Quadern geologia tectónica

Activitats: L'interior de la Terra Antoni Cassany i Penalba

6

Activitats sobre el dinamisme intern de la Terra

DERIVA CONTINENTAL 1) De quina manera la presència de mamífers marsupials en els continents australià i en menor mesura en Sudamèrica pot proporcionar-nos proves sobre la deriva continental? FULLS DEL LLIBRE D'EVOLUCIÓ STRICKBERGER. En aquesta activitat, un poc complicada, cal relacionar el desplaçament de les masses continentals i el procés evolutiu dels mamífers, dos processos que tingueren lloc al llarg de milions d'anys. 2) Com pot explicar-se l'aparició de roques coral·lines en Anglaterra, quan sabem que aquestes roques originades per l'acció biològica dels coralls necessiten un clima càlid per a la seua formació? Es tracta d'un moviment relatiu dels continents o d'un canvi climàtic profund que va afectar a tota la Terra? Raona la resposta, tot aplicant la metodologia científica. Canviaries les teues hipòtesis si tens proves que en el sud d'Africa hi ha roques de tipus til·lita que tenen la mateixa edat que les roques coral·lines d'Anglaterra?

EXPANSIÓ FONS OCEÀNIC 3) Observa els resultats obtinguts en els sondejos realitzats per un vaixell oceanogràfic a l'Atlàntic Sud. A la dreta tenim esquematitzada la composició de les columnes dels punts 1, 2 i 3 .

a) Com s'explica que el gruix dels sediments siga considerablement menor en el sondeig 3

que en el número 1? Quines roques són més antigues? b) Podries deduir els resultats dels punts 4 i 5?


6

4) Activitat sobre paleomagnetisme En la Taula 1 teniu un llistat de declinacións magnètiques de diverses roques (fonamentalment

laves basàtiques) i de diferents edats, arreplegades de diferents parts de la Terra. Cadascuna de les 150 dades representa la declinació mitjana de moltes mostres de cada localitat. TREBALL EN EQUIP DE 2 PERSONES

a) Problema inicial: què depén el valor de declinació magnètica de les roques? Pots detectar-

hi algun comportament regular en les dades? Explica'l. b) Hipòtesi: Varia el camp magnètic terrestre segons la localitat on està presa la mostra?

Quina conclusió pots traure de l'examen de les dades pel que fa a la relació entre declinació i localització geogràfica?

c) Hipòtesi Varia el camp magnètic terrestre segons la natura mineralògica de la roca

estudiada? Quina conclusió pots traure de l'examen de les dades pel que fa a la relació entre declinació i natura de la roca?

d) Utilitza la taula 3 per comptar el número de vegades que apareix cada valor de declinació

en el conjunt de dades. Quina conclusió “matemàtica” pel que fa a la distribució dels valors en pots extraure ? Quina conclusió geològica? Pots plantejar ara el problema inicial d’una forma més concreta

e) Una nova hipòtesi: Declinació magnètica i edat de les roques: Enuncia aquesta hipòtesi. f) El pas següent consisteix en comprovar si la polaritat magnètica ha canviat de qualsevol

forma sistemàtica al llarg del temps (inversions magnètiques). La taula 4 ens mostra l'edat de les roques de cadascuna de les 150 mostres anteriors expressada en milions d'anys.

i) Representa en la línia del temps que tens a sota les dades de declinació, tot indicant la

seua polaritat de la següent forma : Una N roja per a la polaritat invertida i una I blava per a la normal. Com que hi ha períodes de temps on no tens cap valor, pot suposar que tenen la mateixa polaritat que els períores més propers. S'ha demostrat la darrera hipòtesi? Raona la resposta.

g) Hi ha alguna regularitat temporal en les inversions magnètiques, és a dir, tenen totes la

mateixa durada aproximada? És possible que amb les dades de què disposes no detectes alguna inversió ?

h) Finalment, explica en 15 línies, el que has fet en aquest exercici i la seua relació amb la

teoria de l'expansió del fons oceànic


6

5) El següent exercici intenta reproduir mitjançant esquemes, allò que trobaren Vine i Matthews en estudiar les dades de paleomagnetisme del fons oceànic. * Estudia les figures següents i continua la sèrie amb els altres tres moments posteriors.

Indica si el camp magnètic és normal o invertit.

6) Fes un quadre esquemàtic sobre els principals descobriments geofísics que van dur a la

formulació de la teoria d'expansió oceànica? Fes posteriorment un resum de cadascun

TECTÒNICA DE PLAQUES

7) Quina d'aquestes dues afirmacions és la correcta? Raona la resposta a- La separació d'Amèrica del Sud i Àfrica provoca l'expansió de l'oceà Atlàntic. b- És l'expansió de l'oceà Atlàntic la que fa que Amèrica del Sud i Àfrica se separen.


6

8) Distribució de les serralades recents, volcans i terratrèmols. Compra't un full-mapamudi per escolars on estiguen representats paral·lels i meridians. Després caldrà utilitzar fulls transparents de paper vegetal o d'acetat i retoladors de tipus Waterproof de diferents colors. Una vegada localitzades les diferents dades hauràs de superposar les diferents fulles: una per muntanyes, dorsals i fosses; altre per terratrèmols i un altra per volcans. Pots ajudar-te amb programaes com Google Earth per trobar aquestes localitats. cal intentar ser molt exactes en la seua localització. a) Assenyala amb color marró sobre el mapamundi, amb l'ajuda d'un atles, les següents

cadenes de muntanyes formades recentment . * Pirineu * Balcans * Rocalloses * Alps * Andes * Caucas * Atles * Himàlaia

Els volcans són llocs de la superfície terrestre on aflora el magma (roques de l'interior de

la Terra en estat de fusió) a l'exterior. Quan es parla de volcans sempre es pensa en una muntanya cònica situada al continent. Tanmateix, les erupcions volcàniques són més freqüents i importants en el fons oceànic (dorsals i illes volcàniques).

b) Assenyala en el mapa mundi els següents volcans actius amb un símbol ∆ de color roig. * Aconcagua (Argentina) * Cotopatxi (Equador) * Fuego (Guatemala) * Fuji Iama (Japó) * MaunaLoa (Hawai) * Illa de Pasqua * Katmai (Oest d'Alaska) * Kilimanjaro (Tanzània) * Hecla (Islàndia) * Krakatoa (entre Sumatra i Java) * Mont Pelé (Martinica) * Niragongo (Zaire) * Popocatépelt (Mèxic) * St. Helen (W dels EUA) * Taal (Filipines) * Vesubi (Itàlia) * 30º N - 43º W * 20º S- 12º W * 50 º S - 20º E * 10º S- 70º E * 50º S - 100 º E * 60º S - 150º W * 60º S - 160 º E c) Assenyala en el mapa amb un símbol O de color verd els següents terratrèmols que van

ocòrrer en aquests últims anys: * Anchorage (Sud d'Alaska)* Lima (Perú) * Beirut (Líban) * Formosa (Taiwan) * Agadir (Marroc) * Managua (Nicaragua) * Sud del mar Caspi (Iran) * Tango (Japó) *ElAsnam (N Argèlia) * Mexico D.F. * San Francisco (USA) * Avelino (S Itàlia) * Illes Kuriles (N Japó) * Santiago de Xile * Assam (India) * 30º S- 110º W * 50º S- 10º W * 50º S - 120 º W * 10º N- 40º W * 50º S - 130º E d) Ara que tens localitzats serralades, volcans i terratrèmols, a quina conclusió arribes? e) A partir de la resposta de la qüestió anterior, traça els possibles límits entre plaques. f) Compara els límits de les plaques que tu has dibuixat amb els que pot veure als llibres

de geologia g) Quins serien els elements que formen els límits de la placa Pacífica ? I els de la placa de

Nazca?


6

9) Si admetem que les plaques litosfèriques són diferents pel que fa a la seua estructura i

extensió, ¿ podries assenyalar les diferències existents entre la placa de Nazca i : + Placa Pacífica? + Placa Sudamericana? 10) És el mateix dir continent sudamericà que placa sudamericana? Per què? 11)Com es mouen entre si les plaques litosfèriques següents? * Nazca i Pacífica * Nazca i Sudamericana * Euroasiàtica i Pacífica * Euroasiàtica i Indoaustraliana 12) Observa el mapa de fons oceànics i els dels límits de plaques: a) Digues el nom d'alguns arxipèlags situats a la vora de fosses oceàniques. b) Indica quines plaques limiten en eixe punt. c) Explica l'origen i l'activitat geològica de l'arxipèlag de Japó. 13) Observa el mapa dels límits de plaques i busca zones de col·lisió de continents tot

indicant quines serralades intracontinentals s'hi troben 14) Les illes Tonga (illes volcàniques de l’Oceà Pacífic) presenten una gran activitat sísmica. El bloc diagrama representa les profunditats dels hipocentres dels terratrèmols apareguts en aquesta zona • Hi haurà un límit de plaques en les illes

Tonga? Per què? • En cas afirmatiu, quin tipus de límit ha

de ser? En què bases la teua afirmació? Dibuixa la disposició que pot tindre la litosfera en aquest lloc

14) El moviment de les plaques litosfèriques

La velocitat de creixement de les diferents plaques que formen la litosfera pot ser deduïda a partir de la determinació de la edat de les roques (mitjançant isòtops radioactius) i la seua distància a l'eix de la dorsal corresponent. a) Calcula la velocitat de creixement (Km/any) de la placa euroasiàtica en la zona

escandinava, si sabem que Groenlàndia i Escandinàvia (actualment separades 1290 Km) encetaren la seua separació ara fa 65 milions d'anys. Suposem que la velocitat de creixement ha romàs constant al llarg d'aquest temps.

b) Si adoptem el model de Tectònica de Plaques, el creixement de les plaques en les dorsals ha de quedar

!!


6

compensat amb la destrucció d'aquestes a les zones de subducció, per la qual cosa, en qualsevol secció dela terra, la suma dels diferents creixements ha de coincidir amb la suma de reduccions de les plaques. Calcula la velocitat de destrucció de la placa d en el punt 1 de l'esquema del costat,

15) Realitza els talls transversals A-A´, B-B' i c-C'

del mapa següent. Indica les relacions existents entre les plaques que hi apareixen. Utilitza paper mil·limetrat.

16) Observa el mapa esquemàtic que tens a continuació i respon les qüestions • Localitza la regió. Quins països apareixen? • Quines plaques apareixen al mapa? • Quin significat geològic té la gran falla que travessa el mapa N-S? • Quin tipus d’estructura és el Mar Roig?


6

ACTIVITATS DEL LLIBRE DE TEXT

• Pàgina 13: 7, 8, 9 i 10 • Pàgina 16: 14 i 15 • Pàgina 19: 19, 20 i 21 • Treball científic: pàgina 24. determinació de la magnitud d'un terratrèmol. És la mateixa

activitat que podeu fer des d'internet. • Activitats de reforç (pàgines 26/27): des la 1 a la 19. • Activitats per ampliar: (pàgina 27): 24, 25 i 26

DATA PREVISTA PER A L'EXAMEN: 7 de Novembre

Quadern geologia tectónica

Documents

Transcript of Quadern geologia tectónica