Projecte bàsic i d’execució Construcció d’un mur amb ... ·...

Projecte bàsic i d’execució Construcció d’un mur amb gabions a Montargull

Promotor: Ajuntament d’Artesa de Segre Situació: Montargull

Artesa de Segre –La Noguera-

Juliol 2009

Projecte bàsic i d’execució: Construcció d’un mur amb gabions a Montargull Índex general a) MEMÒRIA

1. Índex de la Memòria 2. Antecedents 3. Descripció de la Proposta

Annex 1. Descripcio dels gabions Annex 2. Control de Qualitat Annex 3. Estudi bàsic de Seguretat i Salut Annex 4. Justificació de preus

b) PLEC DE CONDICIONS 1. Plec de condicions generals 2. Plec de condicions tècniques particulars

c) AMIDAMENTS

d) PRESSUPOST

Quadre de preus núm. 1 Quadre de preus núm. 2 Pressupost d’execució material Resum del pressupost Pressupost d’execució per contracta. Cost total de la inversió

e) PLÀNOLS 1. Emplaçament. 1:1000 2. Estat actual, fotos, alineacions, planta, alçat i perfils. 1:400 / 1:200

f) REPORTATGE FOTOGRÀFIC

a) MEMÒRIA

a) MEMÒRIA 1. Índex de la Memòria

1. Índex de la Memòria 2. Antecedents

2.1. Estat actual Topografia Edificacions Vegetació Xarxes existents Enllumenat

Clavegueram Xarxa elèctrica Xarxa d’aigua

3. Descripció de la Proposta 3.1. Construcció d’un mur de contenció amb gabions

3.1.1. Enderrocs i moviment de terres 3.1.2. Mur 2.1.3. Pavimentació

4. Termini d’execució 5. Disposicions administratives 6. Accessibilitat 7. Residus 8. Justificació de preus 9. Pressupost

2. Antecedents Aquest projecte pretèn valorar concretament la intervenció a realitzar en un dels accessos a Montargull, concretament per la part sud del poble, que es realitza per un camí formigonat i que es troba en molt mal estat degut a la poca consistència dels seus talussos.

Aquest camí d’accés no disposa d’un mur uniforme a la seva part inferior que subjecti les terres i per aquest motiu hi ha diverses zones on els petits despreniments han anat deixant aquest camí en mal estat (veure fotografies adjuntes) provocant filtracions i escorrenties d’aigües les quals agreugen el deteriorament i minoren la secció del camí. Per tal de donar una solució òptima a realitzar, es proposa actuar sobre el talús de la part inferior del camí, on hi ha parts d’antics murs de pedra seca en mal estat i trams que han estat arranjatss amb anterioritat amb blocs de formigó, però sense seguir una alineació contínua.

L’actuació es realitzarà amb gabions de pedra per a contenir les terres del camí, mantenint l’alineació actual, tot i que uniformitzant-la per optimitzar les alineacions i millori la imatge del poble. 2.1. Estat actual Degut a la manca de detall d’informació topogràfica, tota la informació extreta és a partir d’una inspecció ocular i amb les corresponent imatges fotogràfiques preses del lloc, i del plànol adjunt del poble agregat. Topografia. El poble de Montargull es troba dalt d’un turó, a una altitud aproximada d’uns 530 m sobre el nivell del mar, al peu de la serralada del Montsec.

Quant a la planimetria, les alineacions dels carrers de Montargull són totalment irregulars, pròpies del casc antic de poblacions a peu de muntanya Quant a l’altimetria, el vial d’accés discorre tal i com succeeix amb qualsevol tipus de vial que ha d’accedir en viles dalt d’un turó, rodejant al màxim aquest, i amb pendents pronunciats. En el nostre cas, el pendent longitudinal és relativament suau. Tot i que la gran majoria dels carrers tenen pendents pronunciats tipics de pobles de muntanya.

Edificacions. Donat que el vial és d’accés al poble, al peu del turó, aquest no té cap tipus d’edificació en ambdós costats. Vegetació. La deixadesa i la falta de manteniment del vial, provocant que el mur de pedra que aguanta el vial s’ha anat deteriorant fins i tot desmoronant, provocant que qualsevol tipus de vegetació autòctona del lloc, sobretot males herbes, matollars i arbustos, hagin crescut sense cap tipus de control. Xarxes existents. Enllumenat. L’enllumenat existent es desconeix el seu estat de conservació. Consisteix en pals de fusta amb un bàcul, cada 25-30m cadascun en la part contrària del costat de la intervencio. El cablejat de connexió discorre totalment aeri i penjat de pal a pal. Clavegueram. Segons la infromació gràfica que consta en l’Ajuntament, s’observa que la xarxa de clavegueram discorre pel centre del vial, amb desconeixement de la secció de la claveguera ni a la profunditat que discorre. No hi ha cap punt de registre ni embornals de recollida d’aigües pluvials en l’àmbit que ens afecta. El drenatge d’aigües pluvials ha estat fins ara superficialment degradant el mur de pedra seca existent. Xarxa elèctrica. Es pot dir el mateix que de l’enllumenat, és totalment aeri i penjat en els mateixos pals d’enllumenat. Xarxa d’aigua. Dels plànol d’informació del poble observem, igual que la xarxa de clavegueram, que discorre pel centre del vial, amb una conducció de diàmetre de secció 25. No hi ha cap boca de reg ni d’incendis en l’’ambit que ens afecta. 3. Descripció de la Proposta

3.1 Construcció d’un mur de contenció amb gabions La voluntant de l’Ajuntament és l’arranjament d’un tram de 100 metres lineals del mur que

subjecta el camí i la posterior pavimentació amb formigó del camí de sortida del poble. 3.1.1. Enderrocs i moviment de terres Prèviament s’arrencaran tots els matolls i arbustos existents, i s’apuntalarant tots els pals d’enllumenat i electricitat que puguin quedar afectats per l’obra.

Es realitzarà una esplanada uniforme per a la col·locació dels gabions eliminant els murets de pedra seca, els murs de bloc de formigó existents i la capa vegetal existent.

3.1.2. Mur Col·locació de gabions omplerts de pedra del país per a la subjecció de les terres del camí, tal

i com mostren les fitxes informatives adjuntes. A més, es col·locarà una estesa de capa geotèxtil a la part posterior del mur de gabions per

evitar la contaminació amb terres d’aquest i garantir la seva capacitat drenant.

3.1.3. Pavimentació

Es replenarà el vial afectat fins assolir la rasant existent amb tongades de tot-ú natural de 25

cm de gruix, ben compactades

Finalment s’estendrà una capa de formigó vibrat en una amplària mitja de 2 m en tot el llarg del vial afectat. El camí superior també es pavimentarà, per tal d’aconseguir que les aigües pluvials no penetrin en el terreny i no erosioni el talús de contenció que el suporta.

La solució adoptada de realització del mur amb gabions respon a la voluntat de realitzar una

obra en la que no facin falta acabats suplementaris a nivell estètic (típics aplacats de pedra o similars) i que la seva execució a nivell econòmic no representi cap augment significatiu comparat amb la solució constructiva de murs de formigó armat.

4. Termini d’execució. El termini d’execució de les obres, segons es desglossa en el següent esquema, és de 1 mes

i mig.

mes 1 mes 2

Actuacions prèvies

Demolicions i terres

Paviments

5. Disposicions administratives.

Compliment del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels ens locals (Decret 179/1995, de 13 de juny):

El Projecte s’ajusta al Reglament i es manifesta expressament que es refereix a una obra

completa (articles 13 i 14). Té la condició d’obra completa perque és susceptible de ser lliurada a l’ús general.

Revisió de preus: No procedirà cap tipus de revisió de preus al present projecte. Classificació del contractista Per a poder ser adjudicatari de les obres descrites pel present projecte, el Contractista haurà

de disposar obligatòriament de les següents classificacions: Grup G: Vials i pistes - Subgrup 6: Obres viàries sense qualificació específica - Categoria e (corresponent a una anualitat entre 840.000 i 2.400.000 €) Termini de garantia: .El termini de garantia que s’exigeix per a les obres del present projecte és d’UN ANY, des del

moment de la seva recepció.

6. Accessibilitat. Els requeriments sobre accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques establerts en el

Codi d'Accessibilitat de Catalunya i que afecten al present projecte són els següents: Itinerari de vianants adaptat. -Amplada lliure mínima de 0,90m i una alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 2,10m. -No inclou cap escala ni graó aïllat. -El pendent longitudinal no supera el 8%. -El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces.

Té un pendent transversal no superior al 2%. -Els elements d'urbanització i de mobiliari que formen part d'aquest itinerari són adaptats. Paviments en espais d'ús públic. -És dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. -Es col.loca un paviment amb textura diferenciada per tal de detectar els passos de vianants. -Les reixes i els registres es col.loquen enrasats amb el paviment circumdant. Les obertures

de les reixes col.locades en itineraris de vianants tenen una dimensió que permet la inscripció d'un cercle de 3 cm de diàmetre com a màxim. La disposició de l'enreixat es fa de manera que no hi puguin ensopegar persones que utilitzin bastó o cadira de rodes.

Guals de passos de vianants adaptats. -L'amplada lliure mínima és d'1,20 m. -La vorera del gual està enrasada amb la calçada. Els cantells s'arrodoneixen o aixamfranen a

45 graus. -El pendent longitudinal del gual és com a màxim del 12%. El pendent màxim transversal del

2%. -Se senyalitza amb paviment de textura diferenciada. Guals d'entrada i sortida de vehicles -El gual d'entrada i sortida de vehicles es dissenya de manera que: L'itinerari de vianants que travessa no quedi afectat per un pendent longitudinal superior al

12%. L'itinerari de vianants que travessa no quedi afectat per un pendent transversal superior al

2%. Elements de protecció i senyalització de les obres en la via pública. -Les bastides, rases o qualsevol tipus d'obres a la via pública, es senyalitzaran i protegiran

mitjançant barrats estables i continuats que restin il.luminats tota la nit. -Es col.locaran elements de protecció i senyalització de forma que les persones amb

disminució visual puguin detectar a temps l'existència de l'obstacle. -No s'utilitzaran cordes, cables o similars. -Hi haurà un nivell d'il.luminació de 10 lux per advertir de la presència d'obstacles o desnivells. 7. Residus. Es compleixen els requeriments del Decret 201/1994 Regulador dels residus de la

construcció. L’avaluació dels residus es detalla en el full de les pàgines següents.

Obra:

Situació:Municipi :

(tones) (m3)

residu d'excavació 296,00 t 160,00 m3

Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 0,542 0,00 0,512 0,00formigó 0,084 0,00 0,062 0,00

petris 0,052 84,00 0,082 60,00metalls 0,004 0,00 0,0009 0,00fustes 0,023 0,00 0,0663 0,00vidre 0,0006 0,00 0,004 0,00

plàstics 0,004 0,00 0,004 0,00betums 0,009 39,00 0,0012 50,00

altres 0,004 1,00 0,008 0,40

0,7226 124,000 t 0,7404 110,40 m3

residu de construcció Pes Pes residus Volum aparent Volum aparent(tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,05 0,000 0,045 0,00obra de fàbrica 0,015 0,000 0,018 0,00

formigó 0,032 0,000 0,0244 0,00petris 0,002 0,000 0,0018 0,00altres 0,001 0,000 0,0013 0,00

embalatges 0,038 0,000 0,08 0,00fustes 0,0285 0,000 0,067 0,00

plàstics 0,00608 0,000 0,008 0,00paper i cartró 0,00304 0,000 0,004 0,00

metalls 0,00038 0,000 0,001 0,00

residu de construcció 0,000 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 0,00 t 0,00 m3

fusta en bigues reutilitzables fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables acer en perfils reutilitzables

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

residu d'enderroc

residu d'enderroc

accés sud MontargullArtesa de Segre Comarca : Noguera

Mur contenció amb gabions a Montargull

RE

SID

US

Reh

abilit

ació

i A

mpl

iaci

ó

Dec

ret 2

01/1

994

- Dec

ret 1

61/2

001

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

G

ener

de

2005

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- ITE

C )

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

FITXA PEL COMPLIMENT DE: DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció

RESIDUS Rehabilitació i ampliació

1/2

si no

Metalls si no

Fustes si no

Plàstics si no

Vidre si no

Potencialment perillosos si X

Altres no perillosos si no

x

x

Adreça

296,00 t 160,00 m3

124,00 t 110,40 m3

Càlcul de la fiança 160,00 m3 6,01 961,60 euros110,40 m3 12,02 1327,01 euros

m3

2288,61 euros

Notes:

RE

SID

US

Reh

abilit

ació

i A

mpl

iaci

ó

Dec

ret 2

01/1

994

- Dec

ret 1

61/2

001

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

G

ener

de

2005

( F

ont:

Gui

a d'

aplic

ació

del

Dec

ret 2

01/1

994

- ITE

C )

(1) Quantitat total de residu si no es reutilitza a la mateixa obra o en una altra d'autoritzada(2) Quantitat total de residu

Total de residus d'excavacióTotal de residus de construcció i enderroc

270,40

Total fiança

Codi

seguents residus

VOLUM TOTAL DELS RESIDUS

eu/m3

eu/m3Residus d'enderroc, construcció i vials (2) Residus d'excavació (1)

Nom ,adreça i codi de gestor dels residus ( decret 161/2001)

Nom Dipòsit controlat de Ponts

S'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus de l'enderroc en contenidors o espais reservats pels

Els residus es gestionaran fora de l'obra en: Instal·lacions de reciclatge

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

RESIDUS Rehabilitació i ampliació

Petris, obra de fàbrica i formigó

FITXA PEL COMPLIMENT DE: DECRET 201/1994 i DECRET161/2001, Reguladors dels enderrocs i altres residus de la construcció

GESTIÓ DE RESIDUS

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o en una altra autoritzada, no tenen la consideració de residu

Polígon industrial 5, parcel·les 43, 44, 45, 48 i 50 Ponts

2/2

8. Justificació de preus. En l'Annex 4 es relacionen els elements simples i la descomposició de cadascuna de les

partides d'obra que s'han utilitzat al Projecte. Els preus corresponents als elements simples, mà d'obra, materials i maquinària s'han

obtingut principalment de les bases de preus de I'Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, de l'aplicació dels convenis laborals vigents i directament de les llistes de preus de subministradors i instal·ladors.

9. Pressupost. Per l'elaboració dels preus s'ha partit d'informació per via directa, és a dir, a partir d’industrials

del ram. Els preus de la mà d'obra són actuals, d'acord amb el conveni col·lectiu de la construcció. Eis preus de les partides tenen despeses fixes d'obra per atendre al cost dels mitjans auxiliars directes que són necessaris per executar la unitat d'obra. Es considera que el cost de la mà d'obra indirecta forma part de les despeses generals de l’empresa que es carreguen a part, d'acord amb les disposicions establertes.

El Pressupost d’Execució Material és de trenta-sis mil dos cents vint-i-tres euros amb vint

cèntims (36.223,20€). El Pressupost d’Execució per Contracte, iva inclòs, és de cinquanta mil dos euros amb

cinquanta-un cèntims (50.002,51€). La repercusió per m2 de l’obra és 50.002,51€/200 m2 = 250,01 €/m2

Juliol 2009 L’arquitecte,

Miquel Ortiz i Terré

a). MEMÒRIA

ANNEX 1. Descripció dels gabions.

a). MEMÒRIA

ANNEX 2. Control de qualitat.

PROGRAMA D’ASSAIGS. NORMES D’EXECUCIÓ.

1.- MOVIMENT DE TERRES I FORMACIÓ D’ESPLANADA ASSAIGS QUALITAT DE SOLS EMPRATS PER A FORMAR TERRAPLENS. -1 Assaig Pròctor Modificat cada 1500 m3 de terraplè o canvi de material. -1 Assaig granolumètric i 1 límits d’Alterberg cada 2000 m3 de terraplè o canvi de material. -1 Assaig de contingut de matèria orgànica i 1 índex CBR cada 5000 m3 de terraplè o canvi de material. ASSAIGS DE COMPACTACIÓ. -5 Assaigs de densitat in situ cada 2000 m2 de tongada o fracció diària. -5 Assaigs d’humitat in situ cada 2000 m2 de tongada o fracció diària. 2.- IMPLANTACIÓ DE SERVEIS. ASSAIGS DE QUALITAT DELS MATERIAL DE REBLIMENT DE RASES. -1 Assaigs Pròctor Modificat cada 400 m3 de rasa compactada o canvi de material. -1 Assaigs granulomètric i 1 límits d’Alterberg cada 1500 m3 de rasa compactada o canvi de material. ASSAIGS DE COMPACTACIÓ DE RASES. -5 Assaig de densitat in situ cada 200 m3 de rasa compactada o canvi de material. -5 Assaig d’humitat in situ cada 200 m3 de rasa compactada o canvi de material. CONTROL DE RECEPCIÓ DE MATERIALS PER INSTAL·LACIONS. -1 Control comprovació característiques tècniques del suport (mides, gruixos d’acer galvanitzat, etc.), per cada 25 punts de

llum. -1 Control de certificat i catàlegs de llumeneres i equips d’encesa per cada 25 llumeneres instal·lades. -1 Control de compliment de les especificacions de la normativa oficial i certificat de prova de fàbrica per cada diàmetre i 500 m

de conducte elèctric instal·lat. CONTROL D’ACCEPTACIÓ DE LA XARXA D’ENLLUMENAT PÚBLIC. -1 Comprovació de caiguda de tensió menor al 3% per cada punt de llum col·locat. -1 Comprovació d’aïllament dels conductors per cada una de les línies instal·lades. -1 Comprovació d’intensitat normal dels diferents fusibles per cada 20 punts de llum instal.lats. -1 Mesura de línia de terres per cada línia instal·lada. -1 Mesura d’intensitat a cadascuna de les fases per línia instal·lada. -1 Identificació de fases en quadres de comandament. -1 Comprovació de valors d’il·luminació amb lluxómetre per cada 10 punts de llum instal·lats. 3.- PAVIMENTS Subbase granular. ASSAIG DE COMPROVACIÓ DE LA QUALITAT DEL MATERIAL -2 Equivalent de sorra cada 300 m3 d’aportació de material o fracció diària. -2 Assaig de Pròctor Modificat cada 300 m3 d’aportació de material o fracció diària. -2 Assaig granulomètric cada 1.000 m3 d’aportació de material. -1 Assaig de límits d’Alterberg cada 1.000 m3 d’aportació de material ASSAIG DE COMPACTACIÓ -5 Assaig de densitat in situ cada 300 m3 de subbase compactada o fracció diària. -5 Assaig d’humitat in situ cada 300 m3 de subbase compactada o fracció diària. ASSAIG DE COMPTACTACIÓ -5 Assaig de densitat in situ cada 300 m3 de subbase compactada o fracció diària. -5 Assaig d’humitat in situ cada 300 m3 de subbase compactada o fracció diària. Vorades i Rigoles. ASSAIG D’EXECUCIÓ DE VORADES I RIGOLES -1 Assaig de resistència o compressió d’elements de vorada cada 500 m de vorada col·locada. -1 Assaig de resistència o compressió amb 1 lot de dues amassades de 4 provetes i 1 determinació de consistència, cada 300

m de formigó de base i protecció de vorada col·locada o fracció diària. -1 Assaig de resistència a compressió amb 1 lot de dues amassades de 4 provetes i 1 determinació de consistència, cada 50

m3 de rigola col·locada o fracció diària.

Paviment de voreres. -1 Assaig de resistència de compressió amb 1 lot de dues amassades de 4 provetes i 1 determinació de consistència, cada 50

m3 de formigó de base de vorera o fracció diària. -1 Assaig de resistència al desgast per fregament per cada 200 m2 de paviment col·locat. -1 Assaig de gelacitat per cada 200 m2 de paviment col·locat. -1 Assaig d’absorció d’aigua cada 200 m2 de paviment col·locat -1 Assaig de resistència al xoc cada 200 m2 de paviment col·locat. -1 Assaig de flexió cada 200 m2 de paviment col·locat. 6.- NORMES D’EXECUCIÓ D’ASSAIGS. Les normes Oficials d’execució d’assaigs es concreten bàsicament en: - Normes UNE declarades d’acompliment obligatori per ordres ministerials de 5 de juliol de 1967 i d’11 de maig de 1971. - Normes A.S.T.M. i Normes D.I.N. (Normes d’altres països a les qual es pot fer referència). Relació de Normatives per Activitat: Resistència a compressió MNE 7240-7242 Consistència UNE 7103 Resistència a compressió prèvia extracció de testimoni UNE 7241 Resistència de desgast UNE 7015 Contingut de Sulfats UNE 7245 Contingut de Terrons d’Argila UNE 7133 Resistència a Flexió - Tracció UNE 7240-7395 Acceptació dels Àrids UNE 7133-7135

71244-7134-7245 Granulomètrica NLT-104 Límits d’Alterberg NLT-105,106/72 Próctor Modificat NLT-108

Índex CBR NLT-111 Contingut de matèria orgànica (únicament en cas de dubte) NLT-117 Densitat in situ i d’humitat in situ. NLT-109 Equivalent de sorra. NLT-113/72 Qualitat de Los Angeles. NLT-149/72

Resistència a compressió en provetes fabricades amb motlle i compactació de l’assaig Próctor Modificat

NLT-108/72

Granulomètric dels àrids Nlt-150 Coeficient de poliment accelerat (únicament a càrrega de trànsit de vies ràpides). NLT-174 Format dels àrids. NLT-355 Adhesivitat. NLT-355 Marshall. NLT-159 Granulomètric dels àrids i de polsim de pedrera. (filler) NLT-150

NLT-151 Granulomètric de mescla fabricada després de extret e lligant NLT-165 Marshall. NLT-165 Determinacions de densitat - determinacions de buit. NLT-162 Contingut de lligant NLT-164 Prova de flexió transversal (resistència a aixafament) TMM-73 Les normes esmentades regulen l’execució d’assaigs normalitzats relatius a les diferents activitats de les obres d’urbanització. El programa de control de qualitat ha de fer referència a les normes que defineixin l’assaig més adient per a cada unitat d’obra. 4.- FORMIGÓ. AIGUA PER PASTAR − L’aigua que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó haurà d’estar sancionada per la pràctica i complirà les condicions

indicades a l’article 27 de la “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). En cas de dubte, es realitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

− Es justificarà, per part del constructor, que l’aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27 i 81.2 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé justificarà especialment que no altera perjudicialment les propietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació indicats als articles 27 i 81.2.3 de l’EHE:

− Determinació del pH (UNE 7234/71) − Determinació de substàncies disoltes (UNE 7130/58) − Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58) − Determinació del Ió-clor (UNE 7178/60) − Determinació d’hidrats de carboni (UNE 7132/58) − Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71)

La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71 ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ

− L’àrid que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l’article 28 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:

Mida mínima i màxima de l’àrid (EHE, art. 28.2):

− Quan no hi hagi experiència prèvia d’ús es realitzaran assaigs d’identificació, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE i els corresponents a les condicions físico-químiques, físico-mecàniques i granulomètriques especificats a l’article 28.3 de l’EHE.

− Esta prohibida l’utilització d’àrids que continguin sulfurs oxidables.

− Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que s’eviti la seva segregació i contaminació, i hauran de mantindré les seves característiques gramulomètriques fins la seva incorporació a la mescla.

− Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent.

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ

Documentals:

− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.

Cada càrrega d’àrid anirà acompanyada d’un full de subministrament que estarà sempre a disposició de la Direcció d’Obra i en el que figuraran, com a mínim, les dades especificades a l’article 28.4 de l’EHE.

− Es justificarà, per part del constructor, que l’àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l’article 28 de l’EHE

(mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé justificarà explícitament que no altera especialment les propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.3.3 de l’EHE.

− En cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostos ferrosos,

segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE. Operatius:

− Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors. ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segons:

− Estabilitat d’escòries siderúrgiques () (EHE, art. 28.1) − Mida màxima/mínima de l’àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) − Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.3.3) − Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.3.3) − Índex d’àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.3.3) − Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) − Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) − Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1) − Terrossos d’argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.3.1) − Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.3.1) − Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.3.1) − Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE, art. 28.3.1) − Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.3.1) − Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE 146508/99 EX) (EHE, art. 28.3.1) − Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.3.2) − Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art. 28.3.2) − Absorció d’aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.3.2) − Absorció d’aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.3.2)

− Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art. 28.3.2) CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ − El ciment que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de

condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats en la “Instrucción para la recepción de cementos” (RC-97) i complirà les condicions indicades a l’article 26 de l’EHE. Es a dir:

Tipus de ciment (RC-97, art. 8): Distintiu de qualitat: Altres característiques:

− No s’utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona

física (EHE, art. 81.1.1).

− Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-97, art. 10 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic):

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ

Documentals:

− Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat de manera

legal (RC-97, art. 10.b).

− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà i la documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l’article 9.b.1 de la RC-97.

Operatius:

− Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada, segons l’article 26.2 de

l’EHE. − Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s’ajusti a les indicacions de l’article 26.2 de

l’EHE i de l’article 9 de la RC-97. − En cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, abans de començar les feines de

formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostres corresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-97 (art. 10.d), als previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particular i als necessaris per la determinació del contingut de clorurs (EHE, art. 81.1.2). En aquest cas, i com a mínim cada tres mesos d’obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment, principi i final d’adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum.

− En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, els assaigs de recepció podran

substituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons s’indica als articles 10.b de la RC-97 i 81.1.2 de l’EHE. En aquest cas, la direcció d’obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització dels assaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i de les comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentació d’identificació del ciment junt amb els resultats de l’autocontrol. (RC-97, art. 10.b; EHE, art. 81.1.2; Decret 375/88, annex 1).

− Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons s’indica en els articles 81.1.2 de l’EHE i 10.c de la RC-97.

ASSAIGS DE LABORATORI En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació especificats per a cada tipus de ciment a la RC-97 i/o especificats en el segon parèntesi:

− Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96) − Residu insoluble (UNE EN 196-2/96) − Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96) − Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1) − Putzolanicitat (UNE EN 196-5/96) − Principi i final d’adormiment (UNE EN 196-3/96) − Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96) − Resistència a compressió (UNE EN 196-1/96) − Composició potencial del clinker (UNE 80304/86) − Calor d’hidratació (UNE 80118/86 EX) − Índex de blancor (UNE 80117/87 EX) − Alúmina (UNE 80217/91) − Àlcalis (UNE 80217/91) − Finor de molta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86) − Pes específic (UNE 80103/86) − Superfície específica Blaine (UNE 80122/91) − Humitat (UNE 80220/85)

− Òxid de calç lliure (UNE 80243/86) − Titani (UNE 80228/88 EX) − Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96) − Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l’aigua del mar (UNE 80303/96) − Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96) − Composició i especificacions del ciments de baix calor d’hidratació (UNE 80306/96) − Composició i especificacions dels ciment per usos especials (UNE 80307/96) − Composició i especificacions dels ciments d’aluminat de calci (UNE 80310/96) − Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2)

FORMIGÓ FET A L’OBRA − El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra serà elaborat “in situ”, complirà les condicions indicades a l’article 69.3 de

l’EHE i i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols.

Element a construir: Tipus de formigó (en massa o armat, EHE, art. 39.2): Resistència (EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2): Relació màxima aigua/ciment (EHE, art. 37.3.2): Altres característiques:

− Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): − Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): − Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROL PREVI A L’INICI DE L’OBRA

− En els casos previstos a l’article 37.3.2. (classes d’exposició III ó IV, o qualsevol classe específica d’exposició) i prèviament a l’inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacions relatives a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment, validant les dosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l’assaig de penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) segons s’especifica a l’article 85.2 i amb els criteris d’acceptació que consten a l’article 85.3. de l’EHE.

− Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de les

dosificacions previstes compleix les condicions exigides en l’article 30 de l’EHE i en el plec de condicions, segons el que s’indica a l’article 68 de l’EHE.

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

− Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s’ha fabricat segons les dosificacions previstes i prèviament acceptades per la direcció d’obra (EHE, art. 69.3).

Operatius:

− Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE.

− Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies.

− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE

83300/84). Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de tolerància expressats en l’article 88 de l’EHE:

− Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) − Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi:

− Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) − Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) − Densitat (UNE 83317/91) − Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) − Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL − El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra procedirà de central formigonera, complirà les condicions indicades a

l’article 69.2 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure EHE, art. 69.2.8)

Element a construir:

Designació del formigó per propietats: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): Resistència (EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2):

Designació del formigó per dosificació: Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2): Consistència (EHE, art. 30.6): Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2): Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2): Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2):

Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-97): Altres característiques:

− Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3): − Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88): − Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

− Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà, signat per persona física, el qual contindrà totes les dades indicades en l’article 69.2.9.1 de l’EHE.

− Es comprovarà el nivell d’homologació de la central productora, que pot ser un distintiu oficialment reconegut o un

certificat CC-EHE (EHE, art. 81). Operatius:

− Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE.

− Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies.

− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE

83300/84).

− En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels components del formigó, segons que s’indica a l’article 81 de l’EHE.

− Sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà aplicar una reducció en el nombre d’amassaments a

assajar per cada lot segons s’estableix a l’apartat 3 de l’annex al Decret 375/88. Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col·locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de les normes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de toleràncies expressats en l’article 88 de l’EHE:

− Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88) − Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb la metodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi:

− Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2) − Ió-clorur total (EHE, art. 30.1) − Densitat (UNE 83317/91) − Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89) − Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ − Els rodons d’acer per armar que s’utilitzaran en l’obra compliran les condicions indicades a l’article 31 de l’EHE i tindran les

característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols: És a dir:

Designació (EHE, art. 31): Diàmetres: Distintiu de qualitat (EHE, art. 31.5.1): Altres característiques:

− No s’utilitzaran partides d’acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona

física (EHE, art. 90.1). − Nivell de control (EHE, art. 90): − Criteri de divisió de lots (EHE, art. 90.3 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic): En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el nombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents: CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ Documentals:

− Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà i allò especificat en el projecte.

− En el cas d’acers certificats, aquells que disposen d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es

sol·licitarà per cada partida l’acreditació d’aquest distintiu i el certificat de garantia del fabricant (EHE, art. 31.5.1).

− Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs corresponents, fets en un laboratori homologat, conforme compleixen les exigències establertes a l’EHE (EHE, art. 31.5.2).

− En barres corrugades i malles electrosoldades es sol·licitarà, per a cada subministrador i tipus d’acer, el certificat

específic d’adherència, segons que s’indica al article 31 de l’EHE. Operatius:

− Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.2 i 90.3 de l’EHE, amb l’objecte de verificar que la secció equivalent compleix les especificacions de l’article 31.1 de l’EHE.

− En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.3 de l’EHE, amb

l’objecte de verificar que les característiques dels resalts s’ajusten a les variacions consignades obligatòriament en el certificat específic d’adherència, segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control normal).

− En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, amb l’objecte

de verificar el gravat de les marques d’identificació (tipus d’acer, país d’origen i marca del fabricant) segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE.

− Es comprovarà l’absència d’esquerdes en les zones de doblegat i ganxos d’ancoratge, mitjançant inspecció visual

(control a nivell reduït) o després de l’assaig de doblegat - desdoblegat segons s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control a nivell normal).

− En el cas d’existir unions per soldadura es comprovarà l’aptitud pel soldatge segons l’article 90.4 de l’EHE.

− Com a mínim dos cops al llarg de l’obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de trencament i l’allargament en

trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i subministrador d’acer, segons l’article 90.3 de l’EHE (control normal).

− En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per cada diàmetre

principal utilitzat, e inclouran l’assaig de resistència a l’arrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (control normal).

− Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors assaigs de comprovació.

− En el cas d’acers certificats, que disposin d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE i sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà deixar d’assajar l’acer en les condicions que estableix l’apartat 2 de l’annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col·locació en obra. ASSAIGS DE LABORATORI Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

− Límit elàstic (UNE, 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) − Càrrega de trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) − Allargament en trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5) − Doblegat-desdoblegat (UNE 36068/94 i EHE, art. 31.2 i 31.3) (EHE, art. 90.5) − Resistència a l’arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art. 90.5)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratori homologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

− Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5) − Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2)

a). MEMÒRIA

ANNEX 3. Estudi bàsic de Seguretat i Salut.

Dades de l'obra Tipus d'obra: Mur de contenció amb gabions a Montargull

Emplaçament: Accés sud Montargull

Superfície construïda: 200m2

Promotor: (Projecte) Ajuntament d’Artesa de Segre

Arquitecte/s autor/s del Projecte d'execució: Miquel Ortiz i Terré

Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut: Miquel Ortiz i Terré

Dades tècniques de l'emplaçament Topografia: Terreny amb lleugers pendents

Característiques del terreny: Degut a l’estat general de l’edificació fa presumir un bon comportament del sòl

Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn: Zona urbana consolidada casc antic

Instal.lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades: Instal·lació d’aigua i sanejament

Ubicació de vials: Zona consolidada amb vials de 5m aproximadament sense voreres

Compliment del R.D. 1627/97 de 24 d'octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).

Principis generals aplicables durant l'execució de l'obra L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: - El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja - L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la

determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació - La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars - El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions i dispositius

necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors

- La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

- La recollida dels materials perillosos utilitzats - L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes - L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents

feines o fases del treball - La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms - Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de

l'obra.

Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: - Evitar riscos - Avaluar els riscos que no es puguin evitar - Combatre els riscos a l'origen - Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció

dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

- Tenir en compte l'evolució de la tècnica - Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill - Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les

condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball - Adoptar mesures que posin per davant la protecció col�lectiva a la individual - Donar les degudes instruccions als treballadors L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

Identificació dels riscos. Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mitjans i maquinaria - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues - Caiguda de la càrrega transportada - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades

- Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques

Treballs previs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Enderrocs - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació i baixada de runes Moviments de terres i excavacions - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Cops i ensopegades - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases - Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques - Sobre esforços per postures incorrectes - Riscos derivats del desconeixement del sòl a excavar Fonaments - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases

- Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Fallides de recalçaments - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Estructura - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Fallides d'encofrats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) - Riscos derivats de l'accés a les plantes - Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials Ram de paleta - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

Coberta - Interferències amb Instal�lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics

- Caigudes de pals i antenes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Revestiments i acabats - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) Instal·lacions - Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Emanacions de gasos en obertures de pous morts - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobresforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes

Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del R.D.1627/1997) - Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars

característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball - Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la

vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible - Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones

controlades o vigilades - Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió - Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió - Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis - Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic - Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit - Treballs que impliquin l'ús d'explosius - Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. Mesures de prevenció i protecció Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

Mesures de protecció col·lectiva

- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra - Senyalització de les zones de perill - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació

amb els vials exteriors - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents - Els elements de les Instal·lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega

màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions

veïnes) - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases - Utilització de paviments antilliscants. - Col·locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col·locació de xarxes en forats horitzontals - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal·lades - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides - Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes

Mesures de protecció individual - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs

per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de

talls i punxades - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos - Utilització de mandils - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació.

Utilització d'equips de subministrament d'aire Mesures de protecció a tercers - Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un

passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. - Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions

veïnes) - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones)

Primers auxilis Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

NORMATIVA APLICABLE

. Ley reguladora de la subcontratación en el Sector de la construcción Llei 32/2006 (BOE: 19/10/2006) · Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles Directiva 92/57/CEE 24 Junio (DOCE: 26/08/92) . Disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción R.D. 1627/1997, de 24 octubre (BOE: 25/10/97) Transposició de la Directiva 92/57/CEE . Modificación del RD 39/1997, por el que se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención, y el RD 1627/1997, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguredad y salud en las obras de construcción Real Decreto 604/2006 . Ley de prevención de riesgos laborales Ley 31/1995. 8 noviembre (BOE: 10/11/95) . Reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales Ley 54/2003. 12 diciembre (BOE: 13/12/2003) . Reglamento de los servicios de prevención R.D. 39/1997. 17 de enero (BOE: 31/01/97). Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril (BOE: 01/05/98) ·Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo en materia de trabajos temporales en altura R.D. 2177/2004, de 12 de novembre, (BOE: 13/11/2004) . Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo R.D. 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97) . Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo R.D. 486/1997. 14 de abril (BOE: 23/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la " Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo" (O. 09/03/1971) . Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorso lumbares, para los trabajadores R.D. 487/1997, de 14 d'abril (BOE: 23/04/97) . Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97) . Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97) . Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97) . Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97) . Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97) transposició de la directiva 89/655/CEE. Modifica i deroga alguns capítols de la " ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo" (O. 09/03/1971) . Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo R.D. 1316/1989 . 27 octubre (BOE: 02/11/89) . Protección contra riesgo eléctrico R.D. 614/2001. 8 junio (BOE: 21/06/01) . Instrucción Técnica Complementaria MIE-APQ-006. Almacenamiento de líquidos corrosivos R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98) . Reglamento de seguridad e higiene del trabajo en la industria de la construcción O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52). Modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) Art. 100 A 105 derogats per O. de 20 gener de 1956. Capítol III derogat pel RD 2177/2004 . Ordenanza del trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1 a 4, 183 a 291 y anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70 . Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de

poblado O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) . Reglamento de aparatos elevadores para obras O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) M odificació: O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81) . Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del reglamento de aparatos de elevación y manutención referente a grúas-torre desmontables para obras R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d'octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90)) . Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84) . Normas complementarias del reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87) . Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo O. de 9 de marzo DE 1971 (BOE: 16 I 17/03/71) Correcció d'errades (BOE: 06/04/71) Modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997 . S'aprova el model de llibre d'incidències en obres de construcció O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

. Cascos no metálicos R. de 14 de desembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1 . Protectores auditivos R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2 . Pantallas para soldadores R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Modificació: BOE: 24/10/75 . Guantes aislantes de electricidad R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75 . Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5 modificació: BOE: 27/10/75 . Banquetas aislantes de maniobras R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6 modificació: BOE: 28/10/75 . Equipos de protección personal de vias respiratorias. normas comunes y adaptadores faciales R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7 modificació: BOE: 29/10/75 . Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7 modificació: BOE: 29/10/75 . Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8. Modificació: BOE: 30/10/75 . Equipos de protección personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9. Modificació: BOE: 31/10/75 . Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10 . Modificació: BOE: 01/11/75

juliol de 2009 L'arquitecte, Miquel Ortiz i Terré

a). MEMÒRIA

ANNEX 4. Justificació de preus.

JUSTIFICACIÓ DE PREUS En compliment a l'Article 1r. de l'Ordre del 12 de juny de 1968 (B.O.E. de 25-7-68), es redacta el present annex en el que es justifica l'import dels preus. 1.- PREUS BASE 1.1. Preus de la mà d'obra El sistema seguit per a la determinació dels preus del cost de la mà d'obra, es basa en el següent: a) Preus que actualment es paguen a la zona d'acord amb el Conveni Col.lectiu de Treball de la Construcció i Obres Públiques de Barcelona. b) Tarifes de la Seguretat Social establertes en l'actualitat. c) Assegurança d'atur i formació professional establerts per Reial Decret Llei 8-2-1979. d) Fons de garantia salarial establert per l'Ordre de 28-3-80. 1.2. Preus de materials i subministraments Els preus de materials i subministres són preus resultants a peu d'obra; en ells estan inclosos, si s'escau, els següents costos: a) Preu a l'origen b) El transport c) Càrrega a l'origen i descàrrega a l'obra. d) Moviment dintre de l'obra. e) Ruptures i/o deixalles. 1.3. Preus de la maquinària i equip auxiliar En els preus de la maquinaria i equip auxiliar estan inclosos els costos següents: a) Cost de trasllat i posta en servei, incloses les despeses de transport i les operacions necessàries per la posta en funcionament. b) Cost d'existència, incloses les despeses d'amortització, interès del capital invertit, assegurances i impostos. c) Cost de funcionament, incloses les despeses del personal operador, els consums de combustible, lubrificants, filtres, material de desgast, etc., les reparacions, tren de rodatge o pneumàtics, etc. 1.4. Preus auxiliars Son aquells preus que formen part d'un preu unitari compost, no poden incloure en algun dels tres apartats anteriors, per ésser ells mateixos compostos. 2.- PREUS UNITARIS COMPOSTOS Per a l'obtenció dels preus unitaris compostos s'ha seguit el prescrit en l'article 67 del "Reglamento General de Contractación del Estado", així com a les normes complementàries incloses en l'Ordre de 14 de març de 1969 (B.O.E. de 29-5-69 i Ordre de 27 d'abril de 1971). S'han confeccionat els quadres de jornals, materials, maquinaria i després de l'obtenció dels preus auxiliars que s'ha cregut necessari, s'ha obtingut el cost directe "Cn" de les diferents unitats d'obra, al qual se li ha afegit el cost indirecte (per mitjà del coeficient K), resultant el preu d'Execució Material. Per determinar el coeficient K de costos indirectes s'ha aplicat el que indica l'article 67 del "Reglamento General de Contractación del Estado" i els articles 9,10,11,12 i 13 de l'Ordre del 12-6-68. Per a obtenir el primer sumand "K1" es calcula el percentatge dels costos directes: K1= 100 x costos indirectes costos directes

Construcció d´un mur de gabions a Montargull

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 1

MA D'OBRA

A0121000 h Oficial 1a 18,63000 €

A0127000 h Oficial 1a col·locador 14,63000 €

A012N000 h Oficial 1a d'obra pública 18,63000 €

A0132000 h Ajudant paleta 16,24000 €

A0137000 h Ajudant col·locador 12,24000 €

A0140000 h Manobre 15,52000 €

A0150000 h Manobre especialista 16,13000 €



MAQUINÀRIA

C1311120 h Pala carregadora mitjana sobre pneumàtics, de 117 kW 63,82000 €

C1315020 h Retroexcavadora mitjana 68,77000 €

C13350A0 h Corró vibratori autopropulsat, de 10 a 12 t 67,36000 €

C133A030 h Picó vibrant dúplex de 1300 kg 13,85000 €

C1501700 h Camió per a transport de 7 t 36,79000 €

C1502E00 h Camió cisterna de 8 m3 48,52000 €

C1709G00 h Estenedora de granulat 45,13000 €

C2003000 h Remolinador mecànic 5,95000 €

C2005000 h Regle vibratori 5,48000 €



MATERIALS

B0111000 m3 Aigua 1,26000 €

B0342500 m3 Pedra granítica de més de 150 mm, per a reblert de gabions 24,48000 €

B037R000 m3 Tot-u artificial procedent de granulats reciclats 16,28000 €

B064G35B m3 Formigó HM-30/B/40/I+F de consistència tova, grandària màxima del granulat 40 mm, amb >= 300kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+F

88,39000 €

B0A12000 kg Filferro acer galvanitzat 2,20000 €

B0D81580 m2 Plafó metàl·lic de 50x200 cm per a 50 usos 1,34000 €

B0DZP500 u Part proporcional d'elements auxiliars per a plafons metàl·lics, de 50x200 cm 0,50000 €

B35A2125 u Gabió1x2x1 m de tela metàl·lica de filferro d'acer galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm de pasde malla

34,28000 €

BD5L23P0 m2 Làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i una estructura drenant, de 6mm de gruix i 800g/m2 ref. 68115 de la sèrie COMPOFOL DRAIN de COMPOSAN, col·locada sense adherir

4,08000 €



PARTIDES D'OBRA

P-1 F221C420 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de pavimenten terreny compacte, amb mitjans mecànics

Rend.: 1,322 2,83 €

Unitats Preu EURO Parcial ImportMa d'obra

A0140000 h Manobre 0,010 /R x 15,52000 = 0,11740

Subtotal: 0,11740 0,11740Maquinària

C1311120 h Pala carregadora mitjana sobre pneumàtics, de 117kW

0,055 /R x 63,82000 = 2,65514

Subtotal: 2,65514 2,65514

DESPESES AUXILIARS 1,50 % 0,00176

COST DIRECTE 2,77430DESPESES INDIRECTES 2,00 % 0,05549

COST EXECUCIÓ MATERIAL 2,82979

P-2 F2412039 m3 Transport de terres a monodipòsit o centre dereciclatge, amb camió de 7 t i temps d'espera per a lacàrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut demés de 10 i fins a 15 km

Rend.: 1,113 7,28 €

Unitats Preu EURO Parcial ImportMaquinària

C1501700 h Camió per a transport de 7 t 0,216 /R x 36,79000 = 7,13984

Subtotal: 7,13984 7,13984




P-3 FD5L23P1 m2 Drenatge amb làmina multicapa formada per un feltrede polietilè i una estructura drenant, de 6mm de gruixi 800 g/m2 ref. 68115 de la sèrie COMPOFOL DRAINde COMPOSAN, col·locada sense adherir

Rend.: 0,121 5,94 €


A0127000 h Oficial 1a col·locador 0,010 /R x 14,63000 = 1,20909A0137000 h Ajudant col·locador 0,005 /R x 12,24000 = 0,50579

Subtotal: 1,71488 1,71488Materials

BD5L23P0 m2 Làmina multicapa formada per un feltre de polietilè iuna estructura drenant, de 6mm de gruix i 800 g/m2ref. 68115 de la sèrie COMPOFOL DRAIN deCOMPOSAN, col·locada sense adherir

1,000 x 4,08000 = 4,08000



PARTIDES D'OBRA

Subtotal: 4,08000 4,08000




P-4 G228A60F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 ifins a 1,5 m, amb material adequat, en tongades degruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, ambcompactació del 95 % PM

Rend.: 1,239 10,64 €


A0150000 h Manobre especialista 0,200 /R x 16,13000 = 2,60371


C1315020 h Retroexcavadora mitjana 0,100 /R x 68,77000 = 5,55044C133A030 h Picó vibrant dúplex de 1300 kg 0,200 /R x 13,85000 = 2,23567

Subtotal: 7,78611 7,78611




P-5 G3J1111A m3 Subministre i col·locació de mur de gabions, ambpeces d'2x1x1 m de tela metàl·lica de filferro d'acergalvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm de pas demalla, reblert amb pedra granítica d'aportaciócol·locada amb mitjans mecànics

Rend.: 1,298 100,26 €


A0121000 h Oficial 1a 0,600 /R x 18,63000 = 8,61171A0132000 h Ajudant paleta 0,600 /R x 16,24000 = 7,50693


C1315020 h Retroexcavadora mitjana 0,600 /R x 68,77000 = 31,78891


B0342500 m3 Pedra granítica de més de 150 mm, per a reblert degabions

1,100 x 24,48000 = 26,92800

B0A12000 kg Filferro acer galvanitzat 0,700 x 2,20000 = 1,54000B0D81580 m2 Plafó metàl·lic de 50x200 cm per a 50 usos 2,000 x 1,34000 = 2,68000B0DZP500 u Part proporcional d'elements auxiliars per a plafons

metàl·lics, de 50x200 cm2,000 x 0,50000 = 1,00000



PARTIDES D'OBRA

B35A2125 u Gabió1x2x1 m de tela metàl·lica de filferro d'acergalvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm de pas demalla

0,525 x 34,28000 = 17,99700

Subtotal: 50,14500 50,14500




P-6 G921R01J m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulatreciclat, col·locada amb estenedora i piconatge delmaterial al 98 % del PM

Rend.: 1,265 21,66 €


A0140000 h Manobre 0,040 /R x 15,52000 = 0,49075


C13350A0 h Corró vibratori autopropulsat, de 10 a 12 t 0,023 /R x 67,36000 = 1,22473C1502E00 h Camió cisterna de 8 m3 0,005 /R x 48,52000 = 0,19178C1709G00 h Estenedora de granulat 0,015 /R x 45,13000 = 0,53514


B0111000 m3 Aigua 0,050 x 1,26000 = 0,06300B037R000 m3 Tot-u artificial procedent de granulats reciclats 1,150 x 16,28000 = 18,72200

Subtotal: 18,78500 18,78500




P-7 G9GA6Y37 m3 Paviment de formigó vibrat HM-30/B/40/I+F, deconsistència tova i grandària màxima del granulat 40mm, escampat des de camió, estesa i vibratge ambregle vibratori, remolinat mecànic

Rend.: 1,036 106,38 €


A012N000 h Oficial 1a d'obra pública 0,200 /R x 18,63000 = 3,59653A0140000 h Manobre 0,450 /R x 15,52000 = 6,74131


C2003000 h Remolinador mecànic 0,050 /R x 5,95000 = 0,28716C2005000 h Regle vibratori 0,133 /R x 5,48000 = 0,70351



PARTIDES D'OBRA


B064G35B m3 Formigó HM-30/B/40/I+F de consistència tova,grandària màxima del granulat 40 mm, amb >= 300kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+F

1,050 x 88,39000 = 92,80950

Subtotal: 92,80950 92,80950




b) PLEC DE CONDICIONS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS

1.- DEFINICIÓ I NORMES D'APLICACIÓ GENERAL Definició Aquest projecte té per objecte la realització, fins a l'execució total, de totes les obres que es detallen en els documents que l'integren i que es representen en els plànols adjunts, la construcció de les quals s'ha d'ajustar a les prescripcions contingudes en aquest plec particular i a les instruccions del tècnic director de les obres, a qui correspon la interpretació autoritzada d'aquells i que resoldrà les dificultats de detall que es puguin presentar. Els documents del projecte són els següents: - Document 1 : MEMÒRIA I ANNEXOS - Document 2 : PLANOLS - Document 3 : PLEC DE CONDICIONS - Document 4 : AMIDAMENTS Document 5 : PRESSUPOST S'entén per documents contractuals del projecte els que resten incorporats al contracte i que són de compliment obligat, llevat de modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitació sota pressupost, són: - Memòria i annexos - Plànols - Plec de Condicions amb els dos capítols (Prescripcions Tècniques Generals i Prescripcions Tècniques Particulars) - Quadre de preus, núm. 1 - Quadre de preus, núm. 2 - Pressupost total La resta de documents o dades del projecte representen només una opinió fonamentada de l'Administració, sense que això signifiqui que es responsabilitzi de la certesa de les dades que es subministren. Aquestes dades s'han de considerar, tan sols, com a complement d'informació que el contractista ha d'adquirir directament i amb els seus propis mitjans. Els documents contractuals del projecte definits a l'apartat anterior constitueixen la base del contracte; per tant, el contractista no podrà al·legar cap modificació de les condicions del contracte basant-se en les dades que contenen els documents informatius (com, per exemple, preus de bases de personal, maquinària i materials, préstecs o abocadors, distàncies de transport, característiques dels materials de l'explanació, justificació de preus, etc.), llevat que aquestes dades apareguin en algun document contractual. El contractista serà, doncs, responsable de les errades que puguin derivar-se del fet de no obtenir prou informació directa que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius del projecte. Si hi havia contradicció entre els plànols i les prescripcions tècniques particulars, en cas d'incloure's aquestes com a document que complementi el Plec de Condicions Tècniques Generals, prevaldria el que prescriuen les prescripcions tècniques particulars. En qualsevol cas, ambdós documents prevalen sobre les prescripcions tècniques generals. El que s'ha esmentat al plec de condicions i omès als plànols, o viceversa, ha de ser executat com si hagués estat exposat en ambdós documents, sempre que, a criteri del director, quedin prou definides les unitats d'obra corresponents i aquestes tinguin preu al contracte. Normes d'aplicació general GENERAL • Llei 2/2002 d’Urbanisme (DOGC núm. 3600 de 21/03/2002) • Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91. (DOGC núm.1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995).

• Real Decret 786/2001 por el que se aprueba el “Reglamento de Seguridad contra incendios en establecimientos industriales”. (BOE: núm. 181 de 30/07/2001, correccions BOE núm. 48 de 22/02/2002. • Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Capítol 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques. (DOGC núm. 1526 de 4/12/1991). • Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (Capítol 2: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques –BAU-) • Plec de clàusules administratives generals aplicables a la contractació d'obres de l'Ajuntament de Sabadell, d'ara endavant, PCAGA. • Plec de clàusules administratives particulars aplicables a l'obra en qüestió. VIALITAT • Ordre 2/07/1976, “PG-3/88, Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras”.(d’ara endavant,PG-3) (BOE núm. 162 i 175 de 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivament). ( Regiran les especificacions del, PG-3, amb tots els complements i les modificacions que a continuació es diuen, excepte en les que siguin explícitament complementades, substituïdes o modificades per aquest Plec de Condicions Tècniques Particulars, el qual, per a millor identificació i localització, segueix en els articles la numeració d'aquell. Cal entendre que els aspectes, fins i tot considerats en articles del PG-3 explícitament desenvolupats en el Plec Particular, que no quedin expressament regulats per aquest Plec Particular se sotmetran a les determinacions del PG-3. Posteriors modificacions: Ordre circular 292/86 T, de maig de 1986. Ordre Ministerial 31/07/86 (BOE 5/09/86) Ordre Circular 293/86 T. Ordre Circular 294/87 T., de 23/12/87. Ordre Circular 295/87 T. Ordre Ministerial 21/01/88 (BOE 3/02/88) sobre modificació de determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts. (Modificació passa a denominar-se PG-4). Ordre Circular 297/88 T., de 29/03/88. Ordre Circular 299/89. Ordre Ministerial 8/05/89 (BOE 18/05/89), modificació de determinats articles del PG. Ordre Ministerial 18/09/89 (BOE 910/89) Ordre circular 311/90, de20 de març. Ordre circular 322/97, de 24 de febrer. Ordre circular 325/97, de 30/12/97. Ordre Ministerial 27/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts en el relatiu a conglomerats hidràulics i lligants hidrocarbonats (BOE 22/1/2000). Ordre Ministerial 28/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts en el relatiu a senyalització, balissament i sistemes de contenció de vehicles (BOE 28/01/2000). Ordre circular 326/2000, de 17 de febrer. Ordre circular 5/2001, de 24 de maig. Ordre Ministerial FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts relatius a formigons i acers. (BOE 6/03/2002). Ordre Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de maig, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i ponts relatius a la construcció d’explanacions, drenatges i fonaments (BOE, de l’11 de juliol). Ordre circular 8/01. • Ordre 27/12/1999, Norma 3.1-IC. “Trazado, de la Instrucción de carreteras”. (BOE núm. 28 de 2/02/2000). • Codi de circulació vigent

GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES • Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya: Característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl. (DOGC núm. 1606 de 12/06/1992). Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifica l’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret 120/1992. • Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis. XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE • Llei 29/1985 de “Aguas” (BOE núm. 189 de 8/08/1985). • Decret 1138/1990, “Aguas. Reglamentación Técnico-Sanitaria para el abastecimiento y control de calidad de las potables de consumo público”. (BOE núm. 226 de 20/09/1990). • Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de aguas. (BOE 24/07/01). • Directiva 98/83/CE del Consejo, relativa a la qualitat de les aigües de consum humà. (DOGC de 5/12/1998) • Ordre 28/07/1974 s’aprova el pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de abastecimiento de agua. (BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament). • Norma Tecnológica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería Abastecimiento”. • Norma Tecnológica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego”. HIDRANTS D’INCENDI • Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91. (DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995). • Real Decret 2177/1996 pel que s’aprova la Norma Bàsica de l’Edificació “NBE-CPI/96: Condiciones de Protección contra incendios en los edificios”. (BOE núm. 261 de 29/10/1996. Apèndix 2 art.2.4). • Real Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones de Protección contra incendios”. (BOE núm. 298 de 14/12/1993). XARXA DE SANEJAMENT • Reial Decret-Llei 11/95, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. (BOE núm. 312 de 20/12/1995). • Ordre 15/09/1986. “Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones”. (BOE núm. 228 de 23/09/1986). XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE GAS CANALITZAT • Llei 34/1998 del Sector d’Hidrocarburs (BOE 7/10/1998).

• Decret 2913 “Reglamento general del Servicio Público de Gases Combustibles”. (BOE núm. 279 de 21/11/1973 i modificat per BOE 20/02/84). Decret 1091/1975: complementari art. 27 (competències i obligacions) ( BOE núm. 121 de 21/05/1975). • Ordre 18/11/1974 s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos. Ordre de 26/19/1983 modifica la Ordre de 18/11/74, per la que s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos”. (BOE núm. 267 de 8/11/1983). Modificacions al “Reglamento de redes y acometidas de Combuatibles Gaseosos” que afectan a su Instrucción Técnica Complementaria (ITC): - Ordre 9/03/1994 es modifica l’apartat 3.2.1 de la ITC-MIG 5.1 (BOE núm. 68 DE 21/03/1994). - Ordre 29/05/1998 es modifiquen les ITC-MIG-R.7. i la ITC-MIG-R.7.2 (BOE 11/06/1998). • Real Decret 1085/1992, s’aprova el “Reglamento de la actividad de distribución de gases licuados del petróleo” (BOE núm. 243 de 9/10/92). • Ordre 29/01/1986, “Reglamento sobre instalaciones y almacenaje de gases licuados del petróleo en depósito fijo”. (BOE núm. 46 de 22/02/1986 i correcció d’errors BOE núm. 138 de 10/06/1986). XARXA DE DISTRIBUCIÓ ELÉCTRICA SECTOR ELÈCTRIC • Llei 54/1997 del Sector elèctric. • Real Decret 1955/2000, pel que es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització d’instal·lacions d’energia elèctrica. (BOE núm. 310 de 27/12/2000). • Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de subministrament elèctric. (DOGC 18/12/2001). ALTA TENSIÓ • Decret 3151/1968 “Reglamento de líneas eléctricas aéreas de alta tensión”. (BOE núm. 311 de 27/12/1968, correcció d’errors BOE núm. 58 de 8/03/1969). • Circular 4/87 DGTSI “Aclariment dels articles 32 i 35 del Reglament de línies elèctriques aèries. Reglamento de líneaseléctricas aéreas de lata tensión en relació al seu pas per les proximitats d’edificis, construccions i zones de risc específic”. (Barcelona 21/01/1987). BAIXA TENSIÓ • R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09. Instalaciones de alumbrado exterior. (BOE núm. 224 18/09/2002). • Decret 2431/1973, “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, REBT. Instrucciones Técnicas Complementarias MIE BT 005, 006 i 007 (xarxes subterrànies per a distribució d’energia elèctrica).(BOE de 9/10/1973). • Resolució de la DGI de 24/02/1983, per la qual s’aprova a les empreses FECSA, ENHER, HECSA I FHSSA, les normes particulars per a instal·lacions d’enllaç en el subministrament d’energia elèctrica en baixa tensió. (DOGC 6/07/83).

ESTACIONS TRANSFORMADORES • Real Decret 3275/1982, “Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación”. (BOE núm. 288 de 1/12/1982, Correcció d’errors BOE núm. 15 de 18/01/83). • Ordre de 6/07/1984, s’aprova les “Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-MIE-RAT, del Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación”. (BOE núm. 183 de 01/08/1984). • Resolució 19/06/1984: “Ventilación y acceso de ciertos centros de transformación”. (BOE núm. 152 de 26/06/1984). ENLLUMENAT PÚBLIC • Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient. (DOGC 12/06/2001). • R.D. 842/2002 por el que se aprueba el reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09. Instalaciones de alumbrado exterior. (BOE núm. 224 18/09/2002). • Resolució de 17/05/1989, de la Direcció General de Seguretat i Qualitat Industrial, per la qual s’aprova la Instrucció interpretativa de la Mi BT 009, del Reglament Electrotècnic per a Baixa tensió, relativa a instal·lacions d’enllumenat públic. (BOE núm. 152 de 26/06/1984). • Norma Tecnològica NTE-IEE/1978. “Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior”. • Ordenances Municipals. XARXA DE TELECOMUNICACIONS • Especificacions tècniques de les Companyies: -NP-PI-001/1991 C.T.N.E. “Redes Telefónicas en Urbanizaciones y Polígonos Industriales”. - NT-f1-003/1986 C.T.N.E. “Canalizaciones subterráneas en urbanizaciones y polígonos industriales”. -Acuerdo UNESA- C.T.N.E. del 19 d’abril de 1976. • Plec de Condicions de LOCALRET

VARIS - Instrucción de carreteras 8.2 ic: marcas viales O.16/7/87 (BOE: 4/8/87 i 29/9/87) - Normes tecnològiques de jardineria i paisatgisme NTJ del col.legi oficial d'enginyers tècnics agrícoles de Catalunya. - Normes UNE declarades de compliment obligatori per ordres ministerials del 5 de juliol de 1967 i l'11 de maig de

1971, normes UNE esmentades als documents contractuals i, complementàriament, la resta de les normes UNE.

- Normes NLT del laboratori de transport i mecànica del sòl José Luis Escario. Normes DIN, ASTM i d'altres normes vigents a d'altres països, sempre que siguin esmentades en un document contractual.

- Plec General de condicions per a la fabricació, el transport i el muntatge de canonades de formigó de l'associació tècnica de derivats del ciment - NTE, Normes Tecnològiques de l'edificació - Normatives Particulars de les Corporacions locals BARRERES URBANÍSTIQUES

- Supressió de barreres arquitectòniques D. 100/1984 del Departament de Sanitat i Seguretat Social, 10/4/84 (DOG: 18/4/84) - Supressió de barreres arquitectòniques als espais públics i en els projectes i obres d'urbanització. Circular del Departament de Sanitat i Seguretat Social (1982)

SISTEMES CONSTRUCTIUS

- NBE-AE-88 Acciones en la Edificación R.D. 1370/88 (BOE: 17/11/88) - PDS-1-74 Norma Sismorresistente D. 3209/74 (BOE: 21/11/74) - EHE Instrucción de hormigon estructural. R.D. 2661/1998 - EF-88 Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armado o pretensado R.D. 824/88 (BOE: 28/7/88) Correcció d'errors (BOE: 25/11/88) - NBE-FL-90 muros resistentes de fábrica de ladrillo R.D. 1723/90 (BOE: 4/1/91) - NBE-QB-90 cubiertas con materiales bituminosos R.D. 1572/90 (BOE: 7/12/90) - NBE-EA-95 estructuras de acero en edificacion R.D. 1829/95 (BOE: 18/01/96) - Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D. 462/71 (BOE: 24/3/71) - Pliego Gral. de condiciones técnicas. Dirección gral. de arquitectura O. 4/6/73 (BOE: 13 a 16, 18 a 23 i 25 i 26/6/73) - UC-85 recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó O. 12/4/85 (DOG: 3/5/85) - RL-88 Pliego General de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción O. 27/7/88 (BOE: 3/8/88) - RC-88 Pliego de Prescripciones técnicas generales para la recepción de cementos R.D. 1312/88 (BOE: 4/11/88) Correcció d'errors (BOE: 24/11/88) - Obligatoriedad de homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados R.D. 1313/88 (BOE: 4/11/88) - RY-85 Pliego gral. de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción O. 31/5/85 (BOE: 10/6/85) - Yesos y escayolas. Homologación obligatoria para la construcción y especificaciones técnicas de prefabricados y productos afines y su homologación por el Ministerio de industria y energía

R.D. 1312/86 (BOE: 1/7/86 Correcció d'errors (BOE: 7/10/86) - Control de qualitat en l'edificació D. 375/88 (DOG: 28/12/88) Correcció d'errors (DOG: 13/1/89) Desplegament (DOG: 24/2/89, 11/10/89)

SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL

- Normas para iluminación de centros de trabajo O. 26/8/40 (BOE: 29/8/40) - Andamios. Reglamento General sobre seguridad e higiene en el trabajo (Capítol VII) O. 31/1/40 (BOE: 3/2/40) - Ordenanza General de seguridad e higiene en el trabajo O. 9/3/71 (BOE: 16 i 17/3/71) Correcció d'errors (BOE: 6/4/71) - Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo en la industria de la construcción O. 20/5/52 (BOE: 14 i 15/6/52) Modificació (BOE: 21/12/53) Complement (BOE: 1/10/66) - Obligatoriedad de la inclusión de un estudio de seguridad y salud en el trabajo en los proyectos de edificación y obras publicas R.D. 1627/97 (BOE 25/10/97) - Ordenanza de trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica (Capítol XVI) O. 28/8/70 (BOE: 5,7,8 i 9/9/70) Correcció d'errors (BOE: 17/10/70) Interpretació d'articles (BOE: 28/11/70 i 5/12/70) Es considera aplicable la legislació que substitueixi, modifiqui o complementi les disposicions esmentades i la nova legislació aplicable que es promulgui, sempre que sigui vigent amb anterioritat a la data del contracte. En cas de contradicció o simple complementació de diverses normes, es tindran en compte, en tot moment, les condicions més restrictives; en qualsevol cas els Plecs administratius primaran sobre els tècnics. L'adjudicatari s'ha d'atenir, en l'execució d'aquestes obres, a tot allò que sigui aplicable en les disposicions vigents en relació a la reglamentació de treball, assegurances de malalties, subsidis familiars, plus, subsidis de vellesa, gratificacions, vacances, retribucions especials, hores extres, càrregues socials i, en general, totes les disposicions que s'hagin dictat o es dictin per regular les condicions laborals a les obres per contracte amb destinació a l'Administració Pública. 2.- DISPOSICIONS GENERALS Direcció de les obres És aplicable el que estableixen les clàusules 3 i 4 del PCAGA. Funcions del director de l'obra Les funcions del director, pel que fa a la direcció, el control i la vigilància de les obres, són les següents: • Exigir al contractista, directament o per mitjà del personal a les seves ordres, el compliment de les condicions contractuals. • Garantir l'execució de les obres amb estricta subjecció al Projecte aprovat o a les modificacions degudament autoritzades i el compliment del programa de treball. • Definir i precisar aquelles condicions tècniques que els Plecs de Prescripcions corresponents deixen a la seva decisió.

• Autoritzar l'inici dels treballs i comprovar el replanteig general i els de detall. • Resoldre totes les qüestions tècniques que s'escaiguin pel que fa a interpretació de plànols, condicions de materials i d'execució d'unitats d'obra, sempre que no es modifiquin les condicions del contracte. • Atendre les interpel.lacions que qualsevol ciutadà pugui realitzar a l'execució de l'obra per remetre-les a l'autoritat competent segons el tema plantejat. • Estudiar les incidències o els problemes plantejats en les obres que impedeixin el compliment normal del contracte o n'aconsellin la modificació, i tramitar, si escau, les propostes corresponents. • Proposar les actuacions adients per obtenir, dels organismes oficials i dels particulars, els permisos i les autoritzacions necessaris per a l'execució de les obres i l'ocupació dels béns afectats per aquestes, i resoldre els problemes plantejats pels serveis i les servituds relacionats amb les obres. • Assumir personalment i sota la seva responsabilitat, en cas d'urgència o gravetat, la direcció immediata de determinades operacions o treballs en curs; per la qual cosa el contractista haurà de posar a la seva disposició el personal, el material i els mitjans de tot tipus de l'obra. • Definir, determinar i supervisar els assajos, les proves i les anàlisis i altres operacions del Control de Qualitat, com també la interpretació i valoració dels resultats. • Acreditar al contractista les obres realitzades, d'acord amb el que disposen els documents del contracte. • Participar en les recepcions i redactar la liquidació, d'acord amb les normes legals establertes. • El contractista restarà obligat en tot moment a prestar la seva col·laboració al director per al desenvolupament normal de les funcions que li són encomanades. Personal del contractista És aplicable el que estableixen les clàusules 5, 6, 7 i 9 del PCAGA. La Direcció de l'obra vetllarà especialment perquè les funcions de delegat del contractista i la resta del seu personal facultatiu recaiguin sobre persones que tinguin la titulació requerida. La Direcció podrà suspendre els treballs, sense que això signifiqui cap alteració dels termes i terminis del contracte, quan aquells no es duguin a terme sota la direcció del personal facultatiu designat per fer-ho. El Director Facultatiu podrà exigir al contractista la designació de nou personal facultatiu quan així resulti de les necessitats dels treballs. En els casos d'incompliment de les ordres rebudes o de negativa a subscriure, amb conformitat o observacions, els documents que reflecteixin el desenvolupament de les obres -com els comunicats de situació, les dades d'amidaments d'elements a ocultar, els resultats d'assajos, les ordres de la Direcció i d'altres definits per les disposicions del contracte o convenients perquè es desenvolupi millor- es presumirà que hi ha aquell requisit. Ordres al contractista És aplicable el que estableix la clàusula 8 del PCAGA. La Direcció Facultativa serà l'únic interlocutor ordinari entre l'Administració i l'adjudicatari. Les ordres emanades de la superioritat jeràrquica del director, llevat de casos de reconeguda urgència, es comunicaran sempre al contractista per mitjà de la Direcció d'obra. I en els casos excepcionals esmentats, l'autoritat promotora de l'ordre la comunicarà a la Direcció amb la mateixa urgència. El contractista no pot en cap moment atendre, sense autorització expressa del director facultatiu, cap sol·licitud de modificació de les obres de procedència aliena. Les observacions, peticions i reclamacions que puguin fer-li arribar altres persones que es considerin afectades per les obres les remetrà amb la diligència requerida a la Direcció de l'obra perquè disposi el que calgui en cada cas. En aquelles obres en què l'Ajuntament nomeni un inspector d'obra, la missió d'aquest serà exclusivament la de permanent vigilància i informació a la Direcció d'obra sota les ordres d'aquesta, sense que pugui tenir -per si mateix o per delegació- cap altra prerrogativa. Excepcionalment podrà aturar l'execució de determinada unitat d'obra que no s'estigui fent d'acord amb les indicacions emanades de la Direcció, el temps suficient per informar-la immediatament de l'adopció d'aquesta mesura per tal que disposi el que calgui.

3.- INICI DE LES OBRES Inspecció de les obres És aplicable el que estableix la clàusula 18 del PCAGA. El contractista o el seu delegat ha d'acompanyar la Direcció durant les visites d'inspecció de les obres. Comprovació del replanteig És aplicable el que estableixen les clàusules 26 i 27 del PCAGA. Programa de treballs El contractista ha de presentar, com a màxim en el termini d'una setmana a comptar de la data de l'acta de comprovació del replanteig, el programa de treballs ajustat al termini d'execució contractat, en el qual ha de constar: a) Ordenació en parts o classes d'obra de les unitats que integren el Projecte, amb expressió del volum de cadascuna. b) Determinació dels mitjans necessaris com ara personal, instal·lacions, equip i materials, amb expressió dels seus rendiments mitjans. c) Estimació, en dies, dels terminis d'execució de les diverses obres o operacions preparatòries, equip i instal·lacions i dels d'execució de les diverses parts o classes d'obra. d) Valoració mensual i acumulada de l'obra programada, sobre la base de les obres o operacions preparatòries, equip i instal·lacions i parts o classes d'obra a preus unitaris. e) Gràfics de les diverses activitats o treballs. El programa de treballs ha de tenir en compte els períodes que la Direcció d'obra necessita per als replanteigs de detall i els preceptius assajos d'acceptació. El programa de treballs, un cop aprovat per la Direcció Facultativa, té caràcter contractual i és exigible com a tal. Ordre d'inici de les obres La subscripció de l'Acta de Comprovació del Replanteig dóna inici -llevat que l'Acta expressi una altra cosa- al període d'execució de l'obra, que es comença a comptar, a l'efecte del termini, des l'endemà a la data d'aquella. Si, encara que el contractista hagués formulat observacions que poguessin afectar l'execució del Projecte, el director decidís iniciar-lo, el contractista estaria obligat a iniciar-les, sense perjudici del seu dret a exigir, si s'escaigués, la responsabilitat que a l'Administració incumbeix com a conseqüència immediata i directa de les ordres que emet. L'inici de qualsevol unitat d'obra ha de ser autoritzat per la Direcció Facultativa, després de comprovar els replanteigs parcials i de detall i dels resultats dels assajos i les anàlisis previs i/o d'acceptació que resultin necessaris. 4.- DESENVOLUPAMENT I CONTROL DE LES OBRES Replanteig de detall de les obres L'adjudicatari, a partir de les dades contingudes en el Projecte i de les instruccions de la Direcció Facultativa, ha de confeccionar els plànols geomètrics de replanteig general i de detall. El director aprovarà els replanteigs general i de detall necessaris per a l'execució de les obres i subministrarà al contractista tota la informació de què disposi per tal que es puguin dur a terme.

El contractista haurà de proveir, a càrrec seu, tots els materials, equips i mà d'obra necessaris per efectuar els replanteigs i determinar i fixar els punts de control o de referència que calguin. Equips de maquinària Serà d'aplicació el que estableixen les clàusules 29 i 30 del PCAGA. Qualsevol modificació de l'equip adscrit o aportat a l'obra exigible per contracte o compromesa per la Licitació requerirà la aprovació prèvia de la Direcció Facultativa. Assajos És aplicable el que estableix la clàusula 34 del PCAGA. El contractista està obligat a facilitar en tot moment les tasques del laboratori designat per la Direcció Facultativa per a la realització de les proves, els assajos o les anàlisis del Control de Qualitat, com també a disposar de tot el que calgui per a tal efecte, facilitant el personal, els materials i els aparells que es requereixin sense cap abonament. En el cas que els resultats dels assajos de control resultessin desfavorables o insuficients, el director de l'obra podria exigir la realització dels assaigs complementaris que estimi pertinents. El contractista assumirà totes les despeses que s'originin per aquest motiu i no es computaran els efectes del percentatge màxim del cost del Control de Qualitat a càrrec d'aquell que s'expressa en la clàusula 32 del PCAGA. Materials És aplicable el que estableixen les clàusules 31, 32, 33 i 37 del PCAGA. No s'aportarà ni s'utilitzarà cap material a obra si prèviament no ha estat acceptat per la Direcció Facultativa. En conseqüència el contractista notificarà a la Direcció, amb prou antelació, la procedència i les disponibilitats del que es proposi utilitzar per tal que aquella pugui ordenar l'execució de les proves i assaigs necessaris per acreditar-ne la idoneïtat. D'acord amb això, es considerarà defectuosa l'obra o la part d'obra que hagi estat realitzada amb materials no assajats i aprovats per la Direcció Facultativa. L'acceptació de les procedències proposades serà condició prèvia imprescindible per a la realització d'aplecs a l'obra, sense perjudici que la Direcció pugui verificar en tot moment que l'esmentada idoneïtat es manté en aplecs successius o rebutjar més endavant si s'apreciés en el material qualsevol defecte de qualitat o uniformitat. Els aplecs, tant de titularitat pública com privada, situats parcialment o totalment en el mateix terme municipal requeriran l'aprovació prèvia formal, específica per a la realització d'aquesta obra, de l'Ajuntament. Sense perjudici de la subjecció a llicència i a qualsevol altra autorització que s'escaigui. A tal efecte el contractista aportarà tot el que calgui per definir la intervenció, l'abast de l'impacte, la durada i les mesures correctores que proposi. Els materials necessaris per a l'obra, estiguin o no inclosos en aquest Plec, hauran de ser de qualitat adequada a la utilització a què se'ls destina; per la qual cosa s'ha de presentar mostres, informes i certificats dels fabricants corresponents i, en qualsevol cas, la Direcció Facultativa pot ordenar la realització d'assajos i proves que estimi convenients. Els materials s'han de disposar i emmagatzemar de forma convenient tant pel que fa a la necessària conservació característiques, aptitud, forma... com perquè siguin fàcilment inspeccionables. També cal prendre especial cura en la seguretat dels aplecs, tant per als béns com per a les persones, pròpies a l'obra o alienes. Tot el material que no reuneixi les condicions requerides o hagi estat rebutjat o sigui inutilitzable per qualsevol altre concepte serà retirat de l'obra immediatament. Tot el que s'ha expressat serà també aplicable al material procedent de l'obra pel que fa a la possible reutilització. Quant a la utilització en altres obres serà d'aplicació el que estableix la clàusula 32 del PCAGA. Aplecs Serà d'aplicació el que estableixen les clàusules 36, 38 i 52 del PCAGA. L'emplaçament del aplecs en terrenys de la mateixa obra o en altres del mateix terme municipal, tant de titularitat pública com privada, requerirà l'aprovació prèvia de la Direcció Facultativa. El contractista delimitarà de manera ben

ostensible la totalitat del perímetre utilitzat i serà responsable de la neteja i el condicionament de l'espai propi, com també de l'entorn i la zona d'influència. L'omissió d'aquest requisit serà motiu de sanció, clausura de la utilització i detraiment de la primera certificació que es produeixi dels imports necessaris per afrontar les despeses de restitució de les condicions al lloc en qüestió. Les superfícies s'hauran de condicionar, un cop utilitzades, i caldrà restituir-les tal com estaven en principi. Qualsevol despesa o indemnització que se'n derivi anirà a càrrec del contractista. Treballs nocturns o festius Els treballs nocturns hauran de ser prèviament autoritzats pel director i es podran fer només les unitats d'obra que ell indiqui. El contractista haurà d'instal·lar els equips d'il.luminació del tipus i la intensitat que la Direcció ordeni, i mantenir-los en perfecte estat mentre durin els treballs. Serà objecte d'autorització expressa la utilització de qualsevol mitjà que pugui implicar contaminació acústica o qualsevol altra molèstia al veïnat. Els treballs en jornada festiva, tant general com local, també requeriran l'aprovació prèvia de la Direcció Facultativa. Els dissabtes tindran la consideració de festius en la totalitat de la jornada. Treballs defectuosos i treballs no autoritzats És aplicable el que estableixen les clàusules 39 i 40 del PCAGA. Construccions i conservacions de desviaments El contractista construirà, habilitarà i mantindrà al seu càrrec els camins o les vies de comunicació de qualsevol mena que calgui per al transport de personal, materials, maquinària i la seva maniobra. També farà els itineraris i desviaments degudament senyalitzats que calgui per als vianants o el trànsit de qualsevol mena que resultin afectats per les obres i demolirà i retirarà els que hagin estat construïts en aquell moment i ja no siguin necessaris. Llevat que siguin explícitament previstos en el pressupost en partides independents, aquests treballs es consideren inclosos en els preus de les unitats d'obra respectives. Senyalització de les obres i instal·lacions. És aplicable el que estableixen les clàusules 22 i 23 del PCAGA. L'adjudicatari restarà obligat a disposar i col·locar en nombre, dimensions, tipologia i qualitat suficients els senyals de trànsit i protecció -informatius i preceptius- necessaris per evitar qualsevol accident, com també tots aquells addicionals que el tècnic director estimi necessaris. El responsable dels accidents que es puguin produir per incompliment d'aquestes prescripcions serà l'adjudicatari. En qualsevol cas, cal complir els requisits mínims següents: 1. S'encerclarà completament qualsevol obstacle ocasionat a la via pública, tant a voreres com a calçades, o a qualsevol altre àmbit públic viari, ja estigui integrat per personal que treballa, aplecs de material, runa, maquinària, mitjans de transport, rases, pous o qualsevol altre element afecte directament o indirectament als treballs en execució. 2. Mai no es pot prescindir de la senyalització genèrica de obres en execució segons els senyals reglamentaris específics. 3. Cal tancar totalment amb tanques subjectes entre elles els àmbits on hi hagi pous, rases o altres elements que puguin comportar un perill físic. El conjunt del tancament i les subjeccions han de presentar prou solidesa. Aquests tipus d'elements cal que es cobreixin al final de la jornada i sempre que no s'hi treballi directament. 4. A la nit no hi pot mancar la definició íntegra de qualsevol obstacle amb prou senyalització lluminosa. Totes les tanques han de contenir, en lloc visible, un rètol que indiqui el nom de l'empresa i el seu número de telèfon. Es prohibeix la col·locació d'altres anuncis a les tanques, rètols o senyals de tot tipus que ha d'instal·lar l'adjudicatari amb motiu de les obres.

Quan la senyalització s'apliqui sobre obres, àmbits o instal·lacions dependents d'altres organismes, el contractista restarà, a més, obligat a allò que sobre el particular estableixin les normes d'aquells organismes interessats. Restaran de càrrec de l'adjudicatari les despeses que per material de senyalització i precaució origini el compliment de tot allò que disposa aquest article. Precaucions especials durant l'execució de les obres És aplicable el que estableix l'article 104.10 del PG-3. La cura per ocasionar el mínim de pertorbacions als usuaris de la via pública i als veïns de les zones properes serà objecte d'especial atenció del contractista pel fet de tractar-se d'una condició inherent a la realització d'obres dintre del domini urbà. La Direcció Facultativa ha de vetllar de manera especial aquesta qüestió i pot ordenar la modificació de plans o sistemes d'execució de les unitats d'obra que ho requereixin i proposar les sancions que siguin aplicables per incompliment d'aquesta especificació. Modificacions d'obra És aplicable el que estableixen les clàusules 53, 54, 55, 56 i 57 del PCAGA. 5.- RESPONSABILITATS ESPECIALS DEL CONTRACTISTA Danys i perjudicis El contractista té l'obligació de prendre les mesures d'ordre i seguretat necessàries per a la bona marxa de les feines. En qualsevol cas, el contractista és l'únic i exclusiu responsable, durant l'execució de les obres, de tots els accidents danys o perjudicis, directes o indirectes, que pugui patir o ocasionar ell o el seu personal, a ell o a qualsevol altra persona, servei o entitat, i assumirà, en conseqüència, totes les responsabilitats que comportin. Quan aquests perjudicis s'hagin ocasionat com a conseqüència immediata i directa d'una ordre explícita de l'Administració, aquesta serà responsable dintre dels límits assenyalats en la Llei de Règim Jurídic de l'Administració de l'Estat. Aquesta també serà responsable dels danys que es causin a tercers com a conseqüència de vicis de projecte. En aquests casos l'Administració pot exigir al contractista, per raons d'urgència, la reparació del dany causat, i aquest tindrà dret que se li abonin les despeses que es derivin de tal reparació. Objectes trobats És aplicable el que estableix la clàusula 17 del PCAGA. Evitació de contaminacions El contractista té l'obligació de complir les ordres de la Direcció per tal d'evitar la contaminació ambiental, sanitària i sònica, de l'aire, dels cursos d'aigua i, en general, de qualsevol mena de bé públic o privat. És obligació del contractista el manteniment permanent de l'obra i els seus entorns i de les adequades condicions de neteja. Ha de retirar immediatament runes, materials no utilitzables, instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, limitar el temps de presència d'aplecs en obra a l'imprescindible, prendre cura de l'aspecte i, en general, adoptar les mesures i executar els treballs necessaris perquè les obres presentin, en temps sec i en temps de pluja, un aspecte compatible amb l'ordre, la higiene i el decòrum exigible a qualsevol activitat urbana, i més si es desenvolupa en un espai públic i ostensible. El contractista, com a conseqüència de la seva obligació de mantenir la policia de l'obra, és també responsable de la runa o deixalles que agents aliens a l'obra puguin abocar dins els dominis d'aquesta o de la seva àrea d'influència. S'ha d'encarregar de denunciar-los i de retirar les deixalles amb la diligència necessària per evitar la degradació generalitzada de l'indret. Només resultarà exonerat d'aquesta obligació quan, en un àmbit perfectament definit i allunyat de la zona d'obres, aquestes s'hagin donat per acabades i la Direcció d'Obra hagi donat el vist-i-plau a la forma com s'ha deixat l'indret. El director de l'obra, acompanyat del contractista, ha de fer aleshores una inspecció -a la qual podrà convocar la Policia municipal o una altra autoritat responsable de la neteja ciutadana- i, si ho troba conforme, ha de lliurar a aquesta la responsabilitat de la vigilància i el manteniment a partir d'aquest moment. Serveis afectats

Els plànols i altra documentació que el projecte incorpora relatius a l'existència i situació de serveis, cables, canonades, conduccions, arquetes, pous i, en general, d'instal·lacions i estructures d'obra soterrades, tenen un caràcter informatiu i no garanteixen l'exhaustivitat ni l'exactitud i, per tant, no seran objecte de reclamació per mancances i/o omissions. L'adjudicatari està obligat a la seva pròpia investigació, per la qual cosa sol·licitarà als titulars d'obres i serveis plànols de situació i localitzarà i descobrirà les conduccions i obres enterrades per mitjà dels treballs d'excavació manual necessaris. Les despeses ocasionades o la disminució dels rendiments es consideraran inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d'abonament independent. 6.- AMIDAMENT I ABONAMENT Amidament de les obres És aplicable el que estableix la clàusula 43 del PCAGA. El contractista facilitarà tots els auxilis necessaris, inclosos la topografia i l'elaboració de plànols, per tal de documentar els amidaments. En finalitzar les obres lliurarà a la Direcció Facultativa un conjunt complet de plànols as built integrat per vegetals i dues còpies, que defineixin la situació i les dimensions reals de tots els elements i les instal·lacions construïts. Abonament de les obres A) Certificacions: és aplicable el que estableixen les clàusules 44, 45, 46 i 52 del PCAGA. B) Preus unitaris: és aplicable el que estableix la clàusula 48 del PCAGA. C) Partides alçades: és aplicable el que estableix la clàusula 49 del PCAGA. Altres despeses a càrrec del contractista A part de les específicament esmentades en altres articles d'aquest Plec de Condicions, són a càrrec del contractista, sempre que el contracte no especifiqui explícitament el contrari, les despeses següents: • Les despeses que originin els replanteigs generals i particulars de detall, com també les comprovacions respectives. • Les de construcció, moviment i retirada de tota mena de construccions auxiliars. • Les de lloguer o compra de terrenys i immobles per a oficina, taller o dipòsits de maquinària i materials. • De protecció d'aplecs i de la mateixa obra contra tot deteriorament, dany o incendi, tot complint les disposicions vigents en matèria d'emmagatzemament d'explosius i carburants. • Les de neteja i evacuació de deixalles i escombraries. • Les de construcció, conservació i demolició i retirada de rampes, desviaments, accessos, camins i altres vies auxiliars. • Les de construcció i conservació de desguassos. • Les despeses de subministrament, col·locació i conservació dels mitjans necessaris per a la senyalització adequada o la protecció de les obres que no estiguin explícitament incloses en el Pla de Seguretat i Higiene. • Les de subministrament, col·locació i retirada dels cartells indicatius d'obra. • Les de retirada d'instal·lacions, eines, materials i, en general, neteja de l'obra i els seus voltants. • Les de restitució, reposició o correcció de les zones de préstecs o aplecs. • Les de muntatge, contractació, conservació i retirada de les instal·lacions per al subministrament d'aigua, energia elèctrica o altres necessàries per a les obres, com també del seu consum.

• Les de demolició i retirada de les instal·lacions provisionals. Les de correcció de les deficiències observades i retirada dels materials inservibles. • Les de construcció d'obres de fàbrica necessàries per a l'evacuació d'aigües residuals o d'escorrentia durant l'execució de les obres, i també el posterior saneig de les zones afectades. • Les del personal necessari per portar a terme la vigilància de les obres. • Les despeses ocasionades per danys a tercers. • Les de confecció de plànols de replanteig d'obra, de detall i as built, com també dels treballs topogràfics. L'adjudicatari s'ha de fer càrrec de les despeses per a l'obtenció de llicències, permisos, autoritzacions, visats..., necessaris per a la legalització de les obres i instal·lacions i la posada en funcionament i de confecció dels documents que calgui presentar per a l'obtenció d'aquells. Les despeses del control de qualitat fins a l'1 % del pressupost d'execució per contracte del projecte i totes les necessàries per complir la normativa sobre seguretat i higiene en el treball que no siguin explícitament previstes pel Pla de Seguretat i Higiene (inclosa l'elaboració), són, així mateix, a càrrec del contractista. 7.- DISPOSICIÓ FINAL 1.- Les prescripcions d'aquest Plec General o en el corresponent Particular que incorpori, reprodueixi o es remeti a aspectes, articles i/o clàusules de normativa estatal, autonòmica o local, inclòs el Plec de Clàusules Administratives Generals, s'entendrà automàticament modificades en el moment que es produeixi la seva revisió, modificació i/o substitució. 2.- De verificar-se aquesta revisió, modificació i/o substitució, s'autoritza l'alcalde per introduir-les en el text del Plec, aprovant si s'escau un tex refós del mateix.

CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS 301 DEMOLICIONS Consisteix en la demolició i l'enderroc de tots els elements que obstaculitzin l'obra o que calgui fer desaparèixer per donar per acabada l'obra. S'inclou la demolició de tot tipus de paviments (de panot, de formigó, de llambordes, d'aglomerat asfàltic, base de formigó, etc.), vorades, estructures, qualsevol element de la xarxa de sanejament, fonaments i l'enderroc de tot tipus d'elements de fàbrica i elements urbans (bancs, fanals, etc.). Les llambordes i vorades de pedra que estiguin en bon estat s'han de netejar i emmagatzemar de la forma i en el lloc que indiqui la Direcció Facultativa. L'execució inclou les operacions següents: • Demolició i/o enderroc • Càrrega i transport de runa a l'abocador Les operacions de demolició i/o enderroc s'han de dur a terme amb les precaucions necessàries per obtenir unes condicions de seguretat i evitar damnatges a les construccions properes, d'acord amb el que ordeni la Direcció Facultativa, i que produeixin el mínim de molèsties als veïns. S'ha de tenir especial cura de no deixar elements a mig enderrocar que produeixin situació de risc en finalitzar els treballs. Durant els treballs d’enderrocs hi haurà persona responsable vigilant els treballs, indicant els camins alternatius als vianants, així com dirigint les maquinàries evitant tota situació de risc. La runa procedent de l'enderroc s'ha de transportar al més aviat possible a l'abocador. S'ha de presentar a la Direcció Facultativa un certificat d'abocador autoritzat que demostri que la runa de l'obra s'hi ha dipositat. Amidament i abonament: S'ha de mesurar i abonar segons el quadre de preus núm. 1. Les unitats de mesura varien segons els diferents elements que cal executar, i són: ml, m2, m3, ut, realment realitzats. El preu corresponent inclou la càrrega sobre el camió i el transport de les runes a l'abocador o el lloc que designi la Direcció Facultativa.

320 EXCAVACIÓ DE TERRES (ESPLANACIÓ) S'entén per excavació de terres l'excavació per sota de la rasant natural del terreny un cop feta l'esbrossada fins a la cota de la rasant del projecte, l'anivellació la càrrega i el transport dels materials sobrants a l'abocador o al lloc previst per a una posterior utilització. Les excavacions s'han d'executar d'acord amb les dades dels plànols de detall del projecte, del replanteig de les obres i de les ordres de la Direcció Facultativa. S'ha de incloure l'ampliació, la millora o la rectificació dels talussos de la zona de desmuntada, i llur refí i l'execució. Si l'esplanada no acompleix les condicions de capacitat portant, necessàries, la Direcció Facultativa podrà ordenar una excavació addicional. Les excavacions es consideren no classificades a l'efecte de l'article 320.2 del PG4, i serà la Direcció Facultativa qui determinarà les unitats que corresponen a l'excavació en roca o en qualsevol tipus de terreny. A l'esplanada es preveuran uns punts de desguàs connectats a la claveguera per tal d'evitar el seu anegament en cas de pluja. S'inclou el transport de terres a qualsevol distància, i si a criteri de la Direcció Facultativa les terres no són adequades per a la formació de terraplens, es transportarà a l'abocador.

Amidament i abonament S'ha de mesurar i abonar per metres cúbics (m3), realment excavats, mesurats per diferència entre els perfils presos abans i després dels treballs. En el preu s'inclou la càrrega i el transport de les terres sobrants a l'abocador, taxes i tots els elements auxiliars de protecció, senyalització i passos provisionals. Es consideraran incloses dins de la unitat d’excavació, el repàs i piconament de la caixa. No s'abonaran els aplecs ni transports interiors de terres que hagin d'anar a l'abocador. No s'abonaran els despreniments o els augments de volum sobre les seccions que prèviament s'hagin fixat en el projecte. No s’abonaran sanejos de terrenys, fruït de procés constructiu incorrecte o inadequat.

321 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS Consisteix en totes les operacions necessàries per obrir les rases definides per a l'execució del clavegueram, proveïment d'aigua, la resta de la xarxa de serveis i les rases i pous per a fonaments i drenatges. L'execució inclou l'excavació, l'anivellament i el repàs i compactació de la base, l'evacuació del terreny i, per tant, el transport de les terres a l'abocador o lloc d'ús, per qualsevol mitjà, sigui mecànic o manual. Les excavacions es consideraran no classificades, i serà la Direcció Facultativa la que determinarà les unitats que corresponen a l'excavació en roca o en qualsevol tipus de terreny. Les excavacions s'han de fer d'acord amb els plànols del projecte, amb les dades del replanteig de les obres, els plànols de detalls i les ordres de la Direcció Facultativa. Una vegada realitzat el replanteig de les rases, la Direcció Facultativa autoritzarà l'inici de les obres d'excavació; l'excavació arribarà fins a la profunditat assenyalada en els plànols i s'obtindrà una superfície ferma i neta. La Direcció Facultativa podrà modificar la profunditat si les condicions de l'obra així ho requereixen. Si durant l'excavació apareixen filtracions motivades per qualsevol causa, s'utilitzaran els mitjans que siguin necessaris, per esgotar l'aigua. Es realitzaran apuntalaments i estrebaments, quan la Direcció Facultativa ho consideri necessari -i immediatament quan així s'ordeni-, i no es retiraran sense l'ordre de la Direcció Facultativa. L’apuntalament serà en funció del tipus de terreny, no essent inferior a un nivell de protecció de 50% en cap cas. Els productes de les excavacions es dipositaran al costat de la rasa deixant una banqueta de 60 cm, com a mínim, o en el lloc que indiqui la Direcció Facultativa. Es respectaran tots els serveis i les servituds que es descobreixin en obrir les rases i s'hi disposaran els apuntalaments necessaris. Es prendran les precaucions necessàries per evitar que la pluja inundi les rases obertes. Durant el temps que estiguin obertes les rases, el contractista establirà els senyals de perill, especialment a la nit, i disposarà les tanques necessàries, llums intermitents, etc. per evitar el perill, tant per al trànsit rodat, com per als vianants. No es procedirà al rebliment de les rases o les excavacions per les obres de fàbrica, sense que la Direcció Facultativa en faci el reconeixement i doni l'autorització corresponen després de prendre les dades necessàries per a valorar-les. Amidament i abonament Es mesurarà i s'abonarà per metres cúbics (m3), excavats, d'acord amb l'amidament teòric dels plànols del Projecte i la profunditat realment executada, sempre que no sigui per sobreexcavació.

El preu inclou la càrrega i el transport de la terra sobrants, a l'abocador. I tots els elements de protecció, senyals de perill, esgotaments, passos provisionals i apuntalament de la canalització dels diferents serveis, com també el repàs, l'anivellació i la compactació de la base. Si per dimensions de la zona del lloc de treball, no es pot emmagatzemar la terra al costat de la rasa i s’ha de fer transport interior a l’obra, aquest també es considerarà inclòs en el preu.

332 REBLIMENT I PICONAMENT DE RASES És aplicable allò que estableix l'article 332 del PG3 i PG4 en el que no resulti expressament modificat pel que es diu a continuació. Consisteix en el rebliment i el piconament de rases amb les terres procedents de l'excavació i, si no són idònies, de préstec. Els tipus dels materials han de complir les condicions que defineix l'article 330 TERRAPLENS del PG-3 i PG4. El material s'estendrà en tongades uniformes d'un gruix no superior a vint-i-cinc centímetres (25), perquè amb els mitjans disponibles s'obtingui, en tot el gruix, el grau de compactació com a mínim del 95 % del P.M. o el que estipuli el projecte. No s'estendrà cap tongada mentre no s'hagi comprovat que la superfície subjacent compleixi les condicions exigides. Les obres de rebliment s'han d'executar quan la temperatura ambient, a l'ombra, sigui superior a 2 graus centígrads (2), si la temperatura baixa per sota d'aquest nivell, caldrà aturar les obres. Les característiques dels materials per emprar s'han de comprovar abans d'utilitzar-los mitjançant la realització d'assaigs segons la freqüència i el tipus que indiqui el Pla de Control de Qualitat, les normes vigents o la Direcció Tècnica. També es duran a terme les corresponents proves de compactació amb la freqüència i distribució que es determini. En qualsevol cas, la correcta composició i execució del rebliment, independentment de la realització dels assaigs, serà de responsabilitat de l'adjudicatari. Amidament i abonament Es mesurarà i s'abonarà per metres cúbics (m3), mesurats amb la secció teòrica dels plànols dels perfils transversals. El canvi de mètode de compactació o de la maquinària no implicarà canvi de preu, encara que sigui per les dimensions de la rasa, per l’existència de serveis o per la capacitat portant de l’instal.lació que s’està soterrant. El preu inclou el repàs, l'anivellació i la compactació de la darrera tongada del material quan els treballs posteriors de pavimentació així ho requereixin.

340 REPAS I PICONAMENT DE LA CAIXA Consisteix en el conjunt d'operacions necessàries per aconseguir un acabat geomètric de la caixa, i també la compactació exigida al projecte de la capa d'assentament. Les obres de repàs i piconament s'han de dur a terme després de les obres de sanejament, enllumenat públic, pas de carrers i totes les obres que necessitin la construcció de rases, una vegada reomplertes i piconades i tot just abans de començar el paviment. No s'estendrà cap capa de paviment sobre l'esplanada sense que es comprovin les condicions de qualitat i les seves característiques geomètriques. Amidament i abonament Es mesurarà i s'abonarà per metres quadrats (m2), realment executats, mesurats sobre el terreny. El repàs i piconament de la caixa d'esplanada, tant de calçades com de voreres, es consideraran inclosos dins de les unitats d'excavació i terraplenat. El canvi del mètode de compactació o de la maquinària no implica canvi de preu.

351 TRANSPORT DE TERRES I RUNES Consisteix en la càrrega amb mitjans mecànics i/o manuals, sobre camió i transport, de tota la runa, paviments d'enderrocs i/o demolicions i terres d'excavacions, a l'abocador o lloc on indiqui la Direcció Facultativa. S'ha de presentar a la Direcció Facultativa un certificat d'abocador autoritzat que demostri que la runa s'hi ha dipositat, com estipula la llei. Amidament i abonament Es mesurarà i s'abonarà segons estableixi el quadre de preus corresponent a la partida d'obra del projecte. Si hi ha preu independent d’aquesta partida. S’entendrà que l’esponjament de la runa és el 40% i l’esponjament de les terres, de qualsevol tipus, és el 25%. El preu està inclòs a cadascuna de les partides que fan referència al moviment de terres.

292 TUB DE POLIETILÈ El tub de polietilè pur es pot fabricar a alta pressió anomenat "polietilè de baixa densitat", o a baixa pressió, anomenat "polietilè d'alta densitat". Sempre es considerarà el polietilè del tipus alimentari si no s'especifica el contrari. Característiques El polietilè pur fabricat a alta pressió "baixa densitat" ha de tenir les característiques següents: • Pes específic fins a nou-centes trenta mil·lèsimes de gram per centímetre cúbic (0,930 gr/cm3), UNE 53188. • Coeficient de dilatació lineal de dues-centes a dues-centes trenta (200 a 230) milionèsimes per grau C. • Temperatura d'estovament vuitanta-set graus centígrads (87° C), realitzat l'assaig amb càrrega d'un (1)

quilogram, UNE 53118. • Índex de fluïdesa: es fixa com a màxim en dos (2) grams per deu minuts (10 min.), UNE 53118. • Mòdul d'elasticitat a vint graus centígrads (20° C) igual o major que mil dos-cents (1.200) kg/cm2. • Valor mínim de la tensió màxima (resistència a la tracció del material a tracció): no serà menor de cent (100)

quilograms per centímetre quadrat i l'allargament a la ruptura no serà inferior a tres-cents cinquanta per cent (350%), UNE 53142.

El polietilè pur fabricat a baixa pressió (alta densitat) ha de tenir les característiques següents: • Pes específic major de nou-centes quaranta mil·lèsimes de gram per centímetre cúbic (0,940 gr/cm3), UNE

53188. • Coeficient de dilatació lineal de dues-centes a dues-centes trenta (200 a 230) milionèsimes per grau centígrad. • Temperatura d'estovament no menor de cent graus centígrads (100° C), realitzat l'assaig amb una càrrega d'un

(1) quilogram, UNE 53118. • Índex de fluïdesa: es fixa com a màxim en quatre dècimes (0,4) de gram per deu (10 minuts), UNE 53118. • Mòdul d'elasticitat a vint graus centígrads (20° C) igual o major que nou mil (9.000) kg/cm2. • Valor mínim de la tensió màxima (resistència a la tracció del material): no serà menor de cent noranta (190)

quilograms per centímetre quadrat, l'allargament a la ruptura no serà inferior a cinquanta per cent (50%) amb velocitat de cent més menys vint-i-cinc (100 ± 25) mil·límetres per minut, UNE 53023.

Execució de les obres El tub s'ha de col·locar dins la rasa serpentejant lleugerament per permetre les contraccions degudes a canvis de temperatura. Totes les unions, els canvis de direcció i sortides de ramals s'han de fer, únicament, per mitjà d'accessoris adequats normalitzats de junt elàstic a pressió. Si s'ha de tallar el tub, cal fer-ho perpendicularment a l'eix i eliminar les rebaves. Cada cop que s'interromp el muntatge, cal tapar els extrems oberts. Un cop acabada la instal·lació s'ha de netejar interiorment i fer-hi passar aigua per arrossegar la brossa. Les dimensions de la rasa serà l’especificada al projecte, tenint en compte que dintre de la rasa poden passar dos tuberies de polietilè, sempre que formin part de la mateixa instal·lació. Amidament i abonament S'ha de mesurar i abonar per metres lineals (ml) realment col·locats; en el preu s'inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls i la repercussió de les peces especials, com també el llit de sorra de riu ³ 5 cm de gruix.

293 TUB DE CLORUR DE POLIVINIL Els tubs de PVC s'han d'elaborar a partir de resina de clorur de polivinil pura, obtinguda pel procés de suspensió i la mescla posterior estensionada. Han de ser de tipus llis segons DIN-9662 i UNE 53112 i cal soldar-les segons les instruccions de les normes DIN-16930. Han d'estar timbrats amb les pressions normalitzades, d'acord amb el TPC. Han de complir les condicions tècniques i de subministrament segons les normes DIN-8062 i no seran atacables per rosegadors. Han de ser de tipus sèrie F (freda) o sèrie C (calent), segons les especificacions del projecte. Execució de les obres El tub s'ha de col·locar dins la rasa serpentejant lleugerament per permetre les contraccions degudes a canvis de temperatura. Totes les unions, els canvis de direcció i les sortides de ramals s'han de fer, únicament, per mitjà d'accessoris de PVC emmotllats a injecció i normalitzats. Les unions s'han de fer encolades amb adhesiu normalitzat. La fondària de la rasa ha de permetre que el tub descansi sobre un llit envoltat amb sorra de riu ³ 10 cm de gruix, sempre que el projecte no estipuli alguna altra cosa; per damunt hi ha d'haver un rebliment de terra ben piconada ³ 50 cm de gruix, col·locada en tongades de 20 cm. Les primeres tongades que envolten el tub s'han de compactar amb molta cura. Si s'ha de tallar el tub, cal fer-ho perpendicularment a l'eix i eliminar-ne les rebaves. L'extrem llis que ha de penetrar dins l'embocadura ha de tenir l'aresta exterior amb forma de xamfrà. Segons es va fent el muntatge, es van calçant provisionalment els tubs. Cada cop que s'interromp el muntatge, cal tapar els extrems oberts. Un cop acabada la instal·lació s'ha de netejar interiorment i fer-hi passar aigua per arrossegar brosses i gasos destil·lats produïts per l'adhesiu i el netejador. No s'ha de fer servir en aquesta operació cap tipus de dissolvent. Amidament i abonament Cal mesurar i abonar per metres lineals (ml) realment col·locats; en el preu s'inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls i la repercussió de les peces especials, així com els treballs de connexionats a les canalitzacions.

410 POUS DE REGISTRE Es defineix com a tal el registre de la xarxa de clavegueram que serveix per a mantenir i unir diverses clavegueres en un punt. Una vegada feta l'excavació de les terres, cal col·locar una solera de formigó en massa H-150 de gruix segons projecte i els tubs, de manera que els extrems d'aquests coincideixin a ras amb les cares interiors del pou. Per a l'execució de les obres es faran els treballs següents: a) Embocadura amb fàbrica de maó massís, tipus maó massís de trenta (30), envoltant els tubs de la claveguera, amb

una alçària variable, per tal que, per damunt, quedin unitats justes dels anells de formigó prefabricat. Aquesta embocadura farà 1 m. de diàmetre interior per a clavegueres inferiors a 80 cm. Per a clavegueres de diàmetre 100 cm., farà 120 cm. i per a clavegueres de diàmetre 120 cm., farà 150 cm. de diàmetre interior.

b) Arrebossat i lliscat interior, de l'obra de fàbrica de maó. Rejuntat dels anells amb morter. c) Col·locació dels anells de formigó prefabricat, l'últim de forma troncocònica, perfectament anivellats, i deixant des de

l'últim fins a la rasant del carrer l'espai suficient per a la col·locació de la tapa del pou de registre. d) Col·locació de la tapa del pou de registre, de forma que la cara superior quedi a la mateixa rasant que les superfícies

adjacents. e) Col·locació de graons d'ànima d'acer recoberts de polipropilè cada 30 cms. f) Reforçament, amb un gruix de 15 cms de formigó H-150, de tot l'extradós del pou, pel qual serà necessari la formació

d’un encofrat exterior. g) Rebliment i piconament de les terres fins a un 95 % del P.M. o el que estipuli el projecte. h) Als pous de salt, col·locació de llambordes més desnivell de 30 cm d'aigua. La tapa i el marc seran del mateix fabricant i encaixaran. Cal tenir cura del bon encaix de la tapa amb el marc, que no es mogui i no faci soroll. Els anells de formigó prefabricat han de tenir les següents dimensions: un metre (1,00 m) de diàmetre interior; el diàmetre del de forma troncocònica començarà en un metre (1,00 m) i acabarà en seixanta centímetres (0,60 m). La tipologia i el grafisme de la tapa de registre s'han de sotmetre a l'aprovació de la Direcció Facultativa. Amidament i abonament Es mesurarà i s'abonarà per unitats (ut), realment executades, amb una profunditat mitjana de dos metres i mig (2,5 m), d'alçada respecte la cota d'aigua. S'aplicarà un increment del preu, per metre lineal (ml), en els pous de major profunditat, mesurat respecte la cota d'aigua. En el preu queda inclòs el moviment de terres, la formació de la trobada de clavegueres, el formigó i l'encofrat del massissat del trasdós del mur, el subministrament i la col·locació de la tapa, que serà de fundició dúctil i, encara que quedi emplaçada a zona de vianants, reforçada, llevat que el pressupost indiqués una altra cosa així com els graons. Els treballs de connexionat a la claveguera, la retirada de la runa i material sobrant, la carrega i el transport a l’abocador, queden inclosos en el preu.

411 EMBORNALS, BUNERES I PERICONS Queden inclosos en aquest apartat tots els dipositius, generalment protegits per reixes, per on es recull l'aigua de pluja superficial per conduir-la a la xarxa de clavegueram.

Es defineix com a pericó registrable l'obra de fàbrica de maó massís o calat que serveix per a la confluència de diverses canonades d'aigües brutes fins a un pou de registre. En cas d'embossada en aquest tram, es podrà netejar el clavegueró bé des del pou o bé des del pericó. Poden ser de diferents tipus: • Embornal i bunera prefabricat de formigó • Embornal i bunera de fàbrica de maó massís o calat • Pericó registrable (de fàbrica de maó massís o calat) S'inclou en aquestes unitats l'excavació, el rebliment i el piconament de les terres i el transport de les terres sobrants a l'abocador. Si el rebliment és de petites dimensions la Direcció Facultativa podrà ordenar que s'executi amb formigó en massa. En l'embornal i la bunera de fàbrica de maó, una vegada feta l'excavació és construirà una solera de formigó en massa H-150 de deu centímetres (10 cm) de gruix; damunt d'aquesta base s'aixecaran les parets de fàbrica de maó calat de quinze cm de gruix; l'interior s'ha d'arrebossar i lliscar perfectament. El tub del clavegueró s'ha de posar segons s'aixequin les parets i l'acabat superficial es farà mitjançant un bastiment i una tapa de fosa, segons els plànols de detall del projecte. El tub del clavegueró ha de ser com a mínim de 20 cm de PVC envoltat de formigó o de ∅ 30 cm de formigó i no pot sortir mai del parament del fons de la caixa sinó d'una de les quatre parets laterals i a una distància entre 3 i 5 centímetres sobre el fons d'aquella. El tub ha de complir les prescripcions de l'article 413. Les buneres, les reixes i els embornals ha de ser sempre del tipus registrable i sense dispositiu sifònic, llevat que la Direcció Facultativa assenyali una altra cosa. Queda prohibida la disposició a la via pública de pericons no registrables i d'aquelles procedents exclusivament de finques particulars. L'embornal o bunera ha de tenir la solera de formigó en massa H-150, un pericó de formigó prefabricat, bastiment i tapa o reixa de fosa, model oficial RI-284 o RI-270-D o bé els models indicats en els plànols de detall. Després de l'acabament de cada unitat s'ha de netejar totalment i eliminar-ne totes les acumulacions de fang, de residus o les matèries estranyes de qualsevol tipus. Amidament i abonament Es mesurarà i s'abonarà per unitats (ut), realment construïdes. El preu inclou el moviment de terres, i els elements necessaris per a la correcta fixació del bastiment i reixa.

413 CANONADES DE FORMIGÓ Es defineix com a canonades de formigó les formades per tubs prefabricats de formigó en massa o armat, que s'utilitzen per a les conduccions d'aigües sense pressió, ja siguin aigües negres o pluvials o per allotjar a l'interior cables o conduccions de serveis. S'exclou d'aquesta unitat d'obra els tubs porosos o anàlegs per a captació d'aigües subterrànies. També s'exclouen els utilitzats en les canonades a pressió. Aquestes canonades han de complir el Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Canonades de Sanejament de Poblacions del MOPT aprovat per ordre del 15 de setembre de 1986 en tot allò que no sigui modificat pel present Plec. Materials El formigó i les armadures que s'utilitzin en la fabricació dels tubs, com també els materials emprats a les soleres i a les juntes, han de complir les condicions especificades als articles corresponents del Plec. Els tubs han de ser uniformes i no tenir irregularitats a la superfície. Les arestes dels extrems han de ser nítides i les superfícies frontals, verticals a l'eix del tub. Els tubs s'han de subministrar amb les dimensions prescrites. La paret interior no s'ha de desviar de la recta en més d'un mig per cent (0,5%) de la longitud útil. Els tubs no poden tenir cap defecte que en pugui reduir la resistència, la impermeabilitat o la durabilitat.

Els tubs dessecats a l'aire i en posició vertical han d'emetre un soroll clar en colpejar-los amb un martell petit. Els tubs han de resistir una prova d'estanqueïtat amb una pressió interior d'1 kg/cm2 durant dues hores i no han de presentar fissures ni pèrdues, encara que poden tenir exsudacions. En passar a prova de trenc, han de donar una resistència mínima de càrrega de compressió de cinc tones per metre quadrat (5 tn/m2) situada linealment sobre la generatriu superior i recolzat inferiorment el tub en dues generatrius separades una dotzena (1/12) part del diàmetre exterior i, com a mínim, 25 mm. Els tubs seran del tipus: Es rebutjaran els tubs que, en el moment d'utilitzar-se, presentin trencats a les pestanyes de les juntes, o qualsevol altre defecte, que pugui afectar la resistència, durabilitat, impermeabilitat o estanqueïtat. La Direcció Facultativa fixarà la classe i el nombre dels assaigs necessaris per a la recepció dels tubs. La Direcció Facultativa pot rebutjar aquells tubs que tinguin una data de fabricació inferior als 28 dies. Per a l'execució de les obres cal fer les feines següents: a) L'excavació i la neteja de la rasa, el rebliment l'anivellació i el piconament de terres, una vegada col·locats els tubs i

transvasades les terres sobrants a abocador. b) Preparació de l'assentament dels tubs, mitjançant una solera de formigó H-150, de deu centímetres (10) de gruix

llevat que la partida corresponent indiqués una altra cosa. c) Col·locació dels tubs amb els mitjans adequats, en sentit ascendent, amb alineació i pendent, perfectes. Es travaran

amb maons subjectant el tub en el centre i en els dos extrems. d) Es formigonarà, amb formigó H-150, fins a mig tub, llevat que la partida corresponent indiqui una altra cosa. L'anellada

de les juntes es realitzarà amb el mateix formigó. Aquest formigó no contindrà àrids superiors a tres centímetres (3 cm). Les juntes es rebran i segelleran interiorment amb pasta de ciment, tot netejant el tub del material sobrant.

Si la Direcció Facultativa ho considera oportú, la canonada es cobrirà totalment amb formigó H-150 per a suportar càrregues o sobrecàrregues o per qualsevol altre motiu. Els trams de claveguera sempre seran rectes de pou a pou amb un pendent màxim del 3% i mínim de l'1%. La secció mínima del tub serà de φ 50. La Direcció Facultativa podrà exigir assaig d'estanqueïtat de qualsevol secció o la totalitat de la canonada, tant abans com després de reomplir les rases. Si aquestes proves denuncien defectes d'estanqueïtat, el contractista estarà obligat a aixecar i executar de nou, a càrrec seu els trams defectuosos. La Direcció Facultativa pot exigir la comprovació del bon estat de la claveguera amb el pas de la càmara de TV per l'interior. Amidament i abonament Es mesurarà i s'abonarà per metres lineals (ml) realment executats, descomptant les longituds d'arquetes, registres, pous, etc. S'inclou en el preu, el subministrament dels tubs, l'execució de les juntes, les peces especials i els entroncaments amb tronetes o altres canonades, així com connexionats a pous existents. El material d'assentament o solera de formigó, fins als ronyons o l'alçada indicada al projecte, s'inclou en el preu unitari.

501 TOT-U ARTIFICIAL, TIPUS ZA-40 Es defineix com a tot-u artificial el material granular format per àrids procedents de piconament i trituració de pedra de pedrera, si la granolumetria és de tipus continu. Estarà exempta d'argila, marga o d'altres matèries estranyes. Les condicions que ha de complir són:

• Granulometria: la fracció cernuda per sedàs 0,08 UNE ha de ser inferior als dos terços (2/3) de fracció cernuda pel sedàs 0,40 UNE, en pes.

La corba granulomètrica és la següent:

SEDAS UNE ZA-40

40 100

25 75-100

20 60-90

10 45-70

5 30-50

2 16-32

0.4 6-20

0.08 0-10 • Forma: l'índex de llaixes, segons la Norma NLT-354/74, ha de ser inferior a trenta-cinc (35). • Duresa: el coeficient de desgast "Los Angeles" segons Norma NLT-149/72, ha de ser inferior a trenta (30) per

trànsit T-0 i T-1 i a trenta-cinc (35) en la resta dels casos. L'assaig es realitzarà amb la granulometria de tipus B de les assenyalades en la Norma NLT-149/72.

• Neteja: estarà exempta de terrons d'argila, matèria vegetal, etc. El coeficient de neteja segons la Norma

NLT-172/86, no pot ser inferior a dos (2). L'equivalent de sorra segons la Norma NLT-113/72, serà més gran de trenta-cinc (35) per trànsit T-0 i T-1 i a trenta (30) en la resta.

• Plasticitat: el material serà "no plàstic", segons la Norma NLT 105/72 i 106/72. L'execució de les obres es realitzarà de la següent manera: • El tot-u artificial es prepararà a la central i no "in situ". L'addició d'aigua per a la compactació es farà també a la

central o, si la direcció facultativa ho autoritza, la humidificació es podrà fer "in situ" amb trànsits que no siguin ni el T-0 ni el T-1. La humitat "òptima de compactació" deduïda de l'assaig Proctor Modificat podrà ser ajustada a la composició i forma d'actuació de l'equip de compactació segons els assaigs realitzats en tram de prova.

• El material no s'estendrà fins que no s'hagi comprovat que la superfície sobre la qual s'ha d'assentar, tingui les

condicions de qualitat i les rasants indicades en els plànols. S'estendrà per tongades amb un gruix comprès entre deu i trenta centímetres (10 i 30 cm), agafant les precaucions necessàries per evitar-ne la segregació. Les eventuals aportacions d'aigua es faran abans de la compactació; després, l'única humidificació admissible serà la destinada a aconseguir en superfície la humitat necessària per a l'execució de la tongada següent.

• La compactació del tot-u artificial tindrà una densitat no inferior al cent per cent (100%), o el que estableixi el

projecte, de la màxima obtinguda en l'assaig Proctor Modificat, segons la Norma NLT 108/72. Quan s'utilitzi en calçades per trànsit T-3 o T-4 o en vorals, tindrà una densitat no inferior a noranta-set per cent (97%), o el que estableixi el projecte, del Proctor Modificat. S'utilitzarà la maquinària més adient tenint en compte la proximitat dels habitatges.

• La superfície acabada no podrà sobrepassar la teòrica en cap punt, ni diferir d'aquesta en més de quinze

mil.límetres (15 m/m) en calçades de trànsit T-0, T-1, i T-2, n i de vint mil.límetres (20 m/m), en la resta. La base de tot-u artificial s'executarà sempre que les condicions climatològiques no hagin produït alteracions en l'humitat del material. Amidament i abonament Es mesurarà i s'abonarà segons estableixi el quadre de preus corresponent a la partida d'obra del projecte. El canvi de mètode de compactació o de la maquinària no implica canvi de preu.

550 PAVIMENT DE FORMIGÓ Es defineix com a paviment de formigó el constituït per lloses de formigó en massa o armat, o per una capa contínua de formigó. El formigó per a paviments es defineix per la seva resistència a flexotracció i és el HP-45 i el HP-35. Ha de tenir la textura uniforme, amb la planor prevista, i s'ha d'ajustar a les alineacions i rasants. Ha de tenir juntes transversals de contracció cada 25 m2, amb distàncies entre elles no superiors a 5 m. Les juntes han de tenir una profunditat a 1/3 del gruix i una amplària de 3 mm, realitzades amb serra de disc. Les juntes de dilatació han d'estar a distàncies inferiors o iguals a 30 m. El material a col·locar pot ser de diferents materials: fusta, plàstic, etc. També es col·locaran quan el paviment estigui limitat per algun element constructiu molt rígid (embornals, pous de registre etc.) i en els encreuaments dels carrers. El formigó no s'estendrà fins que l'esplanada estigui compactada i anivellada. Per a l'execució s'inclouen les següents operacions: • Col·locació dels encofrats fixos o mòbils. • Col·locació de làmina plàstica per a retenció d'humitat i protecció de les mestres • Estesa de formigó. • Compactació amb regle vibratori. • Realització de la textura superficial. • Afegir-hi pols de quars. • Execució de juntes en fresc. • Acabat. • Cura i protecció del formigó fresc. • Desencofrat. • Sellat dels junts. Especialment en temps sec i/o calorós es prendrà particular cura a impedir que el formigó perdi la humitat necessària per a l'enduriment tot el temps que duri el procés. Amidament i abonament Es mesurarà i s'abonarà per metres quadrats (m2) realment executats de paviment. El preu inclou l'execució de juntes de dilatació, encofrats, lamines separadores, acabat, els talls del material i curat.

561 LLAMBORDES PREFABRICADES DE FORMIGÓ Es defineix com a paviment de llambordes de formigó el format per peces prefabricades sobre una base de formigó o bé de sorra, que constitueixi un paviment de calçada o de vorera. Compliran les mateixes condicions que les vorades prefabricades de formigó. Les mesures són de vint centímetres (20 cm) de llargada, deu centímetres (10 cm) d'amplada i vuit centímetres (8 cm) de gruix, o les definides en projecte, i tindran les quatre arestes bisellades. L'execució de les obres es realitzarà de la manera següent: es poden col·locar de dues formes: a) sobre una base de formigó i b) sobre una base de sorra. a)Primer es prepararà la sub-base, regularitzant la superfície, col·locant sobre d'aquesta una capa de formigó H-150

consistència seca del gruix indicat al Projecte, una capa de morter pastat de dos centímetres (2 cm) de gruix, posant les llambordes, abans que aquest s'adormi, colpejant-les amb un martell fins que quedin ben assentades i la seva cara de trànsit estigui en la rasant prevista, una vegada assentades es piconarà amb una piconadora, i es reompliran

les juntes amb una beurada de ciment pòrtland que es retirarà de la cara vista de les llambordes abans que s'endureixi.

b)Primer es prepararà la sub-base, regularitzant la superfície, col·locant sobre d'aquesta, una capa de sorra de tres

centímetres (3 cm), posant les llambordes damunt d'aquesta i colpejant-les amb un martell fins que quedin assentades i la seva capa de trànsit estigui en la rasant prevista, una vegada assentades es piconaran amb una piconadora i es reompliran les juntes amb sorra.

La direcció facultativa és qui en determinarà el tipus de col·locació. Amidament i abonament Es mesurarà i s'abonarà segons projecte. Es mesurarà la superfície realment executada, descomptant, escocells, mestres,…

701 SENYALS DE CIRCULACIÓ Es defineixen així les plaques degudament sustentades que serveixin per advertir, regular i informar a l'usuari en relació a la circulació i els itineraris. Les senyals de circulació poden ser pòrtics, banderoles, cartells d'alumini, senyals reflectants, inclosos llurs elements metàl·lics de sustentació i ancoratge. Materials Han de complir el que especifica l'article 701 del PG-3. Els pals metàl·lics i els elements de fixació han de ser galvanizats. L'encastament es realitzarà amb formigó H-150. Els cartells i elements de sustentació han de ser capaços de suportar, en condicions adequades de seguretat, una pressió de vent de setanta-cinc quilograms per metre quadrat (75 kg/m2). Els cartells d'orientació a instal·lar en pòrtics i banderoles seran d'alta intensitat i estaran constituïts per un plafó d'alumini, la resta, per una xapa d'acer. Amidament i abonament Els senyals, els pòrtics i les banderoles es mesuraran i s'abonaran per unitats (ut) d'acord al seu tipus, col·locades en obra. Els cartells es mesuraran i s'abonaran per metre quadrat (m2), col·locats en obra, si no s'indica el contrari. Els pals i les sustentacions de cartells i senyals es consideren inclosos en el preu de les diferents unitats. S'inclou el subministrament, el replanteig, l'execució de fonaments i la col·locació de tots els elements.

702 MARQUES VIALS Es defineixen com a marques vials la senyalització horitzontal per mitjà de marques vials sobre el paviment per separar carrils de circulació i les bandes contínues de prohibició d'avançament amb pintura reflectant i les reflectants de color blanc de separació de vial i vorera, i d'altres elements que serveixen per regular la circulació de vehicles i vianants. El contractista ha de fer el replanteig de les línies a marcar, i el director de l'obra ha d'indicar els punts on comencen i acaben les línies contínues i discontínues. El contractista ha d'especificar el tipus de pintura, microesferes de vidre o maquinària a utilitzar, i posar a disposició de l'Administració les mostres de materials que es considerin necessàries per a una anàlisi al laboratori. Materials Cal empraran pintures de la classe B (color blanc), de coeficient de valoració W1, definit a l'apartat 278.5.3 del PG-3, no inferior a sis amb vuit (6,8). La pintura ha de ser homogènia, els seus components han d'estar ben dispersats. Ha de presentar una consistència uniforme.

La pintura en envàs ple i recentment obert ha de ser fàcilment homogeneïtzable, per agitació amb una espàtula adequada. Després de ser agitada, no presentarà coaguls, pells, ni dipòsits durs, ni tampoc flotació de pigments. S'empraran materials termoplàstics aplicables en calent i d'assecat instantani (SPRAY-PLASTIC). Aquests materials s'aplicaran per extensió o pulverització, i es permetrà l'addició de microesferes de vidre. Característiques generals del material El material ha de ser sòlid a temperatura ambient i de consistència pastosa a quaranta graus centígrads (40° C). La pintura no augmentarà la seva consistència més de cinc (5) unitats Krebs, al terme de romandre divuit (18) hores en una estufa a seixanta graus centígrats (60ºC), en envàs hermèticament tancat com tampoc es formaran gels, coàguls, ni dipòsits durs. La pintura romandrà estable i homogènia, i no s'hi poden originar coagulacions ni precipitacions, quan es dilueixi una mostra de cent vint centímetres cúbics (120 cm3) d'una fracció de petroli, la qual no destil.larà més del deu per cent (10%), en volum a temperatura superior a cent setanta graus centígrats (170ºC). El material aplicat no es deteriorarà per contacte amb clorur sòdic, clorur càlcic i altres agents químics utilitzats normalment contra la formació de gel en les calçades, ni a causa de l'oli que pugui dipositar el trànsit. L'índex de retracció no pot ser inferior a u amb cinc (1,5) quan es determini segons el mètode d'immersió utilitzant benzè pur com líquid de comprovació, segons MELC 12.31. Les microesferes de vidre no poden presentar alteració superficial apreciable, després dels respectius tractaments com són aigua, àcid i clorur càlcic, tal com es descriu en la norma MELC 12.29. Tots els materials han de complir amb la "BRITISH STANDARD SPECIFICATION FOR ROAD MARKING MATERIALS". La pel.lícula de "Sprayplàstic" blanca una vegada seca, tindrà color blanc pur, exent de matisos. La reflectància lluminosa direccional per el color blanc serà d'aproximadament vuitanta (80), MELC 12.97. El pes específic del material serà de dos quilograms per litre (2 kg/l), aproximadament. Els assaigs de comparació s'han d'efectuar tenint en compte les especials característiques del producte, i es considera la seva condició de premescla, per la qual cosa s'utilitzarà els mètodes adequats per a tals assaigs, que poden diferir dels utilitzats amb les pintures normals, ja que per la seva naturalesa i gruix no han de tenir un comportament semblant. No serà inferior a noranta graus centígrads (90° C), l'assaig haurà de realitzar-se segons el mètode de bola i anell, ASTM B-28-58T. El fabricant ha de declarar la temperatura de seguretat, és a dir, la temperatura a la qual el material pot ser mantingut per un mínim de sis (6) hores, en una caldera tancada o en la màquina d'aplicació sense que tingui lloc una seria degradació. Aquesta temperatura, no serà menor de S + + cinquanta graus centígrads (S + 50° C), on S és el punt de reblaniment mesurat segons ASTM B-28-58T. La disminució en lluminància utilitzant un espectrofotòmetre de reflectància EL amb filtres sis-cents u, sis-cents cinc i sis-cents nou (601, 605 i 609), no serà major de cinc (5). Quan es sotmeti a la llum ultraviolada durant setze (16) hores, la disminució en el factor de il.luminació no serà més gran de cinc (5). El percentatge de disminució en alçada d'un con de material termoplàstic de dotze centímetres (12 cm) de diàmetre i cent més cinc mil.límetres (100 + 5 mm) d'alçada durant quaranta-vuit (48) hores a vint-i-tres graus centígrads (23° C) no serà més gran de vint-i-cinc per cent (25%). Sis (6) de deu (10) mostres de cinquanta mil×límetres (50 mm) de diàmetre i vint-i-cinc mil.límetres (25 mm) de gruix, no han de sofrir deterioració sota l'impacte d'una bola d'acer caient des de dos metres (2 m) d'alçada a la temperatura determinada per les condicions climàtiques locals. La resistència a l'abrasió es mesurarà amb l'aparell Taber utilitzant rodes calibre H-22. Per la qual cosa s'aplicarà el material sobre un xapa de monel d'un vuitè de polzada (1/8") de gruix i es sotmetrà a la proveta a l'abrasió lubricada amb aigua. La pèrdua de pes després de dues-centes (200) revolucions no serà més gran de cinc grams (5 gr). El material es compondrà especialment d'agregat, pigment i obtenedor i vehicle en les proporcions següents:

• Agregat 46% • Microesferes de vidre 20% • Pigment i extenedor 20% • Vehicle 20% Execució de l'obra S'aplicarà amb facilitat a brotxa, per pulverització, o per altres procediments mecànics correntment emprats a la pràctica. El material no serà aplicable sobre pols de detritus, fang o matèries estranyes similars o sobre velles làmines de pintura o material termoplàstic escamat. Si la superfície de la calçada està a una temperatura menor de deu graus centígrads (10°C) o està humida s'assecarà acuradament mitjançant un escalfador. Per evitar la decoloració o l'esquerdat degut a l'escalfada excessiva, el material s'afegirà al pre-escalfador en peces no més gran de quatre quilograms (4 kg) i barrejades mitjançant un agitador mecànic i en una caldera preferiblement provista de jacket per evitar el sobreescalfament local. Una vegada barrejat el material, serà utilitzat tan ràpidament com sigui possible i en cap cas serà mantingut en les condicions anteriors de temperatures màximes, per més de quatre (4) hores, incloent el rescalfament. És condició indispensable, per a l'aplicació de pintura sobre qualsevol superfície, que aquesta es trobi completament neta, exempta de material sense compactar o mal adherit i perfectament eixuta. Per eliminar la brutícia les parts o mal adherides que presentin les superfícies de morters i formigons, s'empraran raspalls amb púes de menor duresa que els utilitzats per les bituminoses. La neteja del pols de les superfícies a netejar es portarà a terme mitjançant un rentat intens amb aigua, continuant el reg de les esmentades superfícies fins que l'aigua que escorri sigui totalment neta. La pintura s'aplicarà sobre les superfícies rugoses que facilitin la seva adherència, per la qual cosa les que siguin excesivament llises de morter i formigons es tractaran prèviament mitjançant raig de sorra, frotament en sec amb pedra abrasiva de sorra gruixuda o solució de clorhídric al cinc per cent (5%) seguida de posterior rentat amb aigua neta. Si la superfície presentava defectes o forats notables, s'haurien de corregir els primers, i s'omplirien els últims amb materials de naturalesa anàloga que els d'aquells, abans d'estendre la pintura. En cap cas s'aplicarà la pintura sobre la superfície de morters i formigons que presentin aflorescències. Per eliminar-les, un cop determinades i corregides les causes que les produeixen, es mullaran amb aigua les zones amb aflorescències que es desitgi netejar, aplicant a continuació amb una brotxa una solució amb àcid clorhídric al vint per cent (20%) i fregant passats cinc minuts (5min.) amb un raspall de pues d'acer, a continuació es rentarà abundantment amb aigua. No podran executar-se marques vials en dies de fort vent o amb temperatures inferiors a deu graus centígrads (10ºC) Sobre les marques recentment pintades s'ha de prohibir el pas de tot tipus de trànsit mentre duri el procés de secatge inicial. No es poden executar marques vials els dies que així ho disposi la Secció de Trànsit i Transports, per donar-se circumstàncies climatològiques desfavorables, i per altres causes que, a judici de l'esmentada Secció, ho justifiquin. L'aplicació de pintura sobre els paviments per obtenció de les diferents marques segons el sistema utilitzat, automàtic o manual, ha de respondre als següents consums mínims: Pintura d'aplicació automàtica 0,720 kg/m2 Pintura d'aplicació manual 0,900 kg/m2 Materials plàstics en fred 2,500 kg/m2 Materials plàstics en calent 2,500 kg/m2 Tanmateix, en l'eliminació de marques antigues, mitjançant decapant el consum mínim serà de 2 kg/m2. L'aplicació s'efectuarà mitjançant màquina automàtica. Amidament i abonament

Les marques vials en línies contínues i discontínues s'han de mesurar i abonar per metres (m) de línia efectivament pintada amb les corresponents amplades. Els passos de vianants i d'altres paviments diferenciats, fletxes, senyals i paraules s'han de mesurar i abonar per metres quadrats (m2) de superfície realment pintada. S'inclou la pintura reflexiva, replanteig i premarcatge, decapat de les marques vials existents, neteja de la superfície a pintar, subministrament i aplicació de la pintura i microesferes reflectants i pèrdues, si escau, protecció de les marques vials, maquinària i tota la mà d'obra necessària per a l'execució, i també elements auxiliars de desviament de trànsit i senyalització provisional.

740 CANALITZACIONS A LA CALÇADA Les canalitzacions a la calçada s'han de fer amb canonades de fibrociment de 15 cm de diàmetre, amb el nombre de tubs indicats en el plànols. L'amplada i fondària de la rasa ha de ser de les característiques indicades en projecte depenent del nombre i de la disposició dels tubs. Durant l'execució, cal protegir les rases amb planxes d'acer per mantenir la uniformitat de la rasant de la calçada. Caldrà executar la canalització en dues fases en carrers de 6 m o més. S'ha de repassar i compactar la base de la rasa abans de col·locar els tubs de fibrociment. Cal recobrir les canonades amb un prisma de formigó en massa H-150 per evitar el trencament pel pas dels vehicles per damunt de la calçada. Un cop protegits els tubs de fibrociment amb formigó cal reomplir la rasa amb terres de l'excavació o, en cas de no ser adequades amb terres d'aportació, en capes de 25 cm i una compactació al noranta-cinc per cent (95%) del proctor modificat. El reblert s'ha de fer fins a sota de la caixa de paviment. La resta del rebliment ha d'acomplir les característiques de la caixa de paviment del projecte. Un cop acabada la feina, cal marcar la situació de la canalització per mitjà d'un cargol de 120 x 20 mm, a la rigola i als dos costats de la calçada. Els tubs de fibrociment no poden presentar desperfectes, trencaments o escantonaments. Els tubs s'han de posar en línia recta, sense inclinació en la trajectòria, i les juntes han d'evitar que hi entri formigó en l'interior. Amidament i abonament S'ha d'abonar per metre lineal (ml) de canalització realment executat. El preu inclou l'excavació de la rasa de les característiques geomètriques indicades en projecte, els tubs de fibrociment segons el nombre indicat, el massissat de formigó, el reblert de la rasa, la càrrega i el transport del sobrant de terres a l'abocador i la col×locació dels cargols de senualització. En cas de calçades existents, i si el projecte no indica el contrari, es consideren inclosos els treballs de demolició de paviment existents, reposició del paviment i la càrrega i el transport de la runa a l'abocador.

Juliol de 2009 L’arquitecte, Miquel Ortiz i Terré

c) AMIDAMENTS


AMIDAMENTS Pàg.: 1

Obra 01 PRESSUPOST MUR A MONTARGULLCapítol 01 MOVIMENT DE TERRES

1 F221C420 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny compacte, amb mitjans mecànics

AMIDAMENT DIRECTE 371,910

2 F2412039 m3 Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, amb camió de 7 t i temps d'espera per a la càrregaamb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km


3 G228A60F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, amb material adequat, en tongades de gruixfins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM


Obra 01 PRESSUPOST MUR A MONTARGULLCapítol 02 MUR

1 G3J1111A m3 Subministre i col·locació de mur de gabions, amb peces d'2x1x1 m de tela metàl·lica de filferro d'acergalvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm de pas de malla, reblert amb pedra granítica d'aportació col·locada ambmitjans mecànics


2 FD5L23P1 m2 Drenatge amb làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i una estructura drenant, de 6mm de gruix i800 g/m2 ref. 68115 de la sèrie COMPOFOL DRAIN de COMPOSAN, col·locada sense adherir


Obra 01 PRESSUPOST MUR A MONTARGULLCapítol 03 PAVIMENT

1 G921R01J m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, col·locada amb estenedora i piconatge del material al98 % del PM

Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula

1 200,600 0,400 80,240 C#*D#*E#*F#

TOTAL AMIDAMENT 80,240

2 G9GA6Y37 m3 Paviment de formigó vibrat HM-30/B/40/I+F, de consistència tova i grandària màxima del granulat 40 mm,escampat des de camió, estesa i vibratge amb regle vibratori, remolinat mecànic

Num. Text Tipus [C] [D] [E] [F] TOTAL Fórmula

1 200,600 0,060 12,036 C#*D#*E#*F#

TOTAL AMIDAMENT 12,036

Euro

d) PRESSUPOST


QUADRE DE PREUS NÚMERO 1Pàg.: 1

F221C420P-1 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny compacte, amb mitjansmecànics

2,83 €

(DOS EUROS AMB VUITANTA-TRES CENTIMS)

F2412039P-2 m3 Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, amb camió de 7 t i temps d'esperaper a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

7,28 €

(SET EUROS AMB VINT-I-VUIT CENTIMS)

FD5L23P1P-3 m2 Drenatge amb làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i una estructura drenant, de6mm de gruix i 800 g/m2 ref. 68115 de la sèrie COMPOFOL DRAIN de COMPOSAN,col·locada sense adherir

5,94 €

(CINC EUROS AMB NORANTA-QUATRE CENTIMS)

G228A60FP-4 m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, amb material adequat, entongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM

10,64 €

(DEU EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CENTIMS)

G3J1111AP-5 m3 Subministre i col·locació de mur de gabions, amb peces d'2x1x1 m de tela metàl·lica defilferro d'acer galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm de pas de malla, reblert amb pedragranítica d'aportació col·locada amb mitjans mecànics

100,26 €

(CENT EUROS AMB VINT-I-SIS CENTIMS)

G921R01JP-6 m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, col·locada amb estenedora ipiconatge del material al 98 % del PM

21,66 €

(VINT-I-UN EUROS AMB SEIXANTA-SIS CENTIMS)

G9GA6Y37P-7 m3 Paviment de formigó vibrat HM-30/B/40/I+F, de consistència tova i grandària màxima delgranulat 40 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge amb regle vibratori, remolinatmecànic

106,38 €

(CENT SIS EUROS AMB TRENTA-VUIT CENTIMS)


QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 1

P-1 F221C420 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny compacte, amb mitjansmecànics

2,83 €

Altres conceptes 2,83000 €

P-2 F2412039 m3 Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, amb camió de 7 t i temps d'esperaper a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de més de 10 i fins a 15 km

7,28 €


P-3 FD5L23P1 m2 Drenatge amb làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i una estructura drenant, de6mm de gruix i 800 g/m2 ref. 68115 de la sèrie COMPOFOL DRAIN de COMPOSAN,col·locada sense adherir

5,94 €

BD5L23P0 m2 Làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i una estructura drenant, de 6mm d 4,08000 €Altres conceptes 1,86000 €

P-4 G228A60F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m, amb material adequat, entongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM

10,64 €


P-5 G3J1111A m3 Subministre i col·locació de mur de gabions, amb peces d'2x1x1 m de tela metàl·lica defilferro d'acer galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cm de pas de malla, reblert amb pedragranítica d'aportació col·locada amb mitjans mecànics

100,26 €

B0342500 m3 Pedra granítica de més de 150 mm, per a reblert de gabions 26,92800 €

B0A12000 kg Filferro acer galvanitzat 1,54000 €

B0D81580 m2 Plafó metàl·lic de 50x200 cm per a 50 usos 2,68000 €

B0DZP500 u Part proporcional d'elements auxiliars per a plafons metàl·lics, de 50x200 cm 1,00000 €

B35A2125 u Gabió1x2x1 m de tela metàl·lica de filferro d'acer galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 17,99700 €Altres conceptes 50,11500 €

P-6 G921R01J m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, col·locada amb estenedora ipiconatge del material al 98 % del PM

21,66 €

B0111000 m3 Aigua 0,06300 €

B037R000 m3 Tot-u artificial procedent de granulats reciclats 18,72200 €Altres conceptes 2,87500 €

P-7 G9GA6Y37 m3 Paviment de formigó vibrat HM-30/B/40/I+F, de consistència tova i grandària màxima delgranulat 40 mm, escampat des de camió, estesa i vibratge amb regle vibratori, remolinatmecànic

106,38 €

B064G35B m3 Formigó HM-30/B/40/I+F de consistència tova, grandària màxima del granulat 40 mm, 92,80950 €Altres conceptes 13,57050 €


PRESSUPOST Pàg.: 1

Obra 01 Pressupost MUR A MONTARGULL

Capítol 01 Moviment de terres

1 F221C420 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terrenycompacte, amb mitjans mecànics (P - 1)

2,83 371,910 1.052,51

2 F2412039 m3 Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, amb camióde 7 t i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb unrecorregut de més de 10 i fins a 15 km (P - 2)

7,28 371,910 2.707,50

3 G228A60F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària més de 0,6 i fins a 1,5 m,amb material adequat, en tongades de gruix fins a 25 cm, utilitzantpicó vibrant, amb compactació del 95 % PM (P - 4)

10,64 132,330 1.407,99

TOTAL Capítol 01.01 5.168,00


Capítol 02 Mur

1 G3J1111A m3 Subministre i col·locació de mur de gabions, amb peces d'2x1x1 m detela metàl·lica de filferro d'acer galvanitzat de diàmetre 2 mm, i 5x7 cmde pas de malla, reblert amb pedra granítica d'aportació col·locadaamb mitjans mecànics (P - 5)

100,26 264,000 26.468,64

2 FD5L23P1 m2 Drenatge amb làmina multicapa formada per un feltre de polietilè i unaestructura drenant, de 6mm de gruix i 800 g/m2 ref. 68115 de la sèrieCOMPOFOL DRAIN de COMPOSAN, col·locada sense adherir (P - 3)

5,94 264,000 1.568,16



Capítol 03 Paviment

1 G921R01J m3 Subbase de tot-u artificial procedent de granulat reciclat, col·locadaamb estenedora i piconatge del material al 98 % del PM (P - 6)

21,66 80,240 1.738,00

2 G9GA6Y37 m3 Paviment de formigó vibrat HM-30/B/40/I+F, de consistència tova igrandària màxima del granulat 40 mm, escampat des de camió, estesai vibratge amb regle vibratori, remolinat mecànic (P - 7)

106,38 12,036 1.280,39


euros


RESUM DE PRESSUPOST Pàg.: 1

NIVELL 2: Capítol Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––Capítol 01.01 Moviment de terres 5.168,00Capítol 01.02 Mur 28.036,80Capítol 01.03 Paviment 3.018,39Obra 01 Pressupost MUR A MONTARGULL 36.223,19–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––

36.223,19–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––NIVELL 1: Obra Import–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––Obra 01 Pressupost MUR A MONTARGULL 36.223,19

36.223,19

euros

El Pressupost d’Execució Material (PEM) de la intervenció s’estimarà en funció dels amidaments que es preveguin per a aquest tipus d’intervenció a realitzar. El pressupost d’Execució Material és de TRENTA SIS MIL DOS-CENTS VINT-I-TRES euros amb VINT cèntims (36.223,20 €) 36.223, 20 Despeses generals 13% s/PEM 4. 709,02 Benefici industrial 6% s/PEM 2.173,39 43.105,61 iva 16% 6.896,90 PRESSUPOST PER CONTRACTE 50.002,51 € El Pressupost d’Execució per Contracte (PEC) puja a la quantitat de CINQUANTA MIL DOS euros, amb CINQUANTA-UN cèntims. L’arquitecte, Juliol 2009 Miquel Ortiz i Terré

e) PLÀNOLS

f) FOTOS DE L’ESTAT ACTUAL DELS CARRERS

Projecte bàsic i d’execució Construcció d’un mur amb ... ·...

Documents

Transcript of Projecte bàsic i d’execució Construcció d’un mur amb ... ·...