Programaci Didctica EDUCACI FSICA

I.E.S. PEDREGUER

Curs 2013-2014DEPARTAMENT DEDUCACI FSICA

NDEX

1. INTRODUCCI

2. JUSTIFICACI DE LA PROGRAMACI

3. OBJECTIUS GENERALS DE LREA DEDUCACI FSICA EN E.S.O.

4. RELACI ENTRE ELS OBJECTIUS GENERALS DE LA ASSIGNATURA I ELS DE LA ETAPA (ESO).

5. OBJECTIUS GENERALS DE LREA DEDUCACI FSICA EN BATXILLERAT.

6. OBJECTIUS DIDCTICS (DE CURS).

7. CONTINGUTS

8. ORGANIZACI, SELECCI I SEQUENCIACI DE CONTINGUTS

9. COMPETENCIES BSIQUES

10. INTERVENCI DIDCTICA: ESTRATEGIES I METODOLOGIA.

10.1. PRINCIPIS METODOLGICS.

10.2. ESTRATGIAS DIDCTIQUES.

10.3. TCNIQUES DENSENYANA EN LES DIFERENTS U.D.

11. AVALUACI.

11.1. NORMES GENERALS. APLICACI DE CRITERIS I MOMENTS DAVALUACI.

11.2. CRITERIS DAVALUACI.

11.3. INSTRUMENTS DAVALUACI.

11.4. AVALUACI DOBJECTIUS REALITZATS FORA DEL CENTRE.

11.5. PROVA EXTRAORDINARIA DE SETEMBRE.

11.6. ALUMNAT AMB LASSIGNATURA PENDENT

12. ATENCI A LA DIVERSITAT. PLANTEJAMENT GENERAL

13. ACTIVITATS COMPLEMENTARIES I EXTRAESCOLARS

1.- INTRODUCCI

La present programaci didctica correspon a lIES PEDREGUER, centre que es troba situat en el carrer dels Esmoladors, n 3 - 5 de la localitat de Pedreguer (Alacant).

Els professors dEducaci Fsica del centre son actualment Luisa Lluch Marqus, funcionaria interina dEnsenyana Secundaria, i Silvia Moreno Borja, funcionaria interina que desenvolupa la funci en el citat centre durant el present curs, i cap de departament.

La prctica esportiva quotidiana com a ocupaci dun temps doci, cada dia ms creixent en la societat en qu vivim, a pesar que ltimament ha experimentat un augment, es troba, segons estudis de Garca Ferrando, encara molt lluny dels mateixos nivells daltres pasos de la Comunitat Econmica Europea. Aix mateix hem de tindre en compte que els hbits dins duna poblaci, pel mateix procs desenrotllista, han canviat enormement: assistim a un canvi dhbits (alimentaris, augment del sedentarisme, participaci passiva en lesport, augment de loci de pantalla,...) i, per una altra part un canvi de cnons o estereotips daspecte o bellesa fsics que fomenten determinades conductes nocives com lanorxia-bulmia, la vigorexia, lorthorexia,...

LEducaci Fsica en la societat actual t una doble orientaci en el seu procs formatiu:

una primera que ens orienta a la millora de la salut, fomentant els aspectes positius, com s la prctica habitual i coherent de diverses activitats fsiques, i la presa de conscincia daspectes negatius o perjudicials, tan presents en la nostra societat actual com sn determinades conductes nocives, actituds hipocinticas degudes al creixent sedentarisme de la poblaci actual (fonamentalment urbana) i canvis en els nostres hbits ms bsics com en el de lalimentaci

i en segon lloc ens trobem amb lintent de proposar i integrar alternatives motrius per a un gaudi actiu del temps doci i per a compensar lhabitual sedentarisme

En definitiva, les actuacions promogudes per lassignatura dEducaci Fsica dins del context educatiu en general, i en Batxillerat en particular, tenen les intencions segents:

enfocar lesport des de lmbit educatiu, i no des del competitiu

perseguir lautonomia de lalumnat

intentar desenrotllar un augment de la prctica motriu, per al que ser desitjable el desenrotllar parallelament un augment de la COMPETNCIA MOTRIU (perqu ning practicar quelcom que no domina, en la qual cosa no es troba cmode, i, per tant, no troba gratificant)

insistir molt en aspectes actitudinals, constituint-se lEducaci Fsica com un mbit en qu destaca la formaci de valors

integrar multitud de funcions (coneixement, anatomicofuncional, comunicativa i de relaci, expressiva, catrtica i hedonista ,higinica, de compensaci i agonista)

fomentar una actitud reflexiva, critica i participativa dins dels principals aspectes relacionats amb lactivitat fsica dins del mn actual

desenrotllar un carcter propedutic de lassignatura, amb linters doferir orientacions per a futurs estudis relacionats amb la prctica fsica (ja siga en estudis universitaris superiors o mitjans, o en cicles formatius de grau superior) aix com en determinades professions en qu lexigncia de superar determinades proves fsiques, siga un requisit

tenint tot lanterior en compte, destacarem que el nostre OBJECTIU LTIM s CREAR HBITS ESTABLES, VITALICIS I SALUDABLES DEXERCICI EN ELS ALUMNES.

2.- JUSTIFICACI DE LA PROGRAMACI

Els reials decrets que desenrotllen les ensenyances mnimes dESO i Batxillerat indiquen que els docents establiran les seues programacions didctiques tenint en compte els currculums i les caracterstiques dels alumnes, s a dir, hem dadaptar la norma a la realitat (contextualitzar).

Tota programaci didctica ha de partir de tres preguntes: a qui sensenya?, com sensenya? i com saprn?

La primera fa referncia a la necessitat danalitzar el context i comprendre que el mateix s un condicionant clau en el desenrotllament del nostre treball.

Com a professors no pensem que lensenyana es realitze noms amb la paraula, ms ana considerem que s necessari conixer aspectes dels alumnes, com ara la seua integraci en el grup, trets destacats de la seua personalitat, interessos, etc., per a partint de la realitat quant a la seua situaci, poder realitzar una programaci que aconseguisca uns resultats el ms favorables per als individus que participen en el procs.

Les altres dos preguntes fan referncia als dos processos simultanis que es desenrotllen en lactivitat docent, els densenyana i els daprenentatge.

Per tant, perqu la programaci didctica siga un instrument de planificaci curricular til i funcional ha de ser:

Adequada a la realitat contextual.

Participativa, permetent laportaci didees i experincies.

Integrada, per la qual cosa ha dincloure tots els elements formatius de qu es compon.

Seqenciada, donant els continguts de manera successiva i ordenada.

Experincia, amb continguts que permeten desenrotllar les capacitats afectives i relacionals.

Avaluada, per a permetre un procs dinformaci, control i millora del treball i els seus resultats.

3.- OBJECTIUS GENERALS DE LREA DEDUCACI FSICA EN E.S.O.

Segons el Decret 112/2007, de 20 de Julio (DOGV nm. 5562 de 24 de Julio 2007) lEducaci Fsica en letapa dEducaci Secundria Obligatria tindr com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes i alumnes les capacitats segents:

1. Participar i collaborar de manera activa, amb regularitat i eficincia, en les activitats programades, amb independncia del nivell dhabilitat i capacitat personal, i valorant els aspectes de relaci que fomenten; mostrant una actitud de respecte i tolerncia cap a tots els membres de la comunitat educativa.

2. Conixer i valorar els efectes beneficiosos, riscos i contraindicacions que t la prctica habitual i sistemtica de lactivitat fsica en el seu desenrotllament personal i en la millora de les condicions de qualitat de vida i salut, individual i collectiva.

3. Augmentar les prpies possibilitats de rendiment motor per mitj de la millora de les capacitats, tant fsiques com motrius, desenrotllant actituds dautoexigncia i superaci personal.

4. Millorar les capacitats dadaptaci motriu a les exigncies de lentorn i a la seua variabilitat.

5. Planificar activitats que permeten satisfer les necessitats personals en relaci amb les capacitats fsiques i habilitats especfiques a partir de la valoraci del nivell inicial.

6. Conixer el cos i les seues necessitats, adoptar una actitud crtica i conseqent davant de les activitats dirigides a la millora de la condici fsica, la salut i la qualitat de vida, fent un tractament diferenciat de cada capacitat.

7. Reconixer, valorar i utilitzar el cos com un mitj de comunicaci i expressi creativa; dissenyar i practicar activitats rtmiques amb i sense una base musical.

8. Reconixer el medi natural com un espai idoni per a lactivitat fsica, i discriminar aquelles prctiques que poden causar-li qualsevol tipus de deteriorament.

9. Recuperar i comprendre el valor cultural dels jocs i esports populars, tradicionals i recreatius, com a elements caracterstics de la Comunitat Valenciana que cal preservar; practicar-los amb independncia del nivell dhabilitat personal i collaborar amb lorganitzaci de campionats i activitats de divulgaci. Especialment, la Pilota Valenciana en les seues diferents modalitats.

10. Mostrar habilitats i actituds socials de respecte, treball en equip i esportivitat en la participaci en activitats, jocs i esports, independentment de les diferncies culturals, socials i dhabilitat.

11. Conixer les possibilitats que lentorn oferix (espais, equipaments i installacions) per a la prctica dactivitat fsica i esportiva.

12. Conixer i utilitzar tcniques bsiques de respiraci i relaxaci com a mitj per a reduir desequilibris i alleujar tensions produdes en la vida quotidiana i/o en la prctica fisicoesportiva.

13. Conixer i practicar activitats i modalitats esportives individuals, collectives i dadversari, aplicant els fonaments reglamentaris, tcnics i tctics en situacions de joc, amb progressiva autonomia en la seua execuci.

14. Utilitzar les tecnologies de la informaci i la comunicaci com un recurs de suport a la matria.

4.- RELACI ENTRE ELS OBJECTIUS GENERALS DE LASSIGNATURA I ELS DE LETAPA (ESO).

OBJECTIU ASSIGNATURAOBJECTIU ESO

1a, c, d, e

2l, n

3h, l

4h

5h, l

6l

7e, o

8n

9d, k

10a, b, c, d, e, k, m

11n

12h, l

13d, e, h, l

14f, g, p

Lassignatura dEducaci Fsica contribux a desenrotllar els segents objectius de lESO, per orde dimportncia: l, h, d, e, n, a, k, c, o, b, f, g, m, p. Objectius, que vnen desenrotllats en la Llei Orgnica 2/2006 de 3 de Maig:

l) Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar les diferncies. Conixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hbits dhigiene, aix com de lexercici fsic i de ladequada alimentaci, incorporant la prctica de lesport i leducaci fsica per a afavorir el desenrotllament personal i social.

h) Desenrotllar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, aix com valorar lesfor amb la finalitat de superar les dificultats.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constituci, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independncia del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminaci.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, aix com rebutjar la violncia, els prejus de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament els conflictes.

n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, latenci dels sers vius i el medi ambient, contribuint a la seua conservaci i millora.

a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als altres, practicar la tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el dileg, refermant els drets humans com a valors comuns duna societat plural, oberta i democrtica, i preparar-se per a lexercici de la ciutadania democrtica.

k) Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la histria de la Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn; respectar el patrimoni artstic, cultural i lingstic; conixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les crticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura prpia i per la dels altres.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbits escolar, familiar i social.

o) Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les distintes.

b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condici necessria per a una realitzaci efica dels processos de laprenentatge i com a mitj de desenrotllament personal.

f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per a, amb sentit crtic, adquirir nous coneixements. Adquirir una preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la comunicaci.

g) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que sestructura en distintes disciplines, aix com conixer i aplicar els mtodes per a identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i els ciutadans, i adoptar jus i actituds personals respecte a ells.

p) Analitzar i valorar, de forma crtica, els Mitjans de comunicaci escrita i audiovisual.

5.- OBJECTIUS GENERALS DE LREA DEDUCACI FSICA EN BATXILLERAT.

LEducaci fsica en el batxillerat s la culminaci de la progressi dels aprenentatges iniciats en etapes anteriors, que han de conduir al desenrotllament dels processos de planificaci de la prpia activitat fsica afavorint desta manera lautogesti i lautonomia. Aix mateix, esta matria pot orientar lalumnat en la direcci de futurs estudis superiors, universitaris i professionals, relacionats amb les cincies de lactivitat fsica, lesport i la salut.

La incorporaci duna manera de vida actiu en el temps lliure que incloga una activitat fsica per i per a la salut s una de les claus per a compensar un sedentarisme creixent, fruit duns avanos tcnics i tecnolgics que tendixen a reduir el gasto energtic de lindividu en la realitzaci de les seues tasques i activitats diries. En la societat actual, per tant, el procs formatiu que ha de guiar lEducaci fsica sorienta entorn de dos eixos fonamentals:

En primer lloc, a la millora de la salut com a responsabilitat individual i com a construcci social. En esta concepci tenen cabuda tant el desenrotllament de components saludables de la condici fsica com ladopci dactituds crtiques davant de les prctiques que incidixen negativament en la mateixa.

En segon lloc, ha de contribuir a refermar lautonomia plena de lalumnat per a satisfer les seues prpies necessitats motrius, al facilitar-li ladquisici dels procediments necessaris per a planificar, organitzar i dirigir les seues prpies activitats. En este sentit, lalumnat en batxillerat participar no sols en lexecuci de les activitats fsiques sin que, a partir dunes pautes establides pel professorat, collaborar en la seua organitzaci i planificaci, reforant desta manera competncies adquirides en letapa anterior.

Es pretn abans que res vincular lensenyana impartida amb la seua aplicaci en la vida real, per a aix:

1.- Es donar informaci suficient perqu lalumne puga desenrotllar una actitud crtica davant del fenomen social que impliquen les activitats fisicoesportives.

2.- Es possibilitar la realitzaci dun esfor fsic important de cara a aconseguir un increment de la Condici Fsica de lalumne.

3.- Es donaran nocions teriques que expliquen el quan, com i el perqu de lexecuci dels diferents exercicis fsics.

4.-Es motivar cap al perfeccionament tecnicomotriu, basant-se en raons preventives, de rendiment i esttiques.

5.-Es realitzar un programa polivalent, dins de les possibilitats del centre, buscant comprendre el nombre ms gran possible dels interessos de lalumnat.

Desta manera, Segons el Decret 102/2008, d11 de juliol (DOGV nm. 5806 de 15 de Julio 2008) lEducaci Fsica en letapa de Batxillerat tindr com a objectiu contribuir que els alumnes i alumnes adquirisquen les capacitats segents:

1. Conixer els elements funcionals i expressius de la persona aix com els mecanismes fisiolgics dadaptaci a la prctica sistemtica de lactivitat fsica.

2. Conixer i valorar els efectes positius de la prctica regular de lactivitat fsica en el desenrotllament personal i social, facilitant la millora de la salut i la qualitat de vida.

3. Reconixer i valorar com un tret cultural propi les activitats fisicoesportives tradicionals en la seua comunitat, participant en la construcci social i cultural que suposen estes activitats i propiciant ls adequat i gaudi dels servicis pblics destinats a este fi.

4. Avaluar les necessitats personals relacionades amb els distints aspectes de la motricitat: Condici fsica, habilitat motriu, estructura corporal, expressi, relaci i comunicaci interpersonal.

5. Planificar, a partir de lavaluaci de lestat inicial, la millora i manteniment de la seua condici fsica i habilitat motriu, per mitj de lelaboraci i posada en prctica un programa dactivitat fsica i salut, que contribuint a satisfer les seues necessitats, constitusquen un mitj idoni per a disfrutar activament del temps doci.

6. Incrementar les seues possibilitats dexecuci i rendiment, desenrotllant les seues capacitats fsiques i daprenentatge motor, perfeccionant les seues habilitats motrius, adoptant actituds de responsabilitat i autoexigncia, i mostrant autonomia en el procs del propi desenrotllament motor.

7. Participar, amb independncia del nivell dhabilitat aconseguit, en activitats fsiques i esportives, cooperant en les tasques dequip, respectant i valorant els aspectes de relaci que tenen estes activitats i mostrant actituds de no discriminaci.

8. Organitzar i participar en activitats fsiques com a recurs per a ocupar el temps lliure i doci, valorant els aspectes socials i culturals que porten associades.

9. Resoldre situacions motrius esportives, donant prioritat a la presa de decisions i utilitzant elements tcnics apresos en letapa anterior.

10. Dissenyar i realitzar activitats fsic esportives en el medi natural, valorant la importncia del respecte al medi ambient i demostrant actituds que contribusquen a la seua conservaci.

11. Adoptar una actitud crtica davant de les prctiques que tenen efectes negatius per a la salut individual i collectiva, respectant el medi ambient i realitzant aportacions personals que afavorisquen la seua conservaci i millora.

12. Utilitzar i valorar la capacitat expressiva del cos i el moviment en diverses manifestacions artstiques i culturals, com a mitj de comunicaci i expressi creativa, apreciant criteris esttics, personals i culturals.

13. Dissenyar i practicar, en xicotets grups, composicions amb base o sense musical, com a mitj dexpressi i de comunicaci.

14. Utilitzar i valorar les tcniques de relaxaci com un mitj de coneixement i desenrotllament personal i de millora de la disposici fsica i mental per a actuar amb equilibri en les distintes situacions de la vida diria.

6.- OBJECTIUS DIDCTICS (DE CURS).

Tercer dESO

1. Avaluar les diferents capacitats implicades en lactivitat fsica. Conixer instruments davaluaci de la condici fsica.

2. Millorar la seua condici fsica, acostant-se als valors normals per a la seua edat, sexe i entorn.

3. Ser conscient de quina s la seua condici fsica. Valorar la importncia duna adequada condici fsica.

4. Conixer qu s la resistncia: classificaci, mtodes dentrenament, control de la intensitat a travs de la freqncia cardaca i respiratria, efectes sobre la salut.

5. Crrer de forma ininterrompuda i a un ritme raonable durant un llarg perode de temps.

6. Adquirir la capacitat de sacrifici inherent a la prctica de la resistncia.

7. Conixer qu s la flexibilitat: classificaci, mtodes dentrenament, efectes sobre la salut.

8. Valorar els efectes positius que produx la prctica dactivitats fsiques en la salut.

9. Conixer com es realitza un calfament general i un especfic: parts, caracterstiques, exercicis.

10. Planificar i executar correctament un calfament general i especfic.

11. Valorar la necessitat de realitzar un correcte calfament abans de la prctica esportiva.

12. Conixer qu s lorientaci: formes dorientar-se, el mapa, la carrera dorientaci.

13. Realitzar un recorregut dorientaci amb lajuda dun mapa.

14. Reconixer la importncia de latenci i conservaci del medi natural.

15. Conixer el handbol: origen, com es juga, reglament, tcnica i tctica

16. Dominar els elements tcnics ms bsics del handbol

17. Desembolicar-se amb soltesa en la prctica del handbol, demostrant ser capa daplicar les habilitats especfiques adquirides a situacions de joc, reals o modificades, coordinant les accions prpies amb les de lequip, participant de manera cooperativa.

18. Acceptar les normes i regles del handbol, aix com el resultat dels seus jocs i competicions.

19. Acceptar les diferncies dhabilitat entre persones sense discriminaci per raons de sexe o capacitat fsica.

20. Realitzar amb soltesa jocs malabars.

21. Planificar i realitzar una exhibici dexercicis i jocs malabars en grup amb un suport musical.

Objectius complementaris

Conixer els aspectes culturals i socials relacionats amb lesport.

Analitzar i enjudiciar els factors culturals i socials que condicionen lexecuci i la valoraci que atorga la societat a les activitats fsiques i esportives.

Mantindre una actitud crtica davant de les diferents formes que lesport adopta en la societat.

Conixer les normes de seguretat i protecci en recorreguts dorientaci, tant en el medi natural com a urb.

Valorar la importncia de ladopci de mesures preventives en les prctiques de recorreguts dorientaci.

Quart dESO

1. Identificar i avaluar les diferents capacitats relacionades amb lactivitat fsica.

2. Millorar la seua condici fsica, acostant-se als valors normals per a la seua edat, sexe i entorn.

3. Ser conscient de quina s la seua condici fsica. Valorar la importncia duna adequada condici fsica.

4. Conixer com es realitza un calfament especfic: finalitat, efectes, parts, caracterstiques i exercicis.

5. Planificar i executar correctament un calfament especfic.

6. Valorar la necessitat de realitzar un correcte calfament abans de la prctica esportiva.

7. Conixer les modificacions de la freqncia cardaca en activitat i reps i la seua relaci amb les activitats adequades en termes de salut.

8. Utilitzar la freqncia cardaca per al control de la intensitat de lesfor.

9. Valorar la importncia que t el control de la intensitat de les activitats fsiques per a una prctica saludable

10. Conixer qu s la fora: classificaci, mtodes dentrenament, efectes sobre la salut.

11. Conixer els principis dintensitat, continutat i progressi per a programar un treball de condicionament fsic.

12. Elaborar i posar en prctica un pla dentrenament de la resistncia aerbica i la flexibilitat.

13. Crrer de forma ininterrompuda i a un ritme raonable durant un llarg perode de temps.

14. Valorar els efectes positius que tenen per a la salut, la prctica regular dactivitats fsiques que impliquen la resistncia aerbica i la flexibilitat.

15. Conixer el bsquet: origen, com es juga, reglament, tcnica i tctica

16. Dominar els elements tcnics ms bsics del bsquet

17. Desembolicar-se amb soltesa en la prctica del bsquet, demostrant ser capa daplicar les habilitats especfiques adquirides a situacions de joc, reals o modificades, coordinant les accions prpies amb les de lequip, participant de manera cooperativa.

18. Acceptar les normes i regles del bsquet, aix com el resultat dels seus jocs i competicions.

19. Planificar i realitzar activitats dentrenament de bsquet

20. Acceptar les diferncies dhabilitat entre persones sense discriminaci per raons de sexe o capacitat fsica.

21. Ser capa de realitzar acrobcies i figures en grup.

22. Planificar i realitzar una exhibici dacrobcies en grup amb un suport musical.

23. Desenrotllar les actituds de cooperaci i participaci, augmentant la sensibilitat artstica i la creativitat.

24. Participar de forma activa en la realitzaci dhabilitats gimnstiques i activitats fisicoesportives.

25. Conixer el Frisbee: origen, modalitats, tcniques.

26. Dominar distints llanaments, recepcions i jocs de Frisbee.

27. Desembolicar-se amb soltesa en la prctica de jocs de Frisbee, demostrant ser capa daplicar les habilitats especfiques adquirides a situacions de joc, coordinant les accions prpies amb les de lequip, participant de manera cooperativa.

28. Acceptar les normes i regles dels jocs de Frisbee, aix com els en resultats.

29. Conixer com realitzar una orientaci precisa: la brixola, lescala i el talonamiento.

30. Realitzar un recorregut dorientaci amb lajuda duna brixola i dun mapa.

31. Reconixer la importncia de latenci i conservaci del medi natural.

32. Respectar el material i les installacions. Utilitzar-los adequadament

Objectius complementaris

Conixer la postura corporal correcta en les distintes activitats quotidianes. Analitzar els mals hbits i la forma de corregir-los.

Valorar la importncia devitar actituds posturals inadequades.

Conixer els elements a tindre en compte en la planificaci i organitzaci de campionats esportius.

Planificar i organitzar uns campionats esportius en el centre.

Mantindre una actitud crtica davant de les diferents organitzacions que regulen la prctica de lesport.

Conixer els factors econmics, poltics i socials que condicionen lexecuci i la valoraci social de les activitats fsiques i esportives.

Analitzar i enjudiciar els factors econmics, poltics i socials que condicionen lexecuci i la valoraci social de les activitats fsiques i esportives.

Mantindre una actitud crtica davant dels fenmens socioculturals associats a les activitats fsiques i esportives.

Aprendre a realitzar nucs

Conixer les tcniques bsiques de seguretat en les activitats realitzades en el medi natural.

7.- CONTINGUTS

Segons el Decret 112/2007, de 20 de Julio (DOGV nm. 5562 de 24 de Julio 2007) lEducaci Fsica en letapa dEducaci Secundria Obligatria ha de tindre els continguts segents:

Tercer curs

Bloc 1. Condici fsica i salut

a) El calfament especfic. Caracterstiques. Pautes per a preparar-ho.

b) Capacitats fsiques relacionades amb la salut: resistncia, fora, velocitat i flexibilitat.

c) Classificaci i mtodes de millora de les capacitats fsiques.

d) Efectes del treball de resistncia aerbica i flexibilitat sobre el concepte de salut.

e) Els processos dadaptaci a lesfor.

f) Fonaments bsics per a una dieta equilibrada i la seua planificaci.

g) Preparaci i posada en prctica de calfaments especfics.

h) Aplicaci de sistemes especfics de millora de la resistncia general.

i) Aplicaci de sistemes especfics de millora de la flexibilitat.

j) Prctica dactivitats gimnstiques suaus.

k) Anlisi dels hbits propis de lalimentaci.

l) Elaboraci de dietes equilibrades i saludables.

m) Reconeixement de lefecte positiu que la prctica dactivitat fsica t sobre lorganisme.

n) Valoraci positiva de les repercussions que lactivitat fsica t sobre la prpia imatge corporal.

o) Valoraci dels efectes dactivitats de gimnstiques suaus.

p) Anlisi crtica dels hbits alimentaris. La dieta mediterrnia.

q) s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci para obtindre informaci sobre la salut i la condici fsica.

Bloc 2. Jocs i esports.

a) El factor qualitatiu del moviment: els mecanismes de percepci, decisi i execuci.

b) Aspectes tcnics, tctics i reglamentaris dels esports que han de practicar-se.

c) Els jocs i esports populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana.

d) Realitzaci dactivitats cooperatives i competitives dirigides a laprenentatge dels fonaments tcnics i tctiques dun esport collectiu.

e) Prctica dactivitats encaminades a laprenentatge dun esport individual, dadversari o collectiu.

f) Resoluci de conflictes per mitj de tcniques de dinmica de grup.

g) Investigaci, coneixement i prctica dels jocs i esports populars i tradicionals en la Comunitat Valenciana. Prctica correcta de modalitats de Pilota Valenciana, com el raspall i prctica amb paret, per ser ms senzilles. Concepte correcte de les restants modalitats.

h) Prctica de jocs del mn en relaci amb els jocs populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana.

i) Reconeixement del propi nivell de competncia en diferents activitats esportives respecte dun entorn de referncia.

j) Tolerncia i esportivitat per damunt de la busca desmesurada de resultats.

k) Valoraci del joc i lesport com a marc de relaci amb els altres i de foment de lamistat i camaraderia en lmbit personal, social i cultural.

l) Disposici favorable amb lautoexigncia i la superaci de les prpies limitacions.

Bloc 3. Expressi corporal

a) Coneixement de diferents manifestacions expressives: balls, danses, dramatitzacions.

b) Prctica dirigida a la presa de conscincia dels diferents espais utilitzats en lexpressi corporal.

c) Realitzaci de moviments globals i segmentaris amb una base rtmica.

d) La relaxaci. Prctica de diferents mtodes.

e) Realitzaci dactivitats rtmiques, destacant el valor expressiu.

f) Prctica de les danses del mn, en intercanvi cultural amb les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana.

g) Prctica de diferents manifestacions expressives.

h) Prctica dels balls de sal i danses modernes.

i) Actitud oberta, desinhibida i comunicativa en les relacions amb els altres.

j) Valoraci de la dansa com a element de relaci amb persones daltres cultures del mn.

Bloc 4. Activitats en el medi natural

a) Nocions bsiques especfiques sobre orientaci.

b) Normes de seguretat necessries per a la realitzaci de recorreguts dorientaci al mig urb i naturals.

c) Impacte de lactivitat fsica dins del medi natural: activitats que causen deteriorament o contaminaci i les que respecten lentorn.

d) Adquisici de tcniques bsiques dorientaci: lectura de mapes i realitzaci de recorreguts dorientaci.

e) Aplicaci de les tcniques de Primers auxilis en el medi natural.

f) Identificaci del paisatge de lentorn i de la Comunitat Valenciana, a partir de la toponmia.

g) Acceptaci de les normes de seguretat i protecci en la realitzaci dactivitats dorientaci.

h) Valoraci del paisatge i de la toponmia com a part de la singularitat del patrimoni natural i cultural de la Comunitat Valenciana.

Quart curs

Bloc 1. Condici fsica i salut

a) El calfament especfic. Efectes.

b) Capacitats fsiques relacionades amb la salut: fora, resistncia, velocitat i flexibilitat. Concepte. Manifestacions bsiques. Tipus dexercicis.

c) La postura corporal en les activitats quotidianes. Anlisi dels mals hbits i manera de corregir-los .

d) Efectes del treball de fora sobre lestat de salut.

e) Els espais per a la prctica de lactivitat fsica: lentorn i la Comunitat Valenciana. Espais, equipaments i installacions.

f) Nocions bsiques sobre els principals sistemes de millora de les capacitats fsiques.

g) Preparaci i posada en prctica de calfaments, prvia anlisi de lactivitat fsica que es realitza.

h) Condicionament de la fora, resistncia, velocitat i flexibilitat. Elaboraci dun repertori dexercicis de fora, resistncia, velocitat i flexibilitat.

i) Preparaci i posada en prctica dun pla de treball de la resistncia i la flexibilitat.

j) Investigaci dels espais, els equipaments i les installacions de lentorn.

k) Planificaci, realitzaci i control dun programa dentrenament autogen personal.

l) Determinaci del nivell de condici fsica respecte a un entorn de referncia en les diferents capacitats per mitj del coneixement i la utilitzaci de proves de test.

m) Presa de conscincia de la importncia devitar actituds posturals inadequades.

n) Presa de conscincia del propi nivell de condici fsica a fi destablir les prpies necessitats i possibilitats de desenrotllament.

o) Vigilncia entorn dels riscos que t lactivitat fsica, prevenci i seguretat.

p) Valoraci de les activitats de benestar per al descans adequat del cos i de la ment, lestadosaludable del cos i lalliberament de tensions.

q) s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per a obtindre informaci sobre la salut i la condici fsica.

Bloc 2. Jocs i esports. Qualitats motrius personals

a) Els esports dins de la societat actual: aspectes sociolgics, culturals i econmics.

b) El joc i lesport en el temps doci.

c) La competici dins de la prctica esportiva: el valor recreatiu afegit.

d) Realitzaci dactivitats encaminades a laprenentatge i al perfeccionament de lesport individual, dadversari o collectiu

e) Planificaci de propostes dactivitats aplicables als esports que es practiquen, i portar-les a la prctica de manera autnoma.

f) Prctica dactivitats individuals i collectives doci i recreaci.

g) Planificaci i organitzaci de campionats esportius.

h) Realitzaci dun treball crtic sobre el tractament meditic de les diferents modalitats esportives, gnere i lesport o altres temes dinters sociolgic.

i) Resoluci de conflictes en situacions reals de joc per mitj de tcniques de relaxaci i de dinmica de grup.

j) Cooperaci i acceptaci de les funcions atribudes dins duna tasca dequip.

k) Valoraci del joc i lesport com a mitjans daprenentatge i desenrotllament de qualitats fsiques, psicomotrius i socioafectives.

l) Apreciaci de les repercussions que la prctica habitual dactivitats fsiques-esportives tenen sobre la salut i qualitat de vida.

m) Inters per la procedncia del material esportiu utilitzat en el marc del comer just.

n) Coneixement i prctica de les diferents modalitats de Pilota Valenciana, amb especial atenci a les modalitats ms complexes de realitzaci dins de les prctiques desports populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana, com un mitj de gaudi i conservaci del patrimoni cultural de la nostra Comunitat.

Bloc 3. Expressi corporal

a) Directrius que han de seguir-se per a lelaboraci de dissenys coreogrfics.

b) Prctica dactivitats rtmiques amb una base musical.

c) Creaci duna composici coreogrfica collectiva amb el suport duna estructura musical, incloent-hi els diversos elements: espai, temps, intensitat.

d) Prctica de mtodes de millora de la relaxaci no treballats en el curs anterior.

e) Participaci en el treball en grup.

Bloc 4. Activitats en el medi natural

a) Aspectes generals que han de considerar-se en lorganitzaci dactivitats en el medi natural.

b) Relaci entre lactivitat fsica, la salut i el medi natural.

c) La seguretat com a premissa en la prctica dactivitats en el medi natural: materials i elements tcnics.

d) Perfeccionament i aplicaci de les tcniques dorientaci. Localitzaci de controls seguint la simbologia internacional.

e) Utilitzaci correcta dels materials i dels elements tcnics en activitats doci i recreaci en el medi natural.

f) Presa de conscincia de limpacte que tenen algunes activitats fsiques-esportives sobre el medi natural.

g) Valoraci de la seguretat fonamentada en el coneixement de les contingncies i els protocols de rescat, aix com en la bona condici fsica.

Primer Batxillerat

Els continguts, per mitj dels quals tractarem daconseguir les anteriorment esmentades capacitats sagrupen en els 3 grans blocs que marca la legislaci:

1. Condici fsica i salut

2. Jocs i esports

3. Expressi i comunicaci motriu

A continuaci desglossarem els dits blocs afegint en negreta aspectes que ens pareixen interessants i que tractarem en les diferents unitats didctiques que desprs reflectim en lapartat de seqenciaci i contextualitzaci

1. CONDICI FSICA I SALUT; els continguts que corresponen a este nucli sn:

a) avaluaci de les capacitats fsiques relacionades amb la salut Preparaci de proves daccs a IVEF, bombers, policia,...b) prctica de sistemes i exercicis per al desenrotllament de les capacitats fsiques. Condicionament fsic generalc) planificaci del treball de les capacitats fsiques relacionades amb la salut. Principis i factors a considerar. Elaboraci dun pla de condicionament fsicd) elaboraci i posada en prctica de manera autnoma dun programa personal dactivitat fsica i salut, atenent a la freqncia, intensitat, temps i tipus dactivitat. Sant Silvestre o Carreres popularse) acceptaci de la responsabilitat en el manteniment i/o millora de la condici fsica. Principis generals de lentrenament esportiu.f) els mecanismes dadaptaci de lorganisme a lactivitat fsica. S.G.A. i Llei del llindarg) indicadors de risc en activitat fsica i dadequaci desta. Valoraci de la influncia en la salut de la prctica de Activitats fsiques. Sobreentrenament. Vigorexiah) hbits socials i els seus efectes en lactivitat fsica i la salut: anlisi de la influncia de factors positius com a alimentaci adequada, descans, estil de vida, etc i de factors negatius com el sedentarisme, la drogoaddicci, el tabaquisme, etc.

i) Nutrici i activitat fsica: dieta equilibrada i aportaci energtica per a la realitzaci de Activitats fsiques. Anorexia-bulimia, orthorexiaj) Tcniques de relaxaci: aspectes terics i prctics, utilitzaci autnoma. Pla de relaxaci-respiraci2. JOCS I ESPORTS: els continguts que corresponen a este nucli sn:

a) aspectes socioculturals del joc i de lesport. Cultura i esport. Les relacions socials a travs de lesport: nivells de participaci, esport espectacle, violncia i esport, esport i civilitzaci doci. Lactivitat fsica en la societat actualb) perfeccionament dels fonaments tcnics i principis tctics dun esport practicat en letapa anterior.

c) activitat esportiva convencional: aspectes reglamentaris, tcnics i tctics dalgun esport recreatiu collectiu, desenrotllant lhabilitat especfica, avaluaci de requisits motors per a la seua prctica. Avaluaci de recursos necessaris i disponibles en lentorn per a la prctica esportiva convencional i institucionalitzada.

d) activitat esportiva alternativa: utilitzaci recreativa de diferents activitats fsiques, jocs i/o disciplines esportives, adaptaci i organitzaci destes al context sociocultural del centre, valoraci del joc i de lesport com a mitjans per a loci. Avaluaci dels recursos necessaris i disponibles en lentorn per a la prctica esportiva alternativa. Jocs malabars.e) prctica de tcniques especfiques dactivitats de pala i/o raqueta.

f) jocs i esports autctons. Indagaci i reconeixement de les formes culturals de carcter fsic practicades a la Comunitat Valenciana.

g) perfeccionament i profundizaje en una activitat en el medi natural. Escalada, senderisme, orientaci, activitats nutiques, barranquisme,...

h) planificaci i organitzaci dactivitats en el medi natural.

i) anlisi de les eixides professionals relacionades amb lactivitat fsica, per a oferir orientacions sobre futurs estudis en carreres universitries, en cicles formatius, i en relaci amb coneixements i especialitzacions de carcter docent, esportiu, artstic o recreatiu. FCCAFE, magisteri dEF, TAFAD, bombers,...j) valoraci de la incidncia de la prctica habitual dun esport en la salut.

3. EXPRESSI I COMUNICACI MOTRIU; els continguts que corresponen a este nucli sn:

a) el cos i el seu llenguatge: aspectes culturals i antropolgics, elements i recursos expressius. Valoraci de les seues possibilitats expressives i de comunicaci. Teatre de carrerb) activitats corporals de carcter expressiu: exploraci i exercitaci de les possibilitats expressives del cos i del moviment, utilitzaci dels elements dinmics (cos, veu, grup, espai, objectes) per a afavorir i desenrotllar la capacitat dexpressi, creativitat i comunicaci: Corda de botar , acrogimnasia i teatre de carrerc) elaboraci i representaci de composicions dinmiques i corporals, individuals o collectives, amb intenci expressiva i comunicativa. Corda de botar , acrogimnasia i teatre de carrerd) realitzaci dactivitats fsiques, utilitzant la msica com a fons i/o suport rtmic. Corda de botar , acrogimnasia i teatre de carrere) reconeixement del valor expressiu i comunicatiu de les activitats practicades. Assistncia a festivals de teatre de carrer de la localitat i proximitats.8.- ORGANITZACI, SELECCI I SEQUENCIACI DE CONTINGUTS

Els continguts seleccionats en cada unitat didctica sn els segents:

Tercer dESO

Primera avaluaci

Unitat didctica: El calfament especfic.

Unitat didctica: La resistncia.

Unitat didctica: La flexibilitat.

Unitat didctica: El Bsquet.

Segona avaluaci

Unitat didctica: El Voleibol I.

Unitat didctica: El Bdminton I.

Unitat didctica: Jocs i esports tradicionals I.

Tercera Avaluaci

Unitat didctica: Malabars.

Unitat didctica: Habilitats amb Cordes.

Unitat didctica: Orientaci I.

Unitat didctica: Dansa i Expressi Corporal.

Unitat didctica: La relaxaci I. RELAX.

Els CONTINGUTS MNIMS que els alumnes hauran dassimilar de les dites unitats didctiques al finalitzar el curs seran:

elaboraci de calfaments generals

prova dactivitat aerbica de 20

utilitzaci de les modificacions de FC i respiratria en activitats

anlisi del treball de resistncia i flexibilitat

utilitzaci de tcniques dorientaci

utilitzaci adequada dhabilitats especfiques i la seua avaluaci

aplicaci dhabilitats especfiques en esports avaluant la seua execuci

aplicaci del reglament dels esports treballats

coordinaci daccions prpies i les de lequip

realitzaci dactivitats expressives

acceptaci de diferncies dhabilitat sense discriminaci de cap tipus

manteniment de la higiene corporal individual i collectiva

construcci de material aplicat a jocs malabars i altres activitats

Quart dESO

Primera avaluaci

Unitat didctica: El calfament especfic.

Unitat didctica: Planificaci del treball de la condici fsica I.

Unitat didctica: La fora.

Unitat didctica: Hoquei.

Segona avaluaci

Unitat didctica: El Handbol.

Unitat didctica: Rugby.

Unitat didctica: Jocs i esports tradicionals II.

Tercera Avaluaci

Unitat didctica: Acrogym.

Unitat didctica: Orientaci II.

Unitat didctica: Dansa i Expressi Corporal II.

Unitat didctica: La relaxaci II. RELAX.

Els CONTINGUTS MNIMS que els alumnes hauran dassimilar de les dites unitats didctiques al finalitzar el curs seran:

realitzaci de calfaments generals i especfics

prova dactivitat aerbica de 25

control dactivitat fsica en la zona dactivitat

millora de capacitats fsiques i anlisi del seu grau dimplicaci

respecte al medi natural

utilitzaci correcta de les tcniques de relaxaci

coordinaci daccions prpies i les de lequip

participaci en esports aplicant reglament, tcnica i tctica

realitzaci de produccions artstiques

anlisi de factors econmics, poltics i socials dactivitats fsic esportives

acceptaci de diferncies dhabilitat sense discriminaci de cap tipus

manteniment de la higiene corporal individual i collectiva

construcci de material aplicat a jocs malabars i altres activitats

Primer de Batxillerat

Primera avaluaci

Unitat didctica: Les Qualitats Fsiques.

Unitat didctica: Alimentaci i Nutrici.

Unitat didctica: Planificaci del treball de la condici fsica II.

Unitat didctica: Futbol-Sala.

Segona avaluaci

Unitat didctica: El voleibol II.

Unitat didctica: El Beisbol.

Unitat didctica: El Bdminton II.

Tercera Avaluaci

Unitat didctica: Jocs i esports tradicionals II.

Unitat didctica: Expressi Corporal: Cordes.

Unitat didctica: Orientaci III.

Unitat didctica: La relaxaci III.Massatge.

Els CONTINGUTS MNIMS que els alumnes hauran dassimilar de les dites unitats didctiques al finalitzar el curs seran:

prova dactivitat aerbica de 30

disseny i realitzaci dun programa de condicionament fsic

perfeccionament de les tcniques en el medi natural i organitzaci dactivitats

utilitzaci de tcniques de relaxaci com a mitj de millora de salut

organitzaci i direcci dactivitats fsic esportives

perfeccionament dhabilitats especfiques desports mostrant eficcia tcnica i tctica en la resoluci de problemes de la seua prctica aplicant el reglament

elaboraci de composicions corporals basades en elements tcnics amb el propsit de transmetre

elaboraci de propostes crtiques per a millora de servicis en matria dEF

construcci de material aplicat a jocs malabars i altres activitats

9.- COMPETENCIES BSIQUES

Una competncia bsica s la forma en qu qualsevol persona utilitza els seus recursos personals (habilitats, actituds, coneixements i experincies) per a actuar de manera activa i responsable en la construcci del seu projecte de vida tant personal com social.

Les competncies bsiques seleccionades per la UE i el MEC sn huit:

1. Competncia en comunicaci lingstica

2. Competncia matemtica

3. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.

4. Tractament de la informaci i competncia digital

5. Competncia social i ciutadana.

6. Competncia cultural i artstica.

7. Competncia per a aprendre a aprendre.

8. Autonomia i iniciativa personal.

Les competncies bsiques vnen establides en el RD. 1631/2006 densenyances mnimes corresponents a lEducaci Secundria Obligatria.

Estes competncies sn comuns a tota lensenyana obligatria i constituxen, el fil conductor que permet considerar-la com una unitat.

La contribuci de la matria a ladquisici de les competncies bsiques s la segent:

La matria dEducaci fsica incidix en la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, esta matria proporciona coneixements i destreses sobre determinats hbits saludables que acompanyaran els jvens ms enll de letapa obligatria. Aportant criteris per al Manteniment i millora de la condici fsica associats a la salut. Daltra banda, collabora en un s responsable del medi natural a travs de les activitats fsiques realitzades en la naturalesa.

LEducaci fsica planteja situacions especialment favorables a ladquisici de les competncies social i ciutadana. Les activitats fsiques, prpies desta matria, sn un mitj efica per a facilitar la integraci i fomentar el respecte, al mateix temps que contribuxen al desenrotllament de la cooperaci, la igualtat i el treball en equip. La prctica i lorganitzaci de les activitats esportives exigixen lacceptaci de normes i reglaments que regixen les activitats esportives.

LEducaci fsica ajuda de forma destacable a la consecuci dautonomia i iniciativa personal, duna banda, satorga protagonisme a lalumnat en lorganitzaci dactivitats i, dun altre, lalumnat sala com a participant actiu davant de les diferents situacions proposades demostrant actituds dautonomia, superaci i autoexigncia.

Contribux tamb a ladquisici de la competncia cultural i artstica, a travs de la prctica de jocs i esports populars i tradicionals, lexpressi corporal com a element de creaci artstica sense oblidar els valors de lesport com a fenomen cultural i artstic com a executant i espectador.

LEducaci fsica ajuda a la consecuci de la competncia per a aprendre a aprendre a loferir recursos per a la planificaci de determinades activitats fsiques a partir dun procs dexperimentaci, permetent que lalumnat siga capa de regular el seu propi aprenentatge i prctica de lactivitat fsica en el seu temps lliure, de forma organitzada.

A ladquisici de la competncia en comunicaci lingstica la matria contribux, com la resta, oferint una varietat dintercanvis comunicatius i a travs del vocabulari especfic que aporta.

10- INTRODUCCI A LA NOSTRA INTERVENCI DIDCTICA: ESTRATEGIES I METODOLOGIA.

Les nostres intervencions en la programaci a travs de laplicaci dUD consistiran a definir la lnia pedaggica que seguirem al llarg del procs educatiu dENSENYANA /APRENENTATGE, ser significatiu, constructivista i funcional, reunint per a aix una srie de requisits:

partir dels aprenentatges que ja possex lalumne

atendre a la diversitat dels alumnes i adaptaci a les diferncies individuals

buscar la interdisciplinarietat dels aprenentatges, relacionant-los amb altres rees

plantejar les tasques als alumnes provocant incertesa i curiositat per conixer el seu desenrotllament (dissonncia cognitiva)

establir un clima positiu, tenint en compte que manifestacions deste afavorixen laprenentatge: relacions cordials, coneixement de resultats, consells i nims,...

atenci a les necessitats educatives especials

utilitzar frmules de conduir la classe buscant aconseguir els dos objectius principals com sn:

a) que lensenyana siga PARTICIPATIVA i on tots vullguen participar, tots vullguen ser protagonistes de lacci

b) i que siga EMANCIPATIVA, ensenyant a lalumne a prendre decisions, per mitj de les quals formara el seu itinerari personal en la vida, en la qual, desprs dun procs danlisi de totes les variables, decidir el seu cam que sha de seguir.

10.1.- PRINCIPIS METODOLGICS.

Les orientacions per a lensenyana aprenentatge assenyalen diverses possibilitats metodolgiques i dacci didctica que es deduxen dels principis psicopedaggics (el com del procs daprenentatge) en els que sha inspirat o basat ladministraci autonmica de la Comunitat Valenciana en el disseny curricular: APRENENTATGE SIGNIFICATIU i FUNCIONAL.

El departament dEducaci Fsica es referix a la metodologia duna forma ms genrica, la qual ens servir com a referncia per a les nostres ensenyances: funcionalitat, interacci, constructivisme, autonomia...

Amb el criteri de seguir una procs densenyana/aprenentatge en qu lalumne aprenga a conixer-se millor, buscarem que lalumne aprenga a aprendre, per mitj duna ensenyana activa en qu es mobilitzen les seues capacitats de percepci, cognici, decisi i execuci. Tendirem a concedir a lalumne cada vegada ms nivells de responsabilitat i que tom decisions que estiguen dacord amb les seues capacitats i possibilitats.

Dins de la metodologia basada en el constructivisme aplicarem mtodes fixant-nos ms en el propi procs que en el en resultat, sense menysprear-ho. Aplicarem, seguint un plantejament eclctic una metodologia, o una altra segons les necessitats del moment, b siguen les basades en la instrucci directa o en les basades en lensenyana per mitj de la busca i el descobriment, i, si fra possible (que ho s) tendint a plantejaments metodolgics basats en la creativitat i, per a aix, utilitzarem estratgies apropiades a cada necessitat (analtiques o globals i les seues variants), seguint esquemes daprenentatge significatiu.

Daix es deriva que considerem encertats tots els estils densenyana (des del comandament directe a la resoluci de problemes) en funci de la tasca, i segons les necessitats (s necessari tindre en compte que en ensenyana de la tcnica funcionen millor estils relacionats amb la instrucci directa, aix com en situacions en qu la seguretat de lalumne depenga duna correcta execuci del gest o haja que seguir pautes concretes de seguretat). No obstant aix, com ressaltem durant tota la programaci el procs densenyana es caracteritza per ser emancipatori i per la seua busca de dotar lalumne dautonomia.10.2.- ESTRATGIAS DIDCTICAS.

El COM ensenyar constituir un dels elements ms complexos de la nostra proposta de programaci, alhora que un dels ms conflictius en la mesura que, en ell, coincidixen dos drets bsics:

el de lalumne a rebre una educaci de qualitat, i per tant, prou coherent i coordinada

i el del professor a lhora de triar els mtodes que, des del seu propi estil i professionalitat, considera idonis per a complir la seua tasca com a docent

La metodologia, en general, estar dissenyada de tal forma que lalumne:

reflexione ms sobre el PERQU i el PER A QU de les activitats que realitza i que tinga un major autoconeixement i autoafirmaci de si mateix, i un major coneixement del procs i del resultat. Per a aix, ens basarem en el coneixement de la situaci de partida i del progrs desenrotllat per lalumne, fent que valore els seus propis progressos i del grup, adoptant-los com propis i com a forma i mtode de treball.

Que la collaboraci i la cooperaci siga una constant en tots els aspectes de la seua vida

Que siga capa de comprendre que lexercici t un principal objectiu: aconseguir hbits dhigiene i de salut alhora que sha de realitzar amb uns certs criteris de seguretat

Perqu lalumne puga arribar a les anteriors peculiaritats assenyalades, la present PROGRAMACI, presentar les segents caracterstiques:

FLEXIBLE: ens ajustarem a nivells personalitzats, fugint de models i alumnes tipus. No se separaran els alumnes per nivells de capacitat o sexe. En el pla de condici fsica, lexigncia ser aquella que estiga a labast de lalumne i sempre dins de les seues capacitats.

ACTIVA: lalumne ser lautntic protagonista i les classes estaran dirigides perqu puga responsabilitzar-se de la seua prpia tasca i que sarriben a complir les premisses segents:

a) Assignaci de tasques en la prpia classe

b) Assignaci de tasques perqu la prctica de lexercici fsic es prolongue ms enll del centre educatiuc) Que aprenga a ser autnom en la programaci i direcci de la seua activitat

PARTICIPATIVA: fomentar les activitats que promouran lorganitzaci de grups, tant en nivells dorganitzaci com de participaci dexercici fsic

INTEGRADORA: els nivells dexigncia estaran basats en el progrs motriu, en la participaci activa i en els coneixements terics apresos, tenint sempre present el seu punt de partida i els objectius mnims establits pel departament. Este seguiment i avaluaci es realitzar sempre com a referncia a la norma i al criteri

GRATIFICANT: hem de fomentar una actitud positiva davant del procs educatiu, obtenint majors xits si aconseguim que lalumne gaudi del que est fent i no ho considere com un trmit ms en el seu pas per la vida

10.3 TCNIQUES DENSENYANA EN LES DIFERENTS U.D.

Per al desenrotllament de les distintes Unitats Didctiques, seguirem les pautes segents:

Presentaci dels continguts. Es realitzaran al comenament de cada UD, seguint els passos segents:

a) Presentaci dobjectius i continguts i criteris davaluaci

b) Motivaci dels alumnes cap al tema

c) Avaluaci dels coneixements previs del tema

Anlisi dels continguts, on desenrotllarem els continguts de la UD, utilitzant per a aix activitats de:a) Desenrotllament de continguts

b) De refor de continguts bsics

c) Dampliaci de continguts

Realitzaci dactivitats de sntesi de continguts aix com de generalitzaci i transferncia daprenentatges. Segons el tipus de continguts que anem a treballar, informarem dels requisits i tipus dactivitats daprenentatge:

a) Continguts conceptuals: sn ms terics i per a aix es necessitaran activitats de representaci simblica de fets i fenmens diversos (30 % del total)

b) Continguts procedimentals: precisaran activitats prctiques i de representaci en acci i hauran de ser apresos en contextos i situacions molt variades (40 % del total)

c) Continguts actitudinals: requeriran activitats de valoraci, observaci i imitaci de models, intercanvi dopinions (30 % del total)

11.- AVALUACI

11.1. NORMES GENERALS. APLICACI DE CRITERIS I MOMENTS DAVALUACI.

Lavaluaci es concep com un procs que ha de dur-se a terme de forma contnua i personalitzada que t com a objecte tant els aprenentatges dels alumnes com els propis processos densenyana. En este sentit hem de tindre clar que savaluar:

la prctica docent: valorant si els mitjans i els mtodes proposats sn adequats per al desenrotllament de les diferents Unitats Didctiques, qestionant, de la mateixa manera, ladequaci de lactitud durant el procs aix com la influncia que exercix el professor durant els aprenentatges

avaluaci del procs densenyana aprenentatge: que es dur a terme en 3 moments:

Inicial: per a saber el punt de partida o coneixements previs dels alumnes

Formativa: per a obtindre informaci relativa a com es desenrotlla el propi procs i poder realitzar les correccions oportunes

Sumativa: al final de cada Unitat Didctica, de cada avaluaci i de cada curs, on sarreplegar informaci sobre el grau de consecuci dels objectius.

Queda clar, per tant, que lavaluaci s quelcom consubstancial al procs educatiu i que es produx unit al desenrotllament de cada Unitat Didctica, aspecte que hem daclarir als nostres alumnes, perqu tinguen clar que lavaluaci no es produx en moments concrets de cada avaluaci, normalment a finals de cada una delles, sin que es realitza en tot moment i per mitj de diversos instruments de qu lalumne tindr un coneixement exhaustiu ja des de principi de curs (en relaci amb els percentatges que saplicaran en funci de lorientaci dels objectius) i, al comenament de cada Unitat Didctica, dels diferents criteris o capacitats terminals, aix com els diversos instruments davaluaci i la seua repercussi en la nota final.

Quant a la nota final, els alumnes en esta etapa educativa sn cada vegada ms conscients de la repercussi que esta pot tindre en el seu futur acadmic i professional, per la qual cosa considerem imprescindible el que tots estos aspectes de la programaci queden clars des del mateix inici de curs, per la qual cosa considerem interessant el proporcionar als alumnes (i millor als seus pares o representants) un informe de programaci inicial, en qu sels informe, de manera esquemtica de:

Unitats Didctiques que es desenrotllaran en el curs

Percentatges en funci dobjectius

Criteris davaluaci

Instruments davaluaci

Moments davaluaci

Necessitats de material

Per la nostra part, considerem que els percentatges daplicaci en funci dels objectius tindran els valors de:

30 % per a continguts dmbit conceptual

40 % per a continguts dmbit procedimental

30 % per a continguts dmbit actitudinal

Tenint en compte que per a ser aplicables estos percentatges sha daconseguir o superar el 50 % de cada un dells. Per aix, ser molt important determinar els criteris clars davaluaci, que vindran marcats per les orientacions generals, anteriorment citades i que, a efectes prctics seran desglossats en capacitats terminals i obtinguts pels segents.

11.2. CRITERIS DAVALUACI

El Decret 112/2007, de 20 de Juliol (DOGV nm. 5562 de 24 de Juliol 2007) establix els segents criteris davaluaci:

Tercer curs

1. Relacionar les activitats fsiques amb els efectes que produxen en els diferents aparells i sistemes del cos hum, especialment amb aquells que sn ms rellevants per a la salut.

2. Incrementar els nivells de resistncia aerbica, flexibilitat i fora resistncia a partir del nivell inicial, al participar en la selecci de les activitats i exercicis en funci dels mtodes dentrenament

propis de cada capacitat.

3. Realitzar exercicis de condicionament fsic atenent a criteris dhigiene postural com a estratgia per a la prevenci de lesions.

4. Reflexionar sobre la importncia que t per a la salut una alimentaci equilibrada a partir del clcul de la ingesta i el gasto calric, basant-se en les racions diries de cada grup daliments i de les activitats diries realitzades.

5. Resoldre situacions de joc redut dun o ms esports collectius, entre ells, els populars i tradicionals de la Comunitat Valenciana, aplicant els coneixements tcnics, tctics i reglamentaris adquirits.

6. Realitzar balls, incloent-hi les danses tradicionals de la Comunitat Valenciana, per parelles o en grup, amb respecte i desinhibici.

7. Completar una activitat dorientaci, respectant les normes de seguretat, preferentment en el medi natural de lentorn i de la Comunitat Valenciana, amb lajuda dun mapa.

8. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma cooperativa i amb sentit crtic per a obtindre informaci relacionada amb lEducaci fsica i per a establir intercanvi dopinions amb lalumnat daltres centres docents.

Quart curs

1. Planificar i posar en prctica calfaments autnoms respectant pautes bsiques per a la seua elaboraci i atenent a les caracterstiques de lactivitat fsica que es realitzar.

2. Analitzar els efectes beneficiosos i de prevenci que el treball regular de resistncia aerbica, de flexibilitat i de fora resistncia suposen per a lestat de salut.

3. Dissenyar i dur a terme un pla de treball duna qualitat fsica relacionada amb la salut, incrementant el propi nivell inicial, a partir del coneixement de sistemes i mtodes dentrenament.

4. Resoldre supsits prctics sobre les lesions que es poden produir en la vida quotidiana, en la prctica dactivitat fsica i en lesport, aplicant unes primeres atencions.

5. Manifestar una actitud crtica davant de les prctiques i valoracions que es fan de lesport i del cos a travs dels diferents mitjans de comunicaci.

6. Resoldre situacions en diferents jocs i esports, especialment de les modalitats ms complexes de la Pilota Valenciana, aplicant els coneixements tcnics, tctics i reglamentaris adquirits.

7. Participar en lorganitzaci i posada en prctica de tornejos en qu es practicaran esports i activitats fsiques realitzades al llarg de letapa, incloent-hi els jocs i esports populars de la Comunitat Valenciana.

8. Participar de forma desinhibida i constructiva en la creaci i realitzaci dactivitats expressives collectives amb suport musical.

9. Utilitzar els tipus de respiraci i les tcniques i mtodes de relaxaci com a mitj per a la reducci de desequilibris i lalleugeriment de tensions produdes en la vida quotidiana.

10. Usar les tecnologies de la informaci i la comunicaci de forma cooperativa i amb sentit crtic per a obtindre informaci relacionada amb lEducaci fsica i per a establir intercanvi dopinions amb lalumnat daltres centres docents.

Primer Batxillerat

El Decret Decret 102/2008, d11 de juliol (DOGV nm. 5806 de 15 de Juliol 2008) establix els segents criteris davaluaci:

1. Elaborar i posar en prctica de manera autnoma proves de valoraci de la condici fsica orientades a la salut. Per mitj deste criteri es pretn comprovar que lalumnat s capa davaluar per si mateix el seu nivell de condici fsica inicial, fonamentalment en aquelles qualitats fsiques directament relacionades amb la salut, s a dir resistncia aerbica, fora-resistncia i flexibilitat.

Lalumnat preparar cada prova, lexecutar i registrar el resultat, obtenint aix la informaci necessria per a iniciar el seu propi programa dactivitat fsica i salut.

2. Realitzar de manera autnoma un programa dactivitat fsica i salut, utilitzant les variables de freqncia, intensitat, temps i tipus dactivitat.

A travs deste criteri savaluar lelaboraci dun programa dactivitat fsica per a la millora de la condici fsica, organitzant els components de volum, freqncia i intensitat de forma sistemtica durant un perode de temps, i adaptant-los al tipus dactivitat fsica triada. Desta manera, es comprovar lincrement del nivell de la condici fsica respecte a lestat de forma inicial i tamb el procs que ha portat a la millora. Aix mateix, es podr valorar en el programa ls autnom de tcniques de relaxaci.

3. Organitzar i dirigir una activitat de carcter fisicorecreativa per a locupaci del temps lliure, avaluant els recursos disponibles en el centre i en lentorn del mateix.

Este criteri permet valorar la participaci en lorganitzaci dactivitats fsiques atenent a criteris organitzatius bsics, tals com la utilitzaci racional de lespai, ls del material i el seu control, la participaci activa, el disseny de normes i el seu compliment o la conducci de les activitats.

4. Haver perfeccionat les habilitats especfiques corresponents a un esport, mostrant eficcia, tcnica i tctica, en la resoluci dels problemes que planteja la seua prctica.

Amb este criteri es pretn comprovar si els alumnes han aconseguit un nivell dhabilitat motriu especfica que els permeta desembolicar-se amb autonomia i amb una certa eficcia en un determinat esport, dentre els que es practiquen en el seu entorn, que responga a les seues caracterstiques particulars i motivacions personals.

5. Utilitzar tcniques especfiques de les activitats en el medi natural, organitzar i realitzar activitats en ell, de baix impacte ambiental.

Amb este criteri es valoraran dos aspectes complementaris. Duna banda, lalumnat realitzar una activitat fsica en el medi natural, preferentment fora del centre, aplicant les tcniques deixa activitat. Daltra banda, identificar els aspectes necessaris per a portar-la a cap, com larreplega dinformaci sobre lactivitat (lloc, duraci, preu, clima...), el material necessari o el nivell de dificultat.

6. Elaborar, de manera individual o collectiva, composicions corporals basades en els elements tcnics de les manifestacions expressives (mim, dansa, dramatitzaci, etc.) amb el propsit de transmetre un missatge als altres.

Lobjectiu deste criteri s avaluar la participaci activa en el disseny i execuci de composicions corporals collectives, en les que es valorar loriginalitat, lexpressivitat, la capacitat de seguir el ritme de la msica, el comproms, la responsabilitat en el treball en grup i el seguiment del procs delaboraci de la composici.

7. Utilitzar de manera autnoma alguna tcnica de relaxaci, mostrant una actitud favorable al seu ocupaci com a mitj per a millorar la salut fsica, mental i social.

Amb este criteri es pretn comprovar si shan adquirit els coneixements i lhabilitat necessaris per a emprar autnomament alguna tcnica de relaxaci, i si sha desenrotllat una actitud favorable cap a la seua utilitzaci basada en el reconeixement de la seua funcionalitat.

8. Elaborar propostes crtiques per a la millora dels servicis que, en matria deducaci fsica, presta la societat, buscant una major oportunitat daccs als mateixos per a si i els seus conciutadans. Amb este criteri es pretn comprovar si els estudiants han desenrotllat una actitud crtica respecte als aspectes socials de les activitats fsiques i esportives i sn capaos de, a partir duna avaluaci prvia de loferta social, plantejar suggeriments i alternatives prpies per a millorar els servicis que, en esta rea, es desenrotllen en el seu municipi.

9. Utilitzar les taules de composici dels aliments i del gasto energtic per a elaborar una dieta adequada a la realitzaci sistemtica duna determinada activitat fsica, tenint en compte les variables dedat, sexe i constituci corporal.

Amb este criteri es pretn comprovar si els alumnes han adquirit conscincia de les exigncies nutricionals que comporta la prctica sistemtica dexercici fsic i si possexen els coneixements necessaris que els permeten regular la seua alimentaci, de manera convenient, atenent a les seues caracterstiques personals i al seu nivell dactivitat fsica.

11.3. INSTRUMENTS DAVALUACI.

Els instruments davaluaci, els quals aniran caracteritzats per realitzar-se duna manera el ms sistemtica, objectiva i al mateix temps fcil daplicar, i que utilitzarem per a saber el lloc aconseguit en els objectius proposats, bsicament, sn els segents:

llistes dobservaci

diaris de camp

treballs terics

llistes de control

valoraci de construcci de material

composicions individuals

composicions grupals

qestionaris terics

comentaris de text

registres anecdtics

En relaci amb a ens agradaria ressaltar 3 aspectes principals:

1. insistir en este aspecte que tots els aspectes avaluables perqu hi haja una valoraci positiva en lavaluaci han de superar el 50 %.2. importncia del diari de camp com a instrument davaluaci, que ser individual per a cada alumne i que es presentar per a la seua avaluaci al final de cada unitat didctica. El format ser individualitzat, per en ell han daparixer elements com a nom de la UD., data i sessi, objectius didctics, organitzaci de la classe, relaci dactivitats, proposta dalternatives, valoraci personal i observacions.

3. en el cas dexecucions tcniques, en la mesura de les nostres possibilitats (per si s possible sempre) gravarem els dits treballs dels alumnes en vdeo, principalment per 2 raons principals:

s una font imprescindible a lhora de resoldre qualsevol reclamaci o dubte per part dels alumnes

la 2a ra, i ms important s que, si no ho fem es perden una quantitat enorme de treballs valuosos (i que a pesar de sensacions inicials de timidesa) sn el resultat duna gran dedicaci de temps i hores per part dels nostres alumnes, i, dels quals, ells sn els primers a mostrar-se orgullosos.

Daltra banda, amb el desig dintroduir la nostra assignatura dins del mn tecnolgic, considerem interessant, el traslladar totes les nostres anotacions (procedents de registres anecdtics, llistes dobservaci, qestionaris,...) tan rpid com siga possible a un full de clcul (xcel o semblant), per 2 raons importants:

objetivizar el mxim possible el procs davaluaci

permetre el disposar per al futur duna font de dades, accessible i fiable, perqu lexperincia ens demostra que altres fonts acaben desapareixent (Llibretes de notes)

Aix mateix, i entroncant amb la preparaci dels nostres alumnes amb el mn de les noves tecnologies, considerem interessant el mecanisme de presentar treballs, revisar plans individualitzats de condicionament fsic, diaris de camp, etc,... aix com consultes sobre els diferents aspectes tractats en la programaci, via correu electrnic, la qual cosa ens afavorir la correcci a ms de constituir-se en una font destalvi de paper, com a mesures ecolgiques amb qu el departament se solidaritza. Esta opci davaluar ens possibilitar aix mateix el concretar:

data i hora de presentaci dels diferents treballs

origen del treball, evitant fraus i cpies, facilitant la labor de comparaci entre originals

Com que no sutilitza cap llibre, el tractament de materials i aspectes conceptuals els realitzem en apunts o fotocopies. Aquestes les facilitarem mitjanant la pgina web del centre o el blog del professor. Lalumnant amb problemes per accedir als documents podr demanar-los en altres formats, ja siguen digitals amb un disc dur extern, o en fotocopies.

11.4. AVALUACI DOBJECTIUS REALITZATS FORA DEL CENTRE

Les activitats realitzades fora del centre no sn excursions i presenten el mateix procs davaluaci que les realitzades en linterior del centre. Els alumnes que per alguna ra no participen prcticament destes activitats hauran de realitzar un treball teric relacionat amb el tema

11.5. PROVA EXTRAORDINARIA DE SETEMBRE

Els alumnes que no hagen tingut resultats positius durant el curs hauran de realitzar la prova extraordinria de setembre, en la que, hauran de realitzar:

un qestionari de preguntes verdader / fals o b de preguntes de reposades curtes sobre aspectes tcnics, tctics i reglamentaris sobre els esports i activitats practicats el curs

realitzaci prctica de determinats elements pertanyents a activitats esportives i recreatives realitzats durant el curs

elaboraci duna seqncia de carcter rtmic utilitzant diversos materials (cordes, crcols, piques,...) en funci del curs

11.6. ALUMNAT AMB LA ASSIGNATURA PENDENT

Els alumnes amb lassignatura pendent de cursos anteriors, tindran aprovada la dita assignatura en el cas que aproven la 1a i 2a avaluaci del curs actual (per exemple, un alumne de 4t dESO amb lassignatura dEducaci Fsica de 3r pendent laprovar en el cas que aprove la 1a i 2a avaluaci de 4t).

12.- ATENCI A LA DIVERSITAT. PLANTEJAMENT GENERAL

En la present programaci el tractament de la diversitat est sempre present i basat en el programa. Partim de la base que cada alumne s UN MN. Per aix, intentem que laprenentatge siga individualitzat, de manera que cada un presente la seua prpia progressi.

Els alumnes amb necessitats educatives especials tindran la possibilitat dadaptar els tres tipus de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) a les seues necessitats especfiques, amb la supervisi del professor. En la major part de les tasques que proposem shan utilitzat materials i reglamentacions adaptades a una concepci menys competitiva i ms recreativa de lactivitat fsica, per la qual cosa tots els alumnes poden participar sense importar en excs el nivell dexecuci motriu.

Els continguts procedimentals poden ser realitzats per la totalitat dels alumnes segons la seua capacitat, excepte aquells els que per prescripci facultativa siga aconsellable que no realitzen exercici fsic (o facetes concretes deste). Com a docents tenim en compte que la qualitat del moviment que sexigir a lalumne, ha de ser en funci de la seua capacitat i no un tema de rendiment esportiu.

De la mateixa manera que lATENCI A LA DIVERSITAT, pareix orientar-nos a alumnes amb problemes, carncies i discapacitats, eventuals o permanents, en el nostre plantejament tamb estan contemplats aquells alumnes que per aprenentatges previs, condici fsica destacada o capacitats per damunt de la mitjana, necessiten un tractament particular que apareix reflectit en lArticle 43 de la LLEI ORGNICA 10/2002,de 23 de desembre, de Qualitat de lEducaci., (publicat el Dimarts 24 desembre 2002 BOE nm.307 ) mentres que els articles 44 a 48 socupen dels alumnes amb necessitats educatives especials. Intentarem, per a intentar que el procs daprenentatge siga significatiu per a ells, latendre les caracterstiques particulars destos alumnes amb la utilitzaci destratgies com lassignaci de tasques o la resoluci de problemes.s freqent en les classes dEducaci Fsica el trobar-nos amb alumnes amb problemes puntuals o crnics que els dificulten o impedixen un seguiment normal de lassignatura dEducaci Fsica. La majoria de problemes que ens anem a trobar sn de tipus puntual com a indisposicions, refredats, xicotetes lesions, normalment ocasionades fora de lmbit educatiu. En estos casos, com ja hem reflectit en les 10 normes de lassignatura dEducaci Fsica, lalumne haur de realitzar en el classe el respectiu DIARI DE CAMP. Per a problemes crnics, en la primera sessi de classe passarem als nostres alumnes una fitxa individual i a la que donarem la major privacitat possible, per a obtindre informaci dalgun problema important dins del nostre grup dalumnes, i, davant daix, actuar en conseqncia.

Podem trobar:

1. Alumnes que presenten dificultats daprenentatge superiors a les de la resta del grup, com s el cas, cada vegada ms freqent, dalumnat immigrant amb problemes de comprensi i expressi de les 2 llenges oficials de la Comunitat Valenciana, als que intentarem amb ajuda dels seus tutors i coordinador del Grup dAlumnes amb NEE dintentar afavorir la seua tasca, sobretot a lhora de presentar treballs escrits, controls,...

2. Alumnes que mostren deficincies de tipus motor, sensorial, intellectual i/o social, capaos daprendre els mateixos continguts que els altres, encara que han de facilitar-lils recursos materials i adaptacions curriculars de diferent ndole: adaptaci en els objectius de lrea dEducaci fsica, adequaci dels continguts (prioritzaci, seqenciaci i/o temporalitzaci), ajustos en lavaluaci

3. Alumnes lesionats o que patixen malalties crniques (asma, diabetis, etc.) i, conseqentment, un desavantatge a nivell orgnic que no els permet participar de la mateixa manera que els altres durant la prctica fsica; de vegades, s aconsellable la no participaci motriu en la dita activitat durant un temps ms o menys prolongat. Les circumstncies que causen esta impossibilitat resulten variades:

a) Malaltia comuna.

b) Lesi ssia, tendinosa, muscular o lligamentosa.

c) Diabtics, quan presenta un quadro dhipoglucmia (valors 60 mg/dl) o hiperglucmia amb valors per damunt de 250 mg/dl.

d) Asmtics, quan es produx una situaci dansietat, intensitat de lactivitat per damunt de les seues possibilitats, realitzaci de lactivitat en un lloc de risc per a ells o quan la climatologia aconsella la prctica programada.

e) Allrgics: s un problema ms seris del que pareix i davant del qual hem destar informats de les caracterstiques particulars i el tipus dallrgia, aix com aspectes preventius i profilctics, perqu en situacions concretes (eixida de senderisme) podem trobar-nos enmig duna situaci crtica.

f) Alumnes, sobretot xiques, amb problemes deguts a trastorns alimentaris tipus ANORXIA i BULMIA, desgraciadament tan presents en la societat actual a causa duna escala de valors que dna una gran importncia a determinats estereotips fsics, en la majoria dels casos, allunyats de criteris saludables, i per als quals, lactivitat fsica (que de vegades presenta caracterstiques compulsives) pot estar desaconsellada. TRASTORNS DEL COMPORTAMENT ALIMENTARI: ANORXIA, BULMIA,...

Els TRANSTORNS DEL COMPORTAMENT ALIMENTARI (TCA) constituxen hui un problema de Salut Pblica per la seua prevalena, creixent incidncia, gravetat, curs clnic prolongat, tendncia a la cronificacin, necessitat de tractament i freqent hospitalitzaci.

LANORXIA NERVIOSA (AN), la BULMIA NERVIOSA (BN) i els QUADRES MIXTES (CM) sn trastorns que afecten majoritriament la dona en una proporci de 9:1 i la seua edat de comenament s, llevat dexcepcions, en ladolescncia. El tractament de les dites malalties s, com en la resta de problemes fsics, responsabilitat del personal sanitari i psicolgic qualificat. La nostra labor dintervenci s, grcies a la nostra posici privilegiada, el poder detectar conductes prpies deste tipus de trastorns i tan rpid com siga possible (i al mateix temps amb la major discreci) posar-ho en contacte de pares i equip psicolgic del centre.

Reflectirem algunes connotacions sobre els aspectes fonamentals a tindre en compte i protocols dactuaci en el cas de 4 necessitats educatives especials com sn la DIABETIS, lASMA, lEPILESIA i CARDIOPATIES i TRANSTORNS DEL COMPORAMIENTO ALIMENTARI

13.- ACTIVITATS COMPLEMENTARIES I EXTRAESCOLARS

s missi deste Departament promoure i collaborar en lorganitzaci daquelles activitats, que sent-li prpies, considere possibles i dinters per als alumnes.

Daltra banda, el currculum de lassignatura contempla la realitzaci dActivitats en el medi natural, de difcil realitzaci sense eixir del recinte escolar. Pel que ha dorganitzar eixides del Centre que satisfacen la possibilitat de realitzar-les.

Les activitats que, en principi, t previstes organitzar este Departament per a lESO i 1r de BATXILLERAT, sn les segents:

ACTIVITATNIVELLALUMNESDATA

- Jornada de Multiaventura1r Bat502a o 3a Avaluaci

- Excursi a una estaci desqu duna setmana. Iniciaci a lesqu amb classes de dos hores cada dia. Esqu lliure la resta del dia.Tots els nivells

502a Avaluaci

Intercanvi a Polnia1r Batxillerat302a Avaluaci

- Jornada dActivitats NutiquesBatxillerat503a Avaluacin

-Acampada: Activitats a la Natura1r ESO503a Avaluaci

-Jornades dActivitats a la NaturaTots els nivells503a Avaluaci

Patinatge sobre gelTots els nivells501a Avaluaci

Daltra banda, el Departament es reserva la possibilitat de proposar i/o organitzar activitats de carcter fisicoesportives o fisicorecreatives durant la Setmana Cultural o altres esdeveniments que propose el Centre en coordinaci amb la direcci.

PROGRAMACI DE LES ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTRIES CURS 2012 - 2013SI HO EMPLENEU A MA FEU-HO AMB LLETRES MAJSCULES I DE FORMA CLARA.

SHA AFEGIT LA PRIMERA COLUMNA A LA GRAELLA PER A QUE DISTINGIU LES EXTRAESCOLARS (POSEU E) DE LES COMPLEMENTRIES (POSEU C) . ES CONSIDEREN EXTRAESCOLARS LES ACTIVITATS QUE ES REALITZEN FORA DEL CENTRE I COMPLEMENTRIES LES ACTIVITATS QUE ES REALITZEN DINS DEL CENTRE

DAQUESTA GRAELLA SHA DE LLIURAR UNA CPIA A VICEDIRRECCI LABANS POSSIBLE, I ADJUNTAR-NE UNA ALTRA A LA PROGRAMACI DEL DEPARTAMENT.

NO ES PODEN REALITZAR ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I COMPLEMENTRIES SENSE ESTAR APROVADES PEL CONSELL ESCOLAR.DEPARTAMENT: EDUCACI FSICA

EXTRAESCOLAR = ENom de lactivitatDatesHoresN

diesCursos

grups

COMPLENTRIA =

Cinicifinalinicifinal

ESetmana Blanca

GenerFebrer52n ESO

EJornada Activitats a la Natura

MarJuny1 o 23r ESO

EJornades dActivitats Nutiques

MaigJuny1 o 2Batxillerat

EAcampada: Activitats a la Natura

MaigJuny21r ESO

EJornada Activitats Multi Aventura

MaigJuny1 a 31r Bat

EMBED MSPhotoEd.3

LOGO INSTITUT

_1410673293.bin