Que hagi de ser el vent...

Unes vint mil persones van serabandonades al Centre de Congressos deNova Orleans, sense recursos i senseprogrames de salvament previ. Alhora, lesunitats de la Guàrdia Nazional equipadesamb pistoles metralladores i armadures vanimpedir que la gent agafés l'alimentnecessari de llocs on s'estava podrint, totanomenant aquest fet «guerra urbana».Sota el capitalisme no existeixen desastres«naturals»; els desastres horribles iinevitables són exacerbats per l'actuaciócriminal de la classe dominant. En sónexemples: la fam causada a Irlanda perl'escarabat de la patata al segle XIX, i la fama Somàlia al segle XX, on el menjar eraretirat per països com el Regne Unit i elsEstats Units, en comptes de ser utilitzat persalvar la població afamegada; els desastresmés recents de l'huracà a Haití poc tempsdesprés que el govern dels EUA haguésenderrocat l'únic govern que hagués pogutdistribuir alguna ajuda a la població i sersubstituït per una junta militar; el tsunami dedesembre passat, les conseqüències delqual van ser encara pitjors per mor deldomini que des de fa anys l'FMI i el BancMundial exerceixen a la regió i que dónacom a resultat un seversubdesenvolupament; i ara la situació a laCosta del Golf.

Com és que la classe en el podercontribueix a aquest desastre? Tenint pleconeixement que aquesta era l'estaciódevastadora de les tempestes i huracans,escolliren enfonsar en el pantà de l'Iraq els79 milions de dòlars destinats a reparar el

sistema antiquat de dics. A més a més, fins itot sabien per endavant que l'huracà seriaalmenys de categoria 4, i que el sistema dedics no podria suportar més que un huracàde categoria 3, la classe en el poder no vainvertir cap recurs seriós a evacuar la ciutatde Nova Orleans i rodalies a mesura que latempesta s'acostava. I els polítics potentatstenen el desvergonyiment d'acusar lespersones treballadores d'haver-se quedatdespreocupades a la ciutat! Com dèiem, laseva primera prioritat va ser mobilitzarunitats de la Guàrdia Nazional, fortamentarmades, que dispararen sobre personesque simplement intentaven obtenir menjar,en comptes de portar l'ajuda necessària ales vint mil persones afamegades, al Centrede Congressos, que es trobaven en perill demort —per no parlar d'altres persones ensituacions semblants disperses per la ciutat.Els polítics van continuar mentint en unatemptativa desesperada de salvar les sevescarreres, quedant cada vegada més clarque no es preocupaven de les vides de lespersones que abandonaren. Contrastenamb aquests, la gent normal que, a milers,van obrir les seves portes als superviventsen un gest impressionant de solidaritat i decompassió. Malgrat que l'Estat es presentajustificant la seva pròpia existència en el seupaper d'auxiliador en cas de necessitat, esva veure de bell nou com lescaracterístiques del capitalisme interfereixenamb la seva capacitat de donar qualsevolauxili. La impressionant demostració desuport mutu per part del poble, confirmal'argument anarquista segons el qual les

persones poden realment desenvolupar unasocietat sense Estat, basada en el següentprincipi: «a cadascú, segons les sevescapacitats; a cadascú, segons les sevesnecessitats».

Esperem que aquesta societat es torniuna realitat un dia rere un altre, tot declarantla nostra solidaritat amb aquells que van serabandonats, amb l'esperança que facinseves les nostres reivindicacions, que sónles següents:

- Que el govern aporti immediatamentels recursos necessaris (transport i recer)amb la intenció d'evacuar les persones de laciutat i garantir que tinguin instal·lacionsapropiades fins que sigui possible tornar aca seva o instal·lar-se en algun lloc.

- Fi immediat dels atacs de les unitats dela Guàrdia Nazional i la policia que ataquenqui busca menjar.

- Distribució immediata de tots els bénsnecessaris (aigua, menjar, roba, etc.) durantel procés d'evacuació.

- Renúncia o dimissió immediata i càstiga tots els responsables que negligentmentno van reparar els dics, dels coordinadorsde la no evacuació de la ciutat mentre aixòera possible, i dels responsables de les

unitats policíaques i de la Guàrdia Nazionalque atacaren les persones que «robaven»els béns necessaris.

- Absolució de tothom que fos apressatmentre «robava» menjar o altres béns deprimera necessitat.

- Fi de l'especulació del preu de labenzina que està afectant la classe obrerade tot el país, fixant els preus, si calgués.

- Auxili adequat a totes les persones quedesitgin reconstruir els seus habitatgesdestruïts per la negligència dels políticscapitalistes.

Solidaritat amb les víctimes del desastrede la Costa del Golf!

Solidaritat amb aquells que romanen enuna situació precària mesos després deldesastre del tsunami!

Solidaritat per a tots els que han perdutsa família o resten a camps de refugiats acausa dels desastres que la classedominant amplifica o amb les guerresfabrica!

The Capital Terminus CollectiveAtlanta, Georgia, EUA

capitalterminus@gmail.com

UNA DECLARACIÓ ANARQUISTA DES DEL SUD DELSEUA SOBRE EL DESASTRE DE LA COSTA DEL GOLF

Unes vint mil persones van serabandonades al Centre de Congressos deNova Orleans, sense recursos i senseprogrames de salvament previ. Alhora, lesunitats de la Guàrdia Nazional equipadesamb pistoles metralladores i armadures vanimpedir que la gent agafés l'alimentnecessari de llocs on s'estava podrint, totanomenant aquest fet «guerra urbana».Sota el capitalisme no existeixen desastres«naturals»; els desastres horribles iinevitables són exacerbats per l'actuaciócriminal de la classe dominant. En sónexemples: la fam causada a Irlanda perl'escarabat de la patata al segle XIX, i la fama Somàlia al segle XX, on el menjar eraretirat per països com el Regne Unit i elsEstats Units, en comptes de ser utilitzat persalvar la població afamegada; els desastresmés recents de l'huracà a Haití poc tempsdesprés que el govern dels EUA haguésenderrocat l'únic govern que hagués pogutdistribuir alguna ajuda a la població i sersubstituït per una junta militar; el tsunami dedesembre passat, les conseqüències delqual van ser encara pitjors per mor deldomini que des de fa anys l'FMI i el BancMundial exerceixen a la regió i que dónacom a resultat un seversubdesenvolupament; i ara la situació a laCosta del Golf.

Com és que la classe en el podercontribueix a aquest desastre? Tenint pleconeixement que aquesta era l'estaciódevastadora de les tempestes i huracans,escolliren enfonsar en el pantà de l'Iraq els79 milions de dòlars destinats a reparar el

sistema antiquat de dics. A més a més, fins itot sabien per endavant que l'huracà seriaalmenys de categoria 4, i que el sistema dedics no podria suportar més que un huracàde categoria 3, la classe en el poder no vainvertir cap recurs seriós a evacuar la ciutatde Nova Orleans i rodalies a mesura que latempesta s'acostava. I els polítics potentatstenen el desvergonyiment d'acusar lespersones treballadores d'haver-se quedatdespreocupades a la ciutat! Com dèiem, laseva primera prioritat va ser mobilitzarunitats de la Guàrdia Nazional, fortamentarmades, que dispararen sobre personesque simplement intentaven obtenir menjar,en comptes de portar l'ajuda necessària ales vint mil persones afamegades, al Centrede Congressos, que es trobaven en perill demort —per no parlar d'altres persones ensituacions semblants disperses per la ciutat.Els polítics van continuar mentint en unatemptativa desesperada de salvar les sevescarreres, quedant cada vegada més clarque no es preocupaven de les vides de lespersones que abandonaren. Contrastenamb aquests, la gent normal que, a milers,van obrir les seves portes als superviventsen un gest impressionant de solidaritat i decompassió. Malgrat que l'Estat es presentajustificant la seva pròpia existència en el seupaper d'auxiliador en cas de necessitat, esva veure de bell nou com lescaracterístiques del capitalisme interfereixenamb la seva capacitat de donar qualsevolauxili. La impressionant demostració desuport mutu per part del poble, confirmal'argument anarquista segons el qual les

persones poden realment desenvolupar unasocietat sense Estat, basada en el següentprincipi: «a cadascú, segons les sevescapacitats; a cadascú, segons les sevesnecessitats».

Esperem que aquesta societat es torniuna realitat un dia rere un altre, tot declarantla nostra solidaritat amb aquells que van serabandonats, amb l'esperança que facinseves les nostres reivindicacions, que sónles següents:

- Que el govern aporti immediatamentels recursos necessaris (transport i recer)amb la intenció d'evacuar les persones de laciutat i garantir que tinguin instal·lacionsapropiades fins que sigui possible tornar aca seva o instal·lar-se en algun lloc.

- Fi immediat dels atacs de les unitats dela Guàrdia Nazional i la policia que ataquenqui busca menjar.

- Distribució immediata de tots els bénsnecessaris (aigua, menjar, roba, etc.) durantel procés d'evacuació.

- Renúncia o dimissió immediata i càstiga tots els responsables que negligentmentno van reparar els dics, dels coordinadorsde la no evacuació de la ciutat mentre aixòera possible, i dels responsables de les

unitats policíaquesque atacaren les els béns necessar

- Absolució dementre «robava» primera necessitat

- Fi de l'espbenzina que estàde tot el país, fixan

- Auxili adequadesitgin reconstrdestruïts per la capitalistes.

Solidaritat ambde la Costa del Go

Solidaritat ambuna situació precdesastre del tsuna

Solidaritat per sa família o restecausa dels desdominant amplificfabrica!

The Capital TAtlanta,

capitalterm

UNA DECLARACIÓ ANARQUISTA DES DEL SUD DELSEUA SOBRE EL DESASTRE DE LA COSTA DEL GOLF

i de la Guàrdia Nazionalpersones que «robaven»is. tothom que fos apressatmenjar o altres béns de.eculació del preu de la afectant la classe obrerat els preus, si calgués.t a totes les persones que

uir els seus habitatgesnegligència dels polítics

les víctimes del desastrelf! aquells que romanen enària mesos després delmi!a tots els que han perdutn a camps de refugiats aastres que la classea o amb les guerres

erminus Collective Georgia, EUAinus@gmail.com

Conservar la qualitat de vida delsciutadellencs i evitar la pèrdua d’atractiu deMenorca són els principals objectius de laCoordinadora en Defensa del Port deCiutadella. Diverses entitats cíviques iciutadans a títol individual, impulsaran unacampanya informativa per explicar el malirreversible que pot implicar la construcciódel dic i el macro port de cala en Busquets.S’endevinen greus impactes ambientals ieconòmics, molt negatius per a tota l’illa.

La Coordinadora, que ja va estar enfuncionament en els anteriors intents dedràstica transformació del port, avaluaaquests projectes com un dels atemptatsambientals més greus que s’estan plantejanta tot el Mediterrani, considera que noresponen a l’interès general i que elsefectes negatius són nombrosos i moltgrans.

La desaparició de la platja Gran, les moltprobables afectacions sobre sa Caleta,Santandria i potser també cala en Blanes icala en Brut, són un dels perills. Aquestesplatges, properes a la zona urbana, són la

base d’importants activitats econòmiques irepresenten uns espais molt utilitzats pelsmateixos ciutadellencs.

Així mateix, la qualitat de l’aigua del portes podria veure també molt ressentida,perquè actualment ja s’observen problemesquan els vents impedeixen durant uns diesl’intercanvi amb la mar oberta. El dicimpediria encara més la renovació, cosa quepot afectar el turisme nàutic i d’abundantcomerç que opera a la vorera del port.

El milió i mig de metres cúbics que espretenen excavar a Cala en Busquets, i elsmilers de metres quadrats de fons marí quees veurien afectats per les dues obres,representen una autèntica desproporció enuna illa que ha treballat molt perquè lesgeneracions futures puguin tenir un medidigne. La concessió privada del portesportiu, implicaria a més que quasi capresident tingui suficient poder adquisitiu comper aconseguir un amarrament.

«Jo dic no» és el lema de tota unacampanya informativa en defensa del portde Ciutadella, a la qual la Coordinadoraconvida a participar totes aquelles personesque estimen Menorca.Coordinadora en Defensa del Port de Ciutadella

SALVEM ES PORT DE CIUTADELLA

El projecte del dic,una obra

desmesurada

Cala en Busquets

El seu futur?

Avui matí, dissabte 3 de setembre, un grupde joves procedents del diferents movimentssocials hem ocupat un local. Amb aquestaacció volem alliberar un espai que no repcap ús i recuperar-lo com a lloc deconvivència, treball i solidaritat. A més amés, reivindiquem els carrers com a espaispúblics on poder relacionar-nos d’igual aigual amb la resta de la societat. Avui al matíha nascut el Casal Okupat Les Vies, situat alcarrer Eusebi Estada.

L’objectiu és difondre les nostres idees,però sempre amb la voluntat d’esdevenir unpunt de referència del barri. Volem que elCasal Okupat Les Vies sigui un lloc detothom i per a tothom, on la gent puguidonar via lliure a les seves idees i als seussomnis. Rebutgem per completaquesta societat basadaúnicament en l’individualisme;nosaltres creiem que són elsprojectes associatius i col·lectiusels que realment ens permetenrealitzar-nos com a persones,basant sempre les nostresaccions en la cooperació i en lasolidaritat. El nostre Casalrebutja qualsevol tipus decol·laboració institucional, desubvenció estatal, etc. Nosaltresvolem ser realment lliures i peraixò és completament necessariautogestionar-nos. Somconscients que serà una feinadifícil i dura, però estemdisposats a assumir-ne elsriscos. Il·lusió no ens falta, mésbé és d’allò que més ens sobra.

El Casal està destinat aorganitzacions i a col·lectiusassemblearis i horitzontals, quedefensin un canvi social i/ocomparteixin els valors queanomenarem més abaix.Aquestes organitzacions elpodran fer servir per fer-hi actescom xerrades, assemblees,reunions... Dins aquest espai hi

conviuran persones de diferents ideologies iper això és molt importat el respecte a totesles ideologies per igual. El Casals’autogestionarà, i els conceptes sobre elsque treballarem seran l’anticapitalisme,l’ecologisme, la lluita contra el patriarcat,contra el feixisme i la defensa de la llengua icultura catalanes. Decidim fer la nostra feinadins un marc de referència local. Finalmentdestaquem que volem potenciar formes devida alternatives i per tant hem decidit queals actes que incloguin sopars, els menúshan de ser vegetarians.

Assemblea del Casal Okupat Les Vies

Ciutat de Mallorca, setembre de 2005

OKUPEM PERQUÈ VOLEM FERREALITAT ELS NOSTRES SOMNIS

La pretensió marxista d’establir una ciènciasocial formava part d’un propòsit comú alpanorama intel·lectual del segle XIX.Efectivament, bé per l’arrel hegeliana en laqual s’assentava, amb la voluntat deconstruir un Sistema filosòfic capaçd’entendre i preveure-ho tot, bé pel desig deconstruir una ciència social ques’expressava en la naixent economiapolítica i en la sociologia positivista, queel marxisme compartia críticament,el resultat és que influït perambdós aspectes l’anàlisi socialde Marx i d’Engels sobre lasocietat en la qual vivienquedava enquadrat icobrava sentit en laprojecció històrica. Comque creien comprendrecom funcionava lahistòria, el factordeterminant en primera o enúltima instància d’allò que era ladivisió de classes, la Raó Històricapermetia avalar la llei de latransformació social que es preveiaper al futur. De manera queuna raó encarnada en lesclasses socials i els seusconflictes antagònicsdonava la claud’interpretació científicade la transformació social.Per tant, més enllà de la voluntat delshomes, que era sempre una voluntatalienada o producte d’una correctaassumpció del pensament de classe,s’establia un conflicte objectiu de lluitasocial. D’aquí es desprenia un dilemad’acció: contribuir al desenvolupamentobjectiu del capitalisme per aprofundir en laseva contradicció i plantejar la sevatransformació, o restar en els marges de lahistòria plantejant projectes absurds senseconnexió amb la realitat, és a dir, com vaformular Engels, «utòpics». El plantejamentmarxista suposava un més enllà, un pas

endavant en les teories polítiques, i ladiferència s’establia pel caràcter científic.Mentre el marxisme havia descobert les lleisde la història, la resta es limitava aexpressar un conglomerat més o menyscoherent de mers desitjos que serienarrumbats per l’esdevenir històric.

El coneixement científic permet preveureel comportament dels elements respecte

dels quals es coneix la llei que elsconstitueix, de manera que la

previsió del futur és constitutivadel coneixement mateix iprova la seva veritat. Per això

Marx va formular laprevisió, sobre la base

del materialismehistòric, que la properarevolució social quepermetria l’abolició delcapitalisme succeiria a

Anglaterra, el país,aleshores, on més s’havia

desenvolupat el capitalismei amb ell la contradicció classista que

aquest alberga. Com és notori, aAnglaterra encara estan a l’espera de

la revolució, que sí (que) esva produir als països mésallunyats de la previsiócientífica.

Si en algun moment i enalgun lloc un objecte suspès

en l’espai no es comportàs com preveu lallei de la gravetat, aquesta deixaria de serllei i caldria revisar per complet la teoria deNewton. Si una teoria s’autoproclamacientífica ha d’acceptar la crítica i revisiódels seus postulats imposada per l’evidènciaconstatable de l’error de les sevesprevisions. Ja que la història no potpermetre la constatació de l’índole correctade la interpretació per la seva pròpianaturalesa en tant que passat amb caràcterirreversible, doncs només des del deliri potproclamar-se la possessió d’un coneixementcientífic al respecte.

Però també l’anàlisi social marxista de larealitat present organitza els elementssocials de forma que responguin a unesquema prefixat segons el qual els homessón membres d’una classe i per tant la sevapertinença es converteix en la sevaessència, i per consegüent se suposa queés idèntica a si mateixa, sense la qual cosano hi hauria cap possibilitat d’anàlisiscientífica (alguna); per tant allò queestableix la condició de classe, el paper queacompleixen en el mode de producció,determina la consciència, la voluntat, elsdesitjos... Per poder atorgar un tractamentcientífic a la societat primer cal reduir elshomes a la categoria de substàncies fixes ideterminar després que aquestessubstàncies pensin com a tals, i ho fancorrectament quan assumeixen la sevacondició classista i pensen com a classe, iincorrectament quan portats per l’alienaciópròpia del sistema capitalista no reconeixenel seu pensament com a fruit de la condicióclassista. El poder polític, l’art i la literatura,el món de l’emotivitat i els sentiments... totqueda afectat i determinat per la condiciósocial. Només a través d’aquestreduccionisme pot després parlar-sed’anàlisis científica, i, com a culminació delprojecte marxista, d’una teoria científica del’alliberament, que té com a momentprivilegiat el fet revolucionari quecomportarà l’abolició de la societat classista.Si Marx hagués continuat traient conclusionsdels seus propis plantejaments hauriad’haver previst que amb el triomf socialistadesapareixeria també la seva teoria, que jano serviria per analitzar una societat senseclasses, és clar.

Del projecte científic marxista no esdesprèn cap interpretació política. Marx hova deixar obert, i del marxisme sorgeixentres corrents fonamentals i antagòniquesentre elles: la socialdemòcrata, la leninista(comunista) i la consellista. No obstant això,l’actitud política que el fundador va anardefinint amb la seva pròpia actuació en el side la Primera Internacional va decantar laseva posició vers un leninisme avant lalettre, i de fet serà Lenin qui interpreti elprojecte científic d’alliberament social ambmajor rigor. Si s’admet el caràcter científicen l’esfera política, aleshores la políticadeixa de ser un àmbit d’opinió i es

converteix en un camp per al’experimentació. Els bolxevics un cop en elpoder van decidir convocar eleccions i lesvan perdre enfront dels socialistesrevolucionaris (un a quatre), fet quesolucionaren suspenent el Parlament iempresonant els vencedors. L’aprovaciópopular, la voluntat de la gent no pot tenirmés força que la Ciència.

La teoria marxista és deutora de l’èpocade divinització científica en la qual va sercreada. Pel seu reduccionisme delirant del’ésser humà i de la societat, pel seuescandalós fracàs científic en preveurel’evolució social i pel seu dogmatisme en elqual es fonamenta, es converteix en undespropòsit. Afortunadament la complexitatdel fet humà es resisteix a ser constret encap esquema d’interpretació infal·lible. Elséssers humans no només no han estatalliberats per cap ciència, sinó que s’hanvists obligats a lluitar per alliberar-se delsseus científics alliberadors. Ja sabem,després del que ha suposat el segle XX,que una teoria política que es basi en lapretensió de la cientificitat només potamagar un deliri autoritari.

Ignasi de Llorens

EL DELIRI DE

L’ALLIBERAMENT CIENTÍFIC

La pretensió marxista d’establir una ciènciasocial formava part d’un propòsit comú alpanorama intel·lectual del segle XIX.Efectivament, bé per l’arrel hegeliana en laqual s’assentava, amb la voluntat deconstruir un Sistema filosòfic capaçd’entendre i preveure-ho tot, bé pel desig deconstruir una ciència social ques’expressava en la naixent economiapolítica i en la sociologia positivista, queel marxisme compartia críticament,el resultat és que influït perambdós aspectes l’anàlisi socialde Marx i d’Engels sobre lasocietat en la qual vivienquedava enquadrat icobrava sentit en laprojecció històrica. Comque creien comprendrecom funcionava lahistòria, el factordeterminant en primera o enúltima instància d’allò que era ladivisió de classes, la Raó Històricapermetia avalar la llei de latransformació social que es preveiaper al futur. De manera queuna raó encarnada en lesclasses socials i els seusconflictes antagònicsdonava la claud’interpretació científicade la transformació social.Per tant, més enllà de la voluntat delshomes, que era sempre una voluntatalienada o producte d’una correctaassumpció del pensament de classe,s’establia un conflicte objectiu de lluitasocial. D’aquí es desprenia un dilemad’acció: contribuir al desenvolupamentobjectiu del capitalisme per aprofundir en laseva contradicció i plantejar la sevatransformació, o restar en els marges de lahistòria plantejant projectes absurds senseconnexió amb la realitat, és a dir, com vaformular Engels, «utòpics». El plantejamentmarxista suposava un més enllà, un pas

endavant en les teories polítiques, i ladiferència s’establia pel caràcter científic.Mentre el marxisme havia descobert les lleisde la història, la resta es limitava aexpressar un conglomerat més o menyscoherent de mers desitjos que serienarrumbats per l’esdevenir històric.

El coneixement científic permet preveureel comportament dels elements respecte

dels quals es coneix la llei que elsconstitueix, de manera que la

previsió del futur és constitutivadel coneixement mateix iprova la seva veritat. Per això

Marx va formular laprevisió, sobre la base

del materialismehistòric, que la properarevolució social quepermetria l’abolició delcapitalisme succeiria a

Anglaterra, el país,aleshores, on més s’havia

desenvolupat el capitalismei amb ell la contradicció classista que

aquest alberga. Com és notori, aAnglaterra encara estan a l’espera de

la revolució, que sí (que) esva produir als països mésallunyats de la previsiócientífica.

Si en algun moment i enalgun lloc un objecte suspès

en l’espai no es comportàs com preveu lallei de la gravetat, aquesta deixaria de serllei i caldria revisar per complet la teoria deNewton. Si una teoria s’autoproclamacientífica ha d’acceptar la crítica i revisiódels seus postulats imposada per l’evidènciaconstatable de l’error de les sevesprevisions. Ja que la història no potpermetre la constatació de l’índole correctade la interpretació per la seva pròpianaturalesa en tant que passat amb caràcterirreversible, doncs només des del deliri potproclamar-se la possessió d’un coneixementcientífic al respecte.

Però també l’anàlisi social marxista de larealitat present organitza els elementssocials de forma que responguin a unesquema prefixat segons el qual els homessón membres d’una classe i per tant la sevapertinença es converteix en la sevaessència, i per consegüent se suposa queés idèntica a si mateixa, sense la qual cosano hi hauria cap possibilitat d’anàlisiscientífica (alguna); per tant allò queestableix la condició de classe, el paper queacompleixen en el mode de producció,determina la consciència, la voluntat, elsdesitjos... Per poder atorgar un tractamentcientífic a la societat primer cal reduir elshomes a la categoria de substàncies fixes ideterminar després que aquestessubstàncies pensin com a tals, i ho fancorrectament quan assumeixen la sevacondició classista i pensen com a classe, iincorrectament quan portats per l’alienaciópròpia del sistema capitalista no reconeixenel seu pensament com a fruit de la condicióclassista. El poder polític, l’art i la literatura,el món de l’emotivitat i els sentiments... totqueda afectat i determinat per la condiciósocial. Només a través d’aquestreduccionisme pot després parlar-sed’anàlisis científica, i, com a culminació delprojecte marxista, d’una teoria científica del’alliberament, que té com a momentprivilegiat el fet revolucionari quecomportarà l’abolició de la societat classista.Si Marx hagués continuat traient conclusionsdels seus propis plantejaments hauriad’haver previst que amb el triomf socialistadesapareixeria també la seva teoria, que jano serviria per analitzar una societat senseclasses, és clar.

Del projecte científic marxista no esdesprèn cap interpretació política. Marx hova deixar obert, i del marxisme sorgeixentres corrents fonamentals i antagòniquesentre elles: la socialdemòcrata, la leninista(comunista) i la consellista. No obstant això,l’actitud política que el fundador va anardefinint amb la seva pròpia actuació en el side la Primera Internacional va decantar laseva posició vers un leninisme avant lalettre, i de fet serà Lenin qui interpreti elprojecte científic d’alliberament social ambmajor rigor. Si s’admet el caràcter científicen l’esfera política, aleshores la políticadeixa de ser un àmbit d’opinió i es

converteix en un camp per al’experimentació. Els bolxevics un cop en elpoder van decidir convocar eleccions i lesvan perdre enfront dels socialistesrevolucionaris (un a quatre), fet quesolucionaren suspenent el Parlament iempresonant els vencedors. L’aprovaciópopular, la voluntat de la gent no pot tenirmés força que la Ciència.

La teoria marxista és deutora de l’èpocade divinització científica en la qual va sercreada. Pel seu reduccionisme delirant del’ésser humà i de la societat, pel seuescandalós fracàs científic en preveurel’evolució social i pel seu dogmatisme en elqual es fonamenta, es converteix en undespropòsit. Afortunadament la complexitatdel fet humà es resisteix a ser constret encap esquema d’interpretació infal·lible. Elséssers humans no només no han estatalliberats per cap ciència, sinó que s’hanvists obligats a lluitar per alliberar-se delsseus científics alliberadors. Ja sabem,després del que ha suposat el segle XX,que una teoria política que es basi en lapretensió de la cientificitat només potamagar un deliri autoritari.

Ignasi de Llorens

EL DELIRI DE

L’ALLIBERAMENT CIENTÍFIC

Segons Engels, la proletarització universalsuposaria la fi de l’era de les guerres, ja queles futures batalles estarien abocades a serd’una crueltat inaudita i de tan incalculablesconseqüències —incloent que ningú nogosaria confiar armes a milions de proletarisla causa dels quals no sabria de fronteres—que ningú no s’atreviria a desencadenar-les.

Emperò les següents guerres fan llumsobre aquesta qüestió: la capacitat cada copmajor per a la destrucció no ha servit de freper a ningú; tot el contrari. Això no deixa deser coherent amb el nostre dia a dia. Lespersones que parlen de plans dedemocratització i d’estabilització per d’aquívint o cinquanta anys s’enriqueixen ambmètodes que possiblement acabin moltabans amb el seu mercat, els seustreballadors, les seves fonts de matèriesprimeres i amb ells mateixos. Ells creuen enel futur, encara que menys que nosaltres.L’ètica empresarial exigeix que de tot se’nfaci el màxim i el pitjor dels usos possibles.

Com a producte, l’armament ofereixl’avantatge que se’l pot estar renovantconstantment sense que s’hagin de retirarde circulació els articles passats de moda.Es tracta de l’única mercaderia el consumde la qual n’augmenta la demanda: cadavegada que s’engega una guerra per aexhibir i posar a prova les últimes novetatsdavant els consumidors del món sencer, elsnaturals es llancen a comprar qualsevoltipus d’arma caduca per una fortuna, fins itot a les mateixes persones que els estanimmolant i tot sabent que així els proveeixend’excusa perquè la desfilada de modelssembli justificada. Tot l’armament produït esva acumulant, passant legalment oil·legalment —els diners de la venda il·legald’armes als nostres més terribles enemicsés una forma freqüent d’aconseguir fons percomprar armes amb les quals fer-los front;també és un bon recurs per saber amb

quines armes compta i en quin estat estroben— de mà en mà segons es vanrenovant els arsenals. Les armes noméss’arraconen quan el combat o el pur desgastd’anys les han deixat inservibles. Mentre unarma conservi un mínim grau de capacitatper fer valer la vida d’un per la d’uns quants,continuarà en circulació.

Un pic la indústria armamentística s’haconvertit en el motor de l’economia mundial,només hi ha lloc per a l’apologia. Elsarguments ideològics (conflictes ètnics, xocde cultures, pulsions primigènies, ànsies deprogrés, etcètera) són mers pretexts: un diaes recorre a un, l’endemà a un altre encaramés sòrdid; sense ruboritzar-se, ja queningú no se’ls prendrà al peu de la lletra.Aquells que haurien de d’estripar-los estanocupats elaborant més vernís ideològic alssoterranis del laboratori d’idees, pensantque allà són fora de perill. Totes les teories, iqualsevol d’elles, són vàlides, i més commés exagerades i canalles siguin. I el ninque diu que l’emperador és nu, ben bé potestar a sou de l’emperador: com mésexageracions puguin ser vessades sobre elsmètodes d’un Estat, més engegantit el seupoder i la seva impunitat per exercir-lo. «Éscert, som capaços de constatar la caigudad’una agulla en qualsevol indret del món.Que aquest cop no haguem pogut ser-hi perrecollir-lo es deu únicament a errorshumans.» Qualsevol acusació absurda queimpliqui l’atribució de noves i inèditescapacitats és benvinguda.

El Poder s’estima més reconèixer-seincompetent, mesquí, hipòcrita i fins i tot unamica mentider, a admetre que és catedral defang, pou sense fons, forat negre, fossaasèptica. Cadascun dels assessors militars,patrocinadors i organitzadors té el seu propicredo. El secretari d’Stock de Plagues creuen la Fi de la Història, l’adjunta de GenocidisSelectius es deleix per l’Imperialisme

Benèvol, el Fill de Son Pare es creu l’EsperitUniversal encarnat, i així ad nauseam. Elsuneix la idea del món com a camp de tirhomogeni i buit, com a colònia on exportarbales i tiretes, exteriors on rodar videoclips(extres sense contracte) per animar lajoventut a allunyar-se de les droguesallistant-se en els marines. De la mateixamanera que en els exèrcits hi haespecialistes en desinformació, en tortura,en experimentació amb armament prohibit,per què no pensar que també n’hi ha enmanipulació psicològica global? Un cos deprobes funcionaris que, un cop creat, podràoperar a plaer mentre no es demostri queimplica més pèrdues que beneficis. A unaacció en seguirà una altra i ningú no podràfer balanç de l’eficàcia dels «símbols» i«advertències» disseminats pel camí,malgrat tota la mort i patiment que s’hi hagicausat. L’execució serà barroera i pocconvincent, però s’ha dereconèixer que es comptaamb tots els mitjans, ambels millors especialistes.També en això veiem brillarenlluernadora la ideologiaempresarial. Ladesproporció entre mitjans iresultats està mancadad’importància davantl’enormitat del capitaldesembutxacat i delvirtuosisme d’un equip que,com The Walt DisneyCompany, reuneix la cremadels professionals millorpagats de l’orbe, dotat delsmajors progressos tècnics id’un enorme pressupost,amb un resultat desastrós,es miri per on es miri. Kantdiu, si fa no fa, que el Poderque tracta els seus súbditscom criatures idiotes es veuobligat a comportar-se aixítard o d’hora. Cosasemblant esdevé ambaquests subproductes: elPoder també els rep com aespectador. Igual coml’empresari veu confirmadala seva vocació de tauró i elseu destí triomfal amb cada

informe que li presenten els seus assessors,i igual que Stalin rebia estadístiques quemostraven corbes demogràfiques i deproducció evolucionant en miraculosacoincidència amb les intuïcions del papàdels pobles, la Maquinària industrial militars’enganya ella mateixa. Per evitar-ho, acabacreant agències per a l’estudi i la prevenciódel group think, del pensamentretroalimentat, on un acaba barrejant fets,autobombo i desinformació. I com,inevitablement, per poder justificar els seussous, tots aquests analistes tendiran ademostrar que són imprescindibles, és a dir,que tot el que se sospita i proclama és cert,alhora que res de la informació recollida éscorrecte, caldrà crear una altra agència perfiltrar els resultats, interpretar-los i tornar-losa filtrar, i així successivament.

Julio Lebrato

MIRA AQUEST APARELL« M i r a a q u e s t a p a r e l l : f i n s a r a c a l i a a c c i o n a r - s e a m à ,

p e r ò d ’ a r a e n d a v a n t f u n c i o n a t o t s o l . »F r a n k K a f k a : L a c o l ò n i a p e n i t e n c i à r i a

Segons Engels, la proletarització universalsuposaria la fi de l’era de les guerres, ja queles futures batalles estarien abocades a serd’una crueltat inaudita i de tan incalculablesconseqüències —incloent que ningú nogosaria confiar armes a milions de proletarisla causa dels quals no sabria de fronteres—que ningú no s’atreviria a desencadenar-les.

Emperò les següents guerres fan llumsobre aquesta qüestió: la capacitat cada copmajor per a la destrucció no ha servit de freper a ningú; tot el contrari. Això no deixa deser coherent amb el nostre dia a dia. Lespersones que parlen de plans dedemocratització i d’estabilització per d’aquívint o cinquanta anys s’enriqueixen ambmètodes que possiblement acabin moltabans amb el seu mercat, els seustreballadors, les seves fonts de matèriesprimeres i amb ells mateixos. Ells creuen enel futur, encara que menys que nosaltres.L’ètica empresarial exigeix que de tot se’nfaci el màxim i el pitjor dels usos possibles.

Com a producte, l’armament ofereixl’avantatge que se’l pot estar renovantconstantment sense que s’hagin de retirarde circulació els articles passats de moda.Es tracta de l’única mercaderia el consumde la qual n’augmenta la demanda: cadavegada que s’engega una guerra per aexhibir i posar a prova les últimes novetatsdavant els consumidors del món sencer, elsnaturals es llancen a comprar qualsevoltipus d’arma caduca per una fortuna, fins itot a les mateixes persones que els estanimmolant i tot sabent que així els proveeixend’excusa perquè la desfilada de modelssembli justificada. Tot l’armament produït esva acumulant, passant legalment oil·legalment —els diners de la venda il·legald’armes als nostres més terribles enemicsés una forma freqüent d’aconseguir fons percomprar armes amb les quals fer-los front;també és un bon recurs per saber amb

quines armes compta i en quin estat estroben— de mà en mà segons es vanrenovant els arsenals. Les armes noméss’arraconen quan el combat o el pur desgastd’anys les han deixat inservibles. Mentre unarma conservi un mínim grau de capacitatper fer valer la vida d’un per la d’uns quants,continuarà en circulació.

Un pic la indústria armamentística s’haconvertit en el motor de l’economia mundial,només hi ha lloc per a l’apologia. Elsarguments ideològics (conflictes ètnics, xocde cultures, pulsions primigènies, ànsies deprogrés, etcètera) són mers pretexts: un diaes recorre a un, l’endemà a un altre encaramés sòrdid; sense ruboritzar-se, ja queningú no se’ls prendrà al peu de la lletra.Aquells que haurien de d’estripar-los estanocupats elaborant més vernís ideològic alssoterranis del laboratori d’idees, pensantque allà són fora de perill. Totes les teories, iqualsevol d’elles, són vàlides, i més commés exagerades i canalles siguin. I el ninque diu que l’emperador és nu, ben bé potestar a sou de l’emperador: com mésexageracions puguin ser vessades sobre elsmètodes d’un Estat, més engegantit el seupoder i la seva impunitat per exercir-lo. «Éscert, som capaços de constatar la caigudad’una agulla en qualsevol indret del món.Que aquest cop no haguem pogut ser-hi perrecollir-lo es deu únicament a errorshumans.» Qualsevol acusació absurda queimpliqui l’atribució de noves i inèditescapacitats és benvinguda.

El Poder s’estima més reconèixer-seincompetent, mesquí, hipòcrita i fins i tot unamica mentider, a admetre que és catedral defang, pou sense fons, forat negre, fossaasèptica. Cadascun dels assessors militars,patrocinadors i organitzadors té el seu propicredo. El secretari d’Stock de Plagues creuen la Fi de la Història, l’adjunta de GenocidisSelectius es deleix per l’Imperialisme

Benèvol, el Fill de Son Pare es creu l’EsperitUniversal encarnat, i així ad nauseam. Elsuneix la idea del món com a camp de tirhomogeni i buit, com a colònia on exportarbales i tiretes, exteriors on rodar videoclips(extres sense contracte) per animar lajoventut a allunyar-se de les droguesallistant-se en els marines. De la mateixamanera que en els exèrcits hi haespecialistes en desinformació, en tortura,en experimentació amb armament prohibit,per què no pensar que també n’hi ha enmanipulació psicològica global? Un cos deprobes funcionaris que, un cop creat, podràoperar a plaer mentre no es demostri queimplica més pèrdues que beneficis. A unaacció en seguirà una altra i ningú no podràfer balanç de l’eficàcia dels «símbols» i«advertències» disseminats pel camí,malgrat tota la mort i patiment que s’hi hagicausat. L’execució serà barroera i pocconvincent, però s’ha dereconèixer que es comptaamb tots els mitjans, ambels millors especialistes.També en això veiem brillarenlluernadora la ideologiaempresarial. Ladesproporció entre mitjans iresultats està mancadad’importància davantl’enormitat del capitaldesembutxacat i delvirtuosisme d’un equip que,com The Walt DisneyCompany, reuneix la cremadels professionals millorpagats de l’orbe, dotat delsmajors progressos tècnics id’un enorme pressupost,amb un resultat desastrós,es miri per on es miri. Kantdiu, si fa no fa, que el Poderque tracta els seus súbditscom criatures idiotes es veuobligat a comportar-se aixítard o d’hora. Cosasemblant esdevé ambaquests subproductes: elPoder també els rep com aespectador. Igual coml’empresari veu confirmadala seva vocació de tauró i elseu destí triomfal amb cada

informe que li presenten els seus assessors,i igual que Stalin rebia estadístiques quemostraven corbes demogràfiques i deproducció evolucionant en miraculosacoincidència amb les intuïcions del papàdels pobles, la Maquinària industrial militars’enganya ella mateixa. Per evitar-ho, acabacreant agències per a l’estudi i la prevenciódel group think, del pensamentretroalimentat, on un acaba barrejant fets,autobombo i desinformació. I com,inevitablement, per poder justificar els seussous, tots aquests analistes tendiran ademostrar que són imprescindibles, és a dir,que tot el que se sospita i proclama és cert,alhora que res de la informació recollida éscorrecte, caldrà crear una altra agència perfiltrar els resultats, interpretar-los i tornar-losa filtrar, i així successivament.

Julio Lebrato

MIRA AQUEST APARELL« M i r a a q u e s t a p a r e l l : f i n s a r a c a l i a a c c i o n a r - s e a m à ,

p e r ò d ’ a r a e n d a v a n t f u n c i o n a t o t s o l . »F r a n k K a f k a : L a c o l ò n i a p e n i t e n c i à r i a

Vaig quedar bocabadada quan vaig llegir unarticle en la publicació Salut i Força quetractava sobre els efectes del cannabis.

S’ha de dir que l'article no començavadel tot malament, i que es basa en un altrearticle de la revista Psiquiatría Clínica ondiuen que el que preocupa als especialistesés que la concentració de delta-9-tetrahidrocannabinol (THC) ha augmentat10 vegades als tipus d'herba que es venenavui dia al mercat. Els especialistes afirmenque el THC en petites dosis té propietatsansiolítiques i antidepressives, però quedosis elevades poden tenir l'efecte invers ique això pot repercutir de forma negativa enels efectes psicològics dels consumidors.

Però tot això passa gairebédesapercebut en un article que du per títol«El consumo de cannabis puede causaresquizofrenia», i que en el paràgrafsegüent, que ja he comentat, afegeix: «Losriesgos asociados al consumo de cannabisse concretan en suicidio, conducta sexualde riesgo, incremento del embarazoadolescente y no deseado, enfermedadesde transmisión sexual, problemas de falta devivienda, accidentes de tráfico, accidentesen general, delitos violentos, delincuenciaen general, aumento del coste de laasistencia sanitaria, transtornos mentales yenfermedades diversas.»

Me n’he deixat cap? Després de llegiraixò no sé si posar-me a plorar o fer-me unfart de riure. Serà que l'esquizofrènia emcomença a afectar? Ah!, segons l'articlenomés sóc a la fase de deliri psicòtic, aixíque ara que ja ha passat, puc continuar.

Hem d'afegir que s'adverteix que lacombinació amb l'alcohol pot incrementar elrisc que et passi alguna d'aquestes coses.Què bé! Així que si deixo els porros i nomésbec no hi haurà cap perill de tenir capmalaltia d'aquestes, ni de convertir-me endelinqüent, ni de quedar-me embarassada sino vull, ni de trobar-me sense casa. Tot ique a mi, quan bec molt, sovint no trobo laporta de ca meva. Anem per parts, el risc dequedar-nos sense casa el tenim gairebétots. Bé, d'acord, amb el preu que tenenavui el cannabis, el tabac i les copes, elsconsumidors d'aquestes substàncies entenim un parell més de possibilitats.

Ara me’n recordo d’un anunci de laprimera campanya contra el cannabis quevan fer als Estats Units on un jove, desprésde fumar un porro, entrava dins d'unaparanoia d'ansietat i acabava envoltat desang; i l'anunci advertia que el consumd'aquesta droga et pot convertir en unpsicòpata. Evidentment poc després vansuavitzà el missatge reduint-lo al perill depatir episodis psicòtics, i rebaixant les penes

per tinença i venda de la substànciaque a la dècada dels cinquanta erendesorbitades. També cal recordar unaltre anunci que sortia fa uns anyets ala televisió que deia que consumircannabis multiplica els efectes deltabac!? No poden ser un poc mésconcisos? Per quin número multiplica?

Idò, ara que ja li vaig agafant el fil aaquesta publicació de medicinasegueixo amb un article que parla del'Alzheimer. Uf!, en aquest hi troboerrors semàntics i tot. Més val que hodeixi fer i fumi un porro. Que jo serédrogoaddicta i esquizofrènica, peròaquests senyors no saben el que diuen.Això sí que són «cuentos chinos».

KNL

QUI FUM FA FA FUM FI

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 1 9 1 0 2 F A X : ( 9 7 1 ) 7 1 6 3 9 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE

ANTI ©: Si t’interessa piratejar alguna cosa d’aquest butlletí, no te’n tallis! Això sí, not’oblidis si és possible de citar-ne la font d’informació.

L’Ateneu Llibertari Estel Negre només es responsabilitza dels articles sense firma o delssignats expressament per aquest col·lectiu. Les altres col·laboracions, personals o degrups, signades amb noms reals o ficticis, són responsabilitat exclusiva dels seus autors.

LLEGEIX, AJUDA I DIFON EL BUTLLETÍ ESTEL NEGRE:Això que tens a les mans no és cap objecte de consum. Si ja l’has llegit, no el llancis,passa’l a algun o alguna col·lega. També us hi podeu subscriure per 12 números fent-nosarribar 6 € (o 12 € si voleu fer una subscripció de suport) i nosaltres us enviarem elbutlletí a ca vostra.

PUNTS DE DISTRIBUCIÓ DEL BUTLLETÍ:- Bars: Lórien, Lisboa, Espanya, Tomate, Guirigall, Pinzell- Llibreries: Signe, La rosa als llavis- Centres socials: Loco Circo- Botigues: Runaway, Pasatiempos- UIB: Delegació d’alumnes

BUTLLETÍ EN PDF:Us podeu descarregar aquest butlletí 156 en pdf, amb una mica de paciència, en lasegüent adreça electrònica: http://totmallorca.net/pdf/estelnegre156.pdf

———————————————————————————————————

A S S E M B L E E SAteneu Llibertari Estel Negre: dijous a les 20 hores a l’Ateneu

==============================================================U N A F O R M A D E C O L · L A B O R A REl Butlletí Estel Negre és obert a tothom. Desitgem i volem que tots i totes hi col·laboreu amb articles,

notícies, comentaris, dibuixos, etc., i també en la seva distribució i difusió. Enrotlleu-vos-hi!==============================================================A L T R A F O R M A D E C O L · L A B O R A R

Amb aquest butlletí, i amb l’Ateneu en general, hi podeu col·laborar d’una forma econòmica,imprescindible per al seu funcionament, ingressant les quantitats que vulgueu en el compte corrent de

La Caixa número 2100-0150-66-0103123620.Sabem que aquestes retxes seran ben acollides, per la qual cosa us adonem les gràcies per endavant.

L O C A L :Palau Reial, 9, 2on (Ciutat)

P E R M A N È N C I E S :De dilluns a divendresde 19 a 22 hores

T E L È F O N : ( 9 7 1 ) 7 2 6 4 6 1 F A X : ( 9 7 1 ) 7 2 6 4 6 1 E - M A I L :

estelnegre@nodo50.org C O R R E S P O N D È N C I A :

Apartat de correus 156607080 Ciutat de MallorcaIlles Balears

Julio Lebrato