LA RESILIENCIAUNA CURSA AL LLARG DE LA NOSTRA VIDA

Jordi Bermúdez MartosPsicologia del desenvolupament en l’edat escolar2n Magisteri, curs 2009-2010Professora: Carme Solé Resano

ORIGENS DEL TERME

Resilio Tornar enrera, tornar d’un salt, rebotar.

És un terme relacionat amb la metal·lúrgia i que descriu la capacitat que tenen certs materials per tornar al seu estat original després de rebre una forta pressió.

LA METÀFORA DE LA RESILIÈNCIA Aquest terme s’ha

adaptat a les ciències socials per a caracteritzar aquelles persones que, malgrat néixer i viure en situacions d’alt risc, es desenvolupen psicològicament sanes i amb èxit

(Rutter 1993)

UN CANVI DE PARADIGMA

No totes les persones en situació de risc pateixen malalties o afectacions , sinó que alguns superen la situació de trauma i de vegades surten enfortits. Aquesta capacitat és la resiliència, i ha provocat un canvi de la visió de la capacitat humana de superació:

MODEL DE DESAFIAMENT I FORTALESA

MODEL DE RISC I PERJUDICI

CONCEPTE DE RESILIÈNCIA

El concepte de Resiliència sorgeix dels estudis d’E.E. Werner i Ruth Smith entorn a l’epidemiologia social a l’illa de Hawai (1992). Al llarg de 32 anys, va estudiar la situació de 500 persones sotmeses a condicions de vida marcades por la pobresa extrema, situacions de estrès, dissolució del vincle parental, alcoholisme, abús, etc.

Tot i aquestes situacions, molts nens superaven les adversitats i es construïen el seu futur com a persones. Werner va assenyalar que l’afecte i l’amor rebut estava a la base d’aquests desenvolupaments exitosos.

Kobasa i Maddi van desenvolupar el concepte estudiant persones amb

una personalitat que els protegia de fets vitals negatius: Persones amb gran sentit del compromís. Forta sensació de control dels esdeveniments. Més oberts als canvis a la vida Interpreten les experiències estressants i doloroses com a una part més de

l’existència

CONCEPTE DE RESILIÈNCIA

Van arribar a la definició de la resiliència com un Constructe multifactorial amb tres components principals

COMPROMÍS

CONTROL

REPTE

DEFINICIONS DE RESILIÈNCIA

Capacitat de l’ésser humà per fer front a les adversitats de la vida, superant-les i inclusiu, ser transformats per elles (Grotberg, 1995).

La resiliència és una combinació de factors que permeten a un nen/a, a un ésser humà, afrontar i superar els problemes I les adversitats de la vida, i construir sobre ells (Suárez Ojeda, 1995)

DEFINICIONS DE RESILIÈNCIA

La resiliència és un procés dinàmic que te per resultat

l'adaptació positiva en contextos de gran adversitat (Luthar )

“…Todos nacemos con una resiliencia innata, y con capacidad para desarrollar rasgos o cualidades que nos permiten ser resilientes, tales como el éxito social (flexibilidad, empatía, afecto, habilidad para comunicarse, sentido del humor y capacidad de respuesta); habilidad para resolver problemas (elaborar estrategias, solicitar ayuda, creatividad y criticidad); autonomía (sentido de identidad, autosuficiencia, conocimiento propio, competencia y capacidad para distanciarse de mensajes y condiciones negativas); propósitos y expectativas de un futuro prometedor (metas, aspiraciones educativas, optimismo, fe y espiritualidad)…”

(Benard, 1991).

DEFINICIONS DE RESILIÈNCIA

“…La resiliència és la capacitat d’una persona o d’un sistema social de viure bé i desenvolupar-se positivament tot i la presència de condicions de vida difícils…”

(VANISTENDAEL STEFAN, 1996)

DEFINICIÓ CONSENSUADA

Totes aquestes definicions i d’altres, coincideixen en destacar que la resiliència és:

la capacitat d’una persona o d’un grup, per desenvolupar-se de manera òptima, malgrat la presència d’esdeveniments desestabilitzadors i condicions de vida difícils. Es a dir, malgrat reconèixer que existeixen problemes la persona busca abordar-los d’una forma constructiva a partir dels seus recursos personals i de la interrelació amb el seu entorn.

PRINCIPIS DE LA RESILIÈNCIA

La resiliència

pot ser fomentada

No és una capacitat absoluta, ni

estable, ni té límits…, pot

durar tota la vida

És una capacitat universal

Està fonamentada

en la interacció de

la persona amb l’entorn

La resistència a la destrucció

Capacitat per reconstruir sobre circumstàncies o factors adversos

COMPONENTS DE LA RESILIÈNCIA

Factors de Risc:

Qualsevol característica o qualitat d’una persona o comunitat que comporta molt probablement un perjudici per la salut

Conductes de Risc:

Accions ja siguin actives o passives que comporten perill pel benestar o que provoquen conseqüències negatives per a la salut i comprometen el desenvolupament.

FACTORS DE RISC I CONDUCTES DE RISC

ALGUNS FACTORS DE RISC

Pobresa Negligència dels pares Violència familiar Fracàs escolar Addiccions Catàstrofes naturals Oferta massiva de consumisme Desocupació Discriminació Carència de xarxes de recolzament Absència de projectes

PROCESSOS PROTECTORS

Són els que redueixen les repercussions de risc.

Promouen l’autoestima.

Creen oportunitats.

Disminueixen la susceptibilitat o situacions d’estrès.

FACTORS PROTECTORS:

Factors Personals:

Característiques temperamentals:

* Major C.I. Verbal y matemàtic

* Major tendència a l’apropament

* Humor més positiu.

* Desenvolupament biològic estable.

* Major empatia.

* Major autoestima.

* Major motivació a l’assoliment de propòsits

* Major sentiment de autosuficiència.

* Menor tendència a sentiments de desesperança.

* Major autonomia i independència.

* Habilitats d’enfrontament

(Kotliarenco y Dueñas 1992)

Característiques cognitives i afectives:

FACTORS PSICOSOCIALS DE LA FAMÍLIA

•Presència de la figura materna.

•Ambient càlid

•Comunicació oberta

•Família no desestructurada

•Pares estimuladors

•Bona relació amb els pares

•Pautes de criança

(Kotliarenco y Dueñas 1992)

FACTORS SOCIOCULTURALS

•Sistema de creences i valors

•Sistema de relacions socials

•Sistema polític econòmic

•Sistema educatiu

(Kotliarenco y Dueñas 1992)

PILARS DE LA RESILIÈNCIA

1.AUTOESTIMA

CONSISTENT

És la base dels altres pilars.

La cura afectiva del nen per part d’un adult significatiu per a ell, capaç de donar una resposta sensible

2. INTROSPECCIÓ I CAPACITAT DE PENSAMENT CRÍTIC

Preguntar-se a un mateix i donar-se resposta honesta i analitzar les causes de l’adversitat a què s’enfronta

3. INDEPENDÈNCIA

Es defineix com el saber fixar límits entre un mateix i el mitjà amb problemes; la capacitat de mantenir distància emocional i física sense caure en l'aïllament.

Depèn del principi de realitat que permet jutjar una situació prescindint dels desitjos del subjecte.

Els casos d'abusos posen en joc aquesta capacitat.

4. CAPACITAT DE RELACIONAR-SE

Una autoestima baixa o exageradament alta produeixen aïllament: si és baixa per autoexclusió per vergonya i si és massa alta pot generar rebuig per la supèrbia demostra.

Habilitat per a establir llaços i intimitat amb altres persones, per a regular la pròpia necessitat d'afecte amb l'actitud de brindar-se a uns altres.

5. INICIATIVA

El plaer d’autoexigir-se i posar-se a prova en tasques progressivament més exigents

6. HUMOR

Trobar el còmic en la pròpia tragèdia.

Permet estalviar-se sentiments negatius encara que sigui transitòriament i suportar situacions adverses.

7. CREATIVITAT

La capacitat de crear ordre, bellesa i finalitat a partir del caos i el desordre.

És fruit de la capacitat de reflexió, i es desenvolupa a partir del joc a la infància.

8. MORALITAT

Capacitat de comprometre’s amb valors

Desig de transmetre el benestar personal al proïsme

És la base del bon tracte amb els altres.

LA CONSTRUCCIÓ DE LA RESILIENCIA

Vanistendael S.

Accions que promouen la resiliència.

Nen de 0 a 3 anys.

•Donar afecte incondicional.

•Fomentar el compliment de les normes.

•Comportar-se d’una forma que inspiri confiança

•Elogiar-los pels seus progressos.

•Impulsar-los a experimentar.

•Ajudar al nen a reconèixer els seus propis sentiments.

•Preparar-lo per enfrontar-se a situacions desagradables.

•Conèixer el nen, el seu temperament.

Accions que promouen la resiliència.

Nen de 4 a 7 anys.•Brindar-li amor incondicional

•Expressar afecte en forma verbal i física.

• Per a calmar-los utilitzar una veu suau i tranquil·litzant.

• Modelar conductes resilients quan enfronti desafiaments.

• Fomentar el compliment de les regles.

• Elogiar-lo pels assoliments

•Elogiar conductes desitjables.

•Estimular-los a desenvolupar activitats en forma independent .

•Afavorir el reconeixement dels seus propis sentiments i els dels altres.

•Afavorir el coneixement del seu temperament .

• Exposar-los gradualment a situacions adverses.

• Estimular-los a expressar empatia.

• Fomentar la comunicació.

• Ajudar-los a acceptar la responsabilitat .

Accions que promouen la resiliència.

Nen de 8 a 11 anys.

• Brindar amor incondicional.

• Expressar amor en forma verbal i física, adequada a l'edat del nen.

• Ajudar al nen a expressar els seus sentiments.

• Modelar conductes consistents que comuniquin valors i regles.

• Clarificar els fonaments de les regles i expectatives.

• Elogiar el compliment d'assoliments.

• Promoure oportunitats perquè practiqui l'enfrontament de problemes i dificultats.

• Estimular la comunicació

ESTRATÈGIES DE L’EDUCACIÓ

Treballs en grup Treballar amb adolescents els factors

resilients:“Jo Tinc” Recolzament “Jo sóc” , “jo estic” Força intra

psíquica “Jo puc” (relacionat amb

l’adquisició d’habilitats interpersonals i de resolució de conflictes)

MODEL D’EXPRESSIONS DEL NEN AMB CARACTERÍSTIQUES RESILIENTS

Persones al voltant en qui confio

Persones que m’imposen límits per poder evitar perills o problemes

Persones que volen que aprengui a ser autònom

“JO TINC”…. (Ser estimat)

MODEL D’EXPRESSIONS DEL NEN AMB CARACTERÍSTIQUES RESILIENTS

Una persona per la qual els altres aprecien i estimen

Respectuós de mi mateix i del proïsme

Feliç quan faig alguna cosa bona pels altres i els mostro el meu afecte

“JO SÓC”…. (Fortalesa interna)

MODEL D’EXPRESSIONS DEL NEN AMB CARACTERÍSTIQUES RESILIENTS

Disposat a responsabilitzar-me dels meus actes

Segur que tot sortirà bé

Trist, ho reconec, i ho expresso amb la seguretat de trobar recolzament

“JO ESTIC”…. (Responsabilitat, seguretat)

MODEL D’EXPRESSIONS DEL NEN AMB CARACTERÍSTIQUES RESILIENTS

Parlar entorn a les coses que m’espanten o em causen neguit

Cercar la manera de resoldre els meus problemes

Sentir afecte i expressar-lo

“JO PUC”…. (Habilitats interpersonals)

COM POT L’ESCOLA AJUDAR A ENFORTIR LA RESILIÈNCIA EN ELS NENS

Després de la família, l’escola és un ambient clau perquè els nens adquireixin les competències necessàries per sortir-se’n a la vida i desenvolupin la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat.

Cada docent, a la seva aula, pot crear condicions adequades per afavorir la construcció de la resiliència en els seus alumnes

(N.Henderson i M.Milstein)

6 PASOS CRUCIALS PER PROMOURE LA RESILIÈNCIA A L’ESCOLA

Mitigar l’efecte del risc en la vida dels nens i joves

Enriquir els vincles positius amb les persones, l’aprenentatge i l’escola

Fer participar els nens en l’establiment de límits, basats en actituds afectuoses

Ensenyar habilitats per a la vida: cooperació, resolució de conflictes, destreses comunicacionals, etc.

1

2

3

6 PASOS CRUCIALS PER PROMOURE LA RESILIÈNCIA A L’ESCOLA

Construir la resiliència

Oferir afecte i recolzar el nen incondicionalment (atenció a la diversitat, estar atent a la individualitat de cada nen)

Oferir altes expectatives d’aprenentatge i motivar els nens perquè se sentin capaços.

Cercar oportunitats de participació significativa, creant expectatives i atorgant responsabilitats al nen. Ampliar aquesta dinàmica a l’ambient familiar i comunitari

4

5

6

LECTURES REALITZADES

Los patitos feos (Boris Cyrulnik)

La felicidad es posible ( Stefan

Vanistendae. Jacques

Lecomte)

Superar la adversidad(Luis Rojas

Marcos)

BORIS CYRULNIK

Nascut en Burdeos en 1937 en una família jueva, Boris Cyrulnik va sofrir la mort dels seus pares en un camp de concentració nazi del que ell va assolir fugir quan només tenia 6 anys. Després de la guerra, va passejar per centres d'acollida fins a acabar en una granja de la Beneficència

OXÍMORON

“... l’adversitat fereix al subjecte, provocant l’estrès que genera malalties i patiment...”

debilitatFortalesa

Terme encunyat per Cyrulnik, que fa referència a dos factors antagònics

Un nen ferit pot reconstruir-se i refer la seva vida recoltzant-se en la fantasia, la creació artística o en la virtut resilient, però ha d’estar acompanyat per una societat que l’aculli i l’acompanyi tal com és, amb les seves particularitats de nen traumatitzat.

En aquest llibre, l’autor mostra com el fet de poder recuperar els vincles socials, encara que només sigui amb una persona que ho recolzi, fa que el nen petit aconsegueixi integrar-se i esdevenir una persona capaç de donar-se als altres: és en aquest punt on Boris Cyrulnik ens mostra la possibilitat de transformació, quan l’aneguet lleig es transforma en Cigne.

Boris Cyrulnik

LOS PATITOS FEOS

El sociòleg Stefan Vanistendael és un referent pels psicòlegs per les seves teories entorn a la resiliència. Va néixer a Holanda, té 60 anys, i és cap d’investigació a l’Oficina Internacional Catòlica de la Infància (BICE), a Ginebra. És un gran defensor de la crítica amb humor, tant de moda entre els joves d’avui dia:

“¿Qué quieres para Navidad?”, pregunta el papá. “Un Tampax, porque con él puedo montar a caballo, nadar e ir en bicicleta”.  (S.Vanistendael, entrevista a LA VANGUARDIA, 16/12/2008)

STEFAN VANISTENDAEL

Aquest llibre ens ajuda a trencar amb el prejudici científic pessimista que estigmatitza als nens ja estigmatitzats per maltractaments, rebuig i desamor. Introdueix el concepte de resiliència, a partir de reflexions sobre multitud d’experiències reals ,donant pistes de com es pot construir aquesta capacitat i com es pot ajudar a desenvolupar una nova autoestima, un nou i millor camí .

La lectura d’aquest llibre fa canviar radicalment la mirada i l’actitud vers els “casos perduts”.

Stefan Vanistendael

Jaques Lecomte

LAS FELICIDADES POSIBLE

LUIS ROJAS MARCOS

Luis Rojas Marcos va néixer a Sevilla, Espanya al 1943. Al 1968 va emigrar a Nova York per a estudiar psiquiatria i, segons reconeix, fugir d'una situació política, social, familiar i moral tibant. Es va llicenciar en medicina per la universitat de Sevilla, va estudiar psiquiatria a Nova York, i posseeix el títol de doctor per les universitats de Bilbao i Nova York.

“El optimismo y la autoestima son dos pilares para superar las adversidades”

“ Ningún humano nace violento y si queremos atajarla hemos de intervenir en la infancia“

· "Los otros son un regalo de la vida y hemos de aprender a ponernos en su lugar"

L’autor inicia el llibre des de la perspectiva dels 150 supervivents d’un accident aeri. És un punt de partida impactant per abordar la gran tasca de sobreviure com un camí ple d’esperança (paraula que repeteix molt al llarg del llibre). Rojas mostra l’autoestima, l’autocontrol, l’optimisme i el pensament positiu com a pilars de la resiliència, capacitat natural que ens aporta les claus per enfrontar-nos a les adversitats del camí.

Luis Rojas Marcos

SUPERAR LA ADVERSIDAD

“… Va dirigir-se llavors cap a ells, amb el cap aclucat, per fer-los veure que estava disposat a morir. I llavors es va veure reflectit a l’aigua: l’aneguet lleig s’havia transformat en un superb cigne blanc...”

Hans Christian Andersen (1805-1875)El patito feo

BIBLIOGRAFIA CYRULNIK, BORIS. Los patitos feos. Barcelona, 2001. Ed.

Gedisa, S.A. (7ª Edición). ISBN:84-7432-926-4

VANISTENDAEL, STEFAN. LECOMTE, JACQUES. La felicidad es posible. Barcelona, 2000. Ed. Gedisa S.A. ISBN: 84-7432-965-5

ROJAS MARCOS, LUIS. Superar la adversidad. El poder de la resiliencia.Madrid, 2010. Ed. Espasa Libros, S.L.U. ISBN:978-84-670-3259-8

HENDERSON, NAN Y MILSTEIN, MIKE M.: Resiliencia en la escuela . Editorial Paidós, Buenos Aires, 2003. ISBN: 9789501255089

AULACREATIVA Revista online. Resiliencia: una mirada esperanzadora. Accés: 2/6/2010 a les 22h30’. Informació utilitzada: Referències a la piràmide de construcció de la resiliència de Vanistendael S; altres informacions relacionades.

Entrevista a STEFAN VANISTENDAEL, publicada al diari LA VANGUARDIA per Imma Sanchís  - 16/12/2008.

LA MIRADA DE JOKIN (Revista digital). Entrevista a Luis Rojas Marcos : La violencia se aprrende y es el fracaso absoluto de la convivencia. Publicadda el 4 de març de 2008

PERSPECTIVAS SISTÉMICAS. (Revista digital). Article El pensamiento de Boris Cyrulnik, per Aldo Melillo. Enllaç:

BIBLIOGRAFIA

HENDERSON GROTBERG, EDITH. Article “Resiliencia, descubriendo las propias fortalezas”, publicat per Paidós al 2003.

VERA, BEATRIZ. BAQUERA, BEGOÑA y altres. Article “La experiencia traumàtica desde la psicología positiva: resiliencia y crecimiento postraumático”. Publicat a la revista PAPELES DEL PSICÓLOGO al nº 1, VOL.27, 2006. ISSN:0214-7823 (veure annex 9)

BIBLIOGRAFIA

GAVALDA, ANNA. Entrevista publicada a EL PAÍS.COM per Octavi Martí, el 4 de juny de 2010. Títol: Belleza sospechosa

VANISTENDAEL STEFAN. Article La Resiliencia a la “Bureau International Catholique de l’Enfance” (Bèlgica)

BIBLIOGRAFIA