Què entenem per sostenibilitat? Breu recorregut per la història del concepte

1944

1948

1952

1956

1960

1964

1968

1972

1976

1980

1984

1988

1992

1996

2000

2004

2008

2012

Capitalisme fordista (pacte capital-treball) i Guerra Freda (conflicte de blocs).

Capitalisme financer global (neoliberalisme), final de la Guerra Freda i irrupció de microconflictes i guerra global permanent. A partir de 2007 s’inicia la crisi sistèmica global.

Sistema Bretton Woods (governança del capital internacional), Nacions Unides (gestores de l’ordre social) i institucions guerreres (OTAN i Pacte de Varsovia)

Les velles colònies es converteixen en Tercer Món

objecte de disputa geopolítica entre blocs.

El 1960 el petroli es converteix en el principal combustible. Els Trenta Gloriosos coincideixen amb un període de preus barats dels combustibles i de la resta de matèries primeres.

Acceleració del deteriorament ecològic.

Ruptura Bretton Woods, inauguració del RDWS (Rpegim Dólar Wall Street). Domini financer com forma de control socioespacial crisi del Deute

i Consens de Washington

Expansió de les lògiques financeres, domini de les corporacions transnacionals, comerç internacional. Irrupció dels gegants perifèrics: Xina (fàbrica global). Crisis financieres en el Sud Global, potent bombolla financero-immobiliària (2001-2007) i crisi sistèmica global.

Crisi de governabilitat: revoltes i conflictes armats a la perifèria i lluita social en els espais centrals(Maig 1968).

Anys 1970: “Crisis del petroli” i augment del preu del barril. Anys 1980: entren en joc nous jaciments fora del control de l’OPEP (s’inicien els 20 anys de petroli barat). Crisis ecològiques: Union Carbide (Bhopal, 1984), Txernòbil (1986), Exxon Valdez (1989)

Crisi de la “vella esquerra” i consens en torn al projecte neoliberal. Aparició del moviment de moviments. Atemptats 11S i Guerra Global. Crisi: Moviment Indignats.

Final del petroli barat i guerres per petroli. La degradació ecològica planetària se dispara.

1968

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

2012

Límits al creixement: preocupació sobre l’esgotament dels recursos (procés econòmic com un procés entròpic)

Conferència de NU sobre el Medi Ambient Humà (Estocolm , 1972). Ecodesenvolupament (1974): Reflexió crítica sobre les regles del joc capitalista.

“20 anys de petroli barat”: pas de les preocupacions dels límits al creixement a la dels residus i contaminació. S’acusa a la pobresa com responsable de la crisi ecològica expansió del capital com a solució. Món unipolar (hegemonia EUA) després de la caiguda de la URSS (1989)

1983: CMMAD (Comisión Mundial de Medio Ambiente y Desarrollo) presidida por Gro Harlem Brundtland.

1987: Informe Brundtland que define el concepto de Desarrollo Sostenible (DS).

Rio 1992: Cimera de la Terra. Apoteosi del DS. Clima triomfal del capitalisme, paper rellevant dels lobbies i es consolida l’agenda de la liberalització comercial (OMC, 1995). Agenda 21, Convenis de Biodiversitat i Canvi Climàtic, Protocol de Boscos.

Final del petroli barat i guerres pels recursos. Entren en joc els gegants asiàtics. Crisi socioecològica, forta expansió del capitalisme financer global i crisi sistèmica global a partir de 2007.

Joburg 2002: Cimera del DS. Triomf del màrqueting verd (retrocés dels acords Tipus I i ascens dels Tipus II). Agenda WEHAB. Ritual propagandístic amb forta presència d’ETN

Rio+20 (2012): Green Economy. Front a la crisi nova ronda d’acumulació per despossessió aprofundiment de la mercantilització i financiarització de la natura.

Reflexió en torn als límits de la tecnociència i els límits biofísics a l’acumulació

S’imposa el dogma neoliberal –contrarrevolució Thatcher i Reagan-.

Globalització dolça: financiarització i expansió comercial.

Globalització dura: guerra global i bombolla

Crisi global

1) Desmaterialització (decoupling) menor càrrega política i restringit al camp tecnocràtic

• Desmaterialització dèbil o relativa: descens de requeriments materials i energètics per unitat de PIB.

• Desmaterialització forta o absoluta: reducció absoluta de la utilització de materials i energia.

Davant l'esgotament / manipulació del concepte de sostenibilitat apareixen dos conceptes nous:

2) Decreixement concepte polèmic, forta càrrega política i difícilment

apropiable per part del poder

Sistema Econòmic

Sistema Social

Sistema Ecológico

Per alguns se tracta de concebre un equilibri entre diferents sistemes (tres potes).

• Però: – Noció mecanicista.

– Elements separats.

– Concepte de externalidad procedent de la economia convencional (y física newtoniana)

– No implica una revisió del sistema socioeconòmic.

Recursos naturals

Recursos degradats

Energia Solar

reciclatge

Drets de propietat, distribució del

poder i de l´ingrés.

SISTEMA ECONÒMIC

Eenrgia solar i industrial Energia degradada

Energia tèrmica

Noció de sistema econòmic: inserit dins de la biosfera.

BIOSFERA

ACTIVITATS HUMANES

ESFERA

ECONÒMICA

Figura 1. R. Passet (1996); Figura 2. J. Martínez-Alier i J. Roca (2000)

Sostenibilitat Dèbil

Sostenibilitat Forta

Capital Natural; Capital Manufacturat;

Capital Humà

Substituts Complementaris

Sistema Econòmic Autònom i independent Dins de la Biosfera i

depenent

Commensurabilitat Alta Dèbil

Mesures Monetàries

(Anàlisis Cost Benefici) Biofísiques

(també monetàries)

Resiliència dels ecosistemes Alta Baixa i/o Moderada

Tecnologia Optimista Poca confiança i

moderadament optimista

Impactes Ambientals Externalitats Irreversibilitat i incertesa

Generacions futures Descompta el Futur Principi de Precaució

Instruments Mecanismes de mercat Actuació política y control

del mercat. Democràcia participativa.

La metàfora de la línia de flotació (Plimsoll Line) de Herman E. Daly

Escala: Límits biofísics al creixement. Equitat: Límits ètico-socials al creixement.

Metàfora de la línia de

flotació

Estat 1

Estat 2 Estat 3

A més de l’escala i ‘equitat, Daly planteja que la sostenibilitat ha de cobrir també la dimensió de l’eficiència en l’assignació i distribució dels recursos, per la qual cosa el mercat hi pot jugar un important paper, PERÒ també altres institucions, i a més és recomanable.

Principis operatius de la sostenibilitat (Daly, 1990)

1.L’economia ha de ser indefinidament autoreproductiva.

1.Biosfera com a font essencial de la vida: Principi d’irreversibilitat zero

Això implica reduir a zero les intervencions acumulatives i els danys irreversibles.

1.Només dels recursos naturals inesgotables (a escala humana) no es deriva cap principi limitatiu. No obstant, cal tenir present que fins i tot els recursos naturals inesgotables no es poden explotar il·limitadament, com ens recorda la Llei de l’Entropia.

1.Recursos naturals renovables: Principi de recol·lecció sostenible. Les taxes de recol·lecció han de ser iguals a les taxes de regeneració d’aquests recursos.

1.Recursos no renovables: Principi de Buidatge Sostenible. Quan la taxa de buidatge sigui igual a la taxa de creació de substituts renovables.

1.Contaminació i residus: Principi de l’emissió sostenible. Les taxes d’emissió de residus han de ser iguals a les capacitats naturals d’assimilació dels ecosistemes als que s’emeten aquells residus (i emissió zero de residus no biodegradables).

1.Principi de selecció sostenible de tecnologies, afavorint tecnologies que augmentin la productivitat dels recursos front a les tecnologies que incrementin la quantitat extreta de recursos.

1.Principi de Precaució per tal de fer front a les condicions d’incertesa i complexitat a les que s’enfronta la humanitat.

1.Desenvolupament sostenible no com un principi purament tècnic sinó com un principi ètico-normatiu.

“La sostenibilitat o sustentabilitat no es pot entendre en cap cas com un principi purament tècnic, sinó com un principi ètico-normatiu, que inclou característiques necessàries, junt amb d’altres que són desitjables, i per tant no se pot construir segons una versió única; és un procés més que un estat”

Jorge Riechmann 1995:31.