PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE VALENCIÀ ......3 1- INTRODUCCIÓ El departament de Llengua i...
441
1 PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE VALENCIÀ. LLENGUA I LITERATURA CURS 2013-2014 IES SANT VICENT
Transcript of PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE VALENCIÀ ......3 1- INTRODUCCIÓ El departament de Llengua i...
1
PROGRAMACIÓ DEL
DEPARTAMENT DE
VALENCIÀ.
LLENGUA
I
LITERATURA
CURS 2013-2014
IES SANT VICENT
2
ÍNDEX
pàg
1. INTRODUCCIÓ..................................................................................3
2. OBJECTIUS........................................................................................5
3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. …………………………………………………………23
4. CONTINGUTS………………………………………………………………..…………….63
5. UNITATS DIDÀCTIQUES………………………………….………………..…………97
6. METODOLOGIA.ORIENTCIONS DIDÀCTIQUES…………………………..229
7. AVALUACIÓ………………………………………………………………………………232
8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS………….246
9. FOMENT DE LA LECTURA……………………………………………..…………..249
10. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES …………………………………………..251
11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS…………………………………252
12. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES……………………………………………..253
13. CALENDARI DE REUNIONS DEL DEPARTAMENT………………………..254
14. TALLER DE TEATRE……………………………………………………………………..255
15. TALLER DE LLENGUA………………………………………………………………….265
16. PROJECTE CURRICULAR 1r BATXILLERAT…………………………………….283
17. PROGRAMACIÓ 1r BATXILLERAT………………………………………………..345
18. PROGRAMACIÓ D’AULA 1 r BATXILLERAT……………………………………348
19. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ 1r BATXILLERAT……………………………….369
20. PROJECTE CURRICULAR 2n BATXILLERAT……………………………………375
21. SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS DE 2n BATXILLERAT………………..390
22. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ 2n BATXILLERAT………………………………392
23. OBJECTIUS GENERALS DEL PQPI-1………………………………………………402
24. CONTINGUST ÀREA LINGÜÍSTICA PQPI-1…………………………………..403
25. OBJECTIUS GENERALS DEL MÒDUL LINGÜÍSTICO-SOCIAL….……..405
26. CRITERIS D’AVALUACIÓ PQPI-1…………………………………………….…..407
27. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PQPI-1……………………………..……………408
28. PROGRAMACIÓ PQPI-1…………………………………………………………….410
29. CRITERIS PQPI-1 TEATRE…………………………………………..……………….413
30. CONTINGUTS PQPI-2………………………………………………………………..415
31. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PQPI-2………………………………………..…425
32. MATERIAL DIDÀCTIC PQPI-2……………………………………………………..427
33. OBJECTIUS GENERALS PQPI-2…………………………………………………..428
34. TEMPORALITZACIÓ………………………………………………………………….430
35. AVALUACIÓ PQPI-2………………………………………………………………….431
36. OBJECTIUS ÀREA LINGÜÍSTICA VALENCIÀ PQPI-2…………….………434
37. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES………………………………………..436
3
1- INTRODUCCIÓ
El departament de Llengua i Literatura. Valencià està format pel següent professorat: Joan Ramon Guijarro
Perfecte Ripoll
Sílvia Pastor
Cèsar Moreno
Sandra López
Maria Roig
Antonio Cutillas
Laura Valdevira
a) Justificació
En començar aquest curs ens plantejam una sèrie d’objectius fonamentals com
4
són: fomentar el domini bàsic de l'ús oral habitual del valencià entre l'alumnat de tota l'etapa i el gust per la lectura, tasca que ens sembla imprescindible per aconseguir l'assoliment dels coneixements fonamentals relacionats amb la llengua que s'haurà d'haver obtingut en finalitzar l'Educació Secundària Obligatòria, la qual cosa no vol dir que deixem de banda els aspectes de la llengua escrita, com veurem més endavant. És per aquesta raó que consideram primordial el fet d’insistir en l'aspecte de la llengua oral al 1r cicle, a fi que en arribar al 2n cicle puguem aprofundir en altres aspectes lingüístics i ens puguem dedicar a corregir i perfeccionar l'ús de la llengua escrita. En aquest sentit cobren una importància cabdal les proves orals a nivell de departament i fora de l’aula que l’any passat ja iniciàrem (sense obviar les diferents activitats d’avaluació oral que ja es fan dins de l’aula). Pel que fa a la lectura, element de pràctica habitual a classe, serà també objecte de treball individual de l'alumnat, ja que els oferirem la possibilitat d'escollir entre algunes obres, sempre adequades a cada curs, a l'hora de realitzar les lectures obligatòries o voluntàries i els treballs corresponents; així fomentarem el criteri personal a l'hora de comentar el tipus de literatura que els sembla més interessant, afavorint així l'intercanvi d'opinions i el debat sobre el tema. Així mateix, la lectura serà un instrument interessant per treballar els temes de lèxic, també inclosos en el nostre currículum. També cal destacar la introducció, a diferent nivell en tota l'etapa, de qüestions de tipus sociolingüístic, dialectològic i històric, per tal que l'alumnat entenga l'origen del valencià i el sàpiga situar, com una llengua més, dins el context lingüístic europeu. Aquest és un aspecte molt important per poder combatre tot tipus de prejudicis lingüístics i perquè comprenguen la necessitat i la utilitat de dominar la pròpia llengua o, si més no, la llengua del lloc on viuen; i més si tenim en compte que el nostre centre té una gran part d’alumnes no valencianoparlants i cada any rep una allau de nouvinguts de diferents punts del món que no coneixen la nostra realitat. Per aconseguir tots aquests objectius, consideram que és molt útil que els professors de llengua fem feina de manera coordinada, si més no en el tractament igual de l’ortografia i la importància de la lectura per al desenvolupament intel·lectual de l’alumne/a. b) Contextualització L’IES Sant Vicent està ubicat a la població de Sant Vicent del Raspeig amb uns 50.000 habitants, és el primer dels cinc instituts que exixteixen a la localitat, i el que únicament hi havia a l’antic pla d’estudis, on es podia estudiar BUP i COU. Aquest fet ha creat una tendència per part de les famílies a voler inscriure els
5
seus fills al nostre centre. Malgrat tot, tenim adscrits tres col·legis de primària: CEIP Bec de l’Àguila, CEIP, Raspeig i CEIP Miguel Hernández. El primer i l’últim porten dues línies d’ensenyament, pel que fa al programa lingüístic, PEV i PIP; el CEIP Raspeig aporta dues aules de PIP. De moment, el nostre institut és l’únic que continua amb la línia de PEV, fet important per al posterior desenvolupament de la nostra matèria: als alumnes de PEV el nivell de llengua és més alt que als de PIP, per tant, haurem de tenir-ho present a l’hora de marcar uns objectius i usar una metodologia. L’extracte social dels nostres alumnes es podria catalogar en un nivell mitjà, la qual cosa és rellevant perquè una majoria tenen un ventall cultural molt ampli i els facilita l’adquisició de molts coneixements.
2.OBJECTIUS
a).Distribució per cicles dels objectius generals d’etapa
OBJECTIUS GENERALS
DE L’ESO PRIMER CICLE SEGON CICLE
1. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià i en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los per a comunicar-se i per a organitzar els propis pensaments i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i alhora respectar les distintes formes d’expressió.
1.1. Comprendre i produir
missatges orals i
escrits amb propietat i
autonomia tant en
valencià com en
castellà, i almenys en
una llengua
estrangera, utilitzant-
los com a vehicle de
comunicació i
d’organització del propi
pensament i com a
vehicle de comunicació
i obertura a altres
cultures.
1.2. Reconéixer el
contingut explícit i
implícit en missatges
1.1. Comprendre i produir
missatges orals i escrits
amb propietat,
autonomia i creativitat
en valencià, en castellà,
i almenys en una
llengua estrangera,
utilitzant-los per a
comunicar-se,
organitzar el propi
pensament, com a
instrument d’adaptació
social i com a vehicle
de comunicació i
obertura a altres formes
d’entendre la realitat.
1.2. Interpretar el contingut
explícit i implícit en
6
orals i escrits d’ús
habitual.
1.3. Reflexionar sobre els
processos implicats en
l’ús del llenguatge que
permeten la
comunicació i el
respecte a altres
formes d’expressió.
missatges orals i
escrits d’ús habitual.
1.3. Reflexionar sobre els
processos implicats en
l’ús del llenguatge i en
els mecanismes de la
llengua que permeten
la comunicació i el
respecte a distintes
formes d’expressió.
2. Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per tal d’enriquir les seues possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en el seu ús.
2.1. Interpretar i produir
amb propietat i
autonomia missatges
que utilitzen codis
artístics, científics i
tècnics, per a assimilar
l’entorn de manera
reflexiva i crítica, i
enriquir les possibilitats
de comunicació.
2.2. Distingir els trets propis
dels llenguatges que
s’utilitzen en diferents
situacions
comunicatives.
2.3. Analitzar la realitat de
manera reflexiva i
adoptar una postura
crítica.
2.1. Interpretar i produir amb
propietat, autonomia i
creativitat missatges
que utilitzen codis
artístics, científics i
tècnics, per a
desenvolupar l’actitud
reflexiva i el sentit crític,
i enriquir la
competència
comunicativa.
2.2. Distingir els trets propis
de diferents
llenguatges i de les
situacions en què
s’esdevenen per a
produir-ne.
2.3. Analitzar la realitat de
manera reflexiva i
sistemàtica per adoptar
una postura crítica.
3. Obtenir i seleccionar
informació utilitzant les
fonts adequades
disponibles, tractar-la
de manera autònoma i
crítica, amb una
finalitat prèviament
establida i transmetre-
la als altres de manera
3.1. Obtenir la informació
necessària per a allò
que es desitja en les
fonts habituals,
analitzar-la de manera
crítica i seleccionar-la
per a la finalitat
establida.
3.1. Obtenir i seleccionar la
informació utilitzant les
fonts habituals on es
troba disponible,
analitzar-la críticament,
valorant l’adquisició de
coneixements com a
enriquiment personal i
amb repercussions
7
organitzada i
intel·ligible.
3.2. Transmetre la
informació elaborada
de manera
socials.
rigorosa, organitzada i
intel·ligible.
3.2. Utilitzar els
coneixements adquirits,
les tècniques de
selecció i tractament de
la informació en
l’organització,
elaboració i presentació
de les informacions i els
missatges de manera
intel·ligent.
4. Elaborar estratègies
d’identificació i
resolució de problemes
en els diversos camps
del coneixement i
l’experiència,
mitjançant
procediments intuïtius i
de raonament lògic,
contrastant-les i
reflexionant sobre el
procés seguit.
4.1. Elaborar estratègies
d’identificació i resolució
de problemes, situats
en contextos propers a
l’alumne i que tinga
possibilitat
d’experimentar en els
diversos camps del
coneixement i
l’experiència, utilitzant
procediments intuïtius i
de raonament lògic
senzills, destacant els
aspectes interpretatius
que permeten
desenvolupar
estratègies personals
per a resoldre
problemes.
4.2. Fomentar la
sistematització en la
revisió i el contrast de
les diferents
possibilitats i en la
reflexió sobre el procés
seguit en la resolució
de problemes.
4.1. Elaborar estratègies
d’identificació i
resolució de
problemes, situats en
contextos més
allunyats de l’alumne,
en els diversos camps
del coneixement i
l’experiència, utilitzant
procediments intuïtius i
de raonament lògic,
destacant els aspectes
constructius i formals,
que desenvolupen
estratègies més
rigoroses per a
analitzar i resoldre
problemes.
4.2. Fomentar
l’exhaustivitat i la
precisió en la revisió i
el contrast de les
diferents possibilitats i
en la reflexió sobre el
procés seguit en la
resolució de
problemes.
8
5. Formar-se una imatge
ajustada de si mateix,
tenint en compte les
seues capacitats,
necessitats i interessos
per a prendre
decisions, valorant
l’esforç necessari per a
la superació de les
dificultats.
5.1. Formar-se una imatge
ajustada de si mateix
tenint en compte les
pròpies capacitats i
limitacions i les
opinions dels altres;
acceptant positivament
i constructivament els
canvis físics i
emocionals que
travessa.
5.2. Desenvolupar les
activitats habituals de
manera autònoma i
equilibrada;
conscienciar-se de la
necessitat de l’esforç
personal i manifestar
interés per superar les
dificultats, com a
elements bàsics per a
la maduració i formació
de la personalitat.
5.1. Formar-se una imatge
ajustada de si mateix,
de les seues
característiques i
possibilitats,
consolidant
l’autoestima i afavorint
el desenvolupament de
criteris personals i la
implicació responsable
en l’activitat quotidiana.
5.2. Desenvolupar activitats
de manera autònoma,
amb equilibri entre la
immediatesa i l’actuació
amb mètode, valorant
de manera positiva
l’esforç personal i
adquirir una actitud
perseverant davant de
les dificultats, confiant
en la pròpia capacitat
per a fer un treball ben
fet.
6. Adquirir i desenvolupar
hàbits de respecte i
disciplina com a
condició necessària per
a una realització eficaç
de les tasques
educatives i
desenvolupar actituds
solidàries i tolerants
davant les diferències
socials,
6.1. Relacionar-se amb
altres persones de
manera sincera,
respectuosa i
receptiva, establint
relacions d’amistat i
participant en activitats
de grup, acceptant la
diversitat d’opinions, i
acceptant positivament
les valoracions
6.1. Relacionar-se amb
altres persones,
valorar la importància
de la pau, la
tolerància, i la
sinceritat en la
convivència humana.
Participar en activitats
de grup valorant el
treball en equip com a
mitjà per
religioses, de gènere i
de raça superant els
prejudicis amb esperit
crític, obert i
democràtic.
crítiques sobre les
pròpies actuacions.
6.2. Identificar els usos
socials i estereotips
que impliquen actituds
de marginació,
aconseguir una major
objectivitat i eficàcia,
per la seua contribució
a l’enriquiment
personal i social.
6.2. Desenvolupar actituds
9
rebutjar-los i evitar
qualsevol tipus de
discriminació; oferir
alternatives solidàries i
tolerants.
solidàries i tolerants,
adquirint compromisos
personals de rebuig a
qualsevol forma de
marginació o
discriminació i donant
suport a aquelles
iniciatives que
afavorisquen la
convivència pacífica.
7. Conéixer les creences,
les actituds i els valors
bàsics de la nostra
tradició valorant-los
críticament.
7.1. Conéixer les creences,
les actituds i els valors
bàsics de la nostra
tradició i patrimoni
cultural, mostrar
inquietud per informar-
se, respectar-los i
adoptar una postura
crítica sobre aquests.
7.2. Respectar les persones
i institucions que
transmeten les
creences, actituds i
valors bàsics de la
nostra tradició i
patrimoni cultural, així
com les altres cultures
com a mostra de la
varietat existent.
7.1. Conéixer les creences,
les actituds i els valors
bàsics de la nostra
tradició i patrimoni
cultural, identificar-los
en les seues
manifestacions
quotidianes i apreciar
l’herència cultural
rebuda i mantenir-la.
7.2. Escollir de manera
coherent aquelles
opcions que propicien
millor el
desenvolupament
integral com a
persones, i respectar
altres manifestacions
legítimes distintes.
8. Analitzar els
mecanismes i valors
que regeixen el
funcionament de les
societats, en especial
els relatius a drets i
deures dels ciutadans i
adoptar judicis i
actituds personals
respecte a aquests.
8.1. Assabentar-se dels
drets i deures socials
dels ciutadans i
prendre consciència de
la responsabilitat
individual i social que
implica assumir-los per
al correcte
funcionament de la
societat.
8.2. Valorar els avantatges
que implica la
8.1. Analitzar els
mecanismes i valors
que regeixen el
funcionament de la
societat, en especial
els relatius a drets i
deures, que permeten
a l’alumne participar de
manera responsable
en la convivència
democràtica.
8.2. Elaborar judicis i
10
participació en les
decisions
democràtiques.
criteris personals que
permeten participar,
amb autonomia,
coherència i iniciativa,
en l’anàlisi i resolució
de problemes socials.
9. Analitzar les lleis i els
processos bàsics que
regeixen el
funcionament de la
natura, valorar les
repercussions positives
i negatives que hi tenen
les activitats humanes i
contribuir a la seua
conservació i millora.
9.1. Reconéixer els efectes
directes i indirectes
que l’acció humana fa
sobre el medi, i
aprendre a evitar-los i
a buscar les opcions
alternatives.
9.2. Assumir la defensa,
conservació i millora
del medi físic com a
element determinant
de la qualitat de vida.
9.1. Analitzar els mecanismes
bàsics que regeixen el
funcionament del medi
físic i les agressions que
rep per tal d’evitar-les i
corregir els desequilibris
mediambientals.
1. Prendre consciència de la seua responsabilitat individual i col·lectiva en problemes mediambientals que afecten la qualitat de vida i donar suport a les iniciatives de persones i institucions que defensen la seua millora i conservació.
10. Valorar el
desenvolupament
científic i tecnològic i
la seua incidència en
el medi físic i social.
10.1. Conéixer i valorar el
desenvolupament
científic i tecnològic,
interessar-se per les
contínues innovacions
i obrir-se a la seua
utilització en l’activitat
quotidiana i com a
contribució positiva per
a l’obtenció d’una
major qualitat de vida.
10.2. Analitzar amb sentit
crític la incidència
negativa que l’ús
incorrecte del
desenvolupament
10.1. Conéixer i valorar el
desenvolupament
científic i tecnològic
com un procés en
contínua evolució i que
requereix un mètode
de treball i investigació
constant que pot servir
per a potenciar les
aptituds intel·lectuals i
el model
d’aprenentatge.
10.2. Distingir els aspectes
positius i les possibles
repercussions
negatives que
11
científic i tecnològic pot
generar sobre les
persones i el medi
ambient.
impliquen els
descobriments
científics per a la
humanitat.
11. Utilitzar les
tecnologies de la
informació i la
comunicació en els
processos
d’ensenyament-
aprenentatge.
11.1. Incorporar les
tecnologies de la
informació al procés
d’ensenyament-
aprenentatge, tot fent-
ne un ús adequat.
11.2. Valorar els aspectes
positius i negatius de
les noves tecnologies.
11.1. Utilitzar les noves
tecnologies de la
informació i la
comunicació en el propi
procés d’ensenyament-
aprenentatge.
11.2. Valorar l’aportació de
les noves tecnologies a
la societat actual.
12. Conéixer i apreciar el
patrimoni cultural i
lingüístic i contribuir a
la seua conservació i
millora; desenvolupant
una actitud d’interés i
respecte envers la
dimensió pluricultural i
plurilingüística entesa
com un dret dels
pobles i dels individus.
12.1. Conéixer els elements
que configuren el
patrimoni cultural,
apreciar-los, defensar-
los, i conservar-los
com a mostra de la
riquesa cultural.
12.2. Entendre la diversitat
lingüística i cultural
com un dret dels
pobles i dels individus i
desenvolupar actituds
de respecte envers la
diversitat i interés per
conéixer els elements
culturals que
impliquen.
12.1. Conéixer i situar en el
context històric, social i
cultural el patrimoni
cultural, valorar-lo com
a element definidor de
la identitat dels pobles i
mantenir-lo.
12.2. Entendre la diversitat
lingüística i cultural com
un dret i un deure dels
pobles i dels individus;
valorar-la com un
element enriquidor que
permet l’intercanvi amb
persones que
pertanyen a altres
cultures i llengües i
col·laborar en el seu
manteniment.
13. Conéixer i valorar el
patrimoni natural,
social i cultural de la
Comunitat Valenciana,
dins del context
històric, social i
lingüístic propi.
13.1. Conéixer i situar en el
context històric, social i
lingüístic els elements
que configuren el
patrimoni natural,
social i cultural de la
nostra comunitat,
apreciar-los, defensar-
13.1. Conéixer i situar en el
context històric, social i
lingüístic el patrimoni
natural, social i cultural
de la nostra comunitat,
valorar-lo com a
element definidor de la
identitat del poble
12
los,
i conservar-los com a
mostra de la riquesa
cultural.
valencià i mantenir-lo.
14. Conéixer els diferents
elements bàsics del
cos humà i
comprendre’n el
funcionament, així
com les
conseqüències de
l’exercici
14.1. Conéixer i comprendre
els aspectes bàsics del
funcionament del propi
cos i les relacions
entre funcionament i
salut.
14.1. Conéixer i comprendre
els aspectes bàsics del
funcionament del propi
cos, analitzar les seues
funcions i les seues
relacions amb els
físic, la higiene,
l’alimentació i la vida
sana per a la salut.
14.2. Valorar els beneficis
de l’exercici físic, de la
higiene i d’una
alimentació equilibrada
sobre la pròpia imatge
i la salut; analitzar les
actituds que no
col·laboren al
desenvolupament de la
salut, raonant les
causes que les
expliquen i plantejar
alternatives per a una
vida sana.
hàbits d’higiene i
alimentació.
14.2. Fomentar i consolidar
els hàbits d’exercici,
higiene i alimentació
per a ser responsable
del propi cos i
aconseguir una major
qualitat de vida i
rebutjar les pressions
publicitàries
despersonalitzadores
de l’aspecte i estil de
vida propis.
13
b). Distribució per cicles dels objectius generals d’àrea
L’adequació dels objectius generals de l’àrea a les característiques dels cicles es
presenta escrita a dues columnes en les pàgines següents. Els objectius generals de
l’àrea hi apareixen en la columna de l’esquerra i en la columna de la dreta s’expressa
l’adequació de cadascun dels objectius a les característiques de cada cicle.
b.1. Distribució dels objectius generals d’àrea en el primer cicle
1.1. OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA 1.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE PRIMER
CICLE D’ESO
1. Comprendre discursos orals i
escrits reconeixent-ne les
diferents finalitats i les situacions
de comunicació en què es
produeixen.
1.1. Comprendre discursos senzills orals i
escrits, amb una forma narrativa,
descriptiva, instructiva, explicativa,
argumentativa, conversacional i poètica,
reconeixent les seues finalitats diferents i
les característiques més generals de les
diverses situacions de comunicació en
què es produeixen.
2. Expressar-se oralment i per
escrit amb coherència i
correcció, d’acord amb les
diferents finalitats i situacions
comunicatives i adoptant un estil
expressiu propi.
2.1. Expressar-se oralment i per escrit
respectant els principis de coherència
(versemblança i no-contradicció),
relacionant les distintes parts del text
mitjançant l’ús correcte de connectors,
procurant la unitat semàntica del mateix
text mitjançant procediments de cohesió
textual, utilitzant les formes lingüístiques
més adequades per a la consecució de la
intenció comunicativa i adoptant un estil
expressiu propi.
3. Conéixer i valorar la realitat
plurilingüe i pluricultural de
l’Estat espanyol i les variants de
cada llengua, considerant els
problemes que plantegen les
llengües en contacte.
3.1. Conéixer la realitat plurilingüe d’Espanya i
de la societat i les variants de cada
llengua.
14
4. Comprendre i valorar, a partir del
coneixement de la realitat
sociolingüística, la necessitat de
recuperar un ús normalitzat del
valencià, símbol d’identitat cultural
i mitjà irrenunciable per a entendre
la realitat de l’entorn i accedir al
patrimoni cultural propi.
4.1. Comprendre i valorar, a partir del
coneixement de la realitat
sociolingüística, la necessitat de
recuperar l’ús normalitzat del valencià en
tots els àmbits.
5. Conéixer i utilitzar en les pròpies
produccions les normes
lingüístiques, amb especial
atenció a les ortogràfiques.
5.1. Conéixer les normes ortogràfiques, que indiquen els continguts del primer cicle d’ESO
5.2. Aplicar les normes ortogràfiques en les
produccions personals.
5.3. Valorar positivament la importància que
tenen les normes ortogràfiques per a
regular l’ús de la nostra llengua en tots els
àmbits.
6. Reconéixer i analitzar els
elements i les característiques
dels mitjans de comunicació,
desenvolupar actituds crítiques
davant dels seus missatges,
valorant la importància de les
seues manifestacions en la
cultura contemporània.
6.1. Reconéixer i analitzar els elements i les
característiques dels mitjans de
comunicació, en les seues seccions,
programes o espais més senzills, des del
punt de vista del contingut, forma i
context de producció, amb la finalitat
d’ampliar les destreses discursives i
desenvolupar actituds crítiques davant
dels missatges, reconeixent la
importància de les seues manifestacions
en la cultura contemporània.
7. Beneficiar-se i gaudir
autònomament de la lectura i de
l’escriptura com a formes de
comunicació i com a fonts
d’enriquiment cultural i de plaer
personal.
7.1. Beneficiar-se i gaudir autònomament de
la lectura i l’escriptura de textos adequats
a les característiques evolutives del cicle
(pel que fa als interessos i coneixements
propis de l’edat), escrits en forma
narrativa, descriptiva, instructiva,
explicativa, argumentativa i poètica; com
a formes de comunicació i com a fonts
d’enriquiment cultural i de plaer personal.
15
8. Conéixer i diferenciar els
principals gèneres de la tradició
literària occidental. Les
característiques de les principals
èpoques (artístiques i literàries), i
els autors i les obres més
representatius de cadascuna.
8.1. Conéixer els principals gèneres de
tradició literària: rondalles, contes,
novel·les, poemes, textos dramàtics i
assagístics.
8.2. Diferenciar les característiques dels
principals moviments artístics i literaris.
8.3. Identificar alguns autors destacats de la
nostra literatura, i de la literatura universal,
així com les obres més representatives.
8.4. Gaudir de la lectura de textos adequats a
les característiques textuals de cada curs.
9. Interpretar i produir textos
literaris i d’intenció literària, orals
i escrits, des de postures
personals crítiques i creatives,
valorant les obres rellevants de la
tradició literària com a mostres
destacades del patrimoni
cultural, amb especial incidència
en les literatures presents en
l’entorn.
9.1. Interpretar i produir textos literaris orals i
escrits que pertanyen als gèneres
narratiu, poètic i dramàtic, des de
postures personals crítiques i creatives.
16
10. Conéixer i analitzar les unitats i
els mecanismes de la llengua en
els plans fonològic,
morfosintàctic, lexicosemàntic i
textual, i les seues estructures
discursives, amb la finalitat de
desenvolupar la capacitat per a
regular les pròpies produccions.
10.1. Reflexionar sobre els elements formals i
els mecanismes de la llengua en els seus
plans:
a) fonològic: reconeixent el valor
significatiu dels sons o fonemes i la
seua funció dins de la llengua.
b) morfosintàctic: coneixent la forma i
funció dels fets lingüístics que donen
lloc a l’oració gramatical simple, a les
oracions gramaticals compostes i a les
relacions de coordinació i juxtaposició.
c) lexicosemàntic: coneixent les relacions
existents entre les paraules que
constitueixen famílies lèxiques i camps
semàntics.
d) textual: coneixent les propietats
formals del text (cohesió, connexió i
mitjans lingüístics d’ús més comú per
a articular i proporcionar unitat als
textos), els principis de coherència, de
versemblança i no-contradicció, així
com les condicions de producció dels
missatges en els contextos socials de
comunicació pròxims a l’experiència
de l’alumnat.
Tot açò amb la finalitat de desenvolupar
la capacitat per a regular les pròpies
produccions.
11. Analitzar i jutjar críticament els
diferents usos socials de les
llengües, evitant els estereotips
lingüístics que comporten judicis
de valor, mitjançant el
reconeixement del contingut
ideològic del llenguatge pel que
fa especialment al fenomen
social, a la llengua que es parla i
a les consideracions racistes i
classistes.
11.1. Identificar i jutjar críticament els usos
socials de les llengües que suposen
judicis de valor i prejudicis (classistes,
racistes, sexistes…) que denoten rebuig
o menyspreu pels valors objectius d’una
societat democràtica (respecte,
tolerància, acceptació de les diferències,
igualtat de drets…).
17
12. Utilitzar la llengua com un
instrument per a l’adquisició de
nous coneixements i per a
aprendre i utilitzar tècniques
senzilles d’ús de la informació a
través dels mitjans tradicionals i
de la tecnologia informàtica.
12.1. Utilitzar la llengua com un instrument per
a l’adquisició de nous aprenentatges, per
a la comprensió i anàlisi de la realitat, per
a la fixació i el desenvolupament del
pensament i per a la regulació de la
pròpia activitat, mitjançant la consulta de
fonts de documentació i mitjançant
l’elaboració de guions, resums,
esquemes, mapes conceptuals, agenda
d’activitats…
18
b.2. Distribució dels objectius generals d’àrea en el segon cicle
1.3. OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA 1.4. OBJECTIUS ESPECÍFICS DE SEGON
CICLE D’ESO
1. Comprendre discursos orals i
escrits reconeixent-ne les
diferents finalitats i les situacions
de comunicació en què es
produeixen.
1.1. Comprendre discursos complexos orals i
escrits, amb una forma narrativa,
descriptiva, instructiva, explicativa,
argumentativa, conversacional i poètica,
reconeixent les seues diferents finalitats i les
característiques més específiques de les
diferents situacions de comunicació en què
es produeixen.
2. Expressar-se oralment i per
escrit amb coherència i
correcció, d’acord amb les
diferents finalitats i situacions
comunicatives i adoptant un estil
expressiu propi.
2.1. Expressar-se oralment i per escrit
respectant els principis de coherència
textual (versemblança, no-contradicció,
represa i progressió temàtica), relacionant
les distintes parts del text mitjançant l’ús
correcte i variat de connectors, procurant la
unitat semàntica del mateix text mitjançant
procediments variats de cohesió textual,
utilitzant les formes lingüístiques més
adequades per a la consecució de la
intenció comunicativa i adoptant un estil
expressiu propi.
3. Conéixer i valorar la realitat
plurilingüe i pluricultural de
l’Estat espanyol i les variants de
cada llengua, considerant els
problemes que plantegen les
llengües en contacte.
3.1. Conéixer i valorar la realitat plurilingüe
d’Espanya i de la societat i les variants de
cada llengua, superant estereotips
sociolingüístics i considerant els
problemes que plantegen les llengües en
contacte.
4. Comprendre i valorar, a partir del
coneixement de la realitat
sociolingüística, la necessitat de
recuperar un ús normalitzat del
valencià, símbol d’identitat cultural
i mitjà irrenunciable per a entendre
la realitat de l’entorn i accedir al
patrimoni cultural propi.
4.1. Comprendre i valorar, a partir del
coneixement de la realitat
sociolingüística, la necessitat de
recuperar un ús normalitzat del valencià,
símbol d’identitat cultural i mitjà
irrenunciable per a entendre la realitat de
l’entorn i accedir al patrimoni cultural
propi.
19
5. Conéixer i utilitzar en les pròpies
produccions les normes
lingüístiques, amb especial
atenció a les ortogràfiques.
5.1. Conéixer les normes ortogràfiques, que indiquen els continguts de tercer i quart curs d’ESO.
5.2. Aplicar les normes ortogràfiques en les
produccions personals.
5.3. Valorar positivament la importància que
tenen les normes ortogràfiques per a
regular l’ús de la nostra llengua en tots
els àmbits.
6. Reconéixer i analitzar els
elements i les característiques
dels mitjans de comunicació,
desenvolupar actituds crítiques
davant dels seus missatges,
valorant la importància de les
seues manifestacions en la
cultura contemporània.
6.1. Reconéixer i analitzar els elements i les
característiques dels mitjans de
comunicació, en les seues seccions,
programes o espais més complexos, des
del punt de vista del contingut, forma i
context de producció, amb la finalitat
d’ampliar les destreses discursives i
desenvolupar actituds crítiques davant
dels missatges, reconeixent la
importància de les seues manifestacions
en la cultura contemporània.
7. Beneficiar-se i gaudir
autònomament de la lectura i de
l’escriptura com a formes de
comunicació i com a fonts
d’enriquiment cultural i de plaer
personal.
7.1. Beneficiar-se i gaudir autònomament de
la lectura i l’escriptura de textos adequats
a les característiques evolutives del cicle
(pel que fa als interessos i coneixements
propis de l’edat), escrits en forma
narrativa, descriptiva, instructiva,
explicativa, argumentativa i poètica; com
a formes de comunicació i com a fonts
d’enriquiment cultural i de plaer personal.
20
8. Conéixer i diferenciar els
principals gèneres de la tradició
literària occidental, les
característiques de les principals
èpoques (artístiques i literàries), i
els autors i les obres més
representatius de cadascuna.
8.1. Conéixer els principals gèneres de
tradició literària: contes, novel·les,
poemes, textos dramàtics i assagístics.
8.2. Diferenciar les característiques dels
moviments artístics i literaris des dels
orígens de la nostra llengua i literatura
fins a l’actualitat.
8.3. Identificar autors destacats de la nostra
literatura, i de la literatura universal, així
com les obres més representatives.
8.4. Gaudir de la lectura de textos
representatius de la història de la
literatura.
9. Interpretar i produir textos
literaris i d’intenció literària, orals
i escrits, des de postures
personals crítiques i creatives,
valorant les obres rellevants de la
tradició literària com a mostres
destacades del patrimoni
cultural, amb especial incidència
en les literatures presents en
l’entorn.
9.1. Interpretar i produir textos literaris orals i
escrits que pertanyen als gèneres
narratiu, poètic, dramàtic i assagístic des
de postures personals crítiques i
creatives, valorant les obres rellevants de
la tradició literària com a mostres
destacades del patrimoni cultural.
21
10. Conéixer i analitzar les unitats i
els mecanismes de la llengua en
els plans fonològic,
morfosintàctic, lexicosemàntic i
textual, i les seues estructures
discursives, amb la finalitat de
desenvolupar la capacitat per a
regular les pròpies produccions.
10.1. Reflexionar sobre els elements formals i
els mecanismes de la llengua en els
seus plans:
a) fonològic: reconeixent el valor significatiu dels sons o fonemes i la seua funció dins la llengua.
b)morfosintàctic: coneixent la forma i funció dels fets lingüístics que donen lloc a les oracions gramaticals complexes i a les relacions de subordinació.
c) lexicosemàntic: coneixent els mecanismes de la llengua i les fonts lèxiques per a la creació de paraules, diferenciant els conceptes d’homonímia, polisèmia, antonímia i sinonímia, i reconeixent els modismes, locucions i frases fetes que puguen trobar-se en determinats contextos verbals.
d)textual: coneixent les propietats formals del text (cohesió, connexió i mitjans lingüístics d’ús més comú per a articular i proporcionar unitat als textos), els principis de coherència, de versemblança, no-contradicció, represa i progressió temàtica, així com les condicions de producció dels missatges en els contextos socials de comunicació menys familiars a l’experiència de l’alumnat.
Tot açò amb la finalitat de desenvolupar
la capacitat per a regular les pròpies
produccions.
11. Analitzar i jutjar críticament els
diferents usos socials de les
llengües, evitant els estereotips
lingüístics que comporten judicis
de valor, mitjançant el
reconeixement del contingut
ideològic del llenguatge pel que
fa especialment al fenomen
social, a la llengua que es parla i
a les consideracions racistes i
classistes.
11.1. Analitzar i jutjar críticament els usos
socials de les llengües que suposen
judicis de valor i prejudicis (classistes,
racistes, sexistes…) que denoten rebuig
o menyspreu pels valors objectius d’una
societat democràtica (respecte,
tolerància, acceptació de les diferències,
igualtat de drets…) i reconéixer-hi el
contingut ideològic dels seus missatges.
22
12. Utilitzar la llengua com un
instrument per a l’adquisició de
nous coneixements i per a
aprendre i utilitzar tècniques
senzilles d’ús de la informació a
través dels mitjans tradicionals i
de la tecnologia informàtica.
12.1. Utilitzar la llengua com un instrument per
a l’adquisició de nous aprenentatges, per
a la comprensió i l’anàlisi de la realitat,
per a la fixació i el desenvolupament del
pensament i per a la regulació de la
pròpia activitat, mitjançant la consulta de
fonts de documentació i mitjançant
l’elaboració de guions, resums,
esquemes, mapes conceptuals, agenda
d’activitats, diagrames, taules de dades,
plans de treball…
23
3.COMPETÈNCIES BÀSIQUES.RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES
BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L’ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS
D’AVALUACIÓ.
1r ESO
a) Competència en comunicació lingüística - Conéixer el codi ortogràfic per a la utilització correcta de l’escriptura. - Ser conscient de les convencions socials en les diferents situacions
comunicatives (demanar la paraula, respectar el torn de paraula, escoltar els altres, etc.).
- Comprendre l’estructura dels textos narratius, descriptius i publicitaris. - Expressar gustos i preferències sobre temes diversos oralment i per escrit. - Exposar oralment un tema acadèmic preparat.
b) Competència matemàtica - Interpretar dades numèriques que tinguen relació amb la competència
comunicativa. - Aplicar les estratègies de deducció, inferència i resolució de problemes
matemàtics als processos d’aprenentatge lingüístic.
c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic - Respectar el medi natural més pròxim. - Valorar les tradicions culturals com a mostra de la història d’una col·lectivitat
humana.
d) Tractament de la informació i competència digital - Ser conscient de la importància de les fonts d’informació virtuals. - Cercar informació adequada a cada situació comunicativa en fonts diferents. - Valorar la presentació acurada de treballs acadèmics. - Ser conscient de la importància de la correcció lingüística en l’elaboració de
treballs acadèmics.
e) Competència social i ciutadana - Comprendre les diferències que hi ha entre els individus i en les col·lectivitats
humanes. - Valorar els hàbits culturals i gastronòmics com a signe de la diversitat
humana. - Conéixer els jocs populars i tradicionals valencians. - Valorar la història del país com a conjunt de tradicions d’un poble. - Entendre la llengua com a signe identitat i per a la comunicació.
f) Competència cultural i artística - Ser conscient de la importància de la competència comunicativa en la llengua
pròpia i/o en la llengua segona. - Conéixer les característiques bàsiques dels gèneres literaris. - Valorar la diversitat cultural. - Recitar en veu alta poemes d’autors valencians. - Gaudir de la lectura en veu alta.
24
g) Competència per a aprendre a aprendre - Identificar la polisèmia i la sinonímia com a mecanismes per a la precisió
lèxica. - Analitzar les categories gramaticals o classes de paraules. - Aplicar correctament la correspondència entre so i grafia del nostre sistema
lingüístic. - Analitzar l’estructura de l’oració simple. - Aplicar els mecanismes de composició, les regles d’accentuació,
d’apostrofació i de contracció.
h) Autonomia i iniciativa personal - Valorar la capacitat d’expressar idees pròpies. - Ser capaç d’utilitzar autònomament les fonts d’informació. - Desplegar estratègies de socialització i de cooperació amb els altres. - Respectar les normes de comportament i relació amb els altres.
Adequació dels objectius generals
En acabar el curs els aprenents hauran d’haver assolit les capacitats següents
expressades com a objectius específics de cadascun dels blocs de continguts.
Objectius específics de comunicació
1. Expressar oralment i per escrit gustos preferències sobre temes diversos. 2. Distingir els elements que intervenen en la comunicació. 3. Identificar el tipus de text que cal fer servir en diferents situacions
comunicatives. 4. Identificar l’estructura de diferents tipus de textos orals i escrits. 5. Interpretar i elaborar textos d’estructura narrativa i de gèneres com ara la
notícia, la crònica esportiva escrita i les retransmissions radiofòniques. 6. Interpretar i elaborar textos d’estructura descriptiva (retrats), argumentativa
(publicitat) i conversacional (qüestionaris, tests i enquestes). 7. Elaborar entrevistes amb preguntes pertinents les respostes de les quals
faciliten dades relacionades amb el perfil d’una persona (aspecte físic, manera de vestir, de pensar i d’actuar).
8. Deduir, sintetitzar i verbalitzar informació sobre temes diversos a partir de dades rebudes oralment, escrites o a través d’una imatge.
9. Desplegar actituds positives que facen palés el grau de consciència ecològica. 10. Reconéixer les diferències que hi ha entre una descripció objectiva i una
descripció subjectiva. 11. Valorar positivament la bellesa interior de les persones i augmentar de manera
saludable i positiva el nivell d’autoestima personal. 12. Entendre els valors ètics de la bellesa i l’ús que en fan els mitjans de
comunicació, concretament, la publicitat com a objecte de consum. 13. Desenvolupar actituds positives cap a una alimentació saludable. 14. Desenvolupar actituds crítiques i analítiques entorn dels anuncis publicitaris. 15. Realitzar de forma organitzada i coherent una exposició oral sobre temes
diversos. 16. Reconéixer i valorar positivament les normes i els senyals de trànsit que
conformen la seguretat viària.
25
a) Objectius específics de llengua i societat 17. Ser conscient i respectar les diferències que hi ha entre els individus i entre les
col·lectivitats humanes. 18. Valorar els hàbits gastronòmics i alimentaris com un tret cultural i com a signe
visible de la diversitat humana. 19. Valorar la llengua com un dels trets culturals i identitaris més importants de les
col·lectivitats humanes. 20. Conéixer la diversitat lingüística de les comarques valencianes i, parcialment,
d’Europa i del món. 21. Valorar la història del país com a memòria de la identitat col·lectiva. 22. Valorar els costums i les tradicions com a manifestació de la diversitat humana
i de la identitat cultural. 23. Conéixer els costums i les tradicions valencianes més remarcables. 24. Valorar els esports i els jocs populars com a elements del patrimoni cultural i de
la identitat col·lectiva. 25. Conéixer els esports i els jocs populars valencians més remarcables. 26. Valorar els refranys i la literatura popular com a manifestació de la diversitat
humana i de la identitat cultural. 27. Conéixer refranys i elements de la nostra literatura popular.
b) Objectius específics de coneixement de la llengua 28. Identificar el concepte de polisèmia i fer servir la polisèmia com a mecanisme
de precisió en l’expressió. 29. Utilitzar el vocabulari bàsic relacionat amb els temes en contextos comunicatius
reals o versemblants. 30. Identificar i analitzar les categories gramaticals o classes de paraules. 31. Conéixer i utilitzar les lletres i els dígrafs com a elements bàsics per al
coneixement del codi escrit. 32. Valorar positivament la importància de l’aplicació correcta de les normes
ortogràfiques com a element d’integració social en una comunitat lingüística. 33. Explicar i aplicar el concepte de sinonímia regional com un fenomen habitual en
totes les llengües. 34. Utilitzar correctament els mecanismes morfològics més habituals per al canvi
de gènere i nombre dels substantius i dels adjectius. 35. Utilitzar correctament la correspondència entre so i grafia corresponent al
nostre sistema lingüístic. 36. Aplicar mecanismes de correcció lèxica per evitar l’ús de barbarismes en
situacions de llengües en contacte. 37. Valorar i reconéixer els argots com un aspecte important de la variació
lingüística. 38. Conéixer i utilitzar els numerals, els pronoms personals forts, els demostratius,
els indefinits, els topònims i gentilicis, els adverbis, les preposicions i totes les classes de paraules.
39. Explicar el concepte de vulgarisme i la seua utilització d’acord amb la propietat textual de l’adequació.
40. Valorar positivament l’ús dels topònims i dels gentilicis en la llengua pròpia minoritzada en contextos de llengües en contacte i utilitzar-los.
41. Conéixer i analitzar l’estructura de l’oració simple. 42. Conéixer els conceptes de síl·laba, diftong i hiat i les regles d’accentuació i
aplicar correctament les regles d’accentuació.
26
43. Identificar els constituents de l’oració simple i l’orde habitual (subjecte, predicat, nucli del subjecte i nucli del predicat).
44. Utilitzar correctament els temps i els modes verbals de les conjugacions regulars en contextos donats.
45. Utilitzar correctament les normes d’apostrofació i de contracció. 46. Conéixer i aplicar els mecanismes de formació dels diminutius i dels
augmentatius. 47. Conéixer el concepte de mot compost i aplicar els mecanismes de construcció
dels mots compostos. 48. Conéixer el concepte d’onomatopeia i aplicar els mecanismes de creació de les
onomatopeies.
c) Objectius específics d’educació literària 49. Valorar i reconéixer la importància de la literatura en la condició humana. 50. Distingir les característiques més rellevants dels gèneres literaris: poesia,
narrativa, teatre i assaig. 51. Diferenciar el significat de termes literaris com: prosa, vers, còmput sil·làbic,
rima... 52. Conéixer i utilitzar alguns dels recursos expressius del llenguatge literari, com
ara l’adjectiu, la comparació, la rima, la metàfora, la sinestèsia, la personificació i la hipèrbole.
53. Redactar textos literaris basats en l’expressió de vivències personals fent servir els recursos literaris.
54. Conéixer els diferents tipus de novel·la pel que fa a la temàtica. 55. Explicar el paper de la literatura com a peça clau del patrimoni cultural i factor
identitari fonamental. 56. Conéixer els nostres clàssics literaris antics i contemporanis. 57. Llegir, memoritzar i recitar de viva veu poemes d’autors com ara Miquel Martí i
Pol, Miquel Desclot i Vicent Andrés Estellés. 58. Valorar positivament el teatre com a fet literari i com a espectacle. 59. Conéixer alguns dels aspectes més destacats de la vida i de l’obra de Joan
Fuster a partir de la lectura, comprensió, recitació i dramatització d’alguns dels seus aforismes.
60. Elaborar aforismes sobre temes d’actualitat seguint l’estil dels treballats a classe com a model
d) Objectius específics de tècniques de treball 61. Aplicar estratègies de lectura adequades a cada situació comunicativa. 62. Interpretar informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris,
especialment referits a les classes de paraules, a la sinonímia i a la normativa. 63. Utilitzar la biblioteca escolar com a font d’informació. 64. Cercar informació de forma guiada en diferents fonts, tant les convencionals
com les vinculades a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). 65. Usar els diccionaris i les enciclopèdies, convencionals i digitals, com a
instruments per a la millora de les produccions orals i escrites. 66. Presentar textos escrits de forma acurada i amb respecte de les normes
gramaticals.
27
Concreció dels criteris d’avaluació de 1r curs d’ESO
Oferim en aquest apartat els criteris d’avaluació d’àrea de 1r curs d’ESO que estableix
el decret curricular (enunciat general) i tot seguit les concrecions que en fem al
material curricular de primer curs (subapartats de cada criteri).
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir el contingut en textos orals o escrits.
1.1 Distingir entre idees principals i secundàries en els textos orals de qualsevol gènere i de formalitats diferents.
1.2 Identificar la intenció comunicativa dels textos orals de qualsevol gènere i de formalitats diferents.
1.3 Aplicar el reconeixement d’idees essencials i les intencions comunicatives dels textos orals a la producció de textos orals i escrits.
2. Utilitzar el valencià [i el castellà] per a expressar-se oralment i per escrit de la forma més adequada en cada situació de comunicació.
2.1 Adaptar la competència comunicativa pròpia a contextos de comunicació diferents.
2.2 Adequar la capacitat expressiva oral i escrita en funció dels interlocutors o destinataris, del tema i del grau de formalitat.
3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.
3.1 Tenir en compte les intervencions dels interlocutors en la producció de discursos planificats i espontanis.
3.2 Respectar les regles de comportament lingüístic que generen les diferents situacions de comunicació.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de la llengua, especialment a l'àmbit acadèmic, com a vehicle d'aprenentatge.
4.1 Conéixer l’ús del valencià als diferents àmbits de producció (interpersonal, acadèmic, administratiu, mitjans de comunicació, etc.).
4.2 Fer servir el valencià en tots els contextos de comunicació, tant formals com informals.
4.3 Utilitzar el valencià com a llengua vehicular en l’adquisició de coneixements a l’àmbit acadèmic.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa.
5.1 Conéixer els recursos de la llengua que asseguren l’eficàcia comunicativa.
28
5.2 Emprar els recursos més adequats de la competència estratègica que permeten una comunicació eficaç.
5.3 Entendre i fer-se entendre en situacions de malentesos o d’interrupció de la comunicació.
6. Reconéixer i ser capaç d'utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
6.1 Identificar les estructures formals dels diferents tipus de textos: expositius, narratius, descriptius i dialogats.
6.2 Produir textos orals i escrits que responguen a estructures expositives, narratives, descriptives i dialogades.
6.3 Conéixer l’organització del sistema lingüístic com a codi normatiu de la llengua.
6.4 Conéixer i utilitzar les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d'aquest curs.
7.1 Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüístics adquirits.
7.2 Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística. 7.3 Emprar tècniques adequades per a la revisió dels textos propis produïts.
8. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat i de l'àmbit acadèmic; captar la idea global d'informacions sentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques d'aprenentatge.
8.1 Identificar la intenció comunicativa i la idea general dels textos i discursos de caràcter interpersonal i de l’àmbit acadèmic.
8.2 Comprendre la informació global de textos produïts pels mitjans de comunicació orals i escrits.
8.3 Interpretar adequadament les instruccions per a la realització de tasques d’aprenentatge a l’àmbit acadèmic.
9. Realitzar oralment narracions d'experiències viscudes de manera ordenada, clara i ben estructurada, a partir d'un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d'informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals; mantindre l'atenció del receptor.
9.1 Conéixer les regles de la planificació per a l’elaboració de textos i discursos: ordenació, claredat i bona estructuració.
9.2 Elaborar guions previs per a la producció de narracions d’acord amb les regles de planificació.
9.3 Aplicar les regles d’ordenació lògica en la presentació d’informacions i argumentacions.
9.4 Emprar els recursos lingüístics més adequats per a la comunicació oral i escrita pública i efectiva, adequada als participants, al tema i al context de comunicació.
9.5 Fer servir els mitjans audiovisuals com a suport per a la producció de textos orals i escrits.
29
9.6 Aplicar les estratègies comunicatives adequades per a mantenir l’atenció del receptor.
10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.
10.1 Comprendre informacions donades mitjançant l’estructura dels textos expositius.
10.2 Analitzar i sintetitzar la intenció comunicativa dels textos expositius. 10.3 Identificar i resoldre adequadament les incoherències i ambigüitats de la
informació donada mitjançant textos expositius. 10.4 Expressar opinions personals fonamentades sobre informacions
donades mitjançant textos expositius.
11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.
11.1 Cercar informació sobre un mateix tema en fonts d’informació diferents. 11.2 Identificar els punts de vista dels emissors en informacions diferents
sobre un tema determinat. 11.3 Sintetitzar informacions sobre un mateix tema procedents de fonts
d’informació diverses. 11.4 Expressar el punt de vista propi sobre la informació obtinguda.
12. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en què el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar tècniques d'organització d'idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.
12.1 Identificar informacions concretes i la intenció comunicativa de textos escrits de l’àmbit interpersonal.
12.2 Aplicar ordes donades a partir d’instruccions senzilles. 12.3 Identificar la idea general d’un enunciat i distingir-ne les parts. 12.4 Emprar tècniques per a l’organització d’idees, fonamentalment
esquemes i mapes conceptuals.
13. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar la importància de planificar i revisar el text.
13.1 Produir per escrit, en paper i en suport digital, narracions, exposicions i resums d’informacions.
13.2 Adequar el registre a cada situació de comunicació. 13.3 Aplicar les estratègies adequades per a l’organització de les idees en un
text. 13.4 Emprar els connectors i mots d’enllaç més adequats per a la cohesió
textual. 13.5 Aplicar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica corresponent als
continguts dels curs.
30
13.6 Valorar la planificació i la revisió dels textos com a fases de la producció escrita.
14. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.
14.1 Conéixer la diversitat lingüística i cultural d’Europa. 14.2 Conéixer la realitat plurilingüística i pluricultural de l’Estat espanyol i de
la nostra comunitat autònoma. 14.3 Valorar el patrimoni lingüístic i cultural propi com a forma
d’engrandiment de la diversitat cultural. 14.4 Analitzar les situacions comunicatives que es produeixen als contextos
de llengües en contacte.
15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.
15.1 Identificar les variacions dialectals i de registres. 15.2 Analitzar contextos de comunicació reals amb presència de variació
dialectal i de registre.
16. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques.
16.1 Conéixer les normes bàsiques del sistema lingüístic: fonètic, ortogràfic, morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic.
16.2 Aplicar les normes ortogràfiques.
17. Iniciar el coneixement d'una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l'ús.
17.1 Identificar els termes metalingüístics bàsics corresponents a aquest primer curs.
17.2 Aplicar els coneixements metalingüístics a la reflexió lingüística. 17.3 Aplicar el coneixement terminològic per a la millora de l’ús lingüístic.
18. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.
18.1 Conéixer les característiques formals i de contingut dels gèneres literaris tradicionals.
18.2 Distingir els diferents gèneres literaris, l’estructura i els recursos lingüístics més habituals.
18.3 Analitzar textos literaris i valorar-los.
19. Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa adequada a l'edat; reconéixer-ne el gènere i l'estructura global; valorar de manera general l'ús del llenguatge; diferenciar contingut literal i sentit de l'obra; relacionar el contingut amb la pròpia experiència.
19.1 Comentar textos literaris diversos.
31
19.2 Analitzar el gènere literari, l’estructura, l’ús del llenguatge i la intenció literària d’una obra completa adequada a l’edat.
19.3 Relacionar el contingut literari amb l’experiència pròpia. 19.4 Valorar la lectura d’una obra literària completa.
20. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradició, les característiques bàsiques del gènere, els elements bàsics del ritme i l'ús del llenguatge, amb especial atenció a les figures semàntiques més generals.
20.1 Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi de textos breus i fragments.
20.2 Comprendre i valorar els temes, les característiques bàsiques, els elements del ritme i l’ús del llenguatge en textos literaris.
20.3 Valorar especialment les figures semàntiques dels textos literaris.
21. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model un text literari dels llegits i comentats en l'aula, o realitzar-hi alguna transformació senzilla.
21.1 Produir textos literaris o amb intenció literària en suports diversos a partir d’un model donat.
21.2 Aplicar tècniques de manipulació textual per a la producció de textos literaris o amb intenció literària.
21.3 Emprar mecanismes adequats per a la canalització de la creativitat en la producció de textos literaris o amb intenció literària.
22. Incorporar la lectura i l'escriptura com a mitjans d'enriquiment personal. 22.1 Promoure l’hàbit de la lectura com a forma d’adquirir coneixements nous
mitjançant una activitat intel·lectual engrescadora. 22.2 Fomentar l’escriptura com a habilitat personal per a millorar l’autoestima
personal.
23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d'investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).
23.1 Conéixer les tècniques tradicionals i de les TIC bàsiques per a la recerca, elaboració i presentació de la informació.
23.2 Consultar diccionaris generals i especialitzats i fonts d’informació diversa per a l’elaboració de treballs d’investigació adequats a l’edat.
23.3 Emprar els processadors de textos per a la redacció de treballs d’investigació adequats a l’edat.
23.4 Emprar les eines informàtiques més habituals per a la consulta de fonts digitals i per a l’elaboració de textos escrits.
24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup
32
ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
24.1 Identificar les expressions lingüístiques, gràfiques i icòniques que denoten formes discriminatòries envers els dos sexes, envers els grups social o ètnics i lingüístics.
24.2 Emprar mecanismes lingüístics adequats per a esmenar la utilització de fórmules discriminatòries.
24.3 Utilitzar el llenguatge com a mitjà per a la resolució de conflictes.
2n ESO
a) Competència en comunicació lingüística - Comprendre l’estructura dels textos narratius, predictius, descriptius,
instructius i argumentatius. - Elaborar descripcions de persones tant des del punt de vista objectiu com
subjectiu. - Utilitzar els recursos expressius per a elaborar una biografia d’un personatge
famós. - Analitzar i produir textos instructius com ara les receptes de cuina. - Expressar l’opinió pròpia sobre temes d’interés personal o social. - Valorar l’expressió oral en públic pròpia i dels altres.
b) Competència matemàtica - Interpretar dades numèriques que tinguen relació amb la competència
comunicativa. - Aplicar les estratègies de deducció, inferència i resolució de problemes
matemàtics als processos d’aprenentatge lingüístic.
c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic - Assolir un esperit crític respecte a temes socials, culturals, lingüístics i de
medi ambient. - Fer prediccions i valoracions sobre l’ús dels recursos naturals com a tema
d’exposició. - Conéixer la relació entre llengua i territori i aplicar aquests conceptes a la
nostra llengua.
d) Tractament de la informació i competència digital - Saber interpretar dades procedents de fonts d’informació diverses. - Saber utilitzar els cercadors a Internet. - Identificar la informació principal i la supèrflua en les fonts d’informació
digitals. - Consultar fonts d’informació digital per a elaborar la biografia d’un personatge
famós. - Elaborar treballs acadèmics escrits d’acord a un esquema donat. - Valorar positivament la presentació acurada de treballs acadèmics.
e) Competència social i ciutadana - Reconéixer les llengües com a manifestacions diverses del llenguatge. - Identificar la variació lingüística com a l’ús de llengua en funció dels parlants i
33
en funció de les situacions de comunicació. - Ser conscient de la importància de saber parlar bé en públic.
f) Competència cultural i artística - Ser conscient de la importància de la literatura com a manifestació cultural
d’un poble. - Valorar positivament les produccions literàries elaborades en els diferents
gèneres. - Explicar les característiques bàsiques de la narrativa, la poesia i el teatre. - Valorar el teatre com a gènere literari complex que combina el text escrit amb
la representació escènica. - Fruir de la lectura extensiva de textos en valencià com a forma de promoure el
creixement personal i l’autoestima.
g) Competència per a aprendre a aprendre e) Aplicar el codi ortogràfic amb criteris de correcció. f) Aplicar els conceptes de sinonímia, polisèmia i monosèmia com a
mecanismes per a l’augment de la competència lèxica. g) Ser conscient de l’estructura oracional i de les funcions sintàctiques com a
procés per al desenvolupament de la competència sintàctica. h) Valorar positivament l’ús dels signes de puntuació com a elements de cohesió
textual. i) Ser conscient de la importància de les tècniques de treball en l’elaboració de
les produccions lingüístiques.
h) Autonomia i iniciativa personal - Acceptar i relativitzar les limitacions personals pròpies en situacions
comunicatives orals determinades. - Ser conscient del treball en equip per a la resolució de tasques complexes
relacionades amb la producció lingüística. - Saber utilitzar les estratègies comunicatives orals i escrites més adequades
per a cada situació de producció. - Fomentar la iniciativa en l’expressió de l’opinió pròpia. - Saber utilitzar amb autonomia la biblioteca escolar, les fonts d’informació
tradicionals i les digitals.
Adequació dels objectius generals
En acabar el curs els aprenents hauran d’haver assolit les capacitats següents
expressades com a objectius específics de cadascun dels blocs de continguts.
a) Objectius específics de comunicació 1. Interpretar i elaborar textos com ara fullets d'informació, programes d'activitats
esportives, quaderns i relats de viatges. 2. Analitzar l'estructura de textos predictius, com ara els horòscops i els butlletins
meteorològics. 3. Descriure oralment i per escrit les característiques físiques i psicològiques
(positives i negatives) de persones. 4. Analitzar les marques lingüístiques del textos descriptius: el retrat. 5. Distingir en el retrat la descripció objectiva, la caricaturesca i la idealitzada.
34
6. Elaborar retrats segons el tipus de descripció. 7. Conéixer i valorar el diari personal com a text personal i com a gènere literari. 8. Identificar els elements lingüístics característics del diari personal. 9. Redactar un fragment d’un diari personal. 10. Analitzar i caracteritzar la biografia com a gènere textual narratiu. 11. Deduir, sintetitzar i verbalitzar informació partint de dades rebudes oralment,
escrites o a través d’una imatge. 12. Escriure la biografia d’algú a partir de l’obtenció de dades de fonts diverses. 13. Conéixer les característiques de les receptes de cuina com a textos instructius:
enumeració d’ingredients i descripció del procés. 14. Elaborar textos instructius com ara una recepta de cuina. 15. Expressar l’opinió pròpia sobre temes d’actualitat i d’interés per als joves. 16. Analitzar les característiques formals dels textos argumentatius com ara els
articles d’opinió. 17. Elaborar textos argumentatius sobre temes diversos. 18. Observar i descriure la pròpia actuació oral en públic. 19. Valorar la importància de l’expressió oral en públic. 20. Expressar-se oralment en públic amb una consciència adequada i amb un
control suficient del llenguatge corporal. 21. Avaluar la competència comunicativa de diferents parlants en situacions
concretes mitjançant l’aplicació d’una fitxa d’observació.
b) Objectius específics de llengua i societat 22. Reconéixer les diferències entre llenguatge i llengua. 23. Analitzar diferents situacions comunicatives atenent els elements que participen
en cada acte de comunicació. 24. Conéixer els diferents tipus de variació lingüística: la variació geogràfica, la
variació social, la variació temporal o diacrònica i la variació funcional. 25. Valorar positivament que les llengües, i especialment la nostra, són un conjunt
de varietats geogràfiques. 26. Conéixer els territoris on es parla la nostra llengua. 27. Valorar la varietat estàndard de la llengua com a la varietat superadora de la
variació lingüística.
c) Objectius específics de coneixement de la llengua 28. Utilitzar el vocabulari relacionat amb els continguts temàtics de cada unitat
didàctica. 29. Identificar els conceptes de polisèmia i monosèmia i aplicar-los en l’ús de la
llengua. 30. Identificar el concepte de sinonímia com a mecanisme per a enriquir la
capacitat de comunicació i de precisió en l’expressió i fer-lo servir en contextos donats.
31. Aplicar mecanismes de correcció lèxica per a evitar la introducció de barbarismes en contextos socials de minorització lingüística.
32. Identificar i analitzar les categories gramaticals o classes de mots. 33. Conéixer i analitzar els components de l’oració 34. Identificar i analitzar les classes d’oracions 35. Conéixer l’alfabet i distingir-hi les lletres, els dígrafs i les lletres compostes. 36. Conéixer la correspondència entre el so i la grafia corresponent a les vocals i
les consonants. 37. Utilitzar els pronoms personals forts i febles. 38. Utilitzar els interrogatius què, qui, quin, quina, quins, quines, quant (de),
quanta, quants, quantes, on, quan, com i per què. 39. Analitzar i utilitzar els complements verbals.
35
40. Conéixer els conceptes de síl·laba, síl·laba àtona i tònica, diftong i hiat, les normes d’accentuació i l’ús de la dièresi i aplicar-los d’acord amb les normes ortogràfiques.
41. Aplicar les normes de l’apostrofació i la contracció. 42. Utilitzar els adverbis i les locucions adverbials. 43. Utilitzar les normes ortogràfiques del guionet. 44. Utilitzar els fenòmens de fonètica sintàctica (els enllaços, els emmudiments i
les sonoritzacions). 45. Sistematitzar l’ús de les formes del present d’indicatiu dels verbs irregulars, les
formes del passat 46. Utilitzar els signes de puntuació (el punt, la coma, el punt i coma, els dos punt i
els punts suspensius; el parèntesi i el guió; la interrogació i l’exclamació).
d) Objectius específics d’educació literària 47. Distingir les característiques més rellevants dels gèneres literaris: poesia,
narrativa, teatre i assaig. 48. Conéixer les característiques de diferents gèneres narratius: el conte, la novel·la,
la faula i la rondalla. 49. Familiaritzar-se amb l'estructura narrativa de diferents tipus de contes: les
rondalles o contes tradicionals i els contes literaris o d'autor. 50. Distingir entre poesia èpica i poesia lírica. 51. Conéixer les característiques de la poesia narrativa en vers: la poesia èpica i
els romanços. 52. Identificar els principals recursos formals i tradicionals de la poesia lírica: les
regles mètriques, les estròfiques i les rítmiques. 53. Conéixer i valorar la lírica popular valenciana com a part integrant de la cultura i
la llengua popular. 54. Reconéixer el teatre com a obra literària que consta de text i d’espectacle. 55. Elaborar peces teatrals a partir d’un guió donat. 56. Conéixer l’evolució del teatre des dels orígens fins a l’actualitat.
e) Objectius específics de tècniques de treball 57. Afavorir actituds positives cap a la investigació mitjançant l'accés a fonts de
documentació escrita i audiovisual. 58. Utilitzar estratègies de lectura adequades. 59. Fer servir les tècniques narratives en el quadern de viatge, el resum, la recerca
d’informació, la descripció objectiva i subjectiva, el retrat, la planificació del temps, l’entrevista i la biografia.
60. Promoure l’expressió de l’opinió pròpia: ús d’arguments a favor i en contra com a estratègies comunicatives.
61. Presentar textos redactats correctament i amb un tractament informàtic adequat.
Concreció dels criteris d’avaluació de 2n curs d’ESO
Oferim en aquest apartat els criteris d’avaluació d’àrea de 2n curs d’ESO que
estableix el decret curricular (enunciat general) i tot seguit les concrecions que en fem
al material curricular de segon curs (subapartats de cada criteri).
36
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.
1.1 Distingir entre idees principals i secundàries en els textos orals de qualsevol gènere i de formalitats diferents.
1.2 Identificar la intenció comunicativa dels textos orals de qualsevol gènere i de formalitats diferents.
1.3 Aplicar el reconeixement d’idees essencials i les intencions comunicatives dels textos orals a la producció de textos orals i escrits.
1.4 Emprar la llengua com a vehicle per a l’adquisició de coneixements.
2. Aplicar els coneixements sobre el valencià [i el castellà] i les normes de l'ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre i revisar, de manera progressivament autònoma, els textos propis d'aquest curs.
2.1 Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüístics adquirits.
2.2 Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística. 2.3 Emprar tècniques adequades per a la revisió dels textos propis produïts.
3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.
3.1 Tenir en compte les intervencions dels interlocutors en la producció de discursos planificats i espontanis.
3.2 Respectar les regles de comportament lingüístic que generen les diferents situacions de comunicació.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de la llengua, especialment a l'àmbit acadèmic, com a vehicle d'aprenentatge.
4.1 Conéixer l’ús del valencià als diferents àmbits de producció (interpersonal, acadèmic, administratiu, mitjans de comunicació, etc.).
4.2 Fer servir el valencià en tots els contextos de comunicació, tant formals com informals.
4.3 Utilitzar el valencià com a llengua vehicular en l’adquisició de coneixements a l’àmbit acadèmic.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilitzar la interpretació oral, fent resums de la llengua de l’emissor, quan el receptor no comprén el missatge original.
5.1. Conéixer els recursos de la llengua que asseguren l’eficàcia comunicativa.
5.2. Emprar els recursos més adequats de la competència estratègica que permeten una comunicació eficaç.
5.3. Entendre i fer-se entendre en situacions de malentesos o d’interrupció de la comunicació.
37
6. Reconéixer en un text les diferents funcions del llenguatge. 6.1. Conéixer les diferents funcions del llenguatge 6.2. Reconéixer les funcions del llenguatge en un text.
7. Reconéixer i ser capaç d'utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals.
7.1 Identificar les estructures formals dels diferents tipus de textos: expositius, narratius, descriptius i dialogats.
7.2 Produir textos orals i escrits que responguen a estructures expositives, narratives, descriptives i dialogades.
8. Reconéixer, junt amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos orals d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat i de l'àmbit acadèmic; captar la idea global i la rellevància d'informacions sentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions per a realitzar autònomament tasques d'aprenentatge.
8.1 Identificar la intenció comunicativa i la idea general dels textos i discursos de caràcter interpersonal i de l’àmbit acadèmic.
8.2 Comprendre la informació global de textos produïts pels mitjans de comunicació orals i escrits.
8.3 Interpretar adequadament les instruccions per a la realització de tasques d’aprenentatge a l’àmbit acadèmic.
9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen interés per a l'alumnat i que siguen pròxims al seu entorn, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, de manera ordenada i fluida, ajustant-se a un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa; mantindre l'atenció del receptor.
9.1 Conéixer el funcionament dels mitjans audiovisuals i de les TIC com a recursos auxiliars per a realitzar exposicions orals senzilles.
9.2 Elaborar guions previs per a la producció d’exposicions sobre un tema d’interés per a l’alumnat.
9.3 Aplicar les regles d’ordenació lògica en la presentació d’informacions i argumentacions.
9.4 Emprar els recursos lingüístics més adequats per a la comunicació oral i escrita pública i efectiva, adequada als participants, al tema i al context de comunicació.
9.5 Aplicar les estratègies comunicatives adequades per a mantenir l’atenció del receptor en una exposició.
10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.
10.1. Comprendre informacions donades mitjançant l’estructura dels textos expositius i argumentatius.
38
10.2. Analitzar i sintetitzar la intenció comunicativa dels textos expositius i argumentatius.
10.3. Identificar i resoldre adequadament les incoherències i ambigüitats de la informació donada mitjançant textos expositius i argumentatius.
10.4. Expressar opinions personals fonamentades sobre informacions donades mitjançant textos expositius i argumentatius.
11. Elaborar el resum d'una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.
11.1. Identificar la informació essencial d’una exposició o argumentació oral. 11.2. Resumir una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i
conegut que reflectisca els arguments principals i els punts de vista dels participants.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vista trobats com el punt de vista propi.
12.1 Cercar informació sobre un mateix tema en fonts d’informació diferents. 12.2 Identificar els punts de vista dels emissors en informacions diferents
sobre un tema determinat. 12.3 Sintetitzar informacions sobre un mateix tema procedents de fonts
d’informació diverses. 12.4 Expressar el punt de vista propi sobre la informació obtinguda.
13. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat; seguir instruccions de certa extensió en processos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris; i distingir com està organitzada la informació. Aplicar tècniques d'organització d'idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.
13.1. Identificar informacions concretes i la intenció comunicativa de textos escrits de l’àmbit interpersonal.
13.2. Aplicar ordes donades a partir d’instruccions senzilles. 13.3. Identificar la idea general d’un enunciat i distingir-ne les parts. 13.4. Emprar tècniques per a l’organització d’idees, fonamentalment
esquemes i mapes conceptuals.
14. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques. Valorar la importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiques breus organitzant la informació de manera jeràrquica.
14.1. Produir per escrit, en paper i en suport digital, narracions, exposicions, resums i comentaris d’informacions.
14.2. Adequar el registre a cada situació de comunicació. 14.3. Aplicar les estratègies adequades per a l’organització de les idees en un
text. 14.4. Emprar els connectors i mots d’enllaç més adequats per a la cohesió
textual.
39
14.5. Aplicar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i tipogràfica corresponent als continguts dels curs.
14.6. Valorar la planificació i la revisió dels textos com a fases de la producció escrita.
14.7. Elaborar cròniques periodístiques breus redactades amb una organització jeràrquica de la informació.
15. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural d'Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.
15.1. Conéixer la diversitat lingüística i cultural d’Europa. 15.2. Conéixer la realitat plurilingüística i pluricultural de l’Estat espanyol i de
la nostra comunitat autònoma. 15.3. Valorar el patrimoni lingüístic i cultural propi com a forma
d’engrandiment de la diversitat cultural. 15.4. Analitzar les situacions comunicatives que es produeixen en els
contextos de llengües en contacte.
16. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.
16.1. Identificar les variacions dialectals i de registres. 16.2. Analitzar contextos de comunicació reals amb presència de variació
dialectal i de registre.
17. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l'ús. Conéixer i aplicar correctament les normes d'accentuació vigents. Conéixer l'estructura de l'oració i les diferents classes d'oració. Esbrinar les principals relacions de significat.
17.1. Identificar els termes metalingüístics bàsics corresponents a aquest segon curs.
17.2. Aplicar els coneixements metalingüístics a la reflexió lingüística i a la millora de l’ús lingüístic.
17.3. Conéixer i aplicar les normes d’accentuació. 17.4. Conéixer l’estructura de l’oració i les diferents classes oració. 17.5. Esbrinar les diferents relacions de significat.
18. Incorporar la lectura i l'escriptura com a mitjans d'enriquiment personal. 18.1. Promoure l’hàbit de la lectura com a forma d’adquirir coneixements nous
mitjançant una activitat intel·lectual engrescadora. 18.2. Fomentar l’escriptura com a habilitat personal per a millorar l’autoestima
personal. 19. Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text
literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gèneres literaris.
19.1. Conéixer les característiques formals i de contingut dels gèneres literaris tradicionals.
19.2. Distingir els diferents gèneres literaris, l’estructura i els recursos lingüístics més habituals.
19.3. Analitzar textos literaris i valorar-los.
40
19.4. Classificar els textos llegits segons els gènere literari corresponent.
20. Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa adequada a l'edat; reconéixer l'estructura de l'obra i els elements del gènere; valorar l'ús del llenguatge i el punt de vista de l'autor; diferenciar contingut literal i sentit de l'obra, i relacionar el contingut amb la pròpia experiència.
20.1. Comentar textos literaris diversos. 20.2. Analitzar el gènere literari, l’estructura, l’ús del llenguatge, el punt de
vista de l’autor i la intenció literària d’una obra completa adequada a l’edat.
20.3. Relacionar el contingut literari amb l’experiència pròpia. 20.4. Valorar la lectura d’una obra literària completa.
21. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradició, la caracterització dels subgèneres literaris, la versificació, l'ús del llenguatge i la funcionalitat dels recursos retòrics en el text.
21.1. Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi de textos breus i fragments.
21.2. Comprendre i valorar els temes, la caracterització dels subgèneres literaris, la versificació, l'ús del llenguatge i la funcionalitat dels recursos retòrics en textos literaris.
22. Compondre textos, en suport de paper i digital, prenent com a model textos literaris llegits i comentats en l'aula, o realitzar-hi algunes transformacions. Conéixer el procés que porta del text dramàtic a la representació teatral.
22.1. Produir textos literaris o amb intenció literària en suports diversos a partir d’un model donat.
22.2. Aplicar tècniques de manipulació textual per a la producció de textos literaris o amb intenció literària.
22.3. Emprar mecanismes adequats per a la canalització de la creativitat en la producció de textos literaris o amb intenció literària.
22.4. Conéixer les característiques literàries de les produccions dramàtiques com a textos literaris que es representen damunt un escenari.
23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d'investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).
23.1. Conéixer les tècniques tradicionals i de les TIC bàsiques per a la recerca, elaboració i presentació de la informació.
23.2. Consultar diccionaris generals i especialitzats i fonts d’informació diversa per a l’elaboració de treballs d’investigació adequats a l’edat.
23.3. Emprar els processadors de textos per a la redacció de treballs d’investigació adequats a l’edat.
41
23.4. Emprar les eines informàtiques més habituals per a la consulta de fonts digitals i per a l’elaboració de textos escrits.
24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
24.1. Identificar les expressions lingüístiques, gràfiques i icòniques que denoten formes discriminatòries envers els dos sexes, envers els grups social o ètnics i lingüístics.
24.2. Emprar els mecanismes lingüístics més adequats per a esmenar la utilització de fórmules discriminatòries.
24.3. Utilitzar el llenguatge com a mitjà per a la resolució de conflictes.
3r ESO
a) Competència en comunicació lingüística - Comprendre l’estructura dels textos descriptius, narratius, expositius i
argumentatius. - Ser conscient de la diversitat textual que generen les tecnologies de la
informació i la comunicació (TIC). - Fomentar l’esperit crític en l’ús de les TIC com a eina per a la comunicació
interpersonal i per a la formació acadèmica. - Participar activament en situacions acadèmiques de comunicació planificada
com ara la taula redona. - Utilitzar els recursos expressius més adequats per a l’elaboració de textos en
gèneres diferents, de formalitats diverses i amb intencions comunicatives diferents.
b) Competència matemàtica - Interpretar dades numèriques que tinguen relació amb la competència
comunicativa. - Aplicar les estratègies de deducció, inferència i resolució de problemes
matemàtics als processos d’aprenentatge lingüístic.
c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic - Assolir un esperit crític respecte a temes socials, culturals, lingüístics i de
medi ambient. - Valorar el territori valencià com a espai cultural. - Valorar la llengua com a element emprat per a interpretar el món. - Conéixer l’estructura comarcal del territori valencià. - Valorar l’ús de la toponímia en valencià com a mostra d’identificació entre
llengua i territori.
d) Tractament de la informació i competència digital - Promoure la recerca d’informació en fonts d’informació tradicionals i en les
digitals per a l’elaboració de treballs acadèmics. - Conéixer la necessitat d’elaborar treballs acadèmics segons uns guions i
models donats.
42
- Fomentar l’esperit crític en l’ús de les TIC com a eina formativa. - Interessar-se per la presentació informatitzada, correcta i acurada dels treballs
acadèmics. - Utilitzar les TIC per a l’intercanvi d’informació en l’elaboració de treballs
acadèmics.
e) Competència social i ciutadana - Valorar la diversitat lingüística com a forma cultural de manifestar la diversitat
humana. - Fomentar l’esperit crític davant els prejudicis lingüístics. - Identificar les conseqüències socials de situacions de contacte de llengües. - Valorar el valencià i el castellà dins una situació de llengües en contacte. - Ser conscient de l’evolució de les llengües, dels canvis en la nostra llengua i
dels fenòmens produïts per la interferència lingüística.
f) Competència cultural i artística b) Establir relacions entre el context històric i les produccions literàries de cada
època i de cada autor. c) Conéixer les obres i els autors més importants en la nostra llengua des de
l’Edat Mitjana fins al segle XVIII. d) Valorar positivament la literatura popular com a mostra d’expressió cultural
d’un poble. e) Conéixer les tècniques literàries relacionades amb cada gènere com a forma
de gaudir en la lectura de textos. f) Promoure inquietuds estètiques davant les produccions literàries vinculades a
unes èpoques i a uns esdeveniments històrics determinats.
g) Competència per a aprendre a aprendre - Aplicar les estratègies més adequades per a l’ampliació del vocabulari bàsic i
especialitzat. - Fomentar l’autonomia en l’elaboració de les tasques acadèmiques. - Adquirir estratègies per a la utilització de les tècniques de treball en funció
dels objectius del treball acadèmic i segons les necessitats comunicatives. - Conéixer l’estructura sintàctica de l’oració composta, dels pronoms febles, de
les preposicions i del sistema verbal. - Aplicar correctament els aspectes bàsics i les excepcions de l’ortografia i la
fonètica.
h) Autonomia i iniciativa personal - Promoure la diversitat d’interaccions en l’àmbit acadèmic en situacions de
formalitat mitjana o mitjana-alta. - Promoure la participació en activitats en grups i la presa de decisions
responsables. - Ser conscient de la planificació individual del treball en la realització
d’activitats en grup. - Saber consultar les fonts d’informació amb autonomia i criteri de selecció en
funció dels objectius previstos. - Fomentar la iniciativa personal en l’expressió de l’opinió sobre temes
d’interés grupal. - Aplicar l’autoavaluació com a mecanisme que permeta realitzar canvis en la
conducta i l’aprenentatge.
43
Adequació dels objectius generals
En acabar el curs els aprenents hauran d’haver assolit les capacitats següents
expressades com a objectius específics de cadascun dels blocs de continguts.
a) Objectius específics de comunicació 1. Analitzar les marques lingüístiques de textos descriptius: el retrat físic i
psicològic. 2. Elaborar descripcions orals i escrites de persones. 3. Analitzar i escriure textos expositius, com ara fullets turístics. 4. Analitzar i interpretar els símbols iconogràfics convencionals i llegendes propis
dels croquis i dels mapes de les guies de senderisme. 5. Valorar positivament el coneixement de la realitat geogràfica, natural i cultural
valenciana. 6. Identificar els textos instructius i els elements gramaticals que els
caracteritzen. 7. Redactar textos instructius. 8. Identificar l’estructura de la narració. 9. Diferenciar entre contes populars i contes d’autor. 10. Identificar les característiques del reportatge com a gènere periodístic. 11. Deduir, sintetitzar i verbalitzar informació partint de dades rebudes
oralment, escrites o a través d’una imatge. 12. Elaborar un reportatge a partir de l’obtenció de dades de diverses fonts. 13. Aplicar els esquemes textuals que generen les TIC (correu electrònic,
missatges de telèfon mòbil, xats, fòrums, blogs o blocs, etc.). 14. Reconéixer les marques lingüístiques de textos argumentatius,
concretament, en l'article d'opinió. 15. Elaborar textos argumentatius. 16. Conéixer les formes de la comunicació planificada: la taula redona.
b) Objectius específics de llengua i societat 1. Reconéixer les diferències entre llenguatge i llengua. 2. Conéixer la diferència entre comunitats lingüístiques i fronteres
politicoadministratives a Europa. 3. Valorar positivament la realitat plurilingüe a Europa i, especialment, a
Espanya. 4. Identificar els factors que condicionen la tria del registre lingüístic adequat. 5. Valorar positivament l'ús adequat dels registres lingüístics en determinats
àmbits d'ús. 6. Identificar i analitzar els prejudicis lingüístics més habituals en la societat. 7. Desplegar actituds positives entorn de les llengües. 8. Analitzar i valorar les causes que originen els prejudicis lingüístics. 9. Assolir una actitud crítica davant valoracions poc rigoroses sobre les
llengües basades en idees preconcebudes. 10. Conéixer els conceptes de bilingüisme, conflicte lingüístic i procés de
normalització lingüística. 11. Analitzar i interpretar diverses situacions de llengües en contacte. 12. Valorar positivament el procés de normalització lingüística de les llengües
minoritzades, especialment del valencià. 13. Situar la nostra llengua dins el conjunt de les llengües romàniques. 14. Explicar la realitat lingüística valenciana com a resultat d’uns fets històrics
concrets. 15. Conéixer les llengües que han influït sobre la nostra i algunes de les seues
44
aportacions, fonamentalment lèxiques.
c) Objectius específics de coneixement de la llengua 1. Conéixer i utilitzar el vocabulari relacionat amb el camps semàntics dels
continguts tractats en cada tema. 2. Distingir els conceptes préstec i barbarisme lingüístics. 3. Explicar la relació que hi ha entre llengua minoritzada i penetració de
barbarismes. 4. Entendre el concepte d’interferència lèxica i aplicar criteris de correcció
coherent per esmenar els barbarismes. 5. Sistematitzar l’ús de les tres conjugacions regulars. 6. Utilitzar les perífrasis verbals d’obligació i de probabilitat. 7. Sistematitzar l’ús dels verbs irregulars fer, tenir (o tindre), venir (o vindre),
anar i eixir. 8. Descriure i caracteritzar els verbs velaritzats. 9. Sistematitzar l’ús dels verbs velaritzats i dels irregulars com meréixer. 10. Discriminar fonèticament els sons vocàlics tònics i els sons vocàlics àtons i fer
la correspondència ortogràfica que se’n deriva. 11. Conéixer i utilitzar les formes i les funcions dels pronoms febles. 12. Aplicar el procediment bàsic per a la combinació de dos pronoms febles. 13. Discriminar fonèticament els sons consonàntics i fer la correspondència
ortogràfica que se’n deriva. 14. Utilitzar l’accent i la dièresi en contextos donats. 15. Fer servir les preposicions en contextos donats. 16. Entendre el concepte de sinonímia parcial i aplicar-lo en contextos donats. 17. Diferenciar entre oració simple i composta. 18. Fer servir els connectors o conjuncions de coordinació en la construcció
d’oracions compostes coordinades. 19. Entendre el concepte d’oració composta subordinada i distingir entre els
diferents tipus d’oracions subordinades. 20. Fer servir els connectors o conjuncions de subordinació en la construcció
d’oracions compostes subordinades.
d) Objectius específics d’educació literària 1. Identificar les característiques dels quatre gèneres literaris: poesia, narrativa,
teatre i assaig. 2. Analitzar les característiques d'un text poètic, de la lírica trobadoresca i del
context sociocultural de l'Edat Mitjana. 3. Conéixer alguns aspectes de la vida i de l'obra d'Ausiàs Marc com a escriptor
medieval i universal. 4. Reconéixer el valor històric de les Quatre Grans Cròniques medievals i els
regnats que abasten. 5. Conéixer aspectes bàsics de la història de la corona catalanoaragonesa en
l’Edat Mitjana. 6. Analitzar les característiques literàries de les Cròniques. 7. Conéixer les dades bàsiques de Tirant lo Blanc (autor, tema, context, etc.). 8. Valorar la novel·la Tirant lo Blanc com una de les grans obres de la nostra
literatura. 9. Explicar l’aportació de Jaume Roig i d’Isabel de Villena a la nostra literatura. 10. Identificar les característiques argumentals, textuals i escèniques del Misteri
d’Elx. 11. Analitzar les causes que van provocar la decadència de la literatura culta en
valencià. 12. Valorar el paper realitzat per la literatura popular en l’època moderna de la
45
nostra literatura. 13. Diferenciar manifestacions diverses de literatura popular.
e) Objectius específics de tècniques de treball 1. Fer servir l’atles visual com a tècnica d’estudi i de treball acadèmic. 2. Interpretar i sintetitzar documents que contenen informació sobre rutes,
viatges i espais naturals. 3. Obtenir informació de diverses fonts mitjançant entrevistes a institucions o
persones especialitzades en la promoció turística dels nostres espais naturals. 4. Comprendre textos acadèmics amb la finalitat d’elaborar-ne d’altres de més
complexos. 5. Utilitzar autònomament els diccionaris, enciclopèdies i altres fonts d’informació
en format paper i en suport digital. 6. Presentar la informació obtinguda mitjançant tractament informàtic. Mostrar interés per la presentació acurada dels treballs acadèmics
Concreció dels criteris d’avaluació de 3r curs d’ESO
Oferim en aquest apartat els criteris d’avaluació d’àrea de 3r curs d’ESO que
estableix el decret curricular (enunciat general) i tot seguit les concrecions que en fem
al material curricular de tercer curs (subapartats de cada criteri).
1. Captar les idees essencials de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització i reproduir el contingut en textos escrits.
1.1 Distingir entre idees principals i secundàries en els textos orals de qualsevol gènere i de formalitats diferents.
1.2 Identificar la intenció comunicativa dels textos orals de qualsevol gènere i de formalitats diferents.
1.3 Aplicar el reconeixement d’idees essencials i les intencions comunicatives dels textos orals a la producció de textos orals i escrits.
1.4 Emprar la llengua com a vehicle per a l’adquisició de coneixements.
2. Aplicar els coneixements sobre el valencià [i el castellà] i les normes de l'ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d'aquest curs.
2.1 Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüístics adquirits.
2.2 Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística. 2.3 Emprar tècniques adequades per a la revisió dels textos propis produïts.
3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.
3.1 Tenir en compte les intervencions dels interlocutors en la producció de discursos planificats i espontanis.
46
3.2 Intervenir en situacions d’intercanvi d’informació respectant les normes de comunicació
3.3 Respectar les regles de comportament lingüístic que generen les diferents situacions de comunicació.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de la llengua, especialment a l'àmbit acadèmic com a vehicle d'aprenentatge.
4.1 Conéixer l’ús del valencià als diferents àmbits de producció (interpersonal, acadèmic, administratiu, mitjans de comunicació, etc.).
4.2 Fer servir el valencià en tots els contextos de comunicació, tant formals com informals.
4.3 Emprar el valencià com a llengua per a l’adquisició de coneixements a l’àmbit acadèmic.
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original.
5.1 Conéixer els recursos de la llengua que asseguren l’eficàcia comunicativa. 5.2 Emprar els recursos més adequats de la competència estratègica que
permeten una comunicació eficaç. 5.3 Intervenir en les situacions comunicatives com a mediador lingüístic. 5.4 Facilitar la interpretació de missatges a persones que desconeixen la
llengua.
6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure idees generals i informacions específiques de reportatges i entrevistes; seguir el desenrotllament de presentacions breus relacionades amb temes acadèmics i plasmar-ho en forma d'esquema i resum.
1.5. Comprendre ordes i normes vehiculades pel canal oral. 1.6. Aplicar les estratègies de comprensió lectora que permeten la
identificació de les idees generals i específiques dels reportatges i les entrevistes.
1.7. Esquematitzar i resumir presentacions breus relacionades amb temes acadèmics.
7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats, de diferent tipus (incloent-hi els propis de la premsa escrita) i distint nivell de formalització; identificar-ne les intencions; diferenciar les idees principals i secundàries; reconéixer-hi possibles incoherències o ambigüitats en el contingut; aportar una opinió personal.
7.1 Comprendre informacions donades mitjançant l’estructura dels textos narratius, descriptius i dialogats de tipus i formalitat diferents.
7.2 Analitzar i sintetitzar la intenció comunicativa dels textos narratius, descriptius i dialogats de tipus i formalitat diferents.
7.3 Distingir les idees principals i les secundàries. 7.4 Identificar i resoldre adequadament les incoherències i ambigüitats de la
informació donada mitjançant textos narratius, descriptius i dialogats de tipus i formalitat diferents.
47
7.5 Expressar opinions personals fonamentades sobre informacions donades mitjançant textos narratius, descriptius i dialogats de tipus i formalitat diferents.
8. Fer explicacions orals senzilles sobre fets d'actualitat social, política o cultural, que siguen d'interés per a l'alumnat, de manera ordenada, ajustant-se a un pla o guió previ, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació; adequar el tema a la situació comunicativa; mantindre l'atenció del receptor.
8.1 Conéixer el funcionament dels mitjans audiovisuals i de les TIC com a recursos auxiliars per a realitzar explicacions orals senzilles sobre fets d’actualitat.
8.2 Elaborar guions previs per a la producció d’exposicions sobre un tema d’interés per a l’alumnat.
8.3 Aplicar les regles d’ordenació lògica en la presentació d’informacions i argumentacions.
8.4 Emprar els recursos lingüístics més adequats per a la comunicació oral i escrita pública i efectiva, adequada als participants, al tema i al context de comunicació.
8.5 Aplicar les estratègies comunicatives adequades per a mantenir l’atenció del receptor en una exposició.
9. Elaborar el resum d'una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.
9.1 Identificar la informació essencial d’una exposició o debat oral. 9.2 Resumir una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut que
reflectisca els arguments principals i els punts de vista dels participants.
10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar el propòsit en els textos escrits més usats per a actuar com a membres de la societat; seguir instruccions en àmbits públics i en processos d'aprenentatge d’una certa complexitat; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com s'organitza la informació.
10.1 Identificar informacions concretes i la intenció comunicativa de textos escrits de l’àmbit interpersonal.
10.2 Aplicar ordes donades en àmbits públics i en processos d’aprenentatge complexos.
10.3 Inferir el tema principal i els secundaris d’un text escrit. 10.4 Emprar tècniques de treball per a l’organització de la informació.
11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i dialogats) en suport de paper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa; utilitzar-ne l’estructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica, amb un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i tipogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.
11.1 Produir per escrit, en paper i en suport digital, narracions, descripcions i diàlegs.
11.2 Adequar el registre a cada situació de comunicació.
48
11.3 Aplicar les estratègies adequades per a l’organització de les idees en un text.
11.4 Emprar els connectors i mots d’enllaç més adequats per a la cohesió textual.
11.5 Fer servir un vocabulari ric i variat en la producció de textos. 11.6 Aplicar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i tipogràfica
corresponent als continguts dels curs. 11.7 Valorar la planificació i la revisió dels textos com a fases de la producció
escrita.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.
12.1 Cercar informació sobre un mateix tema en fonts d’informació diferents. 12.2 Identificar els punts de vista dels emissors en informacions diferents
sobre un tema determinat. 12.3 Sintetitzar informacions sobre un mateix tema procedents de fonts
d’informació diverses. 12.4 Expressar el punt de vista propi sobre la informació obtinguda.
13. Comprendre l'origen i evolució [del castellà i] del valencià, identificar i localitzar els fenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals i conéixer les característiques fonamentals del bilingüisme.
13.1 Conéixer l’origen històric i l’evolució del valencià. 13.2 Conéixer els fenòmens de contacte de llengües aplicades especialment
al context valencià, especialment les interferències lingüístiques. 13.3 Conéixer les característiques fonamentals del bilingüisme.
14. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, d'Espanya i de la Comunitat Valenciana; valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes.
14.1 Conéixer la diversitat lingüística i cultural d’Europa. 14.2 Conéixer la realitat plurilingüística i pluricultural de l’Estat espanyol i de
la nostra comunitat autònoma. 14.3 Valorar el patrimoni lingüístic i cultural propi com a forma
d’engrandiment de la diversitat cultural. 14.4 Véncer prejudicis envers la diversitat lingüística. 14.5 Promoure actituds positives cap a l’ús del valencià en tots els àmbits de
comunicació
15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del valencià [i del castellà], per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.
15.1 Identificar les variacions dialectals i de registres. 15.2 Analitzar contextos de comunicació reals amb presència de variació
dialectal i de registre.
16. Conéixer la terminologia lingüística necessària per a la reflexió sobre l'ús. 16.1 Identificar els termes metalingüístics bàsics corresponents a aquest
segon curs.
49
16.2 Aplicar els coneixements metalingüístics a la reflexió lingüística i a la millora de l’ús lingüístic.
17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre aquestes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma.
17.1 Identificar les unitats fonètiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques i semàntiques de la llengua, les seues combinacions i la relació de significats.
17.2 Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüístics adquirits.
17.3 Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística. 17.4 Emprar tècniques adequades per a la revisió autònoma dels textos
propis.
18. Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa, adequada a l'edat i relacionada amb els períodes literaris estudiats; avaluar l'estructura i l'ús dels elements del gènere, l'ús del llenguatge i el punt de vista de l'autor; situar bàsicament el sentit de l'obra en relació amb el seu context i amb la pròpia experiència.
18.1 Comentar textos literaris diversos. 18.2 Analitzar el gènere literari, l’estructura, l’ús del llenguatge, el punt de
vista de l’autor i la intenció literària d’una obra completa adequada a l’edat.
18.3 Relacionar l’obra literària en el context històric de producció. 18.4 Relacionar el contingut literari amb l’experiència pròpia. 18.5 Valorar la lectura d’una obra literària completa.
19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic i l'evolució dels gèneres, de les formes literàries i dels estils.
19.1 Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi i valoració de textos breus i fragments.
19.2 Comprendre i valorar els temes, el valor simbòlic del llenguatge poètic i l'evolució dels gèneres, de les formes literàries i dels estils en textos literaris.
20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d'informació i de síntesi, o d'imitació i recreació, en suport de paper i digital.
20.1 Conéixer el context històric de producció de les obres literàries més rellevant de la nostra literatura.
20.2 Relacionar el context històric amb l’estil i les característiques dels autors i autores.
20.3 Elaborar un treball d’investigació a partir d ela recerca d’informació en diferents fonts d’informació de caire tradicional i digital.
50
21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Utilitzar aquests coneixements en la producció de textos d'intenció literària.
21.1 Identificar el gènere d’obres literàries completes. 21.2 Analitzar i valorar fragments i textos literaris complets. 21.3 Produir textos literaris o amb intenció literària d’acord amb els
coneixements adquirits.
22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII –incloent-hi els de les llengües constitucionals- i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.
22.1 Relacionar les produccions literàries pròpies amb les literatures veïnes. 22.2 Analitzar la relació entre la pertinença a una comunitat lingüística
determinada i la percepció d’un mateix context històric viscut.
23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d'informació tant en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d'índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d'investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).
23.1 Aplicar, individualment i en grup, les tècniques tradicionals i de les TIC bàsiques per a la recerca, elaboració i presentació de la informació.
23.2 Consultar diccionaris generals i especialitzats i fonts d’informació diversa per a l’elaboració de treballs d’investigació adequats a l’edat.
23.3 Emprar els processadors de textos per a la redacció de treballs d’investigació adequats a l’edat.
23.4 Emprar les eines informàtiques més habituals per a la consulta de fonts digitals i per a l’elaboració de textos escrits.
24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
24.1 Identificar les expressions lingüístiques, gràfiques i icòniques que denoten formes discriminatòries envers els dos sexes, envers els grups social o ètnics i lingüístics.
24.2 Emprar els mecanismes lingüístics més adequats per a esmenar la utilització de fórmules discriminatòries.
24.3 Utilitzar el llenguatge com a mitjà per a la resolució de conflictes.
25. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.
25.1 Conéixer els mecanismes de producció dels diferents gèneres periodístics.
25.2 Analitzar els recursos que fan servir els mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.
51
25.3 Analitzar críticament els missatges publicitaris com a produccions lingüístiques portadores de valors explícits i implícits.
4t ESO
a) Competència en comunicació lingüística - Comprendre l’ús de les estructures expositives i argumentatives en contextos
donats. - Aplicar l’ús dels gèneres corresponents als textos expositius i argumentatius,
fonamentalment el treball acadèmic expositiu i l’article d’opinió. - Conéixer el paràgraf com a unitat textual bàsica per a l’estructuració de les
idees en els textos expositius i argumentatius. - Distingir els tipus d’arguments i incloure’ls en els textos que expressen l’opinió
de l’autor. - Utilitzar recursos expressius adequats a textos expositius i argumentatius. - Saber adequar els recursos argumentatius orals en l’expressió de l’opinió
pròpia.
b) Competència matemàtica - Interpretar dades numèriques que tinguen relació amb la competència
comunicativa. - Aplicar les estratègies de deducció, inferència i resolució de problemes
matemàtics als processos d’aprenentatge lingüístic.
c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic - Consolidar l’esperit crític respecte a temes socials, culturals, lingüístics i de
medi ambient. - Valorar la llengua com a element emprat per a la interpretació del món. - Conéixer la relació entre la variació dialectal i la diversitat territorial.
d) Tractament de la informació i competència digital - Ser conscient de la necessitat d’ús de les TIC en l’àmbit acadèmic com a
instrument per a la millora de la competència comunicativa. - Aprofundir en l’ús de les tècniques digitals de recerca d’informació. - Afavorir l’ús i el coneixement del funcionament dels traductors automàtics en
la redacció de treballs acadèmics. - Aprofundir en l’ús dels diccionaris d’especialitat. - Afavorir l’ús de diferents fonts d’informació, tradicionals i digitals, per a
l’elaboració de textos acadèmics. - Afavorir l’esperit crític en l’ús de les TIC. - Promoure l’elaboració informàtica dels treballs acadèmics. - Despertar l’interés a presentar els treballs acadèmics de forma acurada i
correcta lingüísticament.
e) Competència social i ciutadana - Ser conscient de la necessitat de fomentar actuacions cíviques per a la
inclusió de grups socials marginals, marginats o minoritzats.
52
- Promoure l’acceptació de les diferències entre les persones com a tret enriquidor de la diversitat humana.
- Valorar positivament la diversitat lingüística del món, d’Europa i de l’Estat espanyol.
- Valorar positivament la història de la nostra llengua. - Conéixer la variació dialectal de la nostra llengua. - Valorar la varietat estàndard com a varietat supradialectal i necessària en
qualsevol llengua que tinga accés a tots els àmbits de comunicació.
f) Competència cultural i artística - Establir relacions entre el context històric i les produccions literàries de cada
època i de cada autor. - Conéixer les obres i els autors més representatius en la nostra llengua des del
segle XIX fins als nostres dies. - Conéixer les tècniques literàries relacionades amb cada gènere com a forma
de gaudir de la lectura de textos. - Analitzar críticament els prototips culturals que promouen els missatges
publicitaris. - Gaudir amb la lectura extensiva de textos literaris. - Promoure inquietuds estètiques en les produccions lingüístiques amb intenció
literària.
g) Competència per a aprendre a aprendre - Aplicar les estratègies més adequades per a l’ampliació del vocabulari bàsic i
especialitzat. - Fomentar l’autonomia en l’elaboració de les tasques acadèmiques. - Adquirir estratègies per a la utilització de les tècniques de treball en funció
dels objectius del treball acadèmic i segons les necessitats comunicatives. - Conéixer l’estructura sintàctica de l’oració composta, dels pronoms relatius,
dels pronoms febles i del sistema verbal. - Aplicar les normes d’estil de les abreviatures, els acrònims, les sigles, els
símbols i dels tipus de lletra. - Valorar positivament la necessitat de la correcció lingüística, tant l’ortogràfica,
com la fonètica i la lèxica i semàntica. - Conéixer els procediments per a la generació de neologismes i per a les
construccions semàntiques genuïnes, especialment les solidaritats lèxiques.
h) Autonomia i iniciativa personal - Saber consultar les fonts d’informació amb autonomia i criteri de selecció en
funció dels objectius previstos. - Estimular l’autonomia en la recerca d’informació per a l’elaboració de treballs
acadèmics. - Assimilar l’ús de les tècniques de treball per a la realització de tasques de
recerca i investigació individuals. - Realitzar activitats que permeten la presa de decisions consensuades entre
els membres d’un equip de treball. - Conéixer tècniques específiques per a la preparació i la realització d’exàmens. - Utilitzar estratègies orals adequades en les exposicions i argumentacions
realitzades davant el públic.
53
Adequació dels objectius generals
En acabar el curs els aprenents hauran d’haver assolit les capacitats següents
expressades com a objectius específics de cadascun dels blocs de continguts.
2. Objectius específics de comunicació 1. Conéixer les característiques dels textos expositius acadèmics (esquemes,
resums, exàmens, etc.). 2. Conéixer diferents gèneres del text expositiu (l'entrada o article d'un diccionari,
la pàgina de crèdits i l'índex d'un llibre, documents explicatius d'Internet, gràfics, etc.).
3. Realitzar exposicions orals sobre temes treballats en les unitats. 4. Conéixer les característiques dels textos expositius acadèmics (esquemes,
resums, exàmens, etc.) 5. Conéixer l’estructura i la presentació d’un text expositiu acadèmic: el treball
de classe. 6. Valorar i identificar l’estructura del paràgraf com a unitat significativa dins
dels textos expositius. 7. Escriure paràgrafs expositius sobre una idea donada. 8. Conéixer les formes de la comunicació planificada: l’exposició oral. 9. Elaborar per escrit i exposar oralment un text expositiu de caràcter
acadèmic. 10. Reconéixer les marques textuals i lingüístiques i l’estructura del text
argumentatiu. 11. Analitzar i escriure textos argumentatius. 12. Conéixer les marques textuals d’un article d’opinió (estructura, expressions
de modalització, marcadors lògics). 13. Elaborar articles d’opinió relacionats amb el tema de la unitat. 14. Valorar amb actitud crítica i creativa el món de la publicitat. 15. Analitzar críticament els estereotips culturals que promou la publicitat. 16. Elaborar textos publicitaris. 17. Valorar positivament els debats com l’argumentació oral per excel·lència. 18. Conéixer i participar en la preparació i l’execució d’un debat. 19. Expressar l’opinió pròpia sobre temes d’actualitat.
3. Objectius específics de llengua i societat 20. Desenvolupar una actitud crítica positiva entorn de la realitat plurilingüe i
cultural del planeta i de l’Estat espanyol. 21. Conéixer la pluralitat lingüística de l'Estat espanyol a partir de la lectura
d'articles constitucionals i de textos en cadascuna de les diferents llengües. 22. Conéixer la localització, l'extensió, l'origen i el parentiu de les diferents
llengües romàniques que es parlen a la península Ibèrica. 23. Conéixer l'extensió territorial i l'origen de les diferents llengües romàniques o
neollatines així com el lloc que hi correspon a la llengua catalana. 24. Conéixer els fets més rellevants que caracteritzen l'origen i l'evolució de la
nostra llengua. 25. Conéixer els factors que posen de manifest el procés de minorització
lingüística del valencià: exclusió dels àmbits de prestigi, augment de les diferències dialectals, disminució del nombre de parlants i interferència del castellà.
26. Conéixer els factors que concorren en un procés de minorització lingüística, i especialment, en el valencià.
54
27. Valorar positivament i críticament el procés de normalització lingüística del valencià.
28. Identificar els principals trets fonètics dels blocs dialectals i d’altres característiques secundàries de la variació geogràfica dels nostres parlars.
29. Conéixer la realitat lingüística valenciana on conviuen dues llengües oficials, repartides de manera diversa, i les subvarietats del valencià.
30. Valorar positivament la varietat estàndard com a vehicle de comunicació interdialectal.
4. Objectius específics de coneixement de la llengua 31. Utilitzar el vocabulari relacionat amb els continguts tractats en cada tema. 32. Identificar i fer servir els sinònims de verbs d’ús bàsic. 33. Utilitzar el gènere dels substantius i dels adjectius. 34. Fer servir les perífrasis verbals d’obligació i diferenciar l’obligació personal i
la impersonal; les perífrasis de probabilitat i les d’imminència. 35. Analitzar l’orde dels components de l’oració i la concordança. 36. Distingir i utilitzar tan i tant; quan i quant; si no i sinó; si, sí i s’hi; per i per a;
doncs i perquè; perquè, per què i per a què. 37. Discriminar fonèticament les consonants i aplicar les regles ortogràfiques
corresponents. 38. Entendre el concepte de sinonímia i aplicar-lo en verbs que tenen un significat
pròxim fent servir el diccionari. 39. Conéixer els vocabularis d’especialitat. 40. Distingir l’oració simple i la composta i conéixer els diferents tipus
d’oracions compostes. 41. Analitzar sintàcticament les oracions simples i compostes (coordinades,
subordinades substantives, de relatiu i adverbials). 42. Distingir i utilitzar sistemàticament les normes d’accentuació –especialment
les no coincidents entre valencià i castellà- les de la dièresi i de l’hiat. 43. Utilitzar els pronoms relatius, el relatiu possessiu i el relatiu neutre. 44. Conéixer i aplicar les regles gramaticals sobre l’ús de les lletres majúscules
i minúscules. 45. Conéixer i aplicar les regles gramaticals sobre l’ús de les abreviatures, els
acrònims, les sigles i els símbols com a procediment d’abreviació 46. Sistematitzar l’ús de les conjugacions verbals regulars i irregulars. 47. Utilitzar les formes i les funcions dels pronoms febles i sistematitzar-ne la
combinació. 48. Utilitzar els procediments onomasiològics (la derivació, la composició, la
siglació i els manlleus) i semasiològics (la metàfora) per a generar neologismes.
49. Utilitzar les unitats fraseològiques com a construccions semàntiques genuïnes, especialment les solidaritats lèxiques.
50. Fer servir les recomanacions sobre els tipus de lletra redona, cursiva i negreta.
5. Objectius específics d’educació literària 51. Identificar els elements més destacats del context cultural, social i històric dels
segles XIX, XX i XXI. 52. Distingir les característiques més rellevants del Romanticisme i de la
Renaixença com a moviments literaris del s. XIX.
55
53. Conéixer els aspectes més destacats de la vida i de l'estil literari d'autors com Jacint Verdaguer, Teodor Llorente i Àngel Guimerà a partir de la lectura, comprensió, recitació i dramatització de fragments de les seues obres.
54. Diferenciar les característiques dels principals gèneres literaris: l'assaig, la narració, la poesia i el teatre.
55. Conéixer les característiques més rellevants del Realisme-Naturalisme com a moviments literaris del s. XIX a partir de la lectura d’autors com Narcís Oller i Eduard Escalante.
56. Reconéixer les característiques del sainet com a gènere teatral que reflecteix aspectes importants de les classes populars i de la vida quotidiana de la València del segle XIX.
57. Conéixer les característiques i els autors més rellevants del Modernisme i del Noucentisme.
58. Conéixer les característiques dels moviments artisticoliteraris que s’engloben sota l’epítet “les avantguardes” de principis del s.XX.
59. Explicar l’aportació de Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Joan Brossa i Maria Mercè Marçal a la nostra literatura.
60. Conéixer les característiques més rellevants de la narrativa de postguerra i d’autors representatius com Mercè Rodoreda i Enric Valor a partir de la lectura de fragments de les seues obres
61. Conéixer les característiques generals i les dificultats de la literatura assagística a casa nostra.
62. Reconéixer i valorar l’obra assagística de Joan Fuster.
6. Objectius específics de tècniques de treball 63. Elaborar esquemes utilitzant correctament els elements gràfics pertinents,
com ara lletres majúscules i minúscules, claus, fletxes, abreviatures, números, parèntesis, guionets, etc.
64. Familiaritzar-se amb adreces electròniques relacionades amb vocabularis especialitzats.
65. Utilitzar els diferents tipus de diccionaris (generals, bilingües, de barbarismes, etc.) i els correctors informàtics com a eines de correcció lèxica.
66. Afavorir la necessitat de recórrer a diverses fonts d'informació per a l'elaboració de textos expositius sobre un tema específic, interpretant correctament les referències bibliogràfiques tradicionals i de tecnologia informàtica (diccionaris, manuals enciclopèdies, premsa escrita, recursos audiovisuals i multimèdia).
67. Afavorir actituds positives per a la recerca d’informació en fonts tradicionals i en tecnologies d’informació i comunicació (TIC) en l’elaboració de treballs d'investigació.
68. Valorar la necessitat de recórrer als esquemes i als resums com a tècniques d'estudi indispensables en la preparació d'un examen.
69. Afavorir actituds positives cap a treballs d'investigació sobre la recerca de material relacionat amb temes diversos.
Concreció dels criteris d’avaluació de 4t curs d’ESO
56
Oferim en aquest apartat els criteris d’avaluació d’àrea de 4t curs d’ESO que
estableix el decret curricular (enunciat general) i tot seguit les concrecions que en fem
al material curricular de quart curs (subapartats de cada criteri).
1. Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades rellevants de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, com ara presentacions d'una certa extensió o conferències no massa extenses; identificar el propòsit, la tesi i els arguments de declaracions o de debats públics en mitjans de comunicació o en el marc escolar; reproduir-ne el contingut en textos escrits.
1.1 Distingir entre idees principals i secundàries en els textos orals de gèneres diferents i de graus de formalitat divers.
1.2 Identificar la intenció comunicativa, la tesi i els arguments dels debats públics.
1.3 Aplicar el reconeixement d’idees essencials, les intencions comunicatives la tesi i els arguments dels textos orals a la producció de textos orals i escrits.
2. Aplicar els coneixements sobre el valencià [i el castellà] i les normes de l'ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió autònoma dels textos.
2.1 Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüístics adquirits.
2.2 Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística. 2.3 Emprar tècniques adequades per a l’autorevisió de les produccions
textuals pròpies.
3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.
3.1 Tenir en compte les intervencions dels interlocutors en la producció de discursos planificats i espontanis.
3.2 Intervenir en situacions d’intercanvi d’informació respectant les normes de comunicació
3.3 Respectar les regles de comportament lingüístic que generen les diferents situacions de comunicació.
4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de la llengua, especialment a l'àmbit acadèmic com a vehicle d'aprenentatge.
4.1 Conéixer l’ús del valencià als diferents àmbits de producció (interpersonal, acadèmic, administratiu, mitjans de comunicació, etc.).
4.2 Fer servir el valencià en tots els contextos de comunicació, tant formals com informals.
4.3 Emprar el valencià com a llengua per a l’adquisició de coneixements a l’àmbit acadèmic
57
5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original. Utilitzar els elements no verbals de la comunicació per a la comprensió perfecta de qualsevol interlocutor.
5.1 Conéixer els recursos de la llengua que asseguren l’eficàcia comunicativa. 5.2 Emprar els recursos més adequats de la competència estratègica que
permeten una comunicació eficaç. 5.3 Intervenir en les situacions comunicatives com a mediador lingüístic. 5.4 Facilitar la interpretació de missatges a persones que desconeixen la
llengua. 5.5 Fer servir els elements de comunicació no verbal com a suport per a
resolució de problemes de comprensió d’una llengua.
6. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de diferent tipus i distint nivell de formalització, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i les secundàries, reconéixer-hi possibles incoherències o ambigüitats en el contingut, i aportar una opinió personal.
6.1 Comprendre informacions donades mitjançant qualsevol tipus de text de nivells de formalitat diferents.
6.2 Analitzar i sintetitzar la intenció comunicativa de qualsevol tipus de text. 6.3 Distingir les idees principals i les secundàries de qualsevol tipus de text. 6.4 Identificar i resoldre adequadament les incoherències i ambigüitats de la
informació. 6.5 Expressar opinions personals fonamentades sobre informacions donades
mitjançant textos de tipus i formalitat diferents.
7. Elaborar el resum d'una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut; reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.
7.1 Identificar la informació essencial d’una exposició o debat oral. 7.2 Resumir una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut que
reflectisca els arguments principals i els punts de vista dels participants.
8. Fer presentacions orals clares, ordenades i ben estructurades, sobre temes relacionats amb l'activitat acadèmica o l'actualitat social, política o cultural, que admeten diferents punts de vista i diverses actituds sobre aquests, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació. Ajustar-se a un pla o guió previ, seguir un orde lògic en la presentació de les informacions i arguments. Adequar el llenguatge utilitzat a la situació comunicativa i al contingut, i mantindre l'atenció del receptor.
8.1 Conéixer el funcionament dels mitjans audiovisuals i de les TIC com a recursos auxiliars per a realitzar explicacions orals clares, ordenades i ben estructurades, sobre temes relacionats amb l'activitat acadèmica o l'actualitat social, política o cultural.
8.2 Elaborar guions previs per a la producció d’exposicions sobre un tema determinat.
8.3 Aplicar les regles d’ordenació lògica en la presentació d’informacions i argumentacions.
58
8.4 Emprar els recursos lingüístics més adequats per a la comunicació oral i escrita pública i efectiva, adequada als participants, al tema i al context de comunicació.
8.5 Aplicar les estratègies comunicatives adequades per a mantenir l’atenció del receptor en una exposició.
9. Identificar i contrastar el propòsit en textos escrits de l'àmbit públic i dels mitjans de comunicació; comprendre instruccions que regulen la vida social i processos d'aprenentatge complexos; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com s'organitza la informació; contrastar explicacions i arguments i valorar l'eficàcia dels procediments lingüístics usats.
9.1 Identificar informacions concretes i la intenció comunicativa de textos escrits de l’àmbit públic i dels mitjans de comunicació.
9.2 Conéixer les instruccions més habituals que regulen la vida social i els processos d’aprenentatge complexos.
9.3 Inferir el tema principal i els secundaris d’un text escrit. 9.4 Emprar tècniques de treball per a l’organització de la informació. 9.5 Valorar l’eficàcia de les argumentacions emprades en les produccions
lingüístiques.
10. Elaborar missatges en què s'integren el llenguatge verbal i llenguatges no verbals (icònic, gestual i musical), tenint en compte la situació de comunicació i comparar els procediments expressius d’aquests llenguatges.
10.1 Integrar el llenguatge verbal i el no verbal en la producció de missatges. 10.2 Produir missatges que barregen el llenguatge verbal i el no verbal i que
s’adapten a la situació de comunicació. 10.3 Analitzar i comparar els procediments expressius del llenguatge verbal i
del no verbals 11. Identificar, en textos orals i escrits de distint tipus, imatges i expressions
que denoten alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.); explorar alternatives que eviten aquest ús i utilitzar-les en les produccions pròpies.
11.1 Identificar les expressions lingüístiques, gràfiques i icòniques que denoten formes discriminatòries envers els dos sexes, envers els grups social o ètnics i lingüístics.
11.2 Emprar les alternatives més adequades per a esmenar la utilització de fórmules discriminatòries.
11.3 Utilitzar el llenguatge com a mitjà per a la resolució de conflictes.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, amb la finalitat d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les principals informacions i punts de vista trobats com el punt de vista propi.
12.1 Cercar informació sobre un mateix tema en fonts d’informació diferents. 12.2 Identificar els punts de vista dels emissors en informacions diferents
sobre un tema determinat. 12.3 Sintetitzar informacions sobre un mateix tema procedents de fonts
d’informació diverses. 12.4 Expressar el punt de vista propi sobre la informació obtinguda.
59
13. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i argumentatius), en suport de paper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa; utilitzar-ne l’estructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat i de manera coherent; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades, amb un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.
13.1 Produir textos escrits de tipus diferent, en paper i en suport digital: narracions, descripcions, exposicions i argumentacions.
13.2 Adequar el registre a cada situació de comunicació. 13.3 Aplicar les estratègies més adequades per a l’organització de les idees
en un text. 13.4 Emprar els connectors i mots d’enllaç més adequats per a la cohesió
textual. 13.5 Fer servir un vocabulari ric i variat en la producció de textos. 13.6 Aplicar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica corresponent als
continguts dels curs. 13.7 Valorar la planificació i la revisió dels textos com a fases de la producció
escrita.
14. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, d'Espanya i de la Comunitat Valenciana; valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes. Identificar i localitzar les varietats dialectals actuals [del castellà (incloent-hi l'espanyol d'Amèrica) i] del valencià. Identificar i localitzar les llengües constitucionals.
14.1 Conéixer la diversitat lingüística i cultural d’Europa. 14.2 Conéixer la realitat plurilingüística i pluricultural de l’Estat espanyol i de
la nostra comunitat autònoma. 14.3 Valorar el patrimoni lingüístic i cultural propi com a forma d’enriquiment
de la diversitat cultural. 14.4 Véncer prejudicis envers la diversitat lingüística. 14.5 Promoure actituds positives cap a l’ús del valencià en tots els àmbits de
comunicació. 14.6 Identificar i localitzar les varietats dialectals de la nostra llengua. 14.7 Identificar i localitzar les llengües constitucionals.
15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del valencià [i del castellà,] per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.
15.1 Identificar les variacions dialectals i de registres. 15.2 Analitzar contextos de comunicació reals amb presència de variació
dialectal i de registre.
16. Conéixer i usar una terminologia lingüística adequada en les activitats de reflexió sobre l'ús.
16.1 Identificar els termes metalingüístics bàsics corresponents a aquest segon curs.
16.2 Aplicar els coneixements metalingüístics a la reflexió lingüística i a la millora de l’ús lingüístic.
17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre aquestes i els seus significats. Aplicar els
60
coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a compondre i revisar els textos de manera autònoma.
17.1 Identificar les unitats fonètiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques i semàntiques de la llengua, les seues combinacions i la relació de significats.
17.2 Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüístics adquirits.
17.3 Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística. 17.4 Emprar tècniques adequades per a la revisió autònoma dels textos
propis.
18. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat; reconéixer-ne els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics; emetre una opinió personal; utilitzar aquests coneixements en la producció de textos d'intenció literària.
18.1 Identificar el gènere d’obres literàries completes. 18.2 Analitzar i valorar fragments i textos literaris complets. 18.3 Produir textos literaris o amb intenció literària d’acord amb els
coneixements adquirits.
19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, amb especial atenció a les innovacions dels gèneres i de les formes (en la versificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània.
19.1 Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi i valoració de textos breus i fragments.
19.2 Comprendre i valorar especialment les innovacions en els gèneres i en les formes de la literatura contemporània.
19.3 Aplicar els coneixements adquirits en la producció de textos literaris o amb intenció literària.
20. Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura personal de relats d’una certa extensió i de novel·les des del segle XIX fins a l'actualitat; avaluar-ne l'estructura i l'ús dels elements del gènere, del llenguatge, del punt de vista i de l'ofici de l'autora o autor; relacionar el sentit de l'obra amb el seu context i amb la pròpia experiència.
20.1 Valorar críticament textos literaris narratius des del segle XIX fins a l’actualitat.
20.2 Analitzar l'estructura i l'ús dels elements del gènere, del llenguatge, del punt de vista i de l'ofici de l'autora o autor.
20.3 Relacionar l’obra literària en el context històric de producció. 20.4 Relacionar el contingut literari amb l’experiència pròpia.
21. Explicar relacions entre les obres llegides i comentades, el context històric i literari en què apareixen i les autores i els autors més rellevants des del segle XIX fins a l'actualitat, per mitjà d’un treball personal d'informació i de síntesi, en què s’expose una valoració personal, o d'imitació i recreació, en suport de paper i digital.
21.1 Conéixer el context històric de producció de les obres literàries més rellevant de la nostra literatura des dels segle XIX fins a l’actualitat.
61
21.2 Relacionar el context històric amb l’estil i les característiques dels autors i autores.
21.3 Elaborar un treball d’investigació a partir d ela recerca d’informació en diferents fonts d’informació de caire tradicional i digital.
22. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, atenent especialment a les innovacions dels gèneres i de les formes (en la versificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània.
22.1 Comprendre i valorar l’evolució de les noves produccions literàries, sobretot pel que fa a les innovacions formals i en el llenguatge.
22.2 Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi i valoració de textos breus i fragments, especialment les produccions literàries més innovadores de la literatura contemporània.
23. Establir relacions entre obres, autores i autors, i moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura dels segles XIX i XX –incloent-hi els de les llengües constitucionals i de la literatura occidental– i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.
23.1 Relacionar les produccions literàries pròpies des del segle XIX fins als nostres dies amb les literatures veïnes.
23.2 Analitzar la relació entre la pertinença a una comunitat lingüística determinada i la percepció d’un mateix context històric viscut.
24. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d'informació, per mitjà de l’ús d'índexs, de fitxes i de diversos sistemes de classificació de fonts, aplicant mitjans tradicionals i noves tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs d'investigació. Utilitzar els principis fonamentals del funcionament dels processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD, etc.).
24.1 Aplicar, individualment i en equip, les tècniques tradicionals i de les TIC per a la recerca, elaboració i presentació de la informació.
24.2 Consultar diccionaris generals i especialitzats i fonts d’informació diversa per a l’elaboració de treballs d’investigació adequats a l’edat.
24.3 Emprar els processadors de textos per a la redacció i la revisió de treballs d’investigació adequats a l’edat.
24.4 Emprar les eines informàtiques més habituals per a la consulta de fonts digitals i per a l’elaboració de textos escrits.
25. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.
25.1 Identificar les expressions lingüístiques, gràfiques i icòniques que denoten formes discriminatòries envers els dos sexes, envers els grups social o ètnics i lingüístics.
25.2 Emprar els mecanismes lingüístics més adequats per a esmenar la utilització de fórmules discriminatòries.
25.3 Utilitzar el llenguatge com a mitjà per a resoldre conflictes.
62
26. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.
26.1 Conéixer els mecanismes de producció dels diferents gèneres periodístics.
26.2 Analitzar els recursos que fan servir els mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.
26.3 Analitzar críticament els missatges publicitaris com a produccions lingüístiques portadores de valors explícits i implícits.
63
4. CONTINGUTS
4.1. Continguts de primer curs
4.1.1. La comunicació
Elements de la comunicació.
a) Elements lingüístics de la situació de comunicació:
17 Emissor i destinatari.
18 Lloc i temps de la comunicació lingüística.
b) Elements contextuals:
19 Emissor-destinatari.
20 Temps i lloc de la comunicació lingüística.
c) Elements informatius:
21 Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes…).
22 Temes i subtemes.
23 Coherència del contingut informatiu.
d) Les funcions del llenguatge.
24 La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, prescriure, predir,
qüestionar, divertir, recrear, expressar-se…
Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals
narrativa, descriptiva i conversacional.
a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.
25 La narració en els gèneres literaris:
i) en vers: poesia narrativa.
j) en prosa: llegenda, rondalla, conte i novel·la.
26 La narració en els gèneres no literaris:
k) àmbit privat: la carta, l’avís, el relat de fets…
l) àmbit públic: la notícia, l’anunci…
b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius.
27 La descripció en la narració:
m) en vers: poesia naturalista, endevinalla…
n) en prosa: conte, rondalla, novel·la…
28 La descripció en els textos dialogats:
o) el teatre: caracterització de personatges, d’ambients…
p) l’acudit, el còmic, els jocs populars…
c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos
conversacionals.
29 La conversació escrita:
q) en vers: poesia dialogada, textos dramàtics en vers…
r) en prosa: conte, rondalla, novel·la, acudit…
s) en teatre: comèdia, tragèdia, drama…
t) amb imatges: auca, còmic…
30 La conversació oral:
u) la conversa cara a cara, telefònica…
4.1.2. Llengua i societat
La varietat lingüística. Usos formals i informals de la llengua.
21.4 La variació lingüística.
21.5 La lleialtat lingüística.
64
21.6 La normalització lingüística.
21.7 La riquesa de la llengua.
21.8 La varietat popular.
21.9 La varietat literària.
21.10 La varietat estàndard.
21.11 Els barbarismes i els estrangerismes.
21.12 El valencià als mitjans de comunicació orals i escrits.
21.13 Els registres lingüístics.
21.14 El valencià a les institucions.
21.15 La diversitat lingüística.
Els usos discriminatoris de la llengua.
21.16 El sexisme lingüístic.
21.17 Alternatives davant els temes i les formes d’expressió en els usos
discursius verbals i no verbals que denoten discriminació social, racial,
sexual…
4.1.3. Estudi de la llengua
Fonètica i ortografia. Sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. Nocions bàsiques
d’accentuació i puntuació. L’apòstrof. Normes ortogràfiques. Ortografia del discurs. Ortografia de l’oració. Ortografia de la
paraula.
21.18 Pronúncia i escriptura.
21.19 L’alfabet.
21.20 Les vocals.
21.21 Els diftongs.
21.22 La síl·laba.
21.23 L’hiat.
21.24 L’accent tònic i l’accent gràfic.
21.25 L’accent diacrític.
21.26 La dièresi.
21.27 L’apostrofació.
21.28 Les contraccions.
21.29 Els dígrafs.
21.30 Els fonemes /p/ i /b/, /t/ i /d/ i /k/ i /g/.
21.31 Els fonemes /b/ i /v/.
21.32 Els fonemes /s/ i /z/.
21.33 Les grafies g, j, tg, tj, x, tx i ig.
21.34 Les grafies l, ll i l·l.
21.35 Les grafies m, n i l’aplec mp.
21.36 Ús del guionet.
21.37 Ús del punt.
21.38 Ús de la coma.
21.39 Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.
21.40 Ús dels signes d’interrogació i d’exclamació.
21.41 Ús de les majúscules.
21.42 La correcció ortogràfica.
65
Morfosintaxi. Classes de paraules. Els determinants, el gènere i el nombre.
Estructura de l’oració simple. La concordança.
21.43 L’oració: categories, estructures i funcions.
21.44 El substantiu (I): classificació.
21.45 El substantiu (II): formació del femení i del plural.
21.46 L’adjectiu (I): els graus.
21.47 L’adjectiu (II): formació del femení i del plural.
21.48 Els determinants referidors (I): articles i demostratius.
21.49 Els determinants referidors (II): els possessius.
21.50 Els determinants quantitatius (I): els indefinits.
21.51 Els determinants quantitatius (II): els numerals.
21.52 El verb (I): els verbs regulars.
21.53 El verb (II): els verbs irregulars.
21.54 El verb (III): els temps verbals.
21.55 La preposició (I): les preposicions febles.
21.56 La preposició (II): les proposicions fortes.
21.57 Les conjuncions coordinants.
21.58 Les conjuncions subordinants.
21.59 L’adverbi (I): els adverbis de manera.
21.60 L’adverbi (II): els adverbis de lloc.
21.61 L’adverbi (III): els adverbis de temps.
21.62 L’adverbi (IV): els adverbis d’afirmació, de negació i de dubte.
21.63 Les locucions adverbials.
21.64 Els pronoms personals (I): forts.
21.65 Els pronoms personals (II): febles.
21.66 L’oració simple.
21.67 Tipus d’oracions simples.
21.68 La concordança.
Lèxic. Estructura de la paraula. Vulgarismes i barbarismes.
21.69 L’estructura dels mots: arrel i morfemes.
21.70 La derivació (I): els prefixos.
21.71 La derivació (II): els sufixos.
21.72 Les sigles.
21.73 La composició.
21.74 Les locucions.
21.75 Les frases fetes.
21.76 Les onomatopeies.
21.77 Els castellanismes.
21.78 Els barbarismes.
21.79 Els neologismes.
21.80 Topònims i gentilicis.
21.81 La sinonímia.
21.82 L’antonímia.
21.83 La monosèmia.
21.84 La polisèmia.
21.85 L’homonímia.
21.86 Els camps semàntics.
21.87 Hipònims i hiperònims.
66
21.88 Ús de: avant, abans, avanç/ aparat, aparell/ sobre tot, sobretot/ medi, mig,
mitjà/ data, dada/ metge, mèdic/ només, no més/ quan, quant/ perquè, per
què, per a què/ conte, compte, comte/ potser, pot ser/…
21.89 El diccionari de definicions.
21.90 El diccionari de sinònims.
Text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació.
TEXT NARRATIU
Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins
del domini cognitiu dels fets.
a) Forma d’expressar els elements que configuren l’acció narrativa:
31 Línia argumental.
32 Personatges: tipus i caracterització.
33 Lloc dels fets narrats.
34 Època dels fets narrats.
35 Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura narrativa (descripcions,
diàlegs…).
b) Tècniques narratives:
36 Tipus de narrador.
37 El temps de l’acció narrada.
c) El gènere narratiu (I): l’auca.
38 Característiques. Tipus.
39 Estructura.
40 Recursos visuals i recursos textuals (la rima, els redolins, les figures
retòriques…).
41 L’ús de l’auca.
d) El gènere narratiu (II): la rondalla.
42 Característiques. Tipus.
43 Estructura.
44 Recursos textuals (fórmules d’inici i tancament, la veu del narrador, l’ordre dels
fets, locucions, frases fetes, expressions col·loquials, la personificació…).
45 La rondalla com a eina de transmissió de valors.
46 Autors i títols de rondalles.
e) El gènere narratiu (III): el conte
47 Característiques. Tipus.
48 Estructura interna i externa.
49 Recursos textuals (l’època i la durada, l’ordre dels fets, tipus de personatges i
d’espais, tipus de narrador…).
50 Autors de contes.
f) Característiques de morfosintaxi:
51 Classes de paraules predominants i la seua funció.
52 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, interrogatives,
exclamatives, imperatives, dubitatives, desideratives, afirmatives, negatives).
53 Funció dels signes de puntuació en el relat: el punt, la coma, els dos punts, els
guionets…
54 Els temps verbals: els pretèrits i el futur.
g) Característiques del vocabulari:
55 Els camps semàntics dels tipus de contes i rondalles.
56 Les qualitats dels personatges.
57 Ús dels augmentatius i diminutius. Les comparacions.
67
TEXT DESCRIPTIU
Estructura descriptiva: assenyalar les característiques dels objectes, dels llocs o de les
persones en la seua dimensió i situació espacial.
a) La descripció:
58 La descripció física i psíquica de persones.
59 La descripció d’objectes. Usos, funcions i localització.
60 La descripció d’espais. Elements centrals i complementaris.
b) La descripció en:
61 La narració.
62 Els textos teatrals.
63 Els anuncis.
64 Els llibres de viatges.
c) Estructura del gènere descriptiu:
65 Parts del text.
66 Ordre en què es presenten els elements i les seues característiques.
67 Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura descriptiva (nucli, elements
bàsics, complementaris…).
d) Tècniques descriptives:
68 L’ordre en la presentació dels elements.
69 La fitxa descriptiva. Banc de dades.
70 La descripció en la narració i en la poesia.
e) Tipus de descripcions:
71 General / detallada.
72 Objectiva / subjectiva.
73 Realista / deformada (caricatura, ironia, paròdia…).
74 f) Característiques de morfosintaxi:
75 Identificació dels mots clau.
76 L’adjectivació.
77 El sintagma preposicional.
78 L’aposició.
79 L’oració subordinada adjectiva.
80 Recursos literaris: la comparació, la metàfora, l’enumeració (asíndeton i
polisíndeton).
81 Els connectors espacials, enumeratius i d’ordre.
82 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, afirmatives,
negatives).
83 Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes…
g) Característiques del vocabulari:
84 Els camps lèxics: els colors, les formes, els materials…
85 Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions
sensorials).
86 Significat de determinades paraules en funció del context.
87 Els vocabularis especialitzats.
TEXT DIALOGAT
Estructura conversacional: establir relacions entre els participants, la seua intenció
comunicativa i el tema sobre el qual es parla.
a) Forma d’expressar els elements que configuren l’acció dialogada:
68
88 Els elements de la comunicació.
89 Els textos orals i escrits.
90 Els textos dialogats literaris i no literaris.
91 Les converses en la narració i els textos teatrals.
b) Tècniques per a expressar els diàlegs:
92 La conversa oral i escrita.
93 L’estil directe i l’indirecte.
c) El gènere dialogat (I): el còmic
94 Característiques. Tipus.
95 Estructura.
96 Recursos: el llenguatge textual (les bafarades i el cartutx, les onomatopeies).
97 Llenguatge icònic (vinyetes, enquadraments i perspectives; detalls; joc de llums
i ombres; caracterització de personatges).
98 Llenguatge topogràfic (mida dels quadres, del text del narrador, disposició de
les bafarades per a la seua lectura).
99 Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra).
100 Procediments retòrics de la imatge (repetició, hipèrbole…).
101 La descripció de personatges, d’espais i de conflictes en un còmic.
102 Autors de còmics.
d) El gènere dialogat (II): la conversa.
103 Característiques.
104 Tipus de converses: preparada i improvisada, monogràfica i
especialitzada, directa i telefònica, pública i privada, formal i informal.
105 Estructura: les parts d’una conversa.
106 Recursos de l’estil directe i de l’indirecte.
e) El text dialogat (III): el text teatral.
107 Característiques.
108 Tipus de textos: el monòleg, la comèdia, la tragèdia i el drama.
109 Estructura.
110 Recursos:
v) Pla textual: diàlegs, rèpliques.
w) Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.
x) Pla de representació: actes i escenes.
111 La retòrica de la dramatització (onomatopeia, exageració, contrast,
exclamació, interrogació…).
112 Autors i obres de teatre.
f) Característiques de morfosintaxi:
113 Tipus de preguntes d’una conversa: obertes, hipotètiques i tancades.
114 Tipus d’oracions interrogatives: directes / indirectes, generals / parcials.
115 Classes de paraules predominants i la seua funció (pronoms
interrogatius, conjuncions…).
116 Funció dels signes d’interrogació, admiració, els guionets i les cometes.
g) Característiques del vocabulari:
117 Fórmules d’inici, manteniment i tancament d’una conversa (oral i
escrita).
118 Significat de determinades paraules en funció del context verbal.
119 Els mots crossa, els vulgarismes, els préstecs…
120 Llenguatges específics (identificar els llenguatges d’algunes activitats
socials que puguen aparéixer en el text).
121 Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu).
122 Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions…).
69
123 Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions…).
124 Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge
musical (ràdio, muntatges audiovisuals, dramatització, cançons).
4.1.4. Tècniques de treball
Iniciació a l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta.
a) Situació de lectura funcional:
125 Per a extraure informació sobre un tema determinat.
126 Per a confrontar dades.
b) Situació de lectura recreativa:
127 Lectura amb finalitat recreativa.
c) Iniciació a l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta:
128 La localització de la informació.
129 La identificació dels llibres.
130 La classificació de llibres en una biblioteca.
131 La identificació de l’autor d’un llibre.
132 El diccionari.
133 Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes,
de barbarismes i de refranys.
134 El vocabulari.
Tècniques de treball (I). Anàlisi (lectura i anotacions). Síntesi (esquemes i
resums).
135 Paraules clau.
136 El subratllat.
137 Idees principals i secundàries.
138 L’exemple.
139 L’esquema.
140 El resum.
141 L’examen.
142 La memorització.
4.1.5. Literatura
Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments
representatius. Anàlisi dels seus trets més característics.
143 Els gèneres literaris.
144 La narrativa juvenil: els protagonistes.
145 La descripció en la narració. Jesús Cortés.
146 Els diàlegs en la novel·la. Joan Pla
147 Les rondalles. Enric Valor.
148 El paisatge en la narració. Josep Franco.
149 Les faules. Isop i La Fontaine.
150 El conte literari. Ernest Martínez Ferrando.
151 La poesia. Teodor Llorente.
152 El teatre. Pasqual Alapont. El Misteri d’Elx.
El llenguatge literari. Recursos lingüístics més importants.
153 Els versos. Mètrica i rima.
154 En la paraula (onomatopeia, al·literació).
155 En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).
156 De canvi de sentit (comparació, metàfora).
70
157 De pensament (lítote, hipèrbole).
158 Accent rítmic (ritme del vers).
159 Pla textual: diàlegs, rèpliques.
160 Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.
161 Pla de representació: actes.
Viure la literatura.
162 La biblioteca.
163 Presentació d’un escriptor.
164 Personatges de pel·lícula.
165 Fitxar un conte.
166 Els llibres per fora.
167 La biblioteca pública.
168 La Fira del Llibre.
169 La Biblioteca Valenciana.
170 El teatre religiós: el Misteri d’Elx.
2.
4.2. Continguts de segon curs
4.2.1. La comunicació
Elements de la comunicació.
a) Elements lingüístics de la situació de comunicació:
171 Emissor i destinatari.
172 Lloc i temps de la comunicació lingüística.
b) Elements contextuals:
173 Temps i lloc de la comunicació lingüística.
c) Elements informatius:
174 Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes…).
175 Temes i subtemes.
176 Coherència del contingut informatiu.
d) Les funcions del llenguatge.
177 La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, opinar,
convéncer, prescriure, predir, qüestionar, divertir, recrear, expressar-se…
Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals
narrativa, explicativa i argumentativa.
a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.
178 La narració en els gèneres literaris:
y) en vers: poesia narrativa.
z) en prosa: novel·la.
179 La narració en els gèneres no literaris:
aa) àmbit privat: la carta.
bb) àmbit públic: l’anunci.
b) Els gèneres explicatius. Característiques generals. Tipus de textos
explicatius.
180 L’explicació en els textos expositius: el mural.
181 L’explicació en els textos instructius: les regles d’un joc.
182 L’explicació en els textos predictius: l’horòscop i la predicció
meteorològica.
71
183 L’explicació en els textos literaris i científics.
c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos
argumentatius.
184 La carta de protesta.
185 La venda per telèfon.
186 L’assemblea i l’acta de reunió.
187 L’assaig.
4.2.2. Llengua i societat
La família romànica.
21.91 Les llengües romàniques.
La varietat lingüística. La llengua i els dialectes.
21.92 Les varietats orientals i occidentals.
21.93 Les característiques del valencià.
21.94 Els subdialectes del valencià.
La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua.
21.95 Els registres lingüístics.
21.96 El llenguatge estàndard.
21.97 La varietat popular: el llenguatge col·loquial.
21.98 El llenguatge tècnic o científic.
21.99 El llenguatge literari.
La situació lingüística del valencià.
21.100 El valencià i la societat valenciana del segle XX
21.101 Situació del valencià abans de la Guerra Civil.
21.102 Les Normes Ortogràfiques de Castelló, 1932.
21.103 El valencià durant la postguerra.
21.104 El valencià a les institucions.
21.105 L’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
72
4.2.3. Estudi de la llengua
Fonètica i Ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I).
Ús de l’accent gràfic i de la dièresi en combinacions vocàliques. La puntuació. El
guionet.
21.106 Pronúncia i escriptura. L’ortografia.
21.107 L’alfabet.
21.108 Les vocals.
21.109 Els diftongs i els triftongs.
21.110 L’accent tònic i l’accent gràfic.
21.111 L’apòstrof.
21.112 L’accent diacrític.
21.113 La dièresi.
21.114 Lletres i dígrafs
21.115 La separació de síl·labes.
21.116 Els fonemes /b/ i /p/.
21.117 Els fonemes /t/ i /d/.
21.118 Els fonemes /k/ i /g/.
21.119 Els fonemes /s/ i /z/.
21.120 Les grafies g, j, tg, tj, x, tx, ig.
21.121 Les grafies l, ll.
21.122 Les grafies r, rr.
21.123 Les grafies m, n, ny i l’aplec mp.
21.124 La grafia h.
21.125 Ús del guionet.
21.126 Ús del punt. Ús dels signes d’interrogació i d’exclamació.
21.127 Ús de la coma.
21.128 Ús del guió, les cometes i els parèntesis.
21.129 Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.
21.130 Ús de les majúscules.
21.131 Ús de les abreviatures més freqüents.
21.132 La correcció ortogràfica.
Morfosintaxi. Pronoms personals tònics. Interrogatius. El adverbi. L’oració
simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d’oracions.
21.133 Les categories gramaticals.
21.134 Els pronoms personals tònics.
21.135 Els pronoms febles.
21.136 La combinació de pronoms febles.
21.137 L’adverbi (I): els adverbis de manera.
21.138 L’adverbi (II): els adverbis de lloc.
21.139 L’adverbi (III): els adverbis de temps.
21.140 L’adverbi (IV): els adverbis d’afirmació, de negació i de dubte.
21.141 El verb (I): els verbs regulars.
21.142 El verb (II): els temps verbals (l’infinitiu, el gerundi i el participi).
21.143 El verb (III): els temps verbals (el present, l’imperfet, el futur i el
condicional).
21.144 El verb (IV): els verbs irregulars.
21.145 La preposició (I): les preposicions febles.
21.146 La preposició (II): les preposicions fortes.
73
21.147 L’oració: categories, estructures i funcions.
21.148 L’oració simple.
21.149 L’estructura del subjecte.
21.150 L’estructura del predicat.
21.151 L’atribut.
21.152 El predicat verbal.
21.153 El complement directe i l’indirecte.
21.154 El complement circumstancial.
21.155 El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les proposicions.
21.156 La modalitat de l’oració (I): les oracions actives i passives.
21.157 La modalitat de l’oració (II): les oracions atributives i predicatives.
21.158 La modalitat de l’oració (III): les oracions negatives i interrogatives.
21.159 La modalitat de l’oració (IV): les oracions imperatives i exclamatives.
Lèxic. Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. Dialectalismes.
21.160 La polisèmia
21.161 Els mots contraris.
21.162 Adjectius amb contraris diferents per a cada accepció.
21.163 Els homònims.
21.164 Els diversos significats d’un mot: les accepcions.
21.165 El context: selecció d’un dels significats d’un mot.
21.166 Sentit propi i sentit figurat.
21.167 Els mots sinònims.
21.168 La precisió del significat
21.169 Sinonímia i antonímia.
21.170 Els sinònims dialectals.
21.171 L’argot i el llenguatge especialitzat.
21.172 L’argot i els grups socials.
21.173 Hiperonímia i hiponímia.
21.174 Els camps lèxics.
21.175 Endevinalles, refranys i frases fetes.
21.176 Mots tècnics.
21.177 Diccionaris especialitzats.
21.178 La derivació: els prefixos.
21.179 La derivació: els sufixos.
21.180 Els diccionaris de definicions.
21.181 Els diccionaris d’equivalències, de sinònims i antònims.
Text. Les propietats textuals en la narració, l’exposició i l’argumentació.
TEXT NARRATIU
Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins
del domini cognitiu dels fets.
a) Característiques.
188 El tema, les idees secundàries o subtemes.
189 L’argument.
190 Tipus de narrador (intern i extern).
191 Punt de vista del narrador.
192 Els personatges. Tipus i caracterització.
b) El gènere narratiu literari en prosa (I): la novel·la
193 Característiques. Tipus.
194 Estructura externa i interna.
74
195 El temps narrat i el temps narratiu.
196 L’espai real i l’espai imaginari.
197 Tipus de novel·les.
198 Autors de novel·les.
c) El gènere narratiu (II): les cartes.
199 Característiques.
200 La carta formal i la carta informal:
cc) Estructura.
dd) Recursos.
ee) Les abreviatures i les sigles.
201 Les cartes i la literatura.
ff) El gènere epistolar.
gg) Les cartes i els diaris personals.
hh) Les cartes i la novel·la.
ii) Les cartes i la poesia.
202 Autors de textos que incloguen cartes: Agustín Fernández, Glòria Llobet,
Ovidi Montllor…
d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema.
203 Característiques. Tipus.
204 Poemes i cançons.
205 Estructura interna i externa.
206 La mesura dels versos.
207 La rima.
208 Les figures retòriques.
209 Autors de poemes: Miquel Duran, Carles Salvador, Pere Quart, Vicent
Andrés Estellés, Josep Ballester…
210 Autors de cançons: Rafael Estrada, Ovidi Montllor, Al Tall, Serrat…
e) Característiques de la morfosintaxi:
211 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció.
212 Els connectors. Tipus i funcions.
213 Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació.
214 Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.
f) Característiques del vocabulari:
215 Els camps semàntics.
216 Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llengua.
TEXT EXPOSITIU
Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i les característiques de
temes diversos.
a) L’explicació en un text expositiu: el mural.
217 Estructura.
218 Recursos gràfics i textuals.
219 L’esquema.
220 Els mots clau.
221 Els signes gràfics.
222 El mapa conceptual.
b) L’explicació en un text instructiu: les instruccions d’un joc
223 Característiques.
224 Estructura.
225 Recursos lingüístics: ordres i prohibicions.
75
226
c) L’explicació en un text predictiu:
227 Les prediccions en la narració.
228 La predicció científica: l’informe meteorològic.
229 La predicció fantàstica: l’horòscop.
d) Característiques de morfosintaxi:
230 La nominalització.
231 Les perífrasis d’obligació, imminència i probabilitat.
232 Els connectors explicatius, enumeratius i d’ordre.
233 Les oracions imperatives i dubitatives.
e) Característiques del vocabulari:
234 Monosèmia i polisèmia.
235 Els neologismes.
236 La derivació i la composició.
237 Els camps semàntics.
238 Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…
239 TEXT ARGUMENTATIU Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions de
l’emissor sobre els esmentats conceptes i els arguments que donen suport a les
manifestacions.
a) Els textos i la situació de comunicació:
240 Relació existent entre els interlocutors.
241 Tipus de canal i de codi.
242 Tipus de textos argumentatius.
243 L’adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal.
b) Característiques de l’argumentació:
244 Tesi i arguments.
245 Ordenació dels arguments.
246 Idea principal o tema.
247 Idees secundàries.
248 Contingut ideològic.
249 La conclusió.
c) El text argumentatiu escrit: La carta d’opinió.
250 Característiques.
251 Estructura.
252 La lletra argumentativa d’una cançó.
d) El text argumentatiu oral: la venda per telèfon
253 Característiques.
254 Arguments i contraarguments.
255 Recursos lingüístics i no lingüístics.
e) El text argumentatiu oral i escrit: l’acta de reunió.
256 Característiques.
257 Estructura.
258 Documents expositius administratius.
259 Els nivells de llengua formal i informal.
260 Tipus d’actes de reunió.
261 La síntesi o el resum.
f) L’argumentació i la literatura:
262 L’assaig.
76
263 L’aforisme.
264 Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira…
g) Característiques de la morfosintaxi:
265 Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius,
adjectius…).
266 La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal…).
267 Les fórmules de tractament.
268 Els connectors per ordenar idees i relacionar-les.
269 Els connectors causals i explicatius.
270 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades,
coordinades i subordinades).
271 Les preguntes retòriques.
272 Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes.
h) Característiques del vocabulari:
273 Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d’activitats
socials que puguen aparéixer en el text: llenguatge dels oficis, de l’administració, del
comerç…).
274 Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions de les
normes ortogràfiques…).
4.2.4. Tècniques de treball
L’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta.
a) Situació de lectura funcional:
275 Per a extraure informació sobre un tema determinat.
276 Per a confrontar dades.
b) Situació de lectura recreativa:
277 Lectura amb finalitat recreativa.
c) Ampliació de l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta:
278 La localització de la informació.
279 El diccionari.
280 Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de
barbarismes, refranys, especialitzats (de novel·la negra, mèdic, informàtica, etc.).
281 L’enciclopèdia.
282 El corrector de textos i els programes multimèdia d’aprenentatge de la
llengua.
283 Introducció a Internet.
Tècniques de treball (II). Anàlisi. Síntesi. Ampliació.
284 El subratllat.
285 Idees principals i secundàries.
286 L’exemple.
287 L’esquema.
288 Tipus d’esquema.
289 El mural
290 El mapa conceptual.
291 El resum.
292 L’examen.
293 La memorització.
294 El treball monogràfic.
295 Organització d’una explicació.
77
296 Presentació d’instruccions.
297 Presentació d’opinions.
298 Prendre notes i apunts.
4.2.5. Literatura
Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments representatius.
Anàlisi dels seus trets més característics.
a) Els gèneres literaris.
299 Concepte de discurs literari en forma narrativa.
300 Els gèneres literaris.
301 Orígens dels gèneres literaris.
302 Els gèneres literaris actuals.
b) La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la.
303 Subgèneres narratius.
304 Elements constitutius del gènere (tema, argument, personatges, accions, lloc i
temps de l’acció).
305 Les tècniques narratives:
jj) Tipus de narrador (narrador extern, narrador protagonista, narrador personatge menor).
kk) L’espai narratiu (obert, tancat…).
ll) El temps de l’acció narrada.
306 Obres destacades del gènere narratiu.
307 La narrativa: la novel·la i el conte.
308 Autors de narrativa.
309 La novel·la negra.
310 La novel·la romàntica.
311 El romanticisme a Europa.
312 La novel·la d’aventures. Antecedents. Protagonistes. Temes. Autors.
c) La poesia.
313 Concepte de discurs literari en forma poètica.
314 La poesia lírica i la poesia èpica.
315 La poesia social. Autors.
316 Obres destacades del gènere líric.
317 Estructures formals de la poesia: el vers, l’estrofa, el poema.
mm) Idea expressada en cada part o estrofa.
nn) Versos que expressen la idea principal i versos que la desenvolupen.
oo) Accent rítmic.
pp) Ritme del vers.
qq) Repeticions d’estructures morfosintàctiques en llocs equivalents.
rr) Combinacions de paraules atenent l’accent rítmic.
318 El llenguatge literari: trets creatius.
319 Procediments retòrics i estilístics:
ss) En la paraula (onomatopeia, rima, al·literació).
tt) En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).
uu) De canvi de sentit (comparació, metàfora).
vv) De pensament (hipèrbole).
ww) La cançó. La Nova Cançó. Cantautors.
d) L’assaig.
320 L’assaig. Característiques.
321 Estructura del text assagístic.
322 Autors.
78
323 Els aforismes. Joan Fuster.
e) El teatre.
324 Concepte de discurs literari en forma dramàtica.
325 Origen del teatre. Aspectes de la tragèdia i de la comèdia.
326 Elements constitutius del gènere:
xx) Pla textual: diàlegs, rèpliques.
yy) Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.
zz) Pla de la representació: actes.
327 L’espectacle teatral:
aaa) L’escenografia (decorats, objectes, mobles, vestuaris, efectes lluminosos, efectes
sonors).
bbb) Procediments retòrics de la representació dramàtica (onomatopeia, contrast,
exageració).
328 La tragèdia: característiques, autors.
329 La comèdia: característiques, autors.
330 Obres destacades del gènere dramàtic.
4.3. Continguts de tercer curs
4.3.1. La comunicació
Els mitjans de comunicació escrits: la premsa.
a) Components situacionals del mitjà:
331 Tipus d’emissor (particular, estatal).
332 Característiques de l’emissor (sociològiques, culturals i ideològiques).
333 Tipus de destinatari (plural i indefinit).
334 Circumstàncies de lloc i de temps.
b) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir,
interpretar i transmetre models culturals).
c) La premsa en valencià.
d) La premsa escrita:
335 Les parts d’un diari.
336 La notícia. Característiques, estructura i recursos.
337 El llenguatge periodístic.
338 Llenguatges en interacció (verbal, escrit, icònic, topogràfic i tipogràfic).
339 Funció del llenguatge icònic respecte del llenguatge verbal escrit (subratllar,
completar, suggerir, simbolitzar).
340 Funció del llenguatge verbal escrit respecte del llenguatge icònic (fixar
significats, interpretar).
Comprensió i producció de textos que pertanyen als gèneres narratius (conte,
novel·la, notícia, etc.), descriptius (descripció científica, literària, etc.) i
conversacionals (entrevista, enquesta, teatre, etc.).
a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.
341 La narració en els gèneres literaris:
ccc) en vers: poesia èpica, poesia narrativa, l’auca…
ddd) en prosa: conte, llegenda, rondalla, novel·la…
342 La narració en els gèneres no literaris:
eee) didàctica: carta literària, assaig, epístola…
79
fff) història: biografia, crònica, memòria…
ggg) periodisme: article, crònica, entrevista, reportatge…
b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius.
343 La descripció en la narració:
hhh) en vers: poesia íntima, naturalista, èpica…
iii) en prosa: conte, rondalla, novel·la…
344 La descripció en l’exposició:
jjj) la carta, l’informe, l’examen, l’anunci…
kkk) text científic, normes i reglaments…
345 La descripció en els textos dialogats:
lll) el text teatral.
mmm) el guió cinematogràfic.
nnn) l’entrevista, la tertúlia, la publicitat radiofònica…
c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos
conversacionals.
346 La conversació escrita:
ooo) en vers: textos dramàtics, sarsuela…
ppp) en prosa: conte, rondalla, novel·la…
qqq) en teatre: comèdia, tragèdia, drama…
rrr) en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el guió el cinematogràfic i el còmic.
347 La conversació oral:
sss) l’entrevista, la tertúlia, el debat, l’enquesta…
ttt) la conversa cara a cara, la conversa telefònica, la videoconferència…
uuu) els diàlegs teatrals i radiofònics.
4.3.2. Llengua i societat
Origen i evolució de la llengua.
348 Les llengües romàniques: enumeració, distribució geogràfica i relacions.
349 L’enorme importància del món romà.
350 El llatí vulgar.
351 La influència dels visigots i del món àrab.
352 La llengua dels segles XII-XV.
353 La Cancelleria Reial.
354 La llengua dels segles XV-XIX.
355 La substitució lingüística.
356 La castellanització.
357 Les llengües en contacte.
358 La situació lingüística actual.
359 El procés de normalització lingüística: etapes.
Els fenòmens de contacte de les llengües.
360 Classificació administrativa de les llengües.
361 Característiques sociològiques i socioculturals de les llengües en contacte.
362 Conceptes bàsics sobre bilingüisme, diglòssia, normalització, minorització
lingüística, desaparició de llengües.
363 Monolingüisme i plurilingüisme.
364 Els nivells d’ús de la llengua: estàndard, col·loquial, tècnic i literari.
365
80
4.3.3. Estudi de la llengua
Fonètica i ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques.
L’accentuació diacrítica. Ortografia dels mots compostos. La puntuació: el
parèntesi, el guió, les cometes.
366 El codi gràfic.
367 Dificultats en la pronúncia i l’escriptura de les vocals.
368 L’elisió i la sinalefa.
369 L’accentuació fònica i gràfica.
370 L’accent diacrític.
371 L’apostrofació.
372 La dièresi.
373 La síl·laba.
374 Separació de síl·labes.
375 Els dígrafs.
376 L’escriptura dels fonemes /s/ i /z/.
377 Les grafies g, j, tg i tj.
378 Les grafies x, ix i ig.
379 Els signes de puntuació: el parèntesi, el guió, les cometes.
380 Ús de les majúscules.
381 Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.
382 Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos.
Morfosintaxi. El verb. Les perífrasis verbals. Els pronoms personals. Les
preposicions. Les conjuncions. L’oració composta: coordinació i subordinació.
383 Les preposicions.
384 Les conjuncions.
385 Els verbs regulars i irregulars.
386 Els pronoms febles.
387 Combinacions de pronoms.
388 L’oració: estructures i funcions.
389 El sintagma nominal.
390 El sintagma verbal.
391 El sintagma adjectival.
392 El sintagma adverbial.
393 El sintagma preposicional.
394 Les proformes i l’el·lipsi.
395 El subjecte i el predicat.
396 El complement directe.
397 El complement indirecte. Les preposicions per i per a.
398 El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les preposicions.
399 L’atribut i el complement predicatiu.
400 El complement circumstancial.
401 La modalització de l’enunciat (I): la possibilitat i la probabilitat. Les perífrasis.
402 La modalització de l’enunciat (II): la necessitat, la voluntat i l’obligació. Les
perífrasis.
403 L’oració composta: les oracions coordinades i juxtaposades.
404 L’oració complexa (I): l’oració substantiva.
405 L’oració complexa (II): l’oració adjectiva.
406 L’oració complexa (III): oracions adverbials de lloc, temps, mode i quantitat.
407 L’oració complexa (IV): oracions adverbials causals i finals.
81
408 L’oració complexa (V): oracions adverbials consecutives, condicionals i
concessives.
Lèxic. Processos fonamentals en la formació de paraules: derivació i composició.
Els neologismes.
409 L’estructura d’un mot: morfemes i afixos.
410 La sufixació: formació de noms, adjectius i verbs.
411 La composició: substantius, adjectius i verbs compostos.
412 L’habilitació.
413 Els topònims i els gentilicis.
414 Els mots tabú.
415 Els eufemismes.
416 Els manlleus d’altres llengües. Préstecs i barbarismes.
417 Els arcaismes.
418 Els neologismes.
419 Les onomatopeies.
420 Les taxonomies: els hipònims i els hiperònims.
421 Les locucions i les frases fetes.
422 Els refranys.
423 Els sinònims i els antònims.
424 Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims i
antònims, ideològics, especialitzats…
425 Ús de: tastar, provar, emprovar / muscle, múscul / espatla, esquena /
aleshores, a les hores / perquè, per què, per a què / quan, quant / tan, tant / sinó, si no /
medi, mig, mitjà /…
El text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació.
TEXT NARRATIU
Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins
del domini cognitiu dels fets.
426 El tema.
427 Idea principal o tema.
428 Idees secundàries o subtemes.
429 L’argument.
430 Forma d’expressar els elements que configuren l’acció narrativa.
431 Argument.
432 Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós).
433 Les tècniques narratives.
434 Tipus de narrador (intern i extern).
435 Punt de vista del narrador (coneix la història des de fora o des de dins: en sap
més, igual, menys que els seus personatges).
436 Actitud del narrador respecte dels fets narrats (objectiva, subjectiva,
humorística, irònica, crítica, respectuosa…).
437 Els personatges.
438 Tipus i caracterització (pel que fan, diuen, senten, pensen).
439 L’evolució psicològica dels personatges.
440 La presentació dels personatges en el relat.
441 Les funcions dels personatges en el desenvolupament de l’acció.
442 El lloc dels fets narrats.
443 Tipus d’espais (reals, evocats, imaginaris…).
444 La descripció d’ambients.
82
a) El temps de l’acció i el temps de la narració.
445 L’època dels fets narrats (ambientació històrica).
446 Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política…).
447 L’ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no
cronològic).
448 La durada dels fets (resum, el·lipsi i extensió).
b) El gènere narratiu (I): la notícia de premsa.
449 Característiques. Tipus.
450 Estructura externa: les parts de la notícia.
451 Estructura interna: l’ordre dels fets.
452 Recursos textuals: models de redacció de titulars i peus de foto, la síntesi de
l’entrada o lead, la distribució de la informació, l’ordre dels fets, les sis preguntes
bàsiques del periodisme, les declaracions, la coreferència.
453 La premsa: les seccions d’un diari.
454 La premsa en valencià.
c) El gènere narratiu (II): el conte.
455 Característiques. Tipus.
456 Estructura interna.
457 Recursos textuals: les veus de la narració. Tipus de narrador. L’ordre de
contar els fets. Narració interna i externa. Els nivells de llengua.
458 Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura narrativa (descripcions,
diàlegs…).
459 Diferents versions d’un conte.
460 Autors de contes.
d) El gènere narratiu (III): la novel·la.
461 Característiques. Tipus.
462 Estructura interna.
463 Recursos textuals: Tipus de personatges. Tipus d’espais. Història, trama, tema
i argument.
464 L’ordre i la durada dels fets.
465 Autors de novel·les.
e) Característiques de la morfosintaxi:
466 Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius,
adjectius…).
467 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, interrogatives,
exclamatives, imperatives, dubitatives, desideratives, afirmatives, negatives).
468 Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes…).
469 Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències
dialogades (oracions sense verb conjugat, el·lipsis, paraules de suport).
470 Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació.
471 Els connectors. Tipus i funcions.
472 Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.
473 Funció dels signes de puntuació: el punt, la coma, els dos punts, els
parèntesis, els punts suspensius, els guionets, les cometes…
f) Característiques del vocabulari:
474 Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions
sensorials).
475 Significat de determinades paraules segons el context verbal.
476 Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d’activitats
socials que puguen aparéixer en el text: llenguatges dels oficis i de les professions,
83
llenguatge de l’esport, de la tècnica, de la ciència, llenguatge burocràtic, llenguatge
de les finances, llenguatge jurídic…).
477 Usos socials del llenguatge presents en el text.
g) El llenguatge literari: trets creatius i estètics.
478 Procediments retòrics i estilístics del text narratiu i descriptiu:
vvv) En la paraula (onomatopeia, al·literació).
www) En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, inversió,
paral·lelisme, estil directe i indirecte…).
xxx) De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque,
símbol…).
yyy) De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al·legoria…).
TEXT DESCRIPTIU
Estructura descriptiva: assenyalar les característiques d’objectes, de llocs, de sentiments i de
processos en la seua dimensió i situació espacial.
a) La descripció de:
479 Objectes.
480 Llocs.
481 Sentiments.
482 Processos.
b) Tipus de descripcions:
483 General /detallada.
484 Objectiva/ subjectiva.
485 Realista/ deformada
c) Tècniques per a descriure:
486 La narració.
487 El text teatral.
488 L’anunci de premsa, ràdio i televisió.
489 El text científic.
490 El poema.
491 Les cançons, els jocs populars, les endevinalles…
d) Estructura del gènere descriptiu:
492 Els mots clau.
493 L’ordre en què es presenten els elements.
494 Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura descriptiva (nucli,
elements bàsics, complementaris…).
e) Característiques de morfosintaxi:
495 El substantiu. Tipus.
496 L’adjectivació.
497 El sintagma preposicional.
498 L’aposició.
499 La nominalització.
500 L’oració subordinada adjectiva.
501 Els temps verbals: l’indicatiu.
502 Els connectors espacials, enumeratius i d’ordre.
503 Les oracions adjectives, substantives i adverbials.
504 Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes…
505 Recursos literaris:
zzz) En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració).
84
aaaa) En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, estil directe i
indirecte…).
bbbb) De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, símbol).
cccc) De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi…).
f) Característiques del vocabulari:
506 Monosèmia i polisèmia.
507 Topònims i gentilicis.
508 Hipònims i hiperònims.
509 Les sigles.
510 Els neologismes.
511 Els cultismes.
512 La derivació i la composició.
513 Els camps semàntics.
514 Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…
TEXT DIALOGAT
Estructura conversacional: establir relacions entre els participants, la seua intenció
comunicativa
515 Elements lingüístics de la situació de comunicació:
516 Elements contextuals:
dddd) Característiques psicològiques i sociològiques de l’emissor i destinatari.
eeee) Relació existent entre els interlocutors (segons edat, coneixement mutu, determinats
rols socials).
ffff)Temps i lloc de la comunicació lingüística.
gggg) Coherència del contingut informatiu.
hhhh) Tipus de canal i de codi.
iiii) La situació de comunicació: formal i informal.
jjjj) Els registres lingüístics.
a) Tècniques per a expressar els diàlegs:
517 La conversa oral i escrita.
518 L’entrevista.
519 El text teatral.
520 L’acudit.
521 La narració.
b) El gènere dialogat (I): l’entrevista escrita.
522 Característiques.
523 Tipus d’entrevista.
524 Estructura. Parts.
525 Diferències entre l’entrevista oral i escrita.
526 El rol de l’entrevistador.
527 Característiques de morfosintaxi:
kkkk) Tipus de preguntes d’una entrevista: obertes, hipotètiques i tancades.
llll) Tipus d’oracions interrogatives: directes / indirectes, generals/ parcials.
mmmm) Funció dels signes d’interrogació, d’admiració, dels guionets i de les cometes.
c) El gènere dialogat (II): el guió cinematogràfic.
528 Característiques.
529 El guió cinematogràfic: el guió tècnic, el guió literari i l’storyboard.
530 Estructura del text:
nnnn) Pla de la representació: parts del text (actes, situacions, escenes).
oooo) Elements comuns i elements diferents en les parts del text.
85
pppp) Pla textual (diàlegs, rèpliques, monòlegs…).
qqqq) Elements tècnics del llenguatge iconogràfic (color, il·luminació, angulació,
enquadrament, moviments de càmera…).
rrrr)Llenguatge verbal oral (ús dramàtic, entonació, veu, gestos, accions…).
ssss) Llenguatge musical i sorolls.
tttt) L’articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge (tècniques d’enllaçament
cinematogràfic).
uuuu) L’el·lipsi com a procediment d’economia discursiva.
vvvv) Procediments retòrics utilitzats pels llenguatges verbals i no verbals (repetició,
contrast i hipèrbole, símbol…) i la seua funció en l’assoliment de la intenció comunicativa.
531 L’adaptació de narració a cinema.
532 Relació entre novel·la i cinema.
533 Formes adoptades pel discurs cinematogràfic (narrativa, descriptiva,
literària…).
534 El cinema en valencià.
d) El gènere dialogat (III): el text teatral.
535 Característiques. Estructura.
536 Tipus de textos teatrals: la comèdia, la tragèdia i el drama.
537 Recursos:
wwww) Pla textual: diàlegs, rèpliques, monòleg i veu coral.
xxxx) Pla escènic: acotacions escèniques i d’interpretació.
yyyy) Pla de representació: actes i escenes.
538 Autors de teatre i obres.
539 L’espectacle teatral: del llibre a la representació.
540 Instruccions per a actuar i ser un bon espectador.
e) Característiques de morfosintaxi:
541 Oracions sense verb conjugat.
542 Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes…).
543 Les oracions enunciatives, exclamatives, interrogatives, dubitatives,
desideratives, imperatives, afirmatives, negatives.
544 Els temps verbals: imperatius i perífrasi d’obligació.
545 Les formes no personals: infinitius, gerundis i participis.
546 Els connectors expositius i explicatius.
547 Funció dels signes d’interrogació, d’exclamació i del guionet.
f) Característiques del vocabulari:
548 Llenguatges específics de la varietat d’activitats socials que puguen aparéixer
en el text: dels oficis, de les professions, de l’esport, de la tècnica, de la ciència,
jurídic, de diferents classes i grups socials, èpoques…).
549 Fórmules d’inici, manteniment i tancament d’una entrevista escrita i una
conversa.
550 Els mots crossa, els vulgarismes, els préstecs…
551 Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu).
552 Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions…).
553 Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions…).
554 Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical
(sarsuela, cançons, playback…).
555 Procediments retòrics i estilístics de l’obra dramàtica:
zzzz) En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració).
aaaaa) En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, estil directe i
indirecte…).
86
bbbbb) De pensament (hipèrbole, ironia, antítesi).
4.3.4. Tècniques de treball
Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals.
556 Situació de lectura funcional:
557 Per a extraure informació sobre un tema determinat.
558 Per a confrontar dades.
559 Situació de lectura recreativa:
560 Lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, històries d’humor…
adequades als interessos dels lectors).
561 Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca determinada o
un projecte de treball en relació amb un tema concret: consulta de fitxers.
562 Localitzar en l’esmentada documentació la informació buscada.
563 Recopilar la informació imprescindible i relacionar-la amb el tema de la tasca
o del projecte de treball (elaborar fitxes i ordenar-ne la informació segons uns criteris
determinats).
564 Utilitzar la documentació eficaçment atenent la finalitat de la tasca o del
projecte de treball que es desitja elaborar.
565 Les fitxes: autors, obres, temes.
566 Localització d’informació en una biblioteca.
567 Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de
barbarismes, de dubtes, de llatinismes i expressions clàssiques, especialitzat (de
refranys, dret, administratiu, ciències, literatura).
568 Prendre notes i apunts.
Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I).
569 La transmissió de la informació: claredat i correcció.
570 Els correctors de textos.
571 Programes informàtics de traducció.
572 Recursos informàtics per a l’aprenentatge de la llengua.
573 Introducció als recursos ortotipogràfics.
4.3.5. Literatura
Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura
occidental.
a) La literatura medieval.
574 Característiques generals.
575 Ramon Llull.
576 Les quatre grans cròniques.
577 La literatura doctrinària: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm
Turmeda.
578 La poesia: dels trobadors a Ausiàs March.
b) El Segle d’Or.
579 Característiques generals.
580 Ausiàs March.
581 Roís de Corella.
582 La prosa humanista: Bernat Metge.
583 La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa. Tirant lo Blanc.
584 La misogínia medieval: Jaume Roig, Isabel de Villena.
c) Els segles XVI, XVII i XVIII.
87
585 Característiques generals.
586 La Decadència
587 Renaixement i Barroc.
588 Les cançons populars: Romanç de cec.
589 El teatre (Lluís Milà i Joan Ferrandis d’Herèdia), la poesia (Pere Serafí i Joan
de Timoneda), la narrativa (Cristòfor Despuig).
590 La Il·lustració.
591 La literatura popular.
592 El teatre medieval: el Misteri d’Elx.
4.4. Continguts de quart curs
4.4.1. La comunicació
Els mitjans de comunicació audiovisuals: ràdio i televisió.
- Manifestacions del llenguatge de la imatge en interacció amb el llenguatge verbal
(cartell, premsa, televisió, mapes, publicitat, cinema, dibuixos, diagrames).
- Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical
(televisió, publicitat, dramatitzacions, recital de poemes i cançons).
a) Llenguatges en interacció:
593 Llenguatge verbal escrit (títol, text del narrador, diàlegs).
594 Llenguatge icònic (fotografies, enquadraments i perspectives; detalls; joc de
llums i ombres; caracterització de personatges).
b) Funció del llenguatge verbal respecte dels llenguatges no verbals (fixar significats,
interpretar).
595 Llenguatge iconogràfic (enquadrament, angulació, il·luminació).
596 Llenguatge verbal oral (ús dramàtic; entonació, veu).
597 Llenguatge musical i sorolls.
c) La televisió i la ràdio:
598 Canal (so, imatge).
599 Llenguatges en interacció (verbal oral i escrit, musical, icònic, tipogràfic).
600 Subgèneres informatius (el reportatge, la crònica, l’enquesta, el comentari, la
crítica, els col·loquis, les tertúlies i els debats).
d) La publicitat gràfica i la publicitat audiovisual.
601 Tipus d’imatges (fixes, mòbils).
602 Elements tècnics (enquadrament, color, angulació, moviment, il·luminació).
603 Llenguatge topogràfic (mida dels anuncis, disposició del text denotatiu i
connotatiu, l’eslògan, logotips)
604 Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra).
605 Procediments retòrics de la imatge (repetició, contrast, hipèrbole, metonímia,
sinècdoque, paral·lelisme, analogia, metàfora, símbol).
606 L’articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge.
607 L’el·lipsi com a procediment d’economia discursiva.
e) Components situacionals del mitjà:
608 Tipus d’emissor (particular, estatal).
609 Característiques de l’emissor (sociològiques, culturals i ideològiques).
610 Tipus de destinatari (plural i indefinit).
611 Circumstàncies de lloc i de temps.
88
f) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir,
interpretar i transmetre models culturals).
Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres narratius (conte,
novel·la, assaig, cartes, diari personal, etc), expositius (exàmens, treballs
d’investigació, exposicions orals, memòries, etc.) i argumentatius (debats,
articles d’opinió, reclamacions, etc.).
a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.
612 La narració en els gèneres literaris:
ccccc) en vers: poesia lírica, poesia narrativa, la cançó, el cal·ligrama, la poesia visual…
ddddd) en prosa: conte, novel·la, diari personal…
eeeee) en teatre: diàlegs, monòlegs, converses (acudit, xat, conversa…)
613 La narració en els gèneres no literaris:
fffff) didàctica: carta literària, assaig, aforisme…
ggggg) història: biografia, memòria…
hhhhh) periodisme: article, carta al director, reportatge…
b) Els gèneres expositius. Característiques generals. Tipus de textos expositius.
614 La descripció en l’exposició:
iiiii) la carta, l’examen, el treball d’investigació, l’anunci…
jjjjj) text científic especialitzat i divulgatiu.
kkkkk) el fullet informatiu
lllll) l’exposició oral, la conferència i la ponència.
615 El text instructiu:
mmmmm) les normes i els consells.
nnnnn) les regles de joc i de funcionament.
616 El text predictiu:
ooooo) les hipòtesis i les prediccions.
ppppp) la predicció en la narració, en el diàleg i en l’exposició.
c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos
argumentatius.
qqqqq) la carta al director, l’escrit de protesta, les reclamacions, el pamflet, la pancarta…
rrrrr) l’anunci publicitari (gràfic, àudio, audiovisual).
sssss) el debat, l’assemblea, el fòrum, el simposi, el col·loqui…
ttttt) el text literari: l’assaig, l’aforisme, l’article d’opinió, el dietari…
4.4.2. Llengua i societat
Situació actual del valencià.
617 La llengua del 1900 al 1975.
618 Situació legal del valencià actualment.
619 Els mitjans de comunicació audiovisuals i la normalització lingüística.
620
Trets principals de les varietats lingüístiques.
621 La divisió dialectal (oriental i occidental).
622 Les varietats geogràfiques.
623 Les característiques del valencià.
624 El valencià septentrional i el castellonenc.
625 El valencià aptixat.
626 El valencià meridional i l’alacantí.
627 La varietat central.
89
628 Les varietats balear i nord-occidental.
629 El valencià i les institucions.
630 El valencià, llengua de present i de futur.
4.4.3. Estudi de la llengua
Fonètica i ortografia. Abreviatures, acrònims i sigles. Ús de correctors ortogràfics
en processadors de textos.
631 Les unitats de la llengua.
632 El sistema vocàlic.
633 Les vocals e i o obertes.
634 El sistema consonàntic.
635 Els fonemes oclusius.
636 Fenòmens consonàntics.
637 L’escriptura dels numerals.
638 Els signes de puntuació (II): ús de la barra obliqua, els claudàtors, l’asterisc…
639 Ús de les majúscules i les minúscules.
640 Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.
641 Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos.
642 Ortografia dels homòfons.
643 Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes.
644 Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació,
compaginació…
Morfosintaxi. Els relatius. Els pronoms personals àtons (II). Principals problemes
morfològics i sintàctics. La concordança i l’ordre.
645 Les oracions compostes. Classificació.
646 Les oracions subordinades substantives.
647 Les oracions subordinades adjectives.
648 Les oracions subordinades adverbials.
649 Les oracions de gerundi i de participi.
650 Els pronoms relatius.
651 Els pronoms febles. Combinacions de pronoms.
652 La substitució de sintagmes per pronoms febles.
653 Ús i caiguda de preposicions.
654 La concordança i l’ordre.
Lèxic. Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes. Locucions i
frases fetes.
655 Les locucions.
656 Les frases fetes.
657 Els refranys.
658 Monosèmia i polisèmia.
659 L’homonímia.
660 Les abreviatures.
661 Les sigles, els acrònims i els símbols.
662 La sinonímia i l’antonímia.
663 Elements lèxics grecollatins.
664 Les interferències amb altres llengües.
665 La precisió del significat.
666 Els nivells de llengua i de parla.
90
667 Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims i
antònims, ideològics, especialitzats…
Text. Les propietats textuals en la narració, en l’exposició i en l’argumentació
(II).Trets lingüístics.
TEXT NARRATIU
Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins
del domini cognitiu dels fets.
a) Característiques.
668 El tema, les idees secundàries o subtemes.
669 L’argument. Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós).
670 Tipus de narrador (intern i extern).
671 Punt de vista del narrador.
672 Els personatges. Tipus i caracterització.
673 L’espai i el temps dels fets narrats.
674 Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política…).
b) El gènere narratiu literari en prosa (I): el diari personal.
675 Característiques. Tipus.
676 Estructura externa i interna.
677 Recursos narratius.
678 Recursos temporals:
679 L’ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no
cronològic).
680 La durada dels fets (resum, el·lipsi i extensió).
681 Autors de diaris personals i dietaris.
c) El gènere narratiu literari dialogat (III): el teatre.
682 Característiques.
683 La conversació escrita:
uuuuu) en vers: textos dramàtics.
vvvvv) en prosa: conte, novel·la, acudit, xat…
wwwww) en teatre: comèdia, tragèdia, drama…
xxxxx) en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el còmic.
684 La conversació oral:
yyyyy) la tertúlia, el debat, l’enquesta…
zzzzz) els diàlegs teatrals
685 Estructura interna.
686 Recursos textuals: estil directe i estil indirecte.
687 Autors de teatre.
d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema.
688 Característiques. Tipus.
689 Poemes i cançons.
690 Estructura interna i externa.
691 Recursos: les persones gramaticals.
692 Recursos: les figures retòriques:
aaaaaa) El gènere epistolar.
bbbbbb) En la paraula (onomatopeia, al·literació).
cccccc) En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, inversió,
paral·lelisme…).
dddddd) De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque,
símbol…).
91
eeeeee) De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al·legoria…).
693 Autors de poemes i de cançons.
e) Característiques de la morfosintaxi:
694 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció.
695 Els connectors. Tipus i funcions.
696 Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències
dialogades.
697 Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació.
698 Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.
f) Característiques del vocabulari:
699 Trets semàntics de les paraules.
700 Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llenguatge.
TEXT EXPOSITIU
Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i les característiques de
temes diversos.
a) L’explicació de processos, fenòmens, projectes., instruccions i conflictes.
b) Tipus d’explicacions:
701 General / detallada.
702 Objectiva / subjectiva.
703 Divulgativa / especialitzada.
704 Científica / no científica o fantàstica.
c) L’explicació en la narració:
705 L’anunci de premsa, ràdio i televisió.
706 El text científic.
707 El fullet informatiu.
708 L’exposició oral.
709 La ponència.
710 La conferència.
d) L’explicació en les instruccions:
711 Les regles.
712 Les normes, els consells, les lleis.
e) L’explicació en les prediccions:
713 Les prediccions en la narració.
714 Les hipòtesis.
715 La predicció científica: l’informe meteorològic.
716 La predicció fantàstica: l’horòscop.
f) Estructura del gènere expositiu:
717 La jerarquització de la informació.
718 L’ordre en què es presenten els elements.
719 Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura expositiva (nucli,
elements bàsics, complementaris…).
g) Característiques de morfosintaxi:
720 La nominalització.
721 La no-reiteració.
722 Les perífrasis d’obligació, imminència i probabilitat.
723 Expressió de la condició.
724 Els connectors explicatius, lògics, enumeratius i d’ordre.
725 Les oracions subordinades adjectives, substantives i adverbials.
92
h) Característiques del vocabulari:
726 Monosèmia i polisèmia.
727 Les sigles, les abreviatures, els acrònims i els símbols.
728 Els neologismes.
729 Els cultismes.
730 La derivació i la composició.
731 Els camps semàntics.
732 Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…
733 TEXT ARGUMENTATIU Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions de l’emis-sor sobre
els esmentats conceptes i els arguments que donen suport a les manifestacions.
a) Els textos i la situació de comunicació:
734 Procés de legitimització de l’emissor.
735 Presència del receptor del text.
736 Relació existent entre els interlocutors.
737 Coherència del contingut argumentatiu.
738 Tipus de canal i de codi.
739 L’adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal.
740 Els registres lingüístics.
b) Característiques de l’argumentació:
741 Tesi i arguments.
742 Ordenació dels arguments.
743 Estructures textuals diverses al servei de l’argumentació.
744 Idea principal o tema.
745 Idees secundàries o subtemes.
746 Contingut nocional i circumstàncies (informació històrica, artística, científica,
política…).
747 Contingut ideològic.
748 Estructura seqüencial dominant.
749 Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura seqüencial dominant.
c) Estructura de l’argumentació:
750 Assumpte.
751 Introducció (exordium).
752 Exposició dels fets (narratio).
753 Exposició dels arguments (argumentatio).
754 Conclusió (peroratio).
d) Tipus d’arguments:
755 Identificació de situacions.
756 De causa / de conseqüència.
757 Fal·làcies.
758 Arguments amagats: sobreentesos i pressuposicions.
e) Característiques de la morfosintaxi:
759 Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius,
adjectius…).
760 La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal…).
761 Les fórmules de tractament.
762 La impersonalització.
763 La modalització.
764 La interrogació retòrica.
93
765 Els connectors per a ordenar idees i relacionar-les.
766 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades,
coordinades i subordinades).
767 Oracions adjectives especificatives i explicatives: valor pressuposicional.
768 Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes…).
769 Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, els guionets, les
cometes.
f) Característiques del vocabulari:
770 Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions
sensorials).
771 Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d’activitats
socials que puguen aparéixer en el text: llenguatge dels oficis i de les professions, de
la tècnica, de la ciència, llenguatge burocràtic, llenguatge de les finances, llenguatge
jurídic…).
772 Usos lingüístics sexistes.
773 Usos socials del llenguatge presents en el text.
g) Procediments retòrics i estilístics:
774 Elements que apareixen en els textos connotatius i denotatius així com en el
llenguatge icònic de la publicitat gràfica, àudio i audiovisual (cartell, pancarta,
pintada…).
775 Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions de les
normes ortogràfiques…)
776 En la frase (enumeració, encadenament lògic, anàfora, el·lipsi, repetició,
paral·lelisme,…).
777 De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, antítesi…).
778 De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi…).
h) Models de textos per a expressar els arguments:
779 La conversa.
780 L’assemblea.
781 El debat.
782 El fòrum.
783 La carta de protesta.
784 La carta al director.
785 La carta de reclamació.
786 La publicitat.
787 L’assaig.
788 L’aforisme.
789 L’article d’opinió.
i) Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Josep Vicent
Marqués, Enric Sòria, Toni Mollà…
4.4.4. Tècniques de treball
Tècniques d’estudi.
790 El treball monogràfic.
791 La biblioteca: fitxer d’autors i fitxer de matèries.
792 Les fitxes: la fitxa bibliogràfica i la fitxa de contingut.
793 L’estructura i presentació d’un treball escrit.
794 El resum.
795 El mapa conceptual.
94
796 La lectura comprensiva.
797 Test de velocitat lectora.
Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals.
798 Situació de lectura funcional per a extraure informació sobre un tema i per a
confrontar dades.
799 Situació de lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, diaris…
adequades als interessos dels lectors).
800 Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca determinada o
un projecte de treball en relació amb un tema.
801 Prendre notes i apunts.
Tècniques de recerca d’informació en suports informàtic (CD-ROM, Internet,
etc.).
802 Utilització de processadors de textos.
ffffff) El gènere epistolar.
gggggg) En la producció i revisió dels propis escrits.
hhhhhh) Per a transformar textos modificant-ne alguns dels elements: intenció
comunicativa, situació de comunicació, estructura seqüencial de base…
iiiiii) Per a transportar textos…
803 Utilització de programes de disseny assistit per ordinador.
jjjjjj) Per a elaborar esquemes, mapes conceptuals…
kkkkkk) Per a maquetar.
804 Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic per a buscar-hi
informació ortogràfica, gramatical, etimològica, semàntica.
805 Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic i d’enciclopèdics per a
resoldre problemes relacionats, bé amb les característiques de la llengua, bé amb
accepcions o conceptes.
806 Utilització de diccionaris especialitzats per a informar-se sobre un tema
determinat (diccionaris de dubtes, llatinismes i expressions clàssiques), i vocabularis
especialitzats (ciències, administratiu, informàtic, literatura, comerç…).
807 Utilització del llenguatge escrit en la realització de tasques d’aprenentatge:
elaborar un guió previ a una exposició oral, a un comentari oral, a la redacció d’un
treball.
808 Utilització de la tècnica del subratllat en la lectura personal, tot servint-se de
signes per a diferenciar les idees principals de les secundàries, així com per a indicar
dades concretes d’interés segons la finalitat de la lectura.
809 Utilització de la tècnica del resum per a expressar per escrit el contingut d’un
text oral prèviament escoltat, l’argument d’un conte, d’una novel·la curta, d’un relat,
així com la informació més important continguda en textos no literaris adequats a les
pròpies capacitats de comprensió lectora.
810 Realització d’un esquema a partir d’un text llegit o escoltat, tot servint-se de
claus i nombres per diferenciar les idees principals de les secundàries, distribuint
adequadament l’espai.
811 Elaboració de mapes conceptuals, diagrames, taules de dades.
812 Utilització del llenguatge escrit en la resolució de problemes quotidians;
redactar una instància, elaborar un curriculum vitae, fer un organigrama que
reflectisca una organització administrativa.
813 Utilització del llenguatge escrit en l’organització de la pròpia activitat.
814 Preparar l’agenda d’activitats o tasques que s’han de fer cada dia.
95
815 Elaborar un pla de treball (personal o d’equip) atenent la temporalització,
l’organització i els mitjans.
816 Internet, CD-ROM, disquets i telefonia mòbil.
Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II).
817 Escriptura de dates, nombres i altres expressions numèriques.
818 Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes.
819 Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació,
compaginació…
820 El codi gràfic al servei de la comunicació.
821 La representació de la realitat: dibuixos, icones i símbols.
822 La presentació de dades: quadres, taules i gràfiques.
823 La informació jerarquitzada: els diagrames.
824 El treball monogràfic.
825 La memòria.
826 La ponència.
827 L’exposició oral.
4.4.5. Literatura
Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura
occidental.
a) La literatura del segle XIX:
828 Característiques generals.
829 El romanticisme a Europa.
830 La Renaixença.
831 Els Jocs Florals.
832 Jacint Verdaguer.
833 La Renaixença valenciana: postures renaixentistes (poetes de guant i poetes
d’espardenya).
834 La poesia: Teodor Llorente.
835 El teatre culte: Frederic Soler.
836 El teatre popular: Eduard Escalante.
837 Àngel Guimerà.
b) El modernisme.
838 Característiques generals.
839 El modernisme a Europa.
840 El modernisme: cronologia i característiques.
841 Tendències modernistes.
842 La narrativa modernista.
843 El costumisme: Narcís Oller.
844 Prudenci Bertrana.
845 El teatre modernista a Europa: Henrik Ibsen.
846 La poesia modernista: Joan Maragall.
847 La generació del 1909.
848 L’Escola Mallorquina.
849 El teatre modernista: el teatre regeneracionista i el teatre esteticista.
850 Santiago Rusiñol.
c) La literatura del segle XX (I):
851 El noucentisme.
96
852 El dadaisme.
853 El futurisme.
854 Característiques generals.
855 Els gèneres literaris. La poesia. Josep Carner. Carles Riba.
856 L’avantguardisme. Joan Salvat-Papasseit.
857 La generació del 1930. Carles Salvador.
d) La literatura del segle XX (II):
858 La literatura i la societat durant la postguerra.
859 La narrativa de postguerra.
860 La novel·la psicològica: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.
861 La novel·la realista: Enric Valor.
862 El conte: Pere Calders.
863 La poesia de postguerra: la poesia de tradició simbolista. Salvador Espriu.
864 La poesia d’avantguarda: Joan Brossa.
865 El realisme històric: Pere Quart. Miquel Martí i Pol.
866 La poesia valenciana: Vicent Andrés Estellés.
867 La Nova Cançó: Joan Manuel Serrat. Raimon. Al Tall.
e) La literatura del segle XX (III):
868 Breu història de l’assaig.
869 Josep Pla.
870 Joan Fuster.
871 Manuel Sanchis Guarner.
872 Joan Francesc Mira.
873 El teatre de postguerra. Samuel Beckett.
874 Josep M. de Segarra. Salvador Espriu. Joan Oliver.
875 El teatre valencià de postguerra: Martí Domínguez. Francesc de P. Burguera.
876 El teatre independent. Grups de teatre.
877 Dramaturgs actuals: Manuel Molins, Rodolf i Josep Lluís Sirera, Pasqual
Alapont, Carles Alberola, Josep M. Benet i Jornet.
97
5. UNITATS DIDÀCTIQUES
Organització de les unitats didàctiques
1r ESO
OBJECTIUS
19 Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris i no literaris. 20 Reconéixer els textos segons l’àmbit d’ús. 21 Reconéixer textos de la vida quotidiana, cartes, avisos… 22 Relacionar els àmbits d’ús amb la diversitat lingüística. 23 Entendre el concepte de llengua com a codi verbal. 24 Conéixer les llengües d’Europa i les de l’Estat espanyol. 25 Comprendre la noció de varietat diafàsica o registre, i també les diferències entre els
registres col·loquial, formal, parlat i escrit. 26 Produir cartes escrites a partir de models i de pautes. 27 Identificar les particularitats de les lletres del nostre l’alfabet i reconéixer els dígrafs. 28 Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb
coherencia i propietat.
CONTINGUTS
2.1. Conceptes
3 Els textos de la vida quotidiana. 4 Les classes de textos segons l’àmbit d’ús. 5 La carta personal. 6 Notes, avisos, instruccions i normes. 7 La diversitat lingüística. 8 El llenguatge i les llengües. 9 Les llengües d’Espanya. 10 Els registres lingüístics. El registre col·loquial. El registre formal. Usos orals i
escrits. 11 L’alfabet i els dígrafs.
Procediments
UNITAT 1
98
f) Comprensió de textos orals. g) Lectura, audició, anàlisi i interpretació de textos de la vida quotidiana. h) Elaboració de resums de textos i identificació de l’àmbit d’ús corresponent. i) Elaboració de cartes personals a partir de pautes. j) Identificació de l’estructura de textos de la vida quotidiana. k) Identificació dels registres emprats en un text. l) Producció de textos a partir de models.
Actituds
- Interés i gust per la lectura de textos literaris. - Valoració de la injustícia que suposa la desigualtat per raons de sexe. - Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. - Respecte per les llengües com a patrimoni de les diferents cultures. - Valoració de la diversitat lingüística com a riquesa. - Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
2.1.1.1.1.
Educació moral i cívica
En l’activitat 19 de la pàgina 10 es planteja una situació de desigualtat a partir d’una
frase extreta del text d’Elias Cannetti. Es tracta que els alumnes reflexionen sobre
aquest tema, és a dir, sobre la injustícia d’aquestes situacions de desigualtat, i també
sobre els drets de les dones.
Els continguts de la diversitat lingüística i el reconeixement de les diferents llengües
d’Espanya poden ajudar els alumnes a estimar la pluralitat i a reconéixer els drets
lingüístics de totes les cultures.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
j) Comprén textos de diferents àmbits d’ús. k) Identifica textos de la vida quotidiana. l) Produeix cartes personals a partir de models i de pautes. m) Reconeix els àmbits d’ús i la diversitat lingüística corresponent. n) Explica el concepte de llengua com a codi verbal. o) Coneix les llengües d’Espanya. p) Distingeix els diferents tipus de registres lingüístics: col·loquial i formal, parlat i escrit. q) Coneix la correspondència entre sons i lletres en el nostre alfabet. r) Usa correctament les lletres de l’alfabet i reconéixer els dígrafs.
99
s) Comprén textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat.
100
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta
unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris
d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials
curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
Competència en comunicació lingüística
Ser conscient dels
principals tipus d’interacció
verbal.
1, 2, 6, 7 p. 7: 1, 2; p. 9: 1-12;
p. 10: 13-19;
p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 12: 6,
7; 13: 10, 11, 12;
p.14: Taller d’escriptura;
p. 17: 9, 10
Ser progressivament
competent en l’expressió i
la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
1, 2, 6, 7 p. 7: 1, 2, 4; p. 9: 1-12
Adaptar la comunicació al
context.
1, 2, 7 p. 7: 2, 4; p. 9: 1-12;
p. 10: 13-19; p. 11: 4, 5;
p. 12: 6, 7, 8, 9;
p. 13: 10, 11, 12;
p. 14: Taller d’escriptura;
p. 17: 9, 10; Aval. p. 21: 2
Utilitzar d’una manera
activa i efectiva codis i
habilitats lingüístiques i no
1, 2, 3, 4, 10 p. 7: 1-4; p. 9:1-12;
p. 10: 13-19; p. 12: 6, 7, 8,
101
lingüístiques i les regles
pròpies de l’intercanvi
comunicatiu en diferents
situacions.
9; p. 17: 9, 10
Buscar, recopilar i
processar informació.
1, 3, 4, 5, 6, 7, 10 p. 11: 3; p. 15: 1, 2, 3;
p. 16: 5; p. 18: 2, 3, 4, 5, 6
Comprendre, estructurar i
utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
1, 2, 3, 4, 8, 9, 10 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12;
p. 11: 3, 5; p.12: 6, 7, 8, 9;
13: 10, 11, 12; p. 16: 6, 7,
8; p. 17: 9; p. 18: 1, 2, 5, 7;
Aval. p. 21: 2
Conservar i millorar la
competència comunicativa
emprant la lectura com a
font de plaer, de
descobriment d’altres
entorns, idiomes i cultures,
de fantasia i de saber.
1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12;
p. 11: 1, 5; p. 16: 6, 7, 8;
p. 17: 9; p. 18: 1, 2, 5, 7
Fer servir els procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
1, 4, 5, 6, 7, 10 p. 10: 13-19;
p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p.14: 1-
9; p. 17: 9, 10; p. 19: 1, 2,
3, 4
Emprar els procediments
lingüístics per a organitzar
i autoregular el
coneixement i l’acció.
5, 6, 7 p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 16: 7,
8; p. 17: 9, 10
102
Conéixer reflexivament el
funcionament i les normes
d’ús del llenguatge.
7, 8, 9, 10 p. 20: 1-4; p. 18: 6;
p. 19: 1, 2, 3, 4
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 p. 10: 13-19; p. 20: 1-4;
p. 19: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,
9, 10; Aval. p. 21: 1, 2, 4,
5, 6
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les regles
de funcionament del
sistema de la llengua.
8, 9 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12;
p. 11: 1, 2, 3, 4, 5;
p. 19: 1, 2, 3, 4
Conéixer i aplicar d’una
manera efectiva les
estratègies necessàries
per a interactuar
lingüísticament d’una
manera adient.
1, 2, 4, 5, 8, 10 p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 16: 6,
7, 8; p. 17: 9, 10
Ser conscient de les
convencions socials, dels
valors i els aspectes
culturals i de la versatilitat
del llenguatge segons el
context i la intenció
comunicativa.
1, 2, 5, 7, 8 p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9, 10
Tenir en compte opinions
diferents de la pròpia amb
sensibilitat i un esperit
crític.
1, 2, 5, 7, 8, 10 p. 15: 4; p. 16: 8; p. 17: 10
Expressar adequadament
—quant al fons i a la
forma— les idees i les
emocions personals.
1, 2, 5, 7, 8, 10 p. 15: 4; p. 16: 8; p. 17: 10
Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic
Comprendre i prendre
decisions sobre el món
físic: ús de recursos
naturals, preservació del
1, 5 p. 11: 3; p. 14: 6, 7
103
medi ambient i protecció
de la salut social i
individual.
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
1, 2 Investigació p. 9: I-II;
p. 10: 16; p. 15: 1, 2, 3;
p. 21: 6-10; Aval. p. 21: 7
Utilitzar les tecnologies de
la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a informar-
se, aprendre i comunicar-
se.
1, 2 Investigació p. 9: I;
p. 11: 3; p. 12: 9;
p. 15: 1, 2, 3; p. 21: 6-10
Dominar llenguatges
específics bàsics (textual,
numèric, icònic, visual,
gràfic i sonor) i les pautes
de descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
1, 2 p. 21: 6-10
Emprar les TIC com a eina
en l’ús de models de
processos matemàtics,
físics, socials, econòmics o
artístics.
1, 2 p. 21: 6-10
104
Comprendre la naturalesa i
la manera d’operar dels
sistemes tecnològics, i de
l’efecte que aqueixos
canvis tenen en el món
personal i sociolaboral.
1, 2 p. 12: 9
Competència social i ciutadana
Utilitzar el coneixement
sobre l’evolució i
l’organització de les
societats i sobre els trets i
els valors del sistema
democràtic per a
comportar-se socialment.
1, 5 p. 10: 19; p. 11: 1
Utilitzar el juí moral per a
triar i prendre decisions i
exercir d’una manera
activa i responsable els
drets i els deures de la
ciutadania.
1, 5 p. 10: 19; p. 14: 6, 7
Demostrar comprensió de
l’aportació que les
diferents cultures han fet a
l’evolució i al progrés de la
humanitat sense que això
implique la pèrdua de la
identitat local.
6 p. 15: 1, 2, 3, 4;
p. 16: 5, 6, 7, 8
Acceptar que tant els
conflictes com els valors i
els interessos formen part
de la convivència, i
resoldre’ls amb una actitud
constructiva.
1, 5 p. 11: 1
Saber comunicar-se en
distints contextos,
expressar les idees
personals i escoltar les
alienes.
p.14: Taller d’escriptura
105
Competència cultural i artística
Conéixer, comprendre,
percebre i valorar diferents
expressions culturals i
artístiques, utilitzar-les
com a font d’enriquiment i
gaudi i considerar-les com
una part del patrimoni dels
pobles.
6 p. 15: 1, 2, 3, 4;
p. 16: 5, 6, 7, 8
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que se
sap i d’allò que cal
aprendre, de com s’aprén,
i de com es gestionen i es
controlen d’una manera
eficaç els processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i orientant-
los a satisfer objectius
personals.
1, 4 p. 15: 1; p. 21: 6-10
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
1, 2 Investigació p. 9: I-II
106
Ser capaç d’obtenir
informació —ja siga
individualment o en
col·laboració— i
transformar-la en
coneixement propi,
integrant-la amb els
coneixements previs i amb
l’experiència personal i
sabent aplicar els nous
coneixements i les
capacitats adquirides en
situacions semblants i
contextos diversos.
1, 4 Investigació p. 9: I-II;
p. 21: 6-10
Autonomía i iniciativa personal
Poder transformar les
idees en accions, és a dir,
proposar-se objectius,
planificar projectes i dur-
los a terme.
p.14: Taller d’escriptura
Dur endavant les accions
necessàries per a
desenvolupar les opcions i
els plans personals —en el
marc de projectes
individuals o col·lectius—
responsabilitzant-se’n, tant
en l’àmbit personal com
social i laboral.
1, 5 p.12: 9; p. 14: 5, 6, 7
107
OBJECTIUS
23 Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits de l’àmbit periodístic. 24 Familiaritzar-se amb l’estructura i els continguts d’un diari. 25 Caracteritzar la notícia i identificar-ne els elements essencials. 26 Caracteritzar els mitjans de comunicació social i classificar-ne els diferents tipus. 27 Escriure notícies a partir de pautes o models. 28 Comprendre el concepte de substantiu. 29 Identificar les característiques morfològiques dels substantius. 30 Classificar els substantius. 31 Identificar els diftongs i el hiat. Descompondre una paraula en les síl·labes
corresponents. 32 Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb
coherencia i propietat.
CONTINGUTS
2.2. Conceptes
12 La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals. 13 Les seccions d’un diari. 14 La notícia. 15 Concepte de substantiu. 16 Gènere i nombre del substantiu. 17 Classes de substantius. 18 La síl·laba. 19 Els diftongs i el hiat. El triftong.
Procediments
m) Lectura, anàlisi i interpretació de textos periodístics. n) Anàlisi de les seccions d’un diari. o) Identificació de les parts d’una notícia. p) Elaboració de notícies a partir de pautes. q) Localització d’exemples de les diferents classes de substantius. r) Anàlisi morfològica dels substantius. s) Identificació dels diftongs i del hiat. t) Separació de les síl·labes de les paraules.
Actituds
UNITAT 2
108
- Interés per la lectura de la premsa escrita. - Interés per la reflexió lingüística.
109
CONTINGUTS TRANSVERSALS
2.2.1.1.1.
Educació per a la salut
El text Alarma urgent! de la pàgina 24 pot servir per a plantejar una reflexió sobre els
símptomes d’algunes malalties importants i sobre la influència dels productes
d’alimentació en la propagació d’algunes d’aquestes malalties.
Educació moral i cívica
El text Orson Welles i el poder dels mitjans de comunicació de la pàgina 27 es pot utilitzar per a plantejar un debat a l’aula sobre la influència dels mitjans de comunicació en la societat actual.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Comprén textos de l’àmbit periodístic. - Distingeix els continguts de les seccions d’un diari. - Distingeix una notícia i n’identifica els elements essencials. - Coneix els mitjans de comunicació social i els classifica en els diferents tipus. - Redactar notícies a partir de pautes o models. - Identifica els substantius d’un text. - Identifica les característiques morfològiques dels substantius. - Classifica els substantius. - Identifica els diftongs i el hiat i descompon una paraula en les síl·labes
corresponents. - Comprénre textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb
coherencia i propietat.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
110
Competència en comunicació lingüística
Ser conscient dels
principals tipus d’interacció
verbal.
1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 30: 1-7
Ser progressivament
competent en l’expressió i
la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 30: 1-7
Adaptar la comunicació al
context.
1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 3; p. 26: 17; p. 30: 1-
7
111
Utilitzar d’una manera
activa i efectiva codis i
habilitats lingüístiques i no
lingüístiques i les regles
pròpies de l’intercanvi
comunicatiu en diferents
situacions.
1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 3; p. 25: 1-8; p. 30:
1-7
Buscar, recopilar i
processar informació.
10 p. 25: 1-8
Comprendre, estructurar i
utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 25: 1-8; p. 27:
1-4; p. 30: 1-7; p. 36: 1-6
Conservar i millorar la
competència comunicativa
emprant la lectura com a
font de plaer, de
descobriment d’altres
entorns, idiomes i cultures,
de fantasia i de saber.
1, 2, 3, 4, 10 p. 28: 5-8; p. 29: 9-12;
p. 30: 1-7; p. 36: 1-6
Conéixer reflexivament el
funcionament i les normes
d’ús del llenguatge.
1, 2, 3, 4, 10 p. 26: 10-16; p. 28: 5-8;
p. 29: 9-12; p. 30: 1-7
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 p. 26: 10-16; p. 31: 1-4;
p. 32: 5-11;
p. 33: 12- 17; p. 34: 2- 9;
p. 35: 1- 5; p. 36: 1-6; Aval.
p. 37: 1-6
Expressar adequadament
—quant al fons i a la
forma— les idees i les
emocions personals.
10 p. 37: 10
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 p. 25: 1-8;
112
coneixement. Investigació p. 25: 1-3;
p. 26: 10-16; p. 28: 58;
p. 29: 9-12; p. 36: 1-6;
Aval. p. 37: 1-6
Utilitzar les tecnologies de
la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a informar-
se, aprendre i comunicar-
se.
10 Investigació p. 25: 1-3
Dominar llenguatges
específics bàsics (textual,
numèric, icònic, visual,
gràfic i sonor) i les pautes
de descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
10 p. 25: 8
Competència social i ciutadana
Comprendre de manera
crítica la realitat sent
conscient de les diverses
perspectives en analitzar-
la i emprant el diàleg per a
millorar-ne col·lectivament
l’enteniment.
1 p. 27: 1-4
113
Competència cultural i artística
Conéixer, comprendre,
percebre i valorar diferents
expressions culturals i
artístiques, utilitzar-les
com a font d’enriquiment i
gaudi i considerar-les com
una part del patrimoni dels
pobles.
10 p. 37: 7-9
Expressar-se mitjançant
codis artístics i disposar
d’habilitats de cooperació
per a contribuir a la
consecució d’un resultat
final, i ser conscient de la
importància de donar
suport i valorar les
iniciatives i les
contribucions alienes.
1, 2 p. 23: 2
Conéixer, d’una manera
bàsica, les tècniques, els
recursos i les convencions
principals dels diferents
llenguatges artístics, i
també de les obres i les
manifestacions més
destacades del patrimoni
cultural.
1, 2, 10 p. 23: 2; p. 37: 7-9
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que se
sap i d’allò que cal
aprendre, de com s’aprén,
i de com es gestionen i es
controlen d’una manera
eficaç els processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i orientant-
los a satisfer objectius
1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 p. 23: 3;
Investigació p. 25: 1-3;
p. 26: 10-16; p. 30: 1-7;
p. 36: 1-6; Aval. p. 37: 1-7
114
personals.
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
10 Investigació p. 25: 1-3
Ser capaç d’obtenir
informació —ja siga
individualment o en
col·laboració— i
transformar-la en
coneixement propi,
integrant-la amb els
coneixements previs i amb
l’experiència personal i
sabent aplicar els nous
coneixements i les
capacitats adquirides en
situacions semblants i
contextos diversos.
10 Investigació p. 25: 1-3
115
Valorar l’aprenentatge com
un element que enriqueix
la vida personal i social i
que és, per tant,
mereixedor de l’esforç que
requereix i de la
perseverança en aquest
esforç.
10 Investigació p. 25: 1-3
Autonomía i iniciativa personal
Triar amb criteri propi. 1, 2 p. 23: 2
OBJECTIUS
llllll) Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris i no literaris. mmmmmm) Distingir narracions literàries i no literàries i identificar l’estructura d’un
text narratiu. nnnnnn) Reconéixer i identificar el narrador com a element fonamental dels textos
narratius. oooooo) Analitzar els personatges, l’espai i el temps d’una narració. pppppp) Comprendre el concepte d’adjectiu. qqqqqq) Identificar les característiques morfològiques dels adjectius. rrrrrr) Classificar els substantius. ssssss) Assimilar les regles de l’accentuació gràfica. tttttt) Identificar els diferents graus d’obertura de les vocals. uuuuuu) Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb
coherència i propietat.
CONTINGUTS
UNITAT 3
116
2.3. Conceptes
20 La narració: concepte i estructura. 21 La narració literària. El narrador. 22 Els personatges, l'espai i el temps. 23 L’adjectiu qualificatiu: concepte. 24 El gènere i el nombre de l'adjectiu. 25 El grau de l'adjectiu. 26 Classes d'adjectius. 27 L’accentuació. 28 L’obertura de les vocals.
Procediments
u) Comprensió de textos orals. v) Lectura, anàlisi i interpretació de textos narratius. w) Elaboració de resums de textos narratius. x) Identificació del narrador en un text. y) Caracterització dels elements de la narració: personatges, espai, temps. z) Elaboració de textos narratius a partir de pautes. aa) Localització d’exemples de les diferents classes d’adjectius. bb) Anàlisi morfològica dels adjectius. cc) Dictats. dd) Exercicis d’audició per a reconéixer els diferents graus d’obertura de les vocals.
Actituds
- Interés i gust per la lectura de textos literaris. - Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. - Interés per la reflexió lingüística.
117
CONTINGUTS TRANSVERSALS
2.3.1.1.1.
Educació per a la salut
La biografia de Miquel Martí i Pol, que es reprodueix en la pàgina 39, es pot emprar per
a plantejar les diverses reaccions que es poden tenir davant d’una malaltia greu, i
també la importància de la força de voluntat i de l’ajuda dels familiars en aquests casos.
Educació moral i cívica
El text de Jesús Cortés reproduït en la pàgina 40 pot servir de punt de partida per a
plantejar un debat sobre les relacions entre les diferents generacions, concretament
entre avis i néts.
El text de Roald Dahl que figura en la pàgina 46 es pot utilitzar per a plantejar un debat
sobre la injustícia d’unes situacions determinades, en què una persona es nega a
comprendre els gustos i els punts de vista d’una altra.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
25 Comprén i produeix textos de caràcter narratiu. 26 Classifica raonadament una narració en literària o no literària, i n’analitza l’estructura. 27 Identifica el tipus de narrador d’un text i en transforma la persona narrativa. 28 Localitza en un text narratiu les indicacions de l’espai i del temps. 29 Identifica els adjectius. 30 Identifica les característiques morfològiques dels adjectius. 31 Classifica els adjectius. 32 Aplica correctament les regles de l’accentuació gràfica. 33 Reconeix els diferents graus d’obertura de les vocals. 34 Comprén textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb
coherencia i propietat.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:
118
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
Competència en comunicació lingüística
Ser progressivament
competent en l’expressió i
la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 1-3; p. 41: 1-7;
p. 42: 9-12; p. 43: 1-2;
p. 44: 4-7; p. 45: 9-13; p.
46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4;
Aval. p. 53: 1-4
119
Utilitzar d’una manera
activa i efectiva codis i
habilitats lingüístiques i no
lingüístiques i les regles
pròpies de l’intercanvi
comunicatiu en diferents
situacions.
1, 10 p. 42: 15
Produir textos orals
adequats a cada situació
de comunicació.
1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 4; p. 41: 1-7;
p. 42: 8-12; p.43: 1-2;
p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;
p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53:
4; Aval. p. 53: 1-4
Buscar, recopilar i
processar informació.
1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 4; p. 41: 1-7;
p. 42: 8-14; p.43: 1-2;
p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;
p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53:
4; Aval. p. 53: 1-4
Fer servir els procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
10 p. 39: 4
Emprar els procediments
lingüístics per a organitzar
i autoregular el
coneixement i l’acció.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 39: 1-3; p. 41: 1-7;
p. 42: 8-12; p. 43: 1-2;
p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;
p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53:
4; Aval. p. 53: 1-4
Conéixer reflexivament el
funcionament i les normes
d’ús del llenguatge.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 41: 1-7; p. 42: 8-12;
p. 43: 1-2; p. 44: 4-7;
p. 45: 8-13; p. 45: 8-13;
p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53:
4; Aval. p. 53: 1-7
Considerar el llenguatge
com un objecte
2, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 44: 3; p. 47: 1, 2, 3, 4, 5,
120
d’observació i anàlisi. 6; p. 48: 7, 8, 9, 10;
p. 49: 12, 13, 14, 15;
p. 50: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;
p. 51: 1, 2, 3, 4, 5;
Aval. p. 53: 1-7
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les regles
de funcionament del
sistema de la llengua.
6, 7, 8, 9, 10 p. 47: 1, 2, 3, 4, 5, 6;
p. 48: 7, 8, 9, 10;
p. 49: 12, 13, 14, 15;
p. 50: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;
p. 51: 1, 2, 3, 4, 5;
Aval. p. 53: 1-7
Expressar adequadament
—quant al fons i a la
forma— les idees i les
emocions personals.
1, 10 p. 46: Taller d’escriptura
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14;
p. 53: 5-10
Utilitzar les tecnologies de
la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a informar-
se, aprendre i comunicar-
se.
1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14;
p. 53: 5-10
121
Emprar les TIC com a eina
en l’ús de models de
processos matemàtics,
físics, socials, econòmics o
artístics.
1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14;
p. 53: 5-10
Competència social i ciutadana
Utilitzar el coneixement
sobre l’evolució i
l’organització de les
societats i sobre els trets i
els valors del sistema
democràtic per a
comportar-se socialment.
1, 10 p. 53: 3;
p. 46: Taller d’escriptura
Utilitzar el juí moral per a
triar i prendre decisions i
exercir d’una manera
activa i responsable els
drets i els deures de la
ciutadania.
1, 10 p. 46: Taller d’escriptura
Comprendre de manera
crítica la realitat sent
conscient de les diverses
perspectives en analitzar-
la i emprant el diàleg per a
millorar-ne col·lectivament
l’enteniment.
1, 10 p. 46: Taller d’escriptura
Competència cultural i artística
Conéixer, comprendre,
percebre i valorar diferents
expressions culturals i
artístiques, utilitzar-les
com a font d’enriquiment i
gaudi i considerar-les com
una part del patrimoni dels
pobles.
2 p. 44: 3
122
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que se
sap i d’allò que cal
aprendre, de com s’aprén,
i de com es gestionen i es
controlen d’una manera
eficaç els processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i orientant-
los a satisfer objectius
personals.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 53: 4; p. 42: 13-14;
p. 53: 5-10; Aval. p. 53: 7
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat amb
l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 42: 13-14; p. 53: 5-10;
Aval. p. 53: 7
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
1, 10 p. 42: 13-14; p. 53: 5-10
123
Ser capaç d’obtenir
informació —ja siga
individualment o en
col·laboració— i
transformar-la en
coneixement propi,
integrant-la amb els
coneixements previs i amb
l’experiència personal i
sabent aplicar els nous
coneixements i les
capacitats adquirides en
situacions semblants i
contextos diversos.
1, 10 p. 42: 13-14
Valorar l’aprenentatge com
un element que enriqueix
la vida personal i social i
que és, per tant,
mereixedor de l’esforç que
requereix i de la
perseverança en aquest
esforç.
1, 10 p. 42: 13-14
OBJECTIUS
6 Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits de diferents classes. 7 Reconéixer, comprendre i analitzar textos expositius. 8 Identificar, comprendre i analitzar textos descriptius. 9 Reconéixer els distints tipus de textos descriptius. 10 Produir textos descriptius i expositius a partir de models i pautes. 11 Identificar els determinants.
UNITAT 4
124
12 Analitzar els tres morfològics dels determinants. 13 Distingir els diferents tipus de determinants. 14 Aplicar de manera adequada les regles generals de la dièresi. 15 Comprendre textos orals i expressar-se oralment amb coherència, correcció i
propietat.
CONTINGUTS
2.4. Conceptes
29 L’exposició: concepte. 30 Fases en l’elaboració d’un text expositiu. 31 L’exposició oral. 32 La descripció: concepte. Classes de descripcions. 33 Fases en l’elaboració d’un text descriptiu. 34 Els determinants: concepte. 35 Adjectius demostratius. 36 Adjectius possessius. 37 Adjectius numerals. 38 Adjectius indefinits. 39 Regles generals de la dièresi.
Procediments
ee) Audició i producció de textos orals de caràcter descriptiu i expositiu. ff) Lectura i interpretació de textos literaris. gg) Elaboració de resums. hh) Lectura comprensiva i anàlisi de textos descriptius i expositius. ii) Redacció de textos descriptius i expositius. jj) Localització de determinants. kk) Anàlisi morfològica de diferents tipus de determinants. ll) Comprovació de la concordança entre els determinants i els substantius que els
acompanyen. mm) Classificació dels determinants. nn) Aplicació de les normes de la dièresi.
Actituds
- Interés i gust per parlar en públic i reconeixement de la importància d’expressar-se en un registre adequat a la situació comunicativa.
- Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
2.4.1.1.1.
125
Educació moral i cívica
El text El llenguatge dels colors de la pàgina 59 del llibre de text pot servir per a
reflexionar sobre la diversitat de cultures.
El text L’equilibri de la naturalesa de la pàgina 61 del llibre de text pot servir per a
reflexionar sobre els problemes del medi ambient.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Comprén textos escrits de caràcter expositiu i descriptiu. - Identifica textos expositius i n’analitza l’estructura. - Reconeixr textos descriptius i n’indica el tipus. - Identifica les característiques lingüístiques pròpies dels textos descriptius i
expositius. - Produeix textos descriptius i expositius a partir de models i pautes. - Localitza els determinants d’un text. - Identifica les característiques morfològiques dels adjectius determinatius, així com
també els substantius que acompanyen. - Classifica els determinants. - Aplica raonadament les regles de la dièresi. - Comprén i produeix textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
Competència en comunicació lingüística
Ser progressivament
competent en l’expressió i
la comprensió dels
1, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7;
p. 58: 8-15
126
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
Produir textos orals
adequats a cada situació
de comunicació.
1, 10 p. 55: 4
Buscar, recopilar i
processar informació.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7;
p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6;
p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;
p. 62: 1-9; p. 68: 1-6;
p. 69: 7-10; p. 69:
Avaluació de
coneixements, 1-6
127
Comprendre, estructurar i
utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7;
p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6;
p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;
p. 62: 1-9; p. 68: 1-6;
p. 69: 7-10, p. 69:
Avaluació de
coneixements, 1-6
Conservar i millorar la
competència comunicativa
emprant la lectura com a
font de plaer, de
descobriment d’altres
entorns, idiomes i cultures,
de fantasia i de saber.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7;
p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6;
p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;
p. 62: 1-9; p. 68: 1-6;
p. 69: 7-10, p. 69:
Avaluació de
coneixements, 1-6
Fer servir els procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7;
p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6;
p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;
p. 62: 1-9; p. 68: 1-6;
p. 69: 7-10, p. 69:
Avaluació de
coneixements, 1-6
Emprar els procediments
lingüístics per a organitzar
i autoregular el
coneixement i l’acció.
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 69: Avaluació de
coneixements, 1-6
Conéixer reflexivament el
funcionament i les normes
d’ús del llenguatge.
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 69: Avaluació de
coneixements, 1-6
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 58: 8-14; p. 69:
Avaluació de
coneixements, 1-6
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les regles
1, 10 p. 58: 8-14
128
de funcionament del
sistema de la llengua.
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
2, 3, 4 p. 59: 3-4;
p. 62: Taller d’escriptura
Utilitzar les tecnologies de
la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a informar-
se, aprendre i comunicar-
se.
2, 3, 4 p. 59: 3-4;
p. 62: Taller d’escriptura
Dominar llenguatges
específics bàsics (textual,
numèric, icònic, visual,
gràfic i sonor) i les pautes
de descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
2, 3, 4 p. 59: 3-4;
p. 62: Taller d’escriptura
Emprar les TIC com a eina
en l’ús de models de
processos matemàtics,
físics, socials, econòmics o
artístics.
2, 3, 4 p. 59: 3-4;
p. 62: Taller d’escriptura
129
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que se
sap i d’allò que cal
aprendre, de com s’aprén,
i de com es gestionen i es
controlen d’una manera
eficaç els processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i orientant-
los a satisfer objectius
personals.
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 59: 3-4; p. 62: 9;
p. 69: Avaluació de
coneixements, 7
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat amb
l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 59: 3-4; p. 62: 9; p. 69:
Avaluació de
coneixements, 7
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9
Sentir curiositat per
plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la
diversitat de respostes
possibles davant d’una
mateixa situació o un
mateix problema utilitzant
diverses estratègies i
metodologies que
permeten fer front a la
presa de decisions, d’una
manera racional i crítica,
amb la informació
disponible.
2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9
Ser capaç d’obtenir
informació —ja siga
2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9
130
individualment o en
col·laboració— i
transformar-la en
coneixement propi,
integrant-la amb els
coneixements previs i amb
l’experiència personal i
sabent aplicar els nous
coneixements i les
capacitats adquirides en
situacions semblants i
contextos diversos.
Valorar l’aprenentatge com
un element que enriqueix
la vida personal i social i
que és, per tant,
mereixedor de l’esforç que
requereix i de la
perseverança en aquest
esforç.
2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9
131
Manejar de manera
eficient un conjunt de
recursos i tècniques de
treball intel·lectual amb
manifestació de
pensament estratègic.
2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9
132
OBJECTIUS
62. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris. 63. Distingir textos literaris i no literaris. 64. Reconéixer en un text literari l’ús de llenguatge figurat. 65. Conéixer les figures retòriques principals. 66. Reconéixer els pronoms. 67. Conéixer els pronoms personals. 68. Distingir els distints tipus de pronoms. 69. Produir textos literaris a partir de models o pautes. 70. Aplicar correctament l’apòstrof. 71. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb
coherencia i propietat.
CONTINGUTS
2.5. Conceptes
40 El text literari. 41 El llenguatge literari. 42 Les figures retòriques. 43 El pronom. 44 Pronoms demostratius i possessius. 45 Pronoms numerals i indefinits. 46 Pronoms personals (febles). 47 L’apostrofació.
Procediments
oo) Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris pp) Identificació dels elements de ficció i dels recursos artístics d’un text. qq) Lectura, anàlisi i interpretació de textos amb llenguatge figurat. rr) Identificació dels recursos estilístics emprats en textos diversos. ss) Producció de textos literaris a partir de models.
UNITAT 5
133
tt) Reconeixement dels pronoms en un text o oració. uu) Classificació dels pronoms. vv) Identificació del substantiu a què fa referència un pronom. ww) Distinció entre articles i adjectius determinatius i pronoms. xx) Reconeixement del gènere, nombre o persona dels pronoms. yy) Aplicació de les regles de l’apostrofació.
Actituds
- Interés i gust per la lectura de textos literaris. - Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. - Valoració d’utilitzar correctament les normes ortogràfiques. - Interés per la reflexió lingüística.
134
CONTINGUTS TRANSVERSALS
2.5.1.1.1.
Educació moral i cívica
El text Pete va a la universitat, reproduït en la pàgina 74 es pot fer servir per a plantejar
una reflexió sobre la manera de relacionar-se amb els altres en l’àmbit escolar.
Els textos i les activitats reproduïts en les pàgines 86 i 87 es poden utilitzar per a fer un
debat sobre el paper que la lectura acompleix en la vida dels alumnes.
Educació ambiental
Els poemes que es reprodueixen en la pàgina 79 tenen com a tema fonamental el
paisatge mediterrani. A partir d’aquests poemes es pot plantejar una reflexió sobre les
característiques del paisatge del nostre entorn, el seu grau de conservació, etcètera.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
3 Es capac de comprendre textos literaris. 4 Justifica el caràcter literari d’un text i distingeix els textos literaris dels no literaris. 5 Identifica i explica l’ús de recursos del llenguatge figurat en textos literaris. 6 Coneix i identifica les figures retòriques principals. 7 Reconeix els pronoms en un text o en una oració. 8 Coneix i fa servir els pronoms personals adequadament. 9 Classifica els distints tipus de pronoms. 10 És capac de produir textos literaris a partir de pautes. 11 Aplica correctament les regles de l’apostrofació. 12 Comprén textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb
coherencia i propietat.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
CRITERIS ACTIVITATS
135
SUBCOMPETÈNCIES D’AVALUACIÓN
Competència en comunicació lingüística
Ser progressivament
competent en l’expressió i
la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 1, 2, 4; p. 75: 1-7;
p. 76: 10-15; p. 77: 1-3;
p. 78: 5-8; p. 79: 9-10;
p. 80: 1-5; p. 86: 1-4;
p. 87: 6, Avaluació de
coneixements 1-6
Adaptar la comunicació al
context.
1, 10 p. 73: 2, 4
136
Utilitzar d’una manera
activa i efectiva codis i
habilitats lingüístiques i no
lingüístiques i les regles
pròpies de l’intercanvi
comunicatiu en diferents
situacions.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7;
p. 76: 10-15; p. 77: 1-3;
p. 78: 5-8; p. 79: 9-10;
p. 80: 1-5; p. 86: 1-4;
p. 87: 6, Avaluació de
coneixements 1-6
Produir textos orals
adequats a cada situació
de comunicació.
1, 10 p. 73: 2, 4
Buscar, recopilar i
processar informació.
1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2;
p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9
Comprendre, estructurar i
utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 1; p. 75: 1-7;
p. 76: 10-15; p. 77: 1-3;
p. 78: 5-8; p. 79: 9-10;
p. 80: 1-5; p. 85:5; p. 86: 1-
4; p. 87: 6, Avaluació de
coneixements 1-6
Conservar i millorar la
competència comunicativa
emprant la lectura com a
font de plaer, de
descobriment d’altres
entorns, idiomes i cultures,
de fantasia i de saber.
5, 6, 7 p. 84: 1
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 75: 1-7; p. 76: 10-15;
p. 77: 1-3; p. 78: 5-8;
p. 79: 9-10;
p. 80: 1-5, Taller
d’escriptura; p. 81: 1, 2, 3;
p. 82: 4,5,6;
p. 83: 7,8,9,10;
p. 84: 2, 3, 4, 5, 6, 7;
137
p. 85: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7;
p. 86: 1-4; p. 87: 6,
Avaluació de
coneixements 1-6
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les regles
de funcionament del
sistema de la llengua.
5, 6, 7, 9 p. 81: 1, 2, 3; p. 82: 4,5,6,
p. 83: 7,8,9,10;
p. 84: 2, 3, 4, 5, 6, 7;
p. 85: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7;
p. 87: Avaluació de
coneixements 3-6
Expressar adequadament
—quant al fons i a la
forma— les idees i les
emocions personals.
1, 8, 9, 10 p. 73: 3; p. 76: 16;
p. 80: Taller d’escriptura;
p. 87: 10
Matemàtica
Interpretar i expressar amb
claredat i precisió
informacions, dades i
argumentacions
10 p. 87: 7
Conéixer i manejar els
elements matemàtics
bàsics en situacions, reals
o simulades, de la vida
quotidiana.
10 p. 87: 7
138
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2;
p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9
Utilitzar les tecnologies de
la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a informar-
se, aprendre i comunicar-
se.
1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2;
p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9
Dominar llenguatges
específics bàsics (textual,
numèric, icònic, visual,
gràfic i sonor) i les pautes
de descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2;
p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9
Emprar les TIC com a eina
en l’ús de models de
processos matemàtics,
físics, socials, econòmics o
artístics.
1, 10 p. 73: 2, 4
Competència social i ciutadana
Utilitzar el coneixement
sobre l’evolució i
l’organització de les
societats i sobre els trets i
els valors del sistema
democràtic per a
comportar-se socialment.
10 p. 87: 5
Utilitzar el juí moral per a
triar i prendre decisions i
exercir d’una manera
activa i responsable els
drets i els deures de la
10 p. 87: 5
139
ciutadania.
Comprendre de manera
crítica la realitat sent
conscient de les diverses
perspectives en analitzar-
la i emprant el diàleg per a
millorar-ne col·lectivament
l’enteniment.
10 p. 87: 5
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que se
sap i d’allò que cal
aprendre, de com s’aprén,
i de com es gestionen i es
controlen d’una manera
eficaç els processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i orientant-
los a satisfer objectius
personals.
1, 10 p. 73: 2, 4
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat amb
l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
1, 2, 3, 4, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7;
p. 76: 1-2; p. 77: 3; p. 80:
6-7; p. 87: Avaluació de
coneixements, 7
140
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
1, 2, 3, 4, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7;
p. 76: 1-2; p. 77: 3; p. 80:
6-7; p. 87: Avaluació de
coneixements, 7
OBJECTIUS
i) Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris. j) Distingir els tres grans gèneres literaris. k) Identificar els trets característics de cada gènere en textos literaris. l) Distingir el verb de la resta de categories gramaticals. m) Conéixer les formes no personals del verb. n) Reconéixer el nombre i la persona de les formes verbals personals. o) Distingir entre formes verbals simples i compostes. p) Produir textos literaris pertanyenys als disferents gèneres a partir de models o
pautes. q) Aplicar correctament les grafies b/v. r) Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb
coherencia i propietat.
CONTINGUTS
2.6. Conceptes
48 Els gèneres literaris. 49 La narrativa. 50 La poesia. 51 El teatre. 52 El verb. Concepte de verb. 53 La forma del verb.
UNITAT 6
141
54 Formes verbals simples i compostes. 55 Verbs regulars i verbs irregulars. 56 Les grafies b / v.
Procediments
zz) Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris. aaa) Lectura, anàlisi i interpretació de textos pertanyents als diferents gèneres
literaris. bbb) Identificació dels trets formals característics dels tres grans gèneres literaris. ccc) Redacció de textos literaris. ddd) Localització de les formes verbals d’un text. eee) Identificació del nombre i de la persona verbal. fff) Classificació de les formes verbals segons distints criteris: formes simples o
compostes, personals o no personals. ggg) Aplicació de les normés d’ús de les grafies b/v.
Actituds
- Interés i gust per la lectura de textos literaris. - Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. - Valoració de la correcció ortogràfica. - Interés per la reflexió lingüística.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
2.6.1.1.1.
Educació moral i cívica
El text Roma vista des d’un avió, de Gaziel, reproduït en la pàgina 90, pot servir per a
plantejar la relació entre el present i el passat històric tal com es viu en l’actualitat. Es
pot fer servir també per a reflexionar sobre l’impacte que té l’activitat turística a les
nostres ciutats i espais naturals.
Educació ambiental
El text En un lloc solitari d’Agustín Fernández Paz, reproduït en la pàgina 99, es pot
utilitzar per a plantejar en l’aula l’impacte humà en els espais naturals i la dificultat de
trobar en l’actualitat espais naturals on puguem estar sols.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
142
5 Comprén textos literaris de diferents gèneres. 6 És capaç de raonar l’adscripció genèrica d’un text literari. 7 Identifica en un text literari els trets propis del gènere a què pertany. 8 Sap localitzar les formes verbals d’un text. 9 Reconeix, identifica i classifica les formes non personals del verb. 10 Determina el nombre i la persona de les formes verbals personals. 11 Classifica les formes verbals segons siguen formes simples o compostes. 12 És capaç de produir textos literaris a partir de pautes de manera que respecten les
convencions de presentació dels diferents gèneres literaris. 13 Aplica correctament les regles d’ortografia de la b i la v. 14 Comprén textos de diferents tipus i saber expressar-se oralment i per escrit amb
coherencia i propietat.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta
unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris
d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials
curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
Competència en comunicació lingüística
Buscar, recopilar i
processar informació.
p. 89: 1-5; p. 91: 1-12;
p.92: 13-17; p. 93: 1-2; p.
94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96:
1-6; p. 100: 1; p.102: 1-3;
p. 103 Avaluació: 1-7
Comprendre, estructurar i
utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
p. 89: 1-5; p. 91: 1-12;
p.92: 13-17; p. 93: 1-2; p.
94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96:
1-6;p. 100: 1, 2, 3, 4;
p.102: 1-3; p. 103: 4-7; p.
103 Avaluació: 1-7
143
Conservar i millorar la
competència comunicativa
emprant la lectura com a
font de plaer, de
descobriment d’altres
entorns, idiomes i cultures,
de fantasia i de saber.
p. 93: 1-2
Fer servir els procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
p. 89: 1-5; p. 91: 1-12;
p.92: 13-18; p. 93: 1-2; p.
94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96:
1-6; p.102: 1-3; p. 103: 4-7;
p. 103 Avaluació: 1-7 p.
103 Avaluació: 1-7
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
4, 5, 6, 9, 10 p.92: 13-17; p. 95: 8-11; p.
97: 1, 2, 3, 4; p. 98: 5, 6, 7,
8; p. 99: 9, 10, 11, 12; p.
100: 4,5, 6, 7, 8, 9.; p. 101:
1, 2; 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9; p.
103: 4-7; p. 103 Avaluació:
1-7
Conéixer i aplicar d’una
manera efectiva les
estratègies necessàries
per a interactuar
lingüísticament d’una
manera adient.
p. 91: 1-12; p.92: 13-17
Expressar adequadament
—quant al fons i a la
forma— les idees i les
emocions personals.
p.92: 18
Acceptar i fer crítiques
amb un esperit constructiu.
p. 103: 10
Matemàtica
Interpretar i expressar amb
claredat i precisió
informacions, dades i
argumentacions
p. 93: 1-2
144
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9
Utilitzar les tecnologies de
la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a informar-
se, aprendre i comunicar-
se.
1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9
Dominar llenguatges
específics bàsics (textual,
numèric, icònic, visual,
gràfic i sonor) i les pautes
de descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9
Emprar les TIC com a eina
en l’ús de models de
processos matemàtics,
físics, socials, econòmics o
artístics.
1, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9
145
Aprofitar la informació que
proporcionen les TIC i
analitzar-la d’una manera
crítica mitjançant el treball
personal autònom i el
treball col·laboratiu, tant en
el vessant sincrònic com
diacrònic, coneixent i
relacionant-se amb
entorns físics i socials com
més amplis millor.
p.91: I-III; p.103: 8-9
Competència social i ciutadana
Utilitzar el coneixement
sobre l’evolució i
l’organització de les
societats i sobre els trets i
els valors del sistema
democràtic per a
comportar-se socialment.
p. 103: 10
Utilitzar el juí moral per a
triar i prendre decisions i
exercir d’una manera
activa i responsable els
drets i els deures de la
ciutadania.
p. 103: 10
Comprendre de manera
crítica la realitat sent
conscient de les diverses
perspectives en analitzar-
la i emprant el diàleg per a
millorar-ne col·lectivament
l’enteniment.
p. 103: 10
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que se
sap i d’allò que cal
aprendre, de com s’aprén,
i de com es gestionen i es
controlen d’una manera
p.91: I-III; p. 96: 1-6; p.102:
1-3; p.103: 8-9; p. 103
Avaluació: 1-7
146
eficaç els processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i orientant-
los a satisfer objectius
personals.
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat amb
l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
p.91: I-III; p. 96: 1-6; p.102:
1-3; p.103: 8-9; p. 103
Avaluació: 1-7
OBJECTIUS
- Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits. - Reconéixer, caracteritzar i interpretar relats mítics. - Distingir els principals déus i herois de la mitologia grega. - Conéixer els episodis més destacats de la mitologia hebrea. - Diferenciar els temps i modes verbals, i utilitzar-los correctament. - Reconéixer i utilitzar de manera correcta formes d’expressar el mandat. - Fer servir adequadament formes verbals irregulars. - Produir textos narratius a partir de pautes o models. - Usar correctament les grafies p / b, t / d, i c / g. - Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.
CONTINGUTS
2.7. Conceptes
57 El mite. 58 La funció dels mites.
UNITAT 7
147
59 Els mites grecs. 60 La mitologia hebrea. 61 El mode indicatiu: formes simples i formes compostes. 62 El mode subjuntiu: formes simples i formes compostes. 63 El mode imperatiu. 64 Els verbs irregulars. 65 Les lletres p / b, t / d, i c / g.
Procediments
hhh) Elaboració de treballs, textos narratius i exposicions orals sobre els mites grecs i hebreus.
iii) Lectura, anàlisis i interpretació de narracions mítiques. jjj) Identificació de les funcions dels relats mítics. kkk) Caracterització dels déus i herois d’un mite. lll) Reconeixement de les formes verbals en un text. mmm) Identificació de la persona, el nombre, el temps i el mode de les formes
verbals d’un text o oració. nnn) Conjugació de formes verbals, pertanyents a verbs regulars i irregulars, en
distints temps i modes. ooo) Aplicació de les normes d’ús de les lletres p / b, t / d, i c / g.
Actituds
- Valoració de les aportacions culturals del passat i de la seua importància en la conformació de la nostra visió del món.
- Estima pels textos narratius com a font de plaer i de coneixement. - Respecte per l’ús correcte de las normes ortogràfiques.
148
CONTINGUTS TRANSVERSALS
2.7.1.1.1.
Educació per a la pau
La menció a Odisseu que vol tornar a casa després de la guerra en el tex L’Odissea explicada als infants de la pàgina 106 pot servir per a argumentar a classe sobre la inutilitat de totes les guerres.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
24 Comprén textos literaris en què es narre un mite. 25 Identifica funcions i trets característics dels relats mítics. 26 Coneix els principals personatges i episodis de les mitologies clàssica i hebrea. 27 Localitza els verbs d’una oració o d’un text. 28 És capaç d’dentificar la persona, el nombre, el temps i el mode d’una forma verbal. 29 Utilitza de manera correcta el verb en oracions exhortatives de caràcter imperatiu. 30 Conjuga correctament els verbs irregulars d’ús freqüent. 31 És capaç de produir textos narratius a partir de pautes o models. 32 Utilitza de manera raonada les lletres p / b, t / d, i c / g. 33 Produeix i comprén textos expositius orals i escrits.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
Competència en comunicació lingüística
Ser progressivament
competent en l’expressió i
la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
1, 2, 3 p. 105: 1-4
149
diverses.
Utilitzar d’una manera
activa i efectiva codis i
habilitats lingüístiques i no
lingüístiques i les regles
pròpies de l’intercanvi
comunicatiu en diferents
situacions.
1, 2, 3 p. 105: 1-4
Comprendre, estructurar i
utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
1, 2, 3 p. 105: 1-4
Fer servir els procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
1, 2, 3 p. 105: 1-4
150
Conéixer reflexivament el
funcionament i les normes
d’ús del llenguatge.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 105: 1-4; p. 107: 1-9;
p. 108: 10-18; 109: 1-2;
p. 110: 3-5; p. 112: 1-5;
p. 113:1-5; p. 114: 6-10;
p. 115: 11-13;
p. 116: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9;
p. 118: 1-4; p. 119: 5-9
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 105: 1-4; p. 107: 1-9;
p. 108: 10-18; 109: 1-2;
p. 110: 3-5; p. 111: 6, 7;
p. 112: 1-5; p.113: 1-5;
p. 114: 6-10; p. 115: 11-13;
p. 116: 2, 3, 5, 7, 9;
p. 117: 1-6; p. 118: 1-4;
p. 119: 5-9
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les regles
de funcionament del
sistema de la llengua.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 105: 1-4; p. 107: 1-9;
p. 108: 10-18; 109: 1-2;
p. 110: 3-5; p. 111: 6-7;
p. 112: 1-5; p. 113: 1-5;
p. 114: 6-10; p. 115: 11-13;
p. 116: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9;
p. 117: 1-6; p. 118: 1-4;
p. 119: 5-9
Expressar adequadament
—quant al fons i a la
forma— les idees i les
emocions personals.
8, 10 p. 119: 10
151
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
5, 7 p. 105: 1-4; p. 116: 8;
p.111: 7; p. 112: 6;
p. 119 Avaluació de
coneixements: 1-7
Utilitzar les tecnologies de
la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a informar-
se, aprendre i comunicar-
se.
5, 7 p. 105: 1-4
Dominar llenguatges
específics bàsics (textual,
numèric, icònic, visual,
gràfic i sonor) i les pautes
de descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
5, 7 p. 105: 1-4
Competència per aprendre a aprendre
Manejar de manera
eficient un conjunt de
recursos i tècniques de
treball intel·lectual amb
manifestació de
pensament estratègic.
5 p. 116: 8
152
OBJECTIUS
7 Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits. 8 Reconéixer, caracteritzar i interpretar llegendes populars i literàries. 9 Conéixer els principals personatges llegendaris de la literatura universal. 10 Distingir els diversos tipus de llegendes. 11 Identificar i classificar adverbis. 12 Distingir els adverbis de quantitat dels adjectius determinatius. 13 Reconéixer i usar correctament les preposicions i les conjuncions. 14 Produir textos de caràcter narratiu a partir de pautes o models. 15 Usar correctament les grafies per a representar la essa sorda i la essa sonora els
escrits propis. 16 Comprendre textos orals i expressar-se oralment i per escrit amb coherència,
correcció i propietat.
CONTINGUTS
2.8. Conceptes
66 Les llegendes. Concepte. 67 Tipus de llegendes. 68 Les llegendes literàries. 69 Les paraules invariables. 70 Els adverbis. 71 Les preposicions i les conjuncions. 72 La essa sorda i la essa sonora.
Procediments
ppp) Elaboració de treballs i exposicions orals sobre personatges llegendaris. qqq) Lectura, anàlisi, interpretació i classificació de llegendes. rrr) Identificació de les característiques de les llegendes. sss) Producció de textos narratius que continguen una llegenda. ttt) Comprovació de la invariabilitat de l’adverbi. uuu) Localització i classificació d’adverbis. vvv) Diferenciació entre adverbis de quantitat i adjectius determinatius.
UNITAT 8
153
www) Reposició de les preposicions d’un text o oració. xxx) Aplicació de les normes d’ús de les grafies per a representar la essa sorda i
la essa sonora.
Actituds
- Interés i gust per la lectura de textos literaris. - Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. - Valoració de la correcció ortogràfica. - Interés per la reflexió lingüística.
154
CONTINGUTS TRANSVERSALS
2.8.1.1.1.
Educació moral i cívica
La llegenda d’El Pardal de Sant Joan, reproduïda en la pàgina 126, es pot utilitzar per
plantejar un debat en classe entorn del treball en molts països del món. La de Robin
Hood, per a discutir les formes de lluita contra l’opressió i la injustícia.
Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexes
La llegenda del cor menjat, reproduïda en la pàgina 127, pot servir de motiu inicial per a plantejar un debat sobre la violència de gènere.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
8 Comprén textos literaris en què es narre una llegenda. 9 Identific els trets característics de les llegendes. 10 Coneix els principals personatges llegendaris de la literatura universal. 11 Classifica correctament una llegenda en funció dels tipus estudiats. 12 Sap reconéixer i classificar els adverbis presents en un text o en una oració. 13 Distingeix raonadament els adverbis dels adjectius determinatius en un context
donat. 14 Localitza les preposicions i les conjuncions d’un text, i les usa correctament. 15 És capaç de produir textos narratius a partir de pautes o models. 16 Aplica de manera raonada les regles d’ús de les grafies per a representar la essa
sorda i la essa sonora en la producció de textos. 17 Comprén textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa i és capaç de
produir-ne.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
155
Competència en comunicació lingüística
Ser progressivament
competent en l’expressió i
la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
situacions comunicatives
diverses.
8, 10 p. 121: 2
Produir textos orals
adequats a cada situació
de comunicació.
8, 10 p. 121: 2
Buscar, recopilar i
processar informació.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-8;
p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;
p. 132: 10; p. 134: 1-4;
p. 135: 5-7; p. 135.
Avaluació de
coneixements: 1-6
156
Comprendre, estructurar i
utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-8;
p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;
p. 132: 1; p. 134: 1-4;
p. 135: 5-7; p. 135
Avaluació de
coneixements: 1-6
Conservar i millorar la
competència comunicativa
emprant la lectura com a
font de plaer, de
descobriment d’altres
entorns, idiomes i cultures,
de fantasia i de saber.
p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-8;
p. 127: 910; p. 128: 1-4;
p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;
p. 135 Avaluació de
coneixements: 1-6
Fer servir els procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-8;
p. 127: 910; p. 128: 1-4;
p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p.
135 Avaluació de
coneixements: 1-6
Emprar els procediments
lingüístics per a organitzar
i autoregular el
coneixement i l’acció.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-8;
p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;
p. 129: 1, 2, 3, 4,5;
p. 130: 6, 7, 8, 9;
p. 131: 10, 11, 12, 13;
p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;
p. 133: 1, 2, 3, 4, 6;
p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;
p. 135 Avaluació de
157
coneixements: 1-6
Conéixer reflexivament el
funcionament i les normes
d’ús del llenguatge.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-8;
p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;
p. 129: 1, 2, 3, 4, 5;
p. 130: 6, 7, 8, 9;
p. 131: 10, 11, 12, 13;
p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;
p. 133: 1, 2, 3, 4, 6;
p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;
p. 135 Avaluació de
coneixements: 1-6
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-8;
p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;
p. 129: 1, 2, 3, 4, 5;
p. 130: 6, 7, 8, 9;
p. 131: 10, 11, 12, 13;
p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;
p. 133: 1, 2, 3, 4, 6;
p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;
p. 135 Avaluació de
coneixements: 1-6
158
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les regles
de funcionament del
sistema de la llengua.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9;
p. 124: 10-17; p. 126: 6-8;
p. 127: 910; p. 128: 1-4;
p. 129: 1, 2, 3, 4, 5;
p. 130: 6, 7, 8, 9;
p. 131: 10, 11, 12, 13;
p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;
p. 133: 1, 2, 3, 4, 6;
p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;
p. 135 Avaluació de
coneixements: 1-6
Expressar adequadament
—quant al fons i a la
forma— les idees i les
emocions personals.
1, 2, 3, 8, 10 p. 124: 18; p. 127: 12;
p.135: 9-10
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
1, 2, 3, 5, 7, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 4; p. 132: 10;
p. 127: 11; p. 135: 8
Utilitzar les tecnologies de
la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a informar-
se, aprendre i comunicar-
se.
1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 4; 127: 11; p. 135:
8
Dominar llenguatges
específics bàsics (textual,
numèric, icònic, visual,
gràfic i sonor) i les pautes
de descodificació i
transferència d’aquests
1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 4; 127: 11; p. 135:
8
159
llenguatges.
Emprar les TIC com a eina
en l’ús de models de
processos matemàtics,
físics, socials, econòmics o
artístics.
1, 2, 3, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 4; 127: 11; p. 135:
8
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que se
sap i d’allò que cal
aprendre, de com s’aprén,
i de com es gestionen i es
controlen d’una manera
eficaç els processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i orientant-
los a satisfer objectius
personals.
1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 5; p. 128: 5; p. 135:
7
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat amb
l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
1, 2, 3, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 5; p. 128: 5; p. 135:
7
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;
p. 125: 5; p. 128: 5; p. 135:
7
160
Sentir curiositat per
plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la
diversitat de respostes
possibles davant d’una
mateixa situació o un
mateix problema utilitzant
diverses estratègies i
metodologies que
permeten fer front a la
presa de decisions, d’una
manera racional i crítica,
amb la informació
disponible.
1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 5; p. 128: 5; p.
135: 7
OBJECTIUS
- Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits. - Conéixer, comprendre i interpretar faules i contes populars. - Reconéixer els elements característics dels contes populars i distingir contes
populars i contes literaris. - Reconéixer els trets propis de les faules. - Distingir paraules d’una família lèxica i identificar-ne el lexema. - Separar paraules senzilles en lexema i morfemes. - Conéixer els principals procediments de formació de paraules. - Produir textos narratius a partir de pautes o models. - Utilitzar correctament les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig. - Comprendre textos orals i expressar-se oralment amb coherència, correcció i
propietat.
CONTINGUTS
UNITAT 9
161
2.9. Conceptes
73 El conte. Concepte de conte. 74 Els contes populars. 75 Les rondalles. 76 Les faules. 77 L’estructura de la paraula. 78 Família lèxica. 79 Lexemes i morfemes. 80 Formació de paraules. 81 Ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.
Procediments
yyy) Narració oral de contes i faules. zzz) Lectura, audició, anàlisi i interpretació de contes i faules. aaaa) Identificació dels motius característics dels contes populars en textos
pertanyents a aquest subgènere narratiu. bbbb) Reconeixement dels elements propis de la faula. cccc) Aplicació d’una moralitat a situacions concretes de la vida quotidiana. dddd) Elaboració de resums de contes i faules. eeee) Producció de contes i faules a partir de pautes o models. ffff) Organització de paraules en famílies lèxiques. gggg) Creació de paraules usant els procediments comuns de formació. hhhh) Aplicació de les normes d’ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.
Actituds
- Valoració del patrimoni cultural que constitueix el patrimoni de faules i de contes populars.
- Interés per les obres literàries com a font de coneixement. - Interés per la correcta aplicació de les normes ortogràfiques.
162
CONTINGUTS TRANSVERSALS
2.9.1.1.1.
Educació moral i cívica
La majoria dels contes i faules que es reprodueixen en aquesta unitat, com ara El lleó i
el ratolí (pàgina 140), La gallina dels ous d’or (pàgina 143), El lleó malalt, el llop i la
rabosa i La tortuga i la llebre (pàgina 145) poden servir per comentar en l’aula diversos
valors morals i cívics.
Educació per a la salut
El text d’Agustín Fernández Paz, Escriure com a teràpia, reproduït en la pàgina 150, planteja la importància d’acarar els propis problemes per mitjà de l’escriptura com un procediment per millorar l’equilibri personal. Es pot demanar als alumnes que plantegen per escrit algun problema, siga personal o no, que els preocupa especialment.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
9 Comprén textos literaris en què es narre un conte o una faula. 10 Analitza en contes i faules els elements de la narració, els comprén i els interpreta. 11 Identifica en un conte els motius propis d’aquest subgènere i diferencia contes
populars i literaris. 12 És capaç de reconéixer els trets propis de la faula. 13 Identifica les paraules d’una família lèxica i construeix famílies lèxiques a partir d’un
terme determinat. 14 Localitza el lexema d’una paraula i separa en lexema i morfemes paraules senzilles. 15 Reconeixe i utilitza els procediments bàsics de formació de paraules. 16 Crea textos narratius a partir de pautes o models. 17 Aplica raonadament les regles d’ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig. 18 Comprén i produeix textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
CRITERIS ACTIVITATS
163
SUBCOMPETÈNCIES D’AVALUACIÓN
Competència en comunicació lingüística
Produir textos orals
adequats a cada situació
de comunicació.
10 p. 139: 5
Buscar, recopilar i
processar informació.
1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10;
p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:
p. 144: 6; p. 145: 8-9;
p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;
p. 153: Avaluació de
coneixements 1-6
164
Comprendre, estructurar i
utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10;
p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:
p. 144: 6; p. 145: 8-9;
p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;
p. 153: Avaluació de
coneixements 1-6
Conservar i millorar la
competència comunicativa
emprant la lectura com a
font de plaer, de
descobriment d’altres
entorns, idiomes i cultures,
de fantasia i de saber.
1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10;
p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:
p. 144: 6; p. 145: 8-9;
p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;
p. 153: Avaluació de
coneixements 1-6
Fer servir els procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10;
p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:
p. 144: 6; p. 145: 8-9;
p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;
p. 153: Avaluació de
coneixements 1-6
Emprar els procediments
lingüístics per a organitzar
i autoregular el
coneixement i l’acció.
1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10;
p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:
p. 144: 6; p. 145: 8-9;
p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;
p. 153: Avaluació de
coneixements 1-6
Conéixer reflexivament el
funcionament i les normes
d’ús del llenguatge.
1, 4, 5, 6, 7, 8, 9 p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7;
p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13
p. 149: 14, 15, 16, 17, 18,
19; p. 150: 2, 3, 4, 5, 6, 7;
p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9
165
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 147: 1, 2, 3, 4,5,6,7;
p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13.
p. 149: 14, 15, 16, 17, 18,
19; p. 150: 2, 3, 4, 5, 6, 7;
p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les regles
de funcionament del
sistema de la llengua.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 p. 141: 11; p. 144: 7;
p. 145: 10;
p. 146: Taller d’escriptura;
p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 7;
p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13;
p. 149: 14, 15, 16, 17, 18,
19; p. 150: 2, 3, 5, 6, 7;
p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8
Conéixer i aplicar d’una
manera efectiva les
estratègies necessàries
per a interactuar
lingüísticament d’una
manera adient.
1, 2, 3, 4 p. 141: 11; p. 1464: 7;
p. 145: 10;
p. 146: Taller d’escriptura
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
1, 2, 3, 4, 6, 7 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 150: 7;
p. 153: 6-10; p. 153:
Avaluació de
coneixements 7
166
Utilitzar les tecnologies de
la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a informar-
se, aprendre i comunicar-
se.
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7
Dominar llenguatges
específics bàsics (textual,
numèric, icònic, visual,
gràfic i sonor) i les pautes
de descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7
Emprar les TIC com a eina
en l’ús de models de
processos matemàtics,
físics, socials, econòmics o
artístics.
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7
Competència social i ciutadana
Utilitzar el coneixement
sobre l’evolució i
l’organització de les
societats i sobre els trets i
els valors del sistema
democràtic per a
comportar-se socialment.
1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7;
p. 145: 8-9; p. 146: 1-5
Utilitzar el juí moral per a
triar i prendre decisions i
exercir d’una manera
activa i responsable els
drets i els deures de la
ciutadania.
1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7;
p. 145: 8-9; p. 146: 1-5
Comprendre de manera
crítica la realitat sent
conscient de les diverses
perspectives en analitzar-
la i emprant el diàleg per a
1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7;
p. 145: 8-9; p. 146: 1-5
167
millorar-ne col·lectivament
l’enteniment.
Demostrar comprensió de
l’aportació que les
diferents cultures han fet a
l’evolució i al progrés de la
humanitat sense que això
implique la pèrdua de la
identitat local.
1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7;
p. 145: 8-9; p. 146: 1-5
Acceptar que tant els
conflictes com els valors i
els interessos formen part
de la convivència, i
resoldre’ls amb una actitud
constructiva.
1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7;
p. 145: 8-9; p. 146: 1-5
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que se
sap i d’allò que cal
aprendre, de com s’aprén,
i de com es gestionen i es
controlen d’una manera
eficaç els processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i orientant-
los a satisfer objectius
personals.
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7
168
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat amb
l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
1, 2, 3, 4 p. 139: 4;
p. 141: Investigació I-II;
p. 146: 5; p. 153: 6-10;
p. 153: Avaluació de
coneixements 7
Sentir curiositat per
plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la
diversitat de respostes
possibles davant d’una
mateixa situació o un
mateix problema utilitzant
diverses estratègies i
metodologies que
permeten fer front a la
presa de decisions, d’una
manera racional i crítica,
amb la informació
disponible.
1, 2, 3, 4 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II; p. 146: 5; p. 153: 6-10; p. 153: Avaluació de
coneixements 7
169
OBJECTIUS
22 Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora. 23 Reconéixer, interpretar, caracteritzar i recitar textos lírics. 24 Fer el còmput sil·làbic dels versos d’un poema. 25 Identificar el tipus de rima d’una composició. 26 Produir textos lírics a partir de models. 27 Identificar el nucli d’un sintagma. 28 Distingir el subjecte i el predicat en una oració i els seus complements. 29 Reconéixer el subjecte d’una oració. 30 Utilitzar correctament el dígraf ela geminada. 31 Expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.
CONTINGUTS
2.10. Conceptes
82 La mesura dels versos. Fenòmens mètrics. Classes de versos. 83 La rima consonant. La rima assonant. Los versos solts. El vers lliure. El vers
blanc. 84 El sintagma. Classes de sintagmes 85 L’oració. El subjecte i el predicat. 86 El sintagma nominal. El sintagma verbal. 87 La concordança. 88 La localització del subjecte. 89 Subjecte omés 90 Els complements del verb. 91 El dígraf ela geminada.
Procediments
iiii) Lectura, audició, anàlisis i interpretació de textos lírics. jjjj) Identificació dels temes tractats en un text líric. kkkk) Determinació del número de síl·labes dels versos d’una composició.
UNITAT 10
170
llll) Classificació dels versos d’un poema. mmmm) Identificació del tipus de rima d’un poema. nnnn) Elaboració d’esquemes mètrics. oooo) Producció de textos lírics a partir de consignes. pppp) Localització del nucli de diversos sintagmes nominals i verbals. qqqq) Elaboració de la prova de la concordança entre els nuclis dels sintagmes
nominals i verbals. rrrr) Canvi de número en substantius i verbs. ssss) Aplicació de les normes d’ús del dígraf ela geminada.
Actituds
- Interés i gust per la lectura de textos lírics. - Valoració de la lírica com forma d’expressió de sentiments universals. - Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.
171
CONTINGUTS TRANSVERSALS
2.10.1.1.1.
Educació moral i cívica
El poema de Vicent Andrés Estellés de la pàgina 156, permeten una reflexió sobre la
identitat personal i el sentit de la vida i la condició humana així com els valors de la
família i dels propis orígens.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
8 Mostra una certa evolució per que fa a la comprensió tectora. 9 És capaç de reconéixer, d’interpretar, caractaritzar i de recitar textos lírics. 10 Fa el còmput sil·làbic dels versos d’un poema. 11 Identifica el tipus de rima d’una composició. 12 Produeix textos lírics a partir de models. 13 Identifica el nucli d’un sintagma. 14 Distingeix el subjecte i el predicat en una oració, i també els seus complements. 15 Reconeix el subjecte d’una oració. 16 Fa servir correctament el dígraf l·l. 17 S’expressa oralment amb adeqüació, coherència i cohesió.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
Competència en comunicació lingüística
Ser progressivament
competent en l’expressió i
la comprensió dels
missatges orals que
s’intercanvien en
6 p. 155: 4
172
situacions comunicatives
diverses.
Produir textos orals
adequats a cada situació
de comunicació.
6 p. 155: 4
Buscar, recopilar i
processar informació.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;
p. 158: 13-19; p. 159: 1-3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; p. 167: 4;
p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;
p. 169: Avaluació de
coneixements 1-6
Comprendre, estructurar i
utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;
p. 158: 13-19; p. 159: 1-3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; p. 167: 1,2,3;
p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;
p. 169: Avaluació de
coneixements 1-6
173
Conservar i millorar la
competència comunicativa
emprant la lectura com a
font de plaer, de
descobriment d’altres
entorns, idiomes i cultures,
de fantasia i de saber.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-12;
p. 158: 13-20; p. 159: 1-3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; p. 168: 1-5;
p. 169: 58; p. 169:
Avaluació de
coneixements 1-6
Fer servir els procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;
p. 158: 13-19; p. 159: 1-3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; p. 168: 1-5;
p. 169: 58; p. 169:
Avaluació de
coneixements 1-6
Emprar els procediments
lingüístics per a organitzar
i autoregular el
coneixement i l’acció.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;
p. 158: 13-19; p. 159: 1-3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; p.163: 1, 2, 3;
p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10;
p. 165: 11,12,13,14, 15,
16: p. 166: 2, 3;
p. 167: 1, 2, 3, 4, 5, 6;
p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;
p. 169: Avaluació de
coneixements 1-6
Conéixer reflexivament el
funcionament i les normes
d’ús del llenguatge.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;
p. 158: 13-19; p. 159: 1-3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; .163: 1, 2,3;
174
p. 164: 4,5,6,7,8,9,10;
p. 165: 11, 12, 13, 14, 15,
16: p. 166: 2, 3;
p. 167: 1, 2, 3, 4, 5, 6;
p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;
p. 169: Avaluació de
coneixements 1-6
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;
p. 158: 13-19; p. 159: 1-3;
p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;
p. 162: 1-7; p. 163: 1, 2, 3;
p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10;
p. 165: 11, 12, 13, 14, 15,
16: p. 166: 2, 3; p. 167: 3,
4, 5, 6; p. 168: 1-5; p. 169:
5-8;
p. 169: Avaluació de
coneixements 1-6
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les regles
de funcionament del
sistema de la llengua.
1, 6, 10 p. 163: 1, 2, 3;
p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10;
p. 165: 11, 12, 13, 14, 15,
16: p. 166: 2, 3;
p. 167: 2, 3, 4, 5, 6
Ser conscient de les
convencions socials, dels
valors i els aspectes
culturals i de la versatilitat
del llenguatge segons el
context i la intenció
comunicativa.
1, 2, 3, 4, 5 p. 157: 12; p. 158: 20
175
Matemàtica
Interpretar i expressar amb
claredat i precisió
informacions, dades i
argumentacions
p. 169: 10
Conéixer i manejar els
elements matemàtics
bàsics en situacions, reals
o simulades, de la vida
quotidiana.
p. 169: 10
Posar en pràctica els
processos de raonament
que ajuden a solucionar
els problemes o a obtenir-
ne informació.
p. 169: 10
Seguir cadenes
argumentals identificant
les idees fonamentals
p. 169: 10
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 p. 155: 4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 167:6; p. 169: 9
Utilitzar les tecnologies de
la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a informar-
se, aprendre i comunicar-
se.
1, 2, 3, 4, 5, 6, p. 155: 4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 169: 9
Dominar llenguatges
específics bàsics (textual,
numèric, icònic, visual,
gràfic i sonor) i les pautes
de descodificació i
transferència d’aquests
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155:4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 167:6; p. 169: 9
176
llenguatges.
Emprar les TIC com a eina
en l’ús de models de
processos matemàtics,
físics, socials, econòmics o
artístics.
1, 2, 3, 4, 5, 6 p. 155: 4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 169: 9
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que se
sap i d’allò que cal
aprendre, de com s’aprén,
i de com es gestionen i es
controlen d’una manera
eficaç els processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i orientant-
los a satisfer objectius
personals.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10;
p. 169: Avaluació de
coneixements: 7
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat amb
l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10;
p. 169: Avaluació de
coneixements: 7
177
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10;
p. 169: Avaluació de
coneixements: 7
Sentir curiositat per
plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la
diversitat de respostes
possibles davant d’una
mateixa situació o un
mateix problema utilitzant
diverses estratègies i
metodologies que
permeten fer front a la
presa de decisions, d’una
manera racional i crítica,
amb la informació
disponible.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de
coneixements: 7
OBJECTIUS
18 Expressar-se per escrit amb coherència, correcció i propietat. 19 Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora. 20 Reconéixer els trets propis de la lírica. 21 Conéixer els principals fenòmens mètrics. 22 Conéixer els tipus d’estrofes. 23 Identificar l’actitud del parlant en distintes oracions. 24 Classificar oracions segons l’actitud identificada. 25 Reconéixer els mecanismes lingüístics característics de cada modalitat oracional. 26 Utilitzar correctament el punt i la coma. 27 Produir missatges orals adequats a les diferents situacions comunicatives.
UNITAT 11
178
CONTINGUTS
2.11. Conceptes
92 L’estrofa. 93 Poemes estròfics: el sonet. 94 Poemes no estròfics: el romanc. 95 Oracions enunciatives. 96 Oracions interrogatives i exhortatives. 97 Oracions exclamatives, dubitatives i desideratives. 98 El punt i la coma.
Procediments
tttt) Lectura, audició, anàlisi i interpretació de textos lírics. uuuu) Producció de textos lírics a partir de pautes. vvvv) Mesura dels versos. Establiment de la rima d’un poema. wwww) Elaboració de l’esquema mètric d’un poema. xxxx) Identificació d’oracions enunciatives. yyyy) Localització de les marques de negació en les oracions enunciatives
negatives. zzzz) Identificació d’oracions interrogatives i exhortatives. aaaaa) Formulació d’oracions exhortatives utilitzant distints procediments. bbbbb) Identificació d’oracions exclamatives, dubitatives i desideratives. ccccc) Formulació d’oracions dubitatives i exclamatives amb diferents procediments
lingüístics. ddddd) Puntuació d’un text.
Actituds
- Interés i gust per la lectura de textos lírics. - Interés i gust per la lectura de textos lírics. - Valoració del text líric com a forma d’expressió de sentiments i emocions. - Valoració de la importància dels signes de puntuació en un text.
179
CONTINGUTS TRANSVERSALS
2.11.1.1.1.
Educació moral i cívica
Tant el poema de La rosa de paper, de Vicent Andrés Estellés, reproduït en la pàgina
178, com la ressenya de la pel·lícula Pa negre, reproduïda en la pàgina 184, es poden
aprofitar per fer reflexionar els alumnes sobre la falta de llibertat i sobre situacions
concretes en que s’ha produït aquesta falta de llibertat.
Educació per a la salut
Els dos poemes de Martí i Pol que es reprodueixen en la pàgina 185 poden ser un
motiu per parlar sobre l’alimentació i els seus efectes en la nostra salut.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
13 S’expressa per escrit amb coherència, correcció i propietat. 14 Mostra un desenvolupament significatiu de la capacitat de comprensió lectora. 15 Es capac d’elaborar l’esquema mètric d’un poema. 16 Coneix els principals fenòmens mètrics. 17 Reconeix els tipus d’estrofes. 18 Identifica l’actitud del parlant en distintes oracions. 19 Es capac de classificar oracions segons l’actitud del parlant. 20 Reconeix els mecanismes lingüístics distintius de les modalitats oracionals. 21 Es capac de crear textos lírics per mitjà de pautes. 22 Produeix missatges orals adients a les situacions comunicatives.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
180
Competència en comunicació lingüística
Buscar, recopilar i
processar informació.
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;
p. 185: 6-9; p. 185
Avalulació de
coneixements: 1-6
Comprendre, estructurar i
utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
comunicatives diverses.
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;
p. 185: 6-9; p. 185
Avalulació de
coneixements: 1-6
181
Conservar i millorar la
competència comunicativa
emprant la lectura com a
font de plaer, de
descobriment d’altres
entorns, idiomes i cultures,
de fantasia i de saber.
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;
p. 185: 6-9; p. 185
Avalulació de
coneixements: 1-6
Fer servir els procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;
p. 185: 6-9; p. 185
Avalulació de
coneixements: 1-6
Emprar els procediments
lingüístics per a organitzar
i autoregular el
coneixement i l’acció.
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;
p. 185: 6-9; p. 185
Avalulació de
coneixements: 1-6
Conéixer reflexivament el
funcionament i les normes
d’ús del llenguatge.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 179: 1, 2, 3,
4; p. 180: 5, 6, 7, 8;
p. 181: 9, 10, 11, 12;
p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;
p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7;
p. 184: 1-5; p. 185: 6-9;
182
p. 185 Avalulació de
coneixements: 1-6
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10;
p. 174: 12-20; p. 175: 1-4;
p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;
p. 178: 1-5; p. 179: 1, 2, 3,
4; p. 180: 5, 6, 7, 8;
p. 181: 9, 10, 11, 12;
p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;
p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7;
p. 184: 1-5; p. 185: 6-9;
p. 185 Avalulació de
coneixements: 1-6
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les regles
de funcionament del
sistema de la llengua.
5, 6, 7 p. 179: 1, 2, 3, 4;
p. 180: 5, 6, 7, 8;
p. 181: 9, 10, 11, 12;
p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;
p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10 p. 155: 4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 167: 6; p. 169: 9
Utilitzar les tecnologies de
la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a informar-
se, aprendre i comunicar-
se.
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 155: 4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 169: 9
183
Dominar llenguatges
específics bàsics (textual,
numèric, icònic, visual,
gràfic i sonor) i les pautes
de descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 155:4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 167: 6; p. 169: 9
Emprar les TIC com a eina
en l’ús de models de
processos matemàtics,
físics, socials, econòmics o
artístics.
1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 155: 4;
p. 157: Investigació I-III;
p. 169: 9
Competència social i ciutadana
Utilitzar el coneixement
sobre l’evolució i
l’organització de les
societats i sobre els trets i
els valors del sistema
democràtic per a
comportar-se socialment.
9, 10 p. 173: 11
Utilitzar el juí moral per a
triar i prendre decisions i
exercir d’una manera
activa i responsable els
drets i els deures de la
ciutadania.
9, 10 p. 173: 11
Comprendre de manera
crítica la realitat sent
conscient de les diverses
perspectives en analitzar-
la i emprant el diàleg per a
millorar-ne col·lectivament
l’enteniment.
9, 10 p. 173: 11
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que se
sap i d’allò que cal
aprendre, de com s’aprén,
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6;
p. 185: Avaluació de
184
i de com es gestionen i es
controlen d’una manera
eficaç els processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i orientant-
los a satisfer objectius
personals.
coneixements 7
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat amb
l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6;
p. 185: Avaluació de
coneixements 7
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6;
p. 185: Avaluació de
coneixements 7
185
Sentir curiositat per
plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la
diversitat de respostes
possibles davant d’una
mateixa situació o un
mateix problema utilitzant
diverses estratègies i
metodologies que
permeten fer front a la
presa de decisions, d’una
manera racional i crítica,
amb la informació
disponible.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de
coneixements 7
OBJECTIUS
16 Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat. 17 Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos orals i escrits. 18 Comprendre textos literaris del gènere dramàtic. 19 Reconéixer en un text dramàtic els seus principals elements. 20 Identificar els signes no verbals de la representació. 21 Justificar la coherència d’un text. 22 Localitzar en un text els mecanismes de cohesió. 23 Conéixer i utilitzar els principals connectors. 24 Conéixer els signes de puntuació que hi ha en un diàleg. 25 Produir textos dramàtics a partir de pautes o models.
CONTINGUTS
2.12. Conceptes
99 El teatre.
UNITAT 12
186
100 El text teatral. 101 Diàleg i monòleg. 102 La representació. 103 El text. Concepte de text. 104 La cohesió textual. 105 Els connectors. 106 La puntuació dels diàlegs.
Procediments
eeeee) Lectura, anàlisi i interpretació de textos dramàtics. fffff) Localització de les acotacions en un text. ggggg) Explicació dels signes no verbals. hhhhh) Identificació del monòleg en un text. iiiii) Resums de textos dramàtics. jjjjj) Identificació dels elements d’una representació a partir d’un text dramàtic. kkkkk) Identificació del substantiu a què fa referència un pronom. lllll) Localització de connectors en un text. mmmmm) Puntuació d’un text.
Actituds
- Interés i gust per la lectura de textos dramàtics. - Valoració dels textos dramàtics com a forma d’expressió artística. - Valoració de la importància dels signes de puntuació d’un text.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
2.12.1.1.1.
Educació moral i cívica
El fragment teatral de Sang i ceba, reproduït en la pàgina 194, planteja un tema de gran
actualitat: la corrupció de les institucions polítiques, la contracció d’obra pública a partir
d’interessos personals o de partit, etc.
Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexes
Els fragments de Supertot, reproduïts en les pàgines 191 i 192 mostren de manera
estereotipada els rols tradicionals de l’home i de la dona. Pot ser una oportunitat per fer-
ne un debat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
187
8 S’expressa oralment i per escrit amb coherència, adequació i cohesió. 9 Comprén textos orals i escrits de distint tipus i és capaç de produir-ne. 10 Comprén textos literaris del gènere dramàtic. 11 Reconeix els elements principals d’un text dramàtic. 12 Identifica els signes no verbals d’una representació. 13 És capaç de justificar la coherència d’un text. 14 Localitza els connectors utilitzats en un text. 15 Fa servir els connectors d’una manera adient. 16 Aplica raonadament les regles d’ús del guió, dels dos punts, i dels signes
d’interrogació i d’exclamació en un diàleg. 17 Produeix textos dramàtics a partir de pautes.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS
En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta
unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris
d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials
curriculars:
COMPETÈNCIES
BÀSIQUES /
SUBCOMPETÈNCIES
CRITERIS
D’AVALUACIÓN
ACTIVITATS
Competència en comunicació lingüística
Produir textos orals
adequats a cada situació
de comunicació.
1 p. 187: 6
Buscar, recopilar i
processar informació.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
p. 190: 10-15; p. 191: 1-4;
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;
p. 201: 5-7; p. 201:
Avaluació de
coneixements 1-6
Comprendre, estructurar i
utilitzar distints tipus de
textos amb intencions
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
p. 190: 10-15; p. 191: 1-4;
188
comunicatives diverses. p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
p. 194: 1-6; p. 198: 1;
p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;
p. 201: Avaluació de
coneixements 1-6
Conservar i millorar la
competència comunicativa
emprant la lectura com a
font de plaer, de
descobriment d’altres
entorns, idiomes i cultures,
de fantasia i de saber.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
p. 190: 10-15; p. 191: 1-4;
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
p. 194: 1-6; p. 198: 1;
p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;
p. 201: Avaluació de
coneixements 1-6
189
Fer servir els procediments
linguüístics per a
representar, interpretar i
comprendre la realitat.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
p. 190: 10-15; p. 191: 1-4;
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;
p. 201: 5-7; p. 201:
Avaluació de
coneixements 1-6
Emprar els procediments
lingüístics per a organitzar
i autoregular el
coneixement i l’acció.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
p. 190: 10-15; p. 191: 1-4;
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
p. 194: 1-6; p. 195: 1, 2;
p. 196: 3, 4; p. 197: 5, 6;
p. 198: 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9,
10; p. 199: 6; p. 200: 1-3;
p. 201: 5-7; p. 201:
Avaluació de
coneixements 1-6
Conéixer reflexivament el
funcionament i les normes
d’ús del llenguatge.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
p. 190: 10-15; p. 191: 1-4;
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
p. 194: 1-6; p. 195: 1, 2;
p. 196: 3, 4; p. 197: 5, 6;
p. 198: 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9,
10; p. 199: 1, 2, 3, 4, 5, 6;
p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;
p. 201: Avaluació de
coneixements 1-6
Considerar el llenguatge
com un objecte
d’observació i anàlisi.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8;
p. 190: 10-15; p. 191: 1-4;
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
190
p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;
p. 201: 5-7; p. 201:
Avaluació de
coneixements 1-6
Conéixer i aplicar de
manera efectiva les regles
de funcionament del
sistema de la llengua.
9 p. 189: 9; p. 190: 16
Tractament de la información i competencia digital
Comprendre i integrar la
informació en els
esquemes previs de
coneixement.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 189: Investigació I-III;
p. 198: 10; p. 200: 4;
p. 201: 8-10
Utilitzar les tecnologies de
la informació i la
comunicació com a
instrument de treball
intel·lectual per a informar-
se, aprendre i comunicar-
se.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 189: Investigació I-III;
p. 200: 4; p. 201: 8-10
Dominar llenguatges
específics bàsics (textual,
numèric, icònic, visual,
gràfic i sonor) i les pautes
de descodificació i
transferència d’aquests
llenguatges.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 189: Investigació I-III;
p. 200: 4; p. 201: 8-10
Emprar les TIC com a eina
en l’ús de models de
processos matemàtics,
físics, socials, econòmics o
artístics.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 189: Investigació I-III;
p. 200: 4; p. 201: 8-10
191
Competència cultural i artística
Expressar-se mitjançant
codis artístics i disposar
d’habilitats de cooperació
per a contribuir a la
consecució d’un resultat
final, i ser conscient de la
importància de donar
suport i valorar les
iniciatives i les
contribucions alienes.
2, 3 p. 193: 13
Competència per aprendre a aprendre
Ser conscient d’allò que se
sap i d’allò que cal
aprendre, de com s’aprén,
i de com es gestionen i es
controlen d’una manera
eficaç els processos
d’aprenentatge,
optimitzant-los i orientant-
los a satisfer objectius
personals.
3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201: Avaluació
de coneixements 7
Ser conscient d’aquelles
capacitats que entren en
joc en l’aprenentatge i
obtenir-ne un rendiment
màxim i personalitzat amb
l’ajuda de distintes
estratègies i tècniques.
3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201: Avaluació
de coneixements 7
Conéixer els diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecció i el
tractament de la
informació, inclosos els
recursos tecnològics.
3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201: Avaluació
de coneixements 7
Sentir curiositat per
plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 194: 7; p. 201: Avaluació de
coneixements 7
192
diversitat de respostes
possibles davant d’una
mateixa situació o un
mateix problema utilitzant
diverses estratègies i
metodologies que
permeten fer front a la
presa de decisions, d’una
manera racional i crítica,
amb la informació
disponible.
2n ESO
Unitat 1: I tu, què lliges? A. Objectius didàctics
• Conéixer les característiques i els diferents tipus de novel·la, i també alguns autors. • Identificar l’estructura interna d’una novel·la i els elements que la formen. • Conéixer les categories gramaticals. • Reconéixer el substantiu i les classes de substantius. • Conjugar el present i els passats dels verbs regulars. • Conéixer l’alfabet valencià. • Reconéixer i separar els dígrafs. • Avançar en el coneixement i l’ús de l’ortografia de la b i la v. • Millorar els recursos lèxics mitjançant la sinonímia i l’antonímia. • Explicar la situació de la nostra llengua dins del context de les llengües
romàniques. • Reconéixer les interferències lingüístiques amb el castellà. • Explicar els gèneres literaris principals i distingir-ne els trets bàsics. • Conéixer les característiques principals de la novel·la fantàstica i alguns autors. B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
• Característiques de la novel·la.
• Classes de novel·les. • Estructures externa i
interna de la novel·la. • Elements que formen la
novel·la: personatges, espai, temps, trama i tema.
• Les paraules: lexemes i
• Lectura de fragments de diverses novel·les.
• Identificació de les característiques dels textos narratius novel·lats.
• Identificació de l’estructura de les paraules.
• Classificació de les paraules per categories gramaticals.
• Valoració de les novel·les per les vivències que aporten des d’una anàlisi de la vida quotidiana.
• Valoració de la creativitat a partir de la ficció novel·lada o de qualsevol gènere literari.
• Valoració positiva del fet de compartir un mateix
193
morfemes. • Les categories
gramaticals. • El verb. • Els temps de l’indicatiu (I).
Present i passat. • Les lletres de l’alfabet. • Els dígrafs i la separació
sil·làbica. • La lletra b. • La lletra v. • La sinonímia. • L’antonímia.
• Les interferències lingüístiques.
• Les llengües romàniques. • Els gèneres literaris. • La novel·la fantàstica.
• Ordenació alfabètica de paraules.
• Escriptura de paraules amb dígrafs.
• Aplicació de les regles ortogràfiques de la b i la v.
• Consideració semàntica de sinònims i antònims, i de la precisió lèxica.
• Consulta de diccionaris de sinònims.
• Visita guiada a la biblioteca i les llibreries.
• Situació de les llengües romàniques sobre un mapa.
• Identificació del gènere literari d’un text.
origen lingüístic amb molts països.
• Presa de consciència de les interferències lingüístiques amb el castellà i esforç per evitar-les.
• Foment de la lectura de novel·les de tot tipus.
C. Criteris d’avaluació
• Saber reconéixer les característiques de la novel·la. • Reconéixer l’estructura d’una novel·la. • Identificar els elements que formen una novel·la. • Analitzar correctament l’estructura de les paraules. • Classificar les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen. • Separar el lexema i els morfemes de les paraules. • Conjugar els temps de present i de passat dels verbs regulars. • Ordenar paraules alfabèticament. • Reconéixer síl·labes amb dígrafs. • Escriure correctament paraules amb b o v. • Enriquir i/o modificar el lèxic d’un text amb l’ús de sinònims i antònims. • Distinguir les interferències lingüístiques. • Identificar i situar les llengües romàniques més conegudes. • Reconéixer el gènere literari d’una obra. • Enumerar les característiques de la novel·la fantàstica, i esmentar alguns autors i
obres.
194
Unitat 2: compta amb mi A. Objectius didàctics
• Conéixer les característiques i els elements principals d’un conte. • Reconéixer l’estructura d’un conte. • Identificar diferents tipus de contes. • Conéixer les diferents maneres de presentar l’ordre dels fets en una narració. • Conéixer i emprar els determinants. • Conéixer el futur i el condicional del verbs. • Distingir les síl·labes d’una paraula i separar-les. • Classificar les paraules segons el nombre de síl·labes. • Refermar l’ortografia de les lletres m i n, i de l’aplec mp. • Millorar la comprensió i l’expressió lèxica amb la polisèmia i la monosèmia.
• Distingir hem, ham, bé i ben. • Adquirir un coneixement fonamentat de les variacions dialectals del català. • Distingir les característiques principals del romanticisme i de la novel·la romàntica. • Conéixer alguns autors de novel·les romàntiques. B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
• Característiques del conte. • Tipus de contes. • Estructura del conte. • Recursos emprats en la
narració breu. • El temps del discurs. • Els determinants. • El futur i el futur perfet
d’indicatiu. • El condicional i el
condicional perfet d’indicatiu.
• La separació de síl·labes. • Ortografia de les lletres m i
n, i de l’aplec mp. • Polisèmia i monosèmia. • Camp semàntic: els
insectes i els arbres. • Ús de: hem, ham, bé i ben. • Els dialectes. • Les varietats oriental i
occidental del català. • La novel·la romàntica. • El romanticisme. • Autors i títols de novel·les
romàntiques.
• Anàlisi de les característiques i els elements d’un conte.
• Identificació de les parts d’un conte.
• Lectura i classificació de contes.
• Escriptura de contes a partir dels epílegs.
• Maneig dels diferents recursos lingüístics per a presentar l’ordre dels fets en un relat.
• Reconeixement i ús dels determinats.
• Conjugació dels futurs i els condicionals de verbs regulars i irregulars.
• Classificació de paraules segons el nombre de síl·labes.
• Separació de síl·labes atenent els casos particulars.
• Aplicació de la norma d’ús de les lletres m i n, i de l’aplec mp.
• Ampliació del vocabulari
• Sensibilització per llegir, escoltar i redactar contes.
• Importància de la lectura com a mitjà d’enriquiment cultural i personal.
• Estima pels nostres autors i les seues obres.
• Valoració positiva de l’originalitat per a presentar els fets d’un relat.
• Valoració del paisatge, la fauna i la flora de les comarques valencianes.
• Actitud positiva per a usar correctament la llengua escrita.
• Valoració de la lectura com un hàbit positiu i divertit.
• Respecte per les varietats dialectals de la llengua.
• Promoció i participació en concursos literaris.
195
relacionat amb insectes i arbres.
• Identificació de paraules polisèmiques i monosèmiques.
• Identificació de les varietats de la llengua a partir dels trets més significatius.
• Comentari de fragments de novel·les romàntiques.
C. Criteris d’avaluació
• Reconéixer les característiques del conte. • Conéixer l’estructura del conte. • Identificar els recursos emprats en un conte. • Aplicar els recursos per a presentar l’ordre dels fets. • Analitzar i classificar les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen. • Aplicar correctament l’ús dels determinants. • Separar síl·labes i classificar paraules d’acord amb el nombre de síl·labes. • Omplir buits de paraules amb m, n i mp. • Identificar l’accepció d’algunes paraules polisèmiques. • Diferenciar entre paraules polisèmiques i monosèmiques. • Emprar correctament hem, ham, bé i ben. • Distingir les varietats oriental i occidental del català a partir dels trets essencials. • Esmentar algunes característiques de la novel·la romàntica, alguns autors i
algunes obres.
196
Unitat 3: Ha arribat el correu?
A. Objectius didàctics
• Conéixer l’estructura d’una carta. • Distingir entre una carta formal i una d’informal. • Utilitzar els recursos gramaticals per a redactar diferents tipus de carta. • Conéixer els pronoms febles. • Substituir complements per pronoms febles. • Conjugar l’imperatiu de verbs regulars i irregulars. • Accentuar gràficament les paraules d’un text. • Dominar l’ortografia de les consonants p/b, t/d i c/g al final de paraula.
• Identificar les abreviatures i emprar-les. • Distingir aleshores, a les hores, alhora, i a l’hora. • Distingir els trets essencials del valencià i dels subdialectes valencians. • Conéixer les característiques de la novel·la de misteri i de terror.
B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
• Característiques de la carta.
• Estructura de la carta formal i informal.
• Fórmules de cortesia: salutacions i acomiadaments.
• Els pronoms febles: característiques i formes.
• La substitució del complement directe i el complement indirecte per pronoms febles.
• L’imperatiu. • Síl·laba tònica i àtona.
Regles de l’accent gràfic. • Les lletres p/b, t/d i c/g al
final de paraula. • Les abreviatures. • Ús de: aleshores, a les
hores, alhora i a l’hora. • El valencià:
característiques. • Subdialectes del valencià. • Les comarques
valencianes. • La novel·la de misteri i de
terror.
• Lectura i classificació de diferents tipus de carta.
• Redacció de diferents tipus de carta.
• Maneig dels recursos lèxics i gramaticals que intervenen en la redacció d’una carta.
• Pràctiques de correspondència amb l’alumnat d’altres instituts.
• Escriptura correcta dels pronoms febles, considerant-ne les característiques i les formes.
• Expressió oral i escrita d’ordres: l’imperatiu.
• Identificació de la síl·laba tònica. • Accentuació segons les regles. • Escriptura de p/b, t/d i c/g al final
de paraula. • Identificació i ús de les
abreviatures i de les sigles. • Reconeixement dels
subdialectes del valencià. • Elaboració d’un mapa de les
comarques valencianes: topònims.
• Audició de textos i cançons en diversos subdialectes valencians.
• Valoració de la importància d’escriure cartes per a establir o mantenir relacions personals, professionals o institucionals.
• Sensibilització per integrar la carta com un recurs literari i per difondre el gènere epistolar.
• Conscienciació de la importància d’emprar un nivell de llengua adequat, més o menys formal, segons el destinatari d’una carta.
• Valoració de la comunicació epistolar en la nostra llengua i foment de l’intercanvi de correspondència entre l’alumnat de diferents centres.
• Respecte per la correspondència i, més encara, per la personal.
• Reconeixement de les
197
• Autors de novel·les de terror..
• Lectura i comentari de novel·les de misteri i de terror.
• Projecció de pel·lícules basades en novel·les de terror.
varietats geogràfiques i socials d’una llengua.
• Valoració positiva de la lectura de novel·les de terror com a mitjà per a divertir-se i aprendre.
C. Criteris d’avaluació
• Conéixer les característiques de la carta formal i de la informal. • Analitzar com és una carta: estructura i recursos.
• Redactar una carta amb coherència, cohesió i adequació. • Identificar el nivell de formalitat i informalitat en les cartes. • Usar en les cartes les fórmules de salutació i de comiat i les sigles i les abreviatures
més usuals. • Aplicar els pronoms febles correctament. • Substituir el complement directe i el complement indirecte per pronoms febles. • Conjugar l’imperatiu de verbs regulats i irregulars. • Accentuar paraules gràficament. • Escriure correctament les consonants p/b, t/d i c/g al final de paraula. • Identificar les abreviatures. • Emprar correctament aleshores, a les hores, alhora, a l’hora. • Identificar els subdialectes del valencià. • Conéixer els elements d’una novel·la de misteri o de terror. • Esmentar autors i títols de novel·les de misteri o de terror.
198
Unitat 4: Jo et conec! A. Objectius didàctics
• Aprendre a descriure persones. • Conéixer els tipus de descripcións de les persones. • Conéixer l’estructura i els recursos lingüístics i gramaticals del retrat. • Identificar i emprar l’adjectiu en diferents graus. • Conéixer l’estructura de l’oració copulativa. • Aprendre a substituir l’atribut per un pronom feble. • Usar la dièresi adientment. • Aprendre i aplicar l’ortografia de les lletres g i j, i dels dígrafs tg i tj.
• Distingir els hipònims i els hiperònims. • Distingir que i què. • Identificar les característiques del llenguatge estàndard. • Distingir els elements propis d’una novel·la històrica. B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
199
• El retrat: característiques • Tipus de descripció. • Recursos descriptius. • L’adjectiu. • Els graus de l’adjectiu. • L’oració copulativa. • La substitució de l’atribut per
pronoms febles. • La dièresi. • Ortografia de les lletres g i j, i
dels dígrafs tg i tj. • Hipònims i hiperònims. • Vocabulari de les parts del
cos. • Diferències ortogràfiques i
d’ús entre que i què. • Els registres. • L’estàndard. • La novel·la històrica. • Autors i títols de novel·les
històriques.
• Lectura i anàlisi de descripcions de persones.
• Realització de descripcions de diferents tipus.
• Distinció dels elements lèxics que intervenen en la descripció de persones.
• Maneig dels diferents recursos lingüístics en la creació d’un retrat.
• Anàlisi d’oracions copulatives. • Substitució de l’atribut per
pronoms febles. • Reconeixement de les
paraules que fan la funció de predicat nominal.
• Escriptura de paraules amb les consonants g i j o els dígrafs tg i tj.
• Localització en textos de paraules i expressions pròpies del llenguatge col·loquial.
• Relació d’expressions en el nivell estàndard i en el col·loquial.
• Classificació de paraules en hipònims i hiperònims.
• Treball amb diccionaris visuals, temàtics i generals.
• Lectura de fragments de novel·les històriques.
• Projecció de pel·lícules basades en novel·les històriques.
• Valoració de la importància de la descripció de persones en la producció literària.
• Foment d’actituds en què no s’empren descripcions discriminatòries per motius de raça, cultura, sexe o religió.
• Valoració de la importància de saber descriure persones amb objectivitat i correcció.
• Actitud positiva per a aprendre i usar el registre estàndard de la llengua.
• Ús del registre adequat a cada situació de comunicació.
• Valoració de la lectura com un hàbit positiu, divertit i enriquidor.
• Interés per conéixer obres representatives de la novel·la històrica.
C. Criteris d’avaluació
• Descriure una persona usant diversos recursos lingüístics. • Reconéixer els recursos emprats en un retrat. • Fer descripcions de diferents tipus. • Reconéixer les descripcions en textos orals i escrits. • Identificar l’adjectiu. • Mostrar els graus d’un adjectiu. • Analitzar sintàcticament oracions copulatives. • Aplicar correctament l’ús dels pronoms personals febles en la substitució de
200
l’atribut. • Omplir buits de paraules amb g i j o tg i tj. • Col·locar la dièresi adientment. • Reconéixer els hipònims i els hiperònims. • Completar textos amb hipònims i hiperònims. • Distingir l’ús de que i què. • Explicar què són els registres. • Identificar les característiques del registre estàndard. • Enumerar característiques de la novel·la històrica. • Esmentar autors i títols de novel·les històriques.
201
Unitat 5: Terra a la vista!
A. Objectius didàctics
• Conéixer les característiques de la descripció d’espais i d’objectes. • Distingir els diferents tipus de descripció. • Saber emprar els recursos lingüístics en la descripció d’espais. • Conéixer i emprar les preposicions. • Distingir les oracions actives i les passives. • Conjugar i emprar el present de subjuntiu. • Usar els signes de puntuació –punt, coma, punt i coma– d’una manera adient. • Aprendre i aplicar l’ortografia de la lletra x, i dels dígrafs tx i ig, per a representar el
• Identificar i emprar les endevinalles, els refranys i les frases fetes. • Distingir cap i cap a. • Identificar les característiques del llenguatge col·loquial. • Distingir els elements propis d’una novel·la d’aventures.
B. Continguts
Conceptes Procediments Actituds
202
• Característiques de la descripció d’espais.
• Classes d’espais. • Recursos lingüístics
emprats en la descripció. • Estructura d’un text
descriptiu. • Les descripcions en la
narració. • Les preposicions. • Les oracions actives i
passives. • El present de subjuntiu.
• Les oracions imperatives negatives.
• Els signes de puntuació: el punt i la coma.
• Ortografia d’x, ix, tx i ig. • Endevinalles, refranys i
frases fetes. • Ús de cap i cap a. • El llenguatge col·loquial. • La novel·la d’aventures. • Autors i titols de novel·les
d’aventures.
• Anàlisi de l’estructura d’un text descriptiu.
• Lectura i anàlisi de diferents tipus de descripcions.
• Ús dels recursos lingüístics en la descripció d’espais i d’objectes.
• Identificació de les preposicions.
• Classificació de les preposicions i les locucions preposicionals.
• Anàlisi de l’estructura de les
oracions actives i passives. • Identificació de les oracions
imperatives negatives. • Conjugació del present de
subjuntiu de verbs de les tres conjugacions.
• Puntuació de textos segons la intencionalitat expressiva.
• Escriptura de paraules amb la consonant x i els dígrafs tx i ig.
• Aprenentatge d’endevinalles i identificació de refranys i frases fetes.
• Identificació de frases fetes representades amb fotografies.
• Localització en textos de paraules i expressions pròpies del llenguatge col·loquial.
• Treball amb textos de novel·les d’aventures a fi d’identificar els elements i els recursos propis d’aquest subgènere.
• Valoració positiva de la capacitat per a descriure espais, objectes, persones, etc.
• Respecte cap a les opinions d’altri.
• Sensibilització per descriure d’una manera detallada, imaginativa i eficaç.
• Valoració de la presa de decisions, reflexionades i argumentades, en situacions de conflicte.
• Valoració positiva de l’ús de refranys i frases com a mostra de competència lingüística.
• Ús d’un nivell de llengua adequat al context i a la intencionalitat.
• Interés per viatjar com un mitjà d’enriquiment personal i professional.
• Foment de l’interés per la lectura de novel·les d’aventures.
C. Criteris d’avaluació
• Reconéixer les característiques d’una descripció. • Analitzar l’estructura d’un text descriptiu. • Redactar descripcions amb coherència, cohesió i adequació. • Emprar els recursos lingüístics necessaris en la descripció d’un espai i d’un
objecte. • Conéixer i emprar les preposicions. • Conjugar el present de subjuntiu. • Identificar els components d’una oració activa i una de passiva. • Usar el signes de puntuació per a donar el significat adient a un text. • Aplicar les regles d’ús de les grafies x, tx i ig. • Conéixer endevinalles, frases fetes i refranys. • Emprar cap i cap a. • Identificar el registre col·loquial d’un text. • Reconéixer les característiques de les novel·les d’aventures. • Esmentar autors de novel·les d’aventures i les seues obres.
203
Unitat 6: Parlant la gent s’entén
A. Objectius didàctics
• Expressar oralment idees, sentiments i opinions. • Reconéixer les característiques pròpies dels textos dialogats. • Conéixer l’estructura del diàleg. • Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en un text dialogat. • Saber emprar recursos lingüístics en l’elaboració de diàlegs teatrals. • Expressar-se oralment utilitzant les formes lingüístiques més adequades per a la
consecució de la intenció comunicativa. • Conéixer els pronoms interrogatius. • Aprendre a combinar els pronoms febles. • Identificar i emprar les oracions juxtaposades.
• Usar els signes de puntuació –dos punts, punts suspensius, cometes– adientment. • Aprendre i aplicar l’ortografia de les lletres que representen els fonemes de la esse
sorda i la esse sonora. • Conéixer i evitar els barbarismes. • Distingir: medi, mig i mitjà. • Identificar les característiques del llenguatge literari. • Distingir les característiques del text teatral. • Conéixer alguns autors i obres de teatre de diferents èpoques, cultures i gèneres.
B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
204
• La conversa. • Característiques i
estructura del text dialogat.
• Tipus de textos dialogats.
• Els recursos lingüístics i tipogràfics del text dialogat.
• Els pronoms interrogatius.
• Les combinacions pronominals.
• Les oracions juxtaposades.
• Els signes de puntuació: dos punts, punts suspensius i cometes.
• Ortografia de la esse sorda i la esse sonora.
• Els barbarismes. • Ús de medi, mig i mitjà. • El llenguatge literari. • El teatre actual. • Gèneres teatrals. • Autors i companyies
teatrals.
• Identificació dels procediments emprats en la descripció d’un espai.
• Identificació de les parts d’una conversa.
• Anàlisi de l’estructura que presenta un text dialogat.
• Ús adequat dels recursos lingüístics en l’elaboració de textos teatrals.
• Combinació correcta dels pronoms febles.
• Reconeixement de les oracions
juxtaposades. • Puntuació de textos segons la
intencionalitat expressiva. • Coneixement i aplicació de
l’ortografia de la /s/ i de la /z/. • Coneixement i identificació dels
barbarismes més freqüents, i substitució per paraules normatives.
• Identificació del llenguatge literari. • Lectura i comentari de textos
teatrals. • Lectura i anàlisi de còmics. • Dramatització de textos. • Jocs de llengua oral.
• Participació respectuosa i responsable en converses i dramatitzacions.
• Respecte per les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu basat en diferències de criteri.
• Valoració positiva de la lectura de textos teatrals.
• Potenciació de
l’assistència al teatre com un recurs per a gaudir i aprendre.
• Valoració de la importància de respectar les normes que han de regir una conversa.
• Actitud crítica respecte a l’ús generalitzat de barbarismes.
• Interés per l’ús del llenguatge literari.
C. Criteris d’avaluació
• Analitzar l’estructura d’un text dialogat. • Reconéixer els elements propis dels actes comunicatius. • Reconéixer i emprar les característiques tipogràfiques dels textos dialogats
teatrals. • Emprar els recursos lingüístics necessaris en l’elaboració d’un text dialogat. • Identificar els components i la funció de cada pronom feble en una combinació de
pronoms. • Usar els signes de puntuació per a donar el significat adient a un text. • Aplicar les regles d’ús de la esse sorda i la sonora. • Reconéixer i usar eficaçment els pronoms interrogatius. • Reconéixer i usar alguns adjectius i adverbis que poden fer la funció d’un pronom
interrogatiu. • Identificar la juxtaposició entre oracions. • Diferenciar els barbarismes dels préstecs lingüístics. • Emprar medi, mig i mitjà.
• Conéixer les paraules adequades en valencià i evitar els barbarismes. • Reconéixer les característiques del llenguatge literari. • Esmentar algunes característiques del teatre actual. • Conéixer alguns dramaturgs i algunes obres de teatre actuals.
205
Unitat 7: Seguim les normes A. Objectius didàctics
• Reconéixer les característiques pròpies del text instructiu. • Conéixer l’estructura del text instructiu. • Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en les instruccions. • Saber emprar aquests recursos per a elaborar ordres, instruccions i consells. • Conéixer els adverbis i les locucions adverbials, i emprar-los en diferents contextos
de comunicació. • Distingir el complement circumstancial de la resta de complements en l’estructura
del predicat. • Reconéixer les oracions coordinades. • Saber escriure en lletra els numerals. • Aprendre i aplicar l’ortografia de r i rr. • Augmentar el cabal lèxic a partir de l’ús de prefixos. • Distingir entre: només i no més. • Identificar un text tècnic o científic i el camp semàntic a què pertany. • Identificar el llenguatge literari com un dels registres cultes de la llengua. • Identificar el tipus de poesia lírica i de poesia èpica. • Conéixer alguns poetes actuals. B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
• Les característiques del text instructiu.
• La recepta de cuina. • L’estructura del text
instructiu. • Els recursos lingüístics
del text instructiu. • Les perífrasis
d’obligació. • L’adverbi. • Les locucions
adverbials. • El complement
circumstancial. • Les substitucions
pronominals dels complements circumstancials.
• Les oracions coordinades.
• Escriptura dels numerals.
• Identificació de les característiques que apareixen en diferents textos instructius.
• Anàlisi de l’estructura d’un text instructiu.
• Ús adequat dels recursos lingüístics en l’elaboració de les instruccions, les normes i els consells.
• Elaboració de les instruccions d’un joc amb l’aplicació dels elements instructius necessaris.
• Reconeixement i ús dels adverbis i les locucions adverbials.
• Identificació i ús dels complements circumstancials.
• Substitució dels cc pels pronoms febles.
• Redacció d’oracions coordinades. • Revisió de l’ortografia de la
consonant r. • Formació de paraules noves a partir
de prefixos amb un significat
• Valoració positiva de la claredat i l’ordre en l’exposició d’instruccions, ordres i consells.
• Actitud crítica respecte al contingut d’alguns jocs electrònics.
• Valoració positiva de la dieta mediterrània i promoció d’alternatives al menjar poc saludables.
• Valoració positiva dels rètols públics escrits correctament en valencià.
• Interés per expressar-se oralment i per escrit amb coherència, adequació i cohesió.
206
• Ortografia de r i rr. • La derivació: els
prefixos. • Ús de: no més i només. • El llenguatge tècnic o
científic. • La poesia. Tipus. • Poetes actuals.
específic. • Identificació d’un text científic i el seu
àmbit de coneixement. • Recitar poemes. • Escriure i escoltar poemes i cançons
en valencià. • Reconeixement del tipus de
composició poètica a partir d’un model o d’un comentari crític.
• Interés i admiració per la bellesa del llenguatge poètic.
• Valoració dels poemes i de l’estètica de la paraula.
• Interés per l’audició de cançons i poemes musicats.
C. Criteris d’avaluació
• Reconéixer les característiques del text instructiu. • Analitzar l’estructura d’un text instructiu.
• Emprar els recursos lingüístics necessaris en l’elaboració de textos instructius. • Emprar les perífrasis d’obligació en textos instructius, consells i ordres. • Identificar i usar els adverbis i les locucions adverbials. • Identificar els complements circumstancials. • Substituir els cc pels pronoms febles corresponents. • Identificar els diferents tipus d’oracions coordinades. • Escriure en lletra els numerals. • Aplicar les regles d’ús de r i rr. • Formar paraules amb prefix i classificar-les segons el significat. • Emprar només i no més. • Identificar les paraules científiques o tècniques. • Conéixer les característiques bàsiques d’un text científic. • Reconéixer les característiques de certes composicions poètiques. • Esmentar els tipus de poesia. • Esmentar poetes.
207
Unitat 8: Amb raó! A. Objectius didàctics
• Expressar oralment arguments i opinions. • Comprendre i produir discursos orals amb finalitat argumentativa. • Distingir les característiques pròpies dels textos orals produïts amb finalitat
argumentativa. • Conéixer l’estructura d’un text argumentatiu. • Saber emprar els recursos lingüístics i no lingüístics necessaris en l’argumentació
oral i en la publicitat gràfica. • Conéixer i emprar les conjuncions. • Reconéixer les oracions subordinades causals i finals.
• Escriure en majúscula les paraules que n’han de dur. • Aprendre i aplicar l’ortografia de la ele geminada. • Formar paraules derivades mitjançat sufixos. • Distingir per què i perquè. • Identificar els camps semàntics. • Conéixer les relacions que impliquen les llengües en contacte. • Distingir els elements propis de l’assaig. • Conéixer obres de Joan Fuster i d’altres assagistes actuals. B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
• L’article d’opinió. • Característiques de
l’argumentació. • Estructura del text
argumentatiu. • Recursos lingüístics i no
lingüístics de l’argumentació.
• L’anunci publicitari. • Les conjuncions
coordinants. • Les conjuncions
subordinants. • Les oracion s subordinades
causals. • Les oracions subordinades
finals. • L’ús de les majúscules. • Ortografia de l·l. • La derivació: els sufixos. • Hipònims i hiperónims. • El camp semàntic. • Ús de perquè i per què. • Les llengües en contacte:
• Identificació del recursos emprats en un text argumentatiu oral i escrit.
• Lectura i anàlisi d’articles d’opinió.
• Anàlisi dels recursos lingüístics i gràfics en un anunci.
• Elaboració d’un article d’opinió amb l’aplicació dels elements argumentals necessaris.
• Identificació de les conjuncions en textos.
• Classificació de les conjuncions.
• Anàlisi d’oracions causals i finals.
• Compleció de paraules amb l·l.
• Ús de la majúscula. • Correcció de textos en què
hi ha un ús incorrecte de les majúscules.
• Participació lliure, responsable i respectuosa en situacions de comunicació.
• Respecte per les opinions d’altri.
• Respecte per les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu basat en diferències de criteri.
• Actitud crítica pel que fa a les informacions rebudes.
• Valoració de la presa de decisions, reflexionades i argumentades, en situacions de conflicte.
• Prevenció davant d’ofertes i promocions comercials que inciten al consum.
• Valoració crítica de l’ús de la violència.
• Interés per fomentar la correcció lèxica, gramatical i ortogràfica.
208
bilingüisme i diglòssia. • Característiques de
l’assaig. • Autors d’assaig: Joan
Fuster.
• Classificació de paraules en camps semàntics.
• Consulta de diccionaris temàtics, visuals i especialitzats.
• Formació de paraules derivades amb sufixos.
• Comentari dels conflictes de les llengües en contacte.
• Recerca d’informació sobre assagistes.
• Treball amb textos assagístics a fi d’identificar els elements i els recursos propis d’aquest gènere.
• Foment de l’augment del vocabulari.
• Actitud positiva en la defensa de l’ús de la nostra llengua en qualsevol situació.
• Valoració positiva de l’obra dels nostres assagistes.
• Foment de l’interés per expressar les opinions d’una manera adequada.
C. Criteris d’avaluació
• Reconéixer les característiques d’un text argumentatiu. • Analitzar l’estructura d’un text argumentatiu. • Redactar un text argumentatiu amb coherència, cohesió i adequació. • Identificar els recursos argumentatius en un anunci gràfic. • Conéixer i emprar les conjuncions coordinants. • Conéixer i emprar les conjuncions subordinants. • Distingir les oracions subordinades causals i les finals. • Escriure en majúscula les paraules que calga. • Aplicar les regles d’ús de la ele geminada. • Escriure paraules derivades mitjançant sufixos. • Conéixer el significat d’alguns sufixos. • Distingir els hipònims i els hiperònims. • Usar correctament per què i perquè. • Identificar els conflictes que generen les llengües en contacte. • Exposar les característiques de l’assaig. • Conéixer autors d’assaig actuals.
209
Unitat 9: Si l’encerte, l’endevine A. Objectius didàctics
• Expressar i raonar oralment qüestions relacionades amb les prediccions que es fan del futur.
• Reconéixer les característiques i els recursos lingüístics dels textos predictius. • Identificar textos predictius inserits en narracions i explicacions. • Conéixer l’estructura dels horòscops i els butlletins meteorològics. • Elaborar textos predictius. • Reconéixer textos predictius inserits en novel·les i unes altres narracions. • Distingir les oracions impersonals. • Distingir les oracions subordinades de temps, de lloc i de manera.
• Conéixer l’ús de l’apòstrof i del guionet en els pronoms febles. • Conéixer l’ortografia de c, q i el dígraf qu. • Millorar el cabal lèxic a partir de la composició de paraules. • Distingir fins i fins a. • Conéixer la situació actual de la nostra llengua. • Conéixer les característiques de la cançó. B. Continguts
Conceptes
Procediments
Actituds
• Característiques i classes de textos predictius.
• Recursos lingüístics dels textos predictius.
• Estructura del text predictiu. • Vocabulari relacionat amb
la meteorologia i les tècniques endevinatòries.
• Les oracions impersonals. • Les oracions subordinades
de lloc, de temps i de manera.
• El guionet i els pronoms febles.
• L’apòstrof i els pronoms febles.
• Les combinacions de pronoms febles.
• Ortografia de c, q i el dígraf qu.
• La composició. • Ús de fins i fins a. • El valencià i la societat
valenciana actual. • L’Acadèmia Valenciana de
la Llengua.
• Identificació de les característiques dels textos predictius.
• Anàlisi de l’estructura de diversos textos predictius.
• Reconeixement dels recursos lingüístics emprats en aquest tipus de text.
• Elaboració de prediccions científiques i no científiques.
• Jocs d’endevinalles. • Reconeixement i
diferenciació de les oracions segons el verb i el subjecte.
• Aplicació de l’ortografia de les lletres c i q, i del dígraf qu, en paraules amb el fonema /k/.
• Formació de paraules mitjançant la composició.
• Reflexió sobre la situació del valencià en l’ensenyament i la societat.
• Audició i comentari de cançons.
• Traducció de cançons a
• Valoració de les prediccions per a aconseguir determinades metes ba-sades en una programació d’activitats.
• Valoració dels textos predictius com a eina capaç d’aconseguir uns resultats a partir d’una recollida de dades.
• Presa de consciència de la importància i el caràcter científic que poden tenir les prediccions si es basen en dades objectives i comprovables.
• Anàlisi crítica de les prediccions basades en instruments i dades de caràcter populista i sense cap suport objectiu ni científic.
• Valoració de certes prediccions atenent només el caràcter d’entreteniment que tenen.
210
• La cançó. • Els cantautors.
valencià. • Comentari de l’aportació
dels cantautors a la normalització lingüística.
• Interés per la lectura de novel·les i textos científics que inclouen prediccions.
• Presa de consciència de la necessitat de mantenir i fomentar l’ús del valencià en la cançó.
C. Criteris d’avaluació
• Reconéixer les característiques dels textos predictius. • Identificar diferents tipus de text predictiu. • Analitzar l’estructura d’un text predictiu. • Elaborar un text predictiu a partir de les característiques i els recursos lingüístics
necessaris. • Identificar les oracions impersonals. • Identificar i emprar les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de
manera. • Emprar l’apòstrof i el guionet en els pronoms febles. • Substituir complements per combinacions de pronoms febles. • Conéixer el lèxic de la meteorologia i unes quantes tècniques endevinatòries. • Escriure la grafia correcta per a representar el fonema /k/. • Formar paraules compostes i classificar-les segons la categoria. • Emprar correctament fins i fins a. • Reconéixer els factors que afecten la normalització de la nostra llengua. • Esmentar les característiques de la cançó en valencià i alguns autors.
3r ESO
UNITAT 1:
Una finestra
oberta al món
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó - El text descriptiu: la descripció
objectiva i subjectiva
- El retrat
- Elaboració de descripcions de persones
- Creació d'hàbits per a l'obtenció d'informació prèvia a la descripció de persones i actitud afavoridora del respecte a la diferència física i psicològica de les persones
LLENGUA I
SOCIETAT
- Diferència entre llenguatge i llengua
- Comparació entre els coneixements i actituds previs de l'alumnat sobre els conceptes de llenguatge i llengua i els adquirits al llarg d'aquesta unitat temàtica
- Actitud positiva cap a l'aprenentatge i ús de diverses llengües, especialment del valencià
211
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
- Sinonímia
- Derivats i modismes que expressen sentiments
- Les tres conjugacions regulars
- El sistema vocàlic i consonàntic: el sistema vocàlic tònic
- Ús del diccionari de sinònims
- Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
- Promoció de l’ús del diccionari de sinònims com a recurs per a l’augment del coneixement de vocabulari i recursos expressius
- Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
- La descripció objectiva i subjectiva
- El diccionari de sinònims
- Diferenciació entre objectivitat i subjectivitat
- Producció de retrats
- Ús del diccionari de sinònims
- Foment de la percepció crítica de la realitat
- Creació de l’hàbit d’emprar el diccionari de sinònims
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
- Els gèneres literaris
- L’Edat Mitjana. Lírica trobadoresca. Ausiàs Marc
- Distinció dels principals gèneres literaris
- Lectura i comentari d’obres de la lírica medieval
- Valoració dels orígens de la lírica
- Valoració de la literatura com a forma d’expressió cultural d’un poble
212
UNITAT 2: He
mirat aquesta
terra
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó 70. Els textos expositius
71. Els fullets turístics
72. Les guies de senderisme
73. Interpretació de textos expositius
74. Exposició oral d'un itinerari turístic prèviament preparat
75. Valoració de l’obtenció d’informació sobre el nostre territori
LLENGUA I
SOCIETAT
76. Les llengües en contacte 77. Diferenciació entre comunitats lingüístiques i fronteres políticoadministratives a Europa
78. Promoció d'actituds positives davant la realitat plurilingüe a Europa i especialment a Espanya.
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
79. Topònims
80. Mitjans de transport
81. Verbs irregulars: ser, estar, poder, voler, haver
82. Les preposicions (1): a/en
83. El subsistema vocàlic àton
84. Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
85. Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
86. Els mapes 87. Lectura comprensiva de mapes: signes convencionals, llegendes, icones, etc.
88. Foment de l’hàbit d’utilització dels mapes, croquis i guies per a la realització d’excursions, viatges i visites llocs diversos
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
89. La historiografia
90. El gènere literari narratiu
91. Les quatre grans Cròniques medievals. La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets
92. Lectura i anàlisi de les ca-racterístiques i de la intenció comunicativa de les cròniques medievals
93. Anàlisi dels elements del gènere narratiu
94. Producció de narracions
95. Valoració de les Cròniques com a
patrimoni cultural i artístic col lectiu
96. Foment de la lectura comprensiva de textos literaris
213
UNITAT 3: Un
munt de
músiques
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó 2 Els textos expositius periodístics 3 Anàlisi i elaboració de textos
instructius 4 Creació d’actituds comunicatives per
a l’ús de l’esquema textual instructiu
LLENGUA I
SOCIETAT
5 La variació funcional: els registres lingüístics
6 Adequació dels participants en la comunicació a la situació comunicativa en la selecció del registre
7 Valoració positiva de l'ús adequat dels registres lingüístics i de les varietats de la llengua
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
8 Els registres lingüístics: ampliació de vocabulari
9 Verbs irregulars (2): fer, tenir (o tindre), venir (o vindre), anar, eixir
10 Les preposicions (2): a + CD
11 Pronoms febles (1): formes i funcions
12 Les palatals africades
13 Les palatals fricatives
14 Elaboració d’un diccionari personal
15 Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
16 Valoració de l’adequació lingüística a la situació comunicativa
17 Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
18 Redacció de textos expositius periodístics orals i escrits.
19 Els tipus de diccionaris
20 Ús de la memòria com a joc i per a l’aprenentatge
21 Elaboració d’un diccionari visual
22 Valoració del desenvolupament de la capacitat memorística
23 Presentació acurada de la informació en un diccionari visual
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
24 L’espai, el temps i els fets en la narració
25 La literatura medieval: Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer
26 Ramon Llull
27 Lectura i comentari d’obres literàries medievals
28 Adquisició d’hàbits de lectura de textos literaris
29 Valoració de la literatura clàssica com a element identificador cultural d’un poble
214
UNITAT 4:
Conte contat,
aquest conte
s’ha acabat
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó - El text narratiu: el conte
- El conte d’autor i el conte tradicional
- Les rondalles: Enric valor
- Anàlisi i elaboració de textos narratius
- Creació d’actituds comunicatives per a l’ús de l’esquema textual narratiu
- Promoció d’activitats que impliquen la narració
LLENGUA I
SOCIETAT
- Els prejudicis lingüístics (1) - Anàlisi i valoració dels prejudicis lingüístics de l’alumnat
- Promoció d'actituds positives davant els prejudicis lingüístics
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
- La polisèmia
- Els verbs velaritzats (1)
- Les preposicions (2): en/amb
- Pronoms febles (2): CD i CI
- Les consonants fricatives alveolars [z] i [s]
- Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
- Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
- L’enquesta
- Les fonts d'informació tradicionals (biblioteques, especialistes, organismes i associacions, re-vistes especialitzades, ...) i digitals per a l'elaboració de treballs d'investigació
- Realització d’enquestes
- Obtenció d'informació sobre la consciència ecològica pròpia
- Actitud positiva envers l'obtenció d'informació de diverses fonts i cap a la investigació rigorosa sobre qualsevol tema
- Promoció d’actituds positives de conservacionisme i ecologisme
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
- El narrador com a tècnica literària
- Els cavallers medievals
- Joanot Martorell i Tirant lo Blanc
- Anàlisi de la funció dels cavallers medievals
- Lectura i comentari de Tirant lo Blanc
- Valoració positiva del Tirant lo Blanc com a obra cabdal de la literatura
- Foment del gust per la lectura d'obres clàssiques
UNITAT 5: Un
món perdut:
els Tepuis
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó 22 Els textos narratius periodístics:
el reportatge 23 Lectura i anàlisi de diversos
reportatges
24 Elaboració de reportatges
25 Foment i creació d'hàbits de lectura crítica de textos periodístics, especialment de reportatges
26 Valoració positiva del reportatge com a mitjà de coneixement del món
LLENGUA I
SOCIETAT
27 Els prejudicis lingüístics (2) 28 Reflexió, anàlisi i valoració de les principals causes que originen els prejudicis lingüístics
29 Actitud crítica davant valoracions poc rigoroses sobre les llengües basades en idees preconcebudes
215
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
30 Semàntica (1): els mots sinònims
31 Els verbs velaritzats (2). Els verbs irregulars: meréixer, nàixer, etc.
32 Preposicions (4): cap/cap a
33 Pronoms febles (3): atribut i predicatiu
34 Ortografia de [v] i [b]; Les oclusives finals: [p], [t], [k] i [b] [d], [g]
35 Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
36 Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
37 Recerca d’informació per a l’elaboració de reportatges
38 La recitació
39 Interpretació d’informacions obtingudes a través de fonts diverses
40 Creació d’un recital poètic
41 Foment de la manipulació de textos com a font per a la creació i l’originalitat
42 Promoció d’activitats orals o per a l’oralització amb intenció estètica
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
43 El gènere líric o poesia (1)
44 Jaume Roig: l’Espill. Sor Isabel de Villena: Vita Christi
45 Lectura i comentari d’obres del segle d’or
46 Anàlisi de la poesia satírica com a literatura crítica del seu temps
47 Fruïció de la lectura de textos literaris
216
UNITAT 6: La
màgia de la
memòria
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó 27 El s textos expositius: el mapa
visual
28 El text instructiu
29 Lectura i anàlisi de mapes visuals
30 Lectura i anàlisi de textos instructius
31 Creació d’actituds comunicatives per a l’ús de l’esquema textual instructiu
32 Promoció d’activitats que impliquen l’exposició d’un tema
LLENGUA I
SOCIETAT
33 El conflicte lingüístic. La substitució lingüística
34 Anàlisi i interpretació de diverses situacions de llengües en contacte
35 Actitud afavoridora del procés de normalització de les llengües minoritzades, especialment del valencià
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
36 Semàntica (2): diferències semàntiques entre llengües
37 Les perífrasis d’obligació
38 Morfologia verbal: el passat
39 L’oració simple i la composta
40 Pronoms febles (4): CC
41 La síl·laba, diftongs i hiat; Les consonants geminades tl i l·l
42 Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
43 Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
44 La recitació 45 Anàlisi i interpretació de textos poètics
46 Fruïció del gènere poètic
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
47 El gènere líric o poesia (i 2): les figures literàries
48 La literatura urbana: la ciutat de València al segle XV. Joan Roís de Corella
49 Lectura i comentari d’obres literàries 50 Foment de l’interés per la lectura d’obres literàries clàssiques
UNITAT 7: Ei!
KOM [email protected]?
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó 13 Les noves modalitats
comunicatives: el correu electrònic, els missatges de telèfon mòbil, etc.
14 Anàlisi i producció de noves modalitats comunicatives vinculades a la tecnologia digital
15 Foment de l'interés per l’anàlisi del canvi en els sistemes de comunicació
LLENGUA I
SOCIETAT
16 L’evolució de les llengües
17 La nostra història lingüística
18 Les llengües
19 Anàlisi i valoració de l'evolució externa i interna de la llengua
20 Actitud crítica davant el procés d'evolució de la llengua: equilibri entre genuïnitat de les formes lingüístiques pròpies i les de nova creació i/o incorporació
217
romàniques
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
21 Semàntica (i 3): diferències entre llengües
22 Les perífrasis de probabilitat
23 Coordinació i juxtaposició: connectors
24 Pronoms febles (5): combinació binària
25 Accentuació i dièresi
26 Grups consonàntics cultes: MB, MP. MPT, MM, MF
27 Elaboració d’un diccionari personal
28 Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
29 Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
30 La dramatització 31 Aprenentatge de diàlegs per a ser interpretats de forma dramàtica
32 Afavoriment d’actituds positives per a fer escenificacions, dramatitzacions, diàlegs en veu alta, etc.
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
33 El teatre medieval: el Misteri d’Elx
34 Manifestacions tradicionals valencianes
35 Lectura i comentari d’obres literàries de caire religiós i popular
36 Assistència a la representació del Misteri d’Elx
37 Foment de l’interés per la lectura d’obres literàries clàssiques
38 Valoració del Misteri d’Elx com a patrimoni de la humanitat i com a patrimoni valencià
218
UNITAT 8 :
Temps d’oci,
temps de
lleure
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó - El text argumentatiu: l’article
d’opinió
- La taula redona
- Lectura i anàlisi d’articles d’opinió i de textos persuasius
- Creació d’actituds comunicatives per a l’ús de l’esquema textual argumentatiu
- Promoció d’activitats que impliquen l’expressió de l’opinió
LLENGUA I
SOCIETAT
- La interferència lingüística: préstecs i barbarismes
- Identificació de préstecs i identificació i substitució de barbarismes
- Valoració positiva dels préstecs lingüístics com a mecanismes enriquidors de les llengües
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
- La interferència lèxica
- La subordinació: substantives, de relatiu i adverbials
- Pronoms febles (i 6): combinació binària (i 2)
- L’accent diacrític; la hac (h)
- Ús de recursos que eviten les interferències lingüístiques
- Elaboració d’un diccionari personal
- Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
- Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
- La taula redona - Anàlisi i interpretació d'una taula redona
- Preparació i participació en una taula redona
- Actitud afavoridora del respecte al torn de paraules, especialment en una taula redona, i a les diverses opi-nions
- Actitud positiva respecte de l'expressió de les idees pròpies d'una manera fluida i satisfactòria
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
- L’assaig
- La nostra literatura durant els segles XVI, XVII i XVIII.
- La literatura popular. La cançó
- Anàlisi de textos de literatura popular.
- Enregistrament i transcripció d'una cançó
- Foment de l'interés per les cançons populars com a obres populars de transmissió oral que reflecteixen la manera de pensar, la història, els costums, els mites, etc. d'un poble al llarg del temps
219
4t ESO
UNITAT 1:
Fantàstica
imaginació
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó f) El text expositiu (1): estructura g) Identificació i producció de textos
expositius
h) Creació d’actituds comunicatives per a l’ús de l’esquema textual expositiu
LLENGUA I
SOCIETAT
i) Som iguals som diferents (1): la diversitat lingüística
j) Anàlisi de la diversitat lingüística al món
k) Actitud positiva cap a diversitat lingüística al món
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
l) Lèxic del món fantàstic
m) Els verbs d’ús bàsic i sinònims (1)
n) El gènere: substantius i adjectius
o) Repàs morfologia verbal (1): el passat perifràstic
p) Les perífrasis d’obligació
q) L’oració (1): L’orde dels components de l’oració i la concordança
r) Tan/tant
s) Les oclusives finals
t) Ús del diccionari de sinònims
u) Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
v) Valoració positiva de l’ús del diccionari de sinònims com a eina per a la millora de la competència lèxica
w) Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
x) La documentació i la recerca d’informació
y) Ús autònom de les fonts d’informació tradicionals i de les TIC
z) Interés per la bona presentació de treballs acadèmics, en format paper i en suport digital
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
aa) Els gèneres literaris
bb) El Romanticisme i la Renaixença
cc) Jacint Verdaguer, Teodor Llorente, Constantí Llombart, Àngel Guimerà
dd) Diferenciació dels gèneres literaris
ee) Lectura i anàlisi de textos del Romanticisme i la Renaixença
ff) Actitud afavoridora per a l’acceptació dels diferents gèneres literaris
gg) Adquisició d’hàbits de lectura
hh) Valoració positiva del període de la Renaixença com a moment de recuperació de la tradició literària en la nostra llengua
220
UNITAT 2:
Res no és el
que sembla
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó 4 El text expositiu (2): fonts
d’informació 5 Aplicació d’estratègies per a la
recerca d’informació en fonts
6 Promoció d’estratègies per a la consulta de fonts d’informació
LLENGUA I
SOCIETAT
7 Som iguals som diferents (i 2): la diversitat lingüística
8 Anàlisi de la diversitat lingüística a l’Estat espanyol
9 Actitud positiva cap a diversitat lingüística a l’Estat espanyol
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
10 El lèxic de l’esport
11 El vocabulari d’especialitat
12 El nombre: substantius i adjectius
13 Repàs morfologia verbal (2): passat perifràstic i passat simple
14 Les perífrasis de probabilitat i imminència
15 L’oració (2): oració simple i composta. Tipus de compostes. Anàlisi sintàctica
16 Quan / quant
17 L’accentuació divergent; dièresi i hiat
18 Interpretació d’informació dels vocabularis d’especialitat, sobretot en format digital
19 Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
20 Valoració positiva de l’ús dels diccionaris d’especialitat, sobretot en format digital, com a eina per a la millora de la competència lèxica
21 Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
22 La recerca d’informació per a l’elaboració de treballs acadèmics
23 Ús de tècniques de recerca d’informació en fonts tradicionals i TIC
24 Sentit crític en la selecció de la informació obtinguda a través de fonts diferents
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
25 Els gèneres narratiu i el gènere dramàtic
26 El Realisme i el Naturalisme: Narcís Oller i Eduard Escalante
27 El sainet
28 Anàlisi de les característiques del gènere teatral i del narratiu
29 Lectura i anàlisi de textos
30 Valoració del gènere teatral per a representar històries i de la narració per a contar-les
31 Adquisició d’hàbits de lectura
32 Valoració positiva de les obres de Narcís Oller i d’Eduard Escalante
221
UNITAT 3: Els
moderns
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó 67. El text expositiu (3): esquema i
resum 68. Elaboració d’esquemes i resums 69. Afavoriment de l’ús de tècniques per
a la condensació d’informació
LLENGUA I
SOCIETAT
70. Les llengües romàniques 71. Identificació del valencià com a llengua romànica
72. Valoració positiva del procés de diversificació de les llengües romàniques
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
73. Lèxic de les arts
74. Verbs d’ús bàsic (3)
75. Repàs morfologia verbal (3): present indicatiu i subjuntiu (1a conjugació)
76. Els pronoms relatius (1)
77. L’oració (3): oracions subordinades. Les subordinades substantives
78. Si no/sinó
79. Les majúscules i les minúscules
80. Ampliació de la competència lèxica especialitzada
81. Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
82. Foment de la precisió lèxica en l’expressió oral i escrita
83. Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
84. L’esquema i el resum 85. Aplicació de l’esquema i el resum en l’elaboració de textos expositius de l’àmbit acadèmic
86. Autonomia en l’elaboració de treballs acadèmics
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
87. Els versos: síl·labes i rima
88. El Modernisme i el Noucentisme: Joan Maragall i Eugeni d’Ors
89. Anàlisi de la rima i la mètrica
90. Lectura i anàlisi de textos
91. Promoció d’actituds estètiques en la literatura
92. Adquisició d’hàbits de lectura
93. Valoració positiva de les obres de Joan Maragall i d’Eugeni d’Ors.
222
UNITAT 4:
Allò que l’ull
no veu
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó 7. El text expositiu (i 4): el paràgraf 8. Elaboració de paràgrafs
9. Utilització de procediments per a redactar treballs classe i fer exposicions orals
10. Foment de les tècniques per a l’elaboració de treballs i exposicions orals
LLENGUA I
SOCIETAT
11. La història de la llengua (1): des dels orígens fins al segle XV
12. Anàlisi de la història de la llengua des dels orígens fins al segle XV
13. Foment de l’estudi de la història lingüística
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
14. El vocabulari patrimonial i els préstecs
15. Els relatius (i 2): relatiu possessiu i neutre
16. Repàs morfologia verbal (4): la 2a conjugació
17. L’oració (4): subordinades de relatiu
18. Si / sí / s’hi
19. L’abreviació (1): les abreviatures
20. Repàs de fonètica i d’ortografia: j, g, tj, tg, x, tx, ig
21. Distinció entre lèxic patrimonial i préstecs lingüístics o manlleus
22. Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
23. Promoció de la reflexió sobre l’origen dels mots
24. Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
25. L’exposició oral formal 26. Elaboració de textos expositius com a suport per a les exposicions orals formals
27. Adquisició d’estratègies per a l’exposició oral de treballs acadèmics
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
28. La metàfora i la comparació
29. Les Avantguardes
30. Identificació i aplicació de les tècniques de la metàfora i la comparació
31. Lectura i anàlisi de textos
32. Valoració de les tècniques literàries en l’ús de la llengua
33. Adquisició d’hàbits de lectura
34. Valoració positiva de les avantguardes com a moviment renovador i innovador de les lletres europees i catalanes
223
UNITAT 5:
Colze a colze,
pas a pas
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó 14 El text argumentatiu (1):
estructura
15 Els arguments. Tesi i antítesi
16 Identificació dels arguments i de l’estructura argumentativa
17 Promoció d’actituds afavoridores per a l’expressió de l’opinió pròpia
LLENGUA I
SOCIETAT
18 La història d ela llengua (2): segles XVI i XVII
19 Anàlisi de la història de la llengua dels segles XVI i XVII
20 Foment de l’estudi de la història lingüística
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
21 Les interferències lèxiques i semàntiques
22 Els pronoms febles (1): el CD
23 Repàs morfologia verbal (5): la tercera conjugació
24 L’oració (5): les subordinades adverbials circumstancials
25 Per / per a
26 L’abreviació (2): els acrònims
27 Repàs de fonètica i d’ortografia: [z] i [s]
28 Ús de diccionaris convencionals i digitals en la correcció de treballs acadèmics
29 Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
30 Promoció de l’ús de sistemes convencionals i digitals per a la correcció lingüística
31 Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
32 L’argumentació oral formal 33 Elaboració d’argumentacions per a la defensa i refutació de temes diversos
34 Adquisició d’estratègies per a l’argumentació oral en l’àmbit acadèmic
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
35 El ritme poètic
36 La poesia des de la Guerra Civil fins a l’actualitat: Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Joan Brossa i Maria Mercè Marçal
37 Anàlisi i producció de textos amb ritme poètic
38 Lectura i anàlisi de textos
39 Valoració del ritme en la poesia
40 Adquisició d’hàbits de lectura
41 Valoració positiva de les obres poètiques des de la Guerra Civil fins a l’actualitat
224
UNITAT 6: Ser
jove, quina
moguda
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó 878 El text argumentatiu (i 2): l’article
d’opinió 879 Anàlisi i producció d’articles d’opinió 880 Foment de les estratègies per a
l’expressió de l’opinió pròpia
LLENGUA I
SOCIETAT
881 La història de la llengua (3): ss. XIX i XX
882 Anàlisi de la història de la llengua dels ss. XIX i XX
883 Foment de l’estudi de la història lingüística
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
884 Els neologismes
885 Els pronoms febles (2): CI i la combinació CD i CI (1)
886 Repàs morfologia verbal (6): els verbs irregulars més freqüents (ser, estar, tenir, fer, voler, poder, anar, eixir i viure)
887 L’oració (6): subordinades adverbials finals, causal i consecutives
888 Doncs / perquè
889 L’abreviació (3): les sigles
890 Repàs de fonètica i d’ortografia: j, tj, g, tg, ll, i
891 Aplicació dels mecanismes de creació de mots nous
892 Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
893 Adquisició d’hàbits per a l’ús de la precisió lèxica en l’expressió oral i escrita
894 Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
895 Els diccionaris de neologismes 896 Ús autònom de diccionaris convencionals i de correctors lingüístics digitals com a instruments per a la correcció lingüística
897 Foment d’actituds positives per a la presentació de treballs acadèmics correctes lingüísticament
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
898 Les veus de la narració
899 La narrativa de postguerra: Mercè Rodoreda i Enric Valor
900 Identificació i elaboració de seqüències textuals on apareixen diferent veus narratives
901 Lectura i anàlisi de textos
902 Foment d’estratègies per a la redacció
903 Adquisició d’hàbits de lectura
904 Valoració positiva de les obres de Mercè Rodoreda i d’Enric Valor
225
UNITAT 7: La
publicitat, una
qüestió de
llengua i
imatge
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó 5 El text publicitari: els arguments
persuasius 6 Anàlisi i producció d’anuncis i
d’eslògans
7 Promoció de l’actitud crítica davants els missatges publicitaris
LLENGUA I
SOCIETAT
8 La planificació lingüística 9 Anàlisi de la planificació lingüística de les llengües minoritzades, especialment del valencià
10 Actitud positiva davant les polítiques de planificació de les llengües minoritzades, en especial del valencià
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
11 La fraseologia (1): les solidaritats lèxiques; Verbs d’ús bàsic, antònims i sinònims
12 Els pronoms febles (3): els pronoms atribut i predicatiu. Combinació de pronoms (2)
13 Repàs morfologia verbal (7): derivats de batre, cloure, fondre, metre i rompre
14 L’oració (7): subordinades adverbials condicionals i concessives
15 Perquè/ per què/ per a què
16 L’abreviació (i 4): els símbols
17 Repàs de fonètica: [λ]/[j]; ortografia: tl, tll, l·l, mb, mpt, mm, nn, nv
18 Aplicació d’estratègies de lectura de manuals de correcció lèxica i semàntica
19 Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
20 Foment de l’actitud positiva per a la presentació de textos acadèmics amb precisió lèxica i semàntica
21 Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
22 El tractament de la informació: la precisió lèxica i semàntica
23 Ús autònom de diccionaris de sinònims i antònims, en format convencional i digital
24 Adquisició d’estratègies crítiques per a l’ús de les TIC en la correcció lingüística
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
25 El text teatral: la representació
26 El teatre actual
27 Anàlisi de les tècniques de representació teatral
28 Lectura i anàlisi de textos teatrals
29 Foment de les representacions teatrals com a tècniques de producció textual
30 Adquisició d’hàbits de lectura
31 Valoració positiva de les obres teatrals contemporànies
UNITAT 8: Un
debat, de bat a
bat
CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS
COMUNICACI
Ó 26 El debat: la refutació i la
concessió 27 Ús dels arguments per a rebatre i
refutar opinions
28 Foment de les estratègies per a rebatre opinions
226
LLENGUA I
SOCIETAT
29 Unitat i diversitat: la variació lingüística i l’estàndard
30 Identificació i ús de la variació lingüística
31 Valoració de la variació lingüística i de l’estàndard com a varietat supradialectal
CONEIXEMEN
T DE LA
LLENGUA
32 La fraseologia (i 2): locucions i refranys
33 Els verbs de dicció: dir, parlar, etc.
34 Els pronoms febles (i 4): els pronoms CC i CR. La combinació de pronoms (i 3)
35 Repàs morfologia verbal (i 8): les formes no personals del verb
36 L’oració (i 8): subordinades adverbials comparatives
37 L’ús de ser i estar en determinacions circumstancials de lloc
38 El tipus de lletra: redona, cursiva i negreta
39 Repàs de fonètica i d’ortografia: els sons de gendre i ioga
40 Aplicació d’estratègies de lectura de manuals de correcció lèxica i semàntica
41 Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits
42 Foment de l’actitud positiva per a la presentació de textos acadèmics amb precisió lèxica i semàntica
43 Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfiqu-es, morfosintàctiques i lexicosemàntiques
TÈCNIQUES
DE TREBALL
32 El tractament de la informació: la precisió lèxica i semàntica
33 Ús autònom de diccionaris de locucions i frases fetes i de refranys, en format convencional i digital
34 Adquisició d’estratègies crítiques per a l’ús de les TIC en la correcció lingüística
EDUCACIÓ
LITERÀRIA
44 Els subgèneres de l’assaig
45 L’assaig: Joan Fuster
46 Identificació dels subgèneres de l’assaig
47 Lectura i anàlisi de textos
48 Valoració de l’assaig com a gènere de la literatura de pensament
49 Adquisició d’hàbits de lectura
50 Valoració positiva de les obres de Joan Fuster
227
24 Distribució temporal de les unitats didàctiques
1r ESO
La distribució temporal prevista inicialment per a desenvolupar les 12 unitats en què s'ha organitzat el curs, d'acord amb els materials didàctics usats i a la càrrega lectiva assignada (3 hores setmanals), és la següent: Primera avaluació: unitats 1 a 4 Segona avaluació: unitats 5 a 8 Tercera avaluació: unitats 9 a 12
2n ESO
En aquest curs es treballarà amb el llibre Valencià: Llengua i Literatura 2n ESO
(Projecte ONA) de l’editorial Bromera i les unitats es dividiran de la següent manera:
1a avaluació: unitats 1, 2, 3
2a avaluació: unitats 4, 5, 6
3a avaluació: unitats 7, 8,9
3r ESO
Expressem el temps dedicat als continguts d'una forma global; ho fem a partir de
l'organització del material curricular de 3r d'ESO en vuit unitats didàctiques.
UNITAT DIDÀCTICA TEMPORALITZACIÓ
Unitat 1: Una finestra oberta al món setembre-octubre
Unitat 2: He mirat aquesta terra! novembre
228
Unitat 3: Un munt de músiques desembre
Unitat 4: Conte contat, aquest conte s’ha
acabat
gener
Unitat 5: Un món perdut. Els Tepuis febrer
Unitat 6: La màgia de la memòria. Te’n
recordes?
març
Unitat 7: Ei!, KOM [email protected]? abril
Unitat 8: Temps d’oci, temps de lleure maig-juny
4t ESO
Expressem el temps dedicat als continguts d'una forma global; ho fem a partir de
l'organització del material curricular de 4t d’ESO en vuit unitats didàctiques.
Unitat Temps
Unitat 1: Fantàstica imaginació setembre-octubre
Unitat 2: Res no és el que sembla novembre
Unitat 3: Els moderns desembre
Unitat 4: Allò que l’ull no veu gener
Unitat 5: Colze a colze, pas a pas febrer
Unitat 6: Ser jove, quina moguda! març
Unitat 7: La publicitat, una qüestió de llengua
i imatge
abril
Unitat 8: Un debat, de bat a bat maig-juny
229
6.METODOLOGIA.ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES
a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.
Quan arriba a l’ensenyament secundari, el nostre alumnat té ja conformats una sèrie
d’esquemes a propòsit del fet lingüístic i del fet literari. Aquests esquemes poden estar
constituïts per:
g) Coneixements implícits sobre el funcionament del codi lingüístic.
h) Habilitats d’anàlisi i de comprensió de textos, frases, sintagmes i mots.
i) Habilitats i destreses d’expressió oral i escrita.
j) Valoracions i prejudicis sobre la llengua i la literatura.
k) Coneixements sobre la situació en què es donen els missatges lingüístics.
l) Consciència de la relació entre llengua i comunicació, etc.
Partint d’aquests esquemes previs, cal plantejar l’ensenyament-aprenentatge de la
llengua d’acord amb un enfocament comunicatiu, és a dir, s’han de relacionar els mecanismes
de la llengua amb les condicions de producció i recepció de missatges. Per tant, caldrà tenir en
compte:
a) L’apropiació dels paràmetres del context comunicatiu, tant físics (parlant,
interlocutors, lloc i temps de l’enunciació) com socioinstitucionals, susceptibles de
deixar empremta en l’enunciat, així com l’apropiació de les regles
sociocomunicatives mitjançant les quals s’adequa el discurs al context.
b) El coneixement i l’ús reflexiu del codi lingüístic, oral o escrit, pel que fa tant al pla
oracional (regles morfosintàctiques i lexicosemàntiques) com al discurs (esquemes
globals dels diferents tipus de textos i procediments de cohesió).
c) El desenvolupament d’actituds com la valoració de qualsevol llengua com a mitjà
d’identitat cultural i de comunicació, la consideració de qualsevol llengua com a
conjunt de varietats d’ús i la valoració i respecte d’aquestes varietats d’acord amb
els paràmetres situacionals a què responen.
Però la competència comunicativa no és un saber que es puga transmetre des de fora,
sinó que els parlants el construeixen moguts per la necessitat de comunicació mitjançant múltiples
intercanvis al llarg de tota la vida. Aquest fet exigeix unes estratègies d’ensenyament obertes a la
varietat d’estils d’aprenentatge dels alumnes i a la diversitat de situacions de comunicació. En
definitiva, el que l’escola ha de potenciar és l’autonomia de l’aprenent, la capacitat d’aprendre a
aprendre.
Una metodologia com la que acabem d’esmentar es concreta en el terreny lingüístic en
una concepció de l’aula com al marc per a la comunicació interactiva i on es facen arribar una
gran diversitat de discursos que servisquen com a instruments pedagògics adients perquè la
reflexió sobre els mecanismes de la llengua estiga integrada en les tasques d’anàlisi i producció
del discurs.
Aquests aspectes són resolts, d’una banda, per la utilització d’una àmplia i variada
gamma de textos i de seqüències textuals, i, de l’altra, per una programació basada en el treball
per tasques o per projectes que facilita la diversitat d’intercanvis comunicatius entre els
alumnes, així com el vincle necessari entre l’ús de la llengua i la reflexió metalingüística.
230
b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.
Les activitats i estratègies d’aprenentage i ensenyança es basen en els principis d’intervenció
educativa d’orientació constructivista i té com a element clau l’aprenentatge significatiu, un
factor per a promoure la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge.
Fer un aprenentatge significatiu suposa establir una relació entre allò que s’aprén i algun
element ja existent en l’estructura cognitiva de l’individu i que és rellevant respecte al nou
material objecte d’aprenentatge.
Segons la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar, és l’alumne qui construeix
els propis esquemes de coneixement. Ara bé, perquè l’aprenentatge d’un contingut nou siga
significatiu, cal que l’alumne relacione aquest contingut amb els conceptes que ja posseeix i les
experiències prèvies. L’atribució de significat donada al material que és objecte d’aprenentatge
té lloc a mesura que l’alumne va relacionant allò que aprén amb allò que ja sap i d’aquesta
manera va construint, modificant i reelaborant els seus esquemes de coneixements.
Els avantatges inherents a l’aprenentatge significatiu, els podríem resumir de la manera
següent:
m) El coneixement que s’obté significativament és retingut durant un període
més llarg de temps, és a dir, es fixa de manera més estable en l’estructura
cognitiva de l’alumne.
n) La informació que s’assimila significativament augmenta la capacitat d’aprendre
altres conceptes que hi estan relacionats i en facilita l’aprenentatge.
o) La informació apresa, encara que s’oblide amb el temps, ja ha enriquit l’estructura
cognitiva, perquè ha provocat l’ampliació, la diferenciació i la reestructuració de les
idees rellevants de l’alumne.
Per això, allò que de veritat interessa en l’acció docent del professorat és que
l’aprenentatge que els alumnes i les alumnes facen siga el més significatiu possible. L’aprenentatge significatiu suposa, en l’alumnat:
p) L’assimilació activa del contingut de l’aprenentatge. És a dir, perquè el
discent assimile els nous coneixements, cal que faça una activitat intensa per a
establir relacions entre els nous coneixements i els ja existents en la seua
estructura cognitiva.
q) La construcció de nous coneixements i la modificació dels que ja posseeix.
r) La diferenciació progressiva dels continguts que va aprenent. A mesura que
l’aprenentatge es porta a terme, es produeix el desenvolupament i la reelaboració dels
significats, ja que la informació adquirida és modificada i, alhora, modifica els
conceptes amb els quals es relaciona. Aquest desenvolupament es facilita quan les idees
més generals es presenten primer i es deixa per a després la diferenciació progressiva.
s) La reconciliació integradora dels continguts d’aprenentatge. Quan dos significats
conceptuals es presenten com a contradictoris, l’alumne/a experimenta un desequilibri
cognitiu que el professor o la professora ha d’ajudar a superar.
231
b.1). L’aprenentatge significatiu i la funció del professorat
Aquest nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge haurà de modificar
necessàriament la funció del docent. La seua tasca no consistirà ja a transmetre
coneixement, sinó a:
t) Descobrir els coneixements previs i els estadis evolutius de l’alumnat per a
enfocar els blocs temàtics des d’aquesta realitat.
u) Ser capaç de suscitar el conflicte cognitiu que provoque en l’estudiant la necessitat de
modificar els esquemes mentals amb què es representava el món.
v) Ser capaç de proporcionar a l’alumnat un nou material d’informació que l’ajude a
reequilibrar aquests esquemes mentals que ell, intencionadament, ha tractat que
entraren en conflicte.
El que acabem de dir significa que el professorat ha de conéixer i saber utilitzar,
adequadament, no sols l’estructura lògica dels blocs temàtics, sinó també l’estructura psicològica
de l’alumnat.
b.2). L’aprenentatge significatiu i l’organització de les activitats d’ensenyament-
aprenentatge
Pel que fa a l’organització de les activitats, convé assenyalar que el llibre de text de
valencià per a l’ESO les ha programades com a situacions en les quals l’alumnat siga
capaç de:
w) «Sentir» la limitació dels seus sabers previs.
x) «Experimentar» la inconsistència dels seus coneixements.
y) «Descobrir» un nou esquema cognitiu més adequat per a comprendre la realitat.
Un altre aspecte important que cal destacar del nostre projecte és la programació en
espiral que s’hi fa tant dels temes com de les activitats, de manera que aquells i aquelles
alumnes que puguen no acaben mai de caminar-hi.
232
7. AVALUACIÓ
a) Criteris d’avaluació.
Els criteris d'avaluació d'un curs mantenen una relació d'interdependència amb l'opció
didàctica i metodològica i amb els objectius mínims fixats. Nosaltres partim ací dels
criteris establits per la Generalitat Valenciana en el currículum de l’educació secundària
obligatòria per a la matèria Valencià: llengua i literatura.
L'avaluació d'una tasca -de qualsevol empresa- implica prendre en consideració tots
els elements que hi intervenen, que en el cas de l'ensenyament serien els següents: l'objecte
d'aprenentatge, l'aplicació metodològica d'aquest objecte, l'agent que l'aplica (el docent), el
receptor-destinatari-participant (el discent), el material curricular, el mateix procés
d'ensenyament-aprenentatge i fins i tot els sistemes i el procés d'avaluació. Hi haurem de
tenir present, per tant, que al llarg de tot el curs l'èxit o el fracàs de la pràctica docent (el
progrés en l'adquisició de la competència comunicativa en valencià de l'alumnat) dependrà
de molts factors, i que l'harmonia d'aquests factors és imprescindible per a l'obtenció de
resultats satisfactoris i eficaços.
b) Instruments d’avaluació.
Al llarg del curs es poden realitzar proves d'avaluació de tipus diferents:
a) Proves de diagnòstic: al principi de curs per a obtenir una informació mínima
dels coneixements lingüístics previs i de la competència en valencià de cada
alumne o alumna.
b) Proves de progrés: exercicis de comprovació de coneixements orals i escrits
sobre l'ús de llengua en un període determinat (en cada avaluació).
d) Proves d'assoliment: exercicis orals i escrits per a la comprovació de
l'adquisició de la competència comunicativa en valencià al final de cada nivell
(juny i setembre).
Les proves de recuperació es realitzaran al llarg del curs i tindran com a objectiu
comprovar l'assoliment dels objectius mínims previstos per a cada nivell. Al mes de
setembre hi haurà programades proves específiques de recuperació per a tots els cursos de
l’etapa
c) Tipus d’avaluació.
Normalment quan es parla d’avaluar, o de l’avaluació, es relaciona amb situacions de
neguit, nervis: se sol pensar en els exàmens, les hores d’estudi, els temes que s’han de
saber, les notes... Tots aquests conceptes formen part de l’univers de l’avaluació però
l’enfocament i la importància que se li dóna a aquest procés pot fer que es visca com un
fet angoixant i, per tant, avorrit i poc motivador o com una situació d’aprenentatge
integrada en les pràctiques diàries de l’aula.
Tant des del punt de vista de l’estudiant com del professor, l’avaluació de l’aprenentatge
dins l’àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada per dues funcions:
- Per una banda s’avalua l’aprenentatge dels estudiants perquè el professor puga recollir
evidències del seu progrés en el procés d’aprenentatge i puga, així, oferir ajudes molt
ajustades a les seues necessitats. Aquesta funció és de tipus pedagògic.
233
- Per altra banda, s’avalua l’aprenentatge dels estudiants per comprovar que s’han
assolit uns coneixements i certificar que es té un nivell de coneixement i que s'està en
disposició de passar al nivell educatiu superior. Aquesta funció és de tipus acreditatiu.
Ambdues funcions posen de manifest l’avaluació entesa com un mecanisme que té com
a darrera finalitat comprovar que s’estan assolint (o s’han assolit), i en quin grau, els
objectius d’aprenentatge plantejats a l’inici de l’activitat educativa. Aquest mecanisme
permet valorar el procés d’aprenentatge introduint quan siga necessari mesures de
millora.
Si es té en compte el moment dins el procés d’ensenyament-aprenentatge en què es duu
a terme l’avaluació, es poden diferenciar tres tipus d’avaluació que responen a
objectius diferents:
- Avaluació inicial (diagnòstica): com el mateix nom indica, aquest tipus d’avaluació es
produeix a l’inici de l’assignatura, normalment durant la primera setmana de classe, i té
com a principal objectiu identificar els coneixements previs dels estudiants vers els
continguts d’aprenentatge.
- Avaluació formativa (continuada, processual): aquest tipus d’avaluació es dóna durant
tota l’assignatura. L’objectiu és informar de l’evolució i progrés de l’aprenentatge dels
estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en compte
el ritme d’aprenentatge i les necessitats dels estudiants. Aquest tipus d’avaluació
fomenta i potencia la regulació de l’aprenentatge dels estudiants.
- Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura (les
avaluacions parcials sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de
com estiga configurat el sistema general d’avaluació de l’assignatura). Es proposa
comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que
s'esperava que assoliren.
Si es tenen en compte aquests tipus d’avaluació i l’objectiu que es proposen, es poden
utilitzar diferents instruments d’avaluació. Així, per exemple, en l’avaluació inicial es
poden fer servir qüestionaris, mapes conceptuals, preguntes obertes...
- En l’autoavaluació l’estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit en el
procés d’aprenentatge. Ell mateix és el responsable d’avaluar-se i li serveix per conèixer
quins temes té ben preparats i quins ha de reforçar.
- L’avaluació entre iguals requereix de la participació de tots els estudiants (pot ser que
estiguin agrupats o per parelles), que es converteixen en avaluadors dels treballs, proves
escrites... dels seus companys. Els criteris d’avaluació poden ser decidits pel professor o
pels mateixos estudiants. Aquest sistema d’avaluació permet a l’estudiant posar-se en el
rol d’avaluador i conèixer què suposa corregir, valorar i comunicar els resultats a un
company de l’aula.
L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns
objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per
l’avaluador com per l’avaluat.
234
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE 1r D'ESO
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ.LLENGUA I LITERATURA
IES SANT VICENT
CURS 2013-2014
1r curs d'ESO
CONCEPTES: 60%
PROCEDIMENTS: 30 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i
15% del llibre de lectura)
ACTITUDS: 10% ( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament
normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i
tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)
1. La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors, sempre i
quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes,
procediments i actitud)
2. En cada avaluació es farà un examen per tema o cada dos temes, a criteri del
professor, amb un mínim de 5 preguntes.
3. En cada examen de conceptes es farà obligatòriament una prova de dictat, que
suposarà el 10% del valor total de la nota mitjana de l'avaluació. Es podrà incloure dins
del mateix examen o en un altre moment, a criteri del professor/a. Llevarem 0'1 punts
per cada errada i 0'05 per accent.
Control de la Matèria:
1a Avaluació: dilluns 2 de desembre del 2013
2a Avaluació: dilluns 3 de març del 2014
3a Avaluació: dilluns 9 de juny del 2014
4. Les lectures obligatòries per a 1r ESO són:
a) 1r trimestre. LLuna i la pluja, de Llucià Vallés, Editorial Bromera
a. Dilluns 4 de novembre del 2013
b) 2n trimestre: Joan el Cendrós, Carles Alberola, Editorial Bromera
a. Dilluns 3 de febrer del 2014
c) 3r trimestre: L'ull de la mòmia, de Jesús Cortés, Editorial Bromera
a. Dilluns 12 de maig del 2014
5. Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test, de múltiple elecció o
de resposta curta, la qual tindrà un mínim de 10 preguntes . Cada 2 preguntes mal
contestades, de les de múltiple elecció, descomptarem una bé. Les que es deixen en
blanc no descomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà avaluar de
manera oral.
6. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la mitjana
aritmètica de les tres avaluacions.
7. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels
235
ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que
es podrà apujar serà 1 punt.
8. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en
la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5
punts.
9. Els alumnes que vagen a setembre hauran d'examinar-se de tots els continguts.
L'examen serà igual que els realitzats durant el curs, també hi haurà un dictat. La prova
inclourà 10 preguntes, 6 referides als continguts impartits, un dictat i 3 relacionades
amb els llibres de lectura obligatòria durant el curs. Cada pregunta valdrà 1 punt, s'haurà
de traure un 5 com a mínim per a considerar aprovada l'assignatura.
10. La nota màxima amb la que es qualificarà la prova de setembre serà un 5.
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'ESO
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ.LLENGUA I LITERATURA
IES SANT VICENT
CURS 2013-2014
2n d’ESO
Professor Cèsar Moreno
ELS SEGÜENTS CRITERIS S'APLICARAN ALS CURSOS DE 2n D'ESO QUE
IMPARTEIX EL PROFESSOR CÈSAR MORENO.
Criteris de puntuació.
Cada alumne comença el trimestre amb la nota de 10.
L’alumne haurà de mantenir aquesta nota a partir del treball diari.
Cada dia, a classe, haurà de realitzar les activitats estipulades pel professor i
entregar-li-les al final.
Si un alumne no llig el llibre de lectura i no en fa l’examen corresponent, tindrà
2 punts menys.
Si un alumne llig un llibre suplementari, tindrà 0,5 punts més.
Si un alumne escriu algun article per a la revista Ascla, que estiga bé per ser
publicat, sumarà 0,5 punts més.
Si durant dues classes consecutives un alumne no acaba de realitzar les
activitats perquè es dedica a alguna altra tasca, tindrà 1 punt menys.
Si l’alumne entrega les activitats de forma incompleta, les haurà d’anar refent
fins a completar-les.
Si l’alumne un dia no entrega les activitats tindrà 0,5 punts menys.
Si l’alumne no entrega les activitats durant dos dies seguits, tindrà 1,2 punts
menys.
Si l’alumne no entrega les activitats durant tres dies seguits, tindrà 3 punts
menys, i un punt menys per cada dia suplementari.
Encara que l’alumne al final de trimestre tinga una nota de més de 5, no podrà
aprovar l’avaluació si:
o No ha entregat totes les preguntes contestades.
o Ha mostrat una actitud que no afavoreix la bona marxa de la classe i no ha
contribuït a crear un bon ambient de treball.
Els alumnes que suspenguen un trimestre podran començar el trimestre següent
amb la nota de 5.
236
Els alumnes que aproven el trimestre començaran el trimestre nou amb la nota
del trimestre anterior.
La nota final del curs s’elaborarà a partir de la nota mitjana de les tres
avaluacions.
Material necessari
Llibre de text.
Una funda de plàstic amb el nom i el curs en una etiqueta per entregar al professor.
Un funda de plàstic o carpeta per anar guardant els apunts de classe.
Un paquet de quartilles (blanques o a quadres), que hauràs de numerar i posar el nom i
el grup en cadascuna, per fer els exercicis de classe que aniran entregant-se al professor.
Opcional: un fitxer per anar guardant les quartilles. Si no, una carpeta o una funda pot
servir.
Alguna altra llibreta o fulls que es puguen arxivar per agafar apunts i notes a classe.
Un llibre de lectura per trimestre entre:
Quan un toca el dos, Anna-Greta Winberg, La Magrana.
Dràcula, Bram Stoker, Bromera.
Històries de por, Angela Sommer-Bodenburg, Bromera.
Relats de terror, Edgar Allan Poe, Editorial. Bromera.
Un estiu a Borneo, Pilar Garriga, Editorial Barcanova.
El món sobre rodes, Albert Casals, Edicions 62.
Rondalles, Enric Valor, Editorial Bullent.
Nirvana, Pere Formiguera, Editorial Barcanova.
ELS SEGÜENTS CRITERIS S'APLICARAN ALS CURSOS DE 2n D'ESO QUE
IMPARTEIXEN LA RESTA DE PROFESSORS.
CONCEPTES 60%
PROCEDIMENTS 30 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 15% del
llibre de lectura)
ACTITUDS 10%( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de
classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient
per suspendre l'avaluació)
1. La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors, sempre i
quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes,
procediments i actitud)
237
2. En cada avaluació es farà un examen per tema o cada dos temes, a criteri del
professor, amb un mínim de 5 preguntes.
3. En cada examen de conceptes es farà obligatòriamnet una prova de dictat, que
suposarà el 10% del valor total de la nota mitjana de l'avaluació. Es podrà incloure dins
del mateix examen o en un altre moment, a criteri del professor/a. Llevarem 0'1 punts
per cada errada i 0'05 per accent.
4. Les lectures obligatòries per a 2n ESO són:
a) 1r trimestre.Marina, Gemma Pasqual, de. Voramar
b) 2n trimestre: Diari de la Neus Ed. Bromera
c)3r trimestre La mansió del terror Ed. Bromera
5.Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple elecció o de
resposta curta, la qual tindrà un mínim de 10 preguntes . Cada 2 preguntes mal
contestades, de les de múltiple elcció,descomptarem una bé. Les que es deixen en
blanc no descomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà avaluar de
manera oral.
6. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.
7. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt.
8. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.
9. Els alumnes que vagen a setembre hauran d'examinar-se de tots els continguts. L'examen serà igual que els realitzats durant el curs, també hi haurà un dictat. La prova inclourà 10 preguntes, 7 referides als continguts imaprtits i 3 relacionades amb els llibres de lectura obligatòria durant el curs. Cada pregunta valdrà 1 punt, s'haurà de traure un 5 com a mínim per a considerar aprovada l'assignatura.
10. La nota màxima amb la que es qualificarà la prova de setembre serà un 5.
238
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'ESO
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ.LLENGUA I LITERATURA
IES SANT VICENT
CURS 2013-2014
3r d’ESO
Professor Cèsar Moreno
ELS SEGÜENTS CRITERIS S'APLICARAN ALS CURSOS DE 3r D'ESO QUE
IMPARTEIX EL PROFESSOR CÈSAR MORENO.
Criteris de puntuació.
Cada alumne comença el trimestre amb la nota de 10.
L’alumne haurà de mantenir aquesta nota a partir del treball diari.
Cada dia, a classe, haurà de realitzar les activitats estipulades pel professor i
entregar-li-les al final.
Si un alumne no llig el llibre de lectura i no en fa l’examen corresponent, tindrà
2 punts menys.
Si un alumne llig un llibre suplementari, tindrà 0,5 punts més.
Si un alumne escriu algun article per a la revista Ascla, que estiga bé per ser
publicat, sumarà 0,5 punts més.
Si durant dues classes consecutives un alumne no acaba de realitzar les
activitats perquè es dedica a alguna altra tasca, tindrà 1 punt menys.
Si l’alumne entrega les activitats de forma incompleta, les haurà d’anar refent
fins a completar-les.
Si l’alumne un dia no entrega les activitats tindrà 0,5 punts menys.
Si l’alumne no entrega les activitats durant dos dies seguits, tindrà 1,2 punts
menys.
Si l’alumne no entrega les activitats durant tres dies seguits, tindrà 3 punts
menys, i un punt menys per cada dia suplementari.
Encara que l’alumne al final de trimestre tinga una nota de més de 5, no podrà
aprovar l’avaluació si:
o No ha entregat totes les preguntes contestades.
o Ha mostrat una actitud que no afavoreix la bona marxa de la classe i no ha
contribuït a crear un bon ambient de treball.
Els alumnes que suspenguen un trimestre podran començar el trimestre següent
amb la nota de 5.
Els alumnes que aproven el trimestre començaran el trimestre nou amb la nota
del trimestre anterior.
La nota final del curs s’elaborarà a partir de la nota mitjana de les tres
avaluacions.
Material necessari
Llibre de text.
Una funda de plàstic amb el nom i el curs en una etiqueta per entregar al professor.
Un funda de plàstic o carpeta per anar guardant els apunts de classe.
Un paquet de quartilles (blanques o a quadres), que hauràs de numerar i posar el nom i
el grup en cadascuna, per fer els exercicis de classe que aniran entregant-se al professor.
239
Opcional: un fitxer per anar guardant les quartilles. Si no, una carpeta o una funda pot
servir.
Alguna altra llibreta o fulls que es puguen arxivar per agafar apunts i notes a classe.
Un llibre de lectura per trimestre entre:
Iqbal Masih, Miguel Griot, editorial Oxford.l
Una història familiar, Christine Nöstlinger, editorial Oxford.
Contes d’amor, Hermann Hesse, editorial La Magrana.
El vescomte migpartit, Italo Calvino, Edicions 62.
Paraules que curen, Àlex Rovira, Plataforma Editorial.
Fantasma de professió, Hubert Monteilhet, El Vaixell de Vapor (aquest llibre està fotocopiat a
Consergeria).
Joc brut, Manuel de Pedrolo, Edicions 62.
La saviesa de l’indi americà, J. J. Olañeta Editor.
Mare terra, pare cel, E. S. Curtis, J.E. Brown, J: J. Olañeta Editor.
Saviesa Africana, Mariama Hima, J. J. Olañeta Editor.
El cant del sol, Rumi, J. J. Olañeda Editor.
El petit príncep, St Exupery, Edicions 62.
ELS SEGÜENTS CRITERIS S'APLICARAN ALS CURSOS DE 3r D'ESO QUE
IMPARTEIX LA PROFESSORA MARIA ROIG.
CONCEPTES 60%
PROCEDIMENTS 35 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 20% del
llibre de lectura)
ACTITUDS 5%( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de
classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient
per suspendre l'avaluació)
1. La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors,sempre i
quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes,
procediments i actitud)
2. En cada avaluació es farà, com a mínim, un examen de conceptes, amb un
mínim de 6 preguntes.
3. Es farà un control dels llibres de lectura i la qualificació d'APTE, mínim un 5,
serà requisit imprescindible i necessari per tal d'aprovar la matèria en cada trimestre.
L'alumne tindrà l'oportunitat de recuperar els controls de lectura, NO APTE, durant el
240
tercer trimestre.
4. Les lectures obligatòries per a 3r ESO són.
a) 1r trimestre: La fàbrica, Gemma Pasqual, Ed. Voramar
b) 2n trimestre:Rosa Vermell i l’amant que arriba de l’Est, Josep Lluís Seguí,
Ed. Bromera
c)3r trimestre: L’última faena del senyor Luna, Cèsar Mallorquí.Ed. Edebé
5. Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple elecció, o de resposta curta, la qual tindrà 20 preguntes . Cada 2 preguntes de resposta múltiple mal contestades, descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc no descomptaran i les de resposta curta tampoc. Taqmbé es podrà avaluar de manera oral.
6. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.
7. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt, 0'5 cada treball,sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de 5.
8. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la
revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.
9.Els alumnes que vagen a setembre amb els continguts i alguna o vàries lectures,s'aplicarà el
següent criteri per tal de valorar la prova: 80% continguts i 20% lectures. Si, en un altre cas,
només va a setembre amb les lectures o només amb els continguts , tant en una opció com en
l'altra,l'examen valdrà el 100%. ës requisit imprescindible arribar a un 5 en les lectures i a un 5
en la matèria, per poder aprovar, en cas contrari, no s'aplicaran els percentatges.
10.La nota màxima amb la qual es podrà qualificar a un alumne en setembre serà un 5.
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'ESO
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ.LLENGUA I LITERATURA
IES SANT VICENT
CURS 2013-2014
4t curs de l'ESO
241
CONCEPTES: 60%
PROCEDIMENTS: 35 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i
20% del llibre de lectura)
ACTITUDS: 5% ( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament
normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i
tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)
1. La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors, sempre i
quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes,
procediments i actitud)
2. En cada avaluació es farà, com a mínim, un examen de conceptes, amb un
mínim de 6 preguntes.
3. Es farà un control dels llibres de lectura i la qualificació d'APTE, mínim un 5,
serà requisit imprescindible i necessari per tal d'aprovar la matèria en cada trimestre.
L'alumne tindrà l'oportunitat de recuperar els controls de lectura, NO APTE, durant el
tercer trimestre.
4. Si un alumne té la lectura suspesa, farà una recuperació al llarg de la tercera
avaluació, per tal de poder aprovar l’apartat de lectures abans dels exàmens
extraordinaris, ja que és requisit imprescindible tenir-le aprovades, per tal de superar
l’assignatura.
5. Les lectures obligatòries per a 4t ESO són:
a) 1r trimestre. Terra baixa Àngel Guimerà, Editorial Teide
b) 2n trimestre: Aloma , Mercé Rodoreda, Edicions 62
c) 3r trimestre L'últim vaixell, Gemma Pasqual, Ed.: Voramar
6. Les lectures voluntàries per a 4t ESO són:
1r trimestre: Simó, Isabel-Clara, Júlia, Editorial: Bromera
2n trimestre:
o Estellés, Vicent Andrés, 69 poemes d’amor, Editorial: Bullent
o Estellés, Vicent Andrés, 66 poemes imprescindibles, Tàndem
3r trimestre:
o Tusón, Jesús, Una imatge no val més que mil paraules, Empúries
o Fuster, Joan, Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians,
Bromera.
7. Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test, de múltiple elecció, o
de resposta curta, la qual tindrà com a mínim 20 preguntes . Cada 2 preguntes de
resposta múltiple mal contestades, descomptarem una bé. Les que es deixen en
blanc no descomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà avaluar
de manera oral.
8. Com que l’assistència a classe és obligatòria, l’acumulació de faltes no
justificades de manera adient -1/3 del total de les classes- comportarà la
insuficiència en la matèria.
242
9. La nota de l’avaluació final del curs serà la mitjana aritmètica dels
conceptes, procediments i actitud de les tres avaluacions. Per tal de superar
el curs per tant l’alumne haurà d’haver aprovat totes les lectures, el resultat
de la nota mitjana de l’apartat de conceptes ha d’aprovar-se i també s’ha de
superar l’apartat d’actitud. La no suficiència en algun dels apartats
esmentats anteriorment comportarà la INSUFICIÈNCIA en l’assignatura.
10. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels
ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El
màxim que es podrà apujar serà 1 punt, sempre i quan estiga l'avaluació amb un
mínim de 5.
11. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en
la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en
0'5 punts.
12. Els alumnes que vagen a setembre amb els continguts i alguna o vàries lectures,
s'aplicarà el següent criteri per tal de valorar la prova: 80% continguts i 20%
lectures. Si, en un altre cas, només va a setembre amb les lectures o només amb
els continguts , tant en una opció com en l'altra, l'examen valdrà el 100%. és
requisit imprescindible arribar a un 5 en les lectures i a un 5 en la matèria, per
poder aprovar, en cas contrari, no s'aplicaran els percentatges.
13. La nota màxima amb la qual es podrà qualificar a un alumne en setembre serà un
5.
Criteris per als alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO amb la matèria pendent de cursos
anteriors.
Els alumnes que tinguen la matèria pendent de cursos anteriors podran superar-la
atenent als següents criteris:
1. Si l'alumne/a aprova les dues primeres avaluacions del curs en el qual està, es
considerarà la matèria pendent aprovada.
2. Si no es dóna la condició anterior es farà una prova escrita de pendents a
principis del mes de maig.
3. Si no supera tampoc la prova referida en el punt 2, ja haurà de presentar-se a les
proves de extraordinàries.
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L’ASSIGNATURA OPTATIVA DE 4t D’ESO:
TREBALL MONOGRÀFIC. CURS 2013-2014
Apartats que es valoraran:
ACTITUD 10%
- puntualitat i assistència
- disciplina, comportament
243
PROCEDIMENTS 20%
- adequació i varietat de fonts i recursos.
- riquesa i varietat de procediments utilitzats en la recerca, selecció i organització de la informació.
- autonomia, iniciativa personal, l’esforç, la creativitat.
CONCEPTES 70%
1a avaluació: es valorarà la presentació d’un esborrany o esquema del treball. La no
presentació de l’esborrany suposarà la qualificació d’insuficient.
2a avaluació: es valorarà per una banda l’estructura adequada del treball i la valoració
i conclusions personals sense que es puga admetre sota cap concepte textos copiats
d’altres fonts que no siguen estrictament el propi autor del treball. La no presentació
del treball suposarà la qualificació d’insuficient.
3a avaluació: es valorarà l’exposició oral del treball realitzat. L’alumne haurà de
presentar també un article sobre el treball realitzat. Si l’article és publicat a la revista
del centre apujarà la nota 1 punt. La no exposició oral del treball suposarà una
qualificació d’insuficient
NOTA FINAL:
La nota final de l’assignatura serà la següent:
La nota de la 1a avaluació valdrà un 20%
La nota de la 2a avaluació valdrà un 40%
La nota de la 3a avaluació valdrà un 40%
PROVA DE RECUPERACIÓ
Si l’alumne no supera l’assignatura haurà de triar un altre tema per a la recuperació,
presentar el treball monogràfic i exposar-lo oralment.
244
Professor Cèsar Moreno
ELS SEGÜENTS CRITERIS S'APLICARAN ALS CURSOS DE 3r D'ESO QUE
IMPARTEIX EL PROFESSOR CÈSAR MORENO.
Criteris de puntuació.
Cada alumne comença el trimestre amb la nota de 10.
L’alumne haurà de mantenir aquesta nota a partir del treball diari.
Cada dia, a classe, haurà de realitzar les activitats estipulades pel professor i
entregar-li-les al final.
Si un alumne no llig el llibre de lectura i no en fa l’examen corresponent, tindrà
2 punts menys.
Si un alumne llig un llibre suplementari, tindrà 0,5 punts més.
Si un alumne escriu algun article per a la revista Ascla, que estiga bé per ser
publicat, sumarà 0,5 punts més.
Si durant dues classes consecutives un alumne no acaba de realitzar les
activitats perquè es dedica a alguna altra tasca, tindrà 1 punt menys.
Si l’alumne entrega les activitats de forma incompleta, les haurà d’anar refent
fins a completar-les.
Si l’alumne un dia no entrega les activitats tindrà 0,5 punts menys.
Si l’alumne no entrega les activitats durant dos dies seguits, tindrà 1,2 punts
menys.
Si l’alumne no entrega les activitats durant tres dies seguits, tindrà 3 punts
menys, i un punt menys per cada dia suplementari.
Encara que l’alumne al final de trimestre tinga una nota de més de 5, no podrà
aprovar l’avaluació si:
o No ha entregat totes les preguntes contestades.
o Ha mostrat una actitud que no afavoreix la bona marxa de la classe i no ha
contribuït a crear un bon ambient de treball.
Els alumnes que suspenguen un trimestre podran començar el trimestre següent
amb la nota de 5.
Els alumnes que aproven el trimestre començaran el trimestre nou amb la nota
del trimestre anterior.
La nota final del curs s’elaborarà a partir de la nota mitjana de les tres
avaluacions.
Material necessari
Llibre de text.
Una funda de plàstic amb el nom i el curs en una etiqueta per entregar al professor.
Un funda de plàstic o carpeta per anar guardant els apunts de classe.
Un paquet de quartilles (blanques o a quadres), que hauràs de numerar i posar el nom i
el grup en cadascuna, per fer els exercicis de classe que aniran entregant-se al professor.
Opcional: un fitxer per anar guardant les quartilles. Si no, una carpeta o una funda pot
servir.
Alguna altra llibreta o fulls que es puguen arxivar per agafar apunts i notes a classe.
Un llibre de lectura per trimestre entre:
Iqbal Masih, Miguel Griot, editorial Oxford.l
245
Una història familiar, Christine Nöstlinger, editorial Oxford.
Contes d’amor, Hermann Hesse, editorial La Magrana.
El vescomte migpartit, Italo Calvino, Edicions 62.
Paraules que curen, Àlex Rovira, Plataforma Editorial.
Fantasma de professió, Hubert Monteilhet, El Vaixell de Vapor (aquest llibre està fotocopiat a
Consergeria).
Joc brut, Manuel de Pedrolo, Edicions 62.
La saviesa de l’indi americà, J. J. Olañeta Editor.
Mare terra, pare cel, E. S. Curtis, J.E. Brown, J: J. Olañeta Editor.
Saviesa Africana, Mariama Hima, J. J. Olañeta Editor.
El cant del sol, Rumi, J. J. Olañeda Editor.
El petit príncep, St Exupery, Edicions 62.
246
8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE
SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.
Les necessitats educatives especials motivades per deficiències psíquiques o físiques
greus d'algun alumne o alumna s’han de tenir en compte per a oferir-li la possibilitat
d'assolir els objectius mínims mitjançant unes altres vies previstes en aquesta programa-
ció. La planificació d'actuacions en aquests casos requereixen un tractament coordinat
amb la resta de departaments i molt especialment amb el d'Orientació. A partir de l'anàlisi
de la situació concreta de l'alumne s’ha de programar, si és el cas, una adequació
curricular individual (ACI) on han de participar totes les àrees.
En la nostra àrea la diversitat és present com en la resta d'àrees. Aquesta
diversitat, però, obeeix a raons diverses, i el seu tractament, per tant, també demana l'ús
d'estratègies adequades en cada cas.
Pel que fa a la presència de la diversitat en la nostra àrea podem concretar-la en
les situacions següents.
8.1 Incorporació tardana al sistema educatiu valencià
Es tracta d'alumnat que no ha cursat l'assignatura Valencià: llengua i literatura amb
anterioritat. Aquest alumnat, tant si ha sol·licitat l'exempció de qualificació com si no ho ha
fet, ha de rebre una atenció específica pel que fa al grau d'exigència i pel que fa al tipus
d'activitats que haurà de realitzar a classe. En termes generals, l'alumnat que es troba en
aquesta situació haurà de tenir una atenció individualitzada mentre el seu grau de
comprensió oral i escrita estiga per davall dels mínims, amb la intenció que puga incorpo-
rar-se progressivament a la realització de les tasques proposades a la resta de la classe,
si bé amb un grau d'exigència adaptat a les seues capacitats. Cada cas, però, necessita
una atenció que s’haurà de concretar després de mantenir una entrevista amb l'alumne i
els seus pares o tutors.
La millor forma d’oferir un tractament educatiu adequat a l’alumnat nouvingut és
mitjançant un programa de compensació educativa per desconeixement de les
llengües oficials, la planificació didàctica del qual s’ha de fer en funció de l’anàlisi de la
realitat de cada centre, de cada aula i fins i tot de cada individu1. A més a més d’aquest
1 ORDRE de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula
l’atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa (DOGV - Núm. 4.044, 17-07-2001)
https://www.docv.gva.es/portal/portal/2001/07/17/pdf/doc/2001_6756.pdf
247
programa, la Conselleria d’Educació ha dissenyat el programa d’acollida al sistema
educatiu (PASE), un programa temporal d’adaptació lingüística per a l’alumnat
estranger de nova incorporació al sistema educatiu que desconeix la llengua base del
programa d’educació bilingüe (PEB) a què quede adscrit2. Així mateix, hi ha la
possibilitat de sol·licitar la participació en el programa d’acompanyament escolar i
en el de suport i reforç (la finalitat dels quals és millorar els aprenentatges i l’èxit
escolar dels alumnes, propiciar la seua integració escolar i ampliar la participació de
les famílies)3.
8.2 Adaptacions curriculars
En la nostra àrea, i especialment en determinats contextos sociolingüístics, és freqüent
trobar-nos amb situacions de diversitat quant al grau de competència comunicativa inicial,
quant a la capacitat per a arribar a una competència mínima o quant a la capacitat per a
relacionar-se comunicativament amb el grup.
Després de fer una avaluació inicial, és molt probable que aquesta diversitat siga
una realitat i que calga emprar adequacions específiques que asseguren l'assoliment dels
objectius mínims. Per això proposem les adequacions següents:
3. Adequacions organitzatives: configuració de grups de treball heterogenis; treball per parelles amb un nivell d'interacció compensatori; tallers d'escriptura.
4. Adequacions didàctiques: recursos didàctics de reforçament; atenció individualitzada.
2 Programa PASE: RESOLUCIÓ de 15 d’abril de 2008, de la Direcció General d’Ordenació i
Centres Docents, per la qual s’estableixen els criteris i el procediment per a l’autorització del
funcionament durant el curs acadèmic 2008-2009, del Programa d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE)
en centres docents sostinguts amb fons públics que impartisquen educació primària o educació secundària
obligatòria (https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5175.pdf; DOCV
núm. 5751, 28-04-2008).
3 Programa PAE i PSR: RESOLUCIÓ de 14 d’abril de 2008, de la Direcció General d’Ordenació
i Centres Docents, per la qual s’estableixen els criteris i el procediment per a l’autorització del
funcionament durant el curs acadèmic 2008-2009, del Programa d’Acompanyament Escolar en col·legis
públics d’educació primària i en instituts d’educació secundària i del Programa de Suport i Reforç a
instituts d’educació secundària.
(https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5176.pdf; DOCV núm.
5751, 28-04-2008)
248
Si s’hi donaren les circumstàncies, el departament hauria d’elaborar i d’aplicar les
adaptacions curriculars significatives (ACIS) que hi corresponguessen. Aquestes
adaptacions s'elaboraran a partir d'una avaluació psicopedagògica i implicarien una
adequació d'objectius i una modificació dels criteris d'avaluació.
En qualsevol cas és imprescindible preveure que aquestes situacions de diversitat
(amb un índex elevat d'estrangers, un percentatge considerable del qual pot tenir
deficiències comunicatives en valencià, i alguns altres també en castellà) seran cada any
més generalitzades. Això exigeix que des del punt de vista organitzatiu -i pel que fa a la
nostra àrea de forma particular- es formen grups d'atenció a aquestes persones. Les
iniciatives del departament s’han d’emmarcar dins les propostes del programa d’acollida
del centre.
El desdoblament de grups és una forma de treballar més personalitzada amb
l’alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu, si el centre no disposa del programa
de compensació educativa. Hi treballaríem aspectes bàsics de la llengua, amb un
tractament específic com a llengua segona i/o com a llengua estrangera. Això demana
que els continguts siguen els actes de parla, les estructures lingüístiques necessàries per
a la comunicació formal i informal, les situacions comunicatives i sobretot l'aprenentatge
de lèxic. La formació d'aquests grups de desdoblament es realitzaria a partir d'una prova
inicial de diagnòstic que serviria al professorat del departament per conéixer la
competència inicial de l'alumnat, les mancances i les necessitats.
8.3 L'avaluació de les adaptacions curriculars
L'alumnat de cada grup d’ESO que necessite una adaptació curricular (majoritàriament
per incorporació tardana al sistema educatiu valencià) obtindrà una valoració positiva en
funció dels aspectes següents:
z) La integració de l'alumne/a en la dinàmica general de funcionament del grup. aa) La resposta positiva a l'actitud cap a l'aprenentatge. bb) L’assoliment d'hàbits de treball bàsics. cc) L’assoliment de les capacitats bàsiques relacionades amb les habilitats de
comprendre, llegir, parlar i escriure que permetran la integració amb les màximes garanties d'èxit lingüístic i comunicatiu en valencià en cursos posteriors.
8.4 Alumnes amb la matèria pendent de cursos anteriors.
Els alumnes que porten la matèria pendent de cursos anteriors la podran aprovar si
superen l’assignatura del curs en el qual estan. La llengua té continuïtat a tota l’ESO i
per tant es pot aplicar aquest criteri. El professor del curs actual serà l’encarregat de
recordar-li-ho i de notificar al cap de departament si ha superat l’assignatura pendent o
no.
249
9.FOMENT DE LA LECTURA
El Departament de valencià sempre ha considerat bàsic el fet que l’alumnat llija i a
més és pilar bàsic en els seus criteris de qualificació, els objectius a aconseguir
són:
1. Augmentar l’interés de l’alumnat per la lectura. 2. Ampliar el lèxic ie l coneixement de la llengua. 3. Estimular la capacitat creativa de l’alumnat. 4. Contribuir a la millora de l’escriptura. 5. Fer que descobrisquen en la lectura una font de gaudi personal. 6. Fomentar una actitud reflexiva i crítica. 7. Fomentar l’ús de la biblioteca per a l’aprenentatge.
Les propostes per a aconseguir-ho són:
-Valorar la possibilitat de poder apujar nota llegint llibres d’una sèrie que li proposa
el/la professor/a, fins a un màxim de 1’5 punts (apareéis reflectit als criteris de
qualificació)
- Participar en la revista del centre Ascla, incita els/les alumnes a llegir les publicacions
dels seus companys/es.
- Fer que els alumnes es recomanen obres de caràcter literari. Convé fomentar la
confiança en les seues recomanacions.
250
- Incidir en la importància del plaer de la lectura i, per tant, en el valor de les lectures
no prescrites.
- Oferir lectures de temàtica diversa, amb el treball didàctic corresponent, perquè el
professorat en faça la selecció que considere oportuna en cada trimestre.
- Anar a la biblioteca del centre o de la població i fer que els alumnes es recomanen
els uns als altres obres de LIJ.
- Lectura de textos de LIJ, per a después veure la pel·lícula, si és el cas.
- Reconéixer obres dels diferents gèneres literaris estudiats.
- Portar a classe antologies poètiques adequades a l’edat dels estudiants.
- Llegir una rondalla d’Enric Valor i completar-la en una excursió per a conéixer millor
el paisatge descrit. A més a més, la riquesa lèxica que la caracteritza donarà peu a
treballar el text des del punt de vista de la sinonímia.
251
10.UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA
COMUNICACIÓ.
- Ús del CD d’àudio.
- Visita de pàgines web de biblioteques, com ara <
http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/vindex.htm>
- Consulta de diccionaris en línia.
- Consulta del material digital complementari al llibre de text. Farem ús de la pissarra
digital.
- Visita de pàgines web sobre LIJ o d’autors de LIJ que continguen fòrums on puguen
participar els alumnes.
- Enregistrament de la lectura de poemes en veu alta per a promoure que els alumnes
s’escolten amb actitud crítica i constructiva.
252
- Enregistrament d’una lectura dramatitzada amb l’objectiu de treballar els diàlegs i
les diferents veus que apareixen en una narració.
- Els programes de presentacions digitals, com ara el Microsoft Power Point o
l’Impress permeten elaborar mapes conceptuals. A banda, hi ha diferents
aplicacions en línia dedicades a la creació d’aquesta mena d’esquemes, com ara
Cmap Tools (http://cmap.ihmc.us/). L’ús d’aquestes eines habitualment és molt
intuïtiu, tot i que estan en anglés.
- Ús del processador de textos per a elaborar diferents treballs.
- A partir del treball dut a terme ( podem haver enregistrat lectures dramatitzades del
alumnes) podem plantejar la realització d’un esquetx per a enregistrar-lo en vídeo.
Es pot prendre com a punt de partida qualsevol dels textos conversacionals que
apareixen al llarg del llibre de text.
11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.
1r ESO
Valencià. LLengua i literatura. Projecet Adarve. Editorial Oxford
2n ESO
Valencià. LLengua i literatura. Projecet ONA. Editorial Bromera
3r ESO
Diàlegs-3-. Editorial Marfil.
4t ESO
Diàlegs-4. Editorial Marfil
A més s’usaran aquells recursos que es creguen convenients en cada cas com
per exemple: l’ús del diccionari, els llibres de lectura obligatoris que apareixen
als criteris de qualificació, alguna projecció sobre temes explicats a
classe,..També es podran reforçar molts continguts amb fitxes o fotocòpies que
porte el professor.
253
12.ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.
-Tenim previstes algunes eixides relacionades amb la matèria impartida,
sobretot als cursos de 2n cicle de secundària: València (Fira del llibre, ciutat
medieval...), Elx (Basílica de Santa Maria, banys àrabs...) Gandia (Palau
ducal dels Borja, Monestir de la Valldigna...), Xàtiva (castell, nucli històric...)
Alcoi (Cercle industrial, nucli històric...).
Les dates dependrien de les avaluacions i del temari.
Tant per a 1r cicle com per al 2n cicle:
1. Assistència a alguna obra de teatre programada per la UA.
2. Participar en la campanya Cinema en valencià organitzada per la UA
3. Promoure la participació en la revista del centre, la qual es publica
íntegrament en valencià.
4. Possibles trobades amb autors d'alguna de les lectures plantejades. (A
determinar amb les editorial.
5. Viatges interdisciplinars amb els departament d'anglés(Londres).
254
6. Participació en concursos de relats i redacció que es programen per al
llarg del curs (Sambori, APA,etc.)
7. Per al 1r Cicle, és factible alguna eixida, relacionada amb la matèria,
sense determinar encara, en la mesura que es vagen oferint per les
diverses entitats o en la mesura de les nostres possibilitats.
8. Depenent de les ofertes culturals que es presenten en el curs, es
realitzaran altres eixides o activitats amb la resta dels alumnes.
9. Assistència dels cursos de PEV a la Trobada de Secundària de la
comarca de L’Alacantí.
13.CALENDARI DE REUNIONS DEL DEPARTAMENT
Les reunions del Departament de Valencià es duran a terme amb una
periodicitat mensual i sempre que ho requerisquen les circumstàncies. Tenint en
compte que són susceptibles de modificació, la periodicitat d'aquestes està prevista
per als dijous de 15'00 a 15'50 hores,
255
14.PROGRAMACIÓ DE L'ASSIGNATURA OPTATIVA TALLER DE TEATRE.
CURS 3r D'ESO
L'activitat dramàtica és un procés artístic que proporciona als alumnes la
possibilitat d'analitzar, comprendre i comunicar idees i sentiments que ells mateixos
poden expressar amb gran varietat de formes simbòliques.
a) OBJECTIUS
El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a que els alumnes
adquirisquen les següents capacitats:
- Integrar de forma activa en un grup de treball
- Analitzar conceptes, temes i esdeveniments de l'entorn personal a través de la
projecció de la personalitat en papers i personatges.
- Interpretar, coneixent i practicant de forma sistemàtica, tècniques de
representació que suposen, fonamentalment, el control del gest i la veu.
- Generar, desenvolupar i estructurar idees de forma coherent respecte a un
conflicte
256
entre personatges en un lloc i temps determinats.
- Conèixer i utilitzar textos de la literatura per analitzar i comprendre la seva
estructura
formal i els seus continguts temàtics.
- Integrar de forma harmònica altres llenguatges artístics associats al teatre
(música,
dansa, mímica, expressió plàstica ...)
- Valorar la importància del treball col.lectiu en produccions d'animació o
muntatge d'un espectacle.
- Participar en els espectacles teatrals gaudint i valorant els diversos
elements que constitueixen la representació.
- Conèixer tècniques tant pel que fa a la interpretació,
com al muntatge o posada en escena i escriptura dramàtica, per aprendre a
"moure's" dins del fet teatral.
- Fomentar la comunicació oral i expressiva (des dels postulats de la retòrica) i el
treball en equip, més enllà de la creació artística.
2. COMPETÈNCIES
Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques
La inclusió de la pràctica teatral concebuda com a manifestació literària i de creació
expressiva en el tercer curs de l'Educació Secundària Obligatòria, adquireix especial
rellevància per ser una excel. lent activitat formadora de l'individu, tant a través dels
textos, com en les diferents circumstàncies que concorren en la posada en escena.
El currículum d'aquesta matèria, en tenir com a finalitat el desenvolupament de la
capacitat per a interactuar de forma competent mitjançant la utilització del llenguatge
com instrument de comunicació oral, contribueix a la competència en comunicació
lingüística en permetre que l'alumne pugui arribar a comprendre, compondre i utilitzar
textos diferents amb una intenció comunicativa: La de saber representar la realitat,
organitzar el propi pensament i, alhora, aprendre.
La matèria contribueix a la competència cultural i artística, igual que la resta de
les formes d'expressió, en possibilitar que l'alumne es familiaritzi amb una àmplia
varietat de manifestacions artístiques i culturals, tant del passat com del present, així
com que s'iniciï en el coneixement dels principals materials, tècniques i recursos del
llenguatge teatral. Alhora, li exigeix iniciativa, imaginació i creativitat en la realització
d'experiències artístiques compartides.
El teatre, com la resta de les formes d'expressió, té una sèrie de característiques
pedagògiques que ofereixen a l'alumne un eficaç instrument de treball per a la seua
formació integral com a persona i això contribueix la competència d'autonomia i
iniciativa personal, en ajudar els alumnes a establir compromisos de treball cooperatiu i
desenvolupar habilitats relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen la
confiança en un mateix, l'esperit de superació o l'assumpció de riscos per a la realització
d'un treball ben fet, i l'apreciació de les contribucions alienes.
El resultat final del treball realitzat pels alumnes és, d'una banda, aparador de
257
el realitzat a l'aula, però ajuda també a la creació de nous i millors
espectadors. La difusió dins i fora del centre dels espectacles teatrals dels
alumnes ajuda a projectar una imatge activa i variada de la nostra educació i cultura,
contribuint així a la competència social i ciutadana.
3. CONTINGUTS
Es poden agrupar en els següents epígrafs, tenint en compte els elements
bàsics de l'acció teatral:
Personatge: Cos i moviment.
Conceptes: El cos, la relaxació (respiració), l'observació, el cos en
moviment, la postura i el gest, l'emissió de so, la construcció del personatge,
el ritme, el tempo, la màscara.
Procediments: Jocs (salts, curses, tombarelles) jocs de concentració, memòria
sensorial, imitació de gestos, sonorització d'ambients.
Actituds: Desinhibició i espontaneïtat de gestos, veu i moviment; valoració del
món interior com a lloc de reconeixement d'un mateix; valoració del propi
cos; comprensió i respecte pels altres, valoració de la interpretació com un
treball sistemàtic, creatiu i agradable.
Espai: Grup
Conceptes: Desplaçaments: el moviment com a resultat de la intenció i del
caràcter del personatge, el recorregut (ritmes); la trobada (adaptació i conflicte), la
planificació del desplaçament; l'objecte (relació amb l'objecte); determinació del lloc,
l'espai (el cercle, l'escenari)
Procediments: Jocs (execucions ràpides de moviments, caminar, córrer,
representació de personatges), improvisacions (creació de personatges, manipulació
d'objectes, evocació d'emocions), tècnica (entrades i sortides, parades, trobades),
elaboració d'esquemes de escenografies, treballs de recerca.
Actituds: Interés per organitzar l'espai d'acord amb unes necessitats específiques,
participació activa en activitats, interès per organitzar activitats teatrals.
Acció: Improvisació i interpretació
Conceptes: Temps (ritme, acceleracions, pauses), temps simbòlic; conflicte (acció-
reacció ,desig i negació)
Procediments: Jocs (elaboració en grup d'accions seqüenciades, realització de
jocs, ús de recursos espacials, corporals i sonors, elaboració de propostes,
realització de quadres escènics a partir d'una proposta gestual. Improvisació:
desenvolupament d'un conflicte (protagonista-antagonista), cerca d'accions que donen
258
sentit al text.
Actituds: Sensibilització i vivència temporal, valoració del sentit del ritme com
experiència interna o com a estímul extern, disposició oberta davant de qualsevol
proposta, valoració d'una obra teatral a partir del ritme de desenvolupament del conflicte
plantejat.
Text: So. Veu. Text teatral
Conceptes: La veu: la seva producció. La respiració com a aparell productor de la major
part dels sons. Qualitats dels sons (volum, registre, matís).
Reconeixement de sons. Articulació. Declamació. Recitació.
Argument (gènesi d'idees, guions), tema (anàlisi de l'estructura, anàlisi de les
motivacions dels personatges, anàlisi del llenguatge)
Procediments: Jocs fonètics. Embarbussaments. Lectura i recitació de textos
poètics i dramàtics. Jocs (desenvolupament de l'argument d'una història), tècnica
(Guions, lectures de textos, anàlisi d'un text dramàtic, creació d'escenes o d'una obra
teatral), improvisació (recreació de textos dramàtics), treballs de recerca (Temes de
literatura dramàtica)
Actituds: Valoració de la veu com a mitjà de comunicació de sentiments o
sensacions. Valoració de l'expressió com a vehicle d'interacció amb el medi,
anàlisi crítica dels processos socials, predisposició per prendre en consideració la
representació teatral.
Mitjans expressius no específics: llum i so
Conceptes: El visual (plàstica de l'espectacle), la llum, la imatge, el so (música,
coreografia), altres processos.
Procediments: Tècnica: dibuix d'esquemes, ús de materials per a realitzar elements de
caracterització, improvisació o muntatge d'escenes, elaboració de
models escenogràfics, elaboració d'escenografies, realització de treballs de
il luminació, enregistraments, creació de cançons. Treballs de recerca:
recopilació de material gràfic i audiovisual.
Actituds: Valoració del fet teatral com a procés interdisciplinari, valoració de les
possibilitats estètiques que els recursos tecnològics ofereixen, recerca de possibilitats
expressives.
Muntatge:
259
Conceptes: El grup (cohesió del grup), rotació de funcions, la idea (anàlisi,
assaigs, la mostra, el públic)
Procediments: Jocs (dinàmica grupal). Improvisació (assaigs de situacions i
personatges del guió). Tècnica: discussió en grup de les necessitats del muntatge,
elaboració en grup de l'espai escènic i de la il luminació, so, etc. Realització de cartells,
anuncis i programes.
Actituds: Constància en la participació en les tasques cooperatives; anàlisi crítica del
propi treball i del dels altres; valoració de les representacions com a producte de l'esforç
de tot un equip, respecte i compromís pels terminis d'execució d'un treball.
4. ARTICULACIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS
Dues hores lectives setmanals.
Els continguts es distribueixen en sis blocs, però s'intentarà treballar sempre
sobre els tres primers blocs de contingut en cada classe. Els continguts s'aniran
integrant en els següents, de manera que en les sessions es treballen els continguts ja
assimilats i els nous.
5. METODOLOGIA.
El treball s'ha d'orientar cap a activitats lúdiques, improvisacions, tècniques de
representació i treballs de recerca. Lògicament, la representació d'una obra
dramàtica pot ser tasca fonamental, però no és l'objectiu d'aquest taller: l'objectiu és
dominar més el cos, la veu, l'espai, el grup, els objectes, el ritme ... entrenar i
desenvolupar les tècniques teatrals i no teatrals més interessants per millorar com a
persona, com ser expressiu. El professor ha d'exercir un paper dinamitzador i
negociador. No es tracta de buscar actors, sinó que ha d'existir un camí intermedi entre
la iniciació i l'especialització. El desenvolupament de les capacitats individuals i grupals
és tan important com la representació teatral.
6. CRITERIS D'AVALUACIÓ.
1. Aplicar tècniques d'expressió relacionades tant amb la veu
com amb el cos.
2. Conèixer els elements que formen part d'una posada en escena
i adquirir criteris per valorar-la.
3. Dominar l'espai en les improvisacions i en els jocs escènics.
260
4. Ser capaç de construir una escena dramàtica (en l'escriptura,
en la interpretació i en el muntatge escènic).
5. Ser capaç de comunicar vivències interiors amb l'entorn (L'altre personatge i els
espectadors) a través de les tècniques adquirides.
6. Analitzar un text teatral literari des de la seva estructura teatral (No l'estil literari sinó
els conflictes, les accions, les tensions, la progressió dramàtica, etcètera).
7. Interpretar els textos proposats d'acord amb les tècniques de representació estudiades.
8. Realitzar correctament la lectura dramatitzada dels textos proposats.
9. Utilitzar altres llenguatges teatrals per complementar vel lingüístic
en la dramatització.
10. Integrar de forma activa en el grup.
L'avaluació serà contínua. La valoració del procés d'aprenentatge es centrarà en el
seguiment d'actituds, interessos, hàbits de treball i grau de participació i
adquisició de destreses específiques de l'activitat. També ha de ser valorat el nivell de
responsabilitat de cada alumne i del grup. La valoració de la qualitat
interpretativa no estarà subjecta a referents externs que funcionen com a models, sinó
que atendrà a l'increment progressiu del grau de desinhibició i adquisició de nous
recursos a l'hora de projectar en papers i cear personatges, o d'utilitzar de forma
expressiva la veu i el gest.
7. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
Es consideren instruments de qualificació:
• Les fitxes d'avaluació individualitzades, ja que permeten el seguiment del procés de
cada alumne, el seu grau de participació i superació
261
Unitat:
Alumne/a:
Elements que
cal observar
Trets Rarament A
v
e
g
a
d
e
s
Sovin
t
Quasi
s
e
m
p
r
e
Sempre
Cos
Es mou amb
desimboltura
Es mou de formes
diferents
Veu Utilitza la seua veu
sense inhibicions
Utilitza la seua veu
de formes diferents
Espai Es desplaça
fluidament
Es desplaça de
formes diferents
Objectes Utilitza els objectes
amb espontaneïtat
Utilitza els objectes
de formes distintes
262
Improvisacions
no verbals
Utilitza postures,
gestos, moviments:
• per expressar
sensacions,
emocions, idees
(relacionades amb la
consigna; tot
enriquint la consigna
amb elements
personals)
• amb la intenció de
comunicar-se (tot
prenent la iniciativa
de la comunicació;
reaccionant a la
iniciativa dels altres i
observant-los)
Improvisació
verbal
Utilitza les paraules:
• per expressar
sensacions,
emocions, idees
(relacionades amb la
consigna; tot
enriquint la consigna
amb elements
personals)
• amb la intenció de
comunicar-se (tot
prenent la iniciativa
de la comunicació;
reaccionant a la
iniciativa dels altres i
observant-los)
263
Improvisació no
verbal i gestual
Utilitza
simultàniament la
veu, la paraula, el
moviment, els gestos
i les postures:
• per expressar
sensacions,
emocions, idees
(relacionades amb la
consigna; tot
enriquint la consigna
amb elements
personals)
• amb la intenció de
comunicar-se (tot
prenent la iniciativa
de la comunicació;
reaccionant a la
iniciativa dels altres i
observant-los)
Creació
individual i
col·lectiva
Utilitza
adequadament
diferents formes
d’expressió:
• per expressar
sentiments
• per comunicar-te
amb el grup i amb
les persones externes
al grup-classe
Unitat:
264
Alumne/a:
Molt bé Bé Passable Malament
Participació en el joc
Respecte de les consignes
Escolta activa dels altres
Atenció i constància durant la sessió
Satisfacció personal
· Els treballs d'expressió escrita (guions, informes crítics, treballs monogràfics
i bibliogràfics) realitzats individualment o pel grup. La seua valoració atendrà
als nivells d'adequació amb els objectius proposats, a la claredat argumental,
maduresa i profunditat dels comentaris.
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA OPTATIVA DE
TERCER CURS D'ESO:TALLER DE DRAMATITZACIÓ I TEATRE.
CURS 2012-2013
APARTATS QUE ES VALORARAN:
A) PUNTUALITAT I ASSISTÈNCIA A CLASSE: 2 PUNTS
-Per cada dia de retard es lleven 0,5 punts. Les faltes no justificades a classe
restaran també 0'5 punts.
B) DISCIPLINA I COMPORTAMENT A LES CLASSES: 2 PUNTS
-L'alumne ha de mostrar-se col·laborador als assajos i sempre ha d'estar pendent
del seu treball i el dels seus companys. Cada vegada que interferisca
negativament en el desenvolupament normal de la classe se li restaran 0'5 punts.
265
C) APORTACIÓ DE MATERIALS, VESTUARI I TREBALL DE DECORATS:
2 PUNTS
-Quan a un alumne se li propose aportar algun material que sol tenir a casa, bé
refrit als decorats o vestuari i no siga dut en la data acordada, així com no
col·labore eficaçment en la tasca encomanda per a la confecció de decorats o vestuari
se li llevaran per cada falta comesa 0,5 punts.
D) REPRESENTACIÓ I POSADA EN ESCENA: 4 PUNTS
- El dia de la representació és molt important que l'alumne mantinga la disciplina
i la concentració, així com una actitud madura i solidària amb tots els eus companys.
Qualsevol falta que impedisca la normalitat de la representació restarà 1 punt i la no
assistència eixe dia, sense previ avís i amb causa justificada, comportarà la no
superació de la matèria, i per tant, l'avaluació final de la mateixa serà insuficient.
NOTA DE LES DIFERENTS AVALUACIONS
-Si en la primera i segona avaluació no s'ha representat encara l'obra preparada
la nota es farà sobre 6, és a dir sobre els apartats A), B) i C). Si l'alumne té un 6 se
li posarà un 10 a l'avaluació. I quan es faça la representació ja es contaran tots els
apartats .
És condició indispensable per a poder aprovar que l'alumne tinga tots els apartats
aprovats, és a dir , un 1 ene ls apartats A), B), C) i un 2 a l'apartat D). En cas
contrari la nota serà insuficient.
La nota final serà la mitjana aritmètica corresponent a les tres avaluacions.
266
PROVA DE SETEMBRE
- Si un alumne no supera la matèria farà un examen a setembre llegint tres obres
de teatre, de diferent temàtica, i contestant preguntes sobre l'argument de les
mateixes.La màxima nota que podrà aconseguir serà la mínima per aprovar: un 5.
267
15.PROGRAMACIÓ DE LES CLASSES DE REFORÇ I DE TALLERS
CLASSES DE REFORÇ i TALLERS: OBJECTIUS
L’objectiu primordial de la classe de reforç en Valencià és donar el suport necessari a
l’alumnat que s’hi incorpora i presenta dificultats en l’aprenentatge de l’idioma, ja per:
35. Desconeixement total del Valencià. 36. Retard o dificultat en algun aspecte fonamental de la nostra llengua.
Objectius específics:
18 Comprendre i utilitzar el vocabulari bàsic per a comunicar-se. 19 Comprendre missatges orals en totes les formes: expositiva, narrativa, dialogada,
poètica. 20 Sostenir converses en llenguatge usual, evitatnt els castellanismes i els “tics”
repetitius. 21 Adquirir els mecanismes de la lectura en Valencià, assolint velocitat, pronúncia,
accentuació i entonació adequada, segons possibilitats i capacitats de l’alumnat integrant de l’aula.
22 Comprendre un text llegit, distingint les idees fonamentalsde les secundàries. Respondre a preguntes tancades i obertes sobre el seu contingut. Resumir-lo.
23 Expressar-se per escrit amb un vocabulari i ortografia adients. 24 Aconseguir la correcta construcció d’enunciats en Valencià, tant en l’expressió oral
com escrita. 25 Reconéixer en textos orals i escrits els elements de l’oració (noms, adjectius,
verbs...) 26 Treballar de forma més sistemàtica altres elements de la llengua que poden
presentar més dificultats com: l’apostrofació, formació de plurals, pronoms febles, conjugació verbal...
27 Reconéixer i valorar la llengua com un patrimoni cultural i un mitjà de comunicació viu dels parlants que la compartim i que, pertant, cal estimar i usar per a una millor integració social.
268
TALLER DE PRIMER CURS DE L’ESO
UNITAT 1
32 Els textos de la vida quotidiana. 33 Les classes de textos segons l’àmbit d’ús. 34 La carta personal. 35 Notes, avisos, instruccions i normes. 36 La diversitat lingüística. 37 El llenguatge i les llengües. 38 Les llengües d’Espanya. 39 Els registres lingüístics. El registre col·loquial. El registre formal. Usos orals i
escrits. 40 L’alfabet i els dígrafs.
UNITAT 2
107 La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals. 108 Les seccions d’un diari. 109 La notícia. 110 Concepte de substantiu. 111 Gènere i nombre del substantiu. 112 Classes de substantius. 113 La síl·laba. 114 Els diftongs i el hiat. El triftong.
UNITAT 3
115 La narració: concepte i estructura. 116 La narració literària. El narrador. 117 Els personatges, l'espai i el temps.
269
118 L’adjectiu qualificatiu: concepte. 119 El gènere i el nombre de l'adjectiu. 120 El grau de l'adjectiu. 121 Classes d'adjectius. 122 L’accentuació. 123 L’obertura de les vocals.
UNITAT 4
124 L’exposició: concepte. 125 Fases en l’elaboració d’un text expositiu. 126 L’exposició oral. 127 La descripció: concepte. Classes de descripcions. 128 Fases en l’elaboració d’un text descriptiu. 129 Els determinants: concepte. 130 Adjectius demostratius. 131 Adjectius possessius. 132 Adjectius numerals. 133 Adjectius indefinits. 134 Regles generals de la dièresi.
UNITAT 5
135 El text literari. 136 El llenguatge literari. 137 Les figures retòriques. 138 El pronom. 139 Pronoms demostratius i possessius. 140 Pronoms numerals i indefinits. 141 Pronoms personals (febles). 142 L’apostrofació.
270
UNITAT 6
143 Els gèneres literaris. 144 La narrativa. 145 La poesia. 146 El teatre. 147 El verb. Concepte de verb. 148 La forma del verb. 149 Formes verbals simples i compostes. 150 Verbs regulars i verbs irregulars. 151 Les grafies b / v.
UNITAT 7
152 El mite. 153 La funció dels mites. 154 Els mites grecs. 155 La mitologia hebrea. 156 El mode indicatiu: formes simples i formes compostes. 157 El mode subjuntiu: formes simples i formes compostes. 158 El mode imperatiu. 159 Els verbs irregulars.
Les lletres p / b, t / d, i c / g
UNITAT 8
160 Les llegendes. Concepte. 161 Tipus de llegendes. 162 Les llegendes literàries. 163 Les paraules invariables. 164 Els adverbis. 165 Les preposicions i les conjuncions.
La essa sorda i la essa sonora
271
UNITAT 9
166 El conte. Concepte de conte. 167 Els contes populars. 168 Les rondalles. 169 Les faules. 170 L’estructura de la paraula. 171 Família lèxica. 172 Lexemes i morfemes. 173 Formació de paraules. 174 Ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.
UNITAT 10
175 La mesura dels versos. Fenòmens mètrics. Classes de versos. 176 La rima consonant. La rima assonant. Los versos solts. El vers lliure. El
vers blanc. 177 El sintagma. Classes de sintagmes 178 L’oració. El subjecte i el predicat. 179 El sintagma nominal. El sintagma verbal. 180 La concordança. 181 La localització del subjecte. 182 Subjecte omés 183 Els complements del verb. 184 El dígraf ela geminada.
UNITAT 11
185 L’estrofa. 186 Poemes estròfics: el sonet. 187 Poemes no estròfics: el romanc. 188 Oracions enunciatives. 189 Oracions interrogatives i exhortatives. 190 Oracions exclamatives, dubitatives i desideratives. 191 El punt i la coma.
272
UNITAT 12
192 El teatre. 193 El text teatral. 194 Diàleg i monòleg. 195 La representació. 196 El text. Concepte de text. 197 La cohesió textual. 198 Els connectors.
La puntuació dels diàlegs
BIBLIOGRAFIA:
97. Dolors Badia i d’altres, 1r Quadern autocorrectiu de vocabulari, Ed.:
Eumo/Bullent.
98. Dolors Badia i d’altres, 2n Quadern autocorrectiu de vocabulari, Ed.:
Eumo/Bullent.
99. Dolors Badia i d’altres, 3r Quadern autocorrectiu de vocabulari, Ed.:
Eumo/Bullent.
100. Dolors Badia, Jocs d’expressió oral i escrita, Ed.: Eumo/Bullent.
273
TALLER DE SEGON CURS DE L’ESO
UNITAT 1: Històries per capítols
905 Model Textual:
905.1 La novel·la
905.2 Elements dels textos narratius
906 Gramàtica:
906.1 Les categories gramaticals
906.2 El substantiu
906.3 El verb
906.4 El temps d’indicatiu (I) Present i Passats
907 Ortografia:
907.1 L’alfabet
907.2 Els dígrafs
907.3 Les lletres b i v
908 Lèxic:
908.1 Sinònims
908.2 Antònims
909 Literatura:
909.1 Els gèneres literaris
909.2 La novel·la fantàstica
274
UNITAT 2: Conta, conta
18 Model Textual:
18.1 El conte
19 Gramàtica:
19.1 Els determinants
19.2 El temps d’indicatiu (II):Futur I condicional
20 Ortografia:
20.1 La síl·laba
20.2 La separació de síl·labes
20.3 Les lletres m, n i l’aplec mp
21 Lèxic:
21.1 La polisèmia
22 Literatura:
22.1 La novel·la romàntica
275
UNITAT 3: Tinc totes les cartes
48 Model Textual:
48.1 La carta
49 Gramàtica:
49.1 Els pronoms febles
49.2 La substitució del CD I del CI per pronoms febles
49.3 L’imperatiu
50 Ortografia:
50.1 L’accentuació
50.2 Les lletres p/b, t/d i c/g al final de paraula
51 Lèxic:
51.1 Les abreviatures
52 Literatura:
52.1 La novel·la de misteri i terror
UNITAT 4: Tens bon aspecte
33 Model Textual:
33.1 La descripció de persones
34 Gramàtica:
34.1 L’adjectiu
34.2 L’oració copulativa
35 Ortografia:
276
35.1 La dièresi
35.2 Les lletres g i j i els dígrafs tg i tj
36 Lèxic:
36.1 Hipònims i hiperònims
37 Literatura:
37.1 La novel·la històrica
UNITAT 5: Llocs inoblidables
vvvvvv) Model Textual:
wwwwww) La descripció d’espais
xxxxxx) Gramàtica:
yyyyyy) Les preposicions
zzzzzz) Oracions actives i oracions passives
aaaaaaa) El temps de subjuntiu: el present
bbbbbbb) Ortografia:
ccccccc) El punt, la coma i el punt i coma
ddddddd) Les lletres x, l’aplec ix i els dígrafs tx i ig
eeeeeee) Lèxic:
fffffff) Les endevinalles, els refranys i les frases fetes
ggggggg) Literatura:
hhhhhhh) La novel·la d’aventures
UNITAT 6: Parles pels colzes
t) Model Textual:
277
1. El diàleg
u) Gramàtica:
1. Els pronoms interrogatius
2. Les oracions juxtaposades
3. Les combinacions de pronoms febles
v) Ortografia:
1. Els dos punts, els punts suspensius i les cometes
2. La esse sorda i la esse sonora
w) Lèxic:
1. Els barbarismes
x) Literatura:
1. El teatre
UNITAT 7: Manual d’instruccions
nnnnn) Model Textual:
1. El, text instructiu
ooooo) Gramàtica:
1. L’adverbi i les locucions adverbials
2. El complement circumstancial
3. Les oracions coordinades
ppppp) Ortografia:
1. Escriptura de numerals
2. Ús de r i rr
278
qqqqq) Lèxic:
1. La derivació (I): els prefixos
rrrrr) Literatura:
1. La poesia
UNITAT 8: i tu, què opines?
35 Model Textual:
35.1 El text argumentatiu
36 Gramàtica:
36.1 Les conjuncions
36.2 Les oracions subordinades adverbials (I): causals i
finals
37 Ortografia:
37.1 Ús de les majúscules
37.2 Ús de la ele geminada (l.l)
38 Lèxic:
38.1 La derivació (II): els sufixos
39 Literatura:
39.1 L’assaig
UNITAT 9: Preveure el futur
- Model Textual:
- El text predictiu
279
- Gramàtica:
- Les oracions subordinades adverbials (II) de lloc, de manera i
de temps.
- Ortografia:
- Pràctiques de puntuació
- Les lletres c i q i el dígraf qu
- Lèxic:
- La composició
- Literatura:
- La cançó
INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ
Al llarg de cada una de les unitats didàctiques s'utilitzaran preferentment com a
instrument d’avaluació les produccions escrites i orals realitzades pels alumnes bé en
l'entorn acadèmic, bé en l'entorn familiar com a resultat de les tasques de classe.
D'esta manera, el quadern de classe, l'observació directa en la realització d'activitats,
la correcció dels exercicis i l'adequació al context es constitueixen com els principals
instruments d'avaluació en la pràctica quotidiana.
No obstant això, es contempla la possibilitat de realitzar, al final de cada una de
les unitats, una prova d'avaluació per a comprovar el progrés en el procés
d'ensenyament-aprenentatge que segueix l'alumne. Aquesta prova estarà orientada a
demostrar el grau de competència adquirit fins al moment a través de tasques
diverses. El resultat final de la prova ha d'ajudar el professor a comprovar en quin grau
l'alumne és competent en comunicació lingüística.
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
280
Tot el curs depén d'uns mateixos procediments d'avaluació: per a comprovar el
nivell de competència en comunicació lingüística hem d'utilitzar els instruments
d'avaluació al nostre abast i promoure un aprenentatge significatiu i autònom. Per
això, l'observació directa, la correcció personalitzada i la comprovació de la naturalesa
de la correcció realitzada pels alumnes es converteixen en els principals procediments
d'avaluació.
Açò és aplicable a les tasques que es realitzen al llarg de cada unitat, però
també a la prova de contingut, amb l'única excepció que la correcció en aquest últim
cas la realitza el professor, no l'alumne. No obstant això, aquest procés corrector no ha
d'avaluar tan sols el resultat final, sinó el procés en si. Per a avaluar el dit procés, les
tasques proposades han d'estar encaminades a aquest objectiu, no sols a demostrar
uns coneixements teòrics. Com a resultat de totes les tasques que realitza en
l'activitat diària i, si és el cas, en la prova d'avaluació al final de cada unitat, l'alumne
ha de ser qualificat amb una nota numèrica final de l'avaluació. Eixa nota numèrica
dependrà del protocol de qualificació adoptat per cada departament. En el nostre cas
aquest protocol segueix les pautes següents:
dd) 30% dels exercicis
d'avaluació.
ee) 20 % del quadern.
ff) 40% dels treballs de
redacció i anàlisi.
gg) 10 % de l'actitud.
BIBLIOGRAFIA:
101. Dolors Badia i d’altres, 1r Quadern autocorrectiu de
vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent.
102. Dolors Badia i d’altres, 2n Quadern autocorrectiu de
vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent.
281
103. Dolors Badia i d’altres, 3r Quadern autocorrectiu de
vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent.
104. Dolors Badia, Jocs d’expressió oral i escrita, Ed.: Eumo/Bullent.
282
CRITERIS METODOLÒGICS I DE SELECCIÓ DE L’ALUMNAT DE
DESDOBLAMENT
- Desdoblament en el 1r Curs de l’ESO:
Per tal de distribuir l’alumnat de desdoblament hem seguit el criteri numèric. És a dir
el que hem volgut aconseguir és un nou grup dividint-lo per la meitat. Per tant aquest
nou grup no es el dels alumnes que menys sap, o el dels alumnes que no deixen donar
classes, sinó que en la mida del possible és un grup heterogeni on ha d’haver tot tipus
d’alumnat, evitant l’estigmatització i convertir-los en guetos.
22.1 La capacitat de l’aula on s’havia de donar el desdoblament (15 alumnes com a màxim)
22.2 Les característiques dels alumnes que havien d’anar al desdoblament.
22.3
Pel que fa a l’Avaluació aquesta la realitzarà el professor respectiu, ja que formen un
nou grup.
23 Alumnes no catalanoparlants:
Amb els alumnes procedents de països o territoris no catalanoparlants d’incorporació
recient al sistema educatiu valencià s’utilitzaran altres textos més específics, per al
seu procés d’aprenentatge, així com quaderns d’autoavaluació, per tal d’afavorir el
treball individualitzat i la més ràpida incorporació al grup de la classe.
283
16. PROJECTE CURRICULAR BATXILLERAT
Valencià:
Llengua i literatura
Projecte curricular a partir dels materials de Batec 1
ÍNDEX
1. Justificació: objectius (generals i d’àrea), continguts i criteris d’avaluació
1.1. El Batxillerat. Objectius generals de l’etapa.
1.2. Introducció al currículum de les matèries lingüístiques del Batxillerat del
DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació. Objectius generals de l’àrea.
1.3. Continguts especificats en el currículum de Batxillerat (DECRET 102/2008, de
la Conselleria d’Educació) per a l’assignatura Valencià: llengua i literatura I i II, a
la Comunitat Valenciana
1.4. Els temes transversals i el tractament de la diversitat
1.5. Criteris d’avaluació
2. Els materials didàctics de Batec per a Batxillerat
2.1. El llibre de l’alumne
2.2. Quadre de continguts de Batec 1 i Batec 2
5.
6. 3. Distribució concreta dels continguts en les unitats de Batec 1: procediments, conceptes i actituds
3.1. UNITAT 1
3.1.1. Conceptes
3.1.2. Procediments
3.1.3. Actituds
3.2. UNITAT 2
3.2.1. Conceptes
3.2.2. Procediments
3.2.3. Actituds
284
3.3. UNITAT 3
3.3.1. Conceptes
3.3.2. Procediments
3.3.3. Actituds
3.4. UNITAT 4
3.4.1. Conceptes
3.4.2. Procediments
3.4.3. Actituds
3.5. UNITAT 5
3.5.1. Conceptes
3.5.2. Procediments
3.5.3. Actituds
3.6. UNITAT 6
3.6.1. Conceptes
3.6.2. Procediments
3.6.3. Actituds
3.7. UNITAT 7
3.7.1. Conceptes
3.7.2. Procediments
3.7.3. Actituds
3.8. UNITAT 8
3.8.1. Conceptes
3.8.2. Procediments
3.8.3. Actituds
3.9. UNITAT 9
3.9.1. Conceptes
285
3.9.2. Procediments
3.9.3. Actituds
4. Objectius i criteris d’avaluació seqüenciats en cada unitat didàctica
4.1. Unitat 1
4.1.1. Objectius didàctics
4.1.2 . Criteris d’avaluació
4.2. Unitat 2
4.2.1. Objectius didàctics
42.2 . Criteris d’avaluació
4.3. Unitat 4
4.3.1. Objectius didàctics
43.2 . Criteris d’avaluació
4.4. Unitat 4
4.4.1. Objectius didàctics
4.4.2 . Criteris d’avaluació
4.5. Unitat 5
4.5.1. Objectius didàctics
4.5.2 . Criteris d’avaluació
4.6. Unitat 6
4.6.1. Objectius didàctics
4.6.2 . Criteris d’avaluació
4.7. Unitat 7
4.7.1. Objectius didàctics
4.7.2 . Criteris d’avaluació
4.8. Unitat 8
286
4.8.1. Objectius didàctics
4.8.2 . Criteris d’avaluació
4.9. Unitat 9
4.9.1. Objectius didàctics
4.9.2 . Criteris d’avaluació
5. Metodologia educativa
5.1. Principis metodològics de l’etapa
5.2. La funció del professorat
5.3. Enfocament metodològic de l’àrea
6. Característiques psicològiques de l’alumnat
6.1. Adolescència i evolució
6.2. Adolescència o transformació psicològica
6.3. El pensament formal, una meta evolutiva fonamental
6.4. El desenvolupament de les habilitats cognitives per mitjà de les habilitats del
currículum
7. 1. Justificació: Objectius(generals i d’àrea), continguts i criteris d’avaluació
Batec és el nostre nou projecte per al Batxillerat LOE, que arreplega els objectius i
l’esperit de les actuals ordenacions educatives valenciana, espanyola i europea.
L’ensenyament de la llengua i la literatura, basat en el Marc de Referència Europeu, es
revesteix d’una metodologia comunicativa i incorpora de manera decidida i pràctica les
noves tecnologies de la informació (TIC) tant com les actuals eines procedimentals.
L’objectiu principal de l’àrea de valencià en aquesta etapa final educativa és
aconseguir bons usuaris amb una competència lingüística C (Portfolio europeu de les
llengües); uns usuaris que empren el valencià amb un bon nombre de destreses
lingüístiques, i que reflexionen també al llarg dels dos cursos de Batxillerat sobre el
passat, el present i la projecció futura de la llengua. Per això els materials que hem
preparat en el llibre de l’alumne combinen el treball amb textos de tota mena i la
pràctica lingüística de comprensió i expressió oral i escrita. En aquest sentit, el
professorat té a l’abast un paquet de recursos sonors i audiovisuals en suport digital
287
per completar moltes de les activitats proposades. Al mateix temps, en la Guia de
recursos per al professorat trobareu un annex important de textos, en el solucionari de
cada unitat, així com models d’avaluació.
8. Les pàgines següents concreten i materialitzen les decisions didàctiques que hem hagut de prendre els autors i l’editorial a l’hora d’elaborar Batec 1 i 2, els materials de valencià de Bromera.txt per al Batxillerat, tot i que ací ens centrem específicament en el primer curs de l’etapa. Ara només cal que el professorat que els adopte, com a rector i animador del grup i del procés educatiu, faça seu el nostre projecte i acabe de concretar i de determinar els objectius que pretén que assolisca l’alumnat, per mitjà de quins continguts, amb quina metodologia de treball, amb quin ordre dels possibles, etc. Els nostres materials estan pensats per a satisfer el màxim de tipologies de professorat i d’alumnat existents; però, com que, per diverses raons, entre les quals el temps, tot no es pot aplicar a totes les situacions educatives, queda en les mans de cada departament o de cada professor o professora l’últim nivell de concreció o de selecció del currículum. Per tant, no ens ha de doldre deixar de veure alguns aspectes per a poder aprofundir en uns altres.
Però això implica que els docents tinguen clars els elements del procés
educatiu, la seua justificació i per quines opcions s’inclinen, perquè només d’aquesta
manera podran oferir als discents una visió global i definida del desenvolupament de la
matèria, tal com pretenen els nostres materials, i especialment aquest projecte.
Només cal afegir que la nostra opció aposta per ajudar a assolir la meta ideal
del professorat de valencià, sense augmentar l’esforç ni minvar les possibilitats d’èxit
acadèmic pròxim: fer més i més bons usuaris de la nostra llengua i acostar-los al fet
lingüístic i literari d’una manera rigorosa, però planera i pràctica. Cal evitar que els
arbres de l’obsessió aprovadora –sustentada majoritàriament en conceptes i
terminologies– o dels deliris de la didàctica-ficció –que vol fer equivaler educació i joc
sense cap esforç– ens impedisquen veure el bosc més ric i profund de la comunicació,
tant pràctica com estètica.
Aquest projecte curricular presenta les línies bàsiques (objectius i currículum)
del DECRET 102/2008, que estableix el currículum del Batxillerat en la Comunitat
Valenciana, en l’àmbit lingüístic i, en l’assignatura Valencià: llengua i literatura I i II.
1.1. El Batxillerat
Segons es desprén de la regulació de la LOE i del DECRET 102/2008, de la Conselleria
d’Educació que estableix el currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, el
Batxillerat és una etapa postobligatòria de l’educació secundària que té per finalitat
288
proporcionar als alumnes i les alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, així
com els coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i
incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Es pretén que els
ensenyaments de Batxillerat capaciten els alumnes per a accedir a l’educació superior,
tant a l’ensenyament universitari com als ensenyaments artístics superiors, a la
formació professional de grau superior, als ensenyaments professionals d’arts
plàstiques i disseny de grau superior i als ensenyaments esportius de grau superior. I
per tant, encara que és una etapa final dels estudis de secundària que conclou
satisfactòriament amb l’obtenció del títol de Batxillerat, té alhora un caràcter
propedèutic o preparatori d’estudis superiors de qualsevol àmbit de la especialització
laboral i/o universitària
Per això en aquesta etapa es presta especial atenció a l’orientació educativa i
professional de l’alumnat, i es diversifiquen les modalitats de Batxillerat De qualsevol
maneta l’assignatura Valencià: llengua i literatura I i II forma part de les matèries
comunes a tot el Batxillerat, la finalitat de les quals és la d’aconseguir millorar la
formació general de l’alumnat, augmentar la seua maduresa intel·lectual i humana i
aprofundir en les competències que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen
continuar aprenent. En concret, l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se
correctament, l’adquisició de valors, així com l’ús de les tecnologies de la informació i
la comunicació, estan integrats en el currículum de les matèries comunes, i també,
doncs, en l’àrea de Valencià: llengua i literatura.
Reproduïm tot seguit alguns dels objectius generals de l’etapa que afecten
directament o indirecta la dinàmica del procés ensenyament-aprenentatge de
l’assignatura Valencià: llengua i literatura, tant pel que fa al currículum com a la
metodologia a emprar o els criteris d’avaluació que es concretaran:
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una
consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així
com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una
societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma
responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre
pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones,
analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no
discriminació de les persones amb discapacitat.
289
d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions
necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de
desenvolupament personal.
e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i
conèixer les obres literàries més representatives escrites en ambdues llengües.
fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i
cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.
f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres
objecte d’estudi.
g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la
comunicació.
h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les
habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i
tècniques.
i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus
antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar, de forma
solidària, el desenvolupament i millora del seu entorn social.
j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i
dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i
la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el
respecte cap al medi ambient.
k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat,
iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com
a fonts de formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament
personal i social.
n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de
la salut laboral.
o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la
Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a
la seua conservació i millora.
p) Participar de forma activa i solidària en el desenvolupament i millora de
l’entorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de
voluntariat, especialment els desenvolupat pels joves.
290
1.2. Introducció al currículum de les matèries lingüístiques del Batxillerat del DECRET
102/2008, de la Conselleria d’Educació
L’ensenyament de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l’ampliació de
la competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dues llengües oficials
de la Comunitat, especialment en els discursos científic, tècnic, humanístic, cultural i
artístic; i el desenvolupament de la capacitat de comprensió dels textos literaris
mitjançant el coneixement dels aspectes més rellevants de la literatura de les dos
llengües.
Aquestes dues matèries comunes per a totes les modalitats del Batxillerat en
concurrència amb altres matèries, i d’acord amb les finalitats educatives establides per
a l’etapa, incideixen en el desenvolupament del raonament lògic, en l’adquisició de
nous sabers per mitjà de l’accés a la documentació i el tractament de la informació, en
l’educació de la sensibilitat artística i en l’anàlisi i valoració crítica de la realitat.
L’educació lingüística específica del Batxillerat es referirà a l’ús actiu de la
llengua en aquells àmbits que resulten especialment significatius per a la formació dels
estudiants d’esta etapa: discursos de l’àmbit acadèmic (científics, tècnics i
humanístics), discursos formals de la vida social, discursos dels mitjans de comunicació
i discurs literari.
S’atendrà, per tant, l’aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes
convencionals del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions
orals, etc.) i dels esquemes textuals predominants en aquests gèneres discursius a
través de l’anàlisi i interpretació de textos de divulgació científica, estudis de crítica
literària, assajos, etc.; així com la utilització d’estratègies per a seleccionar la
informació i per a reelaborar-la per mitjà d’esquemes, resums, fitxes, quadres
sinòptics, bases de dades, etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al nostre
abast.
És important, a més, que l’alumnat es familiaritze amb l’anàlisi i la posada en
pràctica dels esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així
com el desenvolupament d’actituds crítiques i, en general, dels discursos que regulen
la vida social. Són d’especial importància els discursos d’expressió de l’opinió donada
l’especial rellevància dels mitjans de comunicació social a través dels quals els
ciutadans amplien els seus coneixements del món, al mateix temps que reben
valoracions i aportacions ideològiques que es manifesten en diversos àmbits (polític,
periodístic, religiós, publicitari, etc.) i es transmeten a través de canals i suports
diversos -diaris, cartells, ràdio, pamflets, etc. Quant als discursos reguladors de la vida
social, aquests es localitzen fonamentalment en l’àmbit de les institucions, tant
públiques com privades i en la relació interpersonal formal.
291
L’aprenentatge se centrarà, per tant, en el desenvolupament d’habilitats i
destreses discursives, és a dir, el treball sobre procediments ha d’articular l’eix de tot
el procés d’ensenyança i aprenentatge. Així l’estudi del discurs literari ha de contribuir,
de manera molt especial, a l’ampliació de la competència comunicativa ja que
l’objectiu bàsic d’esta etapa consisteix en l’ampliació de la competència literària entesa
com la capacitat per a llegir, analitzar i interpretar textos produïts amb intencionalitat
artística o considerats actualment com a literaris. Aquest objectiu implica consolidar
l’hàbit de lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de la tradició
literària, ampliar els sabers relatius al context cultural, ideològic i lingüístic en què
s’han produït els textos literaris. Considerem la Literatura com a memòria universal de
la humanitat, arxiu d’emocions, idees i fantasies, raó per la qual col·labora en la
maduració intel·lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la Literatura ben
dirigit contribueix a l’autoconeixement, a la comprensió del comportament humà i a
l’enriquiment cultural en múltiples direccions; que són objectius formatius d’esta
etapa. La progressió en l’aprenentatge, respecte a etapes anteriors, radicarà en
l’aprofundiment del coneixement sobre les transformacions històriques dels gèneres
encunyats per la tradició i els seus contextos culturals; sobre l’ús crític de fonts
bibliogràfiques i documentals amb finalitat interpretativa, i, en general, sobre la
manera especial de comunicació que representa el discurs literari.
La reflexió sobre les unitats lingüístiques en els diferents àmbits d’ús serà
objecte d’aprenentatge en les dues llengües, la variació lingüística i els factors que
l’expliquen, l’adequació dels registres i usos socials, les exigències dels discursos
científics en l’ús de terminologies, les formes lingüístiques que indiquen la presència
dels factors del context, els procediments que contribueixen a cohesionar el text, les
diverses possibilitats lèxiques i sintàctiques que són utilitzables per a expressar un
mateix contingut, els procediments gramaticals per a integrar diferents proposicions
en un enunciat cohesionat, els mecanismes per a la formació de paraules, el
coneixement de les relacions entre sons i grafies en relació amb la varietat i amb les
normes socials en usos orals i escrits... L’activitat gramatical és un component dels
processos de comprensió i producció de textos i contribueix al desenvolupament
d’aquestes capacitats. La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més, a sistematitzar
i consolidar els aprenentatges sobre l’estructura de la llengua realitzats en etapes
anteriors, així com a ampliar aquests coneixements en la mesura que la reflexió sobre
la llengua s’aborda en relació amb pràctiques discursives més complexes.
L’educació lingüística de l’alumnat del Batxillerat ha de referir-se també al
coneixement de la varietat lingüística segons factors geogràfics o històrics, així com de
la variació en relació amb l’ús. Açò inclou la comprensió del caràcter plurilingüe
d’Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà són
rellevants per a eradicar prejudicis i estereotips responsables d’actituds negatives cap
292
a les llengües i cap a qui les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis afectius i de
conducta que afavorisquen una convivència democràtica.
La graella següent recull els objectius generals de l’àrea seqüenciats en els dos
cursos, segons els nostres materials seguint l’esperit del DECRET 102/2008, de la
Conselleria d’Educació:
OBJECTIUS GENERALS
DE L’ÀREA PRIMER CURS SEGON CURS
1. Comprendre diferents
tipus de textos, orals i
escrits, i les seues
distintes estructures
formals, i, especialment
en l’àmbit acadèmic i en
els mitjans de
comunicació, posar
atenció en els elements
del context que en
condicionen una
adequada interpretació
1.1. Comprendre
discursos orals de
l’àmbit literari
atenent els elements
del context de
producció i recepció.
1.2. Comprendre
discursos escrits de
l’àmbit literari
atenent els elements
del context de
producció i recepció.
1.1. Comprendre discursos
orals i escrits socialment
significatius, propis de
l’àmbit acadèmic, dels
discursos orientadors de
l’opinió i la conducta
(mitjans de comunicació,
àmbit institucional i àmbit
publicitari), aquells que
regulen la vida social
(àmbit administratiu) i
propis del discurs literari.
2. Expressar-se oralment i
per escrit, especialment
en l’àmbit acadèmic,
per mitjà de discursos
adequats, coherents,
cohesionats i correctes,
sabent utilitzar i valorar
la llengua oral i la
llengua escrita com a
mitjans eficaços per a la
comunicació
interpersonal,
l’adquisició de
coneixements nous, la
comprensió i anàlisi de
la realitat i
l’organització racional
de l’acció.
2.1. Produir textos orals
i escrits amb intenció
literària fent ús, en
cada cas, de la
varietat lingüística
adequada al projecte
creatiu.
2.1. Produir textos orals i
escrits propis de l’àmbit
acadèmic, periodístic,
publicitari i administratiu,
utilitzant les normes
lingüístiques i
sociocomunicatives
adequadament.
3. Conéixer la realitat
plurilingüe i
pluricultural del món
actual, especialment de
la Comunitat
Valenciana, de l’Estat
espanyol i d’Europa i
3.1. Conéixer i valorar la
realitat pluridialectal
de l’àmbit lingüístic
propi.
3.2. Conéixer els
diferents moments
històrics que han
3.1. Conéixer i valorar la
realitat pluridialectal de
l’àmbit lingüístic propi.
3.2. Conéixer i valorar la
realitat plurilingüe de
l’Estat espanyol amb la
finalitat de superar
293
dels estats americans
castellanoparlants,
valorant la diversitat
lingüística com a
manifestació de la
naturalesa social de les
llengües i afavorint una
actitud respectuosa cap
a totes les llengües i els
seus parlants, coneixent
els distints orígens i
històries, i valorant
especialment, la
importància de la
normalització del
valencià per a
aconseguir la seua plena
incorporació en tots els
àmbits d’ús.
condicionat la
configuració interna i
externa de la llengua i
les seues
manifestacions
literàries.
3.3 Valorar la
importància de la
normalització del
valencià com a
símbol d’identitat
cultural i mitjà per a
entendre la realitat i
per a accedir al
patrimoni cultural
propi.
prejudicis relatius a les
llengües i evitar actituds
discriminatòries envers els
seus parlants.
3.3. Respectar la diversitat
plurilingüe i pluricultural.
3.4 Conéixer els diferents
moments històrics que han
condicionat la
configuració interna i
externa de la llengua.
3.5 Valorar la importància de
la normalització del
valencià com a símbol
d’identitat cultural i mitjà
per a entendre la realitat i
per a accedir al patrimoni
cultural propi.
4. Adquirir uns
coneixements
gramaticals,
sociolingüístics i
discursius per a ser
utilitzats en la
comprensió, l’anàlisi i el
comentari de textos i en
la planificació, la
composició i la
correcció de les pròpies
produccions.
4.1. Sistematitzar el
coneixement reflexiu
de l’estructura interna
de la llengua i de les
seues condicions d’ús
en funció dels
discursos relacionats
amb l’àmbit literari.
4.2. Aplicar aquesta
reflexió lingüística a
la producció de textos
relacionats amb
l’àmbit literari.
4.1. Ampliar i sistematitzar el
coneixement reflexiu de
l’estructura interna de la
llengua i de les seues
condicions d’ús en funció
dels diferents tipus de
textos objecte d’estudi
d’aquest curs.
4.2. Aplicar aquesta reflexió
lingüística a la producció
de textos propis
relacionats amb els àmbits
acadèmic, el propi dels
mitjans de comunicació –
periodístic i publicitari– i
l’administratiu.
5. Analitzar críticament
els discursos
orientadors de l’opinió i
els discursos reguladors
de la vida social, i
valorar la importància
de l’apropament als
discursos per al
coneixement de la
realitat.
5.1. Analitzar
críticament discursos
procedents de l’àmbit
literari.
5.2. Analitzar
críticament els tòpics
literaris universals.
5.1. Analitzar críticament
discursos procedents de
l’àmbit dels mitjans de
comunicació: notícia,
editorial, article d’opinió,
cròniques, reportatges,
publicitat…
5.2. Analitzar críticament
discursos propis de l’àmbit
administratiu, tant els
procedents de
l’administració com els
produïts pels ciutadans:
lleis, Decrets, instàncies,
resolucions, reglaments…
294
5.3. Valorar la importància
del coneixement dels dos
tipus de discursos
esmentats.
5.4. Valorar la importància
d’assolir la capacitat
crítica suficient davant
d’aquests discursos per a
interpretar adequadament
la realitat.
6. Utilitzar adequadament
la llengua com a
instrument per a
l’adquisició de
coneixements nous i per
a produir i interpretar
textos propis de l’àmbit
acadèmic, obtenint,
interpretant i valorant
informacions de
diferents tipus i
procedències, sent capaç
d’emprar tècniques de
busca, elaboració i
presentació de la
informació, utilitzant,
amb autonomia i esperit
crític, mitjans
tradicionals i les noves
tecnologies.
6.1. Fer servir
adequadament la
llengua com a
instrument per a
l’adquisició de nous
coneixements,
especialment els
referits a l’àmbit
literari.
6.2. Produir i interpretar
textos orals i escrits
relacionats amb
l’àmbit literari: crítica
literària, comentari de
textos literaris,
recensions,
ressenyes…
6.3. Emprar tècniques de
recerca i tractament
de la informació, tant
tradicionals com
procedents de les
noves tecnologies.
6.1. Fer servir adequadament
la llengua com a
instrument per a
l’adquisició de nous
coneixements.
6.2. Interpretar textos orals i
escrits propis de l’àmbit
acadèmic.
6.3. Produir textos orals i
escrits propis de l’àmbit
acadèmic: planificar i dur a
terme treballs monogràfics
orals o escrits; emprar
procediments per a obtenir,
emmagatzemar i
reformular informació;
elaborar esquemes, resums,
recensions, comentaris
crítics de textos…
7. Interpretar i valorar
críticament les obres
literàries a partir del
coneixement de les seues
formes convencionals
específiques (gèneres,
procediments retòrics,
etc.) i de la informació
pertinent sobre el
context
historicocultural de
producció, així com
sobre les condicions
actuals de recepció, i
dels trets identificadors
dels grans períodes en
valencià i castellà, així
7.1. Conéixer les
característiques dels
diferents gèneres
literaris.
7.2. Conéixer els
procediments retòrics
i altres recursos
d’anàlisi literària
presents en el discurs
literari.
7.3. Conéixer la
informació pertinent
sobre el context
historicocultural de
producció i recepció
de les obres literàries.
7.4. Reflexionar sobre
7.1. Conéixer les
característiques peculiars
del discurs assagístic.
7.2. Reflexionar sobre les
condicions actuals de
recepció dels textos
assagístics.
7.3. Interpretar i valorar
críticament els textos
propis del discurs
assagístic a partir dels
coneixements adquirits
suara esmentats.
7.4. Conéixer els trets
definidors dels grans
períodes de la nostra
literatura al llarg del segle
295
com d’obres i autors
significatius, utilitzant
de manera crítica les
fonts bibliogràfiques i
documentals adequades
per al seu estudi.
les condicions actuals
de recepció de les
obres literàries.
7.5. Interpretar i valorar
críticament les obres
literàries.
7.6 Conéixer els trets
identificadors dels
grans períodes de la
nostra literatura des
dels inicis fins el
segle XIX.
7.7 Conéixer els autors i
les obres més
significatives de cada
període
7.8 Utilitzar les fonts
bibliogràfiques i
documentals sobre
períodes, autors i
obres amb la finalitat
d’ampliar la
informació literària
adequada als
objectius del curs i
d’augmentar la
capacitat crítica.
7.9 Gaudir de la lectura
dels grans autors i
obres del segle XX.
XX: modernisme,
noucentisme,
avantguardes, període de
postguerra i literatura
actual.
7.5 Utilitzar de manera crítica
les fonts bibliogràfiques i
documentals per tal
d’ampliar la informació
sobre autors i obres més
rellevants del gènere.
8. Llegir i valorar les
obres literàries com a
manera d’enriquiment i
de trobar plaer, com a
manifestacions de la
sensibilitat artística de
l’ésser humà i com a
expressió de la identitat
cultural dels pobles,
apreciant el que el text
literari té de
representació i
interpretació del món
8.1. Valorar les obres
literàries com a mitjà
d’aprofundiment
intel·lectual i com a
aproximació a
múltiples
perspectives
d’observació i
recreació de la
realitat.
8.2. Valorar les obres
literàries com a
discursos
potenciadors de la
sensibilitat i com a
factor, alhora,
d’enriquiment
personal.
8.3. Valorar
positivament les
8.1. Llegir i valorar les obres
literàries com a mitjà
d’enriquiment personal:
mitjà d’aprofundiment
intel·lectual i
d’aproximació a múltiples
perspectives d’observació
de la realitat.
8.2. Llegir i valorar les obres
literàries com a discursos
potenciadors de la
sensibilitat artística.
8.3. Llegir i valorar
positivament les obres
literàries produïdes en la
nostra llengua com a
patrimoni cultural propi i
com a símbol d’identitat
col·lectiva.
296
obres literàries
produïdes en la nostra
llengua com a
patrimoni cultural
propi i com a símbol
d’identitat col·lectiva.
9. Analitzar críticament els
usos socials de les
llengües i evitar, en les
produccions pròpies,
aquells que manifesten
actituds
discriminatòries o
d’abús de poder, evitant
estereotips lingüístics
que suposen judicis de
valor o prejudicis.
9.1. Analitzar
críticament, i evitar
en les pròpies
produccions, els usos
de la llengua que
manifesten actituds
discriminatòries o
d’abús de poder en
relació amb el gènere
social, amb la llengua
que es parla o amb
grups socials
marginats en el nostre
entorn.
9.1. Analitzar críticament, i
evitar en les pròpies
produccions, els usos de la
llengua que manifesten
actituds discriminatòries o
d’abús de poder en relació
amb el gènere social, amb
la llengua que es parla o
amb grups socials
marginats en el nostre
entorn.
D’acord amb tot l’anterior, el currículum s’organitza en quatre blocs de continguts:
1. ESTUDI DEL DISCURS:
2. ESTUDI DE LA LLENGUA,
3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
4. EL DISCURS LITERARI.
S’estableixen tres tipus de continguts:
a) Procediments, que es refereixen a destreses per a la producció i interpretació del
discurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la
sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris.
b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el
seu funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les
convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció.
c) Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’un comportament
lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria.
297
La interrelació dels continguts és un factor que s’haurà de tindre en compte en
la seua seqüenciació al llarg d’aquesta etapa educativa, en l’elaboració de materials
didàctics, en la planificació de les activitats i tasques per a l’aula i en l’avaluació dels
processos d’ensenyança i aprenentatge.
1.3. Continguts especificats en el currículum de Batxillerat (DECRET 102/2008, de la
Conselleria d’educació) per a l’assignatura
Valencià: llengua i literatura I
1. Estudi del discurs.
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Coneixement del paper que exerceixen els factors de la situació comunicativa en la determinació de la varietat dels discursos.
Classificació i caracterització dels diferents gèneres de textos, orals i escrits, d’acord amb els factors de la situació, analitzant el seu registre i la seua adequació al context de comunicació.
2. Estudi de la Llengua.
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Reconeixement de la relació entre la modalitat de l’oració i els actes de parla i interpretació del significat contextual de les modalitats de l’oració.
Reconeixement i ús de les formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat i de les seues formes d’expressió en els textos.
Reconeixement i anàlisi de les relacions lèxiques de caràcter formal (composició i derivació) com a formes de creació de paraules.
Distinció entre l’ús objectiu (denotació) i subjectiu (connotació) de les paraules.
Sistematització de conceptes relatius a l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració i a la unió d’oracions en enunciats complexos, a fi de reconèixer i utilitzar diferents possibilitats de realització en diferents contextos lingüístics i de comunicació.
Reconeixement dels trets configuradors del sistema fonològic del valencià en relació amb el contacte entre llengües, amb les varietats sincròniques i amb les convencions ortogràfiques.
Coneixement del fenomen de l’existència de diferents registres i usos socials i valoració de la necessitat d’una norma.
Coneixement dels trets més característics i de l’origen del valencià.
Coneixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, de les seues causes històriques, de les situacions de bilingüisme i diglòssia i desenvolupament d’una actitud positiva davant la diversitat i convivència de llengües i cultures.
298
3. Tractament de la informació.
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Utilització de procediments per a l’obtenció, el tractament i l’avaluació de la informació, a partir de documents procedents de fonts impreses i digitals, per a la comprensió i producció de textos.
4. El discurs literari.
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d’altres móns, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments representatius de les diferents èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.
Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques virtuals.
Les formes narratives al llarg de la història, des de la prosa medieval al Modernisme. Les Cròniques medievals, Jaume Roig, Isabel de Villena, Roís de Corella, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch.
La poesia, culta i popular, des dels trobadors al Modernisme. Ausiàs March i Teodor Llorente.
El teatre, culte i popular, des dels orígens fins al segle XIX. El Misteri d’Elx. Francesc Mulet, Eduard Escalante, Bernat i Baldoví.
9.
Valencià: llengua i literatura II
1. Estudi del discurs
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter expositiu i argumentatiu, procedents de l’àmbit acadèmic.
Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a partir de models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els esquemes textuals.
Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i publicitaris.
Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats.
2. Estudi de la llengua
299
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i procediments anafòrics que contribueixen a la cohesió del text.
Coneixement de les relacions que s’estableixen entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals.
Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial atenció als contextos acadèmics i socials.
Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics.
Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques, apreciant-ne el valor social.
Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d’inclusió del discurs d’altres en els propis.
Aplicació reflexiva d’estratègies d’autocorrecció i autoavaluació per a progressar en l’aprenentatge autònom de la llengua.
3. Tractament de la informació Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com
digital, i estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals,
ortogràfiques i tipogràfiques.
4. El discurs literari Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d’altres mons, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.
Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques virtuals.
Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat. Martí Domínguez i Enric Valor.
La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent Andrés Estellés i María Beneyto.
Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies.
300
L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster.
1.4. Els temes transversals i el tractament de la diversitat
Continuem tractant curricularment alguns temes transversals (Educació ambiental,
Educació per a la pau, Educació del consumidor, Educació per a la igualtat
d’oportunitats entre sexes, Educació per a l’oci i el temps lliure, Educació per a la
diversitat cultural, Educació per a la solidaritat…) Aquests temes apareixen formulats,
sobretot, com a continguts actitudinals, però també com a continguts conceptuals i
procedimentals en alguns casos.
Solem incloure aquests temes a partir de textos (orals o escrits) que poden ser
tant reals i actuals, com literaris i d’altres èpoques, i solen treballar-se en activitats
diverses (tant individuals com col·lectives, orals i escrites). Però perquè aquests
continguts no esdevinguen elements aïllats i, per tant, difícilment assumibles com a
valors que han de ser omnipresents en la comunicació personal de cadascú, hem
assumit que:
a) que estiguen presents en totes les unitats i que mantinguen una relació adequada amb cada context històric, literari o comunicatiu; i
b) que les mostres de discursos que oferim i les activitats que els treballen impulsen l’alumnat, d’una manera natural i integradora, a reflexionar i a posicionar-s’hi.
Quant al tractament de la diversitat, en estudiar els processos d’ensenyament-
aprenentatge, hom sol coincidir en el fet que els aprenentatges depenen de les
característiques singulars de cada aprenent, de les experiències que ha viscut –
diferents centres, professorat, materials didàctics, grau d’exigències…– i dels seus
interessos, motivacions i capacitats. En Batxillerat, sembla més raonable exigir de
l’alumnat que, majoritàriament, tinga voluntat d’assolir, com a mínim, un nivell mitjà
de coneixements dins del grup. Això implica que cal esperar que l’actitud dels discents
siga estructurada, homogènia i positiva de cara a l’activitat acadèmica, per tal com es
tracta d’una etapa postobligatòria adreçada als estudis posteriors, i perquè els anys i la
superació de l’ESO hauran marcat un procés de selecció i de més maduresa. Però, de
tota manera, pensem que no cal descuidar un enfocament pedagògic que, també en
Batxillerat, contemple l’atenció a la diversitat de l’alumnat com un eix de la seua
actuació.
D’acord amb el que acabem de dir, el currículum ha de ser obert, flexible i
diversificat i s’ha de regir pels principis d’unitat, de diversificació i d’especialització en
alguns dels grans àmbits del saber, de la cultura i de la professionalització, el projecte
que concreta la proposta de Bromera.txt per a Batxillerat presenta els trets següents:
301
a) Es guia pel principi d’unitat ja que, pel que fa als continguts, sobretot amb relació als conceptuals, abasta els mínims requerits pel currículum oficial i, a més, contempla un conjunt d’elements bàsics, assumibles per la pràctica totalitat dels alumnes i de les alumnes d’aquest nivell.
b) Al mateix temps, és obert, flexible i diversificat, sense que hi falten els continguts bàsics establits, possibilita diverses ordenacions didàctiques i selecció de les activitats i la matèria curricular.
c) Moltes activitats possibiliten el treball en grup. Aquest sistema pot continuar sent una eina per a facilitar la interacció entre alumnes amb diferents capacitats i coneixements i pot millorar la motivació i la competència dels més febles, afavorint l’aprenentatge per la imitació de les estratègies i dels recursos utilitzats pels companys i companyes.
En conclusió, les nostres propostes pretenen adequar el procés d’ensenyament-
aprenentatge a les característiques específiques de cada alumne. Amb aquesta
intenció es plantegen formes d’intervenció educativa que facen compatibles els
interessos del grup i els de l’individu de manera que el motiven a esforçar-se, a
emprendre alguna de les diverses vies de treball que se li proposen a fi d’aconseguir,
com a objectiu prioritari, una preocupació personal per la nostra llengua i la nostra
literatura, tant en el seu vessant comunicatiu i sociolingüístic com en la seua faceta
estètica. Però açò ho aconseguirem si, a partir del coneixement, som capaços de
provocar canvis en els comportaments lingüístics –individuals i col·lectius– i que
aquests esdevinguen hàbits permanents de respecte al patrimoni lingüístic i cultural
dels valencians, per damunt de l’assignaturització i com alguna cosa més profunda que
el legítimament desitjat aprovat.
1.5. Els criteris d’avaluació
Els criteris d’avaluació dels dos cursos de Batxillerat per a l’assignatura Valencià: llengua
i literatura, atenent el DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació, són els següents:
PRIMER CURS SEGONS CURS
1. Analitzar oralment i per escrit textos
(orals, escrits i iconicoverbals) pertanyents
a diferents situacions de comunicació,
tenint en compte la funció social que
exerceixen, la tradició cultural en què
s’inscriuen i els valors que transmeten,
assenyalant-ne les idees principals i les
secundàries, aportant-hi una opinió
1. Analitzar i valorar textos escrits de
diferent grau de formalització, tenint en
compte la funció social que exerceixen, la
tradició cultural en què s’inscriuen,
l’estructura i els valors que transmeten,
302
personal.
2. Realitzar, de forma oral, una exposició
acadèmica sobre un tema, planificant-la
prèviament i adoptant l’estratègia
comunicativa adequada.
2. Elaborar treballs crítics a partir de la
consulta de fonts de divers tipus i integrar
la informació en textos de síntesi, que
presenten les dades principals i els distints
punts de vista, les seues relacions i la
perspectiva pròpia, utilitzant els
procediments de documentació i
tractament de la informació propis de
l’àmbit acadèmic.
3. Elaborar breus treballs crítics a partir de
la consulta de fonts de divers tipus i
integrar la seua informació en textos de
síntesi, que presenten les dades principals
i els distints punts de vista, les seues
relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant
els procediments de documentació i
tractament de la informació propis de
l’àmbit acadèmic.
3. Compondre textos escrits expositius i
argumentatius de caràcter formal, sobre
temes literaris, literaris o relacionats amb
l’actualitat social i cultural.
4. Compondre textos escrits expositius i
argumentatius sobre temes literaris o
lingüístics.
4. Identificar en intercanvis comunicatius
de qualsevol tipus, especialment en textos
específics, expressions i valoracions que
denoten usos discriminatoris (en relació
amb el gènere social, amb la llengua, amb
el grup ètnic o amb la pertinença a grups
considerats marginals en la nostra
societat), reflexionar críticament sobre
estes i evitar-les en les produccions
pròpies.
5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació
de textos i en la regulació de les
produccions pròpies, els coneixements
sobre les diferents unitats de la llengua,
les seues combinacions i, si és el cas, la
relació entre aquestes i els seus significats.
5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació
de textos i en la regulació de les
produccions pròpies, els coneixements
sobre les diferents unitats de la llengua,
les seues combinacions i, si és el cas, la
relació entre aquestes i els seus significats;
utilitzant-hi la terminologia adequada.
6. Discernir els components bàsics i
l’estructura del lèxic del valencià i analitzar
6. Comprendre l’origen i la formació del
valencià en la seua història i en el moment
303
críticament els mecanismes d’incorporació
d’elements fònics, morfosintàctics i lèxics
com a conseqüència de les relacions entre
les llengües.
actual; valorant-ne les varietats.
7. Distingir les diferents llengües
constitucionals d’Espanya, especialment
de la Comunitat Valenciana
7. Distingir les diferents llengües
constitucionals d’Espanya, conéixer-ne
l’origen i l’evolució, promoure’n l’ús
normalitzat en tots els àmbits i valorar
críticament les situacions de bilingüisme.
8. Conéixer, identificar i analitzar en
activitats discursives diverses les actituds
sociolingüístiques que es manifesten, així
com les diferents causes que poden
tindre, en una situació de contacte de
llengües.
8. Conéixer, identificar i analitzar les
varietats lingüístiques (espacials, socials i
d’estil) del valencià.
9.- Interpretar el contingut d’obres
literàries breus i fragments significatius de
la història literària en valencià (des dels
inicis fins al segle XIX) utilitzant els
coneixements sobre les formes literàries i
els distints períodes, moviments i autors.
9. Analitzar l’evolució històrica dels
gèneres literaris en valencià (segle XX i
XXI), atenent el marc històric i cultural i la
seua relació amb les obres i els autors més
destacats, coneixent i aplicant tècniques
d’anàlisi i de comentari de textos per a
interpretar obres literàries breus i
fragments significatius d’estes èpoques,
utilitzant els coneixements pertinents
sobre les formes literàries i els distints
períodes, moviments i autors.
10. Manejar els recursos informàtics bàsics
i aplicar-los a la busca i elaboració de la
informació.
10. Manejar els recursos informàtics bàsics
i aplicar-los a la busca i elaboració de la
informació.
304
2. Els materials didàctics de Batec per a Batxillerat
El professorat, a l’hora de programar aquesta matèria, té propostes, necessitats i
preferències diferents que ens hem esforçat a conjuminar al màxim perquè no resulten
excloents o perquè, com a mínim, permeten un cert grau de personalització didàctica.
Però l’objecte d’estudi del Batxillerat actual s’organitza oficialment al voltant de quatre
blocs de contingut: estudi del discurs, estudi de la llengua, tractament de la informació i
el discurs literari. I, tot i que varien els temes estrictes de cada unitat, els blocs són els
mateixos per als dos cursos, la qual cosa fa que hàgem de combinar:
a) el coneixement de tot fet lingüístic com un fet comunicatiu, on
intervenen uns quants elements que el configuren,
b) la reflexió i la pràctica sobre el codi lingüístic per a millorar la
capacitat de comprensió i producció de textos,
c) el coneixement i l’aplicació dels recursos estilístics i literaris,
d) la història de la nostra literatura amb referències a textos significatius
d’altres cultures,
e) els tallers lingüístics i els literaris, i
f) la pràctica d’una sèrie de tècniques d’aprehensió de la informació,
que faran que el treball intel·lectual siga més pràctic i efectiu, i més
adequat a les noves possibilitats tecnològiques (TIC).
Però som conscients, i també volem que en siga el professorat des de bon
començament, que atendre totes les sensibilitats educatives implica oferir un ventall tan
ampli de possibilitats que de cap de les maneres es poden dur a terme totes extensament
i profundament. Açò vol dir que en els nostres materials oferim la possibilitat de
treballar tots els aspectes, però deixem en les mans del professorat la capacitat de
decidir-ne l’ordre i l’aprofundiment, resseguint els materials de cada unitat.
Els materials de què disposa el professorat per a desenvolupar el currículum són:
1. El llibre de l’alumne (Batec 1 i Batec 2), que és l’eina principal amb què compta l’alumnat per a adquirir la primera part dels continguts exigits a l’etapa.
2. El CD (un per a Batec 1 i un altre per a Batec 2) de recursos sonors, que conté versions musicades de poemes, fragments recitatius de textos narratius, teatrals i poètics, relacionats tots ells amb parts del currículum
3. El DVD (un per a Batec 1 i un altre per a Batec 2) de recursos audiovisuals, amb documents de vídeos procedents de films, reportatges especialitzats, programes televisius, falques promocionals, representacions teatrals..., els quals ajuden a comprendre, valorar i il·lustrar alguns apartats del currículum
4. La guia de recursos (una per a Batec 1 i una altra per a Batec 2) didàctics per al professorat, amb:
el solucionari per a totes les activitats del llibre de l’alumne,
la concreció d’objectius, continguts i criteris d’avaluació en cada unitat didàctica
un annex de textos complementaris a algunes activitats del llibre de l’alumne
la normativa vigent del currículum del Batxillerat en matèria de llengües.
5. El suport d’Internet des de http://onex.bromera.com/ per a generar activitats i proves d’avaluació
305
2.1. El llibre de l’alumne
El llibre Batec es troba dividit en nou unitats, que al seu torn contenen cinc apartats
importants. El professorat determinarà, en cada cas, el ritme, la selecció i
l’aprofundiment de continguts i activitats.
En Batec 1 el primer i el segon apartats són aproximacions a la tradició literària
històrica i contemporània (Història de la literatura i Un passeig literari pel segle XX
respectivament) per tal que des de la literatura es combinen a les classes la visió del
passat i del present. A continuació hi ha la secció Tècniques de treball, des d’on
s’acaren moltes de les destreses lingüístiques i procedimentals per a l’elaboració de
textos, treballs monogràfics, recerca d’informació... que es demanen des del
currículum. Les dues últimes seccions de les unitats són de llengua: una de reflexió
lingüística (La llengua en el seu context) i una altra de molt pràctica (Una norma per a
tots), amb exercicis d’ortografia, de gramàtica i lèxic, que pot ser en bona part
autocorrectiva. Es clou cada unitat amb una proposta d’autoavaluació (Repassem), en
què es revisen la major part dels continguts treballats a la unitat.
2.2 Quadre de continguts de Batec 1
Aquest són els quadres de continguts de Batec 1 . L’organització que s’hi proposa està
pensada per dividir el contingut del llibre en tres segments de tres unitats cadascun,
els quals correspondrien a les tres avaluacions del Batxillerat. Això no obstant es pot
seguir igualment una seqüenciació vertical, des de la qual es treballarien en bloc
determinats continguts i objectius d’una secció que si així interessara per la dinàmica
de l’aula o per la programació general de determinats departaments didàctics o
professors.
306
307
BATEC 1
HISTÒRIA DE LA
LITERATURA
UN PASSEIG
LITERARI PEL
SEGLE XX
TÈCNIQUES DE TREBALL LA LLENGUA EN EL SEU CONTEXT NORMATIVA
1
Primers
batecs
(pàgs. 7-38)
Concepte de
literatura.
La narrativa
Primer terç
del segle XX
Escriure
El procés d’escriptura
Escrits per a ser dits
L’escriptura literària
La comunicació: concepte i
elements.
Funcions del llenguatge
La llengua com a sistema
Obertura de les vocals
L’article
Els indefinits prou i bastant
Verbs irregulars
Nexes: i i o
La derivació
2
Del batec a
la paraula
(pàgs. 39-
68)
La poesia i el teatre La literatura
de
postguerra
Recerca d’informació (fonts tradicionals
i noves fonts)
La XLPV
Àmbits d’ús, gèneres discursius i
registres lingüístics
La separació sil·làbica
Els possessius i els numerals
L’imperfet en –eia
Formes verbals acabades en *am i
*au
Incorreccions en la causalitat
Composició de mots
3
Primeres
paraules
(pàgs. 69-
102)
La prosa medieval La literatura
en el
període
constitucion
al
El subratllat, el resum i l’esquema
Noves tecnologies
Els dialectes geogràfics
Caracterització del valencià com a
varietat dialectal.
L’origen del valencià.
Geminacions, apostrofació i
contracció.
res, gens, cap
Segona conjugació
perquè, per què i per a què.
Cultismes, neologismes i arcaismes
4
Paraules
justes
(pàgs. 103-
132)
Entre el
medievalisme i els
nous temps
La literatura
ètica i el
compromís
El treball monogràfic i l’exposició oral Del fonema al text: la doble
articulació del llenguatge.
La fonologia de la nostra llengua
respecte a altres sistemes lingüístics
La morfologia: categories
gramaticals
L’accentuació.
L’article neutre
Els verbs cloure i fondre
Partícules adversatives
308
Vulgarismes
5
Paraules
cantades
(pàgs. 133-
164)
Dels trobadors a
Ausiàs March
Vicent
Andrés
Estellés
Comentari de poesia Nivells i disciplines lingüístiques
L’accent diacrític
La dièresi.
Els pronoms febles en, ho i hi
Els verbs pondre, posar i soler
que i què
Coherència lèxica dels derivats
HISTÒRIA DE LA
LITERATURA
UN PASSEIG
LITERARI PEL
SEGLE XX
TÈCNIQUES DE TREBALL LA LLENGUA EN EL SEU CONTEXT NORMATIVA
6
Paraules
contades
(pàgs. 165-
198)
La narrativa de
cavallers
Mercè
Rodoreda
Comentari de narrativa La formació i la creació de paraules b/ v /, -b/-p, -t /-d
Pronoms febles CI i CD
Verbs acabats en -metre i –cebre
com a, per a, fins a, des de, cap a
Semblants però diferents
7
Batecs del
pensament
(pàgs. 199-
230)
Renaixement,
Barroc i
neoclacissisme
Joan Fuster Textos crítics: ressenya i dissertació La sintaxi
Del pensament a l’oració
Els constituents bàsics de l’oració
(subjecte i predicat)
Els complements
-c/-g, cu/qu/k
El CD i la preposició a
Verbs velaritzats
Les preposicions a i en locatives
Expressions genuïnes amb
preposicions
8
Batecs a
l’escenari
(pàgs. 231-
258)
La tradició teatral Rodolf
Sirera
Comentari de teatre Les propietats textuals: coherència,
cohesió i adequació.
La modalització i la
impersonalització en els textos
z, s, ss, c, ç
El CD i el participi
Verbs acabats en -éixer
Les preposicions a i en temporals
Locucions adverbials
9 La Renaixença Renovació i
experiment
La reescriptura i els processadors de Conceptes bàsics en sociolingüística. Grafies palatals
309
Nous batecs
(pàgs. 259-
290)
ació
literàries
textos El contacte de llengües a Espanya.
Les actituds lingüístiques
Adverbis en –ment
Els verbs de la tercera conjugació
Preposicions per a expressar la
localització vertical
Coherència lèxica interna
310
Parts i seccions de les unitats:
1) Presentació de la unitat, on hi ha el títol que identifica tota la unitat i els continguts conceptuals que s’hi tracten
2) Teoria de la literatura (unitats 1 i 2): aquesta secció obri tan sols les dues primeres unitats. Es pretén de fer així, una introducció teòrica i pràctica del funcionament del codi literari i dels trets dels seus gèneres tradicionals: narrativa i assaig (unitat 1), i poesia i teatre (unitat 2.)
3) Història de la literatura (unitats 3 - 9): aquesta secció fa un recorregut per la història social i cultural de la nostra llengua, i centra la seua anàlisi en la producció literària contextualitzada (autors, obres, època, estils literaris...) Hi distingirem:
Una pàgina de presentació de la secció on apareix el títol i s’hi fa un primer acostament al tema tractat
Un seguit de fulls que desenvolupen per apartats –d’una pàgina o d’una doble pàgina d’extensió– continguts relacionats amb el tema de la secció. En aquests fulls es combinen explicacions conceptuals, textos identificats amb una numeració creixent, i activitats relacionades amb la comprensió dels conceptes, dels textos; o de recerca, producció de textos, debat...
La sessió de lectura: una doble pàgina en què s’ofereix una lectura generosa, que pretén provocar el gust de la lectura de textos importants de la nostra tradició literària, a través d’activitats d’animació lectora i de comprensió. Aquesta doble pàgina està dissenyada perquè corresponga grosso modo a una sessió a l’aula dedicada a la lectura i a les activitats al voltant de la lectura..
El Tòpic literari serveix d’enllaç entre diverses visions d’un tema al llarg de la història de la literatura. El tema (o tòpic literari) té relació amb algun aspecte important de la temàtica tractada en la secció i, sovint també, de la temàtica que tractarà el passeig literari pel segle XX.
Un passeig literari pel segle XX (que canvia la coloració del fons de pàgina) pretén un acostament molt dinàmic a la literatura produïda en l’últim segle. Aquesta secció vol servir d’estímul per a la lectura de textos d’autors contemporanis, a partir d’una aproximació diferent i bastant lliure: - la contextualització social, cultural i històrica en la producció literària
(unitats 1, 2 i 3 - la focalització en un autor consagrat i la seua obra, des de cadascun dels
gèneres literaris (unitats 5,6,7 i 8) - l’anàlisi de la producció literària en la nostra llengua des de
plantejaments diversos com ara el compromís social (unitat 4) o l’experimentació literària (unitat 9)
4) Tècniques de treball es planteja com una eina important per a dominar molts continguts procedimentals del currículum. El plantejament d’aquesta secció no és en absolut teòric, sinó d’aplicació pragmàtica a través de projectes i d’activitats de producció lingüística. La metodologia parteix d’una breu
311
explicació, segueix amb la presentació d’un model de text sobre el qual es proposarà el treball de recerca o de creació.
5) La llengua en el seu context és una secció en què es desenvolupen, amb la mateixa metodologia de les seccions anteriors, els continguts del bloc “Estudi de la llengua” assignats al primer de Batxillerat en el DECRET 102/2008, del currículum del Batxillerat. Molts d’aquests conceptes es reprendran en Batec 2, en tractar de manera globalitzada la pragmàtica textual des de la cohesió interna, la coherència significativa i l’adequació al context de cada discurs.
6) La secció Una norma per a tots pretén revisar qüestions concretes de la normativa ortogràfica, gramatical i lèxica, en aquells aspectes específics que l’experiència docent marca com a errors comuns dels usuaris de la llengua. Té un tractament pràctic de repàs puntual de gramàtica, i aplicació pràctica subsegüent, amb un exercici. Aquesta secció, per parts o globalment, es pot tractar en moments d’inflexió durant una sessió a l’aula, o també tenir un tractament més aviat autocorrectiu per part de l’alumnat.
7) L’Autoavaluació ofereix un seguit d’activitats de recapitulació i repàs dels principals continguts treballats al llarg de les seccions de cada unitat.
312
313
314
10. 3. Distribució concreta dels continguts en les unitats de Batec 1: procediments, conceptes i actituds
3.1. UNITAT 1
3.1.1. Conceptes
Aproximació al concepte de literatura
L’especificitat de l’acte comunicatiu literari
Les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història
Els elements bàsics de la narrativa
Aproximació als principals fets politicosocials del primer terç de segle XX
La producció cultural i literària del Modernisme, del Noucentisme i de l’Avantguardisme
Les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la València del segle XX fins a la Guerra Civil
Les fases bàsiques del procés d’escriptura
El concepte de la comunicació i les funcions comunicatives
Aprofundiment en les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià
L’ús dels indefinits ALGÚ, NINGÚ, ALGUN, CAP, BASTANT i PROU
El present i formes no personals dels principals verbs irregulars
Les conjuncions I i O
Els derivats cultes
3.1.2. Procediments
Identificació de l’especificitat literària i les seues diferents mostres
Reconeixement de l’especificitat de l’acte comunicatiu literari
Identificació dels diferents gèneres literaris al llarg de la història
Reconeixement dels elements bàsics de la narrativa
Identificació dels principals fets politicosocials del primer terç de segle XX
Reconeixement de les mostres literàries del Modernisme, del Noucentisme i de l’Avantguardisme
Reconeixement dels autors i dels moviments literaris més emblemàtics de la València del segle XX fins a la Guerra Civil
Identificació i utilització de les fases bàsiques del procés d’escriptura
Reconeixement del fenomen comunicatiu i les seues funcions
Repàs de les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià
Repàs dels indefinits ALGÚ, NINGÚ, ALGUN, CAP, BASTANT i PROU
Repàs del present i formes no personals dels principals verbs irregulars
L’ús de les conjuncions I i O
Formació dels derivats cultes
315
3.1.3. Actituds
Valoració de la literatura i anàlisi del concepte
Valoració de la literatura com a especificitat humana i humanitzadora
Valoració i anàlisi de la literatura com a acte comunicatiu
Valoració i anàlisi dels gèneres literaris al llarg de la història
Valoració i anàlisi dels elements bàsics de la narrativa
Valoració de l’esforç normalitzador en el primer terç de segle XX
Anàlisi i valoració de la producció literària en el modernisme, noucentisme i avantguardisme
Anàlisi i valoració de l’esforç dels intel·lectuals valencians en els primers anys del segle XX
Valoració de l’escriptura com un procés conscient que es pot aprendre i millorar
Valoració dels mecanismes comunicatius de les llengües naturals
Anàlisi i valoració de la variació lingüística com un fenomen intrínsec a totes les llengües
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística
3.2. UNITAT 2
3.2.1. Conceptes
La recepció i interpretació literàries
Elements bàsics del gènere poètic
Especificitats del teatre com a text i com a espectacle
Acostament als principals fets politicosocials del franquisme
Producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco
La producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili
Autors significatius del segle XX , des de la postguerra fins al 1978
Els mecanismes tradicionals de recerca d’informació: les biblioteques
La Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)
Els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació
Mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet
Llocs web útils a Internet sobre Llengua i Literatura
Els àmbits d’ús lingüístics, els gèneres discursius i els registres
La separació sil·làbica
L’ús del guionet
Els possessius en el discurs
Particularitats de la 2a conjugació irregular en els imperfets
Corregir expressions de la causalitat incorrectes,
Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos. Composició de mots
3.2.2. Procediments
316
Identificació dels conceptes de recepció i interpretació literàries a partir de versions de textos poètics i teatrals
Reconeixement i interpretació dels elements bàsics del gènere poètic a través de textos
Identificació de les principals figures poètiques
Interpretació dels principals esquemes mètrics de la nostra tradició poètica
Reconeixement i interpretació de les especificitats del teatre com a text i com a espectacle, a través de textos
Identificació dels principals fets politicosocials del franquisme
Reconeixement de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco a través de textos literaris i expositius
Identificació d’alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des de la postguerra fins al 1978
Identificació dels mecanismes tradicionals de recerca d’informació a les biblioteques
Reconeixement de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)
Identificació dels nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació
Reconeixement dels mecanismes informàtics i electrònics de recerca a Internet
Identificació de fulls web útils a Internet per al desenvolupament del temari de l’assignatura
Distinció dels diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els seus principals gèneres discursius i registres
Repàs de la separació sil·làbica
Revisió de l’ús del guionet
Aprofundiment en el bon ús l’ús dels possessius en el discurs
Revisió d’algunes particularitats de la conjugació irregular
Correcció d’expressions de la causalitat incorrectes
Reflexió sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
3.2.3. Actituds
Valoració de la importància de la recepció i interpretació literàries
Valoració del coneixement dels elements bàsics del gènere poètic per a la fruïció estètica de la poesia
Valoració del treball col·lectiu dels muntatges teatrals i de l’organització necessària per arribar a l’espectacle
Anàlisi del context polític del franquisme i reconeixement, per contrast, de valors com ara la tolerància, la llibertat i la riquesa del plurilingüisme
Anàlisi i valoració de l’esforç, a l’exili i en la clandestinitat , de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco
Anàlisi i valoració dels principals protagonistes de la represa literària durant el Franquisme
Valoració dels moviments de resistència i de protesta, en defensa de la llibertat i del canvi del règim totalitari de Franco
Valoració de les biblioteques com a centre d’emmagatzematge del saber
Valoració de la utilitat de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)
317
Anàlisi i valoració de nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació
Valoració de la utilitat dels mètodes de recerca d’Internet
Anàlisi i valoració del bon ús dels fulls web a Internet
Valoració de la utilitat d’alguns fulls web per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura
Valoració de la diversitat lingüística en àmbits, gèneres i registres de llengua
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística, tant en els camps ortogràfic, morfosintàctic o lèxic
3.3. UNITAT 3
3.3.1. Conceptes
Reconeixement dels principals factors històrics en la configuració i expansió de la Corona d’Aragó
La funció estandaritzadora de la Cancelleria Reial
Els primers textos escrits en la nostra llengua
La prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV
L’obra de Ramon Llull
Les quatre cròniques i la seua funcionalitat
La funció social de la literatura al llarg de la història, a través de textos
La situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la seua incidència en la nostra comunitat lingüística
Els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari, a l’actualitat
Els conceptes de subratllat, resum i esquema
Les noves fonts d’informació electròniques
Els conceptes de llengua i dialecte
L’origen del valencià
La variació dialectal de la nostra llengua
Aprofundiment en l’apostrofació i la contracció
L’oposició RES, CAP, GENS
Aprofundiment en els verbs de la segona conjugació
L’oposició PERQUÈ, PER QUÈ i PER A QUÈ
El concepte de cultisme, neologisme i arcaisme
3.3.2. Procediments
Interpretació i construcció de taules cronològiques
Interpretació de mapes històrics
Identificació dels principals factors històrics en la configuració i expansió de la Corona d’Aragó
Reconeixement de l’estàndard de la Cancelleria Reial
Identificació dels primers textos escrits en la nostra llengua
Reconeixement de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV
318
Reconeixement i interpretació de l’obra de Ramon Llull a través de fragments de textos escollits
Reconeixement de les quatre cròniques i la seua funcionalitat a través de fragments de textos escollits
Identificació de la funció social de la literatura al llarg de la història, a través de textos
Identificació de la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la seua incidència en la nostra comunitat lingüística
Reconeixement dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari, a l’actualitat
L’ús de les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema
L’ús de les noves fonts d’informació electròniques
Identificació de la llengua i els dialectes a través de situacions concretes
Reconeixement de l’origen del valencià
Identificació de la variació dialectal de la nostra llengua
Repàs de l’apostrofació i la contracció
Repàs de l’oposició RES, CAP, GENS
Repàs dels verbs de la segona conjugació
Repàs de l’oposició PERQUÈ, PER QUÈ i PER A QUÈ
L’ús i la formació de cultismes, neologismes i arcaismes
3.3.3. Actituds
Anàlisi i valoració de la configuració de la Corona d’Aragó i la seua expansió
Anàlisi i valoració de la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial
Anàlisi i valoració dels primers documents escrits en la nostra llengua
Anàlisi i valoració de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV
Anàlisi i valoració de l’obra de Ramon Llull en el seu context politicosocial
Anàlisi i valoració de les quatre cròniques i la seua funcionalitat justificatòria
Anàlisi i valoració de la funció social de la literatura
Anàlisi i valoració de la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la seua incidència en la nostra comunitat lingüística
Anàlisi i valoració dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari, a l’actualitat
Anàlisi i valoració de la influència de l’esforç privat i de l’institucional e el nostre redreçament literari
Anàlisi i valoració dels mecanismes del subratllat, del resum i de l’esquema
Anàlisi i valoració de les noves fonts d’informació electròniques
Anàlisi i valoració de l’oposició llengua i dialecte
Anàlisi i valoració de l’origen del valencià
Anàlisi i valoració de la variació dialectal de la nostra llengua
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística
3.4. UNITAT 4
319
3.4.1. Conceptes
El pas del món medieval a l’humanisme
Les principals característiques i autors de la prosa religiosa i l’oratòria: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda
El corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge
L’escola satírica valenciana: Jaume Roig i l’Espill
L’obra d’Isabel de Villena
El concepte de misogínia i la seua evolució
3.4.2. Procediments
3.4.3. Actituds
3.5. UNITAT 5
3.5.1. Conceptes
Característiques de la poesia trobadoresca: formes, gèneres i temes
Diferència entre trobadors i joglars
Els trobadors de la Corona d’Aragó: Cerverí de Girona
Els certàmens i els tractats poètics
Jordi de Sant Jordi
Les principals característiques de l’obra d’Ausiàs March
El tòpic de l’amor a través del temps
Les principals línies per entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés
El comentari de textos
El comentari de text poètic
Nivells d’anàlisi lingüística i disciplines lingüístiques que se n’ocupen
L’accent diacrític
La dièresi
Ús dels pronoms febles EN, HO i HI
Els verbs PONDRE i POSAR i derivats, i els derivats de -SOLDRE
Les partícules tòniques QUÈ i QUE
La coherència lèxica en els derivats
3.5.2. Procediments
Reconeixement del components associats a la creació poètica en l’edat mitjana: el cant i les estructures rítmiques
Identificació de les tradicions primeres que influïren en la poesia peninsular: les kharges i la tradició trobadoresca
320
Reconeixement de les característiques de la poesia trobadoresca, en formes, gèneres i temes
Identificació de les diferències entre trobadors i joglars
Reconeixement de la relació de la cultura d’Occitània amb la Corona d’Aragó, fins al segle XIII
Identificació d’alguns trobadors nascuts en els territoris de la Corona d’Aragó: especialment la figura i l’obra de Cerverí de Girona
Identificació del paper dels certàmens poètics a partir del XIV dels tractats poètics medievals
Reconeixement de la figura de Jordi de Sant Jordi i dels trets de la seua producció poètica
Identificació de les principals característiques de l’obra d’Ausiàs March
Reconeixement del tòpic de l’amor en literatura a través del temps
Identificació de les principals línies per entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés
Identificació dels passos principals a tenir en compte per a un comentari de textos literari
Identificació dels aspectes poètics puntuals a tenir en compte en un comentari de text poètic
Reconeixement d’algunes figures retòriques bàsiques emprades en el llenguatge poètic
Identificació dels nivells d’anàlisi lingüística i de les disciplines lingüístiques que se n’ocupen
Repàs de la normativa de l’accent diacrític
Repàs de la normativa de la dièresi
Repàs de l’ús dels pronoms febles EN, HO i HI
Identificació de la correcta utilització dels verbs PONDRE i POSAR, dels seus derivats, i dels derivats de -SOLDRE
Coneixement de l’ús correcte de les partícules tòniques QUÈ i QUE
Reflexió i pràctica sobre la coherència lèxica en els derivats
3.5.3. Actituds
Anàlisi i valoració de la tradició poètica dels inicis de la literatura romànica
Valoració de la primera literatura bilingüe en la Península: les kharges
Anàlisi i valoració de la importància de la concepció de l’amor cortés en la cultura europea
Anàlisi i valoració del model vital de trobadors i joglars en el marc del feudalisme
Anàlisi i valoració de les relacions de la Corona d’Aragó amb el Llenguadoc, i dels lligams de cooperació supranacionals que s’hi establiren
Anàlisi i valoració de l’evolució poètica que suposa l’obra de Jordi de Sant Jordi
Anàlisi i valoració dels canvis que suposaren els plantejaments poètics d’Ausiàs March en el panorama literari: temes, llengua, estil, percepció de la dona i de les relacions sentimentals, barreja entre la tradició i la modernitat...
Anàlisi i valoració de l’evolució del tema de l’amor al llarg de la història de la literatura
321
Anàlisi i valoració de l’obra (temes i registre poètic) i de l’actitud vital compromesa del poeta Vicent Andrés Estellés
Anàlisi i valoració de les passes a seguir per a l’elaboració d’un bon comentari literari
Anàlisi i valoració dels nivells lingüístics intrínsecs al llenguatge verbal, i de les disciplines que l’estudien
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística
3.6. UNITAT 6
3.6.1. Conceptes
Origen i tradició de la matèria de Bretanya
Semblances i diferències entre els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques. Realitat i ficció
El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín
Curial e Güelfa
Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
El Segle d’Or de les nostres lletres
L’heroi i antiheroi literari al llarg de la història
Les línies narratives de la postguerra
Principals característiques de l’obra de Mercè Rodoreda
El comentari de textos narratius
Els mecanismes externs i interns de creació lèxica
les grafies B i V i les oclusives finals
la combinació de CI i CD en els pronoms febles
els verbs acabats en -METRE i -CEBRE
l’ús de les preposicions: COM A, PER A, FINS A, DES DE i CAP A
reflexió sobre algunes confusions lèxiques
3.6.2. Procediments
Reconeixement de l’origen i de la tradició europea de la matèria de Bretanya
Identificació en un text dels trets propis del personatge arquetípic del “cavaller”
Identificació de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc
Reconeixement dels elements meravellosos dels llibres de cavalleries
Identificació de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques
Reconeixement dels principals trets dels relats El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín
Reconeixement dels principals trets de la novel·la Curial e Güelfa
Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la seua obra
Reconeixement dels principals trets de la novel·la Tirant lo Blanc
322
Identificació dels diferents tractaments respecte de les relacions sentimentals en la baixa edat mitjana, i comparació amb la novel·la Tirant lo Blanc
Reconeixement de les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d’Or de les nostres lletres
Identificació a través dels textos, de la varietat estilística de la producció literària del XV i importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte
Reconeixement dels conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través dels textos
Identificació de les principals línies narratives de la postguerra
Reconeixement de les principals característiques de l’obra de Mercè Rodoreda
Identificació de fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i Mirall trencat
Identificació d’un model de comentari de textos narratius a partir d’un exemple de comentari
Identificació dels principals mecanismes de creació lèxica en una llengua
les grafies B i V i les oclusives finals
la combinació de CI i CD en els pronoms febles
els verbs acabats en -METRE i -CEBRE
l’ús de les preposicions: COM A, PER A, FINS A, DES DE i CAP A
reflexió sobre algunes confusions lèxiques
3.6.3. Actituds
Valoració de la tradició europea de la matèria de Bretanya
Valor del model cavalleresc en el seu context sociocultural
Reflexió sobre la relació entre literatura i vida, en la baixa edat mitjana
Valoració de la singularitat dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín
Reflexió sobre les obres literàries (i les vides) a cavall de dos models culturals i/o religiosos
Valoració de la singularitat de la novel·la Curial e Güelfa
Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell i comparació amb els valors propis
Valoració de la singularitat de la novel·la Tirant lo Blanc
Valoració de l’expressió desacomplexada de les relacions sentimentals a la novel·la Tirant lo Blanc
Valoració del context socioeconòmic que impulsà l’esplendor cultural valencià al segle XV
Valoració de la riquesa estilística de la producció literària del XV i de la importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte
Reflexió sobre els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària i de la necessitat d’adaptar-se a estàndards culturals diferents del propi, per entendre determinats textos literaris i/o altres situacions
Valoració la diversitat estilística en narrativa durant la postguerra
Reflexió sobre la dedicació literària de Mercè Rodoreda
Valoració de la singularitat de les novel·les La plaça del diamant i Mirall trencat
Valoració de la realització d’un comentari de textos narratius seguint les pautes d’un model
323
Valoració de l’ús correcte de la llengua tant en el camp ortogràfic i ortofònic, com en el gramatical i lèxic
3.7. UNITAT 7
3.7.1. Conceptes
Les causes de la Decadència social i literària als Regnes de la Corona d’Aragó
L’obra de Roís de Corella
El Renaixement en literatura i Joan de Timoneda L’estètica del Barroc Els escriptors del nostre Barroc: El Rector de Vallfogona, Francesc
Mulet, Fontanella... La cultura i literatura neoclàssiques: Lluís Galiana i la Rondalla de
rondalles La literatura popular durant la Decadència
La literatura del jo i els llibres de viatges
L’obra assagística de Joan Fuster
Els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació
Els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, sintagma i oració
Els constituents bàsics de l’oració simple
Els tipus d’oracions
Els tipus de complements
Les grafies les grafies finals C i G i CU, QU i K
L’ús de la preposició a i el CD
Els límits de la velarització
Les preposicions A /EN amb valor locatiu
Algunes expressions genuïnes amb preposicions
3.7.2. Procediments
Construcció de taules cronològiques
Lectura i anàlisi d’obres i fragments d’obres significatives dels autors d’aquest període
Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la producció literària d’aquest període a partir dels textos proposats
Interpretació i actualització de textos
Creació de textos breus assagístics
Visionatge de documents audiovisuals contemporanis a l’època en què visqué Joan Fuster
Lectura i redacció de textos crítics
Preparació de possibles dissertacions
Identificació d’oracions, sintagmes i frases
Anàlisi d’oracions i complements
Repàs d’aspectes ortogràfics
324
Correcció d’errors morfosintàctics
Compleció de paradigmes verbals
Substitució de castellanismes
3.7.3. Actituds
Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que condicionen la producció literària durant la Decadència
Valoració de les varietats diatòpiques com a manifestació de riquesa cultural i lingüística
Interés pel manteniment de la distintes formes literàries a pesar de la castellanització
Valoració de la importància de l’existència de la literatura culta i de la popular per a la normalitat de la llengua
Anàlisi i valoració dels escrits personals i la seua difusió pública
Valoració del compromís intel·lectual, nacional, social i cultural de Joan Fuster
Anàlisi i valoració de la passió literària de Joan Fuster i Josep Pla
Valoració de la capacitat crítica i social de les ressenyes i les dissertacions
Anàlisi i valoració positiva del coneixement sintàctic
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística
3.8. UNITAT 8
3.8.1. Conceptes
Aproximació als espais del teatre tradicional
El teatre religiós: El misteri d’Elx i les paròdies religioses
El teatre profà: Serafina de Bartolomé Torres i el teatre a la cort de Germana de Foix
El teatre durant els segles XVII i XVIII: Guillem de Castro, Francesc Fontanella, Francesc Mulet i els col·loquiers
El tòpic del “graciós”
El teatre fins els anys 60 del segle XX L’obra de Rodolf Sirera
El comentari de textos teatrals
Les propietats textuals
La modalització o la impersonalització en els textos
normativa: de les grafies Z, S, SS, C i Ç
la concordança del participi amb el CD
els verbs en -ÉIXER
les preposicions A /EN amb valor temporal
locucions adverbials genuïnes
3.8.2. Procediments
325
Identificació dels principals espais escènics del teatre tradicional
Reconeixement de les bases religioses del teatre medieval
Identificació del model teatral religiós o de les paròdies religioses que en sorgeixen
Identificació dels trets singulars de El Misteri d’Elx
Reconeixement de les escasses mostres de comèdia profana en el Renaixement valencià
Identificació dels trets del teatre sorgit de la cort de Germana de Foix
Reconeixement de la influència del teatre espanyol del Barroc, en l’escena valenciana
Identificació de les paròdies populars barroques en el teatre valencià
Identificació de la disposició i localització de les primeres sales de teatre comercial valencianes
Reconeixement dels distints tipus de “graciós” en la comèdia, al llarg de la història del teatre: el bufó, el clown...
Reconeixement de les principals fites teatrals en el segle XX, i en la nostra literatura
Identificació dels trets que caracteritzen el teatre de Rodolf Sirera, i de les etapes de la seua producció
Reconeixement de la importància dramatúrgica de l’obra El verí del teatre
Identificació dels aspectes importants a tractar en un comentari de text teatral
Reconeixement de les propietat inherents als textos: l’adequació, la coherència i la cohesió
Identificació dels aspectes que modalitzen o impersonalitzen els textos
Repàs de la norma relacionada amb l’ús de /z/ i /s/
Repàs de la norma relacionada amb la concordança del participi amb el CD
Coneixement dels límits al model de conjugació de verbs acabats en -ÉIXER a l’infinitiu
Reconeixement de l’ús correcte de les preposicions A i EN, en construccions temporals
Repàs d’algunes locucions adverbials genuïnes
3.8.3. Actituds
Anàlisi i valoració de la importància del fet teatral en la cultura occidental i en l’edat mitjana europea
Anàlisi i valoració de la relació entre la castellanització i la dificultat de desenvolupament del teatre valencià
Anàlisi i valoració del plurilingüisme a partir de l’obra Serafina, de Torres Naharro
Anàlisi i valoració de la permanència de la tradició de El misteri d’Elx, i de la seua declaració com a patrimoni de la humanitat
Anàlisi i valoració de les primeres sales teatrals valencianes
Anàlisi i valoració de la represa de formes teatrals cultes en el teatre valencià i en la nostra llengua
Anàlisi i valoració de la constància i l’esforç d’investigació teatral en l’obra de Rodolf Sirera
Anàlisi i valoració de l’escriptura col·lectiva dels germans Sirera
326
Anàlisi i valoració de la importància de l’obra El verí del teatre
Anàlisi i valoració d’un comentari de text teatral ben elaborat
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística
3.9. UNITAT 9
3.9.1. Conceptes
El context social i polític europeu i espanyol del segle XIX
Les característiques del Romanticisme
La relació del Romanticisme amb la Renaixença
Els models lingüístics de la Renaixença
La literatura dels Jocs Florals i els autors que la representen
El paper de Teodor Llorente i Constantí Llombart en la Renaixença valenciana
La novel·la europea al segle XIX:
Trets principals del Realisme i del Naturalisme en literatura
L’obra de Narcís Oller
El teatre culte del segle XIX i Àngel Guimerà
El sainet i els sainetistes valencians
El tòpic literari del passat i l’enyor
La posició eclèctica dels nostres escriptors davant de l’Avantguardisme
L’experimentació poètica i teatral en la postguerra
L’experimentació narrativa en la postguerra
La generació de 1970
Tendències literàries i autors destacables des dels 80
Mètodes i tècniques per a la reescriptura literària
El treball amb els processadors de textos
La sociolingüística; conceptes bàsics
Aproximació a la història social del valencià
L’ortografia de les consonants palatals
Els adverbis en -MENT
Remarques a la tercera conjugació
Els adverbis i preposicions de localització vertical: BAIX, DALT, AMUNT, AVALL, SOBRE SOTA, DAMUNT, DAVALL
Alguns castellanismes detectables per la fonètica i la forma
3.9.2. Procediments
Construcció de taules cronològiques
Lectura i anàlisi d’obres i fragments d’obres significatives dels autors d’aquest període
Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la producció literària d’aquest període a partir dels textos proposats
Interpretació i actualització de textos
Identificació dels diferents posicionaments lingüístics
327
Detecció dels castellanismes i vulgarismes en els textos populistes
Declamació de textos poètics
Reconeixement de les característiques formalment innovadores
Interpretació de les propostes literàries experimentalistes del segle XX
Creació de textos seguit les pautes indicades
Revisió, correcció i reescriptura de textos proposats
Identificació de les eines d’escriptura dels processadors de textos informàtics
Identificació de distintes situacions de contacte lingüístic
Aplicació dels conceptes de la sociolingüística a la història social del català
Aplicació correcta de les regles ortogràfiques
Correcció d’errors gramaticals
Substitució de castellanismes lèxics
3.9.3. Actituds
Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que condicionen la producció literària durant la Renaixença
Actitud respectuosa cap al redreçament de les llengües minoritzades
Valoració positiva de l’esforç dels nostres escriptors
Anàlisi i valoració crítica dels esforços per la recerca d’un model lingüístic durant la Renaixença
Valoració positiva pel redreçament novel·lístic durant el segle XIX
Valoració crítica dels factors culturals, polítics, socioeconòmics i sociolingüístics i que condicionen la recepció de les obres dramàtiques
Valoració i anàlisi pels esforços innovadors i experimentadors dels escriptors al llarg del segle XX
Valoració positiva per la revisió, la correcció i la reescriptura de textos
Valoració positiva per la presentació de textos
Actitud positiva envers les eines que proporciona la sociolingüística com a disciplina explicativa de les realitats lingüístiques
Valoració positiva de la lleialtat lingüística
Identificació i superació dels prejudicis lingüístics
Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística
4. Objectius i criteris d’avaluació seqüenciats en cada unitat didàctica
4.1. Unitat 1
4.1.1. Objectius didàctics
Reflexionar al voltant del concepte literatura
Reconéixer l’especificitat de l’acte comunicatiu literari
328
Identificar les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història
Interpretar els elements bàsics de la narrativa
Conéixer els principals fets politicosocials del primer terç de segle XX
Identificar la producció cultural i literària del Modernisme, del Noucentisme i de l’Avantguardisme
Reconéixer les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la València del segle XX fins a la Guerra Civil
Interpretar les fases bàsiques del procés d’escriptura i aprendre a utilitzar-les
Aproximar-se al fenomen de la comunicació i identificar-ne les funcions
Reflexionar sobre el concepte de la variació lingüística
Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents: o les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià o l’ús dels indefinits ALGÚ, NINGÚ, ALGUN, CAP, BASTANT i PROU o el present i formes no personals dels principals verbs irregulars o les conjuncions I i O o els derivats cultes
4.1.2 . Criteris d’avaluació
Explicar el concepte de literatura
Analitzar textos literaris com a actes comunicatius
Extraure les característiques dels gèneres literaris
Analitzar els elements bàsics de la narrativa
Identificar els fets politicosocials més rellevants del primer terç de segle XX
Identificar les mostres literàries més significatives del modernisme, noucentisme i avantguardisme
Reconéixer els autors i els moviments culturals més importants de la València del primer terç de segle XX
Seguir les pautes bàsiques del procés d’escriptura
Redactar un autoretrat
Analitzar els elements de la comunicació
Explicar el significat de diferents textos segons els contextos
Extraure les distintes funcions del llenguatge predominants
Analitzar les diferents variacions lingüístiques
Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica
Pronunciar amb correcció
Corregir errades normatives de textos proposats
4.2. Unitat 2
4.2.1. Objectius didàctics
Valorar la importància de la recepció i interpretació literàries
Reconéixer i interpretar els elements bàsics del gènere poètic
329
Reconéixer i interpretar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle
Identificar els principals fets politicosocials del franquisme
Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco
Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili
Valorar i conéixer alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des de la postguerra fins al 1978
Conéixer mecanismes, tradicionals de recerca d’informació les biblioteques
Conéixer i valorar la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)
Conéixer els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació
Conéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet
Reflexionar sobre la validesa dels fulls web a Internet
Conéixer fulls web útils a Internet per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura
Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els seus principals gèneres discursius i registres
Repassar la separació sil·làbica
Revisar l’ús del guionet
Aprofundir en el bon ús l’ús dels possessius en el discurs
Revisar algunes particularitats de la 2a conjugació irregular, en els imperfets
Corregir expressions de la causalitat incorrectes
Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
4.2.2 . Criteris d’avaluació
Reconéixer i interpretar textos literaris a partir de models
Identificar la poeticitat d’uns textos a partir del concepte bàsic del que és poesia
Reconéixer figures poètiques en distints textos
Identificar les actituds líriques a partir de textos poètics
Reconéixer estructures mètriques a partir de textos versificats
Identificar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle
Distingir en un text teatral el text literari del text didascàlic
Reconéixer l’estructura bàsica argumental dels textos dramàtics i identificar aquestes parts en distints fragments teatrals
Identificar a partir dels textos els principals gèneres teatrals
Identificar els principals fets politicosocials del franquisme
Identificar les posicions contràries al règim totalitari franquista a partir de textos literaris de l’època
Interpretar textos literaris marcats pel tema de l’exili o de la manca de llibertats
Identificar els principals escriptors en la nostra llengua , des de la postguerra fins al 1978 i determinar els gèneres i els estils de la seua producció literària
Reconéixer alguns cantants i algunes cançons de l’anomenada “Nova cançó”
Fer recerques bibliogràfiques utilitzant mecanismes tradicionals de recerca d’informació, en una biblioteca
330
Buscar bibliografia existent sobre un determinat tema a la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)
Treballar amb informació de suports informàtics i audiovisuals
Reconéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca a Internet
Conéixer fulls web útils a Internet per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura
Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els seus principals gèneres discursius i registres
Repassar la separació sil·làbica i l’ús correcte del guionet en la cadena de redacció
Corregir mals usos de possessius en el discurs
Revisar algunes particularitats de la 2a conjugació irregular, en els imperfets
Corregir expressions de la causalitat incorrectes
Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
4.3. Unitat 3
4.3.1. Objectius didàctics
Conéixer els principals factors històrics en la configuració i expansió de la Corona d’Aragó
Reconéixer la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial
Conéixer i valorar els primers textos escrits en la nostra llengua
Interpretar i identificar la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV
Aproximar-se a l’obra de Ramon Llull
Conéixer les quatre cròniques i la seua funcionalitat
Reconéixer la funció social de la literatura al llarg de la història, a través de textos
Valorar i conéixer la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la seua incidència en la nostra comunitat lingüística
Entendre els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari, a l’actualitat
Aprendre les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema
Reflexionar sobre el mètode i la validesa de l’ús de les noves fonts d’informació electròniques
Identificar els conceptes de llengua i dialecte
Conéixer l’origen del valencià
Reconéixer i valorar la variació dialectal de la nostra llengua
Repassar continguts normatius a partir dels distints nivells lingüístics: o l’apostrofació i la contracció o l’oposició RES, CAP, GENS o els verbs de la segona conjugació o l’oposició PERQUÈ, PER QUÈ i PER A QUÈ o diferència entre cultismes, neologismes i arcaismes
331
4.3.2 . Criteris d’avaluació
Construir i completar taules cronològiques a partir de textos explicatius
Explicar els fets que configuren la Corona d’Aragó
Reconéixer la funcionalitat de la Cancelleria Reial
Identificar els primers testimonis escrits
Analitzar els textos juridicoadministratius
Analitzar i situar l’obra de Ramon Llull en el seu context historicosocial
Extraure les característiques més importants i els eixos temàtics dels fragments de textos lul·lians
Reconéixer i identificar la nostra historiografia
Analitzar la funció social de la literatura
Explicar el procés de la transició democràtica
Analitzar el fenomen literari durant l’últim terç de segle XX
Interpretar i valorar la influència dels factors policosocials en la literatura de l’últim terç de segle XX
Subratllar, resumir i esquematitzar diferents textos
Reconéixer les noves tecnologies
Identificar la caracterització del concepte de dialecte
Explicar l’origen de la nostra llengua
Reconéixer la variació dialectal de la nostra llengua
Aplicar les regles ortogràfiques
Usar amb correcció i distingir alguns elements gramaticals semblants
Reconéixer els cultismes,els neologismes i els arcaismes
4.4. Unitat 4
4.4.1. Objectius didàctics
Entendre el pas del món i dels pensaments medievals a les visions humanistes
Conéixer les principals característiques i autors de la prosa religiosa i l’oratòria: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda
Conéixer el corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge
Conéixer l’escola satírica valenciana: Jaume Roig i l’Espill
Analitzar l’obra d’Isabel de Villena
Comprendre el concepte de misogínia i la seua evolució en la literatura
Repassar i aplicar la normativa referent a: - l’accentuació
- verbs de la 2a conjugació - alguns nexes adversatius
4.4.2 . Criteris d’avaluació
Conéixer i interpretar els valors medievals presents en un text i distingir-los dels humanístics
332
Comentar fragments de textos diversos del període
Enumerar i reconéixer els trets definitoris i els autors dels segles XIII i XIV
Substituir vulgarismes
4.5. Unitat 5
4.5.1. Objectius didàctics
Reconéixer les característiques de la poesia trobadoresca, les seues formes, gèneres i temes
Diferenciar entre trobadors i joglars
Conéixer la relació de la Corona d’Aragó amb la literatura trobadoresca
Aproximar l’alumnat a alguns textos i autors de la lírica dels trobadoresca
Reconéixer els trets poètics destacables de la poesia de Jordi de Sant Jordi
Estudiar les principals característiques de l’obra d’Ausiàs March
Reconéixer el tòpic de l’amor en la literatura a través del temps
Estudiar les principals característiques de la poesia de Vicent Andrés Estellés
Facilitar un model general de comentari de textos literaris
Facilitar un model particular de comentari de textos poètics
Reconèixer els distints nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se n’ocupen
Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica
Reflexionar sobre la coherència lèxica en la formació de derivats
4.5.2 . Criteris d’avaluació
Analitzar textos de diversa tradició poètica i lingüística en la literatura
medieval peninsular
Relacionar el model feudal amb la literatura sorgida del concepte de l’amor
cortés
Identificar el rol diferents de trobadors i joglars
Reconéixer la importància de les relacions entre Occitània i la Corona d’Aragó al llarg de l’edat mitjana
Discriminar en el panorama poètic medieval, l’època dels certàmens i els tractats poètics
Identificar les diferències morfosintàctiques i lèxiques entre l’occità i el català
Conéixer els principals trets de la poesia de Jordi de Sant Jordi
Identificar en un text aspectes que recorden la biografia d’Ausiàs March
Identificar els temes principals de l’obra d’Ausiàs March a partir de textos
Identificar el model lingüístic d’Ausiàs March
Reconéixer les fonts de la poesia de March a partir de la comparació de textos
Identificar distintes concepcions de la relació amorosa en la literatura, a partir de textos diferents d’èpoques i tradicions culturals distintes
Reconéixer a partir dels textos les principals línies de la poesia de Vicent Andrés Estellés
333
Aplicar el model de comentari de textos, i del comentari de textos poètics, a partir d’un poema
Reconéixer els distints nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se n’ocupen
Aplicar la normativa sobre l’accent diacrític
Aplicar la normativa sobre la dièresi
Aplicar la normativa sobre l’ús dels pronoms febles EN, HO i HI
Utilitzar de manera correcta els verbs PONDRE, POSAR i derivats, i els derivats de -SOLDRE
Utilitzar de manera correcta les partícules tòniques QUÈ i QUE
Aplicar la coherència lèxica en la formació dels derivats
4.6. Unitat 6
4.6.1. Objectius didàctics
Conéixer l’origen i la tradició de la matèria de Bretanya
Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques; i entre realitat i ficció
Aproximar-se al Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín
Descobrir la importància literària de Curial i Güelfa
Conéixer la figura de Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc
Observar les característiques del Segle d’Or de les nostres lletres
Identificar l’heroi i l’antiheroi al llarg de la història
Reconéixer les línies narratives de la postguerra
Identificar les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda
Aproximar-se al comentari de textos narratius
Conéixer els mecanismes externs i interns de creació lèxica
Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents o Les grafies b i v, i les oclusives finals o La combinació de CI i CD en els pronoms febles o Els verbs acabats en -METRE i -CEBRE o L’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a o Reflexió sobre algunes confusions lèxiques
4.6.2 . Criteris d’avaluació
Reconéixer l’origen sociohistòric i geogràfic de la literatura de cavallers
Identificar en un text dels trets propis del personatge arquetípic del “cavaller”
Identificar de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc
Reconeéixer els elements meravellosos dels llibres de cavalleries
Identificar de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques
Reconéixer els principals trets dels relats El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín
Reconéixer els principals trets de la novel·la Curial e Güelfa
334
Identificar els valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la seua obra
Reconéixer els principals trets de la novel·la Tirant lo Blanc
Identificar els diferents tractaments respecte de les relacions sentimentals en la baixa edat mitjana, i comparar-los amb la novel·la Tirant lo Blanc
Reconéixer les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d’Or de les nostres lletres
Identificar a través dels textos, la varietat estilística de la producció literària del XV i la importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte
Reconéixer els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través dels textos
Identificar les principals línies narratives de la postguerra
Reconéixer les principals característiques de l’obra de Mercè Rodoreda
Identificar fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i Mirall trencat
Realitzar un comentari de textos narratius a partir del model proposat
Identificar els principals mecanismes de creació lèxica en una llengua
Revisar i aplicar la normativa de les grafies B i V i les oclusives finals
Revisar i aplicar la normativa respecte de la combinació de CI i CD en els pronoms febles
Revisar l’ús correcte dels verbs acabats en -METRE i -CEBRE
Revisar i aplicar la normativa respecte de l’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a;
reflexionar sobre algunes confusions lèxiques
4.7. Unitat 7
4.7.1. Objectius didàctics
Conéixer les causes de la Decadència social i literària als Regnes de la Corona d’Aragó
Reconéixer el valor de l’obra de Roís de Corella com a escriptor prerenaixentista
Conéixer l’evolució de la literatura culta durant el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme
Comprovar la pervivència de la nostra llengua en la literatura popular Reconéixer el valor de la literatura del jo i els llibres de viatges
Comprendre l’obra assagística de Joan Fuster en el seu context
Identificar els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació
Comprendre els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, oració i sintagmes
Identificar els diversos tipus d’oracions
Identificar els diversos tipus de complements
Repassar i aplicar la normativa: referent a: - les grafies les grafies finals C i G i CU, QU i K - l’ús de la preposició a i el CD
335
- els límits de la velarització - les preposicions A /EN amb valor locatiu - algunes expressions genuïnes amb preposicions
4.7.2 . Criteris d’avaluació
Construir i interpretar taules cronològiques
Comentar fragments de textos del període
Enumerar el trets definitoris i els autors dels segles XVI, XVII i XVIII
Interpretar les obres en el context estètic del Renaixement, Barroc i Neoclassicisme
Reflexionar críticament sobre la privacitat de la literatura del jo
Identificar l’estil i les preocupacions fusterians a partir de textos breus
Ressenyar obres llegides
Identificar oracions i sintagmes
Analitzar oracions simples
Corregir errors normatius
Aplicar correctament la normativa gramatical
4.8. Unitat 8
4.8.1. Objectius didàctics
Reconéixer els principals espais escènics del teatre tradicional
Conéixer els trets principals del teatre religiós de tradició medieval i les paròdies religioses
Identificar el teatre profà del Renaixement valencià: Serafina de Bartolomé Torres i la cort de Germana de Foix
Conéixer l’evolució del fet teatral durant els segles XVII i XVIII
Aproximar al tòpic literari del “graciós en teatre”
Comprendre i valorar l’evolució del teatre fins els anys 60 del segle XX Conéixer i valorar l’obra de Rodolf Sirera
Reflexionar sobre les tècniques de comentari de textos teatrals
Elaborar un comentari de text teatral, a partir de la tècnica
Conéixer les 3 propietats dels textos: l’adequació, la coherència i la cohesió
Identificar els elements modalitzadors i/o impersonalitzadors en els textos
Repassar i aplicar la normativa: referent a: - les grafies Z, S, SS, C i Ç - la concordança del participi amb el CD - els verbs en -ÉIXER - les preposicions A /EN amb valor temporal - algunes locucions adverbials
4.8.2 . Criteris d’avaluació
336
Identificar els principals espais escènics del teatre tradicional
Aplicar els coneixements de models teatrals en la redacció de textos de creació o de síntesi
Reconéixer els factors diglòssics del teatre cortesà del Renaixement valencià
Identificar el llenguatge culte i les influències d’altres literatures en les mostres de teatre valencià en època moderna
Identificar el llenguatge col·loquial i vulgar del teatre popular del barroc, i els seus referents parodiats
Identificar els distints tipus de “graciós” a partir de models textuals
Representar escènicament fragments d’obres importants de la tradició teatral
Representar algun fragment de l’obra de Rodolf Sirera
Extraure les característiques del teatre de Rodolf Sirera a partir de fragments teatrals i d’escrits teòrics
Elaborar un comentari teatral a partir d’un model
Reconéixer, en determinats enunciats, els elements de les propietats textuals
Reconéixer, en determinats enunciats, la modalització textual i/o la impersonalització
Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica
Corregir errades normatives de textos proposats
Traduir correctament els textos proposats
4.9. Unitat 9
4.9.1. Objectius didàctics
Conéixer el moviment romàntic en el context social i polític europeu i espanyol
Conéixer el fenomen de la Renaixença i la seua relació amb el moviment romàntic
Identificar els models lingüístics de la Renaixença
Conéixer els poetes i les obres més importants de la Renaixença
Conéixer el renaixement novel·lístic durant el segle XIX i els principals corrents narratius del moment
Conéixer la producció teatral culta i popular del segle XIX
Identificar el tòpic de l’enyor a través del temps
Identificar els moviments estètics i els seus autors més innovadors i experimentalistes del segle XX
Conéixer els mètodes i les tècniques per a la reescriptura literària
Identificar les funcions d’escriptura dels processadors de textos
Conéixer els conceptes bàsics de la sociolingüística i la seua aplicació a la nostra comunitat lingüística
Repassar i aplicar la normativa: referent a: o l’ortografia de les consonants palatals o els adverbis en -MENT o la tercera conjugació o els adverbis i preposicions de localització vertical: BAIX, DALT, AMUNT,
AVALL, SOBRE SOTA, DAMUNT, DAVALL
337
o la detecció de castellanismes per la fonètica i la forma
4.9.2 . Criteris d’avaluació
Construir i interpretar taules cronològiques
Comentar fragments de textos del període
Identificar els elements definitoris del nou canvi d’actitud que la Renaixença mostra respecte de la llengua i la identitat del poble
Indicar els trets propis del romanticisme i de la Renaixença
Diferenciar els diversos tipus de novel·la del segle XIX
Identificar les característiques del sainet
Identificar les característiques del teatre culte
Destriar els vulgarismes i castellanismes dels textos populistes del segle XIX
Identificar el tòpic de l’ubi sunt en textos proposats
Reconéixer i explicar els trets experimentadors i innovadors en les propostes textuals d’alguns autors del segle XX
Corregir i reescriure textos
Analitzar i explicar situacions sociolingüístiques de contacte lingüístic
Corregir errades gramaticals
Aplicar correctament la normativa lingüística
338
5. Metodologia educativa
Les metodologies educatives són eines per a la reflexió i l’anàlisi, una indagació teòrica
i pràctica per a proporcionar criteris i pautes d’actuació del docent. Però qualsevol
sistema, també els enfocaments constructivistes que tanta repercussió han tingut fins
ara, no constitueix, i ja ho avançava el 1991 un dels especialistes més autoritzats de la
reforma d’aleshores, César Coll, una metodologia ideal i tancada, infal·lible o
inapel·lable. Al cap i a la fi, la preeminència de la memòria i de les activitats
considerades «tradicionals o academicistes» o l’entronització exclusiva de la intuïció i
de les activitats etiquetades com a «progressistes o activistes», no són, intrínsecament i
exclusivament, ni bones ni dolentes, depenen de la seua adequació a la situació
educativa real que, com ja hem dit, és a les mans del professorat.
5.1. Principis metodològics de l’etapa
Una referència, tot i que breu, a dos dels factors que han impulsat i justifiquen la intensa
renovació pedagògica proposada en les darreres dècades del segle XX servirà com a
introducció a la descripció del model educatiu que inspira el projecte Batec, de
Bromera, per a Batxillerat.
Ens referim, en primer lloc, als estudis de psicologia cognitiva aplicats a
l’educació, que coincideixen a destacar que l’aprenentatge no es garanteix solament
amb la transmissió i recepció/reproducció de la informació, sinó que implica
necessàriament una personalització dels sabers mitjançant un veritable procés de
construcció i reconstrucció del coneixement per part de l’alumne. La intervenció
pedagògica consisteix, doncs, a modificar l’estructura cognitiva de l’alumnat
mitjançant un procés d’equilibri inicial, desequilibri posterior i reequilibri final.
En segon lloc, cal fer esment de les transformacions que determinen el pas de
la societat industrial a la societat de la informació, caracteritzada, aquesta última, per
la proliferació dels mitjans de comunicació i l’accessibilitat il·limitada a la informació
indiscriminada, però reticent encara a potenciar l’esperit crític en el seu ús.
Des d’aquests nous paràmetres, el model educatiu ha deixat de tenir com a
objectiu últim l’acumulació de coneixements i s’enfoca ara a potenciar la capacitat de
processar actes i experiències per a integrar-los en l’esquema cognitiu. El nou
plantejament metodològic de l’educació en general i de l’aprenentatge en particular
pren com a punt de partida el fet evident de la disponibilitat de què cal aprendre, però
incideix i s’orienta decisivament cap a com s’aprén, amb l’objectiu prioritari de fer
comprendre, integrar i donar sentit als nous coneixements que incorpora l’individu en
el procés educatiu.
La renovació pedagògica iniciada a mitjan segle XX va cristal·litzar en el mètode
conductista de l’aprenentatge, que proposava l’assimilació dels coneixements per
acumulació, basant-se en les lleis de l’associació (contigüitat, similitud i contrast),
339
potenciava les tècniques d’estudi orientades a facilitar la memorització i posava
l’èmfasi en com estudiar.
La revisió dels plantejaments didàctics s’ha accelerat en les últimes dècades i ha
propiciat la formulació de nous models d’aprenentatge, entre els quals destaquen el
model d’aprenentatge significatiu d’Ausubel, el de l’aprenentatge generatiu de
Wittrock o el dinàmic de Dilts i Epstein. Aquests contribueixen, des de perspectives
diverses, a explicar el procés complex d’aprendre a aprendre i participen de la teoria
constructivista del coneixement. Si, segons el model tradicional, l’ensenyament
s’entenia com a producte i s’ocupava quasi exclusivament de què, des el model
constructivista l’ensenyament es concep com a procés i incideix en com aprendre.
L’aplicació de les estratègies o tècniques d’aprenentatge ocupen en aquest nou
context la posició preeminent ja que articulen la construcció dels nous coneixements
en estructures cognitives a partir de la capacitat de transformació, manipulació i
apropiació de la informació. És l’alumne qui aprén, atés que només ell té accés a la
pròpia experiència que, per mitjà de l’aprenentatge, es traduirà significativament en
termes de comportament.
Des d’aquesta perspectiva, l’aprenentatge significatiu se’ns presenta:
centrat en l’alumne, en qui pretén provocar la curiositat, potenciar l’evolució d’acord amb els seus interessos particulars i fer-lo conscient del canvi constant a què estan sotmeses les estructures cognitives,
organitzat a partir dels elements d’informació relacionats per una característica conceptual comuna,
articulat a partir dels coneixements previs de l’alumne,
orientat a elaborar estructures sòlides i estables de coneixements,
interessat a fomentar una actitud flexible que permeta el canvi davant una nova informació significativa,
enfocat cap a l’aprehensió de les idees fonamentals de la informació i la memorització comprensiva,
dirigit a renovar els mecanismes mentals reforçant-los o qüestionant-los.
abocat a arbitrar estratègies encaminades a resoldre la pregunta com ensenyar a aprendre dins un procés sotmés a l’autoavaluació tant del professorat com de l’alumnat.
Des del constructivisme, l’alumne/a protagonitza l’aprenentatge significatiu de
coneixements que ja han estat socialment construïts i que constitueixen el patrimoni
cultural de la societat on viu i des d’on aprendre un corpus de continguts implica
atribuir-li un significat i construir-ne una representació pròpia i personal.
5.2. La funció del professorat
El model d’ensenyament constructivista demana que la instrucció vaja encaminada a fer
conscient l’alumnat del seu procés d’aprenentatge. Aquesta exigència metodològica
340
implica el professorat i el responsabilitza de l’elecció de les estratègies d’ensenyament
que han d’influir en els processos d’aprenentatge de l’alumne/a Perquè aquest objectiu
s’acomplisca, les estratègies d’aprenentatge han de ser adequades i contextualitzades, és
a dir, adaptades a cada tipus de contingut i grau d’aprofundiment previst, d’una banda, i
adaptades també a les capacitats cognitives de l’aprenent, als coneixements previs, al
temps disponible per a la tasca, etc.
L’aplicació adequada d’estratègies d’aprenentatge desperta en l’alumne la
percepció de la pròpia capacitat per a emprar eficaçment les habilitats cognitives i
influeix positivament en l’aprenentatge i en la construcció del coneixement. Però,
aquesta instrucció haurà de ser directa, informativa de què cal fer i explicativa de per
què cal fer-ho. La instrucció directa implica:
Organitzar el material didàctic seqüencialment.
Presentar el material en petits passos, clars i diferenciats, des de les idees generals a les particulars.
Presentar exemples susceptibles de ser analitzats, interpretats i, fins i tot, imitats, si es pretén estimular la creativitat comunicativa.
Aportar explicacions convincents per als punts difícils, que puguen provocar desequilibri cognitiu.
Fer de monitor en el progrés de l’alumne i modelar les seues habilitats. És a dir, generar, aplicar i regular estratègies d’ensenyament que desplacen gradualment la responsabilitat de l’aprenentatge cap a l’alumne.
D’altra banda, el professorat de llengües, en el nostre cas el de Valencià:
Llengua i Literatura, té en el Batxillerat el text «com unitat d’estudi i de coneixement»
on aplicar les estratègies educatives, i compta amb l’experiència i familiaritat amb els
textos que l’alumnat ha assolit durant l’ESO.
Aquest fet suposa un desafiament i un descans. És un desafiament, perquè, del
seu encert en l’elecció d’aquests textos i de la documentació i entusiasme que pose en
el seu tractament amb l’alumnat, en dependrà, en gran mesura, l’èxit, el progrés de la
classe i la pròpia satisfacció personal.
D’altra banda, se suposa que aquesta etapa és un descans enfront de l’anterior,
perquè l’alumnat, bastant entrenats ja en les tècniques d’escoltar, parlar, llegir i
escriure, pot donar un gran joc en el comentari de tot tipus de textos i, per la seua
maduresa, les seues produccions escrites poden ser de més valor i interés. Aquesta
maduresa pot suposar també una major comunicació, una major vivència conjunta de
la cultura i de la mateixa tasca educativa entre docents i discents.
El professor o la professora de Valencià: Llengua i Literatura en el Batxillerat
pot, amb més facilitat que en l’etapa anterior, introduir en la discussió de la classe
dades i qüestions sobre la literatura universal, el cinema o el teatre, que estimulen
l’opinió de l’alumnat: temes com les adaptacions cinematogràfiques d’obres literàries,
el paper del teatre en la vida social contemporània o l’actualització dels clàssics i sobre
la resta de textos i la seua incidència en la vida social.
L’exercici sistematitzat de l’assaig per escrit sobre assumptes d’interés social i
cultural, i la discussió raonada en l’aula, a més de vitalitzar la classe per a donar cabuda
341
al contrast d’opinions, milloraran notablement la capacitat d’expressió oral i escrita de
l’alumnat, que, d’altra banda, en necessitar expressar-se en públic sense timidesa i
amb serenitat i fermesa, i en haver d’obligar-se a escoltar i a respectar en el mitjà
acadèmic, adquirirà aquests hàbits com una constant en la seua vida.
En conclusió, el projecte Bromera.txt proposa els materials adients per a una
instrucció adequada que provoque situacions d’interacció i intercanvi alumnes-
professors i alumnes-alumnes basades en seqüències d’ensenyament-aprenentatge
guiades i cooperatives. Uns materials alhora integradors, flexibles i engrescadors que
permeten el desenvolupament acadèmic dels continguts conceptuals, procedimentals i
actitudinals des d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge significatives i
autoregulades tant pels professors com pels alumnes.
5.3. Enfocament metodològic de l’àrea
El tractament d’aquesta matèria en una etapa en què, pel fet de pertànyer a l’Educació
Secundària, centra el seu treball sobre «tècniques, mètodes i procediments» adverteix el
professorat que ha canviat l’orientació que abans se li donava. Si en l’ESO els objectius
eren «escoltar, parlar, llegir i escriure», en el Batxillerat són «parlar millor i escriure
millor per a pensar millor». I la clau d’açò es troba, continuant el procés iniciat en
l’etapa anterior, en ampliar l’exercici de la lectura, l’anàlisi, la interpretació i la
valoració de textos.
Com ja hem dit, l’explicació i el comentari de textos ha de ser el marc
d’actuació, i sobre aquest, el professorat tractarà d’educar la sensibilitat, promoure la
creativitat i afavorir el desenvolupament d’habilitats i destreses discursives. Però açò
no ens pot fer oblidar que els nuclis de continguts de la matèria han d’unir
estretament el context històric, el text literari, els usos de la llengua i l’anàlisi reflexiva
sobre aquesta. Es tracta, doncs, d’un tractament integrat, que aconsella que l’estudi de
la llengua es faça principalment en els textos, i l’estudi de la literatura servisca per a la
consolidació de la competència lingüística.
L’estudi de la literatura, com ja hem dit, se centrarà en la lectura i l’anàlisi de
les obres representatives del nostre patrimoni literari i ha d’incloure la seua
consideració com a fenomen comunicatiu, com a producte estètic i com a fet cultural
històric relacionat amb uns altres factors. Abordarà, també, la selecció, lectura i
interpretació dels textos. Al mateix temps, cal insistir en la necessitat de desenvolupar
la creació textual tenint com a suport les formes literàries bàsiques (narració, poema,
teatre, assaig), juntament amb els subgèneres més importants i els components de
cadascuna.
Els dos cursos del Batxillerat suposen l’última etapa en la preparació guiada
d’una part considerable del col·lectiu estudiantil cap a una competència comunicativa
òptima o, si més no, suficient per a desenvolupar autònomament la seua vida personal
i professional futura.
342
Per a saber adequar les formes lingüístiques al tipus de text o de discurs que
s’ha de produir, l’escriptor o el parlant s’han de trobar en situacions d’ús que les
demanen. Per aquest motiu el projecte Bromera.txt proposa –a més d’una
metodologia basada en la definició i l’anàlisi– l’ús, la manipulació, la constatació dels
efectes d’aquesta manipulació, l’observació de regularitats, la utilització de
procediments de recerca diversos a fi de descobrir tant els aspectes sistemàtics com
les diferències segons els usos.
En el procés intel·lectual que l’alumne haurà de desenvolupar al llarg dels dos
cursos del Batxillerat jugarà un paper molt important la utilització estratègica de les
habilitats cognitives i dels procediments d’aprenentatge. El projecte Bromera.txt
integra una àmplia gamma de materials didàctics orientats a desenvolupar estratègies
d’aprenentatge de complexitat diversa que tot seguit classificarem a grans trets:
a) Estratègies de repetició, caracteritzades per un nivell mínim d’elaboració personal de la informació o del contingut que cal aprendre. En aquesta etapa seran un simple auxiliar en l’aplicació de les estratègies de gestió i de regulació.
b) Estratègies de gestió, que comporten connexions entre els coneixements que l’aprenent ja té elaborats i la informació que ha d’incorporar a la seua estructura cognitiva. Possibiliten un tractament més o menys autònom i personalitzat dels materials d’aprenentatge mitjançant la utilització intencional i contextualitzada del resum, el subratllat, els esquemes…
c) Estratègies de regulació, que, basades en l’autocontrol sobre l’acció d’aprendre, comporten planificació i avaluació del propi procés d’aprenentatge i es concreten en els projectes de treball. L’avaluació es converteix en una nova planificació i l’aprenentatge esdevé un procés dinàmic i autoregulat que es va perfeccionant en cada nova etapa.
La plena autoregulació de l’aprenentatge esdevé l’actitud i la capacitat ideals
que s’han d’anar fomentant progressivament, ja que entre estratègies de regulació i
aprenentatge significatiu s’estableix una relació de causació biunívoca indestriable.
El projecte Bromera.txt fomenta des dels seus materials per a Batxillerat
l’aplicació d’aquests tres tipus d’estratègies d’aprenentatge, a primera vista
dicotòmics, però que han de formar part d’un procés continu i inclusiu orientat a
regular la pròpia acció, a conéixer i a saber utilitzar tècniques i procediments concrets
en el context d’una orientació metodològica que cedisca progressivament el control de
l’aprenentatge a l’aprenent.
6. Característiques psicològiques de l’alumnat
6.1. Adolescència i evolució
343
És durant la joventut que l’evolució, és a dir, el procés que segueix una persona per a
desplegar les seues capacitats i posar-les en funcionament, pren un ritme especialment
accelerat i rellevant. Perquè l’evolució siga possible, cal, no obstant això, que es posen
en marxa quatre mecanismes evolutius bàsics: creixement, maduració, desenvolupament
i aprenentatge.
Tot i que els dos primers –creixement i maduració– són determinats per la
biologia, i en els dos darrers –desenvolupament i aprenentatge–, hi influeixen elements
de caràcter psicològic, cal recordar que tots quatre són interdependents.
La maduració i el creixement tenen en la pubertat un punt d’inflexió àlgid que
coincideix amb el desenvolupament fisiològic dels òrgans sexuals, del sistema nerviós
central i dels canvis qualitatius i quantitatius en l’estructura i la funció cel·lulars.
El desenvolupament, entés com a procés que orienta l’individu a la conducta
conscient i a la vida autoregulada, es veu influït pel nivell de maduració assolit i inclou
dos aspectes íntimament relacionats:
a) La formació de les funcions psicològiques superiors: la motricitat voluntària, les funcions cognitives (percepció, atenció, memòria, representació, formació de conceptes i creativitat) i el llenguatge verbal, element bàsic de comunicació i formació del pensament.
b) L’organització de l’activitat en relació amb un fi determinat, capacitat gràcies a la qual la persona pot preveure els esdeveniments, avançar-s’hi, modificar-los i actuar segons els seus interessos i aficions a fi de decidir el seu futur.
Desenvolupament i aprenentatge apareixen estretament relacionats des del moment
que definim l’aprenentatge com a procés continuat de construcció i millora d’una
teoria personal, és a dir, d’una estructura interpretativa del món i guia particular de
pensament i actuació individuals.
L’aprenentatge escolar participa d’aquest procés que, ben entés, es prolonga al llarg
de tota la vida, tot inserint-lo en uns determinats sabers culturals i oferint uns
coneixements específics essencials en la construcció de la teoria personal pròpia de
cada individu.
Així, doncs, en l’evolució d’una persona participen l’herència i l’entorn, és a dir, els
gens (les estructures anatòmiques i funcionals en forma de capacitats) i l’experiència
(l’aprenentatge que propicia l’adquisició dels trets característics que configuren una
realitat sociocultural determinada).
6.2. Adolescència o transformació psicològica
L’etapa del desenvolupament humà que denominem adolescència s’inicia amb la
pubertat, però aquesta no és un tot monolític. En aquest sentit, si fins ara els nostres
alumnes han estat immersos en, l’anomenada per alguns psicòlegs, «adolescència
puberal o estadi de la inquietud puberal», els receptors del Batxillerat s’inclourien dins
de l’estadi conegut com «adolescència o entusiasme juvenil».
344
L’adolescència, en general, comporta un seguit de canvis que afecten l’individu en la
seua globalitat i la transformació psicològica dels nivells cognitiu i emocional
(adolescència) és tan important com la fisiològica (pubertat).
Tots aquests canvis psicològics de l’adolescència es manifesten fonamentalment en:
La integració d’una imatge corporal nova (possiblement en conflicte amb els cànons esteticoeconòmics de la societat) que comportarà un esforç especialment difícil en aquesta edat.
La recerca d’una identitat personal, que implica una autodefinició de la persona davant d’ella mateixa i davant de l’entorn social i cultural, en relació amb un sistema de valors determinat.
La importància de les relacions amb el grup d’iguals (amics, companys) que arriba a relegar, tot i que aleatòriament, a un segon terme les relacions familiars.
L’aprenentatge del rol social dins d’un procés d’autodefinició que configura l’adolescent com un individu independent capacitat per a incorporar-se a la societat adulta.
63. El pensament formal, una meta evolutiva fonamental
La transformació psicològica comporta també una reestructuració de les capacitats
cognitives de gran rellevància per a l’aprenentatge escolar. Els canvis en l’estructura i el
procés de pensament associats a l’adolescència s’encaminen al desenvolupament
complet de la intel·ligència, amb la consegüent posada en funcionament d’unes
habilitats cognitives que són imprescindibles per a assolir un pensament autoregulat,
independent de les contingències ambientals immediates. Aquest tipus de pensament és
el que Piaget ha anomenat pensament formal, i al qual ens referim sovint amb el terme
de pensament abstracte o científic.
Segons Piaget –que formulà la primera gran teoria coherent i sistemàtica sobre el
desenvolupament cognitiu humà–, el pensament formal és una intel·ligència general,
transferible a qualsevol tipus de situació, que consisteix bàsicament en l’aplicació del
mètode hipoteticodeductiu a la resolució de tota mena de problemes sobre la base
dels tres trets funcionals que el caracteritzen (fer hipòtesis, comprovar hipòtesis i
conéixer per mitjà del llenguatge).
Treballs posteriors han objectat que la teoria piagetiana descriu el pensament formal
com una construcció general i universal i el defineixen, contràriament, com un conjunt
de components i habilitats concretes, adquirides separadament i molt relacionades
amb la instrucció en àrees de coneixement específiques. Partint d’aquest supòsit, el
desenvolupament de les habilitats cognitives de l’alumne, que en el procés educatiu
l’han de conduir cap al pensament formal, suposa un dels reptes més complicats amb
què ha d’enfrontar-se el professorat de secundària.
345
6.4. El desenvolupament de les habilitats cognitives per mitjà de les habilitats del
currículum
El marc curricular del Batxillerat aplica, en part, les teories de la psicologia evolutiva i
de l’educació segons el model sociocultural a l’hora de definir els objectius de
l’ensenyament i l’aprenentatge. Així, parteix de la base que l’aprenentatge escolar ha de
provocar el desenvolupament dels alumnes implicats, de tal manera que l’assimilació
correcta dels continguts escolars siga capaç de propiciar canvis en l’estructura profunda
del pensament.
En aquest procés, els mediadors que arbitren el desenvolupament i l’aprenentatge
són:
Les eines materials, que amplien les pròpies possibilitats.
El llenguatge, l’eina psicològica o instrument de tipus simbòlic per excel·lència, que fa possible la comunicació i crea noves estructures i formes de pensament.
En el projecte Batec de Bromera corresponent a aquesta etapa, es desenvolupen els
processos cognitius basats tant en la inducció com en la deducció. I s’hi aplica una
metodologia diversa basada, d’una banda, en la instrucció directa i l’exposició verbal
de la informació, i de l’altra, centrada en l’experimentació i la praxi.
L’equilibri que proposa el marc curricular en el tractament i valoració dels continguts
conceptuals i procedimentals caldrà situar-lo sempre en relació amb el nivell evolutiu
de l’alumnat. Però açò no vol dir que s’haja de dependre’n totalment, sinó per a saber
d’on hem de partir per a conduir-lo cap a l’adquisició plena del pensament formal.
També hem de tenir en compte que, en alguns casos, l’estadi del pensament concret
possiblement no s’haja superat totalment, circumstància que aconsellaria la necessitat
de continuar aplicant determinats suports icònics o físics i una metodologia més
inductiva que no deductiva.
En conclusió, la doble naturalesa dels continguts conceptuals i procedimentals en el
currículum del Batxillerat, i les característiques del pensament formal –encara incipient
en l’adolescència– aconsellen una intervenció educativa que combine les activitats
pràctiques –de fonament metodològic inductiu– amb la instrucció verbal –articulada
en exposicions teòriques que propicien la reflexió de caire deductiu–, sense perdre de
vista en cap moment que l’objectiu final d’aquesta etapa postobligatòria consisteix a
desenvolupar al màxim la reflexió i la deducció.
Tenint en compte aquestes consideracions, s’ha desenvolupat des de Bromera.txt el
Projecte curricular de l’àrea Valencià: Llengua i Literatura per a l’etapa d’educació
secundària postobligatòria o Batxillerat.
346
11. PROGRAMACIÓ VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA 1R BATXILLERAT CURS 2011/2012
UNITAT
HISTÒRIA DE LA LITERATURA TÈCNIQUES DE
TREBALL
LLENGUA I CONTEXT NORMATIVA
1R
TRIM
ESTRE
1
La prosa medieval Recerca
d’informació
La XLPV
La comunicació
Funcions del llenguatge
La llengua com a sistema
Obertura de les vocals
L’article
Alguns indefinits, prou i
bastant.
Verbs irregulars
Nexes: i i o.
Els derivats cultes
2
Entre el medievalisme i els
nous temps
Àmbits d’ús, gèneres discursius i
registres lingüístics.
La separació sil·làbica
Els possessius i els numerals.
L’imperfet en –eia
Formes verbals acabades en –
am i –au.
Incorreccions en la causalitat.
Composició de mots.
3
Dels trobadors a Ausiàs
March
Anàlisi poètica Els dialectes geogràfics
Caracterització del valencià
L’origen del valencià
Geminacions, apostrofació i
contracció.
Res, gens i cap.
Segona conjugació.
Perquè, per què i per a què.
Cultismes, neologismes i
arcaismes.
2N
TRIM
E
4
La narrativa de cavallers Fonologia
Morfologia
L’accentuació
L’article neutre.
Els verbs cloure i fondre.
Partícules adversatives.
Vulgarismes.
347
5
Renaixement, Barroc i
neoclassicisme.
Comentari de teatre Nivells i disciplines lingüístics. L’accent diacrític.
La dièresi.
Els pronoms febles en ho i hi.
Els verbs pondre, posar i els
acabats en –soldre.
Que i què.
Coherència lèxica dels
derivats.
6
La tradició teatral Comentari de
narrativa
La formació i la creació de
paraules.
b/v, -b/-p, -t/-d.
Pronoms febles de CD i CI
Verbs acabats en –metre i –
cebre.
Com a , per a, fins a, des de
i cap a. Semblants però diferents.
3R
TRIM
ESTRE
7
La Renaixença Textos crítics:
ressenya i
dissertació.
Sintaxi -c/-g, cu/-qu/k.
El CD i la preposició a.
Verbs velaritzats.
Les preposicions a i en
locatives.
Expressions genuïnes amb
preposicions.
8 Primer terç del s. XX Propietats textuals.
Modalització i
impersonalització.
Z, s, ss, c, ç.
El CD i el participi.
Verbs acabats en –eixer.
Les preposicions a i en
temporals.
Locucions adverbials.
348
9 La literatura de postguerra Sociolingüística.
Contacte de llengües .
Actituds lingüístiques.
Grafies palatals.
Adverbis en –ment.
Els verbs de la tercera
conjugació.
Preposicions per a expressar
la localització vertical.
Coherència lèxica interna.
349
PROGRAMACIÓ D’AULA 1r BATXILLERAT
UNITAT 1. Primers batecs
y) OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Reflexionar entorn del concepte literatura - Reconéixer l’especificitat de l’acte comunicatiu literari - Identificar les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història - Interpretar els elements bàsics de la narrativa - Conéixer els principals fets politicosocials del primer terç del segle XX - Identificar la producció cultural i literària del modernisme, el noucentisme i
l’avantguardisme - Reconéixer les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de
la València del segle XX fins a la Guerra Civil - Interpretar les fases bàsiques del procés d’escriptura i aprendre a utilitzar-les - Aproximar-se al fenomen de la comunicació i identificar-ne les funcions - Reflexionar sobre el concepte de variació lingüística - Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:
- les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià - l’ús dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou - el present i les formes no personals dels principals verbs irregulars - les conjuncions i i o - els derivats cultes
z) CONTINGUTS B 1. Conceptes
28 Aproximació al concepte de literatura 29 L’especificitat de l’acte comunicatiu literari 30 Les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història 31 Els elements bàsics de la narrativa - Aproximació als principals fets politicosocials del primer terç del segle XX - La producció cultural i literària del modernisme, el noucentisme i l’avantguardisme - Les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la València
del segle XX fins a la Guerra Civil - Les fases bàsiques del procés d’escriptura - El concepte de comunicació i les funcions comunicatives - Aprofundiment en les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià - L’ús dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou - El present i les formes no personals dels principals verbs irregulars - Les conjuncions i i o - Els derivats cultes
B 2. Procediments
350
40 Identificació de l’especificitat literària i les seues diferents mostres 32 Reconeixement de l’especificitat de l’acte comunicatiu literari 33 Identificació dels diferents gèneres literaris al llarg de la història 34 Reconeixement dels elements bàsics de la narrativa - Identificació dels principals fets politicosocials del primer terç del segle XX - Reconeixement de les mostres literàries del modernisme, el noucentisme i
l’avantguardisme - Reconeixement dels autors i els moviments literaris més emblemàtics de la València
del segle XX fins a la Guerra Civil - Identificació i utilització de les fases bàsiques del procés d’escriptura - Reconeixement del fenomen comunicatiu i les seues funcions - Repàs de les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià - Repàs dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou - Repàs del present i les formes no personals dels principals verbs irregulars - L’ús de les conjuncions i i o - Formació dels derivats cultes
B 3. Actituds
94. Valoració de la literatura i anàlisi del concepte 95. Valoració de la literatura com a especificitat humana i humanitzadora 96. Valoració i anàlisi de la literatura com a acte comunicatiu 97. Valoració i anàlisi dels gèneres literaris al llarg de la història 98. Valoració i anàlisi dels elements bàsics de la narrativa 99. Valoració de l’esforç normalitzador en el primer terç de segle XX 100. Anàlisi i valoració de la producció literària en el modernisme, el noucentisme i
l’avantguardisme 101. Anàlisi i valoració de l’esforç dels intel·lectuals valencians en els primers anys
del segle XX 102. Valoració de l’escriptura com un procés conscient que es pot aprendre i
millorar 103. Valoració dels mecanismes comunicatius de les llengües naturals 104. Anàlisi i valoració de la variació lingüística com un fenomen intrínsec a totes les
llengües 105. Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística
aa) CRITERIS D’AVALUACIÓ
39 Explicar el concepte de literatura 40 Analitzar textos literaris com a actes comunicatius 41 Extraure les característiques dels gèneres literaris 42 Analitzar els elements bàsics de la narrativa 43 Identificar els fets politicosocials més rellevants del primer terç del segle XX 44 Identificar les mostres literàries més significatives del modernisme, el noucentisme i
l’avantguardisme 45 Reconéixer els autors i els moviments culturals més importants de la València del
primer terç del segle XX 46 Seguir les pautes bàsiques del procés d’escriptura 47 Redactar un autoretrat 48 Analitzar els elements de la comunicació
351
49 Explicar el significat de diferents textos segons els contextos 50 Extraure les distintes funcions del llenguatge predominants 51 Analitzar les diferents variacions lingüístiques 16 Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica 17 Pronunciar amb correcció 18 Corregir errades normatives en textos proposats
UNITAT 2. Del batec a la paraula
37. OBJECTIUS DIDÀCTICS
42 Valorar la importància de la recepció i la interpretació literàries 43 Reconéixer i interpretar els elements bàsics del gènere poètic 44 Reconéixer i interpretar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle 45 Identificar els fets politicosocials més importants del franquisme 46 Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la
dictadura de Franco 47 Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili 48 Conéixer alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des de la postguerra
fins al 1978, i valorar-los 49 Conéixer mecanismes tradicionals de recerca d’informació: les biblioteques 50 Conéixer la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) i valorar-la 51 Conéixer els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació 52 Conéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet 53 Reflexionar sobre la validesa dels webs 54 Conéixer webs útils per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura 55 Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els principals
gèneres discursius i registres que hi ha 56 Repassar la separació sil·làbica 57 Revisar l’ús del guionet 58 Aprofundir en el bon ús dels possessius en el discurs 59 Revisar algunes particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona
conjugació 60 Corregir expressions de la causalitat incorrectes 61 Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
38. CONTINGUTS B 1. Conceptes
62 La recepció i la interpretació literàries 63 Elements bàsics del gènere poètic 64 Especificitats del teatre com a text i com a espectacle 65 Acostament als principals fets politicosocials del franquisme 66 Producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco 67 La producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili 68 Autors significatius del segle XX , des de la postguerra fins al 1978 69 Els mecanismes tradicionals de recerca d’informació: les biblioteques 70 La Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)
352
71 Els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació 72 Mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet 73 Llocs web útils de Llengua i Literatura 74 Els àmbits d’ús lingüístics, els gèneres discursius i els registres 75 La separació sil·làbica 76 L’ús del guionet 77 Els possessius en el discurs 78 Particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona conjugació 79 Correcció d’expressions de la causalitat incorrectes 80 Reflexió sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos 81 Composició de mots
B 2. Procediments
82 Identificació dels conceptes de recepció i interpretació literàries a partir de versions de textos poètics i teatrals
83 Reconeixement i interpretació dels elements bàsics del gènere poètic per mitjà de textos
84 Identificació de les figures poètiques principals 85 Interpretació dels esquemes mètrics principals de la nostra tradició poètica 86 Reconeixement i interpretació de les especificitats del teatre com a text i com a
espectacle per mitjà de textos 87 Identificació dels fets politicosocials més importants del franquisme 88 Reconeixement de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la
dictadura de Franco mitjançant textos literaris i expositius 89 Identificació d’alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des de la
postguerra fins al 1978 90 Identificació dels mecanismes tradicionals de recerca d’informació a les biblioteques 91 Reconeixement de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) 92 Identificació dels nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació 93 Reconeixement dels mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet 94 Identificació de webs útils per al desenvolupament del temari de l’assignatura 95 Distinció dels diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els principals
gèneres discursius i registres que hi ha 96 Repàs de la separació sil·làbica 97 Revisió de l’ús del guionet 98 Aprofundiment en el bon ús l’ús dels possessius en el discurs 99 Revisió d’algunes particularitats de la conjugació irregular 100 Correcció d’expressions de la causalitat incorrectes 101 Reflexió sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
B 3. Actituds
102 Valoració de la importància de la recepció i la interpretació literàries 103 Valoració del coneixement dels elements bàsics del gènere poètic per a la fruïció
estètica de la poesia 104 Valoració del treball col·lectiu dels muntatges teatrals i de l’organització necessària per
arribar a l’espectacle
353
105 Anàlisi del context polític del franquisme i reconeixement, per contrast, de valors com ara la tolerància, la llibertat i la riquesa del plurilingüisme
106 Anàlisi i valoració de l’esforç, a l’exili i a la clandestinitat, de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco
107 Anàlisi i valoració dels protagonistes més importants de la represa literària durant el franquisme
108 Valoració dels moviments de resistència i de protesta, en defensa de la llibertat i del canvi del règim totalitari de Franco
109 Valoració de les biblioteques com a centre d’emmagatzematge del saber 110 Valoració de la utilitat de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana
(XLPCV) 111 Anàlisi i valoració de nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació 112 Valoració de la utilitat dels mètodes de recerca per Internet 113 Anàlisi i valoració del bon ús dels webs 114 Valoració de la utilitat d’algun web per al desenvolupament del temari de Llengua i
Literatura 115 Valoració de la diversitat lingüística en diferents àmbits, gèneres i registres de llengua 116 Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística, tant pel que fa a
l’ortografia, la morfosintaxi o el lèxic
39. CRITERIS D’AVALUACIÓ
117 Reconéixer i interpretar textos literaris a partir de models 118 Identificar la poeticitat d’uns textos a partir del concepte bàsic del que és poesia 119 Reconéixer figures poètiques en diferents textos 120 Identificar les actituds líriques a partir de textos poètics 121 Reconéixer estructures mètriques a partir de textos versificats 122 Identificar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle 123 Distingir en un text teatral el text literari del text didascàlic 124 Reconéixer l’estructura bàsica argumental dels textos dramàtics i identificar aquestes
parts en fragments teatrals 125 Identificar a partir dels textos els gèneres teatrals més importants 126 Identificar els fets politicosocials cabdals del franquisme 127 Identificar les posicions contràries al règim totalitari franquista a partir de textos
literaris de l’època 128 Interpretar textos literaris marcats pel tema de l’exili o de la manca de llibertats 129 Identificar els escriptors més importants en la nostra llengua des de la postguerra fins
al 1978 i determinar els gèneres i els estils que conrearen 130 Reconéixer cantants i cançons de l’anomenada Nova Cançó 131 Fer recerques bibliogràfiques utilitzant mecanismes tradicionals de recerca
d’informació, en una biblioteca 132 Cercar bibliografia sobre un determinat tema a la Xarxa de Lectura Pública de la
Comunitat Valenciana (XLPCV) 133 Treballar informació per mitjà de suports informàtics i audiovisuals 134 Reconéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca per Internet 135 Conéixer webs útils per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura 136 Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els principals
gèneres discursius i registres que hi ha 137 Repassar la separació sil·làbica i l’ús correcte del guionet en la cadena de redacció 138 Corregir mals usos dels possessius en el discurs 139 Revisar algunes particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona
conjugació
354
140 Corregir expressions incorrectes de causalitat 141 Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos
11.1.1.1.1.1. UNITAT 3. Primeres paraules
51 OBJECTIUS DIDÀCTICS
23 Conéixer els factors històrics principals en la configuració i l’expansió de la Corona d’Aragó
28 Reconéixer la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial 29 Conéixer i valorar els primers textos escrits en la nostra llengua 30 Interpretar i identificar la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV 31 Aproximar-se a l’obra de Ramon Llull 32 Conéixer les quatre cròniques i la seua funcionalitat 33 Reconéixer la funció social de la literatura al llarg de la història per mitjà de textos 34 Valorar i conéixer la situació política i cultural de l’últim terç del segle XX i la seua
incidència en la nostra comunitat lingüística 35 Entendre els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari en
l’actualitat 36 Aprendre les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema 37 Reflexionar sobre el mètode i la validesa de l’ús de les noves fonts d’informació
electròniques 38 Identificar els conceptes de llengua i dialecte 39 Conéixer l’origen del valencià 40 Reconéixer i valorar la variació dialectal de la nostra llengua 41 Repassar continguts normatius a partir dels distints nivells lingüístics:
41.1 l’apostrofació i la contracció 41.2 l’oposició res, cap i gens 41.3 els verbs de la segona conjugació 41.4 l’oposició perquè, per què i per a què 41.5 diferència entre cultismes, neologismes i arcaismes
52 CONTINGUTS B 1. Conceptes
24 Els factors històrics principals en la configuració i l’expansió de la Corona d’Aragó 42 La funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial 43 Els primers textos escrits en la nostra llengua 44 La prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV 45 L’obra de Ramon Llull 46 Les quatre cròniques i la seua funcionalitat 47 La funció social de la literatura al llarg de la història a través de textos 48 La situació política i cultural de l’últim terç del segle XX i la seua incidència en la nostra
comunitat lingüística 49 Els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari en l’actualitat 50 Els conceptes de subratllat, resum i esquema 51 Les noves fonts d’informació electròniques 52 Els conceptes de llengua i dialecte 53 L’origen del valencià
355
54 La variació dialectal de la nostra llengua 55 Aprofundiment en l’apostrofació i la contracció 56 L’oposició res, cap i gens 57 Aprofundiment en els verbs de la segona conjugació 58 L’oposició perquè, per què i per a què 59 Els conceptes de cultisme, neologisme i arcaisme
B 2. Procediments
35 Interpretació i construcció de taules cronològiques 36 Interpretació de mapes històrics 25 Identificació dels factors històrics principals en la configuració i l’expansió de la Corona
d’Aragó 60 Reconeixement de l’estàndard de la Cancelleria Reial 61 Identificació dels primers textos escrits en la nostra llengua 62 Reconeixement de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV 63 Reconeixement i interpretació de l’obra de Ramon Llull per mitjà de fragments de
textos escollits 64 Reconeixement de les quatre cròniques i la seua funcionalitat a través de fragments de
textos escollits 65 Identificació de la funció social de la literatura al llarg de la història mitjançant textos 66 Identificació de la situació política i cultural de l’últim terç del segle XX i la seua
incidència en la nostra comunitat lingüística 67 Reconeixement dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari
en l’actualitat 68 Ús de les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema 69 Ús de les noves fonts d’informació electròniques 70 Identificació de la llengua i els dialectes mitjançant situacions concretes 71 Reconeixement de l’origen del valencià 72 Identificació de la variació dialectal de la nostra llengua 73 Repàs de l’apostrofació i la contracció 74 Repàs de l’oposició res, cap i gens 75 Repàs dels verbs de la segona conjugació 76 Repàs de l’oposició perquè, per què i per a què 37 Ús i formació de cultismes, neologismes i arcaismes
B 3. Actituds
38 Anàlisi i valoració de la configuració de la Corona d’Aragó i la seua expansió 39 Anàlisi i valoració de la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial 40 Anàlisi i valoració dels primers documents escrits en la nostra llengua 77 Anàlisi i valoració de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV 78 Anàlisi i valoració de l’obra de Ramon Llull en el seu context politicosocial 79 Anàlisi i valoració de les quatre cròniques i la funcionalitat que les justifica 80 Anàlisi i valoració de la funció social de la literatura 81 Anàlisi i valoració de la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la seua
incidència en la nostra comunitat lingüística 82 Anàlisi i valoració dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat
literari en l’actualitat 83 Anàlisi i valoració de la influència de l’esforç privat i l’institucional en el nostre
redreçament literari
356
84 Anàlisi i valoració dels mecanismes del subratllat, del resum i de l’esquema 85 Anàlisi i valoració de les noves fonts d’informació electròniques 86 Anàlisi i valoració de l’oposició llengua i dialecte 87 Anàlisi i valoració de l’origen del valencià 88 Anàlisi i valoració de la variació dialectal de la nostra llengua 106. Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística
53 CRITERIS D’AVALUACIÓ
107. Construir i completar taules cronològiques a partir de textos explicatius 108. Explicar els fets que configuraren la Corona d’Aragó 109. Reconéixer la funcionalitat de la Cancelleria Reial 110. Identificar els primers testimonis escrits 111. Analitzar els textos juridicoadministratius 112. Analitzar i situar l’obra de Ramon Llull en el seu context historicosocial 113. Extraure les característiques més importants i els eixos temàtics dels fragments
de textos lul·lians 114. Reconéixer i identificar la nostra historiografia 115. Analitzar la funció social de la literatura 116. Explicar el procés de la transició democràtica 117. Analitzar el fenomen literari durant l’últim terç de segle XX 118. Interpretar i valorar la influència dels factors politicosocials en la literatura de
l’últim terç del segle XX 119. Subratllar, resumir i esquematitzar diferents textos 120. Reconéixer les noves tecnologies 121. Identificar la caracterització del concepte de dialecte 122. Explicar l’origen de la nostra llengua 123. Reconéixer la variació dialectal de la nostra llengua 124. Aplicar les regles ortogràfiques 125. Usar amb correcció i distingir alguns elements gramaticals semblants 126. Reconéixer els cultismes, els neologismes i els arcaismes
UNITAT 4. Paraules justes
18 OBJECTIUS DIDÀCTICS
hh) Entendre el pas del món i els pensaments medievals a les visions humanistes ii) Conéixer les característiques i els autors principals de la prosa religiosa i l’oratòria:
Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda jj) Conéixer el corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge 19 Conéixer l’Escola Satírica Valenciana: Jaume Roig i l’Espill 20 Analitzar l’obra d’Isabel de Villena 21 Comprendre el concepte de misogínia i l’evolució d’aquest en la literatura 53 Repassar i aplicar la normativa referent a:
33 l’accentuació 34 els verbs de la segona conjugació 35 alguns nexes adversatius
357
19 CONTINGUTS B 1. Conceptes
22 El pas del món medieval a l’humanisme 23 Les característiques i els autors principals de la prosa religiosa i l’oratòria: Francesc
Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda 24 El corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge 25 L’Escola Satírica Valenciana: Jaume Roig i l’Espill 26 L’obra d’Isabel de Villena 27 El concepte de misogínia i l’evolució d’aquest B 2. Procediments
B 3. Actituds
20 CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Conéixer i interpretar els valors medievals presents en un text i distingir-los dels humanístics
910 Comentar fragments de textos diversos del període 911 Enumerar i reconéixer els trets definitoris i els autors dels segles XIII i XIV
UNITAT 5. Paraules cantades
24 OBJECTIUS DIDÀCTICS
199 Reconéixer les característiques de la poesia trobadoresca: les formes, els gèneres i els temes
200 Diferenciar entre trobadors i joglars 30 Conéixer la relació de la Corona d’Aragó amb la literatura trobadoresca 31 Acostar l’alumnat a alguns textos i autors de la lírica trobadoresca 201 Reconéixer els trets poètics destacables de la poesia de Jordi de Sant Jordi 202 Estudiar les característiques principals de l’obra d’Ausiàs March 203 Reconéixer el tòpic de l’amor en la literatura a través del temps 204 Estudiar les característiques principals de la poesia de Vicent Andrés Estellés 205 Facilitar un model general de comentari de textos literaris 206 Facilitar un model particular de comentari de textos poètics 207 Reconéixer els distints nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se
n’ocupen 208 Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica 209 Reflexionar sobre la coherència lèxica en la formació de derivats
B. CONTINGUTS
358
B 1. Conceptes
210 Característiques de la poesia trobadoresca: formes, gèneres i temes 211 Diferència entre trobadors i joglars 32 Els trobadors de la Corona d’Aragó: Cerverí de Girona 212 Els certàmens i els tractats poètics 213 Jordi de Sant Jordi 214 Les característiques principals de l’obra d’Ausiàs March 215 El tòpic de l’amor a través del temps 216 Les línies principals per a entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés 217 El comentari de textos 218 El comentari de textos poètics 219 Els nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se n’ocupen 220 L’accent diacrític 221 La dièresi 222 Ús dels pronoms febles en, ho i hi 223 Els verbs pondre i posar, i derivats, i els verbs amb -soldre 224 Les partícules tòniques què i que 225 La coherència lèxica en els derivats
B 2. Procediments
- Reconeixement del components associats a la creació poètica a l’edat mitjana: el cant i les estructures rítmiques
- Identificació de les tradicions primeres que influïren en la poesia peninsular: les kharges i la tradició trobadoresca
226 Reconeixement de les característiques de la poesia trobadoresca en formes, gèneres i temes
227 Identificació de les diferències entre trobadors i joglars 33 Reconeixement de la relació cultural entre Occitània i la Corona d’Aragó fins al segle
XIII 34 Identificació d’alguns trobadors nascuts en els territoris de la Corona d’Aragó,
especialment la figura i l’obra de Cerverí de Girona 228 Identificació del paper dels certàmens poètics a partir del XIV amb els tractats poètics
medievals 229 Reconeixement de la figura de Jordi de Sant Jordi i dels trets de la seua producció
poètica 230 Identificació de les característiques principals de l’obra d’Ausiàs March 231 Reconeixement del tòpic de l’amor en literatura a través del temps 232 Identificació de les línies principals per a entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés 233 Identificació dels passos principals que cal tenir en compte per a fer un comentari de
textos literaris 234 Identificació dels aspectes poètics puntuals que cal tenir en compte en un comentari
de textos poètics 235 Reconeixement d’algunes figures retòriques bàsiques emprades en el llenguatge
poètic 236 Identificació dels nivells d’anàlisi lingüística i de les disciplines lingüístiques que se
n’ocupen 237 Repàs de la normativa de l’accent diacrític 238 Repàs de la normativa de la dièresi
359
239 Repàs de l’ús dels pronoms febles en, ho i hi 240 Identificació de la utilització correcta dels verbs pondre i posar, dels seus derivats, i
dels verbs amb -soldre 241 Coneixement de l’ús correcte de les partícules tòniques què i que 242 Reflexió i pràctica sobre la coherència lèxica en els derivats
B 3. Actituds
51 Anàlisi i valoració de la tradició poètica dels inicis de la literatura romànica 52 Valoració de la primera literatura bilingüe a la península Ibèrica: les kharges 53 Anàlisi i valoració de la importància de la concepció de l’amor cortés en la cultura
europea 54 Anàlisi i valoració del model vital de trobadors i joglars en el marc del feudalisme 55 Anàlisi i valoració de les relacions de la Corona d’Aragó amb el Llenguadoc, i dels
lligams de cooperació supranacionals que s’hi establiren 56 Anàlisi i valoració de l’evolució poètica que significa l’obra de Jordi de Sant Jordi 57 Anàlisi i valoració dels canvis que comportaren els plantejaments poètics d’Ausiàs
March en el panorama literari: temes, llengua, estil, percepció de la dona i de les relacions sentimentals, barreja entre la tradició i la modernitat...
58 Anàlisi i valoració de l’evolució del tema de l’amor al llarg de la història de la literatura 59 Anàlisi i valoració de l’obra (temes i registre poètic) i de l’actitud vital compromesa del
poeta Vicent Andrés Estellés 60 Anàlisi i valoració dels passos que cal seguir per a elaborar un bon comentari literari 61 Anàlisi i valoració dels nivells lingüístics intrínsecs al llenguatge verbal i de les
disciplines que l’estudien 34 Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística
53.1.1.1.1 CRITERIS D’AVALUACIÓ
35 Analitzar textos de diversa tradició poètica i lingüística en la literatura medieval
peninsular
36 Relacionar el model feudal amb la literatura sorgida del concepte de l’amor
cortés
37 Identificar els rols diferents de trobadors i joglars
38 Reconéixer la importància de les relacions entre Occitània i la Corona d’Aragó
al llarg de l’edat mitjana 243 Discriminar en el panorama poètic medieval, l’època dels certàmens i els tractats
poètics 244 Identificar les diferències morfosintàctiques i lèxiques entre l’occità i el català 245 Conéixer els trets principals de la poesia de Jordi de Sant Jordi 246 Identificar en un text aspectes que recorden la biografia d’Ausiàs March 247 Identificar els temes principals de l’obra d’Ausiàs March a partir de textos 248 Identificar el model lingüístic d’Ausiàs March 249 Reconéixer les fonts de la poesia de March a partir de la comparació de textos 250 Identificar diverses concepcions de la relació amorosa en la literatura a partir de textos
diferents d’èpoques i tradicions culturals distintes 251 Reconéixer, a partir de textos, les línies principals de la poesia de Vicent Andrés
Estellés 252 Aplicar el model de comentari de textos, i de comentari de textos poètics, a partir d’un
poema
360
253 Reconéixer els distints nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se n’ocupen
254 Aplicar la normativa sobre l’accent diacrític 255 Aplicar la normativa sobre la dièresi 256 Aplicar la normativa sobre l’ús dels pronoms febles en, ho i hi 257 Utilitzar de manera correcta els verbs pondre i posar, i derivats, i els verbs amb -soldre 258 Utilitzar de manera correcta les partícules tòniques què i que 259 Aplicar la coherència lèxica en la formació dels derivats
UNITAT 6. Paraules contades
15 OBJECTIUS DIDÀCTICS
105. Conéixer l’origen i la tradició de la matèria de Bretanya 106. Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les
novel·les cavalleresques. I entre realitat i ficció 107. Aproximar-se al Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín 108. Descobrir la importància literària de Curial e Güelfa 109. Conéixer la figura de Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc 110. Observar les característiques del Segle d’Or de les nostres lletres 111. Identificar l’heroi i l’antiheroi literari al llarg de la història 112. Reconéixer les línies narratives de la postguerra 113. Identificar les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda 114. Aproximar-se al comentari de textos narratius 115. Conéixer els mecanismes externs i interns de creació lèxica 116. Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:
25 les grafies b i v, i les oclusives finals 26 la combinació de CI i CD en els pronoms febles 27 els verbs acabats en -metre i -cebre 28 l’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a 29 reflexió sobre algunes confusions lèxiques
16 CONTINGUTS B 1. Conceptes
29 Origen i tradició de la matèria de Bretanya 30 Semblances i diferències entre els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques.
Realitat i ficció 31 El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín 32 Curial e Güelfa 33 Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc 34 El Segle d’Or de les nostres lletres 35 L’heroi i l’antiheroi literari al llarg de la història 36 Les línies narratives de la postguerra 37 Característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda 38 El comentari de textos narratius 39 Els mecanismes externs i interns de creació lèxica 40 Les grafies b i v, i les oclusives finals
361
41 La combinació de CI i CD en els pronoms febles 42 Els verbs acabats en -metre i -cebre 43 L’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a 44 Reflexió sobre algunes confusions lèxiques
B 2. Procediments
45 Reconeixement de l’origen i de la tradició europea de la matèria de Bretanya 46 Identificació en un text dels trets propis del personatge arquetípic del cavaller 47 Identificació de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc 48 Reconeixement dels elements meravellosos dels llibres de cavalleries 49 Identificació de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les
novel·les cavalleresques 50 Reconeixement dels trets principals dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín 51 Reconeixement dels trets principals de la novel·la Curial e Güelfa 52 Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la seua
obra 53 Reconeixement dels trets principals de la novel·la Tirant lo Blanc 54 Identificació dels diferents tractaments respecte a les relacions sentimentals a la baixa
edat mitjana, i comparació amb la novel·la Tirant lo Blanc 55 Reconeixement de les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de
València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d’Or de les nostres lletres
56 Identificació, per mitjà dels textos, de la varietat estilística de la producció literària del XV i importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte
57 Reconeixement dels conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través dels textos
58 Identificació de les línies narratives principals de la postguerra 59 Reconeixement de les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda 60 Identificació de fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i Mirall
trencat 61 Identificació d’un model de comentari de textos narratius a partir d’un exemple de
comentari 62 Identificació dels mecanismes de creació lèxica més importants en una llengua 63 Les grafies b i v, i les oclusives finals 64 La combinació de CI i CD en els pronoms febles 65 Els verbs acabats en -metre i -cebre 66 L’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a 67 Reflexió sobre algunes confusions lèxiques
B 3. Actituds
68 Valoració de la tradició europea de la matèria de Bretanya 69 Valor del model cavalleresc en el seu context sociocultural 70 Reflexió sobre la relació entre literatura i vida a la baixa edat mitjana 71 Valoració de la singularitat dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín 72 Reflexió sobre les obres literàries (i les vides) a cavall de dos models culturals i/o
religiosos 73 Valoració de la singularitat de la novel·la Curial e Güelfa
362
74 Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell i comparació amb els valors propis 75 Valoració de la singularitat de la novel·la Tirant lo Blanc 76 Valoració de l’expressió desacomplexada de les relacions sentimentals en la novel·la
Tirant lo Blanc 77 Valoració del context socioeconòmic que impulsà l’esplendor cultural valenciana al
segle XV 78 Valoració de la riquesa estilística de la producció literària del XV i de la importància de
la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte 79 Reflexió sobre els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària i sobre la
necessitat d’adaptar-se a estàndards culturals diferents del propi, per a entendre determinats textos literaris i/o altres situacions
80 Valoració de la diversitat estilística en narrativa durant la postguerra 81 Reflexió sobre la dedicació literària de Mercè Rodoreda 82 Valoració de la singularitat de les novel·les La plaça del diamant i Mirall trencat 83 Valoració de la realització d’un comentari de textos narratius seguint les pautes d’un
model 84 Valoració de l’ús correcte de la llengua tant en el camp ortogràfic i ortofònic com en el
gramatical i lèxic
17 CRITERIS D’AVALUACIÓ
85 Reconéixer l’origen sociohistòric i geogràfic de la literatura de cavallers 86 Identificar en un text els trets propis del personatge arquetípic del cavaller 87 Identificar la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc 88 Reconéixer els elements meravellosos dels llibres de cavalleries 89 Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les novel·les
cavalleresques 90 Reconéixer els trets principals dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín 91 Reconéixer els trets principals de la novel·la Curial e Güelfa 92 Identificar els valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la seua
obra 93 Reconéixer els trets principals de la novel·la Tirant lo Blanc 94 Identificar els diferents tractaments respecte a les relacions sentimentals a la baixa
edat mitjana, i comparar-los amb la novel·la Tirant lo Blanc 95 Reconéixer les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de València una
ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d’Or de les nostres lletres 96 Identificar, a través dels textos, la varietat estilística de la producció literària del XV i la
importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte 97 Reconéixer els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través dels textos 98 Identificar les línies narratives principals de la postguerra 99 Reconéixer les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda 100 Identificar fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i Mirall trencat 101 Fer un comentari de textos narratius a partir del model proposat 102 Identificar els mecanismes principals de creació lèxica en una llengua 103 Revisar i aplicar la normativa de les grafies b i v, i les oclusives finals 104 Revisar i aplicar la normativa respecte a la combinació de CI i CD en els pronoms febles 105 Revisar l’ús correcte dels verbs acabats en -metre i -cebre 106 Revisar i aplicar la normativa respecte a l’ús de les preposicions: com a, per a, fins a,
des de i cap a 107 Reflexionar sobre algunes confusions lèxiques
UNITAT 7. Batecs del pensament
363
41 OBJECTIUS DIDÀCTICS
kk) Conéixer les causes de la decadència social i literària als regnes de la Corona d’Aragó 72. Reconéixer el valor de l’obra de Roís de Corella com a escriptor prerenaixentista
73. Conéixer l’evolució de la literatura culta durant el Renaixement, el Barroc i el
neoclassicisme
74. Comprovar la pervivència de la nostra llengua en la literatura popular
75. Reconéixer el valor de la literatura del jo i els llibres de viatges 76. Comprendre l’obra assagística de Joan Fuster en el seu context
77. Identificar els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació 78. Comprendre els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, oració i sintagmes 79. Identificar els diversos tipus d’oracions 80. Identificar els diversos tipus de complements 54 Repassar i aplicar la normativa referent a:
- les grafies finals c i g, i cu, qu i k - l’ús de la preposició a en el CD - els límits de la velarització - les preposicions a i en amb valor locatiu - algunes expressions genuïnes amb preposicions
42 CONTINGUTS B 1. Conceptes
81. Les causes de la decadència social i literària als regnes de la Corona d’Aragó 82. L’obra de Roís de Corella
83. El Renaixement en literatura i Joan de Timoneda
84. L’estètica del Barroc
85. Els escriptors del nostre Barroc: el Rector de Vallfogona, Francesc Mulet,
Fontanella...
86. La cultura i la literatura neoclàssiques: Lluís Galiana i la Rondalla de rondalles
87. La literatura popular durant la Decadència
88. La literatura del jo i els llibres de viatges 89. L’obra assagística de Joan Fuster
90. Els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació 91. Els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, sintagma i oració 92. Els constituents bàsics de l’oració simple 93. Els tipus d’oracions 94. Els tipus de complements 95. Les grafies finals c i g, i cu, qu i k 96. L’ús de la preposició a en el CD 97. Els límits de la velarització 98. Les preposicions a i en amb valor locatiu 99. Algunes expressions genuïnes amb preposicions
B 2. Procediments
364
- Construcció de taules cronològiques - Lectura i anàlisi d’obres i fragments d’obres significatives dels autors d’aquest període - Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la producció
literària d’aquest període a partir dels textos proposats - Interpretació i actualització de textos - Creació de textos breus assagístics - Visionament de documents audiovisuals contemporanis a l’època en què visqué Joan
Fuster - Lectura i redacció de textos crítics - Preparació de possibles dissertacions - Identificació d’oracions, sintagmes i frases - Anàlisi d’oracions i complements - Repàs d’aspectes ortogràfics - Correcció d’errades morfosintàctiques - Emplenament de paradigmes verbals - Substitució de castellanismes
B 3. Actituds
26 Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que condicionaren la producció literària durant la Decadència
27 Valoració de les varietats diatòpiques com a manifestació de riquesa cultural i lingüística
28 Interés pel manteniment de la distintes formes literàries a pesar de la castellanització 29 Valoració de la importància de l’existència de la literatura culta i la popular per a la
normalitat de la llengua 30 Anàlisi i valoració dels escrits personals i la seua difusió pública 31 Valoració del compromís intel·lectual, nacional, social i cultural de Joan Fuster 32 Anàlisi i valoració de la passió literària de Joan Fuster i Josep Pla 33 Valoració de la capacitat crítica i social de les ressenyes i les dissertacions 34 Anàlisi i valoració positiva del coneixement sintàctic 35 Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística
43 CRITERIS D’AVALUACIÓ
926 Construir i interpretar taules cronològiques 927 Comentar fragments de textos del període 928 Enumerar el trets definitoris i els autors dels segles XVI, XVII i XVIII 929 Interpretar les obres en el context estètic del Renaixement, el Barroc i el
neoclassicisme 930 Reflexionar críticament sobre la privacitat de la literatura del jo 931 Identificar l’estil i les preocupacions fusterianes a partir de textos breus 932 Ressenyar obres llegides 933 Identificar oracions i sintagmes 934 Analitzar oracions simples 935 Corregir errades de normativa 936 Aplicar correctament la normativa gramatical
365
UNITAT 8. Batecs a l’escenari
38 OBJECTIUS DIDÀCTICS
55 Reconéixer els principals espais escènics del teatre tradicional 56 Conéixer els trets principals del teatre religiós de tradició medieval i les paròdies
religioses 57 Identificar el teatre profà del Renaixement valencià: Serafina de Bartolomé Torres i la
cort de Germana de Foix 58 Conéixer l’evolució del fet teatral durant els segles XVII i XVIII 59 Aproximar el tòpic literari del graciós en teatre 60 Comprendre i valorar l’evolució del teatre fins als anys seixanta del segle XX
61 Conéixer i valorar l’obra de Rodolf Sirera
62 Reflexionar sobre les tècniques de comentari de textos teatrals 63 Elaborar un comentari de textos teatrals a partir de la tècnica 64 Conéixer les tres propietats dels textos: l’adequació, la coherència i la cohesió 65 Identificar els elements modalitzadors i/o impersonalitzadors en els textos 66 Repassar i aplicar la normativa referent a:
- les grafies z, s, ss, c i ç - la concordança del participi amb el CD - els verbs en -éixer - les preposicions a i en amb valor temporal - algunes locucions adverbials genuïnes
39 CONTINGUTS B 1. Conceptes
67 Aproximació als espais del teatre tradicional 68 El teatre religiós: el Misteri d’Elx i les paròdies religioses 69 El teatre profà: Serafina de Bartolomé Torres i el teatre a la cort de Germana de Foix 70 El teatre durant els segles XVII i XVIII: Guillem de Castro, Francesc Fontanella, Francesc
Mulet i els col·loquiers 71 El tòpic del graciós 72 El teatre fins als anys seixanta del segle XX
73 L’obra de Rodolf Sirera 74 El comentari de textos teatrals 75 Les propietats textuals 76 La modalització o la impersonalització en els textos 77 Normativa de les grafies z, s, ss, c i ç 78 La concordança del participi amb el CD 79 Els verbs en -éixer 80 Les preposicions a i en amb valor temporal 81 Algunes locucions adverbials genuïnes
B 2. Procediments
366
19 Identificació dels principals espais escènics del teatre tradicional 20 Reconeixement de les bases religioses del teatre medieval 21 Identificació del model teatral religiós o de les paròdies religioses que en sorgeixen 22 Identificació dels trets singulars del Misteri d’Elx 23 Reconeixement de les escasses mostres de comèdia profana en el Renaixement
valencià 24 Identificació dels trets del teatre sorgit de la cort de Germana de Foix 25 Reconeixement de la influència del teatre espanyol del Barroc en l’escena valenciana 26 Identificació de les paròdies populars barroques en el teatre valencià 27 Identificació de la disposició i la localització de les primeres sales de teatre comercial
valencianes 28 Reconeixement dels distints tipus de graciós en la comèdia al llarg de la història del
teatre: el bufó, el clown... 29 Reconeixement de les principals fites teatrals en el segle XX i en la nostra literatura 30 Identificació dels trets que caracteritzen el teatre de Rodolf Sirera i de les etapes de la
seua producció 31 Reconeixement de la importància dramatúrgica de l’obra El verí del teatre 32 Identificació dels aspectes importants que cal tractar en un comentari de textos
teatrals 33 Reconeixement de les propietat inherents als textos: l’adequació, la coherència i la
cohesió 34 Identificació dels aspectes que modalitzen o impersonalitzen els textos 35 Repàs de la norma relacionada amb l’ús de /z/ i /s/ 36 Repàs de la norma relacionada amb la concordança del participi amb el CD 37 Coneixement dels límits en el model de conjugació dels verbs amb infinitius acabats en
-éixer 38 Reconeixement de l’ús correcte de les preposicions a i en en construccions temporals 39 Repàs d’algunes locucions adverbials genuïnes
B 3. Actituds
39 Anàlisi i valoració de la importància del fet teatral en la cultura occidental i a l’edat mitjana europea
40 Anàlisi i valoració de la relació entre la castellanització i la dificultat de desenvolupament del teatre valencià
41 Anàlisi i valoració del plurilingüisme a partir de l’obra Serafina, de Torres Naharro 42 Anàlisi i valoració de la permanència de la tradició del Misteri d’Elx i de la seua
declaració com a patrimoni de la humanitat 43 Anàlisi i valoració de les primeres sales teatrals valencianes 44 Anàlisi i valoració de la represa de formes teatrals cultes en el teatre valencià i en la
nostra llengua 45 Anàlisi i valoració de la constància i l’esforç d’investigació teatral en l’obra de Rodolf
Sirera 46 Anàlisi i valoració de l’escriptura col·lectiva dels germans Sirera 47 Anàlisi i valoració de la importància de l’obra El verí del teatre 48 Anàlisi i valoració d’un comentari de text teatral ben elaborat 49 Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística
81.1.1.1.1 CRITERIS D’AVALUACIÓ
40 Identificar els principals espais escènics del teatre tradicional
367
41 Aplicar els coneixements de models teatrals en la redacció de textos de creació o de síntesi
42 Reconéixer els factors diglòssics del teatre cortesà del Renaixement valencià 43 Identificar el llenguatge culte i les influències d’altres literatures en les mostres de
teatre valencià en època moderna 44 Identificar el llenguatge col·loquial i vulgar del teatre popular del Barroc i els seus
referents parodiats 45 Identificar els distints tipus de graciós a partir de models textuals 46 Representar escènicament fragments d’obres importants de la tradició teatral 47 Representar algun fragment de l’obra de Rodolf Sirera 48 Extraure les característiques del teatre de Rodolf Sirera a partir de fragments teatrals i
d’escrits teòrics 49 Elaborar un comentari teatral a partir d’un model 50 Reconéixer, en determinats enunciats, els elements de les propietats textuals 51 Reconéixer, en determinats enunciats, la modalització textual i la impersonalització 52 Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica 53 Corregir errades normatives de textos proposats 54 Traduir correctament els textos proposat
UNITAT 9. Nous batecs
sssss) OBJECTIUS DIDÀCTICS
ll) Conéixer el moviment romàntic en el context social i polític europeu i espanyol - Conéixer el fenomen de la Renaixença i la relació que té amb el moviment romàntic - Identificar els models lingüístics de la Renaixença - Conéixer els poetes i les obres més importants de la Renaixença - Conéixer el renaixement novel·lístic durant el segle XIX i els corrents narratius
principals del moment - Conéixer la producció teatral culta i popular del segle XIX - Identificar el tòpic de l’enyor a través del temps - Identificar els moviments estètics i els seus autors més innovadors i experimentadors
del segle XX - Conéixer els mètodes i les tècniques per a la reescriptura literària - Identificar les funcions d’escriptura dels processadors de textos - Conéixer els conceptes bàsics de la sociolingüística i l’aplicació d’aquesta a la nostra
comunitat lingüística 82 Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:
iiiiiii) l’ortografia de les consonants palatals jjjjjjj) els adverbis acabats en -ment kkkkkkk) les remarques a la tercera conjugació lllllll) els adverbis i les preposicions de localització vertical: dalt, baix, damunt,
davall, amunt, avall, sobre i sota mmmmmmm) detecció de castellanismes per la fonètica i la forma
ttttt) CONTINGUTS B 1. Conceptes
368
- El context social i polític europeu i espanyol del segle XIX - Les característiques del romanticisme - La relació del romanticisme amb la Renaixença - Els models lingüístics de la Renaixença - La literatura dels Jocs Florals i els autors que la representen - El paper de Teodor Llorente i Constantí Llombart en la Renaixença valenciana - La novel·la europea al segle XIX - Trets principals del realisme i del naturalisme en literatura - L’obra de Narcís Oller - El teatre culte del segle XIX i Àngel Guimerà - El sainet i els sainetistes valencians - El tòpic literari del passat i l’enyor - La posició eclèctica dels nostres escriptors davant de l’avantguardisme - L’experimentació poètica i teatral en la postguerra - L’experimentació narrativa en la postguerra - La generació dels 70 - Tendències literàries i autors destacables des dels anys 80 - Mètodes i tècniques per a la reescriptura literària - El treball amb els processadors de textos - Els conceptes bàsics de la sociolingüística - Una aproximació a la història social del català - L’ortografia de les consonants palatals - Els adverbis acabats en -ment - Remarques a la tercera conjugació - Els adverbis i les preposicions de localització vertical: dalt, baix, damunt, davall, amunt,
avall, sobre i sota - Alguns castellanismes detectables per la fonètica i la forma
B 2. Procediments
- Construcció de taules cronològiques - Lectura i anàlisi d’obres i fragments significatius dels autors d’aquest període - Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la producció
literària d’aquest període a partir dels textos proposats - Interpretació i actualització de textos - Identificació dels diferents posicionaments lingüístics - Detecció dels castellanismes i els vulgarismes en els textos populistes - Declamació de textos poètics - Reconeixement de les característiques formalment innovadores - Interpretació de les propostes literàries experimentals del segle XX - Creació de textos seguint les pautes indicades - Revisió, correcció i reescriptura dels textos proposats - Identificació de les eines d’escriptura dels processadors de textos - Identificació de diferents situacions de contacte lingüístic - Aplicació dels conceptes de la sociolingüística a la història social del català - Aplicació correcta de les regles ortogràfiques - Correcció d’errors gramaticals - Substitució de castellanismes lèxics
369
B 3. Actituds
36 Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que condicionen la producció literària durant la Renaixença
37 Actitud respectuosa envers el redreçament de les llengües minoritzades 38 Valoració positiva de l’esforç dels nostres escriptors 39 Anàlisi i valoració crítica dels esforços per la recerca d’un model lingüístic durant la
Renaixença 40 Valoració positiva del redreçament novel·lístic durant el segle XIX 41 Valoració crítica dels factors culturals, polítics, socioeconòmics i sociolingüístics que
condicionen la recepció de les obres dramàtiques 42 Valoració i anàlisi dels esforços innovadors i experimentadors dels escriptors al llarg
del segle XX 43 Valoració positiva de la revisió, la correcció i la reescriptura de textos 44 Valoració positiva de la presentació de textos 45 Actitud positiva envers les eines que proporciona la sociolingüística com a disciplina
explicativa de les realitats lingüístiques 46 Valoració positiva de la lleialtat lingüística 47 Identificació i superació dels prejudicis lingüístics 48 Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística
uuuuu) CRITERIS D’AVALUACIÓ
937 Construir i interpretar taules cronològiques 938 Comentar fragments de textos del període 939 Identificar els elements definitoris del nou canvi d’actitud que la Renaixença mostra
respecte a la llengua i la identitat del poble 940 Indicar els trets propis del romanticisme i de la Renaixença 941 Diferenciar els diversos tipus de novel·la del segle XIX 942 Identificar les característiques del sainet 943 Identificar les característiques del teatre culte 944 Destriar els vulgarismes i els castellanismes dels textos populistes del segle XIX 945 Identificar el tòpic de l’ubi sunt en textos proposats 946 Reconéixer i explicar els trets experimentadors i innovadors en les propostes textuals
d’alguns autors del segle XX 947 Corregir i reescriure textos 948 Analitzar i explicar situacions sociolingüístiques de contacte lingüístic 949 Corregir errades gramaticals 950 Aplicar correctament la normativa lingüística
370
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE PRIMER DE BATXILLERAT
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ. LLENGUA I LITERATURA
IES SANT VICENT
CURS 2013-2014
CONCEPTES 70% ( 60% control de matèria i 10% dictat)
PROCEDIMENTS 25 %/(15% llibre de lectura i 10% deures, redacció i treball de classe)
ACTITUD 5 %( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)
1. Els exàmens de continguts es faran un per avaluació de tipus test, dividint la matèria en dos proves d’un mínim de 20 preguntes cadascuna. Una prova correspon als apartats del llibre Història de la literatura i La llengua en el seu contex, i l'altra a l'apartat de Normativa. Les preguntes seran de múltiple elecció o de contestar breument. Les de múltiple elecció que siguen contestades incorrectament, a efectes de la nota, descomptaran una bé cada dues mal. Les de resposta curta no. Les que queden en blanc tampoc descomptaran.
Control 1a Avaluació: dijous 28 de novembre (Normativa) Dijous 5 de desembre (Literatura i Llengua)
Control 2a Avaluació: dijous 27 de febrer (Normativa) Dijous 6 de març (Literatura i Llengua)
Control 3a Avaluació: dijous 29 de maig (Normativa) Dijous 5 de juny (Literatura i Llengua)
2. La nota de l'apartat de conceptes serà la suma de les dues proves, que tindran el mateix valor, més el Dictat.
3. L'apartat de procediments queda dividit de la següent manera: 15 % al llibre de lectura obligatori i 10% a les redaccions, deures de casa que es demanen durant el curs i treball de classe.
4. Del llibre de lectura es farà una prova escrita tipus test, en la qual les preguntes contestades incorrectament descomptaran una bé cada dues que estiguen mal. Les que queden en blanc no descomptaran. Tindrà un mínim de 20 preguntes. És obligatori aprovar la lectura per poder aprovar l'avaluació.
5. Al llarg del trimestre es dedicarà, mínim una sessió, a fer una prova de redacció d’unes 200 paraules. Amb 20 faltes d’ortografia o més la nota global de la Redacció serà d’un 0. Per a la puntuació es tindrà en compte l’adequació, la coherència i la cohesió del
371
text. Uns dies abans es farà saber el tema per a que l'alumne puga buscar idees i durant la sessió farà la prova sense capa material d'ajuda (diccionaris, gramàtiques,..). La nota formarà part del 10% de procediments.
6. Al llarg del trimestre es dedicarà, mínim una sessió, a fer una prova de dictat (100 paraules aproximadament). Es descomptarà un punt per cada errada (dues faltes d’accentuació compten com una falta). La nota formarà part del 10% de conceptes.
7. Si un alumne té la lectura suspesa, farà una recuperació al llarg de la tercera avaluació, per tal de poder aprovar l’apartat de lectures abans dels exàmens extraordinaris, ja que és requisit imprescindible tenir-les aprovades, per tal de superar l’assignatura.
8. Si un alumne no assisteix el dia acordat per a realitzar la prova de lectura o qualsevol de les proves programades, haurà de justificar la falta degudament –certificat mèdic original- en el moment de la seua reincorporació a classe i el professor decidirà si és adequat realitzar-li la prova, o no.
9. Si un alumne falta a classe el dia de la prova de lectura, si així ho decideix el professor, la recuperació podrà fer-se a través d'una prova oral, on el docent li formularà diverses preguntes i l'examinand haurà de respondre adequadament i amb un nivell estàndard sense incorreccions, haurà de demostrar la capacitat comunicativa adient al nivell de 1r de batxillerat. Es valorarà la fonologia, elocució, lèxic, semàntica, morfologia i sintaxi. Valorarem amb 50% l'exposició oral i amb 50% els continguts.
10. Si un alumne falta a classe el dia de la prova de redacció o de dictat, se li aplicarà la mitjana a les proves que tinga fetes, no podrà repetir-les. Si no en fa ninguna, pels motius que siguen, la nota no computarà dins l'avaluació.
11. Si un alumne falta a classe el dia de la prova de continguts, i justifica la falta degudament, si el professor creu oportú li repetirà la prova, però aquesta ja no serà obligatòriament tipus test, podrà fer el professor la prova que considere adequada.
12. La nota de l'avaluació serà el resultat de la suma de conceptes i procediments i l'actitud , sempre i quan estiguen tots els apartats aprovats.
13. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada o realitzant una prova un dia concret. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt, sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de 5.
14. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.
372
15. La nota de l’avaluació final del curs serà la mitjana aritmètica dels conceptes, procediments i actitud de les tres avaluacions. Per tal de superar el curs per tant l’alumne haurà d’haver aprovat totes les lectures, el resultat de la nota mitjana de l’apartat de conceptes ha d’aprovar-se i també s’ha de superar l’apartat d’actitud. La no suficiència en algun dels apartats esmentats anteriorment comportarà la INSUFICIÈNCIA en l’assignatura.
16. Com que l’assistència a classe és obligatòria, l’acumulació de faltes no justificades de manera adient -1/3 del total de les classes- comportarà la insuficiència en la matèria.
17. Els alumnes que hagen de recuperar el curs mitjançant la realització d’una prova extraordinària, poden tenir sense superar:
Continguts i lectures: l'examen serà igual que els realitzats durant el curs, tipus test, amb un mínim de 20 preguntes d'Història de la literatura i La llengua en el seu context, i 20 de Normativa. A més d'un dictat, i dels llibres de lectura que no haja superat. La puntuació serà la següent: si té tres, dos o un llibre de lectura (conceptes 70%, lectures 20% i dictat 10%).Serà condició imprescindible per poder aprovar la matèria que l'alumne tinga les lectures aprovades, en cas contrari la qualificació, encara que els altres apartats estiguen aprovats, serà insuficient.
Continguts: l'examen serà igual que els realitzats durant el curs, tipus test, amb un mínim de 20 preguntes d'Història de la literatura i La llengua en el seu context, i 20 de Normativa. A més d' un dictat,( conceptes 80% dictat 20%).
Lectures: l'examen tindrà, com a mínim, 5 preguntes de cada lectura no superada.Cada lectura ha d'estar aprovada (amb un 5).Serà condició imprescindible per poder aprovar la matèria que l'alumne tinga totes les lectures aprovades, en cas contari la qualificació,encara que els altres apartats estiguen aprovats, serà insuficient.
9. La màxima nota amb la qual es podrà qualificar a la prova de setembre serà un 5.
10. Llibres de lectura obligatoris en 1r de Batxillerat
a) 1r trimestre: El somriure del diable, Jordi Sierra i Fabra, Editorial Bromera a. Control: dijous 24 d’octubre del 2013
b) 2n trimestre L'estany de foc, Silvestre Vilaplana, Editorial Bromera a. Control: dijous 30 de gener del 2014
c) 3r trimestre. Ací no paga ni Déu, Dario Fo, Editorial Bromera
a. Control: dijous 15 de maig del 2014
RECUPERACIÓ DE LES LECTURES OBLIGATÒRIES:
373
. Dijous 12 de juny del 2014
CRITERIS PER A LA CORRECCIÓ DE LA REDACCIÓ, DICTAT I INTERVENCIÓ ORAL.
Redacció de 200 paraules (10 punts)
Les redaccions han de ser pròpies i complir les propietats mínimes d’adequació i
coherència, i han de redactar-se en el moment de la prova. A més, l’escrit ha de quedar
complet i arredonit.
Quan una redacció infringisca de manera greu algun dels requisits anteriors, per
exemple, quan no tracte en absolut d’un dels dos temes proposats o quan l’examinand
actue fraudulentament, tindran una puntuació global, en els dos apartats de la redacció
(propietats textuals i correcció), de 0 punts.
Les redaccions que no arriben al 75% per cent de l’extensió demanada tindran una
puntuació global, en els dos apartats, de 0 punts.
Adequació, coherència, cohesió, extensió i presentació
Adequació
El text aconseguix el propòsit comunicatiu, s’ajusta a la finalitat i a la situació
comunicativa, es respecta el grau de formalitat de la situació i es tria la varietat
lingüística i el registre que exigix el context.
Coherència
La informació expressada s’ajusta quant a quantitat, qualitat i rellevància al que
demana el text, i, a més, les idees s’exposen d’una manera clara i ordenada, i responen
a una estructura entenedora de la qual es poden extraure fàcilment unes idees
principals i unes altres de secundàries.
Cohesió gramatical
El text conté els elements lingüístics apropiats i està ben articulat: fa un bon ús de la
connexió textual, del manteniment de les referències (connectors i marcadors
discursius, signes de puntuació, temps verbals, pronoms, articles, demostratius,
possessius, etc.), dels procediments de condensació i d’ampliació de la informació
(nominalitzacions, reformulacions, incisos, etc.) i, si cal, dels procediments de
modalització, d’impersonalització i de citació.
374
Cohesió lèxica
El lèxic triat és l’apropiat per a la bona construcció del text; la selecció de les paraules
s’ha fet amb criteris de precisió, varietat i eliminació de repeticions innecessàries, i, a
més, ha utilitzat mecanismes de referència, com ara la sinonímia, l’antonímia o les
relacions entre els termes d’un mateix camp semàntic, per a fer més ric el significat del
text.
Extensió i presentació
L’extensió insuficient (d’entre un 75% i un 99% de les paraules que es demanen) i la
presentació inadequada podran descomptar punts del total d’este apartat.
Correcció: morfologia i sintaxi, lèxic i normativa ortogràfica
Es corregix el text sencer.
Es descompten 0'1 punts per cada error. Es compta un error per paraula. Cada dos errors
d’accents o dièresis descompten com un error. Amb 20 o més errades la nota serà 0 en el total de la
redacció.
Morfologia i sintaxi
Flexió nominal i adjectival; articles; demostratius; possessius; quantificadors: numerals,
indefinits i quantitatius; pronoms personals forts i pronoms febles; relatius; interrogatius i
exclamatius; preposicions; adverbis; conjuncions; interjeccions; flexió verbal i perífrasis.
Lèxic
Lèxic i fraseologia. Interferències lingüístiques (barbarismes).
Normativa ortogràfica
Ajuntar mots quan s’han de separar o viceversa. Separació de paraules. Separació sil·làbica
a final de línia. Guionet. Apostrofació i contracció. Consonantisme i vocalisme. Accentuació
i dièresi. Paraules inintel·ligibles.
Dictat de 100 paraules, aproximadament (10 punts)
Es descompten 1 punt per cada error. Es compta un error per paraula. Els errors º
repetits no descompten. El màxim permés són 10 errors.
375
Correcció
Paraules no escrites o canviades. Grafies ambigües. Separació de paraules. Separació
sil·làbica a final de línia. Guionet. Consonantisme i vocalisme. Apostrofació i contracció.
Accentuació i dièresi.
Intervenció oral.
Competències lingüístiques
Fonologia i elocució. Mostra una pronunciació i una entonació clares i naturals, i aplica els criteris
d’elocució estàndard. Pot tindre algun error puntual i
poc significatiu (*espèrit per esperit, *proiecte per projecte...).
Lèxic i semàntica. Utilitza un vocabulari ampli i precís sobre temes generals.
El lèxic s’ajusta a la normativa i evita els barbarismes. Ocasionalment, quan
el discurs és espontani i relaxat, pot usar alguns barbarismes o col·loquialismes aïllats habituals de
la llengua informal (*pues, *menos, *casi...).
Morfologia i sintaxi. Té un bon domini de les regles de la morfologia i de la
sintaxi necessàries per a comunicar-se, ajustat a la correcció gramatical.
Ocasionalment, quan el discurs és espontani i relaxat, pot presentar formes
pròpies de la morfologia i la sintaxi col·loquials (ús incorrecte de formes verbals: *tingam,
*admitixen...; omissió de pronoms; ús vacil·lant del lo neutre;preposició a davant del CD;etc.)
Fonologia i elocució. La pronúncia i l’entonació són acceptables, per bé que
presenta alguns errors propis de la parla col·loquial informal o poc genuïna
(caiguda vacil·lant o sistemàtica de la d intervocàlica, palatalització de la l inicial, obertura de les
vocals, etc.).
Lèxic i semàntica. Presenta alguns buits lèxics que provoquen algunes
vacil·lacions, però que no obstaculitzen la comunicació. Usa alguns barbarismes
i col·loquialismes, encara que a vegades n’és conscient i intenta corregir-los.
Morfologia i sintaxi. La morfologia i la sintaxi no s’ajusten, en alguns aspectes, als usos del
registre formal. Presenta alguns errors puntuals greus o algun
de sistemàtic (ús incorrecte de pronoms febles: *dóna-li-lo...; de perífrasis
verbals: *tinc que...; ús sistemàtic del lo neutre; etc.)
Fonologia i elocució. La pronúncia és defectuosa i presenta molts errors i
vacil·lacions. Desfigura la fonètica genuïna.
Lèxic i semàntica. El vocabulari és pobre i insuficient. Abunden els barbarismes
i els col·loquialismes i no hi ha cap indici d’acostament a la llengua formal.
Morfologia i sintaxi. La morfologia i la sintaxi són clarament defectuoses i
insuficients, amb molts errors greus de tot tipus
376
PROJECTE CURRICULAR 2N BATXILLERAT
PRESENTACIÓ I METODOLOGIA
El llibre Paraules i lletres-2, completa els estudis del batxillerat que es va encetar amb
Paraules i lletres-1. Reflexionar sobre el llenguatge i desplegar la competència comunicativa
són els dos grans objectius de Paraules i lletres-2.
Aquests materials convidaran a analitzar què és això del llenguatge, quin paper fa en la
construcció de l’ésser humà, què és això de les llengües i quina funció els correspon en la
vertebració de les societats. És un inici en els secrets que governen el fet, quotidià i extraordinari,
de la comunicació oral i escrita. S’hi tracta la diversitat lingüística i cultural com a característica
indestriable de la mateixa naturalesa humana; la diversitat lingüística és un fet, real, saludable i
universal, a casa nostra, a Europa i al món sencer. Mostrarem com actuen la variació i el canvi en
la configuració constant de la llengua al llarg del temps, de l’espai i dels diversos estrats socials i
les diverses funcions comunicatives. Assistirem al procés que segueix la codificació de les
llengües i com poden arribar aquestes a ser instruments de comunicació i de cohesió social.
Finalment, ens acostarem a la nostra realitat sociolingüística: al present i al futur de l’ús social de
la llengua.
Ha arribat el moment de tractar aquests temes amb una certa profunditat i segons una
metodologia que vol convidar a la recerca, a la investigació, a l’anàlisi reflexiva i crítica. És
per això que Paraules i lletres-2 planteja l’exposició teòrica d’una manera activa: sovint serà
l’alumne qui elaborarà els continguts a partir de les activitats, de les interrogacions que
plantejaran aquests materials. Sovint també haurà de fer petites tasques d’introducció a la
recerca: haurà de consultar bibliografia específica, enciclopèdies, diccionaris i l’oceà
d’Internet; haurà de donar forma a les pròpies opinions bé per escrit bé oralment; haurà de
discutir-les i de defensar-les davant els companys i les companyes, i, finalment, haurà d’arribar
a conclusions sotmeses a crítica.
Tot açò ocupa habitualment el primer i segon bloc de cada unitat de Paraules i lletres-2;
concretament, l’apartat CONTACTE (I) i, sobretot, l’apartat COMUNICACIÓ (II). El CONTACTE (I)
pretén acostar la temàtica de cada unitat als coneixements previs, als interessos, a qüestions
d’actualitat…; no es tracta sols de començar cada unitat «amb bon peu»: el CONTACTE (I)
parteix de la idea que només aprenem, només fem veritablement nostre allò que de debò ens
interessa, allò que ens resulta significatiu i que connecta amb nosaltres, amb les nostres
opinions, al capdavall, amb la nostra experiència. Vet ací un principi rector d’aquest llibre: no
hi ha aprenentatge durador i creatiu sense experiència.
L’altre gran punt d’atenció de Paraules i lletres-2, vinculat estretament amb l’objectiu de
millorar la competència comunicativa, és el treball dels textos, que impregna tot el llibre i,
d’una manera especial l’apartat de COMUNICACIÓ (II) i, més avant, el de LITERATURA (IV).
Llegir i escriure són habilitats importants en la vida quotidiana de bona part dels ciutadans i de
les ciutadanes d’aquesta societat. La lletra escrita ha pres actualment un valor que potser no
havia tingut mai; emmirallats pels mitjans audiovisuals, arribem a oblidar que al darrere hi ha la
paraula, i, molt sovint, la paraula escrita, com a mitjà bàsic, com a fonament. Una cançó de
moda, un telenotícies, una telesèrie, un anunci o una pel·lícula són impossibles sense
l’elaboració de discursos vinculats a la lletra escrita.
Ser un bon comunicador implica, entre altres moltes condicions que Paraules i lletres-2 vol
mostrar, ser un bon productor o productora de textos (orals i escrits). Construir un text és una
destresa certament complexa, però ben assolible amb un treball metòdic, pausat i reflexiu. No
podem perdre de vista que un estudiant és un gran elaborador i un gran devorador de textos de
377
mena diversa. La paraula ha de ser per a ell o per a ella el mitjà fonamental per a l’adquisició,
l’emmagatzematge i l’expressió del coneixement. I més encara: ha d’arribar a ser un instrument
per a entendre críticament la societat i a si mateix.
L’apartat de COMUNICACIÓ (II) de cada unitat de Paraules i lletres-2 va adreçat a mostrar
com s’estructura el text com a unitat comunicativa bàsica i a practicar l’anàlisi del text com a
introducció a la lectura crítica. No hem d’oblidar, a més, que hi ha una motivació utilitària molt
concreta que demana insistir sobre aquest vessant de la formació: molts dels alumnes hauran de
superar una prova que els permetrà accedir als estudis universitaris; aqueixa prova dóna molta
importància al comentari de text. Ací els proposem un entrenament en aqueixa tècnica
progressiu i acumulatiu: cada unitat tracta un aspecte concret del comentari. La pràctica
d’anàlisi de textos que es planteja en COMUNICACIÓ (II) no sols s’ajusta al model de la Prova
d’Accés a la Universitat (PAU) sinó que té com a objectiu millorar la competència com a lector
i com a productor de textos: dir el tema d’un text, aïllar-ne les parts, resumir-lo, advertir-hi els
recursos comunicatius i les marques textuals bàsiques (registre, modalització, etc.) i, finalment,
expressar un judici crític i propi sobre el contingut del text són els punts d’atenció de la PAU i
constitueixen habilitats fonamentals per a tot futur universitari.
Uns textos que mereixen una atenció especial són els literaris. La literatura també és
comunicació: per una banda, comunica una manera de veure el món, individual i col·lectiva, i,
per una altra banda, és també un text, un missatge, amb totes les característiques que aquest
presenta. Per això, el tercer bloc de cada unitat (LITERATURA) està dedicat al discurs literari, des
de finals del segle XX fins a l’actualitat. Aquesta presentació cronològica permet situar els fets
literaris en el context històric i social en què s’han produït, sense oblidar l’evolució de cada
gènere al llarg del segle passat. Els continguts d’història de la literatura es tracten de dues
maneres: d’una banda, s’ofereix de manera explícita, sintètica i clara la informació essencial
sobre els autors, les obres i, cosa fonamental, el context cultural, polític i sociolingüístic en què
se situen; de l’altra banda, com hem avançat adés, Paraules i lletres-2 convida a recercar més
informació sobre els aspectes més interessants de cada etapa i de cada gran escriptor: són
freqüents les activitats que pretenen traure les pròpies conclusions sobre el contingut d’un text,
sobre les causes o les conseqüències d’un fet històric, sobre les relacions d’un determinat
moviment literari amb la ideologia o amb l’art de cada període de la història... Arribar a tenir
informació sobre la nostra literatura i valorar-la adequadament és fonamental per a aprendre a
estimar la llengua, els escriptors i el país que l’han produïda: per a descobrir-nos a nosaltres
mateixos. A més, són constants les activitats que demanen que l’amumne faça d’aprenent
d’escriptor: que produïsca textos literaris (poemes, relats...).
L’apartat de LES PERSONES I LES LLENGÜES (IV) se centra en l’estudi de la llengua com a fet
social: la diversitat lingüística, la construcció de la norma lingüística i de l’estàndard, la
variació, la planificació i el futur de la nostra llengua... són atesos ací amb una metodologia
centrada en la informació i en la reflexió.
Cada unitat inclou també un seté apartat dedicat a l’estudi dels diversos components de la
gramàtica (la fonètica, el lèxic, la sintaxi i la morfologia): l’apartat PARAULES. En aquest
apartat, revisem qüestions de la normativa lingüística que ja deuen ser més o menys familiars
als alumnes i altres aspectes de la descripció de la gramàtica que poden ser útils per a entendre
com funciona la llengua, aquest instrument precís i creatiu. PARAULES fa molta atenció a la
pronúncia: és molt important que l’alumne aconseguisca un bon model fonètic. PARAULES
pretén, a més, que adquirisca criteris de correcció: que sàpiga què és i què no és correcte i que
ho sàpiga d’una manera reflexiva i fonamentada. La sintaxi té ací un espai important: sobretot,
tots aquells aspectes que tenen a veure amb el coneixement (una volta més) reflexiu del
funcionament d’aquest component tan important de la llengua.
En el CD que acompanya el llibre hi ha textos que seran útils per a practicar la comprensió i
l’expressió oral, un vessant que és present en tot Paraules i lletres-2. Hi ha material
d’aprofundiment en la gramàtica, la fonètica i el lèxic en forma de quaderns.
Cal veure en Paraules i lletres-2 un instrument per a avançar cap als estudis superiors i per a
378
encomanar el plaer, fins i tot, el desfici per interrogar-se, per dubtar, per recercar, per
reflexionar. Ací trobareu pàgines purament expositives i moltes d’altres que inciten a dir-hi la
seua, a elaborar una resposta personal o, almenys, a buscar-la en les opinions dels altres, en els
llibres o en el món.
Paraules i lletres-2 pretén de servir en un curs molt important en la vida d’estudiants, un curs
dens en assignatures i, potser, escàs en temps. Per això podran fer-lo servir com a llibre per a
estudiar i, alhora, com a llibre per a investigar. Convé mesurar els esforços i triar aquelles
propostes de Paraules i lletres-2 que puguen anar més bé, segons les necessitats i les
possibilitats de temps i de funcionament de la classe.
OBJECTIUS GENERALS DE BATXILLERAT
I DE SEGON DE BATXILLERAT
Els objectius generals del batxillerat i els propis del segon curs d’aquest nivell educatiu van
ser fixats pel decret 102/2008, d’11 de juliol del 2008, del Consell de la Generalitat Valenciana
(DOCV) (núm. 5806, 15-07-2008), tal com els reproduïm tot seguit.
I. Introducció
Llengua i Literatura II requereix els coneixements de Llengua i Literatura I.
L’ensenyança de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l’ampliació de la
competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dos llengües oficials de la
Comunitat, especialment en els discursos científic, tècnic, humanístic, cultural i artístic; i el
desenvolupament de la capacitat de comprensió dels textos literaris per mitjà del coneixement
dels aspectes més rellevants de la literatura de les dos llengües.
Aquestes dos matèries [castellà i valencià] comunes per a totes les modalitats del Batxillerat,
en concurrència amb altres matèries i d’acord amb les finalitats educatives establertes per a
l’etapa, incidixen en el desenvolupament del raonament lògic, en l’adquisició de nous sabers per
mitjà de l’accés a la documentació i al tractament de la informació, en l’educació de la
sensibilitat artística i en l’anàlisi i la valoració crítica de la realitat. L’educació lingüística
específica del Batxillerat es referirà a l’ús actiu de la llengua en aquells àmbits que resulten
especialment significatius per a la formació dels estudiants d’esta etapa: discursos de l’àmbit
acadèmic (científics, tècnics i humanístics), discursos formals de la vida social, discursos dels
mitjans de comunicació i discurs literari.
S’atendrà, per tant, l’aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes convencionals
del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions orals, etc.) i dels esquemes
textuals predominants en aquests gèneres discursius, a través de l’anàlisi i la interpretació de
textos de divulgació científica, estudis de crítica literària, assajos, etc.; així com la utilització
d’estratègies per a seleccionar la informació i per a reelaborar-la per mitjà d’esquemes, resums,
fitxes, quadres sinòptics, bases de dades, etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al
nostre abast.
És important, a més, que l’alumnat es familiaritze amb l’anàlisi i la posada en pràctica dels
esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així com amb el
desenvolupament d’actituds crítiques i, en general, dels discursos que regulen la vida social. Els
discursos d’expressió de l’opinió, atesa l’especial rellevància dels mitjans de comunicació social
a través dels quals els ciutadans amplien els seus coneixements del món alhora que reben
valoracions i aportacions ideològiques que es manifesten en diversos àmbits (polític, periodístic,
religiós, publicitari, etc.) i que es transmeten a través de canals i suports diversos diaris, cartells,
379
ràdio, pamflets, etc. Quant als discursos reguladors de la vida social, es localitzen
fonamentalment en l’àmbit de les institucions, tant públiques com privades, i en la relació
interpersonal formal.
L’aprenentatge se centrarà, per tant, en el desenvolupament d’habilitats i destreses
discursives, és a dir, el treball sobre els procediments ha d’articular l’eix de tot el procés
d’ensenyança i aprenentatge. Així, l’estudi del discurs literari ha de contribuir, de manera molt
especial, a l’ampliació de la competència comunicativa, ja que l’objectiu bàsic d’aquesta etapa
consisteix en l’ampliació de la competència literària entesa com la capacitat per a llegir,
analitzar i interpretar textos produïts amb intencionalitat artística o considerats actualment com
a literaris. Aquest objectiu implica consolidar l’hàbit de la lectura, aprofundir en el
coneixement de les convencions de la tradició literària, ampliar els coneixements relatius al
context cultural, ideològic i lingüístic en què s’han produït els textos literaris. Considerem la
literatura com a memòria universal de la humanitat, arxiu d’emocions, idees i fantasies, raó per
la qual col·labora en la maduració intel·lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la
literatura ben dirigit contribueix a l’autoconeixement, a la comprensió del comportament humà
i a l’enriquiment cultural en una diversitat de direccions; objectius formatius d’aquesta etapa.
La progressió en l’aprenentatge, respecte a etapes anteriors, radicarà en l’aprofundiment del
coneixement sobre les transformacions històriques dels gèneres encunyats per la tradició i els
seus contextos culturals sobre l’ús crític de fonts bibliogràfiques i documentals amb finalitat
interpretativa, i, en general, sobre la modalitat especial de comunicació que representa el
discurs literari.
La reflexió sobre les unitats lingüístiques en els diferents àmbits d’ús serà objecte
d’aprenentatge en les dos llengües, la variació lingüística i els factors que l’expliquen,
l’adequació dels registres i usos socials, les exigències dels discursos científics en l’ús de
terminologies, les formes lingüístiques que indiquen la presència dels factors del context, els
procediments que contribueixen a cohesionar el text, les diverses possibilitats lèxiques i
sintàctiques que són utilitzables per a expressar un mateix contingut, els procediments
gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat, els mecanismes per
a la formació de paraules, el coneixement de les relacions entre sons i grafies en relació amb la
varietat i amb les normes socials en usos orals i escrits. L’activitat gramatical és un component
dels processos de comprensió i producció de textos i contribueix a assolir aquestes capacitats.
La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més, a sistematitzar i consolidar els aprenentatges
sobre l’estructura de la llengua assolits en etapes anteriors, així com a ampliar aquests
coneixements en la mesura que la reflexió sobre la llengua s’aborda en relació amb pràctiques
discursives més complexes. L’educació lingüística de l’alumnat de Batxillerat ha de referir-se
també al coneixement de la varietat lingüística, que dependrà de factors geogràfics o històrics,
així com de les variacions relacionades amb l’ús. Això inclou la comprensió del caràcter
plurilingüe d’Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà,
continguts que són rellevants per a eradicar prejudicis i estereotips responsables d’actituds
negatives cap a les llengües i cap als que les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis
afectius i de conducta que afavorisquen una convivència democràtica.
D’acord amb tot l’anterior, el currículum s’organitza en quatre nuclis de continguts: estudi
del discurs, estudi de la llengua, tractament de la informació i el discurs literari.
II. Objectius generals
El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes
adquirisquen les capacitats següents:
1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes estructures
formals, i, especialment en l’àmbit acadèmic i en el dels mitjans de comunicació, posar
atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpretació.
2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l’àmbit acadèmic, per mitjà de
discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la llengua
380
oral i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació interpersonal,
l’adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la realitat i l’organització
racional de l’acció.
3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, prestant una atenció
especial a la Comunitat Valenciana, a l’Estat Espanyol, a Europa i als estats americans
castellanoparlants, valorant la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa
social de les llengües, afavorint una actitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus
parlants, coneixent els distints orígens i històries, i valorant, especialment, la importància
de la normalització del valencià per a aconseguir la seua plena incorporació en tots els
àmbits d’ús.
4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser utilitzats en
la comprensió, l’anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la composició i la
correcció de les pròpies produccions.
5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els discursos reguladors de la
vida social, i valorar la importància de l’acostament a aquests discursos per al
coneixement de la realitat.
6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de coneixements
nous i per a produir i interpretar textos propis de l’àmbit acadèmic, obtenint, interpretant i
valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent capaç d’emprar tècniques de
busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i esperit crític,
mitjans tradicionals i les noves tecnologies.
7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les formes
convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.), de la informació
pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre les condicions
actuals de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en valencià i en castellà,
així com d’obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica les fonts
bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi.
8. Llegir i valorar les obres literàries com a manera d’enriquiment personal i de trobar plaer,
com a manifestacions de la sensibilitat artística del ser humà i com a expressió de la
identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de representació i
interpretació del món.
9. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les produccions pròpies,
aquells que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder, evitant estereotips
lingüístics que suposen judicis de valor o prejudicis.
III. Nuclis de continguts
D’acord amb els objectius fixats per a l’ensenyança i l’aprenentatge de la llengua i literatura
en el batxillerat, s’estableixen tres tipus de continguts:
*a) Procediments que es refereixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs,
així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i
aplicació dels coneixements gramaticals i literaris.
*b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el seu
funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les
convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció.
*c) Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’un comportament
lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria.
Aquests tres tipus de continguts recorren els quatre nuclis següents:
1. ESTUDI DEL DISCURS
2. ESTUDI DE LA LLENGUA
3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ
4. EL DISCURS LITERARI
381
La interrelació dels continguts és un factor que s’haurà de tindre en compte en la seua
seqüenciació al llarg d’aquesta etapa educativa, en l’elaboració de materials didàctics, en la
planificació de les activitats i tasques per a l’aula i en l’avaluació dels processos d’ensenyança i
aprenentatge.
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II
1. Estudi del discurs
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter expositiu
i argumentatiu, procedents de l’àmbit acadèmic.
Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a partir de
models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els esquemes
textuals.
Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i
publicitaris.
Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats.
2. Estudi de la Llengua
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions
conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i procediments
anafòrics que contribueixen a la cohesió del text.
Coneixement de les relacions que s’estableixen entre les formes verbals com a
procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps
verbals.
Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb la
coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial atenció als
contextos acadèmics i socials.
Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics.
Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques,
apreciant-ne el valor social.
Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d’inclusió del discurs
d’altres en els propis.
Aplicació reflexiva d’estratègies d’autocorrecció i autoavaluació per a progressar en
l’aprenentatge autònom de la llengua.
3. Tractament de la informació
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com digital, i
estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals, ortogràfiques i
tipogràfiques.
4. El discurs literari
Els continguts que corresponen a aquest nucli són:
Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i
transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.
Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de
coneixement d’altres mons, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments representatius
de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes
literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de
l’evolució en la manera de tractar-los.
Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i
comentats.
Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques
382
virtuals. Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat. Martí Domínguez i
Enric Valor.
La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent
Andrés Estellés i María Beneyto.
Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies.
L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster.”
OBJECTIUS PER UNITATS DE PARAULES I LLETRES-2n batxillerat
UNITAT 1 (pàg. 8) Parlar, escoltar, llegir i
escriure
UNITAT 2 (pàg. 60) Construcció del sentit (I)
UNITAT 3 (pàg. 104) Construcció del sentit (i II)
UNITAT 4 (pàg. 148) Varietats, maneres de dir (I)
UNITAT 5 (pàg. 188) Varietats, maneres de dir (i
II)
UNITAT 6 (pàg. 236) La cohesió i la comunicació
(I)
UNITAT 7 (pàg. 278) La cohesió i la comunicació (i
II)
OBJECTIUS DE CADA UNITAT DE PARAULES I LLETRES, 2n DE
BATXILLERAT
PARLAR, ESCOLTAR, LLEGIR I
ESCRIURE
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Entendre l’aprenentatge lingüístic com a activitat humana complexa.
2. Analitzar les habilitats comunicatives de comprendre, de parlar i conversar, de llegir i
d’escriure com a capacitats humanes vinculades a l’aprenentatge lingüístic i al
desenvolupament d’una competència comunicativa plena.
3. Conéixer les activitats de comprensió i de producció oral i escrita com a eines que ajuden
a entendre la societat del nostre entorn.
383
4. Caracteritzar el text com a unitat comunicativa bàsica.
5. Explicar les diferències entre la comunicació oral i l’escrita.
6. Identificar i caracteritzar els diversos tipus de textos.
7. Identificar les propietats textuals bàsiques: adequació, coherència i cohesió.
8. Conéixer els aspectes artístics i sobretot literaris relacionats amb el Noucentisme i el
Modernisme.
9. Conéixer els fets històrics, socials i culturals que contextualitzen el període literari del
Modernisme i del Noucentisme.
10. Explicar les característiques i les tendències que defineixen els moviments modernista i
noucentista.
11. Conéixer els autors i les obres més representatives del Modernisme i del Noucentisme.
12. Explicar les conseqüències sociolingüístiques del procés d’estandardització d’una
llengua.
13. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com
ara estandardització, codificació i normativització.
14. Caracteritzar el procés d’estandardització lingüística seguit entre nosaltres.
15. Entendre la normativització com a tasca en procés constant, en la mesura que la norma
lingüística ha de donar resposta a les necessitats dels parlants.
16. Discriminar auditivament i articular les vocals obertes i les tancades.
17. Aplicar els procediments bàsics de formació de mots: la derivació i la composició.
18. Conéixer els tipus de sintagmes i els formants.
19. Utilitzar correctament el vocabulari relacionat amb el camp semàntic del paisatge.
20. Distingir els usos i les precisions semàntiques dels verbs trencar o rompre, esguellar o
esquinçar, espatlar, esmicolar i desbaratar.
CONSTRUCCIÓ DEL SENTIT
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Entendre el llenguatge com a instrument per al coneixement del món.
2. Desenvolupar la capacitat d’observar i interpretar obres d’art (pintura, escultura, text,
etc.) tenint en compte la influència de l’experiència cultural sobre la representació que
cada societat construeix del món i com aqueixa experiència es reflecteix en la llengua.
3. Analitzar els aspectes que conformen la coherència d’un text: enunciació del tema, títol,
tesi, finalitat comunicativa, paràgraf, resum, estructura externa i interna en textos donats.
4. Identificar els cinc tipus d’estructures textuals: expositiva, argumentativa, narrativa,
descriptiva i instructiva o direccional.
5. Fer resums de textos.
6. Realitzar una exposició oral sobre els continguts literaris de la unitat (les trajectòries
personals i literàries d’alguns autors avantguardistes...) tenint en compte l’estructura de
textos expositius, així com les pauses i les modulacions de la línia melòdica que
caracteritzen l’oralitat del discurs.
7. Conéixer els principals ismes del moviment avantguardista i les seues manifestacions
artístiques en pintura, cinema i literatura.
384
8. Produir textos literaris de caràcter avantguardista.
9. Conéixer els autors i les obres més representatives de l’Avantguardisme en poesia,
narrativa i teatre.
10. Desenvolupar la imaginació tot creant textos narratius relacionats amb retalls de les
experiències personals en primera persona.
11. Explicar les conseqüències sociolingüístiques del procés de normativització i
d’estandardització d’una llengua.
12. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com
ara: estandardització, codificació, normativització, etc.
13. Caracteritzar el procés d’estandardització lingüística seguit entre nosaltres (des dels
primers precedents s. XV fins a l’actualitat).
14. Conéixer les aportacions dels diversos autors al procés de codificació, amb atenció
especial a l’obra de Pompeu Fabra i dels gramàtics valencians (Carles Salvador,
Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor).
15. Analitzar la realitat sociolingüística d’un període històric concret a partir de documents
textuals concrets.
16. Discriminar auditivament i pronunciar vocals tòniques obertes: [E] i [O] en mots donats i
en textos relacionats amb la unitat.
17. Aplicar la normativa ortogràfica de l’accentuació en mots amb vocals tòniques obertes.
18. Identificar els diferents tipus de diftong creixent i decreixent, així com l’hiat tot realitzant
el còmput sil·làbic de paraules.
19. Conéixer i aplicar la normativa ortogràfica de la dièresi.
20. Identificar i escriure correctament els quantificadors numerals, quantitatius i indefinits en
contextos donats.
21. Identificar la funció de sintagmes diversos tot substituint-los pels pronoms febles
corresponents i aplicant correctament la normativa de l’apòstrof i del guionet.
22. Identificar els diferents tipus d’oracions predicatives tot analitzant els constituents bàsics
(subjecte, predicat).
23. Reconéixer els diferents tipus d’oracions segons la modalitat (asseveratives,
interrogatives, exclamatives...)
24. Ampliar el vocabulari mitjançant la sinonímia i l’antonímia.
25. Classificar i organitzar el camp semàntic corresponent a les fruites i a les verdures.
26. Aplicar els conceptes d’hipònim, hiperònim i geosinònim en el camp semàntic relacionat
amb les fruites i les verdures.
27. Conéixer frases fetes i modismes relacionats amb el camp semàntic de les fruites i de les
verdures.
CONSTRUCCIÓ DEL SENTIT (i II)
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Analitzar els aspectes que conformen la coherència d’un text.
385
2. Analitzar la progressió temàtica d’un text.
3. Analitzar l’organització de la informació en textos de tipologia diversa.
4. Analitzar la isotopia d’un text.
5. Resumir un text.
6. Analitzar el context social i polític en què es va trobar la literatura escrita en la nostra
llengua durant la dictadura franquista, a conseqüència de la repressió i de la prohibició a
què van ser sotmeses les llengües i les cultures no castellanes.
7. Conéixer la situació de la narrativa en la nostra llengua durant la postguerra.
8. Conéixer el panorama literari i, específicament, narratiu de la Postguerra fins al 1975.
9. Conéixer l’obra de Mercè Rodoreda i d’Enric Valor, com a representants de la narrativa
d’aqueix període.
10. Analitzar l’obra narrativa de Mercè Rodoreda: circumstàncies personals, obra escrita,
característiques del seu estil narratiu…
11. Explicar el procés de minorització lingüística lligat a la situació de llengües en contacte.
12. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com
ara: bilingüisme (social i territorial), diglòssia, prejudici lingüístic, normes d’ús social,
transculturació o aculturació, drets lingüístics, cooficialitat, lleialtat lingüística, àmbits
d’ús, etc.
13. Analitzar situacions comunicatives quotidianes i contemporànies des d’una perspectiva
sociolingüística.
14. Explicar el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo al disseny d’estratègies de
redreçament de l’ús social de llengües minoritzades.
15. Analitzar el present i les necessitats de futur de la nostra llengua, especialment en les
comarques valencianes.
16. Discriminar auditivament i articular les consonants oclusives i el parell [v] i [b].
17. Fer servir correctament les preposicions, específicament en el contextos de complement
de règim que demanen canvi o caiguda de preposició.
18. Aplicar el concepte d’oració composta, concretament en la distició d’oracions
juxtaposades i coordinades.
19. Aplicar criteris de correcció lingüística en la distinció de barbarismes lèxics.
20. Aplicar els conceptes de sinonímia, polisèmia i homonímia.
VARIETATS MANERES DE DIR (I)
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Entendre la capacitat comunicativa dels parlants com a tria constant entre el repertori de
possibilitats expressives que forneix el sistema lingüístic.
2. Adequar la competència a les necessitats i al context comunicatiu.
3. Conéixer i aplicar els factors que condicionen la nostra manera d’expressar-nos.
4. Distingir els conceptes de correcció i d’adequació.
386
5. Conéixer i aplicar la relació que hi ha entre comprensió i producció d’un text i el
coneixement enciclopèdic.
6. Ser conscients de la variació lingüística en el propi ús.
7. Conéixer les tendències poètiques i els escriptors que van marcar el període de la
postguerra.
8. Comprendre i analitzar textos poètics d’estètica simbolista avantguardista i realista.
9. Comprendre les diferències que hi ha entre l’estètica simbolista i la poesia influïda pel
corrent del realisme històric (Vicent Andrés Estellés).
10. Conéixer l’obra de Salvador Espriu, Joan Brossa i Vicent Andrés Estellés.
11. Conéixer i valorar positivament la diversitat lingüística d’Espanya.
12. Analitzar i valorar des d’una òptica sociolingüística el desigual reconeixement legal de
les diverses llengües parlades a Espanya.
13. Analitzar les propietats dels sons vibrants i nasals.
14. Aplicar les normes ortogràfiques dels sons vibrants i nasals.
15. Pronunciar correctament els sons nasals a final de mot.
16. Utilitzar les preposicions a, per i per a, fins i fins a i com i com a segons els valors i les
funcions que tinguen.
17. Analitzar els tipus d’oracions subordinades substantives.
18. Conéixer els orígens del nostre lèxic, concretament del procedent del contacte amb l’àrab,
el castellà i l’aragonés.
19. Utilitzar correctament els doblets lèxics del tipus doblar/doblegar, nombre/número,
bossa/borsa, etc.
20. Analitzar el vocabulari relacionat amb la manera de ser de les persones.
VARIETATS MANERES DE DIR (i II)
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Valorar la llengua com a producte social sotmés a un procés de reelaboració constant,
derivat de les necessitats del grup humà.
2. Explicar la llengua com a instrument comunicatiu i cognitiu, estratificador i cohesionador
social, i de transmissió d’una tradició cultural.
3. Entendre la capacitat comunicativa dels parlants com a tria constant entre el repertori de
possibilitats expressives que forneix el sistema lingüístic.
4. Adequar la competència a les necessitats i al context comunicatiu.
5. Distingir els conceptes de correcció i d’adequació.
6. Classificar les manifestacions de la variació lingüística segons les coordenades
geogràfica, diacrònica, social i individual.
7. Caracteritzar l’estàndard com a varietat comuna compartida i com a model de referència
d’ús.
8. Identificar els factors que condicionen la variació diafàsica o per registres.
9. Identificar les veus que participen en una situació comunicativa i conéixer el concepte de
polifonia.
10. Saber i aplicar el concepte de discurs reportat i la intertextualitat.
387
11. Conéixer la situació de l’assaig i el teatre durant l’etapa de la postguerra.
12. Valorar i conéixer l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Valorar l’obra assagística de Joan Fuster com un dels representants més importants de la
literatura d’idees durant el període de la postguerra.
14. Manifestar una actitud d’acceptació i de comprensió de la diversitat lingüística com a
mostra de la diversitat humana: com a producte de les respostes adaptatives que cada
cultura ha produït.
15. Conéixer les propostes de classificació de les diverses famílies lingüístiques i situar-hi la
llengua catalana.
16. Conéixer les relacions de parentiu que lliguen les llengües indoeuropees i, dins aquestes,
les romàniques.
17. Conéixer la diversitat lingüística mundial i europea.
18. Analitzar els vincles que han lligat històricament l’exercici del poder econòmic i polític
amb la difusió de les llengües.
19. Practicar la pronúncia de les consonants alveolars fricatives [s] i [z] i africades [tz] i [dz].
20. Conéixer la conjugació verbal irregular i els usos de l’imperatiu.
21. Conéixer les oracions subordinades adjectives i diferenciar les especificatives de les
explicatives.
22. Reconéixer el fenomen de la interferència lingüística i eliminar barbarismes.
LA COHESIÓ I LA COMUNICACIÓ (I)
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Entendre la importància de la propietat de la cohesió en la significació dels textos.
2. Analitzar i fer servir en contextos comunicatius elements que conformen la cohesió
textual com són els mecanismes de referència (sintacticosemàntics i lèxics), la connexió,
la modalitat oracional i la modalització i la impersonalització.
3. Conéixer les tendències literàries més actuals en teatre i en poesia.
4. Explicar les característiques que defineixen la poesia des dels anys 70 fins a l’actualitat.
5. Reconéixer la voluntat innovadora i la varietat de la literatura d’aquests darrers anys.
6. Analitzar l’estil i les característiques de l’obra Miquel Martí i Pol.
7. Conéixer l’embranzida viscuda pel panorama teatral: grups i tendències més
avantguardistes.
8. Analitzar i conéixer l’obra de Josep Maria Benet i Jornet i la seua vinculació amb el món
audiovisual.
9. Distingir els conceptes de variació i canvi lingüístic.
10. Identificar els canvis lingüístics en els diversos nivells del sistema (fònic, lèxic i
morfosintàctic) al llarg del temps.
12. Valorar la variació i el canvi lingüístic com a respostes adaptatives a les necessitats dels
parlants.
13. Identificar i reproduir adequadament mots que continguen les consonants laterals o
líquides [l], [l:] i [ ].
14. Fer servir les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi).
388
15. Analitzar els tipus d’oracions subordinades adverbials circumstancials (de temps, de lloc i
de manera o mode).
16. Aprendre i fer servir una part del lèxic i la fraseologia relacionada amb el camp semàntic
de la mar i del món mariner.
LA COHESIÓ I LA COMUNICACIÓ (i
II)
OBJECTIUS GENERALS
En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:
1. Conéixer els aspectes treballats en aquesta unitat vinculats amb la cohesió (i II),
concretament, els procediments de condensació i d’ampliació de la informació, i els
temps verbals.
2. Identificar els procediments d’ampliació i condensació de la informació en un text.
3. Valorar la manera com es redacta o verbalitza la condensació i l’ampliació de la
informació en funció del context comunicatiu i el tipus de text.
4. Reconéixer i analitzar els temps verbals díctics i anafòrics d’un text.
5. Valorar l’ús predominant dels temps verbals absoluts o relatius depenent del tipus de text.
6. Conéixer els factors externs o interns que causen canvis lingüístics en una llengua.
7. Valorar la relació entre la minorització d’una llengua i el fenomen de canvi lingüístic.
8. Distingir entre el concepte de barbarisme i el de préstec o manlleu.
9. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com
ara: llengües en contacte, canvi lingüístic, minorització, substitució lingüística, préstec o
manlleu, analogia, interferència lingüística, planificació lingüística.
10. Explicar el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo al disseny d’estratègies de
redreçament de l’ús social de llengües minoritzades.
11. Conéixer les característiques de l’època de la postmodernitat i els principals fets històrics
ocorreguts d’ençà de la dècada del 70.
12. Conéixer les tendències literàries més actuals en narrativa i assaig.
13. Explicar les característiques que defineixen la narrativa i l’assaig des dels anys 70 fins a
l’actualitat.
14. Reconéixer la voluntat innovadora i la varietat de la literatura d’aquests darrers anys.
15. Analitzar l’estil i les característiques de l’obra de Quim Monzó.
16. Explicar les característiques que defineixen l’assaig des del anys 70 fins a l’actualitat.
17. Analitzar l’estil i les característiques de l’obra de assagística de Joan Francesc Mira.
18. Explicar la funció de la terminologia en la planificació lingüística, especialment dins una
situació de llengües en contacte i de minorització lingüística.
19. Valorar la importància de la creació de centres de producció i de difusió terminològica
perquè la llengua minoritzada puga ampliar els àmbits d’ús.
20. Conéixer les perífrasis verbals modals i aspectuals.
21. Distingir les perífrasis verbals d’obligació, les de probabilitat, les d’imminència i les de
continuïtat o reiteració i fer-les servir en contextos donats.
22. Conéixer els connectors de les oracions subordinades adverbials no circumstancials o
389
interordinades.
23. Analitzar els tipus de subordinades adverbials no circumstancials en un context donat.
24. Utilitzar amb propietat els connectors adverbials no circumstancials en funció del tipus
d’oració subordinada.
25. Discriminar entre els sons palatal fricatiu sord, palatal fricatiu sonor, palatal africat sord i
palatal africat sonor i pronunciar correctament aquests sons.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Els criteris d’avaluació d’aquest nivell educatiu van ser fixats pel Decret 102/2008, d’11 de
juliol del 2008, del Consell de la Generalitat Valenciana (DOCV) (núm. 5806, 15-07-2008), tal
com els reproduïm tot seguit.
1. Analitzar i valorar textos escrits de diferent grau de formalització, tenint en compte la
funció social que exerceixen, la tradició cultural en què s’inscriuen, l’estructura i els
valors que transmeten.
Aquest criteri pretén valorar la capacitat de l’alumnat per a interpretar el sentit d’un text a
partir de l’anàlisi de l’estructura semàntica, del coneixement dels esquemes textuals i de
les dades rellevants sobre la situació comunicativa. S’ha de tindre en compte, així mateix,
la capacitat per a analitzar els valors, implícits o manifestos, del text (en especial els que
reflecteixen usos discriminatoris) i per a reflexionar-hi d’una manera crítica.
2. Elaborar treballs crítics a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la
informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de
vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de
documentació i tractament de la informació propis de l’àmbit acadèmic.
Aquest criteri orienta la valoració de la capacitat per a accedir de manera autònoma a les
fonts d’informació, seleccionar-hi les dades pertinents i reutilitzar-les en l’elaboració de
textos crítics propis de l’àmbit acadèmic, respectant, per tant, les convencions pròpies
d’aquest tipus de discursos.
3. Compondre textos escrits expositius i argumentatius de caràcter formal, sobre temes
literaris, literaris o relacionats amb l’actualitat social i cultural.
El criteri atén el desenvolupament de la capacitat de l’alumne per a elaborar textos
formals, de caràcter acadèmic, orientadors de l’opinió i de la conducta o reguladors de la
vida social, i també per a situar-se com a emissor per a utilitzar procediments que
garantisquen la cohesió i per a emprar correctament la varietat estàndard de la llengua.
4. Identificar en intercanvis comunicatius de qualsevol tipus, especialment en textos
específics, expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris (en relació amb el
gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a grups considerats
marginals en la nostra societat), reflexionar críticament sobre aquestes i evitar-les en les
produccions pròpies.
El criteri pretén comprovar la capacitat per a reconéixer en els usos lingüístics, com a
forma del comportament humà, els prejudicis i les valoracions pejoratives que revelen les
relacions socials entre els membres d’una comunitat de parlants. S’ha de valorar, així
mateix, la capacitat per a reflexionar explícitament sobre aquests usos i per a evitarlos, de
manera autònoma i conscient, en les produccions pròpies.
5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccions
pròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions
i, si és el cas, la relació entre aquestes i els seus significats; utilitzant-hi la terminologia
adequada.
Aquest criteri pretén orientar la valoració de la capacitat per a utilitzar la reflexió
390
lingüística en la millora de la comprensió dels textos i en la millora de la composició i
revisió de les produccions pròpies. Per a això caldrà ajustar-se al domini dels
procediments que inscriuen el text en la situació de comunicació, que en configuren el
significat global o que n’articulen els enunciats.
6. Comprendre l’origen i la formació del castellà i del valencià en la seua història i en el
moment actual; valorant-ne les varietats.
El criteri se centra en la valoració del coneixement dels trets generals dels processos de
formació de les llengües, en concret, la consolidació, normalització i substitució de
llengües i de la seua aplicació a l’anàlisi crítica de la realitat del nostre entorn. Per a això,
caldrà ajustar-se tant als aspectes lingüístics com als condicionants sociopolítics, en
èpoques passades i en el món contemporani, implicats en aquests processos (per exemple,
en la fixació de la norma culta, en la configuració i consolidació de l’estàndard, etc.). Així
mateix, s’analitzarà i valorarà la normalització lingüística com a procés oposat al de
substitució i necessari per a detindre la pèrdua de vitalitat del valencià.
7. Distingir les diferents llengües constitucionals d’Espanya, conéixer-ne l’origen i
l’evolució, promoure’n l’ús normalitzat en tots els àmbits i valorar críticament les
situacions de bilingüisme.
El criteri tracta d’orientar la valoració dels aprenentatges realitzats per l’alumne pel que
fa a les llengües del territori espanyol.
8. Conéixer, identificar i analitzar les varietats lingüístiques (espacials, socials i d’estil) del
castellà (també el d’Amèrica) i del valencià.
El criteri se centra en la capacitat per a utilitzar, en l’anàlisi de l’activitat comunicativa, la
informació que determinades marques lingüístiques proporcionen sobre l’origen
geogràfic dels parlants, sobre la seua pertinença a un grup social i sobre el moment
històric en què es produeix el discurs. En tots els casos caldrà ajustar-se a l’anàlisi crítica
de les actituds sobre la llengua i els parlants que comporta l’elecció d’una llengua o d’una
varietat determinada, així com les implicades en el canvi de llengua.
9. Analitzar l’evolució històrica dels gèneres literaris en castellà (des del segle XVIII fina a
l’actualitat) i en valencià (segle XX i XXI), atenent el marc històric i cultural i la seua
relació amb les obres i els autors més destacats, coneixent i aplicant tècniques d’anàlisi i
de comentari de textos per a interpretar obres literàries breus i fragments significatius
d’estes èpoques, utilitzant els coneixements pertinents sobre les formes literàries i els
distints períodes, moviments i autors.
Es tracta de valorar la capacitat per a comprendre el fenomen literari com a producte
cultural situat en un context sociohistòric determinat i per a interpretar obres literàries en
relació amb el gènere al qual s’adscriuen convencionalment i amb els procediments
retòrics que les singularitzen. Serà necessària la lectura d’obres literàries completes o de
fragments extensos a què aplicar els criteris d’anàlisi literària i d’interpretació d’acord
amb el context de producció.
10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los a la busca i elaboració de la
informació. Aquest criteri pretén que l’alumnat siga capaç d’utilitzar les tecnologies de la
informació i que les incorporen al seu treball acadèmic.
391
SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS DE 2n DE BATXILLERAT
1ª AVALUACIÓ
1. LITERATURA
El context sociopolític de la postguerra fins als anys 70 i la producció narrativa de l’època.
L’obra literària d’Enric Valor.
La producció literària de Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica.
La narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat.
La narrativa curta de Quim Monzó i la societat contemporània. 2. COMUNICACIÓ
El món fet amb paraules.
Coherència i sentit del text
Estructura externa i estructura interna. Tipus de text. 3. SOCIOLINGÜÍSTICA
El procés d’estandardització i de normativització.
El present de l’ús social de la llengua. 4. PARAULES
Pronúncia dels sons vocàlics.
Pronúncia de les consonants oclusives i [v] i [b].
Morfologia. Formació de mots. Quantificadors. Preposicions (canvi i caiguda).
Sintaxi. Sintagmes i combinacions. Combinació de pronoms febles. Oració simple i oració composta (juxtaposició i coordinació).
Lèxic. Els camps semàntics. Fraseologia. Sinonímia i antonímia. Barbarismes. Polisèmia i homonímia.
2ª AVALUACIÓ
1. LITERATURA
La poesia des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
Les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
Les característiques més importants de la producció poètica de salvador Espriu.
Les característiques bàsiques de la poesia actual.
La poesia de Miquel Martí i Pol i el seu ressò social.
La renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70.
L’obra teatral de Manuel de Pedrolo. 2. COMUNICACIÓ
Variació lingüística i adequació. Varietats lingüístiques. L’estàndard.
Les veus del discurs. 3. SOCIOLINGÚÍSTICA
La diversitat lingüística a Espanya i a Europa. 4. PARAULES
Pronúncia de les consonants vibrants, nasals, alveolars fricatives i africades.
Morfologia. Preposicions fins a, com a, per a. Conjugació verbal irregular. Usos de l’imperatiu.
392
Sintaxi. Oracions subordinades substantives. Subordinades adjectives.
Lèxic. Etimologia. La interferència lingüística. 3ª AVALUACIÓ
1. LITERATURA
Les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
L’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
La repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
L’assaig de Joan Francesc Mira i la nostra realitat contemporània. 2. COMUNICACIÓ
La cohesió textual.
Mecanismes de referència exofòrics i endofòrics.
La connexió.
La modalitat oracional.
La modalització i la impersonalitat.
Condensació i ampliació d’informació.
Els temps verbals. 3. SOCIOLINGÚÍSTICA
El canvi lingúístic i els neologismes. 4. PARAULES
Pronúncia de les consonants laterals i palatals
Morfologia. Infinitiu, gerundi i participi. Perífrasis verbals.
Sintaxi. Les oracions subordinades adverbials.
Lèxic. Fraseologia. Terminologia.
393
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE SEGON DE BATXILLERAT
DEPARTAMENT DE VALENCIÀ. LLENGUA I LITERATURA
IES SANT VICENT
CURS 2013-2014
L’examen constarà de tres parts:
1. Comprensió del text
2. Anàlisi lingüística del text
3. Expressió i reflexió crítica
Com es concreta més avall, aquesta prova pararà atenció sobre: l’habilitat de comprensió
lectora (part 1), el coneixement i l’ús reflexiu del model lingüístic de referència (part 2) i
l’habilitat d’expressió escrita (part 3). Incorpora també continguts d’història de la literatura (ss.
xx-xxi), però posats al servei de la comprensió dels textos literaris i de l’expressió.
1. Estructura de l’examen
1.1. Comprensió del text
Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat
que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no
literari. Les preguntes seran del tipus següent:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen
394
al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant
els trets corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia,
hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i
les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibilitats que
oferirà cada text.
1.2. Anàlisi lingüística del text
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de referència.
Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia,
gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents:
395
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes
i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants
palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una
hora”).
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals
d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions
sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència
(pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un
sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del
text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats
fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament
mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
1.3. Expressió i reflexió crítica
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar
textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues
qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes
150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats
següents:
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la
Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
396
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels
personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,
sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat
contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de
la postguerra fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador
Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-
ho i raona-ho.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als
anys 70.
397
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el
món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat
contemporània. Explica-ho.
La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general,
servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què
mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a
donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el
text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari
expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la
societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària
al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits
lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció
d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències
pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar
un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar
el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una
398
pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
2. Criteris generals d’avaluació
1. Comprensió del text
Puntuació: 3 punts
a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)
c) (0’5 punts)
d) (0’5 punts)
2. Anàlisi lingüística del text
Puntuació: 3 punts
a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal
deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor cor-
responent.
399
b) (1 punt)
c) (1 punt)
3. Expressió i reflexió crítica
Puntuació: 4 punts
a) (2 punts)
b) (2 punts)
Criteris de valoració de l’expressió escrita
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes
es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb
claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de
puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa
gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts
per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/
Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es
farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de
la pregunta, la puntuació serà 0.
400
Per al 2n Curs de Batxillerat, cal que els alumnes assolisquen uns Nivells Mínims –aprovar
amb un suficient (5)- en el Control de la Matèria, el Treball diari i l’actitud. És a dir que la no
Suficiència en alguns dels aspectes anteriorment esmentats comportarà la impossibilitat
d’aplicar els percentatges corresponents :
mm) 70% el control de la Matèria, nn) 20% els treballs (proves parcials, activitats demanades pel professor/a al llarg del
trimestre, exercicis de comentari...) oo) 10 % el llibre de lectura.
12. En 2n BATalumne/a podrà apujar la nota d’avaluació un màxim de 0,5 punt quan col·labore i participe en la revista del centre mitjançant la realització d’algun treball sempre que aquest siga publicat.
L’actitud es tindrà en compte per tal d’arrodonir la nota final de l’avaluació.
Es farà un examen de continguts per trimestre.
2n BATXILLERAT - AVALUACIÓ CONTÍNUA PONDERADA
L'avaluació és contínua, per tant totes les notes formen part de la nota global del curs, la
divisió per avaluacions parcials permet mostrar el seguiment actualitzat d'aquesta avaluació
global contínua.
Així, les notes de la segona avaluació corresponen a la mitjana entre les notes de la primera
avaluació i les notes tretes en la segona; i la qualificació de la tercera avaluació (final) s'obté
amb de la mitjana ponderada de totes les notes. (Aquesta ponderació consisteix a donar-li a
les notes de la tercera avaluació valor doble. Per tant, un 50% de la nota final és la mitjana de
les notes de la primera avaluació i les de la segona; i l'altre 50% equival a les notes de la
tercera.)
401
Exemple amb les notes d'exàmens:
1a avaluació:
2a avaluació:
3a avaluació:
La nota final d'exàmens d'aquest alumne/a seria: 5,74.
Aquest mateix sistema s'aplica a la resta d'àmbits avaluables: lectura i treballs. I s'obté la
global de l'assignatura mitjançant la següent fórmula de ponderació:
Exàmens de matèria: 70 %
1
29/11/2010
Ne.
1 ALUMNE ALUMNA 5,65 5,65
valor relatiu de l'examen (1, 2, 3 …) →
TORNAR A L'ÍNDEX Data →Descripció de la nota → nota 1r ex.
(1a av.)
nota 2n ex.
(2a av.)
nota 3r
ex.(3a av.)Cognoms, Nom Mitjana
1 1 2
29/11/2010 12/03/10 06/06/10
Ne.
1 ALUMNE ALUMNA 5,74 5,65 2,90 6,70
valor relatiu de l'examen (1, 2, 3 …) →
TORNAR A L'ÍNDEX Data →Descripció de la nota → nota 1r ex.
(1a av.)
nota 2n ex.
(2a av.)
nota 3r ex.
(3a av.)Cognoms, Nom Mitjana
1 1 2
29/11/2010 12/03/10
Ne.
1 ALUMNE ALUMNA 4,78 5,65 2,90
valor relatiu de l'examen (1, 2, 3 …) →
TORNAR A L'ÍNDEX Data →Descripció de la nota → nota 1r ex.
(1a av.)
nota 2n ex.
(2a av.)Cognoms, Nom Mitjana
402
Treballs, proves parcials, activitats, ...: 20%
Lectura: 10%
Els llibres de lectura per a 2n de Batxillerat són els següents:
1r trimestre:
Enric Valor ,La idea de l’emigrant,Ed. Tàndem,
Mercè Rodoreda, La plaça del diamant.
2n trimestre:
Quim Monzó, Uf! Va dir ell Ed. Quaderns Crema
3r trimestre:
J. F. Mira, Una biblioteca al desert, Ed. Bromera
ALUMNES AMB LA MATÈRIA PENDENT DE 1r BATXILLERAT
Se'ls farà una prova dels continguts de llengua i literatura vistos el curs passat. Consistirà en un
examen tipus test de normativa i literatura, així com un dictat.Compartint els mateixos criteris
de puntuació que apareixen en la programació de primer de batxillerat: conceptes 80% dictat
20%.
Es farà una convocatòria en gener i una altra en abril. Aquell que aprove la primera no caldrà
que es presente a la segona.
La nota mínima haurà de ser un 5. Si superen la prova la màxima nota que obtindran serà un 5.
403
OBJECTIUS GENERALS DEL PQPI 1. Desenvolupar actituds i conductes de valor social i solidari que permetin al alumnat assumir els seus deures i drets, així com exercir-los amb responsabilitat en l'àmbit familiar, social i laboral. 2. Enfortir les capacitats afectives personals de l'alumnat afavorint conductes racionals que possibilitin el rebuig de la violència, els prejudicis, els comportaments sexistes i que resolguin pacíficament els conflictes. 3. Desenvolupar hàbits d'estudi i de superació personal com a condició primera perquè l'alumnat realitze els aprenentatges de forma correcta i com a base per a una formació permanent. 4. Promoure el coneixement i la utilització de forma correcta de la llengua castellana i de la valenciana, desenvolupant en l'alumnat les capacitats de comprendre i expressar missatges orals i escrits que li permetin integrar-se en la societat, exercir un treball i utilitzar la informació en la vida diària. 5. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte dels aspectes fonamentals i bàsics de la geografia, la història i la cultura pròpia i dels altres, iniciant així mateix l'alumnat en la valoració personal de les diferents manifestacions artístiques. 6. Promoure el coneixement dels aspectes fonamentals i bàsics de les matemàtiques i de les ciències naturals perquè l'alumnat sigui capaç de aplicar els seus mètodes en la identificació i resolució de problemes relacionats amb la professió i la vida diària. 7. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte de la naturalesa i el medi ambient desenvolupant en l'alumnat conductes adequades que col.laborin a la seva conservació i millora tant en la vida diària com en el exercici de la professió. 8. Conèixer i utilitzar correctament les noves tecnologies per a l'obtenció i l'anàlisi de la informació necessària per al desenvolupament personal, social i laboral. 9. Conèixer els seus drets i deures com a treballadors, desenvolupant actituds i conductes que afavoreixin la seva inserció i la seva promoció laboral. 10. Afavorir l'esperit emprenedor promovent valors, actituds i conductes que col laborin a això generant autoconfiança, sentit i discurs crític i iniciativa, tant individual com col.lectiva o d'equip. 11. Conèixer i prevenir els factors i conductes de risc en el desenvolupament de la seva professió. 12. Valorar i reconèixer la formació i orientació laboral amb vista al futur professional.
404
ÀREA LINGÜÍSTICA: VALENCIÀ I CASTELLÀ Continguts Bloc 1: Comunicació oral: usos i formes 1. La llengua oral com a font d'informació, plaer, coneixement, manipulació, etc: reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies ...) 2. Reconeixement de la situació de comunicació que envolta el fet oral i els seus elements de la comunicació: emissor, missatge, receptor, codi, canal, context. 3. Diferenciació i interpretació dels trets distintius de la llengua oral: fonètics, paralingüístics, prosòdics, etc. 4. Comprensió de textos orals d'elaboració pròpia que reflecteixin situacions de relació social propis de la vida diària i de l'àmbit laboral. 5. Ús de tipus i formes propis de la llengua oral: conversa, col.loqui, debat, entrevista, etc. 6. Distinció, ús i reconeixement de argots i llenguatges professionals. 7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua oral, ressaltant la varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els fenòmens de contacte entre diferents llengües i l'ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d'Espanya. Bloc 2: Comunicació escrita: usos i formes 1. La llengua escrita com a font d'informació, plaer, coneixement, manipulació, etc. reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies ...) 2. Ús de tipus i formes propis de la llengua escrita: narració, descripció, exposició, argumentació, etc. 3. Utilització de la llengua escrita per a fins específics com la memòria, el resum, l'informe, etc. 4. Ús d'elements gràfics i paratextuals (il lustracions, taules, gràfics, imatges, tipografia) en les pròpies creacions escrites. 5. Comprensió de textos escrits d'elaboració pròpia que reflecteixin situacions de relació social propis de la vida diària i de l'àmbit laboral. 6. Interès per l'atenció i presentació dels textos escrits i adequació dels mateixos a les normes ortogràfiques pròpies de la llengua utilitzada, reconeixent el seu valor per a la comunicació. 7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua
405
escrita, ressaltant la varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els fenòmens de contacte entre diferents llengües i l'ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d'Espanya. Bloc 3: La llengua i la seva reflexió com a objecte de coneixement 1. Reconeixement i utilització de categories: determinants, substantius, adjectius, verbs, pronoms, conjuncions, preposicions i adverbis. 2. Reconeixement de relacions entre les paraules per la seva forma (famílies, lèxiques, sigles, derivació, etc.) i pel seu significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, frases fetes, seximos, modismes, etc.) 3. Reconeixement i distinció entre oració simple i oració composta, classificació dels tipus d'oracions i la seva funció: enunciativa, interrogativa, apelativa, etc. 4. Ús d'enllaços entre paraules i oracions, així com la concordança nominal i verbal, per tal expressar finalitat, causa i conseqüència a la hora de produir textos propis. 5. Coneixement de la intenció comunicativa dels parlants mitjançant el coneixement de les modalitats de l'oració i del verb. 6. Utilització i reconeixement d'estructures de diferent tipologia textual: narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa i argumentativa per produir i comprendre textos. 7. Ús i coneixement de les normes ortogràfiques bàsiques. Bloc 4: La literatura 1. Compressió del fet literari com a producte lingüístic i estètic. 2. Coneixement de les principals obres i autors, així com la seva inclusió dins del període històric a què correspon, propis de la llengua valenciana i castellana. 3. Reconeixement i distinció dels gèneres literaris: l'èpica, la lírica, l' dramàtic, l'assaig. 4. Reconèixer i saber distingir en un text les principals figures estilístiques: anàfora, comparació, metàfora, hipèrbole, paral.lelisme, etc. 5. Creació de textos literaris propis, buscant un estil propi de expressió
406
I. EL MÒDUL LINGÜÍSTIC-SOCIAL L'àmbit lingüístic i social planteja de forma globalitzada continguts propis de diverses àrees - la de llengua i literatura: valencià i castellà, així com la de ciències socials: geografia i història - que, si bé en altres nivells educatius diferencien, en els programes de qualificació professional nicial requereixen ser abordats de manera integrada. L'àrea de ciències socials té com a objecte d'aprenentatge el coneixement de la dimensió social dels éssers humans, centrat en la comprensió i explicació de fets geogràfics i històrics, mentre que en l'àrea de comunicació l'objecte és l'aprenentatge de les habilitats lingüístiques - comunicatives i el domini efectiu del llenguatge en diferents contextos i amb finalitats diverses. La unió de les dues àrees en un mateix mòdul es veu justificada, doncs, per un objectiu comú: aprendre de forma globalitzada els diferents continguts, contextualitzant les realitats socials més importants a través de les adequades habilitats lingüístiques i comunicatives. Objectius generals 1. Desenvolupar un nivell de comprensió i expressió oral i escrita en llengua castellana i valenciana adequat per a comunicar-se, desenvolupar-se socialment, exercir l'ofici i accedir a la informació que necessita en la seva vida quotidiana. 2. Expressar-se amb fluïdesa, seguretat i de forma entenedora, per a comunicar pensaments, intencions, sentiments, accions i aprenentatges. 3. Comprendre i produir textos d'ús habitual en l'àmbit personal, laboral i social, utilitzant el vocabulari adequat per denominar allò que es tracta, realitza, aprèn i sent. 4. Desenvolupar la capacitat d'observació i pensament crític. 5. Aprendre a treballar per objectius i projectes, així com assumir i col.laborar en el treball en grup com un mitjà d'aprendre mitjançant la confrontació i el debat d'opinions. 6. Utilitzar fonts i tecnologies de la informació i la comunicació per informar-se, comunicar-se, aprendre i ajudar-se en el treball. 7. Explicar diferents realitats socials valorant els diferents elements socials i ambientals que influeixen en el seu origen. 8. Estudiar, a partir del coneixement dels diferents personatges històrics, la importància d'aquests en el transcurs de la història. 9. Conèixer les característiques fonamentals del seu medi físic, social i cultural, i les possibilitats d'acció en aquest.
407
10. Aplicar en les explicacions de processos espacials i històrics conceptes com distribució, localització, interacció, duració, canvi o continuïtat. 11. Identificar els aspectes bàsics de la situació sociolingüística espanyola i, en particular, de la Comunitat Valenciana. 12. Descriure verbalment i de forma escrita la informació continguda en taules, estadístiques, gràfiques i mapes. 13. Interpretar mapes temàtics i gràfiques dels diferents processos socials portats al seu estudi. 14. Produir textos de gèneres diferents per comunicar de forma escrita o oral l' coneixement adquirit, per relacionar-se amb institucions de l'entorn escolar i amb intencionalitat expressiva i literària. 15. Utilitzar la lectura com a font de gaudi, informació i com a eina de aprenentatge, alhora que com a perfeccionament i enriquiment lingüístic, cultural i personal. 16. Participar en situacions de comunicació col.lectives utilitzant el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes interpersonals i de garantir una comunicació fluïda. 17. Valorar i gaudir de forma individual i col.lectiva obres literàries, artístiques, arquitectòniques, musicals ... com una forma de plaer i d'accés al coneixement de l'experiència humana. 18. Mostrar una actitud oberta cap al coneixement, com una cosa que es construeix socialment a partir de successius plantejaments de problemes i interrogants. 19. Mostrar actituds crítiques cap a actuacions i situacions discriminatòries i injustes que produeixen o agreugen les desigualtats socials en diversos àmbits de la vida social. 20. Desenvolupar actituds crítiques i comportaments favorables cap als problemes socials actuals: salut, medi ambient, igualtat de gènere i convivència pacífica. 21. Fomentar l'autoestima i la resolució de conflictes dins de l'aula i del centre. 22.Aprender a treballar en equip desenvolupant actituds de respecte, diàleg, cooperació, tolerància i solidaritat.
408
Criteris d'avaluació 1. Captar el sentit i intencions de textos orals i escrits, de diferent tipus, nivell i propòsit. 2. Saber integrar en un text de creació pròpia informacions de diferents textos sobre un mateix tema, on es reflecteixi tant el punt de vista propi com els trobats. 3. Exposar i elaborar de forma clara i ordenada, tant oral com escrit, les idees i pensaments propis com els aliens. 4. Exposar de forma oral un tema seguint unes pautes lògiques i ordenades, adequant el llenguatge i vocabulari al contingut ia la situació comunicatives, al mateix temps que s'aconsegueix l'atenció del receptor. 5. Produir textos escrits que responguin a determinades estructures (Narratives, descriptives, etc.) Respectant criteris ortogràfics i adequant aquest text a la situació de comunicació. 6. Aplicar en les seves produccions la reflexió de la llengua respecte a normes, utilització d'enllaços, connectors, etc, amb la finalitat de transmetre adequadament els seus pensaments, idees, conclusions, o els de tercers. 7. Identificar i descriure la realitat plurilingüe d'Espanya, així com els fenòmens de contacte entre llengües i les conseqüències que se'n deriven. 8. Valorar la lectura, tant individual com col.lectiva, com a font de informació, aprenentatge i de gaudi. 9. Identificar el gènere al qual pertany un text literari reconeixent els seus característiques pròpies i principals recursos estilístics. 10. Establir i conèixer relacions entre les principals obres, autors i moviments
409
1r CURS PQPI
LECTURES
HOMER, L'Odissea ed. Bromera. Adaptació: Jesús Cortés. ISBN:
9788476606360
I, si el ritme del curs ho permet, llegirem també:
LLULL, RAMON, Llibre de les bèsties. ed. Bromera. ISBN: 9788476601013
ALBEROLA, CARLES I GARCÍA, ROBERTO, Joan, el Cendrós. ed. Bromera. ISBN:
9788476604106
LLIBRE DE CLASSE
1r ESO Calaix Enllaç. Pràctiques de llengua i Literatura. ed. Bromera.
ISBN: 978-84-9824-957-6
Instruments d'Avaluació
Al llarg de cada una de les unitats didàctiques s'utilitzaran preferentment
com a instrument avaluatiu les produccions escrites i orals realitzades pels
alumnes bé en l'entorn acadèmic, bé en l'entorn familiar com a resultat de les
tasques de classe. D'esta manera, el quadern de classe, l'observació directa en
la realització d'activitats, la correcció dels exercicis i l'adequació al context es
constituïxen com els principals instruments d'avaluació en la pràctica
quotidiana.
No obstant això, al final de cada una de les unitats es realitzarà una
prova d'avaluació per a comprovar el progrés en el procés d'ensenyament-
aprenentatge que seguix l'alumne. Aquesta prova estarà orientada a demostrar
el grau de competència adquirit fins al moment a través d'unes tasques de
diversa naturals. El resultat final de la prova ha d'ajudar al professor a
comprovar en quin grau l'alumne és competent en comunicació lingüística.
Les lectures també s'avaluaran per mitjà d'una prova: un qüestionari
dirigit per al primer llibre, un treball de síntesi per al segon i una exposició oral
per a l'última lectura. Tindre aprovada la lectura és requisit imprescindible per a
aprovar l’avaluació.
6.3. Criteris de qualificació
410
Tot el curs depén d'uns mateixos procediments d'avaluació: per a
comprovar el nivell de competència en comunicació lingüística hem d'utilitzar
els instruments d'avaluació al nostre abast i promoure un aprenentatge
significatiu i autònom. Per això, l'observació directa, la correcció personalitzada
i la comprovació de la naturalesa de la correcció realitzada pels alumnes es
convertixen en els principals procediments d'avaluació.
Açò és aplicable a les tasques que es realitzen al llarg de cada unitat,
però també a la prova de contingut, amb l'única excepció que la correcció en
este últim cas la realitza el professor, no l'alumne. No obstant això, eixe procés
corrector no ha d'avaluar tan sols el resultat final, sinó el procés en si. Per a
avaluar el dit procés, les tasques proposades han d'estar encaminades a eixe
objectiu, no sols a demostrar uns coneixements teòrics. Com a resultat de
totes les tasques que realitza en l'activitat diària i en la prova d'avaluació al final
de cada unitat, l'alumne ha de ser qualificat amb una nota numèrica final de
l'avaluació. Eixa nota numèrica dependrà del protocol de qualificació adoptat
per cada departament. En el nostre cas este protocol seguix les pautes
següents:
Exàmens: 40%
Treballs: 20%
Lectura: 20%
Treball diari i deures: 10%
Actitud: 10%
ACTIVITATS EXTRAESCOLARS
El grup-classe realitzarà les següents activitats:
a) Una eixida al cinema en valencià, que promou la Universitat d’Alacant.
b) Una eixida al teatre, per gaudir d’una representació teatral.
411
PROGRAMACIÓ DE 1r DE PQPI MÒDUL LINGÜÍSTICOSOCIAL: VALENCIÀ
MATERIAL DIDÀCTIC Respecte al material, es treballaran els continguts del dossier de Valencià Oral elaborat per la Universitat d’Alacant. Aquest material consta de catorze unitats didàctiques que l’alumne anirà adquirint de manera seqüenciada al llarg del curs. CONTINGUTS Aquests són els continguts del curs: VALENCIÀ ORAL - CONTINGUTS UNITAT 1 - Qui som? D’on venim?
1. Vocabulari: saludar, dir adéu i parlar per telèfon 2. Per a presentar i presentar-se 3. Presentacions: el verb dir-se 4. Partícules interrogatives 5. Alguns verbs en present: ser, dir-se, viure, tenir, venir, alçar-se, poder, conéixer. 6. Demostratius 7. Text dialogat
UNITAT 2 - El cos humà 1. Vocabulari: les parts del cos humà 2. L’article 3. Apostrofació 4. Verb tenir i verb haver-hi 5. Gènere i nombre 6. Alguns adjectius 7. Text descriptiu
UNITAT 3 - Els de casa 1. Vocabulari: les relacions familiars 2. Els parentius 3. Els possessius 4. Els numerals
UNITAT 4 - Entre teles 1. Vocabulari: la roba 2. Les peces de vestir 3. Present d’indicatiu dels verbs vestir, llevar, portar i dur 4. Lectura. El vestit nou de l’emperador 5. Enquesta 6. Indefinits
UNITAT 5 - Ai quin mal!! 1. Vocabulari: malalties, símptomes i altres 2. Malallties i lesions 3. Present d’indicatiu dels verbs caure, estar i fer 4. L’expressió del passat: pretèrit imperfet d’indicatiu, pretèrit perfet perifràstic i pretèrit
indefinit 5. Participi 6. Lectura. Dormir bé per a viure més i millor
UNITAT 6 - I avui què fem? 1. Vocabulari: accions quotidianes; àpats, neteja de la casa, higiene personal 2. Present d’indicatiu I. Regulars i alguns irregulars 3. Lectura. Tretze, dimarts 4. Gerundi 5. El temps. Dir l’hora 6. Els dies de la setmana 7. Divisió del temps 8. Adverbis temporals 9. Les parts del dia 10. Els mesos de l’any i les estacions
412
UNITAT 7 - Avui qui cuina? 1. Vocabulari: les fruites, la carn, les hortalisses i els cereals, el peix, els dolços, diversos,
actes, els condiments, begudes, infusions 2. Present d’indicatiu II 3. Pronoms febles: complement directe 4. Mesures i adjectius 5. Text instructiu: la recepta 6. Els quantitatius 7. Lectura. Menjar de menú
UNITAT 8 - Parem taula! 1. Vocabulari: elements de la cuina, verbs 2. Text instructiu. Decàleg del bon comportment a taula 3. Numerals ordinals
UNITAT 9 - Amunt i avall! 1. Vocabulari: localitzacions, elements del carrer, botigues, verbs de moviment, serveis 2. Locucions adverbials i adverbis de lloc 3. Preposicions 4. Imperatiu 5. Lectura. Text expositiu. San Francisco 6. Lectura. Text teatral. Supertot
UNITAT 10 - Faena feta... 1. Vocabulari: les professions, d’altres 2. Els oficis 3. Present d’indicatiu dels verbs treballar, ser i aprendre 4. Pronoms febles: complement indirecte
UNITAT 11 - Llar, dolça llar! 1. Vocabulari: la casa, el bany, mobles i complements 2. Lectura. Text amb seqüències descriptives. Aquesta és ma casa 3. Cap, res, gens i ningú 4. Vocabulari: ells electrodomèstics, altres 5. Text descriptiu: Descrivim una casa! 6. Lectura. Article periodístic. A la recerca de la nova masculinitat
UNITAT 12 - Natura viva 1. Vocabulari:els animals, d’altres, els arbres i les mates, les flors 2. Cançó. Pare (Sau) 3. Lectura. La caputxeta vermella 4. Formació del futur i del condicional simple 5. Text predictiu
UNITAT 13 - Temps d’oci 1. Vocabulari: viatges, accions, vehicles 2. Present de subjuntiu 3. Lectura. Text descriptiu. Ruta turística 4. Perífrasis verbals d’obligació 5. Lectura. Article periodístic, text argumentatiu. Llegir com a càstig? 6. Vocabulari: l’oratge, els vents, accions 7. Text predictiu
UNITAT 14 - Temps de jocs 1. Vocabulari: esports, accions, jocs 2. Imperfet de subjuntiu 3. Lectura. Cartes al director
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ Pel que fa als criteris de qualificació, la nota de l’avaluació es calcularà atenent els resultats dels exàmens i dels treballs, així com l’actitud de l’alumne/a, segons els percentatges següents: - Exàmens de contingut: 50% - Treball (inclou el treball diari, a classe i a casa; i treballs diversos al llarg de curs): 30% - Actitud (inclou el comportament en classe i l’actitud lingüística): 20%
413
Per últim, cal recordar que es tracta d’una avaluació contínua i per tant; d’una banda, no hi ha recuperacions de continguts parcials suspesos; i d’una altra banda, s’entén que la nota d’avaluació serà la global del curs fins a eixe moment. SETEMBRE L’alumnat que no haja aprovat la matèria a juny, haurà de superar la prova de setembre sobre els continguts del curs.
414
7. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE PRIMER PQPI MODALITAT EDUCACIÓ FÍSICA I
ANIMACIÓ.TEATRE
APARTATS QUE ES VALORARAN: A) PUNTUALITAT I ASSISTÈNCIA A CLASSE: 2 PUNTS -Per cada dia de retard es lleven 0,5 punts. Les faltes no justificades a classe restaran també 0'5 punts. B) DISCIPLINA I COMPORTAMENT A LES CLASSES: 2 PUNTS -L'alumne ha de mostrar-se col·laborador i sempre ha d'estar pendent del seu treball i el dels seus companys. Cada vegada que interferisca negativament en el desenvolupament normal de la classe se li restaran 0'5 punts. C) APORTACIÓ DE MATERIALS, VESTUARI I TREBALL DE DECORATS: 2 PUNTS -Quan a un alumne se li propose aportar algun material que sol tenir a casa, bé refrit als decorats o vestuari i no siga dut en la data acordada, així com no col·labore eficaçment en la tasca encomanda per a la confecció de decorats o vestuari se li llevaran per cada falta comesa 0,5 punts. D) REPRESENTACIÓ I POSADA EN ESCENA: 4 PUNTS - El dia de la representació és molt important que l'alumne mantinga la disciplina i la concentració, així com una actitud madura i solidària amb tots els seus companys. Qualsevol falta que impedisca la normalitat de la representació restarà 1 punt i la no assistència eixe dia, sense previ avís i amb causa justificada, comportarà la no superació de la matèria, i per tant, l'avaluació final de la mateixa serà insuficient. NOTA DE LES DIFERENTS AVALUACIONS -Si en la primera i segona avaluació no s'ha representat encara l'obra preparada la nota es farà sobre 6, és a dir sobre els apartats A), B) i C). Si l'alumne té un 6 se li posarà un 10 a l'avaluació. I quan es faça la representació ja es contaran tots els apartats . És condició indispensable per a poder aprovar que l'alumne tinga tots els apartats aprovats, és a dir , un 1 ene ls apartats A), B), C) i un 2 a l'apartat D). En cas contrari la nota serà insuficient. La nota final serà la mitjana aritmètica corresponent a les tres avaluacions.
415
PROVA DE SETEMBRE - Si un alumne no supera la matèria farà un examen a setembre llegint tres obres de teatre, de diferent temàtica, i contestant preguntes sobre l'argument de les mateixes.La màxima nota que podrà aconseguir serà la mínima per aprovar: un 5.
416
Conceptes
Procediments
Actituds
• Característiques de la novel·la.
• Classes de novel·les.
• Estructures externa i interna de la
novel·la.
• Elements que formen la novel·la:
personatges, espai, temps, trama i
tema.
• Les paraules: lexemes i morfemes.
• Les categories gramaticals.
• El verb.
• Els temps de l’indicatiu (I). Present
i passat.
• Les lletres de l’alfabet.
• Els dígrafs i la separació sil·làbica.
• La lletra b.
• La lletra v.
• La sinonímia.
• L’antonímia.
• Les interferències lingüístiques.
• Les llengües romàniques.
• Els gèneres literaris.
• La novel·la fantàstica.
• Lectura de fragments de diverses
novel·les.
• Identificació de les característiques
dels textos narratius novel·lats.
• Identificació de l’estructura de les
paraules.
• Classificació de les paraules per ca-
tegories gramaticals.
• Ordenació alfabètica de paraules.
• Escriptura de paraules amb dígrafs.
• Aplicació de les regles
ortogràfiques de la b i la v.
• Consideració semàntica de
sinònims i antònims, i de la
precisió lèxica.
• Consulta de diccionaris de
sinònims.
• Visita guiada a la biblioteca i les
llibreries.
• Situació de les llengües romàniques
sobre un mapa.
• Identificació del gènere literari
d’un text.
• Valoració de les novel·les per les
vivències que aporten des d’una
anàlisi de la vida quotidiana.
• Valoració de la creativitat a partir
de la ficció novel·lada o de
qualsevol gènere literari.
• Valoració positiva del fet de
compartir un mateix origen
lingüístic amb molts països.
• Presa de consciència de les
interferències lingüístiques amb el
castellà i esforç per evitar-les.
• Foment de la lectura de novel·les
de tot tipus.
Conceptes
Procediments
Actituds
417
• Característiques del conte.
• Tipus de contes.
• Estructura del conte.
• Recursos emprats en la narració
breu.
• El temps del discurs.
• Els determinants.
• El futur i el futur perfet d’indicatiu.
• El condicional i el condicional
perfet d’indicatiu.
• La separació de síl·labes.
• Ortografia de les lletres m i n, i de
l’aplec mp.
• Polisèmia i monosèmia.
• Camp semàntic: els insectes i els
arbres.
• Ús de: hem, ham, bé i ben.
• Els dialectes.
• Les varietats oriental i occidental
del català.
• La novel·la romàntica.
• El romanticisme.
• Autors i títols de novel·les
romàntiques.
• Anàlisi de les característiques i els
elements d’un conte.
• Identificació de les parts d’un conte.
• Lectura i classificació de contes.
• Escriptura de contes a partir dels
epílegs.
• Maneig dels diferents recursos lin-
güístics per a presentar l’ordre dels
fets en un relat.
• Reconeixement i ús dels determinats.
• Conjugació dels futurs i els
condicionals de verbs regulars i
irregulars.
• Classificació de paraules segons el
nombre de síl·labes.
• Separació de síl·labes atenent els
casos particulars.
• Aplicació de la norma d’ús de les
lletres m i n, i de l’aplec mp.
• Ampliació del vocabulari relacionat
amb insectes i arbres.
• Identificació de paraules
polisèmiques i monosèmiques.
• Identificació de les varietats de la
llengua a partir dels trets més
significatius.
• Comentari de fragments de
novel·les romàntiques.
• Sensibilització per llegir, escoltar i
redactar contes.
• Importància de la lectura com a
mitjà d’enriquiment cultural i
personal.
• Estima pels nostres autors i les
seues obres.
• Valoració positiva de l’originalitat
per a presentar els fets d’un relat.
• Valoració del paisatge, la fauna i la
flora de les comarques valencianes.
• Actitud positiva per a usar
correctament la llengua escrita.
• Valoració de la lectura com un
hàbit positiu i divertit.
• Respecte per les varietats dialectals
de la llengua.
• Promoció i participació en
concursos literaris.
Conceptes
Procediments
Actituds
• Característiques de la carta.
• Estructura de la carta formal i
informal.
• Lectura i classificació de diferents tipus
de carta.
• Redacció de diferents tipus de carta.
• Valoració de la importància
d’escriure cartes per a establir
o mantenir relacions personals,
professionals o institucionals.
418
• Fórmules de cortesia: salutacions i
acomiadaments.
• Els pronoms febles:
característiques i formes.
• La substitució del complement
directe i el complement indirecte
per pronoms febles.
• L’imperatiu.
• Síl·laba tònica i àtona. Regles de
l’accent gràfic.
• Les lletres p/b, t/d i c/g al final de
paraula.
• Les abreviatures.
• Ús de: aleshores, a les hores,
alhora i a l’hora.
• El valencià: característiques.
• Subdialectes del valencià.
• Les comarques valencianes.
• La novel·la de misteri i de terror.
• Autors de novel·les de terror..
• Maneig dels recursos lèxics i gramaticals
que intervenen en la redacció d’una carta.
• Pràctiques de correspondència amb
l’alumnat d’altres instituts.
• Escriptura correcta dels pronoms febles,
considerant-ne les característiques i les
formes.
• Expressió oral i escrita d’ordres:
l’imperatiu.
• Identificació de la síl·laba tònica.
• Accentuació segons les regles.
• Escriptura de p/b, t/d i c/g al final de
paraula.
• Identificació i ús de les abreviatures i de
les sigles.
• Reconeixement dels subdialectes del
valencià.
• Elaboració d’un mapa de les comarques
valencianes: topònims.
• Audició de textos i cançons en diversos
subdialectes valencians.
• Lectura i comentari de novel·les de
misteri i de terror.
• Projecció de pel·lícules basades en
novel·les de terror.
• Sensibilització per integrar la
carta com un recurs literari i
per difondre el gènere
epistolar.
• Conscienciació de la
importància d’emprar un nivell
de llengua adequat, més o
menys formal, segons el
destinatari d’una carta.
• Valoració de la comunicació
epistolar en la nostra llengua i
foment de l’intercanvi de
correspondència entre
l’alumnat de diferents centres.
• Respecte per la
correspondència i, més encara,
per la personal.
• Reconeixement de les varietats
geogràfiques i socials d’una
llengua.
• Valoració positiva de la lectura
de novel·les de terror com a
mitjà per a divertir-se i
aprendre.
Conceptes
Procediments
Actituds
419
• El retrat: característiques
• Tipus de descripció.
• Recursos descriptius.
• L’adjectiu.
• Els graus de l’adjectiu.
• L’oració copulativa.
• La substitució de l’atribut per
pronoms febles.
• La dièresi.
• Ortografia de les lletres g i j, i dels
dígrafs tg i tj.
• Hipònims i hiperònims.
• Vocabulari de les parts del cos.
• Diferències ortogràfiques i d’ús entre
que i què.
• Els registres.
• L’estàndard.
• La novel·la històrica.
• Autors i títols de novel·les
històriques.
• Lectura i anàlisi de descripcions de
persones.
• Realització de descripcions de
diferents tipus.
• Distinció dels elements lèxics que
intervenen en la descripció de
persones.
• Maneig dels diferents recursos lin-
güístics en la creació d’un retrat.
• Anàlisi d’oracions copulatives.
• Substitució de l’atribut per pronoms
febles.
• Reconeixement de les paraules que
fan la funció de predicat nominal.
• Escriptura de paraules amb les
consonants g i j o els dígrafs tg i tj.
• Localització en textos de paraules i
expressions pròpies del llenguatge
col·loquial.
• Relació d’expressions en el nivell
estàndard i en el col·loquial.
• Classificació de paraules en hipònims
i hiperònims.
• Treball amb diccionaris visuals,
temàtics i generals.
• Lectura de fragments de novel·les
històriques.
• Projecció de pel·lícules basades en
novel·les històriques.
• Valoració de la importància de
la descripció de persones en la
producció literària.
• Foment d’actituds en què no
s’empren descripcions
discriminatòries per motius de
raça, cultura, sexe o religió.
• Valoració de la importància de
saber descriure persones amb
objectivitat i correcció.
• Actitud positiva per a aprendre
i usar el registre estàndard de
la llengua.
• Ús del registre adequat a cada
situació de comunicació.
• Valoració de la lectura com un
hàbit positiu, divertit i
enriquidor.
• Interés per conéixer obres
representatives de la novel·la
històrica.
Conceptes Procediments Actituds
420
• Característiques de la descripció
d’espais.
• Classes d’espais.
• Recursos lingüístics emprats en la
descripció.
• Estructura d’un text descriptiu.
• Les descripcions en la narració.
• Les preposicions.
• Les oracions actives i passives.
• El present de subjuntiu.
• Les oracions imperatives negatives.
• Els signes de puntuació: el punt i la
coma.
• Ortografia d’x, ix, tx i ig.
• Endevinalles, refranys i frases fe-
tes.
• Ús de cap i cap a.
• El llenguatge col·loquial.
• La novel·la d’aventures.
• Autors i titols de novel·les
d’aventures.
• Anàlisi de l’estructura d’un text
descriptiu.
• Lectura i anàlisi de diferents tipus de
descripcions.
• Ús dels recursos lingüístics en la
descripció d’espais i d’objectes.
• Identificació de les preposicions.
• Classificació de les preposicions i les
locucions preposicionals.
• Anàlisi de l’estructura de les oracions
actives i passives.
• Identificació de les oracions imperatives
negatives.
• Conjugació del present de subjuntiu de
verbs de les tres conjugacions.
• Puntuació de textos segons la
intencionalitat expressiva.
• Escriptura de paraules amb la consonant
x i els dígrafs tx i ig.
• Aprenentatge d’endevinalles i iden-
tificació de refranys i frases fetes.
• Identificació de frases fetes
representades amb fotografies.
• Localització en textos de paraules i
expressions pròpies del llenguatge
col·loquial.
• Treball amb textos de novel·les
d’aventures a fi d’identificar els ele-
ments i els recursos propis d’aquest
subgènere.
• Valoració positiva de la
capacitat per a descriure
espais, objectes, persones, etc.
• Respecte cap a les opinions
d’altri.
• Sensibilització per descriure
d’una manera detallada,
imaginativa i eficaç.
• Valoració de la presa de
decisions, reflexionades i
argumentades, en situacions de
conflicte.
• Valoració positiva de l’ús de
refranys i frases com a mostra
de competència lingüística.
• Ús d’un nivell de llengua
adequat al context i a la
intencionalitat.
• Interés per viatjar com un
mitjà d’enriquiment personal i
professional.
• Foment de l’interés per la
lectura de novel·les
d’aventures.
Conceptes
Procediments
Actituds
421
• La conversa.
• Característiques i estructura
del text dialogat.
• Tipus de textos dialogats.
• Els recursos lingüístics i
tipogràfics del text dialogat.
• Els pronoms interrogatius.
• Les combinacions
pronominals.
• Les oracions juxtaposades.
• Els signes de puntuació: dos
punts, punts suspensius i
cometes.
• Ortografia de la esse sorda i la
esse sonora.
• Els barbarismes.
• Ús de medi, mig i mitjà.
• El llenguatge literari.
• El teatre actual.
• Gèneres teatrals.
• Autors i companyies teatrals.
• Identificació dels procediments emprats en la
descripció d’un espai.
• Identificació de les parts d’una conversa.
• Anàlisi de l’estructura que presenta un text
dialogat.
• Ús adequat dels recursos lingüístics en
l’elaboració de textos teatrals.
• Combinació correcta dels pronoms febles.
• Reconeixement de les oracions juxtaposades.
• Puntuació de textos segons la intencionalitat
expressiva.
• Coneixement i aplicació de l’ortografia de la
/s/ i de la /z/.
• Coneixement i identificació dels barbarismes
més freqüents, i substitució per paraules
normatives.
• Identificació del llenguatge literari.
• Lectura i comentari de textos teatrals.
• Lectura i anàlisi de còmics.
• Dramatització de textos.
• Jocs de llengua oral.
• Participació respectuosa i
responsable en converses i
dramatitzacions.
• Respecte per les normes que
regeixen l’intercanvi
comunicatiu basat en
diferències de criteri.
• Valoració positiva de la lectura
de textos teatrals.
• Potenciació de l’assistència al
teatre com un recurs per a
gaudir i aprendre.
• Valoració de la importància de
respectar les normes que han
de regir una conversa.
• Actitud crítica respecte a l’ús
generalitzat de barbarismes.
• Interés per l’ús del llenguatge
literari.
Conceptes
Procediments
Actituds
• Les característiques del text • Identificació de les característiques que • Valoració positiva de la
422
instructiu.
• La recepta de cuina.
• L’estructura del text instructiu.
• Els recursos lingüístics del text
instructiu.
• Les perífrasis d’obligació.
• L’adverbi.
• Les locucions adverbials.
• El complement circumstancial.
• Les substitucions pronominals
dels complements
circumstancials.
• Les oracions coordinades.
• Escriptura dels numerals.
• Ortografia de r i rr.
• La derivació: els prefixos.
• Ús de: no més i només.
• El llenguatge tècnic o científic.
• La poesia. Tipus.
• Poetes actuals.
apareixen en diferents textos instructius.
• Anàlisi de l’estructura d’un text instructiu.
• Ús adequat dels recursos lingüístics en
l’elaboració de les instruccions, les normes i els
consells.
• Elaboració de les instruccions d’un joc amb
l’aplicació dels elements instructius necessaris.
• Reconeixement i ús dels adverbis i les
locucions adverbials.
• Identificació i ús dels complements
circumstancials.
• Substitució dels cc pels pronoms febles.
• Redacció d’oracions coordinades.
• Revisió de l’ortografia de la consonant r.
• Formació de paraules noves a partir de prefixos
amb un significat específic.
• Identificació d’un text científic i el seu àmbit de
coneixement.
• Recitar poemes.
• Escriure i escoltar poemes i cançons en valencià.
• Reconeixement del tipus de composició poètica
a partir d’un model o d’un comentari crític.
claredat i l’ordre en
l’exposició d’instruccions,
ordres i consells.
• Actitud crítica respecte al
contingut d’alguns jocs
electrònics.
• Valoració positiva de la
dieta mediterrània i
promoció d’alternatives al
menjar poc saludables.
• Valoració positiva dels
rètols públics escrits
correctament en valencià.
• Interés per expressar-se
oralment i per escrit amb
coherència, adequació i
cohesió.
• Interés i admiració per la
bellesa del llenguatge
poètic.
• Valoració dels poemes i de
l’estètica de la paraula.
• Interés per l’audició de
cançons i poemes musicats.
Conceptes
Procediments
Actituds
• L’article d’opinió.
• Característiques de l’argumentació.
• Estructura del text argumentatiu.
• Recursos lingüístics i no lingüístics
• Identificació del recursos emprats
en un text argumentatiu oral i escrit.
• Lectura i anàlisi d’articles d’opinió.
• Anàlisi dels recursos lingüístics i
• Participació lliure, responsable i
respectuosa en situacions de
comunicació.
• Respecte per les opinions d’altri.
423
de l’argumentació.
• L’anunci publicitari.
• Les conjuncions coordinants.
• Les conjuncions subordinants.
• Les oracion s subordinades
causals.
• Les oracions subordinades finals.
• L’ús de les majúscules.
• Ortografia de l·l.
• La derivació: els sufixos.
• Hipònims i hiperónims.
• El camp semàntic.
• Ús de perquè i per què.
• Les llengües en contacte:
bilingüisme i diglòssia.
• Característiques de l’assaig.
• Autors d’assaig: Joan Fuster.
gràfics en un anunci.
• Elaboració d’un article d’opinió
amb l’aplicació dels elements
argumentals necessaris.
• Identificació de les conjuncions en
textos.
• Classificació de les conjuncions.
• Anàlisi d’oracions causals i finals.
• Compleció de paraules amb l·l.
• Ús de la majúscula.
• Correcció de textos en què hi ha un
ús incorrecte de les majúscules.
• Classificació de paraules en camps
semàntics.
• Consulta de diccionaris temàtics,
visuals i especialitzats.
• Formació de paraules derivades
amb sufixos.
• Comentari dels conflictes de les
llengües en contacte.
• Recerca d’informació sobre
assagistes.
• Treball amb textos assagístics a fi
d’identificar els elements i els
recursos propis d’aquest gènere.
• Respecte per les normes que
regeixen l’intercanvi comunicatiu
basat en diferències de criteri.
• Actitud crítica pel que fa a les in-
formacions rebudes.
• Valoració de la presa de decisions,
reflexionades i argumentades, en
situacions de conflicte.
• Prevenció davant d’ofertes i promo-
cions comercials que inciten al
consum.
• Valoració crítica de l’ús de la
violència.
• Interés per fomentar la correcció
lèxica, gramatical i ortogràfica.
• Foment de l’augment del
vocabulari.
• Actitud positiva en la defensa de
l’ús de la nostra llengua en
qualsevol situació.
• Valoració positiva de l’obra dels
nostres assagistes.
• Foment de l’interés per expressar
les opinions d’una manera
adequada.
Conceptes
Procediments
Actituds
• Característiques i classes de textos
predictius.
• Recursos lingüístics dels textos
predictius.
• Estructura del text predictiu.
• Vocabulari relacionat amb la
meteorologia i les tècniques
endevinatòries.
• Les oracions impersonals.
• Les oracions subordinades de lloc,
• Identificació de les característiques
dels textos predictius.
• Anàlisi de l’estructura de diversos
textos predictius.
• Reconeixement dels recursos
lingüístics emprats en aquest tipus
de text.
• Elaboració de prediccions
científiques i no científiques.
• Jocs d’endevinalles.
• Valoració de les prediccions per a
aconseguir determinades metes ba-
sades en una programació d’ac-
tivitats.
• Valoració dels textos predictius
com a eina capaç d’aconseguir uns
resultats a partir d’una recollida de
dades.
• Presa de consciència de la
importància i el caràcter científic
424
de temps i de manera.
• El guionet i els pronoms febles.
• L’apòstrof i els pronoms febles.
• Les combinacions de pronoms
febles.
• Ortografia de c, q i el dígraf qu.
• La composició.
• Ús de fins i fins a.
• El valencià i la societat valenciana
actual.
• L’Acadèmia Valenciana de la
Llengua.
• La cançó.
• Els cantautors.
• Reconeixement i diferenciació de les
oracions segons el verb i el subjecte.
• Aplicació de l’ortografia de les
lletres c i q, i del dígraf qu, en
paraules amb el fonema /k/.
• Formació de paraules mitjançant la
composició.
• Reflexió sobre la situació del
valencià en l’ensenyament i la
societat.
• Audició i comentari de cançons.
• Traducció de cançons a valencià.
• Comentari de l’aportació dels
cantautors a la normalització
lingüística.
que poden tenir les prediccions si
es basen en dades objectives i
comprovables.
• Anàlisi crítica de les prediccions
basades en instruments i dades de
caràcter populista i sense cap
suport objectiu ni científic.
• Valoració de certes prediccions
atenent només el caràcter d’en-
treteniment que tenen.
• Interés per la lectura de novel·les i
textos científics que inclouen
prediccions.
• Presa de consciència de la
necessitat de mantenir i fomentar
l’ús del valencià en la cançó.
Bloc 1: Comunicació oral: usos i formes.
1. La llengua oral com a font d'informació, plaer, coneixement, manipulació, etc: reconeixement de
les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies ...)
2. Reconeixement de la situació de comunicació que envolta al fet oral i els seus elements de la
comunicació: emissor, missatge, receptor, codi, canal, context.
3. Diferenciació i interpretació dels trets distintius de la llengua oral: fonètics, paralingüístics,
prosòdics, etc.
4. Comprensió de textos orals d'elaboració pròpia que reflecteixin situacions de relació social
propis de la vida diària i de l'àmbit laboral.
5. Ús de tipus i formes propis de la llengua oral: conversa, col.loqui, debat, entrevista, etc.
6. Distinció, ús i reconeixement de argots i llenguatges professionals.
7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua oral, ressaltant la varietat
plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els fenòmens de contacte entre diferents llengües i l'ús i
difusió del valencià i del castellà dins i fora d'Espanya.
Bloc 2: Comunicació escrita: usos i formes.
1. La llengua escrita com a font d'informació, plaer, coneixement, manipulació, etc. reconeixement
de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies ...)
2. Ús de tipus i formes propis de la llengua escrita: narració, descripció, exposició, argumentació,
etc.
3. Utilització de la llengua escrita per a fins específics com la memòria, el resum, l'informe, etc.
4. Ús d'elements gràfics i paratextuals (il lustracions, taules, gràfics, imatges, tipografia) en les
pròpies creacions escrites.
5. Comprensió de textos escrits d'elaboració pròpia que reflecteixin situacions de relació social
propis de la vida diària i de l'àmbit laboral.
6. Interès per l'atenció i presentació dels textos escrits i adequació dels mateixos a les normes
ortogràfiques pròpies de la llengua utilitzada, reconeixent el seu valor per a la comunicació.
7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua escrita, ressaltant la
varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els fenòmens de contacte entre diferents llengües i
l'ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d'Espanya.
Bloc 3: La llengua i la seva reflexió com a objecte de coneixement.
425
1. Reconeixement i utilització de categories: determinants, substantius, adjectius, verbs, pronoms,
conjuncions, preposicions i adverbis.
2. Reconeixement de relacions entre les paraules per la seva forma (famílies, lèxiques, sigles,
derivació, etc.) I pel seu significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, frases fetes, seximos,
modismes, etc.).
3. Reconeixement i distinció entre oració simple i oració composta, classificació dels tipus
d'oracions i la seva funció: enunciativa, interrogativa, apelativa, etc.
4. Ús d'enllaços entre paraules i oracions, així com la concordança nominal i verbal, per tal
expressar finalitat, causa i conseqüència a l'hora de produir textos propis.
5. Coneixement de la intenció comunicativa dels parlants mitjançant el coneixement de les
modalitats de l'oració i del verb.
6. Utilització i reconeixement d'estructures de diferent tipologia textual: narrativa, descriptiva,
instructiva, explicativa i argumentativa per a produir i comprendre textos.
7. Ús i coneixement de les normes ortogràfiques bàsiques.
Bloc 4: La literatura.
1. Compressió del fet literari com a producte lingüístic i estètic.
2. Coneixement de les principals obres i autors, així com la seva inclusió dins el període històric al
qual correspon, propis de la llengua valenciana i castellana.
3. Reconeixement i distinció dels gèneres literaris: l'èpica, la lírica, el dramàtic, l'assaig.
4. Reconèixer i saber distingir en un text les principals figures estilístiques: anàfora, comparació,
metàfora, hipèrbole, paral.lelisme, etc.
5. Creació de textos literaris propis, buscant un estil propi d'expressió.
426
6.2. Instruments d'Avaluació
Al llarg de cada una de les unitats didàctiques s'utilitzaran preferentment com a
instrument avaluatiu les produccions escrites i orals realitzades pels alumnes bé en
l'entorn acadèmic, bé en l'entorn familiar com a resultat de les tasques de classe.
D'esta manera, el quadern de classe, l'observació directa en la realització d'activitats,
la correcció dels exercicis i l'adequació al context es constituïxen com els principals
instruments d'avaluació en la pràctica quotidiana.
No obstant això, al final de cada una de les unitats es realitzarà una prova
d'avaluació per a comprovar el progrés en el procés d'ensenyament-aprenentatge que
seguix l'alumne. Aquesta prova estarà orientada a demostrar el grau de competència
adquirit fins al moment a través d'unes tasques de diversa naturals. El resultat final de
la prova ha d'ajudar al professor a comprovar en quin grau l'alumne és competent en
comunicació lingüística.
D'altra banda, també és necessari tindre en compte que en cada avaluació
s'ha proposat un text com a lectura obligatòria.
Aquestes lectures s'avaluaran per mitjà d'una prova: un qüestionari , un treball
o una exposició oral. Tindre aprovada la lectura és requisit imprescindible per a
aprovar l’avaluació.
6.3. Criteris de qualificació
Tot el curs depén d'uns mateixos procediments d'avaluació: per a comprovar el
nivell de competència en comunicació lingüística hem d'utilitzar els instruments
d'avaluació al nostre abast i promoure un aprenentatge significatiu i autònom. Per això,
l'observació directa, la correcció personalitzada i la comprovació de la naturalesa de la
correcció realitzada pels alumnes es convertixen en els principals procediments
d'avaluació.
Açò és aplicable a les tasques que es realitzen al llarg de cada unitat, però
també a la prova de contingut, amb l'única excepció que la correcció en este últim cas
la realitza el professor, no l'alumne. No obstant això, eixe procés corrector no ha
d'avaluar tan sols el resultat final, sinó el procés en si. Per a avaluar el dit procés, les
tasques proposades han d'estar encaminades a eixe objectiu, no sols a demostrar uns
coneixements teòrics. Com a resultat de totes les tasques que realitza en l'activitat
diària i en la prova d'avaluació al final de cada unitat, l'alumne ha de ser qualificat amb
una nota numèrica final de l'avaluació. Eixa nota numèrica dependrà del protocol de
427
qualificació adoptat per cada departament. En el nostre cas este protocol seguix les
pautes següents:
950.1 40 % controls 950.2 20 % Treball diari i deures
950.3 10% Lectura
950.4 20 % : treballs (redaccions,
resums...)
950.5 10 % de l'actitud.
428
5. DESCRIPCIÓ DEL MATERIAL DIDÀCTIC
Per al present curs acadèmic, en l’àmbit lingüísticosocial, els alumnes
treballaran diversos quadernets d’ortografia de l’editorial Oxford Educació i altre
material que el professor/a facilitarà a l’alumne per tal d’ampliar o reforçar
conceptes.
Tot l’estudi es realitzarà mitjançant tot tipus de recursos facilitadors, com ara
els personals, materials, audiovisuals, noves tecnologies...
Llibres de lectura
Treballarem un dòssier de lectures extretes de diferents llibres amb una sèrie
d’activitats que els alumnes hauran de realitzar i lliurar al professor/a una
vegada finalitzada la lectura corresponent.
429
2- OBJECTIUS GENERALS
1. Desenrotllar actituds i conductes de valor social i solidari que
permeten a l’alumnat assumir els seus deures i drets, així com exercir-los amb
responsabilitat en l’àmbit familiar, social i laboral.
2. Enfortir les capacitats afectives personals de l’alumnat afavorint
conductes racionals que possibiliten el rebuig de la violència, els
prejudicis, els comportaments sexistes i que resolguen pacíficament els
conflictes.
3. Desenrotllar hàbits d’estudi i de superació personal com a condició primera
perquè l’alumnat realitze els aprenentatges de forma correcta i com a base per
a una formació permanent.
4. Promoure el coneixement i la utilització de forma correcta de
la llengua castellana i de la valenciana, desenrotllant en l’alumnat les capacitats
de comprendre i expressar missatges orals i escrits que li permeten integrar-se
en la societat, exercir un treball i utilitzar la informació en la vida diària.
5. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte dels aspectes
fonamentals i bàsics de la geografia, la història i la cultura pròpia
i dels altres, iniciant així mateix l’alumnat en la valoració personal de
les diferents manifestacions artístiques.
6. Promoure el coneixement dels aspectes fonamentals i bàsics de
les matemàtiques i de les ciències naturals perquè l’alumnat siga capaç
d’aplicar els seus mètodes en la identificació i resolució de problemes
relacionats amb la professió i la vida diària.
7. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte de la naturalesa i el medi
ambient desenrotllant en l’alumnat conductes adequades que col·laboren a la
seua conservació i millora tant en la vida diària com en l’exercici de la
professió.
430
8. Conéixer i utilitzar correctament les noves tecnologies per a
l’obtenció i l’anàlisi de la informació necessària per al desenrotllament personal,
social i laboral.
9. Conéixer els seus drets i deures com a treballadors, desenrotllant
actituds i conductes que afavorisquen la seua inserció i la seua
promoció laboral.
10. Afavorir l’esperit emprenedor promovent valors, actituds i
conductes que col·laboren a això generant autoconfiança, sentit i discurs crític i
iniciativa, tant individual com col·lectiva o d’equip.
11. Conéixer i previndre els factors i conductes de risc en el desenrotllament de
la seua professió.
12. Valorar i reconéixer la formació i orientació laboral amb vista
al futur professional.
431
TEMPORALITZACIÓ
1R TRIMESTRE
TEMA 1 L’alfabet. Els dígrafs. Els numerals. Els dies de la setmana,mesos i estacions.
TEMA 2 La sil.laba i la separació sil.làbica. L’accentuació. L’accent diacrític
TEMA 3 Accentuació de diftongs i hiats. La dièresi. L’oració: sintagma nominal i verbal
2n TRIMESTRE
TEMA 4 L’apostrof. La contracció. La sinonímia i antonímia. Léxic: parts del cos
TEMA 5 Les grafies p/b, t/d, c/g. B/V . Essa sorda i sonora.Léxic: casa
TEMA 6 Les categories gramaticals. Les grafies g, j tg, tj. Gràfies x, tx, ig. Gràfies l, ll, l.l Léxic:
carrer i esports.
3r TRIMESTRE
TEMA 7 Els verbs: present i passat de l’indicatiu.La carta personal.
TEMA 8 El futur i el futur perfet d’indicatiu. El currículum.
TEMA 9 Verbs irregulars. Barbarismes.
432
6. AVALUACIÓ
L’avaluació és un element central de la pràctica educativa ja que
proporciona informació sobre els coneixements previs dels alumnes, els seus
processos d’aprenentatge i la manera com organitzen el coneixement. Permet
al professorat de conèixer el grau en què l’alumnat va adquirint aprenentatges
significatius i funcionals. Facilita un seguiment personalitzat del procés de
maduració i la determinació de les dificultats educatives especials dels
alumnes. Ajuda a adequar els processos educatius a la situació i el ritme de
cada alumne/a i grup concret. Possibilita que els estudiants descobrisquen el
seu desenvolupament i progrés personal en els nous aprenentatges, llurs
aptituds per aprendre i llurs capacitats intel·lectuals, interessos i motivacions,
actituds i valors, etc. Ajuda a revisar, adaptar i millorar el procés
d’ensenyament-aprenentatge.
La informació que subministra l’avaluació ha de servir com a punt de
referència per a l’actuació pedagògica. L’avaluació és un procés que duu
associades unes notes característiques: és individualitzada, personalitzada,
contínua i integrada.
La dimensió individualitzada contribueix a oferir informació sobre l’evolució de
cada alumne/a, sobre la seua situació envers el procés d’aprenentatge, sobre
la maduresa i el desenvolupament assolits, etc. Sense comparacions amb
hipotètiques normes estàndard de rendiment.
El caràcter personalitzat fa que l’avaluació tinga en compte la totalitat de la
persona, tot contemplant-la en el seu conjunt. Respon a la intenció que
l’alumnat prenga consciència d’ell mateix, s’hi responsabilitze, etc, per tal que
vaja perfeccionant la capacitat de dirigir la seua pròpia vida, i doncs, puga
actualitzar una llibertat personal responsable.
L’avaluació forma part del procés mateix d’ensenyament-aprenentatge, hi està
integrada i li dóna sentit. D’una manera contínua, integrada en el ritme de la
classe, l’avaluació va informant als professors sobre l’evolució dels alumnes,
llurs dificultats, progressos, etc. Tot permetent d’ajustar l’acció educativa a
mesura que les necessitats dels alumnes van variant.
6.1. Criteris d’avaluació
433
1. Valorar oportunament les distintes possibilitats que oferix el conjunt
d’elements de llenguatge i comunicació, en relació amb els món del treball i la
participació social, buscant en cada cas els elements adequats a cada situació
concreta.
2. Comprendre i produir missatges en què s’integren, el llenguatge verbal i els
llenguatges no verbals (icònic, gestual i musical), atenent a les principals
característiques de la situació de comunicació i utilitzant els procediments
expressius dels diferents codis.
3. Planificar i portar a terme, individualment o en equip, la consulta de diverses
fonts d’informació, per mitjà del maneig d’índexs. Fitxes i altres sistemes de
classificació, en el marc de treballs senzills d’investigació.
4. Captar les idees essencials, intencions de produccions orals i escrites, de
diferents tipus i distint nivell de formalització, reproduint el seu contingut
oralment i per escrit, per mitjà de resum, exposicions, debats, etc.
5. Sintetitzar oralment i per escrit, informacions procedents d’idees i
experiències pròpies i alienes, així com de diferents fonts d’informació sobre un
mateix tema, amb el fi d’elaborar conclusions pròpies.
6. Produir textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i
argumentatius), adequant-los a la situació de comunicació, utilitzant l’estructura
organitzativa de cada un i respectant els criteris de correcció.
7. Utilitzar les pròpies idees i experiències, així com la reflexió sobre els
mecanismes de la llengua i els seus elements formals per a una millor
comprensió i producció de textos d’intenció creativa, possibilitant la
incorporació conscient de procediments literaris.
8. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a
l’elaboració i difusió d’informacions i d’opinions.
9. Identificar, respectar i valorar les diferents llengües i varietats dialectals de
l’Estat, en relació amb les manifestacions històriques, socials i culturals.
10. Identificar en textos orals, escrits i en mitjans audiovisuals de distint tipus,
imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació social, ètnica,
434
sexual, etc., utilitzant els llenguatges com a mitjans de resolució de conflictes
interpersonals.
11. Obtindre informació concreta i rellevant sobre temes d’interés prèviament
delimitats a partir de les consultes de diverses fonts (enquestes, qüestionaris,
documents, escrits, etc) elaborant la informació arreplegada, traient conclusions
i presentant esta informació de forma verbal i gràfica.
12. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un
referent clau en la història de la literatura i els elements més destacats del
context cultural, social i històric que apareixen.
13. Reconèixer les característiques literàries més destacades en els textos
llegits per a la seua valoració, manifestant preferències en la selecció de
lectures i expressant les pròpies opinions i gustos personals sobre els
mateixos.
435
3. ÀREA LINGÜÍSTICA: VALENCIÀ
3.1. Objectius
1. Llegir, escriure i expressar oralment informacions, textos o qüestions
senzilles procedents de diferents situacions comunicat9ives sorgides en
el desenrotllament de la vida quotidiana, i interpretar oralment símbols i
imatges senzilles.
2. Consolidar el domini verbal i escrit del vocabulari bàsic dominant
progressivament l’ordre alfabètic en les diferents situacions que exigixen
estes destreses.
3. Superar esterotips i prejuís en relació amb les varietats dialectals d’una
mateixa llengua i respecte a la importància sociocultural de les diverses
llengües.
4. Desenrotllar la capacitat comunicativa comprenent i produint de forma
ordenada i clara missatges orals i escrits en distints contextos de
comunicació i amb diferents intencions expressives.
5. Utilitzar la lectura com a font de gaudi, informació i aprenentatge i com a
mitjà de perfeccionament i enriquiment lingüístic, cultural i personal.
6. Adquirir conceptes lingüístics generals a fi de consolidar la comprensió i
l’expressió oral i escrita.
7. Conscienciar sobre el valor de la pròpia llengua com a vehicle d’identitat
cultural i utilitzar-la com a instrument per a l’adquisició de nous
aprenentatges, el desenrollatment del pensament i la comprensió i
anàlisi de la realitat social, econòmica i cultural.
8. Desenrotllar una actitud crítica cap als distints tipus de missatges gràfics,
plàstics i visuals, reconeixent i interpretant les seues formes d’expressió,
distingint la seua adequació a les necessitats expressives i reflexionant
sobre la seua incidència en la vida quotidiana.
9. Buscar, obtindre i utilitzar informació de forma autònoma i crítica,
coneixent les formes en què esta es troba disponible, seleccionant el
pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als
altres de forma adequada.
436
10. Desenrotllar la capacitat per a analitzar i regular les produccions
lingüístiques, utilitzant les pròpies idees i experiències en la producció de
textos d’intenció creativa i literària.
11. Interpretar i comparar les principals tècniques i llenguatges utilitzats en
els mitjans de comunicació social, a fi d’ampliar les habilitats discursives
i de desenrotllar una actitud crítica davant dels missatges procedents
d’estos mitjans.
12. Obtindre un coneixement de la realitat lingüística espanyola a fi d’afavorir
una actitud d’interés i respecte per les realitats plurilingües.
13. Comprendre la funció d ela literatura com a instrument de transmissió i
creació cultural i com a expressió historicosocial, mostrant una actitud
crítica i descobrint que la seua lectura pot ser font d’ampliació
d’experiències, gaudi personal i estímul per a l’escriptura creativa.
14. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïsquen un
referent clau en la història de l’art i la literatura i, els elements més
destacats del context social i històric que apareixen, valorant les obres
rellevants com mo9stres destacades del patrimoni cultural.
437
ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES
Donada la naturalesa de l’àmbit lingüisticosocial, aquest haurà d’entendre’s
com una àrea integradora i necessàriament interdisciplinar. Es buscarà, per
tant, un tipus de proposta que tinga en compte la qualificació o les
qualificacions professionals del programa així com les possibles aportacions
audiovisuals i informàtiques i l’aprenentatge per descobriment, que afavorisca
les tècniques de treball autònom i en equip, que desenrotlle el pensament
divergent i es complemente amb tallers (de periodisme, teatre, etc.).
D’altra banda, és fonamental proporcionar als alumnes els mitjans
necessaris perquè s’acostumen a assumir actituds crítiques, creatives i
solidàries, raó per la qual ha d’existir una interacció permanent entre professor i
alumne i entre els propis alumnes, és a dir, un treball en equip que es traduïsca
en debats, treballs d’investigació, interpretació de textos, elaboració d’article i/o
entrevistes, etcètera.
Resultarà fonamental l’atenció a la diversitat, de forma individual
o en grup, ja que és necessari donar resposta a les necessitats educatives de
tots els alumnes, entenent la dita atenció a la diversitat com una característica
de la pràctica docent ordinària, oferint respostes diferenciades en funció de la
diversitat de l’alumnat. Així, doncs, serà d’especial importància la forma
d’ensenyar i d’organitzar l’aula, així com la capacitat d’ajustar l’actuació del
professor al que són capaços d’aprendre els seus alumnes, sense renunciar als
objectius didàctics de la unitat treballada. Per a això, el professor proposarà
activitats d’aprenentatge variades, materials didàctics diversos així com
distintes formes d’agrupament d’alumnes.
438
439
440
441
