PARMm

Festa M ajor D

JUNEDA c

?A004o#tta Oficial

3 EDICIONS PALESTRA

«? ¿904t cíe Í934.

ÜWiririfiírm éUt 3anf lí aiu*r«i

DBD

TUBEGtlES DE CIMENT

í . ?-Mf0/

1LE1DA

UÚÁMÚMÍOÍ

Les set del matí, ja toquen.

E l so és mes joliu c(ue no altres jorns. Tirabalegen les nostres

oides bella estona... Es la «Festa Major».

Totbom s'apressa a empolainar-se. E l temps és curt. S'es-

muny sense remor, com una guilla enmié deis arbres verds de la

boscúria, un somrís pie de joia en dolc esclat.

E l ninénanénejar de les campanes s'enfila per la costa i res-

se¿ueix el pía.

La placa ja és curulla. N o es pot donar ni un pas. I les

¿ralles refilen el seu instrumental, el cap entere enlaire.

Mes tard és la tenora, senyora de l'epai. I quitxalla, i vells,

i joves, punieren la sardana amb viu afany.

I la traca, i els cóssos... I tantes altres coses c(ue omplen els

moments de tot un dia! U n dia de eran festa sense parió en tot

l'any.

iFesta Majoil Sois tu pots íer reviure aquesta joia encisado-

ra de cada any. Sois tu, Festa Majori Sois tu, que ets alearía, j 0 -

ventut i vida de tot un poblé!

Celebrem-la i venerem-la tots convilatans! PALESTRA us

Ko demana. Que no hi manqui ningú, ben agermanats i donant-

nos les mans.

Que siguí com l'anella de la sardana i que puguem dir ími-

tant a Maragall:

«Son les festes d'un poblé

que avanza i proéressa

donant-se les mans.»

Per Catalunya, fes-te de P A L E S T R A

Les mes altes novetats en

panyos del país ¡ estranger

Bon gust, confecció acurada, qualitat ¡ economía, consti-tueixen el lema de la casa

SEMPRE EL MES N O U

Major, 51 - Entresol L L E I P A

Festes Majors...? Pestes assenyalades...? si pero.... No és fesla plena, si en els vostres ápats, en la vostra intimitat i en les vostres disbauxes, no vos presideix la taula, l'Escumós, l'exlra o un cava reservada del

XAitlPANY R1GOL l'amic que vos sadollará d'optimisme i vos inspirara praetieameirt ma .vtae millor.

El Xmmpany Rlgol, es criat acurosament a les Caves Rlgol de St. SaduníLde Ñola, Fundados l'Any 1900

Agents Delegats: Diputació, so B a r c e l o n a Teléfon, 30088.

CATALANS ...Ul

Protegiu els productes nostrats, que en majoria son millors a l*ensems d'ésser mes económics que els estrangers, atavoriu l'economia de la Patria.

C U M I É dones, els productes " d'l. M. S. A." que s o n n a e i o n a l m e n t Cata lans Tremps per escriure Marques «GOYA» i «SERRA - IMSA» Llirapiametalls extra rápid «REFLEXOL». Crem Cira-Botas «SOYSOL» Dona al calcat una brillor inalterable. TAPS, «Corona», Envelops de Llauna, Cartells i Articles per a Re-

clam, sobre Llauna Litografiada. Delegats Generáis per CATALUNYA i ARAGÓ

• XCLUSIVES DE REPRESENTACIONS LLURBA

DIPUTACIÓ, so BARCELONA

£a mUátÁde, Catahmya 3e* "Pampea tjoStKa.

No podem perdre la fe en Catalunya. Els homes passen, la Patria resta. I cal encara teñir una visió ampia i enlairada deis ab-jectius de la nostra lluiia. No és pas exclusivament per a tobtenció de la llibertat de Catalunya ni per a assolir un major grau de cultura, de justicia i de benestar en la vida deis catalans.

Es mes que aixó. Catalunya té alts destins a obtenir. Recordeu vosaltres, joves de Palestra, que el postre no és pas un poblé mediocre, sino una Nació que si tingué un paper a jugar en el passat, té encara una alta missió a acomplir en el futur.

La missió immediata de Catalunya ha d'ésser el propulsar ac-tivament el ressorgiment de lots els pobles de llengua catalana i de fer sentir a tots ells la superior unitat de la nostra Nació.

Missió de Catalunya ha d'ésser contribuir a l'alliberament de les nacionalitats peninsulars, Éuzcadi i Galicia, i establir un nou ré-gim de llibertat entre totes elles.

Missió de Catalunya ha d'ésser obrir els bragos per a corres-pondre a la simpatía que li mostren els pobles de la Occitánia renai-xent.

Missió de Catalunya ha d'ésser intervenir i ésser comptada com a nació Mediterránia que és, en el conjunt delspobles, eternament reno-vellant-se, que viuen al volt de la nostra mar.

Missió de Catalunya ha d'ésser aportar amb tots aquests esforcos seus, unes noves valors a la cultura, al progrés i al benestar de la Humanitat, valors que siguin ámpliament humanes pero profunda-ment catalanes.

Palestra, no pot restar satisfeta fent només unes afirmacions. Com a organització de joventut li cal treballar i Iluitar i per aixó crida tots els patriotes catalans i particularment els joves, perqué vin-guin a aportar llur esforc per a la Campanya peí Ressorgiment Nacional que Palestra va a empreñare arreu de Catalunya.

Vols elevar el teunivell cultural? Fes-te de PALESTRA.

la i armera

d uraell Fábrica central:

Doménec C.ar d.e n a l , 38

fj U W E P A " sucursal:

C. Zulueta-,TORREGROSSA

IrasfiEinrífziidoír |p«tir a víiis ¡ I I«t

£ffi ¿ Fililí c t tota Cardenal, 36 i 31 J Ü N E D A

PERRUQUEI

c arme Ondulado

Marcel i

aigua.

Permanents

Servei esnierat.

ALEMAW

C. C a r n i c e r í a 6

.1 II H B

Grans sessions de

llíiunna "¡e« M •10 JA*»'

S O N O R A les 1Q de la ilt

J iV«S SI1I pels emineats artístes,

IRUSTA FÜGAZOT i DEMA-RE a l'espaiós local de

RUMBO Cal MIQUELET

FARRirAMII, lLLSTAIItDÍ' !BIS™ 1 i l I l l i l L i T da lotes ¡nenes I I l L L C t i J P0L1IS, etc.

lavabos EJAMENT

banyeres - waters - bidets, etc.

6mdm& 7huHM¿, S.A.

L L E I D A TeléfOD,

L L E I D A

C O M E R Q ID I O M E S

Batxillerat Aparelladors

PEB1TMÜE I E I U I T I 1 PERITfiTGE INDUSTRIAL

Preparació per a l ' ingrés en els Cossos d e = = =

PROPERES OPOSICIONS!

CORREUS HISE N D A POLICÍA

£ ZxcuAéimúémz,

AÓJCXÍLCL asá, ca/tfLc£&L

USA $&dep, TU. Tíaüóta i Haca

La marxa per les planes i muntanyes de la térra propia ens fa conéixer millor aquesta, ens ensenya el seu passat i ens auá-menta el nostre amor per ella. Pero l'excursionisme, amb les fadi-éues de la marxa, amb la cordial camaradería amb els companys i amb l'obediéncia al cap de colla, és, encara, una escola per a l'edu-cació del carácter i per a infondre-li una serie de nobles virtuts.

Res com la marxa no dona la confianza en si mateix. Allu-nyat de les facilitáis i deis elements de la vida ciutadana, en mié del camp l'excursionista sap due tan sois d'ell i de les seves forces pot refiar-se per a dur a terme el fi due s'na proposat. I en veure c[ue arriba on vol, du e vene les dificultats, que s'enfila ais cims due semblen inaccessibles, d.ue salva les distancies, due ni el fred ni la pluja no li fan res, due en el seu ed.uip bi ba tot alió due li manca, i <jue tot ho aconsegueix ¿rácies al seu esforc personal, un ferm

optimísme áonfla el seu esperit i adquireix ferma confianca en les

seves forcea. Les dificultats imprevistes que sobtadament compareixen en

una excursió, afinen i enforteixen tesperit (¡'iniciativa de cadascú, i enriqueixen el cabdal de recursos per a reeixir en un situado compromesa aprofitant els escassos elementa que hom té a má -qualitat que ja d'abans d'Ulisses ka estat propia de tots els roda-móns.

N o pot hom, pero, fiar-ho tot a la iniciativa del moment. Val mes que per a totes les coses l'excursionista estiéui sempre a punt, tinéui un pía fet en detall, resoltes les dificultats, sápiéa el qué cal fer en cas d'accidents i, passi la paradoxa, haéi previst els imprevistos. E n un mot, cal que a tot hora estiéui a punt de com-plir el deure i d'ajudar ais companys, sense que res d'imprevist pu-éui mai venir a impedir-ho.

U n a altra qualitat molt important i que fa molta falta a la áent del nostre país, aprendrá l'excursionista: la tenacitat i la constancia. La tenacitat és el contrari d'obrar per rauxes.(o impressions, variant a cada moment. Es una combinado de paciencia, fortalesa i valentía. La marxa enforteix la voluntat ensenyant-nos que sim-plement cal arribar a lloc i complir ínteérament el proérama pré-viament fixat> a pesar de totes les fadiéues, dificultats, influencies atmosfériques, etc.; així ens enforteix en el compliment del deure. Per a fer una excursió caldrá suportar privacions, i així l'excursionista es fará fort, i Texcursionisme li ensenyara la aran máxima de que no hi ha cap dificultat que amb constancia no siéui superable.

Si estimes al teu poblé, allista't a "PALESTRA**

arantia de barator

Magaízeinsü " ¡ l a r

Magaízems U " ¡ | ar

MOBLES LiirfcLL MOLLLERUSSAI

Taller i Magatzem: Placa M. Bertrand, 16 Exposició i Yenda: Placa República, 10

(Davant del mercat del grá)

Aquesta acreditada casa posa en coneixement de la seva clientela, que per l'engrandiment del seu nogocí, ha establert una sucursal a la ciutat de BORGES BLANQUES per a qué tothom pugui gaudir deis mobles origináis que sempre fabrica, essent sempre els que

superen.en gust, elegancia i economía.

¿llesííja *. amoLSar la seva' casa!

¿ l é a adquirir morales per algún casamení!

Dones faci's carree deis avantatges que la CASA CAPELL está disposada a facilitar-li, puix és la que pot oferir-li mes garanties perqué disposa de personal propi, tant en els seus tallers com en els seus punts de despatx.

Secció especial per a la construcció

de tota mena de mobles d'erícárrec.

i n s i niHhdu per 9 inris. lite i totes l« loiiiüs

Casa Central;; Plac HepüMfca. 10. - Placa W. Bertrand, 16. Mollerussa

Sucursa l ; Plaga Conslitució. - BORGES BLANQUES

CASA que s'hi va per natural, des-prés d'haver-h¡ comprat una vegada

S to&eia de

Ángel Guimexa

r£\ ntiauel CCUICIAUILL

L'Home I el Poeta

Es curios que ©1 posta que havia de Mofiar forma literaria a molts estats passionals de 1'ánima de Catalunya no nasqués a la noslra ierra.

Es el mataix cas del Dr, Robert, quj amb tanta 4tautoritgt du~ gué la veu de Catalunya al Congrés deis diputats a Corts, nascut de pare cátala a la ciutal mexicana de Tampico i po.rtatdeipetü a Catalunya i criat aqui en un amfoient caíala.

Guímerá va náixer a Santa Greu dejEenerife el 6 de majg de 1849. El seu pare N'Agusü, fdl del Vendrell, havia auaí a Canáries cridat per un oacíe seu que ¡hi tenia en boua .mama un nesgo*» de vins. Casat amb Na Margarida Jorge, d'antiga familia canaria, al cap de la naixenca de llur fíü Ángel i mort ja el seu oncle, decidire.nre-tirar-se a Barcelona, mentí;© quedaba a Canard un gerjná que va

viure fins a noranta anys i funda la familia Guimerá, ara molt estesa a les susdites illes.

Al cap de pocs anys d'ésser a Catalunya, En Guimerá era cátala com si aqui hagués nascut. Ais 14 anys entra al coHegi deis es-colapis de Barcelona i ais 17 son pare el prengué al seu costat per ajudant del negoci.

A estones perdudes escrivia versos en castellá, ja que llavors era ditícil aprendre una mica de cátala literari; pero el notari del Vendrell, En Jaume Ramón i Vidales, l'aconsellá que escrigués en Mengua del pais.

El periódic La Gramalla publica sa primera poesía catalana «El rei i el conseller», seguint-ne d'altres a raig fet.

En 1872, mort son pare, s'establí definiüvament a Barcelona, essent ja un estel obirador en els centres literaris com eren les«pe-nyes» del café Suís, les de les Delicies, El Sigle, Pelayo i Continental.

Entrat a la redacció de La Renaixenca, que sortia des de 1870 ne fou director tins al 1886, en que deixá les tasques periodístiques per a dedicar-se de pie al teatre.

En 1875 enviá ais Jocs Floráis la poesía «Indibil i Mandoni», obtenint l'accéssit al premi guanyat per En Pitarra.

En 1886 guanyá la Flor Natural, i l'any següent tols tres pre-mis ordinaris amb «Cleopalra», «L'any mil» i «El darrer plant d'En Claris».

En 1887 publica ses poesies completes amb próleg d'En Josep Ixart i il'lustracions de J. Ll. Pellicer i A. Fabrés.

El teatre dona a En Guimerá un ambient en que podia plas-mar-se bé la seva poesía plena de suc de humanitat i roenta de pas-sió.

El 8 de maig de 1879, al Teatre Novetats fou estrenada la tragedia Gala Placídia, representada al Teatre Principal en una vetlla-da íntima.

Judiih de Welp fou estrenada també en sessió intima el 30 d'octubre de 1883, a l'Ateneu de Canet de Mar.

El 24 de marc de 1886 fou estrenat a Novetats El FUI del Rei restant al calaix Mar i Cel, judicada com irrepresentable. No ho cre-gué aixi el públic del Romea la nit del 7 de febrer de 1888, ja que es sentí corprés de l'onada de passió que sura per aquella obra immortal.

Després de l'estrena de Rei i Monjo, que suscita la gelosia

d?En Pitarra, movent-lo a escriure a corre-cuita El Morí jo negre, L'ánima moría, que el gran actor italiá Novelli posa amb molt d'é-xit al seu repertori, i La boja, En Quimera deixá la tragedia peí drama.

L'estrena dé Térra baixa, l'any 1896 al Teatre Espanyol de Madrid, marca l'iraici de la marxa triomfal d'aquesta obra que ha fet bategar els cors de tanta gent per tots els paisos civilitzats encara que el nostfe públic trigués forca a adonar-se deis mérits de l'obra.

La fortuna d'aquesta gran obra no es redueix a les innumerables represen tácions en totes les llengües cuites, sino que ha estat utili Izada per a fer-ne operes els mestrés Ferian La -'Borne, francés, i Eugeni d'Albert, alemany.

Ha publicat gran nombre d'obres, entre1 elles: Gala Placidia, Mar i Gel, Reí iMonjo, La Boja, Mestre Ola-

guer, María Rosa, Terra baixa, La filia del Mar, Indíbili i Maiidoni, Jesús que torna, L'ánima és meva, etc. etc., i fínalmeUt Juan Dalla, pero fou prohibida la répresentació dies abatís de l^estréna.

El conjünt de í'obra dramática d*En Quimera ofereix un ampie camp en que poden collir-se les tlors mes oposades que pro-dueix el reílexsr la vida real i el crear-ne de nova, que és mes real que la viscuda pels homes de carn. Quimera és com una mena de tornaveu geganti, net de tota prevenció i polit per un magnificent instint literari.

Quintera i el poblé

Home incapac d'una baixesa en la vida particular, oferi en la pública la maleixa figura de cavaller de l'ideal, sense contaminar en la pols del cami la seva armadura lluent i brunyida, el seu man. tell d'armini immaculat i el gallaret airejador de la seva llanca, matadora del drac i alliberadora de la primcesa captiva.

Com es complau la ploma, obligada a les miséries i les llet-jors de la vida mancada en l'evocació d'aquest elegant cavaller de la barba florida que no transigía mai i somreia sempre, imatge de l'enamorat que veu l'amada allá en l'horilzó com la beutat perfecta que no admet adulteris ni companyonies i mira les coses del cami dreturer, fins la santa poesia, només com elements de combat i escales facilitadores; nou San Francesc suggestionat per un cel gloriós

que no és allá en l'aire i en la llunyania, sino aqui baix, al tros de térra on hem nascut.

El panteisme malincónic d'En Guimerá, aquella imprecisió poética deis seus conceptes religiosos i civils, fosos, en un humani-tarisme resignat i en una exaltació del demos, en tractar-se de Catalunya és precisava amb decisió i es comprimía sense ambigüitats. Catalunya era tot per a En Guimerá. En son amor abracava la Catalunya d'hair, la d'avui i la de demá amb tots els éssers que hi han viscut i han de viure-hi.

El 19 de juliol de 1924 moria a la casa del carrer de Petritxol, que habitava amb la familia Aldavert. L'enterrament fou digne d'En Guimerá i recordava els de Mossén Cinto i En Prat de la Riba. Barcelona, cap i casal de Catalunya, que l'havia homenatjat en vida, l'honorá mort com a un rei patriarcal i gloriós.

Els funerals celebrats el día 29, a l'església parroquial del Pi, prop de casa seva, foren tan solemnes i fervorosos que mai ningú n'ha tingut d'iguals, perqué mai s'ha donat un cas com aquest d'i-dentificació d'un poeta i un poblé en un moment trascendental.

}a sou de l'Associació Protectora de l 'Ensenyanca C a t a l a n a ?

Avt,g,el Quimera

6 Maig 1849 19 Juliol 1924

• ; . f :^- - ; : ; ' • • • • • •-•••••'•}:•• •-.

::]^:Mf§m>W[

Dos aspectes de campaments femenins, organitzats per

«Germanor de Noies Guies» de PALESTRA

Des de l'infant mes petit a la persona mes gran, siguí home, siguí dona damiseila o be mingó necessita un dia o altre fer alguna provisió

* * Si tens un dublé lector i no saps a on comprar, ni ha una casa que no enganga hi ho pots molt bé comprovar.

* CASA DUCH és garantía de bons preus i qualilat. Major, 7, JUNEDA

tlfmKvimres ¡Ut

G laiHIMÍ V INTIMO It a

JUNEDA

T&ipettütat

Ee* 7h*i. Atdtwá %aua\H¿o.

Si té la vida foto adversos en que l'avui mata l'ahír, en cada estrofa de mos versos hi vull deixar quelcom de mi.

Si el dia té moments diversos en que l'esperit torna aflorir, donaré al vent mos cants dispersos per heure el goig d'un lent morir.

Perpetuar la propia esséncia i en tot moment de l'existéncia posar-hi un punt dleternitat.

Aixó és la gracia de la vida; per cada rosa que és marcida d'un altra rosa el bell esclat.

dolcepla ¡ Pasfisseria PE

RAMÓN B

Gran assortiment en doleos variats i fruites seques - Bomboneria selecta Xampanys i licors de les millors mar-

• ques-Servéis a domicili -

A. Clavé, 31 TORREGROSSA

Mobl es Jacint Verdaguer, 19 MOLLERUSSA

Si visiteu la CASA FAGES abans de comprar vostres mobles, no perdreu el temps. No dubteu un moment en adquirir o encar-regar els mobles a l'acreditada Casa FAGES

de radio, Gramoies i Dlscs l a Voz de su

lint oreria

OSTIUS Secció especial per a treure taques. Rentáis al sec. Te-nyits amb colors sólids. Plan-xat de colls, punys i camises. PLISES i CALATS es fan diá-

riament. Promptitud en els encárrecs.

Major. 33 L L E I D A

( . « . PALLEROL Encárrecs per a BARCENO-NA de domicili a domicili

Oilluns, Uiinecres i lííveraares

%ím IlllMIM

RMERIAíEXPLOSSIUS = = DE

ntoni COMPANYS G A S O L I N A LUBRIFICANTS Reparacions A U T O S I M O T O S Recanvis C H E V R O L E T I F O R T Garantía de tola mena de repara

cions eléctriques.

Prat h la uta, ll i taipp, 23 B O R6 ES

\JUVUG7V R A O

98 per 100 de puresa de to Els nous aparells

Claúou;

' & & & * • * * • &

1934-1935 és quel-com extraordínari en radio, degut a la gran varietat de models, des del modest receptor 4 válvules, fins al su-perb i potentíssim

de 14.

Empresaris de Cin InstaMeu en voslres locáis exclusivanient equips sonors

SUPREMA CALITAT

Máxima Garantía

Representan! peí Boiges i la Comarca

JOAN §HtRA Placa Constitució, 4

BORGES BLANQUES

lKiKlJofg|<KS

IIMlotg, «S

Htttli#f<jjtts

lalixfe

conBEno ?

Despertador, Paret, Butxaca, Pulsera

llllllllllllllllíIIlllllliillllB P R E U F I X E

PLACA DE LA SAL, 16 « ^ L L E I D A

CASA GOMA S A S T R E R Í A i Confeccions per a home i nens.

Biu l i l l t i t en la mida

KJ Stoks imporfanfs en novetats

CONFECCIÚ acuraJa

PREUS redu'íts

Carme, 2 i Peixateria, 8 LLEIDA

PAN© I A ¿T^Xí

JWirviRi JlBíiiri A ( l l i i i i i í l l i i s

• entre

JUNEDA - TARREGA l BARCELONA Sortida de Juneda a les 5'45 - arribada a Barcelona a tes 10

" Barcelona " a • " Juncia M 715

l i u t lis MliB servéis, 0 1 -nyareu femps i estalviaron diñen

AJn.iolsIració Je KAIIÍUQlW M«ntaner, 21 1 • v • i Teléfon, 35822

Servéis d'encdrrecs entre frots els po-

bles de la finía a preus económics

E X C L U S I V E S DE R E P R E S E N T A C I O N S

L L U B A N A C I O N A L S I E S T R A N G E R E S

(Agent Comercial Collegiat i Matriculat, N.° 21280)

Postal Despatx Telefónica Telégraf

Diputado, 50 id 50, pral

Tel. Urbá, 30.088 Diputació, 50

Barcelona AGENT§.#l#.pELEGACJONS. Masnou, Mataró, Reus, Valls, Girona, Litada, Valencia, Palma de Mallorca, Sta. Creu de Tenerife, Saragossa,

Osea, Barbastre, Sevilla, I Tauste.

Principáis producías Cancjgssignats: Perfumería «Nuryta» - Maquines d'Afeitar «Iberia». Fulles d'Afeitar «Iberia» «Campana» «Dollar» «Sevillana» i «Reclam» Tints «Iberia», per a tenyir en fred i calent. Tintes perescríure en pols, «El León» i «Águila Imp.» Insecticides Líquits i Enganxamosques «Orion» i «Iberia». Blaus doméstics i d'Ultramar. Cola pels arbres «Orion». Productes «Reflexol», «Soysol», «Goya» i «Serra Imsa». Turrons de Xixona «El Ciervo». Conserves vegetáis i productes «El Pelicano». Xampanys de les Caves «Rigol». Sabons en pols, Escames i Pinces de la firma «Soms». Esséncies i matéries primes per a la fabricació de Perfumeria, i Insecticides Líquids. Granulats Efervescents «Soms». Taps «Corona», Envelops de llauna, i Articles de Reclam sobre llauna Litografiada, de les Fabriques «Industries Metáliques S. A.»

de Bar ña.

NOTA: Exclusivament ais comerciants que ho solicitin, es fará tra-mesa del catáleg general de «Exclusives de representacions LLURBA.»

Hotel MODER P r o p i e t a r i : ANTONI EGEA

Casa preferida pels Srs. Viatjants CAMBRA DE BANY - CUINA ACURADA. - HABITACIONS

VENTILADES I ESPAIOSES C A L E F t C C I Ó C E N T R A L .

Pla?a Berenguer IV, 3 (junl a l'Estació) — L L E I D A

foui de UVIAAK

*?J&L (Lacui QueAjol Cabrio

La claror, una claror estantissa, marcida i amb sospirs d'esgotament, porta el jorn; unjorn que neix morent, si ja al cloquer han tocat primera missa;

que, va avancant, vencut, sens magestat, peí cel ennuvolat que no s'esguerra. Un vent, xisclani bufa gebrat, enfredorint la térra.

Jorn de tardor, la llum no m'encomana mes que llangor i grisos pensaments. No tens aquell esclat de llum galana d'altres jorns: ta llum no alegra gens.

No tens ni cants, niflors, ni ocells que tenamorin i si un piular se sent, sona ferit. Els arbres molls de pluja de la nit, sembla que plorin....

].,eP IIIRMIIIIIA

Línia d'Omnibus

DE JUNEDA A LLEIDA. SERVEI DIARI

Horari:

MATI: Sortida de Juneda dos quarts de 9 Retorn » Lleida a les 12

TARDA: Sortida de Juneda a les 3 Retorn » Lleida a les 7

Per a PREUS especiáis I económics

Lloc de parada LLEIDA Placa del Segre. - CAFE COMERC

J U N E D A : Piat de la Riba, 72. - Teléton n.° 21

GARATGE mnss!3se!¡mig&

Taller de reparecions d'automóvils i maquinaria en general.-Servei de taxis-Venda d'olis i grasses.-Soldadura autógena. - Representant deis cicles LAURENT i bicicietes de totes marques Accessoris. - Especialitat en repara-

cions de maquines de p a s t a r . = =

aume

eleqn i K eig

Torregrossa

COMERÁ de TE1X1TS

nacionals iestrangers

Amb rosi

Sanjuan

Pl. Constitució, 33 i 34 Pl. F. Maciá, 1 LLEIDA

Histeria Mecánica I Mobles de

Ángel Guiu

Especialitat en treballs per a obres

feíint Cardenal, 21

Vols economitzar? Compra una máquina de cosir

i brodar

Vertheim Representan!

airía Uisirfirán Sedó Modista

Major, 5 JUNEDA

Pare Alegría J U N E D A

Espaiós Uoc a l'aire [lliure. El mes frese de la població.

Variat i extens servei de refrescos. - Servei acurat

EKtraordináries projeccions de cinema pels dies 28, 29, 30 i 31

d'Agost. Per mes comoditat del públie, aquest any es suprimirán les

llotges de la terrassa

Cel o£e*¿

3efc SaUmdok Anifaaó, i Tloóell

Al cim del cami primer comenca la davallada; del cim del cami primer veig mes lluny el jorn ocre i mes Haiga la jornada....

Saltant entre el glatir deles floresles i la remor deis degotalls d'aigua gemada, ara a l'estiu ben plauers escenaris de guadi, orejats de meditacions i de promeses, no tenim molta disposició al pessi-misme: és mol'ta fe en la raica i en la forca-ée hesperit, queens aviva l'ambient feréstec i pac fressat d'aquestes series escardalenquestteís Aspres.

'Cromatins de sol, d'aigua i de verdor s'abracen fortament a l'esperil que anhela envolar-se cap a regions infinitament belies i ;heróiques; regions de serenor, ideal d'epopeia.

Tot pensant en la Patria...! Sempre Mncógnit davant d'una sensibilitat i d'una creació. Per qué incógnit i no batalla?

En el cel obert s'hi reflexen els negu'its i les angoixes de les consciéncies febles, menílre ens apar una crida, ais fidels, a l'esforc i

a la lluita. Llarga jornada a la vista, que ens obliga a inarxa amb acceleració cap al jorn seré i senyor de la Llibertat. Cada nova etapa és un nou himne i un viril empelt d'energies inédites. Muta-cions a cada monient que son resurrecció de glories i de naturali-tats. Anem seguint íerms. Ens enamorem de la Patria una miqueta mes. L'enamorada de tots, es la ideal de tots i ens solidaritza en el combat. Germans! Germans de raca, que som soldáis d'una Patria que vol retrobar-se. Farem batalla quan siguem ben forts íntegral-ment. Ara entre somnis i abstraccions, fem emoció comunicativa, que no es patriotisnie abstráete, cultura i consciéncia de carn i ossos.

Si recordem la historia tindrem esment de les promeses deis tirans que sois es fan entre l'espasa i la paret. Després la traició. Hem d'acabar el mite de la cordialilat que sempre és cobertora d'explotacions i d'esclavatges. Tenim el camí íHuminat peí cel obert de ¡'experiencia.

Camí fítat d'heroismes mes que no de paraules. Curull el camp de tombes.

Plena tota la térra noslra de vergonyes feudals. Veieu el camí germans? Fugim de la política forastera com del foc. La Patria ens de

mana esforc integral: sense paraules vanes, sense promeses de sirena, sense ingenu'üals d'adolescent. «Mens sana in corpore sano». I Batalla...

Les veus del bosc i la remor de l'ona, els fruits melosos de l'horta florida de moralges i el tic tac que fa la manufactura han de portar el signe inconfusible gravat eternament, en el flaire i en el nom d'una Patria bella i dissorfada que vol amor deis seus filis i admiració del món.

Arribaren) a tenue sí, imitant el Zaratustra de Nielzche, cla-mem amb el cor a la má:

«Estimo els homes!.... per ésser compres estimat i gaudir ajut de tots els homes de bona voluntat.

«Cel obert que moslres a nía térra un món infinit de belleses, ¡Ilumina l'orb i desperta el sonámbul; demá podrem puntejar una sardana de joies.»

Aixi ho poguem veure! Amén.

Tragó de Noguera, Agost de l'any 1934.

i

í

íeixits del país i estranger Mtes novetats per a senyora

i «r ' losa i ti&§§© l a tasa preferida peí la seva serietal i t a i gisf

OíMBllBaUlO-IlOnlBU-LLEIDA

II. unk

tuinrafs

i foiriraelraiches

(Nom comercial registrat)

Villaroel, 141

BARCELONA

hit l o r i a J IF«sta Majo* ¡L «34!

Pies 2 9 , 3Q i 31 d'Agost Tarda I nlt

Extraordinaris i lluidissims BALLS, ame-nitzats per l'acreditada ORQUESTRINA

J ovenfieá Arlísf ica

J e Darce lona que es distingeix pels seus bailables ame-ricans i moderns. S'obsequiará a les se-nyoretes amb artísíics ramells i toies.

(CJIa J» J . 1¡2 a 11 SiSSIO VERMUT CONCERTS tots els dies de 3 a 4 de la tarda a l'estatge social CARRER MAIOR 1

PELLETERÍA D E

Pere A ere rirques La casa mes económica i mes assoiiida; la mes antiga de la capital. Grans existéncies en re-nards, confeccions de moda, i tota mena de pells. Secció de guantería i generes de punt, a

preus excepcionals.

lajor, 113 i 85 L L E I D A

Els

caramels

LLOP

son

els

millors

RECADER de JUNEDA i sa comarca a Bartte i viceversa

llillllUIIIÜIHII)!UI!lllllllllllllll!llllllllllllllllllllll!lll!lllllfllllN>llllllltl!lll!llllllll!llll

Dies de viatge

DILLUNS, DIJOÜS i DIS-SABTES no festius.

Prompti tud, segure-tat. Economía

IIIIIU!IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIiniltl(llllllllllllllll!llltllll!i:illilllUIIIIIIII!lllíllll!III!]|llll!IIIHI

ADRECES JUNEDA, carrer Nou, 35. BARCELONA, Petxina, 5 i

Claris, 66. - Tel. 70456

Central de r e c a t a de Catalunya Piafa de Catalunya. Teléfon, 20.320

i ; ' ; .

fffeii ooMd ueMÍd í) i y ! - ; : • , . . • > ¡ . , , , '•, ,< . ! • > : ¡ . « . <••«' .;'

(Impressló d'Agost)

•) «i J

Tíe* ^o¿ef» Til. XanuHOA.

M.: Tots-els. malsque pateix CatAluriyá tehen Ün unic' ,Órigehí'La anexió amb Espanya i el consegüent estrafolári serifit que l'aberra-ció patriótica dona a casa nostra al mbt dettiocráéiá.

Ni la verilable democracia ho cura tot, ni l'independéncia de Catalunya será la vareta*mágica'de lá felítíitát.' ' :ii" ...rs Aixó advertit, volem insistir en-qtié la dissort actual de Cata

lunya ens ve de les Ierres enllá del'Gihéa';! Fixeu-vos-h¡ bé; dos cores négüitegéri'Cataíuiryá: 'A les Ciu-

tats, L'anomenat problema obrer, al camp el problema de les revi-sions.

¿Teñen fonament cátala? Ni l'un ni I'álfré. ' L'obrer espanyol, oi4gínarf de (erres -' eslepáriés i miserables,

amb el tracoma porta a casa nostra la miseria, el crim i la desolad o -. , , . . , - • . - : • . / , ..;:„);.; <>fí <r-^>; Í •—-

Una correntada espanyola d'esquerra demagógica p'i'ecipi-ta aquí el plante-jament virulent de problemes somorls origen de l'actual desgavell a la nostra ruralia. ' • •'" '" "

Vojl djr aixó que els problemes wo exlsteixen? Existeixen i cal resoldre'ls a un ritme cátala, pero.

El nostre pagés te set de justicia. - ¿No és ridícol que aquesta set li vingui a l'unison del pagés castellá tan diferent del nostre i tan lluny de la civilització catalana?- ¿I que la set s'apaivagui en unes fonts tan inadaptables en les nostres contrades com la «Reforma Agraria» espanyola? - ¿I que la set sorgeixi a la mateixá hora deis pobles assedegats de la mes pobra Espanya? - I que la cridória s'a-junti amb els esgarips de la gent del meridiá espanyol tan lluny es-peritualment del nostre meridiá? - ¿I que quatre insolvents al con-jur de les tres lletres F. A. I. vinguin a alliconar al civililzat obrer de casa nostra que tot hora ha pogul donar llicons d'obrer i d'ho-me ais que volen porlar-lo sota llur niestratge suicida?

Cal fer justicia al nostre obrer de la ciulal i del camp. Cal fer-li una justicia, tan radical com el mal que s'ha de guarir, ferma-ment catalana.

Deixar que els de tora ens crein problemes, és deixar-nos embarcar en la insolubilitat.

Deixar que la democracia espanyola intenti resoldre'ls és afegir veri a la malura.

Catalunya ha d'ésser el que els catalans vulguin, mai el que vulgui o imposi una democracia forastera.

Els catalans resoldrem els problemes bé o malament, sempre pero amb amor. Els espanyols ens els resaldrán sempre amb l'odi que ens teñen, amb la voluntat de ferir-nos i ultratjar-nos, amb el desig de sembrar a casa nostra la guerra entre els germans.

Una Catalunya unida és la pérdua per a Espanya de la mes rica colonia.

Espanya vol que jamai una Catalunya digna en senlit totali-tari d'aspiracions se li enfronti. Si el dia arriba, i arribarál - ¡Adéu Espanya per Catalunya i peí món!

Els governs catalans -d'homes és errar-se- tindran falles. Mai excusaran el su'icidi deis ofesos anant a Espanya, que és com dir fi-car-se a la gola del llop.

¡Bufen bons vents! S'ha demostrat que Espanya no ens pol entendre i que devem

plantar-li cara. [Li hem plantat! Espanya, cobarda ha callat perqué té por de qué li peguem i de que no pugui ja viure mes a les nostres costelles.

Cal que tothom aprengui la llicó. Les esquerres per saber que no deuen plantejar els problemes influíts pels esquerrans espanyols, les dretes per convence's d'un cop que els problemes nostres no

poden resoldre's mes que dintre el joc normal de la nostra democracia.

La llicó potser resultará cara a algún sector de l'economia catalana. ¡Paciencia!

A Cataluuya manein els catalans i no el Tribunal de Garanties. I si pretén manar, nosaltres a no obeir... i prou... o el que vingui.

A Catalunya avui no ha passat res irremeiable. Les aigües tornaran a mare. Bis catalans esdevindran justos quan una riuada de patriotisme escombri les petites passions.

¡Bufen bons ventsl Hem aprés que la nostra roba cal rentarla a casa nostra. Fárem bugada, i tot esdevindrá blanc i net. ¡Quina olor de poma camusina la nostra robetal Les bugaderes d'Espanya ni roba tíndran per a rentar. ¡Bufen bon ventsl tothom a empenyer, ¡un bon cop i... ¡ja hi

soml

Cámbrils, Agost de 1934.

Per Catalunya, fes-te de " P A L E S T R A u

L E C T R I C t T A T E © E A 1_

Projectes i pressupostos - l n s t a l - l a c i o n s Materials - Carga i reparació d'acumuladors

Treballs de bobinatge em baixa i alta tensió, d'alternadors, transformadora, dinamos, mo-

• • = tors, etc. etc. • Els treballs que executa aquesta casa, son garantitzats en el seu perfecte funcionament.

P PATAU

Representant per Borges i Comarca, deis insuperables aparells de radio

RAIT Plaga Constitució, 35 - Teléfon, 99

LANQU

Asstt^iHiMtts a fufos lies ifoirfmtus

w fi l i l íes n i icoinptaf ¡ si foirininís

Si vol sentir aquesta meravella de la técnica moderna, demani una pro va sense com-promís en la s e v a ' propia llar.

ffWIWfflll simmmEBmm

I eaíreramentjunea Dies 29 i 30 d<¿ a dos quarts d'onze de la vetlla

Especiadles Díaz 1934 ambla se va Orquestra mixta, en la que hi figuren tormoses Srtes.

Repertori de nova modalitat que ha aconseguit formidables éxits arreu on ha actuat.

IV1»- • , " 1 '. ,' - , ' , ' " - ^ 1

Esplendía servei de Café-Bar

Tarden i SessIO Vermut selectos o i u r h a la sala del Sindical

Fl eca Capdevi la

Especialitat en

coques d'ous

Prat de la Riba, 62 J U N E D A

Taller

foan tahalí de

« . ^ ¡ _ ^ _ _ i a

i

1 mecánic de i

Jardanyon* tofa mena de treballs de fasta

P E R F E C C I Ó 1 A R T

Forn,5

JUNEDA •.,1 •*£*• * • * * * * *

:EI «cis carameis Llop son eis miiiqrs» '•T',s '» • ' ""' =

,¡11.

«SkcararoekLlop séh éxquisits»

UuUeu en I obsequi! un paquel Je enraméis Llop

Pl. Constitució, 22

L L E t D A

RELLOTGERIA de

ÜOSEP ERAS Av. de la República, n." 31 (Rambla Forran) LLEIDA

RELLOTGES de les millors marques i económics JOIES de tota mena amb OR, PLATÍ i pedrés fines ÓPTICA graduado de la vista i receptes LENTES (gafes) i gafes peí sol

TALLER reparació de rellolges, joies i lentes (gafes)

Mínim de cost máxim de qualitat t í I I, Viritables PREUS de fábrica , o l $ e l * «»«™eng«»

a J| U RS E D A de 8 a dos quarts de 3

A CASA TOMASET CARRER MAJOR

Taller de Ferreria ¡ Manya d'obres

S O L D A D U R A A U T Ó G E N A S!1II!!!I!1!I!I1I!II!!1IIII!II!IIIIIIIIII!I!1IIII!!1IIIIIII!I!1I11

LLIIEK PELE»! Calefacció c e n t r a l per aigua i vapor

REPRESENTANT ÍSÍB.RE ARBOS successor de la constructora Manresa i Foz de Barcelona

per 3 centims per hora i habitado, en tola la seva caseta o piset, fruirá un felic ambient de Primavera amb l'«IDEAL CLASSIC»

lili ,1 ni ti - -ni tmimmmtúMummmmimtiemmaimímimw-iviiiHitT miWM

SÍ Jf z-IJiiioii9 i . Al. Ramón Castejon, 12 L L E I D A

% • s üSToonioaes i GASOSES - Qualitat selecta. GASOSA - Triple BETTY LLIMOSELTZ (Especialitat) ExceMent SODA «SELTZ-FRUIT»

(especialitat) ORANGE-CRUSH GOLDEN

Marca el NINOT AIGÜA DE SELTZ

»a de Miada m I I Tots els productes fabricats per aquesta casa están elaboráis amb aigua científicament esterelitzada

?** % Cedí Arqueé

Es prou coneguda la lasca que realitza Palestra en els seus múltiples aspectes, pero a mi el que em plau mes, el que s'emporta totes les meves simpaties, es l'aspecte cultural del seu programa, perqué cree que és el mes básic i a la vegada el que s'adiu mes a les possibilitats de la Delegació de Juneda.

Ja fa temps que al nostre poblé es feia sentir la necessitat que hi hagués algú que es preocupes de les coses de l'esperit.algú o al-guns que saturats d'entusiasme lluitessin per a aixecar el niVell naig cultural de la nostra vila. Avui podem afirmar que ja hi ha qui es preocupa amb remarcable inquietud deis problemes culturáis.

En els meus viatges a Juneda, he pogut observar com poc a poc van cristal'litzant aquesls anhels, també he observat, pero, que la gent, en termes generáis, no presta la coHaboració necessária per a qué la tasca iniciada sigui una bella realilat.

En les poques coses que ha pogut realitzar la gent de Palestra a Juneda, ha demostrat a bastament el seu encert, vull destacar entre aqüestes, la simpática íesta celebrada l'any passat en motiu de la conimemoració del Renaixement Cátala, i també l'éxit aconseguiten el plantejament i preliminars treballs d'urbanització de la Bassa. Llástima que una obra de. tan positiva millora peí poblé no hagi aglutinat mes voluntáis a resoldre-la rápida i definitivament.

Posada de manifest I'importancia cabdal que representa per a Juneda l'agrupament d'aquest estol de joves dedicáis exclusiva^

ment a ideáis tant enlairats, intentaré a continuado d'exposar breu-ment el significat actual del concepte cultura; dic actual perqué du-rant molt de temps fou emprada aquesta paraula en diverses accep-cions.

El concepte cultura és tan genéric que no pot ésser-ho mes. Entre les moltes nianeres que conec de definir-lo la que m'ha

semblat mes gráfica i convincent és la defínició feta per Kant. Kant diu que la cultura té com a exclusiu fi, produir un alt grau moral i coHectiu que porti a la plena lliberlat de l'esperit.

Dintre l'exclusivitat moral que com a objectiu principal as-senyala Kant a la cultura és evident que aquest concepte és també de valorització. No hi ha cap mena de dubte que en les activilats humanes hi ha categories i que les mes altes i admirables pertanyen a la cultura.

Des del punt de vista piáctic que en defínitiu és el que ens interessa, la cultura consisteix en formar-se una idea general de la Ciencia, de la Moral, i de l'Art que serveixi d'orientació a les nos-tres possibilitats.

La cultura exerceix una influencia poderosa damunt l'indi-vidu; de l'estar mes o menys preparat. culluralment parlant, depén moltíssimes vegades l'éxit en la lluita per la vida. Cal, dones, procurar per tots els mitjans possibles al noslre abast cultivar el nostre esperit i assolir a la vegada un major volum de coneixeinents.

No vull posar fi a aqüestes ratlles sense patentitzar ais amics de Palesti'a l'admiració que em produeixen lltirs activitals múltiples.

Cornelia, Agost de 1934.

•Sunecflerae! A fuda e ls «le " P A L E S T R A

•: Jaume Caldero María Pla<;a Constitució, 5 : LLE1DA

Música Instruments Pianos de lloguer Afinacions-Repara-cions - Instruments per a banda i orquestra.

Pianos ORPHEUS Laiíi

lra»irMcn ¡ut piroJliiicfos nmnttiifuHs

Especialitat en Tallarines i Canalons

Teléfon, 34 BORGES BLANQUES

LECA ©OTEU

Bon gust - Elaborado perfecta

Do menee Cardenal JUNEÚA

H ollywoo d B ar Begudes ¡ Refrescos de totes les classes

Ressopons i menjars económics amb tota pulcritud i economia

llItlIlBIllllllItlIBIIIIIIllIilBIil

Doménec Cardenal, 4 - JUNEDA ^r~-^rir''^ir"iirn'i rriÉiw-^-imi^TiTiiiir'' "-muir

ILa «asa ««1

¡pa Ais icalífnf

Major, 10 JUNEDA

Caipats de totes truenes

asa ROSTES

:: Esterería, 12 L L E I D A

Papereria - Llibreria - Objectes d'Escriptori - Plumes estilográ-fiques de totes les marques.

Immens i variat assortiment en Faroís, Guirnaldes, Cércol pa-per, Serpentines, Confeti, Boles

de Neu, etc. etc. =

Fíiest [ASÍS Esteraría. 14 L L E I D A

[i iiiiniiii iitirifniíi Fundició de Metalls

Taller de construcció i reparad o de maquinaria agrícola i Industrial-Pressuposlos gratuits

Salvador Paituví

Rv. República. 61 L L E I D A

LA FUl¿LA>. D AFEITAR?NACIONAL, MARCA

IBERIA És de producció netament catalana, que ademes a la meravella i finíssimament, deixa la pell atersada i se-

dosada de joventut i formosor. No és la mes cara, pero sens paliatius, afirmem, que la fulla d'Afeitar «IBERIA» és la millor del mercat mundial.

EXIGIU-LA — PROPAGUEU-LA

Distr ibuidors generá is per a CATALUNYA KXCLUSIVES DE REPRESENTACIONS LLURB*

DIPUTAC1Ó, SO BARCELONA

Taller de MAQUINA iiiiiíiiiaiB

Joan ¡sarita Maquinaria Industrial i Agrícola - Peces per a Auto-móvils - Petits Motors de 1 a 5 HP. rrJACOP» de marxa

lenta.

DE

DESGRANADORES DE BLAT DE MORO (Pañis) Secció especial per a el polit i ratilat d e cilin

dres d e farinera.

¡n 11 i Lis Roca, 2 L L E 1 0 A

Fabrica de mosaics hidrául¡cs,pedra, granet i marbres artificiáis

Tuberies de ciment

Á g u i l a

Av. de Barcelona - Teléf, 516

Ll i ida

Tintorería A. Guiró Tallera: Pelai, U b i s Despatx: Font, 26 - Teléfon, 3 B E L L P U I G Renfats en sec - Tenyi ts a vapor - Colors sólids i a = = = = = la mostra - Treball acurat i exprofés .•• -

SUCURSALS: Arbeca, Artesa de Segre, Anglesola, Agramunt, Almacellas, Borges Blanques, Binefar, Bélica iré, Caslellserá, Fuliola, Juneda, Linyola, La Guardia, Monzó, Miralcamp, Mollerussa, Pobla de Segur, Penellas, Tárrega, Tremp, etc. etc.

Per encár recs dir igir-se a la ronda Joan lleu JUNEDA

Maciaí agarzems Teixits i Novetats

Carme, 13 - Teléfon, 1 7 8 - T Á R R E G A

La Casa on trobareu les ultimes novetats en sedes llanes i cotons

sempreel mes nou preus sense competencia

Beüeáa

*PAK Ttomoü ^Aeioeeó

Quan el compromís d'un d.eure m'obliga a redactar una peti-ta ñola qualsevol, és coni si un pes se'm vingués a sobre. Es la nieva natural aversió a escriure, co que fa que em miri sempre amb recanca quan una necessitat m'obliga a fer-ho. Pero aquesta volta mogut per l'invitació cordial que els amics de Palestra acaben de fer-me no he pogut defugir el compromís d'acceptar-ho sense, pero, saber de qué podré parlar-vos. Mes una gesta involuntaria d'un in-fant que em rodeja, em dona un tema forca interessant, que no se si sabré sortir-me'n airós. Aquesta gesta ha estat un d'aquells mots oportunistes i graciosos que tanles voltes sentim en la boca tendrá d'un infant. Vet ací un mot que conté tota una naturalitat, una gracia, tota una esponlaneitat i per tant tota una Bellesa; els infantssón els únics que poden fer-nos sentir lotes aqüestes emocions intimes!.. Bellesa! mol sublim que tanles persones confonen creienl que sois existeix en alió que els produeix goig i plaer! Coi» et confonen els sentiments egoisles deis homes! Quantes voltes som incapacos de sentir amb tota la grandiositat de la forca el mot Bellesa! El sentit de conservado personal, que no és mes que un sentiment egoista i

mesquí, ens priva de comprendre la seva grandiositat real. Els ho-mes serem capacos de valuar i estimar tota la bellesa que existeix en el cant d'un rossinyol, en una piada tendrá i ufana, simptomes d'una joventut alegra i riallera, en qué la gracia d'un infant o la simpatía de la dona que és l'encís de nostres ulls; pero som incapacos de comprendre amb quina torca es manifesta la Bellesa quan un vaixell en mig d'una mar brava i alterada és juguet de les ones i poc a poc se'n va a fons. Quina és la inteHigéncia humana que tro-bant-se presoner d'aquest vaixelL és capase, rfe descriure la mages-tuositat de les ones i la forca salvafge que empeny aquella immensi-tat d'element líquit que cap forca natural podrá deturar? I bé, din-tre aquesta diguem-ne tragedia, existeix la Bellesa en gran superla-tiu. Per aixó cüu. molt bé Platón que «Bellesa és la resplandor que lleaca fs vetítaí»; i eí nostre Sfaragaíl la defíneix dient que és «ría unitat dintre la varielat.»

Cal fixar-nos bé en aqüestes dues definicions. El contacte, la unió estreta que ni'ha lligat amb els infants m'han fet comprendre la Verítaf <f*aqnestes defínicions. ETs petits sois manquen a la veri-tat qtlaa hi son obligats. Podrem no obTígar-los-hi verbalmenf, pero el temor del cástíg els hi empeny. Dones bé, en el moment que deixa de tiír la veritat deixa d'haver-hi bellesa en les seves páranles ja que la hipocresía i F'engany mai podran ésser coses belles. Si ha fallat, pero, a la veritat no ha estat guiat per un sentiment materialista sino que per un senfit de conservació personal, molí justificable en un infant.

La segona definíeió ornpíe mes, encara, tota la vida deis infants. La diversitat de gestos, la diversitat d'apeténcies, les diferentes necessitats, les incites ansies de plaer, de gaudir, etc, en totes hi ha una «nilarqne és un fi comú per a satisfer una necessitaf bioíó-giea, moral o inlel'leetiial deWnfent. Po-tser aquí se'm dirá que mol-tes voltes Pinfanf sent eeríes apeíéneies que no son ni biológiques, ni moráis ni inteliectnals. Llavors es produeix en l'infant el que airomeiiem capriet o morbo infantil: i ningú mes culpable d'aquesta deficiencia qaeaqoelíes persones que han cuidat de la seva educado.

Ttesumint, dones, veiem que en tots els actes d'un iníant, si no está influenciat per agents estranys, s'hi produeix la Bellesa. Si amb «aturaitat,ssi seaseían ¡previiestu&i, ¿•ésil'únic ésser de ' MnteMecte capac de p roduir fei*t-te sentir la-Betíesa, r.per«jfaés|©r,frF^anlOj no fem sentir-Ii a ell amb tota la gama de matisacions, amb tota la pu-resa del seu signifícat, la Bellesa que inclou la paraula Patria, pero la Patria deis catalans, demostrant-los-ni quesense la UibertáHlels pobles no és possible la HiberUt'dels bornes, únic ideal que la hu-manitat persegueix?

Per Catalunya, fes-te de P A L E S T R A

CASA BLANCO 3353

J O I E R I A MIES, fUil, Or de llei i xapat. Reparacions rápides

RELLOTGERIA RELLOTGES DE TOTES MARQUES PREUS

REPARACIONS rápides i garantides. - Entrega d'un certificat de

garantía per a dos anys a cada rellotge

ÓPTICA Cradnaiii de la vista - Receptes • Monte de conxa i xapadis

Esterería, 4 L L E I D A

Tallers de Construcció i Reparació de Maquinaria en general

Maa i FICDEROLA Especialitat en maquinaria

per a la fabricació d'oli d'oliva

Carrer J'lgnasi Iglesias O BO^BS BlanqilGS

Teléfon, 399

Aparta! de Correos, 52 L L E I D A Avinguda República. 8

Mulluracíó propia garantida, de Pebres Canyelles i Especies.

PESCA SALADA es reben diáriament im-portants consignacions de tot el litoral d'Espanya, de les marques mes selecles i

garantí tzades. COLONIALS I COMESTIBLES. Venda exclusiva al major, de les acredilades gale-tes E. FERRERI de Barcelona, marques

LA INGLESA i GLORIA

B a o a I I a L I B R O S - F A R O E S - F A X E S

ia Vinya TUi t #wm T>wdk

(Del seu Ilibre Les Hores Gerdes)

Vora la vinya el vent ens duu com un dringar de cobejanga que fou la tarda, fruit madur, regalimanl de benauranga.

La posta, esmusa la verdor que blinca el cep dintre l'oratge. I l'or sagnanl de l'horitzó raja i fumeja com beuratge.

Entre tes mans, mórbid trofeut

tens un ra'im com Uántia encesa, que serva l'oli del bes teu, i és de ton si dolga arquimesa.

La vinya amaga son ra'im, com el seu pit la muller casta. I atleta amb most en regalim la má goluda que l'abasta.

ñ

• 9

J U N E D A

29, 30 i 31 r w Dia 29-Ni t , a 2 quar t s d'onze

UDOLOROSO Dia 20 - Nit, a 2 quar t s d'onze

i»S li

A ir a § o n . 1 4

els OÍOS Tarda, i nit després de l'espectacle

Llui'ts Balls amenitzats per la [obla - Orquestra - Orquestina

La Pii iüii l flü Sanl M de l a Per details vegeu els programes de má

Ur. Lmili Keimaf Mola Jhetg,® i Qentiáta

r . . . n i i . í Av. de la República, 24

l (Cas i Cros) Teléfon 105 L L L I U "

PENSIÓ JUNEDA O E

RA1ÜON TORREN!

1 ttiMssa l l i c n i l i t lloirireiif

nUI!Iiei!!l!!í!l!íl!ll!¡llliO!lllllllll!!llll

Ihilfl. 24 -1 ° (Junt gamMBrt - Tel. Z0.807 B M O I O N I

$autiné ¿'injurié

JA 7K. ¿?o¿ep CouuuUlla

En acceptar la invitado que tn'han fet els meus amics de la Delegació de PALESTRA de Juneda per a coMaborar en el programa de la Festa Major d'enguany, no m'ha fet por el pecat de reincidencia, parlant d'un extrem que ja insinuava l'any passat.

El tema és simpátic i digne de repetido. Ultra aixó, és d'una valor social incalculable. El fet sortosíssim d'estar en vies d'execu-ció, no eximeix la constancia de l'estímul. Cal la tenacitat per assa-borir l'éxit definitiu.

Era quiméric sospitar una transformació tan reeixida deis terrenys incivils de la Bassa Bovera, i no obstant alió que semblava un somni será aviadissim una realilat. Aquest estiu, un cop fínides les obres del desguás, quedará sanejada definitivamen.t. El proper hivern s'hi plantaran un muer d'arbres. Parlo així, tan categórica-ment, perqué confio en tots i cada u deis ciutadans de Juneda que voldran teñir l'honor de contribuir amb entusiasme a plasmar aquella il-lusió.

jQuin goig la primavera vinent en veure brostar aquell bé de Déu de plancons, imatge redu'ida de la opulent arbreda futura!

Indubtablement, un deis joiells de les poblacions, son els jar-dins. La sentor de les flors, la cantadissa deis ocells, la remor de branques i fulles espesseüdes, bellugades per l'oreig, difonen genero-

sament positives gaubances. Totes les ciutats fan esforcos extraordi-naris per a posseir-ne.

Una arbreda és un tresor artístic i higiénio, una font de salut, un patrimoni de la coHectivitat, que hauria d'ésser com un monu-ment nacional. Un bosc, encara que siguí petit, és un recer imponderable per al eos i per a l'ánima.

Avui, época d'or de la puericultura, honi cerca amb afecte i dalit llocs de vegetado exuberant, regeneradors de vida auténtica, que acullin els infants en les hores de les seves corredisses. Un re-dós pels infants i també pels vells, els quals deuen disposar per dret propi d'un lloc amable per al repós i alleujament a les xacres que acompanyen les hores grises de la vellesa.

Diu l'adagi popular «home vell dues vegades nen». Infancia i vellesa, les dues etapes de la vida estimables des del mateix ordre espiritual.

L'ombra d'un vell és el record vivent deis afanys de cadascú i de la tradició deis pobles. Es alió que ens Higa an.b la térra on ha-vem vist la llum. Honorar-los és honornr-se a si mateix i ésser fer-manca de respecte per a tots el dia de demá.

El cuite ais vells i ais infants és una flor d'espiritualitat i un deis mes sublims sentiments del cor.

Els coratjosos i benemérits components de la Delegació de Juneda, moguts per la flameta de humanitat i palriotisme, cerquen també la resolució deis detalls secundaris.

Per anar a l a Bassa, cal fer un trajéete d'uns 300 metres per la vora del Canal, la qiial cosa representa un cert perill de caure-hi els petits. Per evitar-ho demanaran a la Societat Canal vulgui plan-tar-hi una paret d'arbust (projecle que trobareu en un altre lloc d'aquest programa), la qual ensems de protegir la deambulació per aquell lloc, hi donará un caire mes jardinístic.

¡Fem arbredes; recordem-nos deis infants i deis vells! Oferini-los un refugi bell on trobin repós, esbargiment i salut. Així serení un poblé conscient i símbol de plenitud ciutadana.

Si sents el sentit de Patria, fes-te de PALESTRA

.'*' ^m, Projr.ct* tfur&apfUncií Pro/e.ct* <A> /í vor:

< Y l k vs

¡E?**i-

cj«tf/di~/: zoo

Projecte d'embelliment del costat esquerre del Canal dUrgel l . Pas per anar a la Bassa Bovera

Arquitecte: A. Fisas.

Dos plans d ' É i É u i i que presenta la Deleiidi de PALESTRA Pía d'urbanització de la Bassa Bovera.

Arquitecte: Ll. Bonet i Garí.

"3K?

•mt

URSANrTZACiÓ DE LA BASSA JUNEDA

•w£¿<

,7/

* "i "1ÍX-,

• • •"- •, V. i'h

QHJ

ZeAAtt&ii i po&laaÁ deló TUU&OÓ cíe

P w w r t W f y w V v W t W H V v l v

" L p A I S D C L £ N 6 A D ' O 1 L / » U Í J

! ¡ s S t ^ V V . ' j f , F M n » i tf ( > 1 ! V £ K N M A " " T % J V =9&?'?"'W L E M 0 5 I N 1 ano íoo»/nw_y ^ ^ V

¡a o TI / w v / •—*_ A 3 ^ V . L C N O A D O C l T

* ••-:*:•*•'/€ A T A L O N U A !

* J í j i r P Í A » M í D l T f R R A N t A

2 ir ~*- m -* m ° • i V A L E N C I A ^-, : v i "5FOV I

f < 'fefc » § ? " B A L I A R A S ®

« V.# ' ',«¡k\ 1

*

'-

•

»v

<

Catalunya . . . 3.500.000 a ni i Ules Baleáis . Valencia. Anvérnia Gascunya Llenguadoc . Llemosí . Provenca

Total de la població

550.000 2.000.000

850.000 2.000.000 4.000.000 1.509.000 2.600.000

17.009.000

nes »

»

»

»

»

»

»

»

Explota» Iroi S. A.

Castellanroy (

m i l i - folia - [ale

Oflcines: Alcalde [osla, 35 - M i t a . 46

iiiiw •

Osea)

facció eléctrica

L L E I D A

Perruquería per a Senyores

E U S Permanents amb moderníssims apa-rells - Ondulado Marcel - Rentat i decolorado de cabell - Massatges i

Manicura Preus económica - Servei esmerat

Placa, 11 J U N E D A

I D A R

¡Ji Falcó Xampanys i refrescos - Vins i licors de totes

marques - Menjars económics. OBERT DÍA I NIT SERVEI ESMERAT

A. Clavé, 2 J U N E D A

Sebasfiá Falcó Agent Comercial Col'legiat

Comissions - Representacions - Assegurances

i

Teixits i Confeccions

Mercería - Bisutería

Generes de punt

Gorres, Camises i Corbates

Q

tí)

&

LAMARCA Plaga, 4 J U N E D A

ILliliireiria

Ir apeiriíiria

II m |p ir « m l a

S O L Major, 19 LLEIDA Teléfon, 127

Immens assortiment en modelatge per a

Ajuníamonts - Miáis - íontribucions

t ettgo*

TJe* 71. TUttyé i 7HU.

Avui, cora cada any en aquest dia, la vila está de Festa. Amb els crits eixordadors de la mamada, el ciar de les veus d'argent de les tendres damiseWes i el somriure prometador de la pubilla, ha fet el seu esclat triomfal i solemne la Festa Major.

I si amb els temps aquesta diada a tot arreu evoluciona, heus-ací que, Juneda, en aquest tnoviment joiós de superació de la festa, no hi és pas absent. Vol anar al capdavant deis pobles de la rodalia, aconseguint-ho amb escreix, perqué té una joventut distingida i que treballa amb dicisió, per a íer-la mes atractiva i cada vegada mes agradosa.

Pero, amb tot hi adaptar-se el modernisme que la festa comporta, hi ha en ella un pregón sentiment tradicional que té sentors de velluria, com hi és en tots els pobles que es mouen al vol d'un ideal. Es ademes, perqué el seu esperit és fort, jove i sa, coronat per un estol lluít de juuedenques, plenes de simpatía que en fan de l'humor una eterna i mágica gracia.

I és per aixó, que si trobeu a lothora en aquesta vila una a-collida exemplar i una bonhomia a tota prova, avui, que celebra la Festa Majpr, hi trobareu sota un voleiar de flamejants senyeres, mes juventut, mes alegría i mes amor que mai, que junt ambl'iHn-,

sió que envaeix el cor de les donzelles, fa que hi hagi a vila un encis que no veureu en cap mes lloc.

El sol record m'omple d'enyoranca i em fa desitjar veure no-vament aquella desfilada jovencella per l'ample «Carrer de la Font» i poder reviure aquelles hores de placidesa i de silenci embriagador, d*un capvespre de Festa sota el poétic oasi de la «Font del Gat».

Festa Major, benvinguda siguisl I avui, que com cada any arribes plena de benaurances, fes realitat el somni daurat de tantes nines que esperen, toca el cor d'aquell que aspirava a promés i fes la felicitat de la nova parella.

Lleida Agost de 1934.

Per Catalunya, fes-te de " P A L E S T R A / /

Emil Cambrod

li lí

•

Fabrica de Soles de Goma B O R G E S BLANQUES

T e l é í o n , 12

Especialitat en lá classe, propia per a la confecció de l'espar-denya clássica deis catalans, clavada, "SISTEMA CASÁIS" patentada.

Demostracions i ensenyament per a la confecció, a disposició de tots els espardenyers

Iljircijjiittiria ¡ IrttirlíiiiniKiria

airliiEiies ItofojjiralrMcs T r e b a l l s rápids de Laboratori Fotografíe

mi Mafor, 54 - - Teletora, 104

L L E I D A

Delegada, de. TtaUáUa

IfUmoua

En redactar una memoria, s'acostuma a presentar totes a-quelles coses que hom ha fet en el transcurs del temps revestides amb les galesmés pomposes i, preseuta petits detalls com si fossin unes obres d'una transcendencia envejable. Nosaltres pero, ens limitarem a exposar d'una manera breu, la tasca que hem fet i portem a cap.

Totsja saben les millores que hem aconseguit en nostre poblé. Mereixen destacar-se entre elles l'haver fundat una biblioteca, haver donat dos cursets de llengua catalana i organitzat un concurs d'escriptura de la nostra parla amb un repartiment de sent cinquanta pessetes i tres-cents cinquanta llibres entre els con-cursants. Hem organitzat conferencies publiques de Cultura catalana, en pro de l'Estatut, de commemoració d'obertura del Par-lament Cátala, campanyes pro-premsa catalana i rétols en cátala, segell pro-infáncia, etc. etc. S'han comencat les obres d'urbanització de la vora esquerra del canal i Bassa Bovera.

Es tan gran l'éxit assolit amb la campanya pro-premsa catalana i rétols en cátala, que no pararen) fins a assolír l'éxit defínitiu.

De 15 diaris i 68 seímanaris catalans que es rebien l'any 1932, ara se'n reben 57 i 153 respectivament. De tres rétols catalans que hi havia dos anys endarrera, avui n'hi ha 26.

El que ens omple mes d'orgull i el que ens esperona mes en la nostra difícil tasca, és l'apoi trobat, tant en les autoritats com en tots els sectors del poblé, en la solució d'urbanitzar la Bassa Bovera, fins a convertir-la en un pare frondós per a esbarjo de vells i joves. Aquell somni, aquella utopia d'ara fa dos anys, de convertir la Bassa en un bell jardí, avui dia és ja quasi una realitat. Les obres de desaigüe i sanejament, ja en curs d'execució estarán prompte aca-bades. Després, el planlament total d'arbres, amb la bona voluntat de tots dintre de poc temps será un tet.

En les nostres aspiracions d'embelliment d'aquest tros de térra, avui encara erm i eixorc, hi entra una piscina municipal. Si el poblé continua com fins ara al nostre costat - i tenim motius per creure-ho - arribarem molt prompte a assolir aquest objectiu, que convertirá la Bassa en el lloc predilecte d'esbarjo i de fer salul, i será un orgull peí nostre poblé.

De tu Junedenc, depén el portar a fi nostre projecte.

Juneda, agost 1934.

Per Catalunya, fes-te de P A L E S T R A

Sastrería Les mes altes novetats

en panyos del país i e s t r a n g e r

Ferran Pera Bon gust, confecció acu-

rada-qualitat-economia

Prat He la Riba, 121 J ü N E D A

•

Prodirctes qniítiics ifaTniacéutics. - Aigües minerais. - Específícs nacionals i estran-gers. - Perfumería i «Cepelleria».•» Pintu-res, Esnialts i Bernissos. - PinzellsJ papéis pintats per a decorar habitacíonSj i per a cristalls amb dibuixos blancs i de color. Traclatnents per a combatre les plagues que ataquen els cuitáis deis ametllers, po-meres, pruneres i demés arbres fruiters. Sones, Sulfat de coure, Arseniat de sosa. Arseniat de ploni amb pols i pasta. Sulfat de nicotina. Insecticidas a raticides de va

ríes classes. ^=»

S.S unye era Major, 2 L L E Í D A Teléf. 96

Ma9aiz<»HSILilESniEILIU\ Carme, 9 - TARREO A

Teixits, Sastrería, Confecclons Altes fantasles

La casa m compta amb Mi existencia i la Mi M assortida

Vendes al detall I l'Engrós

Farmacia i Laboratori cTAnálisi

i.iuMUó Major, 70 L L E I D A

Ferretería* Batería de cuina, Vidres,

Pisa sanitaria!

rm« € . Major, 45 L L E i D Ü

Servéis de taula Objectes per a regáis

Agentexclusiu a Lleida deis receptors de radio

Ángelus ¡ Irliíkco

'vi-

P R O G R A M A de les festes que la vila de Juneda celebrará els dies 28, 29, 30 i 31

d'Agost en motiu de la seva F E S T A MAJOR

D Í A 3 8

A les 12 del mig dia. — Tritlleig de campanes anunciant les festes

» 6 de la tarda. — Solemnes completes, a l'Església Parroquial.

» 8 de la tarda. — Repartiment de bons ais pobres de la Vila.

» 10 de la nit. — Gran revetlla a la Veneciana i sessió de Cinema al Pare Alegría.

D I A 2 9

A les 10 del mati. — Divina Oficis a la Parroquia.

A les ,12 del mig dia. — Grandiosa Traca Valenciana, al carrer Major i Placa de la República. A contjnuació Selectes concerts per les or-questres de les entitats.

A les 3. — Escollits concerts a les societats, «Foment Junedenc», ^«Unió.Republicana Catalanista» i «Joventut Alegría Junedenca».

A les 7. — Llu'its balls a l'«Unió Republicana Catalanista» per la notable orquestra «La Principal» de Sant Sadurní, a la «Joventut Alegría» per la renombrada orquestrina «Joventut Artística» i al «Foment Junedenc» per la famosa orquestrina «Diaz Orchesta».

A dos quarts 11. — Extraordináries sessions d'espectacles. Al «Foment Junedenc» per l'acreditada companyia de Revistes «Espectacles Díaz 1934», amb la seva orquestra mixta. A l'«Unió Republicana Catalanista», representado de la sarsuela «La Dolorosa» i el joguet cómic «Un músic de Regimentó. Al «Pare Alegría», escollit programa de Cine

ma. A.cál,«lSHquelet» Cinema sonor.

Acte seguit. — Se ieotes Ba l l s a les entitats, «Unió Republicana Catalanista», «Foment Junedenc» i «Pare Alegría.»

D Í A 3 0

A les 10 matí. — Missa d'Angel is a l'Església Parroquial.

A les 11 » — Audición» de Sardanes a les societats, a carree de les res-pectives orquestres.

A les 3 tarda. — Grans Concerts a les societats per les citades orquestres.

A les 6 » — Se iec tes Bal l s a les entitats.

A dos quarts d ' l l . — Grandioses s e s s i o n s d'espectacles . A l'aUnió Republi

cana Catalanista» es representará la sarsuela «Los de Aragón» i un

joguet cómic. Al «Foment Junedenc». reposisió de la companyia de

grans espectacles «Espectacles Diaz 1934» amb programa completa-

ment diferent del dia abans. A cal «Miquelet» Cinema sonor i al «Pare

Alegría» un encisador programa de cinema.

A continuació. — Espléndids Bal l s a les enlitats.

D I A 3 1

A les 10 matí. — Missa de difunts, a la Panóquia .

A les 11 » — Audic ió de Sardanes a les societats.

A les 3 tarda. — Se iec tes Concerts, ais llocs de costum.

A les 4 » — Carreres de Bic ic le tes (locáis) i «Cós» de la «cordera»,

Sacs, barra ensabonada (infantil,) i altres. Les Carreres ciclistes i «Cós-

sos» estaran dotats amb valuosos premis.

A les 6. — Magnífica Bal l s a les societats esmentades.

A les 10. — Dispar d'un magnífic i variat ramellet de Focs d'Artífici.

A dos quarts d ' l l . — Grandioses s e s s i o n s d'espectacles a les societats i Cine

ma al Pare Alegría.

Acte seguit Sumptuosos Balls .

NOTA: Les societats donen els detalls deis seus respectius espectacles, en

programa apart.

EiKIfat e¡¡ É talliis flirts fiiips larir-ft i t le la l a , 22-ionii lapes

¿V

•, Concordi

Pastó Ari|iié

Tuberiesdeciment

Pedra artificial Dipósits armats de grans dimencions, construits en el Uoc del seu emplacament

íí. L L E I D A

IgÉ H>Arc>lé Casa especial per a tota clas-se de «compostures» garan-titzant-les per UN A N Y . RELLOTGES de váries maiv ques 1 de les acreditades

A I LONG»

Main. 84 ( I r a t Café Si )

Tallers de Serralleria i Calefacció Termo - sifons per a grans ¿servéis d'aigua calenta.

Llorenc Domingo Calefacció de tots sistemes «IDEAL CLASSIC» vapor, ai-gua i aire calent. - Seeció técnica-pressupostos-planols

Tallers i Despatx: Villa Antonia, 9 i 11-Tel. 212 L L E I D A

a renovadora

La casa que sempre presenta les

darreres novetats per a Senyora

Esterería, 5 -- Teléfon, 406

L L E I D A

M macttiMts

IMr.il. aii Major, 34 LLEIDA Teléf. 567

La Casa mes important en

1 «í¡ Ylf S - lAOV«tf aís - t[oill[<MC4E¡<»IIS

Sasfiwiria iltt Ir íríineír Ovil 1M6

Articles de fabricado propia

Cases a: Barcelona, Saragossa, Osea, Barbastre, Jaca, Aierbe, Sarinyena, Moneó, Biné lar, Al colea i Sabinyanigo.

.'.'.'• -i- .*•