Recuperación riu Sec Badia del Vallès

DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DEL TERRITORI 1. INTRODUCCIÓ.................................................................................2 1.1 Antecedents: propostes i estudis previs 1.2 Objectius 1.3 Metodologia de treball 2. CONTEXT TERRITORIAL................................................................7 2.1 El Vallès Occidental 2.2 La plana del Vallès 2.3 La Via Verda Sant Llorenç-Collserola 2.4 La conca hidrogràfica del riu Sec 3. EL MUNICIPI DE BADIA DEL VALLÈS.........................................10 3.1 Aspectes generals 3.2 Aspectes socioeconòmics i població 3.3 Usos del sòl i infrastructures 3.4 Mobilitat i accessibilitat 4. CLIMATOLOGIA ............................................................................13 3.1 Precipitacions 3.2 Temperatures 3.3 Altres factors climàtics 5. GEOLOGIA ....................................................................................15 5.1 Caracterització geomorfològica 5.2 Hidrologia superficial i subterrània (aqüífers)

6. HIDROLOGIA.......................................................................17 6.1 Característiques hidrològiques del riu Sec 6.2 Sanejament de les aigües 6.3 Riscos hidrològics 7. FLORA I FAUNA .................................................................21 7.1 Vegetació potencial 7.2 Vegetació actual 7.3 Fauna 7.4 Connectivitat ecològica 8. PAISATGE............................................................................28 8.1 Paisatge i qualitats estètiques 9. HISTÒRIA.............................................................................29 9.1 Paleolític 9.2 Neolític 9.3 Època romana 9.4 Edat Mitjana 9.5 Edat Moderna 9.6 Segles XIX-XX 9.7 De Ciutat Badia a Badia del Vallès: 1975-actualitat 10. ANÀLISI DEL PLANEJAMENT..........................................33 10.1 Instruments de planejament de l’àmbit territorial 10.2 Instruments de gestió territorial 10.3 Legislació en matèria d’aigües 10.4 Instruments de gestió de l’aigua 10.5 Legislació en matèria de paisatge 10.6 Instruments de gestió del paisatge

Màster en intervenció i gestió del paisatge Projecte de recuperació ambiental i paisatgística del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès

2

1. INTRODUCCIÓ El “Projecte de recuperació ambiental i paisatgística del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès”, es troba emmarcat en el Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge, que imparteix la Universitat Autònoma de Barcelona. El projecte és una tesina de màster, que té l’objectiu de posar en pràctica els coneixements adquirits en les diferents sessions teòriques i pràctiques mitjançant l’elaboració d’un projecte concret d’intervenció i gestió en el paisatge. En aquest cas, s’ha optat per centrar-se en l’àmbit fluvial del riu Sec, al seu pas pel municipi de Badia del Vallès, per encàrrec de l’Associació Catalunya Sostenible i de l’Ajuntament de Badia del Vallès, amb la finalitat de canviar la tendència de deteriorament progressiu del paisatge fluvial del riu Sec i de millorar les seves característiques ambientals, paisatgístiques i socials. Els estudis i projectes que han tractat aquest espai amb anterioritat només s’havien centrat específicament en la recuperació del curs fluvial del riu Sec. El present projecte va més enllà, proposant mesures de correcció de problemàtiques detectades a l’entorn del riu Sec. Badia del Vallès, com la majoria de municipis de les comarques barcelonines, té una façana fluvial. Dels 2 models bàsics de municipis amb façana fluvial existents, els de façana interior i els de façana exterior, Badia del Vallès formaria part del segon model: el curs fluvial exerceix com a límit del creixement i fa de frontera entre l’espai edificat en una de les riberes i l’espai lliure a l’altra (boscos, conreus, activitats periurbanes, àrees marginals, etc.). En els darrers 20 anys, s’ha produït una disminució de la qualitat de les aigües dels cursos fluvials, molts han esdevingut veritables

clavegueres a cel obert, s‘han marginalitzat, han patit una degradació dels seus ecosistemes característics i, en general, les ciutats han crescut “d’esquenes” als rius. Això és el que ha succeït amb el riu Sec, a nivell global de la seva conca hidrogràfica, però també a nivell local al seu pas per Badia del Vallès. Els cursos fluvials exerceixen una triple funció:

A) Territorial-paisatgística: constitueixen eixos vertebradors del territori, oferint una estructura del paisatge molt característica.

B) Ecològica: són els principals corredors biològics de

connexió entre espais de valor ecològic i constitueixen ecosistemes fràgils i d’alt valor per si mateixos, a més de connectar l’espai urbà, agrari i natural.

C) Oci-cultura: ofereixen possibilitats de recreació (passeig,

esports, observació naturalística) com espais oberts propers als nuclis urbans.

La progressiva recuperació de la qualitat de les aigües i el reconeixement del paper dels cursos fluvials, ha fet que s’hagin iniciat, en molts municipis, diversos projectes de recuperació. Les actuacions a realitzar han de ser diferents en cada cas, segons el grau d’antropització i d’ocupació del territori a les riberes, però és important donar un tractament especial als rius en el planejament urbanístic i realitzar una recuperació dels ecosistemes fluvials seguint uns criteris adequats. Al marge de les inversions necessàries per a la recuperació, que són molt elevades i fan que les administracions locals hagin


3

de buscar recursos econòmics externs, la dificultat principal consisteix en el fet que es realitzin actuacions puntuals a cadascun dels municipis, la qual cosa pot comportar enfocaments molt diferents en l’àmbit de la conca fluvial.

És molt important establir mecanismes de comunicació i consens de les actuacions, perquè siguin compatibles i plantegin, a la llarga, la recuperació integral de la conca fluvial.

Cal fomentar un treball supramunicipal conjunt, “en xarxa”, i evitar actuacions de canalització de les aigües que perjudiquin el sistema fluvial (canalització dura), produint efectes nocius, com l’acceleració de l’aigua en el cas de fortes crescudes, impedir la recàrrega dels aqüífers o dificultar la biodiversitat. L’àmbit del present estudi, comprèn la franja no urbanitzada que s’estén a l’entorn del riu Sec, al llarg del seu recorregut de 1,5 km pel terme municipal de Badia del Vallès. Amb un superfície total d’aproximadament 13 hectàrees, se situa en una posició estratègica i central a nivell comarcal, com a connector ecològic i també cultural, però actualment hi són presents diferents impactes que impedeixen la correcta funció d’aquest espai. Els usos i les problemàtiques actuals, es troben clarament condicionats per la dinàmica fluvial del riu Sec i el risc de crescudes, així com per la presència de diferents infrastructures (viàries, elèctriques, etc.). Els principals problemes derivats d’aquests condicionants es concreten, en l’actualitat, en el deficient estat ecològic del riu Sec, la degradació paisatgística del seu entorn i la desconnexió social i territorial d’aquest àmbit. En aquest context, d’acord amb la voluntat expressada per l’Ajuntament de Badia del Vallès i diferents sectors socials del municipi, de recuperar el riu Sec i el seu entorn a nivell ambiental, paisatgístic, fomentar el seu ús lúdic i millorar la connectivitat entre els

espais urbans adjacents, és on cal inscriure l’elaboració del present estudi. 1.1 Antecedents: propostes i estudis previs La conca fluvial del riu Sec, és un territori que ha estat objecte d’estudis i projectes previs, tant a nivell local com per un major abast territorial. Aquests estudis i projectes els han elaborat entitats conservacionistes, centres universitaris, empreses privades i l’Agència Catalana de l’Aigua. Els més destacats són els següents: “Estudi d’alternatives per l’endegament d’un tram del riu Sec”. Àrea metropolitana de Barcelona. Entitat del Medi Ambient. Servei d’infrastructures hidràuliques. Octubre de 1995. L’objectiu de l’estudi, és l’avaluació de la viabilitat tècnica, la definició i valoració de les obres de canalització d’un tram del riu Sec, al seu pas per Badia del Vallès. Es plantegen les solucions possibles del problema que representen les freqüents crescudes del riu i que produeixen situacions d’alarma a la població de Badia del Vallès, els danys materials i tancament al trànsit del vial que comunica el municipi amb Cerdanyola del Vallès.

“Avantprojecte de restauració ambiental de la llera del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès”. Naturalea Conservació SL. Abril de 1999. Aquest avantprojecte, encarregat per l’Ajuntament de Badia del Vallès a l’empresa privada Naturalea Conservació SL. pretén millorar la qualitat de les aigües del riu Sec, mitjançant la creació de zones humides.


4

Globalment els objectius de l’avantprojecte es poden resumir en:

A) Incrementat la capacitat d’autodepuració del riu per millorar la qualitat de les seves aigües

B) Potenciar el desenvolupament de les comunitats vegetals

pròpies de ribera

C) Estructuració del marge de la llera ordinària del riu mitjançant tècniques de bioenginyeria.

D) Establiment de nous criteris de gestió de la llera del riu de nul o

baix manteniment.

E) Eliminar qualsevol factor de marginalitat del riu potenciant la qualitat paisatgística de la zona.

Figura 1: “Estudi d’alternatives per l’endegament d’un tram del riu Sec”

Font: elaboració pròpia

Figura 2: “Avantprojecte de restauració ambiental de la llera del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès”

Font: elaboració pròpia “Projecte de restauració ambiental de la llera del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès”. Inypsa. Gener 2002. En aquest informe, es defineixen les línies generals d’actuació per a la restauració ambiental de la llera del riu Sec, al seu pas per Badia del Vallès. Actuacions encaminades a recuperar la funció paisatgística i d’espai de lleure ciutadà del riu i a protegir i estabilitzar certs trams de la llera, que es troben en un estat avançat de degradació. Es proposen tècniques constructives que, en la mesura del possible, i combinades amb una distribució equilibrada d’arbrat i vegetació, poden comportar un bon equilibri per aconseguir les dues finalitats: protecció i integració paisatgística.


5

Figura 3: “Projecte de restauració ambiental de la llera del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès”

Font: elaboració pròpia 1.2 Objectius El projecte de recuperació ambiental i paisatgística del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès, pretén aconseguir els següents objectius: Objectius generals:

• Recuperar l’àmbit des de la perspectiva ambiental i paisatgística, tot regenerant el riu i el seu espai de ribera, afavorint la seva funció com a connector biològic.

• Ordenació i integració paisatgística de l’horta familiar present a

la llera del riu Sec, que permetin preservar els usos agrícoles.

• Facilitar l’accessibilitat i la mobilitat interna i transversal

per l’àmbit, recuperant i estructurant la xarxa de camins i vials presents a l’àmbit.

• Recuperació dels usos socials i lúdics del riu Sec a

Badia del Vallès Els objectius específics que se’n deriven són els següents:

• Restauració ambiental del riu Sec mitjançant la neteja de brossa, runes i abocaments presents a la seva llera.

• Eliminació de la vegetació al·lòctona (canya americana).

• Protecció dels marges fluvials mitjançant tècniques de

bioenginyeria.

• Plantació de bosc de ribera amb espècies autòctones.

• Soterrament de les línies elèctriques que creuen l’àmbit.. • Elaboració d’un cens dels horts familiars • Creació d’un parc d’horta municipal

• Elaboració d’un pla de gestió de l’horta familiar.

• Recuperació del camí Ral.

• Posada en marxa del programa d´educació ambiental

“Badia Sostenible”.

• Posada en marxa del Projecte Rius a Badia del Vallès


6

1.3 Metodologia de treball Fase d’anàlisi

• Recerca prèvia d’informació sobre l’àmbit del projecte: la recerca d’informació s’ha fet mitjançant la consulta de bibliografia, arxius històrics, Internet, etc.

• Treball de camp: sortides de camp amb el recolzament de

material cartogràfic. Durant el treball de camp s’han realitzat diverses fotografies.

• Redacció del bloc 1: a partir de la informació recollida i del

treball de camp, s’ha elaborat el primer bloc dedicat a l’anàlisi i descripció territorial.

Fase de diagnosi

• Divisió de l’àrea d’estudi en sectors: per tal de facilitar el treball de diagnosi i el posterior bloc de propostes, s’ha realitzat una divisió en 3 sectors l’àmbit fluvial del riu Sec, en funció de les seves característiques hidrològiques, ecològiques, etc.

• Preparació de mapes: s’han preparat mapes de treball per

utilitzar-los durant la fase de diagnosi. Concretament, mapes topogràfics a escala 1:5.000 i 1:2.500. També s’han utilitzat ortofotomapes a la mateixa escala.

• Treball de camp: sortides per recopilar dades dels paràmetres

esmentats anteriorment: hidrologia, ecologia, etc. També s’han realitzat diverses fotografies.

• Entrevistes amb hortolans: s’han realitzat entrevistes amb

hortolans de la zona, per conèixer la seva visió de les problemàtiques que afecten l’àmbit.

• Elaboració de cartografia de la diagnosi dels 3 sectors

en que s’ha dividit l’àmbit de treball.

• Redacció del bloc 2: a partir de la informació recollida i del treball de camp, s’ha elaborat el segon bloc dedicat a la diagnosi de l’àmbit d’estudi.

Fase de propostes

• Treball de camp: a partir de les dades obtingudes durant el procés de diagnosi, s’han realitzat diverses sortides de camp, per seleccionar els indrets on es proposaran les diferents propostes d’intervenció i gestió.

• Fotografies per les simulacions: s’han realitzat diverses

fotografies, que posteriorment han estat tractades digitalment per obtenir simulacions de les propostes plantejades

• Elaboració de la cartografia de les propostes: a partir del

treball de camp i de les dades obtingudes, s’ha elaborat la cartografia a escala 1:2.500 de les propostes genèriques i concretes per cada sector en que s’ha dividit l’àmbit de l’estudi.

• Redacció del bloc 3: a partir de la informació obtinguda i

del treball de camp, s’ha elaborat el tercer bloc dedicat a les idees força, les propostes genèriques i per sectors i les conclusions.


7

2.MARC TERRITORIAL 2.1 El Vallès Occidental El Vallès Occidental és una de les principals comarques de Catalunya. Aplega 23 municipis, que representen un 11,73% de la població del Principat, 845.942 habitants (2007), en un territori de 580,7 km2, menys del 2% del territori català. La comarca té un caràcter singular, que no es dóna enlloc més de Catalunya, ja que compta amb dues cocapitals, Sabadell i Terrassa. El Vallès Occidental, ha estat històricament un territori cruïlla de comunicacions amb les comarques interiors de Catalunya i entre el nord i sud de la connurbació barcelonina. La comarca està ben connectada amb la resta d’Europa, mitjançant una densa xarxa de carreteres i autopistes que la travessen verticalment i horitzontalment (A-7, C-58, C-16 i C-17) i de diverses línies de ferrocarril (RENFE i FFGC ). En láspecte econòmic, el sector predominant és l’industrial, seguit del sector serveis, que ha anat adquirint importància al llarg dels darrers 20 anys, coincidint amb una crisi industrial. El sector primari, minoritari, es concentra al nord de la comarca, mentre que la indústria ho fa principalment a la zona sud, coincidint amb la zona més plana. Les principals ciutats industrials són Sabadell, Terrassa, Rubí i Cerdanyola del Vallès. Els sectors econòmics més importants són el tèxtil, la mecànica, la metal·lúrgica, la maquinària, el material elèctric, materials de la construcció, el químic, paperera, arts gràfiques i alimentària. El Vallès Occidental, és un territori amb una ocupació humana molt antiga, de fa milers d’anys, fet que queda palès en un ampli ventall de vestigis històrics, com les restes dels jaciments i pobles ibers i romans, monuments o camins. Malgrat patir una humanització

continuada en el temps, a la comarca es poden trobar indrets i espais d’interès natural, com el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt, zones agroforestals, la serra de Galliners, etc.

Imatge 1: part meridional del Vallès Occidental

Font: flickrcc (http://flickrcc.bluemountains.net) 2.2 La Plana del Vallès El Vallès, séstén entre la Tordera i el Llobregat en direcció NE-SW i té una amplada déntre 9 i 15 km. Láltitud mitjana es situa entre els 80 i 250 metres, amb relleus ondulats suaus, però travessats per una xarxa hidrogràfica dominada per dues direccions transversals, una NE-SW i láltra NW-SE, la qual cosa ha produït forts desnivells, amb rieres amples i de fons pla en algunes zones.

http://flickrcc.bluemountains.net/


8

A la plana del Vallès, entre el Parc Natural de Sant LLorenç del Munt i la serra de lÓbac i el Parc de Collserola, es localitza la serralada transversal vallesana, que comprèn tres unitats diferenciades: la serra de Montagut, la de les Martines i la de Galliners. Per la seva importància com a connector biològic, cal destacar aquesta darrera unitat. La serra de Galliners, pertany als municipis de Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès. Aquest espai natural està actualment immers en un procés accelerat dócupació urbanística i dérosió, que afecta greument la seva supervivència i fa necessària la protecció dels seus valors biològics, paisatgístics, culturals, històrics i socials. La serra de Galliners forma part del connector biològic de la Via Verda Sant Llorenç-Collserola, i és un punt clau a preservar per garantir la diversitat genètica i la permeabilitat ecològica dáquests dos espais naturals. 2.3 La Via Verda Sant Llorenç-Collserola Les vies verdes són amplis espais lliures, principalment longitudinals, que ressegueixen un element natural, com una vall fluvial o una carena, o que posen en contacte espais naturals, combinant la funció de conservació de la biodiversitat i dels processos ecològics, amb la de millora de la qualitat ambiental i l’oferta d’espais de lleure per la població local. Les vies verdes, es consideren un model més de lámpli ventall de possibilitats de conservació dún territori i no poden utilitzar-se sense tenir en compte altres formes de protecció de la natura, com poden ser els espais naturals protegits. També s´ha díncidir, molt especialment, en la seva notable funció délement estructurador del territori.

La Via Verda Sant Llorenç-Collserola, és un conjunt d’espais situats a la plana del Vallès, que realitzen funcions de connexió ecològica i paisatgística entre els dos parcs del Vallès Occidental: el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el de Collserola i ha de permetre la connexió ecològica entre els dos espais protegits.

Imatge 2: la Via Verda Sant Llorenç-Collserola

Font: elaboració pròpia Aquests terrenys mantenen un mosaic agroforestal. No obstant, els boscos i camps de conreu es veuen amenaçats per la pressió de les urbanitzacions, etc. La Via Verda conté, elements emblemàtics, com l'antic camí dels Monjos, que segueix la divisòria de les aigües dels rius Llobregat i Besòs. També s’hi troba el Camí Ral, que discorre paral·lelament al riu Sec, el curs fluvial que estructura la Via Verda Sant Llorenç-Collserola.


9

La iniciativa de la Via Verda, respon a l'interès de diferents grups ciutadans per preservar aquest corredor verd geogràfic i ha rebut el suport dels diferents municipis que la integren, que s’han agrupat en una plataforma per defensar aquest espai. La plataforma de defensa de la Via Verda, ha aconseguit que es reconeguin com a espais agrícoles i forestals alguns àmbits amenaçats per l’edificació i que alguns municipis, s’adherissin a un manifest per la preservació i protecció de l’espai. 2.4 La conca hidrogràfica del riu Sec El riu Sec aboca les seves aigües al riu Ripoll, pel marge dret, a l’alçada de Ripollet, poc abans que aquest desemboqui al Besòs. LA conca hidrogràfica està situada entre les de la riera de les Arenes (Llobregat), la del riu Ripoll (Besòs) i la de la riera de Sant Cugat (Besòs) i té com a límit N la serra de Sant Llorenç del Munt. La divisòria de conca continua cap al sud, limitant pels dos marges amb la serra de Galliners per una banda i per l’altra amb una petita elevació que actualment ocupen les ciutats de Sabadell, Badia del Vallès i Barberà del Vallès. La part sud de la conca limita amb la riera de Sant Cugat. La conca del riu Sec està formada per 8 municipis: Matadepera, Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet. 2.4.1 Morfologia de la conca La forma de la conca del riu Sec té, a diferència de la del Besòs, una forma allargada, fet que provoca que l’aigua segueixi un llarg recorregut fins que arriba al punt de desguàs. Té una longitud aproximada d’uns 25 km i l’amplada és molt variable, entre els 750 metres, a Terrassa, i superant els 5 Km a la zona de Sabadell i Sant Quirze del Vallès. La seva superfície és de 52 Km2, que representa

només un 4% del total de la conca del Besòs. La superfície està distribuïda en tres subconques que són la del torrent de la Grípia, la del torrent de la Betzuca (fins a la unió amb el torrent de la Grípia) i la resta del torrent de la Betzuca i el riu Sec.

Figura 5: conca fluvial del riu Sec



10

3. EL MUNICIPI DE BADIA DEL VALLÈS 3.1 Aspectes generals El municipi de Badia del Vallès es troba localitzat al S de la plana vallesana, una part de lánomenada depressió Vallès-Penedès, entre les serres Prelitoral (Sant LLorenç del Munt) i Litoral (serra de Collserola). La seva extensió és de només 0,9 Km2 i limita al N amb Sabadell, al E amb Barberà del Vallès i al S i W amb Cerdanyola del Vallès. Les autopistes C-58 i AP-7, línies de ferrocarril, láeroport de Sabadell, lÉDAR de Sant Pau de riu Sec i la UAB envolten el municipi.

Imatge 3: vista general del municipi de Badia del Vallès


La petita extensió territorial del municipi badienc, impedeix la presència de grans espais naturals o agroforestals. El riu Sec és el principal espai natural de Badia del Vallès, un eix de connectivitat biològica i paisatgística, continuació de la Via Verda Sant LLorenç-Collserola. Actualment, el riu Sec al seu pas pel municipi, es troba en un greu estat de conservació, amb una deficient qualitat de les seves aigües superficials i subterrànies, problemes dérosió als talussos, terrasses fluvials ocupades per horta familiar, que tot i tenir una important funció social i terapèutica, està desordenada i amb una manca total de gestió, fet que provoca greus impactes en el paisatge. El lamentable estat ecològic dáquest espai, fa necessari que es portin a terme actuacions que recuperin lécosistema fluvial, una ordenació de láctivitat hortícola, afavorint que la ciutadania torni a valorar aquest espai. 3.2 Aspectes socioeconòmics i població El fort creixement econòmic que va experimentar la comarca del Vallès Occidental durant la segona meitat del segle XX, va provocar l’arribada de molts immigrants, en molts casos sense poder accedir a una vivenda. Aquest fet, va provocar la creació de barris d’autoconstrucció a la perifèria dels grans nuclis de població. La pressió social originada pel dèficit acumulat d’habitatges i la proliferació del barraquisme, va obligar a ládministració a reaccionar i prendre mesures per corregir aquestes mancances. Lány 1960 es va encarregar la preparació de sòl per a la construcció dún polígon anomenat Badia-Santfeliu, que en principi havia dócupar més de 800.000 metres en terrenys dels


11

termes municipals de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès. El total de vivendes construïdes va se de 5372 i les obres van durar 20 mesos, fins lábril de 1973. Fins l'any 1994, que fou declarat municipi, Badia del Vallès era un polígon d'habitatges que pertanyia a tres municipis: Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès i Sabadell. A causa de la problemàtica econòmica que representava el seu manteniment, es va crear la Mancomunitat Intermunicipal Barberà-Cerdanyola per tal d'encarregar-se de la seva administració. Econòmicament, el municipi basa la seva activitat en el sector terciari, ja que no hi ha cap tipus d’indústria. Els pocs llocs de treball existents pertanyen a aquest sector: administració local i comerços. Malgrat tot, la gran majoria de la població activa treballa fora de Badia del Vallès. 3.3 Usos del sòl i infrastructures La plana del Vallès, és un territori que ha estat transformat intensament pels humans a causa de seu sòl fèrtil, relleu suau i un clima favorable. Aquests factors han permès que aquest territori hagi estat un lloc molt adient per desenvolupar les activitats humanes. L’agricultura ha estat l’activitat predominant durant molts segles al Vallès Occidental, fet que ha incidit decisivament en l’evolució del paisatge. Als anys 60 i 70 del segle XX, les grans onades migratòries suposen línici de grans canvis, amb una expansió de láctivitat industrial, un creixement demogràfic espectacular, que suposarà un fort consum de sòl, el desenvolupament dínfrastructures viàries i un canvi profund en els usos del sòl. Els factors més significatius en aquest procés de canvi, han estat l’abandonament progressiu de les terres agrícoles, l’ocupació urbanística, la proliferació de les xarxes viàries i ferroviàries i

l’ocupació industrial. Badia del Vallès, és l’exemple més clar d’aquest procés de canvis en la fisonomia del paisatge de la comarca. La suma de tots aquests factors explica la modificació del territori vallesà. El nou model de creixement que es va adoptar, requereix de grans consums d’energia i de sòl, potenciant la fragmentació del territori i la pèrdua dels paisatges tradicionals vallesans.

Figura 6: piràmide de població de Badia del Vallès

Font: IDESCAT

Sembla que l’escenari de futur d’aquest territori serà l’ocupació del sòl a càrrec de diferents usos, on predominarà l’expansió del sòl urbà sobre els espais oberts. Cal tenir en compte, però, que en el cas d’un àmbit tan fragmentat com el Vallès Occidental, els espais oberts permeten l’esponjament del territori i milloren l’equilibri ambiental i la qualitat de vida dels seus habitants.


12

Al sector de Badia del Vallès, que limita amb el municipi de Sabadell i envoltat de nuclis de població importants, es localitzen molts usos periurbans, motivats per la ciutat, però que no troben cabuda al seu interior: el campus universitari de la UAB, l´aeroport i l’EDAR de Sabadell-riu Sec, que comparteixen l´espai amb patrimoni històric (ermita de Sant Pau de riu Sec) i camps agrícoles.

Imatge 4: l’àmbit de Badia del Vallès. Any 1.965

Font: secció història Unió Excursionista de Sabadell (UES)

D’altra banda, aquest espai es troba fragmentat a conseqüència de l’elevada confluència de vies de comunicació; concretament, les autopistes C-58 i AP-7, la carretera local que connecta Cerdanyola del Vallès amb Badia del Vallès, les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i de RENFE, etc. D’aquesta manera, aquest àmbit, que s’havia caracteritzat tradicionalment per l’activitat agrícola, aplega un conjunt de noves

funcions. Tot això configura un sector molt fragmentat, on l’agricultura té un paper marginal. L’àrea considerada és, per tant, un exemple d’espai territorialment residual. És a dir, Badia del Vallès presenta algunes de les principals disfuncions de la realitat territorial catalana: la insularització dels espais naturals i agroforestals i l’ocupació de sòls plans i fèrtils per a edificis residencials i industrials, infrastructures i equipaments. 3.4 Mobilitat i accessibilitat

Com s’ha comentat anteriorment, l’àmbit del riu Sec a Badia del Vallès, està envoltat per diferents pols d’atracció: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Aeroport de Sabadell, Sabadell, la Via Verda Collserola-Sant Llorenç del Munt i a més és travessat per diverses infrastructures viàries: autopistes, carretera local i línies de ferrocarril.

Tanmateix, aquestes infrastructures no permeten una connectivitat real entre els principals pols d’atracció que configuren l’entorn territorial de l’àmbit.

En conseqüència, l’accessibilitat no és òptima, ni tant sols pels automòbils. Un exemple és la connexió entre Badia del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), molt complicada de realitzar a través del sector amb qualsevol mitjà de transport. Aquesta deficiència en la mobilitat és especialment significativa en relació a l’estructura viària peatonal. Els camins actuals no formen una xarxa estructurada, ja que queden interromputs per l’autopista, pel riu Sec o per les construccions recents. Així doncs, malgrat que entre els pols d’atracció de l’entorn de l’àmbit s’estableix un nombre important de desplaçaments, que


13

podrien ser recorreguts fàcilment a peu o amb bicicleta, la inexistència d’una xarxa de vialitat de tercer nivell provoca que aquests trajectes es facin bàsicament amb transport privat motoritzat. 4. CLIMATOLOGIA 4.1 Precipitacions A Badia del Vallès no hi ha cap estació meteorològica integrada al Servei Meteorològic de Catalunya, de manera que no es disposa de dades concretes de l’indret. Les estacions meteorològiques més properes són les situades al Parc Tecnològic de Vallès, a Cerdanyola del Vallès, i a Sabadell. A causa de la seva proximitat amb Badia del Vallès, s’han utilitzat aquestes dades. El clima de l´àrea déstudi correspon al tipus mediterrani subhumit de caràcter marítim. Els hiverns són força suaus, de manera que la temperatura mitjana del mes més fred supera els 7º C, i els estius són relativament calents i secs (durant quatre mesos, de juny a setembre, la temperatura mitjana és superior als 20º C). La pluviositat anual se situa entorn de 600 l/m2, originada principalment pels vents humits de llevant. Els mesos de primavera i especialment els de tardor presenten les màximes precipitacions, en canvi a l’hivern i, sobretot, a l’estiu la sequera és intensa. La humitat atmosfèrica d’aquesta àrea acostuma a ser elevada, amb freqüents boires a la tardor i algun fenomen d’inversió tèrmica a l’hivern. Els màxims de precipitacions, es produeixen a la primavera i la tardor, a causa de la inestabilització sobtada de masses dáire per la la interacció de l’aire fred amb les aigües marines relativament calentes, que provoquen pluges torrencials i inundacions. Aquestes precipitacions poden descarregar quantitats d’aigua semblants als valors anuals mitjans de precipitació En canvi, les

pluges hivernals són escasses perquè les borrasques arriben molt desgastades. A léstiu només es produeixen algunes precipitacions de caràcter convectiu, que no acostumen a deixar grans quantitats dáigua. 4.2 Temperatures La relativa proximitat al mar ajuda a suavitzar les temperatures, donant una temperatura mitjana de 15,2 º C amb una oscil·lació tèrmica de 10,9. Cal destacar que el juliol és el mes amb temperatures més elevades i una pluviositat més baixa. En resum, hi ha un període de fred suau a l´hivern, un altre amb temperatures suaus a la primavera i la tardor i un darrer període calorós a léstiu. 4.3 Altres factors climàtics

4.3.1 Component eòlic A Badia del Vallès, el component eòlic no és excessivament significatiu. La velocitat mitjana mensual assolida es troba al voltant dels 1,35 m/s i la mitjana de les màximes es troba entre 7-10 m/s. La màxima absoluta volta els 20,5 m/s.

4.3.2 Irradiació Segons dades de látles de radiació solar de Catalunya, els nivells de radiació solar diària de la zona de Badia del Vallès (14,9 MJ/m2), són molt similars als valors de la mitjana anual diària de Catalunya (14,5 MJ/m2). La variabilitat anual provoca que durant els mesos de màxima irradiació solar (juny-juliol) lénergia incident superi en més de 3 vegades els mesos de mínima irradiació (desembre-gener).


14

4.3.3 Balanç hídric En general, es pot afirmar que en l’àmbit de Badia del Vallès es produeix un dèficit hídric. A nivell mensual, des d’abril a setembre (en especial els mesos de juliol i agost, coincidint amb l’època de temperatures mitjanes màximes anuals), les pèrdues per evapotranspiració superen les entrades per precipitacions. D’octubre a febrer la situació és a l’inrevés, és a dir, les precipitacions superen l’evapotranspiració. En aquest context, en episodis de pluges intenses a la zona, en les sortides del sistema cal tenir en consideració l’escorriment superficial ja que constitueix el principal component del flux de sortida de l’aigua. 4.3.4 Humitat ambiental La humitat ambiental a Badia del Vallès reflexa una certa influència marítima, amb una mitjana que s´eleva fins a un 67%. Les rosades es donen principalment entre els mesos de setembre i abril. Les gebrades es donen bàsicament de novembre fins al març.

Imatge 5: boirina al riu Sec un dia d’hivern


Figura 7: dades climàtiques de la conca fluvial del riu Sec. Cerdanyola del Vallès

Font: Servei Meteorològic de Catalunya


15

5. GEOLOGIA 5.1 Caracterització geomorfològica El riu Sec, afluent del riu Ripoll, drena la part més occidental de la conca del riu Besòs. La seva longitud és de 25 km amb un desnivell de 844 metres aproximadament, 400 dels quals en els primers 2 Km. Com a riu mediterrani, al riu Sec, els processos d’erosió-sedimentació i les seves característiques fisiogràfiques venen determinats per la dinàmica fluvio-torrencial. D’acord amb aquestes condicions dinàmiques es poden definir diferents espais al riu:

• El canal funcional que és l’espai per on circula el riu durant l’estiatge (té entre 4 i 5 metres d’amplada)

• Els codolars, que ocupen part del canal funcional (en forma

d’illes o acrecions als marges)

• El llit ordinari, que és l’espai que suporta les avingudes ordinàries (franges inundables de 1 a 7 metres d’amplada a banda i banda del riu)

• El llit extraordinari o plana d’inundació presenta amplades

compreses entre 15 i 25 m, però l’amplada del sector enaiguable durant les crescudes excepcionals és, com a màxim, de 300 m.

Lórografia del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès, es caracteritza per la presència de talussos, que es poden dividir en 3 grups:

• Talussos de petites dimensions, fins a 3 metres dálçada, entre la superfície del llit ordinari i la plana dínundació.

• Talussos de mitjanes dimensions, entre 5 i 8 metres, posen en contacte la llera extraordinària i la terrassa superior, on es troba ubicada Badia del Vallès.

• Talussos de grans dimensions, es desenvolupen entre la llera ordinària i la terrassa superior.

Imatge 6: greu erosió dels talussos del riu Sec

Font: elaboració pròpia Cal dir, que els moviments de terra associats a láctivitat humana, han modificat la configuració i característiques de léspai fluvial, artificialitzant el riu i contribuint a las desestabilització dels talussos.


16

5.2 Hidrologia superficial i subterrània (aqüífers) El riu Sec, té les cotes més altes de la seva conca hidrogràfica al vessant SE del massís de Sant Llorenç del Munt, més endavant el seu curs s’estén per la plana vallesana. Les seves característiques dinàmiques permeten definir-lo com a curs fluvio-torrencial, ja que el seu cabal d’estiatge és molt insignificant, però presenta importants crescudes ordinàries i extraordinàries, com a conseqüència de períodes de precipitacions torrencials. Les aigües subterrànies o els aqüífers es poden trobar en diversos materials. Es distingeixen 2 grups a la zona de Badia del Vallès: 5.2.1 Els aqüífers del Quaternari Cal distingir entre l’aqüífer situat en els ventalls al·luvials del Plistocè (al·luvials antics) i els constituïts pels materials de la llera actual i per les terrasses dels nivells NI i NII.

L’aqüífer dels ventalls al·luvials (al·luvials antics)

Està format bàsicament per graves i sorres. Es tracta d’un aqüífer lliure, amb recàrrega fonamentalment directa a partir de la infiltració de les precipitacions, i amb una descàrrega natural que es manifesta amb petites fonts situades en el contacte d’aquesta unitat amb les argiles gresoses del Miocè. Està per damunt de la llera actual de la xarxa fluvial.

Els aqüífers al·luvials

Constituïts principalment per graves i sorres, generalment de permeabilitat elevada i baix grau de cimentació. El gruix d’aquestes formacions pot variar entre 5 i 10 metres. Són aqüífers de tipus lliure. La recàrrega es realitza onamentalment

per infiltració des del riu i per transferència lateral d’altres formacions similars.

5.2.2 Els aqüífers del Miocè Constituïts per materials dels ventalls al·luvials del Miocè (graves i sorres). Es tracta d’aqüífers multicapa profunds de caràcter captiu, que tenen un flux N-S. No es coneix bé la seva recàrrega i grau de connexió amb els aqüífers quaternaris. Les captacions tenen normalment uns 100 metres de fondària, i algunes fins i tot superen els 250 metres.

Figura 8: esquema dels aqüífers

Font: Antoni Freixes


17

6. HIDROLOGIA 6.1 Característiques hidrològiques del riu Sec El riu Sec experimenta grans fluctuacions de cabal al llarg de l’any i del seu recorregut. Les aportacions d’aigua provinents tant d’un dels seus afluents, el torrent de la Grípia, com de l’EDAR de sant Pau de riu Sec, donen lloc a un cabal més abundant a mesura que s’apropa a la desembocadura amb el riu Ripoll. Les dades que obtingudes per l’ACA a l’EDAR són de 50.000 m3/s. Cal tenir en compte, doncs, que part de l’aigua que circula en el tram final del riu Sec és aigua transvasada d’una altra conca i a més la seva qualitat és molt baixa com a conseqüència d’una depuració insuficient. 6.2 Sanejament de les aigües El sistema principal de sanejament del riu Sec és l’anomenat Sabadell-riu Sec, format per una sèrie de col·lectors que recullen aigües residuals provinents de Sant Quirze del Vallès i Sabadell i connecten amb l’EDAR Sabadell-riu Sec, situada al sector de Sant Pau de riu Sec, del municipi de Sabadell. L’EDAR dóna servei a una població de 325.000 habitants, amb una xarxa de col·lectors de 3,3 km de llargària. Segons dades de la Diputació de Barcelona, que té un punt de control periòdic abans d’arribar a l’EDAR de Sant Pau de Riu Sec, les aigües presenten elevades concentracions d’amoni i de nitrits, donant lloc a aigües molt contaminades i amb un grau de toxicitat aguda per als organismes. Així mateix, el grau d’eutrofització del riu és molt elevat. Concretament, la concentració d’amoni se situa en 25,4 mg/l i la de nitrits en 1,22 mg/l. Pel que respecta als contaminants responsables de l’eutrofització, la concentració de fosfats se situa per sobre dels 20 mg/l i la de nitrats a prop dels 6 mg/l.

L’EDAR, que actualment treballa al límit de la seva capacitat de depuració (33.000 m3/dia), aporta més de 300 l/s al cabal del riu Sec. D’acord amb els resultats analítics subministrats per l’Ajuntament de Sabadell, les característiques, fisicoquímiques d’aquesta aportació fan empitjorar la qualitat de l’aigua del riu, augmentant la seva salinitat i potenciant els processos d’eutrofització.

Imatge 7: sortida dels efluents de l’EDAR de sant Pau de riu Sec

Font: elaboració pròpia Per resoldre els problemes de saturació de l’EDAR s’han iniciat al 2008, les obres per a la seva ampliació. D’una banda, es construirà una tercera línia de tractament secundari amb una capacitat de 15.000 m3/dia. De l’altra, s’incorporà un tractament terciari al procés de depuració, dedicat principalment a l’eliminació de nitrogen i fòsfor.


18

6.2.1 Qualitat de les aigües L’activitat humana a la zona, genera impactes que poden afectar la qualitat de les aigües del riu Sec. La Diputació de Barcelona, amb els seus estudis de la qualitat ecològica dels rius, i l’ACA, analitzen la qualitat de les aigües del riu. Les dades obtingudes pel Grup Ecobill de la Universitat de Barcelona, per encàrrec de la Diputació de Barcelona, són dels anys 1996 i 2000, corresponen a punts de mostreig situats a Sant Quirze del Vallès i sota l’EDAR Sabadell-riu Sec, respectivament, mentre les dades de l’ACA són més recents, any 2003, per a una estació de mostreig situada a Ripollet, just abans de la desembocadura amb el riu Ripoll. Tots els resultats obtinguts indiquen el deficient funcionament ecològic del riu i les limitacions dels processos de la depuradora. Si es comparen els valors obtinguts amb els rangs i paràmetres definits pel Grup Ecobill per l’avaluació de la qualitat ecològica de les conques del seu estudi (Llobregat, Besòs, Foix i Tordera) s’obtenen els següents valors:

Figura 9: dades de la qualitat ecològica del riu Sec

DIBA 1996

DIBA 2000

ACA 2003 Interpretació Grup Ecobill

Amoni (mg/l) 5,63 28,3 >4 Aigües molt contaminades i amb un grau elevat

de toxicitat Nitrits (mg/l) 1,21 1,3 >0,3 Aigües molt contaminades i amb un grau de

toxicitat agut per als organismes Nitrats (mg/l) 25,3 3,9 0,6-10 Aigües amb probabilitats de presentar un gran

creixement de la massa vegetal Clorurs (mg/l) 224 497,5 200-

1000 Aigües on molts organismes poden patir un gran

estrès Sulfats (mg/l) 177 190,5 Fora

rang Sense interpretació

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la DIBA i l’ACA

6.3 Riscos hidrològics La ciutadania cada vegada està més sensibilitzada en relació a les crescudes periòdiques dels rius, dels riscos i desastres que aquestes ocasionen. L’augment de la població, com a conseqüència de l’ocupació de nous espais i la pressió urbanística, ha comportat importants transformacions en els terrenys que envolten els espais fluvials. Aquesta elevada transformació ha generat una forta incidència, no tan sols en el propi curs dels rius, sinó també en l’aigua que circula sota l’efecte de l’escorrentia quan plou. Els rius catalans (pel seu caràcter mediterrani) són de marcada irregularitat i estacionalitat fet que suposa que, fins i tot, pugui desaparèixer el seu cabal però que ocasionalment, en episodis de precipitacions torrencials, poden portar grans cabals i provocar avingudes que ocupin les zones inundables. La conca del riu Sec, forma part d’un espai metropolità que ha augmentat espectacularment en extensió i transformació del territori al llarg dels últims anys i que, sense cap mena de dubte, ha alterat el recorregut i l’espai que ocupava el riu. El riu Sec travessa importants nuclis de població, terrenys de conreu i polígons industrials en el seu recorregut. Tal i com el seu nom indica, el riu pateix una certa estacionalitat. Així, mentre en els trams inicials el riu no porta aigua gairebé mai, és a partir de l’EDAR de sant Pau de riu Sec que el cabal està garantit i de forma estable. Un anàlisi dels riscos d’inundació del riu Sec hauria d’ajudar a planificar aquests espais, en el cas concret de Badia del Vallès, per tal de garantir la mínima perillositat possible. Caldria dur a


19

terme una correcte delimitació de les zones inundables i dels punts crítics. Tal i com anuncia l’ACA en el seu pla INUNCAT, la delimitació de la zona inundable (període de retorn de 500 anys) correspon a la situació actual del territori i no incorpora la influència de les obres de correcció proposades, ni la de possibles canvis i/o desenvolupaments urbanístics.

Imatge 8: vista de l’EDAR de sant Pau de riu Sec

Font: http://www.sabadell.net Per tal que les previsions que s’hi fan es mantinguin útils, caldrà actualitzar periòdicament la informació, de manera que s’hi incorporin els canvis que es vagin produint, i es mantingui “viu” el document. 6.3.1 Principals zones inundables de la conca. Punts crítics L’ACA ha determinat sis punts crítics en el riu Sec vulnerables de patir perills d’inundacions en els períodes de retorn corresponents. Aquests punts crítics, han estat seleccionats tenint en compte les

característiques morfològiques del lloc, la seva geomorfologia, la hidrologia i el càlcul de precipitacions màximes en 24 hores per períodes de retorn, i el tipus de dany. En el cas de Badia del Vallès, la capacitat de desguàs a l'inici del municipi és suficient per l’avinguda de 500 anys. A l'alçada del pas inferior de l'autopista C-58, la capacitat és insuficient per a l’avinguda de 50 anys, provocant la inundació de la carretera local que connecta el municipi amb Cerdanyola del Vallès.

Imatge 9: punt crític d’inundació al pas inferior de la C-58

Font: elaboració pròpia Pel cabal corresponent a l'avinguda de 500 anys, la cota d'aigua sobrepassa el canvi de rasant de la carretera, provocant que l'aigua inundi l’Avinguda Mediterrani. Aigües avall de l'autopista C-58, al llarg de la zona d'horts, la capacitat és inferior a l'avinguda de 500 anys.

http://www.sabadell.net/


20

6.3.2 Les inundacions Periòdicament s´han produït inundacions a la conca del riu Sec. A partir de les dades històriques, es pot afirmar que cada segle se’n produeix una de molt important, com la de l’any 1962. En aquesta zona, els problemes es produeixen sobretot per les anomenades rierades, típiques de la tardor, on es produeixen forts aiguats en breus períodes de temps i agreujades pel fort desnivell existent a l’inici del recorregut del riu Sec.

Imatge 10: crescuda del riu Sec després de fortes precipitacions

Font: http://www.flickr.com

La nit del dia 25 de setembre de 1962, van tenir lloc les inundacions més greus que s´han produït a Catalunya i Espanya: 815 persones van morir o desaparèixer a la zona del Vallès Occidental, especialment a les valls fluvials del Ripoll, la Betzuca-riu Sec i la riera de les Arenes, amb uns danys materials que comprenien la destrucció d´habitatges, fàbriques i tota mena d’infrastructures. La raó bàsica de l’elevada mortalitat i destrucció, va ser l’ocupació de les lleres dels rius i rieres per construccions (generalment cases molt fràgils). Des d’aleshores, es va recuperar la memòria col·lectiva del perill de les riuades, i rius i rieres van passar a ser considerats espais perillosos. La seva posterior canalització, en molts casos, els va convertir en clavegueres ignorades per la població, sense cap valor ecològic.

http://www.flickr.com/


21

7. FLORA I FAUNA 7.1 Vegetació potencial El paisatge vegetal actual de Badia del Vallès, es caracteritza pel seu elevat grau de modificació i alteració. Aquesta transformació és de caràcter històric, lligada a l’emplaçament de les primeres poblacions i cultius. Els diferents pobladors d’aquest territori, al llarg del temps, han cremat, tallat i eliminat grans extensions de bosc i bosquines amb la finalitat d’obtenir pastures, terres agrícoles i material per a construir els assentaments. Posteriorment, el procés urbanitzador i les seves infrastructures associades, han provocat una major degradació dels ecosistemes naturals originaris del territori. La vegetació potencial, és un model teòric que defineix quina seria la vegetació present en una zona sense la influència de l´home i que suposaria l´evolució del paisatge sense cap intervenció antròpica. 7.1.1 Comunitats forestals Alzinar litoral amb pi blanc Aquesta comunitat, localitzada habitualment en els espais propers als cursos fluvials, en punts amb bona insolació, alterna l'alzina (Quercus ilex sp.ilex) com arbre principal amb pi blanc (Pinus halepensis), mentre que als punts més obacs i humits es troba alternada amb roure (Quercus cerrioides). El sotabosc de l’alzinar, està format pel llentiscle (Pistacea lentiscus), el marfull (Viburnum tinus), l'aladern (Rhamnus alaternus), el fals aladern (Phillyrea latifolia) i l'arboç (Arbutus unedo), amb la presència de nombroses lianes com l'heura (Hedera helix), l'arítjol (Smilax aspera) i la rogeta (Rubia peregrina) entre d’altres.

Presenta un estrat herbaci escàs que pot anar acompanyat d'arbustos baixos com el galzeran (Ruscus aculeatus) i l'esparraguera (Asparagus acutifolius).

Imatge 11: bosc de pi blanc amb alzines

Font: elaboració pròpia 7.1.2 Boscos de ribera Albereda litoral i omeda amb heura La comunitat vegetal característica dels boscos de ribera és l’albereda litoral, juntament amb l’omeda amb heura situada al seu marge extern. Les espècies més típiques d'aquestes comunitats són l'àlber (Populus alba), la vinca (Vinca difformis), l'om (Ulmus minor) i l'heura (Hedera helix), acompanyades per altres espècies com


22

l'arç blanc (Crataegus monogyna), el saüc (Sambucus nigra) o el sanguinyol (Cornus sanguinea). La comunitat herbàcia és, també, d'una gran riquesa amb la menta borda (Mentha rotundifolia), l'herba sabonera (Saponaria officinalis) i la sarriassa (Arum italicum) com espècies més destacades. L’omeda fins fa poc era l’arbre de ribera més comú en les zones on la comunitat forestal havia estat eliminada. Actualment, una malaltia pròpia, la grafiosi, n’ha reduït considerablement la seva presència a la zona del Vallès exceptuant alguns exemplars joves de port arbustiu.

Imatge 12: bosc de ribera mediterrani

font: http://ca.wikipedia.org

Salzeda de sarga o sargar A les àrees més directament afectades per les avingudes, s'hi pot trobar la salzeda de sarga, comunitat bàsicament arbustiva. Es tracta d'una comunitat dominada per la sarga (Salix eleagnos) i el saulic (Salix purpurea), que presenta espècies herbàcies acompanyants com l'herba sabonera (Saponaria officinalis), la menta borda (Mentha rotundifolia) o la dolçamara (Solanum dulcamara). Aquesta comunitat pot aparèixer acompanyada de gatell (Salix atrocinerea), i amb un estrat herbaci amb càrexs (Carex pendula, Carex remota), cua de cavall (Equisetum maximum), fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), canabassa (Eupatorium cannabinum) i sarriassa (Arum italicum) entre altres. Bardissa amb roldor La bardissa amb roldor és la darrera de les comunitats potencials. Es localitza en zones obagues i de forts pendents. Les espècies que dominen la comunitat són el roldó (Coriaria myrtifolia) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius). També es pot trobar l'aranyoner (Prunus spinosa), l'arç blanc (Crataegus monogyna) i la vidalba (Clematis vitalba). 7.1.3 Comunitats helòfites Canyissars Acostumen a instal·lar-se sobre trams de riu inundables on predomina el substrat de textura fina. Presenten una gran importància biològica, perquè són lloc de cria i refugi de nombroses espècies animals, sobretot des del punt de vista ornitològic i perquè representen una potent capacitat depurativa de l’aigua que la transforma en una depuradora activa natural.

http://ca.wikipedia.org/


23

Jonceda de cap ferrat En aquesta comunitat l'espècie principal és el jonc boval (Scirpus holoschoenus). També hi són característiques d'altres espècies com la menta borda (Mentha rotundifolia) o el cap-ferrat (Cirsium monspessulanus) i altres petits joncs com la jonca d'estany (Scirpus lacustris). 7.2 Vegetació actual Les comunitats vegetals actualment presents en l’àmbit d’estudi són poc madures resultat de l'efecte de dos factors diferenciats:

• Les característiques pròpies del riu Sec (grau d'humitat, aport de sediments, qualitat de les aigües)

• Nombrosos impactes als que ha estat objecte el curs fluvial

(abocaments de residus sòlids, abocament d'aigües residuals, ramaderia, reompliment de talussos amb runa, eliminació de la vegetació pròpia de la ribera, entre d’altres).

7.2.1 Canyars La canya americana (Arundo donax), originària d´Àsia, ocupa grans extensions de terreny del curs del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès, fet comú a molts altres rius i torrents catalans. És una espècie d´introducció antròpica que per dispersió natural ha ocupat molts espais fluvials.

Problemàtica associada a la canya Arundo donax:

• Impacte paisatgístic. Tendeix a ocupar tota la superfície disponible, especialment si són àrees sense vegetació o amb vegetació baixa, com és el cas de zones objecte de la proposta.

• Inestabilitat de talussos. Si bé inicialment sembla que la canya pot contribuir a estabilitzar talussos, a la llarga, el propi pes de la massa vegetal, provoca despreniments.

• Gran cost de manteniment. El creixement d’aquesta

planta és molt gran de primavera a la tardor, en èpoques favorables pot créixer més d’un metre al mes. Per tant cal fer un manteniment constant i costós.

• Problemes de plagues. Els ambients monoespecífics

tenen sempre problemes d’espècies plaga, fins i tot poden esdevenir refugi de rosegadors com la rata.

Imatge 13: canyars als marges del riu Sec



24

7.2.2 Vegetació ruderal És el grup més àmpliament representat, que es desenvolupa en llocs secs i de poc sòl, com els marges de camins. Lólivarda (Inula viscosa) i el ripio (Oryzopsis miliacea) són els màxims representants dáquesta comunitat a la zona.

7.2.3 Restes de vegetació de ribera Queden a la zona vestigis del que havia estat una important comunitat de ribera, formada per espècies com el salze (Salix alba), lóm (Ulmus minor) o el pollancre (Populus nigra), aquest darrer, díntroducció antròpica.

7.3 Fauna

En aquest apartat es descriuen breument els diferents grups faunístics i es destaquen les espècies més rellevants de l’àrea. 7.3.1 Invertebrats Dels nombrosos grups d’invertebrats, destaquen sobretot les papallones, bones indicadores de l’estat de conservació dels ecosistemes terrestres. Entre les espècies de papallones detectades en zones properes a Badia del Vallès destaca la Euphydryas aurinia, protegida per la Llei 3/1988 de protecció dels animals i el Conveni de conservació de la vida salvatge i el medi natural de l’any 1979.

Imatge 14: Euphydryas aurinia

Font: http://www.google.es

7.3.2 Mamífers Tal com ha passat a totes les àrees properes a nuclis urbans, la fauna vertebrada que avui dia es pot trobar als espais periurbans propers a Badia del Vallès s’ha vist molt reduïda, especialment pel que fa als grans mamífers, a causa de la incompatibilitat amb les activitats humanes. Tot i això, a les àrees forestals de la serra de Galliners s’hi poden trobar, encara, senglars (Sus scrofa), guineus (Vulpes vulpes) i fagines (Martes foina) com a representants principals dels grans vertebrats. La representació de mamífers mitjans és més àmplia i s’hi poden trobar, entre d’altres, l’eriçó comú (Erinaceus europaeus), la musaranya nana (Suncus etruscus),

http://www.google.es/


25

l’esquirol (Sciurus vulgaris), el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus) o el rat-penat dels graners (Eptesicus seritinus).

Imatge 15: ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus)

Font: http://www.google.es 7.3.3 Amfibis Pel que fa als amfibis, tot i que no són un grup nombrós, tenen diverses espècies protegides per la Llei 3/88 de protecció d’animals i pel Decret 148/92 d’espècies sensibles. Estan presents a l’àmbit del riu Sec el gripau corredor (Bufo calamita), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), el gripauet (Pelodytes punctuatus), la reineta (Hyla meridionalis), la salamandra (Salamandra salamandra) i el tritó jaspiat (Triturus marmoratus).

Imatge 16: gripau corredor (Bufo calamita)


7.3.4 Rèptils Les espècies de rèptils de més interès presents a la zona d’estudi són la colobra de collar (Natrix natrix), el dragó comú (Tarentola mauritanica), la sargantana de paret (Podarcis muralis), entre d’altres. 7.3.5 Aus Els ocells que es troben per l’àrea de Badia del Vallès i sant Pau de riu Sec estan molt vinculats al connector ecològic que representa el riu Sec, la plana de Sant Pau de riu Sec i la serra de Galliners com a ruta migratòria, ja que són les seves principals àrees d’alimentació. Es concentren en les zones d’erms i conreus que envolten l’àmbit fluvial del riu Sec. Entre les espècies d’aus sedentàries, es troben el bitxac comú




26

(Saxicola torquata), el gamarús (Strix aluco), la mallerenga blava (Parus caeruleus) o la merla (Turdus merula).

Imatge17: la merla (Turdus merula)


Altres aus passen l’estiu o l’hivern a la zona, com l’ànec collverd (Anas platyrhynchos), el bernat pescaire (Ardea cinerea) o el capsigrany (Lanius senator). 7.3.6 Ictiofauna El riu Sec, tot i portar aigua durant tot l’any, té grau de contaminació i toxicitat de les seves aigües molt elevat, com a conseqüència de la deficient depuració. Això provoca que en aquests moments no s’observin peixos al riu Sec al seu pas per Badia del Vallès, encara que si s’han observat alguns exemplars en trams aigües amunt, com és el cas de Sant Quirze del Vallès.

7.4 Connectivitat ecològica Badia del Vallès es troba a mig camí entre el Parc de Collserola i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. És important destacar la proximitat de la serra de Galliners, un dels cinc àmbits que integra l’anomenada Via Verda Sant Llorenç-Collserola. La serra de Galliners també és coneguda per ser una ruta migratòria o pas migratori utilitzada per una gran quantitat i varietat d’espècies d’ocells. D’altra banda, el riu Sec ha estat considerat com a “riu d’especial interès connector” en l’estudi “Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola” elaborat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (Mayor, 2000). Pocs espais presenten unes característiques i un funcionament tan favorable al manteniment de la connectivitat i dels fluxos ecològics com els sistemes fluvials. Posen en relació la majoria d’hàbitats i paisatges de Catalunya i, en bona part de la seva extensió, són fàcilment utilitzables en la dispersió o el moviment d’un gran nombre d’espècies, siguin aquàtiques o no. Proveeixen, també, tot un seguit de funcions i de serveis ambientals molt importants per a la societat, tot i que, en les zones densament poblades, sovint s’han vist minvats com a conseqüència de l’alteració o sobreexplotació que han patit. La visió dels espais fluvials ja no es limita a la zona per on discorre l’aigua, sinó que, gràcies al reconeixement de la seva funcionalitat ecològica, la llera no es pot separar de la vegetació de ribera que els voreja i de les zones humides o de les planes d’inundació que els complementen.



27

Cal destriar, doncs, a l’hora d’afrontar els problemes de connectivitat en els espais fluvials, la connectivitat dels sistemes estrictament aquàtics, de la connectivitat ecològica que discorre principalment pels ecotons riparis, ambdues de gran importància i estretament relacionades. El creixement lineal de la xarxa de polígons industrials, el creixement urbanístic i la construcció infrastructures viàries està portant al tancament dels corredors ecològics vinculats a la Via Verda Sant Llorenç-Collserola. Així doncs, el connector encara existent de la Serra de Galliners i el riu Sec esdevé clau per al manteniment de la permeabilitat de la Via Verda Sant Llorenç-Collserola. A Badia del Vallès, l’estrenyiment i la fragmentació del territori s’ha produït sobretot per la potent barrera viària de la C-58.


28

8. PAISATGE 8.1 Paisatge i qualitats estètiques L’àmbit de Badia del Vallès es caracteritza, a grans trets, com un paisatge de tipus fluvial amb la presència de vegetació de ribera degradada que ressegueix el curs del riu Sec i una implantació descontrolada d’horta familiar a la llera del riu, amb un fort impacte paisatgístic. Un altre component que destaca al paisatge de la zona és l’espai viari i les infrastructures, des d’autopistes com la C-58 i l’AP-7, carreteres locals, xarxa ferroviària, aeroport i línies d’alta tensió. Tots aquests elements provoquen una forta fragmentació del territori, un elevat impacte visual i també acústic. El visitant pot experimentar sensacions diferents segons el punt on es trobi: el riu Sec té en aquesta zona un cabal d’aigua abundant i continu, per tant, la sensació sonora de l’aigua és molt agradable. Malgrat tot, la deficient qualitat de l’aigua, minimitza aquesta sensació. A la llera del riu, ocupada per horta familiar, es percep una manca d’ordenació i l’impacte visual és important per la heterogeneïtat dels materials utilitzats. Al costat o sota les infrastructures viàries l’impacte sonor és molt potent per l’elevat trànsit. Un bon punt d’observació paisatgística són els espais agroforestals situats al nord de Badia del Vallès, al marge dret del riu Sec, des d’on es pot contemplar una bona vista de la serra de Galliners i Sant Llorenç del Munt, una excel·lent panoràmica de l’anomenada Via Verda Sant Llorenç-Collserola. Un altre punt que mostra una bona qualitat paisatgística són els camps de conreu i boscos existents al marge dret del riu Sec, en les estribacions de la serra Galliners, que limiten amb els edificis de la UAB i que estan situats en una cota superior a Badia del Vallès, oferint bones panoràmiques.

Imatges 18 i 19: paisatge agroforestal i fluvial a l’entorn de Badia del Vallès



29

9. EVOLUCIÓ DEL PAISATGE DE BADIA DEL VALLÈS AL LLARG DE LA HISTÒRIA L'evolució del paisatge a la zona de Badia del Vallès, els darrers 3000 anys, ha estat marcada per l'activitat agrícola ja que hi ha estat la base econòmica dominant fins l´inici del procés d´industrialització de la comarca, el creixement urbanístic i la construcció de les infrastructures associades. Els mètodes de subsistència dels primers pobladors van anar estretament units a les possibilitats que oferia el medi. Les zones més obertes veuen l’aparició d’una intensa roturació agrícola, especialment cerealista.

9.1 Paleolític (500.000 aC – 10.000 aC) L’any 1974, es van trobar peces de quarsita a uns 15 m. de profunditat en terrenys que actualment ocupa la UAB, molt a prop del riu Sec i de Badia del Vallès. Aquestes peces, trobades com si haguessin estat agrupades de forma voluntària i no aleatòria, s’atribuïren a un període conegut com Axelià (600.000–100.000 aC), amb possible presència de pobles caçadors ja en el Paleolític Mitjà. Malgrat tot, la manca de fauna associada no va permetre una caracterització millor d’aquest tipus d’ocupació.

Gràcies a la troballa d’instruments característics del començament de les cultures del Paleolític Superior, es va formular la hipòtesi que els aurinyacians, fa uns 25.000 anys, es varen establir per la zona actual de la UAB, Cerdanyola del Vallès i Badia del Vallès. Com a conclusió es pot afirmar, doncs, que els pobles caçadors-recol·lectors com l’aurinyacià constitueixen el testimoni més antic i documentat del poblament en el territori que avui ocupa Badia del Vallès, encara que s’hauria d’iniciar un programa sistemàtic de prospeccions a la zona per tal de caracteritzar-ho millor.

Imatge 20: Il·lustració del paisatge, flora i fauna a la conca del riu Sec a l’Aragonià (fa entre 16 i 11 milions d’anys)

Font: Mauricio Antón

9.2 Neolític La zona compresa entre Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Sabadell, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Rubí és extraordinàriament densa en jaciments arqueològics corresponents al Neolític mitjà. És l’ubicació més important de la Península en relació a l’entorn del 4.000 aC. En general, quan es troben tombes d’aquestes èpoques, acostumen a ser un petit nombre o bé estan molt properes. En aquest cas, en canvi, se n’han trobat fins a un centenar, fet que demostra que va ser una àrea molt poblada.


30

Imatge 21: restes trobades a les excavacions efectuades a sant Pau de riu Sec


Les excavacions determinen que la zona va ser habitada no tan sols en el Neolític sinó fins a l’època romana, ja que s’hi troben nombrosos vestigis de fins aquesta època. La hipòtesi és que l’obtenció d’algunes pedres considerades de gran valor a l’època va fer que hi hagués un comerç en direcció a Gavà, on hi havia altres jaciments del mateix material (cova neolítica de Gavà), de manera que es pot resseguir una ruta prehistòrica en aquesta direcció que passaria per Rubí; però també hi hauria una branca que arribaria fins a Cerdanyola del Vallès.

9.3 Època romana Gràcies a diversos estudis, s’han obtingut dades pol·líniques de l’època romana que indiquen un paisatge deforestat amb restes de la vegetació autòctona. Aquesta desforestació sembla haver estat provocada per l’acció antròpica, per tal d’afavorir la proliferació de llocs de pastura i conreu de cereal. Els resultats de les anàlisis, indiquen que les plantes conreades són les restes vegetals més importants: destaca l’ordi vestit seguit d’espècies de blat. Juntament amb els cereals s’ha identificat lleguminoses (llenties, pèsols, faves, veces); plantes que acompanyen habitualment a les plantes conreades (vegetació arvense) com panissos, civada i margall; plantes silvestres amb petites restes d’herbàcies pròpies de vores de camps, herbassars o erms; i finalment alguns fruiters i vinya Molt proper a Badia del Vallès es troba el conjunt edificat de Sant Pau de riu Sec, testimoni d'una llarga tradició d'assentament en aquest lloc. Les primeres restes remunten al segle I aC i corresponen a les estructures d'una vil·la romana. El lloc de riu Sec és esmentat en documents des de l'any 984 dC però no és fins el 1033 que es fa referència a l’església. El conjunt arquitectònic oculta restes romanes d’una vil·la rural d’entre els segles I i V, un conjunt basilical dels segles VI i VII, 8 sitges de l’alta edat mitjana i una necròpolis datada entre el segle IV i el 1851. El conjunt religiós està format per l’actual església de planta rectangular d’una sola nau amb un absis semicircular; a la cara nord s’alça un campanar amb coberta piramidal. Tot aquest conjunt és datat el segle XI.


31

9.4 Edat Mitjana A principis del segle IX es produeix la “reconquesta” de la plana del Vallès. És un moment important per a la zona perquè el repoblament dóna alguns fruits immediats (fundació del monestir de Sant Cugat del Vallès) i l’origen d’alguns topònims de la zona com Cerdanyola (de “Cerdanya”), portats pels repobladors des dels Pirineus. Durant els segles X i XI el monestir de Sant Cugat del Vallès té grans extensions de territori per concessió de les autoritats comtals. La documentació existent permet conèixer també l’existència de diversos molins al llarg del curs del riu Sec (que certament ja és esmentat com Ri(b)o Sico).

Imatge 22: l’ermita de sant Pau de riu Sec


9.5 Edat Moderna L’expansió demogràfica i econòmica de la segona meitat del segle XVIII produeix una sèrie de canvis a la zona, com l´arribada de població de les muntanyes per la sobrepoblació, que els portava a cercar feina a les viles properes. En aquesta època també tindran molta importància les vies de comunicació, com el camí Ral que connectava Barcelona i Terrassa creuant el riu Sec. El paisatge de la zona era de secà, amba una distribució agrària típicament de secà mediterrani, erms; terrenys en guaret; horts entorn de les rieres i boscos escassos.

Imatge 23: el camí Ral al seu pas per Badia del Vallès i Sabadell



32

9.6 Segles XIX-XX Durant aquesta època es produeixen grans canvis, amb l’inici de la industrialització que comportarà la construcció de polígons industrials, infrastructures (carreteres, autopistes, línies de ferrocarril, aeroport), l’arribada massiva d’immigrants provinents majoritàriament del sud d’Espanya, especialment a la segona meitat del segle XX. El fenomen més significatiu serà la gran expansió urbanística, amb el creixement de barris perifèrics als principals nuclis de població com Sabadell o Terrassa, la creació del municipi de Badia del Vallès i la construcció de zones residencials a petits nuclis com Matadepera o Sant Quirze del Vallès. La suma de tots aquest factors ha provocat un canvi profund en els usos del sòl, l’agricultura ha passat a ser una activitat pràcticament testimonial i molts espais han passat a ser periurbans, sense una definició clara d’usos, en molts casos situats entre les infrastructures i ocupats per horta marginal o bé per usos que no tenen cabuda als nuclis urbans: depuradores, camps de golf, etc. 9.7 De Ciutat Badia a Badia del Vallès: 1975-actualitat La pressió social originada pel dèficit acumulat de vivendes, juntament amb línterés per erradicar el barraquisme, va obligar a ládministració a portar a terme algunes de les actuacions previstes pel Pla Nacional de la Vivenda. Lány 1960 es va encarregar la preparació de sòl per a la construcció dún polígon anomenat Badia-Santfeliu, que en principi havia dócupar més de 800.000 metres en terrenys dels termes municipals de Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès. El total de vivendes construïdes va se de 5372 i les obres van durar 20 mesos, fins lábril de 1973.

La denominació de “Polígon Badia-Santfeliu” es va formar amb el nom de les 2 finques contigües a la urbanització Gran Eixample de Barberà del Vallès. Així, amb el nom de Badia es recordava el cognom de la propietària dels terrenys annexos a lésmentat Eixample. El nom “Santfeliu” recordava el topònim de la gran heretat Can Santfeliu que va ser expropiada de forma gairebé total. Al centre de la finca es trobava una típica masia catalana que va ser derruïda pocs dies abans de la inauguració de Ciutat Badia, nom final que va adoptar el polígon de vivendes. La manca de coordinació entre els Departaments Ministerials implicats i dáltres organismes públics com la Diputació de Barcelona, Ajuntaments, comissions dúrbanisme, etc. va provocar que una vegada urbanitzat el terreny i construïda la xarxa viària interior, es “descobrís” que per la zona havien de passar dues de les autopistes més importants de Catalunya: la B-29 de Barcelona a Terrassa i la B-30 o Cinturó de Ronda de Barcelona. Això va provocar que més de 250.000 metres (més del 25% de la superfície que havia dócupar el polígon de vivendes) s´haguessin de cedir per a la construcció dáquestes infrastructures de transport. La conseqüència va ser que molts dels treballs dúrbanització i serveis que s´havien realitzat (carrers, voreres, xarxa de clavegueram, dáigua potable, etc.) es van haver de destruir. Després de la construcció de les vivendes el nom oficial que es va decidir adoptar va ser el de Ciutat Badia, un indret que va restar deshabitat durant 2 anys, fins el 1975, a causa dúna manca total de serveis i equipaments, un dèficit que es va arrossegar durant molts anys després de la inauguració oficial de Ciutat Badia. Lány 1994, Badia es constitueix com a municipi independent adoptant el nom de Badia del Vallès.


33

10. INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT Per tal de poder fer propostes d’intervenció i gestió paisatgística del riu Sec a l’àmbit de Badia del Vallès cal, prèviament, conèixer la legislació territorial, urbanística i sectorial vigent. Aquest és, doncs, l’objectiu dels següent apartat. La legislació catalana contempla el planejament territorial i el planejament urbanístic. La implantació d’un o altre planejament dependrà, principalment, de l’escala d’intervenció. La legislació determina que uns plans depenen jeràrquicament d’altres i, per tant, en concreten les seves determinacions. 10.1 Instruments de planejament de l’àmbit territorial

La llei 23/1983, de política territorial, estableix les directrius d’ordenació del territori català i de les accions administratives amb incidència territorial a Catalunya. La llei defineix tres instruments de planificació territorial: el pla territorial general, els plans territorials parcials i els plans territorials sectorials de Catalunya.

10.1.1 Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) El Pla territorial general de Catalunya (PTGC) (Llei 1/1995, de 16 de març) té la funció de definir el model de referència per a la resta de plans, programes i actuacions que afecten el territori. El PTGC estructura el territori de Catalunya en set àmbits territorials. Per cada un d’aquests àmbits, proposa una estratègia de desenvolupament basada en potenciar el reequilibri territorial. L’àrea d’estudi del present projecte, forma part de l’anomenat àmbit metropolità a l’entorn del sistema urbà de Barcelona, amb diversos sistemes urbans basats en les ciutats intermèdies que s’hi relacionen.

El PTGC considera que la comarca del Vallès Occidental, en el seu conjunt, forma part dels sistemes en vies de congestió, és a dir, d’aquells espais que tenen capacitat d’acollida i d’expansió urbanística però que una vegada portada a terme estaran congestionats. Per assegurar la qualitat de vida dels habitants de la zona preveu la conservació dels espais seminaturals de la zona en qualitat de parcs urbans. El PTGC estableix que s’ha d’elaborar un pla territorial parcial (PTP) per cada un dels set àmbits territorials, amb l’objectiu de concretar les propostes del Pla territorial a una escala més detallada. Per l’àmbit metropolità preveu la redacció del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. 10.1.2 Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) L’abril de 2008 es va presentar l’Avantprojecte de Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), que afecta a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, amb una superfície de 3.236 km 2 repartits entre 164 municipis. Es preveu que els nous PTP introduiran aspectes paisatgístics seguint les directrius de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya (2005). En concret, s’estan redactant els catàlegs de paisatge per cada un dels plans territorials parcials.

El document actual del PTMB, no aprovat, inclou la major part de la conca del riu Sec dins d’una de les anomenades illes metropolitanes delimitada pels nuclis urbans de Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès i Rubí.


34

El pla preveu també doblar l'espai natural, el verd, l'agrari i el de transició entre les zones urbanes i agroforestals, que passarà de les 103.000 hectàrees de protecció supramunicipal a les 242.000.

D'aquesta manera s'impedirà continuar amb l'expansió urbanística incontrolada dels municipis i disminuir l’excessiva dependència del model de transport privat. La “densificació” de les ciutats i el fre a la dispersió urbanística afavorirà el transport públic a l'àrea metropolitana.

Figura 10: tipologia d’espais oberts del PTMB

Font: DPTOP

En aquest àmbit, el PTMB vol potenciar la xarxa ferroviària i viària que no travessi la capital barcelonina. Per això, i seguint les directrius del pla de transport de viatgers de Catalunya, es fixen com a objectius ferroviaris la posada en marxa de la nova connexió en tren entre el

Vallès i Barcelona per als Ferrocarrils (FGC) mitjançant el túnel d'Horta d’ús exclusiu pel ferrocarril.

També fixa com a prioritats, a nivell viari, la construcció d'una ronda que circumval·li la regió des de Martorell fins a Granollers, l’anomenat Quart Cinturó. Bona part està acabada, com el tram Abrera-Terrassa, i la resta de la ronda Vallès (B-40) està encara en obres o projectada fins al Vallès Oriental.

10.1.3 Plans territorials sectorials Els plans territorials sectorials (PTS) abasten tot el territori català i constitueixen el desenvolupament territorial d’un sector concret, segons el marc global i les directrius establertes en el PTGC. Per la seva naturalesa d'instrument de planejament territorial d’àmbit sectorial, les previsions dels PTS s'han de fer extensives als plans territorials parcials. Així mateix, els instruments de planejament urbanístic s'han d'adequar al contingut dels plans sectorials. A l’àrea d’estudi hi incideixen diferents plans territorials sectorials. Per la seva importància territorial, cal remarcar el Pla director d’infrastructures i mobilitat del Vallès Occidental, que contempla la construcció de les següents infrastructures de comunicació a la comarca: el Quart cinturó (autovia Orbital o eix Prelitoral), tram nord de la ronda est de Sabadell (entre C-155 i el Quart Cinturó), traçat de la Interpolar Sud o ronda Oest de Sabadell i avantprojecte de la connexió de la ronda nord-oest de Sabadell.


35

10.1.4 Planejament urbanístic vigent i previst El planejament urbanístic defineix un determinat model d’implantació en el territori i permet, per tant, conèixer la vocació d’ús de les àrees que formen un determinat paisatge. De la definició dels usos i de les característiques dependrà la conservació o transformació dels paisatges. En el cas dels cursos fluvials, com el riu Sec, per les seves característiques, s'escapen a les limitacions imposades per les divisions administratives. Per tant, és necessari afrontar les propostes més enllà dels límits administratius, i conèixer el planejament urbanístic dels municipis pels que transcorre un curs fluvial. Badia del Vallès El Pla General d´Ordenació Urbana Municipal (PGOU) de Badia del Vallès, va patir una modificació puntual, que fa referència fonamentalment als terrenys limítrofs amb el terme de Sabadell. Proposa un canvi de destinació (d’ús esportiu a industrial i terciari) d’una bossa de terreny situada a llevant de l’avinguda del Tibidabo (continuació de la carretera de Sabadell a Barberà), així com tota una franja de terrenys d’equipaments al Sud del límit de terme i de la previsió de pas d’una línia ferroviària. A més, la via des de Cerdanyola del Vallès que travessa l’autopista coincidint amb el pas del riu Sec, així com les avingudes Via de La Plata i del Mediterrani, es perllonguen ara amb un carrer que discorre quasi paral·lel a la línia ferroviària prevista fins a l’esmentada avinguda del Tibidabo. L’execució del sector de sant Pau de riu Sec (Sabadell), haurà de suposar per Badia del Vallès la possibilitat de connectar directament des de l’autopista C-58 i des de la via de Cerdanyola amb la carretera de Barberà, i de permetre l’enllaç amb la Via Interpolar. L’alternativa proposada podria fer innecessària la via de vora, permetent estendre

els terrenys destinats a espais lliures i dotacions, fins i tot dins el terme de Sabadell.

Figura 11: PGOU de Badia del Vallès

Font: Ajuntament de Badia del Vallès Sabadell En el terme municipal de Sabadell, que va aprovar una Modificació Puntual del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell (PGMOS) en l´àmbit de sant Pau de riu Sec, s’estan portant a terme els treballs de construcció d´un parc empresarial, un parc fluvial i de ribera al riu Sec, l’ampliació de l’EDAR de sant Pau de riu Sec i la creació de basses de llacunatge per afavorir la depuració de les aigües.

També està previst destinar a espais lliures terrenys alliberats de la qualificació aeroportuària. A la zona propera al riu Sec, s’ha reservat sòl per completar la xarxa bàsica territorial viària


36

(autopista C-58, possible connexió amb els túnels d’Horta i la via Interpolar). El planejament vigent estableix que el desenvolupament d’aquest sector tindrà els objectius següents:

1. L'establiment d'usos i activitats industrials i terciàries en un enclau on concorren importants sistemes de comunicació interterritorial.

2. La consolidació d'una àrea de dotacions comunitàries privades de caràcter esportiu, educatiu, cultural, cívic i assistencial.

3. La creació de les reserves de sòl necessàries per tal de completar la xarxa bàsica territorial viària (autopista C-58, i Via Interpolar) que resolgui l'accés sud de la ciutat de Sabadell i la connexió amb la resta del territori.

4. La previsió de les reserves de sòl necessàries per a la construcció de la via fèrria de RENFE, d'enllaç entre la línia de Manresa i la línia del Papiol i la via fèrria dels FGC d'enllaç entre la Universitat Autònoma i Sant Quirze del Vallès (ja realitzada). 5. L'endegament del riu Sec i l'ordenació dels sòls ocupats per la depuradora d'aigües (ja construïda).

6. La protecció dels terrenys situats entre l'autopista C-58 i els habitatges dels mestres de la Universitat Autònoma, per tal de preservar-los com una àrea d'interès paisatgístic.

7. L'adequació de les edificacions i els usos privats emplaçats dins del sector, a la situació singular de confluència d'importants infrastructures de comunicació.

8. L'adequació dels projectes que es presentin per a l'ordenació del sector amb les especials característiques topogràfiques i d'interès paisatgístic d'aquests terrenys.

Sabadell Parc Empresarial (SPE) Sabadell Parc Empresarial (SPE) és el projecte industrial i terciari més important de la comarca del Vallès Occidental per als propers anys. El seu desenvolupament es centrarà en 4 grans eixos dáctuació:

1. Creació del Parc Empresarial

Situat a lést de láutopista C-58 i a léntorn de la carretera de Bellaterra, el parc dáctivitats empresarials acollirà empreses de molts diversos sectors: indústria, I+D, espais comercials, oficines, recerca universitària, etc. 2. Formació xarxa déspais lliures Es preveu rehabilitar i potenciar tots els espais no edificats i de qualitat de la zona, per constituir una xarxa déspais lliures a lábast de les persones que treballin a SPE i de la ciutadania de léntorn.

El projecte preveu la creació del Parc Fluvial i de Ribera del riu Sec, mitjançant la recuperació de la llera del riu Sec, la rehabilitació de léntorn de lésglésia de Sant Pau de riu Sec, la nova ubicació i millora dels horts familiars o la recuperació del Turó de Sant Pau com a espai dínterés paisatgístic. La rehabilitació de lántiga xarxa de camins i la creació de carrils bici constituiran altres intervencions destacades.


37

Imatge 24: simulació de Sabadell Parc Empresarial

Font: Vantoureix SL. 3. Millora de la connectivitat i de les infrastructures viàries, ferroviàries i construcció de noves vies Léxecució de SPE representarà una millora de láccés i de la mobilitat de vehicles, mercaderies i persones en tot l´àmbit. Així, està prevista la millora i reordenació dels accessos a Sabadell mitjançant la construcció dún nou enllaç amb láutovia C-58, la construcció dels laterals i la reserva de léspai per a la futura Via Interpolar, lóptimització de la connexió entre la ciutat i la UAB i límpuls del nou baixador de la línia dels FGC. 4. Consolidació i creació de nous equipaments públics i privats El projecte potenciarà els equipaments existents ja a la zona (aeroport, dotacions escolars, EDAR, etc.) i permetrà la creació

de noves instal·lacions i serveis a lábast de les localitats més properes.

Cerdanyola del Vallès Al terme municipal de Cerdanyola del Vallès, el planejament preveu un creixement considerable de la urbanització a la zona de Bellaterra, la Universitat Autònoma de Barcelona i can Planes. El riu Sec, transcorre al costat de nusos de comunicacions que fragmenten el territori o de sòl urbà o urbanitzable fins a la seva desembocadura amb el riu Ripoll. Pla de gestió dels espais agroforestals de la UAB. El Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (d’unes 260 hectàrees d’extensió), se situa totalment en el municipi de Cerdanyola del Vallès, en un entorn molt urbanitzat i travessat per diverses infrastructures. Malgrat la considerable dimensió de la comunitat universitària (més de 40.000 persones), la superfície urbanitzada del campus ocupa només un 29% de l’espai, les zones amb vegetació ornamental un 7% i les agrícoles i forestals el 64% restant. D’aquí la importància del Pla de gestió dels espais agroforestals del campus de la UAB.

Aquest, planteja diversos objectius: des de respondre a les futures demandes de creixement de l’activitat universitària, tot densificant l’espai ja construït o bé ocupant camps erms, però no àrees de bosc; fins donar a conèixer el patrimoni natural i històric-cultural, tot promovent l’ús dels itineraris senyalitzats i la naturalització dels espais de vegetació ornamental. Dels prop de 50 projectes que s’hauran d’executar en el desplegament del Pla de gestió dels espais agroforestals del campus de la UAB, alguns poden tenir continuïtat, o el seu reflex en el sectors propers al riu Sec.


38

Figura 12: planejament previst a la zona de la UAB

Font: Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

10.1.5 Planificació estratègica. L’Agenda 21 de Badia del Vallès L’any 2003, a Badia del Vallès, es van iniciar els treballs per a l’elaboració de l’Agenda 21 del municipi. El procés d’Agenda 21 s’ha desenvolupat en diferents fases i s’han generat els documents d’anàlisi i diagnosi, els quals han servit de base per a elaborar una proposta de Pla d’Acció ambiental de Badia del Vallès. Aquest document defineix les polítiques i actuacions que s’han d’impulsar al municipi per tal d’assolir un desenvolupament més sostenible.

Els objectius bàsics del pla són els següents:

• Desenvolupar de manera programada polítiques que integrin els aspectes ambientals i territorials, seguint els principis d’un desenvolupament sostenible.

• Potenciar i orientar el desenvolupament cap a un major

aprofitament dels recursos, amb el mínim impacte sobre el medi.

• Fomentar la participació dels agents locals i col·lectius

ciutadans en aquest procés, de manera que el desenvolupament sostenible s’efectuï sota la premissa de la corresponsabilitat

• Establir una sèrie d’actuacions amb prioritats definides,

per impulsar el desenvolupament ambiental del territori, tenint en compte el context supramunicipal i el suport institucional necessari per tal de poder executar el procés amb garanties d’èxit.

En quant a les idees força derivades del procés de diagnosi ambiental, tot seguit es parla d’aquelles que haurien de contemplar l’estratègia i les actuacions en matèria de sostenibilitat ambiental en el municipi de Badia del Vallès:

• Potenciar l’entorn del Riu Sec: el riu Sec, que constitueix l’únic espai natural del municipi amb un important potencial d’ús públic, tot i el seu estat ecològic, força degradat.

• Millorar l’estructura de la qualitat urbana de Badia del

Vallès, un municipi amb una elevada densitat urbana, potenciant l’espai públic i millorar les condicions dels habitatges, també amb criteris ambientals.


39

• Potenciar una ciutat per als vianants, impulsant criteris d’accessibilitat, d’eliminació de barreres físiques i arquitectòniques i de priorització de les zones per a vianants, i fomentant el transport públic.

• Enfortir la participació dels ciutadans en la pressa de decisions

del municipi: garantint l’accés a la informació a tothom, potenciant l’educació i la sensibilització, i fomentant la participació ciutadana.

• Aconseguir un ús eficient i sostenible dels recursos en el

funcionament de la ciutat, impulsant una gestió eficient dels i minimitzant els impactes ambientals (principalment el soroll ambiental).

10.2 Instruments de gestió territorial A l’àmbit del present projecte existeixen una sèrie d’iniciatives de gestió supramunicipal, que tenen relació amb la zona de Badia del Vallès i que no estan subjectes a legislació concreta. Alguns exemples són: la xarxa de vies verdes del Vallès, la xarxa de camins comarcals, el Parc Agrícola del Vallès o la Custòdia del Territori. 10.2.1 Les vies verdes del Vallès Les vies verdes del Vallès són un conjunt d’espais, situats a la plana vallesana, que realitzen funcions de connexió ecològica i paisatgística entre les serralades Litoral i Prelitoral. Aquestes vies verdes són: Obac-Olorda; Sant Llorenç- Collserola; Farell-Marina; Gallifa- Gallecs; Tagamanent-Céllecs; Calma-Corredor; Montseny-Montnegre.

El 13 de juliol de 2004, es va signar el Manifest de Sant Celoni pel reconeixement de les vies verdes del Vallès. Aquest, insta a l’administració local, comarcal, catalana i estatal a reconèixer i delimitar en el planejament territorial les vies verdes com a elements de connectivitat ecològica i paisatgística del sistema d’espais oberts metropolitans. La via verda Sant Llorenç-Collserola, és un projecte ambiental per salvar de la urbanització una franja de territori que connecta els dos parcs del Vallès Occidental: el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el de Collserola i ha de permetre la connexió ecològica entre els dos espais protegits. 10.2.2 La xarxa de camins comarcals: Vallès Natural El Vallès Natural és una xarxa de 260 Km, de camins arranjats i senyalitzats, que comunica els 23 municipis de la comarca del Vallès Occidental. L’objectiu de la xarxa és potenciar l’oci en el medi natural, mitjançant activitats que permetin el contacte amb la natura, la cultura i la història i que siguin, al mateix temps, respectuoses amb l’entorn. En el cas de Badia del Vallès existeix un camí local, què és un itinerari de 2 km que segueix un tram del camí Ral, paral·lel al riu Sec i també el camí entre les ermites de sant Pau de riu Sec i de la Romànica. També es troba un sender d’interconnexió que seria l’esmentat camí Ral de Barcelona a Matadepera, que permet connectar també amb el famós Camí dels Monjos, entre els monestirs de Sant Cugat del Vallès i Sant Llorenç del Munt, travessant la serra de Galliners.


40

Imatge 25 i figura 13: Vallès Natural i plànol de les Vies Verdes del Vallès

Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental

10.2.3 El Parc Agrícola del Vallès El Parc Agrícola del Vallès és una proposta que defineix un model de protecció, ordenació i gestió dels espais agrícoles del Vallès que es basa en els següents instruments bàsics:

• Reconeixement del Parc Agrícola del Vallès pel futur Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB

• Desenvolupament d’un Pla Especial del Parc Agrícola del Vallès (PEPAV) per la seva delimitació definitiva i les classificacions i normatives urbanístiques específiques.

• Creació d’un Òrgan Rector, per a la gestió correcta del

parc i elaboració d’un Pla de Desenvolupament i Gestió (PDG).

Figura 14: mapa de la proposta del PAV

Font: ADENC


41

10.2.4 La Custòdia del Territori La custòdia del territori, és una filosofia que intenta generar la responsabilitat dels propietaris i dels usuaris del territori en la conservació i el bon ús de la terra i els recursos naturals, culturals i paisatgístics. Es fonamenta en la sensibilització i conscienciació dels propietaris i usuaris, per tal que les entitats de custòdia acordin la seva participació activa en la conservació del territori i dels seus valors.

Els orígens d’aquesta eina de conservació, es situen a finals del segle XIX, als EUA. La custòdia es consolida a Europa a partir dels anys 70 a Holanda, França i Itàlia. A Catalunya el 1989 es porta a terme els primers acords de custòdia i al juny de 1997 la Fundació Natura esdevé la primera entitat de custòdia juntament amb la Fundació Territori i Paisatge. La constitució d’aquestes fundacions va representar l’impuls del moviment de la custòdia a Catalunya.

Actualment, destaca la Xarxa de Custòdia del Territori, una organització de caràcter tècnic i divulgatiu que impulsa l’ús de la custòdia del territori, amb els objectius de facilitar informació, formació, qualitat, assessorament i suport, recerca, impuls i difusió en favor de la custòdia. 10.3 Legislació en matèria d’aigües L’àmbit del present projecte, ha patit històricament greus inundacions, especialment els anys 1962 i 1971. L’elevat risc d’inundabilitat d’aquest sector ha estat reconegut en diversos plans i estudis elaborats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) com ara la Delimitació de les zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT (2001) o actualment, també s’està portant a terme la Planificació de l’Espai Fluvial de la subconca del riu Sec (2008).

Concretament, l’INUNCAT determina que les zones ocupades pels horts familiars i fins i tot l’autopista C-58 i una part del nucli urbà de Badia del Vallès són inundables amb un període de recurrència comprès entre els 10 i els 50 anys i qualifica com a greu el risc d’inundació en bona part de l’àmbit. Qualsevol projecte que es vulgui fer en aquesta zona o figura de planejament que afecti l’àmbit i que comporti l’antropització de l’espai fluvia, haurà de tenir en compte la seva condició de zona inundable i incorporar els criteris establerts per la legislació urbanística i hidràulica vigent. L’Agència Catalana de l’Aigua estableix, en aquest sentit, uns criteris amb caràcter preceptiu amb la finalitat d’objectivar els aspectes tècnics que s’hauran de prendre en consideració en l’elaboració dels informes que, d’acord amb la legislació vigent, ha de sol·licitar l’Administració urbanística a l’Agència Catalana de l’Aigua en la tramitació dels diferents instruments de planejament urbanístic. A grans trets, aquests criteris estableixen una divisió de l’espai fluvial en tres zones (Zona Fluvial, Sistema Hídric i Zona Inundable) en les quals s’estableixen limitacions en els usos amb l’objectiu de preservar les funcions essencials d’aquestes zones. Les tres zones definides com a zona fluvial (ZF), sistema hídric (SH) i zona inundable (ZI) es superposen, quedant sempre compreses una dins l’altra. Els usos permesos proposats en cada cas serien sempre els corresponents a la limitació més restrictiva.

http://www.fundacionatura.org/

http://www.caixacatalunya.es/territoriipaisatge

http://www.caixacatalunya.es/territoriipaisatge


42

10.3.1 Zona Fluvial (ZF) La Zona Fluvial, és aquella zona de l’espai fluvial necessària per preservar el riu com a ecosistema i queda constituïda per la llera i les riberes. La seva preservació s’adreça cap a la protecció de la qualitat de l’aigua així com la morfologia de la llera i les seves riberes. En la franja o franges així determinades no és aconsellable permetre cap ús, excepte tasques de manteniment de la vegetació destinades a afavorir-ne un creixement equilibrat i alhora, mantenir una capacitat hidràulica mínima. Les intervencions haurien de ser autoritzades i tutelades per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Figura 15: règim d’usos del sòl en la Zona Fluvial

Font: Agència Catalana de l’Aigua Pel que fa a les infrastructures canalitzades, s’evitarà sempre que sigui possible el traçat per la zona fluvial. En cas de no poder

respectar aquesta premissa, es defensarà adequadament l’obra tenint en compte el règim d’avingudes, l’erosió potencial total, la naturalesa del fons de la llera i la seva capacitat de desguàs. 10.3.2 Sistema hídric (SH) El Sistema Hídric, és la zona ocupada pel cabal de 100 anys de període de retorn. La seva preservació s’adreça cap al manteniment de la capacitat hidràulica del riu. Sota aquest concepte, es pretén integrar l’ordenació de la llera i de la seva àrea d’influència dintre del procés de planificació territorial i urbana. En tant no hi hagi una definició des del planejament urbanístic, els usos permesos en el Sistema Hídric, serien els següents:, restant expressament desaconsellat, per a l’establiment d’aquests usos, qualsevol construcció o moviment de terres que modifiquin sensiblement el perfil natural del terreny:

• Ús agrícola: terres de conreu, pastura, horticultura, viticultura, gespa, silvicultura, vivers a l’aire lliure i conreus silvestres. No es permetran els hivernacles ni tancaments de cap classe entre parcel·les.

• Ús industrial-comercial: zones verdes.

• Usos residencials: gespa, jardins, zones de joc

degudament senyalitzades.

• Usos recreatius públics i privats: camps de golf, pistes esportives a l’aire lliure, zones de descans, zones de natació, reserves naturals i de caça, parcs, vedats de caça i pesca, circuits d’excursionisme o d’equitació.


43

• Les estacions de bombament, tant d’aigües residuals com potables, es podran situar en el SH, sempre que els accessos es localitzin a una cota en la que no es produeixi la condició d’inundació greu per a l’avinguda de 500 anys de període de retorn.

• Les infrastructures canalitzades soterrades degudament

protegides front a l’erosió en avinguda, només podrien autoritzar-se de forma excepcional i prèvia justificació com a única alternativa viable.

Figura 16: Règim d’usos del sòl en el Sistema Hídric

Font: Agència Catalana de l’Aigua

10.3.3 Zona inundable (ZI) La Zona Inundable és defineix com la superfície ocupada per les aigües amb un període de retorn de 500. Els usos que es proposen siguin permesos en la ZI, van encaminats a evitar danys importants. Concretament, es prenen les següents limitacions:

• Les futures edificacions de caràcter residencial haurien de situar-se a una cota tal, que no es produeixi la condició d’inundació moderada amb l’avinguda de 500 anys de període de retorn.

• Les futures edificacions de caràcter comercial-industrial

haurien de situar-se a una cota tal, que no es produeixi la condició d’inundació greu amb l’avinguda de 500 anys de període de retorn.

Aquestes mateixes condicions, caldria aplicar-les a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) de caràcter convencional i a les instal·lacions associades a estacions de tractament d’aigües potables (ETAP). Per a les EDAR de tipologia verda, l’únic condicionant serà el de situar-se fora del SH.


44

Figura 17: usos del sòl dels terrenys situats en zona inundable per episodis extraordinaris

Font: Agència Catalana de l’Aigua 10.4 Instruments de gestió de l’aigua A finals de l’any 2000, la Comissió i el Parlament europeu van aprovar I'anomenada Directiva marc de I'aigua (2000/60/CE), transposada a I'ordenament jurídic estatal a finals de 2003. 10.4.1 La Directiva marc de I'aigua Aquesta normativa, estableix un marc d'actuació comú sobre la gestió de I'aigua a tots els Estats membres de la Unió Europea. El seu enfocament és innovador, en el sentit que I'aigua deixa de ser vista exclusivament corn un recurs, i es contempla com un element bàsic dels ecosistemes aquàtics i part fonamental per al sosteniment d'una bona qualitat ambiental.

L'objectiu fonamental de la DMA és aconseguir el bon estat de les aigües per a final de 2015. Hi ha 4 aspectes que són claus per aconseguir la sostenibilitat que proclama la DMA:

1. Assolir el bon estat de les masses d'aigua i complir el principi de no deteriorament. És a dir, recuperar l'estat ecològic dels ecosistemes i evitar-ne I'empitjorament en aquells que ja es trobin molt modificats. 2. Garantir un ús de I'aigua com a recurs amb una gestió integrada 3. Valorar tots els costos (financers, del recurs i ambientals) i la seva recuperació. 4. Fomentar la participació pública proactiva en la presa de decisions.

La gestió de I'aigua ha de procurar assolir, doncs, el bon estat ecològic dels sistemes fluvials, amb participació i consens social, d'una manera eficient i amb una total transparència pública. 10.5 Legislació en matèria de paisatge 10.5.1 El Conveni Europeu del Paisatge L’objectiu general del Conveni Europeu del Paisatge (Florència, any 2000) és encoratjar les autoritats públiques a adoptar polítiques i mesures a escala local, regional, nacional i internacional per protegir, gestionar i planificar els paisatges a tot Europa per tal de conservar i millorar la seva qualitat i fer que la ciutadania, les institucions i els poders locals i regionals reconeguin el valor i la importància del paisatge i prenguin part en les decisions públiques que hi estan relacionades.


45

El Conveni és aplicable a totes les parts d’Europa, incloses les àrees naturals, rurals, urbanes i periurbanes. No es limita ni als components culturals, ni als modificats per l’home ni els naturals del paisatge: té a veure amb tots ells i la manera com s’interrelacionen. Aquestes mesures i polítiques han de poder adaptar-se al tipus de paisatge concrets que, segons els seus trets específics, necessitaran diverses formes de tractament a escala local, des de la conservació més estricta per mitjà de la protecció, gestió i planificació fins a la veritable creació. El Conveni Europeu del Paisatge, hauria de permetre establir els vincles formals entre els mecanismes del Conveni i aquests altres instruments o iniciatives. El Conveni deixa a les parts l’elecció dels mitjans que s’utilitzaran en els seus acords legals interns per tal de complir amb les seves obligacions. Els acords legals, administratius, fiscals i financers realitzats a cada país per tal d’implementar el Conveni haurien de poder encaixar fàcilment amb les tradicions d’aquell país. També es reconeix que, sobre la base del principi de subsidiarietat, la responsabilitat de les accions relacionades amb el paisatge recau en les autoritats públiques no només a escala nacional i internacional, sinó també a escala local i regional. 10.5.2 La llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge (d’ara endavant Llei del Paisatge) aprovada pel Parlament de Catalunya, té com a objecte dotar els paisatges catalans de la protecció jurídica pertinent i estableix els corresponents instruments per gestionar-los i millorar-los, donant d’aquesta manera contingut positiu a l’adhesió del Parlament de Catalunya al Conveni Europeu del Paisatge adoptada el 14 de desembre de l’any 2000.

La Llei del Paisatge té com a àmbit d’aplicació tot el territori de Catalunya, tant a les àrees naturals, rurals, forestals, urbanes i periurbanes, tant als paisatges singulars com els paisatges quotidians o degradats, siguin de l’interior o del litoral, tant si el paisatge és el resultat d’una acció humana intensa com si hi predominen els elements naturals. L’objectiu de la Llei del Paisatge és fer compatible el desenvolupament econòmic i urbanístic sostenible amb la qualitat de l’entorn, atenent als valors patrimonials, culturals i econòmics. La Llei de Paisatge ha de servir de referència per a aquestes legislacions i per al compliment d’actuacions específiques en l’àmbit de la gestió del paisatge, sense perjudici d’allò que disposin les normes, els plans i els programes en matèria ambiental, agrícola, forestal i ramadera, i la resta de la legislació sectorial que sigui aplicable a determinats espais o categories de protecció. 10.6 Instruments de gestió del paisatge 10.6.1 Els Catàlegs del Paisatge Els catàlegs de paisatge són un instrument per protegir, gestionar i ordenar el paisatge a Catalunya, i la seva funció principal és la de donar suport a la planificació territorial. Són també de gran utilitat pel desenvolupament d’altres polítiques i estratègies de caràcter sectorial vinculades al paisatge (conservació de la natura, agricultura, indústria, infrastructures de transport, cultura i turisme), així com la sensibilització de la societat sobre el paisatge i els valors ambientals, culturals i estètics.


46

Els catàlegs de paisatge són, segons l’article 10 de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, les eines que ens permeten conèixer com és el nostre paisatge i quins valors té, quins factors expliquen que tinguem un determinat tipus de paisatge i no un altre, com evoluciona en funció de les actuals dinàmiques econòmiques, socials i ambientals i, finalment, definiran quin tipus de paisatge volem i com podem assolir-lo. 10.6.2 Les cartes del paisatge

Les cartes del paisatge són instruments de concertació d'acords entre agents d'un territori per tal de promoure accions i estratègies de millora i valoració del paisatge. Poden ser impulsades per la Generalitat, per les administracions locals i/o per entitats.

Les cartes es concreten mitjançant la signatura pública d'un document, on s'estableixen els compromisos que adopten cadascuna de les parts signants en favor del paisatge i el calendari per assolir els objectius.

Les cartes del paisatge iniciades des de l'any 2005 (carta del paisatge de l’Alt Penedès) compten amb el seguiment de l'Observatori del Paisatge, que vetlla perquè siguin coherents amb el catàleg de paisatge del seu àmbit d'actuació.

Figura 18: esquema instruments de la Llei de protecció, gestió i ordenació del Paisatge

Font: CORTINA, Albert. El paisaje y la gestión del territorio: incorporación de criterios paisajísticos en la ordenación del territorio y el urbanismo. Barcelona, Diputació de Barcelona (en premsa). (Col. Territorio y Gobierno: Visiones, 5).


47

DOCUMENT II: DIAGNOSI SOCIOAMBIENTAL 1. EL PAISATGE ACTUAL.................................................................48 1.1 L’espai fluvial i forestal 1.2 L’espai agrícola 1.3 L’espai viari 1.4 L’espai periurbà 1.5 L’espai urbà 2. DIAGNOSI DEL RIU SEC A BADIA DEL VALLÈS........................52 2.1 Deficient estat ecològic del riu Sec 2.2 Degradació paisatgística a l´entorn del riu Sec 2.3 Fragmentació territorial i desconnexió social 2.4 Divisió en sectors de l’àmbit del projecte 2.5 Escenaris futurs 3. ANÀLISI DAFO...............................................................................60 3.1 Debilitats 3.2 Amenaces 3.3 Fortaleses 3.4 Oportunitats


48

1. EL PAISATGE ACTUAL Al l’àmbit del riu Sec, al seu pas per Badia del Vallès, es poden identificar fins a cinc unitats paisatgístiques bàsiques: l’espai forestal i fluvial, l’espai agrícola, l’espai viari, l’espai periurbà, i l’espai urbà. Aquestes unitats configuren la realitat de l’àrea estudiada i permeten diferenciar les activitats predominants de les secundàries. 1.1 L’espai forestal i fluvial L’espai forestal, inclou els elements vegetals de caire natural més representatius que formen part de l’espai fluvial del riu Sec. Es distingeixen tres categories: la vegetació de ribera, els matollars i herbassars, i el canyar. 1.1.1 La vegetació de ribera La comunitat típica de ribera, és a dir, lligada als cursos d’aigua, està formada principalment per pollancres (Populus nigra), salzes (Salix alba), saücs (Sambucus nigra) i oms (Ulmus minor). El riu Sec, a Badia del Vallès, presenta unes comunitats vegetals degradades, resultat de l’efecte de dos factors diferenciats: per una banda, les característiques locals del riu (grau d’humitat, aport de sediments, baixa qualitat de les aigües, etc.) i per altra els nombrosos impactes que pateix el riu ( abocament d’aigües residuals, existència de grans blocs de runa, horta marginal, etc.). La comunitat que prolifera en aquesta situació de fort impacte antròpic és el cardassar de vora de camí (Sylibo-Urticetum), que indica la presència de sòls humits i sovint nitrogenats. També es pot trobar algun exemplar aïllat de salze (Salix alba).

1.1.2 Els matollars i herbassars Els matollars són formacions arbustives substitutòries, que provenen de la destrucció d'altres formacions forestals més madures. Les principals comunitats establertes actualment a l’àmbit de Badia del Vallès, estan dominades per espècies espontànies de gran resistència a condicions ambientals adverses. Es tracta, doncs, d’una vegetació bàsicament ruderal, característica de zones que han patit un alt grau de pertorbacions humanes, com per exemple l’herbassar d’olivarda (Inulo-Oryzopsietum miliaceae. En aquells punts on el sòl té més profunditat i la influència en humitat del riu és patent, es pot observar la presència de plantes herbàcies de caràcter més higròfil, encapçalades per l’ortiga (Urtica dioica).

Imatge 1: exemplar aïllat de salze (Salix Alba)



49

1.1.3 El canyar El canyar constitueix una de les comunitats més abundants en els marges dels cursos d’aigua amb cert nivell d’alteració, que han estat colonitzats per la canya americana (Arundo donax) per acció de l'home i posterior dispersió natural, ja que presenta una estratègia colonitzadora basada en el rebrot rizomàtic, fet que dificulta la seva eliminació. La canya assegura, en molts casos, la fixació de marges amb pendents pronunciats, fet que implica que en la seva eliminació calgui la substitució per espècies que realitzin una funció similar o bé per altres tècniques de revegetació ràpida de talussos. Però la seva presència també és problemàtica pel propi pes de la vegetació, que pot provocar despreniments i perquè pot ser arrossegada aigües avall, generant problemes d’inundacions per obturació de ponts.

Imatge 2: canyars que han colonitzat la llera del riu Sec


1.2 L’espai agrícola Com a espai agrícola s’ha considerat tant les zones destinades pròpiament a conreus actius com a horts familiars. 1.2.1 Els conreus actius A l’àmbit destaca l’existència d’espais agrícoles de cultiu de cereals de relativa importància, que han començat a transformar-se en terrenys industrials amb la posada en marxa del projecte “Sabadell Parc Empresarial”. Les tres zones principals dedicades a aquest ús són l’àrea de sant Pau del riu Sec, l’espai situat al marge esquerre del riu Sec que fa límit entre els termes municipals de Badia del Vallès i Sabadell i l’espai situat al marge dret del riu Sec, entre el riu i la UAB.

Imatge 3: conreus de secà en procés d’abandonament



50

1.2.2 Els horts familiars L’actual desenvolupament urbanístic d’àrees metropolitanes més o menys disperses, caracteritzat per la fragmentació del territori i per la construcció infrastructures viàries, fa que molts espais quedin aïllats i obsolets. És en aquestes zones, majoritàriament situades a prop dels cursos fluvials, és on apareixen el que es denomina com a horts familiars o marginals. Això és justament el que succeeix actualment a Badia del Vallès. Aquest fenomen respon al desig personal, per part de determinats grups socials que tenen el seu origen al medi rural, de realitzar una activitat de lleure que complementi l’activitat de treball i que permeti un contacte amb la natura que els recordi el seu origen agrícola. Altres causes de la proliferació d’aquests horts són l’atur elevat i l’aïllament social.

Imatge 4: horts familars al marge esquerre del riu Sec, a Badia del Vallès


Els horts ofereixen a totes aquestes persones l’oportunitat de sentir-se útils i aconseguir fruites i verdures a baix cost. Els problemes legals més importants d’aquests horts, són els que tenen a veure amb les incompatibilitats dels usos del sòl, plantejats a partir de criteris de planejament municipal. L’ocupació del sòl públic també planteja una problemàtica legal, ja que existeix un règim jurídic concret pels béns públics que aquesta ha d’observar. És el cas dels horts familiars de Badia del Vallès, localitzats en zones que pertanyen a la dinàmica fluvial, i per tant, regulades per la Llei d’Aigües de 1985. 1.3 L’espai viari L’espai viari és el gran condicionant de l’àrea estudiada, ja que la seva ocupació de sòl ha trencat la continuïtat paisatgística de la zona. L’autopista C-58, és l’element que suposa la fractura més important. L’àmbit del projecte és un espai residual als afores de nuclis importants de població, fragmentat per infrastructures viàries i serveis de les ciutats. Està envoltat per diferents pols d’atracció: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Aeroport de Sabadell, etc. Actualment, entre aquests punts s’estableix un nombre important de desplaçaments que, tot i tractar-se en molts casos de distàncies curtes que podrien ser recorregudes fàcilment a peu o amb bicicleta, es fan bàsicament amb transport privat per la inexistència d’una xarxa de tercer nivell adient. 1.4 L’espai periurbà

L’espai periurbà està format per les àrees d’influència de les autopistes C-58 i AP-7, la carretera d’accés existent entre Badia del Vallès i Cerdanyola del Vallès i les àrees d’afectació


51

associades a aquestes infrastructures. La xarxa de petits camins, històrics o agrícoles, utilitzats per accedir a l’horta familiar, que recorren el sector també formarien part. Molts d’ells queden interromputs per l’autopista o pel riu.

Imatge 5: l’espai viari suposa una fragmentació del territori


1.5 L’espai urbà Badia del Vallès és un espai urbà de característiques pròpies dels creixements residencials monofuncionals dels anys 60 i 70 del segle XX, que va néixer perquè l’Administració va intentar resoldre el dèficit de vivendes i eradicar el barraquisme vinculat a l’arribada massiva d’immigració. Es tracta d´un polígon amb més de 5000 habitatges, en molts casos situats a la zona inundable del riu Sec i d’una gran contundència volumètrica.

Imatges 6 i 7: espai periurbà i urbà de Badia del Vallès



52

2. DIAGNOSI DEL RIU SEC A BADIA DEL VALLÈS En els darrers anys, el riu Sec i el seu entorn, és un territori on proliferen els usos marginals. Aquesta situació ha generat tot una sèrie d’impactes, que han incidit negativament en la dinàmica fluvial del riu. Tot seguit, es tracten els impactes detectats en la fase de diagnosi. 2.1 Deficient estat ecològic del riu Sec Tot i que s’han iniciat el treballs d’ampliació de l’EDAR de sant Pau de riu Sec, on es posarà en marxa una tercera línia de tractament de les aigües (fisicoquímica) i la reconversió d'una de les ja existents (biològica), el riu Sec mostra encara un deficient estat de les seves aigües. A més, cal tenir en compte altres factors, com errades o incidències (el novembre de 2004 es va produir una avaria a la xarxa de subministrament elèctric, que va deixar la depuradora sense electricitat durant 8 hores), que ja han succeït anteriorment a la depuradora i que provoquen l’abocament temporal d’aigües sense depurar durant algunes hores, fins que es poden solucionar els problemes, però aquest fet suposa un greu impacte pel riu Sec. Un altre fenomen observat a la zona, són els abocaments descontrolats de runes i terres, que incrementen el risc de contaminació del sòl i com a conseqüència, de les aigües subterrànies, a causa de que les runes i terres més degradades són les més cares de dipositar en un abocador controlat i, per tant, les més susceptibles de sortir fora del sistema de gestió de runes. La proliferació d´horts familiars també suposen una greu afecció per l’ecosistema fluvial del riu Sec, ja que ocupa la seva llera, impedint el desenvolupament de la vegetació de ribera i la funció de connector biològic del riu Sec. La manca d’ordenació i gestió d’aquesta activitat,

provoca un greu impacte paisatgístic i augmenta el perill en cas d’inundació per la presència de casetes, barraques, tanques, uralita, etc. La manca de vegetació de ribera, ha provocat en algunes zones problemes greus d’erosió als talussos del riu Sec, fins i tot afectant a camins, que han quedat tallats com a conseqüència dels despreniments de terres. A més dels problemes de caire ambiental, s’han de destacar els associats a la salut pública. Entre els impactes sobre el risc de la salut humana destaca l’ús de l’aigua de baixa qualitat per al reg. Alguns usuaris dels horts reguen les seves parcel·les directament amb aigua del riu Sec. Aquest fet, afegit a la utilització de productes fitosanitaris, pot crear problemes sanitaris.

Imatge 8: greu erosió dels talussos del riu Sec



53

L’absència de control per part de l’administració autonòmica i local en el tema dels horts familiars, comporta una degradació del medi natural, del paisatge i una tendència a la urbanització precària del territori. Un darrer aspecte a tractar és el de la contaminació de les aigües del riu Sec. Els residus sòlids i líquids transportats per les aigües, provoquen la deposició de fangs a la seva llera, afavorint la desconnexió hídrica del curs d’aigua superficial i l’aqüífer al·luvial. 2.2 Degradació paisatgística a l´entorn del riu Sec La zona del riu Sec en l’àmbit de Badia del Vallès i sud de Sabadell, sembla destinada a viure el mateix procés d’abandonament i degradació que pateixen molts espais agrícoles residuals de la regió metropolitana de Barcelona. Aquest abandonament és especialment significatiu en el cas dels conreus de secà, que ocupen encara la major part de l’àmbit, relacionat amb la baixa productivitat dels cereals i la manca de relleu generacional entre la pagesia periurbana. L’abandonament d’aquests conreus, provocarà l’increment d’altres activitats i ocupacions il·legals que degradaran encara més el territori. Probablement s’incrementarà la presència d’horts marginals i els abocaments descontrolats de terres i runes, com ja es pot observar en aquest àmbit.

Un altre factor de degradació paisatgística a la zona, és l’heterogeneïtat i poca idoneïtat dels materials utilitzats per a la construcció de les barraques i tanques dels horts familiars, fet que provoca un impacte paisatgístic important.

Els materials predominants són finestres, portes trencades, somiers, uralita, planxes de fibrociment, de fusta o metàl·liques. L’impacte

visual no es limita exclusivament a les proximitats a la llera del riu Sec, sinó que s’aprecia clarament tant des de l’autopista C-58 com des de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La destrucció de la vegetació natural, especialment del bosc de ribera, és un dels factors de degradació més important. Per tal de preparar les parcel·les de conreu, els hortolans arrabassen (descanyissar, treure esbarzers i arrencar les mates i arrels que hi hagi, abans de conrear-lo). Els mètodes utilitzats varien en funció de les possibilitats dels usuaris i van des del treball manual fins a la utilització d’algun tipus de maquinària.

Imatge 9: horts familiars a les terrasses fluvials del riu Sec



54

A l’àmbit analitzat, l’establiment dels horts ha contribuït a la degradació de la vegetació. Per tal d’accedir als horts, en moltes ocasions s’han d’obrir camins i realitzar anivellaments de terres que ocasionen i potencien processos erosius. La presència dels horts i de les edificacions o tanques, poden provocar l’obstrucció de ponts i de la xarxa de sanejament, especialment a la tardor i primavera, èpoques on s’acostumen a produir forts aiguats que poden fer augmentar el cabal del riu Sec i emportar-se les edificacions rudimentàries, les tanques i els materials acumulats a les parcel·les. 2.3 Manteniment de la desconnexió social i territorial Com s’ha esmentat, les infrastructures lineals presents a la zona de Badia del Vallès fragmenten el territori i dificulten l’accessibilitat entre els diferents pols d’atracció de la zona: municipis de Sabadell, Badia del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Cerdanyola del Vallès (Bellaterra), UAB, Aeroport de Sabadell. La connectivitat entre aquests punts és molt complicada a peu o en bicicleta, però en alguns casos també és difícil en automòbil (Badia-UAB i Bellaterra). Si no es produeix cap actuació per resoldre aquesta problemàtica, la manca de connectivitat es mantindrà, continuant la desconnexió social i territorial existent. Així mateix, sense una planificació acurada la implantació de les infrastructures futures previstes (Via Interpolar, enllaç amb la ronda W de Sabadell, ramals de connexió entre la C-58 i el possible túnel d’Horta, etc.) a la zona, es pot intensificar i agreujar la situació de fragmentació i desconnexió existents en l’actualitat.

Imatge 10: camí de vianants entre Badia del Vallès i la UAB

Font: elaboració pròpia 2.4 Divisió en sectors de l’àmbit del projecte Tot i que l’àmbit del projecte no és gaire extens, s’observen diferències al llarg de tot el recorregut del riu Sec pel municipi de Badia del Vallès, que cal tractar de manera individualitzada. Per aquest motiu s’ha decidit dividir en 3 sectors l’àmbit d’estudi, que es tractaran tant en l’aspecte de la diagnosi com també en el posterior apartat de propostes: 2.4.1. Sector A Aquest sector té el seu inici al nord del municipi, al límit amb Sabadell. Té una longitud de 354 metres, una amplada que


55

varia entre els 40 i 250 metres i una superfície de 4,63 hectàrees. Es caracteritza, a nivell hidrològic, per la presència de grans quantitats de runes i abocaments repartits al llarg de la llera del riu Sec i una inestabilitat de talussos molt marcada, causada per l’erosió hídrica de la seva base. Pel que fa a l’estat ecològic de la zona, és de degradació de la vegetació de ribera, amb algun exemplar aïllat de salze (Salix alba) i l’elevada colonització dels marges del riu Sec per la canya americana (Arundo donax). Una zona destinada a agricultura de secà, ubicada al marge dret del riu Sec, permet la presència d’una quantitat significativa d’avifauna, que utilitza l’espai per l’alimentació i repòs. A nivell paisatgístic, existeix un impacte visual molt potent provocat per l’horta familiar ubicada al marge esquerre del riu Sec, entre la zona urbana i el riu, ocupant una zona de pendent considerable, amb talussos inestables. Aquests horts, donen a la zona un aspecte molt marginal, a més de suposar un greu perill en cas d’inundació. En quant a l’accessibilitat a la zona, existeix una passarel·la per a vianants i ciclistes, que creua el riu Sec, al límit S del tram, que connecta el nucli urbà de Badia del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona. Una vegada es travessa la passarel·la, al marge dret del riu Sec i paral·lel al riu fins a desviar-se en direcció NW cap a sant Pau de riu Sec, existeix l’antic camí Ral que unia Barcelona i Terrassa. Finalment, al marge esquerre del riu Sec, des del límit N del municipi fins a la passarel·la de vianants, existeix un camí que ressegueix el riu Sec uns 350 metres, amb la funció de donar accés als horts familiars.

Imatge 11: panoràmica del sector A

Font: elaboració pròpia 2.4.2. Sector B Aquest sector s’inicia després del pont de l’autopista C-58. Té una longitud de 804 metres, una amplada variable, entre 35 i 90 metres i una superfície de 3,06 hectàrees. A nivell hidrològic, la presència d’abocaments disminueix, encara que es poden observar grans blocs de pedra i restes d’obres de canalització aigües amunt, que han estat arrossegats pel riu Sec. La llera s’eixampla al marge esquerre i el pendent es suavitza, encara que al marge dret del riu Sec, es troben els relleus de la serra de Galliners i els pendents en alguns moments són pràcticament verticals.


56

A nivell ecològic, al marge esquerre es pot observar, entre el riu Sec i un camí que transcorre paral·lel al riu, alguns exemplars d’arbres de ribera i d’altres d’introducció antròpica. La canya americana té una menor presència, ja que molts hortolans la tallen per utilitzar-les en les seves tasques agrícoles.

Imatge 12: panoràmica del sector B

Font: elaboració pròpia Al marge dret, gràcies als forts pendents de la serra de Galliners, es desenvolupa un bosc mixt de pins i alzines, excepte a la part més propera al riu Sec, on també apareixen horts marginals de característiques similars als del tram 1.

La fauna en aquesta zona té unes condicions de vida més difícil, per la presència de vies de comunicació, com l’autopista C-58 o la carretera que uneix Badia del Vallès i Cerdanyola del Vallès, i especialment per la presència de les torres elèctriques presents al llarg del tram.

Pel que fa a la qualitat paisatgística, al marge esquerre del riu Sec es troba ubicada una gran quantitat d’horts familiars, amb parcel·les que en molts casos superen els 100 m2. Els hortolans d’aquest tram utilitzen materials menys heterogenis que els observats a d’altres punts, ja que formen part d’una associació d’hortolans, amb certa sensibilització ambiental i amb la voluntat de millorar l’integració paisatgística de la seva activitat.

Finalment, en quant a l’accessibilitat a la zona, existeix un camí paral·lel al riu Sec pel marge esquerre, entre el riu i els horts familiars, pel que puntualment accedeix trànsit rodat. A mesura que es ressegueix el camí aigües avall, la seva amplada disminueix, fins a desaparèixer al final del tram. 2.4.3. Sector C Té el seu inici en una zona de codolar del riu Sec, a l’acabament de la zona d’horta familiar. La seva longitud és de 310 metres, una amplada variable entre els 15 i 280 metres i una superfície de 5,42 ha. fins arribar sota el pont de l’autopista AP-7. La carretera que comunica les poblacions de Badia del Vallès i Cerdanyola del Vallès divideix el tram en dues parts:

1. Entre el riu Sec fins arribar a la carretera que connecta els municipis de Cerdanyola del Vallès i Badia del Vallès.

2. Entre l’esmentada carretera fins l’autopista C-58, on es pot trobar un camí d’accés a Cerdanyola del Vallès, una zona d’horts familiars i l’antic espai que ocupava una depuradora, actualment fora d’ús.


57

Imatges 13 i 14: vista de part del sector C


A nivell hidrològic, augmenta espectacularment la presència de grans blocs de pedra, runes i còdols arrossegats pel riu Sec, que amb la presència del pont de l’AP-7 han quedat acumulats, impedint el desenvolupament de la vegetació, excepte la canya americana, que està colonitzant els marges del riu. La presència de fauna és molt escassa, per la manca de vegetació i la proximitat de vies de comunicació. Paisatgísticament, aquest tram és el que presenta una major degradació, amb un impacte antròpic sobre el riu Sec molt marcat, que pot arribar a comportar problemes per a la població de Cerdanyola del Vallès, a causa de l’absència de vegetació de ribera que pugui mitigar la força de les avingudes en cas de fortes precipitacions i també per la proliferació dels grans blocs de pedra i runa, que al ser arrossegats per les aigües podrien provocar greus problemes. 2.5 Escenaris futurs del paisatge de la zona Actualment, com a conseqüència de les característiques ambientals i socials de I'espai fluvial del riu Sec, a la zona de Badia del Vallès i de la seva degradació els darrers anys, existeixen una sèrie de problemes. Així doncs, si sobre el terreny no es fes cap tipus d'intervenció, aquests problemes perdurarien i fins i tot molts d'ells encara s'agreujarien més. 2.5.1 Escenari futur sense intervenció humana per resoldre les problemàtiques actuals Efectes sobre la hidrologia Els abocaments descontrolats de runes i terres incrementen el risc de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies, a causa de que, precisament, les runes i terres més degradades són les més cares de dipositar en un abocador controlat i, per


58

tant, les més susceptibles de sortir fora del sistema de gestió de runes. Com s'ha esmentat, a l’àmbit de Badia del Vallès, es produeixen pluges intenses a la tardor i a la primavera, que poden produir cabals capaços d'emportar-se runes, terres i també les edificacions, tanques i els materials acumulats a les parcel·les destinades a l’horta familiar. Aquest fet, pot comportar un greu perill d'obturació de ponts aigües avall. Efectes sobre la vegetació Una de les tasques que comporta la creació d’un hort familiar, consisteix en preparar el terreny per al conreu mitjançant I'arrabassament (descanyissar, treure esbarzers i arrencar les mates i arrels que hi hagi abans de conrear-lo). Els mètodes utilitzats varien en funció de Ies possibilitats dels usuaris i van des del treball manual fins a la utilització d'algun tipus de maquinària. A l'àmbit analitzat, l'establiment dels horts ha contribuït a la degradació de la vegetació, tot i que no ha estat I'únic factor. La vegetació dels punts de més difícil accés de I'àmbit, com els espais intersticials entre I'autopista C-58 i el riu Sec, s'ha anat desenvolupant els darrers anys. En cas de no intervenció, és de preveure que la vegetació continu desenvolupant-se en aquests espais. Efectes sobre el paisatge Els terrenys existents entre Badia del Vallès i la zona de l’aeroport de Sabadell i l’EDAR de sant Pau de riu Sec, patiran un procés de transformació per la construcció en aquesta zona d’un parc empresarial, que transformarà completament el paisatge d’aquest àmbit, amb l’edificació de naus industrials, carrers asfaltats i vials pel

trànsit rodat, generant encara més espais intersticials susceptibles de ser ocupats per usos marginals. Efectes sobre la mobilitat Com s'ha esmentat, les infrastructures de comunicació presents a la zona (especialment I'autopista C-58) fragmenten el territori i dificulten I'accessibilitat entre els diferents pols d'atracció de la zona: municipis de Sabadell, Badia del Vallès, Sant Quirze del Vallès , UAB, Aeroport, etc. La connectivitat entre aquests punts és gairebé impossible a peu o en bicicleta, però en alguns casos també (Badia del Vallès-UAB) és difícil en automòbil. En una evolució sense cap intervenció humana, aquesta manca de connectivitat es mantindrà, continuant la desconnexió social. Efectes sobre l’entorn social Els horts marginals, tot i el caràcter agrícola i la seva funció terapèutica i social, es caracteritzen per I'espontaneïtat, el desordre i la manca de control, provocant una sèrie de disfuncionalitats en el territori. La manca de control per part de l’administració, comporta una degradació del medi natural i una tendència a la urbanització precària. L’heterogeneïtat dels materials utilitzats per a la construcció de les edificacions i tanques dels horts familiars, provoca un impacte paisatgístic important. L'impacte visual no es limita exclusivament a les proximitats a la llera del riu, sinó que s'aprecia clarament tant des de I'autopista C-58 com des de la línia de tren Barcelona-Sabadell (RENFE).


59

2.5.2 Escenari futur amb el desenvolupament del planejament previst La modificació del planejament urbanístic en l’àmbit de sant Pau de riu Sec, que limita amb Badia del Vallès, comportarà una sèrie d'efectes sobre els diferents valors ambientals, paisatgístics i socials del sector. L'actuació més important serà la creació de Sabadell Parc Empresarial, encara que també hi hauran altres afectacions igualment significatives, com un gran anell viari central. Efectes sobre la hidrologia L'actuació de sant Pau de riu Sec tindrà un efecte important sobre la hidrologia de I'àmbit. Cal recordar que el riu Sec, ha viscut periòdicament crescudes històriques d’importància, com la de I'any 1962 i per tant Badia del Vallès pot patir els efectes d’una inundació de manera directa. Part del sector és en aquests moments sòl inundable i la seva urbanització provoca una modificació de la inundabilitat, que podria incrementar els riscos sobre les persones i les activitats que s'hi instal·lin. A més, en augmentar la superfície impermeabilitzada, incrementa també I'aigua que no s'infiltra als aqüífers i el risc d'inundabilitat aigües avall és més elevat. Un altre aspecte a considerar en relació a la hidrologia, és l'aportació de càrrega contaminant al riu per part de I'EDAR de sant Pau de riu Sec. La nova actuació, anirà acompanyada de I'ampliació de la capacitat de tractament del sistema secundari i de la construcció d'un sistema terciari de tractament de les aigües, que disminuiran els efectes negatius, com ara les males olors i la sensació de brutícia, que, actualment, es perceben de manera periòdica a la zona.

Efectes sobre la vegetació Tot i que la vegetació de la zona ha estat afectada per l’activitat humana i no té, des del punt de vista botànic, un valor natural patrimonial singular, amb I'execució del planejament, la major part de la vegetació del sector es veurà reemplaçada pels elements constructius corresponents. D'altra banda, I'actuació tindrà un efecte positiu sobre la vegetació de ribera al voltant del riu Sec. El projecte de Parc fluvial del riu Sec, suposarà una millora significativa del paisatge immediat al voltant del riu, actualment molt degradat. Efectes sobre el paisatge L'execució del planejament comportarà un canvi paisatgístic important. La construcció de nous edificis, noves infrastructures viàries i d'altres serveis propis de qualsevol actuació urbanística suposa una ocupació permanent de I'espai. Tanmateix, l'impacte sobre el paisatge serà més important en els espais amb més pendent i millor conca visual des dels nuclis de població i vies de comunicació, ja que són els que configuren l'imaginari col·lectiu de moltes persones. Efectes sobre la mobilitat L’actuació Sabadell Parc Empresarial ha incorporat la creació d’una xarxa viària de tercer nivell que possibiliti el desplaçament a peu i en bicicleta entre els diversos pols d'atracció de l’àmbit (tenint en especial consideració la UAB) i el gaudi del seu recorregut. Hauria de servir també com a suport per a la realització d'itineraris culturals (visita a I'església de sant Pau de riu Sec). Malgrat tot, per aconseguir l'eficiència d'aquesta xarxa, s’ha de donar continuïtat a camins que ara estan interromputs per les infrastructures i creant-ne de nous.


60

Efectes sobre l’entorn social L'actuació urbanística, en el cas de sant Pau de riu Sec, tindrà un efecte positiu sobre l'entorn social, gràcies a l’ordenació dels horts familiars. La creació d'un equipament en sòl públic per a la reconversió dels horts existents com a horts de lleure, permetrà una gestió pública que vetlli per la continuïtat de I'activitat reduint l’impacte ambiental i maximitzant l’aprofitament social. Així mateix, aquesta solució permet incorporar a la gestió dels horts I'educació escolar i el lleure. D'aquesta manera, la instal·lació permetrà millorar el coneixement del món agrari per part dels habitants urbans, aspecte molt important entre les noves generacions, que creixen completament alienes a les feines i costums del camp.

Imatge 15: simulació de l’actuació urbanística Sabadell Parc Empresarial

Font: Vantoureix SL.

3. Anàlisi DAFO Un cop finalitzat l’anàlisi i diagnosi de l’espai objecte d’estudi, abans de definir les idees força, cal una valoració dels elements d’interès natural, paisatgístic i cultural de l’àmbit d’actuació, mitjançant una anàlisi DAFO basada en la identificació de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats més rellevants que concorren sobre el paisatge fluvial del riu Sec, al seu pas pel municipi de Badia del Vallès. 3.1 Debilitats Fragilitat de l’ecositema de ribera La deficient depuració de les aigües de l’EDAR de sant Pau de riu Sec, els abocaments descontrolats de runes i terres, la proliferació d´horts familiars i l’erosió de talussos per la manca de vegetació de ribera, tenen una greu afecció sobre l’ecosistema fluvial del riu Sec, especialment sensible a qualsevol alteració en la qualitat de les seves aigües i a les activitats humanes. Degradació paisatgística L’establiment dels horts familiars a l’entorn del riu Sec, ha contribuït a la degradació paisatgística de la zona, per la destrucció del bosc de ribera i la presència de tanques, barraques, etc. A l’entorn del riu Sec hi transcorren 4 línies elèctriques aèries que provoquen un important impacte paisatgístic, accentuant l’aspecte de marginalitat del riu, generant risc d’electrocució d’aus i impedint el correcte desenvolupament de la vegetació de ribera.


61

Problemes de mobilitat i accessibilitat La gran quantitat infrastructures presents a la zona de Badia del Vallès, han fragmentat el territori i l’han aïllat, dificultant l’accessibilitat entre els diferents pols d’atracció de la zona i desconfigurant completament la xarxa de tercer nivell. 3.2 Amenaces Infrastructures previstes La implantació de les infrastructures futures previstes a la zona (Via Interpolar, ronda W de Sabadell, el tercer carril de l’autopista C-58 i la possible construcció del túnel d’Horta pel trànsit ferroviari, etc.) podrien intensificar i agreujar la situació de fragmentació territorial i la desconnexió existents en l’actualitat. Cabal irregular Com ja s’ha comentat anteriorment, el riu Sec experimenta periòdicament augments de cabal que fan d’aquest un factor important a tenir en compte en cas que es vulgui iniciar la recuperació de l’espai fluvial.

La perillositat pels canvis sobtats del cabal del riu Sec es poden accentuar amb l’actuació Sabadell Parc Empresarial, ja que augmentarà la superfície impermeabilitzada. Actes vandàlics La proximitat existent entre el riu Sec i el nucli urbà de Badia del Vallès, fa que qualsevol actuació de recuperació del riu, ordenació dels horts familiars o els nous equipaments d’ús públic que es vulguin crear estiguin exposats al risc d’actes vandàlics.

3.3 Fortaleses El riu Sec com a connector ecològic El riu Sec és el principal eix ecològic, cultural i paisatgístic que vertebra gran part de l’anomenada “Via Verda Sant Llorenç-Collserola”, un connector biològic de gran importància, que comunica les serralades Prelitoral i Litoral a la comarca del Vallès Occidental, i que coincideix en gran part, amb la conca fluvial del riu Sec. Valor social i terapèutic dels horts familiars L’ordenació dels horts familiars de Badia del Vallès, ubicats en una zona envoltada de grans nuclis urbans (Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Badia del Vallès), a més de contribuir a mantenir aquesta activitat de gran valor social i terapèutic, es pot aprofitar per a realitzar programes d’educació ambiental enfocats a l’educació escolar, i al públic en general.

3.4 Oportunitats Augment de la satisfacció dels visitants i usuaris de l’espai El riu Sec, tot i el seu estat actual de degradació, és un espai molt utilitzat com a zona de passeig pels habitants del municipi de Badia del Vallès, pels hortolans de la zona i per persones que utilitzen el camí peatonal que connecta amb la UAB.

Tenint en compte aquesta situació, la recuperació del riu Sec, contribuiria a crear una zona molt agradable per passejar-hi i contemplar la natura, fet que incrementaria significativament la qualitat de vida de la població local.


62

Educació ambiental L’àmbit del riu Sec, per la seva proximitat a Badia del Vallès, a d’altres nuclis urbans propers i a la UAB, presenta un bon potencial com a recurs educatiu que pot ser aprofitat pels centres d’ensenyament de la zona (centres d’educació infantil i primària, secundària i UAB). Amb la recuperació de l’ecosistema fluvial, l’ordenació dels horts familiars i la creació d’itineraris interpretatius fàcilment accessibles des de Badia del Vallès, l’espai podria esdevenir un indret idoni per difondre els valors ambientals associats als rius i torrents mediterranis. Recerca La recuperació del riu Sec també permetria dur a terme programes de seguiment de la flora, l’avifauna i el paisatge fluvial, aprofitant la presència dels centres educatius de la zona.


63

DOCUMENT III: PROPOSTES DE RECUPERACIÓ AMBIENTAL I PAISATGÍSTICA DEL RIU SEC AL SEU PAS PER BADIA DEL VALLÈS 1. IDEES FORÇA................................................................................64 1.1 El riu Sec com a eix vertebrador del territori 1.2 L’horta familiar: element d’identitat de Badia del Vallès 1.3 El riu Sec i l’educació ambiental de la ciutadania 2. REFERENTS...................................................................................65 2.1 Referents a la conca del riu Sec 2.2 Referents a la conca del riu Besòs: Parc Fluvial del riu Ripoll 2.3 Referents sobre l´ordenació i gestió de l´horta familiar: Pla Especial de Protecció de les Hortes de Santa Eugènia. 3. PROPOSTES D´INTERVENCIÓ I GESTIÓ....................................70 A. PLA DE RESTAURACIÓ AMBIENTAL DEL RIU SEC 3.1 Pla de restauració ambiental del riu Sec B. PLA D’ORDENACIÓ I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE L’HORTA FAMILIAR 3.2 Propostes de recuperació paisatgística C. PLA DE GESTIÓ DE L’ÚS SOCIAL 3.3 Ordenació i gestió dels usos socials 4. CONCLUSIONS..............................................................................83


64

1. IDEES FORÇA 1.1 El riu Sec com a eix vertebrador del territori El riu Sec és el principal espai natural del municipi de Badia del Vallès. Constitueix la continuació de la Via Verda Sant Llorenç-Collserola, és un eix vertebrador territorial. Malgrat tot, en aquests moments, com a conseqüència dels greus impactes antròpics que afecten aquest espai fluvial, el seu estat és de forta degradació socioambiental. Calen doncs, actuacions de millora de lécosistema fluvial per garantir la seva correcta funció de vertebració del territori i connector biològic. 1.2 L’horta familiar: element d’identitat de Badia del Vallès Al voltant del riu Sec s´ha generat, durant el darrer mig segle, una important activitat d´horticultura, de caràcter familiar, que juntament amb el patrimoni cultural que suposa la presència de lérmita de Sant Pau de riu Sec i camins històrics com el Camí Ral, són elements dídentitat territorial. Un altre potencial de l´horticultura familiar és el seu caràcter terapèutic per a la gent gran, així com en l’aspecte educatiu i de recerca. Malgrat tot, cal la seva reubicació, ordenació, gestió i integració paisatgística. 1.3 El riu Sec i l’educació ambiental de la ciutadania Amb la millora socioambiental del riu Sec que s’aconseguiria portant a terme una intervenció de recuperació ambiental i paisatgística, es podria desenvolupar una tasca complementària: léducació ambiental, gràcies a la presència d’una població molt important al voltant del riu Sec, permet desenvolupar activitats amb l’objectiu de que la ciutadania conegui aquest espai, les seves problemàtiques, i pugui participar d’una manera activa i directa en la seva recuperació.

Fotografies 1 i 2: el riu Sec, eix vertebrador i element d’identitat



65

2. REFERENTS Diversos estudis i projectes previs, ja han analitzat les problemàtiques que pateix el riu Sec i d’altres àmbits propers o semblants. Aquest projecte té voluntat de ser el màxim coherent possible amb totes les propostes prèvies i per això recul,l a continuació, les més directament aplicables al riu Sec al seu pas pel municipi de Badia del Vallès i el seu entorn immediat. 2.1 Referents a la conca del riu Sec 2.1.1 El riu Sec: eix fluvial vertebrador. “El riu Sec: eix fluvial i vertebrador” és un projecte emmarcat en el taller transversal del Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge que imparteix la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va dur a terme des de finals del 2004 fins a mitjans del 2005. L’objectiu va ser la realització d’un projecte concret d’intervenció i gestió en el paisatge, concretament en l’àmbit fluvial del riu Sec. El riu Sec neix al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i desemboca al riu Ripoll després d’un recorregut d’aproximadament 25 km, la major part dels quals, per la plana vallesana. Al llarg del seu itinerari, el riu Sec travessa 7 termes municipals que són Matadepera, Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Sabadell, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Ripollet. La zona per on transcorre el riu pateix una forta pressió urbanística, greus impactes antròpics i la fragmentació del territori per infrastructures, grans equipaments i indústries. El riu Sec és un riu estacional que durant llargs períodes de l’any pràcticament no porta aigua tot i que, puntualment, pot provocar grans avingudes. Aquesta característica, juntament amb el progressiu estat

de deteriorament de les seves aigües, ha comportat que la població local hi visqui d’esquenes i hagi convertit la major part del seu curs en un espai residual.

Figura 1: mapa de propostes del projecte “el riu Sec: eix fluvial vertebrador”

Font: Màster en intervenció i gestió del paisatge UAB El riu Sec és un riu pràcticament no estudiat ni a nivell territorial ni a nivell sectorial. Aquesta característica és conseqüència del seu estat d’abandonament, però també n’és, en certa manera, la causa. No hi ha interès en conèixer un estat marginal però, a la vegada, si no es coneix i s’aprecia cada vegada es degrada més. L’anàlisi i posterior diagnosi de l’espai fluvial del riu Sec han permès definir les tres idees força del projecte. Aquestes representen les estratègies a seguir en la elaboració de les propostes d’actuació:


66

Recuperar la identitat del riu: El riu Sec no té una identitat clarament definida. És un riu que pren un gran nombre de noms al llarg del seu recorregut, un riu deglutit per la ciutat i desconegut o ignorat per part de la població. Aquesta manca d’estima i valoració per part dels ciutadans de la zona, fa que aquests no s’identifiquin amb l’espai fluvial i considerin que no en formen part. Cal planificar i actuar per tal que l’espai del riu es converteixi en un espai viscut, en l’escenari de les activitats lúdiques dels ciutadans dels municipis veïns. Si la població coneix i gaudeix del paisatge del riu Sec, unirà esforços per conservar-lo i, tal com diu el Conveni europeu de paisatge, l’existència d’un paisatge de qualitat millorarà també la qualitat de vida dels seus habitants.

El riu Sec com a eix vertebrador de la via verda Sant Llorenç- Collserola: El riu Sec està associat a un paisatge que li és propi, és el paisatge que coincideix amb part de la via verda que enllaça el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Parc de Collserola. El riu Sec és l’eix del connector paisatgístic entre aquests dos espais naturals ubicats en un entorn fortament humanitzat i, per això, sotmès a moltes pressions urbanístiques i, per tant, molt necessitat de preservació. El riu Sec com a eix cultural de l’espai fluvial: El projecte ha posat al descobert la riquesa cultural de l’espai fluvial del riu Sec que resta abandonada o mig amagada entre els nous usos de la zona. Actualment, pràcticament només l’església de sant Pau de riu Sec capta l’atenció, però existeixen d’altres elements interessants com masies, jaciments arqueològics o edificis d’interès.

2.1.2 El Parc fluvial del riu Sec El principal element estructurador del sector de sant Pau de Riu Sec al municipi de Sabadell serà la xarxa hídrica. En el sector de sant Pau, aquesta xarxa està formada pel riu Sec i per les seves dues rieres afluents des de la serra de Galliners: el torrent de Can Jeroni Martí i el d'en Puig del Guiany. Es vol potenciar el paper del riu Sec com a eix vertebrador a nivell territorial. Per aconseguir-ho, el planejament desenvolupa el Parc Fluvial del riu Sec, com a fil conductor d'una operació que retorni el medi fluvial a un estat el més natural possible, recuperant-ne la seva estructura paisatgística. Per afrontar la millora de qualitat del riu Sec, és necessària una gestió integrada de tota la seva conca, que el Parc Fluvial ajuda a configurar. El Parc Fluvial de Riu Sec incorpora, per tant, els aspectes següents:

• La millora de la qualitat fisicoquímica i biològica de les aigües, a la sortida de I'EDAR.

• L'eliminació del material i runes presents al riu,

l'impediment dels abocaments directes a la llera.

• La restauració ambiental dels cursos fluvials, que afectarà directament la llera i els marges.

• La construcció d'una zona de passeig i lleure al costat

del riu, al seu marge dret. Aquest inclouria alguna zona d'esbarjo i descans i algun parc infantil.


67

• El desenvolupament dels horts de lleure a I'extrem S del sector.

Imatges 1 i 2: simulacions del parc fluvial del riu Sec

Font: Vantoureix SL.

2.2 Referents a la conca del riu Besòs: Parc Fluvial del riu Ripoll El projecte del parc fluvial del riu Ripoll, vol aconseguir la recuperació de l'espai per a la ciutat amb la participació de diferents administracions i la intervenció d'un equip multidisciplinar. S'ha fet a partir de la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana de Sabadell en l'àmbit del riu Ripoll, i l'actuació, té per objectiu la transformació sostenible de l’espai comptabilitzant els usos amb l’entorn i retornar-lo a la ciutadania. El projecte treballa diversos aspectes dins les 700 hectàrees del Parc:

• En l'aspecte social, aconsegueix que la ciutat torni a mirar el riu, amb la creació de parcs i accessos, clausurant abocadors incontrolats i sanejant les seves aigües.

• En l'aspecte econòmic, en comptabilitzen els usos

industrials (bàsicament tèxtils) amb l'adequació de l'entorn.

• En l'aspecte mediambiental, es fa una inversió important

en la millora de la qualitat de les aigües i, en conseqüència, la tornada al riu d'espècies de fauna i flora pròpies de l'indret i eliminades a causa de l'estat anterior del riu.

Per a dur a terme aquestes línies de treball, s'ha interpretat l'espai com una única entitat estructurada en diversos temes de treball (que en el projecte s'anomenen parcs):


68

El parc natural Està format pel conjunt dels recursos naturals existents i pels elements geogràfics definidors del paisatge fluvial. La degradació de l'hàbitat d'aquest riu mediterrani ha estat evident els darrers anys i el projecte pretén recuperar-lo.

El parc d'horta Les terrasses fluvials baixes han estat ocupades històricament per les activitats agrícoles, que encara avui mantenen la seva activitat. La proximitat a la ciutat els confereix un valor afegit des del punt de vista de la pedagogia mediambiental. El parc agrícola o d'horta del Ripoll Incorpora les àrees situades a terrasses baixes, que tinguin les millors condicions de grandària i ubicació per desenvolupar l'activitat i es tinguin en compte en les previsions del planejament urbanístic. El parc d'oci i de lleure Articula un conjunt d'espais al llarg dels 7 Km de recorregut, adaptats a al geomorfologia de l'espai fluvial i amb el propòsit d'oferir la major varietat possible d'activitats relacionades amb el lleure i la natura. El parc industrial L'assentament industrial és força antic i variat. El parc industrial pretén donar sentit i relleu a la infrastructura industrial dins de l'espai fluvial i intentar que totes les indústries estiguin en funcionament.

El parc cultural La presència històrica de l'home a la zona ha generat nombrosos vestigis, jaciments paleontològics, arqueològics, ponts, etc.

Imatges 3 i 4: el parc fluvial del riu Ripoll

Font: http://www.panoramio.com

http://www.panoramio.com/


69

2.3 Referents sobre l´ordenació i gestió de l´horta familiar: el Pla Especial de Protecció de les Hortes de Santa Eugènia El Pla Especial de Protecció de les Hortes de Santa Eugènia té com a objectius protegir i recuperar el paisatge de les Hortes de Santa Eugènia, qualificades pel Pla General de Millora Urbana de Girona com a Parc Agrícola. Aquestes, delimiten al nord, pel marge dret del riu Ter, al sud, per la sèquia Monar i la façana de la ciutat, a l’est pel Pla Parcial del Parador del Güell i, a l’oest, pel límit municipal entre Salt i Girona. En total són 41,27 Ha. de terreny on es vol recuperar:

• Les àrees d’interès ecològic

• Protegir i mantenir una franja de deveses paral·lela al riu Ter

• Aconseguir una continuïtat peatonal i d’espai públic entre els municipis de Girona i Salt

• Crear un parc lineal amb un itinerari paisatgístic per a l’ús de

vianants i bicicletes paral·lel a la sèquia Monar

• Mantenir els usos d’horta tradicional

• Crear una zona d’aiguamolls

• Mantenir la xarxa de recs

• Recuperar i mantenir els elements arquitectònics i la xarxa de camins existents.

Imatge 5: vista aèria de l’àmbit del Pla Especial de les hortes de Sta. Eugènia

Font: Ajuntament de Girona El Pla Especial de les Hortes de Santa Eugènia preveu una inversió de més de 2 milions d´euros. El Pla preveu l’arranjament de la xarxa de recs i camins, la creació d’una comunitat de regants, un sistema de sòl públic per lloguer d’hortes, el soterrament de les línies elèctriques i telefòniques, i la substitució de les tanques i barraques per unes de fusta, on només es podran guardar les eines. Per tal de millorar la seguretat a la zona, s´ha contractat un vigilant.


70

3. PROPOSTES D’INTERVENCIÓ I GESTIÓ En aquest apartat es desenvolupen, una sèrie de propostes d’intervenció i gestió del paisatge que s’han dividit en 3 blocs:

A. PLA DE RESTAURACIÓ AMBIENTAL DEL RIU SEC B. PLA D’ORDENACIÓ I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE

L’HORTA FAMILIAR C. PLA DE GESTIÓ DE L’ÚS SOCIAL

A. PLA DE RESTAURACIÓ AMBIENTAL DEL RIU SEC 3.1 Pla de restauració ambiental del riu Sec

3.1.1 Restauració ambiental del riu Sec: neteja de brossa, runes i abocaments presents a la seva llera. Al llarg del curs del riu Sec pel terme municipal de Badia del Vallès, hi ha una presència d’acumulacions de runa, deixalles i andròmines. Bàsicament es tracta de residus sòlids urbans i runa de la construcció. També és significativa la presència de deixalles de tipus urbà localitzades als marges del riu, que moltes vegades queden retingudes en les denses formacions de canya. Per altra banda, també hi són presents acumulacions de runa de la construcció, de canalització o residus vegetals arrossegats pel curs fluvial en moments de crescudes del cabal, i que s’han anat acumulant al llarg del curs fluvial. Objectius Els objectius d’aquesta tasca, són la millora de la qualitat visual i ambiental del riu; l’eliminació d’obstacles que alterin la capacitat

hidràulica; i la gestió selectiva dels diferents residus obtinguts en els treballs de neteja i restauració del curs. Procediment de restauració Bàsicament, la restauració ambiental del riu Sec, consisteix en realitzar la neteja de la brossa, retirada d’obstacles de la llera, desbrossada selectiva de vegetació sempre que dificulti la circulació normal de l’aigua, tot conservant i potenciant la vegetació de ribera autòctona i evitant riscos potencials de contaminació del sòl. És important aconseguir un manteniment de les lleres i marges fluvials, que sigui compatible amb la conservació de la naturalitat dels espais fluvials i alhora eviti qualsevol risc d’inundació.

Imatge 6: treballs de retirada de runes, deixalles i andròmines




71

3.1.2 Eliminació de la vegetació al·lòctona (canya americana) La canya Arundo donax presenta un sistema de tiges horitzontals i subterrànies amb aspecte d’arrel (rizomes), que normalment adquireixen importants desenvolupaments. De manera que en cremar la seva part aèria o al tallar-la, les tiges subterrànies rebroten i els resultats obtinguts, al cap dels mesos, són poc satisfactoris. Cal doncs, extreure els rizomes mitjançant maquinària i aquests han d’ésser retirats per tal que no tornin a arrelar. També cal arrencar a mà els petits fragments de rizoma que haguessin pogut sobreviure a la intervenció. L’espai on s’ha intervingut a d’ésser replantat amb espècies autòctones pròpies de la ribera: plantació d’arbres de ribera o hidrosembra, per evitar la proliferació d’espècies invasores. Problemàtica associada a la canya americana (Arundo donax):

• Impacte paisatgístic: la canya americana tendeix a ocupar tota la superfície disponible, especialment si són àrees sense vegetació o amb vegetació baixa, com és el cas objecte de la proposta.

• Inestabilitat de talussos: si bé inicialment sembla que la

canya pot contribuir a estabilitzar talussos, a la llarga, el propi pes de la massa vegetal, provoca despreniments.

• Gran cost de manteniment: el creixement d’aquesta planta

és molt gran de primavera a tardor, en èpoques favorables pot créixer més d’un metre al mes. Per tant cal fer un manteniment constant i costós.

• Problemes de plagues: els ambients monoespecífics tenen

sempre problemes d’espècies plaga, fins i tot poden esdevenir refugi de rosegadors com la rata.

Procediment de desbrossada

• Desbrossada amb braç articulat de part aèria.

• Fer cúmuls de tot el material desbrossat mitjançant maquinària retroexcavadora

• Carregar en camions-bolquet i transport a l’abocador de

residus vegetals.

• Extracció del rizoma fins a 0.5m de profunditat amb el suport d’un equip humà rastrejant la superfície remoguda per extreure algun rizoma restant. Fer cúmuls de tot el material extret, deixar assecar el material i crema controlada.

Imatge 7: eliminació de la canya americana amb retroexcavadora



72

3.1.3 Protecció dels marges fluvials mitjançant tècniques de bioenginyeria La bioenginyeria de sòls és un sistema que utilitza plantes completes o esqueixos com a elements principals en la estabilització de talussos. Determinats tipus de plantes, es poden instal·lar en unes configuracions determinades que ofereixen un reforç i protecció del sòl de manera instantània i resistència al lliscament quan desenvolupen les arrels. L’acció de la protecció pot potenciar-se mitjançant la instal·lació de geomalles de protecció superficial. Segons la importància relativa de la vegetació com, a element d’estabilització i de l’aplicació d’elements estructurals inerts tenim dos tipus de construccions:

• Les construccions vives engloben tècniques convencionals de revegetació amb la funció de controlar l’escorrentiu superficial, juntament amb altres tècniques de bioenginyeria de sòls, per desenvolupar una coberta estable que actuï com a element estructural per al reforç i estabilització del talús.

• Les construccions mixtes utilitzen elements vius amb elements

inerts de manera combinada. Els elements inerts (gabions, escullera, revestiments, etc.) donen en un primer moment resistència al talús enfront els processos erosius i d’inestabilitat, però la seva importància com a agents d’estabilització disminueix a mesura que es desenvolupa la coberta vegetal.

Les tècniques de bioenginyeria de sòls presenten importants avantatges enfront els mètodes convencionals d’estabilització: menor

cost, millora estètica del talús tractat, necessitats de manteniment mínimes, capacitat d’autoreparació, etc. D’altra banda els beneficis mediambientals de la bioenginyeria aplicada a la protecció i restauració de marges fluvials inclouen la creació d’hàbitats riparis diversos, zones d’ombra, addicions orgàniques al corrent, refugi per peixos i millores en el valor estètic i la qualitat de l’aigua. No obstant, els avantatges i beneficis esmentats, aquests mètodes no poden utilitzar-se en tots els casos. Quan cal assolir un factor de seguretat i un grau de confiança elevats, la vegetació només pot actuar com a element secundari i el pes de l’estabilització ha de recaure sobre els materials inerts.

Imatge 8: talús estabilitzat amb geomalla



73

3.1.4 Plantació de bosc de ribera amb espècies autòctones El bosc de ribera està format per espècies herbàcies, arbustives i arbòries. Les primeres són les predominants i variaran molt en funció de la periodicitat de les inundacions, el temps de permanència de les aigües en la plana al·luvial, els períodes de sequera, etc. L’estrat arbustiu i arbori és l’hàbitat i la zona de repòs i cria per a molts ocells i mamífers. Els boscos de ribera tenen una gran importància com a corredors fluvials, zona d’esmorteïment o ecotó entre l’ambient aquàtic i les àrees d’explotació (agrícoles, forestals, urbanitzades, recreatives, etc.), i en la retenció de materials d’erosió i contaminants procedents de fonts difuses. Objectius de la intervenció L’objectiu de la intervenció, és facilitar el desenvolupament vegetal de les espècies potencials en aquells trams prop del riu Sec que avui dia acullen petits nuclis separats entre sí. Amb aquesta intervenció es cerca donar una continuïtat longitudinal al bosc de ribera, i tanmateix, crear un bosc en galeria amb els diferents estatges de vegetació vinculats a la major o menor distància de la llera, de forma que es defineixi una franja i per tant un espai clarament identificat amb l’espai fluvial. La intervenció doncs, cerca que aquest tram del riu Sec vegi reforçada l’estructura com a curs fluvial i potenciada la seva diversitat, millorant a nivell ecològic i paisatgístic. L’àmbit presenta un estat de degradació vegetal molt important, tot i així encara resten alguns exemplars aïllats d’arbres típics del bosc de

ribera a les zones més allunyades dels horts i més properes a la llera, que estan en bon estat i que es conservaran. Regeneració del bosc de ribera del riu Sec La comunitat escollida per a portar a terme la regeneració del bosc de ribera del riu Sec, al seu pas per Badia del Vallès, és l’albereda litoral i l’omeda amb heura. Les espècies pròpies d’aquestes comunitats són l'àlber (Populus alba), la vinca (Vinca difformis), l'om (Ulmus minor) i l'heura (Hedera helix), juntament amb l'arç blanc (Crataegus monogyna), el saüc (Sambucus nigra) o el sanguinyol (Cornus sanguinea). A les àrees més inundables es plantarà vegetació arbustiva adaptada a aquestes condicions, com la salzeda de sarga, on predominarà la sarga (Salix eleagnos) i el saulic (Salix purpurea). Aquesta comunitat pot aparèixer acompanyada de la gatelleda (Carici-Salicetum catalaunicae), formada bàsicament pel gatell (Salix atrocinerea), i amb un estrat herbaci amb càrexs (Carex pendula, Carex remota), cua de cavall (Equisetum maximum), fenàs boscà (Brachypodium sylvaticum), canabassa (Eupatorium cannabinum) i sarriassa (Arum italicum) Els salzes no fan molta ombra, això permetrà la vida de plantes heliòfiles dins la salzeda, com és el cas de les bogues (Typha angustifolia i Typha latifolia). Per altra banda, al sotabosc, i de manera bastant dispersa s’hi implantarà la saponària (Saponaria officinalis) i la vidalba (Clematis vidalba). La darrera comunitat de ribera que es potenciarà serà la bardissa amb roldor, amb espècies com el roldó (Coriaria myrtifolia) i l'esbarzer (Rubus ulmifolius). També es pot trobar


74

l'aranyoner (Prunus spinosa), l'arç blanc (Crataegus monogyna) i la vidalba (Clematis vitalba).

Procediment

• La manera més efectiva de replantar la zona serà mitjançant la utilització de plançons, ja que suporten millor els trasplantaments i la sequera i presenten un grau de supervivència superior a les plantes de tamany gran. Un altre avantatge és el seu creixement més ràpid respecte a la planta de viver gran.

• Els plançons hauran de protegir-se amb tanques o altres

mesures d’aïllament efectives. Les plantacions s’hauran de dur a terme entre octubre i finals de març, quan no glaci ni plogui, i el sòl mai no ha d’estar enfangat.

• Sempre disposarem els plançons en rases situades a

l’emplaçament de repoblació i es cobrirà el seu sistema radical amb terra, de manera que es mantingui la humitat i no hi hagi perill de congelació.

• Segons sigui la qualitat del sòl, de vegades serà necessari

enriquir-lo amb compost per donar nutrients suficients a la planta durant el període d’arrelament.

• L’eliminació prèvia de la vegetació ruderal a l’emplaçament de

la plantació facilitarà molt el desenvolupament satisfactori dels plançons.

• Es farà l’obertura dels forats de plantació, de 0,7 metres de

profunditat i un metre de radi per arbres i de 0,5 metres de profunditat i 0,7 metres per als arbusts. En cas de fer clots amb maquinaria es desestructuraran els laterals.

Manteniment de la vegetació de ribera Per a totes les plantacions s’ha de preveure un període de manteniment d’un mínim de tres anys, que inclourà l’eliminació d’herbes a la base i el reg durant el període d’assentament de les plantes (com a mínim tota la primavera i tot l’estiu després de la plantació). La gestió de les herbàcies i arbustives serà pràcticament inexistent, de manera que puguin créixer lliurement i la seva regeneració sigui espontània. En el cas que tornin a aparèixer canyes a la llera es procedirà a la seva eliminació. La vegetació arbòria es deixarà també que creixi lliurement, i tan sols es podaran aquelles branques que barrin el pas o estiguin en mal estat i puguin causar danys.

Imatge 9. Bosc de ribera en bon estat de conservació

Font: http://www.panoramio.com

http://www.panoramio.com/


75

3.1.5 Soterrament de les línies elèctriques a l’entorn del riu Sec A l’entorn del riu Sec hi transcorren 4 línies elèctriques aèries, dues d’alta tensió (110 Kv) i dues de mitja tensió (25 Kv). Una de les línies d’alta tensió recorre gairebé tot el marge esquerre del riu a l’alçada de Badia, mentre que l’altra transcorre majoritàriament pel marge dret, dins el terme de Cerdanyola del Vallès, fins que a l’alçada del carrer de Porto passa al marge esquerre. Pel que fa a les dues línies aèries de mitja tensió, aquestes s’estenen des del límit de terme marcat per l’autopista AP-7 fins aproximadament el gual de la carretera de Cerdanyola, on passen al marge dret en direcció a la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot aquest entramat elèctric origina un important impacte paisatgístic, que accentua l’aspecte de marginal del riu. A més, comporta impactes ambientals negatius, pel que fa al risc d’electrocució d’aus i al desenvolupament de la vegetació de ribera, ja que, d'acord amb la normativa vigent de prevenció d'incendis (Decret 268/1996, de 23 de juliol), cal realitzar estassades periòdiques de la vegetació arbòria sota el cablejat elèctric. Aquestes estassades impedirien recuperar la vegetació de ribera a l’entorn del riu i, per tant, obstaculitzarien tot el seu procés de restauració ambiental al seu pas pel municipi (acció 2.1.2). Cal esmentar, a més, que la línia d’alta tensió que discorre pel marge esquerre del riu s’aproxima fins a uns 50 metres dels habitatges de l’avinguda de la Mediterrània i fins a uns 10 metres dels habitatges més propers al riu de l’avinguda de la Via de la Plata. En aquest sentit, el soterrament d’aquesta línia comportaria també una millora de la qualitat de vida d’aquests residents que en reben directament l’impacte paisatgístic, i suposaria una acció preventiva vers a possibles efectes de la contaminació electromagnètica.

Procediment El procés de desmuntatge de les línies elèctriques aèries, s’ha d’iniciar amb la construcció d’un nou traçat format per una canalització subterrània provisional, que connecti directament amb la subestació. Posteriorment, s’ha de tallar el subministrament elèctric en aquest circuit, realitzar els treballs de connexió a la línia subterrània i proporcionar servei elèctric a la nova línia. Una vegada que es comprovi el correcte funcionament de la instal·lació subterrània, s’hauria de procedir al desmuntatge de la línia aèria amb la retirada del cablejat i posteriorment les torres que formen part de la línia.

Imatge 10: línia elèctrica soterrada

Font: http://www.conpretedecor.com

http://www.conpretedecor.com/


76

3.1.6 Creació del parc fluvial del riu Sec Actualment, els marges del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès, es troben ocupats per una extensa zona d’horta familiar, configurada per parcel·les on proliferen elements marginals com tanques i barraques. La proposta pretén que aquest espai es configuri com a zona verda, que actuï com a espai de transició entre la trama urbana i el riu Sec, traslladant els horts existents a la nova zona d’horta municipal que es crearia als terrenys de l’antiga depuradora. Aquesta nova zona creada en el marge dret esdevindrà un parc fluvial: un espai verd que doni continuïtat a la ribera del torrent en forma de prat i amb individus de port arbrat. I a la vegada, un espai on tingui cabuda un ús social, vehiculat pel camí Ral i una zona d’estada (veure detalls de la proposta als annexos, punt 1). Objectius:

• Millora paisatgística de l’entorn del riu Sec, eliminant els

elements de marginalitat i les autoconstruccions, i donant un canvi d’ús a aquesta franja: transformació de la franja en un parc fluvial.

• Ordenació de l’entorn en relació al riu Sec, establint els límits

fluvials, millorant la morfodinàmica i desenvolupant una vegetació de ribera associada.

• Realitzar una redistribució general dels accessos i de la xarxa

de camins per tal d’ordenar i regular els fluxos de visitants o usuaris de la zona.

• Millorar el bon estat ecològic del riu Sec en aquest espai.

Figures 1 i 2: exemple de creació de parc fluvial. Torrent de la Betzuca a Sant Quirze del Vallès

Font: Naturalea Conservació SL.


77

B. PLA D’ORDENACIÓ I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DE L’HORTA FAMILIAR 3.2 Propostes de recuperació paisatgística 3.2.1 Ordenació i integració paisatgística de l’horta familiar a l’entorn del riu Sec Els horts familiars, representen una activitat molt important en la vida del municipi de Badia del Vallès. El seu origen es remunta a la dècada dels anys 60 del segle XX, quan moltes persones van trobar en l'activitat a l’hort una manera de recordar els seus orígens rurals, en d’altres casos una manera d'evitar l'exclusió social, molts jubilats o aturats troben en l’horticultura una activitat terapèutica que els ha ajudat a millorar la seva qualitat de vida. Els horts familiars formen, juntament amb camins històrics com el camí Ral, edificis romànics propers a Badia del Vallès com l'ermita de Sant Pau de riu Sec o masies, com la de Can Borrell, un patrimoni cultural molt significatiu que ajuden a mantenir la identitat territorial. No obstant això, malgrat la seva funció social, terapèutica, als esforços dels hortolans amb la pràctica habitual d’una horticultura de caràcter ecològic i a les seves propostes de gestió de l'activitat presentades a l'administració, existeix una manca total d'ordenació i gestió de l’horta familiar i per tant un impacte paisatgístic significatiu d’aquesta activitat. La resposta a aquesta problemàtica no hauria de reduir-se a que l'administració adopti mesures encaminades a la desaparició dels horts familiars, tot el contrari, s'ha de canalitzar aquesta activitat de manera ordenada, desenvolupar un pla de gestió, assegurar la seva permanència i permetre que continuï cobrint les necessitats d'alguns sectors de la població.

Els horts familiars és un fenomen que també existeix en d’altres països europeus, com en el cas d’Alemanya, França o el Regne Unit. El moviment social que dóna suport a aquest tipus d'horts és molt important i compta amb el recolzament de les administracions gràcies a que els horts familiars constitueixen un fenomen totalment legalitzat.

Objectius de l'ordenació i gestió dels horts familiars de Badia del Vallès:

Malgrat les transformacions del territori que ha patit la comarca del Vallès Occidental, amb una important desenvolupament urbà i una regressió de l’activitat rural, la presència d’horts de caràcter familiar a Badia del Vallès aporta diversos valors afegits, els quals es volen mantenir amb l’impuls de l’ordenació i integració paisatgística de l´horta familiar a l’entorn del riu Sec Es proposa, doncs, crear un parc d´horta municipal als terrenys que abans estaven ocupats per l’antiga depuradora, catalogats al POUM de Badia del Vallès com a espai lliure, i que es troben fora de l’espai fluvial. Tota l’horta existent en aquests moments als marges del riu Sec s’eliminaria per tal de recuperar l’ecosistema fluvial. La proposta d’horts municipals té com a objectius:

• Ordenar l’activitat hortícola, integrar-la paisatgísticament i aportar diversitat al paisatge de Badia del Vallès, en terrenys municipals catalogats com espai lliure i que no tenen un ús definitiu.

• Generar un espai de lleure i activitat per a persones

jubilades, de forma prioritària.

• Potenciar el caràcter educatiu i lúdic dels horts.


78

• Donar exemple de bones pràctiques ambientals en el conreu:

gestió dels residus, estalvi d’aigua, l’agricultura ecològica, etc.

• Millorar el sistema de gestió dels horts i potenciar el caràcter públic, finit i rotatori dels arrendaments.

3.2.2 Elaboració d’un cens de l’horta familiar Com a pas previ a l’inici de l’ordenació i integració paisatgística de l’horta familiar de Badia del Vallès, amb la creació d’una zona horts municipals, es proposa dur a terme un cens d’aquesta activitat. L’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona va elaborar, l’any 2000, la primera part del Cens d’Horts Periurbans de Badia del Vallès per encàrrec de l’Ajuntament. En aquesta fase inicial l’àmbit d’estudi fou el comprès al marge esquerre del riu Sec, entre el pas sota l’autopista C-58 i la carretera de Cerdanyola del Vallès. El cens recollia la delimitació cartogràfica de les parcel·les, així com una descripció dels usos principals, règim de propietat, tipus de conreu, tècniques emprades, i principals problemàtiques detectades. Amb l’objectiu de disposar d’una informació de base adequada per a dur a terme la planificació i ordenació de la futura zona d’horts municipals, es proposa realitzar un cens dels horts familiars en tot l’àmbit de Badia del Vallès, actualitzant les dades recollides l’any 2000, ja que la majoria d’aquestes han quedat obsoletes, com a conseqüència de les reordenacions internes que ha experimentat la zona.

3.2.3 Creació del parc d´horta municipal La proposta d’ordenació dels horts familiars de Badia del Vallès vol crear una zona d’horta municipal en el marge esquerre del riu Sec, amb els equipaments necessaris, efectuant una reparcelació dels terrenys, de forma que existeixi una geometria regular i una superfície similar per a totes les parcel·les. Paral·lelament, s’eliminarien totes les parcel·les existents actualment als marges del riu Sec i l’espai es transformaria en un parc fluvial, que actuï de transició entre la zona urbana i el riu. Aquest parc esdevindrà un espai amb cert grau de naturalitat, on l’ús social vindrà determinat pels espais específics destinats a aquestes funcions: els camins i la zona d’estada (veure detalls de la proposta als annexos, punt 2). 3.2.4 Proposta de pla de gestió de l’horta familiar. Els hortolans de Badia del Vallès, han expressat la voluntat d’endegar un programa global d’ordenació i integració paisatgística del horts familiars situats a la llera del riu Sec. Fins i tot, van elaborar als anys 90, una proposta de pla de gestió de la zona d’horts a l’Ajuntament de Badia del Vallès, però malauradament la proposta va quedar aturada. Per aquest motiu, s’elabora una nova proposta de Pla d’usos i gestió de l’horta familiar de Badia del Vallès. Aquesta proposta, té per objecte regular el règim jurídic de les llicències d’ús privatiu del domini públic, atorgades per l’Ajuntament sobre horts de titularitat municipal al terme de Badia del Vallès, exclusivament pel seu conreu agrícola amb destinació a l’autoconsum, el contingut dels drets i obligacions a complir pels beneficiaris d’aquestes llicències i el règim de licitació i adjudicació de les mateixes.


79

La presència de les hortes familiars és un fet habitual a la conca del riu Sec. Municipis com Sabadell, han iniciat treballs de reordenació i integració paisatgística d´aquesta activitat. Caldrà, doncs, establir una coordinació supramunicipal amb criteris unitaris a tota la conca en aquest tema. Els ajuntaments de Badia del Vallès, Sabadell i Cerdanyola del Vallès, haurien de consensuar les línies d’actuació i gestió de les zones d´horta familiar (veure detalls de la proposta als annexos, punt 3). C. PLA DE GESTIÓ DE L’ÚS SOCIAL 3.3 Ordenació i gestió dels usos socials El conjunt que formen els horts familiars i el riu Sec, suposa una àrea potent d’interès socioambiental. Una vegada realitzada la recuperació d’aquest espai, esdevindria un pol d’atracció per a la població de Badia del Vallès. Per aquesta raó cal ordenar i regular els fluxos de visitants que puguin arribar-hi, ja que en cas contrari augmentaria el risc de degradació de l’entorn. Els camins actuals de l’àmbit són restes de la traça d’antics camins històrics o agrícoles, que han estat modificats com a conseqüència de l’establiment de nous usos i construccions i dels quals només en queden alguns trams. Entre aquests traçats cal destacar el camí històric que unia Sabadell amb Badia del Vallès, passant per l’església de Sant Pau de Riu Sec. Aquest camí ha quedat modificat amb la construcció de l’EDAR i interromput al seu pas pel riu Sec. Es localitzen també camins agrícoles i d’accés als horts marginals interromputs en diversos trams. El camí més important de la zona és l’antic camí Ral, que comunicava Barcelona amb Terrassa i des d’aquesta població n’hi havia un altre que arribava fins a Manresa.

3.3.1 Recuperació del camí Ral

Al llarg de gairebé 2.000 anys la ruta principal de comunicació entre Barcelona i les poblacions del Vallès Occidental eren els anomenats camins rals, que van servir per articular les relacions socials i econòmiques entre aquestes zones, ja que era utilitzat per traginers, pagesos, bandolers i soldats.

S’anomenaven camins rals (contracció de reial) aquelles rutes concedides i protegides pels reis. Els masos i pobles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven del comerç que el camí proporcionava. Legalment, un camí ral és un camí principal de comunicacions d’ús públic, és a dir és un bé de domini públic de titularitat municipal i per tant gaudeix del règim de protecció dels bens de domini públic, és a dir, són inalienables, inembargables i imprescriptibles.

Fins l’arribada del ferrocarril, els camins rals eren la via més ràpida de comunicació entre Barcelona i les comarques interiors de Catalunya. Per aquests camins s’hi transportava, per exemple, la llana des del port de Barcelona fins a les indústries tèxtils, i en sentit invers el vi i aiguardent que es produïen a comarques com el Bages.

L’origen del camí ral que passa per Badia del Vallès sembla que cal cercar-lo en una antiga via romana, la via Trajana, que comunicava Barcelona (Barcino) amb Terrassa (Egara) passant per Masrampinyo, a Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Sabadell i Sant Quirze del Vallès. Cap a l’edat mitjana aquesta via va esdevenir el camí Ral de Barcelona a Terrassa i va servir per reforçar les comunicacions i facilitar un incipient comerç entre mercats i fires.

Al llarg del segle XX, amb la construcció de diverses infrastructures viàries i ferroviàries, el camí ral cau en desús i


80

amb ell també unes formes de vida, costums i usos, per la industrialització i urbanització de la comarca del Vallès Occidental.

Objectius: Els objectius que es pretenen assolir amb la recuperació del camí Ral al municipi de Badia del Vallès són:

• Recopilar tota la documentació i bibliografia d’historiadors i escriptors i al mateix temps, inventariar i cartografiar tots els elements i trams del camí

• Reobrir i arranjar els trams existents, restaurant els principals

elements patrimonials existents al llarg del seu recorregut.

• Paral·lelament, posar en marxa una campanya de difusió per tal d’impulsar activitats turístiques i respectuoses amb el medi lligades al camí Ral.

• Impulsar una xarxa de vies no motoritzades o de tercer nivell,

amb la unió del camí Ral amb el camí verd o el camí dels Monjos

La recuperació del camí ral de Barcelona a Terrassa al seu pas per Badia del Vallès és una aposta per recuperar la memòria d’un passat ric, un patrimoni geogràfic i social que no és pot deixar perdre però també per proposar noves alternatives de desenvolupament turístic i econòmic.

Procediment

• Desbrossada de la vegetació invasiva del camí: L'esbroçat de la vegetació invasiva del camí es refereix a la neteja amb motoserra i motodesbroçadora de la vegetació arbòria, arbustiva i herbàcia que envaeix la plataforma del camí.

• Treballs en el ferm del camí:

Els treballs en el ferm dels camins tenen per objectiu aconseguir una superfície llisa per la qual els vianants puguin transitar sense trobar-se obstacles al llarg del camí. Aquests treballs inclouen l’anivellat de la superfície del camí, la retirada de pedres i roques caigudes en el camí, el rasclejat final per allisar i homogeneïtzar totalment el ferm, a la retirada d’obstacles i al cobriment dels forats i xaragalls produïts per l’erosió de l’aigua.


81

Figura 3 / Imatge 12: proposta recuperació camí Ral i estat actual del camí


3.3.2 Posada en marxa del programa déducació ambiental “Badia Sostenible” El canvi climàtic, la contaminació, els residus, etc., representen, actualment, greus problemes que es van aguditzant de manera ràpida i alarmant. Per aquest motiu, la conscienciació de la ciutadania respecte a aquestes problemàtiques és fonamental, però no sáconsegueix mitjançant accions aïllades, com campanyes ambientals periòdiques. Si realment existeix la intenció dáctuar, de manera decidida, davant aquests problemes, són necessàries accions de més entitat, començant per la conscienciació de les persones amb responsabilitats polítiques, que haurien de conèixer els greus problemes ambientals a escala global i conseqüentment, local. Però no és suficient que els responsables siguin informats, és bàsic i indispensable, la col·laboració solidària, activa i continuada de la ciutadania. Per aquest motiu, s’ha elaborat un programa déducació ambiental, denominat “Badia Sostenible”, dirigit a tota la població i adaptat específicament per a cada sector: Administració, centres escolars, universitaris, serveis, associacions, comerços, etc. (veure detalls de la proposta als annexos, punt 4). Justificació de la posada en marxa del programa L'estat de deteriorament en que es troba el riu Sec a Badia del Vallès, caracteritzat per una gran contaminació de les seves aigües, presència d'abocaments, inexistència de bosc de ribera i la gran quantitat d'horta de caràcter familiar, que malgrat la seva funció social i terapèutica, s'ha d'ordenar correctament, regular la seva gestió i integrar-la paisatgísticament, justifiquen


82

proposades d'actuació que tinguin com finalitat última permetre gaudir d'un paisatge de qualitat a la ciutadania. El programa pretén la difusió, conscienciació i participació activa de la ciutadania en els temes ambientals i promoure la sostenibilitat en el municipi.

Imatge 12: activitats d’educació ambiental

Font: http://www.google.es 3.3.3 L’adopció del riu Sec: el Projecte Rius i la custòdia fluvial El Projecte Rius és un programa d’educació ambiental que té per objectiu principal la conservació i millora de l’entorn natural, afavorint l’apropament dels ciutadans cap als rius. En aquest projecte hi participen diverses associacions en conveni, entre d’altres administracions i entitats, amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs.

Aquest projecte es desenvolupa a partir de les Inspeccions de Riu, que consisteixen en unes visites al riu realitzades periòdicament (una vegada a l’any com a mínim) pels grups o entitats que volen participar en el projecte. En aquestes inspeccions, utilitzant els materials que s’ofereixen de forma gratuïta, es realitza una anàlisi de l’ecosistema fluvial, les dades del qual constituiran la base de l’Informe anual sobre l’Estat dels Nostres Rius. Es proposa que des de l’Ajuntament de Badia del Vallès es fomenti la participació dels centres escolars i les entitats ciutadanes al Projecte Rius, amb l’objectiu de difondre els valors naturals del riu Sec i el seu ecosistema fluvial. La difusió d’aquest projecte per part de l’Ajuntament es pot fer mitjançant reunions amb la direcció i el professorat dels centres escolars i amb representants de les entitats.

Imatge 13: logo del Projecte Rius

Font: http://www.projecterius.org/


http://www.projecterius.org/


83

4. CONCLUSIONS La proposta de recuperació ambiental i paisatgística del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès que es presenta, respon a la voluntat de regenerar i posar en valor un espai que ocupa una situació estratègica al municipi però que paradoxalment, no exerceix la centralitat que li correspondria. Ben al contrari, el riu Sec s’identifica com un espai marginal, un “pati del darrere” o com l’obstacle que cal superar en el trànsit entre Badia del Vallès i d’altres municipis propers. Més encara, és vist com un espai de risc, amenaçat per les crescudes i inundacions del riu Sec que, amb major o menor intensitat, han deixat la seva empremta en la memòria històrica recent dels habitants de Badia del Vallès. En aquest context, la present proposta, pretén capgirar la visió negativa de l’espai i el concep, no pas com un problema, sinó com una oportunitat amb moltes potencialitats. Una oportunitat de recuperar l’espai fluvial del riu com a eix vertebrador, tant territorial com paisatgísticament. De la proposta de recuperació ambiental i paisatgística de l’espai fluvial del riu Sec i el seu entorn es poden extreure dues conclusions fonamentals: Per una banda, es tracta d’una proposta amb una important vessant conservadora pel fet que, a partir de l’anàlisi i diagnosi de la realitat existent, es pretenen valoritzar els elements existents més que no pas a “inventar-ne” de nous, a dignificar-los i a recuperar-los quan cal, entenent la seva interrelació amb l’entorn urbà que els envolta. Aquesta valorització, però, no està orientada a una recreació d’un paisatge fluvial i agrícola, sinó que està concebuda per garantir la funcionalitat efectiva d’aquests espais en termes hidrològics, hidràulics, ecològics, paisatgístics i lúdics.

Per una altra banda, també parlaríem d’una proposta ambiciosa, en la mesura que planteja actuacions, coherents i integrades per:

• Recuperació de l’àmbit des de la perspectiva ambiental i paisatgística plantejant diverses intensitats d’intervenció: des de neteja de runes i l’eliminació de la canya americana, fins al soterrament de les línies elèctriques i la creació d’un parc fluvial, tot regenerant el riu Sec i el seu espai de ribera, retornant la seva funció d’eix vertebrador i de connector biològic.

• Ordenació de l’horta familiar periurbana present als

marges del riu Sec, amb una normativa de gestió i reubicant-la en forma de parc d’horta municipal en terrenys on no existeix cap risc d’inundabilitat, permetent la preservació dels usos agrícoles.

• Millora de l’accessibilitat per donar resposta a les

necessitats de mobilitat a escala específica de l’àmbit d’actuació, però també pel conjunt del municipi amb intervencions adreçades a millorar la mobilitat sostenible (a peu i en bicicleta), recuperant i estructurant la xarxa de camins i vials presents a la zona.

• Recuperació dels usos socials i lúdics del riu Sec a

Badia del Vallès, apropant a la ciutadania a aquest espai mitjançant una sèrie de propostes que permetin la participació activa de la població com poden ser la formació de promotors ambientals, la posada en marxa d’un observatori de la ciutadania ambienta o la difusió del Projecte Rius, una iniciativa que té com a objectiu principal la conservació i millora de l’entorn natural, afavorint l’apropament dels ciutadans cap als rius.


84

A1. Bibliografia/recursos internet INTRODUCCIÓ. PROPOSTES I ESTUDIS PREVIS “Estudi d’alternatives per l’endegament d’un tram del riu Sec”. Àrea metropolitana de Barcelona. Entitat del Medi Ambient. Servei d’infrastructures hidràuliques. Octubre de 1995. “Avantprojecte de restauració ambiental de la llera del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès”. Naturalea Conservació SL. Abril de 1999. “Projecte de restauració ambiental de la llera del riu Sec al seu pas per Badia del Vallès”. Inypsa. Gener 2002. CONTEXT TERRITORIAL CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL (1990). La Comarca del Vallès Occidental. Sabadell. MAYOR, X. (2000). Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (Informe inèdit). VALLS, J. (1994). Conèixer el Vallès Occidental. Consell Comarcal del Vallès Occidental. Sabadell. TÚA, B. i RAMÍREZ, A. (ed. i coord.) El Corredor Sant Llorenç de Munt-Collserola : elements per a la construcció d'un projecte territorial. Fundació Politècnica de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona EL MUNICIPI DE BADIA DEL VALLÈS ROVIRA,B i SANTOS, I. (1995) Badia del Vallès. Departament de Benestar Social : ADIGSA. Barcelona

OÑATE, J. (dir.) (1996-2005) Primera història de Badia del Vallès: Centre Cultural Badia. Badia del Vallès Hosta, X. (et al) (2003) Neix un poble: Badia del Vallès. Ajuntament de Badia del Vallès CLIMATOLOGIA Servei Meteorològic de Catalunya http://www.meteocat.com GEOLOGIA MAS I CANALS, D. (1989) El Relleu del Vallès Occidental : l'evolució geomorfològica quaternària del Vallès Occidental Institut d'Estudis Catalans. Barcelona HIDROLOGIA Agència Catalana de l’Aigua (2002) Condicions tècniques per a l’execució de treballs de conservació, ordenació i neteja de lleres públiques. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi ambient. Barcelona. Agència Catalana de l’Aigua (2002) Criteris d’intervenció en espais fluvials. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi ambient. Barcelona. Legislació en matèria d’aigües http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/inici.jsp

http://www.meteocat.com/

http://mediambient.gencat.cat/aca/ca/inici.jsp


85

FLORA I FAUNA BROS, V. MIRALLES, J. I REAL, J. (1992) La Fauna del Vallès Occidental : catàleg i estudi biològic de la fauna vertebrada. El Pot, cooperativa. Sabadell MAYOR, X. (2000)Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. PAISATGE MARTÍN, E. (1986) L'Horta marginal : el cas de Ripollet : Vallès Occidental. Universitat Autònoma de Barcelona. Cerdanyola del Vallès Legislació en matèria de paisatge http://www.catpaisatge.net HISTÒRIA

AGUSTÍ, J. I ANTÓN, M. (il·lustracions) 2002 "Mammoths, Sabertooths and Hominids". 65 Million Years of Mammalian Evolution in Europe’. Columbia University Press, New York.

MAÑÉ, P. 2005 Noves aportacions històriques a l'antiga parròquia de Sant Pau de Riusec : de "Palatiolo de Rivo Sicco" a Sant Pau de Riusec. Fundació Bosch i Cardellach. Sabadell

ANÀLISI DEL PLANEJAMENT Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/general/ptgeneral.jsp Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB)

http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/pt_ambit_metropolita/documentacio.jsp Pla d’infrastructures del transport de Catalunya 2006-2026 http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/sectors/pitc.jsp Modificació puntual del Pla general d'ordenació a l'àmbit de Sant Pau de Riu-sec a Sabadell http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=220175&fromPage=load Pla de gestió dels espais agroforestals de la UAB. http://antalya.uab.es/sepma/oshacat/entnat/PGAF-resum.pdf Vies Verdes del Vallès http://www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/pdf/d%C3%ADptic_vies_verdes.pdf Parc Agrícola del Vallès (PAV) SALVEM EL VALLÈS (2004). Bases per a la protecció del Parc Agrícola del Vallès (PAV). Disponible a http://www.valles.org (Informe inèdit). Vallès Natural http://www.ccvoc.org/vallesnatural/projecte/index.php?codi=2 Custòdia del Territori http://www.custodiaterritori.org/portalcustodia/

http://www.catpaisatge.net/

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/general/ptgeneral.jsp

http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/pt_ambit_metropolita/documentacio.jsp

http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/pt_ambit_metropolita/documentacio.jsp

http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/plans/sectors/pitc.jsp

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=220175&fromPage=load

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=220175&fromPage=load

http://antalya.uab.es/sepma/oshacat/entnat/PGAF-resum.pdf

http://www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/pdf/d%C3%ADptic_vies_verdes.pdf

http://www.iec.es/institucio/societats/ICHistoriaNatural/pdf/d%C3%ADptic_vies_verdes.pdf

http://www.ccvoc.org/vallesnatural/projecte/index.php?codi=2

http://www.custodiaterritori.org/portalcustodia/


86

REFERENTS VIDAL, P. (coord.) (2005). El riu Sec: Eix fluvial i vertebrador. Projecte per a la recuperació de la identitat territorial i paisatgística. Màster en intervenció i gestió del paisatge. Curs 2004-2005. Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona. (Informe inèdit). Parc fluvial del riu Ripoll http://www.sabadell.cat/Ripoll/p/ParcFluvial_cat.asp Pla Especial de les hortes de Santa Eugènia http://www.ajuntament.gi/urbanisme/planejament/vigent/pe/pe_hortes.php

http://www.sabadell.cat/Ripoll/p/ParcFluvial_cat.asp

http://www.ajuntament.gi/urbanisme/planejament/vigent/pe/pe_hortes.php

http://www.ajuntament.gi/urbanisme/planejament/vigent/pe/pe_hortes.php

Recuperación riu Sec Badia del Vallès

Documents

Transcript of Recuperación riu Sec Badia del Vallès