Què Va Ser l'Edat Moderna

8/16/2019 Què Va Ser l'Edat Moderna

1/112

1

Autoretrat del pintor Rembrandt (1606-1669)


2/112

2


3/112

3

QUÈ VA SER

L'EDAT

MODERNA?


4/112

4

© Josep Maria Turuguet Salgado

Badalona, 2007


5/112

INTRODUCCIÓ

Qui reordi el! !eu! e!tudi! e!olar! !abr" #ue el #ue

anomenem edat moderna no $! una %poa &aire 'moderna'

e&on! el! llibre! de te*t +a omenar a m$! de .00 an/! i

+a aabar ara a m$! de do!-ent!

a paraula modern !u&&erei* atualitat, %poa de an+i!,

trenament amb el pa!!at, trenament amb el temp! del!

pare! Qui no $! modern, $! anti, no e!t" al dia om

podem dir modern a un!en/or de a 300 an/! #ue

podia !er el rebe!a+i del

rebe!a+i del no!tre

rebe!a+i ran#uil5litat o

en! po!em ner+io!o! l prop8!it da#ue!t llibre $!

demo!trar #ue el !en/or #ue

e! +eu en a#ue!ta p"&ina +a !er m$! 'modern' del #ue pot

.

:Retrat den ;ontai&ne


6/112

!emblar a primer op dull empre i #uan en! po!em

daord en el !entit #ue donem a la paraula 'modern'

HISTÒRIA: LA MEMÒRIA

Al&un! per!onat&e! amo!o! euen tenir una +ida

molt inten!a, per#u% in! i tot al! trenta an/! ?om e! pot

on!iderar


7/112

Cer8 ai*8 no $! el #ue en! intere!!a ara l #ue +ull

realar $! #ue le! per!one! ad#uirim a+iat, i no perdem

mai, linter%! per reordarDn llibre d?i!t8ria on!i!tei* en une! mem8rie! !obre

molt!!ime! per!one!, e!rite! per un e*pert anomenat

?i!toriador E&ual #ue no!altre! bu!arem le! oto! +elle!

del alai* per reordar, l?i!toriador bu!a imat&e! i e!rit!

anti! per 'reordar' la ?i!t8ria del !eu poble o de tota la

Fumanitat amb$ lle&ei* '?i!t8rie!' e!rite! per altre!

?i!toriador!

Cer8 el #ue en! intere!!a tampo no $! ai*8 l #ue

+olem !aber $! om !or&anitGa l?i!toriador tenint tant de

temp! per darrere A tot! en! al ordenar le! oto!

ormalment ?o em per edat! Crimer le! din"nia,

de!pr$! le! de


8/112

PODEM COMPARAR LA VIDA AMB LA

HISTÒRIA?

A +e&ade! pot !emblar Ktil omparar la ?i!t8ria de la

?umanitat !enera amb la +ida duna per!ona #ue nei* i

e+oluiona E #ue, om #ual!e+ol per!ona, no !ap #uan

morir" ant la +ida om la ?i!t8ria le! tenim di+idide! en%po#ue! Qui e!ri&ui le! !e+e! mem8rie! parlar" del !eu

nai*ement, de la in"nia, ladole!%nia, la


9/112

>e!pr$! de ldat Anti&a +e ldat ;it


10/112

>aord, ale!?ore!, #ue la bio&raia i la ?i!t8ria !In o!e!

dierent! Cer8 en! re!i!tim a abandonar del tot una

omparaiI tan 8moda >i+idim el temp! en %po#ue! per#u% ada una t$ per a no!altre! un !i&niiat l!

adole!ent! +olen !er adult! per#u% e! pen!en #ue podran

er el #ue +ul&uin l! madur! +olen tornar a !er


11/112

+a anar dierent Cer8 ara, en el! Kltim! ent an/!, tot! en!

?em po!at al matei* ritme ot! !om ontemporani! (o!a

#ue no t$ &aire m%rit


12/112

!oluionar-lo! Oeuran el! no!tre! ill! una dat dNr en

#u% la prinipal preoupaiI !er" el de!obriment de

lDni+er! i tot! !erem !a+i! i


13/112

Amb la madure!a del! primer! alabet! +an !ortir el!

primer! ?i!toriador! aut%nti! ren a#uell! #ue e!

preoupa+en da!!e&urar-!e #ue tot el #ue deien era ert,#ue ?a+ia pa!!at de +eritat !ri+ien


14/112

ot?om !ap #ue el! b"rbar! +an oupar la ma


15/112

e! podien imprimir a un preu #ue e!ta+a a laba!t de molta

&ent E #uin! eren el! llibre! de moda >on! el! llibre!

del! roman! i el! &re! #ue e! reupera+en del! mone!tir!n el! mone!tir! el! llibre! anti! !?a+ien opiat a m" i ara

!imprimien amb &ran %*it de pKbli

l! &re! ClatI i Ari!t8til i el! roman! %!ar i ierI

eren el! e!riptor! preerit! de la &ent A?, a#uell! roman!

! #ue e!ri+ien b$H A?, a#uell! &re! ! #ue en !abienH l!

'modern!' imita+en el! anti! l! anti! eren el! dol! Cer

al! 'modern!' tot el #ue !?a+ia e!rit de!pr$! de lEmperi

era poa o!a, de po +alor A#uella %poa entre el!

roman! i ell! (#ue +i+ien ap a lan/ 1.00) era in!i&niiant

i matu!!era ra l%poa del mi& ! +a po!ar de moda

anomenar-la dat ;it


16/112

!one!!in roman!) #ui +a e!riure ap al 16M0 un llibre

d?i!t8ria per a e!ole! (omena+en a prolierar le!

e!ole! per a


17/112

partir del !e&le WEW (entre el 1M01 i el 1900) e! +a po!ar de

moda ae&ir una altra edat a ontinuaiI de ldat

;oderna E #uin nom !e li podia po!ar om #ue #ual!e+olaltra nom a&radaria a un! i di!&u!taria a un! altre!, +a

#uedar el nom 'dat ontempor"nia', #ue +ol dir la dara

ra un nom !en!e &aire !i&niiat, per8 #ue no porta+a

probleme! a ?i!t8ria ?a+ia #uedat deiniti+ament ai*L

dat Anti&a - dat ;it


18/112


19/112

Cer tant el temp! de la ?i!t8ria e! reduei* al! Kltim! . mil

an/!, de! #ue ?i ?a e!riptura >e tota manera $! molt

temp! E l?em de repartir entre le! #uatre edat!Cer8 om omptem el! an/! i !ab$!!im e*atament

#uin +a !er el moment #ue e! +a in+entar le!riptura,

omptarem de! dall" Cot!er tot! !erem ara a lan/ .007 o

.100 o un de !emblant Cer8 el! in+ent! anti! no tenien

data o no e! re&i!tra+en o no ?i ?a+ia la on!i%nia

din+ent e!riptura de&u$ !er un Kmul d?abilitat!

de!oberte! al llar& de miler! dan/! !en!e #ue nin&K no

pu&ui datar-ne el inal del pro$!

ot?om #ue ?a +ol&ut omptar el temp! ?a nee!!itat un

punt de partida l! ?i!toriador! &re! +an er el! !eu!

nKmero! i +an deidir omptar el temp! a partir del

moment en #u% +an alular #ue !?a+ien elebrat el!

primer! Xo! Nlmpi! (#ue orre!ponia al no!tre an/ 776

aban! de ri!t) l! roman!, #ue ana+en a la !e+a, tamb$+an omptar el! !eu! et! ?i!t8ri! i +an deidir #ue lan/

de la undaiI de la iutat de Roma era el m$! important

(!e&on! el! !eu! "lul! i el! no!tre!, orre!pondria al 7.3

19


20/112

aban! de ri!t) Cer tant, !e&on! el! &re!, ara !erem a

lan/ 27M3 i !e&on! el! roman!, a lan/ 27601

Oet a#u, per8, #ue el! roman! e! +an er ri!tian! i el!!eu! !ue!!or!, el! b"rbar!, tamb$ !en +an er >e!

dale!?ore!, l!&l$!ia ri!tiana e! +a dediar a alular el

temp! per a la &ent duropa, i a prinipi! de ldat ;it


21/112

Reordem #ue !e !ol utilitGar labre+iatura 'a' per dir

'aban! de ri!t'2 (!e !upo!a in+entada le!riptura un! 3000

an/! aban! de ri!t) >altra banda el o!tum $! e!riure el!an/! 'de!pr$! de ri!t' !en!e ap ae&it al darrere

A#ue!t e!#uema #ue !e !ol reproduir en tot! el! llibre!

#ue traten la ?i!t8ria de! de le!ola prim"ria in! a la

uni+er!itat pot !u&&erir due! pre&unte! ora intri&ant!

Crimer, per #u% e! an+ia ddat en un moment onret i en

un an/ tan aparentment e!tran/ (476 14.3 17M9)

e&on, per #u% !aeleren el! e!de+eniment! Si*eu-+o!L

ldat Anti&a +a durar un! 3.00 an/!J la ;it


22/112

el! m$! poblat!, el! #ue m$! omeria+en i el! #ue

produPen m$! in+ent! a maurant tota ldat Anti&a, el! poble! de la i+ilitGaiI +an

anar rei*ent i oupant m$! e!pai, per8 enara eren eble! i

podien !er 'de+orat!' pel! molt! n8made! #ue +i+ien en le!

!e+e! rontere! n a#ue!t lent pro&r$!, en le! lluite! entredierent! poble! i+ilitGat! i entre el! i+ilitGat! i el!

n8made! e! +an &a!tar el! primer! 3.00 an/! de la ?i!t8ria

n ldat ;iturant ldat

;it


23/112

europeu!, el! *ine!o!, el! indi!, el! amerian!) i +an

de!obrir le! po#ue! "ree! on enara +i+ien &rup! n8made!

o !en!e pa! A#ue!t! ontate! +an au&mentar linteran+ide onei*ement! i la i+ilitGaiI #ue anomenem oidental

+a po!ar a punt el 'm%tode ienti' amb el #ue la i%nia

i la tenolo&ia a+ana+en molt r"pidament Al inal

da#ue!ta %poa en #ual!e+ol part del mIn e! podia

on!ultar un mapa ba!tant pre! de tot el planeta i !?a+ienormulat le! llei! prinipal! #ue re&ien la natura ot

ple&at, en 300 an/! Aban! nom$! e! pro&re!!a+a !en!e

propo!ar-!?o Ara, 'e! +olia' pro&re!!ar

n ldat ontempor"nia la i+ilitGaiI oidental +a

&uan/ar una arrera #ue nom$! ella !?a+ia propo!at

Altre!, om la *ine!a, la e!pr$! da#ue!t rep"! de '+eloimetria ?i!t8ria', en!

#ueda onte!tar per #u% o om e! deidei* #uan !aaba23


24/112

una edat i en omena una altra Oe&em-?o en el !e&ent

aptol

EL VALOR DE LES DATES

dat ;oderna omena, !e&on! molt! ?i!toriador!, en

un nKmero tan po rodI om el 14.3 A#ue!t an/, un anti

poble n8mada, el! tur!, +a aabar amb le! Kltime! re!te!

de lanti Emperi Rom" (la !e+a part dNrient)

urio!ament ledat anterior e! a omenar #uan +a

#uedar 'lau!urada' la meitat oidental del matei* Emperi

24

ANTIC IMPERI ROMÀ

D'ORIENT


25/112

Rom" Ai*8 +a !er lan/ 476 Cer #u% a#ue!ta ob!e!!iI del!

?i!toriador! amb lEmperi del! roman!

l! roman! anti! +an undar un e!tat plurinaional #uee! beneiia+a de tot! el! !aber! de lanti&uitat, el! del!

babiloni!, el! e&ipi!, el! enii!, el!


26/112

?i!toriador! #ue +an rear el! onepte! ddat Anti&a,

;it


27/112

lmit! al po!ar-!e daord E ai*8 $! el #ue an el!

?i!toriador!

Emperi Rom" !?a mantin&ut din! l%poa anomenadaAnti&a om !i o! la !e+a ulminaiI, la part m$!

important n el! !eu! .00 an/! !aple&uen tote! le! +irtut!

i tot! el! pro&re!!o! del! primer! ?uman! i+ilitGat! Sin!

a#u +an arribar el! anti! (amb perm! del! *ine!o! i el!

indi! #ue tamb$ eren i+ilitGat! en a#uella %poa i el!

!upera+en en al&une! o!e!, per8 #ue no entren en la

no!tra lnia de la ?i!t8ria europea)

anmatei* no ?i ?a +ida !en!e !otra! l! bon! temp! e!

+an aabar i el mIn e*terior a lEmperi era &ran i turbulent

ot el nord duropa i le! e!tepe! a!i"ti#ue! bullien de

poble! n8made! #ue rei*ien i no !e!ta+en #uiet! om el!

roman! !ta+en ao!tumat! a erar el #ue el! alta+a all"

on o! E no re!peta+en rontere!, a men/! #ue el!

obli&ue!!in per la ora Emperi Rom" e! +a di+idir per deen!ar-!e millor ra una de!entralitGaiI, la reaiI de

due! 'omunitat! aut8nome!' Dna a Nident enapalada

per Roma i una altra a Nrient enapalada per

on!tantinoble (latual !tambul, a ur#uia) @! a dir, do!

Emperi!, el dNrient i el dNident27


28/112

l! ?i!toriador! +an triar la i de la part Nidental de

lEmperi per tanar ldat Anti&a Oe&em #uan

an/ 476, amb Roma


29/112

b"rbar! intenta+en barroerament +iure 'a la romana',


30/112

el! b"rbar! +an +oler +iure 'a la romana', no a tot arreu el!

!ortia i&ual de b$ om$! #uan eien a! al! ?abitant!

roman! de tota la +ida Al&un! b"rbar! +an !aber ' -!e' prou b$ o ob!tant


31/112

!edent"ria i i+ilitGada, ?i +an prendre &u!t i la +an er

!e+a n el pro$! ?i +a ?a+er molta +iol%nia Oan

de!truir iutat! i e! +a robar molt (el! roman! 'i+ilitGat!'tamb$ ?o ?a+ien et) Cer8 al inal, i+ilitGat! i b"rbar! e!

+an ondre, e! +an a!ar entre ell! i al inal


32/112

C%r!ia (latual Eran) i lYndia +an !er en+aPde! pel!

b"rbar! ?un! i mon&ol! n ada in+a!iI, una &ran part

da#ue!t! b"rbar! !inte&ra+a a la i+ilitGaiIa Wina +a uniiar le! muralle! del nord per prote&ir-!e

da#ue!t! ?un! i mon&ol! E tot! do! poble! +an aabar

demo!trant #ue #ual!e+ol barrera !aaba !altant l abdill

mon&ol uen&i! Van +a on#uerir la Wina i el !eu ill

Vublai Van la +a &o+ernar Cer8 en realitat la Wina +a

on+ertir en *ine!o! al! mon&ol! n i, #ue &ran part

da#ue!t! n8made! +an aabar on+ertit! en ?abitant! de

C%r!ia, Yndia, Wina o dal&un e!tat nou (om el a/ii!tan o

;on&8lia) #ue ell! +an undar ra la i+ilitGaiI la #ue, al

inal, !e*pandia 'on#uerint' la manera de pen!ar i +iure

del! anti! b"rbar! l! b"rbar! on#uerien !iament el!

re&ne! i+ilitGat!, per8 el! i+ilitGat!, de!pr$!, on#uerien

mentalment el! b"rbar! i tot! !aaba+en onent

a i+ilitGaiI $! o!a de iutat! a iutat $! una &rana&rupaiI de &ent a iutat $! un omprom! de

on+i+%nia om m$! !om m$! o!e! podrem er !i

re!petem une! norme! l #ue e! pot aon!e&uir en una

iutat no e! pot aon!e&uir enllo m$! om m$! &ran la

32


33/112

iutat, m$! !er+ei! oerei* ;erat, e!&l$!ia, teatre,

indK!tria, port, e!ola, uni+er!itat

e! primere! iutat! aut%ntiament 'moderne!' e! +anormar, urio!ament, en ldat ;it


34/112

al! pa&e!o!, +i+ien a la iutat i &a!ta+en en ella n re!um,

#ue la iutat +i+ia del amp i el amp mira+a a la iutat

l! ad+oat!, el! proe!!or! i el! met&e! treballa+en per al muniipi o per al! noble! i ne&oiant! ren &ent de

lletra i ompra+en llibre! Fi ?a+ia taller! on el! llibre! e!

opia+en a m" i !en#uaderna+en arte!analment ren

artile! ar!, per8 molt apreiat! Fi ?a+ia llibre! de >ret

#ue reollien llei! Crimerament le! del! roman! anti! i

tamb$ le! #ue !?a+ien promul&at en temp! po!terior!

amb$ ?i ?a+ia molte! 8pie! de la +er!iI de la Bblia en

llat, #ue $! la #ue !?a+ia one&ut durant tota ldat

;it


35/112

&r"ie! a lamor del! !a+i! "rab! Ari!t8til podia arribar ara

in! a An&laterra

n plena %poa de a+aller! eudal! #ue domina+en elterritori de! del! !eu! a!tell!, en le! iutat! medie+al! e!

prepara+a el mIn modern n le! di!u!!ion! del!

uni+er!itari! !obre >$u i el mIn n la urio!itat dal&un!

intel5letual!,


36/112

barroerament, per er pr"ti#ue! de!riptura en el!

mone!tir!, durant la primera part de ldat ;it


37/112

una edat, lAnti&a au laltra part i naabem una altra, la

;itio!8ride!, del !e&le E de!pr$! de ri!t en! '+a en!en/ar'

tote! le! plante! #ue onei*ia i om utilitGar-le! per er

mediament! Xa ap al 1.00 e! +an trobar el! primer!37


38/112

error! en el llibre de >io!8ride! i el! met&e! modern! +an

omenar a er de!obriment! propi! m$! enll" del #ue

&re! i roman! ?a+ien dit14.3 $! un !mbol Dn !mbol $! una paraula, un dibui*

o un nKmero #ue repre!enta una o!a real amb la #ue !?i

+eu relaiI Xo +ei& 14.3 om el te!timoni en la arrera de

relleu!, la pea #ue latleta #ue aaba una part del

reorre&ut donar" al #ue ontinuar" 14.3 !imbolitGa el

te!timoni #ue el! de on!tantinoble +an pa!!ar a Nident

per !e&uir pro&re!!ant @! el te!timoni #ue ldat ;it


39/112


40/112

Aban! #ue en olom e! el !eu primer +iat&e, mariner!

a!tellan! i portu&ue!o! ?a+ien de!obert le! ille! an"rie!,

le! Aore! i ;adeira A#ue!te! Kltime! #ueda+en molt a prop dAm%ria Cer8 en a#uella %poa no !e !abia Que la

erra era e!%ria no era un !eret ot! el! ?ome! de

i%nia tenien lar #ue !i e! na+e&a+a en lnia reta ap a

loe!t !aabaria arribant a laltra punta del mIn, $! a dir al

XapI i la Wina, i&ual #ue !?i podia arribar a peu anant endireiI ontr"ria Cer8 om de llun/ e!ta+a ai*8 !

tenien +ai*ell! i mariner! preparat! per a una na+e&aiI

ai* ra olom un boi& temerari N tenia inormaiI #ue

el! altre! i&nora+en

Cel! !eu! diari! e! +eu #ue tenia al&un indii #ue ?i ?a+ia

terra a prop de le! ille! de ;adeira ap a loe!t Fa+ia

one&ut al&un apit" de +ai*ell #ue ?i ?a&u$! arribat i a

#ui tot?om prenia per boi& Al&una o!a de+ia !aber A

m$! ell onia+a en un! "lul! e#ui+oat! #ue !?a+ien etreentment !obre la &rand"ria de la erra, un ter inerior!

al! real! Reiant-!e dai*8 pen!a+a #ue le! o!te! oriental!

dZ!ia e!ta+en a laba!t ra un ?ome amb una &ran

oniana en ! matei* Cer8 !i el ontinent ameri" no

?a&u$! e*i!tit, la &rand"ria del mIn real li ?a&u$! pa!!at40


41/112

atura Fauria tin&ut da+ant !eu lenormitat del! oean!

Atl"nti i Cai !umat! i probablement ?auria mort en

lintent Oa !er un ?ome aortunat pel !eu doble error lmIn era m$! &ran #ue no e! pen!a+a, per8 la de!one&uda

Am%ria era all" per !al+ar-lo

A#uell podia ?a+er e!tat un +iat&e !en!e on!e#%nie!

l! *ine!o! tamb$ ?a+ien et aban! llar&! +iat&e! #ue

de!pr$! no +an repetir l +iat&e de olom podia ?a+er

e!tat una !imple urio!itat de la ?i!t8ria i el !eu nom

de!one&ut per a la &ran ma


42/112

E&ual #ue per a inalitGar ldat Anti&a i omenar la

;it


43/112

e! abria+a e!peialment per a noble! i rei! Cer8 de! #ue

uniona+en le! uni+er!itat!, tot! el! e!tudiant! +olien una

8pia de tot o de part del! llibre! #ue e!tudia+en robar un!i!tema per opiar molt i amb rapide!a era una nee!!itat

!oial l !en/or utenber& nom$! era un del! #ue ?o

intenta+en

a impremta tampo era un aparell de!one&ut l!

*ine!o! eia !e&le! #ue imprimien e!tampe! i artell! a

partir de &ra+at! #ue eien !obre plan*e! de u!ta #ue

de!pr$! entinta+en i pre!!iona+en !obre un ull de paper A

uropa tamb$ e! eia !er+ir a#ue!t proediment de! de eia

ent an/! per imprimir petit! ormat! om arte! per


44/112

r"pida de er l paper


45/112

on!tantinoble a man! del! tur! l et $! #ue entre 14.0 i

1.00 e!ta+en pa!!ant o!e! #ue ?a+ien de an+iar el mIn i

#ual!e+ol da#ue!te! date! !er+iria om a pedra dinii deldat ;oderna Xo, per parlar de nKmero! relati+ament

rodon!, po!aria lan/ 14.0 Cer8 tampo en! barallarem per

#uatre (o #uaranta) an/! amunt o a+all

QUAN VA ACABAR L'EDAT MODERNA?

Fem omenat ldat ;oderna amb un mIn per

de!obrir i mil llibre! per lle&ir E t$ !entit, per#u% nin&K

di!utir" #ue el! +iat&e! pel mIn i la &ran diu!iI de la

ultura !In important! en el mIn 'modern' ot i #ue ara

en! ima&inem m$! a+iat a+ion!, !at%l5lit! artiiial!,

tele+i!ion!, ordinador!, internet Cer molt #ue e! di&ui

#ue la &ent lle&ei* po, en l%poa del! ordinador!, el!+ideo


46/112

ara !om 'm$! modern!' enara Qu% +a impul!ar el!

?i!toriador! a an+iar dedat !i enara en! on!iderem

'modern!';al&rat la 'modernitat' del! +iat&e! #ue +an !ueir a

olom i de la r"pida diu!iI de la ultura #ue +a !e&uir a

utenber&, ldat ;oderna tenia molt enara del mIn

anti e !otmetia molte! per!one! a e!la+itud amb el +i!t-

i-plau de le! llei! a tot arreu a ma


47/112

ma


48/112

ba!e de ombu!tible! 8!!il! (primer arbI, de!pr$! petroli)

#ue tant! maldeap! en! e!tan donant amb el an+i lim"ti

(no tot !In lor! i +iole! en la 'modernitat') Oa !e&uir lare+oluiI en el! tran!port! amb el! +ai*ell! de +apor en

1M07, la loomotora de +apor, en 1M24

Si*em-no! #ue el! in#uanta an/! ompre!o! entre 177.

i 1M2. ontenen el! an+i! m$! important! #ue oronen

ldat ;oderna i en! !ituen en el im de la 'modernitat'

#ue $! ldat ontempor"nia E la Re+oluiI rane!a +a

!er un pro$! llar&, de 17M9 a 1799, apro*imadament, #ue

!e !itua en el entre da#ue!t perode n la Srana

re+oluion"ria, no !olament e! +a po!ar la &ent del poble al

matei* ni+ell #ue el! noble! i el rei, !inI #ue e! +an po!ar

en pr"tia idee! #ue permetrien !omiar el utur !

po!a+en a punt el! &lobu! aero!t"ti! po!ant el! onament!

de la on#ue!ta de laire (17M3) ! pro+a+en tel%&ra!

8pti! per tran!metre notie! a molta di!t"nia ent !i&ne!#ue e! apta+en amb tele!opi! (1794) amb$ e! pro+a+en

le! beerole! de la tran!mi!!iI el%tria E, pot!er el m$!

important, e! +a me!urar la erra amb prei!iI (1793) per

e!tablir un !i!tema uni+er!al de me!ure!L el i!tema ;%tri

(1M06) #ue utilitGen a+ui tote! le! naion! (tot i #ue el!4M


49/112

an&le!o! !e&uei*en utilitGant le! anti#uade! polGade!, peu!,

iarde! i mille!) Amb un !i!tema de me!ure! (metre, litre,

#uilo&ram) uniiat ?an e!tat molt m$! "il! el! po!terior!a+eno! ienti!

nmi& da#ue!t &arbui* de date!, trobem #ue la de 17M9

(#uan el! rane!o! +an plantar ara al !eu rei i al! !eu!

noble!) no e!t" malament Cer de!omptat #ue a#ue!t an+i

entre la dat ;oderna i la ontempor"nia +a !er deidit

per ?i!toriador! rane!o! Al! an&le!o!, #ue ?a+ien iniiat

aban! molte! da#uelle! o!e!, no el! +a a&radar prou i

propo!en #ue el an+i a la 'ontemporanePtat' !i&ui una

mia m$! tard, amb el #ue !e !ol anomenar e&ona

Re+oluiI Endu!trial #ue t$ a +eure amb larribada de le!

indK!trie! el%tri#ue! i !e !ituaria ap al 1M70 Cer8 la re!ta

del! paP!o!


50/112

!itua al o!tat de a!a ntenem 'a!a' om el mIn en #u%

?em na!ut l no!tre $! un mIn de iutat!

n ldat Anti&a e! +a in+entar la +ida i+ilitGada eniutat!, per8 enara era r"&il i podia perillar i de!er-!e,

om realment +a pa!!ar n ldat ;it


51/112

ample! i ordenat!, molt!


52/112

e!ulture!, meani!me! ompliat! (el rellot&e, per

e*emple, $! un bon !mbol del pro&r$! modern), robe! de

#ualitat, arruat&e! i +ai*ell! A le! iutat! e! pen!a+a i!in+enta+aJ al amp e! +i+ia om !empre

B$, ai*8 tampo $! ert del tot i el amp !?a&u$!

#uedat om !empre, ldat ;oderna !?auria allar&at molt

m$! @! +eritat #ue la +ida de pa&%! era molt m$! lenta i

anodina, per8 al&un! pa&e!o! e! +an e!pa+ilar ora N +an

anar-?i al amp iutadan! #ue +an er a&riultura amb

mentalitat de iutad" Xu!t al inal de ldat ;oderna e!

+an omenar a produir pebrot! en ma!!a om #ui

produei* a&ulle! de ap per +endre a&riultura, #ue

?a+ia e!tat un oii per anar tirant i +endre el #ue !obra+a,

e! +a on+ertir en una ati+itat eon8mia per er

beneii! A lKltim !e&le de ldat ;oderna una &eneraiI

de pa&e!o! 'modern!' +a in+entar el #ue alia

(proediment! i m"#uine!) per ulti+ar r"pid i ambeii%nia le! +erdure! o lle&um! #ue tenien m$! !ortida al

merat A+ui, almen/! en la no!tra part del mIn, un pa&%!

$! una mena dindu!trial r"ie! a ai*8, en latualitat

nom$! un o do! pa&e!o! poden mantenir +uit o nou

iutadan! >e et el! pa&e!o! da+ui tamb$ !In iutadan! i.2


53/112

la ma


54/112

o, almen/!, #ue e*i!tei* per al&una raI l! anti! +an

omenar reient en d$u!, per8 e!pr$! entre ell! +a n$i*er Xe!uri!t, +a prediar, +a

morir in


55/112

reli&iI era molt m$! noble i pot!er m$! pr"tia #ue la del!

anti! d$u!

A+ui dia el #ue +olem $! +iure b$ !tar ada opmillor 3 Cer #u% e!riure a m"#uina !i podem tenir un

ordinador Cer #u% omprar di!o! !i podem bai*ar le!

anon! dinternet i apilar-le! en un mp3 A#ue!ta

mentalitat, m$! #ue moderna, $! ontempor"nia

Anti&ament el #ue importa+a era poder men


56/112

arribada de le! in+a!ion! b"rbare! i len!orrament de

lEmperi +a !er la pro+a #ue ni el! emperador! et podien

prote&ir del tot om$! +a #uedar una in!tituiI dempeu!Ll!&l$!ia a idea de Xe!uri!t Sill de >$u +a !er tan

podero!a #ue in! i tot el! b"rbar! m$! impul!iu! !?i +an

aturar amb re!pete l! 'pare!' de l!&l$!ia (el primer!

bi!be! i pape!) +an !aber inondre la idea #ue de! del el

+enia un &ran poder i un &ran amor

a ma


57/112

"il omportar-no! om el! animal! #ue !om Cer8, per

altra banda, om a animal! ?uman! en! $! "il pen!ar

idee! e!piritual!L amor, &ermandat, ami!tat, ompa!!iI,altrui!me

ot i ai*8, la reli&iI $! o!a ?umana i e!t" tamb$ !otme!a

al! +ii! ?uman! E durant ldat ;it$u en! e!tima a

tot! per8 l!&l$!ia amenaa+a a molt! amb le! pene! de

lEnern l primer ri!tiani!me predia+a la pau, per8 el

repre!entant de Xe!uri!t a la terra, el papa,


58/112

de terre! all" on !e!ti&ue!!in, la &ent podero!a en &eneral,

onia+en en el !eu !uport Cer dir-?o r"pid, l!&l$!ia era

8mplie del poder i amenaa+a el! pobre! !i e! +olienrebel5lar

Al omenament de ldat ;oderna molt! eren el! #ue

+olien reormar l!&l$!ia ;olt! eren el! #ue ritia+en el

Capa de Roma, al&un! lataa+en de paraula o amb e!rit!

per la !e+a orrupiI uropa e! +a di+idir per au!a de la

reli&iI i el! primer! !e&le! de ldat ;oderna (el WOE i el

WOEE) +an !er %poa de &uerre! de reli&iI

Quan e!pr$! ?e ent%! #ue ?i ?a idee! #ue impre&nen

tota la no!tra +ida i !om apao! de barallar-no! per elle!

Fe ent%! #ue le! idee! !urten de la manera om e!tem

+i+int i #ue an+iar le! idee! !upo!a un an+i en le! no!tre!+ide!, an+i #ue al&un! +olem er i altre!, no >e et, la

+ida i le! idee! e! barre&en i tenir une! idee! o une! altre!

!i&niia manar o no manar l! #ue tenen le! matei*e!

idee! !a


59/112

A+ui dia e!tan entrant en on+i+%nia el ri!tiani!me,

li!lami!me i, per #u% no, latei!me, i&ual #ue a in-ent!

an/! +an ?a+er de on+iure el! prote!tant! amb el! at8li!enen tanta import"nia o!e! om la del +el mu!ulm"

enia import"nia aban! !i al&K e! one!!a+a !ol amb >$u

o ?a+ia de pa!!ar per le!&l$!ia per#u% un apell" li

perdon$! el! peat! >on! !, la tenia duar-te en un!

determinat! o!tum! ri!tian! era important!!im Fidepenia #ue o!!i! una per!ona de b$ o un bri+all, $! a dir,

molt mala per!ona i no ana+e! a mi!!a o !i rene&a+e!

eren o!e! #ue el! +ePn! ob!er+a+en >e!atendre le!

paraule! de l!&l$!ia era un primer pa! al #ue podien

!e&uir la rebel5lia ontra el !en/or o ontra el rei >een!ar

idee! dierent! a le! del! ap! de l!&l$!ia !i&niia+a

pot!er #ue +olie! !er un lder re+oluionari

i a+ui a uropa a#ue!te! o!e! no pro+o#uen onlite!

$! per#u% +am aprendre a tolerar tote! le! idee! de!pr$! dedo! !e&le! de matar-no! entre no!altre! per reene!

reli&io!e! en ldat ;oderna amb$ $! per#u% ?em

an+iat la relaiI #ue tenim ada un amb la idea (o

lab!%nia didea) de >$u enim llibertat per reure o no

reure Cer8 en a#uella %poa no reure podia !i&niiar .9


60/112

ritiar al poder, tant el de le!&l$!ia om el del rei Codia

!i&niiar rebel5lar-!e i inluir altre! per#u% e! rebel5le!!in

er prote!tant o deen!ar al&una altra ?eret&ia e! +eia omun ata al poder i al !i!tema de la !oietat #ue ?a+ia

unionat in! ale!?ore! E la !oietat e! ba!a+a en molte!

reene! anti#uade! #ue molte! per!one!


61/112

tot?om obeei* i #ue pot manar-?o tot, $! da#ue!ta %poa E

a po #ue e!tudiem en! nadonarem #ue $! una imat&e

al!a

ATENCIÓ: EL REI(

Oi+im una %poa en #u% el! rei! !In per!onat&e! #ue

e!tiue&en en iot, pre!idei*en erim8nie! i !In e!piat! per la

prem!a del or o el! +eiem om a diretor! dun pa! ni

&eneral! de*%rit! #ue ?a&in de prendre dei!ion! n

an+i, la primera imat&e #ue tenim de la i&ura de un rei la

rebem del! onte! inantil! on el rei $! el per!onat&e m$!

poderI! de!pr$! de >$u Al rei no !e li pot portar la

ontr"ria i !?a de er !empre el #ue diu el rei >e petit em

pen!a+a #ue el rei podia er, eeti+ament, tot el #ue +olia

n realitat, de! de ldat ;it


62/112

d?a+er arribat per m%rit propi a un &ran "rre en

lor&anitGaiI de l!&l$!ia

ot el #ue ?em dit aban! #ue li podia pa!!ar al rei $! ertnom$! en a!o! e*trem! Cer8 anti&ament el! a!o!

e*trem! no dei*a+en de !er re#ent! u podie! n$i*er ill

de rei Cer8 #ue arribe!!i! a rei depenia de #u% no

tin&ue!!i! &erman! m$! &ran! o m$! deidit! o m$!

riminal! #ue tu er ill de rei era om portar una diana a

le!#uena per#u% altre! pretendent! ?i e!!in punteria

i en morir el rei, el teu pare, tu arriba+e! a !eure al tron

(!en/al #ue e!ta+e! entre &ent prudent o men/! e!pa+ilada

#ue tu), ai*8 no et !oluiona+a nee!!"riament la +ida,

per8 d$u n?i doH Cer morir om a rei a una edat a+anada

alia no enemi!tar-!e ma!!a amb el! noble! del teu re&ne,

amb la te+a pr8pia amlia ni amb el! rei! del! paP!o! +ePn!

N !er m$! ort i e!pa+ilat #ue tot! ell! N #ue tot! ell!

te!time!!in molt Ai*8 +olia dir aon!e&uir #ue e!mantin&ue!!in i&ual de ri! om eren o m$!, i aon!e&uir

diner! !uiient! per a le! &uerre! #ue ?aurien de +enir i

el rei no pot er re! !en!e diner!

62


63/112

a prinipal preoupaiI de rei! i noble! era la &uerra,

per a la re!ta, el pa! uniona+a !ol ada!K e! eia le!

o!e! #ue nee!!ita+a i en un poble nee!!ita+en un pont per pa!!ar un riu, el! ?abitant! !el eien i no, tel eia

on!truir el !en/or eudal i, a !obre, de!pr$! et obra+a per

pa!!ar-?i

o !er per!ona important (ni rei ni noble) era el m$!

!emblant a no !er nin&K, no re! l! pa&e!o!, &en!

Timportant!U mantenien amb la !e+a eina el! noble!

Timportant!U per#u% po&ue!!in 'er ?i!t8riaU amb le! !e+e!

&uerre!, erim8nie! i on!truion! boni#ue! (a!tell!,

e!&l$!ie!) E !i podien, arriba+en a +ell!

l mIn e!ta+a ormat per molt! #ue no eren nin&K i un!

po! #ue eren al&K A#ue!t era el mIn medie+al Cer8 ap

al !e&le WEE, el rei*ement de le! iutat! +a donar

oportunitat! a al&un! m$! per er-!e un llo en la !oietat

n el! Kltim! !e&le! de ldat ;it


64/112

om ell!), omena+en a tenir '!Kbdit!', &ent #ue orma+a

un pa! i #ue &r"ie! al! !eu! onei*ement! (treballar el

amp ni tan !ol! e! on!idera+a una eina)


65/112

amb$ e! pot +eure ldat ;oderna om l%poa de

limparable au&ment del poder del! rei! in! la !e+a

ai&uda inal Cer#u% al?ora #ue pro&re!!a+a el poder delrei, rei*ia el nombre de per!one! #ue aon!e&uien !er al&K

(&r"ie! a la impremta i a leduaiI) @! a dir, #ue mentre

el rei e! eia poderI!, ada op ?i ?a+ia m$! &ent #ue e!

pre&unta+a per #u% ?o ?a+ia de !er tant Cer #u% nom$! ell

podia deidir

n el! tre!-ent! an/! de ldat ;oderna, el! !a+i! +an

e!tar pen!ant le! molte! manere! om podien &o+ernar-!e

el! paP!o! ;entre!tant, mana+en el! rei! Oa !er al inal

del !e&le WOEEE a Srana (i a inal! del WOEE a An&laterra),

#uan prou per!one! e! +an on!iderar prou important! om

per plantar ara al rei Ale!?ore! omenaren le!

re+oluion!

COSES MERAVELLOSES))) MOLTES I PER A

MOLTS

;ai ?a an+iat tant i tan r"pidament la +ida de le!

per!one! om en el! do!-ent! an/! de ldat

6.


66/112


67/112

Ara en! re!ulta uriI! #ue el! !a+i! in! a#uell moment

!?a&ue!!in pen!at #ue n?i ?a+ia prou a trenar-!e el ap

inten!ament i utilitGant nom$! la l8&ia, tanat! en el! !eu!de!pat*o!, per de!obrir el! !eret! del mIn Ai*8


68/112

e!ulture! l! pintor! mat*ua+en mineral! i el!

barre


69/112

!a+i! i arte!an! i tot?om eia pl"nol! i propo!a+a !oluion!

a probleme! de la +ida #uotidiana Xa en 1712 una m"#uina

de +apor molt !imple a


70/112

n 1609, litali" alileo alilei !e na!!abenta+a de

le*i!t%nia dun nou in!trument 8pti reentment abriat

al! CaP!o! Bai*o! anomenat tele!opi Enormat del! detall!en abri" un per al !eu K! >eid enoar-lo al el i +a

re+oluionar la imat&e #ue e! tenia de luni+er!L la luna

era una altra terra amb muntan/e! i r"ter!J la Oia "tia

no era una taa lleto!a !inI una immen!a aumulaiI

de!trelle!J el planeta XKpiter tenia #uatre a!tre! #ue &ira+enal !eu +oltant, ale!?ore! la erra no era Knia amb la !e+a

lluna n 1610 ?o +a e*pliar en un petit llibre #ue +a

e*itar la urio!itat de molt! altre! in+e!ti&ador!

n 166. en Robert Fooe, un il8!o an&l%! #ue

treballa+a per a la Real oietat brit"nia per al

de!en+olupament de la i%nia (una de le! primere!) +a

publiar un &rui*ut llibre amb dibui*o!, e*pliaion! i

!upo!iion! #ue ?a+ia et a partir de le! !e+e! ob!er+aion!

amb un miro!opi abriat per ell matei* (eina in+entadaeia molt po) >e!obria a un pKbli e*ta!iat tot un mIn

nou de realitat! in+i!ible! in! ale!?ore! Re+ela+a #ue la

punta de le! a&ulle! no era &en! pun*e&udaJ #ue le!

mo!#ue! tenen miler! de petit! ull! i per ai*8 $! tan diil

aar-le!J #ue tant le! plante! om el! in!ete! !In70


71/112

m"#uine! ormidable! de le! #ue podem aprendre a er

eine! molt m$! prei!e! i eiae! #ue le! #ue e! di!po!a+a

ale!?ore! Fooe i deu o dotGe om ell dona+en a la re!tadintel5letual! material per pen!ar molt i treuren

molt!!ime! onlu!ion! no+e!

n ldat ;oderna +a omenar tot ren un! po! !a+i!

a&o!arat! (alileu +a !er


72/112

matei* !e&le WOEE Reordem, preoupaiI per la ?i&iene,

ont!, arrer! empedrat!, !er+ei! de orreu, arruat&e! de

tran!port pKbliE no ?em doblidar el! mariner! i de!obridor! #ue en!

eien arribar artile! de!one&ut! del! nou! paP!o! i

ontinent! de!obert!L patate!, tom"#uet!, an/ella,

*oolata, taba, porellana, moble! laat!, aut*K, u!te!

noble! una lli!ta inaabable ! +enia i e! ompra+a de

tot Fi ?a+ia m$! boti&ue! i irula+a molt m$! el diner !

unda+en el! primer! ban!, !in+enta+en !i!teme! de r%dit

i !aple&a+en apital! (&ran! !ume! de diner! proedent! de

petite! aportaion! indi+idual!) en le! primere! bor!e! de

+alor! A inal! del !e&le WOEEE la &ent omena+a a

aeptar el! bitllet! de paper a m$! de le! monede!

Quan el! diner! orren r"pidament ?i ?a molta &ent #ue

!anima a er o!e!, treballa m$!, abria, +en i ?i ?a m$!

per!one! #ue poden omprar A inal! del !e&le WOEEE ?i?a+ia iutadan! amb prou ri#ue!a om per embarar-!e en

la on!truiI de &ran! empre!e!L "bri#ue!, m"#uine!,

+ai*ell!, produiI en ma!!a ot e! +a aelerar al !e&le

!e&ent

72


73/112

CIUTADÀ MICHEL

Fem !obre+olat ldat ;oderna de! de molta altura, molt

en &eneral Altre! llibre! en! alariran m$! el! detall!

Cer8 bai*em al terra i intentem onte!tar la pre&unta

iniial Reordem el per!onat&e del prinipi Oe&em !i

podrem on!iderar-lo modern

ot i #ue +a +iure en ldat ;oderna, on Qui*ot) Admetem #ue la

m"&ia i la!trolo&ia e! pratia+en molt, per8, al?ora, #ue

e! omena+a a obrir pa! la rtia !erio!a a a#ue!te!

pr"ti#ue! i el onreu on!tant i mode!t de la in+e!ti&aiI

ientia ri&oro!a

73


74/112

l !en/or del prinipi e!

deia ;i?el, de la #ual o!a

deduPm #ue era ran%! oera un &ran noble ni un

pa&%! ra ill de

omeriant! i tot e le!

!e+e! preoupaion! en !ort un llibre #ue !e !ol publiar

en tre! +olum! i #ue ell +a anomenar 'A!!ai&!' Ai*8 era

ap al 1.M0 nara a+ui !anomena a!!ai& el tipu! de llibre

#ue ell +a po!ar de modaL un reull de rele*ion! per!onal!74


75/112

!obre un tema determinat o !obre tot! el! #ue !et pa!!in

pel ap n el !eu a! m$! de mil p"&ine! o $! &aire per a

#ual!e+ol e!riptor, molt! n?an e!rit molte! m$! Cer8tamb$ ?i ?a molt! e!riptor! #ue ?an aba!tat la &l8ria amb

un !ol llibre i molte! men/! p"&ine! important $! el #ue

e! diu E el +alor de ;i?el de ;ontai&ne $! #ue e!!ent una

per!ona de a m$! de #uatre-ent! an/!, enara podrem

entendren! ora amb ell !i el on+id$!!im a er une!ope! al bar de la antonada ;e*pliar$

Carlar amb una per!ona de a #uatre-ent! an/! no !eria

una empre!a "il per molt #ue tin&u$!!im una m"#uina

del temp! #ue e! po&u$! men


76/112

del #ue parl"+em era de on&eniar i er tertKlia, en

;ontai&ne i tu, om un! ami! #ual!!e+ol

o $! tan "il Dna per!ona da#uella %poa, donaria per !upo!at #ue el m$! important per no!altre! $! >$u, el el o

linern n la !e+a on+er!a notarem menion! on!tant!

a le! a&rade! !ripture! (la Bblia), tant !i era un pa&%!

om una per!ona de!tudi! >e et amb a#uell !eria diil

parlar de re! #ue no o! el temp! Cer8 !i la per!ona tenia

e!tudi!, po!em #ue era un !a+i, la o!a e! podia ompliar

enara m$! per laeiI a reblar-?o tot amb una ra!e en

llat o e! podia !er met&e ni ad+oat (ni &aireb$ re!)

!en!e !aber llat a Bblia i el llat !aprenien de! de la

in"nia i &aireb$ doPda i o!taria entendre #ue e!!ent

e!tudiant o &raduat no en !ab$!!iu un borrall, de llat D!

parlaria de !ant! i per!onat&e! anti! del! #ue pot!er no

n?a+eu !entit re! e! !e+e! ?i!t8rie! !obre alomI,

emrami! o !ant !te+e u! !erien de!one&ude! i&ual #ue+o!altre! no podreu parlar-li de ;adonna o [ood/ Allen

(i amb molta m$! raI) l m$! probable $! #ue no ?i !ent!

ap urio!itat o enen&u$!!iu pa! la r"dio o la tele

>e!pr$! del primer e!pant pot!er enara u! donaria llion!

!obre el! elu+i!, le! pot%nie! o le! e!!%nie! #ue76


77/112

mantenen enap!ulade! le! 'idee!' !onore! o +i!ual! en

una ap!a (Kni#ue! manere! #ue tindria de*pliar-!e un!

en8men! !emblant!) Al !e&le WOE !er !a+i +olia dir anar de !aberut per tot arreu i enara u! +oldria e*pliar ell om

uniona la tele en!e er e!araall! podria barre


78/112

re#%nia o!e! #ue aban! pre!!upo!a+en omprom!,

matrimoni in! i tot o pen!eu malament, e!ti pen!ant en

donar-!e la m" o anar al teatre


79/112

!ub!t"nie! ontenia N +oldria !aber #uant! ma!o+er! i

pa&e!o! en! &uarda+en le! terre!, o b$ el nombre doiial!

i aprenent! #ue treballa+en en el! no!tre! taller! Cer#u% el parament de #ual!e+ol del! no!tre! pi!o! orre!pondria per

a ell a un per!onat&e duna erta ortuna >e et no li

lli&aria &en! el petit e!pai de #u% di!po!em amb la

#uantitat de po!!e!!ion! #ue ?i tenim Qu% !om Ri! o

pobre! Cer la &rand"ria del no!tre pi! !om molt pobre!Cer8 per la #uantitat de o!e! #ue ?i tenim, !om molt ri! E

om $! #ue no tenim !er+ei l no!tre mIn !e li a diil

dentendre E &uardem-no! de riure o de manie!tar

impai%nia per#u% el! per!onat&e! duna erta import"nia

en el !e&le WOE !olen !er ba!tant !u!eptible! (i*em-no!-

?i aban! #ue no porta e!pa!a)

m temo #ue lentre+i!ta entre el ontemporani i el

'modern' podria re!ultar una mia ten!a, !en!e &aire!

punt! de ontate Cer8 #u% pa!!aria !i a#ue!t on+idat del pa!!at o! en ;i?el de ;ontai&ne

o $! #ue en ;ontai&ne o! una per!ona e*epional, un

!a+i del! m$! !a+i! ll matei* diu #ue tot i #ue li

a&rada+en molt el! llibre! podia pa!!ar molt temp! !en!e

lle&ir-ne i a&rada+a +eure mIn i on+er!ar, per8 amb79


80/112

me!ura o era el #ue e! diu un tipu! molt popular, per8

!embla #ue !el re!peta+a i !e lapreia+a

ra un !en/or pri+ile&iat #ue no +a ?a+er de treballar &aire, per8 #uan ?o +a er, ?i po!" el millor #ue tenia n

morir el !eu pare, al! trenta-in an/!,


81/112

per!one! de la ?i!t8ria #ue millor onei*em n e!peial

per una +irtut #ue a+ui, modernament, !apreia m$! #ue

aban! i $! l?one!tedat @! a dir, lautentiitat

'm?e manat a mi matei* atre+ir-me a dir tot el #ue !I

apa de er, / em de!plauen in! i tot el! pen!ament!

impubliable! l pit


82/112

prei!ament en ldat ;oderna a Et"lia i a Srana art de

la on+er!a en la a!a i en la ta+erna, per8 !obretot,

de!pr$!, en un! loal! #ue en! +an +enir de ur#uia, om la be&uda #ue el! repre!entaL el! a%! (+al a dir, de!pr$! de

mort ;ontai&ne) a tertKlia de a% $! un in+ent modern

on ada op m$! &ent aprenia a !er i !entir-!e al&K

e*pre!!ant le! !e+e! opinion! n la on+er!a, admet

;ontai&ne, troba+a llo per ritiar i !er ritiat, per opinar i an+iar dopiniI i a&rada+a dir le! o!e! !en!e

aetaiI, !en!e pre!umir de ultura, per#u% la ultura

nom$! !er+ei* !i $! Ktil Cer ai*8 li a&rada+a +iat


83/112

enemi&a, e*epte la alor ardent dun !ol !uoant := :=

;a&raden la plu


84/112

'l mIn $! un &ron*ador perpetuL tote! le! o!e! e!

mouen !en! parar, la terra, le! ro#ue! del "ua!, le!

pir"mide! d&ipte, i !e&uei*en tant el mo+iment uni+er!alom el propi'

onei* al detall le! a+enture! del! de!obridor! i

on#ueridor! dAm%ria i e! permet ritiar la intoler"nia i

la o+ardia del! europeu! #ue +an entrar a !an& i o en

ulture! #ue nom$! eren inerior! en arme!L

':= ra un mIn inantJ per8 no l?em a!!otat i !otm%! a

le! no!tre! llion! &r"ie! a la+antat&e del no!tre +alor iore! natural!, ni l?em !eduPt per la no!tra


85/112

mon!tre! de!one&ut!, ontra poble! #ue mai ?a+ien +i!t

un a+all, ni tan !ol! ap b%!tia ao!tumada a portar i

!o!tenir ?ome ni "rre&aJ &uarnit! amb una pell lluent idura i dun arma tallant i re!plendent, ontra per!one! #ue

pel mirale de la brillantor dun mirall o un &ani+et

an+ia+en &ran ri#ue!a en or i perle! i #ue no tenien

i%nia ni mat%ria amb le! #ue po&ue!!in "ilment

penetrar el no!tre aerJ ae&iu-?i el! llamp! i tron! del!no!tre! anon! i arabu!!o!, apao! dou!ar al propi

%!ar := ontra poble! nu!, a no !er #ue ?a&ue!!in

one&ut lin+ent dal&un tei*it de otI, !en!e altre! arme!

#ue ar!, pedre! i e!ut! de u!taJ poble! !orpre!o! !ota

aparena dami!tat i !ineritat, per la urio!itat de +eure

o!e! e!tran/e! i de!one&ude!L de!ompteu, u! di, al!

on#ueridor! tota a#ue!ta di!paritat i el! arraba!!areu tota

oa!iI per a tante! +it8rie!'

n a#ue!t! par"&ra! podrem e!tar +eient un ati+i!ta

atual en a+or del! dret! de le! minorie! %tni#ue!

;ontai&ne i altre! per!one! om ell +an aproitar la

po!!ibilitat de omparar #ue oerien el! de!obriment! per

e!molar el !eu !entit rti i adoptar po!ture! plenamentM.


86/112

'moderne!' amb$, om a lantropolo&ia moderna, e!

mira amb re!pete tote! le! ulture! i po!a en !ola la

preten!iI europea de !er el! millor! n un apartatanomenat '>el! anbal!' po!a en #e!tiI #ue la

!uperioritat t%nia i la no!tra ompliada or&anitGaiI

!oial en! ai !uperior! al! poble! #ue anomenem

'!al+at&e!' i aaba ironitGant !obre le! no!tre! opinion!

orrent! Carlant de la +i!ita de tre! da#ue!t! '!al+at&e!' ala ort rane!aL

'Oan dir #ue, en primer llo, troba+en molt e!tran/ #ue

tant! ?ome! &ran!, ort!, barbut! i armat! #ue en+olta+en el

rei !e !otmete!!in i obeP!!in a un nen :el rei ran%! arle!

EW +a pu


87/112

en riu del! pre


88/112

Cer aabar, una ra!e #ue el a enara m$! 'modern'L

'on!idero tot! el! ?ome! ompatriote! meu!, i abrao

un polon%! om un ran%!, i po!po!o a#ue!ta relaiI

naional a la uni+er!al i omuna'

ELS PRIMERS *MODERNS*

>e per!one! om ;ontai&ne n?i ?a+ia molte! en la !e+a

%poa (ada op m$!), per8 eren una minoria i ?a+ien de

+i&ilar el #ue deien en pKbli l !eu e!perit lliure era mal

+i!t, tant pel! rei! om per l!&l$!ia at8lia, i a +e&ade!,in! i tot, pel! reormador! reli&io!o! (el! #ue ara

anomenem 'prote!tant!')

ll! e! +an a+anar al !eu temp! Oi+ien en un ambient

#ue enara tenia molt de medie+al ($! a dir, de ldat

;it


89/112

uP!!a i a !pan/a, +an e!tar pro?ibit! !&l$!ia i el!

&o+ern! inle*iblement reli&io!o! +an publiar una &uia

('lEnde* de llibre! pro?ibit!') per diri&ir la eina de laen!ura er autor dun llibre pro?ibit en un da#ue!t!

paP!o! podia o!tar-te tortura i mort ;ontai&ne +a tenir

!ort, arreerat en la !e+a a!a-a!tell, de !obre+iure en una

Srana #ue enara no !?a+ia pronuniat del tot !obre #u%

!?a+ia de er amb le! dierent! opinion! reli&io!e! Altre!no +an tenir tanta !ort

Codrem entendre ldat ;oderna om una etapa de pa!

eria ale!?ore! un pont de 300 an/! entre la in!e&uretat

reli&io!ament e*e!!i+a de ldat ;it


90/112

per!one!L ri! i pobre! parla+en dierentment) de manera

#ue, en el re!pete mutu, tot! !om al&K

90


91/112

+-../0

/2/345 Sistema d'escriptura que utilitza signes

només per als sons fonètics. Només necessita

entre 20 i 30 signes i per això va representar un

aven molt gran so!re els antics sistemes

ideogr"fics #xinesos$ egipcis$ sumeris% o

sil&l"!ics #cretencs% que demanaven aprendre

entre 00 i (0.000 signes diferents. )l van

inventar els fenicis #actual *+!an% ,00 an-s

a!ans de rist. /a prendre el nom de les dues

primeres lletres de l'alfa!et grec #alfa i !eta%$

derivat del fenici.

A657/ )dat primera de la istòria escrita. omena

el 300 a.. am! la primera escriptura i aca!a

el ,1 d.. am! la fi de l'mperi 4om"

d'5ccident. 6ura uns 300 an-s.

A5464. iutat de la regi7 grega de l'8tica que va ser

la capdavantera de la cultura grega antiga. )n

ella funcionaven les principals 9escoles:

91


92/112

universitat; de l'antiguitat< l'=cadèmia fundada

pel filòsof >lat7$ el *iceu$ fundat pel filòsof

=ristòtil$ l'estoa$ fundada pel filòsof ?en7 i el

@ard+$ fundada pel filòsof )picur. )n elles

s'explicaven els principals sistemes filosòfics de

l'antiguitat i que van influir en la cultura fins

l'arri!ada de la ciència moderna.

3803/0. Arups de tri!us que vivien fora de les

fronteres de l'mperi 4om". )ls romans els van

donar aquest nom despectiu que al&ludia a unapresumptament primitiva manera de parlar

quequeBant #bar-bar %.

B93/ onBunt de lli!res sagrats de la religi7 Bueva i

de la religi7 cristiana #Ci Ca una D+!lia Bueva i

una D+!lia cristiana que comparteixen gran

quantitat d'escrits%. )n general la D+!lia Buevacomprèn el que els cristians anomenen =ntic

Eestament. )l Nou testament$ només acceptat

pels cristians$ conté tots els lli!res referents a la

predicaci7 i paraula de @esFs de Nazaret$

anomenat @esucrist. i inclou els )vangelis

#vides de @esFs%$ els Gets dels =pòstols$ les

artes pastorals i el lli!re de l'=pocalipsi so!re

el final dels temps i la Segona /inguda de

@esucrist per fer el @udici Ginal.

3-70/2/ 4elat o estudi de la vida de persones$

principalment personatges rellevants de la

istòria.

92


93/112

B/6; Nom de la primitiva ciutat grega so!re la que

es va fundar onstantino!le. /a donar nom$

durant l')dat HitBana$ a l'mperi 4om" d'5rient

que era conegut com mperi Dizant+.

;46592;. >ersones que estudien la natura o la societat

am! mètodes experimentals o seguint una

disciplina rigorosa de pensament !asada

sempre en dades comprova!les iIo

quantifica!les. )s diferencien dels filòsofs en

què poden utilitzar les matem"tiques en elsseus estudis tre!allen am! o!Bectes o éssers

concrets. =ntigament no es diferenciaven dels

filòsofs. o van comenar a fer a partir dels

segles J/ i J/.

;o!les sedentaris que s7n tam!é anomenats

aix+ per la seva cultura ur!ana #del llat+ civis=ciutat% que propicia l'escriptura i els avenos

tècnics i cient+fics. )s considera que les ciutats

s7n la !ase de les civilitzacions.

C-6.5/656-34 iutat fundada per l'emperador onstant+

l'an- 330 per ser capital de l'mperi d'5rient.

6esprés de ser conquerida pels turcs va passar

a anomenar:se stam!ul.

C-654=>-086/ )dat quarta de la istòria escrita. omena

el 1KL i seguim en ella. /e durant més de 200

an-s.

C0.5 Nom donat a @esFs de Nazaret$ Gill de 6éu

segons la religi7 cristiana$ pels grecs i que vol

dir 9marcat; o triat per 6éu. Sovint s'aBunten

93


94/112

am!d7s apel&latius en la forma @esucrist.

;0.5/6.=4 4eligi7 fundada per l'apòstol >au #anomenat

Sant >au% a partir de la predicaci7 de @esFs de

Nazaret. )ls fets i paraules de la vida de @esFs

recollides en els )vangelis i les interpretacions

de >au recollides en cartes als fidels de tot

l'mperi 4om" van donar el cos !"sic a aquesta

religi7 fa 2000 an-s. )ls )vangelis i les artes

de >au es recullen en l'Fltima part de la D+!lia

anomenada Nou Eestament. )l nom li ve del'apel&latiu de rist #l'ungit o el triat per 6éu%

donat a @esFs pels fidels grecs$ Ba que Arècia

fou la primera part de l'mperi on arrel" aquella

religi7 d'origen Bueu.

4=-;08;/ Sistema de govern originat en les ciutats

l'antiga Arècia i que suposa la participaci7 detots els ciutadans en el govern. )l nom ve de

paraules gregues< demos = po!le$ i cratos M

poder$ 9poder del po!le;. )n general$ quan es

va aplicar en l')dat =ntiga$ la participaci7 es va

limitar a els Comes lliures #Ci Cavia molts

esclaus% o als caps de les fam+lies principals

d'una ciutat. No va ser fins a les 4evolucions

=mericana i Grancesa del segle J/ que no

van poder:Ci participar la maBoria o tots els

Comes d'un pa+s. )l dret de votar es va anar

estenent a )uropa al llarg del segle JJ$ però

no va ser fins al segle JJ que van poder

94


95/112

participar tam!é les dones.

D@


96/112

m7n millor$ a un futur tecnològic i de perfecci7

social.

egipcis >o!le que va crear la més antiga civilitzaci7 a

)gipte Ba cap a l'an- 300 a!ans de rist entorn

del riu Nil. )gipte va ser conquerit pels perses i

després pels grecs d'=lexandre a!ans de

quedar a!sor!it per l'mperi 4om" el 3 a!ans

de rist.

E.7./ omunitat dels tots els cristians$ almen-s fins

al la divisions que es van produir. Pna al segleJ quan l')sglésia grega es va separar de la

romana defensant algunes idees diferents.

*'altra al segle J/ quan la 4eforma luterana o

protestant va dividir l')sglésia catòlica

#depenent del >apa de 4oma% de multitud

d'esglésies 9reformades;$ principalmentd')uropa del nord i traslladades després a

=mèrica.

2.-2. Nom que es donava a la Arècia antiga i des

de l'antiguitat romana als savis o amants del

sa!er. Gins l')dat Hoderna la paraula era

utilitzada per a tot estudi7s de la natura i del

pensament en general. )ls cient+fics del segle

J/ encara eren anomenats 9filòsofs naturals;.

>erò la paraula ciència #que antigament

significava simplement 9sa!er;% va fer fortuna

en el segle J/ i els filòsofs van passar a ser

els que s'ocupaven de pro!lemes del

96


97/112

pensament que no es podien estudiar de

manera experimental$ com ara l'Otica$ la

>sicologia$ les relacions Cumanes$ la pol+tica$ la

teologia$ el pensament$ etc.

+8/ Nom que donaven els romans a l'oest

europeu que avui és Grana.

+04;-0-=/6/ ivilitzaci7 europea de l'antiguitat que suma

la cultura grega a la romana que la va assimilar.

Se li poden suposar uns mil an-s de vida entre

el (00 a.. i el (00 d..7047/ ivilitzaci7 creada per les ciutats antigues de

Arècia almen-s K00 an-s a!ans de rist i que

va inspirar la unificaci7 pol+tica per part del rei

Hacedoni Gilippos . )l seu fill =lexandre la va

convertir en la civilitzaci7 del Hediterrani

5riental i va ser a!sor!ida per l'mperi 4om".

H.>86/ Nom que van donar els romans antics a la

>en+nsula !èrica. *a van dividir en tres

prov+ncies< Earraconense$ Dètica i *usit"nia.

Homo sapiens Eerme tècnic que es refereix a l'espècie

animal a la que pertan-em els Cumans actuals.

Homo és el gènere al que pertan-em Buntament

am! altres espècies Cumanes anteriors dels

Fltims dos milions d'an-s. Sapiens és el nom

espec+fic de la nostra espècie dins d'aquell

gènere i que ens distingeix d'altres Com+nids

com els neandertals$ els erectus o els habilis.

I=>40 R-=8 )stat de l'antiguitat am! capital a 4oma i

governat per un )mperador d'acord am! el

97


98/112

Senat o assem!lea de no!les. omprenia totes

les terres al voltant del mar Hediterrani i

comenant l'an- 21 a!ans de rist$ es va dividir

en dues meitats a finals del segle per poder

governar:lo més f"cilment. *'Fltim emperador

d'5ccident va ser deposat per un !"r!ar el ,1

d.. *'mperi d'5rient va su!sistir am! capital a

Dizanci fins la conquesta dels turcs en ,(3.

6. Nom genèric que es va atri!uir per error als

ind+genes d'=mèrica. *'equ+voc va sorgir per lacreena que tenia el primer desco!ridor$ en

ristòfor olom$ que Cavia arri!at a l'Qndia.

*'apel&latiu es va conservar per costum.

J-;. O9=>;. ele!racions esportives i religioses que

aplegaven les ciutats gregues de l'antiguitat a la

ciutat d'5l+mpia almen-s des de l'an- 11 a..segons la tradici7$ cada quatre an-s. /an ser

suprimides l'an- 3L3 per l'emperador Eeodosi

pel seu car"cter pag". Hodernament van estar

reinstaurades pel filantrop francès !ar7 de

ou!ertin cele!rant:se per primera vegada a

=tenes l'an- KL.

L7;/ =rt o ciència del pensament estudiada des de

l'antiga Arècia$ especialment pel filòsof =ristòtil.

Segons la creena antiga$ la lògica permetia

tota mena de coneixements partint de

l'o!servaci7 senzilla de les coses visi!les.

6urant l')dat HitBana es van utilitzar els

9M


99/112

mètodes lògics desco!erts per =ristòtil per

demostrar l'existència de 6éu més enll" de tot

du!te raona!le. >erò al segle J/ el filòsof

aleman- mmanuel Rant va demostrar

9lògicament; que la lògica és un mecanisme de

la ment Cumana que no pot anar tan llun-$ que

no pot su!stituir la investigaci7 cient+fica i que$

per tant$ l'existència o no de 6éu sempre

quedar" fora de la capacitat Cumana de pensar.

=ctualment la *ògica es manté com unadisciplina filosòfica lligada al pensament

matem"tic i ling+stic i aBuda en la programaci7

inform"tica.

/59 ;8..; *lengua parlada i escrita pels Ca!itants de

l'mperi 4om" especialment a la part occidental

de l'mperi. Se l'anomena cl"ssic per diferenciar:lo del llat+ que es va seguir utilitzant

a l')dat HitBana$ quan els po!les Ba no parlaven

llat+ sin7 llenges rom"niques derivades$ i

tam!é durant l')dat Hoderna per part de

l')sglésia i per part dels Comes de ciència.

onservar el llat+ va permetre que els savis detota )uropa es poguessin comunicar malgrat la

divisi7 de llenges europees. = partir del segle

J/$ per poder fer arri!ar els coneixements al

po!le$ el llat+ es va deixar d'utilitzar convertint:

se definitivament en una llengua morta.

=44


100/112


101/112


102/112

ristiana que actualment utilitzem.

0@= Nom am! que els "ra!s designaven$ en

l')dat HitBana$ els que ells suposaven de cultura

romana i que incloWa tant els Ca!itants de

l'mperi !izant+ com els cristians europeus$

francs o Cispans.

S/-=F =ntic rei del regne d'srael #L10:L30 a..%.

)ra fam7s per ser descrit a la D+!lia com el més

savi del seu temps. Segueix essent un s+m!ol

de saviesa.S/65 E.54rimer m"rtir cristi" mort a pedrades per les

seves idees a @erusalem poc després de la

mort de @esFs de Nazaret. )l seu martiri és

descrit en el lli!re dels Gets dels =pòstols que

forma part del Nou Eestament de la D+!lia

cristiana. =quest episodi Ca estat pintat en gran

quantitat de quadres i retaules d'esglésies.

.4465/0. >o!les esta!lerts definitivament en un territori

contraposats als nòmades$ que no tenien

residència fixa. S7n tradicionals les rivalitats

entre nòmades i sedentaris des de la

>reCistòria. 6es de l')dat HitBana els po!les

sedentaris van imposar:se pel seu més gran

progrés tècnic i la seva superior po!laci7.

S4=90/=. 4eina llegend"ria de l'antic pa+s d'=ss+ria que

Cauria governat al segle J a!ans de rist.

Gamosa per les seves conquestes i

construccions$ suposa la llegenda que$ en

morir$ es va transformar en colom i va puBar al

102


103/112

cel. a estat s+m!ol de !on govern i saviesa i

Ca protagonitzat molts drames teatrals i Ca

estat personatge en lli!res i poemes famosos

de l')dat HitBana i Hoderna.

.46/-0 Hem!re de l'antic senat rom" o de qualsevol

cam!ra parlament"ria actual am! aquest nom.

S46/5 =ssem!lea dels caps de les fam+lies patr+cies

#en llat+ senex Manci"% que governava 4oma

durant l'època de la 4epF!lica #(0 a 3 a..% i

després col&la!orant am! l')mperador durantl'mperi #3 a.. a ,1 d.. i més enll"%

.46G-0 24@/ >ersona pertan-ent a la no!lesa per Caver

servit al rei en algun moment de l')dat HitBana o

de l')dat Hoderna i Caver re!ut del monarca

terres o privilegis per al seu govern i Fs. )ra el

sistema pol+tic$ social i econòmic anomenat

Geudalisme. =l llarg de l')dat Hoderna els

no!les van anar perdent el dret de governar els

territoris que va ser recuperat pels reis$ però els

privilegis de re!re pagaments o distincions per

part de la gent vulgar es va mantenir fins que la

4evoluci7 Grancesa els va a!olir.

5447. Gilòsofs especialitzats en l'estudi de les

religions especialment el fet div+. )studien la

relaci7 de la fe am! el pensament i s7n experts

en els textos sagrats.


104/112

les seves expedicions de pillatge al nord de

Grana #on re!eren el nom de 6-0=/6.% i fins

al Hediterrani.

64.-. *a Jina va comenar essent un petit pa+s al

voltant cel curs mig del riu Aroc #Hoang-Ho%.

(00 an-s a!ans de rist Ba existien diversos

regnes de cultura xinesa i onfuci estava

ela!orant els lli!res de saviesa. 220 an-s a!ans

de rist Jina Ba era un regne unificat que

comenava a construir una Aran Huralla per defensar:se dels nòmades del nord$ en aquella

època els Cuns. 6es d'alesCores$ Jina s'Ca fet

més gran$ s'Ca dividit en regnes$ Ca patit

revolucions i s'Ca tornat a unificar. No Ca deixat

d'estar amenaada per nòmades al nord #més

endavant els mongols% i per altres regnes. >eròla cultura xinesa$ la seva escriptura i els seus

costums Can seduWt a tots els po!les que Can

conquerit el seu territori i tots s'Can aca!at

tornant xinesos. Gins que al segle JJ Jina va

entrar en decadència i no va poder vèncer la

competència comercial i militar dels paWsoseuropeus. =ra$ al segle JJ$ Jina com!ina les

seves tradicions am! la cultura occidental i va

en cam+ de tornar a ser la primera potència

mundial.

104


105/112

B3-70/2/

BERGIN, Joseph (ed) Historia de Europa Oxford. El siglo XVII

CRÍTICA Barcelona 2001

BLANNING, T.C.W Historia de Europa Oxford. El siglo XVIII

CRÍTICA Barcelona 2000

CAMERON, Euan Historia de Europa Oxford. El siglo XVI CRÍTICA

Barcelona 200

FONTANA, Josep La història dels homes CRÍTICA Barcelolna 2000

GARIN, Eugeno La revolución cultural del Renacimiento CRÍTICA

Barcelona 1!"#

JENKYNS, Rchard (ed) El legado de Roma CRÍTICA Barcelona

1!!$

MICRONET Enciclopedia niversal !ultimedia %ICR&'ET 2001

MONTAIGNE, %chel de "#ginas inmortales. elecc pr*leg

d+Andr -d T/ET Barcelona 1!!2

OSBORNE, Roger $ivili%ación CRÍTICA Barcelona 200"

10.


106/112

PICO DE LA MIRÁNDOLA &e la dignidad del hom're EIT&RA

'ACI&'A %adrd 1!3

RICO, 4rancsco El sue(o del humanismo AIA'5A %adrd 1!!6

ROMANO, R. 7 TENENTI, A. Los fundamentos del mundo moderno.

89 n:ersal 12 I-& ;;I %adrd 1!#1

WHITROW , -.J. El tiempo en la historia CRÍTICA Barcelona 1!

ZWEIG,


107/112

64 /6/95;

Ale>andra34

Ars


108/112

8spna2!

8ooHe, Roer


109/112

64 4 ;-6567@5.

/ KA ER +EAT %&ER'AL3

ERN>DE\.

FE]REAL A ;;]REA6

CN>; N;CARAR A OE>A A;B A FE]REAM

QD^ FE FAOEA ABA > NAR E QD^ OE>RZ

>CR@10

>N OA NRER >A12

>A E ;C1M

OANR > >A24

>A ;EXAA, ABA > >A ;N>RA30

QDA OA N;_AR >A ;N>RA36

QDA OA AABAR >A ;N>RA4.

14.3-17M9 QD^ OA R >A ;N>RA49

A S, NBRN A S.3

AE\L REH61

N ;RAON ;N E CR A ;N6.

EDA>Z ;EF73

CRE;R ';N>R'MM

-lossar91

Blogra=a10.

Índe> anal@


110/112

110


111/112

111


112/112

Què Va Ser l'Edat Moderna

Documents

Transcript of Què Va Ser l'Edat Moderna