JUNEDA

Sí i X m , i &

FESTA MAJOR

1-979

DIES 25, 26, 27 i 28 D'AGOST

Introit JUNEDA, darreries d'agost. El véinat es mostra inquiet. No és res alarmant, ja que tothom sap el motiu. És la Festa Major que de nou arriba.

De que és la Festa Major, no ni ha cap mena de dubte, ja que és la diada mes gran, mes pomposa i mes festejada.

Una especie de virus alegroi i a la vegada encomanadís, afecta a tot el veinatge i aquest el va transmetent ais amics, fami/iars i forasters que peí motiu de la Festa, acudeixen a la nostra Vila.

És la festa que tothom si fa.

E/s carrers, les places i tots els indrets del poblé, es tindrá cura d'una neteja i d'una ornamentado especiáis.

A les llars, no ho cal dir. El moble i l'objecte mes descuidat, delicades i a la vegada vigoroses mans de les nostres dones, tindran cura de treure deis mateixos, tota aquella be/lesa i lluentor que sembla que havien perdut.

Els artesans de la loca/itat, son potser, qui mes en saben d'aquestes coses, ja que per aqüestes dades tot és vol arrenjar, endrecar i corretgir. Qua/sevol detall cal cuidar-lo per la diada i com s'acostuma a dir, volem que tot estigui al punt i al so.

No es deixará de el-laborar les gustases ORELLETES, quina flaira esmercada per la vila, fará candes ais sentits del olfacte i al seu prop parent el paladar...

La llei de la saviesa de les sanes costums no admet discussions. Aquest códex imprimit per l'esperit deis pobles no hi caben esmenes. Els pares el van lliurant fidelment ais seus filis com un fet bio/ógic...

Totes les jornades de la festa, es viuen minut a minut. No hi ha descans. Cal rea/itzar tot alió que cuidadosament s'ha preparat, perqué la festa esdevingui el máxim de Huida.

Espectacles, música, teatre, cinema, esports, festejos, cossos, etc..

Davant de tots aquests esdeveniments i amb el desig de que tothom pugui gaudir de la nostra Festa Major, la Corporació Municipal, dona la benvinguda a tots a la vegada de que els hi desitja una molt felic Festa Major, i aquest és també el sentir de

La Comissió de Festes Local

OENERALITAT DE CATALUNYA

EL C O N S E L L E R D 'BNSENYAMBNT I CULTUHA

Juneda esta novament de Festa Major! A Catalunya estar de Festa

Major vol dir celebrar a pie pulmfi totes les benaurances viscudes

l'any passat i prepar-se amb ilusi6 peí que tindrem per davant. Es

el moment tradicional en que acabada la collita, és gaudeix del des-

cans merescut i es retroben amics de cases, masos i masies. Sont

dies bonics prometedors i caracterlstics de la nostra manera de ser,

de gent que sap que cal bastir amb el propi esforc i cal preparar

el dema per reunir-se de nou, i celebrar-ho, l'any vinent.

Si tot aixo és veritat arreu de Catalunya, m'aventuraría a dir que

ho es particularment a Juneda, poblaciÓ que ha demostrat a través

deis anys una tenacitat admirable en mantenir el seu dinamisme i

la seva identitat. Naturalment, con a Conseller d'Ensenyament i

Cultura, conec mes bé que els altres els aspectes cultural i forma-

tiu de les vostres manifestacions, aspectes en els quals sou bons

exemples del que caldria fer a cada vila, a cada ciutat i a cada

barri. Cree fermament que la nostra personalitat nacional es dis-

tingeix sobre tot per la llengua i la cultura, sempre vives i ara

en plena recuperado. I aquesta llengua i aquesta cultura - i amb

elles la reconstrucciS de Catalunya - només pot basar-se en la

feina ben feta, com sabeu fer vosaltres.

L'estiu passat fou per a nosaltres el del Decret de normalitzacifi de

1'ensenyament del cátala a les escoles, Decret que tant ens ha per­

inés progressar vers aquest objectiu primordialissim. Esperem que

aquest estiu sigui el de l'Estatut i que Juneda hi aporti el seu

esforc i es prepari per una nova temporada en que el posaren en

marxa. I l'altre estiu, quan ens trovem de nou a la Festa Major,

poguem dir que Juneda, com tot Catalunya, ha fet un altre pas en-

devant!

\3 Pere P i -Sunyat i*SSyo

tf-

La Festa Major de Juneda aplegará enguany — com altres anys— junedencs i forasters molts d'ells que ara resideixen fora la vila i que aprofiten aquesta avinentesa per retrobarse amb familiars i amics, molts companys d'infantesa i juventut de jocs i d'escola.

Heus ací que la Festa Major aplega petits i grans i vol la joia de tots, sobre tot la deis infants i la deis joves perqué la vivencia d'aques-tes diades, l'alegria compartida per tots serví en el seu cor un víu record de la vila i de la seva gent, de les seves Festes i populars tradicíons.

El clima de joia fa sortir tothom al carrer deixant de banda els problemes personáis per a participar en les festes de tots.

Aquesta Festa Major ha d'ésser per a tots els junedencs una anticipació d'aquella gran festa de tot el poblé cátala, l'Onze de Setem-bre, que confiem siguí el dia en que sortírem tots a celebrar que Catalunya té altre cop l'Estatut, el mateíx Estatut aprovat pels parla­mentáis catalans el desembre del 1978.

Volem l'Estatut que reconeíx que el cátala es la llengua propia de Catalunya ¡ qué n'és llengua oficial; volem l'Estatut que digui que és competencia exclusiva de la Generalitat tot l'ensenyament i la cultura, i que la televisió catalana arríbi tot-hora a totes les viles i pobles ¡ a totes les llars.

I mentrestant esperem aquesta Festa, tot celebrant les festes de Juneda, volem veure col-locada la primera pedra del nou centre d'Educació General Básica (i de Preescolar) a fi de que tots els infants de Juneda puguín en un nou centre veure créixer la seva joia i els seus coneíxements.

L'Ajuntament de Juneda ha de fer tot l'esforc a fi de que la Festa Major no s'acabí pels petits i els joves, que pugui veure'ls jugar i riure pels carrers al sortir de l'escola, perqué per a tots hi hagi a Juneda bones escoles, des de matemals a Preescolar i E.G.B. fins a Centres de Formació Professíonal i on també tots els deficíents senso-rials físics o psíquics estiguín ben atesos. Que cap nen o nena, noi o noia hagi de deixar Juneda abans d'hora per rao d'escoles o de buscar un millor ensenyament.

La Festa Major d'una vila son els infants i els joves que dia rera dia comuniquen a tot el poblé espontániament la seva joia i alegría de viure amb els seus crits ¡ els seus jocs. Fem les millors escoles si els volem teñir entre nosaltres tot-temps i perqué les Festes durin tot l'any. Juneda mereix teñir tots els carrers i places tot l'any de Festa Major.

Cal agraír a l'Ajuntament i a totes les nombroses entitats que treballen peí lleure, l'educació artística, l'esport i la cultura deis joves junedencs que aixó sigui una realítat.

Maria Rubíes Garrofé Diputada per Lleída

Membre del Consell d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat

CONVERSA BREU

AMB EL NOU BATLLE

DE LA VILA

La Comissió de Pestes de l'Ajuntament al portar a terme la confecció

del Programa Oficial i també el llibret que a les vigilies de la nostra

Festa Major arriba a les mans de tots els Junedencs ha sentit el

deure de fer arribar a tots els veins /'inquietud del nou Consistori

Municipal en vers ais problemes de tot tipus i especia/ment de tots

aquells projectes i fets que mes es consideren d'interés per tothom.

Es per aixó que ens adrecem al Batlle en ANTONI PEGUERA LACASA

al qual li fem les següents preguntes a les que atentament contesta:

Li resulta lleugera o bé feixuga la tasca com a Batlle de la nostra

població?

La dedicado és molt mes que la que es suposa vist desde fora. Es fa

lleugera creient que és un servei de cara a la millora de tots els

aspectes de la població. Desitjaria no mes tota la comprensio del veinat

per seguir treballant per Juneda amb tot /'entusiasme.

Els problemes municipals que cal afrontar li suposen dificultáis

generalment?

Els problemes ais que cal fer front son molt diversos, uns mes

senzills i d'a/tres mes laboriosos de poguer-los-hi donar solucions.

Lo que si desitgem tant jo com els meus companys de Consistori

és trobar solucions justes i encertades.

Les Comissions informatives de la Corporació suposen un alleuge-

rament de la seva tasca?

Aqüestes Comissions suposen sempre una bona ajuda per el Batlle

i per tot l'Ajuntament ja que tots per tots teñen cura de la vigilancia

de qualsevol anomalía que afecta al poblé, informant i treballant per

posar-hi remei. Es per aixó que aquesta collaboracio esdevé molt

profitosa.

A nivell ¡nformatiu, podria adelantar nos els projectes ¡mmediats per

Juneda que cregui d'interés peí poblé?

Els projectes son varis i tots molts apreciáis i necessaris. Els mes

immediats son: la pavimentado del Carrer Tambor d'EI Bruc, la Placa

Tres Creus i l'accés al nou Grup Escolar. Considerem prioritari el

trámit immediat de tot alió que siguí necessári perqué es porti a terme

de forma immediata o el mes aviat possible la construcció del nou

Grup. Escolar tota vegada que els terrenys ja están cedits i sois falta

el toe que marqui el seu inici. Es necessária també la aprovació

definitiva de les normes complementáries i subsidiáries del Pía General

d'Ordenació Urbarna. I d'altres: no hauria fí en els projectes que té

la Corporació Municipal.

Finalment, vol afegir quelcom que consideri d'interés?

Per mí, tot quant siguí treballar per Juneda i que aquest treball generi

per els junedenes benestar, per mí, repeteixo, és important i té interés.

Per tot aixó so/s puc dir que estem en molt bona disposició de treball,

som optimistes i que juntament amb els meus companys de Consistori

procurarem treballar fermament per la Vila i fer que Juneda siguí día

a día millor, mes próspera i mes felic. Saludos desde aqüestes pagines

del llibret a tots els junedenes i també a tots aquells que ens visiten

en aquests dies en els que Juneda estará en festes. Molta salut a

tothom i molt bona Festa Majorl

H A T r p Q p i | ^ % § f \ c * f\C*

Dia 24, divendres Al migdia:

Tritlleig de campanes, anunciant la gran festa. A les 8 de la tarda:

Confessions. A les 21 hores:

Missa Parroquial.

Dia 25, dissabte A les 12 hores:

MISSA SOLEMNE, cantada per la Coral Junedenca ¡ parti­cipado de tot el poblé amb HOMILÍA a carree de l'IHustre Dr. Eloi Reñé i Oró, Canonge de la Seu de Lleida i fill de la nostra vila.

A les 20'30: Funció Parroquial.

A les 21 hores: Missa anticipada valedora per al precepte dominical.

Día 26, diumenge A les 8, 12 i 20.

Misses. A les 7 de la Tarda:

Pregaría Comunitaria.

Dia 27, dilluns A les 12 i 21 hores:

Celebració de l'Eucaristía. A les 20'30.

Sant Rosari.

Dia 28, dimarts A les 12:

Funeral per tots els difunts de Juneda. A les 20'30:

Rosari i Cant de la Salve Mariana. A les 21:

Missa vespertina.

Que la joia i la pau emplenin els vostres cors i les llars durant aquesta Festa Major i sempre. Us ho desitja tot invitant-vos ais precedents actes, el vostre Rector.

Mn. Gabriel Queralt.

PROGRAMA OFICIAL DELS ACTES CIVICS

DÍA 19, DIUMENGE

A les 9 ñores:

A la Placa d'Espanya, III TORNEIG INTERPROVINCIAL DE PETANCA VILA DE JUNEDA, amb la participado de 64 tripletes i 21 equips de varíes poblacions arreu de Catalunya.

DÍA 24, DIVENDRES:

A /es 8 del vespre:

Animada CERCAVILA acompanyada d'una gran caravana anun-ciant l'inici de la FESTA MAJOR.

A les 10:

GRAN VETLLADA HOQUEISTICA Interesants partits amistosos entre els equips SICORIS CLUB de Lleida i CLUB DE HOQUEI JUNEDA en la categoría d'ínfantils disputant-se uns magnífics trofeus cedits per l'Excel-lentíssim Ajuntament i per la Cambra Agraria.

Acte seguit gran FESTIVAL de patinatge artístic per nens i nenes del CLUB DE HOQUEI JUNEDA.

La vetllada será clausurada per l'ORQUESTRA PALACE amb una Huida sessió de ball. Durant el descans es sortejará un vespíno G.L.

DÍA 25, DISSABTE

A les 10:

III Concurs de balcons florits: El jurat passara a veure els balcons i finestres del nostre poblé per poder atorgar els premís me-rescuts.

A les 11:

GRAN MARHATON JUNEDENCA: Una cursa feta pels junedencs de totes les edats en la que el mes ¡mportant no és guanyar, sino participar.

A les 5 de la tarda:

Al Pare d'Esports Municipal, partit de fútbol entre els equips: C.F. SANT PERE I SANT PAU (De Tarragona) .

¡ C.F. JUNEDA

disputant-se un magnífic trofeu donat per l'Excellentíssim Ajun-tament.

A les 7 de la tarda:

A la Placa de l'Església, divertida vetllada infantil per a tots els nens a carree del GRUP DE JOVES.

DÍA 26, DIUMENGE:

A les 10 del matí:

Torneig d'Escacs ais Perxes: Simultánea a 15 tableros infantiis a carree del Ex-President de la F.LL.E. i conjuntament altres partides amistoses JUNEDA-FORASTERS.

A les 12'30:

Al Pare Alegría 5Ó CAMPIONAT SARDANISTA DE LA TERRA FERMA amenitzat per la renombrada Cobla-Orquestra MARINA.

Seguidament entrega de trofeus donats per l'Ajuntament, Cambra Agraria i altres Entitats.

A les 5 de la tarda:

Al Pare d'Esports Municipal, partit de fútbol entre els equips:

ARTESA DE SEGRE (1 a Categoría Regional) C. F. JUNEDA

disputant-se el Trofeu cedit per la Cambra Agraria.

A les 7 de la tarda:

Vetllada infantil a carree del GRUP DE JOVES.

DÍA 27, DILLUNS:

A les 10 del matí:

A les noves ¡nstallacions del CLUB DE TENIS JUNEDA a la partida Camí d'Alcoletge, partits de TENIS de les fináis del X! Campionat Social categories infantils (masculí) i seniors masculí i femení, modalitats individuáis i dobles.

A les 11 del matí:

A la Piscina del Pare Municipal d'Esports, CONCURS DE NATA-CIÓ, disputant-se uns magnífics trofeus entre les categories d'in-fantils i alevins.

A les 12 del migdia:

GHIMKAMA MOTORISTA, amb exhibido i proves per totes les cilindrades al CLOT DEL BOSCH.

A les 5 de la tarda:

Al Camp Municipal d'Esports, emocionant partit de FÚTBOL a benefici d'APROMI entre els equips ASSOCIACIÓ DEL PERSONAL DE LA CAIXA DE PENSIONS

AGRUPACIO DE VETERANS DE JUNEDA.

A les 7 de la tarda:

A la Placa de l'Església, vetllada infantil a carree del GRUP DE JOVES.

DÍA 28, DIMARTS:

A les 11 del matí:

COSSOS MATINALS a la Placa de l'Església amb concursos per grans i petits.

A les 4,30 de la tarda:

GRAN CURSA CICLISTA per el tradicional circuit urbá amb la participado de fémines, alevins, infantils i cadets i també d'un grup de joves aficionáis.

EXPOSICIO DE FOTOGRAFÍES, tema Iliure a la SALA D'ACTES DE LA CAIXA, organitzat peí Club FOTO CINE AMATEUR DE JUNEDA.

PINZELLADES D'UN REPÓRTER A DISTANCIA

"D'una Festa Major a l'altra" JUSTIFICACIO

En el Programa de Festa Major de l'any passat insería unes pinzellades que es referien, entre a/tres coses, a fets oco-rreguts els dotze mesos precedents. Enguany, 1'aparició de FONOLL ho fa innecessari, perqué aquest pot recollir amb oportun/tat i mes ámpliament tots els batees de la nostra vi/a.

Pero el Programa de Pestes continua, vol mantenir la trajec-tória iniciada l'any 1.916 i que ha recorregut un cami no sempre planer, ans al contrari, amb giragonces i sorpreses vqneudes en mes d'una ocasió amb voluntat ¡Ilusionada no sempre ben entesa, I en aquesta continui'tat que jo admiro i que cree tothom ha d'admirar, em plau correspondre ais amics que, com en a/tres ocasjons, m'han sol-licitat la col--laborado que encapcalo com l'any passat perqué, pesi al que he dit resprecte de FONOLL, una norma elemental de civisme m'aconsella continuar, almenys per enguany, el que vaig iniciar l'any anterior.

PUBLICACIONS LOCALS

Durant els darrers mesos han aparegut les següents: «Petita historia d'un segle del Ferrocarril a Juneda» / L'evolució urbana de Juneda, dos treballs acurats i interes-sants escrits per l'enginyer Josep Mf Albaigés i Olivart.

Una publicado escolar confeccionada per alumnes del grau vuité d'E.G.B. de les nostres escoles, recull de testimonis del passat junedenc, elogiable peí seu contingut i peí pro-pósit que I'avala.

La Muía vella, tercer opuscle de la col-lecció que tracta De la vida Junedenca, de la que és autor J. Torrent i Gelonch.

Fono/1, Publicado periódica que marca una fita trascendent en la vi/a. L'esforc deis seus impulsors i el que suposa per Juneda una publicado d'aquesta índole, creiem que mereix el reco/zament unánim.

DE MÚSICA

Els dos estius anteriors, a la nostra vi/a es donaren sengles concerts de música clássica. Enguany s'interromp el que sembla havia de teñir continuitat. És de doldre.

ROTULACIÓ DELS CARRERS

El darrer consistori del període anterior va reto/ar els carrers de la vi/a en cátala. Una bona rúbrica a una gestió. Pero hi ha noms que hi manquen perqué encara en sobren d'altres.

NOU CONSISTORI

El mes d'abril últim, a reí de les eleccions municipa/s demo-crátiques s'obrí una nova etapa: la deis consistoris repre-sentatius. Aquesta representativitat que obre moltes portes per on passa tota mena de critiques, resulta que no sempre és ben acceptada i valorada. Hi ha qui parla de /'actuado democrática amb una certa reticencia, amb un to gairebé de menyspreu a vo/tes dissimulat, pero suficientment ente-nedor. No hi ha res a dir davant les conviccions de cadascú. D'altres, perqué les coses no rutilen com voldrien o pen-saven que rutllarien, se senten decebuts. Amb propósits de recldure's en les idees sense opció, s'esplai^n en una crítica negativa que no fa altra cosa que entorpir la bona mar xa de la gestió municipal, tot tirant, potser sense adonar-se'n, pedrés a la teulada comuna. Potser seria bo pensar que

cenes pressions de pes encara no han cessat. És ciar que hi ha qui ja ho enten aixi.

COMMEMORACIÓ

Se celebra la del Centenar/' de /'arribada del ferrocarril a Juneda amb un entusiasme vibrant de sensibilitat i d'alegria. Tant de bo que l'avui, el demá i el demapassat, siguin després de cent anys, motiu de joia i d'orgull per ais june-dencs del futur.

NOU EDIFICI ESCOLAR

En /'anterior Programa de Pestes, /'ex batlle Sr. Capdevi/a feia unes dec/aracions sobre aquest tema. Hi remeto al lector, com també el remeto al comunicat que repartí un partit polític local. Tot fa pensar, per que transcendeix, que les obres no tindran una execució immediata. Confiem que e/s edils mu nicipaís d'avui, no deixen de banda el projecte, per be que sabem que avui no depén tot d'ells.

CASA DE CULTURA.

De cada dia el "Museu" que aixopluga és fa mes interessant. Val la pena visitarlo. També fa goig constatar com algunes agrupacions locáis se'n serveixen per a les seves activitats.

GRUP DESPLAI

L'any passat li dedicavem una sola ratlla. Ens vam quedar curts. La seva activitat és admirable. Serveixin aqüestes paraules, i que no s'enfadi ningú, per a deixar testimoni de gratitud per la tasca que duu a terme aquest grup i tots e/s que agombolen infants. L'ANY INTERNACIONAL DEL NEN hi troba ressó.

J. RAMAS

DADES I APUNTS DEL PASSAT HISTORIO

DE JUNEDA

Aquest article clourá uns apunts histories de Juneda, portats a terme peí historiador llei-datá D. Rodrigo Pita i Mercé. Quatre ani­eles anteriors han aparegut en anteriors pro­grames com aquest de Festa Major. Mercés a interessants tro bal I es que s'han fet dins al nostre terme i rodalies, les quals donen testimoniatge evident del nostre passat historie, aquests articles no solament han estat ratificáis si no que s'ha pogut, podriem dir, ampliar.

V - EL NUCLI HABITAT PRIMITIU DE JUNEDA

Es creu que JUNEDA, fou un nucli habitat ja en l'epoca árab. L 'any 7.149, la L/eida árab cau en poder deis cristians, i per aquells temps son evidents els vestigis d'un poblat for-tificat, el qual fou repoblat després de quedar deshabitat per la fúgida de la poblado musulmana, a la primera meitat del segle XII.

El repoblament de Juneda, s'inicia pocs anys després de la Reconquesta de les nostres terres, quina tasca fou enco-manada a Guillem de Cervera el Gras com a donació que li feu de la Senyoria de Juneda en Ramón Berenguer IV. Fou aquest il-lustre baró el qui envié a les nostres terres, vassa/ls, famí/ies i ramats, ademes de homes distingits. Els noms de Pinell Bernat, Torre Sala, donen nom avui encara a partides del nostre terme, i d'altres com Miravall i Canyis.

Canyis, esdevé de l'árab AL-KANISA, nom que indica una esglesia mossárab o bé visigótica-cristiana, aleshores encara pervivent i que debia estar situada cap a la partida de les Porqués, assentada a qualsevol de les restes d'época romana o bé, al centre de l'antiga Juneda.

Un document de l'any 1.173, ja parla de I'esglesia de Juneda i els seus de/mes. Aquesta esglesia deuria ésser segurament l'antiga mesquita de Juneda, transformada en esglesia cris­tiana vers l'any 1.149, i situada probablement dins del primitiu nucli habitat de Juneda.

Aquest nucli habitat, es creu que té el seu origen a I'época califa/, segle X, durant el període de prosperitat del camp de les nostres rodalies i de Lleida, encara baix la dependencia deis darrers califes de Córdova i per tant amb la cultura musulmana. Segueix un període de pau durant el segle XI. A les darreríes d'aquest segle, la invasió d'Almoravids les guerres de la primera meitat del segle XII, fa que la comarca resti empobrida i dona ¡loe a la fúgida deis seus habitants, la qual no tornaría a ésser rehabitada fins després de l'any 1.150, ja per pobladors cristians.

Restes d'una primitiva muralla mitjaval, potser de fináis del segle XI i XII, per torres quadrades de tipus árab; com

encara es poden contemplar junt al corral de Cal Marca, al carrer del Bas. Ademes queden també fragments de muralla de pedra, tot el quaí tancava la vi/a-c/osa. Encara que el seu origen fos de /'época califa/, modificacions posteriors deurien canviar la seva forma primitiva, com ho demostra el Porta/ del Marca, /'are apuntat, possible del segle XV i la resta de la porta potser mes anterior.

El primitiu nucli de la poblado, era abastit d'aigua per una obra de canalització, segurament portada a terme pels árabs i encara existent, la qual es coneix amb el nom de La CANONADA, canal per portar aigües subterrani o bé en forma d'aquaducte, segons el lloc.

S'han fet tro bailes d'unes esteles discoidals mitjavals de pedra, deis segles XIII i XIV, procedents de primitius fossars mitjavals de Juneda i Margalef, les quals están dipositades al nostre Museu.

La ampliado i desenvolupament del case urbá de Juneda, de /'época mitjaval; esdevindria bastant tardaner. Existeix la Vi/a Closa, tancada; fins a l'any 1.350 poc mes o menys. Després fins l'any 1.450, hi ha una fase d'estabilització, miseria i defalliment, que fa que la poblado quedi mermada i que molts deis poblats de les rodalies quedin sense ningú.

Juneda i aquests llocs de les rodalies, comencaran rápidament la seva creixenca a partir de l'any 1.450. Durant el segle XVI, és quan el case urbá experimenta una considerable creixenca, per quina circumstáncia ben prompte la vila-closa, passa a ser un barri antic, d'una planta urbana nova, extensa i desenvolupada.

PERE BELLMUNT Agost de 1.979.

Aquest programa ha sigut

editat per l'Ajuntament amb

col-laborado de la Comissio

de Pestes.

Edita: Comisión Fiestas - Cuberes, S. A. Mollerusa