RECERCA.CAT O T~ANSFEP~NCIA

De larecerca alproducte

La recerca, al nostre pals,continua generant

escepticisme en un sector dela societat, corn si la inversi6

que s’hi destina no acab6sservint per a res. E1 cert

per6, que molts delsdescobriments dels centresde recerca catalans acabensent utilitzats per empreses

locals i internacionals. Am6s, els centres

d’investigaci6 desenvolupenles seres prbpies empreses

per oferir productes i serveisque tenen un valor en el

mercat i un impacte directeen la societat. Fins i tot hi ha

alguns investigadors queban esdevingut, tamb6,

emprenedors.

Reportatge d’Astrid Bierge

RBoger Gomis investiga a l’lnsti-rut de Recerca Biom~dica (IRB

arcelona), on lidera el grup deontrol de Creixement i Meths-

tasi. Mentre feia el doctorat va estudiarEmpresarials per si de cas no li anava b6la carrera cientifica. Finalmeru no sols vaesdevenir un investigador de renom sin6que tamb6 va aprofitar els seus coneixe-ments empresadals per crear tma empre-sa en el complicadfssim sector biotecno-16g~c.

Ell ho explica com si fos un come. Tot

va comenqar quan, estudiant les basesmoleculars de la met~stasi, va fer una tro-balla molt interessant. Ivlirant el genomade les c~l.lules dels tumors de mama, arabel seu grup van trobar un gen alterat que,quart hi 6s, prediu amb un alt grau d’en-cert que aquell rumor acabarh derivanten una met~stasi 6ssia. En principi, poderpredir la methstasi nom6s serviria per an-goixar els paciems ja que no hi ha farmacsper combatre-la. Perb n’hi ha una excep-ci6. Per a la met/tstasi bssia hi ha duos fa-milies de f’armacs que, si b6 no serveixen

per curar-la, serveixen per controlar-la.Cal terfir en compte que la met~stasi bssiacomprlxaeix els nervis i 6s molt dolorosa.A m6s, els pacients tenen nombroses frac-tures, no poden valdre’s per ells mateixos ino poden treballaz

"No cal set un geni per fer la seg(ientrefle~d6: si aquests f~rmacs frenen elcreixement de la methstasi d’os, pot-ser si es tracta els pacierus abans que ladesenvolupin, es podrien evitar", explicaGomis. Moltes empreses farmacbutiquesvan decidir prm,ar-ho, lent assajos cll-

ELTEMPS ¯ 29 novembre 2016

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

2240 CM² - 400%

6920 €

52-55

España

29 Noviembre, 2016

BuildAir ~s I’spin off m@s gran delCIMNE Desenvolupa estructures

Ileugeres i facils de fabricar, muntar

nics de deu anys i amb un gran nombrede pacients. Malauradament, no va fun-cionar, l~s a dir, no es van reduir els casosde metastasi 6ssia. Tot i aixf, es va veureque alguns grups de pacients si que ha-vien respost. I aqui 6s on la troballa deGomis pren importhncia. Amb el marca-dot descobert, que serveLn per saber qui-nes pacients de chncer de mama tindranmet~.stasi 6ssia, es pot saber qui podriabeneficiar-se del tractament i per rant nodesenvolupar ta methstasi.

A partir d’aquesta idea va nbixer l’em-

EL TEMPS ¯ 29 novembre 2016

presa Inbiommion, una spin-offde I’IRBi ICREA fundada ]’any 2011 per Gomis idos socis mbs. El projecte inicial t6 Fob-jectiu de desenvolupar un kit que ajudiels oncblegs a predir quines pacients dechncer de mama faran met~stasi i quinesno i, per rant, quines respondrien al trac-tament. "En el nostre sistema sanitari, sitens un dubte, tractes. Per tam, col tenirun marcador que sig~i molt fiable. Aix6ha teniem, per6 calla validar arab un as-saig clinic all6 que nosaltres harlem vali-dat al laboratori", explica el cientific.

L’equip de l’spin-offva estar sis mesastreballant intensament per ferun pla denegoci que tingu~s una oporttmitat enel mbn de la indtlstria farmac~utica. Se-gons Gomis, "aqui no hi ha aficionats".Un cop desenvolupat, van anar a buscardiners, "diners de veritat’; ja queen elsector biotecnolbgic calen cam a minimentre tres i cinc milions d’euros per des-envolupar la primera fase d’un projec-re. En una primera rondo van aconseguirtres milions d’euros de capital risc pro-vinents d’Ysios Capital i de la Fundaci6Vila Casas. A la segona ronda, arab la in-corporaci6 de Caixa Capital Risc, van re-captar robs de dos milions d’euros.

El prhner assaig c[flfic ja s’ha dm aterme, arab mostres de 3.300 pacients,i els resultats seran publicats d’aqui apoc. Per aconseguir l’aprovaci6 regulatb-rio per l’t]s d’aquest m~tode de diagnbs~tic encara els caldrh ferun segon assaigclinic. Gomis confia que, en algun puntd’aquest procds, lnbiomodon sigui com-prada per alguna multinacional ambmtlscul financer i arab capacitat per ferarribar el producte al mercat.

Ell fa temps que s’ha desvinculat del’empresa per poder seguir arab la sevainvestigaci6 a I’IRB. Assegura que seria molt dil)’cil mantenir les dues ac-tivitats, per6 tot i aixl continua fentcol.laboracions punmals. Gomis tit-Ila d’odissea el seu proiecte empresa-rial, primer per la dificultat cong~nitadel sector biotecnolbgic i segon perqu~el marc juridic estatal no facilita l’em-prenedoria. "Per poder emprendre enaquest mbn calen mores cases: idees,un marc juridic flexible, fans d’inversib,gent capacitada per ocupar els chrrecsque requereix una empresa biotecnolb-gica i un ecosistema cientific que, persort, Catahmya comenga a tenir".

Tecnologia num~ricaE1 Centre lnternaciooal de M~todes Nu-merics (CIMNE), que investiga en camp de la simu[aci6 per ordinador, ~sun cenlxe CERCA molt espavilat. Arabnom6s un 5% de subvencid b~.sica, el

53

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

2240 CM² - 400%

6920 €

52-55

España

29 Noviembre, 2016

RECERCA.CAT O TRANSFER~NCIA

-7 centre ha de buscar forts d’ingressos al-ternatives. Com? D’una banda, pre-sentant projectes a concursos i gua-nyant-los. De l’altra, col.laborant arab laindtlstria i creant empreses que comer-cialitzin productes lets grhcies a la recer-ca de l’institut.

CIMNE fa spin-offs des de l’any 2001,perb arran de la venda d’una d’aquestesempreses van decidir concretar d’unamanera m6s estructurada la transferbn-cia de la seva ci~ncia al sector industrial.Abd, l’any 2011 va n6ixer C1MNE Tecno-logia, una empresa incubadara quepulsa spin-offs i gestiona col.laboracionsarab altres empreses. Des de llavors, jas’han creat 13 spin-offs que donen ser-veis molt diversos. Actualment donenfeina a 60 persones i en total facturen alvoltant de vuit milions d’euros l’any. To-tes tenen un contracte de llic~ncia arabCIMNE, que els cedeix la tecnologia per-qu~ facin els seus negocis a cared d’unsroyalties.

CIMNE Tecnologia no s’encarrega devendre els productes, aixb ho fan les spin-offs, perb gestiona el proc6s de transfe-r~ncia per treu~re el producte al mercat idespr6s les ajuda a cr6ixer. La incubado-ra contribueix [ormant els emprenedors,desenvolupant els plans de negoci, bus-cant inversors i distribu’idors a tot el m6n,gestionant l’administraci6, etc.

L’empresa m6s gran sorgida d’aques-ta incubadora 6s BuildAir, que desenvo-lupa estructures inflables molt lleugeresi facils de fabricar, muntar i desmuntar.Per exemple, hangars per reparar-hi avi-ons o per acollir-hi gent en situacionsd’emerg~ncia, un pont inflable que subs-titueixi les vies de comtmicaci6 terrestremalmeses durant un desastre natural oun sistema de represa inflable per conte-nir inundacions.

Jax4er Marcipar, CEO de CIMNE Tec-nologia, ens explica que sempre intentencomparOr el projecte amb un soci externdel sector -la majoria s6n empreses ca-talanes- que els ajudi arab la im, ersi6i que els acosti al mercat. Per exemple,quan van tenir la idea de desenvolupar

54

una empresa que fes auditories energb-tiques, es van associar amb una empresalocal que fa les auditories dels comptesde molts ajuntaments. Aix/, van tenir ac-c6s r~pidament a molts consistoris. Esva crear Inergy, una empresa que con-trola la facturaci6 energbtica i proposamesures d’estalvi. A partir de l’anhlisi deles factums, Inert" indica al seus clientssi hi ha errors, els ajuda a optimitzar lacontractaci6 dels subministres energY-tics perqu~ puguin pagar menys, com-para la despesa arab altms edificis simi-lars i proposa mesures per gastar menys.L’empresa ha crescut molt i actualmentja d6na servei a tots els ajuntamentstalans de m~s de 10.000 persones i a totsels edificis de la Generalitat. Ara tamb~tenen corn a clients alguns ajuntamentsdel Pa/s Basci fa poc hart guanyat unconcurs per gestionar totes les oficinesde Correus de l’Estat.

Els investigadors del CIMNE poquesvegades acaben implicant-se en l’empre-sa que sorgeix fruit de la seva investiga-ci6. "No volem convertir boris investi-gadors en mals emprenedors’; apuntaMarcipar. Ara b~, si l’empresa funciona,se’ls garanteix un retorn econbmic a tra-

v6s d’un contracte de propietat intel-lectual. I si realment un knvestigador t6vocaci6 emprenedora, se’l fa particip del’empresa.

Fent treballar la llumDe vegades, la necessitat concretad’un cientific pot acabar generant unaoportunitat de negoci. Marc Almen-dros, investigador de l’InstRut de Ci~n-cies Fot6niques (ICFO), estava lent seu doctorat en aquest centre CERCAi necessitava ferun experiment d’bpti-ca quhntica. Concretament, connectarmolts l/tsers entre ells per poder atra-par atoms individuals. Com que al met-cat no hi havla cap disposi~u electr6nicque permet~s connectar els I/~sers ambla precisi6 i a la velocitat que ell neces-sitava, el va fabricar ell mateix. No no-m~s va poder fer el seu experiment sin6que es va adonar que el seu dispositiutenia un valor comercial. L’ICFO va im-pulsar l’spin-offSignad~aae per desen-volupar aquest producte, que no nom6sserveix per a experinaents cientlfics sin6que tamb~ ~s molt titil, per exemple, perprovar els microprocessadors dels m6-bils. Va set tot un ~xit i fa un parell de

EL TEMPS ¯ 29 novembre 2016

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

2240 CM² - 400%

6920 €

52-55

España

29 Noviembre, 2016

A l’esquerra, dos dispositius de I’ICFO. El bracalet serveixper mesurar senyals biom~riques, corn el ritme cardiac~i l’altre per mesurar el flux sanguini de manera noinvasiva. A la dreta, Roger Gomis, investigador de I’IRBi fundador d’Inbiomotion, que est~ desenvolupant unm~tode diagnbstic per preveu~e la met~stasi d’os.

mesos la multinaciona] nord-americanaKeysight Technologies ha comprat ]’em-presa, que ha mantingut la plantil]a i haconservat la seu a Barcelona.

Actua]ment ]’[CFO t6 sis projectesempresarials en fase d’incubaci6 i cincempreses ja constittffdes. D’entre els tiptiros hi ha HemoPhotonics, una empresaque comercialitza uns dispositius m~-dics que mesuren Ia quantitat d’oxigenclue hi ha a la sang d’una manera gensinvasiva. Com que funciona alnb llumlhser, no cal ni tan sols punxar el pacient.T6 moires aplicacions. Per exemple, potajudar els metges a prendre decisionsarab pacients que hart patit una isqu~-mia cerebral. En aquests casos, 6s cabdalactuar r~pidament arab antitromboifticsper dissoldre el co~gul, que s’est6n deseguida i pot anar danyant m6s parts delcervell. Arab el dispositiu de HemoPho-tonics, la Hum del Ihser travessa el cervelli, en sortir per l’altra banda, es pot captari ana[itzar per extraure informaci6. Aixi,els metges poden saber si el tractamentest~ millorant el flux sanguini o si b6 ca[modificar-ne la dosL Actualment s’estanfent estudis pilot en diversos hospitals jaque, abans de poder obtenir el certificat,

EL TEMPS ¯ 29 novembre 20i6

ca[ haver let proves arab un gran nombrede pacients.

Un dels projectes de transfer~nciade I’ICFO que sortirh aviat al mercat ~sun dispositiu per mesurar els microor-ganismes a I’aigua del mar. Corn que elsvaLxells hart d’agafar [ deixar anar aigua,transporten microorganismes d’un palsa l’altre. Aquest dispositiu, que tamb~funciona arab tecnologia Ihser, podrhmonitoritzar en temps real aquesta con-taminaci6. El centre tamb6 esth treba-llant en el desenvolupament d’un dispo-sitiu per detectar r~pidament marcadorscancerlgens i al.lergens arab mostresmolt petites de sang. La intenci6 ~s queaquests dispositius estiguin ales farmhcies i queen uns anys tamb6 puguin te-nir-se a casa.

A banda de les spin-off" el centxe tam-b~ t6 molts projectes col,laboraO.us arabempreses. Sfl,Aa Carrasco, directora de launitat de Transli~r~ncia de Caneixementi Tecnologia de I’ICFO, ens explica quealgunes d’aquestes col.laboracions po-den arribar a set moh s61ides. "Normal-ment comencem arab projectes petits iamb el temps anem ampliant-los’, l~s elcas de la seva relaci6 arab Coming. una

empresa que domina el 70% del mercatmundial del vidm, incloent el dels dis-positius eIectr6nics. ICFO va comenc~ar acol.laborar-hi amb projectes petits per6recentment [’empresa va establir el seu la-boratori d’excel-l~ncia en superficiesques a la seu de I’ICFO. Ara, l’empresa i elcentre col.laboren anualment en diversosprojectes per millorar les superficies 6pti-ques: que no brillin, que repel.leLxtn l’ai-gua, que no tinguin empremtes, etc.

La unitat de transfer~ncia de I’ICFOesth en contacte constant arab els inves-tigadors del centre per poder recon~i-xer tecnologies arab potencial comer-cial. Tamb6 es mant6 una relacid moltestreta arab les empreses ambles qualsel centre col.labora. A m6s, a trav6s deIprograma [CFO +, es busca apropar alsector industrial els estudiants de doc-torat i postdoctorat del centre. Arab lacol.laboraci6 d’Esade, per exemple, se’lsensenya a parlar en ptlblic, a escriure oa fer un pla de negoci. 1 6s que, si b~ lafeina d’un investigador no ha de set unaaltra que la d’investigar, la recerca notindria gens de sentit si l’objectiu finalno los la generaci6 de productes i serveisque tinguin un valor per a la societat. ¯

55

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

REPORTAJE

Semanal

2240 CM² - 400%

6920 €

52-55

España

29 Noviembre, 2016