PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA last version.pdf · 2010. 3. 23. · 02 CAMPUS...

La UAB completa eldesplegament dels grausLa UAB completa eldesplegament dels graus

l’autònoma 233PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA MARÇ DE 2010

LA UAB APROPA LAFÍSICA ALS NENSLa Facultat de Ciències haacollit l’exposició «Som-hi!»,una experiència pilot per tal d’apropar la física als infants de segon i tercercicle d’educació primària i desenvolupar la sevacuriositat científica.

PÀG. 13

CANVI CLIMÀTIC I CONFLICTES SOCIALSL’ICTA de la UAB lidera unarecerca que té com a objectiuestudiar les dimensionssocials del canvi climàtic.Investigaran com les lluitesper l’aigua augmenten les tensions socials i els conflictes en onze regionsd’Europa i Àfrica. PÀG. 9

El curs acadèmic 2010-2011, la UAB oferirà uns estudis totalment adaptats al model de l’EEES. PÀG. 2 i 3

NOU PRESIDENT DELSAMICS DE LA UABEl periodista Antonio Franco és el nou presidentde l’Associació d’Amics de la UAB, que ha agafat el relleu de Xavier Muñoz,president de l’Associació des de l’any 2001 fins ara.

PÀG. 4

PAR

ETO

Full 233 OKSonia:Full 225 18/3/10 13:11 Página 1

02

CAMPUS

Oferta de graus de la UAB per al curs acadèmic 2010-2011

La Universitat Autònoma de Barcelonatindrà el proper curs una oferta acadèmi-ca totalment adaptada a l’espai europeud’educació superior (EEES). Aquest curss’han adaptat al model EEES gairebé una

La UAB completa el desplegament de grausEl curs vinent tindrà una oferta totalment adaptada a l’EEES

Amb els gairebé quarantaestudis que s’adapten aquestcurs, la UAB disposarà de 82 graus el curs vinent

quarantena d’estudis que fins ara erenllicenciatures, diplomatures o enginye-ries, i que el proper curs acadèmic 2010-2011 s’oferiran ja convertits en graus.

A més de l’adaptació d’aquests estudis,destaca especialment l’aparició de cincgraus emergents: Ciència i Tecnologiadels Aliments; Comptabilitat i Finances;Empresa i Tecnologia; Gestió d’Empre ses;i Nanociència i Nanotecnologia (vegeu elquadre de la pàgina adjunta), estudis ques’ofereixen per primera vegada.

CIÈNCIES DE LA SALUTCiència i Tecnologia dels Aliments (grau EEES) *Fisioteràpia (grau EEES)Infermeria (grau EEES – UAB)Infermeria – escoles adscrites (grau EEES)Logopèdia (grau EEES)Medicina (grau – UAB/UPF)Medicina (grau EEES – UAB) *Podologia (grau EEES)Psicologia (grau EEES) *Teràpia Ocupacional (grau EEES)Veterinària (grau EEES) *

CIÈNCIESCiències Ambientals (grau EEES) *Estadística Aplicada (grau EEES) *Física (grau EEES)Física + Matemàtiques (graus EEES)Geologia (grau EEES)Matemàtiques (grau EEES)Nanociència i Nanotecnologia (grau EEES) *Química (grau EEES) *

BIOCIÈNCIESBiologia (grau EEES)Biologia Ambiental (grau EEES)Bioquímica (grau EEES)Biotecnologia (grau EEES)Ciències Biomèdiques (grau EEES)Genètica (grau EEES)Microbiologia (grau EEES)

ARTS I HUMANITATSArqueologia (grau EEES)Arts i Disseny (grau EEES) *Disseny (grau EEES)Estudis Anglesos (grau EEES)Estudis Clàssics (grau EEES)Estudis Francesos (grau EEES) *Estudis d’Anglès i d’Espanyol (grau EEES) *Estudis d’Anglès i de Català (grau EEES) *Estudis d’Anglès i de Clàssiques (grau EEES) *Estudis d’Anglès i de Francès (grau EEES) *Estudis d’Espanyol i de Clàssiques (grau EEES) *Estudis d’Àsia Oriental (grau EEES)Estudis de Català i d’Espanyol (grau EEES) *Estudis de Català i de Clàssiques (grau EEES) *Estudis de Francès i d’Espanyol *Estudis de Francès i de Català *Estudis de Francès i de Clàssiques *Filosofia (grau EEES)Història (grau EEES)Història de l’Art (grau EEES)Humanitats (grau EEES)Llengua i Literatura Catalanes (grau EEES)Llengua i Literatura Espanyoles (grau EEES)Musicologia (grau EEES)Traducció i Interpretació (grau EEES)

CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUESAdministració i Direcció d’Empreses (grau EEES) *Administració i Direcció d’Empreses i Dret (grausEEES) *Antropologia Social i Cultural (grau EEES)Ciència Política i Gestió Pública (grau EEES)Comptabilitat i Finances (grau EEES)Comunicació Audiovisual (grau EEES) *

Criminologia (grau EEES)Direcció Hotelera (grau EEES) *Dret (grau EEES)Economia (grau EEES) *Educació Infantil (grau EEES)Educació Primària (grau EEES)Educació Social (grau EEES)Empresa i Tecnologia (grau EEES)Geografia i Ordenació del Territori (grau EEES)Gestió Aeronàutica (grau EEES)Gestió d’Empreses (grau EEES) *Pedagogia (grau EEES)Periodisme (grau EEES) *Prevenció i Seguretat Integral (grau EEES) *Publicitat i Relacions Públiques (grau EEES) *Relacions Laborals (grau EEES)Sociologia (grau EEES)Turisme (grau EEES)

ENGINYERIESEnginyeria Electrònica Industrial Automàtica (grauEEES)Enginyeria Electrònica de Telecomunicació (grauEEES)Enginyeria Elèctrica (grau EEES)Enginyeria Informàtica (grau EEES) *Enginyeria Mecànica (grau EEES)Enginyeria Química (grau EEES)Enginyeria d’Organització Industrial (grau EEES)Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació (grauEEES)Informàtica i Serveis (grau EEES)

* En tràmit d’aprovacióMarcat en negreta: nous graus

Amb aquestes noves titulacions, la UABoferirà en total 82 graus (vegeu el quadred’aquesta pàgina), que volen donar res-posta a les noves necessitats de profes-sionals .

Els graus són títols oficials que oferei-xen una formació acadèmica i professio-nal que capacita els estudiants perincorporar-se al món laboral. Per obte-nir el títol de grau caldrà haver comple-tat 240 crèdits ECTS. No obstant això, elsestudiants que cursen alguna llicencia-


03

tura, diplomatura o enginyeria podencontinuar cursant-la fins a completar elsseus estudis, o bé tenen l’opció de pas-sar-se a la mateixa titulació convertidaen grau.

EL MODEL EEESEl model europeu redueix les hores dedocència directa (classes magistrals) ifomenta les classes participatives enforma de seminaris, grups reduïts, debatsi exposicions orals.

Es dóna més importància al procedi-ment d’aprenentatge de l’estudiant. Elprofessor en guiarà tot el procés però ésl’estudiant qui ha d’opinar, resoldre,consultar i posar en pràctica allò queaprèn.

L’estudiant té un rol més actiu i partici-patiu durant tot el seu procés de forma-ció: ha de planificar el seu temps d’estu-di, seguir el ritme de cada assignatura,organitzar la informació que rep i, sobre-tot, ser molt actiu en el seu grup o indivi-dualment, i treure tot el profit possible deles hores de classe preparant-les prèvia-ment.

Per tot això, el model europeu d’ense -nyament implica, en definitiva, una novamanera d’ensenyar i d’aprendre on l’es-tudiant adquireix més protagonisme.

El curs 2010-2011 es posen en marxa diferents graus emergents

NANOCIÈNCIA I NANOTECNOLOGIALes nanociències i les nanotecnologies centren el seu interès enl’estudi dels fenòmens i la manipulació dels materials a escala atò-mica, molecular i macromolecular, on les propietats difereixen con-siderablement de les observades a escales superiors.

El seu àmbit s’estén al llarg de tot l’espectre de la ciència i abraçacamps com la medicina, la física, l’enginyeria o la química. Per lesseves aplicacions, aquestes disciplines constitueixen un delsmotors més importants de la nova indústria i de la societat delconeixement.

CIÈNCIA I TECNOLOGIA DELS ALIMENTSGrau orientat a una formació interdisciplinària que integrarà conei-xements bàsics de biologia, de física, de química i de matemàtiques,juntament amb els coneixements necessaris per comprendre lanaturalesa dels aliments, les causes del seu deteriorament, elsprincipis fonamentals del seu processament i les possibles milloresper al seu consum.

COMPTABILITAT I FINANCESOfereix una formació polivalent en l’àrea de les ciències socials,amb una acurada especialització en el món de la comptabilitat i lesfinances i, alhora, uns òptims coneixements en el camp de l’empre-sa, l’economia i el dret. Els alumnes que cursin aquesta titulaciópodran incorporar al seu grau una Menció de Comptabilitat iFiscalitat o d’Assessoria Financera, i desenvolupar la seva trajectò-

ria professional en l’àmbit de la banca, les assegurances, l’assesso-ria financera, l’auditoria o la consultoria.

EMPRESA I TECNOLOGIACombina una sòlida formació empresarial amb els coneixementstècnics que han de capacitar els graduats per a l’aplicació de lesteories de la informació i la comunicació a la gestió de les organit-zacions. I ho fa integrant matèries de l’àmbit economicoempresarialamb d’altres de l’entorn computacional, a través de tres itineraris,que donen lloc a mencions específiques: Gestió de Sistemesd’Informació per a la Direcció Empresarial, Gestió de Sistemes d’In -formació Financera i Gestió de la Infraestructura Informàtica.S’imparteix a la Facultat d’Economia i Empresa al campus deSabadell.

GESTIÓ D’EMPRESESOfereix als estudiants una formació bàsica i integrada de les estruc-tures organitzatives i del funcionament de les empreses, especial-ment les petites i mitjanes, en tots els seus àmbits funcionals, aixícom també del marc econòmic i social en el qual es creen i desen-volupen, amb una especial atenció al foment de l’esperit emprene-dor i als valors de l’esforç, la responsabilitat, la creativitat i la volun-tat de servei al teixit empresarial.

S’imparteix a l’Escola Universitària de Ciències Socials de laFundació Universitària del Bages, escola adscrita a la UniversitatAutònoma de Barcelona i ubicada a Manresa.

Una nova «selectivitat» El 2010 no és només un any clau en laconstrucció de l’espai europeu, és tambéel de l’entrada en vigor d’una nova provad’accés a la universitat (PAU). Per tal devincular més l’examen als estudis que esvolen cursar, la nova prova canvia d’es-tructura i d’enfocament. Per aquest motiu,la UAB ha creat una pàgina específica perinformar de la nova selectivitat: http://www.uab.es/nova-selectivitat/, on es voldonar resposta a tots els dubtes quepuguin sorgir.

La nova prova constarà de dues fases: a) Fase general: obligatòria. Si se superaes pot accedir a la universitat i té validesaindefinida. Consta de cinc exercicis que escorresponen a les matèries comunes desegon curs de batxillerat (Llengua Cata -lana i Literatura, Llengua Castellana iLiteratu ra, Llengua Estrangera, Història oFilo sofia) i una de les matèries de modali-tat, que triarà l’alumne.b) Fase específica: voluntària. Té com afinalitat calcular una nota d’admissió per acada un dels títols als quals l’estudiant volaccedir i té validesa per als dos cursosacadèmics següents. L’estudiant es potexaminar d’un màxim de tres matèries demodalitat de segon curs de batxilleratdiferents de la triada per a la fase general.


04 CAMPUS

Lluís Ferrer, Premi RamonLlull de les Illes Balears

Jordi Suñé ha estat nomenat IEEE Fellow

PREMIS

Lluís Ferrer Caubet, professor delDepartament de Medicina i CirurgiaAnimals, ha estat reconegut amb un delsPremis Ramon Llull d’enguany que conce-deix el Govern de les Illes Balears. El premili ha estat concedit al doctor Lluís Ferrer perla seva contribució a la divulgació científica,per l’impuls de programes d’innovació imillora docent i per la seva tasca professio-nal com a expert internacional en diferentsprogrames d’avaluació d’universitats dinsdel programa institucional de l’EuropeanUniversity Association. El premi es va lliurarel 28 de febrer passat.

Jordi Suñé Tarruella, professor delDepartament d’Enginyeria Electrònica, haestat nomenat recentment IEEE Fellow(Institute of Electrical and ElectronicsEngineers, EUA). El professor Suñé harebut aquesta distinció per les seves contri-bucions al coneixement de la fallada de l’ò-xid de porta i a la metodologia de fiabilitat.L’IEEE Fellow Program es va crear per talde reconèixer els científics més rellevantsen la contribució a la recerca i l’aplicació del’enginyeria, de la ciència i de la tecnologia.L’IEEE Fellows està format per científicsd’elit de tot el món.

Miquel Vilardell, presidentdel Col·legi de Metges

El 10 de febrer passat, el doctor MiquelVilardell Tarrés, professor del Departamentde Medicina i cap del Servei de MedicinaInterna de l’Hospital Vall d’Hebron, va asso-lir la presidència del Col·legi Oficial deMetges de Barcelona en unes eleccions enles quals va obtenir 6.382 vots (74,84 % delssufragis emesos) davant els 1.929 vots acon-seguits per l’altra candidatura que es pre-sentava. L’àmbit de recerca del doctorVilardell és el de les malalties autoimmu-nitàries, la patologia vascular i l’envelliment.És president de la comissió per a l’estudi delfinançament de la sanitat a Catalunya.

Antonio Franco, president de l’Associació d’AmicsL’Associació d’Amics de la UAB ha escollitel periodista Antonio Franco nou presi-dent en una assemblea extraordinària queva tenir lloc a la Torre Vila-Puig, seu del’associació, el 24 de febrer.

Antonio Franco pren el relleu de XavierMuñoz, que n’ha estat president des del’any 2001. Franco va començar a treballarel 1969 com a informador esportiu alDiario de Barcelona i després va passarper les àrees de disseny, informació políti-ca i coordinació editorial d’aquest mateixdiari. El 1976 en va ser nomenat subdirec-tor. Va fer una breu estada a TelevisióEspanyola dirigint el programa Siete Días,i el 1978 va rebre l’encàrrec d’organitzarl’equip fundacional i el futur model d’ElPeriódico de Catalunya –del qual va ser elprimer director–, que en només tres anyses va convertir en un dels quatre diarismés llegits d’Espanya.

El 1982 es va incorporar com a directoradjunt del diari El País, de Madrid. Elmaig de 1988 va tornar a El Periódico deCata lunya com a director. El 2006 vaabandonar el càrrec per assumir el d’as-sessor de la Presidència de Grupo Zeta.Ha rebut els premis de periodisme Godó,

Antonio Franco, a la seu de l’Associació d’Amics de la UAB a la Torre Vila-Puig.

Ortega y Gasset, Luca de Tena i AntonioAsensio.

JORNADA SOBRE LA JOVENTUTEl 22 de febrer, l’Associació d’Amics de laUAB va organitzar, a la UAB-Casa Conva -lescència, la jornada «La joventut en unasocietat competitiva». Jaume Funes,psicòleg expert en adolescència, va parlardels malestars i els conflictes en l’ado-lescència mitjançant l’anàlisi dels canvissocials que hi ha hagut des dels anyssetanta fins a l’actualitat i que han influïtla joventut; Maribel Garcia, professora de

Sociologia de la UAB i directora derecerca al GRET-UAB, va posar de mani-fest que hi ha una crisi del paradigmaeducatiu actual, ja que no respon alscanvis que ha comportat la societat pos-tindustrial; finalment, Carles Feixa, pro-fessor d’Antropologia de la Universitatde Lleida i especialista en antropologiade les tribus urbanes, va descriure lesgeneracions de joves universitaris pre-cedents a l’actual. Posteriorment, hi vahaver un debat moderat per Manuel delPozo, professor de Filosofia de la UdG iexconseller d’Educació i Universitats.


CAMPUS 05

El personal del Parc de Recerca UAB(PRUAB) es va traslladar a mitjan febrer al’Edifici Eureka, espai que acollirà laincubadora d’empreses derivades delPRUAB, empreses interessades a ferrecerca en col·laboració amb la universi-tat, seu del Parc.

Aquest edifici neix del conveni marc decol·laboració entre la UAB i el Consorcide la Zona Franca de Barcelona (CZFB)per a la creació d’un espai de transferèn-cia de coneixement i tecnologia.

L’edifici és un espai ideat per agrupardiferents agents que treballen en contac-te amb la recerca i la innovació generadadins del Parc: des d’empreses consolida-des interessades a impulsar la seva inno-vació tecnològica fins a empreses petitesi mitjanes que basen la seva activitat enla recerca i que desitgen instal·lar-s’hiper estar en contacte amb el món cientí-fic. Les empreses derivades tenen una

Les oficines del Parc de Recerca es traslladen a l’Edifici Eureka

forta presència a l’Espai Eureka, ja quedisposen d’una àrea d’incubació imicroincubació dissenyada per acollirels projectes emprenedors en un estadiincipient (quan les necessitats de perso-nal i d’espai es redueixen a una únicapersona i a l’equipament bàsic d’ofici-na). L’objectiu de l’Eureka és atraure

«La ciutadania enténl’error però no perdona la manca de coherència», va dir l’excap del govern basc

«La ciutadania entén

El 25 febrer, Juan José Ibarretxe, exlehen-dakari del País Basc, va fer una reflexiósobre la seva trajectòria i sobre la des-afecció de la gent envers la classe políticaa la conferència «Política i valors: relatd’una experiència», que va pronunciar ala Facultat de Ciències Polítiques i deSociologia.

La sessió va començar de forma acci-dentada. Quan la rectora de la UAB, AnaRipoll, i el degà de la Facultat, SalvadorCardús, es disposaven a presentar el con-ferenciant, un reduït grup va increpardurament Ibarretxe des del fons de la sala.El públic, que omplia de gom a gom lasala d’actes, va escridassar els manifes-tants, que, al cap de vint minuts, van mar-xar i l’acte va continuar. Ibarretxe va lloarel degà Salvador Cardús, a qui va qualifi-car de «bon amic», i es va definir a si

L’Edifici Eureka ja ha començat a funcionar amb el trasllat de les oficines del Parc de Recerca UAB.

mateix com «un humil professor d’uni-versitat» que només vol compartir partdel que ha après. A partir d’aquí, va expo-sar una reflexió sobre els valors que haninspirat la seva tasca i que creu que hau-rien d’aplicar-se a la política, tot farcintl’exposició amb nombroses citacionsd’Amin Maalouf, Miquel Martí i Pol,Rabindranath Tagore o José AntonioAguirre, entre d’altres.

Va dir que «s’han de prendre iniciativessense por de fracassar» perquè «la ciuta-dania entén l’error, però no perdona lamanca de coherència». També va fer una

empreses dins d’un entorn universitari i científic amb la voluntat d’interactuar icrear llaços de col·laboració entre lesempreses i els centres i instituts de recer-ca ubicats al Parc.

Aquestes empreses han d’exercir unafunció tractora que atregui l’interès delteixit productiu de la zona.

Ibarretxe reflexiona a la Facultat de CiènciesPolítiques i de Sociologia sobre la seva trajectòria

dura crítica a la burocratització de lapolítica i de les institucions públiques.

L’exlehendakari es va mostrar partidaride la democràcia participativa, del des-envolupament sostenible, de la lluita perla igualtat de gènere i, parafrasejant PaulSamuelson, de «l’economia del cor».Segons va afirmar, «si Europa abandonal’estat de benestar, no pintarà res almón». I va resumir el seu compromísamb el País Basc afirmant que vol «posarEuskadi, l’euskera i la cultura basca ensituació d’igualtat amb els altres pobles,llengües i cultures».


CAMPUS06

Amb el títol «Dones, empresa i economia:i si les dones comptéssim?», van tenir llocles VIII Jornades de Dones i Drets i GrupAntígona, els dies 1, 2 i 3 de març, a laFacultat de Dret. El Grup Antígona és unGrup de Recerca de Drets i Societat enPerspectiva de Gènere de la UAB.

Inaugurades per la presidenta del’Institut Català de la Dona, Marta Selva,durant els tres dies van anar tractanttemes relacionats amb el títol de les jor-nades: els plans d’igualtat com a garantiad’igualtat efectiva, dones empresàries encàrrecs d’alta responsabilitat, el reparti-ment desigual del treball de la llar entredones i homes, una anàlisi de gènere deles polítiques en matèria de treball iempresa, l’abast sociojurídic de lamaternitat i la paternitat en l’àmbit deltreball, les desigualtats socials i la discri-minació salarial, l’assetjament masclistaen l’àmbit del treball, i la responsabilitatsocial de l’empresa en la perspectiva degènere.

Tots aquests temes van ser exposats idebatuts per diferents professores i in -

Jornada sobre les dones,l’empresa i l’economia

La Facultat de Dret acullla vuitena edició d’aquestesjornades que organitza elgrup de recerca Antígona

amb problemes de mobilitat, de comu-nicació o de capacitat cognitiva). Al mig-dia van tenir lloc els parlaments delsrepresentants de la Generalitat deCatalunya, de la Diputació de Barcelonai de l’Ajuntament de Barcelona. A bandade les activitats del dia 28, a Barcelona esva instal·lar un zepelí a l’edifici delDepartament de Salut i un altre al Parcde la Ciutadella.

D’altra banda, entre els dies 25 i 28 defebrer, es va projectar el logotip del DiaMundial de les Malalties Minoritàries ales façanes o vestíbuls de diferents hos-pitals. A més, el 25 de febrer, la Diputació

La Fundació Doctor Robert, amb el Dia de les Malalties Minoritàries

La professora T. Torns, a la dreta, va presentar C. Delphy.

vestigadores de la Universitat Autònomade Barcelona, sobretot, i també de laUNED, la Pompeu Fabra, la Ramon Llull-ESADE i la de Barcelona. A més, també hiva intervenir la presidenta de la Fun -dació Internacional de la Dona Empre -nedora (FIDEM), Núria Vinyes; la direc-tora de Polítiques d’Igualtat de laGeneralitat de Catalunya, Sara Berbel; la directora de la Fundació SURT.Associació de Dones per a la InsercióLaboral, Fina Rubio; i la directora de larevista Nouvelles Questions Féministes,Christine Delphy (podeu consultar l’en-trevista de la pàg. 16 d’aquesta publica-ció).

El professor Dale F. Eikelman, del Dar -mouth College, dels Estats Units, va visi-tar la UAB per impartir-hi la conferència«Les ciències socials en l’estudi de l’O -rient Mitjà i el nord d’Àfrica», que va tenirlloc el 19 de febrer, a la Facultat de Filo -sofia i Lletres. El professor volia posar demanifest els problemes metodològics iepistemològics que es troben les ciènciessocials amb l’islam.

Eickelman va dir als presents que, abansd’impartir la lliçó, havia pensat de can-viar-li el nom pel de «Les ciències socialsacorralades», perquè «és la tendència quees viu en l’actualitat». Segons ell, els cien-tífics socials haurien de participar en lesmanifestacions públiques, comprendrequè passa a la societat, però allunyar-sede la política. Seguidament, va parlarsobre les ciències socials i en va diferen-ciar dos tipus: les ciències socials com aenginyeria i les ciències socials com a pensament. Mentre que les primeresfan referència a com les ciències socialsconstrueixen una societat, les segonessón més acadèmiques i s’ocupen de ferestudis i desenvolupar teories. Per al pro-fessor, el problema és que una part delmón acadèmic considera que «les cièn-cies socials no són una ciència».

La visita d’Eikelman s’emmarca dins ladifusió del Congrés Mundial d’Estudis del’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica que esfarà al juliol.

Conferènciad’Eikelman aFilosofia i Lletres

El diumenge 28 de febrer es va celebrar elDia Mundial de les Malalties Minori -tàries. Amb aquest motiu, la FundacióDoctor Robert va coorganitzar una sèried’activitats al llarg de la setmana, con-juntament amb la Federació Catalana deMalalties Poc Freqüents i la FederaciónEspañola de Enfermedades Raras. Es vafer un seguit d’activitats a la zona de lacascada del parc de la Ciutadella, a Bar -celona: una gimcana, un espectacle ambpallassos, actuacions musicals (gospel),una xocolatada, maquillatge infantil cre-atiu i una sessió d’equinoteràpia (activi-tats amb cavalls que ajuden els pacients

de Barcelona i la Fundació DoctorRobert van portar a terme la jornadatitulada «Les malalties minoritàries iexperiències des de l’àmbit local».

La Fundació Doctor Robert és un cen-tre de formació continuada i de postgrauen ciències de la salut promogut per laUAB i per les institucions sanitàries queformen part del patronat. La seva missióés contribuir al desenvolupament pro-fessional i de les organitzacions, en l’àm-bit de les ciències de la salut i de la vida,cercant les sinergies entre el món acadè-mic i el sector sanitari amb la integracióde les TIC.


CAMPUS 07

Els rectors de l’Alianza 4 Universidades presentenaquest programa innovadordavant diferents empresaris

La Unitat de Didàctica de les CiènciesSocials de la Universitat Autònoma deBarcelona va organitzar unes jornades,del 25 al 27 de febrer, anomenades «Lesqüestions socialment vives i l’ensenya-ment de les ciències socials, la geografiai la història».

Durant tres dies, els experts van analit-zar diverses recerques i propostes curri-culars sobre el paper de l’actualitat i delsseus problemes en el currículumd’història, de geografia i de ciènciessocials.

Les jornades s’adreçaven a professorsde l’ensenyament primari, secundari iuniversitari, a estudiants interessats en

Jornades internacionals de recerca en didàctica de les ciències socials

l’ensenyament de la geografia, de la his -tòria i de les ciències socials, i a totsaquells professionals interessats en la di -dàc tica de les ciències socials, en la re -cerca i en la formació del professorat.

Aquesta trobada va esdevenir un espaide debat sobre els principals proble-mes de l’ensenyament de les ciènciessocials, de la geografia i de la història pera investigadors procedents d’Europa id’Amè rica, interessats en l’anàlisi deproblemes comuns i a compartir elsresultats de les seves recerques, de lesinnovacions didàctiques i de la formaciódel professorat en els seus països res-pectius.

Els rectors de l'Alianza 4 Universidades: Daniel Peña, José M. Sanz, Ana Ripoll i Josep Joan Moreso.

L’Alianza 4 Universidades (A4U) ha dis-senyat una innovadora acció formativaque cerca millorar la interrelació entreuniversitats i empresa per tal de facilitartant el reconeixement social com la inser-ció laboral dels doctors. A Espanya,escassament un 20 % dels doctors treba-llen en el sector privat, un percentatgeque a Europa arriba al 50 % i als EUA alvoltant del 80 %. Es tracta d’un programapilot de Formació per a la InsercióLaboral de Doctors de l’A4U que, en unaprimera edició, formarà deu estudiantsde cada una de les quatre universitatsparticipants. En aquest programa pilot,

quaranta estudiants rebran trenta horesde docència, estructurada en tres ses-sions de deu hores (dividides en unatarda i un matí consecutius) totalmentcompatibles amb la realització del docto-rat i dirigida tant a doctors recents com adoctorats del darrer any, de qualsevolespecialitat. Les sessions tindran trestemàtiques concretes: la gestió de projec-tes (eix vertebrador), la innovació (objec-tius, direcció d’un projecte, creació d’em-preses...) i les competències i funciódirectiva (treball en equip, presentacionsen públic i habilitats de comunicació...).Els principals objectius del curs seranprovar un canvi d’actituds i visió denegoci, obtenir un mapa de competèn-cies professionals, desenvolupar la com-petència de generar projectes nous,entendre els processos d’innovació d’unaempresa i gestionar i liderar projectes.

BREUSLa UAB formarà els seus doctorsper afavorir la seva inserció laboral

La Facultat de Medicina de la UAB és un dels centres més destacats en elsresultats de l’examen MIR que ha fet públicsel Ministeri de Sanitat i Política Social. A larelació provisional dels cent estudiants ambmillor qualificació, hi ha vuit estudiants deMedicina de la UAB (només és superada perla Universitat de Navarra, que en té nou).El Ministeri ha destacat que aquesta convocatòria ha estat marcada per l’incrementdel nombre de titulats que s’hi han presentat:13.480 persones van fer l’examen el 24 degener passat, enfront dels 11.326 del 2009.També destaca la important presència d’estudiants estrangers, fet que quedareflectit en la llista dels cent primers llocs,on hi ha estudiants de l’Argentina, de Colòmbia, d’Itàlia, de Mèxic, de laRepública Txeca i de Xile. D’altra banda, hi ha una important majoria de dones entre les persones que s’hi han presentat(8.054, enfront de 5.426 homes).Està previst que les llistes definitives es facin públiques el proper 19 de març. A partir del 7 d’abril començaran a adjudicar-se les places i el procés d’incorporació arrencarà els dies 19 i 20 demaig. La categoria de metge intern resident(MIR) és la via de formació d’especialistesmèdics a Espanya. És un programa de formació durant el qual es va adquirintresponsabilitat progressivament i tutelada.

La UAB destaca en els resultats del MIR

Guanyadors de la Lligade Debat UniversitariEl dijous 25 de febrer va tenir lloc la Lliga de Debat Universitari 2010 de la UAB al Teatre (Edifici d’Estudiants-ETC). El jurat del certamen, format pel professor ArcadiOliveres, del Departament d’EconomiaAplicada; Daniel Tejedor, de la UAP; CarlesAyats, del Servei de Llengües; CecileBarbeito, de l’Escola de Pau; i Maria Prat,delegada de la Rectora, va decidir que els estudiants de la Facultat de CiènciesPolítiques Pedro del Real i Daniel deYzaguirre havien guanyat la Lliga de Debat.El jurat va explicar que van ser els qui millorvan adaptar l’expressió no verbal al seu discurs per documentar de manera adequadaels seus arguments i tenir flexibilitat a l’horade rebatre els arguments contraris, i tambéque van ser els que van cometre menyserrors de protocol. Seran els representantsde la UAB a la VI Lliga de Debat de la XarxaLluís Vives que es farà l’abril a Lleida.


CAMPUS08

http://pagines.uab.cat/asiaoriental/

L’Àsia Oriental fa més de dues dècades que és present a la UAB. Per aixòl’Autònoma dedica una pàgina web a la docència, les recerques i lesactivitats relacionades amb l’Àsia Oriental que tenen lloc a laUniversitat Autònoma de Barcelona.

El web té diverses seccions. Així, l’usuari pot navegar i obtenir infor-mació sobre els diferents estudis de grau i de postgrau que s’ofereixena l’Autònoma, accedir a les línies de recerca i als treballs que s’estanduent a terme o ja s’han publicat, conèixer tant els professors com elsinvestigadors de l’Àsia Oriental, llegir-hi notícies relacionades, etc.Destaca la secció de Beques i Convenis, que proporciona informació,tant als estudiants com al personal docent i investigador, sobre lesoportunitats per marxar a estudiar i a treballar a alguna universitat del’Àsia Oriental.

EL WEB

Comença el cicle d’activitatsde primavera de la FAS

El 25 de febrer passat va començar elcicle de primavera de les activitats de laFundació Autònoma Solidària (FAS), queinclouen tallers, xerrades i cinefòrums ique s’allargaran fins al dia 26 de maig. Enaquesta ocasió, el cicle formatiu incloucom a eix temàtic la salut mental. S’hatriat aquesta temàtica perquè les perso-nes amb malaltia mental pateixen, a mésde les discapacitats i dificultats d’inte-gració que es deriven directament delseu trastorn, les conseqüències del pre-judici social que hi ha envers els tras-torns associats a la salut mental i la dis-criminació de la mateixa persona.

La xerrada del 25 de febrer va tractarsobre sida i salut mental i 15 de marçn’hi ha prevista una altra sobre «Salut isalut mental: una visió antropològica». A l’abril, hi ha previst per al dia 14 eltaller «Teatre social: la problemàticasocial de la salut mental». Per al mes demaig hi ha programades dues xerrades:una el dia 4, titulada «Dificultats per a laintegració laboral de les persones ambdiscapacitat: Programa Itinere per a per-sones amb trastorn mental», i una altra

el dia 18, titulada «Estigma, trastornmental i mitjans de comunicació». Almarç també es farà un altre taller queversarà sobre els «Atenuants i eximentsdel codi penal quan l’infractor pateix untrastorn mental». Totes les activitats sóngratuïtes i d’entrada lliure. Per obtenirdos crèdits de lliure elecció cal pagar lainscripció i assistir a un mínim de trentahores d’activitats. Paral·lelament aaquestes activitats centrades en la salutmental, la FAS organitza per a aquestsemestre un curs sobre discapacitat iintegració i un altre d’introducció al’àmbit de la justícia.

La salut mental centrales diferents xerrades i tallers que s’han organitzatfins al mes de maig

BREUS

Els dies 10 i 11 de febrer, representants de la Venice International University (VIU)van visitar la UAB per donar a conèixer a la comunitat universitària els seus cursos i les seves activitats. La VIU és un centred’educació superior, ubicat a l’illa de San Servolo, a Venècia, on una comunitatde professors, investigadors i estudiants,provinents d’institucions d’arreu del món,participen en programes transversals. La UAB és l’única universitat espanyolaentre els catorze membres que en formenpart. Stefano Micelli, degà de la VIU, iTiziana Lippiello, delegada de la UniversitatCa’Foscari de Venècia per a la relació amb la VIU, van tenir dues trobades ambrepresentants de la comunitat universitàriaper recollir noves propostes del professoratde cara al futur i per engrescar els estudiants per fer una estada a la VIU.

Visita de la VeniceInternational University


09

RECERCA

L’ICTA de la UAB lidera la recerca, dotadaamb un pressupostde 3,8 milions d’euros

El projecte europeu de recerca CLICO–canvi climàtic, conflictes hídrics i segu-retat humana–, liderat per l’Institut deCiència i Tecnologia Ambientals (ICTA),es va posar en marxa el febrer passat,amb unes jornades que van tenir lloc deldia 25 al 27 a la UAB i que van aplegarmés de trenta investigadors de les catorzeinstitucions de recerca europees i africa-nes que hi participen. Finançat per la UEen el marc del 7è Programa Marc deProjectes de Recerca, té un pressupost de3,8 milions d’euros i és l’únic projecteeuropeu de recerca de l’àmbit de les cièn-cies socials i humanes liderat per unauniversitat i un institut de recerca espa -nyols.

Coordinat pels investigadors de l’ICTA iprofessors del Departament de Geo -grafia Giorgios Kallis i Christos Zografos,CLICO té com a objectiu estudiar lesdimensions socials del canvi climàtic. Elsinvestigadors analitzaran durant els pro-pers tres anys com els fenòmens hidro-

climàtics –sequera, inundacions i aug-ment del nivell del mar– intensifiquenles tensions socials i els conflictes enonze regions de la Mediterrània, delMagreb, de l’Orient Mitjà i del Sahel, iproposaran actuacions concretes pergarantir la seguretat de la població i lapau a cada zona.

La iniciativa mobilitzarà alguns delsmillors investigadors del món en l’estudidels recursos hídrics, la vulnerabilitat deles poblacions, la seguretat humana i lapau. Per primera vegada, a més, un pro-jecte de recerca aplegarà investigadorsisraelians i palestins per estudiar junts

les problemàtiques de l’aigua d’ambdu-es comunitats.

Les onze regions que s’estudiaran sónl’illa de Xipre, la biosfera Andalusia-Marroc, Níger, Alexandria, Sudan, eldesert del Sinaí (Egipte), el delta de l’Ebrei les conques dels rius Sarno (Itàlia),Seyhan (Turquia), Jordà (Israel-Palestina-Jordània) i el Nil (Egipte-Sudan-Etiòpia).

El projecte preveu tres reunions de tre-ball a Egipte, els territoris palestins iEtiòpia i la creació d’un centre de forma-ció sobre canvi climàtic i seguretathumana per a estudiants graduats i post-graduats.

La UAB, al rànquing de publicacions econòmiques de Tilburg

La Universitat Autònoma de Barcelonaés una de les tres universitats espanyolesque apareixen al rànquing de publica-cions a revistes econòmiques de la Uni -versitat de Tilburg (Països Baixos). La llis-ta, de cent institucions, està encapçaladaper la Universitat de Har vard (EUA) i hiapareixen la Universitat Pompeu Fabra ila Universitat Carlos III.

L’estudi comprèn un període de cincanys, des del 2004 fins al 2008, i s’ha ela-borat a partir de les publicacions de tre-balls de recerca a les 68 revistes més

importants del món sobre economia,finances, econometria i estadística.

En aquest rànquing, la UAB ocupa laposició 88 i està entre les tres millors uni-versitats de l’Estat en recerca en econo-mia, després de la Universitat Carlos IIIde Madrid i de la Universitat PompeuFabra de Barcelona.

Els primers llocs de la classificació hanestat copats per universitats i per centresde recerca nord-americans: les univer -sitats de Chicago, de Nova York i de Cali -fòrnia (Berkeley) segueixen la de Har vard.

El primer centre europeu que hi apareix és la London School of Economics andPolitical Science, situada al lloc número 8de la llista. Els autors de l’estudi conside-ren que hi ha aspectes millorables delmètode. Per exemple, per ponderar nos’utilitzen factors d’impacte o altres ele-ments: «Hem preferit no tenir en compteels factors d’impacte per la seva fluctuacióper tal d’afavorir la simplicitat i la trans-parència d’aquest rànquing», assegurenels autors al web següent:

https://econtop.uvt.nl/rankinglist.php

Estudiaran els conflictes causats pel canvi climàticInvestiguen les lluites d’aigua a onze regions d’Europa i d’Àfrica

Els coordinadors de CLICO, Giorgios Kallis i Christos Zografos.


10 RECERCA

CENTRE DE RECERCA

Amb un marcat caràctermultidisciplinari, facilita la realització de recerques i activitats transversals

i de Sociologia, de la Facultat de Ciènciesde la Comunicació, etc. El CEFID té,doncs, un marcat caràcter multidiscipli-nari.

Cada grup té les seves pròpies línies derecerca i el CEFID facilita la realitzacióde recerques i activitats de caràctertransversal, sempre al voltant de diver-sos eixos d’estudi: les institucions i lespolítiques del poder franquista, l’anti-franquisme i la conflictivitat social, l’exi-li polític i cultural, la cultura catalana

Al CEFID treballen investigadors de diferents àmbits: historiadors, filòlegs, politòlegs, etc.

Entre les activitats del CEFID destacal’organització de congressos internacio-nals, sempre des d’una perspectiva cien-tífica molt transversal. El primer va tenirlloc el 2002 i va tractar sobre els campsde concentració i el món penitenciari aEspanya durant la Guerra Civil i el fran-quisme. Més endavant, va tenir lloc elcongrés «La transició de la dictadurafranquista a la democràcia» (2005), elsimposi «La configuració de la democrà-cia a Espanya» (2007), el congrés«Europa, 1939: l’any de les catàstrofes»(2009) i el congrés del GEXEL «L’exilirepublicà de 1939: la segona generació»(2009). Els resultats d’aquestes trobadess’han anat publicant en sengles volums–els dos darrers encara estan en procésde ser editats.

Actualment, el CEFID està preparant elcongrés «Espai urbà, memòria i ciutada-nia: restauracions, transmissions i resig-nificacions del patrimoni democràtic».Precisament, sobre aquesta matèria, elCEFID està realitzant, en col·laboracióamb el Memorial Democràtic, un treballde recerca per inventariar els elementsd’iconografia franquista a Catalunya.

A més, el GREF i el GEXEL tenen unseminari internacional sobre els darrerstemes de recerca d’aquest camp. ElCEFID organitza anualment un cicle deconferències per a estudiants de la carre-ra d’Història i unes jornades d’actualit-zació científica i didàctica enfocades alprofessorat de secundària.

On buscar informació sobre la Caputxinada de1966, o el Congrés Eucarístic de 1952, o l’Es -cola de Barcelona? I sobre organitzacions comel Moviment Socialista de Catalunya, o el FrontUniversitari de Catalunya, o la Confraria de laMare de Déu de Montserrat? O sobre personescom Joan Comorera, Laureano López Rodó,Gabriel Ferrater...?

El CEFID ha desenvolupat dues eines de con-sulta amb ressenyes sobre els principals conceptes i noms propis de les èpoques fran-quista i democràtica. D’una banda, el dicciona-ri Catalunya durant el franquisme recull lesdefinicions més importants sobre personatges,entitats, fets i activitats relatius al franquisme aCatalunya i és un instrument útil tant per alsespecialistes com per al públic general.

En segon lloc, la base de dades electrònicaCatalunya durant el franquisme complemen-ta el diccionari en agrupar més de mig milerde registres sobre organitzacions, institu-cions, biografies, fenòmens i esdevenimentsviscuts durant el període franquista aCatalunya. Es pot consultar al web del CEFID:www.cefid.uab.cat.

Diccionari: Catalunya durant el franquisme

Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquistai Democràtica (CEFID)

El CEFID ha desenvolupat duesimportants eines de consulta

sobre el franquisme: un diccionarii una base de dades electrònica

En els darrers anys, s’ha incrementat l’in-terès per la memòria històrica recent. LaGuerra Civil, la dictadura i la transiciódemocràtica són fenòmens molt estu-diats tant aquí com a l’estranger. A laUAB es troba un centre capdavanter enl’estudi d’aquest període. El Centred’Estudis sobre les Èpoques Franquista iDemocràtica (CEFID) va néixer l’any2001 amb l’objectiu de crear un espai detreball transversal sobre aquest tema.

Aquest centre, pioner a Espanya, vasorgir a partir del Grup de Recerca sobrel’Època Franquista (GREF) i el Grupd’Estudis de l’Exili Literari (GEXEL), totsdos grups de recerca consolidats, a mésdel Grup d’Estudis de Literatura Cata -lana Contemporània i altres investiga-dors de la Facultat de Ciències Polí tiques

durant el franquisme, i la transició a lademocràcia.

El centre es caracteritza també per ladedicació a la formació d’investigadors,fet que ha fructificat en la presentacióde nombroses tesis doctorals, i per lacol·la boració amb investigadors i insti-tucions de, sobretot, Europa i l’AmèricaLlatina. Ha signat, per exemple, conve-nis, amb les universitats de Bolonya,Roma Tres, L’Havana i Xile, entre d’al-tres, i col·labora amb l’Institut d’HistòriaSocial d’Ams terdam, la Maison desSciences de l’Homme de París o l’Ins -titut d’Història Contemporània deLisboa.


11RECERCA

És de gran importànciaen el control de plaguesagrícoles i de malalties transmeses per insectes

Un consorci internacional de científics,en el qual ha participat l’investigador dela UAB Deodoro Oliveira, ha seqüenciatel genoma de tres espècies de vespesparasitàries, del gènere Nasonia. Es trac-ta d’una recerca de gran importància enel control de plagues agrícoles i de malal-ties transmeses per insectes, i aportanous coneixements sobre els mecanis-mes genètics de l’evolució.

Les vespes parasitàries són quatre vega-des més petites que la mosca de la fruita,però la seva importància en la lluita con-tra les plagues en agricultura és moltgran. Gràcies a elles, cada any es prote-geixen collites per valor de milers demilions d’euros. A més, el gènere Nasoniaés molt útil per a la recerca en l’àmbit

genètic, ja que els mascles es desenvolu-pen a partir d’ous no fertilitzats, noméstenen una còpia de cada gen i això facili-ta determinar els efectes dels gens quehan patit mutacions.

La recerca, publicada a la revistaScience, mostra la seqüenciació comple-ta dels genomes de les espècies Nasoniavitripennis, Nasonia giraulti i Nasonialongicornis, i algunes descobertes clauque s’ha aconseguit amb aquestesseqüenciacions, com la identificació delsgens responsables del verí de les vespes,molt útil per al desenvolupament denous fàrmacs.

Amb la seqüenciació d’aquests geno-mes, els investigadors també podranidentificar els gens que determinenquins insectes atacarà una vespa parasi-toide, així com les necessitats específi-ques d’alimentació per a la seva cria. Lesseqüenciacions han donat lloc a altresdescobertes que milloraran la compren-sió dels mecanismes genètics que regu-len l’evolució dels éssers vius.

Seqüencien els genomes de vespes BREUS

La UAB, a través del Departament de Geologia, i el Consell Superiord’Investigacions Científiques (Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera) coordinen el projecte SIMA, una recerca que té com a objectiu investigar l’escorçaprofunda i el mantell superior sota la serralada de l’Atles, al Marroc, en la qualparticipen diverses universitats i centres derecerca espanyols, americans i marroquins.SIMA consisteix en un experiment geofísicde sísmica de refracció/gran angle ambfonts actives que es durà a terme al llarg de 350 quilòmetres, entre la depressió prerifenya i el crató del Sàhara. En una de les fases de la recerca, que comporta el desplegament de 700 estacions sísmiquesen el territori objecte d’estudi, hi participaràuna quinzena de professors i d’estudiants detercer cicle o de darrer any de llicenciatura.L’experiment, que comencarà l’abril, el va presentar el 19 de febrer el professorAntoni Teixell, a la Facultat de Ciències.

La UAB i el CSIC coordinen un experiment sísmic a l’Atles

Diferents exemplars de vespa del gènere Nasonia, sobre la qual s’ha fet la recerca.

Desestabilització estructural del complex format per ApoE4 (blau) i el pèptid beta amiloide (daurat).

Investigadors de la UAB i de la Uni -versitat d’Estocolm han modelat percomputador la pèrdua d’estructura fun-cional de la proteïna apoE4 quan entraen contacte amb la molècula beta ami-loide, principal causant de la malaltiad’Alzheimer. L’estudi, publicat a PLoSComputational Biology, dóna suport aevidències experimentals que vinculenl’apoE4 amb aquesta patologia i obrenous camps a explorar per entendre-la icombatre-la. El treball l’han realitzatcinc investigadors, dos d’ells els profes-sors Jean-Didier Maréchal i Àlex

Simulació per ordinador del mal funcionament d’una proteïna

Perálvarez, dels departaments de Quí -mica i Bioquímica i Biologia Molecular(Centre d’Estudis en Biofísica), respecti-vament, que, davant les dificultats quepresenten els experiments in vitro amb elpèptid beta amiloide, van desenvoluparuna simulació computacional per esta-blir una primera aproximació als meca-nismes moleculars que el relacionen ambl’apoE4. La propera etapa de l’estudi con-sistirà a caracteritzar experimentalmentaquesta interacció, un aspecte moltimportant per al futur disseny de terà-pies.


12 RECERCA

Un segon boom d’exploració d’hidrocarburs amenaça l’AmazòniaUna ràpida proliferació de concessions

per a l’exploració i l’explotació de petro-li i gas sense precedents amenaçal’Amazònia peruana. La quantitat desuperfície sota concessió va pel camí decobrir el 70 % de la regió, amenaçant labiodiversitat i les poblacions indígenes.Aquesta és una de les principals conclu-sions a què han arribat dos investigadorsde l’Institut de Ciència i TecnologiaAmbientals (ICTA) de la UAB i de l’ONGSave America’s Forests, amb seu aWashington DC, que han documentatper primera vegada tota la història d’ac-

El 16 de febrer es va presentar l’informede l’avaluació del programa Pizarra Di -gital d’Aragó, fruit del conveni de la UAB ila Conselleria d’Educació d’Aragó iMicrosoft. El grup d’investigadors en -capçalats pel professor Ferran Ferrer haelaborat un estudi sobre 131 centres,5.504 alumnes i 714 professors per ava-luar l’impacte del programa PizarraDigital en els alumnes, professors, centresi entorns de centres públics de pri mària.En l’estudi, un 90 % dels alumnes afirmaque aprenen més amb l’ús del portàtil, i el91,2 % assegura que es diverteix més al’aula des que utilitza aquesta eina.L’estudi apunta que el sistema afavoreixcompetències com ara la recerca, l’orga-nització i la selecció d’informació; l’auto-nomia, la creativitat o el treball en equip.

Tant els professors com els alumnesconsideren que els ordinadors ultra-portàtils han provocat un canvi demetodologia a l’aula. Fent servir els or -dinadors, els alumnes, segons l’estudi,consideren que aprenen i participenmés a la classe. L’ús de l’ordinador per-met introduir més flexibilitat a l’aula iafavorir l’aprenentatge individualitzat.Una altra de les conclusions de l’estudiés que amb l’ús dels ordinadors ultra-portàtils augmenten les interaccionsprofessorat/ alumnat, millora el climade l’aula i s’incrementa la motivació delsestudiants envers l’aprenentatge. L’úsd’aquests ordinadors permet introduiruna major flexibilitat a l’aula i afavorirl’aprenentatge individualitzat.

Presenten el projecte Pizarra Digital

Investigadors de la UAB, en col·laboracióamb l’Hospital Universitari de la Valld’Hebron i CRC Corporació Sanitària, handetectat per primera vegada anomalies enel sistema de recompensa del cervell delsnens afectats pel trastorn per dèficit d’a-tenció amb hiperactivitat (TDAH). Finsara, aquesta patologia s’havia relacionatamb alteracions cerebrals que afecten elsprocessos d’atenció i cognitius. El treballha estat coordinat per Susanna Carmona,investigadora de la Unitat de Neuro -ciència Cognitiva del De partament dePsiquiatria i de Medi cina Legal de la UAB(URNC-IAPS-Hospital del Mar).

El sistema de recompensa del cervell,amb el nucli accumbens com a part cen-tral, està relacionat amb els circuits neu-ronals de motivació i de gratificació. Elsresultats d’aquest estudi explicarien perquè el nens amb TDAH presenten nivellsd’atenció i d’hiperactivitat desigualssegons les tasques realitzades.

El nucli accumbens s’encarrega demantenir els nivells de motivació per ini-ciar una tasca i continuar persistint-hi enel temps fins a aconseguir el que elsexperts anomenen «el reforç», l’objectiuproposat. Aquesta motivació es pot man-

Troben alteracions al cervellrelacionades amb el TDAH

Una investigadoradel Departament dePsiquiatria i de MedicinaLegal ha fet la recerca

tenir en el temps, malgrat que la gratifi-cació obtinguda no sigui immediata.Però en els nens amb TDAH sembla quela motivació disminueix ràpidament inecessiten reforços immediats per conti-nuar persistint en la conducta.

Per dur a terme l’estudi, els investiga-dors van seleccionar una mostra de 84participants d’entre 6 i 18 anys: un grupexperimental format per 42 nens ambTDAH i un grup control format per 42nens sense anomalies mentals o de con-ducta, emparellats amb els primers persexe i edat. A tots se’ls va fer una res-sonància magnètica per veure l’estructu-ra del seu cervell. Els resultats van mos-trar diferències estructurals en l’estriatventral, que inclou el nucli accumbens,en funció de si els subjectes presentaveno no TDAH, de manera que el grup depacients amb TDAH va mostrar volumsreduïts en aquesta regió.

tivitats hidrocarburíferes de la regió ihan realitzat projeccions de futur per alspròxims cinc anys.

La recerca ha estat realitzada per MartíOrta i Matt Finer, investigadors de l’ICTAi de Save America’s Forests, respectiva-ment, i publicada a EnvironmentalResearch Letters. Els investigadors hantrobat que recentment s’ha atorgat enconcessió a companyies de petroli i degas més Amazònia peruana que en capaltre moment. En l’actualitat hi ha 52concessions d’hidrocarburs actives, quecobreixen més del 41 % de la regió,

Susanna Carmona, investigadora de la UAB.

enfront del 7 % de l’any 2003. Els autorsalerten que en l’actualitat la regió estroba en les etapes inicials d’un segonboom d’exploració d’hidrocarburs i quela superfície de concessions està a puntde cobrir el 70 % de la regió. Les dadesrecollides revelen una extensa històriahidrocarburífera en una de les selves tro-picals més grans del món: més de100.000 km de línies sísmiques i prop de700 pous que han produït uns 1.000milions de barrils de petroli en els últims70 anys a l’Amazònia del Perú, el segonpaís en extensió amazònica.


13

COMUNITAT

L’exposició «Som-hi!»mostra experiments físicsper despertar la curiositatcientífica dels més petits

La Facultat de Ciències de la UAB aculll’exposició «Som-hi! Experimenta la fí -sica a través del sentits», fins al 19 demarç. Es tracta d’una experiència pilotper tal d’apropar la física als infants desegon i tercer cicles d’educació primàriai desenvolupar la seva curiositat científi-ca. La iniciativa ja té 4.439 alumnes ins-crits de 59 escoles i, en total, han sol·li -citat la participació 9.514 infants de 113escoles.

La finalitat és desenvolupar la curiositatcientífica innata en la mainada per mitjàd’una exhibició interactiva pensada per-què els infants experimentin fent-losconèixer, a través dels sentits i mitjançantel joc, experiments interessants, vistososi recents de la física. L’activitat està dirigi-da als infants de segon i tercer cicle deprimària amb sessions d’entre setanta inoranta minuts.

Els infants poden construir ponts a lamanera com ho va fer Leonardo da Vinci,fer levitar pilotes i baldufes magnètiques,atreure llamps amb les mans, fer formesmàgiques amb sabó i jugar amb unamaleta que sembla viva, entre moltesaltres activitats sorprenents. El conjuntd’experiments està relacionat amb l’òpti-ca, el magnetisme, l’electrostàtica, lasuperconductivitat i els fenòmens quàn-

La mainada va gaudir amb els experiments.

En aquest experiment els nens van experimentar amb l’electrostàtica.

tics. L’exposició va ser creada per investi-gadors de la Universitat de Stuttgart(Alemanya) i s’emmarca dins les iniciati-ves endegades per diverses universitatseuropees de donar suport a les escolesen la tasca d’estimular l’interès científicdels infants.

La UAB apropa la física als infantsAuschwitz al cor

Acaben de complir-se els seixanta-cincanys de l’alliberament del camp d’exter-mini d’Auschwitz i la cadena franco -alemanya Arte ha passat, com a comme-moració, l’extraordinari documental deClaude Lanzaman Shoah, que recull,durant nou hores, testimonis dels botxinsi de les víctimes. Lanzaman, col·la bo -rador de Sartre i amant Simone deBeauvoir, ha publicat un extraordinari lli-bre de memòries titulat Le lièvre de laPatagonie, on evoca la seva lluita contrael totalitarisme i que, en un moment coml’actual de crisi del sistema, aporta unareflexió important que pot ajudar a evitarnous intents d’extermini.

La ferida dels camps de concentraciótambé ha estat reflectida en el documen-tal Ich bin Enric Marco, de Santiago Filloli Lucas Vermal, que ha passat sensepena ni glòria després del formidableescàndol que va suposar el descobrimentque Marco no havia estat al camp deFlossenburg.

Enric Marco va estudiar història a laUAB i uns mesos abans de la denúncia dela seva invenció d’una vida alternativahavia participat, amb l’apassionamenthabitual, en la presentació, a l’Auditori dela UAB, del documental d’Alain ResnaisNit i boira. Després de veure la pel·lícula,en què Marco intenta una exculpació ennom de les bones intencions, ens quedael dubte de si és una espècie de generalde la Rovere o el seu ego és més potentque la seva responsabilitat davant les víc-times.

La mentida de Marco em fa pensar enmoltes mentides dels polítics actuals,que, com bé diuen, tot es fa pel nostre bé.

Tota memòria és poca per afrontar elfutur, i tant Shoah com Ich bin EnricMarco poden captar la nostra sensibilitaten un moment d’angoixa social. A vega-des, crec que polítics i periodistes somcom Brecht quan va treballar a Holly -wood: «Per guanyar-me el pa cada matí /vaig al mercat on es compren mentides. /Ple d’esperança, / em poso a la cua delsvenedors».

Antoni Merino

LA COLUMNA DEL MIL·LENNI


FOTONOTÍCIA

COMUNITAT14

Es van fer tallers,exhibicions d’arts marcialsi el ball del drac, entre altres activitats

Els estudiants de primer curs del graud’Estudis de l’Àsia Oriental de laUniversitat Autònoma de Barcelona vancelebrar, el dilluns 22 de febrer, l’Any delTigre a la plaça Cívica. Durant tot el diaes van fer tallers, exhibicions d’arts mar-cials, el ball del drac i altres activitats.

També es van fer concerts de guzheng,un instrument xinès semblant a la cítara;d’erhu, conegut a occident com el violíxinès; i de tambor japonès.

A més, hi va haver diferents tallers: d’o-rigami, l’art japonès de plegar paper perobtenir figures diverses; de cal·ligrafiaxinesa i japonesa; de punts de llibre i demaquillatge. La celebració de l’Any delTigre també va incloure exhibicionsd’arts marcials: karate, tai-txi, budo-tai-jutso, taekwondo i kendo. Es van fer con-cursos de beure sake, beguda típicajaponesa, i de bastonets; i també hi vahaver paradetes d’esmorzar, dinar iberenar. A les 10 h, a les 14 h i a les 19 hes va celebrar el ball del drac per tota laplaça Cívica. Les paradetes a la plaça Cívica i el ball del drac.

Els Estudis de l’Àsia Oriental i la celebració de l’Any del Tigre

L’arquitectura com a plaer de la miradaL’exposició fotogràfica «Arquitectura, plaer de la mirada», inaugurada el 9 de febrer,es pot visitar a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General fins al 19 de març.Joaquín Bérchez, l’autor de les fotografies, volia mostrar detalls arquitectònics in -esperats, vistes insòlites i jocs de llums i ombres d’edificis històrics i espais públics deciutats com Nova York, París i Barcelona.

BREUS

Del 8 al 14 de març, el Servei d’ActivitatFísica (SAF) ha celebrat la Setmana de la Dona. Per aquest motiu, ha obert les portes perquè la comunitat universitàriapugui gaudir de les instal·lacions esportivesi de diferents activitats organitzades, totesadreçades de forma especial al col·lectiufemení però d’accés lliure per a tothom que ha volgut. Durant aquesta setmana, les persones abonades al SAF van poderrecollir a la recepció del servei un val d’accés per convidar alguna dona a anar al SAF entre el 15 i el 28 de març.

Setmana de la Dona al SAF

El 24 de febrer va arrencar Artefacte‘10, el cicle que organitza cada any la UAB de cara a la primavera amb actuacionsmusicals, teatre i dansa. The Pepper Pots,un dels grups catalans amb més projecció,va donar el tret de sortida al cicle presentant,en directe, el seu tercer àlbum, que portaper títol Now! El grup, d’onze membres i format a Girona el 2005, va presentar el seu nou treball discogràfic, amb el qualha abandonat els ritmes jamaicans per llançar-se a un nou estil: el soul. The Pepper Pots ha fet més de 200 actuacionsa les principals ciutats del món: Tòquio,Berlín, París i Los Ángeles, entre d’altres. Al teatre de l’Edifici d’Estudiants també hi vahaver espai per a la dansa. El dia 4 de marçes va fer l’actuació del grup de dansa de laCompanyia Búbulus, en la qual quatre donesballaven al ritme que els marcaven quatresaxòfons. El director de l’espectacle ésCarles Salas. El 17 de març és el torn del’espectacle de dansa Solos Bach & Gould,amb direcció i coreografia d’Albert Quesada.La dansa consisteix en un home i una donainteractuant amb un piano de fons. El cicle també inclou dues obres de teatre.La primera, el 10 de març, es titula Pau?i és de la companyia La Quadra Màgica.L’obra tracta de cinc joves ben estranys que preparen una paella i discuteixen a critssobre la pau al món. La Quadra Màgica, dirigida per Josep Maria Riera, es defineixcom una barreja de catalanitat, cinisme,austeritat, actualitat, tradició, transgressió,il·lusió i humilitat. El cicle es tancarà el 24de març amb una performance que portaper títol Experiències amb un desconegut,de Sònia Gómez. L’espectacle mostra una dona que ofereix, a la seva televisió imaginària, productes artístics «només per a homes». Totes les actuacions es fan a les 14 h a l’Edifici d’Estudiants.

Engega el cicle Artefacte’10


COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

MAPA DE LA MUTILACIÓN GENITAL FEMENINAEN ESPAÑA 2009. Adriana Kaplan Marcusán iAntonio López Gay. Bellaterra: Servei dePublicacions de la UAB, 2010. L’objectiu d’aquest informe és caracteritzardemogràficament (sexe i edat) i localitzar en el territori la població de les nacionalitatsestudiades que resideixen a Espanya. Teniraquesta informació és rellevant i útil per dosgrans motius: per l’aproximació científica alflux migratori procedent dels països analitzatsi la possible incidència de l’MGF entre la sevapoblació; i perquè aquesta informació ésessencial per a qualsevol tipus de planificacióque tingui en compte l’especificitat delcol·lectiu estudiat. L’informe s’acompanyad’un gran nombre de tabulacions i de materialgràfic per presentar la informació estadística.

¡ESTELA, GRITA MUY FUERTE! Autora: Isabel Olid. Il·lustracions: MartinaVanda. Monterrey: Fineo, 2009.Aquesta obra ha obtingut el Premi Qwerty de BTV al Millor Conte Infantil 2009. La seva autora, professora del Departamentde Filologia Catalana, ha fet un llibre bellíssimi valent on combina amb mestria la tendresamés absoluta amb el missatge de prevencióque arriba de manera clara i directa. Aquestahistòria commovedora serà imprescindibleper a totes les persones que vulguin alertarels infants sobre el problema creixent de l’abús infantil. Les il·lustracions del conteconstitueixen una petita obra d’art.

El dimecres 17 de febrer, el teatre del’Edifici d’Estudiants va acollir la granfinal del concurs Rockband UAB 2010. Hihavia dos premis però tres guanyadors.El premi RockBand, a la millor puntua-ció atorgada pel videojoc, amb una dota-ció de 400 euros, se’l van emportar elsDha Prospoker (foto). El premi Kiss(foto), a la millor posada en escena idotat amb 600 euros, va anar a parar ados grups: The Randoms i ElectronicFarts. Els set grups finalistes, sorgits del’eliminatòria del dia 10 de febrer, es vanposar les seves millors gales per actuar.Di Airon Maiden van inaugurar el con-curs amb una cançó d’Iron Maiden. Acontinuació, Death Metal Rooster, ambla cançó «Gimme Shelter», dels RollingStones. Després van venir els TheRandoms, amb una cançó de Metallica,«Enter Sandman». The Moe Szyslak’sExperience van actuar caracteritzatscom diversos personatges de TheSimpsons amb la cançó «When you wereyoung», de The Killers. A continuació es

La UAB dedica l’any 2010 a la comunica-ció, amb un ventall de conferències, dià-legs, taules rodones i activitats culturalsal voltant d’aquest àmbit. També convocadiversos concursos que estan oberts atota la comunitat universitària amb l’ob-jectiu de fomentar la comunicació i laparticipació.

Pel que fa a la narrativa, es convoquendos certàmens. D’una banda, el concursde relats breus «L’Autònoma en 3.000paraules», al qual es poden presentarobres de ficció que tractin sobre alguntema relacionat amb la Universitat o lavida universitària.

De l’altra, s’ha creat el Premi LiterariMavi Dolç de narrativa curta en català.

Dolç era lingüista i professora de laFacultat de Ciències de la Comunicacióde la UAB. Les tres millors obres escolli-des pel jurat obtindran com a premi lamatrícula gratuïta a la UAB per al curs2010-2011, o per al curs 2009-2010 per aaquells que finalitzin els seus estudis a laUAB, i seran publicades de forma con-junta en un sol volum pel Servei dePublicacions de la UAB.

Quant a la creació audiovisual, s’haconvocat un premi de vídeos curts, enre-gistrats amb el telèfon mòbil o ambcàmeres de fotografia digital, que mos-trin diferents aspectes i visions de la vidaal campus. Es premiarà l’originalitat delscontinguts. El concurs de blocs perso-nals «Els homes i les dones de la UAB a laxarxa» pretén premiar i potenciar les ini-ciatives particulars d’ús del bloc com aeina de comunicació. Finalment, es con-voca el concurs de fotografia digital «Unaimatge del món UAB», sobre el tema de lavida universitària als campus de la UAB.

Tres grups guanyen el concurs Rockband

Noves activitats dins l’Any de la Comunicació

S’han convocat concursos literaris, de vídeos, de blocs personals i de fotografia

van presentar els Dha Prospoker, amb lacançó «In Bloom» de Nirvana. Després,Electronic Farts, que, amb el seu nom,parodiava la productora del videojocamb «Are you gonna be my girl», de JET. I el darrer grup va ser Jarrl, amb la cançó«Paranoid», de Black Sabbath.


L’AUTÒNOMA ha parlatamb aquesta sociòlogafrancesa, reconeguda en elcamp de l’estudi del gènere

L’ENTREVISTA16

La seva conferència ha tractat de la feina ala llar. Què hem de fer perquè aquesta feinaes reparteixi igual entre homes i dones?Sembla una negociació entre els mem-bres de la parella però no és així; la cosa vamolt més enllà. L’Estat hi té un paper moltimportant. A França, l’Estat subvencionafiscalment els homes les dones dels qualsno treballen fora de casa –que són un 25 %– i també els subvenciona a través dela Seguretat Social. I jo em pregunto: ésnormal que l’Estat subvencioni aquestadependència econòmica al marit? Aques -ta dependència pot repercutir a la llargaen la violència domèstica.

Vostè ha citat xifres sorprenents en laseva xerrada sobre la situació a França.

Christine Delphy

l’autònomaL’AUTÒNOMA Publicació de la UAB

EDICIÓ I PRODUCCIÓ:Àrea de Comunicació i de Promoció

REDACCIÓ: María Jesús Delgado,Miguel Ángel Linares, Octavi López,Jordi Mora, Sònia Perelló, Victòria Salvador, Rebeca Escolano,Lucas Santos, Jordi Mora, Conxa Valls

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

FOTOGRAFIES: Antonio Zamora,Jordi Pareto, Pierre Caufapé,Montserrat Benito

Març de 2010. Núm. 233Les opinions expressades per les personesentrevistades reflecteixen únicament lesseves idees. Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts d’aquestarevista sense l’autorització escrita de l’editor. L’AUTÒNOMA es pot imprimir en format Acrobat via Internet a:www.uab.cat

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici del Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 [email protected]

Sí. En una parella en què la dona treba-lla, sense fills, les hores que un homededica a les tasques de la llar són 1,15, iles que hi dedica una dona, 3,15. En unaparella amb fills, l’home continua dedi-cant-n’hi 1,15, mentre que la dona ja n’hidedica 4,30 (si tenen dos fills) i gairebé 5(si són tres fills). La diferència és clara irotunda.

Dels permisos de maternitat i paternitat,què en pensa?Hi ha una desigualtat molt gran. A totEuropa es donen cada vegada permisosmés llargs de maternitat i per a la curadels fills. Aquests permisos haurien deser iguals, quant a durada, tant per a lamare com per al pare, i per a aquest últimel permís hauria de ser obligatori i no pasvoluntari, com ara. Això igualaria lasituació d’uns i altres davant els empre-saris. Ara, molts empresaris no contrac-ten dones perquè saben que si es quedenembarassades agafaran permisos pertenir cura dels fills. I també igualaria la

situació a la llar, ja que tots dos s’estariena casa amb el nadó.

Però ara hem avançat una mica... semblaque els pares col·laboren més.Sí, participen més en les tasques de criarels fills... però, de quina manera? No s’o-cupen de canviar-los els bolquers... esqueden amb el més gratificant: jugar-hi.

Hi ha dones que pensen que les donesestan més «preparades» per fer lestasques de la llar.Per què han d’estar més preparades lesdones per a aquestes tasques? Hem derecordar que els homes tenen dues mansi dos peus, tenen els mateixos òrgans queles dones i també tenen un cervell. Devegades, les dones oblidem això, i aquestcervell es pot educar.

És necessari el Dia Internacional de laDona el 8 de març encara?Sí, és una vergonya que encara hagi d’e-xistir... però aquesta és la realitat.

«Els permisos de maternitat i paternitat haurien de ser iguals»

Doctora en Sociologia per la Universitatdel Quebec (1988) i investigadora emèritaal Centre Nacional d’InvestigacióCientífica (CNRS) a París (França). Ha rebut dos doctorats honoris causainternacionals: el 2004, per part de laUniversitat de l’Oest d’Anglaterra aBristol, i el 2007, per part de la Universitatde Lausana (Suïssa). És reconeguda com una de les principals arquitectes del pensament feminista contemporani, fundadora del corrent teòric de l’anomenat «feminisme materialista». El 1977 va confundar, amb quatre investigadores més i la novel·lista i filòsofa feminista Simone de Beauvoir,la revista Questions Féministes, la primerapublicació d’aquest tipus a França i una de les primeres a Europa. El 1981 la revista es va refundar com NouvellesQuestions Féministes, que actualmentdirigeix. Ha vingut a la UAB per participaren les VIII Jornades de Dones i Drets,organitzades pel grup Antígona.

ZAM

OR

A


PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA last version.pdf · 2010. 3. 23. · 02 CAMPUS...

Documents

Transcript of PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA last version.pdf · 2010. 3. 23. · 02 CAMPUS...