PROJECTE DE REPARACIO I MILLORA DEL PAVELLÓ … · Projecte de reparació i millora del Pavelló...

Serveis Tècnics Municipals

Projecte de reparació i millora del Pavelló poliesportiu de Mont-roig del Camp – febrer 2015

PROJECTE DE REPARACIO I MILLORA

DEL PAVELLÓ POLIESPORTIU DE MONT-ROIG DEL CAMP

EXP. 008/2013-2

MONT-ROIG DEL CAMP

FEBRER DE 2015



Í N D E X

1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1 Objecte i justificació de l’obra que es projecta 1.2 Promotor del projecte 1.3 Equip redactor del projecte 1.4 Solar on se situa el l’edifici 1.5 Condicions urbanístiques 1.6 Criteris de l’actuació 1.7 Descripció de l’actuació 1.8 Prestacions de l’edifici en relació al CTE 1.9 Consideracions finals 1.10 Pressupost 1.11 Termini d’execució i revisió de preus - Classificació

2. REPORTATGE FOTOGRÀFIC

3. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT

4. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

5. PROGRAMA DE CONTROL DE QUALITAT

6. PLEC DE CONDICIONS GENERALS

7. COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS Decret 135/1995 – Accessibilitat a l’edificació. Ús públic Pla de gestió de residus

8. INSTRUCCIONS DÚS I MANTENIMENT – PLA DE MANTENIMENT

9. PLÀNOLS

10. PRESSUPOST Amidaments Pressupost Resum de pressupost Justificació de preus Quadre de preus núm. 1 Quadre de preus núm. 2

11. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT





EXP. 008/2013-2

MEMÒRIA



1 – MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1 OBJECTE I JUSTIFICACIÓ DE L’OBRA QUE ES PROJECTA

Aquest projecte bàsic i executiu tracta de la reparació i millora de diversos àmbits del Pavelló poliesportiu de Mont-roig del Camp, que es troba situat a la zona d’equipaments del nucli urbà de Mont-roig del Camp. Les instal·lacions actuals del Pavelló cobert poliesportiu de Mont-roig del Camp daten dels anys 80. Es tracta d’un equipament de nova planta, construït a partir d’un projecte redactat pels Serveis Tècnics Municipals de Mont-roig del Camp. La tipologia de l’edificació existent correspon a la d’una gran nau, de llum considerable, amb estructura vertical de pilars de formigó. La seva singularitat es troba en el fet que, contra el que és més habitual en els edificis destinats a aquest ús, l’estructura de la coberta està formada també per grans cavalls de formigó, les corretges que sustenten la pròpia coberta són bigues autoportants de formigó armat, i l’acabat de coberta està fet de plaques de fibrociment, sense cap revestiment superior o inferior. Per tal d’amagar aquesta coberta, i dotar de condicions acústiques i tèrmiques adequades l’espai utilitzable del pavelló, per la part inferior dels cavalls estructurals es va instal·lar un fals sostre de lames d’alumini, damunt del qual hi ha una manta de fibra de vidre, i per sota del qual hi ha una malla tesada de protecció. L’any 2014 els Serveis Tècnics Municipals de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp van redactar ja un projecte destinat a la substitució d’aquest material d’acabat de coberta altament contaminant per un panell sandvitx, en el que es preveia també la renovació dels serveis sanitaris existents al pavelló, i la seva adequació a la normativa d’accessibilitat. Durant els anys de servei d’aquest equipament les instal·lacions han anat patint l’envelliment propi dels materials de la construcció, i el causat per l’acció dels agents meteorològics, i s’han manifestat diverses patologies, causades pel propi ús de l’edifici, i per les condicions i característiques dels materials utilitzats en la seva construcció. També es dóna el cas que la normativa aplicable en el moment de la seva construcció, així com les condicions de confort i d’estalvi energètic que són vigents actualment eren pràcticament desconegudes en aquell moment, de forma que hi ha també tancaments com les fusteries exteriors o el sistema de calefacció que actualment són pràcticament inoperants. Finalment els paviments esportius del pavelló i del gimnàs situat al mateix edifici han sofert l’envelliment propi del seu ús intensiu, de forma que el seu estat actual és molt deficient. Com a conseqüència d’aquesta degradació, de l’aparició de les patologies constructives, i de l’obsolescència en les condicions d’ús d’altres instal·lacions o paraments, és necessari procedir a la seva reparació, a l’adequació de les instal·lacions a la normativa vigent, o simplement a la seva renovació. Amb aquesta actuació es pretén, a més, adaptar el pavelló a les normatives vigents, pel que fa a la seguretat d’utilització, a l’eficiència energètica i ambiental, i a l’accessibilitat i facilitat d’ús.



Per aquests motius es preveu substituir el paviment esportiu del pavelló, actualment format per una solera de formigó pintat superficialment, per un nou paviment, i pintat amb la senyalització esportiva corresponent. Amb aquest material serà possible utilitzar aquest equipaments esportiu per a tot tipus d’esports, incloent-hi la pràctica del patinatge i altres esports sobre rodes. El material triat per al nou paviment és un parquet multilaminar, format per 2 taulers contraplacats fenòlics i un parquet laminat de roure, amb acabat envernissat, homologat per a la pràctica esportiva de competició. Es preveu també substituir el paviment sintètic actual del gimnàs, molt deteriorat, per un nou paviment, també sintètic, d’altes prestacions i adequat a la pràctica esportiva pròpia d’aquest espai. El volum edificat del pavelló comparteix els vestidors amb la piscina descoberta municipal, a tocar d’aquest equipament. La connexió entre els vestidors i el pavelló s’efectua a cel obert, sotmès a les inclemències meteorològiques. Per a una fase posterior d’actuacions en aquest pavelló cobert es preveu la incorporació de vestidors propis. Tanmateix en aquest projecte, la necessitat d’actuar en múltiples i diversos àmbits del conjunt de l’equipament comporta resoldre només la connexió entre vestidors existents i pavelló, de forma que la circulació es faci a cobert. Per aquesta raó es preveu la construcció d’una passera coberta entre els vestidors compartits amb la piscina municipal annexa i el pavelló, a través d’una porta existent al lateral d’aquest edifici. El pavelló actual correspon a la tipologia PAV-3, de forma que és possible dividir-lo en 3 pistes transversals, mitjançant cortines separadores. L’estat de conservació d’aquestes cortines és molt deficitari, de forma que és convenient la seva substitució. Aquests nous elements presenten a més, millors característiques ignífugues i d’instal·lació que fan altament recomanable la seva substitució. L’ús del pavelló, tant per a esdeveniments esportius com per a diversos actes socials, ha comportat que algunes de les lames d’alumini del fals sostre existent s’hagin despenjat, o es trobin doblegades o malmeses. Aquesta situació comporta un cert risc de caiguda d’aquests elements, que ha requerit al llarg del temps la seva retirada, amb la dificultat que comporta l’accés. Com ja s’ha descrit anteriorment, per damunt de les lames del fals sostre hi ha un aïllament de fibra de vidre, que els anys de servei, les goteres, etc, han també deteriorat. Per aquesta raó en aquest projecte es preveu el desmuntatge del fals sostre, la reparació o substitució de les lames malmeses, la substitució de l’aïllament, i la reinstal·lació del fals sostre, assegurant la seva estabilitat i conservació. En aquest mateix procés es renova la xarxa de protecció situada per sota del fals sostre. La malla actual està formada per un teixit que ha anat cedint, i que tot i estar tesat, no garanteix que les pilotades o altres actuacions no arribin al fals sostre, provocant-hi desperfectes. Es preveu doncs la seva substitució per una nova xarxa, capaç d’absorbir adequadament els punxonaments provocats i protegir així correctament el fals sostre. A la vegada aquesta nova xarxa ha de garantir que qualsevol despreniment o caiguda d’elements del fals sostre no arribi al terra i no provoqui així situacions de risc entre els usuaris del pavelló. També s’opta també per dur a terme una operació general de repintat del pavelló, que no s’ha fet pràcticament des de la seva inauguració. Es proposa envernissar el sòcol de fusta que envolta la totalitat de la pista central, i repassar i pintar el conjunt de parets restants del recinte. També es



preveu el marcatge de les pistes esportives del pavelló, per a les disciplines més utilitzades actualment, que són el futbol sala / handbol, bàsquet i patinatge. Per a la protecció del nou paviment a instal·lar es preveu també l’adquisició d’una lona protectora, amb el corresponent suport enrotllable, que permeti instal·lar o retirar aquest element amb la diligència necessària. Finalment es preveu també millorar les condicions de les fusteries exteriors, substituint els vidres existents per nous elements laminats i amb cambra d’aire, que asseguri un major confort tèrmic i acústic en el conjunt del recinte, així com també la reparació i revisió de les grades existents, per tal de deixar-les de nou en condicions aptes per a la seva utilització.

1.2 PROMOTOR DEL PROJECTE

El promotor de la redacció d’aquest Projecte és l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, amb NIF núm. P4309300D, i amb domicili a la carretera de Colldejou, sn, de Mont-roig del Camp (Codi Postal 43300), a la comarca del Baix Camp.

1.3 EQUIP REDACTOR DEL PROJECTE

El projecte està redactat pels Serveis Tècnics Municipals de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, i signat per Josep M. Castells Cabré, arquitecte dels mateixos Serveis Tècnics Municipals, i col·legiat a la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya amb el número 24660/3. Els tècnics municipals que han col·laborat en la redacció d’aquest projecte són: Càlcul d’instal·lacions: Josep M. López Salazar Enginyer tècnic industrial, col·legiat núm. 15242 Ajuntament de Mont-roig del Camp Amidaments i pressupostos: Gemma Juncosa Bonfill Arquitecte tècnic municipal, col·legiat núm. 1422 Ajuntament de Mont-roig del Camp Altres tècnics o empreses col·laboradores en la redacció d’aquest projecte són: Estudi de Seguretat i Salut (Coordinador en fase de projecte) Gemma Juncosa Bonfill

Arquitecte tècnic municipal, col·legiat núm. 1422 Ajuntament de Mont-roig del Camp



Pla de Gestió de Residus: Gemma Juncosa Bonfill Arquitecte tècnic municipal, col·legiat núm. 1422 Ajuntament de Mont-roig del Camp Delineació: Txema Llasera Aurín Ajuntament de Mont-roig del Camp

1.4 SOLAR ON SE SITUA L’EDIFICI

El solar on es troba situat el Pavelló poliesportiu de Mont-roig del Camp està qualificat pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Mont-roig del Camp com a Sistema d’Equipaments, i conjuntament amb la piscina descoberta, la pista de tenis, el velòdrom i el camp de futbol, constitueix la principal zona esportiva del nucli de Mont-roig del Camp. L’àmbit on se situa el Pavelló cobert es troba ubicat a la parc central de l’illa destinada a equipaments, amb front al carrer d’Aureli M. Escarré. Tal i com ja s’ha indicat anteriorment, el solar està qualificat com a Equipament esportiu, amb la clau D4, pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Mont-roig del Camp, i té una superfície total de 35.415 m2. D’aquests la superfície que ocupa el Pavelló cobert és de 2.020 m2. L’accessibilitat al pavelló és correcta, des del carrer d’Aureli M. Escarré, que compta amb voreres de més de 2 metres d’amplada. L’entrada es realitza gairebé a peu pla.

1.5 CONDICIONS URBANÍSTIQUES

Les condicions i paràmetres urbanístics vigents per al solar de referència són els que es determinen al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Mont-roig del Camp (en endavant POUM), i de forma específica a les Normes urbanístiques i als Plànols d’ordenació. El POUM de Mont-roig del Camp va ser aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona en data 30 de novembre de 2006, i es va publicar al DOGC núm. 4869, de data 25 d’abril de 2007. El solar està qualificat com a Equipament Esportiu, clau D.4, funció que compleix amb l’ús que actualment es dóna a les construccions existents en aquest àmbit. Els principals paràmetres urbanístics i d’ordenació de l’edificació que li són d’aplicació s’indiquen en els plànols d’ordenació de la sèrie II del POUM, i es recullen en el plànol de Planejament vigent d’aquest projecte, i que correspon a un fragment del plànol D2 de la Sèrie II dels plànols d’ordenació del POUM. L’articulat de la Normativa urbanística del POUM de Mont-roig del Camp estableix les condicions d’ús i els estàndards d’equipament que corresponen a cada cas. Així, la clau D.4 correspon a equipaments



esportius. En aquest cas l’índex d’edificabilitat neta és de 0,20 m2sostre/m2sòl, i l’ocupació màxima permesa és del 10% per a les edificacions i del 40% per a les instal·lacions esportives. L’altura màxima no està especificada, sinó que es regularà per a les condicions de la forma de les edificacions de l’entorn on es trobi l’equipament. Font: POUM de Mont-roig del Camp

1.6 CRITERIS DE L’ACTUACIÓ

L’objectiu que es planteja en aquest projecte és el de renovar, adequar i millorar les condicions de les instal·lacions del Pavelló cobert del nucli urbà de Mont-roig del Camp, en tots els aspectes indicats . en el punt 1.1 d’aquesta memòria. Els criteris que s’han adoptat en la redacció d’aquest projecte són: - Renovar el paviment de la pista esportiva del pavelló, substituint l’acabat de ciment lliscat i pintat actual per un parquet multilaminar de roure.



- Renovar el paviment del gimnàs, substituint el paviment sintètic actual, molt desgastat i sense funció d’amortiment de cops i esforços, per un nou paviment també sintètic i apte per a la pràctica gimnàstica actual. - Adequar el fals sostre i la malla de protecció a les condicions bàsiques de conservació i manteniment necessàries, substituint les plaques malmeses, renovant l’aïllament superior, i renovant la xarxa de protecció existent. - Substituir les cortines de separació de les pistes transversals per dotar-les de funcionalitat, tant pel que fa a la seva funció separadora, com a efectes de condicions de comportament al foc. - Repintar els paraments interiors del pavelló cobert, per millorar la seva imatge i condicions de salubritat. - Millorar les condicions tèrmiques i acústiques de les fusteries exteriors, substituint els envidraments actuals per nous elements de secció i característiques adequades. - Reparar i rehabilitar les grades mòbils existents, per tal de dotar-les de la funcionalitat necessària.

1.7 DESCRIPCIÓ DE L’ACTUACIÓ

Les operacions destinades a la reparació i millora del pavelló poliesportiu de Mont-roig del Camp, preveuen diverses actuacions: - Renovació del paviment de la pista poliesportiva: El paviment actual de la pista poliesportiva és de formigó fabricat in situ, pintat directament amb una base de color i les marques dels diferents esports. Els anys transcorreguts i el seu ús intensiu han provocat el seu envelliment, el desgast de la pintura en general, i l’aparició de diverses juntes de retracció i dilatació en el conjunt de la zona pavimentada. Aquest paviment ocupa la totalitat de l’espai destinat a pista poliesportiva, és a dir, tota l’amplada del pavelló, i la llargada del volum principal del mateix edifici. Només a les zones d’entrada i de distribució interior del pavelló no hi ha aquest tipus de paviment. En aquest projecte es preveu la substitució del paviment esportiu actual per un de nou, específicament apte per a la pràctica esportiva, en especial dels esports més practicats en aquest pavelló. Entre aquests es compta el patinatge artístic, que condiciona ja el tipus de base que és possible instal·lar. Per aquesta raó s’ha optat per un paviment de parquet de roure, homologat per a la pràctica esportiva. El paviment proposat es pot construir directament damunt el paviment actual, que actuarà en aquest cas com a llosa de suport del nou paviment. Només a efectes d’evitar l’aparició d’humitats procedents del subsòl es preveu la instal·lació d’una làmina de tela asfàltica en tota la superfície a pavimentar. Per damunt d’aquesta es col·locarà una làmina de PVC i una làmina de polietilè expandit no reticulat, de cel·les tancades, tipus Fonpex o similar.



La regularització i anivellament de la base es produeix amb la instal·lació de tacs elàstics de 20 mm de gruix, per damunt dels quals es col·locaran dos taulers de contraplacat fenòlic de 12 mm de gruix, superposats, i per damunt dels quals es posarà el parquet laminat de rous de 14 mm de gruix, amb acabat envernissat, amb una capa de fusta noble mínima de 3 mm, tipus Decoresport o similar. Aquesta instal·lació inclourà la col·locació de sòcol perimetral en tot l’àmbit del nou parquet, en les interseccions amb els paraments verticals, format per un llistó de fusta contraplacada de 70x16 mm, en sentit horitzontal, amb el corresponent junt de dilatació. També està prevista la instal·lació de registres per als ancoratges de les porteries d’handbol i de formació de les rampes necessàries per superar el desnivell provocat amb la instal·lació del nou paviment, mitjançant planxes de xapa galvanitzada. També es preveu el pintat de les marques necessàries per a la pràctica del handbol, del basquet, i del patinatge artístic, així com la regulació de l’altura de les cistelles existents de basquet, per adequar-les al nou paviment. Finalment, per fer compatible aquest nou paviment amb les activitats socials que ja es desenvolupen al pavelló, es preveu l’adquisició d’un paviment protector, de color negre, format per una làmina de vinil d’1,2 mm de gruix, o similar, amb els corresponents carros de transport i emmagatzematge. - Renovació del paviment del gimnàs: El paviment actual del gimnàs situat darrere de la pista principal és de tipus sintètic, i no té pintures de senyalització de cap esport. En aquest cas també els anys transcorreguts i el seu ús intensiu han provocat el seu envelliment, de forma que la funció bàsica d’amortiment que hauria d’aportar aquesta tipus de material ha deixat ja de ser operativa. Aquest paviment ocupa la totalitat de l’espai destinat gimnàs. En aquest projecte es preveu la seva substitució per un de nou, de característiques similars, específicament apte per a la pràctica esportiva i per a base de sales de gimnàs i màquines. El paviment proposat es pot instal·lar directament damunt el paviment actual. Es tracta d’un paviment vinílic de punt elàstic imprès en massa, amb un dors d’espuma d’alta densitat, amb suport estabilitzat. Disposa de tractament fungicida i bacteriostàtic. El seu gruix és de 5 mm, amb una densitat de 4.23 kg/m2, i un comportament al foc EN13501-1 Cf1-S1, amb la referència Omnisport Training, de Decoresport o similar. No es preveu la pintura de marques de cap esport específic, ja que es tracta d’un espai destinat a musculació i ús de maquinària esportiva.



- Substitució de les cortines de separació de les pistes transversals: Tal i com ja s’ha indicat en apartats anteriors, la tipologia d’aquest pavelló és de tipus PAV-3, i per tant permet disposar 3 pistes transversals de minibàsquet. Una altra de les actuacions que es preveu en aquest projecte és la substitució de les cortines de separació de les pistes transversals. Tot i que actualment encara hi ha les cortines originals, aquestes presenten diverses zones estripades, i en general, han perdut part de la seva funció de separació i aïllament. D’altra banda, aquestes cortines actualment han de ser també ignífugues. Tanmateix el sistema de fixació i el seu recorregut és correcte, i per tant només es preveu la simple substitució de les cortines actuals per unes de noves. - Reparació del fals sostre del pavelló: Entre les operacions de reparació i millora previstes en aquest projecte per al pavelló poliesportiu de Mont-roig del Camp, es contempla també la reparació del fals sostre que cobreix la totalitat de la pista principal d’esports, i algunes de les dependències existents a la planta primera. Es tracta d’un fals sostre de lames d’alumini, calades, per damunt de les quals hi ha col·locat un full d’aïllament de fibra de vidre amb paper kraft. Tant a la pista principal com en alguna de les dependències indicades hi ha lames d’aquest fals sostre que s’han desprès, o que estan deformades, sigui per accions vandàliques (com és el cas de la pista principal, en la que les pilotades i l’impacte d’altres objectes ha provocat que algunes lames s’hagin després de la base de suport). En aquest projecte es proposa reparar les lames malmeses, mitjançant l’actuació d’un vehicle amb pinça, des de la superfície del pavelló. Es preveu també la partida corresponent a la substitució de l’aïllament existent, ja que actualment ha perdut part de la seva capacitat, i ha estat afectat per l’acció del temps, de les goteres i humitats, i dels insectes i petits rosegadors. El canvi de l’aïllament es podrà efectuar amb la retirada temporal d’algunes de les lames i de forma prèvia a la instal·lació de les noves lames en els punts on estan malmeses. En aquest mateix punt es preveu també renovar la xarxa de protecció que es troba instal·lada per sota del fals sostre, en tota la superfície de la pista poliesportiva, i que té la doble funció de protegir el fals sostre dels impacte de pilotes i altres objectes, i a al vegada, evitar que puguin caure damunt la pista les lames malmeses. La xarxa actual ha perdut part de la seva funcionalitat, i per tant és necessari actuar-hi, substituint-la i retesant-la.



- Reparació de les fusteries exteriors: Les fusteries exteriors envidrades del conjunt del pavelló estan formades per una perfileria d’acer pintat i vidres sense cambra intermèdia. Actualment presentes diverses patologies d’humitats, entrades d’aigua en episodis de pluja, i el seu estat és també defectuós, a causa de la manca de manteniment. Per tots aquests motius, es preveu un nou rejuntat de les fusteries als paraments que les sustenten, així com el sanejat, repàs i repintat de les fusteries existents. Es contempla també la substitució dels vidres que estiguin malmesos, esquerdats o trencats, per nous envidraments adequats a la normativa vigent en matèria d’aïllament i seguretat (vidres laminats per les dues cares, amb cambra intermèdia). - Pintura general del pavelló: En el conjunt del recinte del pavelló es preveu també fer una renovació i millora de la pintura dels paraments existents. Tot l’àmbit interior de la pista principal està envoltat per un sòcol de fusta de 3 m d’altura aproximada, que en aquest cas s’haurà d’envernissar. No es contemplen actuacions de pintura en els paraments exteriors d’aquest equipament. - Reparació de les grades existents: La pista central del pavelló disposa de 3 grades de fusta amb estructura metàl·lica, dues de les quals són de tipus telescòpic. El pas del temps i la manca de manteniment han provocat que es trobin en un estat de conservació defectuós, i en conseqüència en aquest projecte es preveu també la seva reparació, sanejat i adequació, fins a deixar-les del tot funcionals. - Construcció d’una passera de connexió amb els vestidors exteriors: El conjunt del pavelló cobert no disposa de cap espai específic destinat a vestidors. Tanmateix, atenent el fet que a la vora mateix d’aquest equipament hi ha els vestidors de la piscina municipal, actualment aquests espais es comparteixen amb el pavelló, sense que es produeixin conflictes en el seu ús. Tanmateix, el pas obert existent entre el pavelló i els vestidors és del tot descobert, de forma que està sotmès a les inclemències del temps. Per tal de millorar les condicions d’utilització del pavelló i les dels seus usuaris, es preveu construir una passera coberta amb una pèrgola que connecti el volum corresponent al pavelló amb el dels vestidors. La construcció d’aquesta passera es preveu amb una llosa superficial de formigó que constitueix a la vegada el fonament dels suports de la pèrgola i la caixa de paviment. Aquesta solera, amb acabat amb panot exterior antilliscant de formigó, suporta els pilars metàl·lics que, amb la posterior formació



de petits pòrtics, suportarà una coberta formada per un panell de tipus sandvitx, amb pendent cap a un dels costats, sense recollida de les aigües de pluja. La superfície total de les instal·lacions del pavelló poliesportiu cobert es resumeix en el següent quadre:



Les actuacions previstes no tenen pràcticament incidència en la distribució i programa del pavelló cobert. Tanmateix les obres previstes han de complir adequadament el Codi d’accessibilitat (Decret 135/1995, de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques), així com les determinacions del Codi Tècnic de l’Edificació, a més a més de les normatives sectorials i generals que li siguin d’aplicació.

1.8 PRESTACIONS DE L’EDIFICI EN RELACIÓ AL CTE

La regulació dels aspectes essencials del procés d’edificació s’estableixen a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’edificació. Aquesta norma regula el procés necessari per a la construcció d’edificis destinats a usos esportius (grup c), entre altres. Per tal de regular el compliment de les exigències bàsiques de qualitat dels edificis i de llurs instal·lacions, establertes en aquesta Llei, s’ha tramitat i aprovat el Código Técnico de la Edificación (en endavant CTE), que constitueix el marc normatiu adequat a aquest objectiu. El Reial Decret 314/2006, de 17 de març, publicat al BOE núm. 74, de 28 de març de 2006, aprovava el Código Técnico de la Edificación, donant compliment als requeriments bàsics establerts a la Llei anteriorment indicada, d’Ordenació de l’edificació. A data d’avui aquesta normativa reglamentària és plenament vigent i d’aplicació a les obres de nova construcció, així com a les d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que s’executin en edificis existents, sempre i quan aquestes obres siguin compatibles amb la naturalesa de la intervenció, i amb el grau de protecció que puguin tenir els edificis afectats. Per tal de garantir el compliment dels requeriments establerts al CTE, aquesta normativa està formada per dues parts: la primera conté les disposicions i condicions generals d’aplicació del CTE, i les exigències bàsiques que ha de complir l’edifici, mentre que la segona part està formada pels Documents Bàsics (en endavant DB), per al compliment de les exigències bàsiques del CTE. Els DB contenen la caracterització d’aquestes, i llur quantificació, enteses com un conjunt de característiques qualitatives o quantitatives de l’edifici que determinen la seva aptitud per a complir les exigències bàsiques corresponents. En aquest apartat del Projecte de reparació i millora del pavelló poliesportiu de Mont-roig del Camp, es descriuen els valors bàsics d’aplicació en els DB corresponents, mentre que en l’annex corresponent s’inclouen les fitxes de justificació de l’aplicació del CTE i les fitxes o càlculs justificatius del compliment dels DB del CTE, en els casos en els que sigui aplicable aquesta normativa.



APLICACIÓ DEL CTE – DB Seguretat estructural

Resistència, Estabilitat i Aptitud de servei El CTE és d’aplicació en les noves construccions i en les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que afectin elements estructurals. Si bé l’article 1 del CTE, relatiu al seu àmbit d’aplicació, estableix com a excepció a aquest criteri les construccions de senzillesa tècnica i d’escassa entitat constructiva, ho limita a les construccions que no tinguin caràcter residencial o públic. Atenent el fet que aquest projecte correspon a un equipament públic, cal considerar que és aplicable aquest document. En tot cas, l’aplicació del DB SE correspon només a les actuacions de nova construcció, o aquelles de rehabilitació o reforma que afectin elements estructurals. En el conjunt d’operacions previstes en aquest projecte, les úniques actuacions que tenen alguna afectació estructural corresponen a la construcció de la passera coberta de connexió dels vestidors amb el pavelló. És doncs en aquest àmbit que es justifica el compliment del CTE en aquest apartat. Accions a l’edificació El camp d’aplicació d’aquest DB és el de la determinació de les accions sobre l’edifici que es projecta, per tal de verificar el compliment dels requeriments de seguretat estructural i aptitud de servei. Excepte que s’indiqui el contrari, tots els valors considerats tenen el sentit de característics. No es contemplen les accions i forces sobre aparells elevadors, ponts grua o construccions com sitges o tancs. En l’edifici sobre el que s’actua no hi ha cap d’aquests elements. La sobrecàrrega d’ús considerada per a la coberta que es substitueix correspon a la categoria G, subcategoria G1, corresponent a cobertes accessibles només per conservació, amb un angle inferior a 20º (taula 3.1 DB SE-AE), amb una càrrega uniforme d’1 kN/m2 en projecció vertical i càrregues concentrades de 2kN. Les plaques tipus sandvitx tenen un pes propi de 0,10 kN/m2, de forma que és inferior al pes propi actual, i per tant no representa un increment a considerar en les accions a l’edificació. Pel que fa a les accions tèrmiques produïdes sobre l’edifici en el que s’actua, en funció de les variacions de la temperatura exterior, no són aplicables en l’àmbit del projecte, ateses les dimensions reduïdes de l’actuació proposada. Es considera doncs innecessari tenir en compte les accions tèrmiques. Tampoc es tenen en compte les accions sísmiques, regulades a la NSCE, Norma de construcció sismoresistent, ateses també les dimensions reduïdes de la passera a construir.



APLICACIÓ DEL CTE – DB Seguretat en cas d’incendi

L’objectiu d’aquest requeriment és el de reduir a límits acceptables el risc de que els usuaris d’un edifici sofreixin danys derivats d’un incendi d’origen accidental, com a conseqüència de les característiques del projecte, construcció, ús i manteniment del mateix. L’àmbit d’aplicació s’estableix per a tots els edificis de nova construcció i en les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació. En l’àmbit d’aquest projecte, les actuacions previstes es limiten a la substitució dels elements malmesos o obsolets. En tots aquests casos els nous materials compten amb les certificacions i homologacions necessàries, i en cap cas es produeix una modificació de la distribució o reforma que comporti la creació de nous espais o la seva modificació substancial. En conseqüència, cal considerar que no són aplicables els criteris establerts en aquest DB. Propagació interior Els edificis s’han de compartimentar en sectors d’incendi, segons les condicions d’ús i superfície dels mateixos. D’acord amb la taula 1.1 del DB SI, atès que l’ús previst per a l’edifici projecte és l’esportiu, assignat a pública concurrència, no és necessari que estigui compartimentat en sectors d’incendi ja que no sobrepassa els 2.500 m2 de superfície, i compleix les condicions complementàries assignades a aquest cas: - No hi ha altres zona respecte de les quals s’hagi de compartimentar. - Té resolta l’evacuació mitjançant sortides de planta que comuniquen amb un espai exterior segur. - Els materials de revestiment de les parets han de ser B-s1,d0 a les parets i sostres, i Bfl-s1 als terres. - La densitat de la càrrega de foc deguda als materials de revestiment i mobiliari fix no ha d’excedir de 200 MJ/m2. - No hi ha, damunt de l’espai objecte del projecte, cap zona habitable. En conseqüència no és necessari justificar la resistència al foc de les parets, sostres i portes que delimiten sectors d’incendi. La resistència o reacció al foc d’aquests elements serà la que s’estableixi per als locals de risc, i per als elements constructius, decoratius i de mobiliari. Propagació exterior L’edifici sobre el qual s’actua no comparteix cap mitgera amb edificis existents o projectats, en tot el seu perímetre. Per aquest motiu no es aplicable la protecció a la propagació exterior per mitgeres o per façanes. Pel fet que l’edifici que es projecta està format per un únic nivell, en planta baixa, per damunt del qual no hi ha cap altre edifici ni ús, tampoc és possible el risc de propagació exterior de l’incendi per coberta, i per tant no és aplicable aquesta protecció.



Evacuació d’ocupants Aquest projecte no modifica, substitueix ni amplia les instal·lacions actuals del pavelló. En conseqüència no són aplicables les determinacions establertes al CTE per a la justificació d’aquest apartat, així com tampoc les corresponents a instal·lacions de protecció contra incendis. Intervenció de bombers Tot i que per les característiques de l’edifici existent no és necessari disposar d’un espai de maniobra, cal indicar que els vials d’aproximació a l’edifici i al seu entorn tenen una amplada lliure superior als 3,5 m, i una altura lliure mínima de 4,5 m. Així mateix la capacitat portant del vial s’estima superior als 20 kN/m2, atès que es tracta de vials existents i consolidats, sense estructures ni cambres soterrades que es coneguin. Atès que l’altura de l’edifici no supera els 9 m, tampoc és necessària la reserva d’espais en façana que permetin l’accés des de l’exterior al personal del servei d’extinció d’incendis.

APLICACIÓ DEL CTE – DB Seguretat d’utilització

L’objectiu d’aquest requeriment és el d’establir regles i procediments que permetin el compliment de les exigències bàsiques de seguretat d’utilització, i que redueixin a límits acceptables el risc de que els usuaris sofreixin danys immediats durant la utilització prevista de l’edifici, d’acord amb les característiques del projecte, construcció, ús i manteniment del mateix. L’àmbit d’aplicació s’estableix per a tots els edificis de nova construcció, i també en les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació que modifiquin elements objecte d’aquesta protecció. Atès que en aquest projecte no es modifica la distribució dels espais existents, no són aplicables les determinacions establertes al CTE per a la justificació d’aquest apartat. Seguretat enfront del risc de caigudes Als efectes d’evitar el risc d’ensopegades, els paviments de l’edifici no presentaran cap tipus de desnivell de més de 6 mm, atès que presenten la màxima continuïtat possible. En els canvis de material de paviment s’instal·laran junts de llautó o similars, embeguts al paviment, que no superin les dimensions indicades, o bé rampes que s’adeqüin també a la normativa d’accessibilitat. No es preveu la instal·lació de barreres per a delimitar zones de circulació. A les zones de circulació de l’edifici no es preveu esglaons aïllats. Seguretat enfront del risc d’impacte o enganxada La protecció d’impacte o enganxada davant d’elements fixos es limitarà mitjançant les altures lliures de pas a les zones de circulació, que són superiors a 2,2 m. Les llindes de les portes tenen altures variables, segons la seva situació i ús, però en qualsevol cas són sempre superiors a 2,0 metres.



No s’ha previst elements fixos que sobresurtin de la façana, ni elements sortints de més de 0,15 m en zones de circulació. La protecció d’impacte o enganxada davant d’elements practicables es limitarà als elements fràgils, ja que no hi ha elements practicables que obrin directament sobre passadissos de menys de 2,50 metres. Els envidraments seran amb lluna de vidre laminat, amb un gruix total de 8 mm a la part interior, cambra d’aire i 8 mm de vidre laminat a la part exterior, i compliran amb una resistència a l’impacte de nivell 2, segons norma UNE EN 12600:2003. Els envidraments que puguin ser objecte de confusió es senyalitzaran amb franges translúcides adhesives. Seguretat enfront del risc d’immobilització en recintes tancats No és d’aplicació en aquest projecte, ja que no s’actua en portes que es puguin bloquejar des de l’interior del recinte que tanquen. Seguretat enfront del risc causat per il·luminació inadequada No és d’aplicació en aquest projecte, ja que no es preveuen actuacions que requereixin la incorporació de nous enllumenats o la modificació dels existents. Seguretat enfront del risc causat per l’acció del llamp En el projecte corresponent a la substitució de la coberta d’aquest pavelló, redactat l’any 2014, es preveia ja la instal·lació d’un parallamps amb sistema d’encebat, capaç de configurar un volum efectiu de protecció que inclogui tot el pavelló, i una gran part del seu entorn més immediat, des d’una de les façanes laterals de l’edifici.

APLICACIÓ DEL CTE – DB Salubritat

L’objectiu d’aquest requeriment és el d’establir regles i procediments que permetin el compliment de les exigències bàsiques de salubritat, i que redueixin a límits acceptables el risc de que els usuaris, dins dels edificis i en condicions normals d’utilització, sofreixin molèsties o malalties, així com el risc de que els edificis es deteriorin i de que malmetin el medi ambient en el seu entorn immediat, d’acord amb les característiques del projecte, construcció, ús i manteniment del mateix. L’àmbit d’aplicació s’estableix per a tots els edificis de nova construcció i en les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació, en els elements en els que sigui aplicable aquest DB. En aquest projecte no es preveuen actuacions relacionades amb aquest apartat del CTE, de forma que no es contempla la seva justificació.



APLICACIÓ DEL CTE – HE Estalvi d’energia

L’objectiu d’aquest requeriment és el d’establir regles i procediments que permetin el compliment de les exigències bàsiques d’estalvi d’energia, i que permetin un ús racional de l’energia necessària per a la utilització de l’edifici. L’àmbit d’aplicació s’estableix per a tots els edificis de nova construcció, tot i que pot ser específic per a cada secció, i en les obres d’ampliació, modificació, reforma o rehabilitació, en les que les actuacions siguin significatives en l’àmbit d’aplicació d’aquest DB. En aquest projecte no es modifica ni s’actua en cap àmbit en el que sigui aplicable aquest requeriment, raó per la qual no es contempla la seva justificació.

APLICACIÓ DEL CTE – HR Protecció enfront el soroll

L’objectiu d’aquest requeriment és el de limitar dins dels edificis, i en condicionis normals d’utilització, el risc de molèsties o malalties que el soroll pugui produir als seus usuaris, d’acord amb les característiques del projecte, construcció, ús i manteniment del mateix. L’àmbit d’aplicació s’estableix per a tots els edificis de nova construcció, raó per la qual no es considera la seva verificació en aquest projecte.

1.9 CONSIDERACIONS FINALS

Es considera que amb aquest Projecte bàsic i executiu de reparació i millora del Pavelló poliesportiu de Mont-roig del Camp, i amb els seus documents annexos, queda completament definida l’obra a executar.

1.10 PRESSUPOST

El pressupost corresponent a les obres de reparació i millora del Pavelló poliesportiu de Mont-roig del Camp resulta dels amidaments del projecte, i de la seva aplicació als Quadres de mà d’obra, material i maquinària, i dels Quadres de preus simples i Justificació de preus, fins a obtenir el pressupost que aquí és resumeix. Pressupost d’execució material consolidat 282.218,57 € Despeses generals (13%) i Benefici industrial (6%) 53.621,52 € SUBTOTAL 335.840,09 € IVA 21% 70.526,42 € PRESSUPOST PER CONTRACTA 406.366,51 €



Els pressupost d’execució material de les obres corresponents al Projecte de reparació i millora del Pavelló poliesportiu de Mont-roig del Camp, és de 282.218,57 € (dos-cents vuitanta-dos mil dos-cents divuit euros i cinquanta-set cèntims). El pressupost d’execució per contracta de les obres descrites és de 406.366,51 € (quatre-cents sis mil tres-cents seixanta-sis euros i cinquanta-un cèntims), IVA inclòs.

1.11 TERMINI D’EXECUCIÓ I REVISIÓ DE PREUS - CLASSIFICACIÓ

L’execució de les obres incloses en aquest Projecte bàsic i executiu té una durada prevista de 4 mesos. Atesa la durada prevista per a l’execució de l’obra, no es considera convenient l’atorgament de revisió de preus. El present projecte es refereix a una obra completa, d’acord amb el que es preveu al Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic, i a l’art. 125 del Reglament General de la Llei de contractes de les Administracions públiques, aprovat pel Real Decret 1098/2001, de 12 d’octubre. Ateses les característiques de l’obra que es projecta, i del pressupost que en resulta, la proposta de classificació empresarial necessària per tal que el contractista pugui optar a l’adjudicació del contracte d’execució dels treballs de construcció previstos, segons l’art. 133 del Reglament General de la Llei de contractes de les Administracions públiques, aprovat pel Real Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, és la següent: La codificació corresponent a aquest projecte és la següent: CODI CPA-2008: 41.00.40 CODI CPV-2008 (en cas de publicitat comunitària): 45212290-5 Grup: C Subgrup: 1 a 9 Categoria: e Mont-roig del Camp, febrer de 2015 Josep M. Castells Cabré arquitecte municipal





EXP. 008/2013-2

REPORTATGE FOTOGRÀFIC





EXP. 008/2013-2

NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT



Normativa tècnica general d’Edificació

Aspectes generals

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE

Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 i la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013)

Código Técnico de la Edificación, CTE

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10), la Ley 8/2013 (BOE 27/6/2013) i la Orden FOM/ 1635/2013, d'actualització del DB HE (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) en vigor el 13/3/2014

Desarrollo de la Directiva 89/106/CEE de productos de la construcción

RD 1630/1992 modificat pel RD 1328/1995. (marcatge CE dels productes, equips i sistemes)

Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85)

Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación

O 9/6/1971 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91)

Libro de Ordenes y visitas

D 461/1997, de 11 de març

Certificado final de dirección de obras

D 462/1971 (BOE: 24/3/71)

Ley de Contratos del sector público

Ley 30/2007 (BOE: 31.10.07)

Desarrollo parcial de la Ley 30/2007, de Contratos del Sector público

RD 817/2009 (BOE: 15.05.09)

Llei de l’Obra pública

Llei 3/2007 (DOGC: 06.07.07)

REQUISITS BÀSICS DE QUALITAT DE L’EDIFICACIÓ

Ús de l’edifici

Habitatge

Llei de l'habitatge

Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008)

Condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat

D 141/2012 (DOGC 2/11/2012). Incorpora condicions d’accessibilitat per als edificis d’habitatge, tant elements comuns com a l’interior de l’habitatge.

Acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció dels habitatges

D 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres.



Llocs de treball

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo

RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971)

Altres usos

Segons reglamentacions específiques

Accessibilitat

Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones

RD 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007). Desarrollo de la LIONDAU, Ley de Igualdad de oportunidades y no discriminación y acceso universal.

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques

Llei 20/91 (DOGC 25/11/91)

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC 24/3/95)

Seguretat estructural

CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul

CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació




Seguretat en cas d’incendi

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, SI

CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi


CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi

Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEI

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10), entra en vigor 10.05.10.

Instruccions tècniques complementàries, SPs (DOGC 26/10/2012)

Seguretat d’utilització i accessibilitat

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA

CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat

SUA‐1 Seguretat enfront al risc de caigudes

SUA‐2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades

SUA‐3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament”

1.4.1.1.1.1 SUA‐5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació

1.4.1.1.1.2 SUA‐6 Seguretat enfront al risc d’ofegament

1.4.1.1.1.3 SUA‐7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment

1.4.1.1.1.4 SUA‐8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp

1.4.1.1.1.5 SUA‐9 Accessibilitat


Salubritat

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS

CTE DB HS Document Bàsic Salubritat

HS 1 Protecció enfront de la humitat

HS 2 Recollida i evacuació de residus

1.6 HS 3 Qualitat de l’aire interior

1.7 HS 4 Subministrament d’aigua

HS 5 Evacuació d’aigües




Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Estalvi d’energia

1.8 CTE Part I Exigències bàsiques d’estalvi d’energia, HE

1.9 CTE DB HE Document Bàsic Estalvi d’Energia

1.10 HE‐0 Limitació del consum energètic

1.11 HE‐1 Limitació de la demanda energètica

HE‐2 Rendiment de les Instal∙lacions Tèrmiques

HE‐3 Eficiència energètica de les instal∙lacions d’il∙luminació

1.12 HE‐4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

1.13 HE‐5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions. Actualització DB HE: Orden FOM/ 1635/2013, (BOE 12/09/2013) amb correcció d'errades (BOE 08/11/2013) en vigor el 13/3/2014


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

NORMATIVA DELS SISTEMES CONSTRUCTIUS DE L’EDIFICI

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat

CTE DB HR Protecció davant del soroll

CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica

CTE DB SE AE Accions en l’edificació

CTE DB SE F Fàbrica i altres

CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F

CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2

RD 314/2006 (BOE 28/03/2006) i les seves modificacions.

Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91

D 135/95 (DOGC: 24/3/95)


D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)



Sistema de condicionaments, instal∙lacions i serveis

Instal∙lacions d’aigua

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua


CTE DB HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària


Criterios sanitarios del agua de consumo humano

RD 140/2003 (BOE 21/02/2003)

Criterios higiénico‐sanitarios para la prevención y control de la legionelosis.

RD 865/2003 (BOE 18/07/2003)

Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries

RD 2060/2008 (BOE 05/02/2009)


D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel∙losi

D 352/2004 (DOGC 29/07/2004)

Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya)

D 202/98 (DOGC 06/08/98)

Instal∙lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües



D 21/2006 (DOGC 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC16/7/2009)

Instal∙lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Calidad del aire interior


RITE Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios

RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008)

CTE DB SI 3.7 Control de humos




Reglamento de seguridad en caso de incendios en establecimientos industriales, RSCIEI

RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

Instal∙lacions d’electricitat

REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

CTE DB HE‐5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica


Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica

RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriques

Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC‐LAT 01 a 09

RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del 19.03.2008.

Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación

RD 3275/1982 (BOE: 1/12/82) correcció d’errors (BOE: 18/1/83)

Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación

Resolució 19/6/1984 (BOE: 26/6/84)

Connexió d’instal∙lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió

RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: 30.09.00)

Procediment administratiu aplicable a les instal∙lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica

D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

Normes Tècniques particulars de FECSA‐ENDESA relatives a les instal∙lacions de xarxa i a les instal∙lacions d’enllaç

Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007)

Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió

D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004)

Condicions de seguretat en les instal∙lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges

Instrucció 9/2004, de 10 de maig, Direcció General de Seguretat industrial

Es fixa un termini provisional per a la inscripció de les instal∙lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica.

Instrucció 10/2005, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Es prorroguen els terminis establerts a la Instrucció 10/2005, de 16 de desembre, relativa a la inscripció de les instal∙lacions d’energia elèctrica de baixa extensió ja existents, sotmeses al règim d’inspecció periòdica

Instrucció 3/2010, de 16 de desembre de la Direcció General d’Energia i Mines

Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques

Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988)



Instal∙lacions d’il∙luminació

CTE DB HE‐3 Eficiencia energética de las instalaciones de iluminación


CTE DB SUA‐4 Seguretat enfront al risc causat per il∙luminació inadequada


REBT ITC‐28 Instal∙lacions en locals de pública concurrència

RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

Certificació energètica dels edificis

Procedimiento Básico para la certificación energética de los edificios

Real Decreto 235/2013 (BOE 13/4/2013)

Control de qualitat

Marc general

Código Técnico de la Edificación, CTE


EHE‐08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control

RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008)

Control de qualitat en l'edificació d’habitatges

D 375/1988 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94)

Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu)

Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción

RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995.

Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008)

Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados

R 30/1/1997 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE‐08.

RC‐92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos

O 18/12/1992 (BOE: 26/12/92)

UC‐85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó



O 12/4/1985 (DOGC: 3/5/85)

RC‐08 Instrucción para la recepción de cementos

RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)

Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació

R 22/6/1998 (DOGC: 3/8/98)

Gestió de residus de construcció i enderrocs

Text refós de la Llei reguladora dels residus

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (DOGC 28/7/2009)

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición

RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE 13/02/2008)

Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió de residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

D 89/2010, 26 juliol, (DOGC 6/07/2010)

Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos

O MAM/304/2002, de 8 febrer (BOE 16/3/2002)

Residuos y suelos contaminados

Llei 22/2011 , de 28 de juliol (BOE 29/7/2011)





EXP. 008/2013-2

MEMÒRIA CONSTRUCTIVA



4 – MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

NOTA PRÈVIA

En la definició de les partides que corresponen als capítols descrits a continuació es consideraran inclosos el subministrament i col·locació de tots els materials, així com tots els treballs, materials auxiliars, muntatge i desmuntatge de bastides i altres mitjans tècnics necessaris per a la correcta execució de les obres que es descriuen, i el repàs general abans del lliurament de l’obra i ajuts de paleta, així com instal·lació de grues, etc. Per tal de donar compliment a les determinacions del CTE, els productes, equips i materials de construcció que s’incloguin amb caràcter permanent als edificis, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, transposada pel Real Decret 1630/1992, de 29 de desembre, pel qual es dicten disposicions per a la lliure circulació de productes de construcció, i modificat pel Real Decret 1328/1995, de 28 de juliol. S’haurà de justificar el compliment d’aquest requeriment en fase d’obra mitjançant la presentació de les corresponents certificacions. En cas que les descripcions de les solucions constructives d’aquesta memòria no coincideixin amb les dels plànols d’execució, o amb les descripcions de les partides incloses en els amidaments i pressupost, o amb les memòries tècniques de càlcul, prevaldran els plànols i les descripcions de les partides per damunt d’aquesta memòria constructiva.

4.0 ENDERROCS

No es preveuen actuacions significatives d’enderroc o demolició d’elements d’obra o instal·lacions. Per a la construcció de la passera exterior és necessari efectuar el moviment de terres de formació del calaix per a la solera de base. Les terres resultants s’hauran de portar a un abocador de terres. Dins el solar on s’han d’executar les obres s’haurà de preveure un espai per a la selecció prèvia i la recollida selectiva dels residus valoritzables, així com l’emmagatzematge dels residus prèviament seleccionats.

4.1 RAM DE PALETA (TANCAMENTS I COBERTA)

No es preveuen actuacions pròpies d’aquest ram, en les partides d’aquest projecte.

4.2 PAVIMENTS I REVESTIMENTS

Els paviments previstos són de caràcter tècnic i molt especialitzat. Per tant els seus instal·ladors hauran d’acreditar la seva competència, en base a la seva homologació o la seva experiència en



operacions similars. En cas que no es pugui justificar aquesta capacitat, es podrà subcontractar els treballs necessaris, donant compliment al requeriment anterior. Els paraments que hagin d’anar pintats s’acabaran amb pintura plàstica de primera qualitat amb acabat llis, amb una capa segelladora i dues d’acabat, amb color i tonalitat a determinar per la Direcció facultativa. Abans de procedir al pintat es massillaran totes les imperfeccions que presentin els paraments i es poliran aquests, per tal d’aconseguir una superfície llisa i sense rugositats. Els paraments de fusta existents aniran envernissats, amb protector i capa d’acabat. Els paraments i elements metàl·lics aniran pintats, amb base de protecció, i acabat amb esmalt mat.

4.3 FUSTERIA EXTERIOR

Les fusteries exteriors actuals, d’acer pintat, es mantindran sempre i quan la seva reparació sigui possible. En cas contrari es substituiran per fusteries similars

4.4 ENVIDRAMENT

Se substituiran els vidres existents a les fusteries exteriors que estan trencats o esquerdats. Els vidres corresponents a les fusteries exteriors de nova col·locació seran de tipus laminat, formats per dos fulls de 4 + 4 mm, cambra d’aire, i dos fulls de 4 + 4 mm, col·locats sobre la fusteria existent. Tots els vidres disposaran de segell de qualitat i marcatge CE.

NOTA FINAL:

L’execució de l’edifici objecte d’aquest projecte porta implícites totes les operacions necessàries per a una construcció de bona qualitat. S’hauran de preveure els ajuts necessari de ram de paleta. Tots els materials utilitzats a l’obra hauran de tenir el corresponent certificat de qualitat atorgat pel laboratori d’assaig degudament homologat.





EXP. 008/2013-2

PROGRAMA DEL CONTROL DE QUALITAT

CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL. El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent:

1.- Prescripcions sobre els materials. (CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA)

- Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment.

2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. (CONTROL D’EXECUCIÓ)

- Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig.

3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. (CONTROL DE L’OBRA ACABADA)

- S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici.

Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

A) Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de:

- El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents: - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - Certificat de garantia del fabricant - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

- El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF.

B) Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte. B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució, així com amb el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya. En el Plec de Condicions es detallen amb més concreció els controls a realitzar. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR. 1. SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES.

- Excavació: - Control de moviments de l’excavació. - Control del material de replè i del grau de compactat.

- Gestió de l’aigua: - Control del nivell freàtic. - Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa trencaments hidràulics.

- Millora o reforç del terreny: - Control de las propietats del terreny posteriorment a la millora.

- Ancoratges al terreny: - Segons norma UNE EN 1537:2001

2. SUBSISTEMA SOTA-RASSANT FONAMENTS. 2.1.- DADES PREVIES I DE MATERIALS.

- Estudi geotècnic. - Anàlisi de les aigües, sempre que hi hagi indici que aquestes puguin ser àcides, salines o d’agressivitat potencial. - Control geomètric del replanteig i nivell de la fonamentació. Fixació de les toleràncies segons DB SE C “Seguridad Estructural Cimientos”. - Control del formigó armat segons EHE “EHE Instrucción de Hormigón Estructural y DB SE C Seguridad Estructural Cimientos”. (Veure apartat 3) - Control de fabricació i transport del formigó armat. (Veure apartat 3)

3. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT. EHE. 3.1 CONTROL DE MATERIALS

Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells de Control o Marques de Qualitat i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Ciment (Decret 375/88 de la Generalitat) - Aigua per pastar (Decret 375/88 de la Generalitat) - Àrids (Decret 375/88 de la Generalitat) - Altres components (abans de l’inici de l’obra)

o Additius per a formigó (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Cendres volants (Decret 375/88 de la

Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Fum de sílice (Decret 375/88 de la

Generalitat) - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat del formigó segons EHE i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Resistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Consistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Durabilitat (Decret 375/88 de la Generalitat) - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Assaigs de control del formigó:

(Decret 375/88 de la Generalitat) - Modalitat 1: Control a nivell reduït - Modalitat 2: Control al 100 % - Modalitat 3: Control estadístic del formigó - Assaigs d’informació complementaria (en els casos contemplats per la EHE en els

articles 72º i 75º i en 88.5, o quan així s’indiqui en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars).

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat de l’acer:

(Decret 375/88 de la Generalitat) - Control a nivell reduït:

- Només per armadures passives. - Control a nivell normal:

- S’ha de realitzar tant per armadures actives com a passives. - És l’únic vàlid per a formigó pretesat. - Tant per productes certificats com pels que no ho siguin, els resultats de

control de l’acer han de ser coneguts abans de formigonar. - Comprovació de soldabilitat:

- En el cas d’existir empalmes per soldadura

Altres controls: - Control de dispositius d’ancoratge i empalmes de soldadures posttesades. - Control de les beines i accessoris per les armadures de pretesat. - Control dels equips de tesat. - Control dels productes d’injecció.

3.2 CONTROL DE LA EXECUCIÓ

Nivells del control de l’execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control d’execució a nivell reduït:

- Una inspecció per cada lot en que s’ha dividit l’obra. - Control de recepció a nivell normal:

- Existència de control extern. - Dues inspeccions per cada lot en que s’ha dividit l’obra.

- Control d’execució a nivell intens: - Sistema de qualitat propi del constructor. - Existència de control extern. - Tres inspeccions per lot en que s’ha dividit l’obra.

Fixació de toleràncies d’execució.

Altres controls:

- Control del tesat de les armadures actives. - Control d’execució de la injecció. - Assaigs d’informació complementària de l’estructura (proves de càrrega i d’altres

assaigs no destructius)

4. SUBSISTEMA DE SOSTRES PREFABRICATS (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de la qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada.

Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat de biguetes, entrebigat i del conjunt del sistema.

Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la

comprovació de l’albarà. - Comprovació de l’autorització d’ús per cada sistema de sostre. - Es sol·licitarà, per cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant

que justifiqui l’autorització d’ús. No caldrà fer aquesta comprovació si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut.

- Control del gravat del codi d’identificació de cada bigueta. - Control del bon estat aparent de les peces d’entrebigat. - Verificacions de les característiques geomètriques reflectides en l’autorització d’ús. - Comprovació de la compatibilitat entre biguetes i peces d’entrebigat.

Control de qualitat de muntatge i execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de l’apuntalament - Control de col·locació de les biguetes i revoltons - Control de la col·locació de les armadures - Control de l’abocat, compactació i curat del formigó - Control del desapuntalament

Control de qualitat de l’obra acabada (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de nivells i replanteig - Control de fletxes, contrafletxes i toleràncies.

5. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’ACER. DB SE A.

Control de la qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada.

Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat del material. - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin

característiques no avalades pel certificat de qualitat. - Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de

prestigi reconegut per materials singulars. Control de qualitat de la fabricació: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha d’incloure: - Memòria de fabricació - Plànols de taller - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat de la fabricació: - Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades - Qualificació del personal - Sistema de traçat adient

Control de qualitat de muntatge:

- Control de qualitat de la documentació de muntatge: - Memòria de muntatge - Plans de muntatge - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat del muntatge 6. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’OBRA DE FÀBRICA

Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Peces:

- Declaració del fabricant sobre la resistència i la categoria (categoria I o categoria II) de las peces.

- Sorres - Ciments i cal - Morters secs preparats i formigons preparats - Comprovació de dosificació y resistència

Control de fàbrica: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Tres categories d’execució:

- Categoria A: peces i morter amb certificació d’especificacions, fàbrica amb assaigs previs i control diari d’execució.

- Categoria B: peces (llevat succió, retracció i expansió per humitat) i morter amb certificació d’especificacions i control diari d’execució.

- Categoria C: no compleix algun dels requisits de B.

Morters i formigons de replè (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de dosificació, barreja i posada en obra

Armadura: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de recepció i posada en obra

Protecció de fàbriques en execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Protecció contra danys físics - Protecció de la coronació - Manteniment de la humitat - Protecció contra gelades - Trava temporal

- Limitació de l’alçada d’execució per dia 7. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FUSTA

Subministrament i recepció dels productes: - Identificació del subministrament amb caràcter general:

- Nom i adreça de l’empresa subministradora i del taller de serrat o fàbrica. - Data i quantitat del subministra - Certificat d’origen i distintiu de qualitat del producte

- Identificació del subministra amb caràcter específic: - Fusta serrada:

a) Espècie botànica i classe resistent. b) Dimensions nominals c) Contingut d’humitat

- Tauler: a) Tipus de tauler estructural. b) Dimensions nominals

- Element estructural de fusta encolada: a) Tipus d’element estructural i classe resistent b) Dimensions nominals c) Marcat

- Elements realitzats a taller: a) Tipus d’element estructural i declaració de capacitat portant, indicant

condicions de recolzament b) Dimensions nominals

- Fusta i productes de la fusta tractats amb elements protectors: a) Certificat del tractament aplicat, espècie de la fusta, protector emprat i

núm. de registre, mètode d’aplicació, categoria del risc cobert, data del tractament, precaucions en front a mecanitzacions posteriors i informacions complementàries.

- Elements mecànics de fixació: a) Tipus de fixació b) Resistència a tracció de l’acer c) Protecció front a la corrosió d) Dimensions nominals e) Declaració de valors característics de resistència a l’aixafament i moment

plàstic per a unions fusta-fusta, fusta-tauler i fusta-acer.

Control de recepció en obra: - Comprovacions amb caràcter general:

- Aspecte general del subministrament - Identificació del producte

- Comprovacions amb caràcter específic: - Fusta serrada

a) Espècie botànica b) Classe resistent c) Toleràncies en les dimensions d) Contingut d’humitat

- Taulers: a) Propietats de resistència, rigidesa y densitat b) Toleràncies en les dimensions

- Elements estructurals de fusta laminada encolada: a) Classe resistent b) Toleràncies en les dimensions

- Altres elements estructurals realitzats en taller: a) Tipus b) Propietats c) Toleràncies dimensionals

d) Planeïtat e) Contrafletxes

- Fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectors: a) Certificació del tractament

- Elements mecànics de fixació: a) Certificació del material b) Tractament de protecció

- Criteri de no acceptació del producte 8. TANCAMENTS I PARTICIONS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada.

Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra:

- Execució d’acord amb les especificacions de projecte. - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució

dels possibles ponts tèrmics integrats en els tancaments. - Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts

singulars) - Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. - Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.

9. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ I AÏLLAMENTS CONTRA INCENDIS

Control de qualitat de la documentació del projecte: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- El projecte defineix i justifica la solució de protecció contra incendis aportada, justificant de manera expressa el compliment del “Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio”.

Subministra i recepció de productes: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Es comprovarà la existència de marcat CE. - Els productes s’ajustaran a les especificacions del projecte que aplicarà el que es

recull en el “REAL DECRETO 312/2005”, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència front al foc.


(Decret 375/88 de la Generalitat) - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificació de les dades de la central de detecció d’incendis. - Comprovar característiques dels detectors, polsadors i elements de la instal·lació,

així com la seva ubicació i muntatge. - Comprovar instal·lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i

subjecció. - Verificar la xarxa de canonades d’alimentació als equips de manega i sprinklers:

característiques i muntatge. - Comprovar equips de manegues i sprinklers: característiques, ubicació y muntatge. - Prova hidràulica de la xarxa de manegues i sprinklers.

- Prova de funcionament dels detectors i de la central. - Comprovar funcionament del bus de comunicació amb el lloc central.

10. SUBSISTEMES D’AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS

(Decret 375/88 de la Generalitat)

Subministrament i recepció de productes: - Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. - Els materials que vingui avalats per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir

la garantia per part del fabricant del compliment dels requisits i característiques mínimes exigides pel CTE.

- Les fibres minerals duran el segell INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques dimensionals i la seva densitat aparent.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HE 1. - L’element haurà d’anar protegit. - Caldrà evitar el pont tèrmic/acústic. - Control de la ventilació de la cambra si n’hi hagués.

11. SUBSISTEMES DE PROTECCIÓ FRONT A LA HUMITAT

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l’existència de marcat CE.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HS “Salubridad”, en la secció HS 1

“Protección frente a la Humedad”. - Es realitzaran proves d’estanqueïtat en la coberta.

12. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DE CALEFACCIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte:

- El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada, justificant de manera expressa el compliment del “Reglamento de Instalaciones Térmicas (RITE)”.

Subministra i recepció de productes:

- Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Muntatge de canonada i passatubs segons especificacions. - Característiques i muntatge dels conductes d’evacuació de fums. - Característiques i muntatge de les calderes. - Característiques i muntatge dels terminals. - Característiques i muntatge dels termòstats.

- Proves parcials d’estanqueïtat de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar, al menys, en 4 hores.

- Prova final d’estanqueïtat (caldera connexionada i connectada a la xarxa de fontaneria). La pressió de prova no ha de variar, al menys, en 4 hores.

13. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de climatització aportada.

Subministrament i recepció de productes:


Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Replanteig i ubicació de maquines. - Replanteig i traçat de canonades i conductes. - Verificar característiques de maquines climatitzadores, fan-coils i refredadores. - Comprovar muntatge de canonades i conductes, així com alineació i distància entre

suports. - Verificar característiques i muntatge dels elements de control. - Proves de pressió hidràulica. - Aïllament en canonades, comprovació de gruixos i característiques del material

d’aïllament. - Prova de xarxes de desguàs de climatitzadors i fan-coils. - Connexió a quadres elèctrics. - Proves de funcionament (hidràulica i aire). - Proves de funcionament elèctric.

14. SUBSISTEMA SUBMINISTRES. INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de fontaneria aportada.


- Es comprovarà l’existència de marcat CE.

Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa - Instal·lació general interior: característiques de canonades i de vàlvules. - Protecció i aïllament de canonades tant encastades com vistes. - Proves de les instal·lacions:

- Prova de resistència mecànica i estanqueïtat parcial. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- Prova d’estanqueïtat i de resistència mecànica global. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- Proves particulars en las instal·lacions de Aigua Calent Sanitària: a) Mesura de cabdal i temperatura en els punts d’aigua b) Obtenció del cabdal exigit a la temperatura fixada un cop obertes les

aixetes estimades en funcionament simultani. c) Temps de sortida de l’aigua a la temperatura de funcionament. d) Mesura de temperatures a la xarxa. e) Amb l’acumulador a regim comprovació de les temperatures del mateix, en

la seva sortida i en les aixetes. - Identificació d’aparells sanitaris i aixetes. - Col·locació d’aparells sanitaris (es comprovarà l’anivellació, la subjecció i la

connexió).

- Funcionament d’aparells sanitaris i aixetes (es comprovarà les aixetes, les cisternes i el funcionament dels desguassos).

- Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores. 15. SUBSISTEMA SUBMINISTRES. INSTAL·LACIONS DE GAS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de gas aportada.

Subministra i recepció de productes:


Control d’execució en obra: - Execució d’acord a las especificacions de projecte. - Canonada d’escomesa a l’armari de regulació (diàmetre i estanqueïtat). - Passos de murs y forjats (col·locació de passatubs i vaines). - Verificació de l’armari de comptadores (dimensiones, ventilació, etc.). - Distribució interior canonada. - Distribució exterior canonada. - Vàlvules i característiques de muntatge. - Prova d’estanqueïtat i resistència mecànica.

16. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL·LACIONS DE SANEJAMENT

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de les instal·lacions d’evacuació d’aigües

residuals.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució de acord a las especificacions de projecte. - Comprovació de vàlvules de desguàs. - Comprovació de muntatge dels sifons individuals i pots sifònics. - Comprovació de muntatge de canals i embornals. - Comprovació del pendent dels canals. - Verificar execució de xarxes de petita evacuació. - Comprovació de baixants i xarxa de ventilació. - Verificació de la xarxa horitzontal penjada i la soterrada (arquetes i pous). - Verificació dels dipòsits de recepció i d’elevació i control. - Prova estanqueïtat parcial. - Prova d’estanquitat total. - Prova amb aigua. - Prova amb aire. - Prova amb fum.

17. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL·LACIONS D’EXTRACCIÓ DE FUMS I GASOS.

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’extracció aportada.



Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte.

- Comprovació de ventiladors, característiques i ubicació. - Comprovació de muntatge de conductes i reixes. - Proves d’estanqueïtat d’unions de conductes. - Prova de mesura d’aire. - Proves afegides a realitzar en el sistema d’extracció de garatges:

- Ubicació de central de detecció de CO en el sistema de extracció dels garatges.

- Comprovació de muntatge i accionament front la presència de fum. - Proves i posada en marxa (manual i automàtica).

18. SUBSISTEMA CONNEXIONS. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera

expressa el compliment del “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.



Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-

recolzaments, terres, etc. - Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i

suports. - Situació de punts i mecanismes. - Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i

potència). - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - Quadres generals:

- Aspecte exterior i interior. - Dimensions. - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors,

automàtics, diferencials, relès, etc.) - Fixació d’elements i connexionat.

- Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - Conexionat de circuits exteriors a quadres. - Proves de funcionament:

- Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. - Comprovació d’automàtics. - Encès de l’enllumenat. - Circuit de força. - Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.





EXP. 008/2013-2

PLEC DE CONDICIONS GENERALS

0 CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Sobre l'execució Sobre el control de l'obra acabada Sobre normativa vigent

1 CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA

SISTEMA SUSTENTACIÓ SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES

1 NETEJA DEL TERRENY 2 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS 3 TRANSPORT DE TERRES

SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOTA-RASANT FONAMENTS

1 FONAMENTACIÓ DIRECTA 1.1 Tipus d’elements

1.1.1 Sabates contínues SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA

1 ESTRUCTURES D’ACER SISTEMA ENVOLVENT

SUBSISTEMA FAÇANES 1 OBERTURES

1.1 Fusteries exteriors 1.1.1 Fusteries metàl·liques

1.2 Envidrament 1.2.1 Vidres plans

SUBSISTEMA IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS 1 AÏLLAMENTS CONTRA LA HUMITAT

1.1 Làmines SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS

SUBSISTEMA PAVIMENTS 1 FLEXIBLES 2 PER PECES

1 Fustes SUBSISTEMA CEL RAS SUBSISTEMA REVESTIMENTS

1 PINTATS

CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS Sobre els components Característiques Tots els productes de construcció hauran de portar el marcatge CE, d’acord amb les condicions establertes a l’article 5.2 Conformitat amb el CTE dels productes, equips i materials, Part I. Capítol 2. del CTE:

1. Els productes de la construcció que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció del seu ús previst, portaran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de la construcció, publicada pel Real Decret 1630/1992 del 29 de desembre, modificada pel Real Decret 1329/1995 del 28 de juliol, i disposicions de desenvolupament, o altres Directives europees que li siguin d’aplicació. 2. En determinats casos, i amb la finalitat d’assegurar la seva suficiència, els DB establiran les característiques tècniques de productes, equips i sistemes que s’incorporin als edificis, sense perjudici del Marcatge CE que els sigui aplicable d’acord amb les corresponents directives Europees.

Control de recepció Tots els productes de construcció tindran un control de recepció a l’obra, d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.2 Control de recepció a l’obra de productes, equips i sistemes. Part I. Capítol 2. del CTE, i comprendrà: Control de la documentació dels subministres.

1. Els subministradors lliuraran els documents d’identificació del producte exigits per la normativa d’obligat compliment, pel projecte o la DF (Direcció Facultativa) al constructor, qui els presentarà al director d’execució de l’obra. Aquesta documentació comprendrà, almenys, els següents documents: a) els documents d’origen, full de subministrament ; b) el certificat de garantia del fabricant, firmat per una persona física; i c) els documents de conformitat o autoritzacions administratives exigides reglamentàriament, inclosa la documentació corresponent al marcatge CE dels productes de la construcció, quan sigui pertinent, d’acord amb les disposicions que siguin transposició de les Directives Europees que afectin als productes subministrats.

Quan el material o equip arribi a l’obra amb el certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Control de recepció mitjançant distintius de qualitat i avaluacions d’idoneïtat tècnica

1. El subministrador proporcionarà la documentació precisa sobre: a) els distintius de qualitat que ostentin els productes, equips o sistemes subministrats, que assegurin les característiques tècniques dels mateixos exigides en el projecte i documentarà, si s’escau, el reconeixement oficial del distintiu d’acord amb l'establert en l’article 5.2.3; i b) les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst de productes, equips i sistemes innovadors, d’acord amb l'establert en l’article 5.2.5, i la constància del manteniment de les seves característiques tècniques. 2. El director de l’execució de l’obra verificarà que aquesta documentació és suficient per a l’acceptació dels productes, equips i sistemes emparats per ella.

Control de recepció mitjançant assaigs 1.Per a verificar el compliment de les exigències bàsiques del *CTE pot ser necessari, en determinats casos, realitzar assaigs i proves sobre alguns productes, segons l'establert en la reglamentació vigent, o bé segons l’especifica’t en el projecte o ordenats per la D.F. 2. La realització d’aquest control s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la direcció facultativa sobre el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i les accions a adoptar.

Sobre l’execució. Condicions generals. Tots els treballs, inclosos en el present projecte s’executaran esmeradament, tenint en compte les bones practiques de la construcció, d’acord amb les condicions establertes en l’article 7.1 Condicions en l’execució de les obres. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

1. Les obres de construcció de l'edifici es portaran a terme segons el projecte i les seves modificacions autoritzades pel director de l’obra, prèvia conformitat del promotor, a la legislació aplicable, a les normes de la bona pràctica constructiva i a les instruccions del director de l’obra i del director de l’execució de l’obra.

Control d’execució. Tots els treballs, inclosos en el present projecte, tindran un control d’execució d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.3 Control d’execució de l’obra. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

Durant la construcció, el director de l’execució de l’obra controlarà l’execució de cada unitat d’obra verificant el seu replanteig, els materials que s’utilitzin, la correcta execució i disposició dels elements constructius i de les instal·lacions, així com les verificacions i altres controls a realitzar per a comprovar la seva conformitat amb el que s’indica en el projecte, la legislació aplicable, les normes de bona pràctica constructiva i les instruccions de la direcció facultativa. A la recepció de l’obra executada poden tenir-se en compte les certificacions de conformitat que ostentin els agents que hi intervenen, així com les verificacions que, si s’escau, realitzin les entitats de control de qualitat de l’edificació. 2. Es comprovarà que s’han adoptat les mesures necessàries per a assegurar la compatibilitat entre els diferents productes, elements i sistemes constructius. 3. En el control d’execució de l’obra s’adoptaran els mètodes i procediments que es contemplin en les avaluacions tècniques d’idoneïtat per a l’ús previst dels productes, equips i sistemes innovadors, prevists a l’article 5.2.5

Sobre el control de l’obra acabada. Verificacions del conjunt o parts de l’edifici d’acord amb les condicions establertes a l’article 7.4 Condicions de l’obra acabada. Generalitats. Part I capítol 2 del CTE:

A l’obra acabada, bé sobre l’edifici en el seu conjunt, o bé sobre les seves diferents parts i les seves instal·lacions, parcial o totalment acabades, han de realitzar-se, a més de les que puguin establir-se amb caràcter voluntari, les comprovacions i proves de servei previstes en el projecte o ordenades per la D.F. i les exigides per la legislació aplicable

Sobre la normativa vigent El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que a la memòria i al plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament

l’observança de les normes sobre la construcció. Així doncs, en el present plec s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. A més, els productes de la construcció duran el marcatge CE. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte. CONDICIONS TÈCNIQUES PER UNITAT D'OBRA SISTEMA SUSTENTACIÓ SUBSISTEMA MOVIMENTS DE TERRES Comprèn totes les operacions prèvies en el terreny, necessàries per a l'execució de l'obra.

1 NETEJA DEL TERRENY

Aquest treball consisteix en extreure i retirar de la zona d’excavació, qualsevol material de rebuig o no aprofitable, així com l’excavació de la capa superior dels terrenys conreables o amb vegetació, per mitjans mecànics o manuals, per tal d’obtenir una superfície regular definida pels plànols on es puguin realitzar posteriors excavacions.

Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006)

Components Qualsevol material de rebuig o no aprofitableTerra vegetalSubproductes forestals

Execució Condicions prèviesLa seva execució inclou les operacions d’excavació i retirada dels materials objecte de l'esbrossada. Tot això realitzat d'acord amb les presents especificacions i amb les dades que sobre el particular inclou la D.T. i les ordres de la D.F. Fases d’execucióExecució dels materials objecte de l'esbrossada. Les operacions d’extracció i retirada s'efectuaran amb les precaucions necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients i evitar danys en el personal de l’obra, en les edificacions veïnes existents i a tercers, d'acord amb el que, sobre el particular, ordeni la D.F., la qual designarà i marcarà els elements que s'hagin de conservar intactes.Per a evitar el deteriorament dels arbres que hagin de conservar-se, es procurarà que els que s'han de tirar a terra caiguin cap al centre de la zona objecte de neteja. Quan sigui necessari evitar danys a altres arbres, al tràfic per carretera o ferrocarril o a estructures pròximes, els arbres s'aniran trossejant per la seva brancada i tronc progressivament. Si per a protegir aquests arbres o altra vegetació destinada a romandre en un lloc, es precisa aixecar barreres o utilitzar qualsevol altre mitjà, els treballs corresponents s'ajustaran al que, sobre el particular, ordeni la D.F. Aquells arbres que ofereixin possibilitats comercials, seran esporgats i netejats; tallats en trossos adequats i finalment emmagatzemats acuradament, separats dels munts no aprofitables. Els treballs es realitzaran de manera que produeixin la menor molèstia possible als ocupants de les zones pròximes a les obres. Cap fita/marca de propietat o punt de referència de dades topogràfiques de qualsevol classe, serà feta malbé o desplaçada, fins que un agent autoritzat hagi referenciat d'alguna altra manera la seva situació o n’hagi aprovat el desplaçament.Simultàniament a les operacions d'esbrossada, es podrà excavar la capa de terra vegetal, que es transportarà al dipòsit autoritzat o s'arreplegarà en les zones on indiqui la DF. Retirada dels materials objecte de l’esbrossada. Tots els subproductes forestals, excepte la llenya de valor comercial, seran gestionats per un agent autoritzat en aquest tipus de residus, d'acord amb el que, sobre el particular, ordeni la D. F.

Amidament i abonament m² d’esbrossats i preparats, el preu inclou la càrrega i transport a dipòsit autoritzat, de l’esbrossada i altres materials de rebuig, i totes les operacions esmentades en l'apartat anterior; inclourà també les possibles excavacions i reblerts motivats per l’existència de sòls inadequats que, a judici de la D.F., sigui necessari eliminar per a poder iniciar els treballs de fonamentació. Es considerarà que abans de presentar l'oferta econòmica, el contractista i/o constructor haurà visitat i estudiat de forma suficient els terrenys sobre els quals s'ha de construir, i que haurà inclòs en el preu de l'oferta tots els treballs de preparació, que s'abonaran al preu únic definit en el contracte i que en cap cas podran ésser objecte d'increment.

4 EXCAVACIÓ DE RASES I POUS Comprèn totes les operacions necessàries per tal d'obrir les rases definides per a l'execució del clavegueram, l'abastament d'aigua i la resta de les xarxes de serveis; definits a la D.T., així com les rases i pous necessaris per a fonaments o drenatges. Normes d’aplicació Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 06.02.1976. Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75). O. 28.09.1989. Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones. Orden FOM/1382/2002. Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera. RD. 863/1985, Instrucción Técnica Complementaria del capítulo X del Reglamento de Normas Básicas de Seguridad Minera. O. 20.03.1986. Components Apuntalaments amb taulons i puntals col·locats a les parets per a sostenir i evitar l’esfondrament de l’excavació.

Maquinària: pala carregadora, compressor, retroexcavadora, martell pneumàtic, motoanivelladora, etc. Materials auxiliars: bomba d’aigua, etc. Control i acceptació. Prèvia a l’extensió del material es comprovarà que és homogeni i amb humitat adequada per a evitar segregació en la posta en obra per obtenir la compactació exigida, segons CTE DB SE-C, punt 7.3.4. , en aquest punt també es diu que el grau de compacitat s’especificarà com a percentatge del obtingut com a màxim en un assaig de referència com el Proctor. El suport. L'excavació de la rasa o pou presentarà un aspecte cohesiu, amb fons nets i perfilats, segons el CTE DB SE-C punt 4.5.3. L'equip necessari per a efectuar la compactació el determinarà la D.F., en funció de les característiques del material a compactar, segons el tipus d'obra, sense alterar el subsòl natural, segons el CTE DB SE-C punt 7.3.3. El contractista i/o constructor podrà utilitzar un equip diferent; per això necessitarà l'autorització, escrita i/o reflectida en el Llibre d’Ordres. Execució Les excavacions s'executaran d'acord amb la D.T. i amb les dades obtingudes del replanteig general de les obres, els plànols de detall i les ordres de la D.F. La excavació s’haurà de fer amb molta cura perquè la alteració de les característiques mecàniques del sòl sigui la mínima i encara que el terreny ferm es trobi molt superficial es convenient profunditzar entre 50 i 80 cm per sota la rasant, segons CTE DB SE-C punt 4.5.1.3. Les excavacions es consideraran no classificades i es definiran en un sol preu per a qualsevol tipus de terreny. L'excavació de roca i l'excavació especial de talussos en roca s'abonaran al preu únic definit d'excavació. Control i acceptació Es farà un control dels moviments de la excavació, del nivell freàtic i de les propietats del terreny posteriorment a la millora. Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa de trencaments hidràulics. Amidament i abonament m3 realment excavats; el preu corresponent inclou el subministrament, transport, manipulació i ús de tots els materials, maquinària, mà d'obra necessària per a la seva execució, la neteja i esbrossada de tota la vegetació, la construcció d'obres de desguàs per a evitar l'entrada d'aigües, la construcció dels apuntalaments i els calçats que es necessitin, els transports dels productes extrets al lloc d'ús, dipòsits autoritzats, indemnitzacions que calguin i arranjament de les àrees afectades. El preu de les excavacions comprèn, també, els apuntalaments i excavacions saltejades a trams que siguin necessaris i el transport de les terres a un dipòsit autoritzat a qualsevol distància. La D.F. podrà autoritzar, si és possible, l'execució de sobre-excavacions per evitar les operacions d'apuntalament, però els volums sobre-excavats no seran objecte d'abonament. Quan, durant els treballs d'excavació apareguin serveis existents, independentment d'haver-se contemplat o no en el projecte, els treballs s'executaran amb mitjans manuals per no fer malbé aquestes instal·lacions, completant-se l'excavació amb el calçat o penjat, en bones condicions, de les canonades d'aigua, gas, clavegueram, instal·lacions elèctriques, telefòniques, etc. o qualsevol altre servei que sigui precís descobrir, sense que el contractista i/o constructor tingui cap dret a pagament per aquests conceptes. Si per qualsevol motiu és necessari executar excavacions de diferent alçada o amplada que les definides en el projecte, segons instruccions de la D.F., aquests treballs no seran causa de nova definició de preu. 3 TRANSPORT DE TERRES Operacions de càrrega, transport i abocament de terres, material d’excavació i residus que es generen durant el procés de moviment de terres. Així com les operacions de tria de materials sobrants i de rebuig, fins a dipòsit autoritzat o a la mateixa obra. Normes d’aplicació Residus. Llei 6/93, de 15 juliol , modificada per la llei 15/2003, de 13 de juny i per la llei 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos. O. MAM/304/2002 ,de 8 febrero Residuos. Ley 10/1998, ley de residuos. Residuos. Construcción y demolición. RD 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición. (BOE 13.02.2008). Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny D. 259/2003 (DOGC: 30/10/2003) correcció d’errades: (DOGC: 6/02/04) Ecoeficiència. Regulació criteris ambientals i ecoeficiència en edificis. D 21/2006 (DOGC 16.2.2006) Sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el amianto. RD 108/1991. Catàleg de residus de Catalunya. D. 34/1996. Components Terres. Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: Excavacions en terreny fluix: 15%. Excavacions en terreny compacte: 20%. Excavacions en terreny de trànsit: 25%. Excavacions en roca: 25%. Residus de la construcció. Es considera un increment per esponjament d'un 35%. Execució Totes aquelles terres, així com els materials que la D.F. declari de rebuig, els carregarà i els transportarà el contractista i/o constructor fins a dipòsit autoritzat. El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, pel material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte. Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. Amidament i abonament m³ de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en el present plec, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la D.F. La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. SISTEMA ESTRUCTURA SUBSISTEMA SOTA-RASANT FONAMENTS Els fonaments són aquells elements estructurals que transmeten les càrregues de l'edificació al terreny de sustentació. Han de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient enfront a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals, amb la seguretat que s’estableix amb la normativa del CTE DB SE-C Seguretat Estructural, Fonaments

1 FONAMENTACIÓ DIRECTA Quan les condicions ho permetin s’utilitzaran fonamentacions directes, que repartiran les càrregues d’estructura en un pla de recolzament horitzontal. Habitualment aquesta classe de fonamentació es construirà a poca profunditat de la superfície, pel que també són conegudes com a fonamentacions superficials.Les fonamentacions directes s’utilitzaran per transmetre al terreny les càrregues d’un o varis pilars de l’estructura, dels murs de càrrega o de contenció de terres en els soterranis, o de tota l’estructura. Podran utilitzar-se els següents tipus

principals de fonamentacions directes: sabates aïllades, sabates combinades, sabates contínues, pous de fonamentació, engraellats i lloses, segons normativa DB SE-C, punt 4. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-C, DB HS 1, DB HE 1. Instrucción de Formigó Estructural, EHE. RD 2661/1998. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. Armadures actives d’acer per a formigó pretensat. RD 2365/1985. Criteris per la realització de control de producció dels formigons fabricats a la central. BOE. 8; 09.01.96. UNE. Per a llots, formigó i acer. UNE EN 1538:2000. 1.1 Tipus d’elements 1.1.1 Sabates Contínues Elements de formigó en massa o armat de desenvolupament lineal rectangular com a fonamentació de murs o pilars verticals de càrrega, tancament o trava, centrats o de mitgera, pertanyents a estructures d’edificació, sobre terres homogenis d’estratigrafia sensiblement horitzontal. Les sabates contínues són els fonaments d'aquells elements estructurals lineals que transmeten esforços repartits uniformement en el terreny. El dimensionat i armat de les sabates contínues esta fixat en el D.T. segons CTE DB SE-C, punt 4.1.2. Components Formigó en massa o armat, barres corrugades d’acer i malles electrosoldades d’acer, de resistència, dosificació i característiques físiques i mecàniques indicades a la D.T. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i d’assaigs en cada un dels capítols següents: formigó, aigua i llots Execució Condicions prèvies Localització i traçat de les instal·lacions dels serveis que existeixin, i les previstes per a l'edifici en la zona de terreny on es va a actuar. Estudi geotècnic del terreny segons CTE DB SE-C, punt 3. Les juntes de l'estructura no es perllongaran en la fonamentació, sent, per tant, la sabata contínua en tota la rasa. En murs amb buits de passada o perforacions les dimensions de les quals siguin menors que els valors límit estables, la sabata serà passant, en cas contrari s'interromprà com si es tractés de dos murs independents. Les sabates es perllongaran una dimensió igual al seu vol, en els extrems lliures dels murs. Fases d’execució El plànol de suport de les sabates quedarà encastat en el ferm triat un mínim de 10 cm. La profunditat del ferm serà tal, que el terreny subjacent no quedi sotmès a eventuals alteracions degudes als agents climatològics, com vessaments i gelades. Formigó de neteja. Sobre la superfície del terreny es disposarà una capa de formigó de regularització, de baixa dosificació, de 10 cm d'espessor. El formigó de neteja, en cap cas servirà per a anivellar quan en el fons de l'excavació existeixin irregularitats. Col·locació de les armadures i formigonat. Els engraellats o armadures que es col·loquin en el fons de les sabates, es donaran suport sobre tacs de morter ric que serveixin d'espaiadors. No es donaran suport sobre lliteres metàl·liques que després del formigonat quedin en contacte amb la superfície del terreny, per facilitar l'oxidació de les armadures. El cantell mínim a la vora de les sabates no serà inferior de 35 cm, si són de formigó en massa, ni de 25 cm, si són de formigó armat. L'armadura d’espera a la cara superior, inferior i laterals no distarà més de 30 cm. Les distàncies màximes dels separadors seran de 50 diàmetres o 100 cm, per a les armadures de l’engraellat inferior i de 50 diàmetres o 50 cm, per a les armadures de l’engraellat superior. És convenient col·locar també separadors a la part vertical de ganxos o patilles per a evitar el moviment horitzontal de la graella del fons. Posada a terra. El formigó s’abocarà mitjançant conduccions apropiades des de la profunditat del ferm fins a la cota de la sabata. En sabates contínues poden realitzar-se juntes, en general en punts allunyats de zones rígides i murs de cantonada, disposant-les en punts situats en els terços de la distància entre pilars. No es formigonarà quan el fons de l'excavació estigui inundat o gelat. Control i acceptació L’unitat i freqüència d’inspecció serà dos vegades per cada 1000m² de planta. Replanteig d’eixos. Cotes entre eixos de rases. Dimensions en planta de les rases. Col·locació de les armadures. Separació de l’armadura inferior del fons (tac de morter, 5cm). Amidament i abonament ml executat, incloent en el preu tant el treball de posada a l'obra, preparació del terreny, materials i ma d'obra utilitzats, com la maquinària i elements auxiliars necessaris. No s’inclou l’excavació ni l’encofrat, la seva col·locació i retirada. Kg d'acer muntat en sabates contínues. Acer del tipus i diàmetre especificats, incloent tall, col·locació i despunts. m3 de formigó en massa o per a armar en sabates contínues. Amidat el volum a excavació teòrica plena, formigó de resistència o dosificació especificats. m3 de formigó armat en sabates contínues. Formigó de resistència o dosificació especificats, amb una quantia mitja del tipus d'acer especificada, fins i tot retallades, separadors, filferro de lligat, posada en obra, vibrat i curat del formigó. m² de capa de formigó de neteja a la base de la fonamentació. De l'espessor determinat, de formigó de resistència o dossatge especificats, posat en obra. SUBSISTEMA SOBRE-RASANT ESTRUCTURA 1 ESTRUCTURES D’ACER Conjunt d’elements d’acer que conformen una estructura destinada a garantir la resistència mecànica, l’estabilitat i l’aptitud al servei, inclosa la durabilitat per a qualsevol tipus d’edifici. Realitzat amb perfils d’acer laminats en calent, perfils d’acer conformats en fred o calent, utilitzats directament o formant peces compostes. Ha de dotar a l’edifici d’un comportament estructural adient front a les accions i a les influències previsibles en situacions normals i accidentals segons CTE DB SE-A Seguretat estructural. Acer, mantenint, a més, la resistència al foc durant el temps necessari perquè puguin complir-se les exigències de seguretat en cas d’incendi., segons CTE DB SI , seguretat en cas d’incendi. Els tipus d’elements a les estructures d’acer poden ser: pilars, bigues i biguetes, llindes, traves, encavallades, corretges i tots els elements d’ancoratge i auxiliars de l’estructura d’acer.

Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB SE-AE, DB SE-A, DB SI-6, DB SI-Annex D. Resistència al foc dels elements d’acer, DB HS 1, DB HE 1. Norma de Construcció Sismoresistent: part General i Edificació, NCSE-02. RD 997/2002. Norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges, NRE-AEOR-93. O 18/1/94. Recobriments galvanitzats en calent sobre productes, peces i articles diversos construïts o fabricats amb acer o altres materials ferris. RD 2351/1985. Especificacions tècniques dels tubs d’acer inoxidable soldades longitudinalment. RD 2605/1985. UNE. Acers en xapes i perfils UNE EN 10025, UNE EN 10210-1:1994 i UNE EN 10219-1:1998. Materials d’aportació de soldadures UNE-EN ISO 14555:1999. Especificacions de durabilitat UNE ENV 1090-1:1997. Components Perfils i xapes d’acer laminat en calent Perfils foradats d’acer laminat en calent Perfils i plaques conformats en fred Reblons d’acer de cap esfèric, de cap bombejat o de capota plana. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència Soldadures Cordons i cables Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Característiques tècniques mínimes Acers en xapes i perfils. Característiques mecàniques mínimes dels acers, segons UNE EN 10025, 10210-1:1994 i 10219-1:1998. Perfils i xapes d’acer laminat en calent. De les sèries IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, així com de les sèries L, LD. T, rodó, quadrat o rectangle. Perfils foradats d’acer laminat en calent. De les sèries rodó, quadrat o rectangle. Perfils i plaques conformats en fred. De les sèries L, LD, U, C , Z, o Omega. Cargols, femelles i volanderes ordinàries, calibrats o d’alta resistència. El moment torsor del collat, la disposició dels forats i el seu diàmetre ha d’ésser l'indicat per la D.F. Característiques mecàniques dels acers dels cargols ordinaris segon (CTE-DB SE-A 4.3). Soldadures. Realitzades per arc elèctric amb resistència a tracció del metall dipositat més gran que 37, 42 o 52 kg/mm² . Cordons i cables. Formats per diversos filferros d’acer enrotllats helicoidalment de forma regular, els acers utilitzats tindran entre 70 i 200 kg/m² de resistència. Es pendran precaucions només en cas d’unions entre xapes de gran espessor. Materials de protecció i/o recobriment per a la previsió de la corrosió de l’acer. Especificacions de durabilitat segons UNE ENV 1090-1:1997 Ductilitat. Comprovada segons les temperatures a que estarà sotmesa l’estructura en funció del seu emplaçament. Control i acceptació En el cas de materials avalats pel certificat del fabricant, el control serà una relació entre l’element i el seu certificat d’origen. Quan no sigui així, s’establirà un procediment mitjançant assaigs per un laboratori independent, o en solucions de caràcter singular les recomanacions o normatives de prestigi reconegut. (CTE-DB SE-A 12.3). Execució Condicions prèvies El constructor ha d’elaborar els plànols de taller i el programa de muntatge i s’ha d’aprovar per la D.F. La preparació de les unions que s'hagin de realitzar a obra es faran a taller. Si durant el transport el material ha sofert desperfectes que no poden ser corregits o es preveu que després d'arreglar-los afectarà al seu treball estructural, la peça ha de ser substituïda. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda pels sistemes de muntatge utilitzats. No s'han de començar les unions de muntatge fins que no s'hagi comprovat que la posició dels elements de cada unió coincideix exactament amb la posició definitiva. Els elements provisionals de fixació que per a l'armat i el muntatge es soldin a les barres de l'estructura, s'han de desprendre amb bufador sense afectar a les barres. Es prohibeix desprendre'ls a cops. Quan es faci necessari tesar alguns elements de l'estructura abans de posar-la en servei, s'indicarà en els Plànols i Plec Particular la forma en què s'ha fet i els medis de comprovació i mesura. Condicions de manipulació i emmagatzematge S’han de seguir les instruccions del fabricant i respectar dades de caducitat. S’han d’emmagatzemar i manipular sense produir deformacions permanents ni danys en la superfície. S’evitarà tot contacte amb el terreny i l’aigua. Fases d’execució Preparació de la zona de treball Replanteig i marcat d’eixos Col.locació i fixació provisional de la peça Aplomat i nivellació definitius Execució de les unions per soldadura. Es realitzarà un pla de soldatge on s’inclouran: els talls de les unions, les dimensions i els tipus de soldadura, les especificacions sobre el procés i la seqüència de soldadura. Els tipus de soldadura són: Per punts, en angle, a topall i en tap i trau.(CTE-DB SE-A 10.3). Les soldadures s'han de fer protegides de la pluja i el vent, i a una temperatura > 0°C. Els components han d’estar correctament fixats. Les superfícies i vores han de ser les apropiades pel procés de soldat, exemptes d’humitat, de fissures, d’entelladures i materials que afectin el procés o qualitat de les soldadures. Els cordons de soldadura successius no han de produir osques. Execució de les unions amb cargols. Els forats pels cargols s'han de fer amb perforadora mecànica, d'un sol cop els forats que travessin dues o més peces, eliminant posteriorment les rebaves. La perforació s'ha de realitzar a diàmetre definitiu, excepte en els forats en que sigui previsible la rectificació per coincidència, que s'han de fer amb un diàmetre 1 mm menor. El diàmetre nominal mínim serà de 12mm, la rosca pot estar inclosa en el pla de tall, i l’espiga del cargol ha de sortir de la rosca de la femella desprès del roscat del pla de tall. La utilització de femelles i volanderes queda especificada al CTE-DB SE-A 10.4. El collat de cargols sense pretesar, i el collat de cargols pretesats queda especificat al CTE-DB SE-A 10.5. El cargols d'una unió s'han d'apretar inicialment al 80% del moment torsor final, començant pels situats al centre, i s'han d'acabar d'apretar en una segona pasada. Recobriment superficial. Preparació de les superfícies. Les superfícies que hagin d’estar en contacte amb el formigó, han de netejar-se i no pintar-se. No s’ha de començar a pintar sense haver-ne eliminat les escòries. Els mètodes de recobriment de les estructures d’acer són: galvanització i pintura. En el procés de galvanització. Les soldadures han d’estar segellades, si hi ha espais en l’element fabricat es disposaran forats de purga i les superfícies galvanitzades s’han de netejar i tractar amb pintura d’imprimació anticorrosiva amb dissolvent àcid o adollat abans de ser pintades. En el procés de pintat. Abans de començar, es comprovarà que les superfícies i pintures compleixen els requisits del fabricant. Pintat amb capes d’imprimació antioxidant i anticorrosiu. Un cop acabada la posada a l'obra se li ha de donar

una segona o tercera capa de protecció, sempre en un to diferent, segons les especificacions de la D.F. Les parts que hagin de quedar de difícil accés després del seu muntatge, però sense estar en contacte, rebran la segona capa de pintura i la tercera, després de la inspecció i l'acceptació de la D.F. i abans del muntatge. No es pintaran els cargols galvanitzats o amb protecció antiòxid. Toleràncies d’execució (CTE-DB SE-A 11.2). Per edificis de llargària <= 30m: Tolerància total ±20mm. Nivell superior del pla del pis ± 5mm. Distància entre pilars consecutius ±15mm. Distància entre bigues consecutives ±20mm. Desviació en inclinació dels pilars. Per edificis de 6 plantes de 3m. Vh= 0,07m. Excentricitat no intencionada del recolzament d’una biga e0<=5mm. En plaques base i pilars e1 i e2 <= 5mm. Control i acceptació Control de qualitat de la fabricació a taller (si s’escau), on s’inclourà el control de la documentació de taller (CTE-DB SE-A 12.4). Control de qualitat de muntatge, on s’inclourà la documentació de muntatge corresponent (CTE-DB SE-A 12.5). Toleràncies de fabricació (CTE-DB SE-A 11.1). Perfils amb doble T soldats: Alçada del perfil ± 3 a 8mm en funció de l’alçària. Seccions amb caixó: Desviacions de ± 3 a 5mm en funció de les dimensions de les xapes. Components estructurals: Planor: L/1000 ó 3mm, Contrafletxa L/1000 ó 6mm. Ànimes i enrigidors: Desviacions per distorsió de l’ànima o distorsions de l’ala. Amidament i abonament kg d’acer per amidar les bigues, biguetes, corretges, encavallades, llindes, pilars, traves, elements d'ancoratge i elements auxiliars corresponents a les estructures d’acer, incloent-hi en el preu tots els elements i operacions d'unió, muntatge, assaigs, protecció, ports necessaris, etc., per a la completa execució d'acord amb el Projecte i indicacions de la D.F. Totes les operacions de muntatge s'inclouran en el preu, així com la protecció i pintura que siguin necessàries, d'acord amb la normativa vigent. El pes unitari pel seu càlcul ha de ser el teòric. Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls. SISTEMA ENVOLVENT SUBSISTEMA FAÇANES 1 OBERTURES Part semitransparent de l’envolvent tèrmica d’un edifici, practicables o no, que dóna prestacions de lluminositat, confort, ventilació i connexió. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-HE1, Demanda energètica; en relació a al transmitància tèrmica (U), i factor solar (Fs) i permeabilitat a l’aire. CTE-HS1, Impermeabilitat, en relació a la trobada de les façanes amb obertures. CTE DB SU seguretat d’utilització. CTE-DB SE-AE, Document Bàsic Seguretat Estructural-Accions a l’Edificació. CTE- DB HR, Protecció enfront del soroll. Decret d’Ecoeficiència, demanda energètica. D. 21/2006. Norma básica de la edificación sobre condiciones acústicas en los edificios, NBE-CA-88. BOE. 8/10/1988. UNE. UNE 12.207:2000. Fusteria material, segons UNE 85.218.1985. UNE 85103:1991 Puertas i cancelas pivotantes abatibles. Definiciones, clasificación y características. UNE 85.222:1985 Ventanas. Acristalamiento y métodos de montaje, col.locació amb llistó de vidre o amb perfils conformats de neoprè. UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. 1.1 Fusteries exteriors 1.1.1 Fusteries metàl·liques Finestres, balconeres o portes, fixes o practicables, de perfils d’acer o alumini, amb tots els seus mecanismes, col·locades directament sobre l’obra o bé fixades amb bastiments de base. No comprèn envidrament. Components El bastiment de base podrà ser amb perfils tubulars d’acer galvanitzat conformats en fred o de fusta i travat a l’obra mitjançant ancoratges galvanitzats. Els perfils podran ser d’acer laminats en calent, d’acer conformats en fred o d’acer inoxidable. Els perfils i xapes seran d’alumini amb protecció anòdica o protecció de lacat. Es disposaran ribets quan disposin d’envidrament. També hi haurà els accessoris i ferramentes, els junts perimetrals, etc... Característiques tècniques Compliment de les exigències en relació a la demanda energètica, condicions acústiques, estanquitat, permeabilitat de l’aire i resistència al vent del conjunt de les fusteries i vidre. S’especificarà si la fusteria és amb trencament de pont tèrmic. En el cas d’acer laminat en calent i conformat fred, els perfils aniran protegits amb imprimació anticorrosiva. En cas d’alumini els perfils i xapes tindran una protecció anòdica de gruix variable en funció de les condicions ambientals. El gruix de la paret dels perfils serà com a mínim de 1,5mm. Control i acceptació El subministrador acreditarà la vigència de la certificació de conformitat dels perfils amb els requeriments reglamentaris: Assajos, distintius i marcatges CEE. Els perfils i xapes seran de color uniforme, sense deformacions ni fissures amb eixos rectilinis. Els canals de recollida d’aigua de condensació dels escopidors tindran dimensions adequades, hi haurà un mínim de 3 orificis per cada m de desguàs. Les unions entre perfils es faran per soldadura o amb escaires interiors unides als perfils amb cargols o reblons a pressió. Execució Condicions prèvies L’emmagatzematge es farà en un lloc protegit de la humitat i allunyat de possibles impactes. Es procurarà que no entri en contacte directe amb el ciment o la calç, per mitjà del bastiment de base. Es procurarà la formació de ponts galvànics per a la unió de diversos materials metàl·lics. Fases d’execució

Replanteig. Col·locació, aplomat i anivellat del bastiment. Preveient els gruixos dels acabats del parament o del suport al qual estigui subjecte. Subjecció definitiva a la paret o bastiment de base. Amb l’ajut d’elements que garanteixin la protecció contra l’impacte, i d’altres que mantinguin l’escairat fins que quedi ben travat. Segellat. Si convé les juntes se segellaran amb massilles especials. Eliminació dels rigiditzadors. I tapat de forats si és el cas, amb els materials adequats. Col·locació dels mecanismes. Neteja de tots els elements. Toleràncies d'execució. Replanteig: ± 10 mm; Nivell previst: ± 5 mm; Horitzontalitat: ± 1 mm/m; Aplomat: ± 2 mm/m; Pla previst del bastiment respecte de la paret: ± 2 mm; Franquícia entre la fulla i el bastiment: 0,2<0,4cm Control i acceptació Segons el CTE DB SI i CTE DB SU pel que fa a neteja, sentits d’evacuació, senyalització, alçades lliures i superfícies de vidre. S’ha de prevenir la corrosió del acer evitant el contacte directe amb l’alumini de les fusteries segons el CTE DB SE-A punt 3. Ha d'obrir i tancar correctament. El bastiment ha d'estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, al nivell i al pla previstos. No ha de gravitar cap tipus de càrrega sobre el bastiment. El bastiment de base ha d'estar travat a l'obra amb ancoratges galvanitzats. El bastiment propi ha d’estar subjectat al bastiment de base amb visos autoroscants o de rosca mètrica (d’acer inoxidable o cadmiats), separats 60 cm com a màxim, i a menys de 30 cm dels extrems. D'acord amb l'envidrament que porti ha de complir els requeriments energètics segons el CTE DB HE i acústics vigents segons NBE-CA-88 Verificació Es conservarà la protecció de la fusteria fins al revestiment dels paraments i fins que es col·loqui l’envidrament. Per comprovar l’estanquitat es sotmetrà la fusteria a escurrenties de 8h conjuntament amb el conjunt de la façana. Amidament i abonament m2 de llum d’obra d’element col·locat. Incloent en el preu la part proporcional d’ajuts per la seva col·locació, elements de connexió, tapajunts i ferramentes. No s’inclouen els bastiments de base, les imprimacions i/o pintures, si s’escau, ni tampoc els envidraments. ut els elements singulars, acabats i posats a l’obra segons especificacions de la D.F. 1.2 Envidrament 1.2.1 Vidres plans Vidre estirat a màquina, de cares planes i paral·leles. Fabricat en diversos gruixos, capes i qualitats. Forma part de les obertures dels edificis. Els vidres en funció del seu ús i composició es classifiquen en: Vidre Simple. Envidrament format per una sola fulla de vidre. Vidre Laminat. Envidrament format per una o més llunes unides per làmina butiral, tractades superficialment o no, suspès amb perfil conformat de neoprè a la fusteria aconseguint un conjunt unitari que resti unit en cas de ruptura. Vidre Aïllant o doble. Envidrament format per dos vidres separats per cambra d’aire aconseguint aïllament o control tèrmic, acústic o solar per mitjà del tractament dels vidres. Vidre Trempat. Envidrament format per una lluna o vidre imprès sotmès a un tractament tèrmic de trempat amb més resistència als esforços d’origen mecànic i tèrmic. Vidre resistent al foc. Envidrament format per vidres trempats, laminats amb intercalats intumescents, o bé amb vidres revestits amb capes d’òxids metàl·lics. Components Vidre. En funció del gruix de cadascuna de les fulles, els vidres plans es classifiquen en: vidre prim (1,5 a 1,75mm), vidre semidoble (2 a 2,5mm), vidre doble (3mm), cristallina (4-6mm) i lluna polida ( 4-10mm). En funció dels productes vitris utilitzats el vidre pot ser: Vidre incolor: transparent i de cares completament paral·leles. Vidre de baixa emissió: incolor, tractat superficialment per una cara amb òxids metàl·lics i metalls nobles i aconseguint reduir les pèrdues de calor per radiació. Vidre de color filtrant: acolorit en massa amb òxids metàl·lics, reduint el pas de radiacions infraroges, visibles i ultraviolades. Vidre de color: acolorit en massa mitjançant addició d'òxids metàl·lics estables. Vidre de protecció solar: incolor, de color filtrant, o de color, amb una de les seves cares tractada mitjançant dipòsit de capa de silici elemental, obtenint una alta reflexió de llum visible i infraroja solar. Vidre imprès: translúcid, obtingut per bugada contínua i posterior laminació de la massa de vidre en fusió. Sistema de fixació. Amb massilles, bandes preformades, o perfils de PVC. L’envidrament anirà suportat pels bastiments de la corresponent fusteria de fusta, d’acer, d’alumini, de PVC, o bé fixat directament a l’estructura mitjançant fixacions mecàniques o elàstiques. Característiques tècniques mínimes Vidres. Vidre laminat. Compost per dos o més llunes unides per interposició de làmines de matèria plàstica quedant, en cas de trencament, adherits els trossos de vidre al butiral. El nombre de fulles serà com a mínim: dues en cas de baranes i ampits; tres en cas d’envidrament antirobatori; quatre en cas d’envidrament antibala. Vidres aïllants tèrmics i acústics. Conjunt format per dos o més llunes, separades entre si per cambres d’aire deshidratat. La separació entre llunes està definida per un perfil separador, generalment metàl·lic, en el seu interior s’introdueix el producte dessecant i l’estanquitat està assegurada mitjançant un doble segellat perimetral (vidre amb cambra d’aire). L’aïllament acústic es millora, omplint la cambra amb gasos i utilitzant vidres laminars amb resines. Vidres de control solar. Són vidres que fan treballar la transparència, modificant-la segons el grau de protecció contra la radiació solar directa. Poden ser vidres colorats en massa i/o amb tractaments superficials, que generen unes capes (incolores, colorades i reflectants) en una de les superfícies del vidre. Poden anomenar els següents tipus: vidre reflector, lluna amb una de les seves cares reflectants, obtinguda mitjançant una capa metàl·lica dipositada per piròlisi; vidre filtrant, llunes colorades, mitjançant l’addició d’òxids metàl·lics estables, no deformen les imatges al seu través. Redueixen el pas de les radiacions infraroges, visibles i ultraviolades . Vidre trempat. Sotmès a un tractament tèrmic de trempat, que li confereix un augment de resistència a esforços d'origen mecànic i tèrmic, pel que és obligada la seva col·locació en claraboies, i en qualsevol element translúcid de coberta. Vidres de seguretat. Vidres que han estat sotmesos a un tractament tèrmic de temprat, augmentant la seva resistència als esforços d’origen mecànic i tèrmic, o poden ser vidres laminars normals o que poden incorporar capes de policarbonat. Es classifiquen en els següents nivells de seguretat: Nivell A-Seguretat física (impactes fortuïts, caiguda persones, etc., Nivell B-Anti-agressió i anti-obatori (impactes intencionats d’objectes contundents), Anti-bala (Impactes de munició d’arma). Vidres resistents al foc. Vidres obtinguts per diferents tractaments i composicions: vidres temprats, vidres laminats amb intercalats intumescents o gels i vidres revestits amb capes d’òxids metàl·lics. Sistema de fixació. Les folgances entre el vidre i el galze s'ompliran mitjançant emmassillat total, bandes preformades, perfils de PVC o EPDM, etc. Les llunes s'encunyaran al bastidor mitjançant perfil continu o tascó de suport, (perimetrals i laterals o separadors), de

naturalesa incorruptible, inalterable a temperatures entre –10 ºC i +80 ºC, compatible amb els productes d'estanquitat i el material que estigui constituït el bastidor. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Vidre i Escumes elastomèriques. Execució Condicions prèvies La fusteria haurà de ser muntada i fixada, amb les imprimacions i tractaments que calguin, i amb tots els ferratges muntats. S’ha de col·locar de manera que no quedi sotmès als esforços produïts per contraccions, dilatacions o deformacions del suport. Ha de quedar ben fixat en el seu emplaçament. No ha d'estar en contacte amb d'altres vidres, ni amb formigó o metalls. Tots els materials utilitzats han de ser compatibles entre ells. El conjunt ha de ser totalment estanc. Quan el vidre és reflector, la superfície reflectora ha d'anar col·locada a l'exterior. Si són exteriors, s'han de col·locar sobre tancaments amb orificis de drenatge. Se suspendran els treballs quan la seva col·locació s'efectuï des de l'exterior, la velocitat del vent sigui superior a 50 km / h i la temperatura sigui inferior a 0ºC. Quan estigui format per dues llunes de diferent gruix, la més prima es col·locarà a l'exterior i la més gruixuda a l'interior. Vidre trempat. El vidre ha de portar totes les manufactures necessàries per a la seva posada a l’obra i no s’admet cap manufactura posterior. Les peces metàl·liques de fixació han de portar una làmina de neoprè entre el vidre i el metall. Fases d’execució Fusteria vista. Els bastidors estaran equipats de galzes, col·locant l’envidrament amb les folgances perimetrals i laterals especificades a les normes UNE, que emplenades posteriorment serviran perquè l’envidrament no pateixi en cap punt esforços deguts a les seves pròpies dilatacions o contraccions. El vidre es fixarà al galze mitjançant un ribet, que depenent del tipus de bastidor seran: bastidors de fusta, ribets de fusta o metàl·lics clavats o cargolats al cèrcol; bastidors metàl·lics, ribets de fusta cargolats al cèrcol o metàl·lics cargolats o mitjançant clips; bastidors de PVC, ribets mitjançant clips, metàl·lics o de PVC; bastidors de formigó, ribets cargolats a tacs de fusta prèviament rebuts en el cèrcol o amb la interposició d'un cèrcol auxiliar de fusta o metàl·lic que permeti la reposició o substitució eventual de la fulla de vidre. Les llunes s'encunyaran al bastidor mitjançant perfil continu o tascons de suport (perimetrals i laterals o separadors). Tascons de suport. En bastidors d'eix de rotació vertical, un sol tascó de suport situat al costat més proper al pern en el bastidor a la francesa, i també un sol tascó de suport en l'eix de gir per a bastidor pivotant. En els altres casos sempre de dos en dos se situen a una distància dels cantons del volum igual a L/1. Tascons laterals. Com a mínim dues parelles per cada costat del bastidor, situats en els extrems dels mateixos i a una distància de 1/10 de la seva longitud i pròxims als tascons de suport i perimetrals, però mai coincidint amb ells. Segellat. Per aconseguir l'estanquitat entre les llunes i els seus marcs es segellarà la unió amb massilles elàstiques, bandes preformades autoadhesives o perfils extrusionats elàstics. Toleràncies d’execució. Alçària del galze i franquícia perimetral: Vidres laminars o simples de gruix ≤ 10mm, i alçàries de galzes de 10 a 25mm (toleràncies de ± 1.0 a ± 2,5mm), i franquícies perimetrals de 2 a 6mm, (toleràcies de ± 0.5 a ± 1,0mm); Vidres laminars o simples de gruix ≥ 10mm, i alçàries de galzes de 16 a 25mm (toleràncies de ± 1,5 a ± 2,5mm), franquícies perimetrals de 5 a 6mm (toleràcies de ± 0.5 a ± 1,0mm); Vidres amb cambra d’aire de gruix ≤ 20mm, i alçàries de galzes de 18 a 25mm (toleràncies de ± 1,5 a ± 2,5mm), les franquícies perimetrals de 3 a 5mm (toleràncies ± 0,5mm.); Vidres amb cambra d’aire ≥20mm de gruix, i alçàries de galzes de 20 a 25mm (toleràncies de ± 2,0 a ± 2,5mm), i franquícies perimetrals de 4 a 5mm (toleràncies ± 0,5mm.); En el cas de la col·locació amb perfils conformats de neoprè, la franquícia pot reduir-se fins a 2mm. Amplària del galze i franquícia lateral: Les toleràncies de la franquícia lateral són per als vidres col·locats a l’anglesa o amb llistó; Vidre simple de gruix Amplària del galze i franquícia lateral: Vidre de gruix de 6 a 60mm, franquícia lateral amb tolerància de ± 0,5mm i amplària de galze amb tolerància de ± 1,0 a ± 6,5mm, en funció del seu gruix. Vidres. Els vidres haurien de ser protegits amb les condicions adequades per a evitar deterioracions originades per causes químiques, impressions produïdes per la humitat, ja sigui per caiguda d'aigua sobre els vidres o per condensacions degudes al grau higrotèrmic de l'aire i variacions de temperatura; ,mecàniques, cops, ratlladures de superfície, etc. Envidrament amb vidre laminar i perfil continu. Serà del tipus especificat i no tindrà discontinuïtats. Les variacions en el gruix no seran superiors a ± 1 mm o variacions superiors a ± 2 mm en la resta de les dimensions. Envidrament amb vidre doble i perfil continu. Serà del tipus especificat i no tindrà discontinuïtats. Les variacions en el gruix no seran superiors a ± 1 mm o variacions superiors a ± 2 mm en la resta de les dimensions. Col·locació del vidre de doble fulla: en cas de fulles amb diferent gruix, la més gruixuda no s'ha col·locat a l'interior. Envidrament amb vidre doble i massilla. Col·locació correcta dels tascons, amb tolerància en la seva posició ± 4 cm. Col·locació de la massilla sense discontinuïtats, esquerdes o falta d'adherència. Les variacions en el gruix no seran superiors a ± 1 mm o variacions superiors a ± 2 mm en la resta de les dimensions. Col·locació del vidre de doble fulla: en cas de fulles amb diferent gruix, la més gruixuda no s'ha de col·locar a l'interior. Segellat. Es verificarà que la secció mínima del material de segellat en massilles plàstiques d'enduriment ràpid és de 25 mm2; i en massilles plàstiques d'enduriment lent és de 15 mm2. Control i acceptació Comprovació una cada 50 envidraments, però com a mínim d'un per planta. Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Vidres, Envidrament amb vidre laminar i perfil continu, Envidrament amb vidre doble i perfil continu, Envidrament amb vidre doble i massilla i Segellat. Amidament i abonament m2 amidada la superfície envidriada totalment acabada. Incloent sistema de fixació: emmassillats, bandes preformades, etc..., protecció i neteja final.

En la majoria dels vidres plans cal prendre el múltiple immediatament superior tant en llargària com en amplària de 3cm. SUBSISTEMA IMPERMEABILITZACIÓ I AÏLLAMENTS 1 AÏLLAMENTS CONTRA LA HUMITAT Materials o productes que tenen propietats protectores contra el pas de l'aigua i la formació d'humitats interiors. Aquests materials poden ser imprimadors o pintures, per a millorar l'adherència del material impermeabilitzant amb el suport o per si mateixos, o làmines i plaques.

Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. DB HS, Salubritat. DB HE1, d'Estalvi d'Energia, Limitació de la demanda energètica. Ecoeficiència en els edificis. RD 21/2006. R I T E. Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios. RD 1027/2007 (BOE 29.08.2007).

Procediment bàsic per la certificació d’eficiència energètica d’edificis. RD 47/2007 (BOE 31.01.2007). Correcció d'Errades del Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic pel Procediment bàsic per la certificació d’eficiència d’edificis de nova construcció. UNE. Sistemes d’impermeabilització de materials bituminosos. UNE 104400-2:1995, UNE 104400-3:1999, UNE 104400-5:2000, UNE 104402:1996. Sistemes d’impermeabilització de materials plàstics. UNE 104416:2001, UNE 104421:1995.

1.1 Làmines Capa de cobertura per la impermeabilització de paraments horitzontals o verticals, mitjançant la col·locació d’una o vàries membranes. Components Làmines bituminoses (d’oxiasfalt, d’oxiasfalt modificat, de betum modificat, làmines extruïdes de betum modificat amb polímers o plastòmers, plaques asfàltiques, làmines d’alquitrà modificat amb polímers), plàstiques (policlorur de vinil P.V.C., polietilè d’alta densitat P.E.A.D., polietilè clorat, polietilè clorosulfonat) o de cautxú sintètic (butil, etc.) Característiques tècniques mínimes (nomenclatura i especificacions segons UNE corresponents) Membranes de làmines bituminoses no protegides. Adherides en calent i oxiasfalt (PA), o no adherides sobre làmina separadora (PN). Membranes de làmines bituminoses amb autoprotecció mineral. Adherides en calent i oxioasfalt (GA), o semiadherides (GS). Membranes de làmines bituminoses amb autoprotecció metàl·lica. Adherides en calent i oxioasfalt (MA), o semiadherides (MS). Membranes clavades de plaques bituminoses amb autoprotecció mineral. Col·locades amb fixacions mecàniques (GF). Membranes amb làmines de PVC no protegides. Làmines de policlorur de vinil sense armadura o amb armadura de malla de fibra de vidre o poliester. Col·locades adherides a la base amb adhesiu o sense adherir. Membranes amb làmines de PVC autoprotegides. Làmines de policlorur de vinil sense armadura o amb armadura de malla de fibra de vidre o polièster. Panells i làmines drenants de polietilè en relleu. Làmines de polietilè d'alta densitat, conformades amb relleu amb nóduls, amb o sense un geotèxtil incorporat. Barreres sintètiques i metàl·liques. Membranes amb làmines separadores de polipropilè, polietilè i poliester. Membranes amb làmines elastomèriques. Làmines de cautxú sintètic no regenerat (butil). Execució Condicions prèvies Els treballs s'han de realitzar a la temperatura ambien t indicada. S'han d'aturar els treballs quan nevi o geli sobre la coberta, quan plogui o la coberta estigui mullada o quan la velocitat del vent sigui superior a 60 km/h. La superfície del suport ha de ser uniforme, ha d'estar neta i no ha de tenir cossos estranys. No ha de tenir buits ni ressalts de més d'un 20% del gruix de la impermeabilització. Si el suport és de formigó o de morter de ciment, cal que la superfície estigui endurida i seca. Abans de col·locar la membrana han d'estar preparats tots els punts singulars de la coberta (xamfrans, junts, acords amb paraments, etc.). El procés d'elaboració de la membrana no ha de modificar les característiques dels seus components. Els encavalcaments s'han de fer amb les làmines totalment seques i netes. No s'han d'unir més de 3 làmines en el mateix punt. Les làmines no han de quedar en contacte directe amb poliestirè expandit, si es preveu que poden assolir temperatures superiors als 30°C. Les làmines col·locades s'han de protegir del pas de persones, equips o materials, les que no ho estan, també s'haurien de protegir del sol. El conjunt de la membrana ha de tenir un aspecte superficial pla i regular. Ha de ser estanca. Cal comprovar la compatibilitat específica entre un aïllament a base d'escumes plàstiques i la membrana. El suport format a base de plaques d'aïllament tèrmic, ha de tenir una cohesió i estabilitat tal que, sigui capaç de proporcionar la solidesa necessària en front de les sol·licitacions mecàniques i tèrmiques exteriors. En el cas de membranes adherides, ha de permetre l'adhesió de la membrana sobre les plaques, pel que és necessari que les membranes i plaques siguin compatibles entre elles. Fases d’execució Bituminoses. Membrana formada per làmines o armadures bituminoses o fulls d'alumini. Les làmines adherides en calent, s'han d'adherir entre elles i al suport per pressió, un cop estovat el betum propi en aplicar calor. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm mínim i ha de quedar ben adherida. Prèviament s'ha de donar una capa d'imprimació a la paret. Els junts de dilatació de la capa de pendents han de portar un material de reblert elàstic, compatible químicament amb els components de la impermeabilització. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. Els acords amb els paraments verticals, buneres i altres elements que traspassin la membrana, han d'anar reforçats. Toleràncies d'execució: Encavalcaments: ± 20 mm. Làmines adherides amb oxiasfalt. Les làmines s'han d'adherir entre elles i al suport, amb oxiasfalt en calent. S'han de desenrotllar a sobre d'aquest abans que no es refredi. En les làmines semiadherides s'ha de pressionar de manera que l'oxiasfalt penetri en les perforacions de la làmina perforada. La làmina autoprotegida es pot estendre sobre l'oxiasfalt fred, aplicant escalfor a mida que es desenrotlla. L'oxiasfalt s'ha d'estendre a una temperatura entre 160°C i 200°C. No s'han de superar mai els 260°C en caldera. Membrana fixada mecànicament. Els elements de la membrana han de quedar fixats sòlidament al suport amb tatxes d'acer. En les membranes formades per una làmina bituminosa, abans de col·locar les plaques, el suport ha de quedar cobert per la làmina. Les cabotes de les tatxes han de quedar sempre cobertes per un gruix de placa. Les plaques han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua. A cada punt ha d'haver-hi un mínim de dues plaques superposades. El carener ha de quedar reforçat, de manera que a cada punt es superposin tres plaques. Les plaques molt exposades al vent, o bé en contacte amb accessoris metàl·lics han de quedar adherides per aplicació d'escalfor o amb adhesiu asfàltic. Les plaques s'han de començar a col·locar a partir de la cota més baixa. La primera filada del ràfec s'ha de col·locar invertida. Membrana formada per fulls d’alumini, adherits amb màstic modificat de base quitrà. Les capes de màstic de base quitrà han de ser contínues i de gruix uniforme. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm com a mínim i ha de quedar ben adherida en aquesta prolongació. La vora superior del full d'alumini exterior, ha de quedar protegida o bé encastada dins d'una regata, que ha de quedar tapada amb morter de ciment pòrtland. Els junts de dilatació de la capa de pendents, han de portar un suport flexible fixat a les vores. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. Gruix per capa de màstic: ≥ 3 mm. El màstic bituminós s'ha d'aplicar en calent. La temperatura a la caldera ha d'estar entre els 145°C i els 165°C. L'alumini s'ha de col·locar en bandes de llargària ≤ 2 m. S'ha d'escalfar lleugerament la superfície del màstic bituminós ja estès, abans de col·locar-hi la làmina. El màstic de base de quitrà no es pot posar en contacte amb d'altres materials bituminosos ni amb poliestirè expandit o extruït.

Plàstiques o de cautxú sintètic. Segellat de junts amb massilla. El segellat ha de ser continu, homogeni, sense bombolles d'aire i uniforme. Ha de quedar ben adherit a ambdós llavis del junt. No s'ha d'aplicar en temps humit (pluja, rosada, etc.). El fons i les cares del junt per segellar han de ser nets i secs. El producte s'ha d'aplicar forçant-ne la penetració. Membrana adherida. Aplicació de l'adhesiu. Col·locació de la làmina. Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc...). S'admeten soldadures per fusió en fred o per aplicació d'escalfor. Les làmines s'han d'unir entre elles i al suport amb l'adhesiu aplicat a les dues cares dels elements per unir i per pressió. No han de quedar bosses d'aire. L'adhesiu ha de ser sec al tacte quan es col·loqui. Membrana no adherida o fixada mecànicament. Col·locació de la làmina. Resolució dels elements singulars (angles, junts, acords, etc...). Ha de quedar fixada mecànicament al suport en tota la seva superfície, i adherida en el seu perímetre i al voltant de tots els elements que la traspassin. Les fixacions han de quedar situades formant línies paral·leles entre elles i a les vores de l'element per cobrir. S'han d'utilitzar tacs de PVC i visos amb volanderes o platines que garanteixin l'estanquitat de la fixació. Les làmines s'han d'unir entre elles per: Soldadura química amb un agent de soldadura per fusió en fred, Soldadura en calent fusió del material a l'aplicar calor i per pressió, Adhesiu aplicat a les dues cares dels elements a unir i per pressió. Membranes amb lamines de PVC. Cal assegurar-se que la membrana que no porta armadura, no es separarà, dels paraments verticals del perímetre. Els acords amb els paraments verticals han de ser aixamfranats o corbats. Les làmines han de cavalcar entre elles i protegir el sentit del recorregut de l'aigua, aquests cavalcaments no han de coincidir amb els aiguafons ni amb els junts de dilatació de la capa de pendents. La membrana ha de cavalcar sobre els paraments verticals 15 cm com a mínim, ha de quedar ben adherida en aquesta prolongació i encastada dins d'una regata que s'ha de tapar amb morter de pòrtland. En el cas que no es pugui fer regata, la membrana ha de quedar soldada a un connector amb acabat termoplàstic, fixat mecànicament. Els junts de dilatació de la capa de pendents han de portar encastat un cordó cel·lular de polietilè tou. La làmina ha de ser contínua sobre el junt. La làmina ha de cavalcar un mínim de 5 cm dintre dels elements de desguàs. En aquests punts ha d'anar soldada o fixada a pressió. Membrana amb làmines elastomèriques. Neteja prèvia amb benzina les zones per unir. No ha de quedar tibada. La membrana semiadherida, ha de quedar parcialment adherida al suport per bandes distribuïdes uniformement. L'amplària i separació de les bandes ha de ser la indicada en la D.T. Els cavalcaments han de quedar units amb adhesiu en tota la seva llargària. S'admeten les unions fetes a fàbrica sempre que siguin vulcanitzades amb premsa. Panells i làmines drenants de polietilè en relleu. En el cas de làmina amb geotèxtil, a la trobada amb el tub de drenatge, la làmina ha de passar per la part inferior i el geotèxtil per la superior, de manera que es protegeixen els porus de drenatge de l'obstrucció produïda per les partícules de terreny. La cara amb nòduls ha de quedar en contacte amb la superfície a impermeabilitzar i l'altra cara ha de quedar en contacte amb l'origen de l'humitat (terreny). Control i acceptació Les làmines i el material bituminós haurien de dur, en la recepció en obra, una etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el fabricant, les dimensions i el pes net per m². Disposaran de SEGELL INCE-AENOR i d'homologació MICT. Amb les dades corresponents. Si el producte posseeix un Distintiu de Qualitat homologat pel ministeri de Foment, la D.F. pot simplificar la recepció, reduint-la a la identificació del material. Amidament i abonament m² de superfície amidada segons les especificacions de la D.T., deducció de la superfície corresponent a buits, forats de menys d'1m². Inclouen igualment l'acabament específic dels acords amb els paraments o elements verticals, utilitzant. SISTEMA COMPARTIMENTACIÓ INTERIOR/ACABATS SUBSISTEMA PAVIMENTS 1 FLEXIBLES Parament horitzontal col·locat sobre forjat o solera amb materials tèxtils o sintètics. Aquests paviments es poden col·locar en llosetes o en làmines. En podem trobar de diferents tipus: Paviments de llosetes de suro, peces de suro col·locades amb adhesiu; Paviments de PVC; Paviment sintètic en làmines o llosetes col·locades amb adhesiu . Pot ser amb sola d’escuma alveolar, que és un paviment format amb làmines de PVC amb base d’escuma alveolar, col·locades amb adhesiu acrílic de dispersió aquosa i soldat en fred amb PVC líquid, o homogeni que és un paviment format amb peces de PVC col·locades amb adhesiu acrílic de dispersió aquosa i soldat en calent amb cordó cel·lular; Paviments de goma; Paviment sintètic en làmines o llosetes de goma col·locat amb adhesiu; Paviments de linòleum i amiant-vinil; Paviment sintètic en làmines o llosetes col·locat amb adhesiu; Paviment de moquetes. Revestiment tèxtil de terra amb moqueta de llana o de fibres sintètiques; es poden col·locar amb adhesiu, tensada sobre feltre de suport i amb adhesiu ajustada a un bastiment d’acer. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Material de revestiment, sistema de fixació i cantoneres. Característiques tècniques mínimes Material de revestiment. Moqueta en rotllo o llosetes, linòleum. PVC en rotllo o llosetes, amiant-vinil, goma natural o sintètica en rotllo o llosetes i suro en llosetes. Cantoneres. Podrà ser: de fusta, d'acer inoxidable o perfil extrusionat en aliatge d'alumini.

Sistema de fixació. Moqueta en llosetes. Podran ser autoadhesives. Moqueta en rotllo. Podrà anar adherida o tibada per adhesió o per llates. Linòleum, PVC o amiant – vinil. Tant en llosetes com en rotllo, podran anar adherits al suport. Goma. En llosetes o rotllo, podrà anar adherit o rebut amb morter de ciment. En qualsevol cas l'adhesiu podrà ser de resines sintètiques amb polímers, resines artificials, bituminosos, ciments - cola. La banda adhesiva en rotllos podrà ser de cinta termoplàstica impregnada amb adhesiu per ambdues cares. Cantoneres. Es col·locarà amb adhesiu i es fixarà de manera que no existeixin celles amb la petjada ni amb els encavalcaments amb la paret. En cas d'ésser de fusta o metàl·lic es col·locarà amb patilles o cargols d'acer protegits contra la corrosió, i en cas d'ésser de goma, PVC o metàl·lic, es col·locarà amb adhesiu. Control i acceptació Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment. Identificació de les llosetes, rajoles o rotllos del material. Comprovar característiques complint CTE DB –SI. Execució Condicions prèvies La superfície del forjat, llosa o solera estarà exempta de greixos, oli o pols. El suport estarà sec, net i amb la planor i nivell previst. Quan sota la capa de morter que serveix de base al revestiment pugui haver-hi humitat, es col·locarà entre aquesta i el suport una làmina aïllant. En el paviment no hi ha d'haver junts ni peces escantonades, taques ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver bosses ni ressalts entre les làmines o peces. El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. El suport ha de tenir un grau d'humitat ≤ 2,5% i una duresa Brinell superficial mesurada amb bola de 10 mm de diàmetre ≥3 kg/mm² (UNE EN ISO 6506/1). La col·locació de les peces s'ha de fer començant pels eixos geomètrics que divideixen en ambdós sentits el local en dues parts iguals. Les làmines o les llosetes s'han de mantenir 24 h a la temperatura ambient del local per pavimentar. En els altiplans de planta de les escales de zones de públic (persones no familiaritzades amb l'edifici) es disposarà una franja de paviment tàctil en l'arrencada dels trams descendents, amb la mateixa amplària que el tram i una profunditat de 800 mm, com a mínim. En aquests altiplans no hi haurà portes ni passadissos d'amplària inferior a 1200 mm situats a menys de 400 mm de distància del primer esglaó d'un tram. En general, no es trepitjarà el paviment durant les 24 hores següents a la seva col·locació. Fases d’execució Sintètics. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament. No es col·locaran paviments de moqueta, de linòleum de PVC ni d'amiant-vinil en locals humits. Els tres últims tampoc es col·locaran. Si s’han de manejar àlcalis àcids orgànics diluïts, dissolvents orgànics aromàtics. No es col·locaran paviments de goma quan hagin de manejar-se àcids inorgànics, orgànics i oxidants concentrats, dissolvents aromàtics o clorats, olis i grasses animals, vegetals i minerals. Per moqueta en llosetes autoadhesives o en rotllo, linòleum i PVC en llosetes o en rotllo, llosetes d'amiant - vinil i rotllos i rajoles de goma adherits. S'estendrà sobre el forjat o solera una capa de morter de ciment, i sobre aquesta una o més capes de pasta d'allisat. Per goma en rotllo o rajoles rebudes amb ciment. S'estendrà sobre el forjat o solera una capa de morter de ciment, i sobre aquesta una capa de beurada de ciment. Col·locació de l'adhesiu. L'adhesiu s'ha d'estendre en una superfície que sigui equivalent a vuit llosetes aproximadament i s'ha d'aplicar seguint les instruccions del fabricant. Paviment de làmines de PVC. L'adhesiu s'ha d'aplicar amb espàtula de dents fines, amb un consum mínim de 250 g/m². El seu ús ha de respondre a les instruccions del fabricant. Un cop fet el segellat dels junts s'ha de retirar l'excés d'adhesiu mentre el producte encara estigui fresc. Col·locació de les làmines o les llosetes. Les peces han d'estar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana i llisa. S'han de respectar els junts propis del suport. S'han de col·locar a tocar i sense celles en cas de llosetes. En cas de paviments de llosetes, es replantejarà la seva col·locació sobre la pasta d'allisat. En cas de paviments subministrats en rotllo, es tallaran aquests en tires amb les mesures del local, deixant una tolerància de 2-3 cm a l'excés. Per a la col·locació de làmines, les tires han de cavalcar 20 mm. En primer lloc s'ha d'haver tallat la vora inferior amb regla, i després s'ha de tallar i enganxar la superior. Paviment de linòleum. En les juntes, les tires s’encavalcaran 20 mm, l’encavalcament es tallarà servint de guia a la vora superior, aplicant-se posteriorment l'adhesiu. Execució dels junts. Les juntes de dilatació es faran coincidir amb les de l'edifici i es mantindran en tot l'gruix del paviment. Les juntes constructives es realitzaran en la trobada entre paviments diferents Segellat dels junts. Paviment de làmines de PVC. Els junts han d'estar tancats en fred pel procediment de soldadura líquida. En cas de llosetes de PVC homogeni adherits amb juntes soldades, quan en els cantells del material no hi hagi bisellat de fàbrica, s'obrirà una regata en la junta amb una fresa triangular on s'introduirà per calor i pressió el cordó de soldadura. Neteja de la superfície del paviment. Es netejaran les taques d'adhesiu o ciment que haguessin quedat. Protecció del paviment acabat. La distància entre el paviment i els paraments ha de ser de 2 a 5 mm i ha de quedar coberta amb el sòcol. Acabat final de la superfície. La superfície acabada ha de tenir la textura i el color uniformes. En general, no es trepitjarà el paviment durant les 24 hores següents a la seva col·locació. Paviment de làmines de PVC. El paviment no s'ha de trepitjar durant les 5 h següents a la seva col·locació. Toleràncies d'execució. El sòl no presentarà imperfeccions o irregularitats que suposin una diferència de nivell de més de 6 mm; els desnivells que no excedeixin de 50 mm es resoldran amb un pendent que no excedeixi el 25%; en zones interiors per a circulació de persones, el sòl no presentarà perforacions o buits pels quals pugui introduir-se una esfera de 15 mm de diàmetre. Nivell: ± 5 mm. Planor: ± 4 mm/2 m. Horitzontalitat: ± 4 mm/2 m. Segons CTE DB SU punt 2. Tèxtils. El revestiment no ha d'estar esfilagarsat, no ha de tenir taques d'adhesiu ni d'altres defectes superficials No hi ha d'haver bosses ni ressalts entre les tires. S'han de respectar els junts propis del suport. Els junts entre les tires han de ser a tocar i han de seguir la mateixa direcció que la circulació principal. Tot el pèl ha d'estar col·locat en la mateixa direcció. A les portes la direcció del pèl vagi en sentit contrari al d'obertura i que en els locals amb entrades de llum el pèl estigui col·locat en la direcció de la llum. Els canvis de paviment han d'estar protegits amb tires metàl·liques fixades mecànicament al suport. Toleràncies d'execució. Nivell: ± 5 mm Moquetes. Les moquetes es poden col·locar: Amb adhesiu. La moqueta ha d'estar ben adherida al suport i ha de formar una superfície plana i llisa de textura uniforme. L'adhesiu s'ha d'aplicar amb espàtula de dents fines, amb un consum mínim de 250 g/m². El seu ús ha de respondre a les instruccions del fabricant. El revestiment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva col·locació. En cas de rotllos de moqueta tibats per adhesió, es col·locarà la banda adhesiva sobre la pasta d'allisat i al llarg del perímetre del sòl a revestir. Toleràncies d'execució: Planor: ± 4 mm/2 m. Tensada: La moqueta ha d'estar col·locada tibada, ha d'anar clavada en tot el perímetre del local i ha de formar una superfície plana i llisa, de textura uniforme. Les tires de la moqueta s'han de col·locar en sentit perpendicular al feltre de suport i s'han d'unir pel dors amb cinta termoadhesiva. S'han de col·locar llates d'empostissar de fusta, en el perímetre, per a clavar la moqueta. L'operació de tibar s'ha de començar pels paraments verticals i s'ha de fer amb mordasses especials. En cas de rotllos de moqueta tibats per llates aquests es rebran en tot el perímetre del local al morter de ciment, deixant un marge amb el parament. La pasta d'allisat quedarà anivellada amb la llata. Toleràncies d'execució. Planor: ± 5 mm/2 m. Horitzontalitat: Pendent ≤ 0,5%. Ajustada a un bastiment. El bastiment col·locat ha de quedar totalment recolzat sobre el suport. La part superior del bastiment ha d'estar en el mateix pla que el

paviment perimetral. El revestiment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. El suport ha de ser sec i net, i ha de complir les condicions de planor i nivell que s'exigeixin al revestiment acabat. El suport ha de tenir un grau d'humitat ≤ 2,5%. Control i acceptació Una comprovació cada 200 m². Interiors, una cada 4 habitatges. Comprovar que el suport està sec, net i anivellat, el gruix de la capa d'allisat. La planor amb regla de 2 m, l’aplicació de l'adhesiu, assecat i celles. Amidament i abonament m² de superfície de paviment totalment executat. Inclosos tots els treballs, eliminació de restes i neteja. 2 PER PECES Revestiment per a acabats de sòls i graons d'escales interiors i exteriors, amb peces de pedra natural o artificial, ceràmiques o de fusta, rebudes al suport mitjançant material d’unió, podent rebre diferents tipus d'acabat. 1 Fustes Revestiment per a acabats de sòls, amb peces de fusta natural o artificial, col·locat al suport clavat sobre llates o flotant. Clavat sobre llates. Paviment format per posts encadellats de fusta col·locats clavats sobre enllatat. Flotants. Paviment de posts encadellats, de fusta massissa, o multicapes amb acabats de fusta o materials sintètics, col·locats sense adherir sobre una làmina separadora d'escuma de polietilè. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. RD 314/2006. CTE-SU 1, Seguretat enfront al risc de caigudes; en relació a lliscament de terres i discontinuïtats en el paviment; CTE-HR, Protecció enfront del soroll. Codi d’Accessibilitat de Catalunya. Llei 20/1991. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE 56810:2002 Suelos de madera. Colocación. Especificaciones. Components Clavat sobre llates. Llates, llistons i peces de parquet. Flotants. Làmina separadora i encadellats de fusta massissa, multicapa o sintètica. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels elements que composen el terra de fusta. Execució. Condicions prèvies Clavat sobre llates. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament i col·locació de les peces de parquet i posterior reblert dels junts. La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 15°C i 20°C.El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. Les condicions del local per a la col·locació del parquet han de ser: Humitat relativa de l'aire: Zones de litoral: < 70% Zones d'interior peninsular < 60%; Humitat de les llates ≤ 18%; Humitat del morter de subjecció de les llates ≤2,5%. El suport ha de ser net. Les llates han de complir les condicions de planor i de nivell que s'exigeixen al paviment acabat. Les posts han d'estar recolzades com a mínim en dues llates d'empostissar, han d'anar clavades sobre la llata amb puntes col·locades a 45° a la llengüeta de l'encadellat i han de penetrar dins de la llata un mínim de 20 mm. Un cop acabada la col·locació s'ha de polir i planejar el parquet per a aplicar després el tractament d'acabat superficial. Aquestes operacions no estan incloses en aquesta unitat d'obra. Flotants. Preparació i comprovació de la superfície d'assentament; col·locació de la làmina d'escuma de polietilè; col·locació dels posts, encolats entre si o amb junt a pressió; col·locació dels junts d'expansió; neteja del paviment acabat i eliminació de les falques perimetrals. La col·locació s'ha de realitzar a temperatura ambient, entre 10°C i 30°C. Les condicions del local per a la col·locació del parquet han de ser: Humitat relativa de l'aire: Zones de litoral < 70%, zones d'interior peninsular < 60%; humitat del suport ≤2,5%. El suport ha de ser net i ha de complir les condicions de planor i de nivell que s'exigeixen al paviment acabat. El paviment s'ha de col·locar quan el local estigui acabat i envidrat. La làmina separadora, s'ha de col·locar en sentit perpendicular a la direcció de les posts. Si els disseny de l'encaix encadellat del post no està garantit pel fabricant per a fer unions sense encolar, cal que aquestes unions s'encolin. La cola s'ha d'estendre únicament a una de les cares, sense omplir la ranura. Si s'han d'encolar els posts, s'ha de fer en tot el seu perímetre. L'adhesiu ha de ser de classe D2 segons UNE-EN 204. Fases d’execució Clavat sobre llates. El paviment no ha de tenir junts escantonats, puntes vistes ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver ressalts entre els llistons d'empostissar. Els llistons d'empostissar han d'estar clavats sòlidament a les llates de suport i han de formar una superfície plana i llisa de textura uniforme. S'han de respectar els junts propis del suport. Les peces s'han de col·locar a tocar. Cada post ha d'estar recolzat en dos llates com a mínim, excepte els remats perimetrals. L'espai entre el paviment i els paraments verticals ha d'estar buit i quedar cobert pel sòcol. Llargària dels posts: ≥ 40 cm Decalatge entre junts posts (col·locació junt irregular): ≥2 x ample post. Junt perimetral: 15% A (A= mida del parquet en sentit perpendicular als posts)Junts entre posts- Amplada mitja: ≤2% ample post- Amplada màxima: 3 mm. Toleràncies d'execució. Nivell (mesurat amb regla de 2 m): ± 5%. Planor local (mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm distància entre el parquet i els paraments verticals: + 4 mm alineació entre peces: parquet de posts junt espiga: ≤2mm/2m.Parquet de posts junt regular: extrems de posts alternatius: 3 mm. Extrem post a centre post contigu: 3 mm Flotants. El paviment acabat ha de formar una superfície plana, llisa, horitzontal, de textura uniforme. En el paviment no hi ha d'haver junts escantonats, taques d'adhesiu ni d'altres defectes superficials. No hi ha d'haver bosses ni ressalts entre les peces. S'han de respectar els junts propis del suport. Als recintes amb la mida perpendicular al llarg dels posts mes gran a 8 m, s'han de col·locar junts d'expansió. Els junts d'expansió han de ser paral·lels a la direcció dels posts. Han d'estar situats als canvis de dimensió del recinte, com als passos de porta, etc... Si el recinte té unes mides sense interrupcions mes grans a 12 m, s'han de fer junts d'expansió perpendiculars als posts o sobre dimensionar el junt perimetral. Els posts han d'estar col·locats a trencajunts, amb una separació mínima entre junts de 30 cm, o el doble del ample del post. Gruix làmina escuma polietilè: ≥ 2 mm. Distància dels posts perimetrals als paraments: ≥12 mm, > 0,15%. Amplada del local. Llargària mínima dels posts retallats en trams centrals: ≥ 3 x ample post Amplada junt expansió: ≥ 10 mm. Toleràncies d'execució. Nivell (mesurat amb regla de 2 m): ± 5%. Planor general (mesurada amb regla de 2 m): ± 5 mm. Planor local (mesurada amb regla de 20 cm): ± 1 mm. Distància entre el parquet i els paraments verticals: + 4 mm. Control i acceptació

Amb la finalitat de limitar el risc de lliscament, els paviments dels edificis o zones d'ús Sanitari, Docent, Comercial, Administratiu, Aparcament i Pública Concurrència, excloses les zones d'ús restringit, tindran una classe adequada conforme al CTE DB SU 1. El valor de resistència al lliscament Rd es determina mitjançant l'assaig del pèndol descrit en l'Annex A de la norma UNE-ENV/ 12633:2003 emprant l'escala C en provetes sense desgast accelerat. La mostra seleccionada serà representativa de les condicions més desfavorables de lliscament. Aquesta classe es mantindrà durant la vida útil del paviment. Amidament i abonament Clavat sobre llates m² de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: Obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; Obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. No s'inclou dins d'aquets criteris l'enllatat sobre el que han d'anar clavats els llistons del parquet. Flotants m² de superfície amidada segons les especificacions del projecte, amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents: Obertures d'1,00 m², com a màxim, no es dedueixen; Obertures de més d'1,00 m², es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de material diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. SUBSISTEMA CEL RAS Parament horitzontal col·locat sota del forjat, subjecte mitjançant estructura vista o no, amb la finalitat de reduir l’alçada d’un local, i/o augmentar l’aïllament acústic i tèrmic, i ocultar possibles instal·lacions o parts de l’estructura. El cel ras pot estar format per: plaques d'escaiola, plaques de fibres minerals o vegetals, plaques de guix laminat, plaques metàl·liques o lamel·les de PVC o metàl·liques. Els tipus de cel ras poden ser: per a revestir amb sistema fix, de cara vista amb sistema fix, de cara vista amb sistema desmuntable amb entramat vist, de cara vista amb sistema desmuntable amb entramat ocult. Normes d’aplicació Requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges i de la cèdula d’habitabilitat. D 259/2003. Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SI, Documents Bàsics Seguretat contra incendis. CTE-DB HR, Documents Bàsics Protecció enfront al soroll. Yesos y escayolas para la construcción y Especificaciones técnicas de los prefabricados de yesos y escayolas. R.D 1312/1986. Condicions acústiques. NBE-CA-88. (BOE 8.10.1988) UNE UNE-EN ISO 140-4: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo entre locales. UNE-EN ISO 140-5: Medición in situ del aislamiento acústico al ruido aéreo de elementos de fachadas y de fachadas. UNE-EN ISO 140-7: Medición del aislamiento acústico en los edificios y de los elementos de construcción. Parte 7: Medición in situ del aislamiento acústico de suelos al ruido de impactos UNE-EN ISO 717: Evaluación del aislamiento acústico en los edificios y los elementos de construcción UNE-EN ISO 717-1: Aislamiento a ruido aéreo. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. UNE-EN ISO 717-2: Aislamiento al ruido de impactos. Para el cálculo del valor global de aislamiento y los términos de adaptación al espectro. Components Plaques, estructura d’armat de plaques per cel ras continu, sistemes de fixació, material per a reomplir les juntes entre planxes per a cel ras continu, estructura oculta travada per a cel ras amb plaques i Elements decoratius com ara motllures. Característiques tècniques mínimes Plaques. Panell d'escaiola, acabat: amb: cara exterior llisa o en relleu, amb/sense fissurat i/o material acústic incorporat, etc... Les plaques d'escaiola no tindran una humitat superior al 10% en pes, en el moment de la seva col·locació. Panells metàl·lics. De xapa d'alumini, (gruix mínim de xapa 0,30 mm, gruix mínim de l’anoditzat, 15 micres), de xapa d'acer zincat, lacat, etc... amb acabat perforat, llis o en reixeta, amb o sense material absorbent acústic incorporat. Placa rígida de conglomerat de llana mineral o altre material absorbent acústic. Plaques de cartró-guix amb/sense cara vista revestida per làmina vinílica. Placa de fibres vegetals unides per un conglomerant, serà incombustible i estarà tractada contra la podriduda i els insectes. Panells de tauler contraxapat. Lamel·les de fusta, alumini, etc... Estructura d'armat de plaques per a sostres continus. Estructura de perfils d'acer galvanitzat o alumini amb acabat anoditzat (gruix mínim 10 micres), longitudinals i transversals. Sistema de fixació. Element de suspensió, mitjançant vareta roscada d'acer galvanitzat amb ganxo tancat en ambdós extrems, perfils metàl·lics, galvanitzacions, tirants de reglatge ràpid, etc... en cas que l'element de suspensió siguin canyes, aquestes es fixaran mitjançant pasta d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques. L’element de fixació al forjat, si és de formigó, podrà ser mitjançant clau d'acer galvanitzat fixat mitjançant tir de pistola i ganxo amb rosca, si són blocs d’entrebigat, podrà ser mitjançant tac de material sintètic i dolla roscada d'acer galvanitzat, si són biguetes, podrà ser mitjançant abraçadora de xapa galvanitzada. Element de fixació a placa. Per a sostres continus podrà ser mitjançant filferro d'acer recuit i galvanització, paletada d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques, perfils laminats ancorats al forjat, amb o sense perfileria secundària de suspensió, i caragolam per a la subjecció de les plaques, etc,... Per a sostres registrables, podrà ser mitjançant perfil en T d'alumini o xapa d'acer galvanitzada, perfil en O amb pinça a pressió, etc..., podent quedar vist o ocult. Material de reomlert de juntes entre planxes per a sostres continus. Podrà ser de pasta d'escaiola. Escaiola. Complirà les especificacions recollides en el Plec general de condicions per a la recepció de guixos i escaioles RY-85 . Aigua. S'admetran totes les aigües potables i les tradicionalment emprades. Estructura oculta de travada de les plaques: podrà ser mitjançant varetes roscades, perfils en T d'alumini o xapa d'acer galvanitzat amb creuetes de travada en les trobades, etc... La rematada perimetral, podrà ser mitjançant perfil angular d'alumini o xapa d'acer galvanitzada. Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig en cada un dels següents capítols: Plaques d'escaiola, Guixos, Escaioles i Perfils d'alumini anoditzat. Execució Condicions prèvies L'apilament dels materials haurà de fer-se a cobert, protegint-los de la intempèrie. Les plaques es traslladaran en vertical o de cantell, evitant-ne la manipulació horitzontal. Per a col·locar les plaques caldrà realitzar ajustaments previs a la seva col·locació, evitant forçar-les perquè encaixin en el seu lloc. S'hauran disposat, fixat i acabat totes les instal·lacions situades sota forjat; les instal·lacions que hagin de

quedar ocultes haurien de sotmetre's prèviament a les proves necessàries per al seu correcte funcionament. Preferiblement s'hauran realitzat les particions, la fusteria de buits exteriors i caixes de persianes estaran col·locades i preferiblement envidriades, abans de començar la col·locació del cel ras. S'evitaran els contactes bimetàl·lics: Zinc amb acer, coure, plom o acer inoxidable; Alumini amb plom o coure; Acer dolç amb plom, coure o acer inoxidable; Plom amb coure o acer inoxidable; Coure amb acer inoxidable. S'hauran obtingut els nivells en tots els locals objecte d'actuació, marcant-se de forma indeleble tots els paraments i elements singulars i/o sobresortints dels mateixos, tals com pilars, marcs, etc... D'aquesta manera s'haurà triat l'altura del cel ras tenint en compte que, com a mínim, aquesta serà de 10 cm. Fases d’execució Replanteig del nivell del cel ras. Fixació dels tirants de filferro al sostre. Col·locació de les plaques. Segellat dels junts. Sistema fix i entramat de perfils. Replanteig dels eixos de la trama de perfils. Col·locació i suspensió dels perfils de la trama. Col·locació de les plaques. Sistema desmuntable i suspensió amb barra roscada. Replanteig dels eixos de la trama de perfils. Col·locació dels perfils perimetrals, entrega als paraments i suspensió de la resta de perfils de la trama. Col·locació de les plaques. Sostres continus. Es disposaran un mínim de 3 elements de suspensió, no alineats i uniformement repartits per metre quadrat. La col·locació de les planxes es realitzarà disposant-les sobre llistons de pam que permetin la seva anivellació, col·locant les unions de les planxes longitudinalment en el sentit de la llum rasant, i les unions transversals alternades, quan es tracti de plaques d'escaiola. En cas de fixacions metàl·liques i varetes suspensores, aquestes es disposaran verticals i el lligat es realitzarà amb doble filferro de diàmetre mínim 0,70 mm. Quan es tracti d'un sistema industrialitzat, es disposarà l'estructura subjectant ancorada al forjat i cargolada a la perfilaria secundària (si n'hi ha), així com la perimetral. Les plaques es cargolaran perpendicularment a la perfileria i alternades. En cas de fixació amb canyes, aquestes es rebran amb pasta d'escaiola de 80l d'aigua per 100kg d'escaiola i fibres vegetals o sintètiques. Aquestes fixacions podran disposar-se en qualsevol adreça. Les planxes perimetrals estaran separades 5 mm dels paraments verticals. Les juntes de dilatació es disposaran cada 10 m i es formaran amb un tros de planxa rebuda amb pasta d'escaiola a un dels costats i lliure en l'altre. Sostres registrables. Les varetes roscades que s'usin com a element de suspensió, s'uniran per l'extrem superior a la fixació i per l'extrem inferior al perfil de l'entramat, mitjançant maniguet o rosca. Les varetes roscades que s'usin com a elements de travada, es col·locaran entre dos perfils de l'entramat, mitjançant maniguet. La distància entre varetes roscades, no serà superior a 120 cm. Els perfils que formen l'entramat i els perfils de rematada es situaran convenientment anivellats, a les distàncies que determinin les dimensions de les plaques i a l'altura prevista en tot el perímetre. La subjecció dels perfils de rematada es realitzarà mitjançant tacs i cargols de cap pla, distanciats un màxim de 50 cm entre si. La col·locació de les plaques s'iniciarà pel perímetre, donant a l'angle de xapa i sobre els perfils de l'entramat. La col·locació de les plaques acústiques metàl·liques, s'iniciarà pel perímetre transversalment al perfil o, donant suport per un extrem a l'element de rematada i fixada al perfil o mitjançant pinces, la suspensió es reforçarà amb un cargol de cap pla del mateix material que les plaques. Control i acceptació El reomplert d'unions entre planxes, s'efectuarà amb fibres vegetals o sintètiques i pasta d'escaiola, en la proporció de 80l d'aigua per cada 100kg d'escaiola, i s'acabaran interiorment amb pasta d'escaiola en una proporció de 100l d'aigua per cada 100kg d'escaiola. El fals sostre quedarà net, amb la seva superfície plana i al nivell previst. El conjunt quedarà estable i indeformable. Abans de realitzar qualsevol tipus de treballs en el fals sostre, s'esperarà almenys 24 hores. Per a la col·locació de lluminàries, o qualsevol altre element, es respectarà la modulació de les plaques, suspensions i travada. El fals sostre quedarà net, amb la seva superfície plana i al nivell previst. El conjunt quedarà estable i indeformable. Amidament i abonament m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, obertures ≤ 1 m2, no es dedueixen; obertures > 1 m2; es dedueix el 100%. Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. SUBSISTEMA REVESTIMENTS 1 PINTATS Revestiment continu amb pintures i vernissos de paraments i elements d'estructura, fusteria, serralleria i instal·lacions, amb preparació prèvia de la superfície, situats tant a l'interior com a l'exterior, que serveixen com element decoratiu o protector. Normes d’aplicació Codi Tècnic de l’Edificació. CTE-DB SE-A, Documents Bàsics Seguretat Estructural, Acer, Pintat estructures d’acer. Components Emprimació, pintures, vernissos i additius en obra. Característiques tècniques mínimes Emprimació. Preparació de la superfície a pintar, podrà ser: emprimació anticorrosiva, emprimació per a galvanitzacions i metalls no ferris, emprimació per a fusta o tapaporus, emprimació segelladora per a guix i ciment, etc... Pintures i vernissos. Constituiran mà de fons o d'acabat de la superfície a revestir. Mitjà de dissolució, aigua (és el cas de la pintura al tremp, pintura a la calç, pintura al silicat, pintura al ciment, pintura plàstica, etc...); mitjà de dissolució, dissolvent orgànic (és el cas de la pintura a l'oli, pintura a l'esmalt, pintura martelè, laca nitrocel·lulòsica, pintura de vernís per a interiors, pintura de resina vinílica, vernissos, pintures bituminosses, intumescents i ignífugues, etc...). Aglutinants com cues cel·lulòsiques, calç apagada, silicat de sosa, ciment blanc, resines sintètiques, etc...). Additius: Acceleradors d'assecat, matissadors de lluentor, dissolvents, colorants, tints, pigments, etc... Control i acceptació Es realitzaran les comprovacions corresponents d’identificació i assaig del següent capítol: Pintura. Els materials i equips d'origen industrial, hauran de complir les condicions funcionals i de qualitat que es fixen en les corresponents normes i disposicions vigents relatives a fabricació i control industrial. Quan el material o equip arribi a obra amb certificat d'origen industrial que acrediti el compliment d'aquestes condicions, normes o disposicions, la seva recepció es realitzarà comprovant, únicament, les seves característiques aparents. Execució Condicions prèvies L'aplicació es realitzarà segons les indicacions del fabricant i l'acabat requerit. La superfície d'aplicació estarà anivellada i uniforme. La temperatura ambienti no serà major de 28 ºC a l'ombra ni menor de 12 ºC durant l'aplicació del revestiment. L’assolellament no incidirà directament sobre el pla d'aplicació. En temps plujós se suspendrà l'aplicació en paraments no protegits. Temps d'assecat especificats pel

fabricant. S’evitaran, en les zones pròximes als paraments en període d'assecat, la manipulació i treball amb elements que desprenguin pols o deixin partícules en suspensió. Estaran col.locats els marcs de portes i finestres, canalitzacions, instal·lacions, baixants, etc... I es protegiran abans d’iniciar el pintat. Superfícies de guix, ciment, ram de paleta i derivats. S'eliminaran les eflorescències salines i l'alcalinitat amb tractament químic; s’eliminaran les taques superficials produïdes per floridura i es desinfectarà amb fungicides. Les taques d'humitats internes que duguin dissoltes sals de ferro, s'aïllaran amb productes adequats. En cas de pintura ciment, s'humitejarà totalment el suport. Superfícies de fusta. En cas d'estar afectada de fongs o insectes es tractarà amb productes fungicides, es substituiran els nusos mal adherits. Es realitzarà una neteja general de la superfície i es comprovarà el contingut d'humitat. Se segellaran els nusos mitjançant goma laca, assegurant-se que hagi penetrat en els buits dels mateixos i s'escataran les superfícies. Superfícies metàl·liques. Es realitzarà una neteja general de la superfície. Si es tracta de ferro es realitzarà un rascat d'òxids mitjançant raspall metàl·lic, seguit d'una neteja manual acurada de la superfície. S'aplicarà un producte que desgreixi a fons de la superfície. Fases d’execució Pintura al tremp. S'aplicarà una mà de fons amb tremp diluït, fins a la impregnació dels porus del maó, guix o ciment i una mà d'acabat. Pintura a la calç. S'aplicarà una mà de fons amb pintura a la calç diluïda, fins a la impregnació dels porus del maó o ciment i dues mans d'acabat. Pintura al silicat. S'aplicarà una mà de fons i altra d'acabat. Pintura al ciment. Dues capes espaiades en mes de 24 hores. Pintura plàstica, acrílica, vinílica. Si és sobre maó, guix o ciment, s'aplicarà una mà d’emprimació selladora i dues mans d'acabat; si és sobre fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació tapaporus, posterior escatat i dues mans d'acabat. Pintura a l'oli. S'aplicarà una mà d’emprimació amb brotxa i altra d'acabat, espaiant-les un temps entre 24 i 48 hores. Pintura a l'esmalt. Prèvia emprimació del suport s'aplicarà una mà de fons amb la mateixa pintura diluïda en cas que el suport sigui guix, ciment o fusta, o dues mans d'acabat en cas de superfícies metàl·liques. Pintura martelè. S'aplicarà una mà d’emprimació anticorrosiva i una mà d'acabat a pistola. Laca nitrocel·lulòsica. En cas que el suport sigui fusta, s'aplicarà una mà d’emprimació no grassa i en cas de superfícies metàl·liques, una mà d’emprimació antioxidant; a continuació, s'aplicaran dues mans d'acabat a pistola. Vernís hidròfug de silicona. Una vegada net el suport, s'aplicarà el nombre de mans. Vernís gras o sintètic. Es donarà una mà de fons amb vernís diluït i després d'un escatat fi del suport, s'aplicaran dues mans d'acabat. Control i acceptació Comprovació exterior, una cada 300 m². Comprovació interior, una cada 4 habitatges o equivalent. Fusta: humitat, segons exposició (exterior o interior) i nusos. Maó, guix o ciment: humitat inferior al 7 % i absència de pols, taques o eflorescències. Ferro i acer: neteja de brutícia i òxid. Galvanització i materials no ferris: neteja de brutícia i desgreixat de la superfície. Preparació del suport: emprimació selladora, anticorrosiva, etc... Pintat: nombre de mans. Aspecte i color, escrostonament, falta d'uniformitat, etc... Amidament i abonament m² de superfície de revestiment continu amb pintura o vernís, fins i tot preparació del suport i de la pintura, mà de fons i mà/s d'acabat totalment acabat, i neteja final. Mont-roig del Camp, febrer de 2015 L’arquitecte municipal Josep M. Castells Cabré





EXP. 008/2013-2

COMPLIMENT D’ALTRES REGLAMENTS I DISPOSICIONS



DECRET 135/1995 – ACCESSIBILITAT A L’EDIFICACIÓ – ÚS PÚBLIC

El Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat, es va aprovar com a refosa de totes les normes dictades en matèria d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i a la vegada, com a desplegament reglamentari de la Llei 20/1991, de 25 de novembre. L’edificació sobre la que s’actua és de construcció anterior a aquesta normativa. Tanmateix en aquest projecte es modifica la distribució i característiques de la zona de sanitaris del pavelló, i en la nova proposta es dóna compliment a la normativa d’accessibilitat vigent. En aquest sentit es crea una nova peça, destinada a serveis per a minusvàlids, que compleix les distàncies i separacions requerides. Tot i que no és objecte estricte del projecte, no és necessari actuar en els accessos generals del pavelló, ja que es troben pràcticament a la mateixa cota que el vial exterior des del qual s’hi accedeix.

Obra:Situació:Municipi :

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002grava i sorra compacta 0,00 0,00

grava i sorra solta 0,00 0,00argiles 0,00 0,00

terra vegetal 15,47 9,10pedraplè 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00altres 0,00 0,00

totals d'excavació 15,47 t 9,10 m3

no no

Codificació res Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparent

Ordre MAM/304/20 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 170102 0,542 0,00 0,512 0,00

formigó 170101 0,084 0,00 0,062 0,00

petris 170107 0,052 0,00 0,082 0,00

metalls 170407 0,004 0,00 0,0009 0,00

fustes 170201 0,023 0,00 0,0663 0,00

vidre 170202 0,0006 0,00 0,004 0,00

plàstics 170203 0,004 0,00 0,004 0,00

guixos 170802 0,027 2,42 0,004 0,00

betums 170302 0,009 0,00 0,0012 0,00

fibrociment 170605 0,01 0,00 0,018 0,00

……… - 0,00 - 0,00

................. 0,00 0,00 0,00 0,00

.................. 0,00 0,00 0,00 0,00

0,7556 2,415 t 0,7544 0,00 m3

Codificació res Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparentOrdre MAM/304/20 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,05 52,819 0,045 49,11

obra de fàbrica 170102 0,015 22,530 0,018 25,03formigó 170101 0,032 22,425 0,0244 16,02

petris 170107 0,002 4,834 0,0018 7,26guixos 170802 0,003927 2,415 0,00972 0,00altres 0,001 0,615 0,0013 0,80

embalatges 0,038 2,624 0,08 17,55

fustes 170201 0,0285 0,742 0,067 2,77plàstics 170203 0,00608 0,972 0,008 6,37

paper i cartró 170904 0,00304 0,510 0,004 7,31metalls 170407 0,00038 0,400 0,001 1,11

totals de construcció 55,443 t 66,65 m3

- altres

---

1 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a f

ebre

r de

2011

. V4

( F

ont:

Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC )

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o enuna altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seunou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistirterres reutilitzades i terres portades a abocador

totals d'enderroc

és residu

DECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc codificació

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroctipus

quantitats

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcció que contenen amiantResidus que contenen hidrocarburs

especificarespecificar -

abocador

Residus d'enderroc

C. Aureli M. EscarréMont-roig del camp

si

Comarca : Baix Camp

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

Reparació i millora del Pavelló Mont-roig del Camp

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residureutilització

mateixa obra altra obra

Residus de construcció

-Terres contaminadesResidus que contenen PCB

-

especificarespecificar -

------

sisisi---

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 0,00 t 0,00 m3

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%) a altra autoritzada

terra vegetal 10,92graves/ sorres/ pedraplè 0argiles 0altres 0terres contaminades 0

Total 10,92

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 22,43Maons, teules i ceràmics 40 22,53Metalls 2 0,40Fusta 1 0,74Vidres 1 0,00Plàstics 0,50 0,51Paper i cartró 0,50 0,51Especials* inapreciable inapreciable

projecte*Contenidor per Formigó no no

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes no noContenidor per Plàstics si si

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartró si siContenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu esp si si

0,00 10,920,00

2 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

febr

er d

e 20

11. V

4 (

Fon

t: G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

)

0,000,000,000,00

0,00

0,000,00

(m3)10,920,00

0,000,00

a la mateixa obra

Terres

reutilizació

GESTIÓ (obra)

R.D. 105/2008

0,000,00

si especial* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materialsque hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus al'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

si no especialsi no especial

no no especialno no especial

no inertno no especial

no inert

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

tipus de residucal separar

4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

fusta en bigues reutilitzables

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

6.-

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.-

gestió dins obra

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

MINIMITZACIÓ

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

5.-

5.-6.-

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

minimitzacióESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorarla gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

Terres per a l'abocador

-

-

si

tipus de residuTerres, enderrocs i runes const.

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :

12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

RESIDU Volum

Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m3 5,00 €/m3 5,00 €/m3 70,00 €/m3

Terres 10,92

Terres contaminades 0,00 0,00

runa bruta

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 21,63 324,42

Maons i ceràmics 33,79 506,87

Petris barrejats 9,80 146,95

Metalls 1,49 22,42

Fusta 3,74 56,04

Vidres 0,00 0,00

Plàstics 8,59 -

Paper i cartró 9,86 -

Guixos i no especials 1,08 16,19

Altres 0,00 -

Perillosos Especials 0,00

1.072,89

Elements Auxiliars0,000,000,000,000,000,00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

m3

euros

Classificació

0,00 - -

- 48,98

- 18,68 -

-

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

PRESSUPOST

3 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

)

-

-

-

0,00

-

-

- 108,14

98,38

Valoritzador / Abocador

-

0,00

runa neta

7,47 -

168,96 -

-

Costos*Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correctagestió*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

Transport

1236,11 100,00

43772 BOTARELL

-

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials**: num. transports a 200 €/ transport

MEDITERRANEO, S.A.

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu (decret 161/2001)gestor adreça codi del gestor

PARC.8 I 35

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

CUARCITAS DEL POL. IND. 2 PARATGE MAS D'EN GIOL, E-904.05

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

Compactadores

103,12 42,97 34,37

-

118,36 49,32 39,45

- 5,40

221,48 549,91 172,20

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, gestió fora obra

pressupost

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus lesrealitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Matxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematge

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.)

2.016,48

El volum dels residus és de : 85,22

El pressupost de la gestió de residus és de : 2.016,48

unitats -

unitats 1

unitats -

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàsticsunitats - unitats -

--

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :

Casetes d'emmagatzematge

Compactadores

Matxucadora de petris

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

4 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

)

Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previacord de la direcció facultativa.

Estudi de Seguretat i Salut


Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

Bidó 200 L .Apte per a residus especials

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altresoperacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

documentació gràfica

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

------

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.

5 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

feb

rer 2

011

V4

( F

ont:

Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC )


Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

plec de condicionstècniques

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al

que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i

acceptat per la Propietat.

T 18,56 TT 57,86 T

Càlcul de la fiançaResidus de excavació * 18,56 T 11 euros

Residus de construcció * 57,86 T 11 euros

Residus d'enderroc* 0 T 11 euros

Tones

euros

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)

6 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

febr

er 2

011

V4

( F

ont:

Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC )

FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 161/2001

Percentatge de reducció per minimització

Previsió inicial de l'Estudi

18,56


Total construcció i enderroc (tones)

Total fiança

L'Ajuntament d'/de Mont-roig del camp

euros/T 204,20

Si per les previsions del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :

840,65

euros/T 636,44

PES TOTAL DELS RESIDUS 76

0,00euros/T

%

Previsió final de l'Estudi

0,00

FIANÇA

fiança

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del:

57,86

Total excavació (tones)





EXP. 008/2013-2

INSTRUCCIONS D’ÚS I MANTENIMENT – PLA DE MANTENIMENT

Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: Reparació i millora del Pavelló poliesportiu de Mont-roig del Camp Emplaçament Adreça: c. Aureli M. Escarré Codi Postal: 43300 Municipi: Mont-roig del Camp Urbanització: Parcel·la: Promotor Nom: Ajuntament de Mont-roig del Camp DNI/NIF: P-4309300-D Adreça: Codi Postal: 43300 Municipi: Mont-roig del Camp Autor/s projecte Nom: Josep M. Castells Cabré Nº col.: 24660/3 L’arquitecte:

Signatura/es

Lloc i data: Mont-roig del Camp a febrer de 2015 Visats oficials

Índex

Instruccions d’ús i manteniment Introducció Fonaments Estructura Cobertes Façanes Zones d’ús comú Llocals Instal·lació d'aigua Instal·lació d'electricitat Instal·lació de gas Instal·lació de desguàs Instal·lació de calefacció Instal·lació de climatització Instal·lacions telecomunicacions Instal·lació de porter automàtic Instal·lacions per la recollida i evacuació de residus Instal·lació de protecció conta incendis Instal·lació de ventilació

Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

• La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. • L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial,

funcional i estètic. • Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a

tercers amb la corresponent responsabilitat civil. • La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una

deficiència detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. • Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums

d’energia i de contaminació atmosfèrica. • La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

• Codi Civil. • Codi Civil de Catalunya • Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. • Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. • Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. • Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. • Legislacions sobre els Règims de propietat. • Ordenances municipals. • Reglamentacions tècniques.

Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús: Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: Situació: Serveis sanitaris de pavelló poliesportiu -- Usos subsidiaris: Situació: -- --

Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques. Fonaments – Elements de contenció I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Incidències extraordinàries:

• Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

• Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres.

• Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures adients.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. • Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d’acord amb el grau

de impermeabilització exigit. Estructura I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal

kN/m-(Kg/m) Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 – (200) 2 – (200) –

Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – – A1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 – (400) – –

A Zones residencials

A2 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – –

B Zones administratives Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) –

C1 Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) –


– – 0,8 – (80)

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –


– – 1,6 - (160)

Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700)


– – 1,6 - (160)

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5– (500) 4 – (400)

C

Zones de reunió (llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D)


– – 3 - (300)

Zones comercials D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) – D D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) – Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) –

E Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) F Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de

l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) – G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) – G

Cobertes accessibles exclusives per conservació Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o

sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora ) ......... – 2 – (200)

zones privades 1– (100) – – Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals zones públiques 3 – (300) – – Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ........ – –

Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat) ......... – –

S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.

• S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.


Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de l’estructura. • Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia

estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.). Cobertes I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Tipus de coberta i ús : Situació:

Coberta només accessible per al manteniment Tot el cos del pavelló Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l’estructura.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: - Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en

bon estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals,

xemeneies, etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres).


Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de la coberta.

• Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la impermeabilització.

• Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb paraments verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).

Façanes

I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguin representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

• Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l’edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers.

• Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes.

• Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals,

persianes, entre d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer.


Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques de les façanes. • Revisions de l’estat de conservació dels revestiments. • Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb

fonaments, forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d’altres).

Zones interiors d’ús comú I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: A les zones interiors d’ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l’apartat d’Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les zones d’ús comú no estan permeses les modificacions o la col·locació d’elements aliens que puguin representar l’alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas d’incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d’utilització (caigudes, impactes, enganxades, il·luminació inadequada, entre d’altres). Les zones d’ús comú han d'estar netes, lliures d’objectes que puguin dificultar la correcte circulació i evacuació de l’edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d’altres zones d’accés restringit, s’han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap element aliè. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’ intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o pintures de senyalització horitzontal, s’utilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Els elements de les zones d’ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel seu fabricant. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin

afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques que es donen a continuació i, si s’escau, els protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici:

Accions:

- Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la propietat de l’edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de Bombers.

- Si s'intenta sortir d'un lloc, s’ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir.

- Si la sortida està bloquejada, s’ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s’ha de saltar per la finestra ni despenjar-se per les façanes.

Evacuació:

- Si es troba en el lloc de l’emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada, no s’entretingui i abandoni la zona i, si s’escau, l’edifici tot seguint les instruccions dels responsables de l’evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de la senyalització d’evacuació.

- En el cas d’abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s’entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti de l’edifici.

- No utilitzi mai els ascensors. - Si en el recorregut d’evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes,

retenir la respiració i tancar els ulls tant com es pugui. II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments interiors de les zones d’ús comú.

• Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar periòdicament perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar.

• Les baranes i altres elements metàl·lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin signes d'oxidació.

Instal·lació d'aigua I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de subministrament: Xarxa municipal Situació clau general de l’edifici:

Vestivul Tipus comptadors: Situació: Individual Cambra instal·lacions entrada. Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Els tubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes. A fi d’aconseguir el màxim estalvi d’aigua possible cal:

• Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15 litres d'aigua per aixeta.

• Racionalitzar el consum de l’aigua fent un bon ús d’ella i aprofitant, mantenint i millorant, si s’escau, els mecanismes i sistemes instal·lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels inodors o, si s’escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les instal·lacions comunes d’aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i l’execució d’un instal·lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d’aigües del municipi així ho especifica). Neteja: Si una xarxa d’aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva connexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s’haurà de netejar. Incidències extraordinàries:

• Si es detecten fuites d’aigua a la xarxa comunitària d’aigua s'ha d'avisar ràpidament als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients. Les fuites d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny.

• En cas d’una fuita d’aigua o d' una inundació caldrà: - Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada. - Desconnectar l'electricitat. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local

o zona com a les veïnes. - Fer reparar l'avaria. - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a

tercers. • En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que es

glacin.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa d’aigua tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines. • Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d’aigua i/o els sistemes de

tractament d’aigua es mantindran segons les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant.

• Revisions, neteges i desinfeccions de les instal·lacions d’aigua freda pel consum humà i de l’aigua calenta sanitària.

• Revisions, neteges i desinfeccions de sistemes d’aigua climatitzada amb hidromassatge d’ús col·lectiu (piscines, jacuzzis, banyeres terapèutiques o d’hidromasatge i d’altres).

Instal·lació d'electricitat I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’electricitat s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Situació caixa general de protecció de l’edifici: Cambra d’instal·lacions entrada Tipus comptadors: Situació: Individual Cambra d’instal·lacions entrada Pel correcte funcionament i manteniment de les condicions de seguretat de la instal·lació no es pot consumir una potència elèctrica superior a la contractada. Caldrà doncs considerar la potència de cada aparell instal·lat donada pel fabricant per no sobrepassar – de forma simultània - la potència màxima admesa per la instal·lació. Els armaris o cambres de comptadors d'electricitat no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. En el cas de l’existència a l’edifici d’un Centre de Transformació de l'empresa de subministrament, l’accés al local on estigui ubicat serà exclusiu del personal de la mateixa. El quadre de dispositius de comandament i protecció de l’habitatge, local o zona es composa bàsicament pels dispositius de comandament i protecció següents :

• L'ICP (Interruptor de Control de Potència) és un dispositiu per controlar que la potència realment demandada pel consumidor no sobrepassi la contractada.

• L'IGA (Interruptor General Automàtic) es un mecanisme que permet el seu accionament manual i que està dotat d’elements de protecció contra sobrecàrregues i curtcircuïts.

• L'ID (Interruptor Diferencial) es un dispositiu destinat a la protecció contra contactes indirectes de tots els circuits (protegeix contra les fuites accidentals de corrent): Periòdicament s’ha de comprovar si l’interruptor diferencial desconnecta la instal·lació.

• Cada circuit de la distribució interior té assignat un petit interruptor automàtic o interruptor omnipolar magneto tèrmics que el protegeix contra els curt circuits i les sobrecàrregues.

Per a qualsevol manipulació de la instal·lació es desconnectarà el circuit corresponent. Les males connexions originen sobre-escalfaments o espurnes que poden generar un incendi. La desconnexió d'aparells s'ha de fer estirant de l'endoll, mai del cable. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions elèctriques comunes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat.

A les cambres de bany, vestuaris, etc., s’han de respectar els volums de protecció normatius respecte dutxes i banyeres i no instal·lar ni mecanismes ni d’altres aparells fixos que modifiquin les distàncies mínimes de seguretat. Neteja: Per a la neteja de làmpades i lluminàries es desconnectarà l'interruptor magneto tèrmic del circuit corresponent. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen deficiències en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, làmpades

foses en zones d’ús comú, etc.) s'ha d'avisar als responsables de manteniment per tal de que es facin urgentment les mesures oportunes.

• Cal desconnectar immediatament la instal·lació elèctrica en cas de fuita d'aigua, gas o un altre tipus de combustible.


Els diferents components de xarxa d’electricitat tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors. • Depenent de l’ús i de la potència instal·lada, s’haurà de revisar periòdicament la

instal·lació. Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. Tots els aparells connectats s'han d'utilitzar i revisar periòdicament seguint les instruccions de manteniment facilitades pels fabricants.

Instal·lació de desguàs I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de desguàs s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. L’inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs. En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l’execució d’una empresa especialitzada.

Neteja: Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s’han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. Incidències extraordinàries:

• Si es detecten males olors (que no s’han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

• Quan s’observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d’evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules.

• Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs.


Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió de la instal·lació. • Neteja d’arquetes. • Revisió i neteja d’elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i

bombes d’elevació Instal·lació de calefacció I.- Instruccions d’ús: Condicions d’ús:

-- La instal·lació de calefacció s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de calefacció: Per caldera de gas i aerotermos Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l’ambient a escalfar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva freqüència. Les sales de calderes no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de calefacció comunitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Neteja:

La pols dels radiadors o estufes es netejaran amb aspirador o amb un raspall especial, sempre d’acord amb les instruccions del fabricant. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen fuites d'aigua als aparells o a la xarxa, o altres deficiències en el funcionament de la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació de calefacció tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de les sales de màquines. • Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici.

Instal·lació de climatització I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de climatització s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’han dissenyat les instal·lacions. Tipus de climatització: -- Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l’ambient a climatitzar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva freqüència. No es poden fixar aparells d’aire condicionat a les façanes. Es col·locaran preferentment a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i, si s’escau, comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que es fa càrrec del manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació comunitària de climatització, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Incidències extraordinàries:

• Si s'observen fuites d'aigua als aparells o altres deficiències de funcionaments en la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin urgentment les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació de climatització tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió i neteja de les sales de màquines. • Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici. • Revisions, neteges i desinfeccions dels equips de climatització amb torres de refrigeració,

condensadors evaporatius o, en general, dels equips de la instal·lació que puguin produir aerosols amb l’aigua que utilitzen pel seu funcionament.

Instal·lació de telecomunicacions I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de telecomunicacions s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col·locaran preferent a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Els armaris de les instal·lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la instal·lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment o instal·ladors autoritzats. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes.


Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal·lació amb una empresa especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal·lació i donar resposta d’una manera ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir. A partir del registre d’enllaç situat al punt d’entrada general de l’edifici el manteniment de la instal·lació és a càrrec de la propietat. Abans d’aquest punt el manteniment va a càrrec de l’operadora contractada.

Instal·lació de porter electrònic I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de porter electrònic s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació del porter electrònic, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat del so, en la imatge en cas de video-porter, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, etc.) s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.

II.- Instruccions de manteniment: Caldrà seguir les instruccions d'ús i manteniment de la instal·lació del porter electrònic proporcionades pels seus fabricants o instal·ladors.

Instal·lació de protecció contra incendis I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les instal·lacions i aparells de protecció contra incendis s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Sistema o aparells instal·lats: Situació: Extintors Vestíbul

No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la seva accessibilitat i visibilitat. En els espais d’evacuació no es col·locaran objectes que puguin obstaculitzar la sortida. En cas d’incendi – sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers – es pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l’abast depenent del tipus d’edifici i l’ús previst . Aquests poden ser tant els d’alarma (polsadors d’alarma) com els d’extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d’ús impreses. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries:

• Després d’haver utilitzat els mitjans d’extinció caldrà avisar a l’empresa de manteniment perquè es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu correcte estat.

• En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques donades en el punt 6 “Zones d’ús comú “ i, si s’escau, les dels protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici.


Els diferents components de la instal·lació de protecció contra incendis tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Revisió dels aparells o sistemes instal·lats. En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis comportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de la propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre.

Instal·lació de ventilació I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de ventilació s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Sistema o aparells instal·lats: Situació: Sistema extracció Distribuït en tota la planta

No és permès connectar en els conductes d’admissió o extracció de la instal·lació de ventilació les extraccions de fums d’altres aparells (calderes, cuines, etc.). No es poden tapar les reixetes de ventilació de les portes i finestres. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de ventilació, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador especialitzat.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de la instal·lació de ventilació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

• Neteges i revisions de conductes, aspiradors, extractors i filtres. • Revisió sistemes de comandament i control.

PLA

DE

MA

NTE

NIM

ENT

Gen

eral

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

Fona

men

ts<1

any

cada

an

yca

da 2

a.ca

da 3

a.ca

da 4

a.ca

da 5

a.ca

da

10 a

.ca

da 1

2 a.

Mur

s de

con

tenc

ió p

arci

alm

ent e

stan

csC

ompr

ovac

ió d

el c

orre

cte

func

iona

men

t del

s ca

nals

i ba

ixan

ts d

'eva

cuac

ióC

(1)

.- H

S 1

Cap

6.1

Com

prov

ació

de

l'est

at d

e le

s ob

ertu

res

de v

entil

ació

de

la c

ambr

aC

.- H

S 1

Cap

6.1

Mur

s es

tanc

sC

ompr

ovac

ió d

e l'e

stat

de

la im

perm

eabi

litza

ció

inte

rior

C.-

HS

1 C

ap 6

.1

Estr

uctu

ra<1

any

cada

an

yca

da 2

a.ca

da 3

a.ca

da 4

a.ca

da 5

a.ca

da

10 a

.ca

da 1

2 a.

Insp

ecci

ó ge

nera

l de

l'est

ruct

ura

TCR

evis

ió g

ener

al d

els

elem

ents

que

pro

tege

ixen

l'es

truct

ura

CR

epos

ició

pin

tura

de

prot

ecci

ó so

bre

form

igó

estru

ctur

al v

ist

CR

epos

ició

pin

tura

de

prot

ecci

ó so

bre

acer

est

ruct

ural

vis

tC

Fàbr

ica

Rev

isió

del

s tra

ctam

ents

de

prot

ecci

ó de

la fà

bric

a ar

mad

aC

(SE

-F, 9

.7)

Fust

aR

epos

ició

pro

tecc

ió e

lem

ents

de

fust

a se

gons

fabr

ican

t.-

SE

-M, 3

.2.2

Con

tact

e am

b el

terr

eny

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

Sol

ers

o so

stre

s sa

nita

ris c

ompr

ovac

ió a

bsèn

cia

de fi

ltrac

ions

per

fiss

ures

o e

sque

rdes

.C

(2)

.- H

S 1

Cap

6.1

Cob

erte

s <1

any

cada

an

yca

da 2

a.ca

da 3

a.ca

da 4

a.ca

da 5

a.ca

da

10 a

.ca

da 1

2 a.

Net

eja

desg

uass

os (c

anal

s, b

uner

es, s

obre

eixi

dors

) i c

ompr

ovac

ió d

el s

eu c

orre

cte

func

iona

men

t C

(1)

.- H

S 1

Cap

6.1

Com

prov

ació

de

l'est

at d

e co

nser

vaci

ó de

la p

rote

cció

o te

ulad

aC

.- H

S 1

Cap

6.1

Com

prov

ació

de

l'est

at d

e co

nser

vaci

ó de

ls p

unts

sin

gula

rs (4

)C

.- H

S 1

Cap

6.1

Cob

erta

tran

sita

ble

Net

eja

bune

res

6 m

C.-

HS

5, 7

.3

Cob

erta

no

trans

itabl

eC

ober

ta p

lana

no

trans

itabl

e: re

col·l

ocac

ió d

e la

gra

vaC

.-

HS

1 C

ap 6

.1

Faça

nes

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

Fulla

prin

cipa

l: co

mpr

ovac

ió a

bsèn

cia

de fi

ssur

es, e

sque

rdes

, plo

mad

es i

altre

s de

form

acio

ns.

C(H

S 1

Cap

6.1

)C

ompr

ovac

ió d

e l'e

stat

de

cons

erva

ció

del r

eves

timen

t: ab

sènc

ia d

e fis

sure

s, d

espr

enim

ents

, hum

itats

i ta

ques

.C

(HS

1 C

ap 6

.1)

Com

prov

ació

de

l'est

at d

e co

nser

vaci

ó de

ls p

unts

sin

gula

rs (5

)C

(HS

1 C

ap 6

.1)

Faça

nes

vent

ilade

s: co

mpr

ovac

ió d

e le

s ju

ntur

es o

de le

s ob

ertu

res

de v

entil

ació

de

la c

ambr

aC

(HS

1 C

ap 6

.1)

Dis

tribu

ció

inte

rior h

abita

tges

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

Zone

s d'

ús c

omú

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

Net

eja

bune

res

loca

ls h

umits

(ter

rass

es c

ober

tes,

ves

tuar

is, a

seos

, dut

xes

bany

s, a

seos

, cui

nes,

etc

.) 6

mC

.-H

S5,

7.3

Pos

ar-h

oa

sane

jam

ent

Elim

inac

ió d

e re

sidu

s<1

any

cada

an

yca

da 2

a.ca

da 3

a.ca

da 4

a.ca

da 5

a.ca

da

10 a

.ca

da 1

2 a.

Mag

atze

m d

e co

nten

idor

sN

etej

a co

nten

idor

s3

dia

C.-H

S 2

, 3.1

.2D

esin

fecc

ió c

onte

nido

rs1,

5 m

C.-H

S 2

, 3.1

.2N

etej

a de

l ter

ra d

el m

agat

zem

1 di

aC

.-HS

2, 3

.1.2

Net

eja

amb

màn

ega

del t

erra

del

mag

atze

m2

set

C.-H

S 2

, 3.1

.2N

etej

a de

les

pare

ts, p

orte

s, fi

nest

res,

etc

.4

set

C.-H

S 2

, 3.1

.2N

etej

a ge

nera

l de

les

pare

ts, s

ostre

s, in

stal

·laci

ons

vinc

ulad

es(il

·lum

inac

ió, v

entil

ació

, etc

)6

mC

.-HS

2, 3

.1.2

Des

infe

cció

, des

inse

ctac

ió i

desr

atitz

ació

del

mag

atze

m1,

5 m

C.-H

S 2

, 3.1

.2

Tras

llat p

er b

aixa

nts

Bai

xant

s pe

r gra

veta

t: R

evis

ió i

repa

raci

ó, s

i s'e

scau

, del

s da

nys

troba

ts.

6 m

C.-H

S 2

, 3.2

.3B

aixa

nts

neum

àtic

s: R

evis

ió i

repa

raci

ó, s

i s'e

scau

, del

s da

nys

troba

ts.

C.-H

S 2

, 3.2

.3B

aixa

nts:

net

eja

de le

s co

mpo

rtes

d'ab

ocam

ent

1 se

tC

/U.-H

S 2

, 3.2

.3R

ecin

te d

'est

ació

de

càrr

ega:

net

eja

del t

erra

1 se

tC

/U.-H

S 2

, 3.2

.3R

ecin

te d

'est

ació

de

càrr

ega:

net

eja

de le

s pa

rets

, por

tes,

fine

stre

s, e

tc.

2 m

C.-H

S 2

, 3.2

.3R

ecin

te d

'est

ació

de

càrr

ega:

Net

eja

gene

ral d

e le

s pa

rets

, sos

tres,

inst

al·la

cion

s vi

ncul

ades

(il·lu

min

ació

, ven

tilac

ió, e

tc)

6 m

C.-H

S 2

, 3.2

.3

Rec

inte

d'e

stac

ió d

e cà

rreg

a: d

esin

fecc

ió, d

esin

sect

ació

i de

srat

itzac

ió

6 m

C.-H

S 2

, 3.2

.3

Inst

al·la

ció

d'ai

gua

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

LEG

ION

EL·

LOS

IS R

.D..

865/

2003

Net

eja

bune

res

de c

ambr

a de

com

ptad

ors

6 m

C.-

HS

5, 7

.3N

etej

a bu

nere

s de

cam

bra

de g

rups

de

pres

sió

6 m

C.-

HS

5, 7

.3N

etej

a bu

nere

s de

cam

bra

de tr

acta

men

t d'a

igüe

s. 6

mC

.- H

S 5

, 7.3

Aig

ua c

alen

ta s

anità

ria. I

nsta

l·lac

ions

am

b po

tènc

ia tè

rmic

a <

70 k

WR

evis

ió in

stal

·laci

ó d'

acor

d am

b le

s in

stru

ccio

ns d

el fa

bric

ant

.- H

S 2

, ITE

08.

1.3

Aig

ua c

alen

ta s

anità

ria (3

) i (7

). In

stal

·laci

ons

amb

potè

ncia

tèrm

ica

> 70

kW

.- H

S 2

, ITE

08.

1.3

Am

idam

ents

indi

cado

rs (c

onsu

ms,

tem

pera

ture

s, p

ress

ions

, etc

.)1

mC

/E.-

HS

2, I

TE 0

8.1.

3A

mid

amen

ts in

dica

dors

(con

sum

s, te

mpe

ratu

res,

pre

ssio

ns, e

tc.).

(8)

15 d

C/E

.- H

S 2

, ITE

08.

1.3

Rev

isio

ns c

ompr

ovac

ions

i ne

tege

s d

els

com

pone

nts

de la

inst

al·la

ció.

6

mE

.- H

S 2

, ITE

08.

1.3

Rev

isió

i ne

teja

de

filtre

s d'

aire

. 1

mE

.- H

S 2

, ITE

08.

1.3

Rev

isió

bom

bes

i ven

tilad

ors.

1

mE

Com

prov

ació

del

tara

t del

s el

emen

ts d

e se

gure

tat.

1 m

EC

ompr

ovac

ió d

e l'e

stan

quita

t del

tanc

amen

t ent

re e

l cre

mad

or i

la c

alde

ra.

1 m

ER

evis

ió s

iste

mes

d'a

cum

ulac

ió A

CS

6 m

E.-

HS

2, I

TE 0

8.1.

3

Inst

al·la

ció

elèc

tric

a<1

any

cada

an

yca

da 2

a.ca

da 3

a.ca

da 4

a.ca

da 5

a.ca

da

10 a

.ca

da 1

2 a.

(PE

ND

EN

T)In

stal

·laci

ó d'

il·lu

min

ació

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

Rep

osic

ió d

e là

mpa

des

( Fon

t dur

ació

hor

es: I

DA

E )

Inca

ndes

cènc

ia e

stàn

dard

( ≅ 1

.000

h )

.- H

E-3

, 5.1

Inca

ndes

cènc

ia h

alòg

ena

( 2.0

00 ÷

5.00

0 h

).-

HE

-3, 5

.1Fl

uore

scèn

cia

( 14.

000 ÷

18.

000

h )

.- H

E-3

, 5.1

Vap

or d

e m

ercu

ri ( ≅

14.

000

h )

.- H

E-3

, 5.1

Hal

ogen

urs

met

àl·li

cs (

6.00

0 ÷ 1

2.00

0 h

).-

HE

-3, 5

.1S

odi a

lta p

ress

ió ( ≅

18.

000

h )

.- H

E-3

, 5.1

Net

eja

de ll

umin

àrie

sLl

umin

àrie

s pr

oteg

ides

.- H

E-3

, 5.1

Llum

inàr

ies

desp

rote

gide

s.-

HE

-3, 5

.1N

etej

a de

la z

ona

il·lu

min

ada

Zone

s d'

ús c

omú

.- H

E-3

, 5.1

Rec

inte

s no

hab

itabl

es.-

HE

-3, 5

.1

Inst

al·la

ció

de g

as<1

any

cada

an

yca

da 2

a.ca

da 3

a.ca

da 4

a.ca

da 5

a.ca

da

10 a

.ca

da 1

2 a.

(PE

ND

EN

T)In

stal

·laci

ó ga

s-oi

l<1

any

cada

an

yca

da 2

a.ca

da 3

a.ca

da 4

a.ca

da 5

a.ca

da

10 a

.ca

da 1

2 a.

(PE

ND

EN

T)In

stal

·laci

ó de

cal

efac

ció

(7) i

(9)

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

Inst

al·la

cion

s am

b po

tènc

ia tè

rmic

a <

70 k

WR

evis

ió in

stal

·laci

ó d'

acor

d am

b le

s in

stru

ccio

ns d

el fa

bric

ant

.- H

E 2

, ITE

08.

1.3

Inst

al·la

cion

s am

b po

tènc

ia tè

rmic

a >

70 k

WM

edic

ions

indi

cado

rs (c

onsu

ms,

tem

pera

ture

s, p

ress

ions

, etc

.)1

mC

/E.-

HE

2, I

TE 0

8.1.

3

Med

icio

ns in

dica

dors

(con

sum

s, te

mpe

ratu

res,

pre

ssio

ns, e

tc.).

(8)

15 d

C/E

.- H

E 2

, ITE

08.

1.3

Rev

isio

ns c

ompr

ovac

ions

i ne

tege

s d

els

com

pone

nts

de la

inst

al·la

ció.

6

mE

.- H

E 2

, ITE

08.

1.3

Rev

isió

i ne

teja

de

filtre

s d'

aire

. 1

mE

.- H

E 2

, ITE

08.

1.3

Rev

isió

bom

bes

i ven

tilad

ors.

1

mE

.- H

E 2

, ITE

08.

1.3

Com

prov

ació

del

tara

t del

s el

emen

ts d

e se

gure

tat.

1 m

E.-

HE

2, I

TE 0

8.1.

3C

ompr

ovac

ió d

e l'e

stan

quita

t del

tanc

amen

t ent

re e

l cre

mad

or i

la c

alde

ra.

1 m

E.-

HE

2, I

TE 0

8.1.

3

Inst

al·la

ció

de c

limat

itzac

ió (7

) i (9

)<1

any

cada

an

yca

da 2

a.ca

da 3

a.ca

da 4

a.ca

da 5

a.ca

da

10 a

.ca

da 1

2 a.

Inst

al·la

cion

s am

b po

tènc

ia tè

rmic

a <

70 k

WR

evis

ió in

stal

·laci

ó d'

acor

d am

b le

s in

stru

ccio

ns d

el fa

bric

ant

.- H

E 2

, ITE

08.

1.3

Inst

al·la

cion

s am

b po

tènc

ia tè

rmic

a >

70 k

W.-

HE

2, I

TE 0

8.1.

3M

edic

ions

indi

cado

rs (c

onsu

ms,

tem

pera

ture

s, p

ress

ions

, etc

.)1

mC

/E.-

HE

2, I

TE 0

8.1.

3M

edic

ions

indi

cado

rs (c

onsu

ms,

tem

pera

ture

s, p

ress

ions

, etc

.). (8

)15

dC

/E.-

HE

2, I

TE 0

8.1.

3R

evis

ions

com

prov

acio

ns i

nete

ges

del

s co

mpo

nent

s de

la in

stal

·laci

ó.

6 m

E.-

HE

2, I

TE 0

8.1.

3R

evis

ió i

nete

ja d

e fil

tres

d'ai

re.

1 m

E.-

HE

2, I

TE 0

8.1.

3R

evis

ió b

ombe

s i v

entil

ador

s.

1 m

EC

ompr

ovac

ió d

el ta

rat d

els

elem

ents

de

segu

reta

t. 1

mE

Com

prov

ació

de

l'est

anqu

itat d

el ta

ncam

ent e

ntre

el c

rem

ador

i la

cal

dera

. 1

mE

Rev

isió

d'a

pare

lls d

'hum

ecta

ció

i ref

reda

men

t eva

pora

tiu.

1 m

E.-

HE

2, I

TE 0

8.1.

3

Inst

al·la

ció

de v

entil

ació

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

Ven

tilac

ió in

terio

rC

ondu

ctes

: net

eja

C.-H

S 3

Cap

7.1

Con

duct

es: c

ompr

ovac

ió d

e l'e

stan

quita

t apa

rent

C.-H

S 3

Cap

7.1

Obe

rture

s: n

etej

aC

.-HS

3 C

ap 7

.1A

spira

dors

híb

rids,

mec

ànic

s i e

xtra

ctor

s: n

etej

aC

.-HS

3 C

ap 7

.1A

spira

dors

híb

rids,

mec

ànic

s i e

xtra

ctor

s: re

visi

ó es

tat d

e fu

ncio

nam

ent

C.-H

S 3

Cap

7.1

Filtr

es: N

etej

a o

subs

tituc

ióC

.-HS

3 C

ap 7

.1Fi

ltres

: Rev

isió

de

l'est

at

6 m

C.-H

S 3

Cap

7.1

Sis

tem

es d

e co

ntro

l: R

evis

ióC

.-HS

3 C

ap 7

.1

Xarx

a de

des

guàs

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

Com

prov

ació

periò

dica

del'e

stan

quita

tge

nera

lde

laxa

rxa

amb

les

seve

spo

ssib

les

fuite

s,l'e

xist

ènci

ad'

olor

si

elm

ante

nim

ent d

e la

rest

a d'

elem

ents

.C

.- H

S 1

Cap

6.1

Sifo

nsN

etej

a po

ts s

ifòni

cs 6

mC

.- H

S 5

, 7.3

Xar

xa d

e co

l·lec

tors

pen

jats

Rev

isió

C.-

HS

5, 7

.4E

lem

ents

de

conn

exió

, arq

uete

sN

etej

a ar

quet

es b

uner

aC

.- H

S 5

, 7.4

Net

eja

arqu

etes

de

peu

de b

aixa

nt (6

)C

.- H

S 5

, 7.5

Net

eja

arqu

etes

de

pas

(6)

C.-

HS

5, 7

.5N

etej

a ar

quet

es s

ifòni

ques

(6)

C.-

HS

5, 7

.5E

lem

ents

esp

ecia

ls d

e co

nnex

ió, s

epar

ador

s de

gre

ixN

etej

a se

para

dors

de

grei

x 6

mC

.- H

S 5

, 7.6

Ele

men

ts e

spec

ials

de

conn

exió

, sep

arad

ors

de fa

ngs

Net

eja

sepa

rado

rs d

e fa

ngs

6 m

C.-

HS

5, 7

.6E

lem

ents

esp

ecia

ls, S

iste

ma

de b

ombe

ig i

elev

ació

Net

eja

pous

i bo

mbe

s d'

elev

ació

C.-

HS

5, 7

.4E

lem

ents

esp

ecia

ls, V

àlvu

les

antir

etor

nN

etej

a và

lvul

es a

ntire

torn

C.-

HS

5, 7

.4X

arxa

dre

natg

e C

ompr

ovac

ió d

e l'e

stat

de

nete

ja

C(2

).-

HS

1C

ap6.

1E

spo

dria

col·l

ocar

aco

ntac

te te

rren

y N

etej

a d'

arqu

etes

C(2

).-

HS

1 C

ap 6

.1C

ompr

ovac

ió d

e le

s bo

mbe

s de

bui

dat

C(2

).-

HS

1 C

ap 6

.1

Inst

al·la

cion

s au

diov

isua

ls<1

any

cada

an

yca

da 2

a.ca

da 3

a.ca

da 4

a.ca

da 5

a.ca

da

10 a

.ca

da 1

2 a.

(PE

ND

EN

T)A

scen

sors

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

(PE

ND

EN

T)

Inst

al·la

ció

de p

rote

cció

con

tra

ince

ndis

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

Ext

into

rsC

ompr

ovac

ió e

stat

3

CE

Ret

imbr

atge

E

ICve

rific

ació

pre

ssió

EB

oque

s d'

ince

ndis

Com

prov

ació

est

at

3C

EE

Pro

va d

e pr

essi

óE

Enl

lum

enat

d'e

mer

gènc

iaR

evis

ióE

Inst

al·la

ció

de d

etec

ció

i ala

rma

Rev

isió

inst

al·la

ció

3C

ER

evis

ió p

olsa

dors

i al

arm

a3

CC

olum

na s

eca

Rev

isió

inst

al·la

ció

6C

Hid

rant

sR

evis

ió in

stal

·laci

ó3

CS

iste

mes

fixe

s d'

extin

ció

Rev

isió

3C

E

Inst

al·la

ció

de p

laqu

es s

olar

s pe

r A.C

.S. (

3)<1

any

cada

an

yca

da 2

a.ca

da 3

a.ca

da 4

a.ca

da 5

a.ca

da

10 a

.ca

da 1

2 a.

Net

eja

capt

ador

s i i

nspe

cció

vis

ual d

els

seus

com

pone

nts

3mC

.- H

E-4

, 4.1

Pur

ga d

el c

ircuï

t prim

ari i

insp

ecci

ó vi

sual

del

s se

us c

ompo

nent

s3m

C.-

HE

-4, 4

.1P

urga

del

dip

òsit

del c

ircuï

t sec

unda

ri i i

nspe

cció

vis

ual d

els

seus

com

pone

nts

3mC

.- H

E-4

, 4.1

Com

prov

ació

de

la te

mpe

ratu

ra d

e l'a

igua

del

circ

uït s

ecun

dari

Dia

riC

.- H

E-4

, 4.1

Rev

isió

gen

eral

per

inst

al·la

cion

s am

b un

a su

perfí

cie

de c

apta

ció

< 20

m2

E.-

HE

-4, 4

.1R

evis

ió g

ener

al p

er in

stal

·laci

ons

amb

una

supe

rfíci

e de

cap

taci

ó >

20m

26m

E.-

HE

-4, 4

.1

Inst

al·la

ció

de p

laqu

es fo

tovo

ltaiq

ues

<1 a

nyca

da

any

cada

2a.

cada

3a.

cada

4a.

cada

5a.

cada

10

a.

cada

12

a.

Net

eja

capt

ador

s i i

nspe

cció

vis

ual d

els

seus

com

pone

nts

3mC

.- H

E-5

, 4.1

Obs

erva

ció

parà

met

res

func

iona

ls (e

nerg

ia, t

ensi

ó, e

tc.)

Dia

riC

.- H

E-5

, 4.1

Rev

isió

gen

eral

de

la in

stal

·laci

ó6m

E.-

HE

-5, 4

.2

(1) S

'hau

rà d

e re

alitz

ar d

espr

és d

'un

xàfe

c im

porta

nt(2

) Es

real

itzar

à ca

da a

ny a

l fin

al d

e l'e

stiu

(3) L

a in

stal

·laci

ó tin

drà

un ll

ibre

de

man

teni

men

t nor

mal

itzat

(4)

Junt

esde

dila

taci

ó,tro

bade

sam

bpa

ram

ents

verti

cals

,bun

eres

oca

nals

,rà

fecs

,so

bree

ixid

ors,

anco

ratg

esd'

elem

ents

,ele

men

tspa

ssan

ts,

ober

ture

si

acce

ssos

,ca

rene

rs,a

igua

fons

ocl

arab

oies

, ent

re d

'altr

es.

(5) J

unte

s de

dila

taci

ó, tr

obad

es a

mb:

fona

men

ts, f

orja

ts, p

ilars

, cam

bres

ven

tilad

es, f

uste

ries,

am

pits

, rem

ats,

anc

orat

ges,

ràfe

cs o

cor

nise

s, e

ntre

d'a

ltres

.(6

) Aba

ns s

i s'a

prec

ien

mal

es o

lors

(7) E

n aq

uelle

s in

stal

·laci

ons

que

disp

osin

d'u

n si

stem

a de

ges

tió in

tel·l

igen

t, le

s m

esur

es p

odra

n ef

ectu

ar-s

e de

s de

l llo

c de

com

anda

men

t cen

tral

(8)

Inst

al·la

cion

sam

bpo

tènc

iatè

rmic

a>

1.00

0kW

.E

naq

uelle

sin

stal

·laci

ons

que

disp

osin

d'un

sist

ema

dege

stió

inte

l·lig

ent,

les

mes

ures

podr

anef

ectu

ar-s

ede

sde

elllo

cde

com

anda

men

tce

ntra

l.

.- S

E 2

.3.3

.- S

E-A

, 13.

2.1

.- S

E-A

, 13.

2.2

.- S

E-A

, 13.

1.1

.- S

E-A

, 13.

1.2

.- S

E-F

, 1.3

.3

.- S

E-F

, 9.1

3

.- S

E-F

, 9.7

i 9

.- H

S 4

, 7.

3.1

.- H

E 4

, 2.

1.5

EIC

- E

mpr

esa

d'in

spec

ció

i con

trol c

once

ssio

nària

de

la G

ener

alita

t de

Cat

alun

yaTC

- Tè

cnic

com

pete

ntU

- U

suar

i

Inst

al·la

ció

d'ai

gua

Les

oper

acio

nsde

man

teni

men

trec

ollir

ande

talla

dam

entl

espr

escr

ipci

ons

cont

ingu

des

enel

R.D

..86

5/20

03,s

obre

crite

rishi

gièn

ic-s

anita

rispe

rla

prev

enci

ói

elco

ntro

lde

lale

gion

el·lo

si,i

parti

cula

rmen

t tot

el r

efer

ent a

l seu

Ann

ex 3

.

Fàbr

ica

C -

Con

stru

ctor

Alp

lade

man

teni

men

tes

dest

acar

àen

lain

spec

ció

calt

enir

espe

cial

aten

ció

enfis

sure

s,hu

mita

ts,r

ebav

esir

esso

rtits

,mov

imen

tsdi

fere

ncia

ls,a

ltera

cion

ssup

erfic

ials

dela

dure

sa,t

extu

rao

colo

ri,

si s

’esc

au, a

sig

nes

de c

orro

sió

de le

s ar

mad

ures

i al

niv

ell d

e ca

rbon

atac

ió d

el m

orte

r.S

i d’a

lgun

com

pone

nt e

s pr

eveu

una

dur

abili

tat m

enor

que

la s

upos

ada

per l

a re

sta

de l’

obra

gro

ssa

s’es

tabl

irà u

n pl

a es

pecí

fic e

n el

pla

de

man

teni

men

t.Q

uan

s’ut

ilitz

inm

ater

ials

que

hagi

nd’

esta

rpro

tegi

ts,d

’aco

rdal

seu

grau

d’ex

posi

ció

sego

nsle

spr

escr

ipci

ons

delc

apíto

l3,s

’est

ablir

àun

prog

ram

aes

pecí

ficpe

rala

revi

sió

dele

ses

men

tade

spr

otec

cion

s

En

el c

as q

ue e

s ne

tegi

n el

s m

urs

de fa

bric

a s'

anal

itzar

à pr

èvia

men

t l'e

fect

e qu

e pu

guin

teni

r els

pro

duct

es a

plic

ats

i, si

s'e

scau

, l'a

fect

ació

sob

re e

ls s

iste

ma

de p

rote

cció

de

les

arm

adur

es.

Des

prés

dela

revi

sió

s’es

tabl

iràla

impo

rtànc

iade

les

alte

raci

ons

dete

ctad

esqu

eaf

ectin

tant

al’e

stab

ilita

tcom

del’a

ptitu

dde

serv

ei,i

esde

term

inar

àel

proc

edim

enta

segu

irja

sigu

iun

anàl

isi

estru

ctur

al, u

na p

ress

a de

mos

tres

i els

ass

aigs

o p

rove

s de

càr

rega

que

sig

uin

prec

isos

, aix

í com

els

càl

culs

opo

rtuns

.

E - E

mpr

esa

espe

cial

itzad

a

Inst

al·la

ció

de p

laqu

es s

olar

s pe

r A.C

.S.

Qua

nla

cont

ribuc

ióso

larr

eals

obre

pass

iel1

10%

dela

dem

anda

ener

gètic

a,o

enm

ésde

3m

esos

segu

itsel

100%

,ie

nel

caso

sta

ntd'

adop

tarl

esm

esur

esde

tapa

rpar

cial

men

tels

capt

ador

sco

m d

e bu

idar

par

cial

del

cam

p de

ls m

atei

xos,

s'h

aura

n de

pro

gram

ar a

ques

tes

tasq

ues

dins

de

les

de m

ante

nim

ent.

Lleg

enda

Les

perio

dici

tats

de

man

teni

men

t s'a

just

aran

als

term

inis

de

gara

ntia

dec

lara

ts p

els

fabr

ican

ts (p

.ex.

pin

ture

s)

Les

edifi

caci

ons

conv

enci

onal

sd'

edifi

caci

óin

dust

rial(

naus

,cob

erts

,etc

.)re

sulte

nno

rmal

men

tacc

essi

bles

per

ale

sin

spec

cion

s.S

il'e

stru

ctur

aes

tadi

nsd'

unes

paii

nter

iori

noag

ress

iu,l

ape

riodi

cita

t de

les

insp

ecci

ons

serà

la c

itada

a l'

apar

tat a

nter

ior.

Les

estru

ctur

esco

nven

cion

alsd

'edi

ficac

iósi

tuad

esen

ambi

ents

norm

als

irea

litza

desc

onfo

rme

alC

TE,n

ore

quer

eixe

nun

nive

lld'in

spec

ció

supe

riora

lque

se’n

deriv

ade

les

insp

ecci

ons

tècn

ique

sru

tinàr

ies

dels

edi

ficis

. Es

reco

man

able

que

aqu

este

s in

spec

cion

s es

real

itzin

al m

enys

cad

a 10

any

s. E

n aq

uest

tipu

s d'

insp

ecci

ons

s'id

entif

icar

an:

I.el

ssí

mpt

omes

deda

nys

estru

ctur

als

que

norm

alm

ents

eran

detip

usdú

ctil

que

esm

anife

sten

enda

nys

als

elem

ents

noes

truct

ural

s(p

.ej.

:def

orm

acio

nsex

cess

ives

que

gene

ren

les

fissu

res

als

tanc

amen

ts).

II. L

es c

ause

s de

lesi

ons

pote

ncia

ls (h

umita

ts p

er fi

ltrac

ió o

con

dens

ació

, act

uaci

ons

d’ús

inad

equa

des,

etc

.E

sco

nven

ient

que

esre

alitz

iuna

insp

ecci

óes

peci

fica

del’e

stru

ctur

a,de

stin

ada

ala

dete

cció

dele

sion

sde

carà

cter

fràgi

lcom

els

que

afec

ten

ase

ccio

nso

unio

ns,d

anys

que

noes

pode

nm

anife

star

atra

ves

dels

seus

efec

tes

enal

tres

elem

ents

noes

truct

ural

s.E

sre

com

anab

lequ

eaq

uest

esin

spec

cion

ses

real

itzin

alm

enys

cada

20an

ys.

El m

ante

nim

ent d

e l'e

stru

ctur

a es

farà

ext

ensi

u al

s se

us e

lem

ents

de

prot

ecci

ó, e

spec

ialm

ent a

ls d

e pr

otec

ció

vers

l'in

cend

i.

Ace

r

Estr

uctu

raE

l pla

de

man

teni

men

t s’e

stab

lirà

en c

onso

nànc

ia a

mb

les

base

s de

càl

cul i

am

b qu

alse

vol i

nfor

mac

ió a

fegi

da d

uran

t l’e

xecu

ció

de le

s ob

res

que

pogu

és s

er d

’inte

rès,

i id

entif

icar

à:a)

el t

ipus

de

treba

lls d

e m

ante

nim

ent a

efe

ctua

r;b)

llis

tat d

els

punt

s qu

e re

quer

eixi

n un

man

teni

men

t par

ticul

ar;

c) l’

abas

t, la

real

itzac

ió i

la p

erio

dici

tat d

els

treba

lls d

e co

nser

vaci

ó;d)

un

prog

ram

a de

revi

sion

s.





EXP. 008/2013-2

PLÀNOLS





EXP. 008/2013-2

PRESSUPOST

PRESSUPOST I AMIDAMENTSTREBALLS DE REPARACIÓ I MILLORA DEL POLIESPORTIU MONT-ROIGCODI RESUM UTS LONGITUT AMPLADA ALÇADA PARCIALS QUANTITAT PREU IMPORT

001 PASSERA COBERTA DE CONNEXIÓ DELS VESTIDORS DE LA PISCINA AMB EL PAVELLÓ

E22113C2 m2 Neteja+esbrossada terreny,retro.,+càrr.mec.s/camió

Neteja i esbrossada del terreny realitzada amb retroexcavadora i càrre-ga mecànica sobre camió

1 26,00 26,00Act001058,310,15 26,00 3,90 29,90Act0010

29,90 1,95 58,31

E221C472 m3 Excav.p/caixa pav.,terreny compact.(SPT 20-50),pala excav.,+càrr.directa s/camió

Excavació per a caixa de paviment en terreny compacte (SPT 20-50), re-alitzada amb pala excavadora i càrrega directa sobre camió

1 26,00 0,35 9,10Act00102 9,00 0,45 8,10Act0010

73,831 6,00 0,45 2,70 19,90Act0010

19,90 3,71 73,83

E2411020 m3 Transp.terres,reutilitz.obra,dúmper transp.,carreg.manuals

Transport de terres per a reutilitzar en obra, amb dúmper per a trans-ports i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans manuals

1,03 29,90 0,10 3,08Act0010505,561,03 19,90 20,50 23,58Act0010

23,58 21,44 505,56

E31522H1 m3 Formigó rasa/pou fonament,HA-25/B/20/IIa,camió

Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/20/IIa, de consistèn-cia tova i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de camiósolera 1 9,00 2,00 0,35 6,30Act0010

688,871 4,00 2,00 0,35 2,80 9,10Act0010

9,10 75,70 688,87

E31B3000 kg Arm.rases i pous AP500S barres corrug.

Armadura de rases i pous AP500 S d'acer en barres corrugades B500Sde límit elàstic >= 500 N/mm2parrilla d-10c/20 1 26,00 6,17 160,42Act0010mallasso d-6 20x20 1 26,00 2,12 55,12Act0010separadors 2 4,00 0,89 7,12Act0010

9 12,00 0,89 96,12Act00106 12,00 0,89 64,08Act0010

448,643 4,00 0,89 10,68 393,54Act0010

393,54 1,14 448,64

E2255P70 m3 Reblert rasa/pou granulats reciclat mixt,<=25cm

Reblert de rasa o pou amb granulats de material reciclat mixt, en tonga-des de 25 cm com a màxim

1 9,00 1,00 0,45 4,05Act00101 7,00 1,00 0,45 3,15Act00101 4,00 1,00 0,45 1,80Act0010

145,731 2,00 1,00 0,45 0,90 9,90Act0010

9,90 14,72 145,73

E9E11214 m2 Paviment panot vorera gris,20x20x2,5cm,preu alt,col.est.sorra-cim.200kg/m3

Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x2,5 cm, classe 1a, preualt, sobre suport de 3 cm de sorra, col·locat a l'estesa amb sorra-cimentde 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland

643,76passarela 1 26,00 26,00 26,00Act0010

26,00 24,76 643,76

G965A6D9 m Vorada recta form., DC, C3 (28x17cm), B, H, T(R-5MPa),col./s.form.no est.h=20-25cm,rejunt.morter

Vorada recta de peces de formigó, doble capa, amb secció normalitzadade calçada C3 de 28x17 cm, de classe climàtica B, classe resistent a l'a-brasió H i classe resistent a flexió T (R-5 MPa), segons UNE-EN 1340,col·locada sobre base de formigó no estructural de 15 N/mm2 de resis-tència mínima a compressió i de 20 a 25 cm d'alçària, i rejuntada ambmorter. Inclou formació de vorada com a encofrat perdut.passarela 1 9,00 9,00Act0010

1 7,00 7,00Act00101 4,00 4,00Act0010

566,501 2,00 2,00 22,00Act0010

22,00 25,75 566,50

117 març 2015


E4415125 kg Acer S275JR,p/pilar peçasimp.,perf.lam.L,LD,T,rodó,quad.,rectang.,treb.taller+antiox.,col.obra sold.

Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peçasimple, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectan-gular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant,col·locat a l'obra amb soldadura. Inclou pletines segons detall. Tub dediametre de 80 mm de espesor 4mm.pilars metàl·lics tub d-80mm 14 2,80 9,25 362,60Act0010

682,05pletines 10% 0,1 362,60 36,26 398,86Act0010

398,86 1,71 682,05

E4435115 kg Acer S275JR,p/biga peça simp.,perf.lam.IP,HE,UP,treb.taller+antiox.,col.obra sold.

Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues formades per peçasimple, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM iUPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col·locata l'obra amb soldadura. Inclou tallat de l'ànima segons detall, inclou sol-dadures, manipulació, etc).travesses IPE 160 tallat 1 9,00 15,80 142,20Act0010

383,941 6,00 15,80 94,80 237,00Act0010

237,00 1,62 383,94

E54577BA m2 Coberta sandwich pend. <30%, planxa inf. perfil nerv.pl.acergalv.+lacada,4nerv.sep=250-270mm,h=40-50mm,g=0,6mm,llis,c

Coberta sandwich amb pendent inferior a 30 %, formada per dues plan-xes, la inferior és un perfil nervat de planxa d'acer galvanitzada i lacadaamb 4 nervis separats entre 250 i 270 mm i una alçària entre 40 i 50 mmde 0,6 mm de gruix, amb una inèrcia entre 13 i 21 cm4 i una massa su-perficial entre 5 i 6 kg/m2, acabat llis de color estàndard, segons la nor-ma UNE-EN 14782, la superior és un perfil nervat de planxa d'acer gal-vanitzada i lacada amb 4 nervis separats entre 250 i 270 mm i una alçà-ria entre 40 i 50 mm de 0,6 mm de gruix, amb una inèrcia entre 13 i 21cm4 i una massa superficial entre 5 i 6 kg/m2, acabat llis de color estàn-dard, segons la norma UNE-EN 14782, i aïllament amb placa de llanade roca de 126 a 160 kg/m3 i gruix 50 mm. Els amidaments preveuenun voladís de 0,40 m per costat. Inclou el perfil de segellat i fixació, rodód'acer de diametre 10 mm de rosca soldat, remat superior i inferior, i xa-pa de remat frontal i posterior.passarela 1 9,00 2,80 25,20Act0010

1.687,801 4,00 2,40 9,60 34,80Act0010

34,80 48,50 1.687,80

E894A0M2 m2 Pintat pilar acer pintura epoxi,2imprim.epoxi+acab.

Pintat de pilar d'un sol perfil d'acer amb pintura epoxi, amb dues capesd'imprimació epoxi i dues d'acabatpilars metàl·lics tub d-80mm 14 2,80 39,20Act0010

950,80pletines 10% 0,1 39,20 3,92 43,12Act0010

43,12 22,05 950,80

E894B0M2 m2 Pintat biga acer pintura epoxi,2imprim.epoxi+acab.

Pintat de biga d'un sol perfil d'acer amb pintura epoxi, amb dues capesd'imprimació epoxi i dues d'acabattravesses IPE 160 tallat 1 9,00 9,00Act0010

364,501 6,00 6,00 15,00Act0010

15,00 24,30 364,50

TOTAL 001...................................................................................................................................................... 7.200,29

217 març 2015


002 PAVIMENT PISTA PRINCIPAL PAVELLÓ

002001 m2 Tela asfàltica

Subministre i col·locació de tela asfàltica.6.930,00pista principal 1 1.540,00 1.540,00 1.540,00Act0010

1.540,00 4,50 6.930,00

002002 m2 Parquet esportiu de roure model Decoresport

Subministre i col·locació de parquet esportiu, que inclou: 1 làmina dePVC, 1 làmina de fompex, sabatetes elàstiques còniques de 20 mm, 2 tau-lers contraplacat fenòlic de 12 mm, parquet laminat de roure de 14 mmacabatenvernissat a fàbrica, amb una capa de noble de 3mm. Inclou Ho-mologació IBV.

60.445,00pista principal 1 1.540,00 1.540,00 1.540,00Act0010

1.540,00 39,25 60.445,00

002003 u Tapes anclatges

Tapes anclatge del mateix paviment que la pista.480,00pista principal 4 4,00 4,00Act0010

4,00 120,00 480,00

002004 ml Sòcol perimetral

Subministre i col·locació de sòcol perimetral en fusta contraxapada deroure 70x16mm, i part proporcional de pletines en portes i accessos.

1.225,00pista principal 1 140,00 140,00 140,00Act0010

140,00 8,75 1.225,00

002005 pa Marcatge bucles patinatge

Marcatge bucles patinatge segons normativa.1.800,00pista principal 1 1,00 1,00Act0010

1,00 1.800,00 1.800,00

002006 pa Marcatge pista bàsquet

Pintura i marcatge de pista de bàsquet segons normativa.360,00pista principal 1 1,00 1,00Act0010

1,00 360,00 360,00

002007 pa Marcatge pista balonmano / futbol sala

Pintura i marcatge de pista de balonmano i futbol sala segons normativa.480,00pista principal 1 1,00 1,00Act0010

1,00 480,00 480,00

002008 ml Pletina de xapa galvanitzada

Subministre i col·locació de pletines de xapa galvanitzada en forma de Z(rampes d'accés a la pista i pas de porta).pista principal 1 21,60 21,60Act0010

689,04(rampes d'accés a la pista i portes) 21,60Act0010

21,60 31,90 689,04

002009 pa Regular canastes existents

Partida alçada per regular totes les canastes existents a la mida regla-mentaria un cop executat el paviment de la pista principal.

985,00pista principal 1 1,00 1,00Act0010

1,00 985,00 985,00

002010 m2 Paviment protector

Subministre i col·locació de paviment protector proteco de 1,2 mm degruix de color negre.

13.552,00pista principal 1 1.540,00 1.540,00 1.540,00Act0010

1.540,00 8,80 13.552,00

TOTAL 002...................................................................................................................................................... 86.946,04

317 març 2015


003 PAVIMENT SINTÈTIC GIMNÀS

003001 m2 Paviment deportiu Omnisport training 5,00mm

Subministre i col·locació de paviment vinilic de punt elàstic impres en lamassa, revés de espuma d'alta densitat, soport estabilitzat, capa d'ústrasnportant sense càrreques. Poliuretà refroçat, tractament fungestàtic ibacteriostàtic. Satinat a la massa. Característiques generals:- gruix total: EN428 5mm- gruix capa d'ús: EN429 0,70mm- pes total: EN430 4,23kgs/m2- tractament de protecció: Topclean XPCaracterístiques de seguretat:- absorció impacte: EN14808 19%- fricció/lliscament: EN13036-4 100- deformació vertical: EN14809 1mmCaracterñisitques tècniques:- rebot pilota: EN12235 98,40%- resistència punzonamiento: EN1516 0,16mm- resistència càrrega rodant: EN1569 <0,22 idoni- resistència absorció: EN ISO 5470-1 0,13g- resistècnia a l'impacte: EN1517 lleugeres marques- estabilitat dimensional: EN434 <0,10%- comportament al foc: EN13501-1 Cfl-S1

Inclou els treballs necessaris per la seva correcta col·locació a sobre delpaviment existent.

4.450,50gimnàs 1 115,00 115,00 115,00Act0010

115,00 38,70 4.450,50

TOTAL 003...................................................................................................................................................... 4.450,50

417 març 2015


004 CORTINA SEPARACIÓ PAVELLÓ

004001 u Cortina divisoria corredera plegat lateral M-2

Subministre i col·locació de cortina divisoria corredera, de plegat lateralM-2. Color a elegir per la direcció facultativa. Caracterísitques de la lona:- suport: 1100dtex- resistència a tracció: 250daN/5cm- resistència esquinçament: 20 daN- adherencia: 8 daN/5cm- pes: 530gr/m2

9.915,30cortina de lona 2 2,00 2,00Act0010

2,00 4.957,65 9.915,30

TOTAL 004...................................................................................................................................................... 9.915,30

517 març 2015


005 REPARACIÓ FALS SOSTRE EXISTENT

005001 m2 Reparació de fals sostre de lames

Reparació de fals sostre existent de lames. Inclou lloguer de plataformamòbil, desmuntatge del sostre existent, instal·lació de nou aïllament sentaquest resistent al foc segons exigències del DB-SI, instal·lació del falssostre actual i instal·lació de noves lames que es trobin xafades o en malestat, remats i tapajunts.

71.007,30sostre de lames 1 1.890,00 1.890,00 1.890,00Act0010

1.890,00 37,57 71.007,30

TOTAL 005...................................................................................................................................................... 71.007,30

617 març 2015


006 RETENSAT MALLA PROTECCIÓ FALS SOSTRE

006001 pa Pretensat de la malla existent

Pretensat de la malla existent de protecció del fals sostre. Inclou lloguerde plataforma elevadora. Inclou el muntatge i desmuntatge d'aquestaper realitzar els treballs de reparació del fals sostre de lames.

6.000,00malla existent 1 1,00 1,00Act0010

1,00 6.000,00 6.000,00

TOTAL 006...................................................................................................................................................... 6.000,00

717 març 2015


007 PINTURA GENERAL PAVELLÓ

K898J2A0 m2 Pint.vert.guix,pintura plàstica llis+segelladora+2acab.

Pintat de parament vertical de guix, amb pintura plàstica amb acabat llis,amb una capa segelladora i dues d'acabata més de 3,00m d'alturaAct0010pilars façanes laterals 12 0,85 4,00 40,80Act0010

8 1,20 4,00 38,40Act0010paraments intermedis 3 5,62 4,00 67,44Act0010

2 5,62 4,00 44,96Act00104 1,50 4,00 24,00Act00104 3,25 4,00 52,00Act0010

escales 2 6,25 6,00 75,00Act00101 4,90 3,50 17,15Act00102 6,25 6,00 75,00Act00101 4,60 6,00 27,60Act0010

màxim a 3,00m d'alturaAct0010PB 2 5,15 3,00 30,90Act0010

2 6,30 3,00 37,80Act00102 3,75 3,00 22,50Act00101 5,10 3,00 15,30Act00102 2,65 3,00 15,90Act00102 4,00 3,00 24,00Act00102 2,55 3,00 15,30Act00102 1,00 3,00 6,00Act00102 3,50 3,00 21,00Act00102 11,25 3,00 67,50Act00102 4,00 3,00 24,00Act00102 2,85 3,00 17,10Act00102 1,70 3,00 10,20Act00102 1,50 3,00 9,00Act00102 5,35 3,00 32,10Act00102 19,70 3,00 118,20Act00102 5,80 3,00 34,80Act00102 6,14 3,00 36,84Act0010

P1 2 6,30 3,00 37,80Act00103 7,50 3,00 67,50Act00102 4,95 3,00 29,70Act00102 8,75 3,00 52,50Act00102 4,75 3,00 28,50Act00102 5,45 3,00 32,70Act00102 5,90 3,00 35,40Act00102 5,20 3,00 31,20Act00102 3,50 3,00 21,00Act00102 3,25 3,00 19,50Act00102 5,80 3,00 34,80Act00102 3,05 3,00 18,30Act00102 3,80 3,00 22,80Act00102 19,70 3,00 118,20Act00101 1,85 3,00 5,55Act00101 19,85 3,00 59,55Act00101 1,30 3,00 3,90Act0010

7.441,161 15,00 3,00 45,00 1.664,69Act0010

1.664,69 4,47 7.441,16

K898K2A0 m2 Pint.horitz.guix,pintura plàstica llis+segelladora+2acab.

Pintat de parament horitzontal de guix, amb pintura plàstica amb acabatllis, amb una capa segelladora i dues d'acabatsostres altura 3,00mAct0010PB 1 35,75 35,75Act0010

1 114,20 114,20Act00101 7,40 7,40Act00101 2,55 2,55Act00101 32,40 32,40Act00101 19,50 19,50Act00101 10,70 10,70Act00101 2,50 2,50Act00101 61,50 61,50Act0010

1.491,371 3,65 3,65 290,15Act0010

290,15 5,14 1.491,37

K8A81D24 m2 Envernissat param.vert.fusta,vernís intumescent+2capes acabat,setinada

Envernissat de parament vertical de fusta, al vernís intumescent amb 2capes d'acabat , amb la superfície setinada

1 59,00 4,00 236,00Act00101 28,00 4,00 112,00Act0010

5.186,241 65,00 4,00 260,00 608,00Act0010

817 març 2015


608,00 8,53 5.186,24

K87A2201 m2 Net/prep.sup.pint. acer,m.man.

Neteja i preparació de suport per a pintat posterior de portes i reixes d'a-cer, amb mitjans manualsPORTESAct0010portes exteriors a dues cares 4 1,80 2,20 15,84Act0010

4 1,90 2,20 16,72Act00104 1,75 2,50 17,50Act00102 4,45 4,00 35,60Act0010

REIXESAct0010barana escales 1 9,80 1,00 9,80Act0010

1 8,90 1,00 8,90Act0010barana P1 1 22,50 1,00 22,50Act0010

1 21,65 1,00 21,65Act0010separadors P1 1 1,00 2,00 2,00Act0010

1.145,861 5,10 2,00 10,20 160,71Act0010

160,71 7,13 1.145,86

K89ABBJ0 m2 Pintat porta acer,esmalt sint.,+2 antioxidant +2acabat

Pintat de portes cegues d'acer, amb esmalt sintètic, amb dues capesd'imprimació antioxidant i dues d'acabatportes exteriors a dues cares 4 1,80 2,20 15,84Act0010

4 1,90 2,20 16,72Act00104 1,75 2,50 17,50Act0010

1.516,182 4,45 4,00 35,60 85,66Act0010

85,66 17,70 1.516,18

K8AA2BD3 m2 Envernissat porta fusta,vernís sint.,1protector+3acab.,brillant

Envernissat de portes cegues de fusta, al vernís sintètic, amb una capade protector químic insecticida-fungicida i tres d'acabat, amb la superfí-cie brillant

263,42portes exteriors façana pricnipal 4 1,80 2,20 15,84 15,84Act0010

15,84 16,63 263,42

K89BBBH0 m2 Pint.reix.acer,esmalt sint.,1capa imprimació antioxidant,2capes acabat

Pintat de reixa d'acer amb malla, amb esmalt sintètic, una capa d'impri-mació antioxidant i dues capes d'acabatbarana escales 1 9,80 1,00 9,80Act0010

1 8,90 1,00 8,90Act0010barana P1 1 22,50 1,00 22,50Act0010

1 21,65 1,00 21,65Act0010separadors P1 1 1,00 2,00 2,00Act0010

1.022,931 5,10 2,00 10,20 75,05Act0010

75,05 13,63 1.022,93

TOTAL 007...................................................................................................................................................... 18.067,16

917 març 2015


008 REPARACIÓ FUSTERIES EXTERIORS

489AABJ0 m2 Pintat fines/balc.acer,raspallat+pint.esmalt sint.,2 capes emprim.antioxidant+2 acabat

Pintat de finestres i balconeres d'acer, amb raspallat i pintat a l'esmaltsintètic, amb 2 capes d'emprimació antioxidant i 2 d'acabat. Inclou reper-cusió plataforma elevadora.a dues caresAct0010grups de finestres exteriors 32 1,55 3,10 153,76Act0010

16 1,00 4,20 67,20Act001016 1,00 4,20 67,20Act0010

finestra façana principal 2 10,60 3,00 63,60Act0010finestres façana posterior 8 0,60 1,20 5,76Act0010

11.186,17finestres interiors 12 2,00 1,00 24,00 381,52Act0010

381,52 29,32 11.186,17

008001 m2 Reparació de fusteries, repàs de segellat

Repàs de fusteries exteriors. Inclou reparació de les fusteries que no fun-cionin correctament, reparació del segellat del junts.grups de finestres exteriors 16 1,55 3,10 76,88Act0010

8 1,00 4,20 33,60Act00108 1,00 4,20 33,60Act0010



190,76 5,41 1.032,01

EC151701 m2 Vidre lam.segur.2 llunes,3+3mm,3 butiral transparent,col.llistó vidre

Vidre laminar de seguretat de dues llunes, amb acabat de lluna incolora,de 3+3 mm de gruix, amb 1 butiral transparent, col·locat amb llistó de vi-dre sobre fusta, acer o alumini. Inclou treballs previs de desmuntatge delvidre existent.grups de finestres exteriors 16 1,55 3,10 76,88Act0010

8 1,00 4,20 33,60Act00108 1,00 4,20 33,60Act0010



190,76 68,73 13.110,93

008002 pa Solucionar problemes estanqueixat porta acer

Solucionar el problema d'estanqueitat de la porta d'accés lateral.3.500,00porta d'accés lateral 1 1,00 1,00Act0010

1,00 3.500,00 3.500,00

008003 pa Solucionar problemes estanqueixat porta acer-fusta

Solucionar el problema d'estanqueitat de les portes d'accés de la façanaprincipal.

7.000,001 1,00 1,00Act0010

1,00 7.000,00 7.000,00

TOTAL 008...................................................................................................................................................... 35.829,11

1017 març 2015


009 REPARACIÓ GRADES EXISTENTS

009001 Reparació de les grades existents

Revisió, reparació i adequació de les grades existents.20.000,001 1,00 1,00Act0010

1,00 20.000,00 20.000,00

TOTAL 009...................................................................................................................................................... 20.000,00

1117 març 2015


010 IMPREVISTOS

010001 Imprevistos

Imprevisots. Partida a justificar per la direcciçó facultativa de l'obra.10.800,001 1,00 1,00Act0010

1,00 10.800,00 10.800,00

TOTAL 010...................................................................................................................................................... 10.800,00

1217 març 2015


011 SEGURETAT I SALUT

011001 Seguretat i salut

Seguretat i salut.12.002,871 1,00 1,00Act0010

1,00 12.002,87 12.002,87

TOTAL 011...................................................................................................................................................... 12.002,87

TOTAL......................................................................................................................................................... 282.218,57

1317 març 2015

RESUM DE PRESSUPOSTTREBALLS DE REPARACIÓ I MILLORA DEL POLIESPORTIU MONT-ROIGCAPÍTOL RESUM IMPORT %

001 PASSERA COBERTA DE CONNEXIÓ DELS VESTIDORS DE LA PISCINA AMB EL PAVELLÓ ............................... 7.200,29 2,55

002 PAVIMENT PISTA PRINCIPAL PAVELLÓ ..................................................................................................................... 86.946,04 30,81

003 PAVIMENT SINTÈTIC GIMNÀS...................................................................................................................................... 4.450,50 1,58

004 CORTINA SEPARACIÓ PAVELLÓ ................................................................................................................................. 9.915,30 3,51

005 REPARACIÓ FALS SOSTRE EXISTENT....................................................................................................................... 71.007,30 25,16

006 RETENSAT MALLA PROTECCIÓ FALS SOSTRE ........................................................................................................ 6.000,00 2,13

007 PINTURA GENERAL PAVELLÓ ..................................................................................................................................... 18.067,16 6,40

008 REPARACIÓ FUSTERIES EXTERIORS ........................................................................................................................ 35.829,11 12,70

009 REPARACIÓ GRADES EXISTENTS .............................................................................................................................. 20.000,00 7,09

010 IMPREVISTOS................................................................................................................................................................. 10.800,00 3,83

011 SEGURETAT I SALUT .................................................................................................................................................... 12.002,87 4,25

PRESSUPOST D´ EXECUCIÓ MATERIAL 282.218,576,00 % Despeses generals...... 16.933,11

13,00 % Benefici industrial ........ 36.688,41

Suma ..................................................... 53.621,52

PRESSUPOST BASE DE LICITACIÓ SENSE IVA 335.840,09

21% IVA ................................................ 70.526,42

PRESSUPOST BASE DE LICITACIÓ 406.366,51

Puja el pressupost l´esmentada quantitat de QUATRE-CENTS SIS MIL TRES-CENTS SEIXANTA-SIS EUROS amb CINQUANTA-UN CÈNTIMS

Mont-roig del Camp, març 2015.

117 març 2015

QUADRE DE PREUS 1TREBALLS DE REPARACIÓ I MILLORA DEL POLIESPORTIU MONT-ROIGCODI UT RESUM PREU

001 PASSERA COBERTA DE CONNEXIÓ DELS VESTIDORS DE LA PISCINA AMB EL PAVELLÓE22113C2 m2 Neteja+esbrossada terreny,retro.,+càrr.mec.s/camió 1,95

Neteja i esbrossada del terreny realitzada amb retroexcavadora i càrre-ga mecànica sobre camió

UN EUROS amb NORANTA-CINC CÈNTIMS

E221C472 m3 Excav.p/caixa pav.,terreny compact.(SPT 20-50),pala excav.,+càrr.directa s/camió 3,71Excavació per a caixa de paviment en terreny compacte (SPT 20-50),realitzada amb pala excavadora i càrrega directa sobre camió

TRES EUROS amb SETANTA-UN CÈNTIMS

E2411020 m3 Transp.terres,reutilitz.obra,dúmper transp.,carreg.manuals 21,44Transport de terres per a reutilitzar en obra, amb dúmper per a trans-ports i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans manuals

VINT-I-UN EUROS amb QUARANTA-QUATRE CÈNTIMS

E31522H1 m3 Formigó rasa/pou fonament,HA-25/B/20/IIa,camió 75,70Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/20/IIa, de consis-tència tova i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de ca-mió

SETANTA-CINC EUROS amb SETANTA CÈNTIMS

E31B3000 kg Arm.rases i pous AP500S barres corrug. 1,14Armadura de rases i pous AP500 S d'acer en barres corrugadesB500S de límit elàstic >= 500 N/mm2

UN EUROS amb CATORZE CÈNTIMS

E2255P70 m3 Reblert rasa/pou granulats reciclat mixt,<=25cm 14,72Reblert de rasa o pou amb granulats de material reciclat mixt, en tonga-des de 25 cm com a màxim

CATORZE EUROS amb SETANTA-DOS CÈNTIMS

E9E11214 m2 Paviment panot vorera gris,20x20x2,5cm,preu alt,col.est.sorra-cim.200kg/m3 24,76Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x2,5 cm, classe 1a, preualt, sobre suport de 3 cm de sorra, col·locat a l'estesa amb sorra-ci-ment de 200 kg/m3 de ciment pòrtland i beurada de ciment pòrtland

VINT-I-QUATRE EUROS amb SETANTA-SIS CÈNTIMS

G965A6D9 m Vorada recta form., DC, C3 (28x17cm), B, H, T(R-5MPa),col./s.form.no est.h=20-25cm,rejunt.morter

25,75

Vorada recta de peces de formigó, doble capa, amb secció normalitza-da de calçada C3 de 28x17 cm, de classe climàtica B, classe resistenta l'abrasió H i classe resistent a flexió T (R-5 MPa), segons UNE-EN1340, col·locada sobre base de formigó no estructural de 15 N/mm2 deresistència mínima a compressió i de 20 a 25 cm d'alçària, i rejuntadaamb morter. Inclou formació de vorada com a encofrat perdut.

VINT-I-CINC EUROS amb SETANTA-CINC CÈNTIMS

E4415125 kg Acer S275JR,p/pilar peçasimp.,perf.lam.L,LD,T,rodó,quad.,rectang.,treb.taller+antiox.,col.obra sold.

1,71

Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peçasimple, en perfils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rec-tangular i planxa, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxi-dant, col·locat a l'obra amb soldadura. Inclou pletines segons detall.Tub de diametre de 80 mm de espesor 4mm.

UN EUROS amb SETANTA-UN CÈNTIMS

E4435115 kg Acer S275JR,p/biga peça simp.,perf.lam.IP,HE,UP,treb.taller+antiox.,col.obra sold. 1,62Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues formades per pe-ça simple, en perfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA,HEM i UPN, treballat a taller i amb una capa d'imprimació antioxidant,col·locat a l'obra amb soldadura. Inclou tallat de l'ànima segons detall,inclou soldadures, manipulació, etc).

UN EUROS amb SEIXANTA-DOS CÈNTIMS

117 març 2015


E54577BA m2 Coberta sandwich pend. <30%, planxa inf. perfil nerv.pl.acergalv.+lacada,4nerv.sep=250-270mm,h=40-50mm,g=0,6mm,llis,c

48,50

Coberta sandwich amb pendent inferior a 30 %, formada per dues plan-xes, la inferior és un perfil nervat de planxa d'acer galvanitzada i laca-da amb 4 nervis separats entre 250 i 270 mm i una alçària entre 40 i50 mm de 0,6 mm de gruix, amb una inèrcia entre 13 i 21 cm4 i unamassa superficial entre 5 i 6 kg/m2, acabat llis de color estàndard, se-gons la norma UNE-EN 14782, la superior és un perfil nervat de planxad'acer galvanitzada i lacada amb 4 nervis separats entre 250 i 270 mmi una alçària entre 40 i 50 mm de 0,6 mm de gruix, amb una inèrcia en-tre 13 i 21 cm4 i una massa superficial entre 5 i 6 kg/m2, acabat llis decolor estàndard, segons la norma UNE-EN 14782, i aïllament amb pla-ca de llana de roca de 126 a 160 kg/m3 i gruix 50 mm. Els amidamentspreveuen un voladís de 0,40 m per costat. Inclou el perfil de segellat i fi-xació, rodó d'acer de diametre 10 mm de rosca soldat, remat superior iinferior, i xapa de remat frontal i posterior.

QUARANTA-VUIT EUROS amb CINQUANTA CÈNTIMS

E894A0M2 m2 Pintat pilar acer pintura epoxi,2imprim.epoxi+acab. 22,05Pintat de pilar d'un sol perfil d'acer amb pintura epoxi, amb dues capesd'imprimació epoxi i dues d'acabat

VINT-I-DOS EUROS amb CINC CÈNTIMS

E894B0M2 m2 Pintat biga acer pintura epoxi,2imprim.epoxi+acab. 24,30Pintat de biga d'un sol perfil d'acer amb pintura epoxi, amb dues capesd'imprimació epoxi i dues d'acabat

VINT-I-QUATRE EUROS amb TRENTA CÈNTIMS

217 març 2015


002 PAVIMENT PISTA PRINCIPAL PAVELLÓ002001 m2 Tela asfàltica 4,50

Subministre i col·locació de tela asfàltica.QUATRE EUROS amb CINQUANTA CÈNTIMS

002002 m2 Parquet esportiu de roure model Decoresport 39,25

Subministre i col·locació de parquet esportiu, que inclou: 1 làmina dePVC, 1 làmina de fompex, sabatetes elàstiques còniques de 20 mm, 2taulers contraplacat fenòlic de 12 mm, parquet laminat de roure de 14mm acabatenvernissat a fàbrica, amb una capa de noble de 3mm. In-clou Homologació IBV.

TRENTA-NOU EUROS amb VINT-I-CINC CÈNTIMS

002003 u Tapes anclatges 120,00

Tapes anclatge del mateix paviment que la pista.CENT VINT EUROS

002004 ml Sòcol perimetral 8,75

Subministre i col·locació de sòcol perimetral en fusta contraxapada deroure 70x16mm, i part proporcional de pletines en portes i accessos.

VUIT EUROS amb SETANTA-CINC CÈNTIMS

002005 pa Marcatge bucles patinatge 1.800,00

Marcatge bucles patinatge segons normativa.MIL VUIT-CENTS EUROS

002006 pa Marcatge pista bàsquet 360,00

Pintura i marcatge de pista de bàsquet segons normativa.TRES-CENTS SEIXANTA EUROS

002007 pa Marcatge pista balonmano / futbol sala 480,00

Pintura i marcatge de pista de balonmano i futbol sala segons normati-va.

QUATRE-CENTS VUITANTA EUROS

002008 ml Pletina de xapa galvanitzada 31,90

Subministre i col·locació de pletines de xapa galvanitzada en forma deZ (rampes d'accés a la pista i pas de porta).

TRENTA-UN EUROS amb NORANTA CÈNTIMS

002009 pa Regular canastes existents 985,00

Partida alçada per regular totes les canastes existents a la mida regla-mentaria un cop executat el paviment de la pista principal.

NOU-CENTS VUITANTA-CINC EUROS

002010 m2 Paviment protector 8,80

Subministre i col·locació de paviment protector proteco de 1,2 mm degruix de color negre.

VUIT EUROS amb VUITANTA CÈNTIMS

317 març 2015


003 PAVIMENT SINTÈTIC GIMNÀS003001 m2 Paviment deportiu Omnisport training 5,00mm 38,70

Subministre i col·locació de paviment vinilic de punt elàstic impres en lamassa, revés de espuma d'alta densitat, soport estabilitzat, capa d'ústrasnportant sense càrreques. Poliuretà refroçat, tractament fungestàtici bacteriostàtic. Satinat a la massa. Característiques generals:- gruix total: EN428 5mm- gruix capa d'ús: EN429 0,70mm- pes total: EN430 4,23kgs/m2- tractament de protecció: Topclean XPCaracterístiques de seguretat:- absorció impacte: EN14808 19%- fricció/lliscament: EN13036-4 100- deformació vertical: EN14809 1mmCaracterñisitques tècniques:- rebot pilota: EN12235 98,40%- resistència punzonamiento: EN1516 0,16mm- resistència càrrega rodant: EN1569 <0,22 idoni- resistència absorció: EN ISO 5470-1 0,13g- resistècnia a l'impacte: EN1517 lleugeres marques- estabilitat dimensional: EN434 <0,10%- comportament al foc: EN13501-1 Cfl-S1

Inclou els treballs necessaris per la seva correcta col·locació a sobre delpaviment existent.

TRENTA-VUIT EUROS amb SETANTA CÈNTIMS

417 març 2015


004 CORTINA SEPARACIÓ PAVELLÓ004001 u Cortina divisoria corredera plegat lateral M-2 4.957,65

Subministre i col·locació de cortina divisoria corredera, de plegat lateralM-2. Color a elegir per la direcció facultativa. Caracterísitques de la lona:- suport: 1100dtex- resistència a tracció: 250daN/5cm- resistència esquinçament: 20 daN- adherencia: 8 daN/5cm- pes: 530gr/m2

QUATRE MIL NOU-CENTS CINQUANTA-SET EUROSamb SEIXANTA-CINC CÈNTIMS

517 març 2015


005 REPARACIÓ FALS SOSTRE EXISTENT005001 m2 Reparació de fals sostre de lames 37,57

Reparació de fals sostre existent de lames. Inclou lloguer de plataformamòbil, desmuntatge del sostre existent, instal·lació de nou aïllamentsent aquest resistent al foc segons exigències del DB-SI, instal·lació delfals sostre actual i instal·lació de noves lames que es trobin xafades oen mal estat, remats i tapajunts.

TRENTA-SET EUROS amb CINQUANTA-SET CÈNTIMS

617 març 2015


006 RETENSAT MALLA PROTECCIÓ FALS SOSTRE006001 pa Pretensat de la malla existent 6.000,00

Pretensat de la malla existent de protecció del fals sostre. Inclou lloguerde plataforma elevadora. Inclou el muntatge i desmuntatge d'aquestaper realitzar els treballs de reparació del fals sostre de lames.

SIS MIL EUROS

717 març 2015


007 PINTURA GENERAL PAVELLÓK898J2A0 m2 Pint.vert.guix,pintura plàstica llis+segelladora+2acab. 4,47

Pintat de parament vertical de guix, amb pintura plàstica amb acabatllis, amb una capa segelladora i dues d'acabat

QUATRE EUROS amb QUARANTA-SET CÈNTIMS

K898K2A0 m2 Pint.horitz.guix,pintura plàstica llis+segelladora+2acab. 5,14Pintat de parament horitzontal de guix, amb pintura plàstica amb aca-bat llis, amb una capa segelladora i dues d'acabat

CINC EUROS amb CATORZE CÈNTIMS

K8A81D24 m2 Envernissat param.vert.fusta,vernís intumescent+2capes acabat,setinada 8,53Envernissat de parament vertical de fusta, al vernís intumescent amb 2capes d'acabat , amb la superfície setinada

VUIT EUROS amb CINQUANTA-TRES CÈNTIMS

K87A2201 m2 Net/prep.sup.pint. acer,m.man. 7,13Neteja i preparació de suport per a pintat posterior de portes i reixesd'acer, amb mitjans manuals

SET EUROS amb TRETZE CÈNTIMS

K89ABBJ0 m2 Pintat porta acer,esmalt sint.,+2 antioxidant +2acabat 17,70Pintat de portes cegues d'acer, amb esmalt sintètic, amb dues capesd'imprimació antioxidant i dues d'acabat

DISSET EUROS amb SETANTA CÈNTIMS

K8AA2BD3 m2 Envernissat porta fusta,vernís sint.,1protector+3acab.,brillant 16,63Envernissat de portes cegues de fusta, al vernís sintètic, amb una ca-pa de protector químic insecticida-fungicida i tres d'acabat, amb la su-perfície brillant

SETZE EUROS amb SEIXANTA-TRES CÈNTIMS

K89BBBH0 m2 Pint.reix.acer,esmalt sint.,1capa imprimació antioxidant,2capes acabat 13,63Pintat de reixa d'acer amb malla, amb esmalt sintètic, una capa d'impri-mació antioxidant i dues capes d'acabat

TRETZE EUROS amb SEIXANTA-TRES CÈNTIMS

817 març 2015


008 REPARACIÓ FUSTERIES EXTERIORS489AABJ0 m2 Pintat fines/balc.acer,raspallat+pint.esmalt sint.,2 capes emprim.antioxidant+2

acabat29,32

Pintat de finestres i balconeres d'acer, amb raspallat i pintat a l'esmaltsintètic, amb 2 capes d'emprimació antioxidant i 2 d'acabat. Inclou re-percusió plataforma elevadora.

VINT-I-NOU EUROS amb TRENTA-DOS CÈNTIMS

008001 m2 Reparació de fusteries, repàs de segellat 5,41Repàs de fusteries exteriors. Inclou reparació de les fusteries que nofuncionin correctament, reparació del segellat del junts.

CINC EUROS amb QUARANTA-UN CÈNTIMS

EC151701 m2 Vidre lam.segur.2 llunes,3+3mm,3 butiral transparent,col.llistó vidre 68,73Vidre laminar de seguretat de dues llunes, amb acabat de lluna incolo-ra, de 3+3 mm de gruix, amb 1 butiral transparent, col·locat amb llistóde vidre sobre fusta, acer o alumini. Inclou treballs previs de desmun-tatge del vidre existent.

SEIXANTA-VUIT EUROS amb SETANTA-TRES CÈNTIMS

008002 pa Solucionar problemes estanqueixat porta acer 3.500,00

Solucionar el problema d'estanqueitat de la porta d'accés lateral.TRES MIL CINC-CENTS EUROS

008003 pa Solucionar problemes estanqueixat porta acer-fusta 7.000,00

Solucionar el problema d'estanqueitat de les portes d'accés de la faça-na principal.

SET MIL EUROS

917 març 2015


009 REPARACIÓ GRADES EXISTENTS009001 Reparació de les grades existents 20.000,00

Revisió, reparació i adequació de les grades existents.VINT MIL EUROS

1017 març 2015


010 IMPREVISTOS010001 Imprevistos 10.800,00

Imprevisots. Partida a justificar per la direcciçó facultativa de l'obra.DEU MIL VUIT-CENTS EUROS

1117 març 2015


011 SEGURETAT I SALUT011001 Seguretat i salut 12.002,87

Seguretat i salut.DOTZE MIL DOS EUROS amb VUITANTA-SET CÈNTIMS

1217 març 2015

QUADRE DE DESCOMPOSATSTREBALLS DE REPARACIÓ I MILLORA DEL POLIESPORTIU MONT-ROIGCODI QUANTITAT UTRESUM PREU SUBTOTAL IMPORT

001 PASSERA COBERTA DE CONNEXIÓ DELS VESTIDORS DE LA PISCINA AMB EL PAVELLÓNeteja+esbrossada terreny,retro.,+càrr.mec.s/camióE22113C2 m2Neteja i esbrossada del terreny realitzada amb retroexcavadora i càrrega mecànicasobre camió

C1313330 0,039 hRetroexcavadora s/pneumàtics 8-10t 50,00 1,95

TOTAL PARTIDA................................................... 1,95

Excav.p/caixa pav.,terreny compact.(SPT 20-50),pala excav.,+càrr.directa s/camióE221C472 m3Excavació per a caixa de paviment en terreny compacte (SPT 20-50), realitzadaamb pala excavadora i càrrega directa sobre camió

C1312340 0,045 hPala excavadora giratoria s/pneumàtics 15-20t 82,41 3,71

TOTAL PARTIDA................................................... 3,71

Transp.terres,reutilitz.obra,dúmper transp.,carreg.manualsE2411020 m3Transport de terres per a reutilitzar en obra, amb dúmper per a transports i tempsd'espera per a la càrrega amb mitjans manuals

C1505120 0,860 hDúmper 1,5t,hidràulic 24,93 21,44

TOTAL PARTIDA................................................... 21,44

Formigó rasa/pou fonament,HA-25/B/20/IIa,camióE31522H1 m3Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova igrandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de camió

A0140000 0,250 hManobre 18,68 4,67B065960B 1,000 m3Formigó HA-25/B/20/IIa,>=275kg/m3 ciment 64,51 70,96A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 4,70 0,07

TOTAL PARTIDA................................................... 75,70

Arm.rases i pous AP500S barres corrug.E31B3000 kgArmadura de rases i pous AP500 S d'acer en barres corrugades B500S de límit elàs-tic >= 500 N/mm2

A0124000 0,006 hOficial 1a ferrallista 22,36 0,13A0134000 0,008 hAjudant ferrallista 19,85 0,16B0A14200 0,005 kgFilferro recuit,D=1,3mm 1,09 0,01D0B2A100 1,000 kgAcer b/corrug.obra man.taller B500S 0,84 0,84A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 0,30 0,00

TOTAL PARTIDA................................................... 1,14

Reblert rasa/pou granulats reciclat mixt,<=25cmE2255P70 m3Reblert de rasa o pou amb granulats de material reciclat mixt, en tongades de 25 cmcom a màxim

A0140000 0,020 hManobre 18,68 0,37B033S500 1,550 tGrava reciclat mixt form./ceràm. 20-40mm 7,87 13,42C1311430 0,013 hPala carregadora s/pneumàtics 8-14t 71,05 0,92A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 0,40 0,01

TOTAL PARTIDA................................................... 14,72

Paviment panot vorera gris,20x20x2,5cm,preu alt,col.est.sorra-cim.200kg/m3E9E11214 m2Paviment de panot per a vorera gris de 20x20x2,5 cm, classe 1a, preu alt, sobre su-port de 3 cm de sorra, col·locat a l'estesa amb sorra-ciment de 200 kg/m3 de cimentpòrtland i beurada de ciment pòrtland

A0122000 0,450 hOficial 1a paleta 22,36 10,06A0140000 0,300 hManobre 18,68 5,60B0111000 0,010 m3Aigua 1,50 0,02B0310500 0,044 tSorra 0-3,5 mm 17,64 0,79B0512401 0,003 tCiment pòrtland+fill.calc. CEM II/B-L 32,5R,sacs 103,30 0,32B9E11200 1,000 m2Panot gris 20x20x2,5cm,cl.1a,preu alt 5,48 5,59D0391311 0,030 m3Sorra-ciment s/addit.,200kg/m3 pòrtland+fill.calc. 69,88 2,14A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 15,70 0,24

TOTAL PARTIDA................................................... 24,76

Vorada recta form., DC, C3 (28x17cm), B, H, T(R-5MPa),col./s.form.no est.h=20-25cm,rejunt.morter

G965A6D9 m

Vorada recta de peces de formigó, doble capa, amb secció normalitzada de calçadaC3 de 28x17 cm, de classe climàtica B, classe resistent a l'abrasió H i classe resis-tent a flexió T (R-5 MPa), segons UNE-EN 1340, col·locada sobre base de formigóno estructural de 15 N/mm2 de resistència mínima a compressió i de 20 a 25 cm d'al-çària, i rejuntada amb morter. Inclou formació de vorada com a encofrat perdut.

A012N000 0,240 hOficial 1a d'obra pública 22,36 5,37A0140000 0,510 hManobre 18,68 9,53B06NN14C 0,072 m3Form.no estructural HNE-15/P/40 56,01 4,44B0710250 0,003 tMort.ram paleta M5,granel,(G) UNE-EN 998-2 29,51 0,09B965A6D0 1,000 mVorada recta, DC, C3 (28x17cm), B, H, T(R-5MPa) 5,81 6,10A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 14,90 0,22

117 març 2015


TOTAL PARTIDA................................................... 25,75

Acer S275JR,p/pilar peçasimp.,perf.lam.L,LD,T,rodó,quad.,rectang.,treb.taller+antiox.,col.obra sold.

E4415125 kg

Acer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a pilars formats per peça simple, en per-fils laminats en calent sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular i planxa, treballat ataller i amb una capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obra amb soldadura. In-clou pletines segons detall. Tub de diametre de 80 mm de espesor 4mm.

A0125000 0,015 hOficial 1a soldador 22,73 0,34A0135000 0,015 hAjudant soldador 19,93 0,30B44Z502A 1,000 kgAcer S275JR,peça

simp.,perf.lam.L,LD,T,rodó,quad.,rectang.,treb.tallerp/col.sold.+antiox.

1,00 1,00

C200P000 0,015 hEquip+elem.aux.p/soldadura elèctrica 3,12 0,05A%AUX0010250 2,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 0,60 0,02

TOTAL PARTIDA................................................... 1,71

Acer S275JR,p/biga peça simp.,perf.lam.IP,HE,UP,treb.taller+antiox.,col.obra sold.E4435115 kgAcer S275JR segons UNE-EN 10025-2, per a bigues formades per peça simple, enperfils laminats en calent sèrie IPN, IPE, HEB, HEA, HEM i UPN, treballat a taller iamb una capa d'imprimació antioxidant, col·locat a l'obra amb soldadura. Inclou ta-llat de l'ànima segons detall, inclou soldadures, manipulació, etc).

A0125000 0,018 hOficial 1a soldador 22,73 0,41A0135000 0,010 hAjudant soldador 19,93 0,20B44Z501A 1,000 kgAcer S275JR,peça simp.,perf.lam.IP,HE,UP,treb.taller

p/col.sold.+antiox.0,93 0,93

C200P000 0,018 hEquip+elem.aux.p/soldadura elèctrica 3,12 0,06A%AUX0010250 2,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 0,60 0,02

TOTAL PARTIDA................................................... 1,62

Coberta sandwich pend. <30%, planxa inf. perfil nerv.pl.acergalv.+lacada,4nerv.sep=250-270mm,h=40-50mm,g=0,6mm,llis,c

E54577BA m2

Coberta sandwich amb pendent inferior a 30 %, formada per dues planxes, la infe-rior és un perfil nervat de planxa d'acer galvanitzada i lacada amb 4 nervis separatsentre 250 i 270 mm i una alçària entre 40 i 50 mm de 0,6 mm de gruix, amb una inèr-cia entre 13 i 21 cm4 i una massa superficial entre 5 i 6 kg/m2, acabat llis de colorestàndard, segons la norma UNE-EN 14782, la superior és un perfil nervat de plan-xa d'acer galvanitzada i lacada amb 4 nervis separats entre 250 i 270 mm i una alçà-ria entre 40 i 50 mm de 0,6 mm de gruix, amb una inèrcia entre 13 i 21 cm4 i unamassa superficial entre 5 i 6 kg/m2, acabat llis de color estàndard, segons la normaUNE-EN 14782, i aïllament amb placa de llana de roca de 126 a 160 kg/m3 i gruix50 mm. Els amidaments preveuen un voladís de 0,40 m per costat. Inclou el perfil desegellat i fixació, rodó d'acer de diametre 10 mm de rosca soldat, remat superior i in-ferior, i xapa de remat frontal i posterior.

A0127000 0,400 hOficial 1a col·locador 22,36 8,94A0137000 0,100 hAjudant col·locador 19,85 1,99B0A5AA00 16,500 uCargol autorosc.,voland. 0,15 2,48B0CH8D30 2,000 m2Perfil nerv.pl.acer

galv.+lacada,4nerv.sep=250-270mm,h=40-50mm,g=0,6mm,llis,colorestàndard

7,81 16,40

B44ZB052 3,000 kgAcer S235JRC,peça simp.,perf.conf.L,U,C,Z,omega,tallat mida+galv. 1,18 3,54B7C9GCP0 1,000 m2Placa ríg.MW-roca,UNE-EN 13162

126-160kg/m3,g=90mm,cond.tèrmica <=0,039W/mK14,88 14,88

A%AUX0010250 2,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 10,90 0,27

TOTAL PARTIDA................................................... 48,50

Pintat pilar acer pintura epoxi,2imprim.epoxi+acab.E894A0M2 m2Pintat de pilar d'un sol perfil d'acer amb pintura epoxi, amb dues capes d'imprimacióepoxi i dues d'acabat

A012D000 0,610 hOficial 1a pintor 22,36 13,64A013D000 0,060 hAjudant pintor 19,85 1,19B89ZX000 0,250 kgPintura epoxi 16,09 4,10B8ZAN000 0,200 kgImprimació epoxi 14,22 2,90A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 14,80 0,22

TOTAL PARTIDA................................................... 22,05

Pintat biga acer pintura epoxi,2imprim.epoxi+acab.E894B0M2 m2Pintat de biga d'un sol perfil d'acer amb pintura epoxi, amb dues capes d'imprimacióepoxi i dues d'acabat

A012D000 0,700 hOficial 1a pintor 22,36 15,65A013D000 0,070 hAjudant pintor 19,85 1,39B89ZX000 0,250 kgPintura epoxi 16,09 4,10B8ZAN000 0,200 kgImprimació epoxi 14,22 2,90A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 17,00 0,26

217 març 2015


TOTAL PARTIDA................................................... 24,30

317 març 2015


002 PAVIMENT PISTA PRINCIPAL PAVELLÓTela asfàltica002001 m2

Subministre i col·locació de tela asfàltica.Sense descomposició

TOTAL PARTIDA................................................... 4,50

Parquet esportiu de roure model Decoresport002002 m2

Subministre i col·locació de parquet esportiu, que inclou: 1 làmina de PVC, 1 làminade fompex, sabatetes elàstiques còniques de 20 mm, 2 taulers contraplacat fenòlic de12 mm, parquet laminat de roure de 14 mm acabatenvernissat a fàbrica, amb una ca-pa de noble de 3mm. Inclou Homologació IBV.

Sense descomposició

TOTAL PARTIDA................................................... 39,25

Tapes anclatges002003 u

Tapes anclatge del mateix paviment que la pista.Sense descomposició

TOTAL PARTIDA................................................... 120,00

Sòcol perimetral002004 ml

Subministre i col·locació de sòcol perimetral en fusta contraxapada de roure70x16mm, i part proporcional de pletines en portes i accessos.


TOTAL PARTIDA................................................... 8,75

Marcatge bucles patinatge002005 pa

Marcatge bucles patinatge segons normativa.Sense descomposició

TOTAL PARTIDA................................................... 1.800,00

Marcatge pista bàsquet002006 pa

Pintura i marcatge de pista de bàsquet segons normativa.Sense descomposició

TOTAL PARTIDA................................................... 360,00

Marcatge pista balonmano / futbol sala002007 pa

Pintura i marcatge de pista de balonmano i futbol sala segons normativa.Sense descomposició

TOTAL PARTIDA................................................... 480,00

Pletina de xapa galvanitzada002008 ml

Subministre i col·locació de pletines de xapa galvanitzada en forma de Z (rampesd'accés a la pista i pas de porta).


TOTAL PARTIDA................................................... 31,90

Regular canastes existents002009 pa

Partida alçada per regular totes les canastes existents a la mida reglamentaria un copexecutat el paviment de la pista principal.


TOTAL PARTIDA................................................... 985,00

Paviment protector002010 m2

Subministre i col·locació de paviment protector proteco de 1,2 mm de gruix de colornegre.


TOTAL PARTIDA................................................... 8,80

417 març 2015


003 PAVIMENT SINTÈTIC GIMNÀSPaviment deportiu Omnisport training 5,00mm003001 m2

Subministre i col·locació de paviment vinilic de punt elàstic impres en la massa, revésde espuma d'alta densitat, soport estabilitzat, capa d'ús trasnportant sense càrre-ques. Poliuretà refroçat, tractament fungestàtic i bacteriostàtic. Satinat a la massa. Ca-racterístiques generals:- gruix total: EN428 5mm- gruix capa d'ús: EN429 0,70mm- pes total: EN430 4,23kgs/m2- tractament de protecció: Topclean XPCaracterístiques de seguretat:- absorció impacte: EN14808 19%- fricció/lliscament: EN13036-4 100- deformació vertical: EN14809 1mmCaracterñisitques tècniques:- rebot pilota: EN12235 98,40%- resistència punzonamiento: EN1516 0,16mm- resistència càrrega rodant: EN1569 <0,22 idoni- resistència absorció: EN ISO 5470-1 0,13g- resistècnia a l'impacte: EN1517 lleugeres marques- estabilitat dimensional: EN434 <0,10%- comportament al foc: EN13501-1 Cfl-S1

Inclou els treballs necessaris per la seva correcta col·locació a sobre del pavimentexistent.


TOTAL PARTIDA................................................... 38,70

517 març 2015


004 CORTINA SEPARACIÓ PAVELLÓCortina divisoria corredera plegat lateral M-2004001 u

Subministre i col·locació de cortina divisoria corredera, de plegat lateral M-2. Color aelegir per la direcció facultativa. Caracterísitques de la lona:- suport: 1100dtex- resistència a tracció: 250daN/5cm- resistència esquinçament: 20 daN- adherencia: 8 daN/5cm- pes: 530gr/m2


TOTAL PARTIDA................................................... 4.957,65

617 març 2015


005 REPARACIÓ FALS SOSTRE EXISTENTReparació de fals sostre de lames005001 m2

Reparació de fals sostre existent de lames. Inclou lloguer de plataforma mòbil, des-muntatge del sostre existent, instal·lació de nou aïllament sent aquest resistent al focsegons exigències del DB-SI, instal·lació del fals sostre actual i instal·lació de noves la-mes que es trobin xafades o en mal estat, remats i tapajunts.

A012M000 0,380 hOficial 1a muntador 23,11 8,78A013M000 0,380 hAjudant muntador 19,85 7,54B84A42M1 0,050 m2Lamel·les p/cel ras alumini p/munt.horitz. cant.rect. 70x25mm,separ.

30mm,acabat prelacat color estànd. llisa34,83 1,79

B84Z8H11 0,050 m2Est. p/cel ras lam. horitzs. perfils acer galv.forma omega p/fix.clipada,+ perf.reforç,dist perf.<=1,5m,susp.barra roscada,sep.

6,90 0,36

A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 16,30 0,24K7C41711 1,000 m2Aïllam.fel.lv aïll.(MW)g=70mm,R <=0,039W/mK,kraft

enquitran.,col.s/adh.4,21 4,21

CL40AAAA 0,380 hPlataform.elevad. telesc.artic.,autopro.motorgasoil,h=20m,ampl.=9,8,carreg.227kg,700x245x245cm,P=10886kg,ciste.=150x75cm

38,55 14,65

TOTAL PARTIDA................................................... 37,57

717 març 2015


006 RETENSAT MALLA PROTECCIÓ FALS SOSTREPretensat de la malla existent006001 pa

Pretensat de la malla existent de protecció del fals sostre. Inclou lloguer de platafor-ma elevadora. Inclou el muntatge i desmuntatge d'aquesta per realitzar els treballsde reparació del fals sostre de lames.


TOTAL PARTIDA................................................... 6.000,00

817 març 2015


007 PINTURA GENERAL PAVELLÓPint.vert.guix,pintura plàstica llis+segelladora+2acab.K898J2A0 m2Pintat de parament vertical de guix, amb pintura plàstica amb acabat llis, amb unacapa segelladora i dues d'acabat

A012D000 0,100 hOficial 1a pintor 22,36 2,24A013D000 0,010 hAjudant pintor 19,85 0,20B89ZPD00 0,390 kgPintura plàstica,p/int. 3,38 1,34B8ZA1000 0,150 kgSegelladora 4,25 0,65A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 2,40 0,04

TOTAL PARTIDA................................................... 4,47

Pint.horitz.guix,pintura plàstica llis+segelladora+2acab.K898K2A0 m2Pintat de parament horitzontal de guix, amb pintura plàstica amb acabat llis, ambuna capa segelladora i dues d'acabat

A012D000 0,125 hOficial 1a pintor 22,36 2,80A013D000 0,015 hAjudant pintor 19,85 0,30B89ZPD00 0,390 kgPintura plàstica,p/int. 3,38 1,34B8ZA1000 0,150 kgSegelladora 4,25 0,65A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 3,10 0,05

TOTAL PARTIDA................................................... 5,14

Envernissat param.vert.fusta,vernís intumescent+2capes acabat,setinadaK8A81D24 m2Envernissat de parament vertical de fusta, al vernís intumescent amb 2 capes d'aca-bat , amb la superfície setinada

A012D000 0,200 hOficial 1a pintor 22,36 4,47A013D000 0,020 hAjudant pintor 19,85 0,40B8AZM000 0,340 kgVernís intumescent 10,35 3,59A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 4,90 0,07

TOTAL PARTIDA................................................... 8,53

Net/prep.sup.pint. acer,m.man.K87A2201 m2Neteja i preparació de suport per a pintat posterior de portes i reixes d'acer, amb mit-jans manuals

A013D000 0,350 hAjudant pintor 19,85 6,95A%AUX0010250 2,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 7,00 0,18

TOTAL PARTIDA................................................... 7,13

Pintat porta acer,esmalt sint.,+2 antioxidant +2acabatK89ABBJ0 m2Pintat de portes cegues d'acer, amb esmalt sintètic, amb dues capes d'imprimacióantioxidant i dues d'acabat

A012D000 0,520 hOficial 1a pintor 22,36 11,63A013D000 0,050 hAjudant pintor 19,85 0,99B89ZB000 0,250 kgEsmalt sint. 10,38 2,65B8ZAA000 0,200 kgImprimació antioxidant 10,99 2,24A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 12,60 0,19

TOTAL PARTIDA................................................... 17,70

Envernissat porta fusta,vernís sint.,1protector+3acab.,brillantK8AA2BD3 m2Envernissat de portes cegues de fusta, al vernís sintètic, amb una capa de protectorquímic insecticida-fungicida i tres d'acabat, amb la superfície brillant

A012D000 0,520 hOficial 1a pintor 22,36 11,63A013D000 0,050 hAjudant pintor 19,85 0,99B8AZB000 0,390 kgVernís sint. 7,09 2,82B8ZA3000 0,150 kgProtector p/fusta (TP8) 6,68 1,00A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 12,60 0,19

TOTAL PARTIDA................................................... 16,63

Pint.reix.acer,esmalt sint.,1capa imprimació antioxidant,2capes acabatK89BBBH0 m2Pintat de reixa d'acer amb malla, amb esmalt sintètic, una capa d'imprimació antioxi-dant i dues capes d'acabat

A012D000 0,390 hOficial 1a pintor 22,36 8,72A013D000 0,050 hAjudant pintor 19,85 0,99B89ZB000 0,250 kgEsmalt sint. 10,38 2,65B8ZAA000 0,100 kgImprimació antioxidant 10,99 1,12A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 9,70 0,15

TOTAL PARTIDA................................................... 13,63

917 març 2015


008 REPARACIÓ FUSTERIES EXTERIORSPintat fines/balc.acer,raspallat+pint.esmalt sint.,2 capes emprim.antioxidant+2 acabat489AABJ0 m2Pintat de finestres i balconeres d'acer, amb raspallat i pintat a l'esmalt sintètic, amb2 capes d'emprimació antioxidant i 2 d'acabat. Inclou repercusió plataforma elevado-ra.

K87A2201 1,000 m2Net/prep.sup.pint. acer,m.man. 7,13 7,13K89AABJ0 1,000 m2Pintat finestra/balconera acer,esmalt sint.,+2 antioxidant +2acabat 22,19 22,19

TOTAL PARTIDA................................................... 29,32

Reparació de fusteries, repàs de segellat008001 m2Repàs de fusteries exteriors. Inclou reparació de les fusteries que no funcionin cor-rectament, reparació del segellat del junts.

A012E000 0,230 hOficial 1a vidrier 21,73 5,00B7J50010 0,010 dm3Massilla segell.,silicona neut. monocomp. 14,31 0,15B7JZ1010 0,007 dm3Imprim.prèv.segellats massilla silic.neutra 24,54 0,18A%AUX0010150 1,500 %Despeses auxiliars mà d'obra 5,00 0,08

TOTAL PARTIDA................................................... 5,41

Vidre lam.segur.2 llunes,3+3mm,3 butiral transparent,col.llistó vidreEC151701 m2Vidre laminar de seguretat de dues llunes, amb acabat de lluna incolora, de 3+3 mmde gruix, amb 1 butiral transparent, col·locat amb llistó de vidre sobre fusta, acer oalumini. Inclou treballs previs de desmuntatge del vidre existent.

K21C101A 1,000 m2Desmuntatge,vidre.,m.man.,aplec p/aprofit. 8,41 8,41KC151703 1,000 m2Vidre lam.segur.2 llunes,3+3mm,3 butiral transparent,col.llistó vidre 60,32 60,32

TOTAL PARTIDA................................................... 68,73

Solucionar problemes estanqueixat porta acer008002 pa

Solucionar el problema d'estanqueitat de la porta d'accés lateral.Sense descomposició

TOTAL PARTIDA................................................... 3.500,00

Solucionar problemes estanqueixat porta acer-fusta008003 pa

Solucionar el problema d'estanqueitat de les portes d'accés de la façana principal.Sense descomposició

TOTAL PARTIDA................................................... 7.000,00

1017 març 2015


009 REPARACIÓ GRADES EXISTENTSReparació de les grades existents009001

Revisió, reparació i adequació de les grades existents.Sense descomposició

TOTAL PARTIDA................................................... 20.000,00

1117 març 2015


010 IMPREVISTOSImprevistos010001

Imprevisots. Partida a justificar per la direcciçó facultativa de l'obra.Sense descomposició

TOTAL PARTIDA................................................... 10.800,00

1217 març 2015


011 SEGURETAT I SALUTSeguretat i salut011001

Seguretat i salut.Sense descomposició

TOTAL PARTIDA................................................... 12.002,87

1317 març 2015





EXP. 008/2013-2

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT



ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT A L’OBRA

D’acord amb el que disposa el Real Decret 1627/1997, es presentarà amb el projecte, el ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT, firmat pel tècnic competent, el nomenament d’un tècnic com a coordinador de la seguretat en la obra i el pla de seguretat i SALUT firmat pel contractista. El contractista estarà obligat a redactar els documents necessaris per complir tot allò que especifica el RD1627/1997, i presentar-ho als Organismes Oficials corresponents.

Dades de l’obra

Tipus d’obra: Projecte de reparació i millora del Pavelló poliesportiu de Mont-roig del Camp

Emplaçament: Segons plànols

Sol·licitant: Ajuntament de Mont-roig del Camp

Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i Salut :

Josep M. Castells Cabré

Compliment del R.D. 1627/97 de 24 d’octubre sobre disposicions mínimes de seguretat i salut a les obres de construcció Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l’execució d’aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d’accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l’empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d’acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l’art. 7è, i en aplicació d’aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d’elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s’analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l’obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra o, quan no n’hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d’obres de les Administracions Públiques s’haurà de sotmetre a l’aprovació d’aquesta Administració.



Es recorda l’obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d’incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d’incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l’art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l’obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d’efctuar un avis a l’autoritat laboral competent, segons model inclòs a l’annex III del Reial Decret. La comunicació d’obertura del centre de treball a l’autoritat laboral competent haurà d’incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l’execució de l’obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d’apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l’obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).

Principis generals aplicables durant l’execució de l’obra

L’article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s’aplicaran els principis d’acció preventiva recollits en l’art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de novembre)" durant l’execució de l’obra i en particular en les següents activitats:

• El manteniment de l’obra en bon estat d’ordre i neteja

• L’elecció de l’emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions

d’accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació

• La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars

• El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal·lacions

i dispositius necessaris per a l’execució de l’obra, amb objecte de corregir els defectes que

poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors

• La delimitació i condicionament de les zones d’emmagatzematge i dipòsit dels diferents

materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

• La recollida dels materials perillosos utilitzats

• L’emmagatzematge i l’eliminació o evacuació de residus i runes

• L’adaptació en funció de l’evolució de l’obra del període de temps efectiu que s’haurà de



dedicar a les diferents feines o fases del treball

• La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms

• Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi

a l’obra o prop de l’obra.

Els principis d’acció preventiva establerts a l’article 15è de la Llei 31/95 són els següents:

L’empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d’acord amb els següents principis generals:

• Evitar riscos

• Avaluar els riscos que no es puguin evitar

• Combatre els riscos a l’origen

• Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de

treball, l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball

monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut

• Tenir en compte l’evolució de la tècnica

• Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill

• Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l’organització del

treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en

el treball

• Adoptar mesures que posin per davant la protecció col·lectiva a la individual

• Donar les degudes instruccions als treballadors

L’empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d’encomanar les feines. L’empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic. L’efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només es podran adoptar quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures. Podran concertar operacions d’assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l’empresa respecte dels seus treballadors, els



treballadors autònoms respecte d’ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l’activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

Identificació dels riscos. Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l’obra establertes a l’annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d’octubre, s’enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d’obra, tot i considerant que alguns d’ells es poden donar durant tot el procés d’execució de l’obra o bé ser aplicables a d’altres feines. S’haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d’adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s’ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d’edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d’incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s’hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...). Mitjans i maquinaria:

• Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades

• Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)

• Desplom i/o caiguda de maquinària d’obra (sitges, grues...)

• Riscos derivats del funcionament de grues

• Caiguda de la càrrega transportada

• Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics

• Caigudes des de punts alts i/o des d’elements provisionals d’accés (escales, plataformes)

• Cops i ensopegades

• Caiguda de materials, rebots

• Ambient excessivament sorollós

• Contactes elèctrics directes o indirectes

• Accidents derivats de condicions atmosfèriques

Treballs previs: • Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)






• Sobre esforços per postures incorrectes

• Bolcada de piles de materials

• Riscos derivats de l’emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions

químiques)

Ram de paleta: • Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics

• Projecció de partícules durant els treballs


• Contactes amb materials agressius

• Talls i punxades



• Ambient excessivament sorollós


• Bolcada de piles de material


químiques)

Revestiments i acabats: • Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics

• Projecció de partícules durant els treballs


• Contactes amb materials agressius





• Bolcada de piles de material


químiques)

Instal·lacions: • Interferències amb Instal·lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)







• Emanacions de gasos en obertures de pous morts

• Contactes elèctrics directes o indirectes

• Sobreesforços per postures incorrecte

Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials (Annex II del R.D.1627/1997) • Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d’altura, per

les particulars característiques de l’activitat desenvolupada, els procediments aplicats o

l’entorn del lloc de treball.

• Treballs en els quals l’exposició a agents químics o biològics suposi un risc d’especial

gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment

exigible.

• Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la

delimitació de zones controlades o vigilades.

• Treballs en la proximitat de línies elèctriques d’alta tensió.

• Treballs que exposin a risc d’ofegament per immersió.

• Obres d’excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres

subterranis.

• Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic.

• Treballs realitzats en cambres d’aire comprimit.

• Treballs que impliquin l’ús d’explosius.

• Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

Mesures de prevenció i protecció Com a criteri general primaran les proteccions col·lectives en front les individuals. A més, s’hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D’altra banda els medis de protecció hauran d’estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s’hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

Mesures de protecció col·lectiva: • Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i

circulacions dins l’obra



• Senyalització de les zones de perill

• Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l’obra

com en relació amb els vials exteriors

• Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i

descàrrega

• Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal·lacions existents

• Els elements de les Instal·lacions han d’estar amb les seves proteccions aïllants

• Fonamentació correcta de la maquinària d’obra

• Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de

la càrrega màxima, delimitació del radi d’acció, frenada, blocatge, etc

• Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d’obra

• Sistema de rec que impedeixi l’emissió de pols en gran quantitat

• Comprovació de l’adequació de les solucions d’execució a l’estat real dels elements (subsòl,

edificacions veïnes)

• Utilització de paviments antilliscants.

• Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d’objectes (xarxes, lones)

• Ús d’escales de mà, plataformes de treball i bastides

• Col·locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes

Mesures de protecció individual: • Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules

• Utilització de calçat de seguretat

• Utilització de casc homologat

• A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts

d’ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del

qual serà obligatòria

• Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i

minimitzar el risc de talls i punxades

• Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos

• Utilització de mandils

• Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d’un operari en els treballs amb

perill d’intoxicació. Utilització d’equips de subministrament d’aire

Mesures de protecció a tercers: • Tancament, senyalització i enllumenat de l’obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s’ha



de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d’impedir que

persones alienes a l’obra puguin entrar.

• Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l’obra com en relació amb els

vials exteriors

• Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i

descàrrega

• Comprovació de l’adequació de les solucions d’execució a l’estat real dels elements (subsòl,

edificacions veïnes)

• Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d’objectes (xarxes, lones)

Primers auxilis: Es disposarà d’una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S’informarà a l'inici de l’obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s’hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l’obra i en lloc ben visible, d’una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

NORMATIVA DE SEGURETAT I SALUT

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN TEMPORALES O MÓVILES

Directiva 92/57/CEE 24 Junio

(DOCE: 26/08/92)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y DE SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

RD 1627/1997. 24 octubre (BOE 25/10/97) Transposició de la Directiva 92/57/CEE

LEY DE PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

REFORMA DEL MARCO NORMATIVO DE LA PREVENCIÓN DE RIESGOS LABORALES

Ley 31/1995. 8 noviembre

(BOE: 10/11/95)

Ley 54/2003. 12 diciembre

(BOE 13/12/2003)

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN

RD 39/1997, 17 de enero(BOE: 1/01/97).

Modificacions: RD 780/1998 . 30 abril

(BOE 01/05/98)

MODIFICACIÓN RD 39/1997; RD 1109/2007, Y EL RD 1627/1997

RD 337/2010 (BOE 23/3/2010)

REQUISITOS Y DATOS QUE DEBEN REUNIR LAS COMUNICACIONES DE APERTURA O DE REANUDACIÓN DE ACTIVIDADES EN LOS CENTROS DE TRABAJO

Orden TIN/1071/2010 (BOE 1/5/2010)



DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO EN MATERIA DE TRABAJOS TEMPORALES EN ALTURA

RD 2177/2004, de 12 de novembre(BOE: 13/11/2004)

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN, DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

RD 485/1997. 14 abril (BOE: 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

RD 486/1997, 14 de abril (BOE: 23/04/97)

En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

LEY REGULADORA DE LA SUBCONTRATACIÓN EN EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓN

LEY 32/2006

(BOE 19/10/06)

MODIFICACION DEL RD 39/1997, POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN Y EL RD 1627/97, POR EL QUE SE ESTABLECEN LAS DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

RD 604 / 2006

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD

RELATIVAS A LA MANIPULACIÓN MANUAL DE

CARGAS QUE ENTRAÑE RIESGOS, EN PARTICULAR

DORSO LUMBARES, PARA LOS TRABAJADORES

RD 487/1997, de 14 de abril (BOE 23/04/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS AL TRABAJO CON EQUIPOS QUE INCLUYEN PANTALLAS DE VISUALIZACIÓN

R.D. 488/97. 14 abril (BOE: 23/04/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA EXPOSICIÓN A AGENTES BIOLÓGICOS DURANTE EL TRABAJO

R.D. 664/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)

PROTECCIÓN DE LOS TRABAJADORES CONTRA

LOS RIESGOS RELACIONADOS CON LA

EXPOSICIÓN A AGENTES CANCERÍGENOS

DURANTE EL TRABAJO

R.D. 665/1997. 12 mayo (BOE: 24/05/97)



DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD, RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL

R.D. 773/1997.30 mayo (BOE: 12/06/97)

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

R.D. 1215/1997. 18 de julio (BOE: 07/08/97)

Transposició de la directiva 89/655/CEE modifica i deroga alguns capítols de la “ordenanza de seguridad e higiene en el trabajo” (O. 09/03/1971)

PROTECCIÓN A LOS TRABAJADORES FRENTE A LOS RIESGOS DERIVADOS DE LA EXPOSICIÓN AL RUIDO DURANTE EL TRABAJO

R.D. 1316/1989 . 27 octubre (BOE: 02/11/89)

PROTECCIÓN CONTRA RIESGO ELÉCTRICO

R.D. 614/2001 . 8 junio (BOE: 21/06/01)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-APQ-006. ALMACENAMIENTO DE LÍQUIDOS CORROSIVOS

R.D 988/1998 (BOE: 03/06/98)

REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE DEL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52)

Modificacions: O. 10 diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. 23 septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) ART. 100 A 105 derogats per O de 20 gener de 1956

Derogat capítol III pel RD 2177/2004

ORDENANZA DEL TRABAJO PARA LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA

O. de 28 de agosto de 1970. ART. 1º A 4º, 183º A 291º Y ANEXOS I Y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) correcció d'errades: BOE: 17/10/70

SEÑALIZACIÓN, BALIZAMIENTO, LIMPIEZA Y

TERMINACIÓN DE OBRAS FIJAS EN VÍAS FUERA DE

POBLADO

O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)

REGLAMENTO DE APARATOS ELEVADORES PARA OBRAS

O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77)

Modificació:O. de 7 de marzo dE 1981 (BOE: 14/03/81)

INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA MIE-AEM 2 DEL REGLAMENTO DE APARATOS DE ELEVACIÓN Y MANUTENCIÓN REFERENTE A GRÚAS-TORRE DESMONTABLES PARA OBRAS.

R.D. 836/2003. 27 juny, (BOE: 17/07/03). vigent a partir del 17 d’octubre de 2003. (deroga la O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) i la modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90))



REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 31 octubre 1984 (BOE: 07/11/84)

NORMAS COMPLEMENTARIAS DEL REGLAMENTO SOBRE SEGURIDAD DE LOS TRABAJOS CON RIESGO DE AMIANTO

O. de 7 enero 1987 (BOE: 15/01/87)

ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 I 17/03/71)

Correcció d'errades (BOE: 06/04/71) modificació: (BOE: 02/11/89) derogats alguns capítols per: LEY 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 I RD 1215/1997

S'APROVA EL MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN OBRES DE CONSTRUCCIÓ

O. de 12 de gener de 1998 (DOGC: 27/01/98)

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL

CASCOS NO METÁLICOS

R. de 14 de diciembre de 1974

(BOE: 30/12/74): N.R. MT-1

PROTECTORES AUDITIVOS

R. de 28 de julio de 1975

(BOE: 01/09/75): N.R. MT-2

PANTALLAS PARA SOLDADORES


(BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: modificació: BOE: 24/10/75

GUANTES AISLANTES DE ELECTRICIDAD


(BOE: 03/09/75): N.R. MT-4 modificació: BOE: 25/10/75

CALZADO DE SEGURIDAD CONTRA RIESGOS MECÁNICOS



BANQUETAS AISLANTES DE MANIOBRAS



EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS

RESPIRATORIAS. NORMAS COMUNES Y

ADAPTADORES FACIALES





EQUIPOS DE PROTECCIÓN PERSONAL DE VIAS RESPIRATORIAS: FILTROS MECÁNICOS




RESPIRATORIAS: MASCARILLAS AUTOFILTRANTES




RESPIRATORIAS: FILTROS QUÍMICOS Y MIXTOS

CONTRA AMONÍACO



Mont-roig del Camp, febrer de 2015 Josep M. Castells Cabré arquitecte municipal

PROJECTE DE REPARACIO I MILLORA DEL PAVELLÓ … · Projecte de reparació i millora del Pavelló...

Documents

Transcript of PROJECTE DE REPARACIO I MILLORA DEL PAVELLÓ … · Projecte de reparació i millora del Pavelló...