MARIANNE FAITHFULL. Easy come, easy goNaïve, 2008

Pop

www.mariannefaithfull.org.uk

El vintè àlbum de Marianne Faithfull és un disc de versions i duets.

Produït per Hal Willner i gravat als estudis Sear Sound, els més

antics de Manhattan, el disc versiona artistes com Duke Ellington,

The Decemberists o Sarah Vaughan amb músics de luxe (Barry

Reynolds, Marc Ribot) i grans col·laboracions (Nick Cave, Antony,

Rufus Wainwright, Jarvis Cocker, entre d’altres).

ABÚS. EsthelsGrabaciones silvestres, 2008

Pop

www.abusland.com

El barceloní Agustí Busom estrena amb el seu quart disc el segell

discogràfic liderat per Marc Parrot, Grabaciones Silvestres. Esthels

és un disc íntim, creat a base de guitarra i veu, un compendi sobre

les fases de l’enamorament en forma de cançons acústiques que,

segons el músic, requerien una sonoritat de petita i suau

instrumentació.

JOE STRUMMER: VIDA Y MUERTE DE UN CANTANTE. Dir. Julien Temple

Avalon, 2008

Documental

Bono, John Cusack, Johnny Depp, Matt Dillon i Jim Jarmusch són

algunes de les personalitats que aporten la seva pròpia història al

voltant de la vida i obra de l’influent músic britànic, líder de The

Clash, a qui Temple vol descriure per damunt de tot com "un

autèntic comunicador i orador del nostre temps". Guanyadora del

Premi al Millor Documental als British Independent Awards.

ORLANDO JULIUS EKEMODE. Orlando Julius plays super Afro soulVampi Soul, 2007

Afro/Soul

Pocs artistes han estat tan decisius en la invenció, el

desenvolupament i la popularització de l’estil afro/pop com Orlando

Julius. En els seus inicis, als anys seixanta, Julius va fusionar sons i

ritmes tradicionals africans amb altres sons propis del pop americà,

el soul o el R&B. Aquest cd doble és una bona oportunitat per

escoltar-lo.

PAVEMENT. Brighten the cornersDomino, 2008 (1997)

Indie

www.myspace.com/pavement

Com ja van fer amb els seus discos Slanted and Enchanted,

Crooked Rain o Wowee Zowee, Pavement reedita en edició de luxe

el seu quart àlbum, més melòdic i madur. Brighten The Corners:

Nicene Credeence Edition conté el disc original i una recopilació de

rareses entre les quals hi ha preses en directe dels temes del disc,

sessions de la BBC o cançons mai abans sentides. Inclou també un

llibret de 62 pàgines.

EGON SODA. Egonsoda Cydonia, 2008

Pop

www.myspace.com/egonsoda

Després de deu anys fent música com a Pale i com a Egon Soda, i

amb un munt de treballs de curta durada, els barcelonins s'han

decidit a treure al carrer el seu primer disc. Egon Soda el formen

components, entre d'altres, de les bandes Sanpedro i Standstill. Un

disc cru, de ritme pausat i tranquil, amb lletres lentes, curtes i

eficients.

ERIC DOLPHY. Out to lunchCapitol, 1999 (1964)

Jazz

John Coltrane va dir d’ell: Dolphy era un dels músics més grans que

he conegut. Certament, el nord-americà fou una peça clau del jazz

modern i en tan sols sis anys es va situar a l’avantguarda de la

renovació del jazz dels anys seixanta. Virtuós del clarinet baix (un

instrument en desús a la seva època, actualment recuperat per al

jazz) i multiinstrumentista, va gravar Out to lunch amb només 35

anys. Malgrat estar malalt, la seva carrera musical fou tan breu com

fructífera i revolucionària.

EXTRAPERLO. Desayuno continentalMushroom pillow, 2009

Pop/Electrònica

www.myspace.com/extraperlo

Extraperlo són un jove quartet de Barcelona format per actius

membres de l’escena musical de la ciutat que alhora integren altres

projectes, com Albaialeix o El Guincho, on tota experimentació està

permesa. El seu debut Desayuno continental vol oferir, com el títol

expressa, una completa i variada gamma d’elements musicals,

ritmes africans i caribenys inclosos.

PASCAL COMELADE. El Steinway a la guillotinaDiscMedi, 2008. CD + LLIBRE

Música per a piano

www.myspace.com/comelade

Max (Premi Nacional de Còmic 2007) s’apropa al món surrealista i

esbogerrat de Pascal Comelade amb aquesta narració gràfica que

ens parla d’un secret tancat dins d’un piano vermell. Comelade ha

creat la banda sonora d’aquest periple seleccionant una dotzena de

temes dels concerts de la seva gira de 2006. El resultat és el cd El

Steinway a la guillotina que combina a la perfecció amb les imatges

creades per Max.

ABE VIGODA. SkeletonPPM, 2008

Punk/Rock

www.myspace.com/abevigoda

Aquest grup de tropical-punk de Los Angeles pren el seu nom del

mític actor que interpretava el paper de Sal Tessio a El Padrino.

Comparteixen escena musical amb altres bandes de L. A. com No

Age, Health o Mika Miko, i amb el seu nou disc han fet un salt de

qualitat definitiu.

GOLDFRAPP. Seventh treeMute, 2008

Pop

www.goldfrapp.com

Molts pensàvem que aquell grup que va treure aquell preciós i oníric

Felt Mountain (Mute, 2000) ara fa vuit anys, s'havia perdut

irremeiablement en la seva recerca del synth-pop dels vuitanta dels

seus darrers àlbums. Però Seventh tree ha estat una gran sorpresa,

una fugida cap al folk i les melodies suaus, que ens demostren que

aquest duet és més inquiet musicalment del que semblava.

RAYDIBAUM. Manual de gènere catastròficRGB Management, 2008

Pop

www.myspace.com/raydibaum

Manual de gènere catastròfic és el segon disc d’aquesta banda

barcelonina que va madurant i ens ofereix melodies cada cop més

treballades. El nou àlbum suposa un canvi pel que fa a l’idioma

(Raydibaum se suma al grapat de bandes que passen de l’anglès al

català) però també pel seu debut en el jove segell discogràfic RGB.

THE ROOTS. Rising downIsland Def Jam Music, 2008

Hip-hop

www.myspace.com/theroots

Aquest disc consolida la banda de Philadelphia The Roots com un

dels grans grups de hip-hop. Coneguts pel seus potents directes, el

grup que s’inspirà en el concepte de “hip hop band” fundat per

Stetsasonic ha guanyat amb el temps pes, influència i una excel·lent

crítica en el món del hip-hop, el R&B i el Neo soul. Ara han comptat

amb la col·laboració de Mos Def, Common, Dice Raw o Talib Kweli,

entre d’altres.

MARINA GALLARDO. Working to speakFoehn, 2008

Folk/pop/rock

www.marinagallardo.com

En el seu primer disc, aquesta cantautora gaditana de 23 anys parla

absolutament per si mateixa. Amb una maduresa artística insòlita en

una persona de la seva edat, Marina Gallardo ens ofereix un disc de

música folk/pop tranquil, relaxat amb una veu plena de matisos. La

producció corre a càrrec de Paco Loco.