Programació Valencià: Llengua i Literatura 1º ESO … · Web viewPer a assolir aquests...

PROJECTE ADARVE

VALENCIÀ:LLENGUA I

LITERATURAPRIMER CURS

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

COMUNITAT VALENCIANA

OXFORD EDUCACIÓ

Valencià: Llengua i Literatura 1r ESO. Comunitat Valenciana.

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 2

2. METODOLOGIA 6

3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES 11

4. ACTIVITATS, ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, AVALUACIÓ I AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES 22

5. CURRÍCULUM 28Objectius de l'etapa i d'aquest curs mitjançant aquesta matèria 28Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques 29Objectius de la matèria i d'aquest curs 30Continguts de la matèria i del curs 32Criteris d'avaluació de la matèria i del curs 35Objectius de la matèria i la relació que té amb els criteris d'avaluació del curs 40

6. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS 43

Distribució temporal dels continguts 43Unitat 1 43Unitat 2 49Unitat 3 54Unitat 4 59Unitat 5 64Unitat 6 69Unitat 7 73Unitat 8 76Unitat 9 81Unitat 10 86Unitat 11 91Unitat 12 96

Projecte Adarve (Oxford Educació)1


1. INTRODUCCIÓ

El Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, aprovat pel llavors Ministeri d'Educació i Ciència i que va establir els ensenyaments mínims de l'ensenyament secundari obligatori com a conseqüència de la implantació de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), ha sigut desplegat a la Comunitat Valenciana pel Decret 112/2007, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el currículum de l'ensenyament secundari obligatori per a aquesta comunitat. El present document es refereix a la programació del primer curs d'ESO de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura.

Com analitzarem més endavant de manera més detinguda, una de les novetats principals que va incorporar la LOE en l'activitat de l’ensenyament deriva de la nova definició de currículum, en concret per la inclusió de les denominades competències bàsiques. Pel que fa, globalment, a la concepció que es té d'objectius, continguts, metodologia i criteris d'avaluació, les novetats són les que produeixen, precisament, la interrelació amb aquestes competències, que orientaran el procés d'ensenyament-aprenentatge, i que en aquest document es posen de manifest quan, de primer, es desglossen en subcompetències els distints aprenentatges que cada una incorpora i, després, s'interrelacionen amb els criteris d'avaluació específics de cada una de les unitats didàctiques, vinculats, al seu torn, a les diferents activitats d'aprenentatge.

En el model de presentació de les competències bàsiques pel qual hem optat, reflectim de manera especialment operativa tant el moment com la forma en què es treballen durant l'activitat d’ensenyament i s'avaluen, bé siga una avaluació contínua i formativa, o bé una avaluació sumatòria. La terminologia que alguns especialistes comencen a fer servir (descriptors, acompliments o indicadors d'assoliment, rúbriques...), majoritàriament en estudis i investigacions, i, en menor grau, en documents didàctics com aquest, no s'empra en aquesta programació, tant perquè les seues aportacions metodològiques estan implícites en la terminologia per la qual hem optat com per considerar-la aliena, almenys de moment, a la tradició del nostre professorat i, en conseqüència, escassament pràctica. En tot cas, considerem prioritari, pel valor que aporta a l'activitat educativa, que el professorat sàpia a cada moment que el seu treball i el dels seus alumnes està enfocat envers la consecució d'unes determinades competències bàsiques (desglossades en subcompetències, cada una de les quals formulada en termes d'assoliments demostrables), i també que la realització d’aquestes pot ser mesurada (capacitats avaluables), ja que tant les subcompetències com les activitats d'aprenentatge es vinculen amb els criteris d'avaluació de la unitat.

Pel que fa, específicament, a l'aspecte metodològic amb què s'ha de desenvolupar el currículum, es manté, en cada una de les 12 unitats didàctiques d'aquesta matèria i d’aquest curs, un equilibri entre els diferents tipus de continguts: conceptes, procediments i actituds continuen orientant, de manera integrada i interrelacionada, el procés d'ensenyament-aprenentatge, ja que cada un d'aquests continguts compleix funcions distintes, però complementàries, en la formació integral de l'alumne, aspecte que també posen de manifest tant els criteris d'avaluació com les competències bàsiques/subcompetències, en cada un dels quals podem diferenciar aquests tipus de continguts diferents i que exigeixen un tractament distint a l'aula. En conseqüència, la flexibilitat i l'autonomia pedagògica són característiques del procés educatiu, de manera que el professor pot emprar els recursos metodològics que garantisquen millor la formació de l'alumne i el desenvolupament ple de les capacitats personals i intel·lectuals que té tot afavorint sempre la seua participació, perquè aprenga a treballar amb autonomia i en equip, de manera que ell mateix construïsca el seu propi coneixement, i això també està present en la formació competencial.



L'ensenyament en els valors d'una societat democràtica, lliure, tolerant, plural, etc. continua sent, com fins ara, una de les finalitats prioritàries de l'ensenyament, tal com es posa de manifest en els objectius d'aquesta etapa educativa i en els d'aquesta matèria (i que tenen una manifestació concreta en els continguts transversals que es poden treballar en cada unitat didàctica). En aquesta matèria, té una rellevància especial el fet de desterrar uns usos del llenguatge que manifesten prejudicis racials, sexistes o classistes, fonamentalment, així com també fomentar el respecte envers la realitat plurilingüe d'Espanya i de la Comunitat Valenciana (sobretot en aquesta comunitat, amb dues llengües oficials), i per les varietats lingüístiques o els diferents registres que es poden donar en distints col·lectius socials (varietats diastràtiques). No s’ha d'oblidar que el llenguatge, com a instrument de representació de la realitat que és, pot anar associat a estereotips o prejudicis culturals sobre uns col·lectius socials determinats, raó per la qual s’ha d'insistir a evitar-los. Com es dedueix del currículum autonòmic, cal formar parlants plurilingües i interculturals, que respecten la diversitat lingüística i que vulguen aprendre d'altres llengües i d'altres cultures (en consonància amb un món cada vegada més plural, multilingüe i multicultural), aspectes, tots aquests, que són responsabilitat compartida de totes les matèries del currículum, i que haurà de ser desenvolupat de manera expressa en el projecte lingüístic del centre per les distintes matèries lingüístiques, fins i tot per les de llengües estrangeres, tot això en el marc del projecte educatiu de centre (la qual cosa facilitaria la transferència de coneixements i aprenentatges, sobretot entre les llengües romàniques).

Aquests aspectes s’han tingut en compte a l'hora d'organitzar i de seqüenciar les unitats didàctiques d'aquesta matèria: la integració ordenada de tots els aspectes del currículum (entre els quals incloem, de manera preferent, les competències bàsiques) és condició sine qua non per a la consecució tant dels objectius de l'etapa com dels específics de la matèria. Per tant, objectius, continguts, metodologia, competències bàsiques i criteris d'avaluació, així com també uns continguts entesos com a conceptes, procediments i actituds, formen una unitat per al treball a l'aula.

Des d'un plantejament inicial en cada unitat didàctica, que parteix del fet de saber el grau de coneixement que l'alumne té sobre els distints continguts que s’hi ha de treballar (tal com està estructurat el llibre de text a utilitzar: Valencià: Llengua i Literatura 1r ESO, Projecte Adarve, d'Oxford Educació), s'efectua un desenvolupament clar, ordenat i precís de tots aquests continguts, adaptats, pel que fa a la formulació, al vocabulari i a la complexitat, a les seues possibilitats cognitives; no debades, estem parlant d'un alumne que s'incorpora a una nova etapa educativa, amb tot el que això comporta. I per aquesta raó, no hem d'oblidar que l'ensenyament d'aquesta llengua serà més fructífera si l'alumne aprén de forma cíclica i progressiva tot augmentant-ne la complexitat d'un curs a un altre.

La combinació de continguts presentats expositivament i mitjançant quadres explicatius i esquemàtics, i en els quals la presentació gràfica és un recurs d'aprenentatge important, facilita, no solament el coneixement i la comprensió immediats de l'alumne, sinó també l'obtenció dels objectius de la matèria (i, en conseqüència, d'etapa) i de les competències bàsiques que té associades. En una cultura preferentment audiovisual com la que tenen i practiquen els alumnes, és un error desaprofitar les possibilitats enormes que els elements gràfics del llibre de text (i d'altres components, com ara la informació disponible en recursos digitals i audiovisuals) posen a disposició de l'aprenentatge escolar. El fet que tots els continguts es desenvolupen mitjançant activitats de distinta tipologia (així acaben tots els epígrafs) facilita que el professor sàpia a cada moment com han sigut assimilats per l'alumne, de manera que pot introduir immediatament tots els canvis que calguen per a corregir les desviacions produïdes en el procés educatiu (activitats de repàs en



els blocs d'Educació literària i de Coneixement de la llengua/Comunicació), i, d'aquesta manera, atendre la diversitat d'aprenentatges.

Així mateix, es pretén que l'aprenentatge siga significatiu, és a dir, que partisca dels coneixements adquirits prèviament, de la realitat quotidiana i dels interessos pròxims a l'alumne, i dels seus propis usos reals de la llengua i dels coneixements literaris. Per això, en tots els casos en què és possible, es parteix de realitats i d’exemples que coneix, de manera que s'implique de forma activa i receptiva en la construcció del seu propi aprenentatge, com una manera de reduir progressivament les diferències en la competència i els usos lingüístics que pot tenir en relació amb altres companys (no oblidem que el llenguatge identifica socioculturalment la persona i pot influir en molts aspectes de la vida futura de l'alumne). La inclusió de les competències bàsiques com a referent del currículum (i amb una presència extensa en els materials de l'alumne i del professor) aprofundeix en aquesta concepció instrumental i propedèutica dels aprenentatges escolars. I per això s'inclou també un quadre senzill en què es recullen les competències bàsiques que es treballen en totes les matèries d'aquest curs, com a expressió de la vinculació necessària que s’ha d'establir entre alguns dels departaments didàctics.

Però no tots els alumnes poden seguir el mateix ritme d'aprenentatge. Tant pel seu propi desenvolupament psicològic com per circumstàncies personals i socials molt diverses, l'atenció a la diversitat d'alumnes i de situacions escolars es converteix en un element fonamental de l'activitat educativa. Diferents activitats (en el llibre de text i en els materials de què disposa el professor associats a aquest) pretenen donar una resposta a aquesta realitat tan heterogènia de les aules.

És convenient destacar que l'apartat 5 d'aquesta programació (Currículum) s'ha organitzat atenent la necessitat d’establir algunes vinculacions entre diversos elements prescriptius del currículum, les que són conseqüència, en primer lloc, de la seua anàlisi i reflexió i, després, les que tindran una repercussió immediata i directa en l'activitat educativa. En aquest darrer cas, es considera especialment important la interrelació entre els criteris d'avaluació de la matèria i les competències bàsiques, així com també la dels objectius de la matèria amb aquests mateixos criteris d'avaluació, ja que, d'aquesta manera, s'aconsegueix saber tant si l'alumne va assolint o no les competències bàsiques que té associades aquesta matèria com la forma en què l'aplicació d'uns criteris d'avaluació permet que l'alumne assolisca uns objectius que estan formulats en termes de capacitats, i que per la seua expressió tenen una relació estreta amb les competències bàsiques.

En l'apartat 6 (Programació de les unitats) es manté, quan s'identifiquen els continguts que es treballen en cada unitat, una divisió ja clàssica en la tipologia (conceptes, procediments i actituds), independentment que no apareguen diferenciats així en la legislació, ja que estan presents en el currículum escolar i permeten diferenciar, per mitjà de la seua concreció, distintes estratègies d'ensenyament-aprenentatge, les mateixes que es dedueixen de la lectura dels altres elements del currículum (objectius, competències bàsiques i criteris d'avaluació). Per això, insistim en el fet que no s’ha d'oblidar que els alumnes continuen aprenent conceptes, procediments (habilitats, destreses) i actituds de forma integrada, de manera que tots tres es posen al servei de l'adquisició de les competències bàsiques.

En cada una de les 12 unitats didàctiques en què s'han organitzat/distribuït els continguts d'aquest curs, es presenten uns mateixos apartats en aquest document per a mostrar com es desenvoluparà el procés educatiu:

Objectius de la unitat. Continguts de la unitat (conceptes, procediments i actituds).



Continguts transversals. Criteris d'avaluació. Competències bàsiques/subcompetències associades als criteris d'avaluació i a

les activitats d'aprenentatge.

El llibre de text utilitzat, com hem indicat adés, és Valencià: Llengua i Literatura 1r ESO (Projecte Adarve, d'Oxford EDUCACIÓ, 2011), els autors del qual són Aurora Clari Rubio, Enric Iborra Posadas i Salvador Vendrell Grau. El professor disposa del Llibre del professor (esquema de continguts de la unitat, pàgines web i bibliografia, suggeriments didàctics, solucionari, adaptacions curriculars...), així com també dels seus Recursos, en què, a més d'un CD d'audicions, s'inclou el material fotocopiable (Proves d'avaluació, Avaluació de competències, Activitats de reforç, Adaptacions curriculars, Multiculturalisme...) —i també aquests mateixos Recursos, i altres com ara presentacions, àudios, àudios de dictat, documents, enllaços web, llibre digital, generador d'avaluacions, continguts autonòmics..., en format multimèdia en DVD.



2. METODOLOGIA

En aquesta etapa educativa i en aquest curs, i gràcies als coneixements que l'alumne ha adquirit en l’ensenyament primari, el desenvolupament dels continguts de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura persegueix objectius molt diferents, des dels propis d'aquesta àrea de coneixement —desenvolupament i millora de les destreses bàsiques associades a l'ús del llenguatge, com ara parlar, escoltar, llegir, escriure—, fins a aquells altres de caràcter transversal i interdisciplinari que permeten els alumnes comprendre la dinàmica social i cultural de la Comunitat Valenciana i de l’estat espanyol, i participar-hi; no debades, el llenguatge és una eina cultural que transcendeix la seua pròpia finalitat com a instrument comunicatiu.

D'aquesta manera, la socialització pròpia de l'acció educativa i de la institució escolar ha de dotar els alumnes de tots els recursos que necessiten per a la comprensió de la realitat, complexa i canviant, en què es troben, i per a incidir-hi i integrar-s’hi. En aquesta línia, metodològicament cobra una importància especial l'anàlisi del llenguatge del seu entorn social, la qual cosa li permet interactuar-hi i representar mentalment el seu món, ja que no podem evitar vincular significats amb significants. Aquestes intencions parteixen del fet de considerar que l'ús correcte del llenguatge no es redueix al què es puga fer en aquesta matèria (i en la de Castellà: Llengua i Literatura), sinó que és un procés en què s’han d'implicar totes les matèries (i tots els professors) del currículum, especialment les de caràcter lingüístic (sobretot amb el que implica l'adquisició de les competències bàsiques, especialment la de comunicació lingüística), incloent-hi les llengües estrangeres.

L'objectiu últim d'aquesta matèria és, lògicament, el desenvolupament de la competència comunicativa de l'alumne, és a dir, l'adquisició de tots els coneixements i els procediments (habilitats lingüístiques bàsiques) que necessita per a comunicar-se satisfactòriament com a receptor i com a emissor en diferents àmbits i contextos socials, personals i acadèmics, sense oblidar una educació literària que li permeta llegir els textos literaris més significatius d'àmbit cultural valencià i gaudir-hi, en el que tenen de diferent (i complementari) als de l'àmbit cultural espanyol. A més a més, i depenent dels aprenentatges adquirits en l'ensenyament primari, l'alumne ha de progressar convenientment en la comprensió i en la creació de textos orals i escrits amb adequació a la situació comunicativa i al gènere discursiu, així com també en l'ús variat i rigorós del sistema lingüístic, la qual cosa enriquirà el seu llenguatge oral i escrit. A aquests objectius cal afegir que l'alumne conega les relacions que hi ha entre la llengua i la societat, de manera que puga apreciar l'existència de diferents varietats lingüístiques i valorar la realitat plurilingüe d'Espanya i de la Comunitat Valenciana com a font de riquesa cultural, tal com s'ha indicat anteriorment (sobretot en una comunitat bilingüe com és aquesta), sense oblidar la importància de la lectura comprensiva, fonamental, no solament en aquesta matèria, sinó en totes les del currículum (cal dedicar, en totes, un temps a la lectura), ja que és tant una font de plaer com d'enriquiment personal.

La metodologia que cal emprar es basa en el fet de destacar el desplegament efectiu i actiu de l'activitat lingüística oral i escrita, tant de producció com de recepció, de manera que la consecució d’aquests objectius exigeix accedir als recursos que el codi de comunicació posa a disposició dels parlants, per la qual cosa es necessari que l'alumne conega aspectes tan diversos com els paradigmes morfològics, les regles sintàctiques, les estructures textuals o els procediments retòrics, així com també que sàpia quins són el model textual i el registre apropiats per a una situació comunicativa concreta, quan la informació resulta redundant o presenta connotacions determinades, quin significat posseeix una paraula en un context determinat, etc., sempre



condicionats al curs en què es troba, en aquest cas el primer d'una etapa d’ensenyament en què ha d'aprofundir en destreses i coneixements ja treballats prèviament. Però aquest coneixement de la norma lingüística (estructures, regles, etc.), per a la qual cosa hi ha, per exemple, una pàgina específica d'Ortografia en cada unitat, i del seu llenguatge especialitzat, no és un fi en si mateix, és un instrument per a millorar les destreses comunicatives, i per això mateix l’adquisició serà més productiva si parteix d'usos que el mateix alumne pot contextualitzar perquè els sent com a propis (àmbits social, cultural, escolar, etcètera).

Aquesta multiplicitat d'informació ha de ser coneguda i treballada de manera integrada, ja que qualsevol activitat comunicativa constitueix un procés global que exigeix l'activació conjunta de totes les destreses (formació competencial). Aconseguir aquest objectiu només és possible si s'actua en el procés d'ensenyament-aprenentatge de manera semblant a com es fa com a parlant: enfrontant-se a situacions comunicatives diverses i reflexionant sobre el fenomen comunicatiu de què es tracta tot integrant en aquesta reflexió aspectes lingüístics, textuals i pragmaticocomunicatius, estudiats per se en la dimensió instrumental que tenen (la que ha de prevaler), i de manera coordinada, reiterem, amb la matèria de Castellà: Llengua i Literatura.

La labor de la institució escolar en aquesta matèria no es limita només a fer arribar a l'alumne una sèrie de coneixements lingüístics i literaris, sinó a dotar-lo d'uns recursos personals i intel·lectuals i d'uns valors que li faciliten la integració en el context social, és a dir, la seua socialització. L'activitat escolar s’ha d'esforçar, per tant, en la transmissió de coneixements i que l'alumne assumisca els valors propis de la societat democràtica en què viu. Enfront d'uns coneixements memorístics i repetitius, mancats de significat, se li presenten uns altres de pròxims als seus interessos vitals, que pretenen afavorir la capacitat comunicativa que té en una realitat social complexa (la interdisciplinarietat en les distintes àrees de coneixement curricular és fonamental per a assolir aquest objectiu). D'aquesta manera, la motivació i els aprenentatges útils i significatius es converteixen en principis metodològics bàsics en el procés d'ensenyament-aprenentatge, concebuts en termes d'eficàcia pedagògica (l'alumne usa el llenguatge en contextos socials molt més dispars i variats que l'escolar, i per a això ha de ser format).

En aquesta línia, no s'ha d'oblidar que molts —per no dir quasi tots— dels continguts d'aquesta etapa educativa, d’aquesta matèria i d’aquest curs són instrumentals, és a dir, transcendeixen el marc de coneixement propi en què s'inscriuen i es projecten envers aspectes propedèutics, no terminals, sí competencials.

L'ensenyament d'aquesta matèria en aquesta nova etapa d’ensenyament que comença l'alumne demana un tractament graduat, cíclic, pràctic, progressiu i integrat, amb l'objectiu principal de refermar la seua competència lingüística i comunicativa. Així, doncs, l'organització del currículum i l'estructura de cada unitat didàctica han de permetre tenir en compte, de manera simultània, la comprensió i l'expressió, la recepció i la producció dels textos o dels discursos considerats. A més a més, els fonaments teòrics de l'ús de la llengua en la interacció social han d'estar relacionats amb la reflexió sobre els usos discursius proposats, per a ser aplicats al seu aprenentatge i perfeccionament. Es tracta, en altres paraules, de mantenir la doble perspectiva integradora de la recepció i de l'emissió, de la teoria i de la pràctica, i dur-la a terme en l'àmbit de la comunicació oral i escrita. Tot això sense oblidar que els continguts no són conceptuals de manera exclusiva, sinó que es refereixen també, i sobretot, a destreses i actituds que s’hi relacionen.

És fonamental el fet que l'alumne participe de manera activa i progressiva en la construcció del seu propi coneixement (s'ha de partir dels seus propis usos lingüístics),



exemple precís d'una metodologia que persegueix la seua formació integral. Per això, l'ús de qualsevol recurs metodològic, i el llibre de text continua sent-ne un dels més importants, ha d'anar encaminat a la participació habitual de l'alumne en el procés d’ensenyament. De manera resumida, totes aquestes consideracions metodològiques s’han tingut en compte en el llibre de text i en els materials complementaris que s’han de fer servir i, per tant, en la mateixa activitat educativa que s’ha de desenvolupar diàriament a l'aula:

Exposició clara, senzilla i raonada dels continguts conceptuals, amb un llenguatge adaptat al de l'alumne i que, simultàniament, contribuïsca a millorar la seua expressió oral i escrita (competència en comunicació lingüística).

Tractament dels continguts de manera que conduïsquen a un aprenentatge comprensiu i significatiu.

Foment d'unes actituds que propicien en l'alumne l'assumpció dels valors propis d'un sistema democràtic.

En aquest sentit, el llibre de text utilitzat organitza cada unitat amb una mateixa estructura, i les distintes seccions de què consta atenen les diferents exigències metodològiques indicades:

Una doble pàgina d'introducció, que inclou: Un esquema dels continguts de la unitat (Escoltar i parlar. Llegir i escriure;

Comunicació (unitats 1-4) o Educació literària (unitats 5-12); Coneixement de la llengua, i Ortografia).

Una il·lustració que reflecteix els continguts del bloc de Comunicació/Educació literària.

Un desenvolupament expositiu de la unitat: Escoltar i parlar. Llegir i escriure:

En la primera pàgina (Escoltar i parlar) es treballen la comprensió i l'expressió orals a partir d'una audició (indicada mitjançant un símbol, i que figura en els materials del professor) i mitjançant unes quantes activitats.

En les tres pàgines següents (Llegir i escriure), la comprensió i l'expressió escrites. A partir de fragments d'obres representatives de la nostra literatura i de la universal, aquests continguts es presenten mitjançant: Comprensió del text: amb activitats per a treballar en profunditat la

comprensió lectora, així com també altres d'investigació per a afavorir estratègies de recerca d'informació i d’ampliació de coneixements.

Vocabulari: amb activitats per a ampliar el lèxic i adequar-lo a contextos diferents.

Expressió: amb activitats per a millorar l'expressió escrita per mitjà de la composició de diversos tipus de textos.

Comunicació/Educació Literària: Les unitats 1 a 4 estan dedicades al tractament de la Comunicació:

modalitats textuals (narració, exposició i descripció) i tipus de textos segons l'àmbit d'ús (de la vida quotidiana com, per exemple, cartes personals, instruccions, normes; de la vida acadèmica, i dels mitjans de comunicació).

Les unitats 5 a 12, a l'Educació literària: concepte de text literari, recursos del llenguatge figurat i aproximació als gèneres literaris tot aprofundint en alguns dels subgèneres (llegendes, mites, contes, faules...), així com també nocions bàsiques de mètrica.



Tant els continguts de Comunicació com d'Educació literària acaben amb una pàgina d'activitats de repàs (en les unitats d'Educació literària s'inclou com a colofó l’anomenat Taller d'escriptura, perquè l'alumne desenvolupe l'expressió escrita).

Coneixement de la llengua: Els continguts d’aquest apartat versen sobre les llengües i les seues

varietats, les categories gramaticals, l'estructura de la paraula, els sintagmes, l'oració simple, les modalitats oracionals i el text, i els epígrafs de continguts de què consta sempre acaben amb activitats de desplegament i d’aplicació, de la mateixa manera que el mateix bloc ho fa amb activitats de repàs.

El bloc acaba amb l'apartat d'Ortografia (una pàgina), que se centra en les nocions bàsiques de l'accentuació, de l'ús de les lletres i dels signes de puntuació, sempre per mitjà d'activitats, entre les quals hi ha un dictat que s’identifica mitjançant un símbol (inclòs en els recursos del professor).

Activitats finals: Totes les unitats acaben amb una doble pàgina d'activitats

diferenciades: Desenvolupament de competències bàsiques: activitats plantejades

a partir de la lectura de textos diversos. Avaluació de coneixements: a partir d'un text, activitats del conjunt

de continguts de la unitat per comprovar els aprenentatges assolits per l'alumne.

Avaluació trimestral de competències bàsiques: D'acord amb la temporització trimestral dels continguts (unitats 1-4,

unitats 5-8 i unitats 9-12), al final de cada un d'aquests grups d'unitats es presenta una doble pàgina d'activitats que, a partir de textos significatius i d'àmbits d'ús habituals per als alumnes (vida quotidiana i acadèmica, notícies, textos literaris...), permeten avaluar el procés d'adquisició de les competències bàsiques.

El llibre acaba amb els annexos següents: Tècniques de treball:

Les biblioteques. El diccionari. Les enciclopèdies. Altres fonts d'informació. Recerques en Internet. Presentació de textos escrits. El corrector ortogràfic. La fitxa de lectura. La lectura i els anotacions. L'esquema. El resum.

Gramàtica: Els pronoms. Els determinants. Verbs regulars:

Model de la primera conjugació: verb cantar. Models de la segona conjugació: verbs témer i batre. Models de la tercera conjugació: verbs dormir i servir.



Verbs irregulars: Verb haver.

Comunicació: El procés de la comunicació.



3. LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

En la definició que la Llei Orgànica d'Educació (LOE) ha fet del currículum, ens trobem tant amb els components tradicionals (objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació) com també amb una novetat significativa, com és la introducció de les competències bàsiques. Aquest element es converteix, a partir d'ara, en un dels aspectes orientadors del conjunt del currículum (no és casual que en el currículum antecedisquen els objectius i els continguts, fins i tot en la formulació) i, en conseqüència, en orientador dels processos d'ensenyament-aprenentatge, sobretot quan en un dels cursos d'aquesta etapa educativa (segon d'ESO, el pròxim) l'alumne ha de participar en la denominada avaluació de diagnòstic, en què haurà de demostrar l'adquisició d’unes competències determinades. Independentment que aquesta avaluació no tinga conseqüències acadèmiques per als alumnes, el fet que els resultats aprofiten d'orientació perquè els centres adopten decisions relatives als aprenentatges dels alumnes ens dóna una idea de com els processos educatius es veuran condicionats per aquest nou element, en la línia de ser molt més funcionals i menys terminals. No oblidem tampoc que la decisió de si l'alumne obté o no, quan li pertoque, el títol de graduat en ESO s’ha de basar, quan arribarà el moment, en el fet de si ha adquirit o no les competències bàsiques de l'etapa, i per això mateix aquestes es convertiran en el referent per a l'avaluació de l'alumne.

Les definicions que hi ha sobre aquest concepte (conegut a partir dels Informes PISA) són moltes, però totes insisteixen en el mateix: enfront d'un model educatiu centrat en l'adquisició de coneixements més o menys teòrics, molt sovint desconnectats entre si, un procés educatiu basat en l'adquisició de competències incideix, sobretot, en l'adquisició d'uns sabers imprescindibles, pràctics i integrats, uns sabers que els alumnes hauran de demostrar (és una mica més que una formació funcional). En suma, una competència és la capacitat, posada en pràctica i demostrada, d'integrar coneixements, habilitats i actituds per a resoldre problemes i situacions en contextos diversos. De manera molt gràfica i succinta, s'ha definit com la posada en pràctica dels coneixements adquirits, els coneixements en acció, és a dir, la mobilització dels coneixements i de les habilitats en una situació determinada (de caràcter real i diferent d'aquella en què s'ha aprés en l'entorn escolar), l'activació de recursos o coneixements que es tenen (encara que es crega que no es tenen perquè, suposadament, s'han oblidat).

Però hi ha un aspecte que s’ha de destacar, i que podem anomenar caràcter combinat de la competència: l'alumne, per mitjà del que sap, ha de demostrar que ho sap aplicar; però, a més a més, que sap ser i estar. D'aquesta manera, veiem que una competència integra els diferents continguts que es treballen a l'aula (conceptes, procediments i actituds), com a exemple de la seua formació integral. En resum, estem reconeixent que la institució escolar no solament prepara l'alumne en el coneixement de sabers tècnics i científics, sinó que ho fa també com a ciutadà, i per això mateix ha de demostrar una sèrie d'actituds cíviques i intel·lectuals que impliquen el respecte als altres, ser responsable, treballar en equip...

També és important un altre aspecte, al qual moltes vegades no es concedeix la importància que té: formar en competències permet fer front a la renovació constant de coneixements que es produeix en qualsevol àrea de coneixement. La formació acadèmica de l'alumne transcorre en la institució escolar durant un nombre limitat d'anys, però la necessitat de formació personal o professional no acaba mai, i per això una formació competencial en l'ús, per exemple, de les tecnologies de la informació i la comunicació permetrà accedir a aquest instrument per a demanar la informació que en cada moment es necessitarà (òbviament, després d'analitzar-ne la qualitat). Si, a més a més, tenim en compte que molt sovint és impossible tractar amb profunditat tots els



continguts del currículum, no cal dir que l'alumne s’haurà de formar en aquesta competència, la d'aprendre a aprendre.

En el llibre de text utilitzat s'integren aquests aprenentatges lligats a les competències bàsiques, bé de manera implícita, en el desenvolupament dels continguts, o bé de manera explícita (amb seccions específiques com són la de desenvolupament de competències bàsiques, en acabar cada unitat, o la d'avaluació de competències bàsiques, en acabar cada un dels tres trimestres del curs).

En la legislació de la Comunitat Valenciana es considera que les competències bàsiques que ha de tenir l'alumne quan acaba l’escolaritat obligatòria per a enfrontar-se als reptes de la vida personal i laboral són les següents:

Competència en comunicació lingüística. Competència matemàtica. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. Competència en el tractament de la informació i competència digital. Competència social i ciutadana. Competència cultural i artística. Competència per a aprendre a aprendre. Competència en autonomia i iniciativa personal.

Però, què entenem per cada una d'aquestes competències? De manera succinta, i recollint el més significatiu del que estableix el currículum escolar, cada una aporta el següent a la formació personal i intel·lectual de l'alumne:

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICASuposa l’ús del llenguatge com un instrument de comunicació oral i escrita, i com un instrument d'aprenentatge i d'autoregulació del pensament, de les emocions i de la conducta, per la qual cosa contribueix, així mateix, a la creació d'una imatge personal positiva i fomenta les relacions constructives amb els altres i amb l'entorn. Aprendre a comunicar-se és, en conseqüència, establir llaços amb altres persones, acostar-nos a altres cultures que adquireixen sentit i provoquen afecte quan es coneixen. En suma, aquesta competència és fonamental per a aprendre a resoldre conflictes i per a aprendre a conviure. Adquirir-la suposa el domini de la llengua oral i escrita en molts contextos, i l'ús funcional d’una llengua estrangera, almenys.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Aquesta competència consisteix, abans que res, en l'habilitat per a fer servir els nombres i les seues operacions bàsiques, els símbols, i les formes d'expressió i de raonament matemàtic, per a elaborar i interpretar informacions, per a conéixer més sobre aspectes quantitatius i espacials de la realitat, i per a resoldre problemes relacionats amb la vida diària i el món laboral. Adquirir-la suposa, en suma, aplicar destreses i actituds que permeten raonar matemàticament, comprendre una argumentació matemàtica, expressar-se i comunicar-se en el llenguatge matemàtic, i integrar el coneixement matemàtic amb altres tipus de coneixement.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSICÉs l'habilitat per a interactuar amb el món físic en els aspectes naturals i en els generats per l'acció humana, de manera que facilite la comprensió de successos, la predicció de conseqüències i l'activitat dirigida a la millora i a la preservació de les condicions de vida pròpia, de les altres persones i de la resta dels éssers vius. Per tant, implica l'adquisició d'un pensament



cientificoracional que permet interpretar la informació i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal, així com també fer servir valors ètics en la presa de decisions personals i socials.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I DIGITALÉs l'habilitat per a cercar, obtenir, processar i comunicar informació, i transformar-la en coneixement. Inclou aspectes que van des de l'accés i la selecció de la informació fins a l’ús i la transmissió en suports diferents incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com un element essencial per a informar-se i comunicar-se. Adquirir-la suposa, almenys, fer servir recursos tecnològics per a resoldre problemes de manera eficient i tenir una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació de què es disposa.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANAAquesta competència permet viure en societat, comprendre la realitat social del món en què es viu i exercir la ciutadania democràtica en una societat cada vegada més plural. Incorpora formes de comportament individual que capaciten les persones per a conviure en societat, relacionar-se amb els altres, cooperar, comprometre's i afrontar els conflictes, per la qual cosa adquirir-la suposa ser capaç de posar-se en el lloc de l'altre, acceptar les diferències, ser tolerant, i respectar els valors, les creences, les cultures i la història personal i col·lectiva dels altres. En conclusió, implica comprendre la realitat social en què es viu, afrontar els conflictes amb valors ètics, i exercir els drets i els deures ciutadans des d'una actitud solidària i responsable.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICAAquesta competència implica conéixer, apreciar, comprendre i valorar de manera crítica manifestacions culturals i artístiques diferents, fer-les servir com a font de gaudi i enriquiment personal, i considerar-les part del patrimoni cultural dels pobles. En definitiva, apreciar i gaudir l'art i altres manifestacions culturals, tenir una actitud oberta i receptiva davant la realitat artística plural, conservar el patrimoni cultural comú i fomentar la pròpia capacitat creadora.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDREAquesta competència suposa, d'una banda, iniciar-se en l'aprenentatge i, de l’altra, ser capaç de continuar aprenent de manera autònoma, així com també buscar respostes que satisfacen les exigències del coneixement racional. Així mateix, implica admetre una diversitat de respostes possibles davant un mateix problema i trobar motivació per a cercar-les des d’enfocaments metodològics diversos. En suma, implica la gestió de les pròpies capacitats des d'una òptica de recerca d'eficàcia, i el maneig de recursos i de tècniques de treball intel·lectual.

COMPETÈNCIA EN L'AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONALAquesta competència es refereix a la possibilitat d'optar amb criteri propi i de dur endavant les iniciatives necessàries per a desenvolupar l'opció triada i fer-se’n responsable, tant en l'àmbit personal com en el social o laboral. Adquirir-la implica ser creatiu, innovador, responsable i crític en el desenvolupament de projectes individuals o col·lectius.

En una competència no hi ha sabers que s'adquireixen exclusivament en una matèria determinada i només hi aprofiten. Amb tot el que aprén en les diferents matèries (i no solament mentre està present en la institució escolar) i en altres activitats educatives (complementàries, extraescolars), l'alumne construeix un bagatge cultural i



d'informació que li ha de servir per al conjunt de la seua vida, que ha de ser capaç d'utilitzar en moments concrets i en situacions distintes. Per això, qualssevol d'aquestes competències es poden aconseguir, si no en totes, sí en la majoria de les matèries curriculars; i, també per això, en totes aquestes matèries podrà fer servir i aplicar aquestes competències independentment de les matèries en què les haja pogudes adquirir (transversalitat). Ser competent ha de ser garantia d'haver aconseguit uns aprenentatges determinats; però també, no ho oblidem, permetrà aconseguir-ne d’altres, tant en la pròpia institució escolar com fora d’aquesta, que és la garantia del seu aprenentatge permanent (o, en aquest cas, ser capaç de comunicar-se en situacions molt diverses, en algunes de les quals el mateix alumne ni tan sols pot considerar encara que ho haurà de fer).

Dit això, per descomptat que hi ha una interrelació evident entre els distints elements del currículum, i que l’hem de posar de manifest per a fer servir de manera adequada tots els materials curriculars que s’empren en el procés d'ensenyament-aprenentatge. Quan en una programació didàctica s'indiquen els objectius d'una unitat (formulats en termes de capacitats), se sap que aquests condicionen la tria d'uns continguts o d’uns altres, de la mateixa manera que s'han d'indicar uns criteris d'avaluació que permeten demostrar si l'alumne els assoleix o no els assoleix. Per això, els criteris d'avaluació poden presentar una doble interpretació: d'una banda, els que tenen relació amb el conjunt d'aprenentatges que du a terme l'alumne, és a dir, hi haurà uns criteris d'avaluació lligats de manera més o menys expressa a conceptes, altres a procediments i altres a actituds, ja que cada un d'aquests continguts s’ha d’avaluar perquè s’ha treballat a classe, i que són els que s'avaluen en els diferents moments d'aplicació de l'avaluació contínua; i de l’altra, hi haurà criteris d'avaluació que s’han formulat més en la relació expressa i directa que tenen amb les competències bàsiques.

Si partim del fet que les competències bàsiques tenen una aplicació real i pràctica de coneixements, d’habilitats i d’actituds, la manera de comprovar o d’avaluar si l'alumne les ha adquirides és reproduir situacions d'aplicació tan reals com siga possible, i en aquestes situacions sovint l'alumne se serveix d'aquest bagatge acumulat (de qualsevol tipus de continguts), però respon, sobretot, a situacions pràctiques. Així, doncs, quan avaluem competències estem avaluant, de manera preferent (encara que no solament), procediments o destreses i actituds (encara que els conceptes siguen un suport imprescindible per a ells), i, per això mateix, les relacionem amb els criteris d'avaluació amb un caràcter més procedimental i actitudinal.

De quina manera s'assoleixen cada una de les competències bàsiques des d'aquesta matèria? Exposarem, de forma succinta, els aspectes més rellevants en el nostre projecte tot tenint en compte el que la pràctica educativa diària aconselle a cada moment:

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICAAquesta és la competència més rellevant que es pot adquirir per mitjà d'aquesta matèria, ja que tots els continguts estan orientats a l'adquisició dels coneixements, les habilitats i les actituds propis de les destreses comunicatives (procediments d'ús i reflexió sobre com funcionen), aspectes, tots aquests, que s'aplicaran per a adquirir coneixements en altres matèries.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICAAquesta competència s'adquireix, fonamentalment, quan s’acosta l'alumne a la producció literària, de manera que puga conéixer els grans temes que la literatura ha tractat al llarg del temps com a exponents de les preocupacions que han interessat l’ésser humà al llarg de la història. Però, a més a més, i en



l'estudi del context en què s'ha elaborat una obra literària, podrà conéixer altres manifestacions artístiques i culturals que donaran tot el seu sentit, precisament, a la creació literària.

COMPETÈNCIA EN EL TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I DIGITALEn aquesta matèria, la recerca d'informació té un paper rellevant, per la qual cosa l'alumne hi ha de ser capaç de seleccionar la que li proporcione uns coneixements que, al seu torn, li permeten la millora de les seues destreses comunicatives. L'ús d'Internet es converteix, com no podia ser d'una altra manera, en un instrument privilegiat, encara que no l’únic, per a aquesta finalitat. Però, a més a més, altres suports electrònics (DVD, CD-ROM...) i els processadors de textos seran aliats en la millora de la capacitat comunicativa de l'alumne, sobretot perquè l’animaran a millorar en dues de les facetes en què més dificultats sol trobar, la d'escriure i la de llegir.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANAL'ús de la llengua com un instrument de comunicació ajudarà a fer que l'alumne desenvolupe la competència social i ciutadana, ja que li permetrà posar en pràctica habilitats socials com són ara la convivència, el respecte, la tolerància, etc., fruit de les relacions que manté amb altres persones, que no necessàriament han de tenir visions del món iguals a la seua (interactuar socialment). Si bé una de les finalitats d'aquesta matèria és aprendre llengua, també ho és comprendre i valorar els missatges que es transmeten per mitjà del codi lingüístic, i, fins i tot, apreciar aquest codi quan no és el propi d'un mateix (és el cas de l'estudi d'altres llengües espanyoles o estrangeres). D'aquesta manera, la llengua com a sistema de comunicació pot facilitar que l'alumne conega realitats diferents de la del context social en què viu, i afavorir, en conseqüència, una visió oberta d'altres realitats.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDREAquesta competència mostra com uns continguts determinats (lingüístics en aquest cas, i per a millorar la capacitat comunicativa) aprofiten per a adquirir coneixements nous de diferents matèries; no debades, en el codi lingüístic hi ha la base del pensament i del coneixement, en definitiva, la representació individual i social del món i la transmissió del coneixement. Mentre l'alumne aprén continguts d'una matèria determinada, està aprenent, també, els propis de la comunicació lingüística, encara que en diferents tipus de textos.

COMPETÈNCIA EN L'AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONALL'ús de la llengua en contextos determinats no fa sinó enfrontar l'alumne a situacions diverses en què ha d'analitzar i ha de resoldre problemes relacionats amb les destreses comunicatives, la qual cosa redunda en la seua capacitat per a actuar de manera reflexiva i autònoma.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSICPel que fa a aquesta matèria, és la capacitat demostrada per l'alumne d'observar de manera crítica la realitat que l'envolta i de valorar l'especificitat del coneixement científic amb relació a altres formes de coneixement.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICAEncara que no és una competència relacionada estretament amb aquesta matèria, s'adquireix quan l'alumne és capaç de pensar i d’actuar de manera acadèmica d'acord amb uns patrons lògics i racionals.



Adés hem indicat quines són les competències bàsiques que recull el nostre sistema educatiu, competències que, per la seua pròpia formulació són, inevitablement, molt genèriques. Si volem que aprofiten com a referent per a l'acció d’ensenyament i per a demostrar la competència real aconseguida per l'alumne (avaluació), hem de concretar-les molt més, desglossar-les, sempre amb relació a altres elements del currículum. És el que anomenem subcompetències, i que no són més que uns enunciats operatius conseqüència de l'anàlisi integrada del currículum per a aconseguir uns aprenentatges funcionals, expressats d'una manera que permet que els distints agents educatius els identifiquen.

En aquesta matèria i en aquest curs, aquestes subcompetències i les unitats en què es treballen són les següents (hi ha unes altres competències/subcompetències que també s'adquireixen en la matèria de Valencià: Llengua i Literatura, encara que no en aquest curs):

COMPETÈNCIES / SUBCOMPETÈNCIES

UNITATS

Competéncia en comunicació lingüística

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Ser conscient dels principals tipus d’interacció verbal.

1, 2 i 4

Ser progressivament competent en l’expressió i la comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.

1, 2, 3, 4, 5, 7, 8 i 10

Adaptar la comunicació al context. 1, 2 i 5Utilitzar d’una manera activa i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.

1, 2, 3, 5 i 7

Produir textos orals adequats a cada situació de comunicació.

3, 5, 8, 9, 10 i 12

Buscar, recopilar i processar informació. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11 i 12Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses.

1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.

1, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11 i 12

Fer servir els procediments linguüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat.

1, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l’acció.

1, 2, 3, 4, 8, 9, 10, 11 i 12

Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d’ús del llenguatge.

1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Considerar el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11 i 12



Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua.

1, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Conéixer i aplicar d’una manera efectiva les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d’una manera adient.

1, 6 i 9

Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.

1 i 10

Tenir en compte opinions diferents de la pròpia amb sensibilitat i un esperit crític.

1

Expressar adequadament —quant al fons i a la forma— les idees i les emocions personals.

1, 2, 3, 5, 6, 7 i 8

Acceptar i fer crítiques amb un esperit constructiu.

6

Matemàtica 5, 6 i 10Interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions

5, 6 i 10

Conéixer i manejar els elements matemàtics bàsics en situacions, reals o simulades, de la vida quotidiana.

5 i 10

Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d’aquests llenguatges.

10

Seguir cadenes argumentals identificant les idees fonamentals.

10

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

1

Comprendre i prendre decisions sobre el món físic: ús de recursos naturals, preservació del medi ambient i protecció de la salut social i individual.

1

Tractament de la información i competencia digital

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12

Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12


1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12



Emprar les TIC com a eina en l’ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics.

1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11 i 12

Comprendre la naturalesa i la manera d’operar dels sistemes tecnològics, i de l’efecte que aqueixos canvis tenen en el món personal i sociolaboral.

1

Aprofitar la informació que proporcionen les TIC i analitzar-la d’una manera crítica mitjançant el treball personal autònom i el treball col·laboratiu, tant en el vessant sincrònic com diacrònic, coneixent i relacionant-se amb entorns físics i socials com més amplis millor.

6

Competència social i ciutadana 1, 2, 3, 5, 6, 9 i 11Utilitzar el coneixement sobre l’evolució i l’organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment.

1, 2, 3, 5, 6, 9 i 11

Utilitzar el juí moral per a triar i prendre decisions i exercir d’una manera activa i responsable els drets i els deures de la ciutadania.

1, 3, 5, 6, 9 i 11

Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.

3, 5, 6, 9 i 11

Demostrar comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució i al progrés de la humanitat sense que això implique la pèrdua de la identitat local.

1 i 9

Acceptar que tant els conflictes com els valors i els interessos formen part de la convivència, i resoldre’ls amb una actitud constructiva.

1 i 9

Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees personals i escoltar les alienes

1

Competència cultural i artística 1, 2, 3 i 12Conéixer, comprendre, percebre i valorar diferents expressions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles.

1, 2 i 3

Expressar-se mitjançant codis artístics i disposar d’habilitats de cooperació per a contribuir a la consecució d’un resultat final, i ser conscient de la importància de donar suport i valorar les iniciatives i les contribucions alienes.

2 i 12



Conéixer, d’una manera bàsica, les tècniques, els recursos i les convencions principals dels diferents llenguatges artístics, i també de les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural.

2

Competència per aprendre a aprendre 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11 i 12Ser conscient d’allò que se sap i d’allò que cal aprendre, de com s’aprén, i de com es gestionen i es controlen d’una manera eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11 i 12

Ser conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajuda de distintes estratègies i tècniques.

3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11 i 12

Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics.

1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11 i 12

Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant d’una mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten fer front a la presa de decisions, d’una manera racional i crítica, amb la informació disponible.

4, 8, 9, 10, 11 i 12

Ser capaç d’obtenir informació —ja siga individualment o en col·laboració— i transformar-la en coneixement propi, integrant-la amb els coneixements previs i amb l’experiència personal i sabent aplicar els nous coneixements i les capacitats adquirides en situacions semblants i contextos diversos.

1, 2, 3 i 4

Valorar l’aprenentatge com un element que enriqueix la vida personal i social i que és, per tant, mereixedor de l’esforç que requereix i de la perseverança en aquest esforç.

2, 3 i 4

Manejar de manera eficient un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual amb manifestació de pensament estratègic.

4 i 7



Autonomía i iniciativa personal 1 i 2Triar amb criteri propi. 2Poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius, planificar projectes i dur-los a terme.

1

Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les opcions i els plans personals —en el marc de projectes individuals o col·lectius— responsabilitzant-se’n, tant en l’àmbit personal com social i laboral.

1

La manera com l'alumne demostra l'adquisició dels aprenentatges lligats a cada una de les competències i subcompetències —o, fins i tot, altres, no necessàriament lligats de manera expressa a aquestes— és per mitjà de l'aplicació dels diferents criteris d'avaluació, i que en aquesta programació s'interrelacionen amb els de les unitats didàctiques i no amb els generals del curs, ja que són, per les intencions que tenen, massa genèrics.

Com ja hem indicat anteriorment, una de les característiques de les competències bàsiques és que permeten la transversalitat dels aprenentatges a què estan associats i els fomenten, és a dir, que es poden assolir i s'han d'assolir (encara que des d'una perspectiva diferent, però complementària) per mitjà del desenvolupament del currículum de les distintes matèries d'aquesta mateixa etapa educativa. En aquest primer curs, aquestes matèries són, a més de Valencià: Llengua i Literatura, les de Castellà: Llengua i Literatura, Llengua estrangera, Ciències de la Naturalesa, Ciències Socials, Matemàtiques, Educació Plàstica i Visual, Tecnologies, Educació Física i Religió/Atenció educativa (més una optativa).

Pel treball conjunt que exigeix al professorat d'aquest curs, indiquem en el quadre següent les competències bàsiques que, almenys, s'han d'aconseguir també en altres matèries (en algunes amb més interrelació, i en altres, amb menys):

MATÈRIESCOMPETÈNCIES BÀSIQUES

1 2 3 4 5 6 7 8Valencià: Llengua i Literatura

X X X X X X X X

Castellà: Llengua i Literatura

X X X X X X X X

Llengua estrangera X X X X X XCiències de la Naturalesa X X X X X X XCiències Socials X X X X X X X XMatemàtiques X X X X X X X XEducació Plàstica i Visual X X X X X X X XTecnologies X X X X X X XEducació Física X X X X X X



Nota:1. Coneixement i interacció amb el món físic.2. Matemàtica.3. Tractament de la informació i digital4. Social i ciutadana.5. Comunicació lingüística.6. Artística i cultural.7. Aprendre a aprendre.8. Autonomia i iniciativa personal.

Com s’hi pot observar, la transversalitat de les competències bàsiques és evident, i és per això mateix que, en el marc del projecte educatiu del centre, s’han de formular criteris uniformes per a tractar-los de manera conjunta.



4. ACTIVITATS, ATENCIÓ A LA DIVERSITAT, AVALUACIÓ I AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES

ACTIVITATS

Tal com es dedueix dels plantejaments metodològics exposats i del tractament que han de tenir les competències bàsiques, i com a part fonamental d’aquests, a l'explicació i al desenvolupament dels diferents continguts ha de seguir la realització d’unes quantes activitats de comprovació de coneixements, i que són les que s’indiquen en el llibre de text de l'alumne i en altres materials complementaris, i que estan associades, en cada cas, als diferents continguts. Aquestes activitats tenen una finalitat formativa distinta, i com a tal estan lligades de manera més o menys expressa en cada cas als diferents tipus de continguts i a les competències bàsiques, de la mateixa manera que hi ha activitats lligades a aquestes de manera expressa (desenvolupament de les competències bàsiques, en acabar cada unitat, i avaluació de les competències bàsiques, referides als continguts de cada trimestre).

Com no pot ser d'una altra manera, atés el caràcter preeminentment instrumental d'aquesta matèria, les activitats d'aprenentatge constitueixen l'eix a partir del qual es desenvolupen els continguts, la qual cosa dóna una idea de l'enfocament eminentment pràctic i actiu (competencial) amb què se’n planteja l’ensenyament. Això contribueix de manera decisiva a afavorir i a organitzar els distints intercanvis lingüístics a l'aula, així com també a fer servir les produccions dels mateixos alumnes com a materials lingüístics per a l'anàlisi. En gran manera, aquestes activitats es basen en l'anàlisi i en el comentari guiat de textos, adaptats a l'edat dels alumnes, motivadors i no molt extensos, així com també en la seua elaboració i en la seua transmissió oral. Així mateix, s'hi ha inclòs, juntament amb els de tipus literari, una varietat àmplia de fragments periodístics, publicitaris, etc., a fi que es puga incloure a l'aula un tractament adequat dels mitjans de comunicació social, un dels instruments a partir del qual l'alumne coneix la realitat social i s’hi relaciona. La lectura oral i silenciosa de textos (narratius, dialogats i expositius, sobretot), la creació de textos i el resum d’aquests són, també, recursos importants per a millorar tant la capacitat de comprensió com d'expressió de l'alumne. De la mateixa manera, la lectura comprensiva i guiada de textos complets assoleix la mateixa funció, bàsica en aquestes edats per a afavorir el plaer per la lectura i per a generar hàbits lectors.

L'aprofundiment que es pot fer amb les activitats, sobretot amb les que treballen els continguts inicials de la unitat, dependrà dels coneixements previs que el professor haja detectat en els alumnes per mitjà de les activitats/preguntes de diagnòstic inicial, i que parteixen d'aspectes molt generals, però imprescindibles per a regular l'aprofundiment que ha de marcar el procés d'aprenentatge de l'alumne i per a establir estratègies d'ensenyament, a fi que aquest siga com més personalitzat millor. A l'inici del curs, i per a comprovar el punt de partida de l'alumne, s’ha de dur a terme una avaluació prèvia, de la mateixa manera que se n’haurà de fer una de final que permetrà valorar de manera integrada la consecució dels objectius generals de curs (i el procés d'adquisició de les competències bàsiques). Així mateix, n'hi haurà en altres moments del curs (de cada unitat, trimestral...).

A més de les esmentades activitats de desenvolupament dels continguts i de comprovació dels coneixements, unes altres d’una importància vital en aquesta matèria són les de caràcter procedimental o de destreses, que es treballen tant quan es desenvolupen els continguts de cada unitat com en distintes seccions fixes de cada una d’aquestes (comentari de text, per exemple, en la subsecció de Llegir i escriure) i com a annexos finals (Tècniques de treball, de diferent caràcter), i que es converteixen



en instruments bàsics perquè els alumnes assolisquen alguns dels objectius i de les competències bàsiques d'aquesta etapa educativa i d'aquesta matèria (a la qual cosa tampoc no és aliena la presentació d'un índex de continguts en la pàgina inicial de cada unitat). Lectures i anàlisis de textos, en què es treballen la comprensió lectora, el lèxic i l'expressió oral i escrita, etc., es converteixen en instruments de treball imprescindibles per al desenvolupament d'uns continguts que contribuiran a l'adquisició de les competències bàsiques associades a la matèria.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

En un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en la identificació de les necessitats de l'alumne (el domini del llenguatge és un factor decisiu en el seu desenvolupament psicològic i en el seu acostament al coneixement), és fonamental oferir-li tots els recursos educatius que siguen necessaris perquè la seua formació s'ajuste a les possibilitats que té; en uns casos, perquè aquestes són més grans que les del grup, i en uns altres, perquè necessita reajustar el ritme d'aprenentatge a causa de les dificultats amb què es troba. Per a atendre la diversitat de nivells de coneixement i de possibilitats d'aprenentatge, és a dir, per a adequar l'ensenyament a l'aprenentatge i per a fer compatibles la comprensivitat i la diversitat, en cada unitat es proposen activitats noves, diferenciades entre les d'ampliació i les de reforç, que figuren en els materials didàctics d'ús del professor, i que, pel mateix caràcter que tenen, depenen de l'aprenentatge de l'alumne per a decidir quines són, en quin moment es fan i com s’han d’aplicar, ja que no totes són igualment vàlides per a tots els alumnes. El treball de l'ortografia, del lèxic, de la gramàtica, de la comprensió lectora, etc., amb textos nous i activitats noves (tot això graduat), permet incidir en els continguts que més ho necessiten en cada cas.

Per a assolir aquests objectius, s’han de fer servir tant els recursos propis del llibre de text de l'alumne com els dels materials complementaris, sempre lligats, tots aquests, a cada unitat del llibre de text, a més dels que s'inclouen en els CD-ROM de la matèria.

PROCEDIMENTS D'AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Els aprenentatges de l'alumne s’han d’avaluar de manera sistemàtica i periòdica, tant per a mesurar-ne individualment el grau d'adquisició (avaluació sumatòria, en diferents moments del curs) com per a (i per això) introduir en el procés educatiu tots els canvis que calguen si la situació ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no responen al que, a priori, se n'espera). A més d'aquesta avaluació sumatòria, que tendim a identificar amb les finals d'avaluació i de curs (ordinària i extraordinària, quan procedisquen), n’hi haurà d’altres, com són la inicial (no qualificada) i la final i, sobretot, la contínua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procés d'ensenyament-aprenentatge, en el qual està immersa, i que insisteix, per tant, en el caràcter orientador i de diagnòstic de l'ensenyament.

Els procediments i els instruments d'avaluació, en el cas d'aquesta avaluació contínua, han de ser l'observació i el seguiment sistemàtic de l'alumne, és a dir, s’hi han de prendre en consideració totes les produccions que desenvolupe, tant de caràcter individual com grupal: treballs pràctics (projectes), treballs escrits, exposicions orals, activitats de classe, actitud davant de l'aprenentatge, precisió en l'expressió, autoavaluació... I els de l'avaluació sumatòria, les proves escrites trimestrals i les de recuperació (i de final de curs, si l'alumne no haguera recuperat alguna avaluació, i extraordinària, en el cas d'obtenir una qualificació d'Insuficient en l'ordinària de final de curs). En tot cas, els procediments d'avaluació han de ser variats, de manera que es puguen adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluació. Les qualificacions que obtinga l'alumne en les proves de recuperació, en l’ordinària de final de curs (en el cas



de no haver superat alguna de les avaluacions trimestrals) i en l’extraordinària es podran qualificar amb una nota superior a Suficient.

Com a criteris de qualificació per a establir les notes en cada una de les tres avaluacions en què s'ha organitzat el curs, i en l'ordinària de final de curs i en l'extraordinària de setembre, les proves escrites ponderaran un 30%; els treballs, un 20%; les lectures i els resums corresponents, també un 20%, i les activitats diàries de classe, un 30%; és a dir, sempre es tindran en compte les qualificacions de les activitats que ha realitzat l'alumne al llarg de tot el curs escolar (avaluació contínua), amb l'excepció dels alumnes que hagen perdut el dret a l'avaluació per culpa d’un nombre excessiu de faltes d'assistència a classe sense justificar, i, en aquest cas, la qualificació final només tindrà en compte la nota de la prova escrita. Aquesta ponderació múltiple respon al fet que es pretén avaluar, és a dir, mesurar, tot tipus de continguts que s'han treballat a classe al llarg del curs (conceptuals, procedimentals i actitudinals). Els alumnes han de ser informats d'aquestes decisions al principi de curs.

AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES

En la taula següent s'indiquen, en cada una de les competències bàsiques, les diferents subcompetències en què s’han desglossat els distints aprenentatges que integra aquesta matèria perquè puguen ser avaluades en les tres avaluacions trimestrals de l'alumne, així com també en les finals (ordinària i, si és procedent, extraordinària). D'aquesta manera, es té una visió global dels aprenentatges que ha assolit l'alumne, així com també dels que encara no ha assolit.

Per a registrar-les, aconsellem l’escala qualitativa següent, ordenada de més a menys: 1: Poc aconseguida; 2: Aconseguida de manera regular; 3: Aconseguida de manera adequada; 4: Ben aconseguida, i 5: Aconseguida de manera excel·lent.

COMPETÈNCIES / SUBCOMPETÈNCIES AVALUACIONS TRIMESTRALS

AVALUACIÓ FINAL

Competència en comunicació lingüística 1 2 3 O ESer conscient dels principals tipus d’interacció verbal.Ser progressivament competent en l’expressió i la comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.Adaptar la comunicació al context.Utilitzar d’una manera activa i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.Produir textos orals adequats a cada situació de comunicació.Buscar, recopilar i processar informació.Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses.Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.Fer servir els procediments linguüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat.



Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l’acció.Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d’ús del llenguatge.Considerar el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi.Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua.Conéixer i aplicar d’una manera efectiva les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d’una manera adient.Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.Tenir en compte opinions diferents de la pròpia amb sensibilitat i un esperit crític.Expressar adequadament —quant al fons i a la forma— les idees i les emocions personals.Acceptar i fer crítiques amb un esperit constructiu.GLOBAL

Competència matemàticaInterpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacionsConéixer i manejar els elements matemàtics bàsics en situacions, reals o simulades, de la vida quotidiana.Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d’aquests llenguatges.Seguir cadenes argumentals identificant les idees fonamentals.GLOBAL

Competència en el conexeiment i la interacció amb el món físicComprendre i prendre decisions sobre el món físic: ús de recursos naturals, preservació del medi ambient i protecció de la salut social i individual.GLOBAL

Tractament de la informació i competencia digitalComprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement.Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d’aquests llenguatges.Emprar les TIC com a eina en l’ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics.



Comprendre la naturalesa i la manera d’operar dels sistemes tecnològics, i de l’efecte que aqueixos canvis tenen en el món personal i sociolaboral.Aprofitar la informació que proporcionen les TIC i analitzar-la d’una manera crítica mitjançant el treball personal autònom i el treball col·laboratiu, tant en el vessant sincrònic com diacrònic, coneixent i relacionant-se amb entorns físics i socials com més amplis millor.GLOBAL

Competència social i ciutadanaUtilitzar el coneixement sobre l’evolució i l’organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment.Utilitzar el juí moral per a triar i prendre decisions i exercir d’una manera activa i responsable els drets i els deures de la ciutadania.Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.Demostrar comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució i al progrés de la humanitat sense que això implique la pèrdua de la identitat local.Acceptar que tant els conflictes com els valors i els interessos formen part de la convivència, i resoldre’ls amb una actitud constructiva.Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees personals i escoltar les alienesGLOBAL

Competència cultural i artísticaConéixer, comprendre, percebre i valorar diferents expressions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles.Expressar-se mitjançant codis artístics i disposar d’habilitats de cooperació per a contribuir a la consecució d’un resultat final, i ser conscient de la importància de donar suport i valorar les iniciatives i les contribucions alienes.Conéixer, d’una manera bàsica, les tècniques, els recursos i les convencions principals dels diferents llenguatges artístics, i també de les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural.GLOBAL

Competència per a aprendre a aprendreSer conscient d’allò que se sap i d’allò que cal aprendre, de com s’aprén, i de com es gestionen i es controlen d’una manera eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals.



Ser conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajuda de distintes estratègies i tècniques.Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics.Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant d’una mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten fer front a la presa de decisions, d’una manera racional i crítica, amb la informació disponible.Ser capaç d’obtenir informació —ja siga individualment o en col·laboració— i transformar-la en coneixement propi, integrant-la amb els coneixements previs i amb l’experiència personal i sabent aplicar els nous coneixements i les capacitats adquirides en situacions semblants i contextos diversos.Valorar l’aprenentatge com un element que enriqueix la vida personal i social i que és, per tant, mereixedor de l’esforç que requereix i de la perseverança en aquest esforç.Manejar de manera eficient un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual amb manifestació de pensament estratègic.GLOBAL

Autonomía i iniciativa personalTriar amb criteri propi.Poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius, planificar projectes i dur-los a terme.Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les opcions i els plans personals —en el marc de projectes individuals o col·lectius— responsabilitzant-se’n, tant en l’àmbit personal com social i laboral.GLOBAL

O: Avaluació Final OrdinàriaE: Avaluació Final Extraordinària



5. CURRÍCULUM

En aquest apartat, en què es reprodueix el currículum oficial vigent en la Comunitat Valenciana, hem optat per indicar algunes de les interrelacions que es produeixen entre els diversos elements del currículum d'aquesta matèria i d’aquest curs, ja que considerem que són vàlides per a tenir una visió de conjunt de la manera com cada un d’aquests elements intervé en l'activitat educativa.

D'aquesta manera, establim la interrelació entre els objectius d'ESO i els objectius d'aquesta matèria en aquest curs —els que contribueixen a l'adquisició d'aquells—, els objectius de la matèria que, de manera total o parcial, es poden aconseguir en aquest primer curs, i la interrelació entre els criteris d'avaluació d'aquest curs i les competències bàsiques.

OBJECTIUS DE L'ETAPA I D'AQUEST CURS MITJANÇANT AQUESTA MATÈRIA

Atés que de l'esmentat Decret 112/2007 es dedueix que aquesta etapa educativa contribuirà a fer que els alumnes de la Comunitat Valenciana desenvolupen una sèrie de sabers, de capacitats, d’hàbits, d’actituds i de valors que els permeta aconseguir, entre altres, uns objectius determinats, indiquem, després de cada un, quins es poden aconseguir en aquest primer curs d'ESO per mitjà d'aquesta matèria:

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l’exercici de la ciutadania democràtica (1r).

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l’aprenentatge i com a mitjà de desenrotllament personal (1r).

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social (1r).

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació (1r).

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejuís de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes (1r).

f) Desenrotllar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d’informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació (1r).

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència (1r).

h) Desenrotllar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, així com valorar l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats (1r).

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valencià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats comunicatives



del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d’idioma internacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura d’ambdós llengües (1r).

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.

k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valenciana, d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres (1r).

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salud dels hàbits d’higiene, així com de l’exercici físic i de l’adequada alimentació, incorporant la pràctica de l’esport i l’educació física per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l’atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió i representació (1r).

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual (1r).

CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

El currículum d’esta matèria, en tindre com a meta el desenrotllament de la capacitat per a interactuar de forma competent per mitjà del llenguatge en les diferents esferes de l’activitat social, contribuís d’una manera decisiva al desenrotllament de tots els aspectes que conformen la competència en comunicació lingüística. A més, les habilitats i estratègies per a l’ús d’una llengua determinada i la capacitat per a prendre la llengua com a objecte d’observació, encara que s’adquirixen des d’una llengua, es transferixen i apliquen a l’aprenentatge d’altres. Este aprenentatge amplia, al seu torn, esta competència sobre l’ús del llenguatge en general.

S’aprén a parlar i a escoltar i a llegir i a escriure, per a la interacció comunicativa, però també per a adquirir nous coneixements: el llenguatge, a més d’instrument de comunicació, és un mitjà de representació del món i està en la base del pensament i del coneixement. L’accés al saber i a la construcció de coneixements per mitjà del llenguatge es relaciona directament amb la competència bàsica d’aprendre a aprendre.Així mateix, els continguts de reflexió sobre la llengua arrepleguen un conjunt de sabers conceptuals (metallenguatge gramatical) i procedimentals (capacitat per a analitzar, contrastar, ampliar i reduir enunciats per mitjà de l’ús conscient d’uns certs mecanismes gramaticals, substituir elements de l’enunciat per altres gramaticalment equivalents, usar diferents esquemes sintàctics per a expressar una mateixa idea, diagnosticar errors i reparar-los, etc.) que s’adquirixen en relació amb les activitats de comprensió i composició de textos i que es reutilitzen per a optimitzar l’aprenentatge lingüístic, és a dir, per a aprendre a aprendre llengua.

D’altra banda, aprendre a usar la llengua és també contribuir al desenrotllament de l’autonomia i la iniciativa personal. S’aprén a analitzar i a resoldre problemes, traçar



plans i iniciar processos de decisió, ja que una de les funcions del llenguatge és regular i orientar la nostra pròpia activitat. Per això, l’adquisició d’habilitats lingüístiques contribuís a progressar en la iniciativa personal i en la regulació de la pròpia activitat amb progressiva autonomia.

La matèria contribuïx al tractament de la informació i competencia digital ja que té, com una de les seues metes, proporcionar coneixements i destreses per a buscar i seleccionar informació rellevant d’acord amb diferents necessitats, així com per a reutilitzar-la en la producció de textos orals i escrits propis. Buscar i seleccionar moltes d’estes informacions requerirà, per exemple, l’ús adequat de biblioteques i l’aprofitament de la tecnologies de la informació i la comunicació. La realització guiada d’estes busques constituirà un mitjà per a desenrotllar de la competència digital. A això contribuïx també el fet que el currículum incloga l’ús de suports electrònics en la composició de textos, de manera que s’aborden més eficaçment algunes operacions que intervenen en el procés d’escriptura (planificació, execució del text, revisió…) i que constituïxen un dels continguts bàsics d’esta matèria. També poden contribuir al desenrotllament d’esta competencia l’ús en esta matèria dels nous mitjans de comunicació digitals que impliquen un ús social i col·laboratiu de l’escriptura i dels coneixements.

L’aprenentatge de la llengua concebut com a desenrotllament de la competència comunicativa contribuïx decisivament a desenrotllar la competència social i ciutadana, entesa com un conjunt d’habilitats i destreses per a les relacions, la convivència, el respecte i l’enteniment entre les persones. En efecte, aprendre llengua és aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que estos transmeten i a aproximar-se a altres realitats. D’altra banda, l’educació lingüística té un component estretament vinculat a esta competència: la constatació de la varietat dels usos de la llengua i de la diversitat lingüística, i la valoració de totes les llengües com igualment aptes per a exercir les funcions de comunicació i de representació. També s’aporta des de la matèria a esta competència en la mesura que s’analitzen els modes per mitjà dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejuís i imatges estereotipades del món, amb l’objecte de contribuir a l’eradicació dels usos discriminatoris del llenguatge.

Dins d’esta matèria, la lectura, interpretació i valoració de les obres literàries contribuïxen de manera rellevant al desenrotllament d’una competència artística i cultural, entesa com a aproximació a un patrimoni literari i a uns temes recurrents que són expressió de preocupacions essencials del ser humà. La seua aportació serà més rellevant en tant que es relacione la valoració de les manifestacions literàries amb altres manifestacions artístiques, com la música, la pintura o el cine. També es contribuïx a esta competència procurant que el món social de la literatura (autors, crítics, accés a biblioteques, llibreries, catàlegs o la presència d’allò literari en la premsa) adquirisca sentit per a l’alumnat.

OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I D'AQUEST CURS

Segons aquest Decret, l'ensenyament de la matèria de Valencià: Llengua i Literatura (independentment de la de castellà i de l'estrangera) té com a finalitat, de manera expressa, el desenvolupament de les capacitats següents [indiquem, a continuació de cada un dels objectius, els que s'han d'aconseguir, de manera total o parcial, en aquest primer curs d'ESO]:

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural (1r).

2. Utilitzar el valencià [i el castellà] per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos



contextos de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta (1r).

3. Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació (1r).

4. Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produïx la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte (1r).

5. Utilitzar el valencià [i el castellà] per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic (1r).

6. Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües (1r).

7. Apreciar les possibilitats extraordinàries que oferix el castellà com a llengua comuna per a totes les espanyoles i tots els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitats culturals més importants del món.

8. Conéixer les diferents manifestacions i varietats del castellà, derivades de la seua expansió per Espanya i Amèrica, i valorar la unitat essencial de la llengua comuna per a tots els parlants de l’idioma.

9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi (1r).

10. Analitzar els diferents usos socials del valencià [i del castellà] per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i prejuís classistes, racistes o sexistes (1r).

11. Apreciar les possibilitats que oferix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració (1r).

12. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià [i del castellà], i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions (1r).

13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià [com en castellà] (1r).

14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal (1r).

15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals (1r).

16. Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana (1r).

17. Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat (1r).

18. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies (1r).



19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents (1r).

CONTINGUTS DE LA MATÈRIA I DEL CURS

Bloc 1. Comunicació. Elements de la comunicació. Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació

oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l’àmbit escolar.

Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de forma directa.

Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa.

1ª. Habilitats lingüístiques. Escoltar, parlar i conversar. Comprensió de notícies d’actualitat pròximes als interessos de l’alumnat

procedents dels mitjans de comunicació audiovisual. Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció

a la presentació de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions de documentals procedents dels mitjans de comunicació.

Exposició d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació. Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb

l’experiència, presentada de forma seqüenciada i amb claredat, en què s’incloguen descripcions senzilles i també sentiments i valoracions respecte al que s’exposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic, especialment en la petició d’aclariments davant d’una instrucció, en les propostes sobre la manera d’organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, en l’intercanvi d’opinions i en l’exposició de conclusions.

Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu:

escolta atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.

Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.

1b. Habilitats lingüístiques. Llegir. Comprensió de textos escrits. Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en

àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara instruccions d’ús, normes i avisos.

Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en compte l’estructura del periòdic (seccions i gèneres) i els elements paratextuals, amb atenció especial a les notícies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informació de fets.

Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial als de caràcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta,



en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.

Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.

1c. Habilitats lingüístiques. Escriure. Composició de textos escrits. Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en

àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com cartes, notes i avisos. Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment

notícies, destinats a un suport imprés i digital. Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic,

especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats.

Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat. La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua. Els usos discriminatoris de la llengua. Consideració del valencià com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte

per a tot tipus d’usos funcionals i vehicle necessari de cultura. Acceptació de la conveniència i la necessitat de dominar el valencià i el castellà

a la Comunitat Valenciana. Incorporació del valencià en tots els àmbits d’ús de la llengua i per a qualsevol

funció comunicativa, en un procés de compromís personal en la recuperació cultural i la normalitat lingüística.

Realitat plurilingüe d’Espanya i d’Europa. Coneixement general de la diversitat lingüística i de la distribució geogràfica de les llengües d’Espanya i d’Europa. Valoració del plurilingüisme com a font d’enriquiment personal i col·lectiu.

Respecte pels sentiments, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements expressats pels parlants d’altres llengües.

Ús d’un llenguatge no discriminatori i respectuós amb les diferències lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere.

Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llengües per raons de classe, lingüístiques, culturals, ètniques o de gènere; i davant d’estereotips i prejuís sobre les varietats lingüístiques i sobre els seus parlants.

Consciència positiva de la diversitat lingüística i cultural existent en el context social i escolar, com a manifestació enriquidora a la qual s’aporta i de la qual es participa; condició necessària per a la integració adequada de les persones procedents d’altres països, societats i cultures.

Bloc 3. Coneixement de la llengua3a. Fonètica i ortografia.

Correspondència entre sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. Vocals obertes i tancades.

La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i hiats. Nocions bàsiques d’accentuació i puntuació. Ús de la dièresi. Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconeixement del seu

valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.



3b. Norma culta de la llengua Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l’ús de la

llengua en distints àmbits socials. Reconeixement de les principals normes fonètiques. Qüestions morfològiques: l’article (l’apòstrof, les contraccions, l’article

personal), el gènere i el nombre. Lectura en veu alta: l’enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa. Lèxic: barbarismes i vulgarismes.

3c. Gramàtica. Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu (característiques). El pronom

(classificació). El determinant (classificació). El verb: la conjugació. L’adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció.

Estructura de l’oració simple. La concordança. Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d’ús freqüent a partir del

seu significat, identificació del subjecte i dels complements del verb, i constatació de l’existència de complements necessaris o argumentals i dels no necessaris o circumstancials; comprensió d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal.

Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verb com a formes d’expressar les intencions dels parlants.

Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb especial atenció als temporals, explicatius i d’orde, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsis).

Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als temps de pretèrit en la narració. La distinció entre el passat simple i el passat perifràstic.

Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció en l’oració d’expressions amb valor explicatiu, com l’aposició, l’adjectiu i l’oració de relatiu.

Distinció entre paraules flexives i no flexives; i reconeixement de les diferents categories gramaticals.

Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits com cartes i normes.

3d. Lèxic. Estructura de la paraula. Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i

derivació. Ús del guionet.

Bloc 4. Educació literària. Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de

plaer i de coneixement del món i del patrimoni cultural valencià. Lectura de diverses obres adequades a l’edat. Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragments

representatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics.

El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari.

Lectura comentada, recitació de poemes i audició de poemas musicats de la nostra tradició, reconeixent els elements bàsics del ritme, la versificació i les figures semàntiques més rellevants.



Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Lectura comentada de rondalles, tot reconeixent la funció i les característiques de les narracions orals.

Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral.

Contacte, a través de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil i general més rellevants de la pròpia cultura i de la cultura universal, tant clàssica com moderna.

Foment de la lectura per mitjà del contacte amb autores i autors en visites al centre, la lectura de ressenyes i la participació en altres actuacions d’animació lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefòrum, etc.) per a consolidar l’hàbit lector, formar amb sentit crític les preferències personals en la selecció de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per l’experiència lectora.

Bloc 5. Tècniques de treball. Iniciació a l’ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors ortogràfics sobre

textos en suport digital i altres obres de consulta. Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris

escolars i les altres obres de consulta, especialment sobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia...) i normativa.

Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions.

Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums, mapes conceptuals. Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en

general, de les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models per a la composició escrita.

Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I). Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com

digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA I DEL CURS

1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir el contingut en textos orals o escrits.

2. Utilitzar el valencià [i el castellà] per a expressar-se oralment i per escrit de la forma més adequada en cada situació de comunicació.

3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic, com a vehicle d’aprenentatge.

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.

6. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.



7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d’este curs.

8. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global d’informacions sentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques d’aprenentatge.

9. Realitzar oralment narracions d’experiències viscudes de manera ordenada, clara i ben estructurada, a partir d’un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals; mantindre l’atenció del receptor.

10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.

11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.

12. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en què el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar tècniques d’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.

13. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar la importància de planificar i revisar el text.

14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.

15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.

16. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques.

17. Iniciar el coneixement d’una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús.

18. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.

19. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa adequada a l’edat; reconéixer-ne el gènere i l’estructura global; valorar de manera general l’ús del llenguatge; diferenciar contingut literal i sentit de l’obra; relacionar el contingut amb la pròpia experiència.

20. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradició, les característiques bàsiques del gènere, els elements bàsics del ritme i l’ús del llenguatge, amb especial atenció a les figures semàntiques més generals.

21. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model un text literari dels llegits i comentats en l’aula, o realitzar-hi alguna transformació senzilla.

22. Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment personal.23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca,

elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les



noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).

24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

Quan avaluem, no solament establim graus d'adquisició dels objectius educatius per mitjà de les qualificacions que atorguem, també estem optant pels procediments i pels instruments d'avaluació que s'adeqüen millor als diferents continguts (i als seus tipus) que els alumnes han de conéixer. I amb la presència de les competències bàsiques en el currículum escolar hem de tenir cura de conéixer (i d’establir) la manera com els diferents criteris d'avaluació relatius a la matèria d'aquest curs s'hi interrelacionen, encara que siga d'una forma molt genèrica, i per això la indiquem a continuació:

CRITERIS D’AVALUACIÓ COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir el contingut en textos orals o escrits.

Comunicació lingüística. Social i ciutadana. Tractament de la informació i

competencia digital. Autonomia i la iniciativa personal. Aprendre a aprendre.

2. Utilitzar el valencià [i el castellà] per a expressar-se oralment i per escrit de la forma més adequada en cada situació de comunicació.

Comunicació lingüística. Social i ciutadana.

3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

Comunicació lingüística. Social i ciutadana. Autonomia i la iniciativa personal.

4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d’ús de la llengua, especialment a l’àmbit acadèmic, com a vehicle d’aprenentatge.

Comunicació lingüística. Autonomia i la iniciativa personal. Tractament de la informació i

competencia digital. Social i ciutadana. Aprendre a aprendre.

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.

Comunicació lingüística. Autonomia i la iniciativa personal.

6. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

Comunicació lingüística. Tractament de la informació i




7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d’este curs.



8. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global d’informacions sentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques d’aprenentatge.



9. Realitzar oralment narracions d’experiències viscudes de manera ordenada, clara i ben estructurada, a partir d’un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals; mantindre l’atenció del receptor.

Comunicació lingüística. Coneixement i la interacció amb el

món físic. Tractament de la informació i


10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.


competencia digital. Social i ciutadana. Autonomia i la iniciativa personal. Aprendre a aprendre.

11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.



12. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en què el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar tècniques d’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.



13. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar la importància de planificar i revisar el text.

Comunicació lingüística. Matemàtica. Tractament de la informació i




14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa, la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar esta diversitat com un patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.


15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.


16. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques.

Comunicació lingüística.

17. Iniciar el coneixement d’una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús.

Comunicació lingüística. Autonomia i la iniciativa personal. Aprendre a aprendre.

18. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.

Comunicació lingüística. Artística i cultural. Autonomia i la iniciativa personal.

19. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa adequada a l’edat; reconéixer-ne el gènere i l’estructura global; valorar de manera general l’ús del llenguatge; diferenciar contingut literal i sentit de l’obra; relacionar el contingut amb la pròpia experiència.

Comunicació lingüística. Artística i cultural. Autonomia i la iniciativa personal. Aprendre a aprendre.

20. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradició, les característiques bàsiques del gènere, els elements bàsics del ritme i l’ús del llenguatge, amb especial atenció a les figures semàntiques més generals.

Comunicació lingüística. Artística i cultural.

21. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model un text literari dels llegits i comentats en l’aula, o realitzar-hi alguna transformació senzilla.

Comunicació lingüística. Artística i cultural. Autonomia i la iniciativa personal. Aprendre a aprendre.

22. Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment personal.

Comunicació lingüística. Social i ciutadana. Artística i cultural



23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d’investigació. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).



24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.


OBJECTIUS DE LA MATÈRIA I LA RELACIÓ QUE TENEN AMB ELS CRITERIS D'AVALUACIÓ DEL CURS

De la mateixa forma, indiquem per mitjà de quins criteris d'avaluació es pot establir, de manera preferent (encara que no solament), si l'alumne assoleix o no els objectius de la matèria que s'han establit de manera expressa per a aquest curs:

OBJECTIUS DE LA MATÈRIAI DEL CURS

CRITERIS D'AVALUACIÓ DEL CURS

Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social i cultural.

1, 8 i 10

Utilitzar el valencià i el castellà per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada en cada situació de comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta.

2, 3, 5, 9, 13 i 16

Utilitzar la llengua oral en l’activitat social i cultural de manera adequada a les distintes funcions i situacions de comunicació, adoptant una actitud respectuosa i de cooperació.

2, 3, 5, 9, 13 i 16



Reconéixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures formals, per mitjà dels quals es produïx la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.

6 i 12

Utilitzar el valencià [i el castellà] per a adquirir nous coneixements, així com per a buscar, seleccionar i processar informació de manera eficaç en l’activitat escolar i per a redactar textos propis de l’àmbit acadèmic.

2, 12 i 23

Conéixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingüística i cultural d’Espanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents situacions que originen les llengües en contacte en les comunitats bilingües.

2, 14 i 15

Apreciar les possibilitats extraordinàries que oferix el castellà com a llengua comuna per a totes les espanyoles i tots els espanyols i per a les ciutadanes i els ciutadans dels països de parla castellana, com a vehicle de comunicació i vertebració d’una de les comunitats culturals més importants del món.

14

Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

4 i 14

Analitzar els diferents usos socials del valencià i del castellà per a evitar els estereotips lingüístics que impliquen juís de valor i prejuís classistes, racistes o sexistes.

24

Apreciar les possibilitats que oferix el valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, com a vehicle de comunicació i de vertebració.

4 i 14

Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica del valencià [i del castellà], i reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

6, 16 i 17



Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció, tant en valencià com en castellà.

6, 7 i 16

Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la producció personal.

18, 19 i 21

Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera de simbolitzar l’experiència individual i col·lectiva en diferents contextos historicoculturals.

18

Conéixer i distingir les principals èpoques artístiques i literàries, els seus trets característics, les obres, i les autores i els autors més representatius de cada època. Conéixer les obres i els fragments representatius de les literatures de les llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

18

Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat.

20 i 22

Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.

11 i 23

Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per a obtindre, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents.

11 i 23



6. PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS

A continuació, es desenvolupa la programació de cada una de les 12 unitats didàctiques en què s’han organitzat i s’han seqüenciat els continguts d'aquest curs. En cada una se n'indiquen els objectius didàctics corresponents, els continguts (conceptes, procediments i actituds), els continguts transversals, els criteris d'avaluació i les competències bàsiques associades als criteris d'avaluació.

DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS

La distribució temporal prevista inicialment per a desenvolupar les 12 unitats en què s'ha organitzat el curs, d'acord amb els materials didàctics usats i a la càrrega lectiva assignada (3 hores setmanals), és la següent:

Primera avaluació: unitats 1 a 4Segona avaluació: unitats 5 a 8Tercera avaluació: unitats 9 a 12

OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris i no literaris.2. Reconéixer els textos segons l’àmbit d’ús.3. Reconéixer textos de la vida quotidiana, cartes, avisos…4. Relacionar els àmbits d’ús amb la diversitat lingüística.5. Entendre el concepte de llengua com a codi verbal.6. Conéixer les llengües d’Europa i les de l’Estat espanyol.7. Comprendre la noció de varietat diafàsica o registre, i també les diferències

entre els registres col·loquial, formal, parlat i escrit.8. Produir cartes escrites a partir de models i de pautes.9. Identificar les particularitats de les lletres del nostre l’alfabet i reconéixer els

dígrafs.10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb

coherencia i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes Els textos de la vida quotidiana. Les classes de textos segons l’àmbit d’ús. La carta personal. Notes, avisos, instruccions i normes. La diversitat lingüística. El llenguatge i les llengües. Les llengües d’Espanya. Els registres lingüístics. El registre col·loquial. El registre formal. Usos orals

i escrits. L’alfabet i els dígrafs.


UNITAT 1


Procediments Comprensió de textos orals. Lectura, audició, anàlisi i interpretació de textos de la vida quotidiana. Elaboració de resums de textos i identificació de l’àmbit d’ús corresponent. Elaboració de cartes personals a partir de pautes. Identificació de l’estructura de textos de la vida quotidiana. Identificació dels registres emprats en un text. Producció de textos a partir de models.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Valoració de la injustícia que suposa la desigualtat per raons de sexe. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Respecte per les llengües com a patrimoni de les diferents cultures. Valoració de la diversitat lingüística com a riquesa. Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.

CONTINGUTS TRANSVERSALS

Educació moral i cívicaEn l’activitat 19 de la pàgina 10 es planteja una situació de desigualtat a partir d’una frase extreta del text d’Elias Cannetti. Es tracta que els alumnes reflexionen sobre aquest tema, és a dir, sobre la injustícia d’aquestes situacions de desigualtat, i també sobre els drets de les dones.

Els continguts de la diversitat lingüística i el reconeixement de les diferents llengües d’Espanya poden ajudar els alumnes a estimar la pluralitat i a reconéixer els drets lingüístics de totes les cultures.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Comprén textos de diferents àmbits d’ús.2. Identifica textos de la vida quotidiana.3. Produeix cartes personals a partir de models i de pautes.4. Reconeix els àmbits d’ús i la diversitat lingüística corresponent.5. Explica el concepte de llengua com a codi verbal.6. Coneix les llengües d’Espanya.7. Distingeix els diferents tipus de registres lingüístics: col·loquial i formal, parlat i

escrit.8. Coneix la correspondència entre sons i lletres en el nostre alfabet.9. Usa correctament les lletres de l’alfabet i reconéixer els dígrafs.10. Comprén textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb




COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS

En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS D’AVALUACIÓN

ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüística Ser conscient dels principals tipus d’interacció verbal.

1, 2, 6, 7 p. 7: 1, 2; p. 9: 1-12; p. 10: 13-19;

p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 12: 6, 7; 13: 10, 11, 12;

p.14: Taller d’escriptura; p. 17: 9, 10


1, 2, 6, 7 p. 7: 1, 2, 4; p. 9: 1-12

Adaptar la comunicació al context.

1, 2, 7 p. 7: 2, 4; p. 9: 1-12; p. 10: 13-19; p. 11: 4, 5;

p. 12: 6, 7, 8, 9; p. 13: 10, 11, 12;

p. 14: Taller d’escriptura; p. 17: 9, 10; Aval. p. 21: 2

Utilitzar d’una manera activa i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.

1, 2, 3, 4, 10 p. 7: 1-4; p. 9:1-12; p. 10: 13-19; p. 12: 6, 7, 8, 9;

p. 17: 9, 10

Buscar, recopilar i processar informació.

1, 3, 4, 5, 6, 7, 10 p. 11: 3; p. 15: 1, 2, 3; p. 16: 5; p. 18: 2, 3, 4, 5, 6

Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses.

1, 2, 3, 4, 8, 9, 10 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 11: 3, 5; p.12: 6, 7, 8, 9;

13: 10, 11, 12; p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9; p. 18: 1, 2, 5, 7;

Aval. p. 21: 2Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.

1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 11: 1, 5; p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9; p. 18: 1, 2, 5, 7


1, 4, 5, 6, 7, 10 p. 10: 13-19; p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p.14: 1-9; p. 17: 9, 10; p. 19: 1, 2, 3, 4


5, 6, 7 p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 16: 7, 8; p. 17: 9, 10




7, 8, 9, 10 p. 20: 1-4; p. 18: 6;p. 19: 1, 2, 3, 4


1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 p. 10: 13-19; p. 20: 1-4; p. 19: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10; Aval. p. 21: 1, 2, 4, 5, 6


8, 9 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 11: 1, 2, 3, 4, 5;

p. 19: 1, 2, 3, 4


1, 2, 4, 5, 8, 10 p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9, 10

Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.

1, 2, 5, 7, 8 p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9, 10

Tenir en compte opinions diferents de la pròpia amb sensibilitat i un esperit crític.

1, 2, 5, 7, 8, 10 p. 15: 4; p. 16: 8; p. 17: 10


1, 2, 5, 7, 8, 10 p. 15: 4; p. 16: 8; p. 17: 10

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicComprendre i prendre decisions sobre el món físic: ús de recursos naturals, preservació del medi ambient i protecció de la salut social i individual.

1, 5 p. 11: 3; p. 14: 6, 7

Tractament de la información i competencia digitalComprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement.

1, 2 Investigació p. 9: I-II; p. 10: 16; p. 15: 1, 2, 3;

p. 21: 6-10; Aval. p. 21: 7Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

1, 2 Investigació p. 9: I; p. 11: 3; p. 12: 9;

p. 15: 1, 2, 3; p. 21: 6-10


1, 2 p. 21: 6-10


1, 2 p. 21: 6-10



Comprendre la naturalesa i la manera d’operar dels sistemes tecnològics, i de l’efecte que aqueixos canvis tenen en el món personal i sociolaboral.

1, 2 p. 12: 9

Competència social i ciutadanaUtilitzar el coneixement sobre l’evolució i l’organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment.

1, 5 p. 10: 19; p. 11: 1


1, 5 p. 10: 19; p. 14: 6, 7


6 p. 15: 1, 2, 3, 4; p. 16: 5, 6, 7, 8


1, 5 p. 11: 1

Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees personals i escoltar les alienes.

p.14: Taller d’escriptura

Competència cultural i artísticaConéixer, comprendre, percebre i valorar diferents expressions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles.

6 p. 15: 1, 2, 3, 4; p. 16: 5, 6, 7, 8

Competència per aprendre a aprendreSer conscient d’allò que se sap i d’allò que cal aprendre, de com s’aprén, i de com es gestionen i es controlen d’una manera eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals.

1, 4 p. 15: 1; p. 21: 6-10


1, 2 Investigació p. 9: I-II




1, 4 Investigació p. 9: I-II; p. 21: 6-10

Autonomía i iniciativa personalPoder transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius, planificar projectes i dur-los a terme.

p.14: Taller d’escriptura

Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les opcions i els plans personals —en el marc de projectes individuals o col·lectius— responsabilitzant-se’n, tant en l’àmbit personal com social i laboral.

1, 5 p.12: 9; p. 14: 5, 6, 7



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits de l’àmbit periodístic.

2. Familiaritzar-se amb l’estructura i els continguts d’un diari.3. Caracteritzar la notícia i identificar-ne els elements essencials.4. Caracteritzar els mitjans de comunicació social i classificar-ne els diferents

tipus.5. Escriure notícies a partir de pautes o models.6. Comprendre el concepte de substantiu.7. Identificar les característiques morfològiques dels substantius.8. Classificar els substantius.9. Identificar els diftongs i el hiat. Descompondre una paraula en les síl·labes

corresponents.10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb


CONTINGUTS

Conceptes La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals. Les seccions d’un diari. La notícia. Concepte de substantiu. Gènere i nombre del substantiu. Classes de substantius. La síl·laba. Els diftongs i el hiat. El triftong.

Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos periodístics. Anàlisi de les seccions d’un diari. Identificació de les parts d’una notícia. Elaboració de notícies a partir de pautes. Localització d’exemples de les diferents classes de substantius. Anàlisi morfològica dels substantius. Identificació dels diftongs i del hiat. Separació de les síl·labes de les paraules.

Actituds Interés per la lectura de la premsa escrita. Interés per la reflexió lingüística.


UNITAT 2



Educació per a la salutEl text Alarma urgent! de la pàgina 24 pot servir per a plantejar una reflexió sobre els símptomes d’algunes malalties importants i sobre la influència dels productes d’alimentació en la propagació d’algunes d’aquestes malalties.

Educació moral i cívicaEl text Orson Welles i el poder dels mitjans de comunicació de la pàgina 27 es pot utilitzar per a plantejar un debat a l’aula sobre la influència dels mitjans de comunicació en la societat actual.


1. Comprén textos de l’àmbit periodístic.2. Distingeix els continguts de les seccions d’un diari.3. Distingeix una notícia i n’identifica els elements essencials.4. Coneix els mitjans de comunicació social i els classifica en els diferents tipus.5. Redactar notícies a partir de pautes o models.6. Identifica els substantius d’un text.7. Identifica les característiques morfològiques dels substantius.8. Classifica els substantius.9. Identifica els diftongs i el hiat i descompon una paraula en les síl·labes

corresponents.10. Comprénre textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit

amb coherencia i propietat.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaSer conscient dels principals tipus d’interacció verbal.

1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 30: 1-7


1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 30: 1-7

Adaptar la comunicació al context.

1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 3; p. 26: 17; p. 30: 1-7




1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 3; p. 25: 1-8; p. 30: 1-7


10 p. 25: 1-8


1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 25: 1-8; p. 27: 1-4; p. 30: 1-7; p. 36: 1-6


1, 2, 3, 4, 10 p. 28: 5-8; p. 29: 9-12; p. 30: 1-7; p. 36: 1-6


1, 2, 3, 4, 10 p. 26: 10-16; p. 28: 5-8; p. 29: 9-12; p. 30: 1-7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 p. 26: 10-16; p. 31: 1-4; p. 32: 5-11;

p. 33: 12- 17; p. 34: 2- 9; p. 35: 1- 5; p. 36: 1-6; Aval.

p. 37: 1-6Expressar adequadament —quant al fons i a la forma— les idees i les emocions personals.

10 p. 37: 10


1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 p. 25: 1-8; Investigació p. 25: 1-3; p. 26: 10-16; p. 28: 58; p. 29: 9-12; p. 36: 1-6;

Aval. p. 37: 1-6Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

10 Investigació p. 25: 1-3


10 p. 25: 8

Competència social i ciutadanaComprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.

1 p. 27: 1-4




10 p. 37: 7-9

Expressar-se mitjançant codis artístics i disposar d’habilitats de cooperació per a contribuir a la consecució d’un resultat final, i ser conscient de la importància de donar suport i valorar les iniciatives i les contribucions alienes.

1, 2 p. 23: 2

Conéixer, d’una manera bàsica, les tècniques, els recursos i les convencions principals dels diferents llenguatges artístics, i també de les obres i les manifestacions més destacades del patrimoni cultural.

1, 2, 10 p. 23: 2; p. 37: 7-9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 p. 23: 3; Investigació p. 25: 1-3; p. 26: 10-16; p. 30: 1-7;

p. 36: 1-6; Aval. p. 37: 1-7









Autonomía i iniciativa personalTriar amb criteri propi. 1, 2 p. 23: 2



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris i no literaris.2. Distingir narracions literàries i no literàries i identificar l’estructura d’un text

narratiu.3. Reconéixer i identificar el narrador com a element fonamental dels textos

narratius.4. Analitzar els personatges, l’espai i el temps d’una narració.5. Comprendre el concepte d’adjectiu.6. Identificar les característiques morfològiques dels adjectius.7. Classificar els substantius.8. Assimilar les regles de l’accentuació gràfica.9. Identificar els diferents graus d’obertura de les vocals.10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb

coherència i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes La narració: concepte i estructura. La narració literària. El narrador. Els personatges, l'espai i el temps. L’adjectiu qualificatiu: concepte. El gènere i el nombre de l'adjectiu. El grau de l'adjectiu. Classes d'adjectius. L’accentuació. L’obertura de les vocals.

Procediments Comprensió de textos orals. Lectura, anàlisi i interpretació de textos narratius. Elaboració de resums de textos narratius. Identificació del narrador en un text. Caracterització dels elements de la narració: personatges, espai, temps. Elaboració de textos narratius a partir de pautes. Localització d’exemples de les diferents classes d’adjectius. Anàlisi morfològica dels adjectius. Dictats. Exercicis d’audició per a reconéixer els diferents graus d’obertura de les

vocals.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Interés per la reflexió lingüística.


UNITAT 3



Educació per a la salutLa biografia de Miquel Martí i Pol, que es reprodueix en la pàgina 39, es pot emprar per a plantejar les diverses reaccions que es poden tenir davant d’una malaltia greu, i també la importància de la força de voluntat i de l’ajuda dels familiars en aquests casos.

Educació moral i cívicaEl text de Jesús Cortés reproduït en la pàgina 40 pot servir de punt de partida per a plantejar un debat sobre les relacions entre les diferents generacions, concretament entre avis i néts.

El text de Roald Dahl que figura en la pàgina 46 es pot utilitzar per a plantejar un debat sobre la injustícia d’unes situacions determinades, en què una persona es nega a comprendre els gustos i els punts de vista d’una altra.


1. Comprén i produeix textos de caràcter narratiu.2. Classifica raonadament una narració en literària o no literària, i n’analitza

l’estructura.3. Identifica el tipus de narrador d’un text i en transforma la persona narrativa.4. Localitza en un text narratiu les indicacions de l’espai i del temps.5. Identifica els adjectius.6. Identifica les característiques morfològiques dels adjectius.7. Classifica els adjectius.8. Aplica correctament les regles de l’accentuació gràfica.9. Reconeix els diferents graus d’obertura de les vocals.10. Comprén textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb





SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaSer progressivament competent en l’expressió i la comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.

1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 1-3; p. 41: 1-7; p. 42: 9-12; p. 43: 1-2;

p. 44: 4-7; p. 45: 9-13; p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4;

Aval. p. 53: 1-4




1, 10 p. 42: 15


1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 4; p. 41: 1-7; p. 42: 8-12; p.43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;

p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4; Aval. p. 53: 1-4


1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 4; p. 41: 1-7; p. 42: 8-14; p.43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;

p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4; Aval. p. 53: 1-4


10 p. 39: 4


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 39: 1-3; p. 41: 1-7; p. 42: 8-12; p. 43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;

p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4; Aval. p. 53: 1-4


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 41: 1-7; p. 42: 8-12; p. 43: 1-2; p. 44: 4-7;

p. 45: 8-13; p. 45: 8-13; p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4;

Aval. p. 53: 1-7Considerar el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi.

2, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 44: 3; p. 47: 1, 2, 3, 4, 5, 6; p. 48: 7, 8, 9, 10;

p. 49: 12, 13, 14, 15; p. 50: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 51: 1, 2, 3, 4, 5; Aval. p. 53: 1-7


6, 7, 8, 9, 10 p. 47: 1, 2, 3, 4, 5, 6; p. 48: 7, 8, 9, 10;

p. 49: 12, 13, 14, 15; p. 50: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 51: 1, 2, 3, 4, 5; Aval. p. 53: 1-7


1, 10 p. 46: Taller d’escriptura


1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10


1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10




1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10


1, 10 p. 53: 3; p. 46: Taller d’escriptura






2 p. 44: 3


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 53: 4; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10; Aval. p. 53: 7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 42: 13-14; p. 53: 5-10; Aval. p. 53: 7


1, 10 p. 42: 13-14; p. 53: 5-10




1, 10 p. 42: 13-14


1, 10 p. 42: 13-14



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits de diferents classes.2. Reconéixer, comprendre i analitzar textos expositius.3. Identificar, comprendre i analitzar textos descriptius.4. Reconéixer els distints tipus de textos descriptius.5. Produir textos descriptius i expositius a partir de models i pautes.6. Identificar els determinants.7. Analitzar els tres morfològics dels determinants.8. Distingir els diferents tipus de determinants.9. Aplicar de manera adequada les regles generals de la dièresi.10. Comprendre textos orals i expressar-se oralment amb coherència, correcció i

propietat.

CONTINGUTS

Conceptes L’exposició: concepte. Fases en l’elaboració d’un text expositiu. L’exposició oral. La descripció: concepte. Classes de descripcions. Fases en l’elaboració d’un text descriptiu. Els determinants: concepte. Adjectius demostratius. Adjectius possessius. Adjectius numerals. Adjectius indefinits. Regles generals de la dièresi.

Procediments Audició i producció de textos orals de caràcter descriptiu i expositiu. Lectura i interpretació de textos literaris. Elaboració de resums. Lectura comprensiva i anàlisi de textos descriptius i expositius. Redacció de textos descriptius i expositius. Localització de determinants. Anàlisi morfològica de diferents tipus de determinants. Comprovació de la concordança entre els determinants i els substantius

que els acompanyen. Classificació dels determinants. Aplicació de les normes de la dièresi.

Actituds Interés i gust per parlar en públic i reconeixement de la importància

d’expressar-se en un registre adequat a la situació comunicativa. Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.


UNITAT 4



Educació moral i cívicaEl text El llenguatge dels colors de la pàgina 59 del llibre de text pot servir per a reflexionar sobre la diversitat de cultures.

El text L’equilibri de la naturalesa de la pàgina 61 del llibre de text pot servir per a reflexionar sobre els problemes del medi ambient.


1. Comprén textos escrits de caràcter expositiu i descriptiu.2. Identifica textos expositius i n’analitza l’estructura.3. Reconeixr textos descriptius i n’indica el tipus.4. Identifica les característiques lingüístiques pròpies dels textos descriptius i

expositius.5. Produeix textos descriptius i expositius a partir de models i pautes.6. Localitza els determinants d’un text.7. Identifica les característiques morfològiques dels adjectius determinatius, així

com també els substantius que acompanyen.8. Classifica els determinants.9. Aplica raonadament les regles de la dièresi.10. Comprén i produeix textos orals adequats a la situació i a la finalitat

comunicativa.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


1, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15


1, 10 p. 55: 4


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;

p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10; p. 69: Avaluació

de coneixements, 1-6




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;

p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10, p. 69: Avaluació

de coneixements, 1-6Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;

p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10, p. 69: Avaluació

de coneixements, 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;

p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10, p. 69: Avaluació

de coneixements, 1-6Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l’acció.

2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 69: Avaluació de coneixements, 1-6


2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 69: Avaluació de coneixements, 1-6


2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 58: 8-14; p. 69: Avaluació de coneixements, 1-6


1, 10 p. 58: 8-14


2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: Taller d’escriptura










2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 59: 3-4; p. 62: 9; p. 69: Avaluació de

coneixements, 7


2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 59: 3-4; p. 62: 9; p. 69: Avaluació de coneixements,

7


2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9


2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9


2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9


2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9



Manejar de manera eficient un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual amb manifestació de pensament estratègic.

2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris.2. Distingir textos literaris i no literaris.3. Reconéixer en un text literari l’ús de llenguatge figurat.4. Conéixer les figures retòriques principals.5. Reconéixer els pronoms.6. Conéixer els pronoms personals.7. Distingir els distints tipus de pronoms.8. Produir textos literaris a partir de models o pautes.9. Aplicar correctament l’apòstrof.10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb


CONTINGUTS

Conceptes El text literari. El llenguatge literari. Les figures retòriques. El pronom. Pronoms demostratius i possessius. Pronoms numerals i indefinits. Pronoms personals (febles). L’apostrofació.

Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris Identificació dels elements de ficció i dels recursos artístics d’un text. Lectura, anàlisi i interpretació de textos amb llenguatge figurat. Identificació dels recursos estilístics emprats en textos diversos. Producció de textos literaris a partir de models. Reconeixement dels pronoms en un text o oració. Classificació dels pronoms. Identificació del substantiu a què fa referència un pronom. Distinció entre articles i adjectius determinatius i pronoms. Reconeixement del gènere, nombre o persona dels pronoms. Aplicació de les regles de l’apostrofació.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Valoració d’utilitzar correctament les normes ortogràfiques. Interés per la reflexió lingüística.


UNITAT 5



Educació moral i cívicaEl text Pete va a la universitat, reproduït en la pàgina 74 es pot fer servir per a plantejar una reflexió sobre la manera de relacionar-se amb els altres en l’àmbit escolar.

Els textos i les activitats reproduïts en les pàgines 86 i 87 es poden utilitzar per a fer un debat sobre el paper que la lectura acompleix en la vida dels alumnes.

Educació ambientalEls poemes que es reprodueixen en la pàgina 79 tenen com a tema fonamental el paisatge mediterrani. A partir d’aquests poemes es pot plantejar una reflexió sobre les característiques del paisatge del nostre entorn, el seu grau de conservació, etcètera.


1. Es capac de comprendre textos literaris.2. Justifica el caràcter literari d’un text i distingeix els textos literaris dels no

literaris.3. Identifica i explica l’ús de recursos del llenguatge figurat en textos literaris.4. Coneix i identifica les figures retòriques principals.5. Reconeix els pronoms en un text o en una oració.6. Coneix i fa servir els pronoms personals adequadament.7. Classifica els distints tipus de pronoms.8. És capac de produir textos literaris a partir de pautes.9. Aplica correctament les regles de l’apostrofació.10. Comprén textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb





SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 1, 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8; p. 79: 9-10; p. 80: 1-5; p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de

coneixements 1-6Adaptar la comunicació al context.

1, 10 p. 73: 2, 4




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8; p. 79: 9-10; p. 80: 1-5; p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de

coneixements 1-6Produir textos orals adequats a cada situació de comunicació.

1, 10 p. 73: 2, 4


1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 1; p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8; p. 79: 9-10;

p. 80: 1-5; p. 85:5; p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de

coneixements 1-6Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.

5, 6, 7 p. 84: 1


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8;

p. 79: 9-10; p. 80: 1-5, Taller d’escriptura;

p. 81: 1, 2, 3; p. 82: 4,5,6; p. 83: 7,8,9,10;

p. 84: 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 85: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7;

p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de coneixements 1-6


5, 6, 7, 9 p. 81: 1, 2, 3; p. 82: 4,5,6, p. 83: 7,8,9,10;

p. 84: 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 85: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7;

p. 87: Avaluació de coneixements 3-6


1, 8, 9, 10 p. 73: 3; p. 76: 16; p. 80: Taller d’escriptura;

p. 87: 10

MatemàticaInterpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions

10 p. 87: 7


10 p. 87: 7




1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9


1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9


1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9


1, 10 p. 73: 2, 4


10 p. 87: 5


10 p. 87: 5


10 p. 87: 5


1, 10 p. 73: 2, 4


1, 2, 3, 4, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 1-2; p. 77: 3; p. 80: 6-7;

p. 87: Avaluació de coneixements, 7




1, 2, 3, 4, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 1-2; p. 77: 3; p. 80: 6-7;

p. 87: Avaluació de coneixements, 7



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris.2. Distingir els tres grans gèneres literaris.3. Identificar els trets característics de cada gènere en textos literaris.4. Distingir el verb de la resta de categories gramaticals.5. Conéixer les formes no personals del verb.6. Reconéixer el nombre i la persona de les formes verbals personals.7. Distingir entre formes verbals simples i compostes.8. Produir textos literaris pertanyenys als disferents gèneres a partir de models o

pautes.9. Aplicar correctament les grafies b/v.10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb


CONTINGUTS

Conceptes Els gèneres literaris. La narrativa. La poesia. El teatre. El verb. Concepte de verb. La forma del verb. Formes verbals simples i compostes. Verbs regulars i verbs irregulars. Les grafies b / v.

Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris. Lectura, anàlisi i interpretació de textos pertanyents als diferents gèneres

literaris. Identificació dels trets formals característics dels tres grans gèneres

literaris. Redacció de textos literaris. Localització de les formes verbals d’un text. Identificació del nombre i de la persona verbal. Classificació de les formes verbals segons distints criteris: formes simples o

compostes, personals o no personals. Aplicació de les normés d’ús de les grafies b/v.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Valoració de la correcció ortogràfica. Interés per la reflexió lingüística.


UNITAT 6



Educació moral i cívicaEl text Roma vista des d’un avió, de Gaziel, reproduït en la pàgina 90, pot servir per a plantejar la relació entre el present i el passat històric tal com es viu en l’actualitat. Es pot fer servir també per a reflexionar sobre l’impacte que té l’activitat turística a les nostres ciutats i espais naturals.

Educació ambientalEl text En un lloc solitari d’Agustín Fernández Paz, reproduït en la pàgina 99, es pot utilitzar per a plantejar en l’aula l’impacte humà en els espais naturals i la dificultat de trobar en l’actualitat espais naturals on puguem estar sols.


1. Comprén textos literaris de diferents gèneres.2. És capaç de raonar l’adscripció genèrica d’un text literari.3. Identifica en un text literari els trets propis del gènere a què pertany.4. Sap localitzar les formes verbals d’un text.5. Reconeix, identifica i classifica les formes non personals del verb.6. Determina el nombre i la persona de les formes verbals personals.7. Classifica les formes verbals segons siguen formes simples o compostes.8. És capaç de produir textos literaris a partir de pautes de manera que respecten

les convencions de presentació dels diferents gèneres literaris.9. Aplica correctament les regles d’ortografia de la b i la v.10. Comprén textos de diferents tipus i saber expressar-se oralment i per escrit

amb coherencia i propietat.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaBuscar, recopilar i processar informació.

p. 89: 1-5; p. 91: 1-12; p.92: 13-17; p. 93: 1-2; p. 94: 3-7;

p. 95: 8-11; p. 96: 1-6; p. 100: 1; p.102: 1-3; p. 103

Avaluació: 1-7Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses.

p. 89: 1-5; p. 91: 1-12; p.92: 13-17; p. 93: 1-2; p. 94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96: 1-6;p. 100: 1, 2, 3, 4; p.102: 1-3; p. 103:

4-7; p. 103 Avaluació: 1-7




p. 93: 1-2


p. 89: 1-5; p. 91: 1-12; p.92: 13-18; p. 93: 1-2; p. 94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96: 1-6; p.102:

1-3; p. 103: 4-7; p. 103 Avaluació: 1-7 p. 103

Avaluació: 1-7Considerar el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi.

4, 5, 6, 9, 10 p.92: 13-17; p. 95: 8-11; p. 97: 1, 2, 3, 4; p. 98: 5, 6, 7, 8; p. 99: 9, 10, 11, 12; p. 100:

4,5, 6, 7, 8, 9.; p. 101: 1, 2; 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9; p. 103: 4-7; p.

103 Avaluació: 1-7Conéixer i aplicar d’una manera efectiva les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d’una manera adient.

p. 91: 1-12; p.92: 13-17


p.92: 18

Acceptar i fer crítiques amb un esperit constructiu.

p. 103: 10


p. 93: 1-2


1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9


1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9


1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9


1, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9



Aprofitar la informació que proporcionen les TIC i analitzar-la d’una manera crítica mitjançant el treball personal autònom i el treball col·laboratiu, tant en el vessant sincrònic com diacrònic, coneixent i relacionant-se amb entorns físics i socials com més amplis millor.

p.91: I-III; p.103: 8-9


p. 103: 10


p. 103: 10


p. 103: 10


p.91: I-III; p. 96: 1-6; p.102: 1-3; p.103: 8-9; p. 103

Avaluació: 1-7


p.91: I-III; p. 96: 1-6; p.102: 1-3; p.103: 8-9; p. 103

Avaluació: 1-7



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits.2. Reconéixer, caracteritzar i interpretar relats mítics.3. Distingir els principals déus i herois de la mitologia grega.4. Conéixer els episodis més destacats de la mitologia hebrea.5. Diferenciar els temps i modes verbals, i utilitzar-los correctament.6. Reconéixer i utilitzar de manera correcta formes d’expressar el mandat.7. Fer servir adequadament formes verbals irregulars.8. Produir textos narratius a partir de pautes o models.9. Usar correctament les grafies p / b, t / d, i c / g.10. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes El mite. La funció dels mites. Els mites grecs. La mitologia hebrea. El mode indicatiu: formes simples i formes compostes. El mode subjuntiu: formes simples i formes compostes. El mode imperatiu. Els verbs irregulars. Les lletres p / b, t / d, i c / g.

Procediments Elaboració de treballs, textos narratius i exposicions orals sobre els mites

grecs i hebreus. Lectura, anàlisis i interpretació de narracions mítiques. Identificació de les funcions dels relats mítics. Caracterització dels déus i herois d’un mite. Reconeixement de les formes verbals en un text. Identificació de la persona, el nombre, el temps i el mode de les formes

verbals d’un text o oració. Conjugació de formes verbals, pertanyents a verbs regulars i irregulars, en

distints temps i modes. Aplicació de les normes d’ús de les lletres p / b, t / d, i c / g.

Actituds Valoració de les aportacions culturals del passat i de la seua importància en

la conformació de la nostra visió del món. Estima pels textos narratius com a font de plaer i de coneixement. Respecte per l’ús correcte de las normes ortogràfiques.


UNITAT 7



Educació per a la pauLa menció a Odisseu que vol tornar a casa després de la guerra en el tex L’Odissea explicada als infants de la pàgina 106 pot servir per a argumentar a classe sobre la inutilitat de totes les guerres.


1. Comprén textos literaris en què es narre un mite.2. Identifica funcions i trets característics dels relats mítics.3. Coneix els principals personatges i episodis de les mitologies clàssica i hebrea.4. Localitza els verbs d’una oració o d’un text.5. És capaç d’dentificar la persona, el nombre, el temps i el mode d’una forma

verbal.6. Utilitza de manera correcta el verb en oracions exhortatives de caràcter

imperatiu.7. Conjuga correctament els verbs irregulars d’ús freqüent.8. És capaç de produir textos narratius a partir de pautes o models.9. Utilitza de manera raonada les lletres p / b, t / d, i c / g.10. Produeix i comprén textos expositius orals i escrits.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


1, 2, 3 p. 105: 1-4


1, 2, 3 p. 105: 1-4


1, 2, 3 p. 105: 1-4


1, 2, 3 p. 105: 1-4




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 105: 1-4; p. 107: 1-9; p. 108: 10-18; 109: 1-2; p. 110: 3-5; p. 112: 1-5; p. 113:1-5; p. 114: 6-10;

p. 115: 11-13; p. 116: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9; p. 118: 1-4; p. 119: 5-9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 105: 1-4; p. 107: 1-9; p. 108: 10-18; 109: 1-2; p. 110: 3-5; p. 111: 6, 7; p. 112: 1-5; p.113: 1-5;

p. 114: 6-10; p. 115: 11-13; p. 116: 2, 3, 5, 7, 9;

p. 117: 1-6; p. 118: 1-4; p. 119: 5-9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 105: 1-4; p. 107: 1-9; p. 108: 10-18; 109: 1-2; p. 110: 3-5; p. 111: 6-7; p. 112: 1-5; p. 113: 1-5;

p. 114: 6-10; p. 115: 11-13; p. 116: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9; p. 117: 1-6; p. 118: 1-4;

p. 119: 5-9Expressar adequadament —quant al fons i a la forma— les idees i les emocions personals.

8, 10 p. 119: 10


5, 7 p. 105: 1-4; p. 116: 8; p.111: 7; p. 112: 6; p. 119 Avaluació de coneixements: 1-7


5, 7 p. 105: 1-4


5, 7 p. 105: 1-4

Competència per aprendre a aprendreManejar de manera eficient un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual amb manifestació de pensament estratègic.

5 p. 116: 8



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits.2. Reconéixer, caracteritzar i interpretar llegendes populars i literàries.3. Conéixer els principals personatges llegendaris de la literatura universal.4. Distingir els diversos tipus de llegendes.5. Identificar i classificar adverbis.6. Distingir els adverbis de quantitat dels adjectius determinatius.7. Reconéixer i usar correctament les preposicions i les conjuncions.8. Produir textos de caràcter narratiu a partir de pautes o models.9. Usar correctament les grafies per a representar la essa sorda i la essa sonora

els escrits propis.10. Comprendre textos orals i expressar-se oralment i per escrit amb coherència,

correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes Les llegendes. Concepte. Tipus de llegendes. Les llegendes literàries. Les paraules invariables. Els adverbis. Les preposicions i les conjuncions. La essa sorda i la essa sonora.

Procediments Elaboració de treballs i exposicions orals sobre personatges llegendaris. Lectura, anàlisi, interpretació i classificació de llegendes. Identificació de les característiques de les llegendes. Producció de textos narratius que continguen una llegenda. Comprovació de la invariabilitat de l’adverbi. Localització i classificació d’adverbis. Diferenciació entre adverbis de quantitat i adjectius determinatius. Reposició de les preposicions d’un text o oració. Aplicació de les normes d’ús de les grafies per a representar la essa sorda i

la essa sonora.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos literaris. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Valoració de la correcció ortogràfica. Interés per la reflexió lingüística.


UNITAT 8



Educació moral i cívicaLa llegenda d’El Pardal de Sant Joan, reproduïda en la pàgina 126, es pot utilitzar per plantejar un debat en classe entorn del treball en molts països del món. La de Robin Hood, per a discutir les formes de lluita contra l’opressió i la injustícia.

Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexesLa llegenda del cor menjat, reproduïda en la pàgina 127, pot servir de motiu inicial per a plantejar un debat sobre la violència de gènere.


1. Comprén textos literaris en què es narre una llegenda.2. Identific els trets característics de les llegendes.3. Coneix els principals personatges llegendaris de la literatura universal.4. Classifica correctament una llegenda en funció dels tipus estudiats.5. Sap reconéixer i classificar els adverbis presents en un text o en una oració.6. Distingeix raonadament els adverbis dels adjectius determinatius en un context

donat.7. Localitza les preposicions i les conjuncions d’un text, i les usa correctament.8. És capaç de produir textos narratius a partir de pautes o models.9. Aplica de manera raonada les regles d’ús de les grafies per a representar la

essa sorda i la essa sonora en la producció de textos.10. Comprén textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa i és

capaç de produir-ne.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


8, 10 p. 121: 2


8, 10 p. 121: 2


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4; p. 132: 10; p. 134: 1-4;

p. 135: 5-7; p. 135. Avaluació de coneixements: 1-6




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;

p. 132: 1; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p. 135 Avaluació

de coneixements: 1-6Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.

p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 910; p. 128: 1-4; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;

p. 135 Avaluació de coneixements: 1-6


p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 910; p. 128: 1-4;

p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p. 135 Avaluació de coneixements: 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;

p. 129: 1, 2, 3, 4,5; p. 130: 6, 7, 8, 9;

p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;

p. 129: 1, 2, 3, 4, 5; p. 130: 6, 7, 8, 9;

p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;

p. 129: 1, 2, 3, 4, 5; p. 130: 6, 7, 8, 9;

p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;





1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 910; p. 128: 1-4;

p. 129: 1, 2, 3, 4, 5; p. 130: 6, 7, 8, 9;

p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;



1, 2, 3, 8, 10 p. 124: 18; p. 127: 12; p.135: 9-10


1, 2, 3, 5, 7, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; p. 132: 10; p. 127: 11; p. 135: 8


1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; 127: 11; p. 135: 8


1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; 127: 11; p. 135: 8


1, 2, 3, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; 127: 11; p. 135: 8


1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 5; p. 128: 5; p. 135: 7


1, 2, 3, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 5; p. 128: 5; p. 135: 7





OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits.2. Conéixer, comprendre i interpretar faules i contes populars.3. Reconéixer els elements característics dels contes populars i distingir contes

populars i contes literaris.4. Reconéixer els trets propis de les faules.5. Distingir paraules d’una família lèxica i identificar-ne el lexema.6. Separar paraules senzilles en lexema i morfemes.7. Conéixer els principals procediments de formació de paraules.8. Produir textos narratius a partir de pautes o models.9. Utilitzar correctament les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.10. Comprendre textos orals i expressar-se oralment amb coherència, correcció i

propietat.

CONTINGUTS

Conceptes El conte. Concepte de conte. Els contes populars. Les rondalles. Les faules. L’estructura de la paraula. Família lèxica. Lexemes i morfemes. Formació de paraules. Ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.

Procediments Narració oral de contes i faules. Lectura, audició, anàlisi i interpretació de contes i faules. Identificació dels motius característics dels contes populars en textos

pertanyents a aquest subgènere narratiu. Reconeixement dels elements propis de la faula. Aplicació d’una moralitat a situacions concretes de la vida quotidiana. Elaboració de resums de contes i faules. Producció de contes i faules a partir de pautes o models. Organització de paraules en famílies lèxiques. Creació de paraules usant els procediments comuns de formació. Aplicació de les normes d’ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.

Actituds Valoració del patrimoni cultural que constitueix el patrimoni de faules i de

contes populars. Interés per les obres literàries com a font de coneixement. Interés per la correcta aplicació de les normes ortogràfiques.


UNITAT 9



Educació moral i cívicaLa majoria dels contes i faules que es reprodueixen en aquesta unitat, com ara El lleó i el ratolí (pàgina 140), La gallina dels ous d’or (pàgina 143), El lleó malalt, el llop i la rabosa i La tortuga i la llebre (pàgina 145) poden servir per comentar en l’aula diversos valors morals i cívics.

Educació per a la salutEl text d’Agustín Fernández Paz, Escriure com a teràpia, reproduït en la pàgina 150, planteja la importància d’acarar els propis problemes per mitjà de l’escriptura com un procediment per millorar l’equilibri personal. Es pot demanar als alumnes que plantegen per escrit algun problema, siga personal o no, que els preocupa especialment.


1. Comprén textos literaris en què es narre un conte o una faula.2. Analitza en contes i faules els elements de la narració, els comprén i els

interpreta.3. Identifica en un conte els motius propis d’aquest subgènere i diferencia contes

populars i literaris.4. És capaç de reconéixer els trets propis de la faula.5. Identifica les paraules d’una família lèxica i construeix famílies lèxiques a partir

d’un terme determinat.6. Localitza el lexema d’una paraula i separa en lexema i morfemes paraules

senzilles.7. Reconeixe i utilitza els procediments bàsics de formació de paraules.8. Crea textos narratius a partir de pautes o models.9. Aplica raonadament les regles d’ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.10. Comprén i produeix textos orals adequats a la situació i a la finalitat

comunicativa.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaProduir textos orals adequats a cada situació de comunicació.

10 p. 139: 5


1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:

p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;





1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:

p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;



1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:

p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;



1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:

p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;



1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:

p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;



1, 4, 5, 6, 7, 8, 9 p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13

p. 149: 14, 15, 16, 17, 18, 19; p. 150: 2, 3, 4, 5, 6, 7;

p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9Considerar el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi.

1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 147: 1, 2, 3, 4,5,6,7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13.

p. 149: 14, 15, 16, 17, 18, 19; p. 150: 2, 3, 4, 5, 6, 7;

p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 p. 141: 11; p. 144: 7; p. 145: 10;

p. 146: Taller d’escriptura; p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 7;

p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13; p. 149: 14, 15, 16, 17, 18, 19;

p. 150: 2, 3, 5, 6, 7; p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8


1, 2, 3, 4 p. 141: 11; p. 1464: 7; p. 145: 10;

p. 146: Taller d’escriptura


1, 2, 3, 4, 6, 7 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II;

p. 146: 5; p. 150: 7; p. 153: 6-10; p. 153:

Avaluació de coneixements 7




1, 2, 3, 4 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II; p. 146: 5; p. 153: 6-10; p. 153: Avaluació de

coneixements 7Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d’aquests llenguatges.


coneixements 7



coneixements 7


1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5


1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5


1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5


1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5


1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5



coneixements 7





coneixements 7



coneixements 7



coneixements 7



OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora.2. Reconéixer, interpretar, caracteritzar i recitar textos lírics.3. Fer el còmput sil·làbic dels versos d’un poema.4. Identificar el tipus de rima d’una composició.5. Produir textos lírics a partir de models.6. Identificar el nucli d’un sintagma.7. Distingir el subjecte i el predicat en una oració i els seus complements.8. Reconéixer el subjecte d’una oració.9. Utilitzar correctament el dígraf ela geminada.10. Expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes La mesura dels versos. Fenòmens mètrics. Classes de versos. La rima consonant. La rima assonant. Los versos solts. El vers lliure. El

vers blanc. El sintagma. Classes de sintagmes L’oració. El subjecte i el predicat. El sintagma nominal. El sintagma verbal. La concordança. La localització del subjecte. Subjecte omés Els complements del verb. El dígraf ela geminada.

Procediments Lectura, audició, anàlisis i interpretació de textos lírics. Identificació dels temes tractats en un text líric. Determinació del número de síl·labes dels versos d’una composició. Classificació dels versos d’un poema. Identificació del tipus de rima d’un poema. Elaboració d’esquemes mètrics. Producció de textos lírics a partir de consignes. Localització del nucli de diversos sintagmes nominals i verbals. Elaboració de la prova de la concordança entre els nuclis dels sintagmes

nominals i verbals. Canvi de número en substantius i verbs. Aplicació de les normes d’ús del dígraf ela geminada.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos lírics. Valoració de la lírica com forma d’expressió de sentiments universals. Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.


UNITAT 10



Educació moral i cívicaEl poema de Vicent Andrés Estellés de la pàgina 156, permeten una reflexió sobre la identitat personal i el sentit de la vida i la condició humana així com els valors de la família i dels propis orígens.


1. Mostra una certa evolució per que fa a la comprensió tectora.2. És capaç de reconéixer, d’interpretar, caractaritzar i de recitar textos lírics.3. Fa el còmput sil·làbic dels versos d’un poema.4. Identifica el tipus de rima d’una composició.5. Produeix textos lírics a partir de models.6. Identifica el nucli d’un sintagma.7. Distingeix el subjecte i el predicat en una oració, i també els seus

complements.8. Reconeix el subjecte d’una oració.9. Fa servir correctament el dígraf l·l.10. S’expressa oralment amb adeqüació, coherència i cohesió.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


6 p. 155: 4


6 p. 155: 4


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3;

p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 167: 4;

p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de

coneixements 1-6Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 167: 1,2,3; p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;

p. 169: Avaluació de



coneixements 1-6




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-12; p. 158: 13-20; p. 159: 1-3;

p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;p. 162: 1-7; p. 168: 1-5;

p. 169: 58; p. 169: Avaluació de coneixements 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3;

p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 168: 1-5;

p. 169: 58; p. 169: Avaluació de coneixements 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3;

p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p.163: 1, 2, 3; p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10;

p. 165: 11,12,13,14, 15, 16: p. 166: 2, 3;

p. 167: 1, 2, 3, 4, 5, 6;p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3;

p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; .163: 1, 2,3; p. 164: 4,5,6,7,8,9,10;

p. 165: 11, 12, 13, 14, 15, 16: p. 166: 2, 3;

p. 167: 1, 2, 3, 4, 5, 6;p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3;

p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 163: 1, 2, 3; p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10;

p. 165: 11, 12, 13, 14, 15, 16: p. 166: 2, 3; p. 167: 3, 4, 5, 6;

p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de

coneixements 1-6Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua.

1, 6, 10 p. 163: 1, 2, 3; p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10;

p. 165: 11, 12, 13, 14, 15, 16: p. 166: 2, 3;

p. 167: 2, 3, 4, 5, 6Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.

1, 2, 3, 4, 5 p. 157: 12; p. 158: 20




p. 169: 10


p. 169: 10

Posar en pràctica els processos de raonament que ajuden a solucionar els problemes o a obtenir-ne informació.

p. 169: 10

Seguir cadenes argumentals identificant les idees fonamentals

p. 169: 10


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III;

p. 167:6; p. 169: 9Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

1, 2, 3, 4, 5, 6, p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III;

p. 169: 9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155:4; p. 157: Investigació I-III;

p. 167:6; p. 169: 9


1, 2, 3, 4, 5, 6 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III;

p. 169: 9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de

coneixements: 7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de

coneixements: 7




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de

coneixements: 7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de

coneixements: 7



OBJECTIUS

1. Expressar-se per escrit amb coherència, correcció i propietat.2. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora.3. Reconéixer els trets propis de la lírica.4. Conéixer els principals fenòmens mètrics.5. Conéixer els tipus d’estrofes.6. Identificar l’actitud del parlant en distintes oracions.7. Classificar oracions segons l’actitud identificada.8. Reconéixer els mecanismes lingüístics característics de cada modalitat

oracional.9. Utilitzar correctament el punt i la coma.10. Produir missatges orals adequats a les diferents situacions comunicatives.

CONTINGUTS

Conceptes L’estrofa. Poemes estròfics: el sonet. Poemes no estròfics: el romanc. Oracions enunciatives. Oracions interrogatives i exhortatives. Oracions exclamatives, dubitatives i desideratives. El punt i la coma.

Procediments Lectura, audició, anàlisi i interpretació de textos lírics. Producció de textos lírics a partir de pautes. Mesura dels versos. Establiment de la rima d’un poema. Elaboració de l’esquema mètric d’un poema. Identificació d’oracions enunciatives. Localització de les marques de negació en les oracions enunciatives

negatives. Identificació d’oracions interrogatives i exhortatives. Formulació d’oracions exhortatives utilitzant distints procediments. Identificació d’oracions exclamatives, dubitatives i desideratives. Formulació d’oracions dubitatives i exclamatives amb diferents

procediments lingüístics. Puntuació d’un text.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos lírics. Interés i gust per la lectura de textos lírics. Valoració del text líric com a forma d’expressió de sentiments i emocions. Valoració de la importància dels signes de puntuació en un text.


UNITAT 11



Educació moral i cívicaTant el poema de La rosa de paper, de Vicent Andrés Estellés, reproduït en la pàgina 178, com la ressenya de la pel·lícula Pa negre, reproduïda en la pàgina 184, es poden aprofitar per fer reflexionar els alumnes sobre la falta de llibertat i sobre situacions concretes en que s’ha produït aquesta falta de llibertat.

Educació per a la salutEls dos poemes de Martí i Pol que es reprodueixen en la pàgina 185 poden ser un motiu per parlar sobre l’alimentació i els seus efectes en la nostra salut.


1. S’expressa per escrit amb coherència, correcció i propietat.2. Mostra un desenvolupament significatiu de la capacitat de comprensió lectora.3. Es capac d’elaborar l’esquema mètric d’un poema.4. Coneix els principals fenòmens mètrics.5. Reconeix els tipus d’estrofes.6. Identifica l’actitud del parlant en distintes oracions.7. Es capac de classificar oracions segons l’actitud del parlant.8. Reconeix els mecanismes lingüístics distintius de les modalitats oracionals.9. Es capac de crear textos lírics per mitjà de pautes.10. Produeix missatges orals adients a les situacions comunicatives.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaBuscar, recopilar i processar informació.

1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;

p. 185: 6-9; p. 185 Avalulació de coneixements: 1-6


1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;





1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;



1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;



1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;

p. 178: 1-5; p. 179: 1, 2, 3, 4; p. 180: 5, 6, 7, 8;

p. 181: 9, 10, 11, 12; p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;

p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7; p. 184: 1-5; p. 185: 6-9;

p. 185 Avalulació de coneixements: 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12;

p. 178: 1-5; p. 179: 1, 2, 3, 4; p. 180: 5, 6, 7, 8;

p. 181: 9, 10, 11, 12; p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;

p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7; p. 184: 1-5; p. 185: 6-9;

p. 185 Avalulació de coneixements: 1-6


5, 6, 7 p. 179: 1, 2, 3, 4; p. 180: 5, 6, 7, 8;

p. 181: 9, 10, 11, 12; p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;

p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7


1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III;

p. 167: 6; p. 169: 9Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.


p. 169: 9




1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 155:4; p. 157: Investigació I-III;

p. 167: 6; p. 169: 9



p. 169: 9


9, 10 p. 173: 11


9, 10 p. 173: 11


9, 10 p. 173: 11


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de

coneixements 7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de

coneixements 7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de

coneixements 7




1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de

coneixements 7



OBJECTIUS

1. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.2. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos orals i escrits.3. Comprendre textos literaris del gènere dramàtic.4. Reconéixer en un text dramàtic els seus principals elements.5. Identificar els signes no verbals de la representació.6. Justificar la coherència d’un text.7. Localitzar en un text els mecanismes de cohesió.8. Conéixer i utilitzar els principals connectors.9. Conéixer els signes de puntuació que hi ha en un diàleg.10. Produir textos dramàtics a partir de pautes o models.

CONTINGUTS

Conceptes El teatre. El text teatral. Diàleg i monòleg. La representació. El text. Concepte de text. La cohesió textual. Els connectors. La puntuació dels diàlegs.

Procediments Lectura, anàlisi i interpretació de textos dramàtics. Localització de les acotacions en un text. Explicació dels signes no verbals. Identificació del monòleg en un text. Resums de textos dramàtics. Identificació dels elements d’una representació a partir d’un text dramàtic. Identificació del substantiu a què fa referència un pronom. Localització de connectors en un text. Puntuació d’un text.

Actituds Interés i gust per la lectura de textos dramàtics. Valoració dels textos dramàtics com a forma d’expressió artística. Valoració de la importància dels signes de puntuació d’un text.


Educació moral i cívicaEl fragment teatral de Sang i ceba, reproduït en la pàgina 194, planteja un tema de gran actualitat: la corrupció de les institucions polítiques, la contracció d’obra pública a partir d’interessos personals o de partit, etc.


UNITAT 12


Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexesEls fragments de Supertot, reproduïts en les pàgines 191 i 192 mostren de manera estereotipada els rols tradicionals de l’home i de la dona. Pot ser una oportunitat per fer-ne un debat.


1. S’expressa oralment i per escrit amb coherència, adequació i cohesió.2. Comprén textos orals i escrits de distint tipus i és capaç de produir-ne.3. Comprén textos literaris del gènere dramàtic.4. Reconeix els elements principals d’un text dramàtic.5. Identifica els signes no verbals d’una representació.6. És capaç de justificar la coherència d’un text.7. Localitza els connectors utilitzats en un text.8. Fa servir els connectors d’una manera adient.9. Aplica raonadament les regles d’ús del guió, dels dos punts, i dels signes

d’interrogació i d’exclamació en un diàleg.10. Produeix textos dramàtics a partir de pautes.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaProduir textos orals adequats a cada situació de comunicació.

1 p. 187: 6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;

p. 201: 5-7; p. 201: Avaluació de coneixements 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;

p. 194: 1-6; p. 198: 1;p. 200: 1-3; p. 201: 5-7; p. 201: Avaluació de

coneixements 1-6Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;

p. 194: 1-6; p. 198: 1; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;





1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 195: 1, 2; p. 196: 3, 4; p. 197: 5, 6;

p. 198: 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10; p. 199: 6; p. 200: 1-3;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 195: 1, 2; p. 196: 3, 4; p. 197: 5, 6;

p. 198: 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10; p. 199: 1, 2, 3, 4, 5, 6;

p. 200: 1-3; p. 201: 5-7; p. 201: Avaluació de

coneixements 1-6Considerar el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;



9 p. 189: 9; p. 190: 16


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 189: Investigació I-III; p. 198: 10; p. 200: 4;

p. 201: 8-10Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 189: Investigació I-III; p. 200: 4; p. 201: 8-10







Competència cultural i artísticaExpressar-se mitjançant codis artístics i disposar d’habilitats de cooperació per a contribuir a la consecució d’un resultat final, i ser conscient de la importància de donar suport i valorar les iniciatives i les contribucions alienes.

2, 3 p. 193: 13


3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201: Avaluació de coneixements 7






1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 194: 7; p. 201: Avaluació de coneixements 7


Programació Valencià: Llengua i Literatura 1º ESO … · Web viewPer a assolir aquests...

Documents

Transcript of Programació Valencià: Llengua i Literatura 1º ESO … · Web viewPer a assolir aquests...