EL Joc i els Infants

Qué és el Joc per un Infant?

Activitat lliurePlaer i satisfacció emocionalÉsserExpressió de sentiments. (Pair les vivències)Autoconeixement i AutoestimaInteriorització de pautes de comportament

socialCompartir espai amb iguals

JO C

Naturalesa pròpiaExperiènci

a Cultural Activitat

Lliure

Principi de Descobrime

nt

Realitat

Aïllada

Creatiu

Espaiimagina

ri

Fictici

Zona Privilegiad

a

Gratuïta

Temps Incert

Tradicionalment

Dues explicacions sobre l’origen del coneixement:

I. L’ Empirista.II. L’Apriorista o Innatista.

Segons Piaget I: “Gènesi sense estructura”II: “Estructures sense gènesi”

TEORIES DEL JOC AL SEGLE XIX

Schiller (1795): Disminueix l’energia superflua.

H Spencer(1855): Limitació energia segons espècies.

H. Lazarus (1883): Relaxació i recuperació d’energia

S. Hall: 1r- Teoria de la recapitulació.2n Estímul pel desenvolupament.

K. Gross(1901): Teoria de l’Exercici Preparatori

TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX

Buytendijk(1933) i Buhler(1933): Moviments i Emocions basats en la immaduresa del nen.

Claperéde: No solament moviments sinò ficcióFreud(1920):Realització de desitjos insatisfets. I

oportunitat d’expressió de la sexualitat infantil (sexualidad infantil perversa polimorfa)

Vigotsky (1933): Símbol lúdic està impregnat d’elements socioculturals que l’infant fa seus.

PIAGET(1940): Teoria Cognitiva

TEORIES DEL JOC AL SEGLE XX

Brunner (1960): Format d’activitat comunicativa entre iguals. Accepta els adults.

Winnicott (1979): Segueix SF. Elecció dels jocs a partir de l’adhesió a l’objecte on projecta mentalment símbols íntims i emocionals.

Jean William Fritz Piaget

Neuchâtel, 9 d’agost de 1896 – Ginebra 16 de setembre de 1980

Qui és Piaget?

Psicòleg experimental,filòsof, biòleg suïs creador de l’epistemologia genètica,

Va ser famós per les seves aportacions al camp de la psicologia evolutiva , esl estudis sobre la Infància i la Teoria del Desenvolupament Cognitiu i la Teoria del Constructivisme de l’aprenentatge.

El 17 de setembre de cada any se commemora el Dia del psicopedagog.

Teoria Cognitiva. Teoria Genètica del Desenvolupament. Piaget

El joc forma part de la funció cognitiva general del subjecte.

Dues grans aportacions teòriques al tema:

1ª) 1932 – Relaciona els jocs infantils amb el desenvolupament que els nens tindran de la societat i en la societat.

2ª) 1946- Jocs com a processos cognitius relaxats i personals.

La Psicologia Genètica

La noció de psicologia genètica no es circunscribeix exclusivament a l’estudi de la conducta infantil i els canvis que experimenta durant el seu desenvolupament.

Aquesta teoria centra l’atenció en els processos psicològics, el seu desenvolupament i les seves diferències, és a dir atèn la seva dimensió genètica i la diferenciació evolutiva.

L’Aprenentatge com una Adaptació a l’Entorn

Construcció del

Coneixement

EINI

Acomodació als canvis

ambientals

Assimilació dels canvis

de l’ambien

t

ASSIMILACIÓ + ACOMODACIÓ = EQUILIBRI

•UN BEBÈ UTIL ITZA UN OBJECTE PER PORTAR-LO A LA BOCA I XUPAR-LO.

•SI AQUEST OBJECTE ERA DIF ÍC IL DE APREHENDRE HAURÀ DE MODIF ICAR ELS SEUS ESQUEMES PER PODER-LO AGAFAR .

Equilibri Homeostàsic

PERÍODE EDAT ESTADI DEL DESENVOLUPAMENT

TIPUS DE JOC

Etapa Sensorio-

motriu

Conducta del nen

essencialment Motriu.

No hi ha representació Interna dels esdeveniments

externs

0 – 1 m

1-4 m

4-8 m

8-12 m

12-14m

14-18m

Estadi dels mecanismes reflexes congènits.

Estadi de les reaccions circulars primàries

Estadi de les reaccions circulars secundàries.

Estadi de la coordinació  dels esquemes de conducta previs.

Estadi dels nous descobriments pels nous descobrimients per experimentació.

Estadi de les novas representacions mentales.

JOC FUNCIONAL: esboços de joc que s’expressen amb el moviment de les extremitats.Descobreix parts del seu cos u objectes al voltant i contínua jugant-hi, com si practiqués

En l’execució es descobreix el plaer funcional. Continua en les etapes posteriors amb major complexitat.

PERÍODE EDAT ESTADI DEL DESENVOLUPAMENT

TIPUS DE JOC

EtapaPreoperacion

al

Pensament i la del

Llenguatge, que gradua la seva capacitat de

pensar simbòlicament, imita els

objectes de Conducta.

Jocs simbòlics, dibuixos,

Imatges Mentals Desenvolupamen

t llenguaje oral.

2 -4anys

4-7 anys

a. Estadi preconceptual.

b. Estadi intuïtiu.

JOC SIMBÒLIC:Implica la capacitat de representar mentalment un objecte o una situació absent

Joc en el 2n Estadi sensoriomotòric

•JOC S AMB EL SEU PROPI COS R C P

•JOC S AMB EL SEU PROPI COS I AMB ELS OBJECTES R C S•JOC S AMB EL SEU COS, AMB OBJECTES I AMB ELS ALTRES R C T.• IMITA S ISTEMÀTICAMENT I EXPLORA . NE IX EL JOC REAL .•TRANSIC IÓ DEL JOC MOTOR AL S IMBÒLIC

Durant aquest temps les activitats lúdiques variades ajudaran a adquirir la capacitat viso-motòrica (coordinació viso-manual) i un control precís dels seus músculs.

L’ACCIÓ SOBRE ELS OBJECTES ES TORNEN UNA FONT DE PLAER.

LES FREQÜÈNCIES PROVOQUEN LA RELACIÓ

CAUSA-EFECTE.

3r estadi 4-8m

4t Estadi 8-12mCoordinació d’Esquemes

Secundaris

APLICACIÓ D’ESQUEMES

CONEGUTS EN NOVES SITUACIONS .

EX : T IRA LA P ILOTA

PERQUÈ UNA L’ALTRE LA HI DONI .

ESTADI DE L’EXPERIÈNCIA , DE LA IMITACIÓ S ISTEMÀTICA I EXPLORACIONS DE NOUS JOCS QUE ES CONVERTEIXEN EN NOUS R ITUALS LÚDICS.

JA SÓN REALMENT JOCS.MOLT MÉS S IMBÒLICS , ENCARA QUE NO EXISTEIXI LA CONCIÈNCIA DE S IMBOLISME.

5è Estadi Reaccions Circulars Terciaries

12-18m

•APARIC IÓ DE LA REPRESENTACIÓ:LES PARAULES SÓN UT IL ITZADES COM A S ÍMBOLS.

•RECORDEN OBJECTES QUAN AQUESTS NO H I SÓN PRESENTS.•SABEN CLASSIF ICAR-LOS PER CLASSES.•PERFECCIONAMENT DEL JOC IMAGINATIU . •COMENCEN A RECORDAR ELS SOMNIS .•TENE CAPACITATS PER A REPRESENTAR I S IMBOLITZAR PERÒ ENCARA NO ESTABLE IXEN RELACIONS ENTRE ELS S ÍMBOLS.

6è EstadiInserció de nous mitjans 18-

24mesos PERÍODE PREOPERACIONAL (IMITACIÓ RETARDADA D’UN SUCCÉS)

Període Sensoriomotriu ( fins els 24 mesos )

 Període de la intel·ligència anterior al llenguatge i al pensament.

L’infant treballa a base de reflexes, íntimament units a tendències instintives.

Si una acció li dóna satisfacció la repetirà constantment. Reacció circular

Període de Pensament Preoperacional (dels 2 als 7 anys)Es consolida el llenguatge i

hi ha progrés en el comportament emocional i social.

Egocentrisme intel.lectual.

Apareix el Joc Simbòlic.

Comença a comprendre que mitjançant el llenguatge pot expressar els seus desitjos

Jocs en aquesta etapa

PERCEPCIÓ: NO BAIX –NO AMUNT

CONCEPTES POLARS: MOLT LLUNY- MOLT A PROPANIMISME: “LA PEDRA ÉS DOLENTA”

REALISME:”SOMNIS I REALITAT CONFOSOS”

ARTIF IC IAL ISME:”EL FUM DEL C IGAR FORMA ELS NÚVOLS”

•EL JOC S IMBÒLIC S ’ IMPREGNA DE LA IMAGINACIÓ: APAREIXEN ELS ÉSSERS IMAGINARIS .

•COMBINACIONS COMPENSATÒRIES: L’ INFANT DUU A TERME F ICT IC IAMENT ALLÒ QUE ÉS

Apogeu del joc simbòlic: 2 años

COMBINACIONS L IQUIDATÒRIES:NO SOLAMENT COMPENSA S ITUACIONS DESAGRADABLES, TAMBÉ ELS ASSIMILA I ELS SUPERA . ACCEPTA LES S ITUACIONS QUE L I PROVQUEN POR ( JOCS DE METGES, JOCS DE DRACS) .

COMBINACIONS ANTIC IPATÒRIES: S ’ANTIC IPA AL RESULTAT.

Apogeu del joc simbòlic: 2 años

Declinación del juego simbólico: 4-7 años

•EL NEN S’APROPA MÉS A LA REALITAT.

•LES CONSTRUCCIONS LÚDIQUES SERAN COHERENTS I AJUSTADES A LA REALITAT.

•COMENÇA EL SIMBOLISME COL·LECTIU.

Joc en l’Estadi Intuïtiu Anys Evolució del Joc

3 a. Creixent interés pel joc amb altri. Persisteixen els jocs en solitari o en paral·lel.

b. Cooperació fragmentària.c. Entén l’espera de torn, li agrada fer-ho.d. Pot compartir les joguines.

4 a. Equilibri entre independència i sociabilitat.b. Riquesa en contactes socials. Relacions perllongades al grup. c. Suggereix els torns.d. Comparteix el material.e. Prefereix els grups de 2 o 3 integrants.

5 i 6 a. Representa papers dramàtics amb gràcia i soltura.b. Compren i encaixa el seu rol. Percebeix i elabora situcions de

picardia al joc.c. Comparteix, cuida i ordena el material.d. Els companys i les companyes l’atreuen i gaudeix de les

empreses en conjunt.e. . No li interessa guanyar o perdre: ell sempre guanya.

Joc en l’Estadi Intuïtiu Anys Evolució del Joc

3 a. Apilar, Juntar, Encaixos, Fer rodar amb un gran interès per aquestes activitats.

b. Jocs d’equilibriamb la carreta i el tricicle, jocs amb la pilota, jocs de còrrer, jocs de donar volteretes.

c. Comença a pintar amb un caràcter clarament lúdic.

4 a. Milloren en el saltar i brincar.b. Juguen a caminar per diferents superfícies.c. Comencen jocs organitzats senzills de pilota.d. Activitats en grup, on es desenvolupen primerencament els

jocs d’imitació.

5 i 6 a. Perfecciona l’encaix de les peces i puzzles.b. El motiven molt totes les activitats de clavar, atornillar, unir,

muntar, etc..c. Apareixen els primers jocs amb regles arbitràries (5-7 anys): “fer

dues passes i una palmada,...”

EDAT EVOLUCIÓ DEL JOC

7, 8 i 9 anys

a. Intenta organitzar-se en el joc col·lectiu, però encara depèn d’un adult.

b. Els jocs han de limitar-se a unes poques regles, les suficients per a posar-los en marxa i protegir els jugadors.

c. Creix l’interès competitiu. S’interessa per saber qui ha guanyat i qui ha perdut.

d. Segons Piaget, respòn a la regle coercitiva de l’adult i l’accepta sense crítica.

Jocs en l’Estadi de les Operacions Concretes

PERÍODE DE LES OPERACIONS CONCRETES (Entre 7 i 12 anys)Solament abasten la realitat

susceptible de ser manipulada.

S’inicia una nova forma de relacions amb els altres nens

És capaç de considerar uns altres punts de vista, coordinar-los i extreure’n les conseqüències.

Període de les Operacions Formals(adolescència – al llarg de la vida adulta)

Apareix el pensament formal.Pot formular hipòtesis. Té en compte el món del “possible”.

Interès pel sexe oposat.

 Canvi de pensament i inserció a l’edat adulta.

• Abstracc ió sob re e l s coneixements conc re t s observats que l i pe rmeten empra r e l raonament lòg ic : induct iu i deduct iu .

• Desenvolupa sent iments idea l i s tes i a r r i ba a l a f o rmac ió con t i nuada de l a pe r sona l i t a t .

• Es dóna un ma jo r desenvolupament de ls conceptes mora ls .

ETAPA DE LES OPERACIONS FORMALS:Adolescència

•FORMA PART DE TOTES LES CULTURES •AJUDA A TRENCAR PONTS DE COMUNICACIÓ

•ENS PERMET ATENDRE A LA DIVERSITAT?

El Joc com a eina d’intervenció socioeducativa i d’inclusió social

•VIGOTSKY, 1984 : EL JOC COM A FACTOR D’APRENENTATGE DE L’ADAPTACOIÓ SOCIAL .•EL NEN SEMPRE OCUPA EL SEU LLOC A LA CORBA ESTADÍSTICA D’EDATS, PERÒ APROP D’ALGÚ MÉS GRAN O AVANÇAT PER A PODER DESENVOLUPAR-SE. ZDP

El Joc com a eina d’intervenció socioeducativa i d’inclusió social

•EL NEN JUGA A LA INTEGRACIÓ SOCIAL: LA SIMULA.•PER AIXÒ ES NECESSITA UNES CONDICIONS FONAMENTALS:

•UN TEMPS•UN ESPAI

•UN MARC O ENTORN DE SEGURETAT•COMPLICITAT DE L’ADULT:

PRESÈNCIA/ABSÈNCIA

El Joc com a eina d’intervenció socioeducativa i d’inclusió social

DIVERSITAT: ECOSISTEMES DE PERSONES QUE ES POSEN EN

RELACIÓ.ÉS UN PARÀMETRE ECOLÒGIC.BARREJA DE MIRADES DIFERENTS .

Atenció a la diversitat a través del joc

ELS JOCS ENS INTRODUEIXEN EN UNA CULTURA?

•DESCOBRIM ELS ELEMENTS QUE ES DESPRENEN DE CADA JOC?

SIMBOLISME, APOSTA , GÈNERE, ESTACIÓ DE L’ANY, ECONOMIA , R ITUS. . . .

El joc canvia la nostra mirada del món?

•EXISTEIXEN MÚLTIPLES APRENENTATGES EN EL JOC?.•SOM CONSCIENTS DE QUÈ I COM APRENEM COSES NOVES?.•QUE POSO EN MARXA QUAN ESTIC JUGANT?.•QUÈ ÉS EL QUE M’APORTA CADA TIPUS DE JOC ?

Jugar és aprendre?

DONEM EINES PERQUÈ E L JOC LL IURES S IGUI EL MÉS RIC POSSIBLE? .

HEM D ’OFERIR E INES PER:

•PODER DESCOBRIR-SE A SI MATEIXOS I ALS ALTRES.•PODER RESOLDRE CONFLICTES•DESCOBRIR LES PRÒPIES CAPACITATS •TROBAR EL JOC DE LA SEVA VIDA

Per què els educadors ensenyen jocs?