Programa Electoral Municipal CUP 2011-2015

Apartat de correus 172. 43700 El Vendrellhttp://www.elvendrell.cup.cat

[email protected]

PROGRAMA MARC DE LA CUP ELECCIONS MUNICIPALS 2011

1 Programa marc 2011


[email protected]

index

1. Model territorial i medi ambient: cap a un model de desenvolupament sostenible.1.1. Model Territorial

1.1.1. Un territori articulat en un sistema de ciutats i comarques1.2. Model Energètic

1.2.1. Diversificació de les fonts: ús d’energies renovables.1.2.2. Estalvi i eficiència energètica. 1.2.3. Propostes concretes d'actuació.

1.3. Espais rurals.1.4. La gestió de l’aigua.

1.4.1. Principis ideològics.1.4.2. La Directiva Marc de l’aigua. 1.4.3. Òrgans de gestió als Països Catalans. 1.4.4. Propostes d’actuació municipal.

1.5. Residus municipals: cap al residu zero.1.6. Protecció dels animals.

2. Model Urbà: una vila més afable i integrada en l’entorn.2.1. Model urbanístic de la ciutat.

2.1.1. Urbanisme local al servei del poble.2.1.2. El Pla d'Ordenació Municipa (POUM), una eina de planificació a mig

i llarg termini.2.1.3. L’urbanisme com a eina social.

2.2. Espais naturals a l’interior de la ciutat.2.3. Mobilitat urbana: el model de transport. 2.3.1. Mesures concretes.2.4. Universalització del dret de l'habitatge. 2.4.1. Anàlisi de les polítiques públiques d'habitatge. 2.4.2. Línies d'actuació municipals.

3. Participació ciutadana: recuperació de l’espai públic.3.1. Introducció.3.2. Pedagogia participativa.3.3. Foment de la participació a nivell legal i institucional.3.4. Organismes, processos i figures participatives.3.5. Transparència institucional i difusió informativa.

4. Model econòmic i justícia social: l’economia al servei de les persones.4.1. Anàlisi de la situació econòmica, social i laboral.

4.1.1. Situació general.4.1.2. Situació en l’àmbit municipal.

4.2. Finançament local i fiscalitat progressiva.4.2.1. Introducció.4.2.2. Propostes de millora en matèria pressupostària i fiscal.



[email protected]

4.3. Defensa dels serveis públics i dels serveis socials.4.3.1. Municipalització de serveis.4.3.2. Defensa dels serveis socials.

4.4. Promoció del cooperativisme i de l’economia arrelada al territori.4.4.1. Criteris ideològics.4.4.2. Criteris d’actuació.

5. Cohesió social: treballem junts i juntes per una millor convivència.5.1. Anàlisi de la situació actual.5.2. Polítiques educatives.

5.2.1. Introducció.5.2.2. Projecte Educatiu de Ciutat. 5.2.3. Quatre grans etapes

5.3. Sanitat i qualitat de vida.5.3.1. Introducció.5.3.2. Propostes d'actuació.5.3.3. Drogodependències. 5.3.4. Promoció del lleure i de l’esport.

5.4. El fet migratori.5.4.1. Context global.5.4.2. Situació a nivell local.5.4.3. Propostes.

5.4.3.1. Plans de recepció i acollida i gestió dels recursos públics. 5.4.3.2. Defensa dels drets de ciutadania de les persones

immigrades.5.5. Alliberament lèsbic, gai i transsexual.

5.5.1. Anàlisi de la conjuntura.5.5.2. Propostes.

6. Cultura, festes i teixit associatiu: eines de convivència i llibertat.6.1. Producció i socialització de béns culturals. 6.2. Polítiques de defensa de la llengua i identitat nacionals. Models integradors.6.3. Foment de la memòria històrica.

6.3.1. L’espai públic com a espai de commemoració i memòria.6.4. Enfortiment i dinamització del teixit associatiu.

7. Des dels municipis: autodeterminació i Països Catalans.7.1. Marc territorial: la qüestió nacional i territorial dels Països Catalans. 7.2. La reforma del marc institucional. 7.3. Una administració municipal al servei del poble. 7.4. Model d’organització social i econòmica. 7.5. Model d’Estat. 7.6. Procés. 7.7. Organismes de sobirania.

7.7.1. Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans.7.7.2. De l’Assemblea de regidors i regidores a l’Assemblea Constituent. 7.7.3. Altres organismes.



[email protected]

Eix 1. Model territorial i medi ambient: cap a un model de desenvolupament sostenible

1.1. Model Territorial

Al llarg dels darrers anys els Països Catalans han transformat clarament el seu model territorial. Hem estat protagonistes d’un desgavell territorial, econòmic i social sense precedents.

La CUP sempre ha lluitat i s’ha mobilitzat per aturar la transformació territorial imperant, i ha proposat alternatives que assumeixin la necessitat de considerar límits al creixement de la urbanització difusa, a la multiplicació d’infraestructures viàries, a la clonació de centres comercials, logístics, d’oci, etc. Les CUP treballem per a un model d’interacció amb el territori més prudent i sostenible, que marqui un ritme de transformació del nostre entorn, més assumible en termes ambientals, més amable en termes socials i culturals, que permeti un desenvolupament cívic i identitari més harmoniós. La presa de consciència social dels perills d’un creixement incondicional, també comporta que cada vegada més col·lectius professionals s’esforcin en construir alternatives socialment creïbles, èticament fonamentades i tècnicament rigoroses.

La sensació, per part de molts ciutadans, d’haver perdut el control sobre el seu entorn quotidià, de sentir-se ignorats i impotents davant de transformacions territorials i socioambientals que no saben molt bé a qui beneficien, es generalitza arreu. Unes transformacions territorials que fan que espais o indrets abans significatius per a llurs habitants esdevinguin, avui per demà, llocs irreconeixibles, “no-llocs”, com es comença a dir. Aquesta despossessió social i cultural d’espais o indrets en la vida quotidiana, però també en la memòria individual i col·lectiva, inquieta cada cop més els ciutadans. Una inquietud, però, que es torna indignació i protesta quan aquestes transformacions territorials, molt sovint justificades en nom de l’interès general, s’acaben mostrant deutores d’interessos econòmics completament aliens al territori.

El model actual de transformació territorial hipoteca moltes oportunitats econòmiques de futur. L’aplicació del principi de precaució en la gestió i l’ús del territori s’hauria de deixar d’interpretar com un fre al desenvolupament econòmic i considerar-lo un estímul per a d’altres activitats menys agressives amb el territori i amb més valor afegit.

La planificació territorial en tant que espai de participació democràtica i d’aprenentatge social hauria de servir, no només per a ordenar l’entorn, sinó també per a compassar els canvis del paisatge amb les necessitats reals i els ritmes vitals de les poblacions que hi viuen; hauria de permetre la introducció i



[email protected]

consideració de tots els elements que configuren alhora la complexitat de la matriu territorial i la de la societat que en ella s’expressa.

Això implica que, quan parlem de mobilitat també parlem de connectors ecològics, o que quan proposem creixements urbans també tinguem en compte la petjada ecològica que suposen o senzillament els recursos hídrics i energètics necessaris.

Per a la CUP del Vendrell la planificació territorial ha de servir, no només per “ordenar el desori territorial actual”, sinó també, per a cercar estils de vida amables, pacífics, i respectuosos amb el patrimoni de les generacions futures i amb la memòria dels presents; per tant, també hauria de ser el motor d’un canvi sociocultural compartit, el pretext per a reconstruir una idea de model territorial més consensuada.

1.1.1.- Un territori articulat en un sistema de ciutats i comarques

L’actual model de creixement que respon a una idea oligocèfala en què les grans ciutats creixen de manera desmesurada, acaparen tots els serveis i s’escampen com una taca per tot el territori, és del tot nociu i insostenible. I no només és un model nociu i insostenible en termes ambientals i econòmics, sinó que l’aposta pel creixement constant de les grans ciutats comporta una política paral·lela de desarrelament, de descohesió i d’aculturalització.

L’actual model de depredació del territori per part de la ciutat es reprodueix, en especial, al nostre litoral mitjançant urbanitzacions (Oasis Park, Eden Park, Nou Vendrell,etc) i complexos turístics, destinats en la gran majoria a la massivitat del turisme de platja.

L’alternativa d’aquests models passa, entre d’altres coses, per l’articulació del territori com a un sistema de ciutats, amb uns límits urbans clarament definits, amb uns espais lliures i naturals que les separin i donin personalitat comarcal, amb una complementarietat de serveis que no obligui a dependre de la gran ciutat de manera sistemàtica i amb unes xarxes de comunicació públiques que facilitin la seva interrelació, així com l’accessibilitat als serveis bàsics. En definitiva, unes ciutats solidàries amb la resta del territori, que contribueixen a la construcció de comarques equilibrades i hi aporten els serveis necessaris.

El model de territori que volem ha de garantir una presència humana equilibrada en les diferents comarques, s’ha de fixar la gent en el territori evitant el perill de despoblament. En aquest sentit, cal que en determinades comarques es garanteixin un nivell de serveis adequat i un manteniment de l’economia, arrelada al territori. El creixement de serveis a les ciutats petites i mitjanes respon a la necessitat d’articular el benestar de la comarca, i en cap



[email protected]

cas és l’excusa per a permetre polítiques de creixement poblacional descontrolat.

D’aquesta manera, la CUP s’oposa al model defensat pels Plans Territorials aprovats per la Generalitat de Catalunya (d’abast regional) que pretenen concentrar tot el creixement poblacional a les ciutats mitjanes i impedir el creixement poblacional als pobles. Aquesta és una política erràtica de despoblament comarcal.

El model actual de transformació territorial significa una pèrdua de valors socials i culturals importants, ja que més transformació territorial sovint comporta menys transformació social i cultural. És el cas, per exemple, del model d’urbanització dispersa, molt consumidor de sòl, de paisatge, d’energia, i per tant molt transformador en termes territorials, però alhora generador de processos de banalització cultural, segregació social i especialització funcional, és a dir, de processos d’involució social i cultural.

En aquest context, el model alternatiu ha de basar-se en mecanismes efectius de participació ciutadana, en la mesura que fan més transparents i plurals els processos de presa de decisió, han de garantir que sigui el mateix territori el que prengui les decisions territorials importants. Des de les CUP creiem que amb una feina tenaç i constant en tots els organismes municipals i supra-municipals, es pot evitar l’actual espoli i destrucció de la nostra terra.

1.2. Model energètic

El creixement econòmic associat al consum d'energia ha augmentat en els darrers anys i en conseqüència les emissions de CO2, la qual cosa fa que ningú dubti de la necessitat d'aplicar mesures correctores al sistema energètic.

Aquest augment del consum d'energia primària, que es preveu que s'incrementarà a causa de la creixent demanda de les economies emergents (Xina, Índia, etc.) en el futur, fa que la moderació del consum hagi de ser un dels objectius prioritaris de la política energètica mitjançant la recerca de formes de consum més responsables i respectuoses amb el medi ambient. Aquest fet, lligat a la dependència dels combustibles fòssils i a la manca de diversificació de les fonts energètiques, especialment de les energies renovables, obliga a replantejar l'actual model energètic.

Els Països Catalans tenen una forta dependència dels combustibles fòssils, superior a la d'altres països: el petroli significa gairebé el 50% del consum total d'energia primària, i el gas natural, el 25%, i tots dos s'han d'importar pràcticament en la seva totalitat. El principal factor determinant de la demanda de petroli és i serà el transport, que depèn en més d'un 90% del mateix petroli i els seus derivats.



[email protected]

Així doncs, el transport ha de ser un dels objectius d'actuació, com a principal consumidor de petroli que és, i per tant, la clau per a la reducció d'emissions a l'atmosfera. La dependència entre transport i petroli fa imprescindible un canvi del model de mobilitat, ja siguin en el transport de mercaderies, o bé, en les infraestructures que potencien l'ús de l'automòbil privat. Així doncs, millorar la xarxa de transport públic, prioritzar les infraestructures del ferrocarril per davant de la carretera per tal de promoure el transport de mercaderies per ferrocarril, reduir les necessitats de mobilitat amb polítiques territorials i urbanístiques, o bé, la utilització de combustibles alternatius, són opcions on cal apostar fermament.

Finalment, cal no oblidar que la millora de la política energètica passa per la coordinació de les polítiques territorials, socials i econòmiques.

1.2.1 Diversificació de les fonts: ús d’energies renovables

L'ús de les energies renovables és a dia d'avui, molt petit a Catalunya i es troba molt per sota dels objectius que es marquen a nivell europeu. És per això que a nivell del Principat, el "Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015" (PEC) estableix l'ús d'energies renovables com un dels seus objectius principals, així com la recerca, el desenvolupament, la millora i la innovació d'aquestes tecnologies. A banda dels condicionants tecnològics, cada cop menors, cal treballar en matèria fiscal per tal de promocionar les energies renovables. Cal que les diferents administracions del país donin suport a totes aquelles fonts d'energia netes, gravant l'ús de fonts amb més impacte.

El sistema energètic català, està basat en centres de producció controlats per poques i grans empreses (Endesa, Iberdrola, Gas Natural, etc.), i alhora es troben allunyats dels principals focus de consum. És per això, que cal que la instauració de les energies renovables siguin concebudes com a centres de producció d'energia proper als centres de consum, en contra d'alguns projectes que proposen macro infraestructures que necessiten grans xarxes de distribució posteriors, per on es perd un significatiu percentatge de l’electricitat produïda (fins al 35%). Una bona opció per tal d'apropar els centres de producció i de consum, són la recuperació dels centres municipals de producció d'energia. A més a més, el principal problema del sistema energètic és que la potència elèctrica generada es basa en fonts d’energia no renovables i contaminants (centrals tèrmiques i nuclears) que són poc eficients energèticament. Per tant, ens trobem amb un “model” energètic ineficient i basat en fonts contaminants, en un desequilibri territorial, i en una concentració econòmica empresarial que és econòmicament injusta.

També cal destacar que l’antiguitat d’algunes centrals (com les nuclears) i de les xarxes de distribució, el converteixen en un model insegur i socialment



[email protected]

injust ja que es socialitzen els deutes i es privatitzen els beneficis. Per això, la CUP aposta pel tancament progressiu de les centrals nuclears.

Finalment, cal esmentar que els pocs intents que s’han fet a Catalunya per a la implantació d’energies renovables s’han centrat principalment en la instal·lació de grans centrals eòliques. Aquestes centrals eòliques repeteixen el model de concentració territorial dels centres de producció d’energia, en forma de grans polígons eòlics en territoris empobrits o perifèrics (més del 50% dels projectes eòlics al Principat es concentren a l’interior de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre). Aquestes centrals eòliques estan controlades per grups inversors que especulen gràcies a unes elevades ajudes públiques i que solament prioritzen el seu propi benefici econòmic a curt termini.

Així doncs, cal la implantació d’energies renovables, per tal de reduir el consum d'energia primària a través de la utilització d'energies com la solar, la minieòlica o la biomassa, tenint en compte la integració del territori dels elements estructurals de les dues primeres esmentades (plaques solars i molins de vent), ja que una proliferació no planificada podria portar efectes negatius. Tot i així, cal ser conscient que alhora cal invertir l’actual model de tramitació feixuc i el sistema de primes vigent, ja que dificulten la implantació i generació d’energia distribuïda (basada en energies renovables), en favor del model centralitzat.

1.2.2 Estalvi i eficiència energètica

L'energia afecta tots els aspectes de la nostra vida: ens aporta llum, calor, combustible per al transport, etc. però cal reflexionar sobre la seguretat del subministrament energètic. La situació de producció i utilització d'energia a Europa està canviant a mesura que ens encaminem cap a un major ús de fonts energètiques renovables i comencem a utilitzar l'energia de manera més eficient.

Diversos estudis preveuen que quan s'iniciï la recuperació econòmica, la demanda d'energia primària augmentarà durant el període de 2010 a 2030 en un 40% aproximadament. Així, l'estalvi energètic ha de ser un dels pilars de la política energètica, incloent tant canvis d'hàbits com la millora de l'eficiència en l'ús de l'energia. Reduir la demanda d'electricitat, realitzar polítiques d'estalvi i eficiència, frenar l'expansió urbanística, aplicar correctament el codi tècnic de l'edificació i el decret d'eco-eficiència, incorporar energies renovables i sistemes de gestió de la demanda, arquitectura bioclimàtica, entre d'altres han d'estar a l'ordre del dia.

Cal també seguir amb la línia de subvencions i ajuts per a la promoció de les energies renovables i l'estalvi i l'eficiència, simplificant la seva tramitació i afavorint especialment les instal·lacions distribuïdes a petita escala, gestionades directament per la ciutadania o els ajuntaments.



[email protected]

En definitiva, cal una aposta agosarada per contrarestar les tendències actuals. Una aposta per la sostenibilitat que contempli les millors opcions des d'un punt de vista tecnològic, ambiental, econòmic i social.

1.2.3 Propostes concretes d’actuació

• Elaborarem mapes locals d’espais apropiats pel desenvolupament d'energies renovables: Impulsarem un mapa local pel desenvolupament de l'energia minieòlica, solar, en col·laboració amb entitats i institucions locals o supramunicipals. També tindrem en compte la possibilitat d’aprofitar l’energia solar fotovoltaica en les cobertes dels equipaments municipals.

• Impulsarem la c reació de cooperatives energètiques: Es tracta d’una opció de generació d'energia neta i 'verda', a través de la solidaritat entre les persones i de proximitat al territori. La legislació vigent a l'Estat espanyol permet que qualsevol persona o entitat pugui esdevenir generadora d'energia a partir de fonts d'energia renovable. A més a més, permet que l'energia generada es pugui aportar a la xarxa i obliga l'empresa distribuïdora de la zona a comprar l'energia produïda a un preu primat que fixa el govern de l’Estat. La creació de cooperatives energètiques permet que els vendrellencs i vendrellenques participin econòmicament com a petits inversors de les instal·lacions d’energies renovables, veient-se retribuïts per la compra de l’energia generada.

• Utilitzarem la biomassa forestal com a font d'energia: Amb els objectius ja expressats d'acostar els centres de creació d'energia als punts de consum, el control públic de la gestió d'aquests recursos i alhora fer possible una gestió forestal sostenible (respectuosa amb el medi i les generacions futures i rendible en l'aspecte econòmic), és imprescindible una implicació decidida de l’Ajuntament del Vendrell en l'aprofitament dels recursos forestals. Per això impulsarem la instal·lació de calderes de biomassa en aquells equipaments municipals on sigui més viable, obtenint la matèria prima (estella forestal) per al seu funcionament de la neteja del sotabosc de les zones forestals properes al nucli urbà. Alhora això implica tenir un entorn més net i, per tant, més preservat dels incendis.

• Implantació d'energies renovables a nivell de municipi (equipaments, carrers,...): L’energia minieòlica també ha de ser un objectiu d'aprofitament energètic que ha de créixer en un futur immediat a través de la implantació de petits molins repartits pel territori, sobretot en aquelles zones on les condicions climatològiques siguin més favorables



[email protected]

(això ho ha de contemplar el mapa d’aprofitament energètic citat en el primer punt).

Apostarem pel canvi progressiu de l’enllumenat municipal per un amb un menorconsum energètic (bombetes de baix consum o LEDs), així com per la substitució dels semàfors de bombetes incandescents per làmpades de LEDs autoalimentats amb plaques fotovoltaiques. Altres mesures poden ser la creació de jardins als terrats dels edificis, pintar les teulades de colors clars o reflectants.

També estudiarem la possibilitat d’introduir l’energia geotèrmica de baixa entalpia en els equipaments municipals de nova construcció, per tal de garantir el funcionament dels sistemes de climatització d’una manera neta i eficient, com és l’aprofitament del gradient geotèrmic.

• Edificis de nova construcció: Pel que fa les obres de nova construcció cal aplicar i fer complir correctament les normatives existents (codi tècnic de l'edificació, decret d'ecoeficiència, etc.). Allà on sigui possible, cal instal·lar xarxes elèctriques d'última generació que permetin conèixer al detall i a través d'internet el consum dels abonats. L'anàlisi d'aquesta informació permet els usuaris detectar en què estan gastant més energia i trobar maneres de reduir el consum. A més, aquest sistema permet detectar de manera immediata les alteracions de corrent o les apagades i restablir la normalitat del servei més ràpidament. Estudiarem la possibilitat d’implantar alguna ordenança municipal per tal de regular i adequar el compliment normatiu a les necessitats reals del nostre municipi.

• Potenciarem de les auditories energètiques “a l’abast de tothom”: Per oferir les solucions més adequades a cada llar, cal oferir serveis i auditories energètiques a preus baixos i reduïts, i si cal de forma gratuïta en el cas de persones amb ingressos baixos i a entitats sense ànim de lucre. A partir d’aquí cal informar de les mesures a adoptar: aïllaments tèrmics, augment de l’eficiència en il·luminació, hàbits sostenibles de consum, optimització de calderes i bombes de refrigeració, etc.

• Apostarem fortament per les Empreses de Serveis Energètics: Les ESE són empreses que inverteixen en la instal·lació de sistemes de producció d’energia basats en l’energia renovable amb l’objectiu de millorar en termes d’eficiència energètica. Els municipis aconsegueixen una xarxa de producció d’energia renovada i més respectuosa amb el medi, sense fer una inversió desproporcionada.

• Creació de l’Agència Local de l’Energia: Potenciarem la creació de l’Agència Local de l’Energia, com una entitat municipal encarregada



[email protected]

de gestionar l’energia del municipi. Això inclou promoure els plans d’acció a favor de les energies renovables i l’estalvi energètic, el manteniment energètic de tots els equipaments municipals (col·laborant o no amb una Empresa de Serveis Energètics), mantenir informats els vendrellencs i vendrellenques sobre avenços i possibles projectes relacionats en el marc de l’energia, realitzar auditories energètiques a baix cost, informar i ajudar al ciutadà en la tramitació sobre tot tipus de subvencions i finançament,etc.

• Programa d’ajuts: Cal donar incentius, concessió de crèdits tous i ajuts per a famílies (sobretot aquelles amb menys recursos), per tal de potenciar mesures d’estalvi energètic i poder posar-les en marxa. En aquest sentit combatrem des de l’Ajuntament el fenomen dels “pobres energètics”. Informarem, divulgarem i facilitarem la tramitació d’ajuts i subvencions de l’ICAEN (Institut Català de l’Energia), a través de la necessària Agència Local de l’Energia, a qualsevol persona que ho desitgi. Anualment hi ha una partida de subvencions destinades a la instal·lació de sistemes d’energia renovable i a la millora de l’eficiència i l’estalvi energètic (substitució de finestres, compra d’electrodomèstics eficients,etc).

• Campanyes de conscienciació: Posarem en marxa campanyes municipals de sensibilització/conscienciació ciutadana per tal de promoure les bones pràctiques energètiques i mostrar l’efecte directe que tenen aquestes mesures d’estalvi en l’economia familiar i municipal.

• Comerç: El sectors comercial i industrial suposen un elevat percentatge d'emissions en molts municipis i en termes globals aquests dos sectors generen la meitat de gasos d'efecte hivernacle. Cal implementar millores en il·luminació i consum energètic. Existeix una línia d’ajuts de l’ICAEN destinada directament al canvi d’enllumenats d’interior de comerços.

• Transport. Cal promoure l’estudi i millora dels biocombustibles i la introducció de vehicles elèctrics o híbrids, alhora que cal pressionar perquè el ferrocarril es converteixi d'una vegada per totes en el mitjà de transport del segle XXI, un mitjà ràpid, econòmic, eficient i que equilibra i cohesiona el país territorialment. En aquest sentit lluitarem perquè hi hagi una major freqüència de combois en la connexió ferroviària amb Barcelona i, en definitiva, una millora en el servei.

1.3. Espais rurals

El Baix Penedès és una comarca amb diversitat d’ambients i de paisatges. Cal considerar la preservació d’aquesta diversitat com un element indispensable per la qualitat de vida dels vendrellencs i vendrellenques.



[email protected]

Tradicionalment el nostre municipi ha basat una part important de la seva economia en les activitats agrícoles, i on la intervenció humana al medi ha tendit generalment a incrementar o mantenir la biodiversitat com a garantia d’estabilitat del sistema. Per tant l’evolució econòmica i social no ha de comportar una degradació i una pèrdua de la diversitat del territori.

Des de la CUP del Vendrell creiem que és molt important conservar, i a l’hora potenciar, el conreu i el producte tradicional del Vendrell i del Baix Penedès, centrat al voltant de la vinya i el vi, sense oblidar la figura de l’olivera, el garrofer, l’horta,etc.

• Manteniment i millora de la identitat i la qualitat paisatgística dels ambients rurals i urbans : Cal fixar uns objectius de qualitat paisatgística per a tots els tipus de paisatge presents en el territori i protegir les mostres i els elements més excepcionals i els que donen identitat al territori. En aquest sentit establirem una ordenança municipal que s’encarregui de mantenir netes les finques ermes.

• Fira agrícola: Impulsarem la implantació d’una fira anual per tal de potenciar els productes propis de la nostra vila i del seu entorn.

• Fomentar els mercats municipals i mercadals: en detriment del model de centres comercials i mercats que giren al voltant de supermercats. Per això no farem pagar cap mena de taxa a aquells ciutadans i ciutadanes que desitgin vendre el seu producte (de collita pròpia) a les paradetes del mercat.

• Procurar polítiques de foment de consum de l’agricultura de proximitat , especialment l’ecològica, facilitant els canals de distribució i punts de venda directa i fent l difusió pertinent mitjançant els mitjans municipals.

• Vetllarem per mantenir en bones condicions els camins , senders, etcètera del terme municipal.

1.4. La gestió de l’aigua

1.4.1. Principis ideològics

La gestió de l’aigua ha esdevingut en els últims temps un debat clau, sobretot en el nostre territori nacional, amb una climatologia i un règim de pluges de caire torrencial amb llargs períodes de sequedat.



[email protected]

En aquest sentit, s’ha difós un nou corrent de pensament conegut com a “Nova Cultura de l’Aigua”. Segons aquest corrent, l’aigua, pel fet de ser un bé imprescindible per a la vida s’ha de distribuir equitativament entre tots els éssers vius.

L’eix principal d’aquesta concepció és que es deixa de considerar l’aigua únicament com a un recurs i es comença a parlar-ne com a l’element bàsic dels ecosistemes hídrics i com a part fonamental per a la bona preservació de la qualitat ambiental, que a la vegada garanteix la preservació de l’aigua com a recurs.

1.4.2. La Directiva Marc de l’Aigua

A nivell europeu, aquest nou corrent de pensament es materialitza en la Directiva Marc de l’Aigua (2000). Aquesta normativa europea dóna un marc d’actuació comú sobre la gestió de l’aigua a tots els estats membres de la Unió Europea.

El factor diferencial d’aquesta nova directiva respecte de les polítiques ambientals tractades fins ara és l’alt grau d’exigència dels objectius ambientals, que tracten d’aconseguir una millora integral en tots i cadascun dels aspectes que condicionen la qualitat d’un ecosistema, fins a valors propers a les seves condicions naturals de referència, és a dir, sense alteracions antròpiques.

La Directiva proposa la regulació de l’ús de l’aigua i dels espais associats a partir de la capacitat que aquests tenen de suportar tipus diferents de pressions i impactes. D’aquesta manera, es pretén promoure i garantir l’explotació i l’ús del medi de manera responsable, racional i sostenible.

A grans trets, la DMA es basa en quatre principis d’actuació sobre l’aigua:

1. Masses d’aigua : Principi de no-deteriorament i assoliment del bon estat integral de les masses d'aigua superficials i subterrànies.

2. Gestió : Principi de l'enfocament combinat de la contaminació i gestió integrada del recurs.

3. Recuperació de costos : Principi de plena recuperació i internalització de costos dels serveis relacionats amb l'aigua i l'ús dels espais aquàtics.

4. Participació : Principi de participació pública i transparència en les polítiques de l'aigua.

1.4.3. Òrgans de gestió als Països Catalans



[email protected]

A l’Estat Espanyol, la unitat de gestió de l’aigua són les Confederacions Hidrogràfiques. Al nostre país hi figuren la de les Illes Balears, la de les Conques internes, la de l’Ebre, la del Xúquer i la del Segura, de les quals només les dues primeres es troben íntegrament dins el territori nacional. És a dir, en aquestes regions l’Estat Espanyol no intervé en la gestió en temes d’aigua.

En la resta, els governs autonòmics són responsables d’una gran part de les polítiques sectorials relacionades amb l’aigua (planificació agrària i territorial, sanejament, protecció de la natura, etc.) però és l’Estat qui, mitjançant les confederacions hidrogràfiques, ha de redactar la planificació hidrològica, incloent-hi la determinació dels objectius ambientals.

1.4.4. Propostes d’actuació municipal

Des de l’àmbit municipal, a nivell d’aigües només es pot gestionar un fragment del cicle de l’aigua:

• La prestació i realització del servei d’abastament i sanejament d’aigua en el municipi, gestionant la captació, regulació i distribució dels recursos hidràulics necessaris.

• Realització de tasques de conservació i manteniment de la xarxa del clavegueram.

• Execució d’altres tasques relacionades amb el cicle integral de l’aigua.

• La prestació del servei es pot estendre a altres municipis de la comarca.

Tot i que en matèria ambiental d’aigües el municipi té una incidència escassa, caldria vetllar pel compliment dels punts ideològics descrits més amunt mitjançant les actuacions següents:

• Municipalització de la gestió de l’aigua.

• Mapa municipal d’aqüífers i recursos hídrics. Per tal de poder fer una planificació de la gestió de l’aigua municipal hem de tenir en compte els recursos que tenim a l’abast.

• En col·laboració amb l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) buscarem solucions per a les problemàtiques ocasionades per la circulació d’aigua superficial provinent de la depuradora (mosquit tigre,etc).

• Revisarem que les instal·lacions municipals estiguin en bon estat, així com el tractament de les aigües residuals.



[email protected]

• Potenciar la formació en matèria d’aigües dins del que coneixem com la Nova Cultura de l’Aigua.

• Fomentar mesures de minimització de consums.

• Participar en els processos públics duts a terme en compliment de la normativa de la Directiva Marc Europea.

1.5. Residus municipals

Els municipis acabem gestionant els residus que fem com a consumidors d'un procés productiu que és lineal (del recurs natural a l'abocador) en lloc dels processos naturals que són circulars i en què tot es recicla.

El 2009, a Catalunya el nivell de recollida selectiva era del 34,20%, xifra molt baixa si tenim en compte que els materials continguts a la brossa són fàcilment reciclables en un 80%. Una de les grans dificultats és la barreja dels materials reciclables als contenidors de rebuig, cosa que en dificulta molt la gestió, com ja s'ha demostrat amb el fracàs del model d'ecoparcs, que continuen necessitant abocadors i incineradores per desfer-se de la brossa barrejada.

Com que no s'estan acomplint els nivells de recollida selectiva, els abocadors s'estan col·lapsant. Els lobbies incineradors aprofiten aquesta situació per presentar la incineració com a alternativa.

Tanmateix, existeix una altra alternativa: l'estratègia residu zero, que ja fa anys que mostra l’opció de convertir els residus en recursos. No cal, doncs, invertir en noves incineradores ni en nous ineficients ecoparcs sinó en residu zero.

A més d'evitar els problemes relacionats amb els impactes ambientals i socials de la gestió de residus finalista, aquesta nova estratègia genera molts més llocs de treball que l'estratègia de gestió de residus convencional, i és tant o més viable econòmicament que les alternatives de gestió final (abocadors convencionals, i incineració).

Per tal d'assegurar la robustesa d’aquesta estratègia i per generar benefici públic en lloc de privat, cal articular-ne el desenvolupament en el marc d'un procés participatiu, decisori i de transparència i executar els serveis públics a través d'entitats públiques i no pas del sector privat.

El residu zero és una estratègia que passa per:

Implantació de recollides porta a porta.



[email protected]

La forma més ràpida i efectiva d'incrementar els resultats quantitatius i qualitatius de la recollida selectiva és implantar la recollida selectiva porta a porta. D’aquesta manera es passa d'obtenir una mitjana del 30% de recollida selectiva a una mitjana d'un 70%, essent habituals nivells del 80%.

A més, els nivells d'impropis dels materials són molt baixos, cosa que facilita i abarateix els processos de reciclatge, ja que no són necessaris sistemes d'eliminació d'aquests impropis.

Actualment, el porta a porta està implantat en uns 100 municipis del Països Catalans, donant cobertura a uns 300.000 habitants. La majoria dels municipis son petits i mitjans però està demostrat que és possible implantar-ho a grans ciutats i per exemple a Itàlia podem trobar alguns exemples com Torino (909.000 hab.) i Roma (2.740.000 hab.), on en aquesta última s’està implantant progressivament en alguns dels seus barris.

Els costos globals d'una recollida porta a porta comparada amb una recollida en contenidors són equiparables a nivell econòmic, i molt millors a nivell ambiental i laboral. Si bé una ruta de recollida porta a porta és més cara que la que fa als contenidors, es fan menys recollides totals. A més, com que el rebuig minva fins a una tercera part, se’n redueixen els costos de tractament així com el cànon de residus; i s'incrementen les fraccions reciclables, amb els corresponents ingressos procedents d'ecombes, ecovidre –si s’escau-, la venda de paper i el retorn del cànon de residus.

A nivell ambiental es recupera molt més material, cosa que disminueix la necessitat de matèries primeres i l'impacte relacionat amb la seva producció. Des del punt de vista laboral, només amb la recollida es generen entre dues i tres vegades més llocs de treball que amb una recollida en contenidors (cada cop més automatitzades), a més dels llocs de treball que es creen a les plantes de reciclatge dels materials.

La clau de l’èxit de les recollides porta a porta és la retirada del carrer dels contenidors de brossa barrejada (per on s'escapen habitualment els materials reciclables i que en dificulta la gestió). I que el personal de recollida únicament recull el material, lliure d'impropis, que es reculli aquell dia.

Com a horari bàsic es proposa recollir 3 dies a la setmana la matèria orgànica, 2 dies els envasos lleugers, 1 dia el paper i un dia el rebuig, tot mantenint els iglús de vidre al carrer. De tota manera es possible ajustar les freqüències a les necessitats de cada municipi partint de la transparència en els costos, és a dir, major servei i per tant major cost, majors taxes.



[email protected]

Un altre element essencial en la implantació de les recollides porta a porta és la definició del calendari i dels serveis a través de processos participatius en què les participants puguin adaptar el servei a les necessitats de cada col·lectiu sota el principi de co-responsabilitat. És a dir, a partir de les dades objectives dels costos dels serveis i de tarannà de cada generador o barri de residus municipals, es pot adaptar la freqüència de recollida, els horaris, el sistema de cubells i bujols de lliurament, tot repercutint a cada usuari els costos i els ingressos que el servei rebut ha generat.

Dotar-se de capacitat de compostatge.

Si bé existeix un pla de infraestructures de tractament de residus de l'Agència de Residus de Catalunya, pel que fa a la capacitat de compostatge, la planificació i l'execució d'aquest pla queda molt per sota dels potencials de generació a través de la recollida selectiva de la fracció orgànica.

Aquest fet provoca que bona part de l’orgànica recollida actualment no es pugui compostar a la mateixa comarca i que hagi de ser transportada lluny del seu punt de generació (amb l'increment de costos econòmics i ambientals relacionats amb el transport), o que s'estigui destinant a incineració o a compostatge que es barreja amb rebuig, de manera que s’obté un compost de mala qualitat que molts cops acaba destinat a abocador.

El pla de infraestructures de tractament de residus defineix les grans infraestructures, però no impedeix que els municipis que vulguin aplicar les competències que els són pròpies puguin dotar-se de petites plantes de compostatge. És probable que l'organisme autonòmic en faciliti el finançament.

Per això des de la CUP del Vendrell apostarem per tirar endavant la construcció d’una planta de compostatge municipal. Amb un adequat plantejament de planta de compostatge és possible assumir el cost de tractament en lloc de majors costos de transport i entrada en grans plantes preparades per rebre materials amb majors nivells d'impropis, que n’augmenten els costos. Una planta de compostatge s’encarrega de transformar la matèria orgànica en adob, que posteriorment pot ser utilitzat en la fertilització dels camps de conreu.

El tractament de la brossa orgànica en el propi municipi en fa molt més assumible la instal·lació que no pas un gran centre amb major impacte i que a més tracti la brossa d'altres municipis. També possibilita el control de qualitat del compost resultant i per tant la venda i utilització posterior.

Fiscalitat ambiental incentivadora de reducció de residus.

Les taxes de la brossa del nostre municipi no diferencien els usuaris que minimitzen la seva producció de residus o que fan una bona separació en



[email protected]

origen. Cal aplicar taxes de pagament per generació (en el marc d'una recollida porta a porta) per tal que pagui més qui més residu barrejat faci.

La fórmula més fàcilment aplicable és amb una taxa de brossa amb una part fixa i una de variable que es pagui a través de la compra de bosses estàndard per a la recollida de la resta i els envasos lleugers, que són les dues fraccions que interessa reduir.

En el cas dels grans productors, la taxa de pagament per generació també es aplicable a través de les bosses i en funció del nombre de buidades de contenidors de cada comerç.

Promoció d'alternatives de reducció de residus.

A més de les típiques promocions de les bosses reutilitzables i les carmanyoles, cal fer una aposta forta per la promoció de la venda a doll en els establiments comercials d’alimentació, drogueria, etc.

1.6. Protecció dels animals

Des de la CUP del Vendrell entenem que una societat moderna i sensible ha de defensar la sostenibilitat del planeta i tot el que ens envolta, inclosos els animals, que són part indissoluble del mitjà. Tenint en compte que la protecció del nostre planeta passa per una defensa de totes les formes de vida, es considera que les institucions democràtiques han de posar els mitjans necessaris per afavorir una responsabilitat més elevada i un tracte més respectuós a la condició dels animals com éssers sensibles al dolor i al sofriment físic i psíquic. La presència i la tinença d'animals, afavoreix l'acostament a l'entorn natural i fomenta el respecte per la naturalesa. S'ha demostrat que l'origen de les accions violentes que tenen com a víctimes a animals indefensos, es troba en la deficient informació i educació. Per això, s'han d'intensificar les polítiques dirigides a la conscienciació i sensibilització que permetin dur una relació harmoniosa entre les persones i els animals.

• Des de l'Ajuntament del Vendrell, com a capital de comarca, impulsarem la creació d'un Refugi d'animals comarcal. El centre hauria de ser gestionat per associacions de protecció i defensa dels animals i supervisat pels ajuntaments de la comarca. Aquestes entitats, a més a més, prestarien el servei de recollida d'animals abandonats o perduts, així com l'elaboració de programes per a la promoció de l'adopció dels animals i programes de seguiment de les mateixes.

• Servei de vigilància nocturna del centre d'acollida comarcal que eviti la substracció o el maltractament dels animals.



[email protected]

• Crearem una Oficina Municipal de Protecció dels Animals.

• Elaboració d'una ordenança sobre protecció dels animals.

• Farem campanyes permanents de sensibilització que evitin l'abandonament d'animals i el foment de l'adopció.

• Desenvoluparem campanyes de conscienciació sobre els avantatges de l'esterilització.

• Subvencions per a la esterilització i identificació de gossos i gats.

• Realització permanent de campanyes públiques de sensibilització, respecte i convivència entre éssers humans i animals.

• Emissió en els mitjans de comunicació municipals de programes d'educació, informació i respecte als animals.

• Realització de campanyes de conscienciació en els centres escolars.

• Vetllarem pel compliment estricte de la prohibició de sacrifici de gossos i gats en les instal·lacions per al manteniment dels animals de companyia i en els nuclis zoològics.

• Realitzarem un control estricte de la identificació obligatòria dels animals de companyia per a qualsevol transacció de l'animal i la inscripció en el cens municipals.

• Establirem un control de la població dels animals salvatges urbans que no impliqui la seva matança sistemàtica, com per exemple, l'establiment de colomars ecològics i altres alternatives sostenibles.

• Realitzarem controls de colònies de gats, esterilitzant, vacunant i desparasitant, en col·laboració amb les associacions de protecció i defensa dels animals.

• Control estricte de les activitats d'ensinistrament dels animals considerats potencialment perillosos o animals de companyia per a les activitats d'atac, defensa, guàrdia i similars.

• Control estricte de la cria d'animals de companyia.



[email protected]

• Vigilància i inspecció dels nuclis zoològics amb animals de companyia amb la finalitat de garantir les condicions higièniques, sanitàries i de benestar adequades a les seves necessitats.

• Vigilància dels negocis que impliquin tràfic d'animals, impedint el comerç d'espècies protegides.

• Treballarem per aconseguir una prohibició efectiva de l'exposició d'animals en la via pública per a la seva venda i/o exhibició sense excepcions.

• Prohibició en el terme municipal de centres de cria d'animals salvatges en captivitat i de centres d'animals per a experimentació.

• Prohibició de granges de cria per a experimentació i de granges pelleteres.

• No utilització d'animals en els circs.

• Declararem El Vendrell ciutat antitaurina i amiga dels animals.



[email protected]

Eix 2. Model Urbà: una vila més afable i integrada en l’entorn

2.1. Model urbanístic de la ciutat

La CUP del Vendrell defensa un model urbanístic de ciutat de tipus compacta, mediterrània, diversa, on cada una de les seves parts pugui mantenir un grau de complexitat, amb barreja d’activitats comercials, industrials, de serveis, d’equipaments i residencial. La ciutat compacta es caracteritza per densitats raonablement altes i una bona integració territorial. És una ciutat dinàmica i intensa, complexa i cohesionadora socialment. Per fer-la possible és necessari apostar per la renovació de la ciutat construïda, moderar el consum del sòl i protegir les àrees no urbanitzables.

En contraposició, un model urbanístic de ciutat de tipus dispers destrueix el paisatge i el seu entorn i pot limitar seriosament la qualitat urbana i territorial, perjudicant el seu desenvolupament. A més, i potser pitjor, és un model que no afavoreix l’espai públic ni la barreja social. La creació de zones amb usos exclusius (residencial, administratiu, comercial, etc.) provoquen una disminució de les relacions socials, l’ús abusiu del transport privat i l’existència d’àrees buides a partir de determinades hores, i el més important: la dificultat de compaginar la vida personal i laboral, especialment en el cas de ciutadans que tenen persones dependents a càrrec.

S’ha de treballar per a adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés, tenint sempre en compte la variant de gènere, així com els drets de les persones amb mobilitat reduïda: millora d’infraestructures (marquesines en les parades d’autobús, ampliació voreres, equipaments adaptats com els sanitaris públics, canviadors per a nadons, ...) i eliminació de punts de risc de l’espai públic (barreres arquitectòniques, obres mal senyalitzades...).

2.1.1 Urbanisme local al servei del poble

D’acord amb les diverses lleis autonòmiques d’urbanisme dels Països Catalans, l’urbanisme és “una funció pública que abasta l’ordenació, la transformació, la conservació i el control de l’ús del sòl, del subsòl i del vol, llur urbanització i llur edificació, i la regulació de l’ús, de la conservació i de la rehabilitació de les obres, els edificis i les instal·lacions”. Es tracta d’una delimitació jurídica força precisa d’una disciplina, l’urbanisme, amb una llarga tradició, tant en els vessants científics i tècnics com en els jurídics i institucionals.

L’urbanisme és un dels àmbits on els ajuntaments tenen poder municipal real, és a dir, tenen capacitat real d’incidir en l’evolució sense que cap altre estament hi pugui intervenir. Les Comunitats Autònomes tenen transferides les competències d’ordenació del territori i la competència urbanística és essencialment municipal, encara que des d'una perspectiva holística, no es pot entendre l'urbanisme sense l'ordenació territorial. Cal tenir present que és un poder a llarg termini, és a dir, que les decisions que es prenen avui tindran la seva transcendència anys més tard. La realitat que es viu i s'ha viscut al nostre municipi, ha sigut la de patir un creixement extensiu i intensiu del fenomen urbà (especulació, desequilibris, impactes, habitatge com inversió, etc.).



[email protected]

La regidoria d'urbanisme és de les més importants d'un consistori perquè dóna una visió molt general tant del municipi com de la resta de l’ajuntament. Es tenen uns instruments que poden incidir de manera global i que pot condicionar la dinàmica de les altres regidories, les quals es difícil que tinguin aquesta visió i acostumen a preocupar-se pel seu àmbit concret.

L’urbanisme es tracta també de l’àmbit on han proliferat les pràctiques de corrupció, especulació i agressions contra el territori des del marc municipal, una administració amb difícil control, que resta a mans dels interessos de constructores i subcontractes, tant pel que fa a la construcció privada com a la planificació pública. Unes pràctiques estretament relacionades amb el finançament local i afavorides per la laxitud dels controls i la legislació.

El poder local en matèria d’urbanisme públic i privat ha afavorit durant les darreres dècades el manteniment de l’status quo dels partits polítics del règim actual i del conjunt de les classes dominants. Només a través de propostes que limitin aquest poder urbanístic local descontrolat es podran superar situacions com el malbaratament de recursos públics, l’especulació i la corrupció política locals. En aquest sentit, caldria primerament reforçar els organismes administratius i judicials nacionals (en aquest moment autonòmics o estatals) que vetllin pel control de l’urbanisme local. La situació de favoritismes, subcontractes i finançaments il·legítims de l’urbanisme local només es pot abordar des de la intervenció de l’administració supramunicipal, per donar pas a un urbanisme al servei del conjunt de la població, equilibrat, just i que repercuteixi a la inversió municipal.

Cal tenir en compte que l’urbanisme és una instrument pluridisciplinar, ja que toca diferents aspectes del coneixement humà; l’arquitectura (edificació i paisatge), l’enginyeria (infraestructures, accessibilitat), el dret (es concreta realitzant normatives legals), l’economia, el medi ambient, la sociologia, la geografia...

2.1.2.- Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), una eina de planificació a mig i llarg termini que hem de saber aprofitar

L’urbanisme és un dels àmbits on l'ajuntament té un poder real, sota l’empara de la Generalitat que té transferides les competències d’ordenació del territori. El POUM és l’eina urbanística i jurídica per definir i ordenar el model de ciutat. El Vendrell actualment es regeix per un Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), aprovat l'any 2000 i revisat al 2005, en plena etapa de creixement especulatiu del municipi.

Per això, dels de la CUP del Vendrell creiem que és important la redacció d'un POUM, fent una diagnosi del municipi per, contrastant-la amb el model de ciutat que volem defensar, saber quin camí s’ha de seguir.

El POUM dóna una visió integral de la ciutat, i tot i que és permanentment revisable, no té data de caducitat, és vigent fins a l’aprovació d’alguna revisió, i són processos llargs i costosos políticament. És en aquest sentit que la CUP ha d’articular un discurs i una acció política encaminada a aconseguir fer una correcta diagnosi prèvia. Previ a la redacció del POUM la CUP vetllarà i exigirà



[email protected]

la redacció dels plans específics i estudis tècnics necessaris: l’estudi i memòria ambiental, el pla de sòl no urbanitzable, el catàleg de patrimoni i béns a protegir, l’estudi de mobilitat, el catàleg dels recursos naturals, el pla d’abastament d’aigua, el sanejament...

2.1.3. L'urbanisme com a eina social

L'urbanisme és un instrument amb alta incidència en la política social. És una àrea de caràcter global; la visió que es té de la ciutat, la planificació del desenvolupament, les hipòtesis de creixement que formula, etc. fan que tingui una transversalitat que possibilita una integració millor dels diferents col·lectius.

La planificació urbanística cal fer-la tenint present les necessitats de la població, sense desfigurar la identitat, l'arquitectura i l'estructura dels poble i garantint l'accés als serveis bàsics. L'urbanisme ha de ser una eina al servei de la ciutadania.

L'aposta ha de ser per un urbanisme que aglutini la densitat de població en els espais urbans, és a dir, un urbanisme compacte, evitar la proliferació d'urbanitzacions disperses i zones especialitzades que trenquen la cohesió social i que són contraries a la igualtat i la justícia social: L'urbanisme ha de ser un element integrador en tots els sentits, un desenvolupament urbanístic sostenible, adaptar l’urbanisme a les necessitats de la ciutadania i no a l’inrevés, tenint sempre en compte la variant de gènere, així com els drets de les persones a la mobilitat : millora d’infraestructures i l’eliminació dels punts de risc de l’espai públic. Cal afavorir la cohesió social, considerant la rehabilitació i la renovació del sòl urbà, atenent a la preservació i la millora de les edificacions antigues i/o històriques per tal de consolidar un model de territori globalment eficient. Evitant d’aquesta manera el sorgiment de zones amb altes taxes d’exclusió social.

L'equilibri dins el municipi de zones verdes, espais públics, equipaments, habitatges, són peces claus que contribueixen a la cohesió social, es a dir a la vinculació dels membres d'una col·lectivitat entre ells i com a grup.

La ciutat s'ha de concebre i construir per als ciutadans, amb espais oberts i públics, ha de ser un espai integrador, generador de col·lectivitats i complicitats, ha de parar especial atenció a l'ambient natural, la neteja, el mobiliari, la il·luminació, el manteniment contra la degradació, a la supressió de barreres que generen percepcions d'aïllament, amb actuacions que fomentin el contacte entre les persones, doncs tots aquests aspectes influeixen directament no tan sols en l'atenuació de la sensació de por i inseguretat que pot generar una ciutat, sinó també en fer-la un espai realment segur. L'aposta ha de ser d'espais comuns vers espais privats, col·lectivitat vers individualitat, concentració vers dispersió, integració vers segregació.

Des de l'ajuntament s’ha d’aplicar amb la màxima rigorositat possible els principis generals de l’actuació urbanística definits per la llei d’urbanisme (DL 1/2005) i Decret llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística :

1. Concepte de desenvolupament urbanístic sostenible. (article 3)



[email protected]

El desenvolupament urbanístic sostenible es defineix com la utilització racional del territori i el medi ambient i comporta conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions presents i futures.

El desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat, comporta també la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolidin un model de territori globalment eficient.

2. Participació en les plusvàlues. (article 4)

S’ha de garantir la participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l’actuació urbanística dels ens públics i dels particulars, mitjançant la sessió de sòl i la urbanització/construcció dels sistemes (carrers, zones verdes i equipaments).

3. Publicitat i participació en els processos de planejament i de gestió urbanístics. (article 8)

S’han d’establir mecanismes de participació popular en la planificació, mitjançant un pla de participació ciutadana el més participatiu, plural i dialogant possible.

S’ha de garantir i fomentar els drets d’iniciativa, d’informació i de participació de la ciutadania en els processos urbanístics de planejament i de gestió.

Els processos urbanístics de planejament i de gestió, i el contingut de les figures del planejament i dels instruments de gestió, inclosos els convenis, estan sotmesos al principi de publicitat.

Tothom té dret a obtenir dels organismes de l’administració competent les dades certificades que els permetin assumir llurs obligacions i l’exercici de l’activitat urbanística.

S’han de regular per reglament les formes de consulta i divulgació dels projectes urbanístics, els mitjans d’accés de la ciutadania als dits projectes i als documents corresponents i la prestació d’assistència tècnica perquè puguin comprendre’ls correctament. 2.2. Espais naturals a l'interior de la ciutat

Un sistema urbà ha d'estar format tant per espais interior naturals, com per espais periurbans naturals, però això no vol dir que un substitueixi a l'altre, sinó que han de ser complementaris. La Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), parla sobre la integració urgent dels espais periurbans no urbanitzats, naturals, agrícoles o forestals a la infraestructura urbana, i per tant



[email protected]

han de deixar de ser considerats com a reserves per a la urbanització. Està demostrat que el verd proporciona benestar, combat l'estrès, l'agressivitat i té efectes antidepressius. És per això, que una política encertada és la que les regidories de mediambient i urbanisme treballant conjuntament, projecten plans conjunts i treballen per la ciutadadania i el medi.

Es ben conegut que els espais naturals o zones verdes contribueixen a contrarestar l'efecte hivernacle, ja que absorbeixen CO2 i generen O2. A més, fixa la pols a les fulles i esmorteeixen els sorolls propis de la ciutat.

El sòl i subsòl del espais i zones verdes es terra. Contràriament a la pavimentació i asfalt dels carrers i voreres, la terra absorbeix l'aigua, contribuint a l'atenuació dels problemes que es poden generar amb les pluges, ja que la terra filtra l'aigua o bé s'evapora. L’evaporació de l’aigua retinguda té un efecte refrigerant acusat. La vegetació també contribueix, i molt poderosament, a l’evaporació (la transpiració d’un arbre pot equivaler al funcionament de cinc aparells d’aire condicionat, 19 hores diàries). A més, evidentment les plantes proporcionen ombra, que és un refrigerant natural de l’ambient.

Les polítiques ambientals i socials han de passar per garantir la salut tant de les ciutats com dels ciutadans, i no tan sols potenciant microhabitats i grans espais o zones verdes internes, sinó també zones periurbanes naturals, ja que aquestes últimes funcionen com habitats naturals de flora i fauna, i conjuntament amb els connectors biològics naturals formen els corredors de pas de les diferents espècies animals.

Per una banda, des de la CUP del Vendrell apostem per la creació d'un gran parc urbà entre la zona delimitada per la Riera de la Bisbal, l'escola Teresina Martorell i el Botafoc. Aquest espai haurà de ser sostenible des d'un punt de vista del medi ambient i romandria tancat fora d'un horari establert d'obertura.

A més a més, estudiarem la possibilitat d'impulsar la creació d'horts urbans, projecte existent a d'altres ciutats catalanes, com Vilafranca del Penedès.

2.3. Mobilitat urbana: el model de transport

El model de mobilitat actual està basat en el transport privat particular, i cal donar-li la volta. El municipis ha de ser accessible, cal fer una nova política de mobilitat i transport a escala local i comarcal per afrontar els reptes i els problemes derivats d’un creixement desmesurat en la utilització de l’espai i dels recursos no renovables. La política de transport ha de servir per organitzar i ordenar els desplaçaments de la ciutadania i el mitjà de transport accessible per la població ha de ser el transport públic col·lectiu i el desplaçament a peu o en bicicleta. Per tant, cal una reordenació territorial que potenciï les distàncies curtes i la transversalitat que són les que possibiliten l’ús dels transports menys agressius i més democràtics i afavoreix la reducció progressiva del trànsit motoritzat, fomentant els sistemes de mobilitat de menor impacte ambiental.

És cert que, actualment és complicat modificar la disposició de les àrees urbanes, de manera que garantir la proximitat de la feina, el centre d'activitats i l'habitatge, és difícil, però cal tenir present que amb tot, la mobilitat real de les persones en la majoria de casos és el desplaçament a peu. Malgrat tot el seguit



[email protected]

de discursos hegemònics en favor de l'ús del transport privat particular continua vigent.

Anys d'aquests discursos han acabat implicant que actualment les distancies llargues es cobreixin amb transport motoritzat, que s'abandonin les solucions col·lectives a les necessitats de desplaçament que, en la major part dels casos són en si necessitats col·lectives (45 i 50% són desplaçament al centre laboral) i un cost econòmic i mediambiental insostenible.

Cal doncs fer un canvi d'enfocament. Primerament cal que la gent tingui accés a la ciutat de la manera més senzilla possible, fet que implica repensar també l'espai públic i l'ús que ha de tenir, basant-nos amb a què donem prioritat i com volem que sigui aquest espai públic, de manera que donem prioritat al vianant i a la mobilitat amb transport públic col·lectiu. En segon lloc és necessari crear xarxes entre els municipis, optimitzant la oferta de transport col·lectiu públic, establir un sistema de gestió conjunt a nivell territorial i una cooperació dels municipis per trencar fronteres a nivell de transport comarcal i municipal, generant així també plans de mobilitat complementaris que connectin espais més enllà del propis municipi.

El transport públic col·lectiu ens aporta un seguit d'avantatges genèrics tals com: és equitatiu, integrador, econòmic i més ecològic, una major comoditat en els desplaçaments i un veritable ús col·lectiu.

Valorar el cost ambiental i econòmic del sistema actual, la diagnosi, les necessitats reals i les expectatives dels ciutadans i ciutadanes és bàsic per a que l'aposta per al transport públic sigui certera en la seva aplicació, i calen doncs processos participatiu reals, implicant entitats, col·lectius i habitants del municipi.

Cal establir directrius de foment del transport públic, de defensa dels vianants i de l’ús de la bicicleta per sobre del vehicle privat.

Cal garantir la connexió en transport públic de tots els sectors de la ciutat. Per tal d’aconseguir una efectivitat en aquest sentit, caldria disminuir la dispersió.

Impulsar un veritable pla de xoc a favor del transport públic suposa, en primer lloc, una clara voluntat política en defensa d’aquest. I aquesta voluntat política es demostra lluitant per aconseguir un bon finançament per desenvolupar en tots els seus àmbits una clara millora del transport públic col·lectiu en detriment del transport privat i en pro de la mobilitat social.

Si entenem que finançar el transport públic és qüestió de voluntat política entenem que ens hem d’encaminar a fer polítiques a nivell municipal que aportin, entre moltes altres coses, diners per poder invertir en potenciar-los. I aquest pas l’hem de fer a partir de decisions valentes que repercuteixin en el bé col·lectiu per damunt del bé individual.

Finançar el transport públic no vol dir pujar el preu de les tarifes i taxes que paguen els i les usuàries sinó tot el contrari. És, justament, aplicant uns preus justos i dignes (per no dir gratuïts) que seria la millor política de promoció per un transport públic de qualitat convertint-lo així com a referent de la població



[email protected]

alhora de mobilitzar-se. Per tant, preus justos i una bona xarxa de transports (autobusos, ferrocarrils, carrils bici...) respon, una altra vegada, a aconseguir un bon finançament per el transport públic. Això, evidentment, implica buscar recursos i és per aquí per on hem de començar. Els diners hi són, l’únic que hem de fer és traspassar-los del món privat en benefici d’allò públic.

Un primer pas, en pro d’aquest finançament, seria la municipalització de la zona blava. Que el què fins ara és un servei externalitzat de l'Ajuntament passi a ser un servei més municipal i que els beneficis que això genera s’inverteixin en els transports públics locals.

2.3.1. Mesures concretes

• Lluitarem per aconseguir un major flux de combois en la línia de Rodalies de l'interior. Entenem que, com a mínim, els trens que surten i arriben a Vilafranca del Penedès ho haurien de fer des de l'estació de Sant Vicenç de Calders.

• Treballarem per ampliar i millorar la xarxa municipal de transport urbà: més flux de vehicles, sobretot en la línia de l'Hospital, millora de les infraestructures (com per exemple la col·locació de marquesines), etcètera.

• Millorar, conjuntament amb la resta de municipis de la comarca, la xarxa comarcal de transport públic col·lectiu, augmentant la freqüència i qualitat, per tal de millorar la connexió.

• Millorar, conjuntament amb la resta de municipis afectats, la comunicació en transport públic col·lectiu amb Tarragona. Tant la connexió ferroviària com la línia d'autocars.

• Fomentar l'ús de la bicicleta pacificant les vies urbanes per tal de garantir la convivència entre els diferents i els vianants. Un bon sistema seria establir vies de plataforma única (calçada i voreres al mateix nivell). De la mateixa vorera impulsarem l'eliminació de les pilones que separen calçada i vorera.

• Substituir els actuals aparcaments de bicicletes pels de tipus “U invertida”, ja que no les malmet. A més, ampliar l'oferta d'aparcaments al terme municipal.

• Impulsarem campanyes de sensibilització, educació i formació en l'ús de la bicicleta.

• Impuls d'una xarxa ciclista comarcal formada per una combinació de vies existents, vies compartides amb circulació pacificada, vies de nova implantació, vies compartides amb vianants i vies existents adaptades al pas de tot tipus de bicicletes.



[email protected]

• Obrirem el Passeig Marítim a les bicicletes, amb un ús compartit entre les mateixes i els vianants i amb restriccions de pas depenent de l'ocupació.

2.4. Universalització del dret a l’habitatge

Abans de concretar les mesures a defensar per la CUP als ajuntaments sobre la temàtica del dret a l’habitatge, cal explicar-ne la situació actual i els motius que l’han generat, cal analitzar les polítiques d’habitatge que han dut a terme les diferents instàncies de l’Administració.

2.4.1 Anàlisi de les polítiques públiques d’habitatge

Durant aquests anys no hi ha hagut una política per garantir el dret a l’habitatge (entesa com a promoció de l’habitatge en diferents formes de tinença que garantissin l’accés a tothom, i especialment als col·lectius més vulnerables, de forma assequible –no més del 30% de la renda- i estable –sense por de perdre l’habitatge per motius econòmics-). El que sí que hi ha hagut és una política econòmica basada en gran mesura en la mercantilització de l’habitatge, tractant-lo com un bé d’inversió en lloc d’un bé d’us.

El marc normatiu sí que ofereix cabuda a una política que concreti i garanteixi el dret a l’habitatge. Cal tenir present que com més augmenta la mercantilització de l’habitatge més baixa és la política d’habitatge. En conseqüència, des de la CUP hem de defensar que hi hagi una decidida política pública d’habitatge, també des dels ajuntaments.

Les comunitats autònomes són teòricament competents en matèria d’habitatge, però hi ha moltes lleis estatals que en condicionen aspectes essencials (Llei d’Arrendaments Urbans, Llei d’Enjudiciament Civil, Llei Hipotecària, Llei del sòl...).

A més, durant anys hi ha hagut un discurs força extès fins i tot per determinats sectors de l’esquerra, molt enganyós, que plantejava que a major liberalització i per tant facilitació de la construcció i del crèdit, hi hauria més oferta i per tant disminuirien els preus. Evidentment no ha estat així, sinó tot el contrari. Els sous no pujaven més d’un 30% (en els millors dels casos) mentre l’habitatge pujava més d’un 200%.

El resultat ha estat l’augment de la bombolla immobiliària, la promoció de l’ús antisocial de l’habitatge i la facilitació de l’especulació. La liberalització del sector creditici, el fet que qualsevol entitat financera pogués prestar tot el diner que volgués a qui volgués, ha generat un sobre endeutament de la població i a més no ha permès que disminuïssin els preus, sinó tot el contrari: els preus dels pisos es fixaven no per criteris de taxació objectius, ni regulats, sinó per la capacitat de pagament a través del crèdit. Els pisos valien tot allò que les famílies podien pagar a través de la seva capacitat màxima de sobre endeutament i les mateixes entitats financeres eren les que sobrevaloraven les taxacions.

Això sumat a d’altres polítiques, com són: no desgravar lloguers i només fer-ho amb la compra, liberalitzar el preu dels lloguers, sense cap tipus de limitació



[email protected]

legal, també ha generat que no es veiés el lloguer com una opció de futur, ja que estava mancada d’estabilitat (contractes a 5 anys amb augments gens raonables de preus).

L’Estat, en definitiva, no és que no hagi intervingut: sí que ho ha fet, però per assistir els interessos del mercat, dels operadors privats, en lloc de garantir el dret a l’habitatge.

I cal tenir en compte que el dret a l’habitatge és un dret fonamental, que en determina i condiciona molts d’altres, per tant la seva vulneració comporta també la de molts altres drets (família, salut, intimitat, lliure desenvolupament de les persones, etc.).

Actualment, doncs, tenim un model en què hi ha un alt nombre de propietaris, o que es creuen que ho són (però en realitat només són sobre endeutats), o que pretenen ser-ho algun dia, dibuixant una societat conservadora i sobre tot amb un alt nivell de control social (per tal de protegir la propietat, cal poder pagar la hipoteca, i això ens fa més submisos a l’àmbit laboral, entre d’altres efectes). L’ascens social s’ha vinculat a l’ascens en la consecució de patrimoni immobiliari i alhora no s’ha impulsat formes de tinença alternativa. A més, sectors privats amb interessos econòmics (propietaris, Apis, entitats financeres...) han estès la idea de que llogar és un esport d’alt risc, ja que els propietaris se senten fortament insegurs i desemparats jurídicament davant els llogaters que no paguen o potencialment podrien fer desperfectes. En canvi, segons dades del 2009, només un 2% de llogaters presentaven problemes de morositat. I a més, l’administració, tant estatal com catalana, ja ha aprovat nombrosos ajuts per aquells propietaris que vulguin llogar els pisos buits (incentius de 6 mil euros a fons perdut, aval lloguer front la morositat, gestió gratuïta del lloguer...).

A més dels ajuts esmentats, el govern espanyol ha aprovat el “desnonament exprés”, agilitzant encara més els processos de desnonament per motius econòmics, acabant amb les poques garanties que té la part més feble del contracte, el llogater. Nacions Unides ha criticat durament aquesta mesura per vulnerar el dret a l’habitatge i facilitar pràctiques discriminatòries com l’assetjament immobiliari.

Precisament per la forta dependència de l’economia espanyola, catalana i vendrellenca del totxo, amb l’esclat de la bombolla immobiliària, la crisi és molt més greu aquí que no pas a altres països europeus.

Resumint, veiem que a la dificultat d'accés d’una àmplia part de la població que teníem durant els anys de la bombolla immobiliària, amb l’esclat de la crisi s’afegeix un greu problema de pèrdua d’habitatge amb els milers de desnonaments per motius econòmics que s’estan iniciant a produir i que aniran a més (tant per l’impagament del lloguer com de l’hipoteca a conseqüència d’un atur massiu i de llarga durada).

Hi han moltes altres conseqüències generades per aquest model:



[email protected]

• Fa 50 anys, el 50% del territori ocupat actualment, era terreny lliure. Un model de creixement totalment insostenible.

• A tot l’Estat els habitatges per vendre són uns 700.000, molts a la costa o de segona residència.

• Durant tots aquests darrers anys, el preu del sòl ha passat a repercutir d’un 15-20% en el preu de l’habitatge, fins a un 35-60% en els darrers anys de la bombolla immobiliària.

• La construcció ha servit per finançar els Ajuntaments, el mateix Estat, la sanitat, l’ensenyament i els partits polítics. El cas Pretòria n’és un exemple.

• Les plusvàlues generades per l’increment del valor del sòl, no han retornat a la col·lectivitat. Totes han quedat retingudes a les butxaques dels especuladors.

• A causa del fort increment del preu de l’habitatge, els préstecs hipotecaris han allargat els seus terminis, de 15 a 20 anys fins a 40 i 50 anys, tota una vida.

• La desproporció entre els sous i el preu de l’habitatge no ha parat de créixer fins l’any 2008. Els sous han pujat entre un 25 i un 30%, en els millors dels casos en els darrers deu anys, i el preu de l’habitatge ha pujat un 200%.

• Un 70% de la població només pot destinar 350,00 € al mes, com a màxim per l’habitatge, cada dia són més els marginats residencials. A causa del cost elevat, en molts casos, l’habitatge de protecció oficial tampoc és la solució, i les ajudes per lloguer o bé per l’adquisició d’un habitatge són només un pedaç. Pensem en la gent jove i la gent gran, tot un greu problema.

• Segons directrius de la Comunitat Econòmica Europea, una família normal ha de destinar un 33% del sou a les necessitats bàsiques, un 33% a l’habitatge i un 33% a lliure disposició, però a Catalunya es destina un 40-45% a les necessitats bàsiques, un 50-55% a l’habitatge i entre un 0 i un 5% a lliure disposició.

Necessitem urgentment un canvi de model, però l’Estat no dóna resposta en aquest sentit, sinó més aviat en la direcció contrària. Hi ha, d’altra banda, una total invisibilització mediàtica dels desnonaments i dels seus efectes. Cal poder canviar aquest model de societat de propietaris, però cal molta conscienciació i molta reacció social.

2.4.2. Línies d’actuació municipal en la política d’habitatge



[email protected]

• Fer un cens d'habitatges buits al terme municipal, per tal de conèixer de forma exacta el número real.

• Apostar, impulsar i potenciar la Borsa d'Habitatge. Aquest servei, que ja existeix actualment, ofereix una oferta d'habitatges en lloguer a preu assequible. El servei ofereix bones condicions tant a llogaters com a propietaris.

• Imposar un recàrrec a l’IBI dels habitatges desocupats i bonificar-lo en els casos de propietaris que el cedeixin a la Borsa d'Habitatge. D'aquesta manera pretenem impulsar el mercat de lloguer i disminuir els preus dels mateixos.

• Intervenir per tal d’abaratir el màxim el preu del sòl : retallar els beneficis de promotors i especuladors, eliminar totalment les comissions i establir una fiscalitat en concordança, d’aquesta manera el preu de l’habitatge es pot reduir entre un 30 i un 50%.

• Consumir menys sòl : evitar al màxim les tipologies d’habitatges aïllats o en filera. En un habitatge aïllat el consum d’aigua és de 420 litres/habitatge/dia i en un habitatge en filera amb jardí és de 210 litres, mentre que en blocs d’habitatges el consum és de 120 litres/habitatge/dia.

• Fomentar una arquitectura més sostenible : incorporar les energies alternatives en els edificis, energia fotovoltaica i la geotèrmia, per tal d’obtenir la certificació energètica de classe A com edificis de baix consum energètic.

• Cal evitar els desnonaments per motius econòmics : creant serveis municipals de mediació amb la propietat, i un cop no es pugui evitar el desnonament, oferint el màxim suport a la família afectada i un reallotjament digne en règim de lloguer social.



[email protected]

Eix 3. Participació ciutadana: recuperació de la veu i l'espai públic

3.1. Introducció

Actualment, l'allunyament i el desinterès de la ciutadania envers l'activitat política són dos aspectes que caracteritzen el nostre model democràtic. En la majoria de casos, el vot és l'únic mitjà efectiu que posseeix el ciutadà per tal de fer valdre la seva opinió. Des de la CUP del Vendrell considerem que aquest progressiu distanciament entre els representants i els representats és degut, precisament, a una manca de mecanismes efectius que vinculin i integrin la societat civil en el procés de presa de decisions. Tant sols a través de processos basats en la democràcia participativa, la ciutadania i el teixit associatiu del nostre municipi podran expressar la seva opinió, d'una manera oberta, directa i constant, establir un cert control sobre l'activitat del consistori i adquirir hàbits democràtics i participatius.

Des del nostre punt de vista, el sistema democràtic liberal presenta un seguit de distorsions i mancances que impedeixen una representació veraç i fidedigne de la voluntat popular, la supeditació del poder polític als interessos del poder econòmic, la professionalització de la política (sous exorbitants i privilegis que abstreuen els càrrecs electes del context social) i la opacitat informativa en són, segurament, els exemples més evidents. Des de la CUP apostem per la superació d'aquest model, per l'aprofundiment democràtic, per la total transparència de l'administració i, en definitiva, per donar un pas endavant i dotar de responsabilitat política a tota la ciutadania.

Al llarg d'aquest eix desenvoluparem un seguit de mesures i processos que, considerem, poden contribuir a assolir els plantejaments esmentats anteriorment. Així doncs, tractarem aspectes tals com la pedagogia participativa, el foment institucional de la participació ciutadana, la regulació i reconeixement dels organismes participatius i la utilització de les noves tecnologies, entre d'altres. Com no podia ser d'una altra manera, també treballarem per tal de que les nostres propostes en aquest àmbit no només siguin debatudes al ple municipal sinó que, a més, estiguin sotmeses a processos de debat popular on tothom pugui aportar millores, crítiques i opinions diverses.

Un altre aspecte que hem volgut tenir en compte és la validesa legal de les nostres propostes. L'ordenament jurídic, tot i presentar moltes limitacions, permet certs mecanismes de participació que, en general, no s'utilitzen degut a la manca de voluntat política. Des de la CUP intentarem aprofitar al màxim aquests aspectes legals per a desenvolupar els nostres plantejaments i impulsarem la creació de normatives municipals (Reglament orgànic municipal



[email protected]

(ROM), Reglament de participació ciutadana etc.) que reconeguin l'existència i les funcions de cada un dels organismes participatius, d'aquesta manera evitarem que aquests esdevinguin simples plataformes de discussió sense capacitat per incidir en el procés de presa de decisions.

Així doncs, el què trobareu al llarg de les següents pàgines conforma un primer pas cap a un model polític més democràtic i participatiu, entenem que aquest procés és llarg i complex, però també imprescindible si volem un poble més plural i que respecti la voluntat dels diversos sectors que conformen la societat vendrellenca. Des dels pobles i ciutats hem d'avançar cap a la ruptura democràtica, cap a un nou context polític on la ciutadania hi jugui un paper actiu, transparent i decisiu.

3.2 Pedagogia participativa

La CUP del Vendrell adopta el compromís de treballar activament per tal de fomentar la participació ciutadana i impulsar la creació d’un teixit associatiu ric i dinàmic. Per aconseguir-ho, és necessari el desenvolupament de programes destinats a generar interès i implicació envers els afers públics. Considerem important que l’ajuntament, a través de la regidoria de participació, incideixi en els processos socialitzadors per tal d’estimular el diàleg, la cooperació i les formes democràtiques de presa de decisions. En aquest sentit, la Candidatura d’Unitat Popular del Vendrell planteja les següents propostes:

• Realització d’activitats i tallers a les escoles i instituts que tinguin com a finalitat la transmissió de valors democràtics i participatius, així com el foment de la tolerància, la igualtat i el respecte. Aquesta mena d’activitats han de tenir un caràcter eminentment pràctic per tal de que els nens i les nenes desenvolupin un posicionament actiu envers els conflictes i comprenguin que ells poden incidir i transformar certs aspectes del seu entorn. Evidentment, aquesta mena d’activitats s’han d’adequar a l’edat de l’alumnat i poden adoptar una gran diversitat de formes, des de jocs i tallers que desenvolupin els valors ja esmentats fins a sessions d’intercanvi de rols i debats sobre afers polítics propis del nostre municipi.

• Realització de conferències i reunions informatives per a ciutadans i entitats destinades a explicar diversos mecanismes de participació ciutadana. Aquesta mena d’activitats es duran a terme amb l’objectiu de donar a conèixer les normatives que regulen la participació directa de la ciutadania, per tal que, d’una manera resumida i esquemàtica, els vendrellencs i les vendrellenques siguin conscients de tots els mitjans que, a nivell legal, estan al seu abast per influir en els processos polítics locals, tant a nivell individual com col·lectiu.



[email protected]

• Campanyes de participació. Cal fer veure als que manen i a les formacions polítiques amb representació al consistori que cal un canvi de dinàmica. Cal exigir partides pressupostàries per fer campanyes de participació i foment de la democràcia participativa. Tal i com comentarem més endavant, des de la CUP considerem que una redistribució més racional dels pressupostos del consistori podria donar cobertura a aquestes demandes.

3.3. Foment de participació a nivell legal i institucional

Des de la CUP del Vendrell considerem de gran importància el foment de la participació ciutadana des dels àmbits legal i institucional. Per aquest motiu, creiem que existeixen un seguit de mecanismes i eines que podem elaborar o modificar per tal d’establir un control democràtic més ampli. En aquest sentit realitzem les següents propostes:

• Modificar el marc legal i la reglamentació municipal. Actualment, el Vendrell presenta una forta mancança de normatives municipals específiques que regulin els mecanismes de participació ciutadana, una mostra clara de l’escassa voluntat que presenta el consistori envers els processos d’aprofundiment democràtic. Així doncs, des de la CUP del Vendrell adoptem el compromís d’impulsar les següents mesures:

◦ Elaboració d’un Reglament Orgànic Municipal. El nostre municipi, tot i ser capital de comarca, no compta amb Reglament Orgànic Municipal (ROM), un document que determina, entre d’altres coses, les característiques concretes de l’estructura institucional del municipi, els òrgans complementaris de l’administració local i els òrgans de participació ciutadana. Per tant, considerem que la creació d’un ROM seria prou beneficiós per el desenvolupament polític del nostre municipi, sempre i quan aquesta nova normativa contempli tres punts essencials:

• Racionalització de l’estructura del municipi (supressió d’òrgans complementaris innecessaris o poc afectius, reducció dels càrrecs de confiança, implantació d’estructures menys burocràtiques, regular d’una manera precisa els drets i deures dels càrrecs electes, publicitar les comissions informatives i els plens municipals etc.).

• Previsió legal dels mecanismes i estructures de participació ciutadana.



[email protected]

• Reconeixement del dret a la informació. Considerem essencial que el Reglament Orgànic Municipal reculli i reafirmi el dret de la ciutadania a rebre tota aquella informació que consideri oportuna (amb les limitacions que estableix la llei).

A través d’aquests tres eixos bàsics pensem que es pot elaborar un Reglament Orgànic Municipal que s’ajusti a les demandes de la població vendrellenca i garanteixi una gestió municipal més participativa i transparent, elements que considerem fonamentals a l’hora de construir un model municipal realment democràtic.

• Elaboració d’un Reglament de Participació Ciutadana. El Reglament de Participació Ciutadana té la finalitat de desenvolupar d’una manera detallada els diversos mecanismes de participació ciutadana, regularitzant-ne l’ús i definint els aspectes tècnics. Des de la CUP del Vendrell considerem que un reglament d’aquestes característiques ha d’adaptar-se a les demandes de la ciutadania del municipi i, per tant, no es pot desenvolupar sense la intervenció directa d’aquesta. Així doncs, creiem que l’elaboració d’un Reglament de Participació Ciutadana s’ha de dur a terme a través d’un procés participatiu, on intervinguin ciutadans a títol individual, entitats, sindicats, partits polítics etc. El reglament ha de recollir els punts de vista de tots els actors que participin en el procés d’elaboració i ha de ser aprovat per consens.

• Simplificació dels diversos documents reguladors de la participació amb l’objectiu de superar l’excessiva burocratització dels tràmits i els tecnicismes que solen caracteritzar-los i fer-los més accessibles i útils per al conjunt de la població.

3.4. Organismes, processos i figures participatives

Al llarg d’aquest apartat desenvoluparem tot un seguit d’eines i mecanismes que, des de la Candidatura d’Unitat Popular, considerem que poden ser útils per al nostre municipi a l’hora de construir un model de democràcia més participativa on la ciutadania intervingui de manera constant en els processos de presa de decisions. Com hem comentat en apartats anteriors, la constitució de mecanismes de participació directa tant sols es pot dur a terme si es compta amb el suport dels diversos sectors que conformen la ciutadania del nostre municipi. Les que plantejarem a continuació són tant sols propostes que, evidentment, poden ser modificades, millorades o rebutjades durant els esmentats processos participatius.

• Creació d’un Consell de la Vila. Resulta evident que l’actual model de democràcia representativa ha contribuït a generar un distanciament de la



[email protected]

classe política i les institucions de govern amb el conjunt de la població, així com un desencís social generalitzat envers els afers polítics. Per aquest motiu, considerem del tot necessària la constitució d’un canal de comunicació, participatiu i obert, entre els òrgans de govern municipal i el poble. El Consell de la Vila pot esdevenir un instrument molt efectiu a l’hora de realitzar aquesta tasca.

El Consell de la Vila ha d’esdevenir un mecanisme d’informació, de consulta i participació on els barris, les entitats, els col·lectius veïnals, socials, culturals etc. puguin debatre sobre qualsevol temàtica que afecti el conjunt del municipi vendrellenc (també es podran tractar problemes específics d’un o diversos barris, així com aspectes sectorials que puguin afectar el municipi). El Consell de la Vila hauria de realitzar, com a mínim, les següents funcions:

• Informar als membres del Consell sobre les decisions preses als plens i les línies d’actuació del govern municipal.

• Recollir l’opinió dels agents participants respecte a la situació del municipi i les possibles actuacions de millora.

• El Consell hauria d’emetre, d’una manera regular, informes sobre els temes relacionats amb el municipi que s’acordin. L’ajuntament haurà de facilitar els recursos materials i tècnics necessaris per a l’elaboració d’aquests informes.

• Fomentar la participació ciutadana més enllà dels membres del Consell de la Vila, és a dir, dinamitzar l’activitat del conjunt dels vendrellencs i vendrellenques en els seus respectius camps d’actuació.

La proporció dels portaveus de cada col·lectiu i associació serà determinada seguint els criteris d’equitat recollits a la normativa que reguli el Consell. Els esmentats portaveus tindran l'obligació de reflectir els posicionaments acordats en el si del l’organització a la qual pertanyen. A més, els ciutadans, a títol individual, també podran participar activament durant les sessions del Consell en aquells casos que així s’acordi.

El Consell de la Vila serà convocat per la regidoria de participació ciutadana amb una periodicitat mínima bimensual. L’organisme comptarà amb un reglament intern que regularà el funcionament d’aquest.

Per últim, hem de tenir en compte que un Consell de la Vila ha de comptar amb una forta representació de les associacions de veïns per tal



[email protected]

de que la veu dels ciutadans i dels barris es vegi realment reflectida en aquest òrgan. Actualment, l’associacionisme veïnal del Vendrell presenta greus deficiències que no permeten transmetre d’una manera regular les demandes, suggerències i reclamacions del veïnat al consistori. Per tal se solventar aquestes mancances i fer més efectiva la participació dels ciutadans al Consell de la Vila, des de la CUP considerem necessària la creació d’una Coordinadora d’Associacions de Veïns, un organisme que desenvoluparem al llarg del següent apartat.

• Creació d’una Coordinadora d’Associacions de Veïns. La Coordinadora d’Associacions de Veïns és una organització a través de la qual els diversos col·lectius veïnals podran intercanviar opinions i debatre sobre l’aplicació de les polítiques als barris i al conjunt del municipi. A més, aquest òrgan ha d’esdevenir un mitjà efectiu a l’hora de traslladar les demandes o propostes de les associacions de veïns al consistori. Resumidament, les funcions i objectius principals de la coordinadora haurien de ser:

◦ Esdevenir un espai regular de comunicació entre el consistori i les associacions de veïns.

◦ Coordinar els diversos col·lectius veïnals.

◦ Coordinar els col·lectius veïnals amb les entitats del barri (culturals, esportives etc.).

◦ Assegurar un espai obert, transparent i participatiu, on les associacions de veïns puguin exposar les seves opinions o demandes.

◦ Establir mecanismes de suport i solidaritat entre col·lectius de veïns i entre els diferents barris.

◦ Difondre la informació referent a l’acció de govern i a la gestió municipal.

Com ja hem comentat anteriorment, una vegada constituït el Consell de la Vila, i amb l’objectiu de crear un òrgan participatiu ampli i dinàmic, la Coordinadora d’Associacions de Veïns s’integrarà dins d’aquest per tal de fer valer la voluntat del veïnat vendrellenc.

La responsabilitat última de la coordinadora d’associacions de veïns hauria de recaure en la regidoria de barris, que tindria la obligació de convocar les reunions de la coordinadora amb una periodicitat mínima



[email protected]

bimensual (alternant de la manera més adient les reunions de la coordinadora i les del Consell de la Vila).

• Pressupostos participatius. Entenem que aquest és un dels mecanismes de participació ciutadana més difícils d’utilitzar i gestionar d’una manera efectiva i responsable. No obstant, també considerem que la progressiva implantació d’un model pressupostari participatiu representarà un gran impuls a la implicació de la ciutadania i al desenvolupament d’una estructura administrativa realment democràtica. Així doncs, tenint en compte aquestes premisses, la CUP del Vendrell planteja el desenvolupament de certs mecanismes que han de servir com a punt de partida a l’hora de promoure una major participació en la gestió pressupostària.

◦ Implantació d’un procés de recollida d’idees. És a dir, establir un període durant el qual tant els ciutadans, a títol individual, com les associacions del municipi puguin realitzar propostes que, en el cas de ser seleccionades, es duran a terme amb els diners municipals. Aquestes propostes es podran presentar a través del Consell de la Vila o, en el cas de que aquest encara no fos operatiu, mitjançant la regidoria de participació. Per tal de garantir un ús responsable i el bon funcionament d’aquesta eina, es poden establir els següents mecanismes de control:

▪ Establir un límit econòmic per desenvolupar cada una de les diverses propostes (aquesta limitació s’ha d’adequar a la situació econòmica del consistori i al context municipal).

▪ Una comissió d’avaluació que s’encarregui de determinar diversos aspectes, com ara la validesa legal de la proposta, que s’emmarqui dins les competències municipals, que es pugui realitzar en un temps màxim preestablert (per exemple, un any), que no fomenti l’exclusió social, que sigui sostenible a mitjà i llarg termini etc.

▪ Totes les propostes que compleixin els requisits esmentats al llarg del punt anterior seran sotmeses a una votació popular per mitjà de la qual els vendrellencs i les vendrellenques podran escollir aquelles propostes que considerin més beneficioses per el municipi, els projectes escollits seran automàticament incorporats als pressupostos municipals.

En el cas que, per motius tècnics o materials, no es pogués dur a terme un procés electoral d’aquestes característiques, les



[email protected]

propostes haurien de ser aprovades pel Consell de la Vila o per una assemblea oberta a la participació ciutadana.

▪ Aquest procés participatiu, durant el seu període pilot, es pot limitar a àrees temàtiques concretes (manteniment i millora de la via pública, foment de la cultura, medi ambient etc.), per tal de sondejar els nivells de participació i localitzar les possibles disfuncions que es puguin produir.

◦ Publicació detallada dels pressupostos: tant sols sabent de manera detallada quines són les partides pressupostàries del consistori es podran desenvolupar propostes coherents amb la realitat del municipi. Per tant, des de la CUP considerem que és necessària la publicació de les partides pressupostàries anuals desglossades.

Hem de ser conscients que aquests són tant sols els primers passos a l’hora de desenvolupar un model pressupostari realment participatiu. Una vegada consolidades les receptes que acabem d’esmentar s’haurà de treballar per tal d’ampliar-les el màxim possible i, en última instància, desenvolupar un sistema participatiu que incideixi sobre la totalitat dels pressupostos municipals.

Experiències similars ja s’estan duent a terme a diversos municipis dels Països Catalans, en la majoria de casos amb resultats molt positius.

• Creació de plataformes electròniques de caràcter consultiu. Des de la CUP del Vendrell considerem que les noves tecnologies poden esdevenir una magnífica eina a l’hora de fomentar el debat i recollir l'opinió de la ciutadania vendrellenca. Per tant, creiem que des de l’ajuntament s’han de crear o impulsar aquells espais electrònics que puguin realitzar les funcions anteriorment esmentades. En aquest sentit s’haurien de seguir dues línies d’acció:

◦ En primer lloc, l’impuls de les xarxes socials com a font de propostes i crítiques relacionades amb la situació del municipi o l’aplicació de les polítiques públiques. Aprendre a explotar els aspectes positius d’aquests llocs web (interconnexió d’individus, ràpida difusió de la informació etc.) també pot representar un pas endavant a l’hora d’ampliar el ventall de vies destinades a la participació.

◦ En segon lloc, la creació d’espais específics de debat i discussió, on tothom pugui expressar el seu posicionament sobre qualsevol aspecte relacionat amb el nostre poble. La creació d’un “Fòrum de la Vila”, per exemple, seria una bona idea per tal d’impulsar aquesta



[email protected]

iniciativa. Un espai moderat on tothom que ho desitgi pugui crear temes relacionats amb el municipi o opinar sobre els ja existents.

Hem de tenir en compte, però, que la representativitat que ens ofereixen aquestes eines informàtiques és força limitada i, si bé poden esdevenir útils a l’hora de recollir idees, propostes i opinions, en cap cas han de ser utilitzats com a substitutius dels mecanismes físics de participació.

3.5. Transparència institucional i difusió informativa

Com ja hem comentat més breument al llarg d’apartats anteriors, la informació i la transparència institucional són elements bàsics a l’hora de desenvolupar un model de democràcia basada en la intervenció directa de la ciutadania. Actualment, l’ajuntament de la nostra vila manté dures restriccions (tant formals i regulades, com informals i no regulades) que impedeixen la difusió de determinades dades que, en qualsevol sistema autènticament democràtic, haurien de ser públiques. Els sous dels regidors, la manca de partides pressupostàries desglossades, la deficient difusió de les ordres del dia i les actes dels plens etc. Són tant sols alguns exemples de la opacitat informativa que caracteritza el funcionament del nostre consistori.

Evidentment, sense una coneixement detallat de la situació del municipi és molt complicat desenvolupar opinions sòlides sobre els problemes que l’afecten i les possibles mesures que es poden emprendre per a solucionar-los. Així doncs, des de la CUP del Vendrell considerem que la simplificació dels processos d’obtenció d’informació municipal ha d’esdevenir un element essencial a l’hora de facilitar l’accés de la ciutadania als processos de presa de decisions. En aquest sentit, creiem necessari el desenvolupament de tres línies d’actuació:

• La implementació de processos sistemàtics de difusió informativa: considerem que s’ha de regularitzar la publicació de determinada informació municipal (tota aquella que pugui esdevenir d’interès general, des del cens d’entitats fins als ordres del dia dels plens). A més, també creiem necessària la difusió de l’esmentada informació a través dels mitjans de comunicació locals (televisió, ràdio, planes web dependents del consistori etc.).

• L’impuls i creació d’espais destinats a la consulta de dades emeses des del consistori: oficines o departaments on els ciutadans puguin sol·licitar qualsevol mena d’informació tècnica i/o estadística que hagi elaborat o utilitzat el consistori. D’aquesta manera, amb tota la informació unificada en aquests punts, es podria reduir notablement els excessius temps d’espera que es donen actualment a l’hora de demanar i rebre informació de l’ajuntament. A més, aquests organismes també



[email protected]

s’haurien de valdre dels recursos informàtics per tal de facilitar i dinamitzar el seu accés.



[email protected]

Eix 4. Model econòmic i justícia social: l’economia al serveis de les persones

4.1. Anàlisi de la situació econòmica, social i laboral

4.1.1. Situació general

Des dels seus inicis al segle XVIII, el capitalisme ha estat intrínsecament vinculat a la necessitat de creixement i ha estat sotmès a diverses crisis, la darrera de les quals és la que patim actualment.

La crisi actual ha esclatat a causa del col·lapse d'un model que basava l'absorció de la producció en el crèdit a una classe treballadora que ha vist com els seus salaris reals es reduïen en els darrers anys i només a través del crèdit podia mantenir els nivells de consum proposats pel capitalisme especulador.

Així, quinze anys de creixement econòmic sostingut han estat perfectament compatibles amb un afebliment de la classe treballadora i amb un empitjorament de les condicions de treball.

L'esclat de la bombolla financera ha agreujat aquesta situació i ha provocat el “tancament de l'aixeta” del finançament a les empreses i als particulars per part dels bancs i, de retruc, la davallada del consum. El descens de la demanda, conseqüència d'aquesta davallada, la dificultat de complir els pagaments a proveïdors i l'escanyament financer tanca la quadratura del cercle.

La resposta dels governs a aquesta crisi ha estat emmarcada només des de l'àmbit estrictament econòmic amb la injecció de diners públics a la banca i a les empreses que més directament han causat aquesta situació sense qüestionar la dinàmica del sistema capitalista. S'han aplicat unes mesures que es consideren excepcionals per intentar salvar el model capitalista i continuar amb el mateix sistema que ens ha portat a aquesta situació. Per tant, la recepta contra la crisi que s'ha adoptat, s'ha traduït en la intervenció de diner públic més important de la història, no per salvar els més pobres, sinó per rescatar el sistema financer que ha causat aquesta crisi i els que tenien el control de les finances.

Aquesta tònica s'ha seguit en la rebaixa dels sous dels treballadors públics, en la congelació de les pensions, en la supressió de l'impost de successions, en l'augment de l'edat de jubilació, en les retallades a la sanitat i en l'educació pública, en el retard de la jubilació anticipada, i en els plans d'ajustament que, com sempre, suposen la retallada de nombrosos serveis socials que serien, ara més que mai, imprescindibles per donar el suport a les persones que més ho



[email protected]

necessiten. Aquestes mesures, a més a més, s'han vist acompanyades d'una reforma laboral que suposa una nova pèrdua de drets dels i les treballadores.

Així, doncs, totes aquelles polítiques encarades a fer pagar la crisi a les classes treballadores no només no ajudaran a superar-la, sinó que l’agreujaran, igual que la reducció crònica del seu poder adquisitiu ha estat un dels principals motius pels quals actualment ens trobem amb dificultats econòmiques globals. D’aquesta manera, cal aprofundir en la redistribució de la riquesa, de forma directa i indirecta, per així poder edificar un model que no requereixi de l’especulació financera o immobiliària, sinó que es basi en la producció, l’estabilitat i el benestar social.

Els Països Catalans i, de retruc, El Vendrell, està patint especialment la crisi per la preeminència dels sectors més especulatius. El creixement econòmic de la darrera dècada s'ha forjat en la construcció amb finalitats especulatives, promogut pels governs estatal i autonòmics i també per les corporacions locals que veien en les taxes i impostos relacionats amb aquesta activitat econòmica la base del seu finançament.

Al febrer d'aquest any s'arribava al Principat a un màxim històric en les dades d'atur: s'incrementava en 23.730 persones, una pujada del 5,21% respecte del gener -en què hi havia un total de 480.000 persones aturades-. Malgrat tot, és al País Valencià on l'atur ha augmentat més en aquest any en termes relatius, amb un increment del 71,42% el mateix febrer. Igualment, és destacable que a les Illes Balears i Pitiüses s'ha creat ocupació durant el passat mes, concretament 80 llocs de treball, tot i que en el darrer any la xifra d'aturats/ades hi hagi incrementat en un 53,86%. Quant a províncies, Castelló és on més s'ha destruït ocupació en el darrer any, tant a escala estatal com nacional, amb un augment de l'atur del 122,98%, malgrat que també és destacable l'increment del 87,90% a la província de Lleida.

L'augment de l'atur ha incrementat la demanda de serveis socials i la conflictivitat social. Això s'agreujarà quan els treballadors i les treballadores deixin de percebre la prestació d'atur.

A més a més, l'augment de la tensió social ja està essent aprofitada pel populisme d'extrema dreta. El seu discurs fomenta l'aparició de brots racistes i xenòfobs als barris més populars. Hem d'estar amatents i respondre desemmascarant els veritables culpables de la crisi.

4.1.2. Situació en l’àmbit municipal

La conjuntura econòmica actual de crisi, el model pressupostari del consistori i les pràctiques en quant a la gestió de serveis que ha dut a terme l'ajuntament



[email protected]

en els darrers temps condicionarà molt les polítiques públiques d’aquest ens, en especial el que afecta a les polítiques socials.

La base del finançament municipal han estat els impostos i les taxes que tenen a veure amb el sector econòmic més especulatiu, com és la construcció amb aquestes finalitats, i les subvencions provinents de l’Administració de l’Estat i l’autonòmica. L’esclat de la bombolla immobiliària i la política estatal de reducció del dèficit públic via davallada de la despesa ha fet minvar els ingressos municipals i s’espera que hi haurà una fortíssima reducció d’ingressos en els propers, com a mínim, 5 anys.

D’altra banda, els ajuntament han anat assolint la gestió de serveis que haurien de prestar altres nivells administratius. Molts d’aquests serveis tenen a veure amb la cohesió i els serveis socials i els darrers temps han augmentat la seva demanda com a conseqüència de la crisi econòmica.

Davant d’aquesta situació la CUP ha de defensar que és hora que els Ajuntaments siguin una peça activa per a la transformació de l’actual sistema neoliberal basat en el màxim benefici per sobre dels drets de les persones.

4.2. Finançament local i fiscalitat progressiva

4.2.1. Introducció

El primer que cal tenir present a l’hora d’encarar el finançament local i la fiscalitat és que el finançament local és injust. Com dèiem abans el finançament de l'ajuntament s’ha basat en les taxes i impostos que tenen a veure amb l’especulació immobiliària i les subvencions estatals i autonòmiques, sovint finalista.

Cal impulsar una modificació del finançament per tal que els principals ingressos dels ajuntaments no depenguin de la construcció ni de les subvencions.

D’altra banda, des d’un posicionament d’esquerres, la CUP del Vendrell impulsarà una fiscalitat progressiva i un augment de la despesa social, per tal de fer una efectiva redistribució de la renda.

A banda de l’augment de la despesa social cal adequar els serveis municipals a les necessitats que té, ja que cal tenir en compte que no és millor el municipi que té més serveis sinó el que té els serveis que necessita. D’altra banda cal tenir en compte la possibilitat de tenir serveis mancomunats amb municipis propers per tal de compartir despeses i també per poder oferir alguns serveis necessaris que en solitari no es podrien assumir.



[email protected]

4.2.2. Propostes de millora en matèria pressupostària i fiscal

En aspectes pressupostaris i de fiscalitat es proposa el següent:

• Redistribuir els ingressos de l'ajuntament: cal que el consistori, en base als ingressos obtinguts, prioritzi essencialment aquelles despeses de caràcter netament social i doti els serveis públics dels fons necessaris encara que això signifiqui l'aturada d'obres o inversions d'algun altre tipus.

• Incrementar la despesa social : Cal un augment dels recursos municipals destinats a educació i sanitat i per destinar-los a intervenció directa als col·lectius mes desafavorits.

• Augmentar els criteris progressius dels impostos municipals : impost de béns immobles, impost de circulació de vehicles, etc. Cal una tributació progressiva. Per tal de finançar les mesures per la igualtat social i d’urgència pels casos que sobrevindran en els propers temps, cal que els ajuntaments disposin de fons per seguir duent a terme la seva funció social. Per tant des de la CUP apostem per augmentar els impostos a totes aquelles empreses i particulars que mes guanyen i han guanyat a través d’impostos més o menys progressius.

• Suprimir o rebaixar les taxes sobre serveis essencials : per tal com són ingressos que no tenen en compte la renda dels ciutadans i ciutadanes i per tant tenen una afectació més gran a qui menys té. En qualsevol cas, es podrien establir sistemes de descomptes en funció de la renda.

• Suprimir determinats serveis que no siguin essencials : o gravar-los fortament a través de taxes.

• Aplicar descomptes i exempcions de taxes i impostos municipals a les persones desocupades: sense que cobrin prestació de desocupació o els que cobrin una prestació baixa o assistencial.

• Participació ciutadana en matèria de pressupostos : Per a poder fer pressupostos participatius cal identificar molt bé l’àmbit que es sotmetrà a discussió, poder garantir el finançament de les opcions que sorgeixin, vetllar perquè no segrestin l’espai de participació lobbys organitzats, que tampoc són representatius.

4.3. Defensa dels serveis públics i dels serveis socials



[email protected]

Al municipi del Vendrell hem assistit als darrers anys a la privatització de part dels serveis públics.

La privatització, a més de la pèrdua de control de l’ajuntament sobre serveis essencials per a la comunitat, es fa a costa dels drets dels treballadors i les treballadores que els presten i no garanteix la igualtat d’accés per a tothom als mateixos.

Cal tenir en compte, a més, que les empreses adjudicatàries entren en la lògica capitalista i prioritzaran l’obtenció de beneficis privats per sobre del benefici social que ha de perseguir qualsevol servei públic.

Aquesta situació pren especial rellevància quan l’objecte són els serveis socials, adreçats a les capes de la població que es troben en situacions econòmiques, socials i laborals greus.

En aquest aspecte es proposa:

• Municipalització de serveis : Cal una municipalització plena dels serveis que, en l'actualitat, l'Ajuntament ofereix en règim de concessió. La municipalització implica un control absolut de l'ajuntament sobre els preus que s'apliquen -i, per tant, la possibilitat de l'abaratiment mitjançant la pressió social- i unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. A més a més, els beneficis econòmics que anteriorment es quedava l'empresa concessionària, ara són recaptats en la seva totalitat per l'administració pública. Cal entendre que el criteri d’un servei públic mai ha d’ésser el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.

• Acabar amb l'estructura empresarial de l'ens municipal: Cal l'immediat desmantellament de l'estructura empresarial creada pel govern municipal que duplica estructures i provoca despeses importants en les figures, com ara els gerents, amb més poder i capacitat de decisió que càrrecs polítics escollits per totes o tots que desnaturalitzen i fan opac el funcionament de l'ajuntament. Qualsevol organisme públic ha de tenir com a objectiu el servei a les persones i no la recerca del benefici.

4.3.1. Defensa dels serveis socials

D’altra banda cal prioritzar les necessitats dels col·lectius més desafavorits al mateix temps que han de poder treballar en la línia de la sensibilització i la reivindicació política i social. Només si els beneficiaris del magre sistema de prestacions i ajudes adquireixen nivells de consciència política, aquests deixaran de sustentar el sistema d’usuaris socials i actuaran com agents polítics.



[email protected]

En aquest sentit s’ha de realitzar un canvi en les polítiques dels serveis socials per tal que els seus beneficiaris deixin de ser uns agents passius que només reben unes prestacions i siguin uns agents socials actius, motors del canvi.

Cal lluitar contra l’exclusió social. És responsabilitat del municipi posar en marxa plans per a la integració social. Tot i que són importants els plans adreçats a col·lectius concrets (plans d’acollida als nouvinguts, d’ajuda als toxicòmans, als aturats de llarga durada...) cal fer una aposta molt seriosa pels plans integrals o comunitaris que intenten incidir d’una manera global sobre els problemes de tota la comunitat.

Des de la CUP del Vendrell creiem que les polítiques a impulsar de forma prioritària han de ser:

• Consolidar els equips d’atenció social primària : amb professionals qualificats i que entenguin el treball comunitari en equip com la única forma d’abordar les problemàtiques socials. Els treballadors socials, educadors de carrer i treballadores familiars han de conèixer les dinàmiques socials amb prou profunditat com per esdevenir agents de transformació social.

• Organitzar Serveis d’atenció Domiciliària : amb prou dotació horària com per poder donar una bona atenció a gent gran i famílies en la quotidianitat de les seves llars. La bonificació de les taxes per prestació de serveis ha de poder contribuir a garantir la universalitat del servei.

• Exigir els equipaments socials necessaris per la realitat vigent tot anticipant-se a les necessitats emergents i les de mig i llarg termini: Centres de Dia per Gent Gran, Pisos Assistis, Llars Residencials d’estada temporal i permanent, Centres Oberts per infància en Risc, Cases de Petita Infància, Habitatges per urgències socials... L’ajuntament també ha de poder mostrar-se disposat a acollir equipaments socials descentralitzats i de gestió autonòmica; Cases d’acollida per Dones maltractades, Centres d’atenció i Seguiment a les drogodependències, Centres Residencials d’acció Educativa, Albergs d’acollida per urgències socials...

• Vetllar per una política d’ajudes econòmiques que eviti el clientelisme i la perpetuació de la precarietat. Hem de poder disposar de recursos econòmics per tal que els professionals dels serveis socials organitzin i el combat contra l’exclusió social.

• La transversalitat de programes i plans integrals ha d’organitzar-se amb la participació de les mateixes persones i col·lectius a les quals van



[email protected]

adreçades. Molt sovint els col·lectius amb especials dificultats resten allunyats del disseny, seguiment i avaluació de les polítiques que se’ls hi adrecen. El repte d’incorporar agents d’intervenció que provinguin dels mateixos cercles als que ens adrecem pot contribuir a millorar la pràctica quotidiana.

4.4. Promoció del cooperativisme i d'una economia arrelada al municipi

La situació de crisi actual està tenint unes conseqüències que afecten la vida econòmica del municipi. Aquest és un bon moment per reflexionar quin és el model econòmic que volem pel nostre territori ja que és necessari per tal de poder fer una planificació adequada de les polítiques de foment econòmic, donant especial incidència en un sector o un altre.

4.4.1. Criteris ideològics

Independentment del model, el posicionament de la CUP com a organització d’esquerres, ens porta a que tinguem present que les polítiques públiques de promoció econòmica han de fomentar el cooperativisme i l’economia arrelada al territori per tal de fomentar els drets laborals i una economia que defugi el model de creixement continu imperant.

També, i com una part d'aquest model econòmic pel qual apostem, s'ha de potenciar un canvi de model productiu d'acord amb el cobriment de necessitats i no de la maximització del benefici. Des de fa molts anys, els diferents governs municipals, han apostat de forma gairebé exclusiva pel sector del “totxo”. Per això, cal promoure alhora altres sectors econòmics amb potencial de futur: el turisme actiu, els serveis personals i medioambientals, l'oci creatiu i productiu, els “oficis” -amb la potenciació de la reparació, en comptes de llençar els aparells trencats per comprar-ne de nous, la rehabilitació d'edificis en comptes de la construcció desmesurada, etc.

Un dels efectes que està tenint la crisi és el tancament d’empreses i/o la seva deslocalització quan es tracten d’empreses multinacionals, tot i que aquestes puguin tenir projectes de viabilitat. L’ajuntament ha d’assumir un paper actiu en la defensa dels treballadors i les treballadores, i ha de defensar la permanència de les activitats susceptibles de deslocalització oferint un suport públic a les vies alternatives de continuació de l’activitat que comptin amb la participació activa dels treballadors i les treballadores.

Impulsarem, a més a més, la signatura del compromís per a l'estabilitat. Aquest compromís passa, d'una banda, per acabar amb la temporalitat dins de la contractació que efectua la pròpia administració, respectar els drets laborals



[email protected]

com la revisió salarial i el dret a la promoció, activar mecanismes de discriminació positiva envers les treballadores i ampliar l'acció social a la qual té dret el personal de l'administració, entre d'altres. I, de l'altra, passa per exigir aquest mateix grau de compromís amb els drets dels treballadors i de les treballadores a les empreses a les quals subcontracta alguns dels serveis que no pot dur a terme l'administració per si mateixa o a les empreses a qui ofereix concessions o concursos, de manera que els ha d'exigir com a primera condició a complir per presentar-se al concurs o a la sol·licitud la signatura de l'anterior compromís.

La CUP del Vendrell recolzarà totes aquelles iniciatives i lluites que serveixin per donar poder a les classes populars de les quals forma part de manera indissoluble. Donarem un decidit suport al cooperativisme i l’economia social, i prioritzarem, tant en el nostre fer diari com en el nostre treball a l'Ajuntament, les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social més justa, en tots els aspectes. Per exemple, apostarem per donar-los preferència en les institucions en l'obtenció d'ajuts, en la cessió de locals públics o en la subcontractació de serveis. Des de l’àmbit institucional cal facilitar-los publicitat gratuïta en els mitjans de comunicació i presència preferent en fires, trobades, etc. organitzades pels diferents estaments institucionals.

Cal fer estudis periòdics sobre desigualtats, pobresa i exclusió. Considerem que abans d’actuar cal saber què passa i per què passa. L’ajuntament hauria de disposar de la informació necessària sobre com està afectant la crisi les classes populars del municipi i, en funció d’això, prioritzar unes línies de treball o unes altres. Aquests estudis han de permetre a l’ajuntament disposar d’un diagnòstic fiable –tot i que algunes d’elles no siguin estrictament de l’àmbit municipal– i han de permetre a l’ajuntament realitzar pressió per la seva dignificació. Entenem que és imprescindible crear un observatori de la pobresa municipal per realitzar aquests estudis, tractar aquestes dades i planificar les accions de resposta corresponents.

4.4.2. Criteris d’actuació

En base a l’exposat i tenint en compte les competències municipals, la CUP del Vendrell seguirà els següents criteris:

• Impulsar la creació d'una Taula Municipal Anticrisi que faria una doble funció: d'observatori de la crisi al municipi i de generadores de propostes de mesures que assumeixi l'ajuntament. En formarien part les organitzacions polítiques amb presència al municipi, els sindicats, el CIT i altres associacions de comerciants, de veïns, de petites i mitjanes empreses, les altres associacions que treballen en l'àmbit dels serveis socials, etc.



[email protected]

• Condicionar que tots els ajuts i totes les cessions de sòl públic que duguin a terme les institucions s'instaurin amb un compromís de continuïtat en l'activitat en unes condicions laborals que no es puguin alterar en cap cas en perjudici dels treballadors i de les treballadores. L'incompliment d'aquest compromís donaria lloc a un sistema d'indemnitzacions de l'empresa a l'administració i als treballadors/es suficientment elevades com per causar un efecte dissuasiu del tancament i deslocalització.

• Cal que tota empresa amb amenaça de tancament, deslocalització o ERO possibiliti la seva cessió en usdefruit al col·lectiu de treballadors i de treballadores disposat a fer-se'n càrrec de la seva viabilitat i producció, amb ajuda pública per al seu reflotament i assessorament.

• Establir criteris i condicions referents als drets laborals, com la lluita contra la temporalitat demanant compromisos per l’estabilitat, a l’hora d’adjudicar les contractacions.

• Prioritzar, en quant a la política de contractació de l’ajuntament, les empreses cooperatives.

• Prioritzar les cooperatives i altres formes organitzatives d'economia social a través de la preferència en l'obtenció d'ajuts, cessió de locals, subcontractació de serveis al propi ens local, publicitat gratuïta als mitjans públics i presència en fires.

• Restringir la participació als concursos públics a les empreses que no es regeixen per contractacions mitjançant Empreses de Treball Temporal.

• Promoció i edició d'una guia de bones pràctiques contractuals, facilitant-la a totes les empreses que actuïn al municipi per fomentar l'ocupació de qualitat i estable.

L’atur és un dels problemes que requereixen una intervenció urgent des de les Administracions i tot i que les entitats locals no tenen competències legals sobre aquest tema és la primera administració a qui s’adrecen els ciutadans i les ciutadanes en situacions problemàtiques i, per tant, els ajuntaments tenen una responsabilitat social que han d’assumir. Algunes actuacions d’ajuda als aturats i les aturades poden ser:

• Millorar l'assessorament laboral, potenciant punts d'informació laboral. Aquests espais han de ser complementaris als que puguin existir en altres instàncies institucionals i han de ser un lloc per orientar les



[email protected]

persones aturades que sovint no saben què poden fer, on s’han d’adreçar, etc.

• Ajudes a les persones aturades: descomptes i exempcions de taxes i impostos municipals i d’altres serveis, formació i serveis d’inserció laboral, etc.

• Informació a les empreses dels avantatges i bonificacions que hi ha per a la contractació dels col·lectius més afectats per l'atur.

Un altre col·lectiu que està patint especialment els efectes de la crisi econòmica és el dels i les treballadores autònomes. Cal que els ajuntaments ajudin els treballadors autònoms: Per tal que aquests treballadors/es puguin accedir als fons necessaris per continuar desenvolupant la seva activitat, l’ajuntament ha d’intervenir activament en els tràmits necessaris amb l’entitat bancària negociant crèdits tous i oferint-los garanties. Caldrà que l’ens municipal estableixi un protocol amb aquests treballadors/es per aquests tràmits.



[email protected]

Eix 5. Cohesió social: treballem junts i juntes per una millor convivència

5.1. Anàlisi de la situació actual

La CUP, com a organització socialista, pretén transformar la societat. Una vertadera transformació passa no només pel canvi de les estructures sinó també de les relacions humanes basades en una ètica justa que promogui la reciprocitat i la solidaritat, a través del reconeixement de l’altre i de la pluralitat de subjectes i gèneres. La justícia està estretament lligada a la superació de la subordinació, al mateix temps que queda fortament vinculada a la idea de llibertat i igualtat i, en conseqüència, a la demanda de reconeixement. El repte social és incorporar la idea que igualtat és una condició per a la llibertat i, per tant, cal ser coherents també en el repartiment dels beneficis de l’activitat humana per a evitar els problemes de la desigualtat.

En aquest sentit, cal superar l’actual concepció emprada pels successius governs municipals que redueix la ciutadania i els seus drets a simples usuaris d’uns serveis personals, basant l’acció municipal en l’assistencialisme vers determinats col·lectius enlloc d’encarar el repte de garantir la igualtat efectiva entre tots els ciutadans i ciutadanes, deixant de tractar-nos com usuaris o persones tractades. Cal situar la ciutadania com a subjecte de drets i deures més enllà de la seva edat, classe social, gènere i procedència. En la mesura en que l’acció social municipal se situï en aquestes coordenades, tots els col·lectius es veuran atesos perquè les iniciatives s’adreçaran a totes les persones per igual.

Hi ha diferents mecanismes per tal de treballar cap a una major quota de cohesió social, però més enllà de l’assistencialisme creiem que la garantia d’un exercici ferm dels drets a l’Educació i la Sanitat són dues eines per superar la cohesió social entesa en termes de serveis assistencials. D’altra banda, cal tenir present que el nostre país ha experimentat els darrers anys un canvi social i demogràfic, fruit de diferents processos migratoris, que ha fet canviar les nostres viles i ciutats.

L’arribada de persones procedents d’altres països s’ha de tenir en consideració perquè és un factor important que, com d’altres, influeix en l’economia local, en les necessitats socials, en el pluralisme cultural i religiós, en la prestació dels serveis públics i en qüestions relacionades amb la percepció de la ciutat que provoca aquesta nova composició social.

Aquesta nova realitat sovint es viu amb inquietud fruit de la dificultat per assimilar els canvis i, sobretot, perquè s’afegeix a situacions socioeconòmiques insatisfactòries que ja existien prèviament a les nostres viles i ciutats. Aquests



[email protected]

elements estan essent utilitzats per l’extrema dreta i el populisme per tal de fer- se forat en la nostra societat, especialment entre les classes més desfavorides.

La CUP ha de fer front a aquesta situació amb responsabilitat però amb fermesa, combatent la utilització del fet migratori per l’extrema dreta i el populisme.

Cal tenir en compte, d’altra banda, que tot i que les competències respecte a immigració són estatals i autonòmiques és l’administració local la que rep el major impacte ja que és la que ha de resoldre en primera instància les demandes plantejades per la població immigrada. L’ajuntament ha esdevingut l’administració gestora del fenomen migratori, ja que a part de la política municipal de recepció i acollida, els ajuntaments són els principals agents en la gestió dels processos d’integració i no s’ha d’oblidar que els ajuntaments han d’afrontar la prestació de serveis sense tenir les competències expresses ni els recursos suficients.

Un altre factor que cal tenir en consideració és la lluita contra el patriarcat. Si bé s'han fet avenços en els últims temps encara queda molt de camí per recórrer. El patriarcat i el masclisme són fets estructurals que ens cal eradicar si volem una transformació social real per a tota la ciutadania. Tot i que la CUP treballa aquest tema de manera transversal, és imprescindible dedicar-li especial atenció per no caure en la invisibilització. També cal afegir que el patriarcat discrimina per raó de gènere, sexe i opció sexual.

5.2. Polítiques educatives

5.2.1 Introducció

En el món globalitzat i cada vegada més complex en el que vivim, calen uns plantejaments diferents dels que teníem fins ara. Fins a mitjans del segle passat les nostres referències, les nostres interaccions socials arribaven fins on s’acabava el nostre entorn més immediat -la nostra família i la comunitat on residíem- perquè els mitjans de transport eren molt precaris i els de comunicació gairebé no existien. Des de ja fa anys amb la televisió i més recentment a través de la xarxa, les nostres interaccions són cada vegada més globalitzades i simultànies; i la informació que ens arriba és molt més gran de la que podem pretendre entendre o assimilar.

La societat del coneixement en la qual estem submergits, exigeix un canvi del sistema de polítiques educatives que han d’evolucionar per donar respostes adequades a aquestes noves formes de comunicació i sobretot, per poder tenir les competències necessàries perquè ens puguem desenvolupar amb normalitat en aquest àmbit.



[email protected]

Dins d’aquesta globalització cal tenir present els col·lectius de diferents cultures que actualment conviuen en un mateix territori, com ara al Vendrell, la qual cosa fa que la convivència a vegades sigui difícil.

La heterogeneïtat que existeix tant al Vendrell com a les aules de les escoles, cal que tingui unes eines pedagògiques concretes que ajudin a resoldre les dificultats que això representa amb uns objectius clars de cohesió social i interculturalitat. Entenem la interculturalitat com la cerca de contacte entre les cultures on l'objectiu final és la convivència. A més, per evitar caure en l'etnocentrisme hem de tenir en compte que en aquest procés, les diferències no són sinònim de desigualtat sinó d’enriquiment.

Els centres educatius són una bona eina per treballar els valors que porten a una bona convivència. Però no els podem deixar sols, necessiten que els donem la mà i que els ajudem amb l’aportació de recursos que els ajudin a aconseguir l’assoliment d’aquests valors.

Volem una escola pública forta, capaç d’assumir el repte d’educar els nens, nenes i joves del Vendrell, a conviure acceptant les diferències culturals, a prendre consciència de la societat, a potenciar un esperit crític que els ajudi a jutjar i compartir el coneixement, a guiar-se en la societat del segle XXI tot desenvolupant al màxim les seves competències per així poder assolir un lloc digne i qualificat de feina dins l'economia actual i futura.

Però tot això l'escola no ho pot fer sola. Un element important és l’educació no formal: els esplais, agrupaments, etcètera. La capacitat socialitzadora de les entitats de lleure, els atorga una responsabilitat molt gran per ajudar a aconseguir la transmissió de valors necessària per a la cohesió i la transformació social.Proposem establir una aliança estratègica de l’Ajuntament del Vendrell amb els esplais i agrupaments per tal de garantir aquesta equitat i l’accés de tothom al lleure educatiu. Entenem que s’ha de garantir una política transversal al servei de la infància i la joventut que coordini i dirigeixi l’acció educativa, social i de lleure de l’ajuntament, assegurant la participació de la ciutadania i donant veu i protagonisme a les entitats.

Des de la CUP, a més, entenem que l’educació ha de ser integral. Per tant, no tant sols les escoles i les entitats de lleure són transmissores de l’educació, sinó que cal una xarxa d’agents educatius que ajudi les generacions més joves cap a l’assoliment de la plena ciutadania.

Els ajuntaments han de proposar i posar en marxa projectes la finalitat dels quals sigui la cohesió social i l’augment de l’èxit escolar, encara que en molts casos les competències siguin de la Generalitat de Catalunya. Però, malgrat l'important paper de l'Administració, entenem les polítiques educatives com una



[email protected]

responsabilitat de tothom. Tots i totes som responsables de l’educació de les generacions que venen darrera nostre. Tots (administracions, entitats, esplais, clubs, amics, etc) som part influent en la seva educació i per tant, tots en som responsables. A més, aquesta corresponsabilització és necessària en tant que provoca un treball comunitari i situa l’educació en un eix transversal que afecta tots els àmbits.

És per això que des de la CUP volem la implicació de tota la comunitat educativa en el disseny de les polítiques educatives. És més, volem transformar el Vendrell en una ciutat amb un projecte educatiu al darrera, on l’educació no només pertanyi a l’àmbit educatiu, sinó que formi part de tota la societat. És per això que des de la CUP parlem de Ciutat Educadora.

5.2.2. Projecte Educatiu de Ciutat

L’educació no només pertany a l’àmbit educatiu, sinó que forma part de tota la societat, és per això que des de la CUP parlem de ciutat educadora. Entenem que aquest projecte, és llarg i des de la CUP pensem que s’ha de treballar a nivell d’ajuntament per tal de garantir la continuïtat sigui quin sigui l’equip de govern de la ciutat, ja que va més enllà dels quatre anys de legislatura. Totes les polítiques s’han d’integrar dins del projecte educatiu de ciutat (PEC).

Per tant, pensem que el PEC:

• Ha de proposar canvis que vagin més enllà de connectar sinergies i cohesió de la població.

• S'ha de situar en el marc de les polítiques proactives que possibiliten canvis estructurals.

• S'ha de situar en el marc de la democràcia participativa en què la presa de decisions sigui de tendència horitzontal.

• Ha de buscar les carències en què calgui una intervenció assistencial i que es garanteixi la igualtat d’oportunitats.

• Ha de fer una previsió de les possibles situacions de conflicte que es puguin desencadenar.

• Ha de garantir l’equitat i l’accés al lleure educatiu, assegurant una coordinació i transversalitat de les polítiques de Serveis Socials, Educació, Infància i joventut.

El Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) ha d’incloure les següents propostes genèriques:



[email protected]

• Elaborar un mapa de les necessitats educatives, presents i futures de la ciutat.

• Revisar la Zonificació Escolar Integrada (ZEI) per tal d'establir les condicions per equilibrar la demanda, incrementar l'heterogeneïtat a les aules i possibilitar un mapa escolar equitatiu. Dins de la zonificació s'inclourien els centre públics i els privats concertats.

• Oficina Municipal d'Escolarització.

• Integrar diferents experiències socioeducatives de la ciutat.

• Atribuir tasques i funcions als equipaments municipals per que estiguin al servei de la comunitat (escoles, CAP, poliesportius...).

• Tendir progressivament al treball transversal i als projectes integradors des de projectes més concrets i amplis.

• Assegurar que en l’elaboració del PEC hi participen diferents professionals i entitats.

• Fomentar i reconèixer el treball del voluntariat.

El PEC ha d’incloure, a més, propostes concretes:

• Camins escolars.

• Plenari infantil.

• Escola de mares i pares.

• Activitats relacionades amb el coneixement de la ciutat.

• Activitats per conèixer les diferents cultures de la ciutat.

• Casals d’estiu municipals.

• Escoles Bressol municipals.

• Pla educatiu d’Entorn.

• Jo+Ells=nosaltres/projecte famílies guia.



[email protected]

• El transport escolar estarà lligat al transport públic, és a dir, que totes les escoles tindran autobús per tal que els seus alumnes es desplacin. En el cas que l’escola que vagi l’alumne/a estigui situada lluny de casa seva (més de 3 quilòmetres), se’ls farà bonificacions en el transport urbà.

• Jornades de bones pràctiques educatives.

• Gratuïtat de llibres de text fomentant la seva reutilització.

• Ús social dels centres públics: Les instal·lacions escoles han d’estar obertes fora de l’horari escolar, per tal de donar un servei a la ciutat. Per exemple que:

▪ S’obrin els patis de les escoles a la ciutat.▪ Es facin tot tipus de cursos: informàtica, teatre...

5.2.3. Quatre grans etapes

En les ciutats, les escoles esdevenen un dels mitjans efectius per fomentar la cohesió social, ja que les polítiques educatives gestionen la diversitat.

Una escola, és la representació de la societat i, per tant, per tenir una escola equilibrada hi ha d’haver una diversitat similar a la que es dóna a la ciutat. És per això que les nostres polítiques educatives les encaminem en aquest sentit, en buscar l’equilibri social.

Partim de l’educació pública, laïca i de qualitat, i per garantir aquesta qualitat, entenem que en el projecte educatiu hem d’implicar totes les escoles de la ciutat, ja que sinó, l’equilibri educatiu no es dóna i la balança es desequilibra.

0-3 anys

L’escola Bressol: Apostem per una xarxa d’escoles bressols públiques que cobreixin les necessitats de la ciutat. Apostem per una pedagogia activa, on els nens i nenes aprenguin de les vivències del dia a dia. Una escola bressol que experimenti i que faci conèixer als infants el seu entorn.

• Crear un projecte de “mares de dia” que possibiliti una diversificació de l’horari d’atenció als infants i, per tant, una millor conciliació de la vida familiar i laboral, a un preu assequible. A més es podria fer en el marc d’una formació de l’Eina que permetés posteriorment crear una cooperativa entre les diferents alumnes/treballadores que els possibilités una feina.



[email protected]

• Unificar les diferents polítiques educatives de 0-3 anys que hi ha (Joventut: Camí a l’escola, Minuts Menuts i Creixem Junts; i Educació: Escoles Bressol), per tal de garantir una coherència educativa i un aprofitament de sinèrgies i recursos.

• Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç (CDIAP). Aconseguir un nombre més alt de professionals per tal de poder arribar a tota la demanda existent i poder-ho realitzar amb el màxim de qualitat (tot i ser un servei fins als 6 anys, actualment atenen nens fins a 4 anys per manca de temps/professionals).

3-11 anys

• Augmentar i millorar els serveis d’assistència psicopedagògica als centres escolars, amb conveni amb la Generalitat per tal de dotar les escoles de més professionals i així fer una millor prevenció del fracàs escolar, conjuntament amb el Projecte Municipal d’Absentisme.

• Promoure recursos per tal de facilitar als professionals l’atenció a la diversitat existent a les aules, posant especial èmfasi en l’alumnat amb necessitats educatives específiques (altes capacitats, nouvinguts, discapacitats, o alumnat en situació de risc social), per tal de garantir una educació de qualitat per tothom.

• Sensibilitzar i estimular les escoles tipus Comunitats d’Aprenentatge i l’Aprenentatge cooperatiu, per tal d’incrementar l’èxit escolar dels alumnes.

12-16 anys

Instituts: En el cas dels instituts es prendran les mateixes mesures plantejades per les escoles.

• 3r i 4t ESO: els alumnes que facin aquest curs, podran fer pràctiques a les empreses a partir d’un conveni a través de la Generalitat, Ajuntament i Institut. Promocionar conjuntament amb els Instituts diferents Projectes d’Adaptació Curricular perquè els alumnes de 3r i 4t d’ESO que no estiguin seguint el curs amb normalitat puguin trobar una motivació en el fet de fer oficis o altres disciplines que els puguin estimular.

• Promocionar i establir més Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI) per als alumnes que no acaben l’ESO, per tal que tinguin més places. Actualment hi ha 33 places, quan hi ha més d’un 30% dels alumnes dels instituts del Vendrell amb fracàs escolar.



[email protected]

• Establir projectes Transició Escola Treball (TET) que incloguin els PQPI, les Cases d’Ofici, els projectes d’orientació cap a la cerca de feina... És molt necessari un impuls amb els PQPI perquè els nens en situació de fracàs escolar tinguin una eina pedagògica alternativa al carrer i a l’atur.

• Ampliar i millorar el Projecte Municipal d’Absentisme, tot implicant els instituts, i arrencant des de primària per tal d’aconseguir una prevenció real de les possibles causes de l’absentisme escolar i el seu conseqüent fracàs. Cal fer un seguiment a nivell de famílies, des que els nens són petits, perquè la base de l’educació la posen les famílies i aquestes, moltes vegades, no saben fer-ho.

• Establir, juntament amb els instituts, un programa d’alternativa a les expulsions en el qual els alumnes puguin fer algun tipus d’activitat de caire social.

• També, de la mateixa manera que a primària, promocionar als instituts les Comunitats d’Aprenentatges i l’Aprenentatge Cooperatiu.

16 i + (post-obligatori i al llarg de tota la vida)

• Ampliar/actualitzar el ventall de cicles formatius que s’imparteixen al municipi, tot actualitzant-los amb la demanda del mercat de la zona.

• Establir mecanismes d’orientació acadèmica universitària a l’alumnat de batxillerat i de cicles formatius.

• Aconseguir reintroduïr el batxillerat nocturn.

• Escola d’Adults:

▪ Curs preparatori per l’accés a la universitat pels majors de 25 anys.

▪ Curs presencial del GES (Graduat ESO).

• Ampliació de l'oferta de Escola Oficial d’Idiomes i treballar per aconseguir que gaudeixi d'un espai propi.

5.3. Sanitat i qualitat de vida

5.3.1. Introducció



[email protected]

Encara que a nivell municipal es disposi de poques competències en sanitat, cal que els ajuntaments treballin per pal·liar les problemàtiques existents i fer- les arribar a les administracions competents per trobar les solucions més adients per tal que tothom pugui gaudir d’aquest dret universal que anomenem salut, entesa per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com l’estat de benestar complert a nivell físic, mental i social, i no només com un estat d’absència de malaltia.

Cal manifestar públicament que les deficiències del sistema sanitari no correspon corregir-les a l’administració local, tot i que cal vetllar per suplir amb recursos propis dels ens locals aquelles necessitats que no restin cobertes (transport adaptat, algunes de les especialitzacions mèdiques no presents al CAP, campanyes sanitàries...), dissenyant propostes des del municipi dels sistemes sanitaris que es necessiten per tal de poder defensar-les davant de les administracions competents.

En aquest sentit, és necessària la implicació del municipi en la millora dels serveis sanitaris i sociosanitaris. Davant les tendències privatitzadores de l’administració i tenint en compte els models sanitaris d’arreu dels Països Catalans, els Ajuntament ha d’apostar per uns serveis públics, universals i de qualitat. Caldrà vetllar per un correcte ús dels recursos, que donin resposta a demandes creixents sobretot pel que fa als aspectes sociosanitaris (atenció a persones malaltes, gent gran, persones amb mobilitat reduïda...) És important també la promoció de la medecina preventiva i la potenciació d’hàbits de vida saludables.

És per tot això que, des de la CUP del Vendrell, lluitarem des del consistori municipal per aconseguir que tant la gestió de l'Hospital del Vendrell, el CAP I i el futur CAP del Botafoc, siguin gestionats directament per l'Institut Català de la Salut. Actualment els equipaments estan gestionats per la Xarxa Sanitària Santa Tecla, empresa privada de l'àmbit sanitari.

Des de la CUP defensem fermament el caràcter irrenunciablement públic de la sanitat ja que aquesta no ha de ser rentable sinó un servei per a les persones, però perquè aquest servei sigui de qualitat cal potenciar una política sanitària participativa des del Consell de salut del govern territorial que avaluï i formuli propostes d’actuació per millorar la sanitat pública tant a nivell local com comarcal i assegurar que els professionals sanitaris duguin a terme polítiques eficients.

L’ajuntament ha de poder impulsar les enquestes de satisfacció en relació la xarxa d’equipaments sanitaris presents al municipi per tal de poder dotar-se d’elements de pressió davant l’administració autonòmica. En aquest mateix sentit, impulsar la creació d’agrupacions d’usuaris dels serveis sanitaris.



[email protected]

Cal incidir per tal que la salut pública també aculli les medicines alternatives per complementar la medicina tradicional. Per això calen reglaments reguladors d’aquestes pràctiques que assegurin la bona atenció al pacient per part de professionals sanitaris evitant així l’intrusisme professional.

La CUP aposta per una educació sanitària individualitzada, doncs s’ha vist que les campanyes de promoció de la salut i de prevenció generals no han estat molt efectives. I aquesta educació individual per part dels professionals de la salut només es pot aconseguir amb un augment de les plantilles, del temps d’atenció que tenen assignat i potenciant la formació continuada.

5.3.2. Propostes d'actuació

Tenint en compte les limitacions competencials dels ajuntaments en aquesta matèria, la CUP fa una sèrie de propostes sobre l’àmbit sociosanitari, a més de les que se’n deriven de l’exposat fins ara:

• Prioritzar la construcció del nou Centre d'Atenció Primària ja que actualment, el CAP I, és un equipament que ha quedat totalment desbordat.

• Treballar per tal que l'Hospital del Vendrell, el CAP I i el futur CAP del Botafoc siguin gestionats per l'ICS.

• Treballar per la millora de l’assistència sanitària domiciliària per pal·liar els possibles dèficits que puguin derivar-se de la lenta aplicació de la nova “Llei de promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de Dependència”.

• Potenciar l’educació sanitària en la infància i l’adolescència impulsant iniciatives a les escoles i des del mateix Ajuntament.

• Proporcionar informació, formació i assessorament a la població adulta, amb programes de salut i altres activitats organitzades i/o promogudes des de l’Ajuntament.

• Treballar per millorar l’educació sexual, sobretot en els joves, incidint en la prevenció dels embarassos no desitjats com també les malalties de transmissió sexual i la SIDA, oferint un servei d’assessorament i informació sobre sexualitat des de les institucions sanitàries de la ciutat.

• Donar suport i recolzament a les associacions de familiars i malalts de la nostra vila.



[email protected]

• Augmentar i millorar els serveis d’assistència psicopedagògica a les escoles i instituts.

• Potenciar els serveis socials com a complementació d’un bon servei sanitari evitant així la saturació de pacients als hospitals per manca d’ubicació a l’alta.

• Garantir i potenciar la figura dels psicòlegs als centres sanitaris públics.

• Dinamitzar el servei d’urgències dels hospitals i els Centres d’atenció Primària.

En els últims anys la nostra vila ha vist com la població immigrada ha anat augmentant, produint-se moltes vegades un xoc de cultures i religions. Perquè aquesta diversitat cultural no entorpeixi la correcta atenció sanitària per part dels professionals la CUP proposa les següents mesures:

• Dotar els centres sanitaris públics de traductors , per facilitar l’intercomunicació entre els professionals sanitaris i els usuaris immigrats acabats d’arribar a la vila i que encara no han tingut temps d’aprendre la nostra llengua.

• Facilitar, des de l’Ajuntament, el suport de mediadors que puguin ajudar en la resolució de conflictes assistencials i socials a causa de les diferències culturals o religioses.

5.3.3. Drogodependències

Pel que fa a un problema tan greu com les drogodependències, l’acció social s’hauria de fonamentar en una política preventiva totalment diferent als intents fallits que darrerament s’han donat, ja que es realitzen campanyes que promouen el “no a la droga” com un missatge publicitari buit de contingut i d’informació. És per això que creiem fermament que, des de l'ajuntament, cal crear plans de prevenció des d’on es gestionin nous programes per a l’accés al treball, a l’habitatge i a la formació, així com polítiques de prevenció de danys per a les persones drogodependents. Des de la CUP proposem:

• Promoure noves campanyes d’informació sobre les drogues per poder incidir realment en els rols d’aquells que consumeixen drogues, sobretot joves, sense saber-ne els efectes reals que se’n deriven.

• Establir punts d’informació i anàlisi de drogues en zones d’oci nocturn i altres, col·laborant amb les diverses ONGs que ja treballen en aquest sentit.



[email protected]

• Potenciar un Centre d’Atenció i Seguiment de Drogodependències comarcal.

5.3.4. Promoció del lleure i de l’esport

Per altra banda, i des d’un punt de vista de la qualitat de vida que volem per a les nostres viles i ciutats i com a elements de cohesió social de primer ordre, és necessari treballar per la promoció del lleure i de l’esport com a espais de convivència i d’enriquiment social i cultural. Davant la mercantilització del lleure, l’esport i la cultura, des de l’esquerra cal defensar i promoure valors com la creativitat, la imaginació, l’autoorganització, la cooperació, l’accés de totes i tots a la pràctica d’aquestes activitats, etc...

• Impulsar l’esport base i incorporar la figura de l’observador esportiu per tal de treballar conjuntament amb infants i joves esportives les pràctiques que no promouen els valors de l’equip, la complicitat, l’esforç i tots aquells que converteixen l’esport en un espai d’enriquiment col·lectiu.

• Dotar dels equipaments esportius necessaris a pobles i ciutats per tal que les iniciatives esportives privades no generin exclusió social en la pràctica esportiva. Només compartint equipament i pràctica esportiva infants i joves aprendran a conèixer-se i relacionar-se en un àmbit altament cohesionador.

• Treballar per tal que les instal·lacions del Patronat Municipal d'Esports estiguin en unes condicions dignes. Des de la CUP del Vendrell no entenem que, per exemple, l'únic camp de futbol gestionat de forma directa per l'ajuntament, sigui l'únic que no és de gespa artificial.

• Oferir suport, recursos i ajudes a les entitats de lleure que mantenen les estructures de voluntariat. Els caus, esplais, casals de joves i altres entitats de lleure de caire laic són exemple de socialització col·lectiva basada en l’entrega de temps de lleure a espais allunyats del consum i del control social. El suport a aquestes entitats i els seus monitors ha de poder ser prioritari en un moment en què el compromís social es desvaloritza.

5.4. El fet migratori

5.4.1. Context global



[email protected]

Les migracions de persones en la cerca de millors condicions de vida no són un fenomen excepcional ni recent. La història de qualsevol país o societat està marcada pels fluxos migratoris, en un o altre sentit. En les dues últimes dècades hem vist com els països europeus s’han convertit en receptors d’immigració, degut, entre d'altres factors, a la pobresa i la manca d’oportunitats en els països d’origen i per la possibilitat de prosperar en els països receptors. Així doncs hem vist com Europa, on durant segles la seva població emigrava a altres continents, passava a ser el destí de la immigració.

El desmantellament progressiu de l’anomenat “estat del benestar” per part del successius governs de la Unió Europea, sota la influència de lobbys econòmics, del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional, ha agreujat aquesta situació. La disminució de, per exemple, les ajudes i subsidis que ha comportat l’aplicació d’aquestes polítiques econòmiques, ha fet créixer la sensació de competència entre els nouvinguts i la població ja establerta.

5.4.2. Situació a nivell local

Des del punt de vista del nostre municipi, des de la CUP del Vendrell creiem que s'ha de deixar clar un parell de conceptes:

a) Per una banda què hem de considerar com a població nouvinguda? Segons l’Enciclopèdia Catalana “és tota aquella persona que acaba d’arribar o ha vingut a viure fa poc” al nostre municipi, independent del seu origen.

b) Per l’altra, entenem integració en una cultura pública comuna que fomenti la participació en la vida pública, l’ús del català com a llengua comuna, la convivència en la pluralitat de creences, la igualtat de gènere i el reforç de les polítiques socials.

L'aparició de partits d'extrema dreta, amb un missatge populista i xenòfob, ha provocat una sensació distorsionada generalitzada sobre els privilegis dels immigrants vers els autòctons, la qual cosa ha generat una degradació de la convivència i un augment de la crispació social. Cal constatar, però que la població d'origen estranger se situa al nostre municipi en un 16'39%, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya per l'any 2010, dades molt allunyades de, per exemple, el 41'47% de Lloret de Mar, el 42'09% de Salt, el 40'18% de Salou o el 48'73% de Guissona. De fet, El Vendrell només se situa en un 0'44% per sobre de la mitjana catalana, situada en un 15'95%.

En la mateixa línia, un estudi social de la població resident en l'àmbit del Pla de Barris, sobre un sondeig realitzat a 299 llars, situades al nucli antic de Vendrell, demostra que els grups de població amb major presència són els originaris de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, del nord d'Àfrica, del Vendrell i de la resta



[email protected]

d'Espanya, en aquest ordre respectivament (dades extretes de la pàgina web de l'Ajuntament).

Entenem doncs que la descohesió social del Vendrell no ve provocada exclusivament pel fet migratori. Existeixen tres factors importants que cal tenir en compte:

• Un model de ciutat dispers, amb àrees amb ús exclusiu residencial, com per exemple de l'Oasis Park, l'Eden Park, el Nou Vendrell, Mas Levy o una bona part del Mas d'en Gual, Mas Borràs, Els Masos, on trobem únicament habitatges. Aquest tipus de model no facilita les relacions entre les persones, provoca que en determinades hores els barris estiguin buits i obliga el desplaçament diari dels seus habitants a altres zones per tal d'accedir als serveis necessaris.

• Un creixement demogràfic descontrolat, degut al model d'especulació urbanística promogut pels diferents governs municipals. Segons dades de l'IDESCAT El Vendrell ha crescut en 16.066 persones des de l'any 1998 fins al 2010, passant dels 20.002 habitants fins als 36.088. Aquest creixement, amb una mitjana d'entre 1.200 i 2.000 habitants per any, ha provocat diverses problemàtiques com una manca de serveis i equipaments.

• El context de crisi econòmica actual ha provocat un augment de la demanda dels serveis socials municipals, que lligat a la manca de recursos destinats en aquest àmbit, i la poca transparència dels processos d'atorgament dels diferents ajuts i subvencions, han provocat un augment de la rumorologia i la crispació.

5.4.3. Propostes

Des de la CUP del Vendrell entenem que s'ha de treballar de forma coordinada des dels diferents àmbits d'actuació municipal (urbanisme, cultura, polítiques educatives, etcètera) per tal de garantir la cohesió social i assegurar, així, una bona convivència entre tots els vendrellencs i vendrellenques.

Cal un compromís del consistori i de totes les forces polítiques per tal d'implementar un discurs que fomenti la convivència, fomentant la pedagogia social des del govern local, teixit associatiu de la vila, mitjans de comunicació municipals, escoles, etcètera.

5.4.3.1. Plans de recepció i acollida i gestió de recursos públics



[email protected]

• Plans de recepció i acollida. Estaran adreçats a qualsevol persona, independentment de la seva nacionalitat o origen, que arriba de nou al municipi amb intenció d’establir-s’hi. Apostarem per una política informativa i formativa sobre els recursos de la població als quals poden accedir els nouvinguts. El procés d'acollida i integració és bidireccional, per tant també cal adreçar-se a la població autòctona, per tal d’ajudar les diferents cultures a aconseguir aquest procés.

◦ Potenciar campanyes de sensibilització cap a la societat receptora vers el fet migratori en tots els barris, per tal d'evitar prejudicis i estereotips.

◦ Fomentar l'acollida de les persones nouvingudes aprofitant l'espai escolar, el laboral i les dinàmiques dels barris.

◦ Fomentar l'empadronament, assegurant així l'acollida a totes les persones immigrants sense distinció de la seva situació administrativa. D'aquesta manera es garanteixen també els drets bàsics d'accés a l'educació i a la sanitat.

◦ Fomentar que aquests processos es facin amb la complicitat de la societat civil organitzada, és a dir, organitzar l’acollida dels nouvinguts juntament amb les entitats d’origen immigrant.

5.4.3.2. Defensa dels drets de ciutadania de les persones immigrades

• Revisió de l'ordenança de convivència i civisme. Per lluitar contra l'exclusió social calen mesures per fomentar la pedagogia proactiva per tal de provocar els canvis necessaris, i no mesures sancionadores i repressives.

• Impulsar campanyes per aconseguir implementar el dret a vot per les persones immigrades. L'Ajuntament del Vendrell ha de donar un pas més, cal possibilitar el dret al vot de les persones immigrades com a eina indispensable per la integració i també per millorar la democràcia, garantint així el seu reconeixement com a ciutadans amb igualtat de drets. Actualment ens trobem que una part important de vendrellencs i vendrellenques no poden decidir les polítiques que volen encara que estiguin treballant i pagant els seus impostos com la resta.

• Potenciar la participació en la vida del municipi d'entitats de col·lectius immigrants.

5.5. Alliberament lèsbic, gai i transsexual



[email protected]

5.5.1. Anàlisi de la conjuntura

Des del final de la dictadura franquista, el moviment d’alliberament lèsbic, gai, transsexual (LGT+), al nostre país, ha anat assolint diferents victòries importants. Des de la derogació de la llei de perillositat social (que havia substituït a la de vagos y maleantes), fins a l’obtenció del dret al matrimoni civil i a l’adopció. S’ha avançat pel que fa a drets, visibilitat, acceptació i tolerància, és cert. Però aquests avanços en els drets bàsics no s’han traduït, encara, en avanços en les llibertats per a lesbianes, gais i transsexuals.

De fet, podem afirmar que s’ha volgut acontentar el col·lectiu LGT+ amb determinats drets per tal de buidar-lo de potencial revolucionari. Cal tenir en compte que el que qüestiona el moviment d’alliberament LGT+ és el sistema patriarcal des de l’arrel, i com a conseqüència el mateix sistema capitalista. Les mesures dels governs socioliberals, a l’estat espanyol, han intentat anul·lar aquest caràcter revolucionari del moviment i fer-lo encaixar a les normes socials del patriarcat. Ara se’ns accepta si ens casem, si tenim fills... En definitiva, si esdevenim nous nuclis familiars estables que encaixen i perpetuen el sistema.

Per altra banda, l’empresariat ha optat per utilitzar la repressió a lesbianes, gais i transsexuals per a fer negoci. Com que hi ha un grup important de gent que és exclosa de la vida social normalitzada, s’han creat espais exclusius per a aquestes persones. Això sí, limitats a determinats barris de Barcelona, Palma o València. Aquests espais han esdevingut, més que espais de llibertat, zones elitistes on si no reprodueixes un determinat estereotip (que no representa en cap cas el col·lectiu LGT+) no hi tens lloc. En aquests espais, a més, es tendeix a invisibilitzar a lesbianes, a trans i a la resta de diversitat no heteronormativa.

Però a les ciutats petites i mitjanes, així com a la resta de pobles i comarques del país, ni tan sols han aparegut (amb molt petites excepcions) aquests espais del denominat “ambient gai”. Al ser, a més, zones tradicionalment més conservadores, les lesbianes, els gais i les persones trans han tendit a escapar-ne. Hi ha hagut, durant molts anys, un exili LGT+ des del poble cap a la capital. Aquest exili ha afavorit la guetització del col·lectiu en determinats barris de les capitals i la invisibilitat a la resta de ciutats, pobles i comarques.

Aquestes problemàtiques han estat compensades sovint per la lluita constant de les organitzacions d’alliberament LGT+, malgrat que aquestes han tingut més o menys força depenent de la zona del país. Tota aquesta feina d’anys ha esdevingut imprescindible per als avanços viscuts en aquesta lluita.

Malgrat aquesta intensa lluita, però, la realitat és que l’homofòbia i la transfòbia continuen ben presents al nostre context més immediat: a les escoles i als



[email protected]

instituts, a la feina, al carrer, als espais de lleure... Els sectors més reaccionaris de la nostra societat no afluixen en la seva croada contra tot allò que no quadri amb la seva moral. Caldrà, doncs, dedicar encara molts més esforços en la lluita per l’alliberament LGT+, i la col·laboració activa i compromesa de les institucions públiques pot esdevenir una ajuda importantíssima.

5.5.2. Propostes

• Garantir que l’Ajuntament recolzi el moviment d’alliberament LGT+, des d’una posició de no ingerència, respecte i col·laboració amb les organitzacions d’alliberament LGT+.

• Presentar una moció al ple municipal per tal que el poble, la vila o la ciutat sigui declarat municipi per la diversitat sexual, la normalització social del fet gai, lèsbic i transsexual i contra l’homofòbia i la transfòbia.

• Instar els centres educatius a aplicar plans d’estudi, cursos i tallers sobre la diversitat sexual on s’expliqui el fet homosexual i transsexual de forma objectiva, clara i sense prejudicis.

• Potenciar espais d’oci no consumista on el col·lectiu LGT+ pugui expressar-se en llibertat, així com penalitzar els negocis on hi tinguin lloc actituds homòfobes o transfòbiques i respectar i dignificar els espais actuals de contactes propis del col·lectiu.

• Elaborar un tríptic informatiu sobre les reivindicacions del col·lectiu LGT+ i que incorpori, a més, informació sobre les organitzacions d’alliberament LGT del país.

• Engegar campanyes públiques de sensibilització sobre el fet LGT+. Per exemple, potenciar que les televisions locals facin alguna campanya contra l’homofòbia i la transfòbia.

• Potenciar que les biblioteques del municipi ampliïn el fons bibliogràfic i de revistes sobre la lluita LGT+.

• Garantir que als diversos espais municipals per a joves es treballi per a la normalització del fet LGT+, així com que s’hi millorin els protocols d’acollida a adolescents i joves lesbianes, gais i transsexuals.

• Garantir que en els espais municipals per a gent gran hi hagi protocols d’acollida a persones grans lesbianes, gais i transsexuals. Fer el mateix en els centres de salut mental que depenguin de l’Ajuntament.



[email protected]

• Garantir que els cossos municipals de Policia tinguin i compleixin protocols per a atendre casos d’homofòbia i de transfòbia que assegurin una bona i justa atenció de les persones afectades per atacs homòfobs o transfòbics.

• Impulsar la creació del Consell local per a l’alliberament LGT+, on hi participarien diverses institucions de l’administració pública així com les organitzacions d’alliberament LGT+.



[email protected]

Eix 6. Cultura, festes i teixit associatiu: eines de convivència i llibertat

6.1 Producció i socialització de béns culturals

La cultura és un dels elements principals a l’hora de bastir un model de societat integradora, solidària i dinàmica. Des de la CUP del Vendrell entenem que la cultura ha de ser per a la ciutadania un mitjà de relació social, de participació, de diàleg i de reflexió comuna. La cultura ens ha de permetre reconèixer-nos individualment com a persones i col·lectivament com a catalans i catalanes i com a vendrellencs i vendrellenques.

L'objectiu de la política cultural municipal ha de ser el de fer dels nostres pobles i ciutats elements clau en la revitalització cultural del nostre país a través de la implicació de tota la ciutadania. L’Ajuntament no ha de suplir ni dirigir la societat civil, protagonista principal de la vida cultural, sinó que ha de treballar per assentar unes sòlides bases sobre les quals el teixit associatiu, l’administració pública i les iniciatives particulars puguin bastir un projecte cultural enriquidor i alliberador per al conjunt de la població.

La política s’ha de posar al servei d’un projecte d’enriquiment cultural col·lectiu. Per això, la política cultural ha de partir del principi de fer a tot el municipi partícip de la vida cultural, ha de vetllar per evitar la dualització de la societat i per promoure una producció cultural i artística de qualitat, i ha d’establir mecanismes de socialització del patrimoni comú.

La planificació democràtica de la política cultural hauria de permetre definir consensuadament i amb la corresponsabilització de l’administració i la societat civil, el conjunt d’elements necessaris per promoure correctament la cultura. A partir d’aquí, el nostre objectiu se centra en els següents punts:

1. Promoure una cultura pròpia, integradora i de qualitat. En aquest sentit:

• Prioritzarem les associacions i els col·lectius locals en l’agenda cultural dels espais destinats a allotjar les activitats culturals.

• Potenciarem els referents culturals del municipi, tan els individuals com els col·lectius.

• De la mateixa manera, des del consistori, prioritzarem el suport a les entitats, associacions i col·lectius que treballin per impulsar la cultura vendrellenca i dels Països Catalans.



[email protected]

• El Vendrell, capital del foc. Sent El Vendrell la vila amb més entitats i bèsties, les fomentarem per convertir-la en la veritable “capital del foc”. Farem del foc un dels eixos principals de la cultura del nostre municipi.

• Expandirem i acostarem la festa major a tota la ciutadania , perquè tothom se la senti seva.

• Impulsarem una Fira de la Música al Carrer.

• Promourem la cultura popular i tradicional a les escoles per aconseguir que els infants en siguin un element clau, que se’n sentin protagonistes.

• Facilitarem els equipaments culturals a les associacions de la ciutat , de manera que no hagin de pagar per utilitzar-los.

• Potenciarem la realització d’activitats culturals al carrer .

2. Fomentar un model de festes participatiu i sostenible , que garanteixi l’accés a les festes de tota la població, per això:

• Organitzarem la festa major des d’una comissió de festes i entitats , amb el suport de l’ajuntament.

• Regularem el sistema d'atorgament i gestió de les “barres” del concerts organitzats des de l'Ajuntament i la comissió de festes i entitats, per tal de garantir la seva transparència.

• No permetrem la participació a les nostres festes, d'entitats, associacions o col·lectius que discriminin per raó de sexe, raça o religió.

• Establirem convenis amb entitats locals, en lloc de contractar empreses privades per fer feines relacionades amb la festa major.

• Enfortirem el suport a les entitats que organitzin festes populars , com Sant Joan, Cap d’Any, Carnestoltes, etc.

• Acostarem les festes i les activitats culturals a tots els barris del poble amb l’objectiu d’enfortir-hi les relacions i de facilitar-ne la participació.

• Treballarem per evitar que una sola entitat organitzi gran part de la festa i, per tant, promourem la participació de diferents entitats amb equilibri i igualtat de condicions.



[email protected]

• Els diferents elements festius de la festa major no han de ser propietat de l’ajuntament, sinó de les entitats, a qui l’ajuntament ha de facilitar la feina com a promotores de cultura, una cultura que mai ha de dependre de l’ajuntament.

• S'ha de prendre consciència de l’herència de les nostres tradicions culturals, i impulsarem la recuperació dels elements culturals perduts.

3. Adequar i garantir les necessitats d’infraestructures i espais culturals. Els equipaments culturals han de ser espais que resolguin necessitats, sobretot en el camp de la creació artística, per això:

• L’espai públic estarà a disposició de la ciutadania , sense que taxes de qualsevol tipus, en relació a entitats o associacions sens ànim de lucre, en regulin l’accés.

• Amb la participació del teixit associatiu, realitzarem un Pla d’equipaments culturals, que haurà de prioritzar els dèficits principals i de més urgència, a l’hora de fer-ne el desplegament.

• Crearem solucions transitòries per establir i concretar opcions alternatives als equipaments previstos a llarg termini.

• Tal com preveu el Mapa de Lectura Pública de Catalunya, impulsarem la construcció d'una Biblioteca Local, a la zona del Tancat – Mas d'en Gual.

• Treballarem per reformar les instal·lacions de l'antic cine-teatre Brisamar, per tal de poder oferir un espai cultural de qualitat als nostres barris marítims.

• En la línia de convertir El Vendrell en la capital del foc, construirem el Local de Foc. Aquest equipament proveirà a les entitats d'un lloc propi on poder reunir-se i realitzar les seves activitats, acabant amb la gran mancança que trobem a l'actualitat. A més a més, servirà per exposar la riquesa cultural que posseeix el municipi en aquest àmbit, i comptaria amb altres equipaments, com taller pel manteniment de les bèsties, sales polivalents, etcètera.

• Impulsarem la creació d'una “Casa de la música popular”, dedicada a la formació, la creació, l'exhibició i la difusió de la música que es fa als Països Catalans. Aquest equipament estaria dotat de, com a mínim, una sala de concerts i de bucs d'assaigs.



[email protected]

• Impulsarem un Casal de Joves autogestionat , com a punt de trobada i de lleure, per organitzar-hi activitats. Cal tenir molt present que aquest casal de joves ha de constituir-se a partir d’una associació de joves que vulgui assumir el projecte. D’aquesta manera, caldrà impulsar aquesta associació.

El terme autogestió significa que els joves puguin decidir quan i quines activitats es realitzen al casal. Amb un gestió activa, sense l’actual política paternalista, i amb la mínima ingerència de l’ajuntament.

• Potenciarem les arts plàstiques per a diferents franges d’edat mitjançant la creació d’espais on fomentar-les , tenint com a punt neuràlgic l’Escola d’Art.

• Estudiarem la possibilitat que l'Escola de Música esdevingui també conservatori. En el cas que no sigui possible, impulsarem la instauració d'un batxillerat musical al municipi.

• Els espais municipals s’han d’habilitar com a aules d’estudi públiques i s’han de facilitar a les entitats perquè en facin ús.

4. Generar cultura i producció cultural al i des del municipi.

6.2 Polítiques de defensa de la llengua i la identitat nacionals. Models integradors.

La llengua catalana és l’eina bàsica de cohesió social i l’instrument més important per seguir aspirant a la construcció nacional d’un únic poble. Liderar intervencions de normalització lingüística per part de l’administració local és la garantia per donar resposta a les deficiències d’intervenció de la Generalitat de Catalunya. Cal un programa d’acció ferm i ambiciós per tal de poder donar resposta als importants reptes d’acollida lingüística i construcció nacional.

Des de la CUP creiem que no haurien d'existir excuses pressupostàries en matèria de normalització lingüística i que, per tant, aquesta ha de ser una prioritat i un factor determinant en el funcionament habitual del nostre ajuntament.

Aquest posicionament el concretem en:

• La creació d’un pla plurianual de normalització lingüística municipal, redactat i desenvolupat de manera coordinada per administracions i



[email protected]

entitats que treballen aquest àmbit, que seran, també, les que en faran el seguiment.

• L’impuls d’una entitat municipal de coordinació de polítiques i actuacions de normalització lingüística, que inclogui administracions i entitats, dotat d’un pla de treball i pressupost propi.

• La creació d'un càrrec polític responsable de política lingüística.

• La creació, al consistori, d'una comissió tècnica transversal de política lingüística que inclogui la representació de totes les regidories i àrees de treball.

• L’activació de programes de sensibilització i formació sobre acollida lingüística en català , especialment adreçats als serveis d’atenció a la població nouvinguda i als serveis socials.

• La introducció de formació sobre actituds lingüístiques i gestió del multilingüisme des del punt de vista de la normalització del català, en els plans de formació del personal de l’ajuntament, que també s’ha d’oferir a entitats o a altres institucions.

• L’assegurament i el foment de l’ús del català a l’administració pública, al comerç i a la publicitat, d’acord amb la llei de política lingüística, el coneixement de la qual s’ha de garantir, així com el seu compliment i la seva posada en pràctica. En aquest sentit, no s’han de donar llicències d'obertura a establiments que incompleixen la llei i es subvencionarà aquells que vulguin adaptar-se a la normativa.

• El treball en la sensibilització lingüística de les persones consumidores així com en la sensibilització i formació dels comerciants.

• L’activació d’una campanya d’informació sobre la necessitat de l ’ ús del català per a l’excel·lència empresarial en el comerç, la restauració i la indústria.

• Vetllarem pel compliment del RULC (Reglament per a l'ús de la llengua catalana).

• El combat de les actituds i dels hàbits personals que impedeixen la normalització lingüística, mitjançant campanyes de sensibilització a favor de l’ús social del català, les activitats de dinamització de l’activisme



[email protected]

lingüístic en el món associatiu i la potenciació del voluntariat lingüístic (parelles lingüístiques).

• La fixació de clàusules d’usos lingüístics per a totes les contractacions i concessions de serveis municipals a empreses, així com també la vinculació del compliment d’aquests usos a qualsevol subvenció o ajuda pública donada a empreses o entitats.

• La normalització del català en el consum intern de l’ajuntament amb la introducció del criteri de consumir productes etiquetats i amb les instruccions d’ús i consum en català. Cal que segueixin aquesta consigna tant els responsables de compres de l’ajuntament, com les empreses amb les quals s’hagin signat concessions i contractes puntuals per a tot tipus de serveis que incloguin el consum de productes (serveis d’àpats, neteja, marxandatge, vestuari, informàtica, etc.).

6.3 Foment de la memòria històrica

A la CUP del Vendrell creiem que no hi ha cap col·lectivitat humana capaç d’afrontar el futur amb èxit si no se’n coneix el passat. Per això considerem important recuperar la història del nostre municipi per posar-la a l’abast de tothom. Pensem que el coneixement de la història és una eina indispensable per entendre el present i pensar el futur, posant especial èmfasi en la importància que té aquest fet per a la població nouvinguda. Per tant, des de la CUP volem engegar polítiques per preservar i desenvolupar la memòria, el patrimoni i la identitat col·lectiva.

En aquest sentit, considerem imprescindible eradicar qualsevol presència en l’espai públic de referències lligades a la negació dels drets individuals i col·lectius de la ciutadania dels Països Catalans, com a acte de justícia, dignitat i respecte a la nostra societat. A més, també considerem totalment necessari adoptar mesures per al reconeixement i la difusió de l’activitat de totes aquelles persones que han lluitat per la defensa de les llibertats democràtiques i nacionals, i per la promoció dels escenaris, fets i esdeveniments històrics lligats a la lluita en pro de la democràcia i els valors de justícia, igualtat, alliberament nacional, social i de gènere. Per tot això:

• Recuperarem també la memòria local , tot i que el discurs dominant tan sols fa referència a la recuperació de la memòria a escala nacional. Aquesta memòria local és importantíssima per prendre consciència del que es va viure realment i com es va viure. És la part de la memòria més incòmoda de recuperar i reivindicar, atès que en la majoria de municipis el poder i les famílies dominants no han canviat massa.



[email protected]

• Afavorirem la recuperació d’una part central de la història dels catalans: la tradició obrera, revolucionària i col·lectivista. La memòria històrica sovint s’instrumentalitza per fer veure que totes les lluites pretenien arribar on estem ara, a una democràcia representativa; es construeix un passat que justifiqui el present i s’oblida la tradició revolucionària dels catalans i de les catalanes i la importància de l’obrerisme. S’ha d’aprofundir a explicar el conflicte social i de classe de les primeres dècades del segle XX.

• Promourem la recuperació històrica per aconseguir explicar tot el que va representar el franquisme: tots els tipus de víctimes que va generar (econòmiques, culturals, intel·lectuals, nacionals, personals i familiars).

• Farem un exercici constant d’explicar el present a partir del passat, un passat que encara s’ha d’explicar bé i de manera rigorosa. Per exemple, cal explicar com es conformen les grans fortunes actuals i el repartiment de poder actual.

6.3.1 L’espai públic com a espai de commemoració i memòria

Per tal d’aconseguir que l’espai públic esdevingui un espai de commemoració i memòria s’ha de potenciar:

• La promoció d’itineraris temàtics i històrics , incidint en l’explicació dels fets tal i com van ser, evitant visions superficials i itineraris mediàtics. Aquests itineraris han demostrat ser un producte cultural i històric que interessa molt a la població i que permet apropar la història local i el patrimoni a molts sectors de la població. Aquests itineraris guiats han d’esdevenir recursos estables de l’oferta cultural del municipi i han de permetre generar identitat a partir de redescobrir la història del municipi i de recuperar-ne espais invisibles i moments històrics oblidats. Amb ells s’ha de facilitar generar en la població un vincle emocional amb l’espai públic així com una presa de consciència i un apropament a la història col·lectiva.

• La promoció del patrimoni industria l per explicar el paper de la classe obrera i les seves condicions de vida i laborals.

• El patrimoni com a element funcional . Cal valorar si el patrimoni es pot reconvertir o no en altres usos i pot patir transformacions. Per fer-ho és important la participació ciutadana i valorar les percepcions de la ciutadania. Un exemple seria el cas de la Cooperativa Agrícola.



[email protected]

• La democratització dels criteris de catalogació , per tal que des de la societat civil es pugui intervenir en la política de catalogació del patrimoni. Això implica la difusió dels criteris de catalogació patrimonial.

• Unes ordenances d’afectació del patrimoni, per aconseguir que la gestió del patrimoni obtingui la importància que es mereix.

• L’eliminació de la presència en l’espai públic de símbols i noms vinculats a la negació dels drets individuals i col·lectius.

• Les relacions entre universitat i municipi a través de convenis per a recerques, tenint en compte que les entitats també poden jugar un paper important a l’hora de promocionar i protagonitzar recerques.

• La difusió de la feina feta pels arxivers i museïstes a la població en general.

• La democratització dels sistemes de reconeixements públics a les persones (medalles d’or, fills il·lustres, noms a carrers...). La societat ha de ser la protagonista a l’hora de proposar i emprendre aquests reconeixements.

6.4 Enfortiment i dinamització del teixit associatiu

Des de la CUP treballarem per dinamitzar el teixit associatiu i la promoció de l’autoorganització ciutadana, ja que és una de les bases principals per a la construcció d’una societat de persones lliures, responsables i solidàries. Creiem en una forta xarxa social de caire popular, com a principal garantia d’una ciutat viva i participativa.

L’Ajuntament ha de tenir una relació amb el teixit associatiu que signifiqui una aposta seriosa per al desenvolupament de la política associativa del municipi. La creació d’una taula d’entitats és un espai que ha de facilitar la millora del teixit associatiu en tots els aspectes, així com el foment d’un associacionisme que sorgeixi de demandes reals i interessos comuns, per evitar que es generi del no res, sense tenir cap sentit ni continuïtat.

Cal tenir en compte que per aconseguir un teixit associatiu viu és imprescindible educar les persones en la participació i destacar la importància d’establir vincles amb alguna entitat o associació del municipi. En aquest sentit, ha de ser una prioritat arribar a la gent no associada a partir dels projectes basats en necessitats reals, així com fer possible una millor visualització de les activitats de les associacions. Perquè tota aquesta tasca sigui efectiva cal la coordinació i participació conjunta del total d’entitats del municipi.



[email protected]

Quant a la relació de l’ajuntament amb el teixit associatiu, ha de millorar en molts aspectes. S’han d’establir relacions directes i evitar el clientelisme.

La relació de l’ajuntament amb les entitats ha d’anar més enllà del fet econòmic, cal una coordinació i un diàleg ric i seriós. L’ajuntament ha de crear polítiques de promoció del teixit associatiu, oferir eines, fer veure les necessitats del municipi a les associacions i pensar en les entitats que organitzen actes, i fins i tot organitzar-los conjuntament. L’ajuntament no ha de reconèixer el treball de les entitats amb premis i medalles, sinó en el seu dia a dia i fent-les participar en les decisions municipals. Quan aquesta relació ideal, no només basada en l’aspecte econòmic, funcioni, cal traslladar a la ciutadania el fruit que dóna; d’aquesta manera, el resultat serà molt més enriquidor.

En aquesta línia:

• Tendirem cap a l'establiment de polítiques de convenis i ajuts econòmics a les associacions plantejades de manera no paternalista ni clientelista, que garanteixin la seva independència i incentivin la cultura de l'esforç en la seva activitat.

• Potenciarem les subvencions puntuals per projectes concrets d’interès pel que fa a la dinamització de la vida associativa del municipi. Les entitats no han de condicionar les seves actuacions per les subvencions municipals, sinó que és l’ajuntament que ha de subvencionar les propostes de les entitats, havent-les valorat prèviament.

• L'establiment de convenis és una fórmula que resulta més rendible a les entitats i associacions. Els convenis poden referir-se a un pacte en aportació econòmica, a la cessió d’infraestructures, a l’assistència tècnica pels serveis de l’ajuntament, etc. L’establiment d’aquests convenis haurà de prioritzar el treball voluntari, la solidaritat, la promoció de la cultura popular, l’enfortiment del teixit associatiu i l’autoorganització. És important que des de l’ajuntament es paguin els diners reals per la qualitat dels projectes de les entitats i associacions, i que aquestes deixin de servir com a mà d’obra barata per al seu profit. En qualsevol cas, ja sigui amb les subvencions o amb els convenis, cal facilitar el tràmit i la burocràcia el màxim possible.

• Vetllarem pel funcionament actiu, divers, democràtic i no discriminatori de les associacions, a partir de censos d'entitats actualitzats periòdicament. Aquests censos, que s'han d'entendre com a mecanismes de suport al teixit associatiu i no com una eina de control, han d'assegurar un coneixement fiable de la realitat associativa del municipi; i han de permetre fomentar el correcte desenvolupament



[email protected]

estratègic i qualitatiu del teixit social local a partir de la detecció de les seves principals necessitats i mancances.

• Impulsarem mesures de suport com la creació de serveis d'assessorament i l'elaboració de materials i recursos per a la formació i millora de la incidència social de les associacions. En el mateix sentit, revisarem el funcionament de l'Hotel d'entitats.

• Crearem un Servei d'Atenció a les Entitats per tal de centralitzar tots els recursos relacionats amb les mateixes (formació, assessorament, cerca de subvencions, etcètera).

• S'ha de propiciar la creació d'espais i mecanismes per a la producció, l'exposició i l'expressió dels projectes, i garantir la difusió de l'activitat pública de les entitats. En aquest sentit cal apostar perquè s'estableixin xarxes d'equipaments que tinguin en compte les necessitats de les associacions i que siguin accessibles, així com impulsar plataformes i mitjans a través dels quals es pugui promocionar i donar a conèixer l'activitat dels col·lectius.

• Promourem la relació entre les diferents expressions del teixit associatiu i la creació de la Taula d'entitats, promourem la relació entre les diferents expressions del teixit social. El contacte fluid entre els col·lectius permet un augment de la seva capacitat d'incidència i afavoreix l'intercanvi de coneixements i experiències, fet que propicia l'enriquiment del capital social en el teixit associatiu local.

• En cas de necessitat d’equipaments o d’ús de l’espai públic, tendirem a possibilitar-ne la cessió sempre que sigui possible, tot i que el muntatge, el desmuntatge, la neteja i la reparació, si cal, vagi a càrrec de l’associació, per tal que hi hagi la corresponsabilitat necessària en qualsevol acord entre les dues parts. Els equipaments i els espais públics disponibles s’han de potenciar al màxim tot garantint unes entitats lliures i independents.



[email protected]

Eix 7. Des dels municipis: autodeterminació i Països Catalans

7.1. Marc territorial: la qüestió nacional i territorial dels Països Catalans

Abans de parlar de projectes polítics, qualsevol comunitat humana s’ha de reconèixer en els diferents àmbits que ajuden a definir millor què és una nació: el geogràfic, el cultural, l’històric i el lingüístic. Així, si partim d’aquests quatre punts, allò que anomenem Països Catalans estaria dins la categoria del que les diferents ciències socials defineixen amb el concepte de «nació». Ara bé, aquests quatre eixos a partir dels quals s’articula la nació no tenen cap mena de sentit si els membres que l’han d’integrar no comparteixen la consciència de formar-ne part. Per tant, tot i que el nacionalisme de caire romàntic i burgès sempre ha interposat per davant de tot els quatre eixos esmentats, des d’un punt de vista democràtic no es pot entendre cap nació sense els individus que la formen i, per tant, sense la consciència de compartir una mateixa identitat que els uneix. Les nacions, encara que es perpetuen en el temps, no són un fenomen biològic que neix, creix, es reprodueix i mor. Aquesta visió típicament positivista i romàntica ha estat substituïda per una altra en què es prioritza la voluntat de ser nació, la capacitat de crear una identitat compartida en la qual es veu reflectit un col·lectiu d’individus, els quals, malgrat les seves diferències de classe o gènere, entre d’altres, es reconeixen com a iguals a partir d’una sèrie de trets que els diferencien de la resta de comunitats nacionals existents.

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP), d'acord amb la trajectòria política de l'Esquerra Independentista (EI), es marca com a objectiu estratègic la construcció, com a estat, dels Països Catalans, formats pel Principat de Catalunya (amb la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent), Andorra, el País Valencià, Mallorca, Menorca i les illes Pitiüses.

Aquesta construcció ha de representar una política d’alliberament per al conjunt els Països Catalans i s’ha de dur a terme de manera transversal, des de camps com l’organització administrativa, la coordinació supramunicipal o el paper polític dels regidors, per tal d’assolir una societat catalana plenament lliure i solidària.

7.2. La reforma del marc institucional

L’actual marc juridicopolític, definit per la constitució postfranquista espanyola de 1978 i desplegat pels diferents estatuts d’autonomia, així com les lleis de base de règim local, presenten uns dèficits democràtics inassumibles des d’una



[email protected]

òptica de defensa de les llibertats i de la sobirania popular. Per tot això, cal posar les nostres viles i ciutats en marxa per aconseguir:

• El reconeixement i l’exercici del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans.

• El dret a la lliure federació dels nostres municipis i administracions regionals en l’àmbit geogràfic del conjunt de la nació catalana.

• El reconeixement jurídic i polític per a comarques o mancomunitats de municipis que juguin un paper actiu en la racionalització de despeses i l’equilibri territorial dels Països Catalans.

• La supressió de les diputacions provincials i d’altres institucions antidemocràtiques, nius d’amiguisme i corrupció, instruments de xantatge econòmic i autèntiques traves a la sobirania municipal. En aquesta línia, les administracions provincials haurien d’anar cedint recursos i competències a les mancomunitats de municipis.

• Un augment dels recursos i de les competències per als municipis (o en el seu cas per a comarques o mancomunitats) com a administracions més properes als ciutadans i a les ciutadanes i, per tant, més coneixedores de les dinàmiques socials i més sotmeses al control democràtic del poble.

7.3. Una administració municipal al servei del poble

Tot i les limitacions de l’actual marc juridicopolític, hi ha una sèrie de mesures polítiques i administratives destinades a posar les institucions al servei de les classes populars que, des dels ajuntaments, cal activar de manera immediata:

• La definició i posada en marxa de criteris per a una administració transparent, desburocratitzada, àgil i eficaç. Aquests criteris passen per garantir una informació municipal clara i objectiva, per articular mecanismes de control i participació popular, de fer més fàcil i planer l’accés als serveis i a les instal·lacions municipals, de respondre de manera sistemàtica les demandes ciutadanes, etc.

• La voluntat política real per al desplegament de mesures de promoció de la democràcia participativa, des de la corresponsabilització amb la societat civil en la definició i gestió de projectes, fins a l’adopció de mecanismes tant consultius com vinculants (consells sectorials, referèndums i consultes, debat de pressupostos...).



[email protected]

• Una organització del cartipàs municipal que faciliti la transversalitat de l’administració i la resolució dels problemes a la ciutadania i alhora promogui el paper polític de la figura del regidor o de la regidora.

• El manteniment i el creixement dels serveis de titularitat pública, amb la implicació directa de la ciutadania en la seva planificació i gestió, davant l’ofensiva dretana i demagògica que promou les privatitzacions.

• Unes polítiques de contractació de personal transparents, lliures de tot clientelisme i decidides pel consistori en ple, que potenciïn el reciclatge i la formació del personal municipal per promoure, d’aquesta manera, un millor servei i una millor atenció a la ciutadania.

• El desplegament d’una política d’hisenda municipal basada en l’assoliment d’una justícia distributiva per a tota la ciutadania, que promogui exempcions tributàries per als col·lectius més necessitats i per a les entitats populars i apliqui taxes finalistes per al reequilibri econòmic i ecològic, per tal d’establir mecanismes de control i racionalització de la despesa corrent i supèrflua.

• La plena catalanització de l’administració, habilitant els mecanismes necessaris per aconseguir que el conjunt de la ciutadania tingui accés a l’ús de la nostra llengua nacional, de manera que es garanteixi el reconeixement de la validesa en tota la zona dels Països Catalans dels documents municipals redactats en català.

7.4. Model d’organització social i econòmica

Propugnem un model de societat en la qual s’eliminin les diferències a causa d’una injusta distribució de la renda.

Volem una societat el més igualitària possible,per això és necessari la socialització dels mitjans de producció, que el poder de decisió, en fixar les línies de l’economia, resideixi en les classes populars amb assessorament tècnic.

Al llarg de la història, el moviment obrer català ha generat alternatives per a l'autoorganització: cooperativisme, mutualisme, col·lectivisme... D’aquestes alternatives, se’n poden recuperar alguns elements.

La col·lectivització de l’economia en el període del 1936-39, és a dir, la col·lectivització dels mitjans de producció i el control obrer de les indústries i dels comerços, va funcionar de manera acceptable, tot i les dificultats de la guerra. Per això, creiem que el col·lectivisme, com a model de socialització dels



[email protected]

mitjans de producció, és una alternativa aplicable al nostre teixit productiu, caracteritzat per la presència de la petita i mitjana empresa.

Considerem que com a alternativa al capitalisme especulatiu, cal potenciar el cooperativisme de distribució i de consum, força arrelat en el nostre teixit associatiu.

Entenem que cal anar cap a un model d’economia mixta. Una intel·ligent planificació indicativa i mesures d’anivellament econòmic entre els distints sectors de la població podria generar una societat harmònica, en la qual la democràcia de la igualtat d’oportunitats fos real.

7.5. Model d’estat

L'estat dels Països Catalans ha d'intentar concretar l'anhel de llibertat i independència de la lluita secular del poble català. Aquesta voluntat d'independència haurà de bregar amb les contradiccions amb què es troben els actuals estats que es troben sumits en un sistema socioeconòmic global opressor (el capitalisme).

Com a estat, el país s'haurà de dotar de diferents poders, o estaments, separats i independents, que permetin parlar d'un veritable estat de dret, que garanteixi els drets humans per a totes les persones que hi visquin.

Per tal de garantir-ho, es duran a terme eleccions multipartites, sense exclusions, més enllà dels partits que no respectin els drets humans.

Tot aquest sistema –aquest és un dels pilars que diferencien el nostre projecte d'estat de les democràcies liberals– ha d'estar fortament empeltat per organismes i mecanismes que permetin el màxim de participació popular possible en cada moment en la presa de decisions de les institucions.

En aquest model, les assemblees populars locals i/o de barri, en què tota la població pot participar de manera directa, han de ser fonamentals.

7.6. Procés

«Els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció nacional dels Països Catalans», tal com es recull en la nostra Declaració de Principis. El full de ruta de la CUP en el camí cap a la independència passa, per tant, per un primer estadi de treball en l'àmbit municipal.



[email protected]

En aquest sentit, cal fer dels municipis i dels plens un espai de debat, de desafiament i ruptura amb la legitimitat de l'estat espanyol mitjançant, per exemple, les demostracions simbòliques.

També, en la perspectiva de la construcció nacional, cal promoure iniciatives com ara plans de desenvolupament de la llengua, un nomenclàtor autocentrat i amb referents nacionals, i un tractament clar de la senyera com a única bandera nacional.

Des de les assemblees locals de la CUP cal fomentar el moviment popular per l'autodeterminació. La nostra presència als ajuntaments ha de servir per donar suport des de les institucions a aquest moviment popular.

Tanmateix, la CUP projecta més enllà de l'àmbit municipal el desplegament del moviment per l'autodeterminació, dins el qual els organismes de sobirania i especialment, l'Assemblea de Regidors dels Països Catalans, són l'element clau.

7.7. Organismes de sobirania

Tant per fer real l’avenç pel que fa a l’autonomia municipal com per posar els nostres municipis al servei d’un projecte polític emancipador per al conjunt del poble català, cal avançar en la definició dels organismes de representació política com els que a continuació es detallen:

7.7.1. Assemblea de Regidors i Regidores dels Països Catalans

Òrgan representatiu i consultiu del poder local en l’àmbit nacional i com a embrió d’un futur òrgan de poder popular: l’Assemblea Nacional de Representants Populars dels Països Catalans. Per fer útil aquest organisme, és essencial marcar uns eixos de mínims:

• L’autodeterminació: Defensem el dret d’autodeterminació dels Països Catalans i treballem activament per aconseguir-lo mitjançant una ruptura democràtica amb els marcs legals vigents que neguen aquest dret o n’impedeixen l’exercici.

• La territorialitat: Pretenem els Països Catalans com a marc polític d’actuació.

• La mobilització popular: Assumim la necessitat de la mobilització i participació populars en el decurs del procés.



[email protected]

• La formació de l’Assemblea de Regidors i Regidores al voltant d’aquests tres eixos pot desenvolupar-se a través de nous organismes o de l’adaptació dels que ja existeixen.

• Les tasques més rellevants de l’Assemblea de Regidors i Regidores serien:

▪ Fomentar la col·laboració i solidaritat entre els diferents territoris i comarques.

▪ Fer avançar el moviment per l’autodeterminació en tot el territori.

▪ Contribuir a la constitució d’assemblees d’unitat popular locals i comarcals a favor de l'autodeterminació.

▪ Constituir-se en un interlocutor democràtic en les relacions internacionals, com a alternativa a les institucions estatals i autonòmiques.

▪ En la tasca de promoure les relacions interterritorials, l’Assemblea de Regidors i Regidores pot promoure la federació o mancomunació de municipis catalans, forçant la legalitat vigent dels estats i de la Unió Europea.

7.7.2. De l’Assemblea de Regidors i Regidores a l’Assemblea Constituent

El procés d’acumulació de forces i de creació d’estructures ha de fer evolucionar l’Assemblea de Regidors en una Assemblea Nacional de Representants Populars dels Països Catalans, que conduís el procés constituent i la formació d’un Govern Provisional.

7.7.3. Altres organismes

La CUP potenciarà la creació:

• D’un organisme públic mancomunat que pugui assumir progressivament les accions econòmiques que, els ajuntaments que en formen part, es veuen obligats a realitzar amb entitats financeres i/o amb institucions de gestió recaptatòria. Aquesta entitat podria esdevenir un contrapoder i, fins i tot, una eina per exercir la ruptura amb l’estat. I podria abarcar àmbits més enllà de l’econòmic com el cultural, el territorial, el social, l’ambiental, el lingüístic... amb l’objectiu de treballar propostes comunes.



[email protected]

• D’una Xarxa de Municipis dels Països Catalans com a òrgan municipalista que superi les actuals agrupacions sectàries i partidistes i com a embrió, també, d’un òrgan de poder popular català.


Programa Electoral Municipal CUP 2011-2015

Documents

Transcript of Programa Electoral Municipal CUP 2011-2015