Rafa Xambó i La Fusteria

Dies Oberts

LA SIRENALA SIRENALA SIRENALA SIRENA

Tenim el cabàs penjat darrera la portai a les mans el solc que hi va deixar l'eina.Però els matins s'allargueni del llit estant, amb els ulls oberts,sentim com toca la sirena. (bis)

Si comptem amb els dits ens sobra temps,si comptem amb diners ens manca feina.Però encara hem de viurei del llit estant, amb els ulls oberts,sentim com toca la sirena. (bis)

No és pas culpa vostra, ens diu sovint la gent,aquests temps són durs i tot escasseja.Però els anys no s'atureni del llit estant, amb els ulls oberts, sentim com toca la sirena. (bis)

Vindran altres temps si ho volem tots plegats,mai no ens han fet por l'esforç ni la feina,i tant se val si ja hem mort quan ningúdel llit estant, amb els ulls oberts,senti com toca la sirena. (bis)

(Miquel Martí i Pol / R. Xambó)

MARIA GRMARIA GRMARIA GRMARIA GRÀÀÀÀCIACIACIACIA

Maria Gràcia en el carrerócalma la gana amb un rossegó.No vol ser puta, vendre l'amor,que no li'n queda, que no, que no.Va ser Roberto qui se'l quedàallà a les terres de Panamà.

Passa un pollastre del capitali se la mira com fent-li mal.Quan se li acosta, quina gelor!la dona pobra sap de temor.

Maria Gràcia para la màper si el pollastre té voluntat.Poques monedes solta el mamóque no n'hi han més diu, que no, que no.Ara li mostra bons bitlletonsque canviaria per rebolcons.Maria Gràcia mira els papersde tant que mira no sap què fer.

Quan fa d'anar-se'n aquell bavósella li diu que fa de tot.Per tres bitllets laralalàper uns dels grossos lolararà.Maria Gràcia en el carrerócalma la gana del macarró.

Maria Gràcia en el carrerócalma la gana del macarró.No vol ser puta, vendre l'amor,que no li'n queda, que no, que no.Va ser Roberto qui se'l quedàallà a les terres de Panamà.

(Ll. i M. Rafa Xambó)

SANREMOSANREMOSANREMOSANREMO

Festival de Sanremoun cantant s'ha suïcidat.Ja no cantarà tendresesLuigi Tenco a les xicones.

Tretze anys tenies tui Iolanda vint-i-quatrequan t'hi volies morirperquè ella no et mirava.

La seguies pel carrerl'espiaves amb el nóvioi t'hi volies morirsi es besaven a la boca

Non, ho l'etàNon, ho l'età per amartidiu la cançó...

Què s'haurà fet de Iolandallum d'abril en les nits dolcesmossegades d'enyorançaque regira cantonades.

Vagabund per la ciutatquan sorprens uns ulls molt jovesque s'han penjat d'un cartell publicitaricom tu miraves Iolanda cada nit.

Atrapat en el passatles vesprades de diumengeno faràs tornar Iolandad'aquell temps perdut per sempre (bis)No faràs tornar Iolandad'aquell bes que no us donareumai...

(Ll. i M.: Rafa Xambó)

LLLLÍÍÍÍNIA BNIA BNIA BNIA BÀÀÀÀSICA DEL SOMNISICA DEL SOMNISICA DEL SOMNISICA DEL SOMNI

Àngel efímer que passavaa la vora dels meus somnisdeixant-me un plec als ullsque es lliura al pas del temps.

A mil per hora carrusselde l'encanteriprofunditat del somnifragments de cases blanques.

Misteris de les nitsquan em perdiai encara no sé a oni aquest amor inquiet.

(solo guitarra)

L'enteniment perdutquan la farina t'encegavai tot per viure encesadarrere una fotesa.

Digues que m'has estimatcom un paisatgeque t'ha vençut la pressatenies tanta pressa.

Ai, quina pressa!

(Ll. i M.: Rafa Xambó)

TRAVESSE LA CIUTATTRAVESSE LA CIUTATTRAVESSE LA CIUTATTRAVESSE LA CIUTAT

i prenc el tren més lentvaig guaitant per la finestrano hi ha cap terra promesael vidre és el silencipel qual mire que me'n vaig.

M'emporte les cançonsd'aquelles altres videspoemes de revoltai amors de mariner.

Que les fades s'acabarenen els contes de cartótambé la revoluciódiuen que diu, diuen que diula raó.

Ara s'ha fet de diahas de tornar a començar.Ara s'ha fet de niti tot torna a començar.

La carn més pura somiamemòria i penya-segati la llum seca la fullaun amic meu va morirun artista i un finalporte al cap, porte al corel seu timbal.

Ara... (solo guitarra)

Entre en casa de l'amorl'àngel balla en els teus ullscanten fades i folletsque he vingut ací per tui si mires ben endinstocarem, tocarema rebel•lió.

Ara... (Ll. i M.: Rafa Xambó)

NAUFRAGISNAUFRAGISNAUFRAGISNAUFRAGIS

En un racó d'aquell baron mai no havies anatdemanaves alegriai vas mirar la solitud.

Si vius d'atzarhas d'aprendre a naufragar. (bis)

M'has pillat mirant la llunatatuatges de paperarenós color de dunalaberint del teu voler.

Lluny d'aquell tempst'oblidares de l'amor. (bis)

Destorbant-me cada diavan volar totes les ganesde palpar-me la feridaque em cremava les entranyes.

Lluny d'aquell tempst'oblidares de l'amor. (bis)

En obrir la porta vaig saberque el camí no té tornadadies blaus que encara estranyedes d'aquella matinada.

Si vas lleugerpots saltar per l'horitzó. (bis)

Somnis de les cuines silenciosesdances africanes bategantEstació del Nord, cantinesles cançons del fons del mar.

Si vius d'atzarhas d'aprendre a navegar. (bis)

(Ll. i M: Rafa Xambó)

QUASI FAULAQUASI FAULAQUASI FAULAQUASI FAULA

Temps a venir, quan ja no quedinbarques en mar ni pescadors en terra,arribarà pel cantó de llevantun mariner de fortunadalt d'un galió vell,desarborat i tràgic,que ancorarà de nit en una platjaallunyada i deserta.

L'home davallarà, solemne, de la naui, dret damunt la sorra,engegarà un bruel que fendirà l'espaid'un cap a l'altre de la terra.

Serà el senyal, és clar,però no espereu pas que els mortssurtin a fora de llurs tombes.Els morts d'avui són molt insolidaris;pregunten constantment,demanen garanties,volen saber com i per quèi al capdavall no es mouen.

Si sentiu el gran crit,abandoneu-ho toti sortiu al carrer.No passen pas sovint aquestes coses.

(Miquel Martí i Pol / R. Xambó)

MARIOLAMARIOLAMARIOLAMARIOLA

Convidats i convidadespugen pel camí dauratcap al cim de les tronadesa cavall d'un núvol blanc.

Trenca l'alba, llum d'espasa,la boirina entre el fullaml'aire pur de la muntanyaporta olor de gesmiler.

A la serra Mariolala disbauxa ha començatsonen palmes i guitarrestots i totes a ballar.

Sense normes ni maniesun esclat de llibertata recer de policieslluny de frares i advocats.

Si tu fas el que jo pensesi jo faig el que tu volsguanyarem tots dos per sempreun grapat de bons records.

Corre el vi i olives negresl'alegria que hem plantatva saltant com una llebreentre cames tremolant.

A la vora del barrancentre séquies i canyarsMariola i un amicdescobriren el compàs.

Que si fan avant i arrereque si es troben per davallquan es busquen per les galtess'obri el cel per l'engonal.

Fa un capvespre enrojolati jo a tu et vull festejaruna casa vella i blavaja no veig on t'has ficat.

Busque enmig dels esbarzerssi és un somni, és un desigparadís de la infantesadel teu cos com un ocell.

Que m'estic enamorantd'eixos pits de dolça melmisteriosa llum encesaals teus ulls de caramel.

Si tu mires la naturai no estàs plastificatsentiràs com creix la vidaal teu cor i al teu voltant.

Que jo estic enamoratde les aigües cristal.linesde les índies que somiende la llibertat total.

(Música: Carles CarrascoLletra: Rafa Xambó)

VULL VEURE JAVULL VEURE JAVULL VEURE JAVULL VEURE JA

Vull veure jasense mirallsi amb la clarorque ens porta el nou dia.

La festa granplena de clamsplena de focsi plena de vida.

I no patiuque ja s'acostapel blau del maraquelles ones.

I no patiuque ja s'adormenla por d'ahirla foscor de les ombres.

Perquè l'amorun dia blauals nostres corses va fer alegria.

Des de llavorsho sabem totsque ja s'acostas'acosta la vida.

I no patiu...

perquè hem compratbitllet per a anarperò bé ho sabeuque no hi ha tornada.

No pararemfins arribarallà on naixla nova matinada.

I no patiu...I no patiu...

(Ll. i M.: Carles Barranco, 1978)

LA DONA BRUNALA DONA BRUNALA DONA BRUNALA DONA BRUNA

Cau la tardor blanca i humidas'omple el carrer de cares grogues,nines d'argent, vent de tempesta,les fulles altes de l'estiu se'n van.

Dies oberts i sense besosla dona bruna en la memòriaque això ja ho deia Ferraterdes d'una cambra de tardor fa temps.

La dona bruna en la memòriajugant que juga, amor fugaç,camps de maduixes, albes blavesMediterrani endins l'amor marxà.

Jugant que juga, amor fugaç,el temps va i ve sense mesuramai no ha estat fàcil prendre midaal pensament dels besos recordats.

La dona bruna a la tardordama blanca plena d'hivernla dona lluna de l'estiula primavera es diu com tu.

La primavera es diu (4 bis)com tu.

(Ll. i M.: Rafa Xambó)

PLATJA DE LLUMPLATJA DE LLUMPLATJA DE LLUMPLATJA DE LLUM

Somiant vora la mar antigam'he begut tota la son d'ahir.Despullat mire passar la vida,combustible, que diria el meu amic.

No hi ha fum ni olor de gasolinaa la platja de Pinedo, llum.Em ve al cap la meua amigajo no vull que em prenga per costum.

Homes negres vénen per l'arenala ciutat crema com un desigpassen cames fetes llepoliaque ens distrauen la conversa del matí.

Guardarem les hores fins l'auroraparlarem de tot allò que va venintmelodies, dolça bossa novaque portem de l'hivern cap a l'estiu.

Hei, que bé que estem ací en la platjaquan la lluna s'ha ficat enmigsi pugueres envolar-te arali faries tota la volta al món.

(Ll. i M.: Rafa Xambó)