PROPOSTA PER AL NOU RéGIM ESPECIAL DE LES ILLES BALEARS · 2017-06-21 · La comercialització...

PROPOSTA PER AL NOU RÈGIM ESPECIALDE LES ILLES BALEARS

CAP A UN NOU REIB

Document sobre la proposta d’un nou Règim Especial de les Illes Balears

C A P A U N N O U R E I B

Pàgina 3

ÍNDEX

EL COST DE LA INSULARITAT I LA NECESSITAT DE COMPENSAR-LO.........4

1. El problema de la insularitat

1.1 Les conseqüències del fet insular 1.2 El Règim Especial de les Illes Balears de 1998

2. Revisió de costs i compensacions

3. La caiguda de la inversió de l’Estat a les Illes Balears

4. Les polítiques de subvencions al transport a Espanya

5. Exploració de polítiques alternatives

PRINCIPIS RECTORS DEL TRACTAMENT DE LA INSULARITAT.........................10

RÈGIM ESPECIAL DE LES ILLES BALEARS 2017. LES MESURES.......................11

A. Mesures relatives al transport aeri i marítim

B. Iniciatives i mesures compensatòries de la insularitat dirigides a determinats sectors productius

C. Mesures fiscals i incentius a la producció

D. Fons insular de les Illes Balears i inversions públiques

RELACIÓ DE FITXES DESCRIPTIVES DE LES MESURES PROPOSADES..............20


Pàgina 4

EL COST DE LA INSULARITAT I LA NECESSITAT DE COMPENSAR-LO (Informe d’insularitat de la UIB, 2016, dir. Dr. José Luis Groizard) 1. El problema de la insularitat

Segons l’estudi que va dur a terme la UIB l’any 2016, el fet insular és una característica física d’un territori que ve determinat per la natura i que, de manera persistent i immutable, comporta trets diferenciats d’aquest tipus de territori amb uns d’altres.

En termes generals, els territoris insulars són petits, llunyans, fràgils, dependents i vulnerables. Ara bé, també és cert que al llarg del temps aquests tipus de territoris han sabut treure profit dels desavantatges i han mostrat una capacitat d’adaptació extraordinària per fer front a les seves limitacions.

D’aquesta manera, el desenvolupament del turisme i l’activitat econòmica que directament o indirectament ha generat, ha suposat un canvi transcendental en arxipèlags com les Illes Canàries o les Illes Balears. Ara bé, malgrat que la insularitat suposi avantatges en determinades activitats econòmiques, la capacitat dels governs i els agents privats per transformar aquests avantatges en riquesa i benestar per a tota la societat és limitada.

La raó que ho explica rau en el fet que les activitats turístiques són generadores d’un escàs valor afegit amb relació a d’altres activitats productives i, a més, generen ocupació de menor qualitat, amb menor formació i capital humà i, per tant, amb salaris més baixos.

Igualment, l’especialització turística manté altres tipus de desavantatges, com per exemple, l’escàs progrés tecnològic que genera i que condiciona les millores de productivitat que puguin experimentar les empreses turístiques si les comparem amb d’altres empreses industrials i de serveis no turístics.

Per aquest motiu, està comprovat que el creixement de les economies que han explotat els avantatges vinculats al seu fet insular han experimentat un creixement del seu PIB per càpita que no s’ha sostingut en el temps, fonamentalment, per les limitacions que imposa el territori. La forta caiguda del PIB per càpita relatiu de les Illes Balears respecte la resta de comunitats autònomes des de començaments de segle té a veure sens dubte amb aquestes limitacions. Així doncs, el futur d’aquests territoris requereix mesures contundents que, de manera continuada, millorin la seva productivitat, l’adaptació tecnològica i la diversificació productiva.

1.1 Les conseqüències del fet insular

La insularitat té importants conseqüències, tant directes com indirectes, sobre el cost de la vida i els costs que suporten les empreses i l’Administració pública en la seva tasca de subministrar béns i serveis públics.

Les conseqüències directes més destacades són:

§ Major carestia de la vida.

Els consumidors han pagar un preu més elevat per consumir els mateixos béns que es comercialitzen a la Península com a conseqüència de les friccions que suposa la insularitat per als costs de transport i distribució.


Pàgina 5

§ Majors costs de producció de les empreses que s’aprovisionen d’entrades (inputs) intermèdies procedents del continent.

Les empreses insulars han de pagar els sobre costs lligats a la provisió de béns que estan sotmesos a majors costs de transport i distribució. Aquest fet repercuteix positivament en els costs de producció i negativament en els nivells de productivitat.

§ Alta dependència del subministrament energètic i de recursos naturals necessaris per al consum i la producció de béns i serveis finals.

L’energia és un input imprescindible en la cadena de producció de béns i serveis, i per al consum de les llars. La comercialització d’energia a les Illes es fa a un preu superior a causa del sobre cost que s’ha de pagar per transportar-la. Els consumidors i les empreses no poden substituir aquests inputs per uns altres per l’increment del preu i la manca d’alternatives per accedir a d’altres tipus de recursos energètics.

§ Majors costs d’inversió en béns d’equip.

Les empreses també han de fer front als sobre costs per adquirir béns de capital necessaris per expandir les seves capacitats productives i per millorar els nivells de productivitat. La insularitat redueix la inversió en aquests béns i limita les possibilitats de créixer de les empreses.

El sector públic afronta problemes similars als del sector privat en la mesura en què la carestia general de la vida encareix el cost de provisió d’un servei.

§ La distància i la fragmentació dificulten les economies d’escala tant en el sector públic com en el privat.

Els béns i serveis públics es caracteritzen per una producció que està subjecta a economies d’escala, atès que els costs fixos inicials són molt elevats. Aquest fet justifica que perquè certs béns públics es proveeixin amb un cost raonable, la demanda ha de satisfer un llindar mínim.

Per això, s’ha de valorar el cost de dotar un servei per a una població insular reduïda amb el cost de facilitar l’accés a un servei equivalent a una altra illa o regió que cobreixi els costs del transport. D’aquesta manera, si la societat reconeix que els ciutadans tenen drets socials similars independentment d’allà on visquin, el cost de proveir aquests serveis públics serà molt superior als territoris relativament petits, aïllats i distants.

Davant d’aquest escenari, les empreses obtenen un avantatge competitiu quan es concentren en un sol lloc i, així, el coneixement acumulat en el sector industrial genera un avantatge competitiu per a les empreses. Per aquest motiu, les empreses que produeixen en un territori insular no s’aprofiten de les economies d’escala externes perquè estan molt distanciades de la resta d’empreses del sector.

§ Proliferació de conductes anticompetitives en mercats estrets en què les autoritats de la competència no puguin actuar per manca de competències o per falta de mitjans.

Un mercat limitat té altres implicacions lligades al benestar social. De fet, sovint els productors que operen a mercats estrets i amb demandes captives tenen majors incentius per la col·lusió i, conseqüentment, per evitar la competència.

§ Alta dependència de les infraestructures portuàries i aeroportuàries.

Els residents insulars i les empreses disposen de menor accessibilitat a altres regions perquè depenen més del vaixell i de l’avió. Aquests dos mitjans de comunicació es poden substituir entre si, però mantenen algunes limitacions que s’han de tenir en compte.

El transport de mercaderies en avió és car i, per tant, resulta més òptim usar el vaixell o la combinació de transport per carretera, variant coneguda com a transport intermodal. Si més no,


Pàgina 6

sembla que el transport de mercaderies per via marítima no té alternatives possibles en la majoria dels casos.

D’aquesta manera, la minva de possibilitats de trobar mitjans de transport alternatius redunda en el fet que els residents i les empreses tinguin una demanda relativament inelàstica respecte del preu del transport i, per tant, la població resident ha de fer front als sobre costs que la població no insular no té.

§ Vulnerabilitat davant dels estocs de l’oferta i la demanda internacionals.

L’elevada dependència de l’exterior afavoreix que els territoris insulars experimentin amb major força els estocs externs i, per exemple, una petita caiguda en la demanda exterior pot donar lloc a grans reduccions en la producció, l’ocupació o la renda. Per aquest motiu, les polítiques d’insularitat haurien d’afavorir la internacionalització d’aquests riscos amb actuacions que caminin cap a la diversificació productiva, entre d’altres.

A més, la insularitat genera costs indirectes que poden ser extraordinàriament rellevants. En aquest sentit, cal tenir en compte que atesa l’alta rendibilitat relativa a les activitats econòmiques relacionades amb el turisme, es produeix una competència molt gran amb les empreses no turístiques per utilitzar els recursos que són imprescindibles per ambdós sectors: el sòl i la mà d’obra.

En relació amb el sòl, l’efecte del turisme està afavorint que s’usi de manera diferent a la tradicional i atesa l’escassetat d’aquest recurs a les regions insulars i el consegüent encariment, el mercat està expulsant les empreses no turístiques a d’altres regions de la Península allà on el preu del sòl és baix. Per això, en els darrers anys s’ha observat la desindustrialització i la deslocalització de diferents indústries.

A més, l’especialització turística genera un efecte similar sobre el cost de vida que suporta la població insular perquè el cost de l’habitatge tendeix a augmentar i, d’aquesta manera, es dificulta l’accés a un habitatge que, en el cas dels treballadors té com a conseqüència que acceptin treballs a d’altres regions on el cost de vida no és tan elevat.

Davant d’aquesta realitat, les empreses i l’Administració pública han d’oferir complements i plusos salarials compensatoris relacionats amb la insularitat per retenir els millors professionals. Aquesta dinàmica genera pèrdues de competitivitat en els sectors i les empreses que competeixen amb d’altres regions.

Aquest fet implica que les empreses industrials tenguin un doble perjudici perquè aquest fenomen encareix el cost de la provisió de serveis públics i empitjora la qualitat si aquests costs no estan compensats.

1.2 El Règim Especial de les Illes Balears de 1998

Els desavantatges propis de la insularitat i el mateix fet insular apareixen reconeguts a la Constitució espanyola com a constitutives d’un fet diferencial que s’ha de tenir en compte amb l’objecte d’establir un adequat i just equilibri econòmic interterritorial, tal i com es desprèn de l’article 138.1. del text constitucional. D’aquesta manera, tant el fet insular com els desequilibris que suposa han de ser contrarestats mitjançant l’acció de l’Estat.

Igualment, tant l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears de 1983 i el de 2007 han promogut el reconeixement del fet insular y les seves conseqüències amb la finalitat d’emparar i promoure actuacions relatives a reduir o eliminar els desequilibris esmentats.

De moment, l’actuació més gran lligada a la compensació dels costs de la insularitat ha estat l’aprovació de la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del Règim Especial de les Illes Balears, que pretenia


Pàgina 7

fer realitat el mandat constitucional relatiu a l’especificitat del fet insular establint, sense suposar cap tipus de privilegi, mesures conduents a la correcció de les desavantatges explícitament reconegudes.

Així, el REB de 1998 va preveure quatre títols diferents lligats a l’establiment de mesures de bonificació dels transports i les comunicacions; les limitacions territorials i les barreres a la competència; el desenvolupament sostenible; i la diversificació econòmica.

En aquest sentit, la major part de les actuacions previstes al REB de 1998 es refereixen a la creació i posada en funcionament de múltiples comissions formades per representants de l’Administració General de l’Estat i de la CAIB. De fet, a partir d’aquestes meses de negociació s’haurien d’haver produït actuacions concretes, però no ha estat així en tots els casos.

Altrament, l’Estatut d’autonomia aprovat el 2007 reconeix a la disposició addicional sisena que una llei de les Corts Generals regularà el Règim Especial Balear, pel qual l’AGE ha d’ajustar les seves polítiques públiques a la realitat pluriinsular de les Illes Balears, especialment en matèria de transports, infraestructures, telecomunicacions, energia, medi ambient, turisme i pesca.

Per aconseguir aquests objectius, s’explicita que s’ha d’incorporar un instrument financer que, amb independència del sistema de finançament de la CAIB, es doti de fons necessaris per garantir la seva aplicació. A més, el mateix Estatut reconeix que l’Estat ha de vetllar perquè la millora relativa al règim econòmic i fiscal dels territoris insulars establerts per la Unió Europea sigui d’aplicació a les Illes Balears.

Ara bé, la manca de concreció en les actuacions portades a terme, la limitada eficàcia de la legislació i la persistència d’alts costs i perjudicis per als sectors privats i públics derivats del fet insular, fan indispensable una revisió que prevegi mesures econòmiques compensatòries, mesures fiscals, financeres i de qualsevol altra naturalesa que permetin corregir els desequilibris generats per la insularitat.

2. Revisió de costs i compensacions

L’any 2014, en el primer estudi sobre l’estimació dels costs de la insularitat realitzat per la UIB, ja es van determinar, a través de diferents metodologies, els desequilibris produïts pel fet insular i, entre d’altres, es van observar els desavantatges següents.

En primer lloc, en matèria comercial, es va estimar que si les Illes Balears estiguessin comunicades per carretera, els fluxos de comerç serien majors que els que es produeixen actualment. La diferència entre els fluxos observats i els que existirien si no fóssim un territori insular s’identifiquen com a pèrdues de comerç i s’atribueixen a pèrdues de benestar, atès que la insularitat suposa:

§ Major carestia de la cistella de béns de consum, que comporta un menor consum de béns i serveis atès el sobre cost de la seva importació. Es calcula que entre el 1995 i el 2011 les pèrdues d’importació de béns de consum van passar de 400 a 800 milions d’euros anuals.

§ Majors costs de producció de les empreses, que importen productes intermedis, les pèrdues dels quals es calcula que han passat de 300 a 900 milions d’euros anuals pel mateix període.

§ Majors costs d’adquisició de béns de capital, que comporten una menor inversió en el procés d’adaptació tecnològica i, que s’ha calculat que les pèrdues han passat de 600 a 1.400 milions d’euros anuals entre el 1995 i el 2011.


Pàgina 8

§ Majors costs d’accés als mercats, que dificulten l’exportació i que han originat pèrdues agregades d’exportacions de 2.000 a 4.000 milions d’euros anuals durant el període esmentat.

En segon lloc, també es va fer una valoració relativa als costs d’insularitat que suporta l’Estat en la provisió dels serveis públics a través del pes que representa la insularitat en el càlcul de la població ajustada. Per a la definició d’aquest desequilibri es va utilitzar la fórmula del repartiment del Fons de Garantia per als Serveis Fonamentals, previst en l’actual sistema de finançament.

Des d’aquesta òptica, la insularitat equival a augmentar la població en un 4,4 %, un percentatge que implica un increment equivalent del finançament dels serveis públics. En aquest sentit, si aquests sobre costs es generalitzen a la resta de l’economia, la insularitat generaria un cost per al conjunt de l’economia equivalent a 1.000 milions d’euros anuals.

En tercer lloc, el mateix estudi va avaluar el diferencial cost de vida de les Illes Balears mitjançant el càlcul que implícitament assumeix l’Estat en remunerar els funcionaris amb un complement salarial per insularitat. Així doncs, si aquest complement es generalitzés a la totalitat de la població, la insularitat suposaria un sobre cost per la carestia de la vida d’uns 877 milions d’euros anuals.

Finalment, els desplaçaments de les persones per via aèria i marítima estan subjectes a un sobre cost derivat de la insularitat que actualment està reconegut per l’Estat a través de les bonificacions que ofereix als residents. Si més no, aquest cost també té una afectació sobre els passatgers no residents. Per això, l’estudi estima en més de 400 milions els cost que suposaria elevar la compensació a tots els passatgers nacionals.

3. La caiguda de la inversió de l’Estat a les Illes Balears

Part de les actuacions previstes en el REB de 1998 consistien en promoure els projectes d’inversió en infraestructures als plans nacionals corresponents. Ara bé, la insularitat no ha estat considerada com una variable a tenir en compte en el desenvolupament d’infraestructures a Espanya i, aquest fet, ha originat que la inversió de l’Estat a les Illes Balears hagi estat menys intensa amb relació a d’altres regions i, sense cap dubte, aquesta realitat ha tengut un greu impacte en l’evolució del PIB per càpita relatiu.

De fet, els compromisos d’inversió real que l’Estat destina a les Illes Balears, en el marc dels pressuposts generals, han caigut notablement des del 2002. Aquesta reducció també ha estat subjecta a certes fluctuacions, com el període de crisis econòmica.

Sigui com sigui, durant el període 2000-2015, el PIB per càpita de Balears ha passat de ser un 25 % superior a la mitjana estatal a l’any 2000, a minvar fins al 3,75 % entre els anys 2010 i 2011. Si més no, des del 2011 el PIB per càpita de Balears s’ha recuperat lleument i s’ha situat entorn al 5 % per sobre de la mitjana. Ara bé, la millora econòmica experimentada a la resta de regions fa preveure que el creixement econòmic futur continuï erosionant el diferencial de renda relativa que encara mantenen les Illes Balears sobre la resta.

La caiguda de la inversió pública estatal a la CAIB i el deteriorament de la renda per càpita relativa de Balears han anat de la mà des de l’any 2000 i, el REB de 1998 ha estat incapaç d’evitar el continu desviament de recursos a projectes d’inversió localitzats en d’altres regions, malgrat la minva de llocs de treball i fonts de renda que les inversions públiques generen.

Amb l’objectiu de combatre aquest continu deteriorament, l’Estatut d’Autonomia de 2007 preveu a la Disposició transitòria novena que mentre no es modifiqui el REB de 1998, la inversió de l’Estat s’establirà atenent a la inversió mitjana per càpita realitzada a les comunitats autònomes de règim comú.


Pàgina 9

En qualsevol cas, el compromís inversor de l’Estat a la CAIB no ha funcionat com s’esperava i el dèficit de recursos d’inversió s’ha mantingut. A més, encara ara, el sistema de finançament de la insularitat, establert a la disposició transitòria 9a, no s’ha renovat i, actualment, està mancat de qualsevol mecanisme de finançament.

4. Les polítiques de subvencions al transport a Espanya

Totes les economies avançades promouen polítiques de transport que obeeixen a raons d’eficàcia i equitat i que, entre d’altres, es basen en la subvenció per l’ús de mitjans de transport. Ara bé, segons els PGE de 2014, el Govern de l’Estat va invertir un total de 1.372 milions en aquest tipus de subvencions, però d’aquesta partida, uns 880 milions (64,1 %) es van destinar a la subvenció del transport terrestre i només un 27,5 % i un 6,9 % a les subvencions a transport aeri i marítim, respectivament.

D’aquest fet, es desprèn que les polítiques de subvenció i suport al transport tenen una direcció molt clara cap aquest tipus de transport i, concretament, cap al foment del ferrocarril que, com es pot comprovar, consumeix, pràcticament, el doble de recursos que el transport aeri i set vegades més que el transport per via marítima.

Així, els territoris insulars gairebé no es beneficien d’aquestes subvencions, atès que tenen una dependència més gran cap al transport aeri i marítim; i en relació amb les subvencions per al transport en ferrocarril, els ciutadans de les Illes Balears només es beneficien de manera marginal, malgrat la quantia de la subvenció que rep.

5. Exploració de polítiques alternatives

El REB de 1998 va posar de manifest la necessitat d’establir mesures econòmiques correctores de diversos problemes relacionats amb la insularitat. Alguns d’aquests mecanisme han funcionat raonablement bé i d’altres necessiten millorar-se a la vegada que s’han detectat nous problemes que necessiten corregir-se amb nous instrument polítics.

Per això, el Govern de les Illes Balears i el Govern de l’Estat han d’establir a un nou REIB, sistemes d’avaluació periòdics de les polítiques implementades fent servir metodologies rigoroses d’avaluació de polítiques públiques, tal com es fa en molt d’àmbits de la intervenció pública i en la major part dels països del nostre entorn.


Pàgina 10

PRINCIPIS RECTORS DEL TRACTAMENT DE LA INSULARITAT

A IGUALTAT D’ACTIVITAT, IGUALTAT DE COST El cost de l’activitat econòmica a les Illes Balears no ha de situar l’arxipèlag en una situació de desavantatge respecte de la mitjana de la resta de les regions del territori de l’Estat. EL REIB NO SUBSTITUEIX LA DESPESA PÚBLICA DE L’ESTAT A LES ILLES BALEARS L’existència i dotació del REIB no podrà provocar la disminució de la despesa pública estatal corrent i d’inversió destinada a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ni de les assignacions que corresponguin dins del marc dels sistemes de finançament de les comunitats autònomes i de les entitats locals. LES MILLORES DE TRACTE QUE LA UE DICTI PER A TERRITORIS INSULARS, S’HAN D’APLICAR A LES ILLES BALEARS El Govern d’Espanya ha de vetllar perquè qualsevol millora relativa al règim econòmic i fiscal dels territoris insulars establerta per la Unió Europea s’apliqui de manera efectiva a les Illes Balears.

LES MESURES SOBRE INSULARITAT QUE SÓN BONES PER A CANÀRIES, TAMBÉ HO SÓN PER A LES ILLES BALEARS El Govern d’Espanya ha de garantir que les mesures de foment derivades del fet insular, o compensatòries per la llunyania o la manca de continuïtat territorial amb la Península, que adopti en relació amb l’arxipèlag canari o a altres territoris extrapeninsulars de l’Estat, també siguin d’aplicació a les Illes Balears.


Pàgina 11

RÈGIM ESPECIAL DE LES ILLES BALEARS 2017. LES MESURES

La regulació del Règim Especial de les Illes Balears 2017 ha de reconèixer el fet específic i diferencial de la realitat pluriinsular de l’arxipèlag, amb la finalitat de garantir l’equilibri territorial amb la compensació de les circumstàncies causades per la insularitat, amb l’establiment d’un conjunt d’iniciatives i mesures d’ordre fiscal i econòmic, amb especial atenció a determinats sectors o matèries, que s’ordenen a partir de quatre eixos:

A. MESURES RELATIVES AL TRANSPORT AERI I MARÍTIM B. INICIATIVES I MESURES COMPENSATÒRIES DE LA INSULARITAT DIRIGIDES A

DETERMINATS SECTORS PRODUCTIUS C. MESURES FISCALS I INCENTIUS A LA PRODUCCIÓ D. FONS INSULAR DE LES ILLES BALEARS I INVERSIONS PÚBLIQUES

La coordinació i seguiment del REIB s’hauria de dur a terme a la Comissió Mixta d’Economia i Hisenda entre l’Estat i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears que preveu l’article 125 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, que ha de ser l’òrgan en què es tractaran totes les qüestions i les mesures derivades del règim especial, així com de coordinar els altres òrgans de cooperació que es creïn per la posada en marxa, aplicació i desplegament del règim especial de les Illes Balears.


Pàgina 12

A. MESURES RELATIVES AL TRANSPORT AERI I MARÍTIM

En aquest apartat es fa referència a diferents mesures per afavorir el transport aeri i marítim de persones i mercaderies entre aeroports i ports de les Illes Balears i els continentals. També hi ha referència específica al trasllat de residus, i a mesures complementàries en matèria de taxes i nolis, i de gestió de ports i aeroports.

a. Bonificació del transport aeri i marítim de persones:

ü L’Estat ha de bonificar el 75 % del preu del bitllet o passatge. ü Aplicat a ciutadans residents a l’arxipèlag. ü Per desplaçaments entre les illes, i a la resta del territori de l’Estat. ü En el transport marítim, la bonificació també s’aplicarà al vehicle que es transporti. ü En el cas dels residents a Formentera, el percentatge de reducció sobre la tarifa del preu

del desplaçament també serà del 75 %. ü S’aplicaran bonificacions especials per a grups, amb atenció específica als equips balears

que participen en competicions esportives d’àmbit balear o estatal i a les empreses culturals que participen en circuits de difusió i intercanvi cultural que impliquin desplaçaments entre illes o a la resta de l’Estat.

ü Tot l’anterior sense perjudici que la mateixa Comunitat Autònoma pugui establir bonificacions addicionals en el marc de les seves competències en matèria de transport marítim interinsular.

ü Aquestes bonificacions estatals seran compatibles amb les ajudes que es puguin preveure a determinats col·lectius.

ü El Govern de l’Estat, d’acord amb el Govern de les Illes Balears podrà implantar un altre sistema de compensació que la descrita, sempre que no signifiqui una reducció de l’ajuda prestada, un deteriorament de la qualitat del servei, ni una reducció inferior a l’oferta feta a l’arxipèlag canari. b. Declaració d’obligació de servei públic (OSP) per al transport aeri i marítim de

persones

ü A proposta de la Comissió Mixta d’Economia i Hisenda entre l’Estat i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears es podran declarar OSP les línies aèries:

o Trajectes interinsulars o Trajectes entre els aeroports de les illes, amb Barcelona i Madrid

ü En el cas de trajectes marítims:

o Trajectes interinsulars o Rutes entre els ports de les illes, amb Barcelona, València i Dènia.

ü Aquestes OSP han de garantir

o Prestació mínima de serveis regulars i freqüències o En el cas dels transport aeri, preus equiparables a d’altres trajectes aeris

peninsulars similars c. Compensacions al transport aeri i marítim de mercaderies

ü L’Estat ha d’establir una consignació anual dins dels Pressupostos Generals de l’Estat per

compensar el cost efectiu del transport marítim i aeri de mercaderies, entre punts de les Illes, o entre aquestes i la Península.

ü Les compensacions s’estendran també al transport de les exportacions entre les Illes Balears i la Unió Europea.

ü La quantia de les compensacions no podrà ser inferior a la aprovada per a l’arxipèlag canari.


Pàgina 13

ü El sistema de compensació ha de garantir la seva repercussió directa sobre el cost efectiu del transport, tenint en compte el principi de continuïtat territorial amb la Península. d. Compensacions al transport marítim de residus

ü El Govern d’Espanya establirà mesures per finançar el transport marítim de residus

generats a les Illes Balears entre les illes o entre aquestes i la Península. ü El mecanisme de compensació tindrà en compte el tonatge dels residus transportats.

e. Taxes i tarifes portuàries i aeroportuàries

ü A les Illes Balears seran d’aplicació les mateixes bonificacions i reduccions sobre les taxes

i les tarifes relatives a la prestació de serveis portuaris i aeroportuaris que les que s’estableixin per a l’arxipèlag canari.

En tot cas aquestes mesures de bonificació de taxes hauran de preveure:

o Reducció del 35 % de tarifa per a vaixells amb bandera d’un país de la UE, en navegació de cabotatge entre ports espanyols que depenguin de l’Administració General de l’Estat, per l’ús d’obres o instal·lacions portuàries a les Illes Balears.

o 50 % en la tarifa d’ús del port, pel trànsit interinsular de vehicles de turisme i altres automòbils en règim de passatge.

o 50 % de reducció de la tarifa que s’aplica a l’ús de mercaderies del port en general, transportades a vaixells de la UE, amb origen o destinació a ports de les Illes Balears i la UE. Aquesta reducció s’aplicarà independentment de la reducció del 40 % aplicada al trànsit de mercaderies entre illes, segons aplicació d’un règim simplificar d’unitat de càrrega

o Reducció de taxes o tarifes per la prestació de serveis aeroportuaris als vols que tinguin origen a aeroports de la Península i destinació a les Illes Balears, entre els mesos de novembre i març de cada any.

f. Gestió de ports i aeroports

ü La gestió de ports i aeroports de les Illes Balears de competència estatal o d’interès general es farà de manera conjunta pel Govern d’Espanya i el Govern de les Illes Balears, a través d’organismes públics o altres òrgans de col·laboració.


Pàgina 14

B. INICIATIVES I MESURES COMPENSATÒRIES DE LA INSULARITAT DIRIGIDES A DETERMINATS SECTORS PRODUCTIUS

Les mesures plantejades en aquest apartat es refereixen a actuacions en matèria de sector energètic i telecomunicacions; sector primari; sectors nàutic i aeronàutic; educació; sanitat; ocupació i habitatge.

a. Planificació energètica

ü La planificació energètica de les Illes Balears ha de tenir en compte el fet insular, i la farà l’Administració General de l’Estat en col·laboració amb la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, sense perjudici de les competències autonòmiques en matèria d’ordenació de territori i de medi ambient. b. Preus de l’energia elèctrica, gasos combustibles i hidrocarburs

ü Els preus de l’energia elèctrica, els gasos combustibles seran a les Illes Balears els

mateixos que en el territori peninsular pels consumidors a tarifa. ü En el cas dels hidrocarburs, la consideració del fet insular implicarà que el Govern de

l’Estat garanteixin que els preus s’aproximin als preus aplicables a la mitjana estatal. c. Retribució de l’activitat de producció d’energia elèctrica

ü El Govern d’Espanya establirà un concepte retributiu especial que prengui en consideració

els costs específics de l’activitat de producció elèctrica a les Illes Balears, computable tant en la venda d’energia elèctrica a tarifa com a clients qualificats.

ü Aquest concepte retributiu especial ha d’atendre el cost de garantia i potència i dels serveis complementaris a les Illes Balears, per garantir la qualitat i seguretat del subministrament elèctric en les mateixes condicions que a la xarxa peninsular.

ü I també ha de tenir en compte el cost del combustible destinat a la producció elèctrica, en funció del major cost provocat per la insularitat, i la indisponibilitat d’altres fonts d’energia. d. Eficiència energètica

ü El Govern de l’Estat i el de les Illes Balears han de promoure de manera conjunta

polítiques de diversificació energètica, amb especial atenció al gas natural. ü S’ha de fomentar l’adopció de mesures de gestió de la demanda i d’eficiència energètica i

estendre al territori balear els beneficis que es derivin dels processos de desregulació i liberalització del sector energètic.

ü S’ha de promoure especialment el foment de les energies renovables, amb un nou règim retributiu aplicable a noves instal·lacions de producció elèctrica amb tecnologies eòlica i solar fotovoltaica. e. Garantia dels serveis de comunicació

ü L’Estat, en col·laboració amb el Govern, defineix i aprova les especificacions tècniques per

garantir el funcionament eficient de les xarxes de comunicació i de l’espectre radioelèctric. ü Les tarifes dels serveis interinsulars de comunicació, i dels serveis de telecomunicació

entre les illes i la resta del territori de l’estat, que es prestin sota règim de tarifes públiques, han de tenir per a l’usuari un preu equivalent a les distàncies homòlogues a la península, i mai superior a l’establert per a la distància màxima intrapeninsular.


Pàgina 15

f. Medi rural i marí

ü El Govern de l’Estat i l’executiu autonòmic promouran mesures de foment de diversificació del món rural, especialment, pel que fa a una agricultura compatible amb el medi ambient i la potenciació de la producció, comercialització i industrialització de productes agraris de qualitat.

ü S’han de plantejar mesures per afavorir el desenvolupament del sector de l’aqüicultura i de la pesca artesanal amb l’objectiu de preservar els caladors de les Illes Balears. g. Diversificació turística

ü S’han de preveure incentius a la inversió en el sector per promoure la seva reestructuració,

modernització, i potenciació de nous productes. ü Foment del turisme especialitzat i la promoció de mesures per combatre l’estacionalitat. ü L’Estat ha de promoure l’oferta turística de les Illes Balears de manera diferenciada,

sempre que així ho estimi el Govern autonòmic, en les campanyes de promoció que faci a l’exterior. h. Pla d’infraestructures turístiques

ü Amb l’objectiu de millorar la qualitat, mantenir la rendibilitat i modernitzar el nostre sector

turístic, s’ha de dissenyar un pla d’infraestructures que actuarà i promourà inversions a càrrec del Fons Insular i els programes d’inversions públiques a les Illes Balears. i. Promoció comercial

ü Els executius central i autonòmic definiran objectius comuns en el marc de la promoció

comercial i afavoriran l’exportació dels productes derivats de les indústries i activitats econòmiques tradicionals, com el calçat, la pell, la bijuteria o els mobles.

ü S’ha d’afavorir l’assistència a fires a l’exterior i a viatges de promoció comercial i s’ha de potenciar la creació de marques i denominacions d’origen dels productes balears. j. Sector nàutic

ü Constitució d’una comissió mixta específica amb representants d’ambdues

administracions per desenvolupar mesures que dinamitzin l’activitat i l’ocupació en aquest sector. k. Àrees aeronàutiques

ü S’han de declarar com a àrees d’especial interès les àrees aeronàutiques que tinguin com

a finalitat promoure el desenvolupament econòmic de les Illes Balears pel que fa a les activitats lligades a la reparació, manteniment i conservació d’aeronaus; i la formació i perfeccionament professional de tripulacions, personal tècnic i auxiliar de vol. l. Compensació de la insularitat en matèria educativa

ü Les beques d’estudi han d’incorporar un tractament diferenciat per als estudiants residents

a les Illes Balears que hagin de cursar estudis universitaris que no s’imparteixin a la UIB o en aquells casos en què no hagin obtingut plaça en els estudis escollits malgrat es facin a la Universitat de les Illes Balears.

ü En aquest sentit, la concessió d’aquestes beques no atendrà al nivell de renda i es preveurà la doble o triple insularitat que suportin els estudiants.


Pàgina 16

m. Compensació de la insularitat en matèria d’atenció sanitària

ü Creació d’una comissió mixta que analitzarà els problemes derivats de la insularitat en el marc de la sanitat pública i que, sobretot, valorarà els costs per al trasllat de malalts, pacients i familiars o acompanyants a centres assistencials peninsulars o entre illes. n. Ocupació

ü A proposta del Govern de les Illes Balears, l’Estat ha d’adoptar mesures de caràcter laboral

i s’ha de centrar en la situació dels treballadors fixos discontinus i en les seves circumstàncies especials. o. Accés a l’habitatge

ü D’acord amb l’executiu autonòmic, el Govern central ha d’establir ajudes i mòduls

específics en els plans i programes estatals per afavorir l’accés a l’habitatge a les Illes Balears i amb especial atenció als joves que accedeixin al primer habitatge.

ü S’ha de tenir en compte la doble o triple insularitat.


Pàgina 17

C. MESURES FISCALS I INCENTIUS A LA PRODUCCIÓ

Les Illes Balears no disposen de cap instrument de caire fiscal que, realment, compensi els costs relatius de la inversió empresarial, la qual cosa suposa una minva en la capacitat de l’economia balear per desenvolupar el seu potencial productiu i perjudica no tant sols el conjunt de l’economia, sinó molt especialment les empreses i els sectors intensius en capital físic.

a. Reserva per a inversions

ü Es proposa la creació d’una reserva per a inversions que alleugeri la base de l’impost de societats i de l’impost sobre la renda de les persones físiques.

ü Màxim del 90 % dels beneficis no distribuïts que formen la reserva per a inversions i que han d’anar destinades a:

o L’adquisició d’elements patrimonials nous de l’immobilitzat material o intangible en un període màxim de tres anys.

o La creació de llocs de feina relacionada de manera directa amb les inversions en un període màxim de 6 mesos; i

o La inversió en elements patrimonials que contribueixin a la millora i protecció del medi ambient en el territori de les Illes Balears.

b. Deduccions per inversions en produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts escèniques i musicals fetes a les Illes Balears

ü Increment en 20 punts percentuals de deducció de l’impost de societats sempre i quan: o les produccions cinematogràfiques, sèries audiovisuals i espectacles en viu d’arts

escèniques i musicals es realitzin a les Illes Balears. o Es rodin, al manco, durant dues setmanes al nostre territori. o Es contractin professionals locals. o Es tracti de produccions balears o coproduccions en les quals l’aportació del

productor balear superi el 20 % del cost de producció i, si es tractés d’una coproducció financera, l’aportació del coproductor balear no serà inferior a un 10 % ni superior al 25 % del cost de la producció.

ü En qualsevol cas, s’establiran límits a l’import de la deducció c. Deducció per a activitats d’innovació tecnològica que es facin a les Illes Balears

ü Deducció del 45 % de l’impost de societats per a activitats d’innovació tecnològica que es facin a les Illes Balears

d. Deducció relativa a la producció de bens materials

ü Deducció del 50 % de la quota íntegra de l’impost sobre societats als subjectes passius

sobre els rendiments derivats de la venda de béns corporals/materials produïts a les Illes Balears per ells mateixos.

ü D’aplicació a activitats agrícoles, ramaderes, industrials i pesqueres, sempre que, en aquest últim cas, la pesca es desembarqui als ports de les Illes Balears i es manipuli o transformi a l’arxipèlag.

ü Aquesta deducció també serà aplicable als contribuents de l’impost sobre la renda de les persones físiques que exerceixin les mateixes activitats

e. Establiment dels tipus especials de l’impost sobre el valor afegit

ü L’Estat ha d’establir els tipus especials i diferenciats de l’impost sobre el valor afegit

aplicables a les Illes Balears en el marc de la normativa europea. ü En particular, s’ha de prestar especial atenció per la fixació d’un tipus diferenciat de

l’impost a les operacions o els productes següents: o Prestacions de serveis fets per les agències de viatges.


Pàgina 18

o Prestacions de serveis de depuració i tractament d’aigües residuals. o Recepció de serveis de radiodifusió, televisió i serveis de telecomunicacions que

s’iniciïn al territori de les Illes Balears. o Prestació de serveis de reciclatge i eliminació de residus sòlids urbans. o Extinció d’incendis forestals, regeneració, desforestació i neteja de boscs. o Prestació de serveis d’allotjament en establiments turístics. o Prestació de serveis de transport marítim o aeri, de viatgers o de mercaderies

amb origen o destí a les Illes Balears. o Arrendament d’embarcacions i vaixells d’esbarjo. o Productes o béns corporals de consum.

f. No subjecció i exempció en l’impost especial sobre determinats mitjans de transport

ü En relació amb l’impost especial sobre determinats mitjans de transport, no estarà

subjecte la primera matriculació definitiva a les Illes Balears de les embarcacions d’esbarjo o d’esports nàutics, nous o usats, de menys de 12 metres d’eslora.

ü En el cas d’embarcacions de 12 o més metres d’eslora, destinades a activitats empresarials al territori de les Illes Balears, s’ha d’establir l’exempció total dels subjectes passius de l’impost.

g. Clàusula de “salvaguarda”: Compensació de tributs cedits

ü D’acord amb el que preveu l’article 122.2 de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears,

qualsevol modificació legislativa estatal (incloses les que es puguin derivar directament del REIB), que pugui produir una disminució de recaptació derivada dels tributs estatals cedits, ha de ser compensada per l’Administració General de l’Estat.


Pàgina 19

D. FONS D’INSULARITAT DE LES ILLES BALEARS I INVERSIONS PÚBLIQUES a. Fons d’insularitat de les Illes Balears

ü Es preveu la creació del Fons d’insularitat de les Illes Balears (FIIB) amb la finalitat de

garantir l’equilibri territorial i compensar els efectes del fet insular que es tradueix en sobre costs dels béns i els serveis, del valor final dels productes i de les infraestructures.

ü Aquest Fons es finançarà a càrrec dels Pressuposts Generals de l’Estat i es destinarà principalment a les actuacions següents: o Desenvolupament i manteniment d’infraestructures específiques relacionades amb el

transport ferroviari i de carreteres. o Reestructuració, modernització i diversificació del sector turístic i de les seves

infraestructures. o Conservació i protecció del medi ambient, l’entorn natural i el litoral. o Recollida, tractament, reciclatge i transport de residus. o Desenvolupament i manteniment d’infraestructures hidràuliques. o Promoció de la investigació, desenvolupament tecnològic, innovació i aposta per les

tecnologies de la informació i de les telecomunicacions que siguin declarades d’interès general pel Govern de les Illes Balears.

o Promoció d’energies renovables i utilització de vehicles d’energies alternatives i implantació de punts de recàrrega de vehicles elèctrics.

ü La dotació d’aquest Fons s’ha de determinar anualment i s’ha de correspondre amb la quantitat que resulti d’aplicar el percentatge que representa la població de dret de les Illes Balears sobre el conjunt de les inversions que realitza l’Estat a les comunitats autònomes de règim comú, sense que pugui ser inferior a 400 milions d’euros anuals.

ü La dotació del Fons s’hauria de dur a terme a partir de l’any següent de l’entrada en vigor de la Llei reguladora del nou REIB, i no han de formar part del Fons les “inversions estatutàries” (inversions de l’Estat resultants de l'aplicació de la disposició transitòria novena de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears) pendents d'execució.

ü b. Inversions derivades dels programes d’inversió pública

ü L’import anual de les inversions directes que s’executin a les Illes Balears en el marc de la

inversió pública que faci l’Estat, no podrà ser inferior a la mitjana de l’import de les inversions estatals que s’executin a la resta de comunitats autònomes.

ü No es computaran les actuacions o inversions que es facin amb càrrec als Fons Insular de les Illes Balears.


Pàgina 20

RELACIÓ DE FITXES DESCRIPTIVES DE LES MESURES PROPOSADES


Pàgina 21

MESURA1TRANSPORTAERIIMARÍTIM

•Aplicaciód’unabonificacióconsistentenlareducciódel75%enlestarifesdelsserveisdetransportaeriimarítimdepersonesperaviatgesinterinsularsientrelesIllesBalearsilarestadel’Estat.•Enelcasdeltransportmarítiminterinsular,augmentdelabonificacióperalsresidentsperequipar-laalabonificaciódel75%deltransportaeri.•Enelcasdeltransportmarítimlareducciótambés’aplicaràalatarifacorresponentaltransportdelvehicleconsiderantaquestcomapartdelseuequipatge.•S’aplicaranbonificacionsespecialsperagrups,ambatencióespecíficaalsequipsbalearsqueparticipenencompeticionsesportivesd’àmbitbalearoestatalialesempresesculturalsqueparticipenencircuitsdedifusióiintercanviculturalqueimpliquindesplaçamentsentreillesoalarestadel’Estat.Aquestesbonificacionsespecialstendranencomptetambél’equipatgeielmaterialpropid’aquestesactivitats.

Bonificaciódeltransportaeriimarítimdepersones

•Elsresidentsbalearsfanservirl’aviódeformapreferent,seguitdeltransportperviamarítima,comamedidetransportperalsseusdesplaçamentsalcontinent,aixícomenelstrajectesinterinsulars.Lesduescaracterístiquesprincipalsd’aquestsdostipusdetransportsón:•Elseucostelevatenrelacióaaltresmitjansdetransport.•L’absènciadeconnectivitatambaltresdestins.

•EnelcasdeBalears,l’absènciad’opcionssubstitutivesdetransportcomaconseqüènciadelfetinsular,exigeixlaintervenciódel’Estatpercorregiraquestsdosproblemes.Enrelacióambelcostelevat,mitjançantl’establimentd’unconjuntdebonificacionsalspassatgers.

•Actualmentjaexisteixunasubvenciódel50%(amblapromesad’ampliacióal75%enelcasdelsvolsentrelesillesquans’aprovinelspressupostsgeneralsdel’Estatperal’any2017)delpreudelbitlletaeri.

•Enelcasdeltransportinterinsulardepassatgersperviamarítima,aquestdescomptedel50%únicamentéssuportatíntegramentperl’Estatenelsdesplaçamentsdelsresidentsentrelesillesilarestadelterritoridel’Estat.Mentrequeenelcasdelsbitlletsdelsdesplaçamentsentrelesilleseldescompte del50%estàsuportatapartsigualentreelGoverndel’EstatielGoverndelesIllesBalears.Noobstantaixò,l’Estathaanunciatl’ampliaciódel’aportacióestatalsolsal50%.

•Aquesttractamentdiferenciatquedónal’EstatentreeltransportaeriielmarítiminterinsularprovocaunagreudiscriminacióqueobligaràalGOIBamantenirl’aportaciódel25%enelsdesplaçamentsmarítimsinterillespermantenirl’equilibrientretarifesaèriesimarítimes.

•Totaixò,amblafinalitatd’actuarsobrelalimitacióquesignificalainsularitatperalasevamobilitatique,entotcas,obligaalsciutadansapagarencaraunspreusmoltpersobredelesalternativesdetransportambquècomptenelsciutadansdelterritoripeninsular.

•D'altrabanda,caltenirencomptequeaquestapolíticadedescomptes, potdistorsionaral’alçaelspreusquefixenlescompanyies,especialmentenaquellesrutesambcompetènciaescassaiquanlademandaresidenttéunpessignificatiusobrelademandatotal.Enunentornambpoderdemercatiambunabaixaelasticitatdelademandaresident, laincidènciadelsubsiditendeixaserméssignificativaenelbeneficidel’operadorqueenelbeneficidelconsumidor resident.

•Perintentarcorregirlesdistorsionsqueestàprovocantjal’actualsistemadebonificacions,serànecessàriaunapolíticadecontroliseguimentdelspreusdelescompanyiesaèriesimarítimes,procurantquenohihagiperjudiciperalsusuarisresidents.Espodrienplantejardiversosmecanismespergarantir-ho,sis'escau,comaralarebaixadelatarifadereferènciaolaimplantaciód’unatarifaplanaenelcasdetransportsaerisentreilles..•Enelcasdeltransportmarítiminterinsular,resultaimprescindiblel’assumpcióperpartdel’Estatdeltotaldelabonificaciódel75%,extremquesuposariaunaredistribucióderecursosentreresidentsinoresidents;enelcascontrari,siéselGoverndelesIllesBalearselquehadecomplementar, comfinsara,labonificacióalsresidentsbalearsperigualar-laaltransportaeri,aquestapolíticasuposaunameraredistribucióderecursos

entreresidents,noactuantcomunaveritablepolíticadecohesióterritorial.

Justificaciódelamesura

•Aquestamesurasuposaunincrementderecursosperpartdel’Estat,quehauràdeserprevistaenelsPGE,quefinsarahihandestinatunimportaproximatde100milionsd’euros.•Elseuimpacteeconòmicseriadelvoltantdels37milionsd’euros,totiquedependràdelcorrectefuncionamentdelmercatidelapolíticadepreusaplicadaperlescompanyiesdetransport.

Quantificaciódelamesura


Pàgina 22


•Esfacultalapossibilitatdedeclarar,previestudidelasevanecessitatiimpacte,obligacionsdeserveipúbliceneltràficaeridepersonesentreillesiamblesciutatsdeMadridiBarcelona,ieneltràficmarítimdepersonesperalstrajectesentrelesillesileslocalitatsdeBarcelona,ValènciaiDènia.•AquestesOSPhandegarantirunaprestaciómínimadeserveisregulars,preusifreqüènciesambl’objectedereforçarlacohesióterritorialdelesillesid’aquestesamblapenínsula.Lesmesurestarifariesentràficaeriespodranarticularmitjançantlaimplantaciódelatarifaplana.

Possibilitatdedeclararobligacionsdeserveipúblicdeltransportaeriimarítimdepersones

•EnelcasdeBalearsl’absènciadeconnectivitatenportsiaeroportss’hadecorregirmitjançantlaintervencióenlaregulaciódelsmercats,principalmentatravésdeladeclaraciód’OSP(ObligacionsdeServeiPúblic).•Laregulaciód’OSPpermetriaactuarsobreelsproblemesdeconnectivitatqueafectenespecialmentalgunsdelsportsiaeroportsinsulars,especialmentendeterminadesèpoquesdel’any.Aquestamesura,combinadaambl’aplicació,perexemple,d’unatarifaplanapermetriatambégarantirqueelsresidentspuguindesplaçar-seaunspreusraonablesalllargdetotl’any.•EnlesBalearsexisteixenactualment3OSPnorestringidesperalstrajectesinterinsularsiunaOSPrestringidaperalarutaMaó– Madrid.Al'efectedefacilitarlaconcurrència,iquesempreespresentimésd’unalíniaaèriaalalicitació,esproposaincloureenlalicitacióaltreslíniesquecalexplotarsotaunaOSP.Així,amblainclusiód’unpaquetmésamplidelínies,empresesqueabansnoentravenenlalicitacióaratindranmésincentiusperfer-ho.D’aquestamaneras'incrementaràlaconcurrència,iesconvertiràelprocésdelicitacióenunamenadesubhasta,enquèdiferentsoperadorslicitenperoferircondicionsmésfavorables.•LesOSPsónuntipusd’intervenciópúblicaperferfrontasituacionsextremes,atèsquetenenduesdesavantatgesquenoespodenobviar.Aquestessónunelevatcostpressupostariiladestrucciódelmercat.Peraquestaraó,laviabilitatd’unaovariesOSPhandeseravaluadesdeformaacurada,atèsquepodenarribaraserunadelesopcionsméscaresiineficacesrespected’altresopcionsdisponibles.


•L’OSPrestringidaexistentenBalearsqueregulaelsvolsentemporadabaixaentreMaóiMadrid,hatingutuncost,desdelasevacreacióel2012finsalalicitacióde2016,de1.200.000eurosanuals.Actualment,mitjançantladarreralicitacióqueesvaproduirel2016,s’hareduïtelpressupost,ihapassataserd’1.035.917eurosanuals.•Elseuimpacteeconòmicseriadelvoltantdels5milionsd’euros.



Pàgina 23


•Aplicaciód’unnoumecanismedecompensaciódeltransportdemercaderies,tenintencomptelasevaeficàcia,deformaqueminimitzil’efectedistorsionadorsobreelpreudelnoli,quetenguiunscostsdegestióraonablesiquesiguifàcimentavaluableperquiabonalasubvenció.•Subsididelcostdetransportpercamió/plataforma,(opermetrelinealdecàrregaenelscasosenquenoescontractielcontenidor sencer).

•Hadeserd’aplicacióindependentment delesmercaderiesqueentransportin.•Ampliaciódelsconceptessubvencionables (nolis,costosdemanipulació,taxesd’origenidestinació,taxesdeseguretat,recàrreccostdecombustible,costosdelloguerdeplataformesfrigorífiques,contenidorsfrigoríficsoaltresunitatsdetransportdeproductesperibles).

•Hand’existirobligacionsdepagamentdelasubvenciódemaneraquenoestiguicondicionadaal’existènciadepartidapressupostària.

Compensacionsaltransportaeriimarítimdemercaderies

•Elsportsiaeroportssónl’únicaviad’entradaisortidademercaderiesalesIllesBalears.Undelsmajorscostosdelainsularitatesfonamentaenl'augmentdelcostdeltransporttantperl’incrementdelscostosdelaimportaciódeprimeresmatèries,comperlesmajorsdificultatsperexportar.Extremsagreujatsperleselevadestaxesaplicadesperaltransportdemercaderies,lesvariacionsenelcostdelcombustible,laclimatologia,ilapocacompetènciadeleslíniesdetrànsitmarítim.•ElReialDecret1034/1999,de18dejuny,determinareglamentàriamentelsistemadeconcessiódelescompensacionsperpermetreabaratirelcostefectiudeltransportmarítimiaeridemercaderiesinterinsulariamblapenínsula,enlesdiversesmodalitats,laquantitat,elssectorspreferentsitambéelsbeneficiaris.Actualmentexisteixunprogramad’ajudesdelMinisterideFoment.Labonificacióestàdirigidaalesempresesindustrialsquetransformenlesmercaderiesendiversossectors:fusta,calçat,cuir,confecció,joieriaibijuteria,productesartesanals,productesindustrialsambvalorafegitsuperioral20%,inutrició(indústriaagroalimentàriadesegonatransformació).•Lesprincipalsmancancesdelsistemadebonificacionsaltransportdemercaderiesactualsón:•Atèsqueelsubsidinoestàgarantitiesconcedeixex-post,generaincertesaenelseucobrament,ienconseqüència,elsbeneficiarisdelasubvenciónolatraslladenalsconsumidorsmitjançantunareducciódepreus.•ActualmentenlesBalearsnomésessubvencionaelnoli,mentrequeelsistemaaplicatalesCanàriesinclou:noli,costsdemanipulaciódemercaderiesenports/aeroportsd’origen/destí,taxesportuàries/aeroportuàriesd’origenidestinació,taxesdeseguretat,recàrrecperincrementdelcostdecombustible,costosdelloguerdeplataformesfrigorífiquesrodants,contenidorsfrigoríficsoaltresunitatsdetransportdeproductesperibles.•Al’incloureunesmercaderiesenlasubvencióialtresno,elsistemaafavoreixelfrau,apartqueladiscriminacióeneltipusdemercaderiespotprovocarineficiènciesiinexactitudsquenoexistirienenunasubvenciólinealperunitatdecàrrega.

•NielvolumdemercaderiestransportadesnielcostdeltransportmarítimniladistànciadelstrajectesjustificaquelesIllesBalearsrebinnomésun6%deltotaldelapartidapressupostària.


•Considerantunasubvenciódel10%,laplataformaal80%delasevacapacitatdecàrregaiconsiderantlesopcionsd’embarcamentidesembarcament,laquantiatotalnecessàriaperfinançaraquestmecanismedesubvencióenrelacióalesIllesBalearsésd’aproximadament50milionsanuals.•Enelspressupostsgeneralsdel’Estatperal’any2016,esvandestinar1,7milionsaBalears.AixòsuposaqueúnicamentesvadestinaralesIllesBalearsalvoltantdel6%delapartidadestinadaasubvencionareltransportdemercaderies;laresta,el94%esdestinaalesIllesCanàries.•SiesconfirmenelsPGE2017enelstermesenquèhanestataprovatsinicialmentpelCongrés,onúnicamentespujadel35%subvencionableal65%,(oal60%enelsproductessensesuficientproduccióinterior),senseampliarelsconceptessubvencionablesnielssectorsoproductes,lamesurasuposaràentorna1,5milionsd'eurosmésperalesempresesdelanostracomunitatautònoma.



Pàgina 24


•Introducciód’unnoumecanismeestataldesubvencióaltransportmarítimderesidus,transparentiestableeneltemps,semblantalqueesproposaeneltransportdemercaderies.

Compensacionsaltransportmarítimderesidus

•EltractamentderesidusésunaexigènciadelaUE.Ésunaactivitatsubjectaalarealitzaciód’inversionselevadesenplantesdetractament.Actualmenttoteslesilles,aexcepciódeFormentera,disposendeplantesdetractamentderesidusurbans.EnelcasdeFormentera,elsresidusestraslladenal’abocadord’Eivissa.Enrelacióalsresidusindustrialsiperillosos,sírequereixenelseutrasllatperviamarítimaalapenínsulao,finsitot,al’estrangerperalseutractamentadequat.Aquestsresidusestraslladenperviamarítima,iatèsqueelcostdeltransportmarítimésméselevatqueeltransportpercarretera,lainsularitatgeneraunsobrecostquehadesercompensatmitjançantunmecanismedesubvenció.•Finsel2011existiaunprogramad’ajudesdelMinisterideFoment,peròdesd’aleshores,coincidintambl’aprovaciódelaLlei22/2011,deresidusisòlscontaminats,nohihahagutmésconvocatòriesestatalsperalasubvenciódeltransportmarítimderesidus.•L’anticmecanismedesubvencions-vigentfinsel2011- teniaunasèriedeproblemes:•Elmodelnogarantial’aplicaciórealdelasubvencióalsproductorsderesidusquesónelsquesuportaven,endarrerainstància,elscostsdetransport.Lesempresesnoreflectienenelsseuscostsdetransport,elbeneficiquesuposavalasubvencióatèsquenotenienlacertesadelseucobrament.Pertant,laconcessiódelessubvencionsnovasuposarunareducciódelscostsdetransportderesidusquesuportavenelsproductors.•Tampoceralasoluciósubvencionardirectamentalsproductors,atèsqueaquestsnodisposavendelcostdelsnolismarítims,jaquenoerenellselsqueduienatermedirectamentl’activitatdetransport.•Comaconseqüènciad’aquesteslimitacions,esconsideraadientestablirunnoumecanismedesubvenció.


•EnelcasFormentera,elsobrecostquesuposaeltransportderesidusfinsaEivissaésd’aproximadamentunmiliód’euros.•Siaméstenimencompteeltrasllatdelsfangsdelesdepuradoresd’Eivissaieltrasllatderesidusindustrialsiperillosos,l’impacteeconòmicestimatd’aquestamesuraseriad’aproximadament3milionsd’euros.



Pàgina 25


•Aplicaciódelesbonificacionstambéenelsaeroportsdedestíinonomésenelsaeroportsinsularsdesortida,peralesrutesqueconnectenelsdiferentsaeroportspeninsularsamblesillesentreelsmesosdenovembreimarç.

Minoraciódelestaxesaèriesentemporadabaixa

•Consideremlespremissessegüents:•Lapràcticatotalitatdelsviatgersesdesplacenambbitlletd’anadaitornada.•Lestaxesaeroportuàriesescobrenenl’aeroportdesortida,peracadatrajecte.

•Independentmentdelmarcactual,lagestióaeroportuàriaestrobacompletamentcentralitzadaenunúnicgestor,AENA,fetqueimpedeixunadiferenciacióal’horad’establirlestaxesconformealescircumstànciesparticularsdecadacas:capacitat,estacionalitatdeltràfic,elasticitatdelademanda,etc.Enconcretenl’arxipèlagbalear,esdetectenproblemesdeconnectivitatentemporadabaixa.

•Unareducciósignificativadelestaxesques’handepagarentemporadabaixa– ofinsitotlasevaeliminacióenaquellesrutesmésafectadesperl’estacionalitat-minorariadeformaconsiderableelscostsdelescompanyiesaèries,facilitantquepoguessinoferirtarifesdevolmésatractives,fetqueaugmentariaelvolumdeclientelapotencialiportariaunaugmentdelnombredeconnexions.

•Lestaxesaeroportuàriestenenvariacionssignificativesentreaeroports:perunmateixpreutotaldelbitllet,l’importsubvencionatseràinferiorquaneltrajectedetornadas’efectuïdesd’aquellsaeroportsambtaxesméselevades.Enaquestsentit,resultenespecialmentoneroseslestaxesdelsaeroportsdeMadridiBarcelona,quesónelsdosprincipalsdestinsdelsresidentsillencs.

•Malgratlesbonificacionsdel20%delestaxesentemporadabaixaenelsaeroportsbalears,aquestesnohancompensatlesquantiosespujadesdetaxessofertesdesde2012(enconcretenelcasdeMadridiBarcelona,s’hanaugmentatpersobredel100%).Lareducciódel20%entemporadabaixanomésafectaenaquestsmomentsalestaxesdelsaeroportsbalearsdesortida,sensequeeltrajectedetornadarebienaquestsmomentscapbonificació.


•Noquantificat.•Espodriaefectuarunasimulacióenrelacióambl’aplicaciód’aquestamesura,peròesnecessitariamésinformacióenrelacióalesdadesdetràficentreaeroportsbalearsidelarestadelterritoriespanyol.•Noafectaelspressupostsgeneraldel’Estatperlabandadelesdespeses,peròsíminorariaelsingressosquerepAENAenconceptedetaxes.



Pàgina 26


•Establirunnoumodeldegestióaeroportuàriaperalsaeroportsd’interèsgeneral,basatenunenspúblicdenominatAutoritatAeroportuàriadeBalears(creaciófiliald’AENA),ambpersonalitatjurídicaipatrimonipropis,quedependriadelgrupAENAiambplenacapacitatd’obrar.AquestaAutoritatAeroportuàriaagrupariaelsaeroportsdePalma,MenorcaiEivissa.•Lacogestióaeroportuàriapermetria:•Unamajormodulaciódelestaxesdelsaeroportsbalearsenfunciódelesrutesidelatemporada.•CompatibilizarelsobjetiusdelaComunitatAutònomadelesIllesBalearsambelsdiferentsaeroportsdelesilles.•Unapolíticad’inversionsidegestiódelaqualitatdelsserveisaeroportuariscompartidaentrel’Estatilaregió.

Descentralitzacióicogestióaeroportuària

•L’elevadadependènciadeltransportaeriimarítimquepateixenelsterritorisinsulars,tantenelcasdelesmercaderiescomperlamobilitatdelespersones,posademanifestlaimportànciaquetenenenaqueststerritoris:•lespolítiquesregulatòriesmitjançanttaxesdelsmercatsaeriimarítim,•aixícomlagestiódelesinfraestructuresportuàriesiaeroportuàries.•Enelcasdelapolíticaportuària,lagestiódelsportsd’interèsgeneralestàdescentralitzadaenAutoritatsPortuàriesquedisposendecertaflexibilitatd’actuació.•Encanvi,enelcasdelsaeroports,lagestióaeroportuàriaestàcompletamentcentralitzadaenunúnicgestor,AENA,quefixaunapolíticacompletamentuniformeperatotselsaeroportsespanyols,independentmentdelessevesparticularitats(aexcepciódelabonificaciódel20%delestaxesentemporadabaixa,quenocompensaencapcaslapujadadetaxesproduïdaenelsaeroportsdeMadridiBarcelona).•SielsaeroportsdeBalearsfossinautònomsdeformasimilaralsportsd’interèsgeneral,mitjançantladescentralitzaciódelapolíticadetaxes,espodrienduratermepolítiquesmésacuradesalarealitatsocialieconòmicadelesIllesBalears,demaneraqueelsresidentsbalearsnohaguessinpatitdeformatanpronunciadal’incrementdetaxesques’haproduïtal’Estatespanyoldesde2011.


•Noquantificat.•Espodriaefectuarunasimulacióenrelacióambl’aplicaciód’aquestamesura,peròesnecessitariamésinformacióenrelacióalesdadesdetràficentreaeroportsbalearsidelarestadelterritoriespanyol.



Pàgina 27


•Desclassificaciódel’aeròdromdeSonBonetcomd’interèsgeneralitraspàsdelescompetènciesdelmateixidel’aeròdromdeSantLluísalacomunitatautònoma,ambelsrecursoshumans,materialsipressupostarisnecessarisperalasevagestió.

Desclassificaciódel’aeròdromdeSonBonetireclamaciódelescompetènciesperaaeròdromsnoclassificatsd’interèsgeneral(SonBonetiSantLluís).

•LaComissiód’AfersInstitucionalsdelParlamentBalearvaaprovarperunanimitatel9defebrerde2010unaProposicióNodeLleimitjançantlaquallaCambrainstaelGoverndel’Estataobrirunprocésperdesclassificarl’aeroportdeSonBonetcomd’interèsgenerali,posteriorment,traspassarlescompetènciesdelmateixal’Executiuautonòmic,ambelsrecursoshumans,materialsipressupostarisnecessarisperalasevagestiópròpiaidirecta.Enaquestsentitl’Estatutd’AutonomiadeBalearscontemplaenelseuarticle30.5,quela“ComunitatAutònomatélacompetènciaexclusivaenmatèriad’aeroportsiheliportsnoqualificatsd’interèsgeneralperl’Estat”.


•Elcostanualdelmantenimentd’aquestesinstal·lacionss’estimaen2,5milionsd’eurosanuals,quantitatques’hauriadetransferirperassumiraquestacompetència.



Pàgina 28


•Desclassificaciócomad’interèsgeneraldelsportsdelMolinaridePortitxolitraspàsdelescompetènciesdelsmateixosalacomunitatautònoma,ambelsrecursoshumansnecessarisperalasevagestió.

Desclassificaciócomaportsd’interèsgeneraldelsportsdelMolinariPortitxol.

•Tramitaciódeladesclassificaciócomaportsd'interèsgeneraldedeterminatsportsdelesIllesBalears,ienespecialelsportsdelMolinariPortitxol,ubicatsaPalma,donadalasevaconfiguraciócomaportsbàsicamentambactivitatnàutico-recreativa,enatencióalamajorrellevànciadelasevafuncióenelsistemaportuaridelesIllesBalears,mésquenoenlescompetènciesdel'Estat.


•Noquantificat.



Pàgina 29

MESURA9COMPENSACIÓINSULARITATADIVERSOSSECTORS

•Garantiad’igualtatentreelspreusdel’energiaelèctricadelesillesielspreuspeninsulars.

•Almateixtemps,esproposafomentaruncanvidemodelcapalesenergiesrenovables.•D’unabanda,mitjançantlainclusióenelFonsd’Insularitatd’unaquantitatperfomentarlesenergieseòliquesifotovoltàiquesrenovablesenlesIllesBalears.•D’altrabanda,mitjançantlaposadaenfuncionamentdelmecanismed’assignaciódelrègimretributiuespecífic(viasubhastes)perrenovables,comjas’hafetalesIllesCanàries,encaraquenoenBalears.Aquestaretribuciódel’activitatdeproducciód’energiaelèctricas’aplicaràprenentenconsideraciótantl’energiavenudaatarifa,comaquellaenergiaelèctricavenudaaclientsqualificats.

•ElGovernd’Espanya,juntamentambelGOIB,promouràl’eficiènciaenergèticaapartirdediferentsmesures:•Ladiversificacióenergètica,ambespecialatencióalgasnaturalialesmesuresconduentsaldesenvolupamentd’infraestructuresinherentsaaquestafontd’energia,podentestablir-se,també,unconcepteretributiuespecial,quetenguiencompteelscostsespecíficsperalaproduccióielconsumd’aquestafontd’energia.•Mesuresdegestiódelademandaid’eficiènciaenergètica,aixícomimpulsarenelterritoribalearelsbeneficisqueperalconjuntdeconsumidorsespuguinderivardelsprocessosdedesregulacióiliberalitzaciódelsectorenergètic.•FomentdelesenergiesrenovablesenleszonesdedesenvolupamentestratègicdeclaradespelGOIB,entrelesqualss’inclouràl’establimentd’unrègimretributiuespecíficaplicablealesnovesinstal·lacionsd’energiaelèctricadetecnologieseòlicaisolarfotovoltaica.

Subsididelpreudel'energiaelèctricaifomentdelesenergiesrenovables

•AlesIllesBalearsl'energiaelèctricaqueesgeneraesfamitjançantcombustiblesfossils(petroliicarbó)enun90%.D'altrabanda,comaconseqüènciadelesparticularitatsdelainsularitat,lageneraciód'energiaelèctricaésmoltméscaraenrelacióalapenínsula,demaneraqueperigualarpreusamblarestadelterritori,s'estableixenunasèriedecompensacionsrepartidesentrel'Estatilarestadeconsumidorsdetotelpaís.•Perintentarreduirelscosts,elGOIBapostaperlasubstituciódegeneracióconvencionalpergeneraciórenovable,atèsqueenelsterritorisinsularsésméseconòmicalageneracióeòlicaifotovoltàicaquelageneraciótèrmica.Atèsqueésméscaralaproducciód'energiaelèctrica,ésmésfàcilquelesnovesenergiessiguineconòmicamentavantatjosesenelsterritorisinsulars.Malgrataixò,nomésun10%delageneracióbalearesfamitjançantenergiesrenovables,mentrequeaquestpercentatgepujaal40%enlapenínsula.


•Noquantificat



Pàgina 30


•Reinvertirl’importresultantdemajorcostdiferencialdetransportdelcombustiblefòssilperalesIllesBalearscapaunincrementdelessubvencionsperal’adquisiciódevehicleselèctricsialtresmesuresdefomentdelesenergiesrenovables,jasiguideformadirecta,jasiguimitjançantelFonsInsulardelesIllesBalears.•L'objectiuésposarlesbasesperafomentarelcanvidelmodelenergètic,desdelscombustiblesfòssilscapalesenergiesrenovables.

Compensaciódelsobrecostaltransportd'hidrocarburs

•Balearséslacomunitatautònomaambelpreumitjàdelgasoliidelagasolinaméselevatdetotl'Estat,ambisenseimposts.Aquestsmajorspreusderivendelaimpossibilitatd'abastimentd'hidrocarbursperviaterrestreidelfetquenoexisteixincompensacionsaltransportmarítimdeproductesenergètics,quefanqueelmajorcostdetransportestraslladialpreuquepaguenelsconsumidorsdeformaíntegra.•ElReialdecret1034/1999,queregulaelmecanismedecompensacióaltransportmarítimiaeridemercaderies,amborigenodestíalesIllesBalears,limitaelseuabastalesmercaderiesnoenergètiques,alcontraridelanormativareguladoracanària,quesiqueinclouelpetroliielsseusderivatscomasusceptiblesderebrecompensacions


•Enl'estudidelaUIBs'haefectuatuncàlculdelsobrecostqueespagaal'arxipèlagbalearpeltransportmarítimd'hidrocarburs,quesuposa60milionsd'eurosanuals.



Pàgina 31


•Garantirlaprestaciódeserveisdetelecomunicacionsperatoteslesillesenlesmateixescondicionsdequalitatipreuquelesexistentsenelterritoripeninsular.

Garantiadelsserveisdetelecomunicacions

•Lestelecomunicacionssónavuidiaunserveicríticperaqualsevolterritori,jaquedelseucorrectefuncionamentendepenentotselsàmbits:prestaciódelsserveispúblicsfonamentals,desenvolupamentdel'activitateconòmica,operativitatdelstransports,etc.•Elsterritorisinsularssón,sis'escau,mésdependentsdelaconnectivitatd'aquestsserveisdetelecomunicacions,jaquerequereixensovintd'infraestructuressuplementàriesalesdotadesperalterritoripeninsular,comaralaconnexiópercableentrelesdiferentsillesientreaquestesilapenínsula.•L’habilitaciód’unaconnexiópercable,alternativaalesconnexionsjaexistentsactualmentdecaràcterprivat,permetriagarantirlaprestaciódeserveisdetelecomunicacionsambunsestàndardsdequalitatipreuadequats,quefacilitarien,perexemple,l’atracciód’empresesil’impulsdelsectortecnològic,actuantcomapalancadeladiversificacióeconòmica.


•Laconnexiópercable,deformaalternativaalaconnectivitatproporcionadaenl’actualitatpelsdiferentsoperadorsprivats,entrelesdiferentsillesid’aquestesamblapenínsulas’estimaquetendriauncostde20milionsd’eurosaproximadament.



Pàgina 32


•Esplantegendiversesiniciativesimesuresatravésdelesqualsespreténcorregirocontrarestareldesavantatgequesuposalainsularitatenrelacióadeterminatssectorsomatèriesquerequereixend'unaespecialatenció.•Sectorprimari:mediruralimarí.Mesuresdefomentdeladiversificaciódelesfontsderendaenelmónrural,ambespecialatencióal'agriculturacompatibleambelmediambientilavaloritzaciódelsrecursosnaturalsipaisatgístics,ilapotenciació,comencialitzacióiindustrialitzaciódeproductesagrarisdequalitatcontrolada.•Diversificacióturística:incentiusalainversióenelsector,orientatspreferentmentalasevareestructuracióimodernització,alapotenciaciódenousproductesturísticsideformesdeturismeespecialitzat,ialapromociódemesuresquecombatinl'estacionalitat.Pertaldecanalitzar-la,s'elaboraràunplad'infraestructuresturístiquesqueserviràdebaseperunprogramad'actuacionsiinversionsacàrrecdelFonsd'InsularitatdelesIllesBalears(FIIB).•Promociócomercial:fomentdel'exportacióperaproductesquederivind'indústriesoactivitatseconòmiquestradicionals,comelcalçat,lapell,elmobleolabijuteria;suportal'assistènciaafiresal'exterioriviatgesdepromociócomercial;creacióipotenciaciódenovesmarquesidenominacionsd'origendeproducteslocals.•Sectornàutic:desenvolupamentd'unplademesures,comasuportaunsectordinamitzadordel'activitatil'ocupació.•Àreesaeronàutiques:promoció,atravésd'unplaespecífic,d'activitatsconnexesambelsectoraeri:a)reparació,mantenimenticonservaciód'aeronaus,b)formacióiperfeccionamentprofessionaldetripulacions,personaltècniciauxiliardevol,c)activitatsanáloguesicomplementàriesalesanteriors.•Fixosdiscontinus:adopció,perpartdelGoverndel'Estat,demesuresdecaràcterlaboralambespecialreferènciaalasituaciódelstreballadorsfixosdiscontinusiatenentalescircumstànciesespecialsd'aqueststreballadors.•Habitatge:establimentd'ajutsimòdulsespecíficsenelsplansiprogramesestatalsd'habitatgeperafavorirl'accésal'habitatgealesIllesBalears,prestantespecialatencióaladobleitripleinsularitat.

Mesurescompensatòriesperaaltressectors:primari,diversificacióturística,promociócomercial,nàuticiaeronàutic,fixosdiscontinusihabitatge

•Lainsularitatésunfetdeterminantenladefiniciódelmodeleconòmicienrelacióalpesquetenenopodentenirelsdiferentssectorsoactivitatseconòmiques.Delamateixamaneraqueésunhàndicapperalmantenimentdedeterminadaactivitatindustrial,tambérepresentaunvalorafegitperal’especialitzacióensectorscomaraelturístic.Totplegatrepresentaunscondicionantsquerequereixendel’impulsdemesuresquepotenciïnunmodeleconòmicequilibrat,procurantlapotenciaciód’alternativesalmonocultiuturístic,alhoraquelareorientaciódel’activitatturísticacapaproductesquepotenciïnlasevacoexistènciaentermesdesostenibilitatambelmedinatural,culturalisocialsobreelqueesdesenvolupa.




Pàgina 33


•CompensaciópelfetinsularinclosaenelProgramaNacionaldeBequesambunaassignacióespecíficaquecobreixiaaquellsestudiantsquehanescollitunacarreraquenos’ofereixalaUIB,deformaindependentalnivellderentadelesfamílies,atèsqueelqueespreténambaquestamesuraésigualarlescondicionsd’accésal’educaciósuperiordelsestudiantsbalearsaladelsestudiantspeninsulars,inoferunapolíticadecaràcterredistributiu.

Bequesestatalsperdesplaçamentperestudisuniversitaris

•Enl'educaciósuperior,elsserveispúblicsesconcentrenengransinstal·lacionspúbliques.Mallorca,comaprincipalnuclidepoblacióinsular,ésonesdisposadelesprincipalsinstal·lacionsunioversitàries,iaquestfetsuposaqueaquestsserveisestanaccessiblesperatotalapoblacióbalear,peròaundiferentcosd'accés,segonsladistànciaaaquest.•LesIllesBalearspresentenunsresultatseducatiusenelsnivelsobligatorispersotadelamitjanaespanyola.Aquestsresultatstenenconseqüènciesenl'educaciópost-obligatòria.Enconcret,irespecteal'ensenyamentuniversitari,duesraonsexpliquenlesbaixesràtiosd'educacióunivarsitàriaalesIlles:•L'elevatnivelldefracàsescolarenlesetapesprèvies•Lamenorrendibilitatdelaformacióuniversitàriaentermesdesalariobtingut•LesIllesBalearspresentenunsresultatseducatiusenelsnivellsobligatorisipost-obligatorispersotadelamitjanaespanyola.Aquestasituaciós'agreujapelfetdequeelcostdel'educacióuniversitàriaperalesfamíliesdeBalears,enelcasdeMenorca,eivissaiFormentera,augmentapelfetdequemoltsestudiantsnopodenaccediral'educacióuniversitàriaenlessevesillesd'origeniesveuenobligatsatraslladar-seforad'ellesperpodercursarelsestudisquedesitgenrealitzar.Aquestfetaugmentaelcost,ideseincentivalarealitzaciód'estudisuniversitaris.


•ElscostsdelainsularitatestimatsperlaUIBrepresentenentre4i20milionsd'eurospercarrerauniversitària.•Perpodercalcularl'augmentquesuposariamantenirelnivelldesubvencióactualperestudiant,independentmentdelnivellderendadelesfamílies,laUIBhafetunaestimaciódelaques'obtéqueelfinançamentactualquerebenelsestudiatsbalearsqueestudienalapenínsulaafectaal25%deltotal.Enconseqüència,sielrebessintotselsestudiantsqueestudienforadelesIllesBalears,s'hauriademultiplicarper4ladotacióactualperadonarcoberturaal100%.Unaestimacióquequedariasubjecteamatisacionsrespectealsestudiantsquecursencarreresalapenínsulaques'ofereixenenelcatàleglectiudelaUIB.



Pàgina 34


•LaquantificaciódelscostsdetrasllatdepacientsifamiliarsestrobadegudamentcomptabilitzadaenelspressupostsdelGOIB.D’unabanda,elscostsdetrasllatdepacientsiacompanyantsperraonsdesalut;idel’altra,elscostsassociatsaltransportaerid’urgènciesiemergències.Esdemanaunacompensaciódirectaperpartdel’AdministracióGeneraldel’Estatdetotsaquestsdesplaçaments.

Subsidialtransportdemalaltsiacompanyants,transportaerid’emergènciesiurgènciesmèdiques

•Comenelcasdel'educaciósuperior,lesinfraestreucturessanitàriesesconcentrenengransinstal·lacionspúbliques.Mallorca,comaprincipalnuclidepoblacióinsular,ésonesdisposadelesinstal·lacionshospitalàriesmésavançades,iaquestfetsuposaqueaquestsserveisestanaccessiblesperatotalapoblacióbalear,peròaundiferentcostd'accés,segonsladistànciaaaquest.•Alcontrariqueenlapenínsula,oneltransportentrecentrespermotiusdesalutesfapercarretera,enlesBalearselsdesplaçamentsentreilless'handefertotsperviaaèria,fetqueaugmentaelscostsdeformaconsiderable.Uncasanàlegaldelesurgènciesquanaquestessuposentrasllatsentrelesilles.


•Elscostsquefigurenenelparàgrafanteriorpugena10milionsd’eurosperany,pràcticamentrepartitsal50%entreelsdostipusdetrasllat.Actualmentnos’estàrebentcapcompensacióperaquestsconceptes.



Pàgina 35

MESURA15FISCALITAT

•Esproposalacreaciód'unareservaperinversionsquealleugerilabasedel'impostdesocietatsidel'impostsobrelarendadelespersonesfísiques.Elpercentatgedereducciódelabasetécomalímitel90%delsbeneficisnodistribuïtsqueconformenlareservaperainversions.Aquestesinversionshand'anardestinadesa:•L'adquisiciód'elementspatrimonialsnousdel'immobilitzatmaterialointangibleenunperíodemàximdetresanys•Lacreaciódellocsdefeinarelacionadademaneradirectaamblesinversions,enunperíodemàximde6mesos•LainversióenelementspatrimonialsquecontribueixenalamilloraiprotecciódelmediambientenelterritoridelesIllesBalears.

Reservaperainversions

•CanàriesésunadelessetRegionsUltraperifèriqueseuropees.Aquestaqualificacióreconeixlescircumstànciesespecialsd’aqueststipusdeterritorisilanecessitatd’adoptarmesurespròpiesdestinadesaalleujar-les,comara,ungrapatd’incentiuseconòmicsifiscalspercompensarlainsularitatilallunyaniarespectedelterritoricontinental.•LesIllesBalearsnodisposendecapinstrumentdecairefiscalcapaçdecompensarelmajorcostrelatiudelainversióempresarial,laqualcosasuposaunaminvaenlacapacitatdel’economiabaleardedesenvoluparelseupotencialproductiu,perjudicantnotansolsalconjuntdel’economiasinómoltespecialmentalesempresesyalssectorsintensiusencapitalfísic.•Undelsefectesdelainsularitatesqueredueixlainversióenbénsd’equip,enelementsdetransportienaltresequipamentsqueconstitueixenelcapitalfixdel’empresa.Aquestscostospugenalvoltantde1.500milionsd’euros/anysuposantunimpostequivalentd’entreun19%iun24%,segonsl’estudidelaUIB.•Amés,elteixitindustrialimanufacturerdelesIllesBalearstédificultatperaccediralsmercatsexteriorsatèsquel’empresapotencialmentexportadoranotéeltamanymínimperpoderexpandir-seiinternacionalitzar-se,pertant,ésnecessariadoptarmesuresquefomentinl’accésalsmercatsperpartdelesempresesiaixícompensarelcostdelainsularitat.


•Lamesurapodriaafectara43.945societatsambdomicilifiscalalesIllesBalearsi49.627declarantsd’activitatseconòmiquesenestimaciódirectaal’IRPF.



Pàgina 36

MESURA16FISCALITAT

•Augmentenelspercentatgesdededuccióal’Impostdesocietatsperinversionsenproduccionscinematogràfiques,sèriesaudiovisualsiespectaclesenviud’artsescèniquesimusicalsrealitzadesalesIllesBalears,respectealspercentatgesvigentsaterritoricomú.Concretaments’augmentaen20puntspercentualsfinsaarribaraunpercentatgedel40%(perelprimermiliód’inversió)idel38%(apartirdelprimermilió)aplicablesobrelesinversionsefectuadesperelsectoraudiovisualquanescompleixinelssegüentsrequisits:•RodarunmínimdeduessetmanesenelterritoridelesIllesBalears,eninteriorsoenexteriors•Contractarprofessionalslocals(mínimuncapd’equipounactorprincipali/osecundariambresidènciaodomicilifiscalalesIllesBalears)•Lescoproduccionstindranlaconsideraciódeproduccionsbalearssemprequel’aportaciódelproductorbalearsuperiel20%delcostdeproducció.Enelsupòsitdecoproducciófinancera,l’aportaciódelcoproductorbalearnohadeserinferioraun10%nisuperioral25%delcostdeproducció.

Deduccióperinversionsenproduccionscinematogràfiques,sèriesaudiovisualsiespectaclesenviud’artsescèniquesimusicalsrealitzadesalesIllesBalears

•LesIllesBalearsnodisposendecapinstrumentdecairefiscalcapaçdecompensarelmajorcostrelatiudelainversióempresarial,laqualcosasuposaunaminvaenlacapacitatdel’economiabaleardedesenvoluparelseupotencialproductiu,perjudicantnotansolsalconjuntdel’economiasinómoltespecialmentalesempresesyalssectorsintensiusencapitalfísic.•Aquestmajorcostrelatiuafectaalapossibilitatd’atracciód’empresesqueresultarienestratègiquesperl’economiadelesIllesBalearssipoguessincompetirenigualtatdecondicionsqueCanàriesoaltresterritorisambbaixatributació,comPaísBasciNavarra.Aquestseriaelcasdelsectoraudiovisual.•Lamesuravejustificadaperlacompetènciafiscalentreterritorisalhoradeproduirsèriesaudiovisualsendeterminadesubicacions.Enaquestsentit,lafiscalitatésunaeinadecisivaperatraureinversionsestrangeresaterritorisqueperelseupaisatge,llumiclimaesdevenenfonamentalsperproduirpel·lícules,sèriesoespectacles•EnelterritorinacionaldestacaperaquestfetCanàries,PaísBasciNavarra.Laprimeracomunitatcomptaambuntipusdededucció20puntssuperioralques’aplicaaterritoricomú(20%/18%perelprimermilióoperl’excéssobreaquestaquantitat),mentrequealsterritorisforalss’hanaprovatstipusdel30%i35%(PaísBasciNavarra,respectivament).




Pàgina 37

MESURA17FISCALITAT

•Augmentenelpercentatgedededuccióal’Impostdesocietatsperactivitatsd’innovaciótecnològica(45%)respectealterritoricomú(12%).S’enténperinnovaciótecnològical’activitatquetinguicomaresultatunavançtecnològicenlaobtenciódenousproductesoprocessosdeproducció,odemillorasubstancialdelsmateixos.•Tambéesconsiderainnovaciótecnològicalamaterialitzaciódelsresultatsdelainnovacióenunplànol,esquemaodisseny,lacreaciód’unprimerprototipnocomercialitzable,elsprojectesdedemostracióinicialoprojectespilotil’elaboraciódemostraristèxtils,delaindustriadelcalçat,delajoguina,delmobleidelafusta.

Deduccióperactivitatsd’innovaciótecnològicarealitzadesalesIllesBalears

•CanàriesésunadelessetRegionsUltraperifèriqueseuropees.Aquestaqualificacióreconeixlescircumstànciesespecialsd’aqueststipusdeterritorisilanecessitatd’adoptarmesurespròpiesdestinadesaalleujar-les,comara,ungrapatd’incentiuseconòmicsifiscalspercompensarlainsularitatilallunyaniarespectedelterritoricontinental.•LesIllesBalearsnodisposendecapinstrumentdecairefiscalcapaçdecompensarelmajorcostrelatiudelainversióempresarial,laqualcosasuposaunaminvaenlacapacitatdel’economiabaleardedesenvoluparelseupotencialproductiu,perjudicantnotansolsalconjuntdel’economiasinómoltespecialmentalesempresesyalssectorsintensiusencapitalfísic.•L’arxipèlagcanaricomptaambunadeducciódel45%delesinversionsidespesesdestinadesainnovaciótecnològica.




Pàgina 38

MESURA18FISCALITAT

•Aplicaciód'unareducciódel50%delaquotaíntegradel’impostsobresocietatscorresponentalsrendimentsderivatsdelaventadebénscorporals/materialsproduitsalesIllesBalearspropisd’activitatsagrícoles,ramaderesipesqueres,semprequeenaquestdarrercaslapescaesdesembarquiaportsdelesIllesBalearsiesmanipulioestransformial’arxipèlag.•Aquestadeduccióespotaplicartambéalscontribuentsdel’Impostsobrelarendadelespersonesfísiquesqueexerceixinlesactivitatsagrícoles,ramaderesipesqueres.

Deduccióperlaproducciódebénsmaterialsdelsectorprimari

•ElsectoragraricomasectoreconòmicpresentaunescaracterístiquespròpiesquehanjustificatuntractamentfiscalespecíficalamajoriadepaïsosdelaUE.AlesIllesBalearselsectoragrariésunsectorestratègic.Desdelpuntdevistaeconòmic,pelseupesenl’economiaiperproveird’alimentdeprimeranecessitatalapoblació,peròtambédesdelpuntdevistasocialiterritorial,comaprincipalactivitateconòmicaquevinculalapoblaciódelmediruralambelterritori,mostrantamésimportantssinergiesambaltresactivitatseconòmiquescomelturismeolagastronomia.Amés,mantéunafortavinculacióambelmediambient,jaqueesnodreixfonamentalmentdelsrecursosnaturalsdelmedirural.D’altrabanda,ésunsectorqueesmostraespecialmentsensiblealsriscosclimàtics,ambunaaltadependènciadelessevesproduccionsrespectealescondicionsclimatològiquesdecadacampanya,aixícomalsriscosdelmercatilavolatilitatdelspreus.•Aixímateix,l’atomitzaciódelesunitatsproductivesi,enalgunscasos,l’escassadimensiódelesexplotacionsagràries,condicionenlasevavulnerabilitatdavantelsesmentatsriscos.Totaixò,confereixalsectorunescaracterístiquespròpiescomaactivitateconòmica.•CanàriesésunadelessetRegionsUltraperifèriqueseuropees.Aquestaqualificacióreconeixlescircumstànciesespecialsd’aqueststipusdeterritorisilanecessitatd’adoptarmesurespròpiesdestinadesaalleujar-les,comara,ungrapatd’incentiuseconòmicsifiscalspercompensarlainsularitatilallunyaniarespectedelterritoricontinental.•LesIllesBalearsnodisposendecapinstrumentdecairefiscalcapaçdecompensarelmajorcostrelatiudelainversióempresarial,laqualcosasuposaunaminvaenlacapacitatdel’economiabaleardedesenvoluparelseupotencialproductiu,perjudicantnotansolsalconjuntdel’economiasinómoltespecialmentalesempresesyalssectorsintensiusencapitalfísic.




Pàgina 39

MESURA19FISCALITAT

•Aplicaciód'unareducciólinealentotselstipusimpositiusdel’IVA(general,reduïtisuperreduït),totirespetantelslímitsestablertsalaUEpereltipusgeneralieltipusreduïtmínim,comara,el15%iel5%respectivament.

Tipusespecialsal’ImpostsobreelValorAfegit

•LesIllesBalearsésunaComunitatAutònomaquecomptaambunesimportacionsdebénsprocedentsdelapenínsulaquepodriensersuperiorsenmésde4.000milionsd’eurosdemitjanaanualsinofosperlasevacondicióinsular.D’aquests4.000milions,800sónpèrduesdeconsumfinaldebéns.Aquestsobrecostequivalaunaranzelquerecausobrelesimportacionsdebénsdeconsumd’entreel13%iel17%delpreu(advalorem).•AlaUEelsestatsfrancèsigrecmantenentipusimpositiusd‘IVAdiferenciatsperelsseusterritorisinsularsperifèrics.AEspanya,tantlesIllesCanàriescomCeutaiMelillatenenrègimsd’IVAdiferenciatsimenorsalterritoricomú,perraonstantd’insularitatcomd’ultraperificitat.•LareducciódetipussuposariaunarebaixaenelsobrecostdelesimportacionsdebénsdeconsumiunareduccióenladespesacorrentdelesAdministracionsPúbliques.


•Elpercentatgedereducciódetipushauriad’igualarlespèrduesperelconsumdebénsfinalsidebénsdecapitalquelesIllesBalearsdeixendeconsumircomaresultatdelainsularitat,quepugena800milionsd’eurosanuals.



Pàgina 40

MESURA20FISCALITAT

•Nosubjeccióal’impostespecialsobredeterminatsmitjansdetransportdelaprimeramatriculaciódefinitivaalesIllesBalearsdelesembarcacionsd’esbarjood’esportsnàutics,nousousats,demenysde12metresd’eslora.•Exempciódel’impostperaembarcacionsde12omésmetresd’eslora,destinadesaactivitatsempresarialsalterritoridelesIllesBalears.

Nosubjeccióiexempcióal’Impostespecialsobredeterminatsmedisdetransportd’embarcacions

•Lesembarcacionshanestatconsideradessemprecomabénsdeluxeihanpatitunaimposicióquehasuposatel33%delpreudevendadelesnoves(21%d’IVAi12%deIEDMT).Aquestfethaanatdestruintaquestsector,allunyantalsseusprofessionalsdelnostreterritoriihaperjudicateldesenvolupamentdeserveisialtresoperadorsquepodensorgiralseuvoltantcomellloguerd’embarcacionsilareparacióielmanteniment,entrealtres.•SegonslesdarreresdadesdelaFundacióInstitutTecnològicperalDesenvolupamentdelesIndústriesMarítimes,l’efectemultiplicadordelsectornàuticsobrelaproduccióefectivaésdel3,61%quanlamitjanadelsectorindustrialésdel'1,6%,ésadir,percadaeuroproduïtpelsectoresgeneren3,61eurosaddicionalsperal’economia.Enrelacióambl’ocupació,elcoeficientmultiplicadordelsectorésde6,71,quanlamitjanadelsectorindustrialésdel'1,5.•Espanyaéspràcticamentl’únicpaíseuropeuquecobral’impostsobredeterminatsmitjansdetransport,laqualcosafrenalacompetitivitatdelesempreses.Sicomparemambaltrespaïsosdelnostrevoltant,comItàliaiFrança,lesnostresmagnitudsentermesdeproduccióefectiva,valorafegitbrutiocupació,s’allunyenmolt,tantentermesabsolutscomrelatius.•Altrament,elturismenàuticdesestacionalitza,diversifical’ofertaturísticaipotgeneraractivitatgairebétotl’any,sentméssosteniblequealtressectorsperunmenorconsumdeterritori.


•Alvoltantd’1miliód’euros



Pàgina 41

MESURA21FISCALITAT

•Qualsevolmodificaciólegislativaestatal(incloseslesqueespuguinderivardirectamentdelREIB),quepuguiproduirunadisminucióderecaptacióderivadadelstributsestatalscedits,hadesercompensadaperl’AdministracióGeneraldel’Estat.

Clàusulacompensatòriademesuresfiscalsenrelacióatributscedits

•EvitarquelesmodificacionslegislativesestatalsquepuguinafectaralarecaptaciódelstributsceditsalesIllesBalearspuguinsuposarunadisminuciód’ingressos.•Aquestamesuraderivad’allòquejapreveul’article122.2del’Estatutd’AutonomiadelesIllesBalears,necessitatd’articularmesurescompensatòriesquanesdoninaquestescircumstàncies.




Pàgina 42

MESURA22FONSD'INSULARITATIINVERSIÓPÚBLICA

•CreaciódeunFons(Fonsd'insularitatdelesIllesBalears)quetinguiperobjectelareducciódelscostsdelainsularitat,mitjançantelfinançamentd’inversionsrelacionadesambelfetinsulari,ambcerteslimitacions,lesdespesesdefuncionamentdelesinversionsfinançadespelFons.Lesactuacionsinclosesafectaranalesmatèriessegüents:•Desenvolupamentimantenimentd’infraestructuresespecífiquesrelacionadesambeltransportferroviariipercarretera.•Reestructuració,modernitzacióidiversificaciódelsectorturísticidelesinfraestructuresrelacionadesambelturisme.•Conservacióiprotecciódelmediambient,entornnatural,litoral,costesiplatges.•Recollida,tractament,reciclatgeitransportderesidus.•Desenvolupamentimantenimentd’infraestructureshidràuliques.•Excepcionalment,elGOIBpotdecidirquepartdelFonsesdestiniaaltresactuacions,semprequeestiguinmotivadesperlanecessitatdedonaruntractamentespecíficalfetinsularbalear.•L’importdelFonsesrevisaràabansdel30degenerdecadaany.

Fonsd'insularitatdelesIllesBalears(FIIB)

•Històricament,l’Estathaexecutatlapolíticad’inversionsdirectescomunadelesprincipalsformesdeportaratermelapolíticadesolidaritatterritorial,is’hadotatd’instrumentsperafavorireldesenvolupamentdelesinfraestructuresenlesregionsmésdesafavoridesentermesderendapercàpita.•Encanvi,elfetinsularilessevesrepercussionsnohanrebutelmateixtractamentperpartdel’Estat.Lamenorinversiórelativadel’EstatenlesIllesBalearsrepercuteixdeformanegativaenelcreixementallargterminidelacomunitatautònoma,fetqueesveuagreujatamblesespecialsnecessitatseninfraestructuresquetéaquestacomunitatderivadesdelainsularitat.•Hadereconèixerelfetespecíficidiferencialdelainsularitat.•Had’emmarcarlespolítiquesdelGoverndel’Estatperaques’ajustinalarealitatpluriinsular.•Regularàuninstrumentfinancerque,ambindependènciadelsistemadefinançamentdelescomunitatautònomes,dotielsFonsnecessarisperlasevaaplicació.

•Mentrenos’aprovielREIB,ladisposiciótransitòrianovenadelamateixanorma,estipulaquelainversióenBalearsnohadeserinferioralainversiómitjanaestatal.Fetques’haincomplertdeformareiteradaalllargdetotselsanysd’aplicaciód’aquesta(període2007-2014).


•LaquantiadelFonshadeser,comamínim,laquantitatqueresultid’aplicarelpercentatgequerepresentalapoblaciódedretdelesillesBalears,sobreelconjuntd’inversionsqueexecutal’Estatenlescomunitatsautònomesderègimcomú,inclosalainversiónoterritorialitzada.•ElFonsnohad’incloureeldèficitd’inversionsnofinançatenelperíodetransitori2007-2014alquefareferèncial’Estatutd’autonomia,nitampoclesanualitatsíntegrescorresponentsalperíode2015-17,enquèencaranohaestataprovatunnouREIB.Lacompensaciód’aquestdèficits’had’instrumentarviaconvenisoaltresinstrumentsjurídics,senseintegrar-losenelFons.



Pàgina 43

MESURA23FONSD'INSULARITATIINVERSIÓPÚBLICA

•Mantenimentdelesinversionsestatalsdirectesques’executinalesIllesBalears:l’importdelesinversionsdirectesques’executinalesIllesBalearsresultantsdeprogramesd’inversiópúblicadel’Estatodelsseusorganismesoentitatsdependents,nopodràserinferioralamitjanadel’importdelesinversionsestatalsques’executinenlarestadelescomunitatsautònomes.

Inversiópúblicadel’Estat

•Laprevisiód’unFonsinsularbalearnohad’afectaralesinversionsestatalsqueesfacinalesIllesBalears,doncsladotacióifinalitatdelFonshadeseralmarged’aquestesinversions.•Peraixò,l’Estat,jasiguidirectamentoatravésdelsseusorganismesoentitatsdependents,hademantenirlesinversionsdirectesques’executinalesIllesBalears,quenopotserinferioralamitjanadel’importdelesinversionsestatalsques’executinenlarestadelescomunitatsautònomes.•Amés,aquestesinversionsnoespodencomputarcomapartdelesactuacionsqueesrealitzenacàrrecdelFonsd'insularitatdelesIllesBalears.



PROPOSTA PER AL NOU RéGIM ESPECIAL DE LES ILLES BALEARS · 2017-06-21 · La comercialització...

Documents

Transcript of PROPOSTA PER AL NOU RéGIM ESPECIAL DE LES ILLES BALEARS · 2017-06-21 · La comercialització...