PROGRAMACIÓ PER A 1º DE PRIMÀRIA EN L’ÀREA DE CASTELLÀ I VALENCIÀ

7/25/2019 PROGRAMACI PER A 1 DE PRIMRIA EN LREA DE CASTELL I VALENCI

1/52

23-1-2015

Tahisa Benito, ngela Castell i Raquel Vicente | 4H

PLANIFICACIDELENSENYAMENTDELA

LLENGUAILITERATURAAEDUCACIPRIMRIA

PROGRAMACIPERA1 DEPRIMRIAENLREADECASTELLIVALENCI


2/52

1.

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2.Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3.

Relaci entre les competncies bsiques amb els objectius i els

criteris davaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4.

Continguts. Estructura i classificaci . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5.Unitats didctiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6.

Metodologia. Orientacions didctiques . . . . . . . . . . . . . . . . .

7.Avaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8.

Mesures datenci a lalumnat amb necessitats especfica de suport

educatiu o amb necessitat de compensaci educativa . . . . . . . . .

9.Foment de la lectura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

10.Utilitzaci de les TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

11. Recursos didctics i organitzatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

12.Activitats complementries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

13. Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

14.Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .


3/52

1. Introducci.

a. Justificaci de la programaci:

Com sabem, una programaci s la planificaci dun bloc, trimestre o curs. s una ferramentaque organitza el treball del docent a lhora dimpartir classe. s un aspecte obligatori de tot

mestre, ja que, a ms dutilitzar-ho en el seu dia a dia, s el que han de mostrar als inspectors si

fra necessari. Tamb aquesta informaci podria ser demana pels pares dels xiquets. Daquesta

forma, s imprescindible que tothom, com a futurs docents, aprenga a realitzar aquesta per a

dur-la a terme a les aules.

En les programacions queden establerts tots els aspectes que influeixen en el procs

densenyament-aprenentatge dels xiquets, com, per exemple, els diferents continguts que els

alumnes han de saber. A ms, sinclouen altres com sn els objectius, la distribuci del temps,

el nombre de sessions i la descripci de les activitats programades. Daltra banda tamb

queden reflectits la metodologia, els materials necessaris, latenci a la diversitat o lavaluaci.

Quant al curs que hem triat per a realitzar la programaci, s 1r de Primria (primer cicle).

Pensem que s un curs molt important, ja que en el primer cicle de primria s on sassenten

els primers coneixements, en especial lescriptura i la lectura, essencials per a la resta delaprenentatge. Aix, 1r ser el curs de transici entre Infantil i letapa de Primria.

b. Contextualitzaci:

En primer lloc, el centre compta amb diversos edificis. En un dells es troben les aules de tota

letapa Infantil. En un altre, les aules de Primria a ms del menjador i la cuina, el despatx de

la directora, laula dinformtica, la biblioteca, aules de refor (per a mestres de PT i AL) i la sala

de professors. Per ltim, en un altre, el gimns.

Quant a laula en la que aplicarem aquesta programaci, podem dir que compta amb uns

finestrals, que permeten no utilitzar quasi la llum artificial, aprofitant al mxim la llum natural

de lexterior. Lavantatge s que mai dna el Sol directament, pel que no s necessari crrer les

cortines. Tamb, fent referncia al mobiliari, direm que els xiquets compten cada amb una

taula, disposades per grups de quatre. Aix, quan estan treballant i tenen qualsevol dubte,

poden ajudar-se els uns als altres. Tamb saprofita aquesta distribuci de les taules per arealitzar diferents activitats en grup. Daltra banda, els alumnes disposen de lloc suficient per a


4/52

arxivar el seu treball i els seus llibres. A ms, la mestra t una taula ms gran per a ella, encara

que no sutilitza en totes les sessions. Per ltim, a laula hi ha penjats diversos murals, imatges i

dems, realitzats per els alumnes, on es recopila la informaci que han treballat en cada bloc.

De la mateixa forma, trobem una cartolina molt gran on queden registrats els llibres que elsalumnes han llegit al llarg del trimestre. No s obligatori, per aquell que conseguisca ms

fotogrames i, finalment, lOscar (el mural tracta del cinema) obtindr un premi (aquest aspecte

sexplica posteriorment al punt 9).

Parallelament, els xiquets de la nostra classe compten amb un nivell adquisitiu mitj-baix, pel

que el material que necessiten comprar sintentar ajustar el mxim a aquest. Daltra banda, a

la classe hi ha 5 alumnes immigrants, procedents de Marroc, Romania, Xina i Colmbia (dos

dells). Com que estan escolaritzats al centre des dInfantil (sn nascuts a Espanya o b es van

incorporar a la meitat de letapa dinfantil), han anat aprenent el valenci progressivament .

Tamb, cal dir que un dels alumnes pateix certa discapacitat intellectual, per certs dies

acudeix a laula una professora de suport. Per a la resta dactivitats, de vegades, necessita

ajuda, per sintenta resoldre la situaci amb lajuda de la mestra o la resta de companys.

Per ltim, fent referncia a la disponibilitat daules i professorat, podem dir que els espais s sn

suficients, encara que ajudaria si hi haguera ms material per als alumnes amb discapacitat oamb necessitats educatives especials. Per, quant al professorat, les aules ordinries s estan

cobertes; el que falten sn ms mestres especialistes que pogueren ajudar amb ms freqncia

als alumnes que ho requeriren.

c. Programa deducaci plurilinge: (ANEXO 1)

Com que ens trobem a una zona on, en la majoria dels casos, la L1 s el valenci, a la nostra

classe sutilitza el PEV (Programa dEnsenyament en Valenci). Aleshores, es treballen 4hsetmanals de llengua valenciana, 13h del temps corresponent a les rees no lingstiques

tamb en valenci, 15h de la llengua estrangera i 4h densenyament de la llengua castellana. A

mesura que canvien a cicles posteriors, sintroduiran ms hores densenyament en castell. A

ms, atenent a lalumnat immigrant de la nostra classe, com he dit abans, han aprs el valenci

com la resta dels seus companys, des dInfantil, pel que no hauria dhaver-hi qualsevol dificultat

en el seu aprenentatge per part daquest. En el cas de que hi haja algun dubte, la mestra el

resoldr sense cap inconvenient, ja que pot ser de la mateixa tipologia que altre que li sorgisca

a un alumne de famlia no immigrant.


5/52

Parallelament, el Projecte Lingstic de Centre est compost per diferents programes. Un dells

s el que acabe desmentar. Laltre s el PIP (Programa dIncorporaci Progressiva). Aquest s el

emprat per a aquells alumnes que tenen com L1 el castell, incloent tamb aquells xiquets

estrangers que hagen sigut matriculats al centre en cursos on ja shavien adquirit coneixementsen valenci. En el primer cicle simparteixen ms hores en castell que en valenci i aquesta

ltima va incrementant-se conforme avancen de cicle. Lobjectiu daquest programa s que els

alumnes, a final de letapa de Primria, hagen adquirit les mateixes competncies tant en

castell com en valenci, podent expressar-se de forma escrita i oral amb ambdues llenges.

Daltra banda, el centre va aprovar el curs anterior dur a terme el PBE (Programa Bsic Enriquit)

on es persegueix adquirir major competncia en la LE (llengua estrangera), en aquest cas,

langls. Linconvenient daquest programa s que es redueixen les hores setmanals de

valenci, augmentant les daquesta llengua. Encara aix, quan finalitzen letapa Primria, els

alumnes tamb tenen que haver adquirit les competncies necessries en les altres dos

llenges (L1 i L2castell i valenci-).

2. Objectius.

Lobjectiu principal de lassignatura de Llengua Castellana i Literatura al llarg de letapa de

lEducaci Primria s el desenrotllament de la competncia comunicativa de lalumnat entesa

en tots els seus vessants: pragmtic, lingstic, sociolingstic i literari. Aix, duna banda, ha

daportar-li ferramentes i coneixements necessaris per a moures satisfactriament en

qualsevol situaci comunicativa de la vida acadmica, familiar i social prpia de la seua edat i,

duna altra, ha de servir-li com a base per a la consolidaci de la competncia comunicativa

necessria en tots els mbits de la vida adulta i prpia destudis superiors. Per a aix, sha defacilitar el desenrotllament de les destreses bsiques en ls de la llengua: escoltar, parlar,

llegir, escriure i interactuar, de manera integrada.

Etapa Cicle Curs

1.Escoltar i comprendre

missatges orals en diferents

contextos de comunicaci

1.1. Escoltar missatges orals

amb atenci i amb una

actitud respectuosa.

-Escoltar i comprendre la

informaci de les explicacions

del mestre o mestra.


6/52

adoptant una actitud

respectuosa i de cooperaci.

1.2. Comprendre les idees

essencials dels missatges.

-Escoltar i comprendre textos

literaris adequats als

interessos de la edat.

-Comprendre i memoritzar

senills poemes.

2. Expressar-se oralment de

forma adequada, coherent i

correcta en diversos

contextos de comunicaci

integrant procedimentsverbals i no verbals i

adoptant una actitud

respectuosa i de cooperaci.

2.1 Expressar oralment els

seus desitjos, experincies,

sentiments i opinions de

forma clara i ordenada,

comenant a utilitzar unvocabulari adequat.

2.2. Participar en situacions

de comunicaci oral

respectant les normes

bsiques de interacci (torns

de paraula, respecte de

opinions...).

2.3. Articular correctament

els sons segons les normes

bsiques de la llengua.

-Manifestar opinions personals

en dilegs de diferents temes.

-Exposar breument

experincies personals i

continguts de laprenentatge.

-Recitaci i representaci oral

de textos senzills.

3. Llegir de forma expressiva

i comprensiva diversos

textos, seleccionant la

informaci important.

3.1. Desenvolupar la habilitat

lectora: descodificaci

correcta, lectura mental,

entonaci, ritme...

3.2 Reconixer la informaci

rellevant de textos

informatius senzills.

3.3. Reconixer els elements

bsics dels textos narratius

-Desenvolupar la lectura

autnoma.

-Comprendre informaci

concreta en textos ds

quotidi.

-Utilitzar estratgies de

comprensi lectora i

coneixements previs.


7/52

(personatges, accions, llocs,

seqncia...)

3.4. Interpretar llenguatge no

verbal.

-

4. Escriure de forma

adequada, coherent i

correcta diferents tipus de

textos, amb finalitats

variades, relacionades amb

els interessos del alumne i lainteracci amb el mn.

4.1. Redactar textos de

estructures i intenci diversa

(narracions, descripcions,

receptes...)

4.2. Interessar-se per la

escriptura com instrument

dexpressi personal,

comunicaci, aprenentatge i

planificaci de la prpia

activitat.

4.3.Escriure textos senzills i

breus emprant oracionscurtes i utilitzant paraules del

vocabulari propi de la edat.

-Valorar la importncia de la

escriptura en diferents mbits.

-Compondre adaptacions de

textos ds quotidi.

-Inters per la cura i

presentaci dels textos escrits.

-Redactar textos senzills a

partir dimatges, dades

personals...

-Compondre textos senzill com

resums, descripcions... per a

obtindr i comunicar

informaci.

-Identificaci i s delements

gramaticals (sllaba, paraula,

enunciat).

5. Usar la llengua com

vehicle efica de

comunicaci i aprenentatge

en la resta drees.

5.1.Emprar la llengua per a

comunicar-se amb la resta.

5.2.Beneficiar-se de la lectura

per a laprenentatge en la

resta drees.

-Realitzar dilegs, debats

senzills, exposicions...

-Mostrar inters per els textos

escrits com a font

daprenentatge.

6. Utilitzar amb autonomiatots els medis convencionals

6.1. Utilitzar els medis decomunicaci per a escoltar,

-Identificar les diferents fontsdinformaci amb suports


8/52

i tecnologies de la

comunicaci i la informaci

per a obtindr i presentar la

informaci diversa i analitzarcrticament les diferents

opinions.

llegir i obtenir informaci

dinters.

6.2. Fer s de les tecnologies

de la informaci i la

comunicaci per a obtenir,

recollir i elaborar

informacions senzilles

referides a temes

interessants de la vida

quotidiana.

convencionals i amb les noves

tecnologies.

-Identificar i usar els elements

grfics per a facilitar la

comprensi.

7. Aproximar-se a obres

literries rellevants i

comprendre textos literaris

de gneres diversos,

adequats quant a temtica i

complexitat, i iniciar-se en

l us coneixements de les

convencions especfica del

llenguatge

literari.

7.1. Mostrar inters per

textos literaris, tant en els

seus aspectes comprensius

com expressius.

7.2. Llegir textos senzills

comprenent el contingut i

significat.

-Lectura guiada,

en veu alta de textos

literaris i no literaris adequats

als seus interessos.

-Iniciaci al text

o literari adaptat a

la seva edat.

3. Relaci entre les competncies bsiques amb els objectius i els criteris


9/52

davaluaci.

Competncies bsiques Objectius Criteris davaluaci

Comunicaci lingstica:

-Gaudir amb les activitats relacionades amb el

llenguatge.

-Interpretar missatges orals i escrits, mitjanat

recursos verbals i no verbals.

-Redactar textos de tipologia diversa utilitzant

les regles de la llengua.

-Expressar-se per escrit idees, emocions...

Matemtica, cincia i tecnologia:

-Utilitzar el coneixement de les formes per a

descriure situacions quotidianes.

Social i cvica:

-Participar en el treball en equip per a

aconseguir un objectiu com.

-Assumir responsabilitats davant duna tasca

assignada.

-Conixer la historia de la realitat social i

cultural.

Digital:

-Accedir a la informaci en diferents suports.

-Sintetitzar la informaci aplicant diverses

tcniques.

-Comunicar la informaci i els coneixements de

forma estructurada i ajustada a la necessitat i el

context.

Conscincia i expressions culturals:

-Elaborar un projecte, porta-ho a prctica i

extraure conclusions.

-Conixer i utilitzar els diversos codis, tcniques

-Expressar-seoralment i per escrit

de forma adequada

atenent als diferents

contextos

comunicatius.

-Identificar diferents

formes i sistemes de

comunicaci verbal ino verbal.

-Mostrar inters per

conixer textos

descriptius, literaris,

potics i en prosa.

-Reflexionar sobre els

usos de la llengua i

llenguatges.

-Identificar alguns

elements no verbals.

-Utilitzar els diferents

medis de

comunicaci, les

tecnologies de la

informaci i lacomunicaci per a

obtindr, interpretar i

valorar informacions i

opinions diverses.

-Explorar les diverses

possibilitats

expressives del

llenguatge.

-Ser capa dextraure

-Assumir les seuesresponsabilitats.-

-Realitzar

incorporacions de

recursos grfics,

plstics en les

seues produccions.

-Reflexionar el

procs mentre que

porta a cap la

tasca.

-Valor el seu

resultat final.

-Participar i

treballar

activament engrup.


10/52

i recursos expressius.

-Conixer levoluci del pensament mitjanat

lart.

Aprendre a aprendre:

-Utilitzar de forma eficient recursos, tcniques i

estratgies destudi.

-Adquirir responsabilitats i compromisos

personals sent perseverant en laprenentatge.

Sentit d iniciativa i esperit emprenedor :

-Generar idees, propostes, en situacions

daprenentatge i dur-les a terme.

-Implementar projectes cooperatius.

la informaci duna

imatge.

-Participar activament

en les situacionscomunicatives de

laula..


11/52

1er

trimestreComunicaci oral

Parla i escolta

Comprensilectora

Llig i compren

Expressiescrita

Texpresses

Gramtica

Aprn llengua

Ortografia

Utilitza les lletres

Lxic

Aprn paraules

1. Un dia en el

collegi.- Poema: can de

les vocals.

- Conte: lombra.

- Lectura i escriptura: paraules i

oracions.

- Un text de follets.

- Rimes.

- La nota.

- Nadalenques.

- El, la.

- Singular i plural.

- Vocals i el nexe i. - El collegi.

1. I el nas? - Les lletres i el cos.

- Descripci: els

pirates.

- U, una, uns, unes. - l, m, p. - El cos.

2.

Qu veus?

Qu escoltes?- Sons i lletres.

-Narraci: un cas

mdic.

- Meu, teu, seu. - s, t, d, n - Els sentits.

3.

Joc en famlia. - Endevinalles.

- Conte: els 3

porquets

- Enunciats. - b, f, h. - La famlia.

4.

Al creuar el

carrer.- Celebracions.

- Carta als reis mags.

- Accions i temps. - r (forta i suau),

v.

- El carrer.

4. Continguts. Estructura i classificaci.


12/52

2on

trimestre

Comunicacioral

Parla i escolta

Comprensilectora

Llig i compren

Expressiescrita

Texpresses

Gramtica

Aprn llengua

Ortografia


Lxic

Aprn paraules

5.

On vius? - En un transport

pblic.

- Recitaci: poema.

- La faula: el ratol

de camp i el ratol

de ciutat.

- Les senyals. - Construcci

doracions.

- ny, j (ja, jo, ju),

g (ge, gi).

- El camp i la

ciutat.

6. Mar o

muntanya?- Paisatges. - El conte: els

necs i la tortuga.

- Els cartells. - Les sllabes. - tj (tja, tjo, tju), ig

tg (tge, tgi), x, tx.

- El mar i les

muntanyes.

7.

Que ploga, que

ploga!- Laigua i la pluja. - El conte: la

muntanya ms

alta del mn.

- La descripci de

paisatges.

- La sllaba tnica. - c (ca, co, cu),

q (que, qui).

- Els paisatges.

8. De la granja al

bosc.- Animals de

granja.

- Una versi del

conte: lnec lleig.

- La descripci

danimals.

- Mascul i femen. - pl, pr, bl, br, fl, fr. - Els animals.

9.

Quants

animals!- Al zoo. - La faula: el

ratol, la granota i

el falc.

- Els dilegs. -Singular i plural. - dr, tr, cl, cr, gl, gr. - Els animals.


13/52

3er

trimestre

Comunicacioral

Parla i escolta

Comprensilectora

Llig i compren

Expressiescrita

Texpresses

Gramtica

Aprn llengua

Ortografia


Lxic

Aprn paraules

10.

Plante una

llavor.- La meua

experincia amb

les plantes.

- Un fragment de

la narraci de

Platero i jo: Elspinyols.

- Informaci de

les plantes.- Els noms. - l, ll, ll. - Els diminutius.

11.

Un dia en el

parc.- Em permet unes

qestions?

- La famlia: la

crvola i la vinya.

- Endevinalles.

- Les instruccions. - Les qualitats. - mp, mb. - Augmentatius.

12.

Mentre uns

dormen...- Oficis importants. - El conte de la

selva: I un dia va

nixer la nit.

- Oracions,

dilegs i signes de

puntuaci.

- Noms i qualitats. - g (ga, go, gu), gu,

g.

- Significats

pareguts.

13.

On vas hui? - Activitats diries. - Una narraci:

festa daniversari.

- Refranys.

- El conte. - Accions. - Els signes

dinterrogaci idexclamaci.

- Significats

contraris.

14.

Fins la

prxima.- Les vacances. - Conte: ens anem

de campament.

- La postal i el

correu electrnic.

- Accions i temps. - La majscula

inicial.

- Famlies de

paraules.


14/52

5. Unitats didctiques.

Educacin Primaria. Curso: 1 LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA

UNIDAD DIDCTICA nm. 8 Nombre de la UD: Que llueva, que llueva!

DISTRIBUCIN TEMPORAL: Aquesta unitat ser impartida des del 12 fins el 28 de febrero.

OBJETIVOS CRITERIOS DE EVALUACIN

1.

Leer con diccin y entonacin adecuada, interpretando el sentido

global de textos narrativos y poticos.

2.

Memorizar y recitar textos literarios de carcter tradicional y

reflexionar sobre la importancia de cuidar y respetar.

3.

Pronunciar adecuadamente las palabras segn la posicin de la

slaba tnica.

4.

Inducir normes sencillas de uso de y , y aplicarlas encualquiera de las producciones escritas.

5.

Redactar descripciones de paisajes, utilizando tcnicas sencillas,

seleccionando el vocabulario especfico y mostrando inters por

una buena presentacin.

1.1Captar el sentido global de textos poticos y canciones sobre la

naturaleza, valorando su vertiente esttica y su mensaje.

2.1 Localizar informaciones concretas en textos narrativos.

3.1 Contar las slabas de una palabra, reconociendo la tnica y formar

palabras a partir de slabas.

4.1 Revisar los propios escritos, atendiendo a la correccin ortogrfica

sobre el uso de y .

5.1 Extraer informacin sobre textos que describen paisajes.

5.2 Escribir una descripcin breve a partir de ilustraciones de paisajes,

aplicando el uso de las normas ortogrficas y mostrando inters por una

buena presentacin.


15/52

CONTENIDOS

Conceptuales Procedimentales Actitudinales

- La descripcin de paisajes.- La slaba tnica.

- Grafas y .

- Comprensin de poemas y canciones relacionados

con la lluvia.

- Activacin de pensamientos e ideas en relacin

con el tema del cuento.

- Lectura comprensiva de un cuento.

- Identificacin de informaciones relacionadas con elcuento y transformacin de enunciados.

- Seguimiento de estrategias diversas para la

memorizacin y recitacin de poemas.

- Inters por interpretar recursos poticos sencillos

ledos en un poema, como la personificacin.

- Identificacin de la slaba tnica.

- Identificacin y aplicacin de una sencilla norma de

uso de y .

- Descripcin de paisajes segn los modelos dados.

- Inters por la escritura correcta depalabras.

METODOLOGA

MATERIALES ANEXO 2


16/52

ACTIVIDADES Sesiones

Actividades depresentacin del

bloque

HABLA Y ESCUCHA: el agua y la lluvia. (Comunicacin oral)

Actividad 1: Describir la imagen y escribir en la pizarra las respuestas de los alumnos a las preguntas de esta

actividad sobre la ilustracin.

Actividad 2: Despus de responder a las preguntas anteriores los nios escucharn una cancin sobre la lluvia y

despus debern responder a una serie de preguntas relacionadas con el tiempo. Antes de proceder a la

audicin se deber leer detenidamente las cuestiones planteadas en la actividad 2.Despus de llevar a cabo esta actividad, preguntar a los nios qu tiempo atmosfrico les gusta ms y por qu. A

continuacin, recortar de un peridico un mapa del tiempo y observar los smbolos que aparecen en l. En el

calendario de la clase, los nios podrn dibujar los smbolos que corresponden al tiempo atmosfrico de cada

uno de los das que dura la unidad.

Actividad 3: Se les preguntar qu tiempo les gusta ms: fro, caluroso, lluvioso, nublado, etc. Entonces debern

realizar un dibujo con todas las caractersticas del tiempo que ms les gusta, incluyndose a ellos mismos con la

vestimenta adecuada.

2

Actividades de

desarrollo y deprctica de los

contenidos

LEE Y COMPRENDE: La montaa ms alta del mundo.(Comprensin lectora)

Se realizar la lectura La montaa ms alta del mundo, el/la docente para ayudar a la comprensin del texto

deber plantear preguntas como: En qu planeta sucede la historia?, Qu creci?, Quin se enfad?, Por

qu?, Por qu desapareci la vida de la primera montaa?

A continuacin, para activar el vocabulario del alumnado, anotaremos en la pizarra las palabras que no conocen

y se explicar el significado.

Despus, opinarn y reflexionarn de manera oral sobre la actitud del volcn y sus consecuencias. Y compartirn

con los compaeros experiencias personales relacionadas con su mala actitud y sus consecuencias, y los

compromisos que adoptan para solucionar los problemas originados.

5


17/52

Despus de la lectura del cuento el alumnado realizar varias actividades de comprensin lectora.

- Actividad 1:La primera consta de sealar una serie de afirmaciones sobre la lectura respondiendo si son

verdaderas o falsas y transformar las afirmaciones falsas de la actividad anterior en verdaderas.

- Actividad 2: Por ltimo, para finalizar la comprensin lectora, los nios y nias deben explicar el

significado del final del cuento.

Por ltimo, dialogarn sobre las acciones que pueden hacer para respetar la naturaleza. El/la docente formular

preguntas como: Qu hacis con los desperdicios cuando vais de excursin?, Puede encenderse fuego para

hacer una barbacoa?, Por qu?, Se pueden cortar los rboles?, Pueden arrancarse las plantas? Y para

finalizar se realizar un listado en la pizarra de acciones adecuadas para el respeto de la naturaleza y la vida quese desarrollar en ella.

APRENDE: la slaba tnica. (Gramtica)

Antes de resolver estas actividades el/la docente escribe en la pizarra palabras de dos y tres slabas

pronuncindolas y sealando los diferentes golpes de voz con palmadas picando ms fuerte cuando

corresponda a la slaba tnica. Esto servir de ejemplo para poder realizar ellos solos la actividad.

- Actividad 1:Escribir y separar las slabas de la palabra correspondiente a la imagen, contando el nmero

de slabas y marcando la tnica.

El/la docente escribir en la pizarra diversos cdigos de la slaba tnica y el alumnado buscar palabras que

correspondan a cada uno de ellos.

- Actividad 2:Rodear la slaba tnica de un grupo de palabras y a continuacin realizar una clasificacin de

las palabras anteriores segn la tnica.

USA LAS LETRAS: y . (Ortografa)

Como actividad previa se pedir que los alumnos piensen palabras que contengan las slabas, , , ,

y y escribirlas en la pizarra. Despus, observar con los alumnos que se trata de consonantes

diferentes y que producen los mismos sonidos. Seguidamente, realizarn las actividades.


18/52

- Actividad 1:Rodear las slabas , , , y de un texto relacionado con el cuento de

la unidad didctica.

- Actividad 2:Posteriormente clasificar las palabras anteriores en dos grupos.

- Actividad 3:Completar una serie de palabras con o .

- Actividad 4:Por ltimo, para poner en prctica se realizar un dictado con palabras que contengan las

slabas trabajadas.

Dictado:

Quique empaqueta poquitos paquetes.

Mi casa es chiquitita y coqueta.El equipo de tenis perdi las raquetas por aqu cerca.

ESCRIBE: la descripcin de paisajes.(Expresin escrita)

Antes de realizar las actividades de expresin escrita el/la docente mostrar una serie de imgenes de paisajes.

Los nios debern observarlas durante unos minutos y sealar los elementos que conozcan y posteriormente

deben describirlos usando los elementos nombrados.

- Actividad 1:Se mostrar la descripcin de una imagen que debern leer y subrayar los elementos que

describen el paisaje.

- Actividad 2:Contestar diferentes preguntas sobre la descripcin anterior y completar una tabla a partir

de la observacin de la imagen.

- Actividad 3:Completar la descripcin del paisaje de la imagen con la ayuda de los elementos principales,

los adjetivos y adverbios de lugar.

Actividades derepaso de loscontenidos

REPASA

Estas actividades son para repasar los contenidos trabajados en la unidad: la slaba tnica, las letras y ,

y la descripcin de paisajes.

Para empezar, y a fin de comprobar su compresin, debern leer la informacin sobre el agua y el/la docente

1


19/52

plantear preguntas como: Por qu es importante el agua para nuestro cuerpo?, Qu sucedera si no

hubiera agua en la tierra?, Qu haras si tuvieras mucha sed? Y preguntas similares.

- Actividad 1:A continuacin, contestar a la pregunta de la actividad: Por qu es importante el agua?,

sealando la respuesta correcta.

- Actividad 2:Despus sealar la imagen que es ms representativa de la Tierra sin agua y justificar su

eleccin.

- Actividad 3:Finalmente, se comentar en clase cmo ayudar para un buen uso del agua. Para esto los

alumnos escribirn los consejos en una cartulina y se sta se colgar en clase para ir recordndolos.

- Actividad 4:Leer las palabras dividindolas en slabas y marcar la slaba tnica para escribir el cdigo.

- Actividad 5: Escribir palabras con y y deducir cundo se escribe cada una de las letras.

- Actividad 6: Dibujar y colorear un paisaje en el que abunde el agua y describir el paisaje.

Actividadescomplementarias

Actividad complementaria del apartado Les y comprendes: la montaa ms alta del mundo: consiste en

dramatizar el cuento principal de la unidad didctica. Se dividir la clase en dos grupos y trabajarn la

representacin del cuento. Asignaremos los papeles de narrados, las diversas montaas, el sol, el agua, los

pjaros Se elaborar los decorados entre toda la clase.

Actividad complementaria del apartado Usa las letras y : el/la docente escribir en la pizarraconjuntos de slabas desordenadas, entre las cuales aparezcan , , , y :

Ca-sa-mi / ta-ra-que / mo-qui-no / ra-zn-co / cha-ra-cu / ca-cu-cha-ra / me-ta-co

A continuacin, los alumnos formarn las palabras. El primer alumno/a que forme una palabra saldr a la pizarray enlazar las slabas formando la palabra.

Actividad complementaria del apartado Te expresas: la descripcin del paisaje:consiste en escribir un texto

descriptivo de un paisaje de la localidad del alumnado. Para ello, se dividir la clase en grupos y cada uno

escoger una zona determinada de la localidad (el colegio, el parque, la Plaza Mayor) para describirla,

detenindose en sus elementos caractersticos (casas, rboles, calles, tejados, flores). Finalmente, leer los

textos en voz alta a los grupos restantes y compararlos entre todos.

2


20/52

ATENCIN ALA DIVERSIDAD

EVALUACIN

Instrumentos

de evaluacin

Tipos deevaluacin

Evaluacin inicial

Evaluacin formativa

Evaluacin sumativa


21/52

Educaci Primria. Curso: 1 LLENGUA VALENCIANA I LITERATURA

UNITAT DIDCTICA nm. 8 Nom de la UD: Mentre uns dormen...

DISTRIBUCI TEMPORAL: Aquesta unitat ser impartida des del 20 de maig fins al 2 de juny

OBJECTIUS CRITERIS DAVALUACI

1. Escoltar i comprendre textos orals sobre els oficis, mostrantinters i respecte per tots els oficis.

2. Resumir el contingut global de una llegenda seguint lestructuranarrativa bsica.

3. Ampliar el vocabulari mitjanant ladquisici de paraulesrelacionades amb els oficis i ls de paraules sinnimes en lesproduccions prpies.

4. Construir i utilitzar sintagmes nominals senzills atenent a laconcordana entre els elements que els formen (determinant,nom i adjectiu).

5. Escriure correctament paraules ds corrent que contenguen l,

ll i ll.6. Integrar enla redacci de dilegs els diferents tipus doracions

segons lactitud del parlant i utilitzant els dignes de puntuaciapropiats.

1.1i 2.1. Extraure el sentit global dels textos orals i escrits proposats, iexpressar-ho en les seues respostes correctes a preguntes orals iescrites.

3.1. Reconixer els sinnims de paraules propostes.

4.1. Establir la concordana entre els adjectius i noms.

5.1. Revisar els propis escrits, atenent a la correcci ortogrfica sobre lsde l, ll i ll.

6.1. Utilitzar diferents tipus doracions, utilitzant els signes de puntuaci

caracterstics per completar dilegs.


22/52

CONTINGUTS

Conceptuals Procedimentals Actitudinals

- Els significats semblants.- Ladjectiu.

- Els tipus doracions.

- Comprensi de textos orals relacionatsamb els oficis.

- Activaci de coneixements previs sobre eldia i la nit en relaci amb altres matries.

- Lectura i resumen duna llegenda.

- Anlisi i comprensi de tcniquesdescriptives.

- Identificaci de paraules de significatparegut.

- Identificaci de qualitats dels noms.

- Establiment de la relaci de concordanaentre els elements del sintagma nominal.

- Estructura adequada de paraules amb l,ll i ll.

- Identificaci de diversos tipus doracions.

- Identificaci i s dels signes de puntuaciadequats en els dilegs: ., ?, !

- Inters per conixer i valorar els diversos

oficis.- Inters per ampliar el vocabulari amb

paraules que expressen qualitats dels noms.

- Inters per lescriptura correcta de paraules.

METODOLOGIA

MATERIALS ANEXO 3

ACTIVITATS (ANEXE) Sessions

Activitats de PARLA I ESCOLTA: oficis importants. (Comunicaci oral) 1


23/52

presentaci delbloc

Abans diniciar la unitat, es comenar descrivint la imatge . El/la docent far preguntes com: Quins personatges

apareixen en la imatge?, On estan?, Com van vestits?, Quin hora del dia creus que s?.

- Activitat 1: Desprs de respondre les preguntes anterior, contestar les preguntes daquesta activitat.

- Activitat 2:Explicar als alumnes que van a escoltar una conversaci i desprs hauran de respondre unes

qestions relacionades amb els oficis. Abans descoltar laudici llegir les preguntes que es plantegen.

Conversaci:

PARE: Bona nit, Marta, que dormes b.

XIQUETA: Grcies, pare. On vas? Tenvas a treballar?

PARE: S, filla. Aquesta nit ajudar a mantindr net el carrer.

XIQUETA: Ah! Per aix, quan men vaig al collegi, tot est molt net i els contenidors buits.

PARE: Vinga filla, a dormir, que dem has de alar-te molt promte.

XIQUETA: Bona nit, pare.

Desprs de realitzar aquestes activitats la classe haur de dialogar sobre els oficis i la importncia de cadasc.

Elaborar una llista dels oficis dels pares y mares dels alumnes, i anotar-los en la pissarra. El/la docent haur

dassegurar-se que tots els alumnes comprenen en qu consisteixen els diferents oficis. A continuaci, agrupar

per rees els oficis anotats en la pissarra i establir un dileg a partir de les qestions: Per qu sn importants

tots els oficis?, Qu passaria si alg del oficis no existira?

Activitats dedesenvolupament

de prctica delscontinguts

LLIG I COMPREN: I un dia va nixer la nit.(Comprensi lectora)

Es realitzar la lectura I un dia va nixer la nit. El /la docent una vegada finalitzada la lectura far preguntes

sobre el fragment llegit com: Qui conta lhistoria? Qu festa es va celebrar en la selva?, Qui es va ca sar? Quiacompanyava sempre al jove?.

Per a activar el vocabulari de lalumnat, el/la docent anotar en la pissarra les paraules que no se hayan

entendido i explicar el seu significat.

- Activitat 1: Ordenar els diferents fragments del 1 al 6 sobre la lectura anterior.

- Activitat 2: Respondre a diverses preguntes sobre el conte per tal de veure si ha sigut ents.

- Activitat 3: Inventar un final alternatiu per a lhistoria. Una vegada finalitzat shaur de contar a la resta

6


24/52

de la classe.

APRN PARAULES: significats pareguts . (Lxic)

Per a comenar el/la mestre/a explicar la imatge que apareix abans de les activitats, desprs ficar diferents

exemples de sinnims i per a veure si han ents aquest concepte a cadasc del alumnes les dir una paraula i

aquest hauran de dir una paraula amb significat paregut.

Abans de fer les segents activitats, el/la docent haur de comprovar que lalumnat compren el significat de

totes les paraules que apareixen en elles.

- Activitat 1: Buscar les paraules que tinguen significat paregut i pintar-les amb el mateix color.- Activitat 2: Substituir les paraules destacades, de diverses oracions, per altres de significat paregut.

APRN LLENGUA: noms i qualitats. (Gramtica)

Abans de comenar les activitats el/la docent ha de recordar que , , , han de concordar en

gnere i nombre amb el nom. Desprs explicar a lalumnat que les paraules que expressen qualitats

acompanyen a un nom y han de concordar amb el gnere i nombre. El/la docent escriur exemples en la

pissarra on els articles i ladjectiu no concorden amb el nom, i proposar a lalumnat que els corregisquen.

- Activitat 1: Relacionar cada article amb el seu nom i la seua qualitat. Desprs escriure loraci formada.

- Activitat 2: Completar els buit dunes oracions de manera que el nom tinga concordana amb la qualitat.

UTILITZA LES LLETRES: , , . (Ortografia).

Abans de comenar les activitats es far una breu explicaci de les grafies.

- Activitat 1: Descobrir i escriure en cada grup de paraules la grafia que falta i escriure-la.

- Activitat 2: Separar les paraules duna cadena de paraules i fer una oraci amb cadascuna delles.

ESCRIU: oracions i dilegs.(Expressi escrita)

El/la docent escriur en la pissarra oracions enunciatives, exclamatives i interrogatives, i comentar en quin casos

sutilitza cada tipus doraci. A continuaci, proposar als alumnes que formulen preguntes i las respondan;


25/52

aleshores comentar la diferncia entonativa entre les preguntes i respostes. Desprs a cada alumne el dir una

oraci enunciativa i aquest haur de transforma-la amb lentonaci en oracions exclamatives i interrogatives.

- Activitat 1:Ordenar el dileg fixant-se en els signes.

- Activitat 2: Completar el dileg utilitzant els signes de puntuaci correctes.

- Activitat 3: Inventar un dileg entre el Sol i la Lluna.

-

Activitats de repsdels continguts

REPASA

Les segents activitats sn per a repassar els continguts de la unitat: els significats pareguts, noms i qualitats, les

lletres , i , i les oracions i els dilegs.- Activitat 1: Tachar la paraula de cada grup de paraules que no siga un sinnim.- Activitat 2: Escriure oracions que continguen el article, el nom i una qualitat a partir de les imatges.

- Activitat 3: Escriure les paraules corresponent a les fotografies utilitzant les grafies , i .

- Activitat 4:Inventar un dileg utilitzant les paraules establertes.

1

Activitatscomplementries

Activitat complementria del apartat Llig i compren: i un dia va nixer la nit:

- Activitat 1: Es mostrar amb la ajuda dun globus terraqi, on se situa el nostre pas i a on est la selva

amaznica (especificant els pasos que avarca). Desprs amb lajuda del/la mestre/a els alumnes hauran de

buscar en Internet imatges daquesta selva.

- Activitat 2:Collocar als alumnes per parelles i indicar-les que cadasc dells hauran descriure deu afirmacions

sobre la llegenda: cinc vertaderes i cinc falses, i barallar-les. A continuaci, intercanviaran les afirmacions i

hauran de descobrir quals sn les vertaderes i quals falses. Finalment, corregiran les falses.

Activitat complementria del apartat Aprn paraules:significats pareguts:elaborar dos baralles de 10 cartes

amb paraules i altra baralla tamb amb 10 cartes amb els seus sinnims. Barallar les cartes i ficar-les cap avall

damunt la taula. Distribuir a lalumnat en grups de 4 o 5 xiquets. Cadasc, per torns, ha de alar dos cartes, si

sn sinnims el jugador es queda amb la parella de cartes, si no sn sinnims ha de tornar a deixar les cartes en

la taula.

2


26/52

Activitat complementria del apartat Aprn llengua: noms i qualitats:el/la docent ha descriure en la pissarra

diversos noms. Per exemple, cotxe, llibre, gossos, llapis, armaris... Per torns, els/las alumnes/as han de llegir una

de les paraules, nomenant-les amb el corresponent article determinat i un adjectiu que la defina.

Activitat complementria del apartat Escriu: oracions i dilegs:Els alumnes per parelles han dimaginar-se que

uns dells, per exemple, s el panadero i laltre va a anar a comprar el pa i daquesta manera mantindre una

conversaci.

ATENCI A LADIVERSITAT

AVALUACI

Instrumentsdavaluaci

Tipus

davaluaci

Avaluaci inicial

Avaluaci formativa

Avaluaci sumativa


27/52

6. Metodologia. Orientacions didctiques.

a. General i especfiques de lrea:

Pel que fa a la metodologia en general amb la que treballem, cal dir que s tradicional, per

amb aspectes duna metodologia ms constructivista. Per centrant-nos en lespecfica de

lrea, podem dir que el material que utilitzem per realitzar el procs densenyament -

aprenentatge s el llibre de text amb una influncia major per part del docent. El mestre o la

mestra, en aquest cas, serveix de guia, mentre que sn els alumnes qui dirigeixen la classe. A

ms, com que les taules dels xiquets estan distribudes en grups de 4, ells cooperen els uns

amb els altres, o siga, quan tenen algun dubte que resoldre durant la realitzaci dels exercicis,

ho parlen entre ells.

Daltra banda, per a que no siga un ensenyament basat nicament e n el llibre de text, primer

ser la mestra qui realitze unes preguntes per conixer les idees prvies que tenen els alumnes

sobre el tema en qesti que van a treballar. Desprs, i tenint en compte aquestes, la

professora far lexplicaci que ella considere oportuna. Per ltim, per saber si els xiquets han

arribat a comprendre b els continguts, aquests poden realitzar una segona explicaci per a la

resta dels companys amb les seues paraules. Aquesta ajudar, possiblement, a que altres que

no havien arribat a entendre-ho, ho aconseguisquen. I tamb, relacionat amb la intervencidels alumnes, dir que la correcci es realitza a classe en veu alta per ells mateixos. s a dir, per

cada exercici eixir un xiquet a corregir; aix, de la mateixa manera que amb l explicaci, es

poden ficar en com certs dubtes, a ms de fomentar lautocorrecci o valors com ara el

respecte i la tolerncia.

b.Activitats i estratgies daprenentatge:

Com aportacions prpies, direm que, com hem esmentat anteriorment, el mestre o la mestra

serveix de guia i sn els alumnes qui, amb les activitats que han de realitzar, porten el ritme

del procs densenyament-aprenentatge.

Tamb, mitjanant els racons (sexplicaran desprs) es vol aconseguir que lalumne siga ms

independent i autosuficient. De la mateixa manera, es pretn fomentar lautocrtica de cada

xiquet, mitjanant lautocorrecci, ja que s molt important que sapiem dir -nos que hem fet

b i que hem fet malament. Per ltim, laula compta tamb amb una xicoteta biblioteca que,

juntament amb el Pla Lector de Centre (sexplicar a continuaci), persegueix el fomentar la

lectura, el gust per aquesta sense que supose una obligaci per als xiquets.


28/52

7. Avaluaci. (ANEX 4)

a) Criteris davaluaci

Aquest aspecte ha quedat ja explicat al punt 3, pel que no es tornar a esmentar.

b) Instruments davaluaci

Els instruments per avaluar el procs densenyament-aprenentatge que anem a emprar, en

aquest cas, sn diversos. Com que la nostra metodologia s, com hem dit abans, tradicional, el

principal instrument davaluaci ser lexamen. Encara que no volem que els xiquets ho vegen

com una prova que suposar el cent per cent de la nota de lassignatura, sin com la realitzaci

duns exercicis que tenen com objectiu saber si han aprs els continguts necessaris o no. Per,

a ms, comptem amb altres instruments:

Observaci sistemtica:

o Diari del professor:aquest servir per a que la mestra prenga nota de diferents

tems, com per exemple, el comportament de lalumne a classe, la iniciativa

prpia, lactitud a lhora de corregir davant la resta de companys, relaci amb

les altres persones, la participaci del xiquet... s a dir, mitjanant lobservaci

dia a dia.

o Treball constant:aquest apartat tamb quedar reflectit al diari del professor,

per sha de tindre en compte perqu dependr del inters que lalumne

mostre per aprendre, la curiositat o indiferncia que expresse per la matria, el

comportament front lassignatura, etc.

Proves especfiques:

o Autoavaluaci: consistir en que el xiquet siga crtic amb si mateix i spiga

reconixer els encerts i les errades a lhora del seu desenvolupament a laula i

durant el procs densenyament-aprenentatge.

o Examen.

Anlisi dels treballs realitzat pels alumnes:

o Redaccions dexpressi: durant el curs es demanaran diferents textos en els que

els xiquets puguen escriure sobre diferents temes. Un exemple seria que a la fi

de cada trimestre parlen de si els ha agradat els blocs que han tractat, quin s el

que ms els ha agradat i quin menys, etc. Tamb servir per veure la progressi

dels alumnes en quant a escriptura (calligrafia, faltes ortogrfiques...).


29/52

o Murals per a laula

o Resums

o Quadern de classe o llibreta

Intercanvis orals amb els alumnes:

o Dilegs

o Correcci dels exercicis

o Posada en com de dubtes.

c) Tipus davaluaci

Avaluaci inicial: com que aquesta serveix per a conixer el punt de partida de cada

alumne, podem basar-nos en diverses qestions que els plantegem al inici de cada bloc

per saber quins sn els seus coneixements previs. Sn preguntes breus, senzilles, per

que ens donen informaci necessria a lhora de dur a terme el nostre treball. Tamb,

si el temari ho permet, aquesta avaluaci inicial es pot realitzar mitjanant xicotets

qestionaris.

Avaluaci formativa: aquesta fa referncia a levoluci del procs densenyament-

aprenentatge. Aix, per assabentar-nos de que els xiquets van comprenent el que sels

explica, utilitzarem tant el seu quadern o llibreta, com la correcci que cada alumne fa;

la prova que es realitza a la fi de cada bloc i el mural que pengen a laula on queda

plasmada, ja siga en imatges o resums/esquemes el contingut de cada tema.

Avaluaci sumativa: aquesta clarifica el rendiment de cada alumne i es realitza

mitjanant larreplegada de totes les dades que hem esmentat anteriorment.

d) Criteris de qualificaci

Per a que els alumnes superen satisfactriament lassignatura de llengua i literatura, tant

en valenci com en castell, s imprescindible obtindre, com a mnim, un cinc de nota mitja.

Els percentatges seran els segents:

Examen: 30%

Treball dels alumnes (tant a casa com a classe): 50%

o Realitzaci correcta dels treballs.

o Organitzaci i bona presentaci de la feina.

o Entrega dels treballs dins del temps establert.

Actitud i comportament: 20%


30/52

o Responsabilitat amb el material propi i de laula.

o Inters de lalumnat, respecte pels companys, bon comportament.

o Regularitat a lhora de treballar.

o Autonomia i autosuficincia.

Intercanvis orals (coneixements): 10%

o Participaci, respecte del torn de paraula.

o Coneixements adquirits.

o Expressi oral dels dubtes.

CRITERIS DE QUALIFICACI

INSUFICIENT SUFICIENT B NOTABLE EXCELLENT

Inferior a 50%

dels

coneixements

adquirits.

Entre el 50% i

60% dels

coneixements

adquirits.

Entre el 60% i

70% dels

coneixements

adquirits.

Entre el 70% i

90% dels

coneixements

adquirits.

Entre el 90% i

100% de

coneixements

adquirits.

Aquells alumnes que no aconseguisquen superar el mnim establer (50%), podran optar a

una recuperaci. A ms, com sassegura al punt 4 de lArticle 3 de lOrdre de 13 de desembre de

2007, de la Conselleria dEducaci, per la que es regula lavaluaci de lalumnat dEducaci

Primria:

En el procs davaluaci contnua, quan el progrs de lalumnat no siga ladequat, el

professorat del grup, coordinat per la tutora o el tutor, establir mesures de refor educatiu.

Estes mesures sadoptaran en qualsevol moment del curs tan prompte com es detecten les

dificultats, i estaran dirigides a garantir ladquisici dels aprenentatges imprescindibles per a

continuar el procs educatiu.

e) Activitats de refor i ampliaci.

Cada unitat didctica presenta diverses activitats que, en funci de les necessitats de

lalumnat, seran de refor o dampliaci.


31/52

f) Avaluaci del procs densenyament-aprenentatge.

Aquest apartat fa referncia a nosaltres, els mestres. La finalitat daquesta avaluaci s saber si

el procs densenyament-aprenentatge sest realitzant de manera ptima, o b hem de

canviar certs aspectes per a que funcione millor. Aix, ac es plasmes diferents tems a tindre en

compte:

Organitzaci de laula i aprofitament dels recursos del centre.

Planificaci de la unitat didctica.

Relaci amb les famlies o tutors dels alumnes.

Adequaci als objectius i criteris davaluaci.

Coordinaci amb la resta de personal docent i entre els rgans i persones responsables

de la planificaci i desenvolupament de la prctica docent.

Tractament equilibrat i apropiat dels continguts.

Idonetat de la metodologia.

Elecci apropiada dels materials curriculars.

Mesures adoptades en relaci amb lalumnat amb necessitats especfiques de refor

educatiu.

Comportament amb els alumnes.

A ms, com hem dit abans, els alumnes tamb faran una avaluaci al mestre i a la docncia

de la matria de llengua i literatura. Com que sn alumnes de 1r de Primria, seran

qestions molt bsiques com que s el que ms els ha agradat, si els ha agradat les

diferents activitats (tant obligatries com complementries) que han realitzat, que

canviarien...

Tota aquesta informaci, el professor lutilitzar com a valoraci per saber que aspectes ha de

mantindre i quins canviar pel que fa a la seua metodologia o materials emprats.

8. Mesures datenci a lalumnat amb necessitats especfica de suport educatiu o

amb necessitat de compensaci educativa.

La nostra aula consta dun alumne amb discapacitat intellectual, aquest xiquet t unes

limitacions en el seu funcionament intellectual. El seu rendiment acadmic s inferior a la resta de

companys i necessita duna ajuda tant dins de laula com fora.


32/52

Lalumne assisteix a classes de pedagogia teraputica i de audici i llenguatge, a ms es

realitzen activitats datenci a la diversitat dins de laula. El tutor o tutora porta a cap el projecte

roma amb lajuda dels familiars que realitzen un xicotet llibre de fotografies del carrer, la casa o

lescola amb lobjectiu de treballar processos cognitius com la percepci, atenci o memria. s

mitjanat la fotografia on sinicia la lectura. A ms el o la docent realitza assemblees amb els pares

per a intercanviar els resultats del xiquet tant en casa com en la escola, per fer una educaci

conjunta.

Daltra banda en quant als continguts que es treballen a laula, el xiquet segueix el ritme

dels company, per amb unes activitats adaptades al seu nivell intellectual. Per exemple, en el cas

de la unitat 8, en lapartat de lortografia, treballaria la i la per amb uns exercicis ms

senzills de simplement acolorir els dibuixos se sonen igual que la paraula casa.

Daltra banda, es poden realitzar xicotets jocs amb lajuda daltres companys que tracten

dexercicis per al desenvolupament del llenguatge, com poden ser unes simples improvisacions

entre amics de manera informal, la descripci de persones, o inventar histories a partir de

targetes.

9.Foment de la lectura.

En aquest collegi trobem un Pla Lector de Centre anomenat La gala dels Oscars. Aquest

consisteix en realitzar un concurs per trobar a la millor classe lectora de cada cicle. Aix, a la fi

de cada trimestre, es realitzar una xicoteta gala de premis, on el director o la directora

acreditar a cada alumne de la classe guanyadora amb un pergam i al tutor o tutora una

esttua daurada representant lOscar aconseguit. Tamb, el xiquet que ms llibres haja llegit

del cicle, rebr un premi individual. En cas dhaver-hi ms dun, cada rebr aquest premi. A

ms, per tindre la possibilitat de guanyar lOscar caldr, a ms, que totes les classes de

Primria del centre hagen llegit a laula el llibre El petit prncep d Antoine de Saint-Exupry
http://es.wikipedia.org/wiki/Antoine_de_Saint-Exup%C3%A9ryhttp://es.wikipedia.org/wiki/Antoine_de_Saint-Exup%C3%A9ryhttp://es.wikipedia.org/wiki/Antoine_de_Saint-Exup%C3%A9ryhttp://es.wikipedia.org/wiki/Antoine_de_Saint-Exup%C3%A9ry


33/52

(cada any escolar el llibre obligatori s diferent). Evidentment, aquest estar adaptat per a

cada cicle. A ms, aquest llibre serveix com temtica per a altres activitats complementries,

com puga ser la celebraci dels carnavals o de les falles. Tamb, es pot emprar per fer alguna

representaci al centre per als pares.

Daltra banda, a ms de la lectura obligatria per a tots els cicles, en cada aula trobarem un

Mural de cine. Per cada llibre que llisca un alumne, se li adjudicar un fotograma, i una

vegada complete el nombre establert de fotogrames segons el curs o cicle (no sels pot exigir el

mateix als alumnes de 1r de Primria i que als de 6) se li obsequiar amb una nominaci al

millor lector del cicle (premi individual). Lltima setmana de cada trimestre, el director o

directora del centre passar per cada classe per apuntar els resultats i anunciar els

guanyadors a la gala. A la fi de la gala, tots els alumnes podran assistir al berenar que es

realitzar al pati del centre.

10.Utilitzaci de les TIC.

Com les noves tecnologies sn un element fonamental a l'hora de completar les diverses

rees del currculum actual, el nostre curs depenent de l'horari i de la disponibilitat dels recursos

materials i personals, far la segent utilitzaci de les TIC:

Baixarem a l'aula d'informtica, segons l'horari , per repassar els continguts de les rees

fonamentals, castell valenci, matemtiques, coneixement del mitj..., mitjanant programes que

ja estan descarregats en l'ordinador i procurarem utilitzar internet sempre que sigui possible.

Per desenvolupar aquesta tasca, farem un desdoblament de l'aula, de manera que mentre

una part de l'alumnat es queda en classe repassant les rees fonamentals, l'altra part baixar a

l'aula d'informtica.

Aprofitarem tamb el can itinerant que t el centre i amb l'ordinador porttil del cicle,

intentarem desenvolupar l'mbit informtic a travs de vdeos, etc. Tamb hem contemplat baixar

a la sala de professors per al visionat de vdeos en la televisi.

Finalment hem de dir que en la majoria de classes hi ha pissarres digitals completament

equipades, de manera que faran s d'est amb el material lliurat per l'editorial com per exemple el

llibre digital, i tamb es far s de la pissarra digital com a tal, s a dir, amb finalitat interactiva, els

xiquets poden escoltar i visualitzar el conte principal de la unitat a laula.


34/52

En el cas de la unitat didctica 8, que tracta dels paisatges, es poden escoltar canons de

pluja, com la poesia de Gloria Fuertes:

www.apasanantonio.es/index.php?option.com_content&view

I per a la unitat didctica 13, poder fer exercicis virtuals del oficis per a ampliar el seu

vocabulari igual que a la resta de unitats didctiques.

www.edu365.cat/primaria/muds/socials/activitats.htm

11. Recursos didctics i organitzatius.

Material:

Com que el material que haurem de demanar als pares no podem preveure-ho, anomenarem

certs que s serien obligatoris. Per exemple, els llibres de text, lestoig amb els utensilis

necessaris, com puguen ser, el llapis, la goma desborrar, bolgraf blau i/o negre... Tamb

caldria que ells compraren o b personalment, o b a travs del collegi, els llibres de lectura

obligatoris (en aquest cas el de El Petit Prncep) o, per exemple, quaderns de calligrafia per a

aquells alumnes que ho necessitaren. Daltra banda, els llibres de l ectura que es trobarien a

classe en el rac de la biblioteca estarien proporcionats pel centre.

Recursos daula:

Pel que fa als recursos de laula, trobem la pissarra tradicional per al treball diari. Desprs, a

disposici dels alumnes, contem amb diferents llibres a la biblioteca de classe, com ara, llibres

de lectura, llibres de consulta (com per exemple, llibres que parlen de diferents escriptors,

pintors, etc. adaptat per als alumnes de 1r cicle de Primria); tamb, hi ha diccionaris,

vocabularis i enciclopdia per a xiquets, per a que aix, poc a poc, aprenguen a buscarinformaci ells soles. Daltra banda, contem amb un globus terraqi per a que, si tenen

curiositat, comencen a buscar i a aprendre per ells mateixa diferents territoris, mars, oceans,

etc. Per ltim, trobem tamb diferents materials relacionats amb els altres racons que hi ha a

laula que a continuaci explicarem.

Recursos organitzatius:

Parallelament, referint-nos als recursos organitzatius, la disposici de laula est detallada alpunt 1 apartat b. Aix, ac ens centrem en els racons que trobem a laula. Aquest els podem
http://www.apasanantonio.es/index.php?option.com_content&viewhttp://www.apasanantonio.es/index.php?option.com_content&viewhttp://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/activitats.htmhttp://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/activitats.htmhttp://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/activitats.htmhttp://www.apasanantonio.es/index.php?option.com_content&view


35/52

utilitzar per treballar a classe diferents aspectes, o b, per a quan un alumne ha acabat de fer

la seua feina, puga accedir-hi amb autonomia sense que el mestre o la mestra haja destar

pendent dell i sense molestar a la resta de companys. Doncs b, en primer lloc tenim el rac

de lectura, que com hem explicat ja, s una xicoteta biblioteca que compta amb una catifa al

sl i unes taules i cadires menudes per a que puguen seure. El material del que es composa sn

els llibres ja esmentats anteriorment. Daltra banda, existeix el rac de les matemtiques, on

trobem diferents figures geomtriques grans que poden manipular, jocs relacionats amb la

matria i llibres amb exercicis dendevinalles, astcia i reflexi. Per ltim, est el rac de jocs.

En aquest els xiquets poden divertir-se amb jocs tradicionals de taula, amb cartes, amb una

cuina i una paradeta del mercat. Aix, el que es pretn s que els alumnes alhora que juguen

aprofiten per treballar indirectament altres continguts.

12. Activitats complementries.

ACTIVITAT DESCRIPCI ESPAI TEMPS RECURSOS

Excursi a la

granja escola

Els xiquets passaran el dia realitzant les

diferents activitats que es proposen,relacionades amb el medi ambient.

Granja

escola

1 dia del

mes demaig

Granja

escola

Representaci

teatral

Els alumnes aniran a veure una obra de

teatre duna companyia.

Teatre

municipa

l

1 vegada

cada

trimestre

Companyia

de teatre

Cinema Eixida al cinema per veure una

pellcula que puga interessar per

treballar alguns continguts.

Centre

comercia

l

1 vegada a

lany

Cinema

Visita a la

biblioteca

municipal

Visita guiada amb lobjectiu de

fomentar lhbit i el gust per la lectura.

Bibliotec

a

municipa

l

1 vegada a

lany

Biblioteca

Representaci

teatral a

lescola

Els nostres alumnes prepararan una

obra de teatre per a representar-la als

seus companys de centre i als pares.

Collegi A la fi del

curs

Centre


36/52

Festival Tots els alumnes del centre hauran

preparat coreografies per mostrar-les

als pares a la festa de fi de curs.

Collegi Lltim dia

del curs

Centre

Galla dels

Oscars

Repartici de premis a les classes

lectores del centre.

Collegi Lltima

setmanade cada

trimestre

Centre

Nadalenques Tots els xiquets del centre canten al

gimns diferents nadalenques en motiu

de les festes de Nadal.

Collegi 22 de

desembre

Centre

Setmana

cultural

Els alumnes tindran loportunitat de

gaudir de diferents competicionsdesport (futbol, basquet, ping-pong...)

com de diverses xerrades,

representacions i altres activitats

culturals. A ms, lltim dia comptaran

amb un berenar a crrec dels pares i

avis dels xiquets (cuina tradicional).

Collegi Una

setmanadabril

Centre i

familiarsdels xiquets

Dia de la Pau Dibuixos i xicotetes narracions sobre

aquesta temtica.

Collegi 30 de

gener

Centre

Dia de la

Constituci

Lectura de llibres, visualitzaci de

vdeos, realitzaci de narracions sobre

el tema...

Collegi 5 de

desembre

Centre

Dia del llibre Si hi ha possibilitat, conixer a algun

escriptor o illustrador de llibres. A ms,

dactivitats en favor de la lectura des de

menuts.

Collegi 23 dabril Centre

Crem de la

falla del

centre

Durant dues setmanes els alumnes

hauran realitzat un xicotet ninot per a

la falla del centre

Collegi 15 de

mar

Centre


37/52

13. Bibliografia.

GENERALITAT VALENCIA. CONSELLERIA DEDUCACI, CULTURA I ESPORT. Ensenyament en

llenges: Programes deducaci plurilinge. [En lnia] Generalitat Valencia, 1998.

[Consulta: 19 gener 2015]

GENERALITAT VALECIANA, CONSELLERIA DEDUCACI. Ordre de 13 de desembre de 2007:

avaluaci en educaci primria. [En lnea] Generalitat Valenciana, 2007.

[Consulta: 19 de gener de 2015]
http://www.docv.gva.es/datos/1998/07/14/pdf/1998_X5768.pdfhttp://www.docv.gva.es/datos/2007/12/19/pdf/2007_15366.pdfhttp://www.docv.gva.es/datos/2007/12/19/pdf/2007_15366.pdfhttp://www.docv.gva.es/datos/1998/07/14/pdf/1998_X5768.pdf


38/52

14. AnnexosANEXO 1)


39/52


40/52

ANEXO 2)

TEMA 8: Que llueva, que llueva

HABLA Y ESCUCHA: el agua y la lluvia. (Comunicacin oral).

1. Conversa sobre la ilustracin: dnde estn los

nios, qu hacen, qu estacin del ao puede ser

2. Qu se pide en la cancin? Por qu es tan

importante la lluvia? Sabes otra cancin

parecida? Cul?

3. Qu tiempo te gusta ms: fro, caluroso, lluvioso, nublado, etc.? Dibjalo y no te olvides dedibujarte a ti tambin.

LEE Y COMPRENDE: la montaa ms alta del mundo. (Comprensin lectora).

LA MONTAA MS ALTA DEL MUNDO

Hace muchsimo tiempo, en un planeta lejano, muy liso, empez a crecer unamontaa y se hizo muy alta. Pero despus comenzaron a surgir otras montaitasque tambin crecieron y se hicieron altsimas.

La primera montaa, enfadada porque ya no era la ms alta, empez a estirarse y acrecer an ms Hasta que en su cumbre desapareci la vida a causa del fro y del

viento. En cambio, las otras montaitas tenan rboles en los que anidaban lospjaros. De la rabia que le entr, estall convertida en un fierovolcn. Envenen el aire con su humo, mat toda la vida de susladeras, y sec y arruin todas las tierras de su alrededor. Cuando

se calm y se dio cuenta de todo el mal que haba causado, se arrepinti y seapag.

Entonces, de sus laderas brotaron lgrimas que se convirtieron en fuentes de agua limpia, dondelos pjaros volvieron a beber y con ellos llevaron semillas. Al poco volvi a brillar el Sol, y con suayuda la montaa se cubri de hierba verde y qued adornada con nubes que le dieron sombra ylluvia. A partir de ese momento, todo lo que haba junto a ella, los valles, los ros, los bosques se

llenaron de sonidos y de frescura de vida. Y desde entonces hasta ahora Si no lo estropeamoslos dems.


41/52

1. Escribe V si es verdad o F si es falso. Despus transforma las falsas en verdaderas.

A. Al principio solo haba una montaa.

B. Pronto hubo muchas montaas bajitas.

C. Entonces la primera montaa se alegr.

D. La montaa se qued helada y sin vida.

E. Se convirti en volcn y lo quem todo.

F. Cuando se arrepinti, se apag.

G. Sus lgrimas fueron ros.

H. La vida volvi con el Sol y la lluvia.

2. Explica qu quiere decir el final del cuento.

Y desde entonces hasta ahora Si no lo estropeamos los dems.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

APRENDE: la slaba tnica. (Gramtica).

1. Separa las slabas. Seala la que suena ms fuerte.

Di

Separa

Cuenta

Seala

1. Rodea la slaba tnica y clasifica las palabras segn la tnica.

cumbre crecer

papel semilla

estanque alta

__________

__________

__________

__________

__________

__________

cumbre


42/52

USA LAS LETRAS: y . (Ortografa).

1. Rodea las slabas. Ca co cu que qui

Camino de la montaa, vi un conejo. Le di una zanahoria que llevaba en el cubo.

Luego vi una mariquita pequea y la fotografi.

2.Clasifica las palabras anteriores.

2. Completa con y .

pa___ete es___udo bar___o ___eso

___ampo peri___ito mos___ito ___ara___ol

3. Dictado.

________________________________________________________________________________

________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________

TE EXPRESAS: la descripcin de paisajes. (Expresin escrita).

1. Lee la descripcin y subraya los elementos que describen el paisaje.

Hoy hemos ido a pasear por el bosque. Haba un rbol muy grande en medio

de un claro. Debajo del rbol haba un montn de florecillas azules. Y arriba,

en las ramas haba dos pequeos nidos.

2. Analiza la descripcin.

Cuntos rboles haba? ________________________________

Cuntas florecillas? ___________________________________

Cuntos nidos? ______________________________________

____________________

____________________

____________________

ca co cu

____________________

____________________

____________________

que qui


43/52

Elementos Cmo son? Dnde estn?

rbol

Florecillas

Nidos

3. Describe el paisaje. Usa estas palabras.

____________ rbol haba una casita con el ____________ rojo. ____________ de la casita

unas ___________ son ____________ flores de muchos colores. Y alrededor un ____________

de maderas pintadas de ____________. ____________ se vean las ____________

___________ de las montaas.

REPASA

Quique ha ledo esta informacin sobre el agua.

1. Por qu es importante el agua?

para poder andar.

para no quedarnos solos.

para poder vivir.

Has tenido mucha sed alguna vez?

Se sienten unos deseos locos de beber-

Entonces, seras capaz de andar y andar sin parar, hasta encontrar una fuente o unpozo porque el agua es tan importante para nuestro cuerpo que sin ella no podramos

vivir.

En caso de que se secara, la Tierra se quedara sin plantas, sin animales, y sin gente.Te imaginas qu soledad?

Para nombrar los elementos: tejado, macetes, vallado, cumbres

Para decir

donde estn:

Junto al

Delante

A lo lejos

Para decir

cmo son:

pequeas

verde

nevadas


44/52

. Qu quedara si la Tierra se secara?2

Comentad en clase: Cmo podis ayudar para que no se desperdicie el agua?3.

Clasifica estas palabras del texto, segn la slaba tnica.4.

Escribe palabras y explica cundo usas o .5.

__________ __________ __________ __________ __________ __________

Se usa cuando_____________________________________________________

__________ __________ __________ __________ __________ _________

Se usa cuando ____________________________________________________

. Dibuja y colorea un paisaje en el que abunde el agua.6

Qu elementos hay? Cmo son? Dnde estn?

beberpozo

plantascapaz

__________

__________

__________

__________


45/52

ANEXO 3)

TEMA 13:

entre uns dormen

PARLA I ESCOLTA: oficis importants. (Comunicaci oral)

1.En quin momento estn parlant? Per qu? Te has despedido

alguna vegada aix?

2. Qu ofici t el pare de Marta? Explica per qu s important.

Coneixes altres oficis similars?

COMPREN: I un dia va nixer la nit.(Comprensi lectora)

I UN DIA VA NIXER LA NIT

Els indis de la selva amaznica conten que, fa molts, moltssims anys,sempre era de dia. Ning sabia com era la nit perqu mai lhavien vist.

Un dia, es va celebrar una gran festa en la selva; una serp, la filla de laGran Cobra, es va casar amb un jove i aposto, que sempre anavaacompanyat de tres fidels criats.

Desprs de la celebraci, el jove va voler dormir un estona, per la seus dona, la filla de la Gran

Cobra, li va dir que rea impossible perqu en eixa terra no existia la nit.

- Si vols dormir, hauries de anar a buscar la nit. Ma mare les guarda en les aiges del riu.

El jove va ordenar als seus tres criats que anaren de immediat de viatja a trobar la nit. Els criatsvan carregar una canoa amb provisions i van partir riu a dalt. Al arribar a un llac, comenaren allanar pedres a laigua per a veure qui arriba ms lluny. Les pedres, en enfonsar-se , van despertara la Gran Cobra que vivia al fons.

-S qui sou i per qu esteu ac- va dir la Gran Cobra-. La meua filla us envia a trobar la nit.

La serp els va lliurar un coco. Els criats van veure que tenia un cofre de dalt

a baix que es trobava pegat amb resina.-Ac teniu el coco de Tucumn. Per, aneu amb compte! No ho obriu,perqu si ho feu, es pot perdre per sempre el seu contingut.

Els criats donaren la seua paraula i desprs vam pujar a la canoa i iniciarenel cam de volta.

En el moment en que van deixar de remar, van escolta uns sorolls estranys que provenien delinterior del coco de Tucumn.

-Croac!Croac! Croac!

Efectivament, era el soroll que fan les granotes quan canten. Els tres criats, que mai havienescoltat aquell soroll, es van quedar molt sorpresos.


46/52

El criat ms jove, atret, per ell, va proposar obrir el coco per a saber que portava dins.

-No podem fer aix! Va dir el segon criat-. La Gran Cobra ens va advertir de que si ho fiemes perdria el contingut del coco i tamb nosaltres.

Els altres dos criats es van convncer de que no deurien dobrir el cofre icontinuaren remant riu a baix. Per, quant ms remaven, ms curiositat

sentien per aquell estrany soroll. Tenien tanta curiositat que, finalment, uncriat va dir:

-Escoltar, amics: us proposo que mirem que hi ha dins. No s necessarique ho obrim del tot, farem sols un xicotet forat.

Tenien tantes ganes de saber que era aquell soroll, que els tres criats deixaren de remar i, amb unpoc de foc, van fondre la resina que tapava el cort del coco.

Sols volien obrir un xicotet buit per a veure el interior, per la resina es va fondre del tot i el cocodel Tucumn es va obrir per la mitat.

De repent, tot es va enfosquir. Sabeu que hi havia dins?

LA NIT. La Gran Cobra guardava dins la nit.

Doncs, els criats havien deixat escapar la nit i la foscor es va estendre per tota la terra.

1. Ordena els fragments de l1 al 6, segons el conte.

2. Respon breument:

Per qu el jove no podia dormir? ______________________________________

Com es podia solucionar el problema? __________________________________

Qui fou a buscar la nit i a on? _________________________________________

On estava amagada la nit? ___________________________________________

Com va aparixer la nit? ____________________________________________

3. Inventa altre final per al conte i contala la resta de la classe.

La nit es vaexpandir per tota

la Terra.

La Gran Cobra liva donar el coco

del Tucumn alscriats

La filla de la GranCobra es va casaramb un jove queno podia dormir.

Els tres criats vantrencar el coco perqu tenien molta

curiositat.

La Gran Cobra esva despertar perel soroll de les

pedres dels criats.

Els tres criats van

anar a buscar lanit.


47/52

APRN PARAULES: significats pareguts . (Lxic)

1. Busca paraules de significat paregut i rodeja-les del mateix color.

GOT RODEJAR ESCOLA VAS

ESFERA ROSTRE ENCERCLAR CONVERSARPARLAR CARA COLLEGI CERCLE

2. Substitueix les paraules destacades per altres de significat paregut.

APRN LLENGUA: noms i qualitats. (Gramtica)

1. Llig, relaciona i escriu les frases que has format.

___________________________________ __________________________________

___________________________________ __________________________________

s un cotxe nou!

Quinautombil!

Cotxe i autombil son

paraules amb

significats pareguts.

alianafcilcollegibal

La meua casa est prop de lescola

__________________________________________________________________

__________________________________________________________________

Em van regalar una pilota i un anell.

s un treball molt senzill.

__________________________________________________________________

el granota xicotets

la caragol verd

els granotes xicotet

les caragols verds


48/52

2. Completa els buits amb aquestes paraules.

En estiu els camps es cobreixen de trigales____________ i roselles ____________.

En la tardor els rams ____________, les fulles ____________ i els codonys

____________ adornen el paisatge.

UTILITZA LES LLETRES: , , . (Ortografia)

1. En cada grup falta la mateixa sllaba. Descobreix-la i escriu-la.

ga go gu gue gui

2. Separa les paraules i escriu una oraci amb cadascuna delles.

pingqestillengespasqes

_____________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________

_____________________________________________________________________________

ESCRIU: oracions i dilegs.(Expressi escrita)

1. Fixat b en els signes destacats en aquestes oracions i copia cada bafarada en el seu lloc.

maduresrogesdoratsmarronsgrogues

___sat

se___r

___la

dro___ria

fi___ra

___pard

___ta

___rilla

bi___t

lletu___

boti___

sar___ntana

ai___a

ambi___

fi___ra

Alberto ha anat a

visitar a la seua via

Bon dia, via!

Perqu ja sprimavera.

Quina alegria!

Quina sorpresa, Pablo!

Perqu han crescut tantes

flors, via?


49/52

2. Inventa un dileg amb aquestes instruccions.

Mara li pregunta a la seua mare que van a menjar.

- ________________________________________________________________

La seua mare li respon:

- ________________________________________________________________

Marta contest amb sorpresa:

- ________________________________________________________________I la mare respon:

- ________________________________________________________________

3. Inventa un dileg entre el Sol i la Lluna.


50/52

REPASA

1. Taxa la paraula que no siga pareguda de cada quadre.

2. Escriu oracions que continguen el article, el nom i una qualitat.

3. Escriu les paraules corresponent a les imatges utilitzant les lletres , i .

4. Inventa un dileg entre Manuela i la seua mare. Utilitza aquestes paraules:

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

___________________________________________________________________

GabrielaManuelaparaigesmeteorlegcapelljugarbotes daigua

______________ _______________ _______________ ______________

velolentrpid

alegretristcontentgrosobsprim

xicotetgranpetit


51/52

ANEXO 4)

AUTOAVALUACI DE LACTIVITAT DOCENT

Sempre Quasi sempre De vegades Quasi

mai

Mai

1. Unitat didctica

Planificaci de la unitat didctica

2.

Centre i aula

Organitzaci de laula i

aprofitament dels recursos del

centre.

Coordinaci amb la resta de

personal docent i entre els rgans

i persones responsables de la

planificaci i desenvolupament de

la prctica docent.

3. Famlies

Relaci amb les famlies o tutors

dels alumnes.

4. Posada en prctica

Adequaci als objectius i criteris

davaluaci.

Tractament equilibrat i apropiat

dels continguts.


52/52

Idonetat de la metodologia.

Elecci apropiada dels materials

curriculars.

Mesures adoptades en relaci

amb lalumnat amb necessitats

especfiques de refor educatiu.

5. Alumnes

Comportament amb els alumnes.

Observacions:

PROGRAMACIÓ PER A 1º DE PRIMÀRIA EN L’ÀREA DE CASTELLÀ I VALENCIÀ

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ PER A 1º DE PRIMÀRIA EN L’ÀREA DE CASTELLÀ I VALENCIÀ