Projecte g

24
Escola Mossèn Ramon Bergadà - Constantí PROJECTE DE PATI JUSTIFICACIÓ Tenint en compte el Reial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel qual s’estableixen els requisits mínims dels centres que imparteixen els ensenyaments de segon cicle de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària i el DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària, l’esbarjo es considera una activitat educativa integrada en l’horari lectiu de l’alumnat i, per tant, s’hi han de respectar també els principis del projecte educatiu. Estem en una societat passiva on cada vegada és més difícil que els nens i les nenes puguin fer o tenir moments lúdics és per això que volem oferir als nostres alumnes eines per gestionar millor el seu temps d’oci. Per aquest motiu sorgeix l'idea d'elaborar aquest projecte on la finalitat que pretenem és plantejar activitats organitzades en les que poguéssim aconseguir que el nostre alumnat siga més cooperatiu i responsable de manera que es redueixi la possibilitat de produir-se conflictes i actituds violentes entre l’alumnat, també pretenem tenir un pati actiu oferint alternatives als jocs de sempre a l'alumnat. No podem oblidar que el joc és un element essencial pel desenvolupament integral dels infants que representa un mitjà de relació i intercanvi. Aquest projecte es durà a terme en tot el centre educatiu però ens centrarem en el pati de primària.

Transcript of Projecte g

Page 1: Projecte g

Escola Mossèn Ramon Bergadà - Constantí

PROJECTE DE PATI

 ● JUSTIFICACIÓ 

 Tenint en compte el Reial decret 132/2010, de 12 de febrer, pel qual s’estableixen

els requisits mínims dels centres que imparteixen els ensenyaments de segon cicle

de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària i el DECRET

142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de

l'educació primària, l’esbarjo es considera una activitat educativa integrada en

l’horari lectiu de l’alumnat i, per tant, s’hi han de respectar també els principis del

projecte educatiu.

Estem en una societat passiva on cada vegada és més difícil que els nens i les nenes

puguin fer o tenir moments lúdics és per això que volem oferir als nostres alumnes

eines per gestionar millor el seu temps d’oci. Per aquest motiu sorgeix l'idea

d'elaborar aquest projecte on la finalitat que pretenem és plantejar activitats

organitzades en les que poguéssim aconseguir que el nostre alumnat siga més

cooperatiu i responsable de manera que es redueixi la possibilitat de produir-se

conflictes i actituds violentes entre l’alumnat, també pretenem tenir un pati actiu

oferint alternatives als jocs de sempre a l'alumnat.

No podem oblidar que el joc és un element essencial pel desenvolupament integral

dels infants que representa un mitjà de relació i intercanvi.

Aquest projecte es durà a terme en tot el centre educatiu però ens centrarem en

el pati de primària.

 

Page 2: Projecte g

 ● DESCRIPCIÓ CENTRE­ALUMNES 

L’escola Mn. Ramon Bergadà és un centre docent públic ubicat al poble de Constantí.

Acull els nivells educatius de 2n Cicle d’Educació Infantil (3-6 anys) i tots els nivells

d’Educació Primària.

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès. Segons dades de 2013

la seva població era de 6.748 habitants. És a la riba dreta del riu Francolí, al límit

amb Tarragona.  

● OBJECTIUS  1- Potenciar un pati actiu i saludable.

2- Millorar la convivència.

3- Fomentar la resolució pacífica de conflictes.

4- Ensenyar diferents tipus de jocs.

5- Donar eines per gestionar millor el temps de joc.

6- Afavorir la creativitat a través del joc.

 ● COMISSIÓ DE PATI

Creiem necessària la creació d’una comissió de dinamització de patis per tal de

coordinar i organitzar les activitats que es duran a terme durant l’esbarjo per a un

millor funcionament.

1. MEMBRES 

○ Un mestre/a de cada cicle, el qual transmetrà la informació a la resta de

companys de cicle per a la seva correcta aplicació.

○ Especialista d’Educació Física.

Page 3: Projecte g

○ Considerem necessària la implicació de l’alumnat per tal de consensuar

les decisions preses i que ens serveixin de suport. Concretament un

alumne representant de cada classe de cicle superior (no assistiran a

totes les comissions de pati, només a les assignades).

 2. FUNCIONS 

 La comissió de dinamització de patis es reunirà un cop per setmana i una vegada el

projecte ja estigui engegat, es reuniran per avaluar el seu funcionament i per a

solucionar els possibles conflictes o mancances que puguin sorgir.

Els membres de la comissió encarregats de representar els alumnes hauran de

comunicar a la comissió de pati les opinions, suggeriments o els problemes que

puguin sorgir al pati. També ho podrà fer tot l’alumnat a través d’una bústia de

sugeriments de la comissió que estarà ubicada al costat de secretaria.

A més a més, seran competències de la comissió:

- Prendre acords referents al funcionament del pati i a la seva normativa.

- Decidir les activitats que es duran a terme i canviar-les de manera regular.

- Organitzar els espais per a cada activitat.

- Tenir el material adequat per a les activitats que es desenvolupen, portar

un control d’ell i periòdicament revisar-lo.

- Establir un mecanisme de resolució de conflictes a través de l’assignació

de mediadors/es. (bústia).

- Elaborar una plantilla on s’indiqui les persones responsables que hauran de

dinamitzar cada activitat.

Page 4: Projecte g

- Establir el calendari de joc.

- Anomenar responsables (alumnes) temporals del material de pati.

 ● ORGANITZACIÓ 

 1. ESPAIS 

Patis i voltants de l’edifici d’Educació Infantil: ❖ 1 pati tancat per jugar amb pales i galledes. ❖ 1 pati obert amb pista (ciment) i gronxadors adaptats a l’edat. La banda dels

gronxadors compta amb cautxú per amortir els possibles cops i evitar ferides més greus.

❖ 2 jardinets. Un amb pas autoritzat i un altre no autoritzat. Separats per un caminet que es dirigeix cap a l’edifici d’Educació Primària.

Patis i voltants de l’edifici d’Educació Primària:

❖ 1 pista de futbol 7 per a CS. ❖ 1 pista de bàsquet. ❖ 1 pista de futbol. ❖ 1 espai bosc amb porteria. ❖ 1 porxo.

2. CALENDARI, HORARIS I GUÀRDIES DE MESTRES  Cada escola seguirà amb els calendaris de guàrdies de patis estipulats per l’equip

directiu a principi de curs.

No obstant, els alumnes de 6è seran els encarregats de controlar cada zona de joc i

de vetllar pel bon funcionament de cada espai.  

3. ENCARREGATS 

Hi haurà sis nens de 6è (3 de cada grup) que seran els encarregats del material que

tot el cole farà servir cada dia. Aquests hauran d’anar a buscar les caixes de

material i treure-les al pati. En acabar el temps de joc, hauran de guardar el

Page 5: Projecte g

material a les caixes pertinents i retornar-les per tal que es puguin utilitzar el dia

següent. Tot el material estarà endreçat al mateix indret (a determinar).

El tutor de cada grup serà l’encarregat de vetllar pel correcte funcionament dels

encarregats del grup.

Aquests encarregats rotaran setmanalment.   

● MEDIACIÓ, NORMES I PROTOCOL  En aquest apartat s’acordaran les actuacions a realitzar per tal d’aconseguir un

clima positiu i de bona convivència entre tot l’alumnat. Aquestes seran fruit del

consens entre la Comissió de dinamització de patis i la Comissió de convivència.

A continuació, es presenta una taula amb propostes educatives per les diferents

situacions conflictives que puguin sorgir a l’hora del pati. Aquestes s’hauran de

revisar periòdicament.

La comissió de dinamització de patis elaborarà les “Normes del pati”. Aquestes

hauran de sortir de les propostes dels nens i nenes. Una vegada elaborades, es

penjaran a les aules perquè tothom les tingui presents i es treballaran en grup amb

el tutor.

Què fer en cas de…? Proposta educativa

Baralla *

No compliment dels horaris, espais... *

No respectar el material *

No complir els càrrecs *

Page 6: Projecte g

Insults, paraules malsonants... *

* Aquestes propostes educatives seran competència de la comissió de dinamització

de patis i s’acordaran a les reunions, amb el visiplau de l’equip directiu.  

Per tal de solucionar els possibles conflictes que puguin sorgir durant el temps

d’esbarjo, hi hauran dos alumnes de 6è que vetllaran per la ben entesa entre els

alumnes. Aquests portaran una armilla reflectant per a que sigui visualment fàcil

localitzar-los durant el pati i així qualsevol alumne s’hi pugui adreçar i exposar els

seus problemes. Creiem que la gestió dels conflictes entre iguals (mediadors i nens i

nenes) pot ser molt bona, enriquidora i de gran ajut en quant a treballar aspectes

de diàleg, responsabilitat (dels propis actes), d’entendre que tot acte te una

conseqüència i de pròpia consciència.

Els mediadors poden ser alumnes voluntaris de cada grup de 6è, o bé, que sigui

obligatori per a tota la classe. Aquests rotaran setmanalment o quinzenalment

segons s’acordi amb els tutors de 6è.

Si els mediadors no aconsegueixen solucionar els conflictes tenen l’ajuda dels

mestres de vigilància de patis que els hi poden donar un cop de mà.

Si es creu convenient, hi hauran dos alumnes més de 6è que aniran a fer de

mediadors al pati d’infantil.              

Page 7: Projecte g

 ● ACTIVITATS 

 

 

JOCS PINTATS AL PATI D’INFANTIL:  

 

­ Rectangle amb números del 0 al 10 

 

0  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  

 

 

 

 

­ Formes geomètriques (rodona, quadrat, triangle i rectangle) 

 

 

 

 

Page 8: Projecte g

­ Twister 

Material: bossa amb targetes indicadores de mans i peus i colors. 

Nombre de jugadors: mínim 2 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Un jugador és el que treu les targetes de la bossa i diu a la resta de jugadors quina part                                       

del cos i color han de posar damunt del twister. 

Cada vegada es va complicant i qui falla o toca el terra amb el cul o genolls queda                                   

eliminat.  

 

 

 

 

   

Page 9: Projecte g

­ Rally de xapes 

Material: una xapa de beguda per a cada jugador. 

Nombre de jugadors: mínim 2 o inclús un de sol. 

DESENVOLUPAMENT PER A DOS O MÉS JUGADORS

Es posen totes les xapes a la línia de sortida i es marca el torn de tirada. 

Amb el dit índex s’impulsa la xapa intentant fer­la avançar el màxim dins del camí. Si un                                 

jugador fa sortir la xapa de la pista, la deixa allà on s’ha sortit. 

Guanya la primera xapa que creua la línia de sortida. 

OBSERVACIONS

Per tal que pesin més, les xapes es poden omplir de plastilina. Podem escollir entre fer                               

dibuixos amb la plastilina (i fins i tot les podem envernissar) o bé enganxar a sobre                               

dibuixos o fotografies de corredors. Al llarg del camí podem posar obstacles que donin                           

emoció a la cursa. 

 

 

 

 

 

Page 10: Projecte g

­ Futbol amb xapes 

Material: es posen 11 xapes a cada camp (jugadors). 

Nombre de jugadors: mínim 2 

DISPOSICIÓ INICIAL

Poden jugar fent 1 x 1 com un grup de 4­ 6 jugadors. 

DESENVOLUPAMENT PER A DOS O MÉS JUGADORS

La pilota serà una altra xapa diferenciant­la bé de les altres, per la forma o pel color. S’anirà                                   

fent petites i suaus empentes, amb l’objectiu de fer gol a la porteria contrària 

FINAL DEL JOC

Guanya l’equip que més gols faci. 

 

 

 

 

 

 

   

Page 11: Projecte g

­ Les 4 cantonades 

Material: ­­­ 

Nombre de jugadors: 5 jugadors o més. 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC per a 5 jugadors

A la senyal de “Ja!!!” del que està al mig, tots han de canviar de cantonada, intentant no                                   

quedar­se sense.  

Es posen 4 bases formant un quadrat i un nen a cada base. En el centre del quadrat                                   

n'hi ha un altre. Quan els que estan a les bases es vulguin canviar entre ells, el del mig                                     

ha d'aprofitar per mirar d'aconseguir una base. Si n'hi ha dos en una mateixa base, se                               

la queda el que hagi arribat primer i l’altre es col∙locarà al mig. Es considera que s'està                                 

a la base quan es toqui amb qualsevol part del cos. 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC per a més de 5 jugadors

Igual que abans però el jugador que es quedi sense base queda eliminat i entra un altre                                 

jugador que es col∙locarà al centre del quadrat i haurà d’intentar arribar a qualsevol                           

base en la següent partida per a no ser eliminat. Cada vegada entra un jugador nou, és                                 

a dir, que els eliminats estableixen un ordre d’entrada. 

 

 

 

 

Page 12: Projecte g

­ 3 en ratlla 

Material: 3 medalles de color verd i 3 medalles de color groc. 

Nombre de jugadors: 6 jugadors (2 equips de 3 jugadors). 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Joc de tauler en què els equips han d'aconseguir afilerar els tres seus jugadors i evitar                               

que el contrincant ho faci. 

Cada equip disposa de 3 jugadors que van situant­se alternativament sobre el tauler                         

pintat al terra i després mouen lliurement a qualsevol espai lliure. 

L'objectiu és posar tot l’equip en una de les línies que estan dibuixades. 

 

 

 

 

 

 

 

Page 13: Projecte g

­ Pista de bowling amb petits cercles pintats al terra per a plantar els bolos de                             

forma ordenada amb més facilitat.  

Material: bolos (ampolles d’aigua de 1,5 litres) i pilota de futbol gran. Llibreta de punts i                               

llapis. 

Nombre de jugadors: mínim 1 màxim 4. 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Els jugadors estableixen un ordre de llançament. Cada jugador tindrà un sol llançament                         

per a tirar tots els bolos col∙locats a 4 o 5 metres de la línia de llançament. Qui ho                                     

aconsegueixi sumarà un punt. Es pot fer a 10 punts o als que s’acordin. 

Els punts es poden apuntar en una llibreta.  

És el jugador que ha llançat qui col∙loca els bolos del següent jugador. 

 

 

 

 

Page 14: Projecte g

­ Abecedari (lletres de pal)  

Material: ­­­ 

Nombre de jugadors: tants com es vulgui. 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Es poden escriure o llegir paraules trepitjant amb els peus lletra per lletra (noms de                             

companys, animals...). Es pot fer per grups.  

Es poden triar certes lletres i per grups combinar les lletres per a fer paraules.  

 

 

 

 

 

 

 

Page 15: Projecte g

JOCS PINTATS AL PATI DE PRIMÀRIA:  

 

­ Twister 

Material: bossa amb targetes indicadores de mans (dretes i esquerres), peus (drets i                         

esquerres) i colors. 

Nombre de jugadors: mínim 2 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Un jugador és el que treu les targetes de la bossa i diu a la resta de jugadors quina part                                       

del cos i color han de posar damunt del twister. 

Cada vegada es va complicant i qui falla o toca el terra amb el cul o genolls queda                                   

eliminat.  

 

 

 

   

Page 16: Projecte g

­ 4 square: 

Material: pilota de goma o voleibol. 

Nombre de jugadors: mínim 4 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC Aquest joc es juga en qualsevol superfície dura com la fusta, el formigó o l’asfalt. 

El terreny de joc és un gran quadrat de 5x5 metres. Aquest a la vegada està dividit en quatre                                     

quadrats de la mateixa mida més petits (2,5 m). Cadascun dels quadrats té un rang o número i                                   

està ocupat per un sol jugador. 

El número 4 és el rei i per tant es qui posa en joc la pilota a cada partida. Per a fer el servei s’ha                                                 

de deixar botar la pilota a terra al propi quadrat i donar­li un cop de mà per a que boti a                                         

qualsevol altre quadrat. La pilota només pot donar un bot a cada quadrat.  

El jugador número 3 és el segon jugador que porta més temps jugant, el número 2 el segueix i                                     

el jugador del quadrat número 1 es qui porta menys partides jugant o acaba d’entrar a jugar. 

Les línies interiors que separen els quadrats són fora dels límits. La pilota no pot tocar                               

qualsevol part d'una línia interna o el jugador que va colpejar la pilota estarà eliminat. Les línies                                 

que marquen les vores exteriors dels quadrats es consideren dins del terreny de joc.  

Si una bola cau o toca les línies interiors aleshores el joc s’acaba i l'últim que ha tocat la pilota                                       

s'elimina.  

Els jugadors eliminats abandonen la pista, tots els jugadors avancen a omplir les places buides,                             

i un nou jugador s'uneix a la plaça de menor rang, és a dir, al quadrat número 1. La pilota                                       

rebota entre els jugadors fins que algú comet un nou error i s'elimina. 

  

       

Page 17: Projecte g

­ 3 en ratlla gran 

Material: 3 medalles de color verd i 3 medalles de color groc. 

Nombre de jugadors: 6 jugadors (2 equips de 3 jugadors). 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Joc de tauler en què els equips han d'aconseguir afilerar els tres seus jugadors i evitar                               

que el contrincant ho faci. 

Cada equip disposa de 3 jugadors que van situant­se alternativament sobre el tauler                         

pintat al terra i després mouen lliurement a qualsevol espai lliure. 

L'objectiu és posar tot l’equip en una de les línies que estan dibuixades. 

 

 

 

 

 

   

Page 18: Projecte g

­ 3 en ratlla petit 

Material: 6 pinyes pintades (3 de color verd i 3 de color groc). 

Nombre de jugadors: 2 jugadors. 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC

Joc de tauler en què els jugadors afilerar les seves tres pinyes i evitar que el                               

contrincant ho faci. 

Cada jugador disposa de 3 pinyes que van situant alternativament sobre el tauler pintat                           

al terra i després mouen lliurement a qualsevol espai lliure. 

L'objectiu és posar totes tres pinyes en una de les línies que estan dibuixades. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Page 19: Projecte g

­ Futbol amb xapes 

Material: es posen 11 xapes a cada camp (jugadors). 

Nombre de jugadors: mínim 2 

DISPOSICIÓ INICIAL

Poden jugar fent 1 x 1 com un grup de 4­ 6 jugadors. 

DESENVOLUPAMENT PER A DOS O MÉS JUGADORS

La pilota serà una altra xapa diferenciant­la bé de les altres, per la forma o pel color.                                 

S’anirà fent petites i suaus empentes, amb l’objectiu de fer gol a la porteria contrària. 

FINAL DEL JOC

Guanya l’equip que més gols faci. 

 

 

 

 

 

   

Page 20: Projecte g

­ Les 4 cantonades 

Material: ­­­ 

Nombre de jugadors: 5 jugadors o més. 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC per a 5 jugadors

A la senyal de “Ja!!!” del que està al mig, tots han de canviar de cantonada, intentant no                                   

quedar­se sense.  

Es posen 4 bases formant un quadrat i un nen a cada base. En el centre del quadrat                                   

n'hi ha un altre. Quan els que estan a les bases es vulguin canviar entre ells, el del mig                                     

ha d'aprofitar per mirar d'aconseguir una base. Si n'hi ha dos en una mateixa base, se                               

la queda el que hagi arribat primer i l’altre es col∙locarà al mig. Es considera que s'està                                 

a la base quan es toqui amb qualsevol part del cos. 

DESENVOLUPAMENT DEL JOC per a més de 5 jugadors

Igual que abans però el jugador que es quedi sense base queda eliminat i entra un altre                                 

jugador que es col∙locarà al centre del quadrat i haurà d’intentar arribar a qualsevol                           

base en la següent partida per a no ser eliminat. Cada vegada entra un jugador nou, és                                 

a dir, que els eliminats estableixen un ordre d’entrada. 

 

 

 

 

Page 21: Projecte g

­ La Xarranca 

Material: 1 pedra per jugador. 

Nombre de jugadors: mínim 2. 

DISPOSICIÓ INICIAL

Es posen tots els jugadors en filera. 

DESENVOLUPAMENT PER A DOS O MÉS JUGADORS

Llença el primer jugador la seva pedra a la casella número 1. Començarà a saltar a peu 

coix sense trepitjar el quadrat on està situada la pedra. Els dos peus es podran fer                               

descansar alhora en els quadrats que estiguin un al costat de l’altre. Per tornar es farà                               

un gir de 180º i es farà igual la tornada a peu coix. Finalment, quan s’arribi a la pedra                                     

des de la casella anterior, s’intentarà agafar la pedra recolzant a terra un sol peu i se                                 

sortirà de la xarranca saltant a fora sense trepitjar la casella on estava la pedra. 

FINAL DEL JOC

Guanya el jugador que arribi abans al cel i torni a la casella d’inici. 

 

 

Page 22: Projecte g

­ El Triangle 

Material: tres pedres planes. 

Nombre de jugadors: mínim 2

DISPOSICIÓ INICIAL

Es dibuixa a terra un triangle com el de la il∙lustració. A una passa de la base, es marca                                     

la línia de IIançament més o menys a 2 metres de distància. 

S' estableixen torns i els jugadors es disposen darrere la línia. 

DESENVOLUPAMENT PER A DOS JUGADORS

Cada jugador, al seu torn, llança les tres pedres. Se sumen totes les puntuacions                           

aconseguides. Guanya qui aconsegueix més punts que I'altre. 

DESENVOLUPAMENT PER A UN JUGADOR

El jugador té igualment tres pedres i per tant tres llançaments. L’objectiu és aconseguir                           

sumar més de 10 punts en els tres llançaments. 

OBSERVACIONS

En el cas que estiguin jugant nens de diferents edats, es pot proposar canviar la                             

distancia de llançament segons I'edat. D’aquesta manera s’equilibren les possibilitats. 

 

 

Page 23: Projecte g

­ 7 i 1/2 

Material: 5 pedres. 

Nombre de jugadors: mínim 2. 

DISPOSICIÓ INICIAL

Marcarem un quadrat a terra amb 5 quadrats (1,2,3,4 i ½). 

DESENVOLUPAMENT PER A MÉS D’UN JUGADOR

Per torns anem tirant les pedres dins el requadre on hi ha les puntuacions de 1,2,3 i 4 i                                     

un petit centre on hi ha el mig i intentem arribar al nombre més pròxim de 7 i ½ sense                                       

passar­se. 

És el mateix sistema que el joc del 7 i ½ de les cartes. 

DESENVOLUPAMENT PER A UN JUGADOR

Es tracta que amb un màxim de 5 tirades el jugador aconsegueixi fer exactament 7 i                               

mig. No es tracta d’acostar­nos si no de fer la puntuació exacta. 

OBSERVACIONS

Adaptació al tradicional joc d’apostes de cartes. 

 

 

Page 24: Projecte g

● AVALUACIÓ 

Totes aquestes propostes seran introduïdes setmanalment per tal que la comissió

tingui el temps necessari per fer arribar les informacions pertinents a cada cicle i

d’avaluar la introducció de totes les novetats al pati. Aquest es un projecte que

estarà en contínua avaluació, tenint en compte tots els inconvenients que aniran

sorgint i que faran adaptar el projecte segons les necessitats que sorgiran pel camí.

Quan un espai de joc, o un joc en si no funcioni o no tingui acceptació la comissió es

reunirà per prendre les decisions convenients i fer els canvis adients perquè el

projecte no s’aturi. Així mateix el què es pretén es que sigui un projecte en

moviment i s’escoltaran totes les suggerències que arribin a la comissió, tant per

part de l’alumnat com per part del claustre i de l’equip directiu.

Creiem oportú que hi hagi una bústia de suggeriments col·locada en algun lloc visible

per tal que els alumnes puguin dir la seva amb tota facilitat, ja siguin propostes de

millora, queixes, a què els hi agradaria jugar i a què no...