos professionals: una psicòloga i un actor-dinamitzador.

AVALUACIÓ DE L’EFICÀCIA

Avaluació PRE POST

AUTOESTIMA Rosenberg Rosenberg

L’AVALUACIÓ

AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ

AUTOESTIMA Rosenberg Rosenberg

GESTIÓ EMOCIONS EQR (Cuestionari de regulació emocional)

EQR (Cuestionari de regulació emocional)

HABILITATS SOCIALS EHS Escala habilidades sociales

EHS Escala habilidades sociales

Evidència i recerca científica.

� recerca bibliogràfica sobre quines estratègies poden resultar més eficaces.

� Conèixer quin és l’impacta de la intervenció.

Difondre els resultats a la comunitat en un tema que existeix

ELÀSTICS. COM CONTINUAREM:

� Difondre els resultats a la comunitat en un tema que existeix poca evidència sobre programes desenvolupats.

� Necessitat d’assessorament científic i tècnic, disseny de les intervencions i/o programes que es duguin a terme, el seguiment i posterior avaluació dels mateixos.

CONCLUSIONS

L’objectiu de les intervencions

El llegat de les ciències

mèdiques que portat a centrar-

És hora de centrar esforços en el model de la

Es tracta de canviar el focus

d’interès i passar de fixar-nos en els intervencions

preventives han de ser,

minimitzar els factors de risc i

enfortir els factors de protecció.

El model centrat en els riscs i

aquell centrat en la resiliència són complementaris.

portat a centrar-se en els riscs, ha contribuït a

poder ser desenvolupat,

fet que ha comportat un

avenç significatiu del

model.

model de la promoció de la salut, dirigit a l’estudi dels factors de

protecció, de les fortaleses en -contraposició a les debilitats-.

de fixar-nos en els motius portaran a

fracassar als individus, per

concentrar-nos en les fortaleses que

els ajudaran a superar les adversitats.

Agraïments a:David Martinez Maireles

Alba Rosique ReigXavier Farrés i Núria Homs

Vic joveVic jove

Judit RamosAjuntament de [email protected]

Moltes gràcies

Judit RamosAjuntament de [email protected]

Programa ELÀSTICS de promoció resiliència

Documents

Transcript of Programa ELÀSTICS de promoció resiliència